Regió7 | DIUMENGE, 10 DE FEBRER DEL 2013
DIUMENGE
17
LA CONVERSA ció... P En algun moment va pensar que podia aspirar a succeir Jordi Valls? R És normal tenir aspiracions, i pensava que jo podia ser una opció de relleu. Però mai no vaig tenir la sensació que les coses anessin per aquesta banda. P No era una persona gaire orgànica, dins el partit. R Jo sempre he estat un ferm defensor del partit, però mai no he estat del que en diuen l'aparell. Ara estic bastat desconnectat. Col·laboro una mica amb la secretaria nacional d'Economia. P Va estar un mandat i mig al capdavant d’Hisenda, i el va enganxar la crisi de ple. R Em va enganxar l'arribada de la crisi. Ara tothom sap molt bé que no hi ha diners i que ens hem d’estrènyer el cinturó, però durant molt temps la gent no n'era conscient (o ho feia veure), i aquesta etapa em va tocar a mi. P Va haver de passar el tràngol de fer retallades i de sentir-se a dir que no havia retallat prou? R Les retallades que vam decidir el juny del 2010, i que havíem estat elaborant durant mesos, van permetre tancar l'exercici amb un lleuger superàvit. I aquelles retallades van establir les bases perquè el govern de CiU fes també exercicis equilibrats. Però va ser dur perquè el que porta els comptes és el primer d'adonar-se que cal retallar, i li costa molt convèncer els altres regidors, els tècnics de la casa, etc... P Retallar el 2010, quan la crisi ja duia dos anys en dansa, no va ser anar tard? R Ja s'havia retallar abans, però en despeses de menys impacte. La de 2010 va ser la primera retallada sistemàtica, amb la participació dels alts directius de la casa. I va ser bastant raonable, malgrat que tocar sous va causar malestar. Els grans proveïdors van passar tots pel meu despatx per renegociar els contractes. Quant a la situació actual, m'imagino que els ingressos han continuat baixant, i retallar despeses cada cop fa més mal. P Ara vostè es dedica a les estratègies de desenvolupament local, i en el seu currículum posa com a experiència el seu pas per l'Ajuntament. R A Manresa es va fer un procés, que Accio10 va agafar després com a model, que va ser el Pla d'Innovació engegat l'any 2005 amb el consens de gent destacada de la ciutat, que no eren els de sempre sinó persones que estaven al cas del que passava al món i podien fer aportacions sobre el que necessitava la ciutat per encarar els nous temps que venien. Vam fer una sèrie d'entrevistes a gent com els Tous, Todó, Massana, però també a gent com Miriam Ponsa, amb una visió nova. I paral·lelament vam fer un procés participatiu amb els agents tradicionals: empresarials, universitaris... El més important va ser crear un ambient de confiança en el treball conjunt. D'aquesta dinàmica en van sortir realitats com el Catic, el centre de Microsoft, projectes eu-
REPORTATGE GRÀFIC DE XAVIER DOMÈNECH
SIS FRASES Vaig tenir la nacionalitat francesa fins que per treballar aquí pràcticament em van obligar a obtenir l'espanyola»
«
És normal que aspirés a ser relleu de Valls, però mai no vaig tenir la sensació que les coses anessin per aquesta banda»
«
Ara tothom sap que no hi ha diners i cal estrènyer-se el cinturó, però durant molt temps la gent no en va ser conscient»
«
És l'alcalde qui ha de liderar la ciutat i pot convocar les persones que cal posar d’acord per a les coses importants»
«
Fins i tot les ciutats amb un pla estratègic recent s'han de repensar, i Manresa ara està refent el seu pla urbanístic»
«
Si tot el que fa el Bages en medi ambient es posa junt, té un gran potencial d'atracció de coneixement i d'empreses»
«
Regidor d’Hisenda en l’esclat de la crisi: «el que porta els comptes és el primer d'adonar-se que cal retallar»
ropeus, Universitat emprèn... P Va fer venir l'Alfons Cornella a parlar d'innovació... R És un pensador que es dedica a veure què passa pel món i t'ho explica. P I això per a què li serveix, a una ciutat mitjana com Manresa? R Això va servir per saber que els llocs que funcionen són aquells on hi ha col·laboració. La gent es parla i col·labora, al marge que quan convé discuteixin. Els diferents agents de la ciutat estan en línia i són capaços de posar-se d'acord per a les coses importants. El Parc Tecnològic n’és un exemple, que ja s'havia gestat abans del meu mandat. Les ciutats on això no passi, decauran, i les que ho aconsegueixin, sobresortiran. P I això qui ho ha de fer? R Idealment, és l'alcalde qui té la funció de liderar la ciutat i la capacitat de convocar determinades persones. Per tant, el paper de l'Ajuntament és clau. P Si l'Ajuntament vol però els agents econòmics i socials estan adormits, presos de la inèrcia... R Sempre hi ha matèria primera. Quan no, hi ha gent per sota que belluga i que es pot anar a trobar. Una vegada vam convocar els innovadors de la ciutat i la resposta va ser impressionant. D'allà van sortir moltes de les persones que després han donat vida a tot aquest
procés. I amb aquests mecanismes arrossegues. Molta gent que no creia en la innovació han acabat entenent que és imprescindible per no acabar tancant l'empresa. P El 2011 acaba el període municipal i munta una consultoria, o alguna cosa semblant. R Quan vaig entrar a l'Ajuntament era consultor independent de màrqueting per Internet, i era una època molt bona: feia una feina que m'agradava, que em permetia viure i que em donava una gran llibertat d'horaris. Quan vaig deixar l'Ajuntament, i tal i com està el mercat laboral, vaig decidir tornar a ser consultor independent, però del que ara conec més: innovació en ciutats, desenvolupament econòmic, emprenedoria... Penso que puc ser útil als ajuntaments. P Què és repensar una ciutat? R És entendre que s'estan produint uns canvis molt importants, que el món s'està transformant profundament. No sabem com acabarà però hi ha unes tendències claríssimes. Fins i tot les ciutats amb un pla estratègic s'han de repensar, i Manresa ara està refent el pla urbanístic, que hi incideix plenament: la sostenibilitat, la mobilitat, les energies, són urbanisme. Hi ha en marxa una reindustrialització perquè el que va marxar a la Xina torna a Europa i Estats Units, i les ciutats hauran
d'absorbir una nova activitat que serà molt diferent de la d'abans. S'haurà acabat portar-ho tot als polígons industrials. P L'activitat econòmica tornarà a dins de la ciutat? R No pas les que necessitin molts camions, però la major part d'activitats seran netes: informàtica, laboratoris... Tecnologies com la impressió en 3D suposen un canvi impressionant. S’està avançant cap a un model de producció local i de petites sèries, en què el mecànic, en lloc de demanar un recanvi, el farà. P Aquesta indústria neta, i suposo que sovint petita, és compatible amb usos residencials. R Efectivament. P És un model per al nucli antic de Manresa, que té un problema de definició? R Totalment. De fet, s'havia considerat instal·lar al sector del Carme la incubadora d'empreses que hi ha al Palau Firal. En un projecte sobre espais del coneixement, representants de ciutats europees van dir-nos que els parcs tecnològics no han d'estar fora de la ciutat, i com que el nostre ja era allà, recomanaven barrejar usos industrials i de residència als Dolors, per connectar-ho amb la ciutat. Això és un sacrilegi per als urbanistes, però ha de deixar de ser-ho. En un seminari al qual vaig assis-
tir deien que els urbanistes han de perdre el control de la ciutat. P Vostè treballa en estratègies de ciutat. Això inclou definir un perfil singular per competir en el mercat de les ciutats? R És justament això: plantejar-se de què viurà la ciutat al cap de 25 anys, i a partir d'aquí, veure què sap fer la ciutat, les seves empreses, el seu capital humà, quins centres tens d'educació, de tecnologia, de cultura, i veure com es potencia perquè la teva ciutat sigui diferent de les altres i sobretot sigui referent en algun tema. Això és clau. P I Manresa en què pot ser referent? R Hi ha diverses coses. Hi ha el Centre Tecnològic, que és una unitat de coneixement amb molt de prestigi en el camp de les tecnologies dels materials i mediambientals. Al seu entorn, el Parc Tecnològic ha de ser capaç d'atraure empreses especialitzades en aquest camp. Una altra àrea molt potent és la mediambiental, perquè hi ha una acumulació única a Catalunya d'instal·lacions: les plantes de reciclatge del Pont de Vilomara, un parc ambiental únic a Catalunya —que s'ensenya perquè mostra tot el cicle—, les mines de potassa com a repte ambiental, l'escola universitària, un grup d'empreses que treballa en aquest àmbit encara que no en siguem conscients... Si tot això es posa junt, té un gran potencial d'atracció de coneixement i d'empreses. Però hi ha molta feina a fer. P Com li va la consultoria? R Els moments són durs, però els projectes van apareixent. M'he obert també al mercat d'Amèrica Llatina, on hi ha un moltes ciutats interessades en el concepte de definir les seves estratègies. Estan creixent i moltes coses que aquí ja estan molt assumides per a ells són un descobriment.