INICI DE L’EDAT MITJANA
EDAT MITJANA BÀRBAR REGNES GERMÀNICS BIZANCI CISMA D’ORIENT VISIGOTS CONCILI DE TOLEDO CONCEPTES D’ART
És el període DE LA HISTÒRIA que s’estén des de l’any 476 dc, des de la caiguda de l’Imperi romà fins al descobriment d’Amèrica a l’any 1492. És també coneguda pel nom d’època medieval. A Europa es caracteritza per un sistema social i econòmic anomenat FEUDALISME
CAIGUDA Segle III 476 Pobles germànics comencen a travessar les fronteres de l’Imperi Romà
DE L’IMPERI ROMÀ Any 395 Teodosi divideix l’Imperi entre els seus dos fills
Any
Desaparició definitiva de l’Imperi d’Occident
Teodosi divideix l’Imperi entre els seus dos fills: Honori va rebre la zona oest de l’Imperi IMPERI D’OCCIDENT: Roma Arcadi va rebre la zona est de l’Imperi IMPERI D’ORIENT : Constantinoble
Cau l’últim emperador romà: Ròmul Augústul Es produeix una fragmentació política, es trenca la unitat del Mediterrani.
Bàrbars creant regnes independents No hi ha cap regne amb prou força per reconstruir o crear un nou imperi
A partir del segle VI, l’espai que ocupava l’antic imperi romà quedarà ocupat per tres civilitzacions: Regnes
germànics Imperi bizantí: continuació de l’Imperi Romà d’orient L' islam: expansió a partir del segle VII Las
invasiones bárbaras.avi
Hispània visigòtica
Són els regnes que es van establir a partir del segle v a l’antic territori de l’Imperi Romà d’occident, procedents de l’Europa del nord i de l’est Als pobles germànics, els romans els donaven el nom de bàrbars = estrangers
Ostrogots: península Itàlica i la Dalmàcia Visigots: península Ibèrica i al sud de la Gàl·lia Francs: nord de la Gàl·lia Angles i saxons: Britània Burgundis: nord de la Gàl·lia (Vall del Roine)
Govern: monarquia : el rei estava assessorat per un Consell Reial format per clergues i nobles guerrers Economia: basada en l’agricultura i la ramaderia: cereals, llegums, hortalisses, vinya i arbres fruiters la terra es va convertir en símbol de poder i riquesa→ latifundis o gran propietat rural (vil·la) Societat: aristocràcia laica i eclesiàstica propietària de la terra camperols lliures semilliures i esclaus: treballaven la terra i feines domèstiques. Adscrits a la terra.
Característica
Causa
Societat rural o Ruralització de la societat
• Inseguretat urbana ↓ •Terror entre la població • Desaparició de les comunicacions ↓ • Desaparició del comerç i l’artesania • Dificultats econòmiques
• Les ciutats es van despoblar • La població es va traslladar al camp on la supervivència és més fàcil ↓ • S’agrupen en llogarets
• Al principi, els pobles germànics eren minoria, i van mantenir les seves pròpies lleis, institucions, llengua i religió • pagans • lleis orals (dret consuetudinari)
• Conserven: •la moneda romana •el dret romà • Adopten: • el llatí com a llengua oficial • el cristianisme com a religió oficial
• Poques manifestacions artístiques
• Petites esglésies i orfebreria
Lenta fusió cultural
Empobriment cultural
Efecte
És el nom que rep l’antic Imperi Romà d’orient durant l’edat Mitjana Va perdurar deu segles La seva capital va ser Constantinoble, ciutat construïda sobre una antiga colònia grega anomenada Bizanci. Actualment és Istanbul Ocupava les terres del Mediterrani oriental i el mar Negre: Grècia, els Balcans, Àsia Menor, Egipte i Síria
Política:
Poder centralitzat en la figura de l’emperador (basileus), que exercia tots els poders: polític, militar i religiós; dirigia l’exèrcit i l’administració, i era la màxima autoritat religiosa Territori dividit en províncies o themes governades per un estrateg manat per l'emperador. D'aquesta manera es facilita la tasca de controlar tot el territori Administració amb nombrosos funcionaris : cobradors d'impostos, notaris, jutges... Exèrcit poderós al servei de l'emperador que defensava les fronteres
Economia:
Basada en el comerç i l’artesania: tenien moneda pròpia Dominava el comerç mediterrani i les grans rutes que unien Europa amb Àsia i Àfrica, gràcies a la seva situació estratègica Exportaven teles, vi, marfil i esclaus, i importaven articles de luxe de Xina i Índia com espècies, perfums, pells. L’agricultura també era una activitat important, ocupava la majoria de la població → latifundis per colons i esclaus
Societat: dividida en grups tancats o estaments
Aristocràcia laica i eclesiàstica: posseïa els grans latifundis i ocupava els càrrecs del govern i de l’administració El grup format pel: clergat secular i els monjos, els funcionaris de l’estat, comerciants i els camperols lliures Serfs i esclaus: tasques agràries i les domèstiques.
militars
Característica Societat urbana
Orientalització
Importància religiosa
Causa
Efecte
Les ciutats van mantenir la importància que tenien durant l’imperi Romà: eren la seu de l’administració del govern, i el centre del desenvolupament del comerç i l’artesania
La ciutat va permetre mantenir la prosperitat econòmica general.
Progressivament van anar abandonant les formes de vida romana i van anar adaptant les del territori que ocupaven: llengua grega, costums, art...
Diferenciació cultural respecte a Occident: cisma religiós d’orient (1054). Es va deixar de reconèixer l’autoritat del Papa. L’església es va dividir en dues línies teològiques i doctrinals. L’Imperi bizantí va crear la seva pròpia església: l’església ortodoxa.
La religió estava present en la vida diària i dominava l’art i la cultura
-Evangelització d’orient: Rússia, Bielorrússia, Lituània, Bulgària. -Riques representacions religioses: -- esglésies -- mosaics
palau imperial hipòdrom
port
fòrum
Santa Sofia senat
Justinià va intentar reconquerir i restaurar l’antic imperi romà Durant el seu mandat:
Es va ocupar: península Itàlica, Sicília, Sardenya, Còrsega, Illes Balears, part del nord d’Àfrica i el sud de la Península Ibèrica. Va recopilar i actualitzar el dret romà en 12 llibres (Codi de Justinià) Es van construir les principals esglésies com Santa Sofia És una època de gran prosperitat econòmica Constantinoble era la ciutat més important del Mediterrani. Era coneguda com la “nova Roma” pel seu pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural
Després de la gran expansió amb l'emperador Justinià (527-565 ) - Pèrdua de territoris a par tir del s.VII : el territori és amenaçat per bàrbars, perses i reduït pels musulmans, que van ocupar Egipte, Síria, Palestina i la costa mediterrània de l'Àfrica - Crisi de l'Imperi a par tir del s.XI : comença la decadència de l'Imperi per lluites pel poder i per l'atac dels turcs, que s'apoderen dels territoris d'Àsia menor. El territori també va ser amenaçat per les croades: expedicions de guerres cristians contra sobirans separats de la disciplina papal. - Caiguda de l'Imperi bizantí en el s.XV : els turcs dirigits per Mehmet II prenen Constantinoble l'any 1453.
Va ser molt ric i sumptuós La major part de les obres són religioses (influència de l’església) Expressava el poder dels emperadors. Les manifestacions més importants van ser:
Església de Santa Sofia de Constantinoble
L’arquitectura Els mosaics
Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet Cronologia: 532-537 Tipologia: església Funció: religiosa, actualment museu Significat: la divina saviesa Materials: maó i marbre, interior recobert amb mosaics Localització: Istanbul- antiga Constantinoble (Turquia)
-
-
Reuneix els dos tipus de plantes més utilitzades pels bizantins: La planta de creu grega: planta en què els braços de la creu són de la mateixa mida La planta basilical de tres naus: planta rectangular que consta de tres o cinc naus
Cúpula sobre petxines de 30 metres de diàmetre, amb 40 finestres, i el punt més elevat és a 55 metres d’alçada. La cúpula es recolze sobre dues mitges cúpules, quatre arcs i quatre petxines
Contrafort: construcció adossada a l’exterior d’un mur per contrarestar el pes de les voltes i dels arcs de l’edifici. Tribuna: galeria oberta situada sobre les naus laterals d’una església on es poden situar els fidels. Atri: recinte tancat , i generalment porticat, situat a l’entrada d’un edifici. Nau: espai interior d’un edifici delimitat per murs, pilars o columnes. Nau central: part central d’una església que comprèn des de l’entrada fins el presbiteri. Nau lateral : en una església, la nau que és paral·lela a la central.
Cúpula:
volta semiesfèrica que cobreix un espai per cobrir espais de planta circular, quadrada o poligonal
Llanterna:
element de planta circular o poligonal que corona la cúpula amb l’objectiu d’il·luminar, per mitjà de les obertures laterals l’espai interior
Tambor:
és el mur poligonal o cilíndric sobre el qual s’assenta una cúpula
Petxines:
cadascun dels quatre triangles curvilinis sobre els quals descansa l’anell de la cúpula; permeten el pas de la base circular de la cúpula amb una planta quadrada
PARTS D’UNA CÚPULA 1- Llanterna 2- Casquet 3-Tambor 4-Petxines
INTERIOR: DECORAT AMB MATERIALS RICS: MOSAICS I MARBRE
EXTERIOR: UTILITZACIÓ DE MATERIALS POBRES COM EL MAÓ
Seguicis de Justinià i Teodora; església de San Vitale , Ravenna (segle VI)
Tècnica artística que consisteix a recobrir una superfície amb petites peces (tessel·les) de pedra, vidre o ceràmica per crear un dibuix. A diferència dels romans que els utilitzaven per decorar terres, els bizantins decoraven parets o sostres.
ESCENES RELIGIOSES: CRIST TRIOMFANT (PANTOCRÀTOR) LA VERGE MARIA, LA VIDA DE JESÚS...
ESCENES DE L’EMPERADOR ACOMPANYAT DEL SEU SEGUICI
Frontalitat: els personatges apareixen de front Hieratisme: els rostres no expressen cap sentiment Horror vacui: terror al buit. Les figures ocupen tot l’espai disponible sense deixar cap espai sense treballar ni decorar Jerarquia: la mida del personatge indica la seva importància La profunditat no és representava
S’oposa a l’expansió dels perses, àrabs i turcs Evangelització d’orient: cristianització de l’Europa oriental Conservador i transmissor del patrimoni cultural de Grècia (filosofia, poètica i filologia)
Segle IV: entren a l’Imperi Romà pressionats pels huns Segle V:
Any 410: van saquejar Roma i es van establir a la sud de la Gàl·lia Any 415: Ataülf travessa els Pirineus i s'instal·la a Barcelona Aliats dels romans, van expulsar de la Península els alans i vàndals cap al nord d’Àfrica i els sueus cap a Galícia a canvi de terres Consoliden el regne visigòtic de Tolosa (sud de la Gàl·lia i una part de la Tarraconense
Segle V
Segle VI: els francs expulsen els visigots de la Gàl·lia (batalla de Vouillé.507) S’instal·len i s’expandeixen a Hispània Creen un regne amb capital a Toledo Plenitud del regne visigot: segona meitat del segle VI i primera meitat del segle VII. Reis més importants. Leovigild (572-586): Va derrotar els sueus l’any 585 Unificació social: derogar la llei que prohibia els matrimonis mixtos. Recared (586-601): Unitat religiosa: convertint-se al cristianisme Recesvint (653-672): Unitat legislativa: promulgació (653) del Liber Iudiciorum: unificar les lleis dels visigots i dels hispanoromans.
Política :
Monarquia recolzada per: Aula Regia: cambra formada per nobles visigots i funcionaris de plau que assessoraven al rei Concilis de Toledo: gran assemblea de bisbes convocades pel rei en les quals es decidien qüestions religioses i polítiques, com la instauració del cristianisme o l’aprovació de Liber Iodiciorum
Economia: Agricultura i de subsistència Societat:
Noblesa: propietària de la terra Pagesos : en condició de colons: persona lliure que treballa una terra que no li pertany, però està adscrita a ella.
Ar t: les manifestacions més importants són l’arquitectura, orfebreria i escultura
Dimensions petites i poques finestres
Coberta a dues aigües
Murs gruixuts de carreus (blocs de pedra tallats) regulars
Exemples:
San Juan de Baños (Palència)
Santa Comba de Bande (Ourense)
San Pedro de la Nave (Zamora)
Sant Miquel de Terrassa (Barcelona)
San Juan de Baños (661)
Planta basilical, de creu llatina o grega Ús de la volta de canó o coberta plana Capçalera rectangular Ús d’arcs de ferradura: prolonga la curvatura de l’arc, té més de mitja circumferència
Decora capitells, columnes i murs. Motius:
Florals Geomètrics Escenes bíbliques
És l’art de fabricar objectes amb pedres, metalls preciosos i altres materials nobles, com ara el marfil o l’esmalt Destaquen les corones i creus votives que s’oferien a les esglésies
Corona votiva de Recesvint (s.VII)
Creus votives del tresor de Guarrazar. S.VII
Fíbules d’Alovera (Guadalajara). S.VII