16
DIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2013 | Regió7
DIUMENGE
DG
Viure diumenge
VIURE AMB ESTIL La moda jove, la més fresca Els adolescents mantenen un codi propi de vestimenta basat en la combinació de peces a baix cost i roba curta i extravagant 18
GASTRONOMIA La riquesa de la cuina búlgara Bulgària és un país vertebrat amb diferents minories ètniques que aporten els seus particulars tocs a una gastronomia en creixement 19
LA CONVERSA
Alain Jordà Pampelonne Consultor de desenvolupament local. Aquest manresà nascut a França el 1956, teleco de carrera, ha estat deu anys regidor a l’Ajuntament de Manresa, i després del darrer mandat s’ha hagut de reinventar en plena crisi. Aprofitant la seva experiència com a regidor d’Innovació, s’ofereix ara com a assessor independent a ajuntaments espanyols i americans i els recepta plans estratègics, visió dels canvis i un estil de treball cooperatiu
«Les ciutats que funcionen són aquelles on tothom està en línia i en col·laboració» Xavier Domènech
ELS 4 CANTONS
PUIGCERDÀ
Va néixer a Pau, a França, a tocar del País Basc, tot i que els seus pares vivien a Manresa (el seu pare, Jacques Jordà, va ser el fundador i director durat 40 anys de l’Institut Français, al carrer dels Esquilets). Eren professors tots dos i van agafar les vacances a temps perquè l'Alain nasqués a casa dels avis materns, però de seguida van tornar. «Nascut a França de pares francesos, era oficialment francès pels quatre costats. Vaig tenir la nacionalitat francesa fins que per treballar aquí pràcticament em van obligar a obtenir l'espanyola, perquè si no era complicadíssim. Vaig fer el servei militar a França, l'exèrcit espanyol no em va reclamar». P I hi havia diferència? R Era més curt: dotze mesos en lloc dels quinze d'aquí. I la durada era controlada, sabies exactament el dia que acabaves; els companys d'aquí no sabien si acabarien un mes abans o després. P Es va convertir en una persona coneguda quan va entrar a l'Ajuntament de Manresa com a regidor, però què havia fet, abans? R Després de fer el batxillerat vaig estudiar per Enginyer de Telecomunicacions. Vaig tenir diferents feines, perquè sempre he estat una persona inquieta, en l'àmbit de l'enginyeria, l'electrònica, el software; vaig anar progressant i finalment vaig evolucionar cap a una carrera directiva. Al cap de deu anys d'acabar telecos vaig fer un màster en una escola de negocis i a partir de llavors vaig ser directiu en diverses empreses, d'aquí i sobretot de Barcelona. P Diuen que telecos és difícil. Li agradava? R De fet dubtava entre carreres bastats diferents; una d'elles, biologia. Em vaig decidir per telecos perquè un amic ho estudiava. Després ho vaig suar! Vaig estar a punt de plegar, de fer com molta gent que es passava a enginyeria
Tothom té el que es mereix? No. P Millor qualitat, pitjor defecte? R Qualitat, la persistència en allò en què crec. Defecte, preocupar-me massa del que pensen els altres. P Quina part del seu cos li agrada menys? R La mica de panxa que comença a sortir. P
R
tècnica. Fins i tot vaig anar a l'escola de Terrassa per informarme, però el bidell em va enviar a una persona que no sé qui era, però que em va fer un rentat de cervell i em va convèncer per continuar. P No deuria ser el primer que hi anava. R Suposo que no. Gràcies a ell vaig acabar, i ara n'estic molt content. P I què el va decidir a dedicar-se a la política? R El 1995 vaig estar uns mesos sense feina i com que coincidien amb la campanya electoral, vaig dir-me: aniràs a donar un cop de ma als socialistes. P Ja tenia relació amb el PSC? R Gens ni mica. Seguia la política com a lector de premsa, m'interessava, però no hi estava implicat. Dedicava el temps a altres coses: la feina, el Club Atlètic Manresa... P I què li va agafar? R De fet, jo sempre havia estat d'esquerres, per tradició familiar. I aquell era un moment horrorós
Quants diners són un bon sou? 2.000 euros. P Quin llibre li hauria agradat escriure? R Halcón, de Gary Jennings. P Una obra d’art? R El galata moribund. P En què es considera expert? R En desenvolupament local. P Déu existeix? P
R
INSEPARABLES
I DE PAPER, EL QUE TROBA. Jordà no té objectes fetitxe. En això és molt pràctic. Intenta, això sí, no sortir mai sense un bolígraf a la butxaca, perquè en el moment més inesperat sent la necessitat d’escriure alguna cosa. Per a aquests casos agafa el primer paper que troba. Sí, també tovallons o tovalloletes.
Crec que no. Què s’hauria d’inventar? R La manera que ningú no passés gana. P Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar? R Oscar Wilde. P Un mite eròtic? R Julia Roberts. P Acabi la frase: la vida és... R P
per als socialistes, en els darrers anys de Felipe González, amb tots els afers de corrupció... Potser això em va empènyer. També deuria ser curiositat. Em van donar una feina que em va enganxar: una campanya de trucades telefòniques. Em van servir per parlar amb gent que ho vivia amb molta intensitat, que ens donava molts ànims. P També en deuria trobar del tipus contrari. R Amb prou feines. La gent és molt correcta. P El 1999 en Jordi Valls el convida a anar a la seva llista. Li va dir per què? R No m'ho va dir. Suposo que no hi havia tanta gent titulada, i amb la meva experiència, a l’abast. Vaig entrar a mig mandat, quan va plegar en Teixeiro, i em va nomenar regidor de Presidència. Em va dir: «no pateixis, estaràs al meu costat i no et cremaré amb coses complicades». Després no va ser així: em van tocar afers com la casa de
R Meravellosa, tot i que de vegades ens agradaria saltar-ne alguna part. P La gent, de natural, és bona, dolenta o regular? R Bona. P Tres ingredients d’un paradís? R Parella, llibres i natura. P Un lema per a la seva vida? R Com deia Machado, «se hace camino al andar».
Sant Domènec ocupada amb motiu de la guerra d'Iraq, i em va tocar anar a exigir, per exemple, que traguessin una gran foto del regidor Javaloyes que havien penjat a la façana (quan aquest regidor havia votat contra la guerra). Va ser una situació tensa. P Li van fer cas? R En aquell moment, no. Hi havia un munt d'okupes que no eren de Manresa, i que manaven. P El regidor de Presidència és el cap dels llauners? R És el que vulgui ser i el que li deixi ser l'alcalde. Era el que anava a actes públics en nom de l'alcalde, però també a desembussar problemes. P Va ser regidor fins al 2010, en diverses carteres. R He portat TIC, gent gran, policia local... quan Valls va anar a la Generalitat i Camprubí va ser alcalde, vaig assumir les feines d'aquest: hisenda i promoció econòmica, a més del que ja portava, universitats, tecnologies, innova-