Alba Alcácer Laia Faust Victor Muñoz Marta Pané
TIRANT LO BLANC : Episodis amorosos ●
Què significava ser cavaller i quins ideals representaven a l’edat mitjana? En l’ideal cavalleresc (fidelitat, menyspreu del sofriment i de la mort, anhel de glòria, llibertat) entrava, ultra la defensa del senyor, la defensa de la religió i la protecció dels febles, les vídues i els orfes, i el servei de l’església, la qual cosa en el pensament medieval equivalia a posar-se al servei del mateix Jesucrist; hom oposà, així, a la idea del cavaller mundà, ple de vicis, la del cavaller de Crist, ple de virtuts. La violència només s’havia de practicar contra els infidels o els malfactors; hom no havia de matar el vençut indefens. Els combats que Tirant realitza a Anglaterrai : el tipus de combat de què es tracta, les condicions, les armes, el rival i el desenllaç.
1. Mort del senyor de les Vilesernes.
La lluita entre Tirant i el cavaller de Vilesernes es va fer a peu, en camises de dormir, per escuts un full de paper.descalços i sense vestidures, les armes ofensives van ser ganivets de cuina. La bella Agnès s'adona que en Tirant es viu. 2. Tirant i l'alà
El príncep de Gal·les era un caçador.Un dia un dels seus alans més ferotges es va deslligar,Tirant passava per allà, i va veure que l'alà corria cap a ell, va descavalcar del cavall, i va agafar l'espasa perquè volia combatre contra ell, quan va veure que el gos tenia por de l'espasa la va tirar lluny, i els dos van començar a lluitar amb les mateixes armes, Tirant el va matar. 3. Tirant venç quatre cavallers misteriosos
Van arribar a palau quatre cavallers, cadascun acompanyat per un lleó. Estaven lligats. El lleons eren tan domèstics que no feien mal a ningú; i van anar cap al rei amb una lletra a la boca, dient que els quatre cavallers havien vingut de lluny per a combatir. El primer combat va ser favorable per a Tirant, amb la llança va ferir al cavaller dos cops. El segon en combatre contra Tirant va ésser el cavaller Honor, que Tirant va ferir durament amb la llança, no tenint pietat, i el va traspassar de part 1
a part. El tercer cavaller es deia valor, la seva lluita va ser més dura i perillosa, però Tirant li va donar un gran cop sobre el cap, i li va fer sortir el cervell per els ulls i per les orelles. I l'últim cavaller va morir enfonsant-li la daga al coll. 4. Els germans Muntalbà
Tomàs de Muntalbà, va raptar Tirant a un combat a tota ultrança, la batalla va ser molt cruel, però finalment, aquest cavaller va donar-se per vençut, va ser desarmat amb deshonor, i declarat fals. ●
Esbrineu els noms de la llista següent que pertanyen a cavallers reals o ficticis, i aquells que corresponen a personatges històrics o literaris: cavallers reals o ficticis
personatges històrics o literaris
Ivanhoe
Serrallonga
Perceval
Pere Quart
Galeás
Ulisses
Amadís de Gaula
Faust
Don Quixot
Enees
Rotllan
Frankenstein
Lancelot
D’Artagnan
Curial
Xèniuss
Sant Jordi
Raskòlnikov
Gawain
Gregor Samsa
Ricard Cor de Lleó
Dràcula János Hunyadi
2
Prepareu un cartell o una infografia amb text i imatges, en què representeu les fites d’un dels cavallers que més us hagi cridat l’atenció
https://www.youtube.com/watch?v=Xf4PKsPOYP0 (Video)
3
●
Al rerefons del Tirant lo Blanc hi ha referències clàssiques sobre l’amor, que van ser font d’inspiració per a Joanot Martorell. Destrieu-les i relacioneu cada títol amb l’autor corresponent:
Histories troianes → Guido delle Colonne Ars amandi → Ovidi De amore → Andreas Capellanus Tractatus de amore heroico → Arnau de Vilanova El banquet → Plató Remedia amoris → Ovidi Decameron → Boccaccio
●
Al fragment del poema LXXXVII d’Ausiàs March, que reproduïm a continuació, el poeta distingeix tres tipus d’amor en una classificació semblant a la d’Estefania. Amb quins mots qualifica les variants de l’amor i com són les relacions amoroses que implica cadascuna?
Tot entenent amador mi entenga, puys mon parlar de amor no s’aparta, e l’amador qu·en apetit se farta, lo meu parlar no·m pens que bé comprenga. Tres amors són per on amadós amen: l’u és honest, e l’altre delitable; del terç me call, qu·és lo profit amable, per que·ls amants lurs amants no reamen. Los dos hunits en nós se poden pendre, si lurs dos fochs han loch en nós d’encendre.
4
1.
L'amor virtuós. Que s'esdevé quan un senyor "molt favorit e cavaller molt virtuós" estima una donzella, per la qual fa danses, justes i batalles. És el tipus d'amor que s'acosta més al dels trobadors.
2. L'amor profitós. Que es dóna quan un gentilhome "o cavaller d'antic llinatge e molt
virtuós" estima una donzella per treure'n algun tipus de profit (social o econòmic). Aquest tipus d'amor és per a Estefania rebutjable.
3. L'amor viciós. La donzella (fixeu-vos que aquí és ella qui pren la iniciativa) estima
el gentilhome o el cavaller "per son delit". L'objectiu és aplegar-se "al llit encortinat amb los llançols ben perfumats" per obtenir tot el plaer que es pugui... Aquest és el tipus d'amor que més li agrada a Estefania.
●
A continuació us presentem quatre personatges de la novel·la. Llegiu els fragments amb atenció i deduïu qui és qui.
1. «[…] va despullar-se i va quedar amb unes mitges vermelles i un barret de lli. I encara que tenia una figura molt bella i ben formada, les mitges vermelles i el barret al cap la desfavorien tant que semblava un diable, i és veritat que qualsevol dona o donzella que veieu vestida així us semblarà molt lletja, per gentil que sigui.» Tirant lo Blanc L’emperadriu Viuda Reposada Carmesina
2. «I el dia del combat es va posar la mitja i la sabata, i tots els que hi eren, quan veien allò, estaven admirats de l’excepcionalitat de les pedres fines que hi havia. Mai s’havia vist una sabata de cuiro tan rica. I en aquella cama no portava
5
armadura, només en duia a l’esquerra, i semblava que ja estava bé. I sobre el casc duia quatre pals d’or, i a sobre el Sant Greal fet a la manera del que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir.» Tirant lo Blanc Viuda Reposada Carmesina L’emperadriu
3. «[…] estava admirat dels seus cabells, que resplendien, rossos, com si fossin madeixes d’or; separats en dues parts iguals per una clenxa de blancor de neu que passava pel mig del cap; i estava admirant encara les celles, que semblaven fetes amb pinzell, una mica aixecades amunt, sense una gran negror d’espessor de pèls, sinó perfectes per naturalesa; i encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos; el seu nas era prim i afilat i ni massa gran ni massa petit, segons la gràcia de la cara, que era d’una blancor extrema de roses barrejades amb lliris; tenia els llavis vermells com el corall i les dents molt blanques, menudes i ben posades, i semblaven de cristall.» Viuda Reposada L’emperadriu Tirant lo Blanc Carmesina 4. «I la seva noble persona era tan gentil i ben formada, que, qui l’hagués vista així, hauria pensat que era una donzella amb tanta bellesa com es pogués trobar al món. I la seva filla Carmesina se li assemblava en moltes coses, però no en totes, en general, perquè ella, de jove, la superava.» Carmesina
6
L’emperadriu Viuda Reposada Tirant lo Blanc
●
El millor exemple per il·lustrar la tècnica de la descriptio puellae és l’1, el 2, el 3 o el 4? Justifiqueu la resposta.
El millor exemple és el 3, perquè descriu les característiques del ideal de bellesa femenina. El rostre és el centre d’aquesta bellesa i es descriu de forma descendent (comença amb el cabell i acaba amb les dents). Utilitza comparacions que fan referència a elements preciosos i joies.
Comencem la lectura Llegim Tirant Lo Blanch (episodis amorosos) ●
Cal fer un calendari de Lectura que puguem assumir:
Cens dels protagonistes Aquesta adaptació de Tirant lo Blanc tracta els episodis amorosos de la història i se centra en els protagonistes principals de la novel·la. ●
Feu-ne un cens de personatges i elaboreu-ne un esquema de cadascun. Seguiu aquest model, que haureu de completar durant la lectura:
7
Compareu els personatges de Plaerdemavida i la Viuda Reposada:
quines similituds i quines diferències observeu entre totes dues?
Plaerdemavida i la Viuda Reposada són els dos personatges oposats de l’obra, Plaerdemavida vol el bé per Tirant i Carmesina i que estiguin junts (amor pur), i la Viuda Reposada vol tot lo contrari, intenta fer el que pot per separar-los però no ho aconsegueix. L’única similitud que hi veiem es que aquests dos personatges es fixen en Tirant i
Carmesina.
8
Com és l’evolució dels personatges al llarg de la història? Us sembla
versemblant?
Tirant passa de ser un cavaller valent i humil, el qual no té problemes a lluitar amb tothom a un noi vergonyós i tímid que no sap com portar-se ni reaccionar amb una dóna al llit. Carmesina passa de ser una noia que vol protegir la seva virginitat i ser una futura bona reina a una noia enamorada de Tirant que es sacrifica per ell. La Viuda Reposada passa a ser una dona exemplar a una dona que es mor per la gelosia i intenta separar a Tirant de Carmesina tot i que ella sap que és vella i no el podrà aconseguir. Plaerdemavida passa de ser la donzella de Carmesina, a ser la consellera matrimonial de Tirant i Carmesina fins al punt que les observa a totes dues tenint sexe i ho comenta. L’Emperatriu passa de ser una dona exemplar públicament a una dona luxuriosa amb Hipòlit a la privacitat. Quins personatges reïxen i quins no? Per què?
L’únic personatge que triomfa realment al llarg de la història és Hipòlit que s’acaba convertint en emperador i tenint una dona. Però també hi han més personatges qué acaben satisfets com: Tirant que aconsegueix a la seva estimada, Diafebus aconsegueix a Estefania i per tant acaba tenint el que volia i finalment Plaerdemavida aconsegueix que Tirant i Carmesina estiguin junts i que s’estimin. L’únic personatge que no aconsegueix res al llarg de la història és la Viuda Reposada. 5. En el punt de mira, i en el del mirall Els jocs amb els miralls poden alterar la percepció de la realitat o mostrar-la tal qual és. Tots dos casos els trobem a Tirant lo Blanc. Indiqueu en quins capítols.
9
Amb els miralls s’introdueix en la novel·la el perspectivisme, un recurs literari pel qual s’obté més d’una lectura, o més d’una mirada, dels fets narrats. En els ulls de quin personatge s’emmiralla tota una escena amorosa? ●
Per parelles del grup, completeu el següent esquema sobre els moments de l’obra en què destaca el joc de perspectives. Tingueu en compte els tres episodis esmentats abans, i aporteu altres exemples similars que trobareu durant la lectura:
Episodi i capítol
Indici de
Punts de vista
Informació extra que
perspectivisme
superposats
aporten
Mirall
Tirant
vol
casar-se
El mirall és com si fos unn
amb Carmesina i ho
regal per demanar-li la mà
1.- Tirant decla el
fa
a Carmesina.
seu amor a
mirall.
Carmesina
Carmesina es veu en
ensenyant-li
un
Quan
ell ja sap que Tirant se li ha declarat
Mirall 2.-
3.-Nit del castell de Malveí
Ulls d’un personatge
Representa
a
Tirant li diu a Carmesina
persona amb qui es
que el que es veu és el
vol casar.
seu amor.
Plaerdemavida
Plaerdemavida parla de
explica amb tot detall
l’amor
els
aconteixements
relacions i plaer sexual
que van succeir la nit
durant una nit amb les dos
viciós,
de
tenir
10
anterior amb Tirant i
parelles.
Celestina, Estefania i Diafebus.
●
Compartiu amb l’altra parella del vostre grup els vostres esquemes i reflexioneu en grup: què aporta el perspectivisme als episodis amorosos de Tirant lo Blanc?, considereu que els empobreix o que els enriqueix?
El perspectivisme aporta diferents punts de vista o diferents històries sobre un mateix tema, que això pot provocar un punt d’incertesa per als lectors a l’hora d’interpretar els diferents punts de vista. Creiem que enriqueix l’obre perquè crea una mica de misteri i això fa que el lector segueixi llegint.
6. Textura discursiva Un altre element característic del Tirant lo Blanc són els diferents registres lingüístics emprats pels personatges. D’una banda el llenguatge culte i retòric de la narració, de les descripcions o de les cartes i, d’una altra, els diàlegs i les converses de caire popular i jocós, que donen una rica textura discursiva a l'obra de Martorell. La coexistència de registres d’índole diversa no desmereix la novel·la, ans al contrari, és un indici de modernitat i un senyal que l’obra trencava cotilles respecte dels tractats retòrics clàssics. Així doncs, trobareu el llenguatge solemne de l’emperador o el galant dels cavallers, juntament amb l’erotisme i les facècies d’uns diàlegs que, pel grau d’atreviment expressiu, apunten l’estil i els temes de la literatura renaixentista.
11
Nosaltres partim d’una versió adaptada de Tirant lo Blanc, que no va ser escrita originàriament per Joanot Martorell. Ha estat elaborada amb vocabulari d’avui per apropar la història als lectors actuals. Tot i això, els canvis de registre també són presents. Detecteu si els fragments següents pertanyen a un registre culte o popular: 1. «—Ai, llit! I qui us ha vist i us veu ara, que esteu sol, sense companyia, sense servir de res! ¿On és aquell que estava aquí quan jo somiava? I em va semblar que m’aixecava amb camisa del llit, i vaig acostar-me a aquell forat de la porta, i vaig mirar tot el que fèieu.» a) Registre culte b) Registre popular
2. «—Amor és condició natural a la naturalesa humana, perquè diu Aristòtil que totes les coses desitgen el seu semblant. I encara que a vós us sembli un cosa dura i estranya estar sotmès a l’amor, podeu creure de veritat que ningú no pot resistirs’hi.» a) Registre culte b) Registre popular
12
3. «—Cavaller virtuós, em compadeixo molt de vós, pel mal que us veig passar, i per això us demano que em vulgueu dir quin mal o quin bé sent la vostra virtuosa persona. Perquè d’aquest mal jo per amor a vós me’n puc quedar la meva part. I si és un bé, jo estaré molt contenta que us el quedeu tot. Així que feu-me la gràcia de voler-m’ho dir de seguida.» a) Registre culte b) Registre popular
4. «—Ai, filla de mal pare! —va dir l’emperadriu—, això em dius? —I es va girar cap a l’emperador—: I vós, beneit, ¿per què voleu una altra dona, per poder anar-la tocant amb l’espasa plana, i no clavar-l’hi? ¡Mireu que mai cap donzella s’ha mort de tocar-la amb l’espasa plana!» a) Registre culte b) Registre popular
5. «¡I mentrestant, canteu belles sirenes, els mals tan grans que sentiu a la terra! ¡Canteu planyent la mort d’ell, que semblava un fènix entre els vius! ¡Que els animals udolin, que s’aturin els cants melodiosos dels ocells i que se’n vagin a viure a les selves deshabitades!» a) Registre culte b) Registre popular
13
6. «—Dama gentil, quina sort tinc que la primera que m’he trobat sigui la vostra mercè. Us estaria molt agraït si la vostra benevolència admetés el que us demanaré. Em tindria per un home venturós si la fortuna em fos tan favorable que em volguéssiu fer digne de poder-vos ser el servidor més proper, per bé que no en sigui digne ni m’ho mereixi, vista la gran bellesa, gràcia i dignitat que la vostra mercè posseeix.» a) Registre culte b) Registre popular
7. «Quan van haver estat una estona fent broma, la princesa va entrar al bany i va dir a Plaerdemavida que es despullés i que entrés al bany amb ella. —Només ho faré amb una condició. —Quina deu ser? —va dir la princesa. Plaerdemavida va contestar: —Que permeteu estar Tirant una hora al vostre llit, i que vós hi sigueu. —Calla! Que ets boja? —va dir la princesa.» a) Registre culte b) Registre popular
14
●
Quins trets lingüístics us han fet adscriure un fragment al registre culte o al popular? Per què?
Culte: llenguatge especialitzat i ric. Ús de metàfores i comparacions i d’un llenguatge subjectiu.
Popular: el llenguatge és propi d’un ambient familiar, d’amistat i amorós. És bastant espontani i presenta bastants vulgarismes.
●
Obriu un document col·laboratiu i, entre tots, ompliu-lo amb els elements rellevants d’aquests dos estils i més exemples de la novel·la. Podeu seguir un model com aquest:
Exemple
Registre culte
«Entorn de les deesses seien
El
totes les dones qui bé havien
registre
amat, així com fon la reina
nombroses
Ginebra, qui a Lançalot amà,
personatges de la mitologia
la reina Isolda a Tristany, e la
clàssica
reina Penèlope qui a Ulixes
d’històries de la literatura de
amà,
Paris,
tradició artúrica. Està extret
Briseida a Aquil·les, Medea a
del capítol 189, que narra les
Jason, la reina Dido a Enees,
grans festes que va ordenar
Deiamira a Hèrcules, Adriana
l’emperador
a teseu, e la reina Fedra, qui
ambaixadors del Soldà.
requerí
e
Elena
a
a
Hipòlit,
fragment
correspon
al
perquè
fa
referències
a
culte
i
Registre popular
a
personatges
per
als
son
fillastre.» pàg. 141
«Com véu Plaerdemavida
El
fragment
correspon
al
que no deia res, pres-se a dir:
registre popular. Pertany al capítol 220 en què tenen lloc
—Na nòvia, ¿com estau vós
les esposalles de Diafebus i
15
ara que no cridau ni dieu res?
Estefania.
La
Par-me que ja us és passada
l’esmperador
la dolor i la major pressa de
núvia
la batalla: dolor que et vinga
Plaerdemavida va posar cinc
als talons!, ¿no pots un poc
gatets a la finestra de la
cridar aquell saborós ai?
cambra on dormia la parella,
Gran delit és com se ou dir a
perquè no paressin de miolar
les donzelles, senyal és com
durant tota la nit. Aquesta
tu calles, que ja t’has enviat
burla de Plaerdemavida és
lo pinyol. Mal profit te faça, si
motiu
no t’hi tornes. Vet açí
llenguatge
l’emperador que t’està
col·loquial
escoltant si cridaràs, car te
humorístiques.
va
al
de
nit
que
donar
conestable,
broma,
d’un
expressiu i
la
de
i
metàfores
dubte que no et facen mal.» pàg. 159
8. Escenes amoroses Les escenes amoroses ocupen una sèrie important de capítols de la novel·la. Juntament amb la guerra, l’amor és un dels grans temes a Tirant lo Blanc. Martí de Riquer, mestre i especialista en literatura medieval, assenyala que el tractament de l’erotisme a l’obra, incloent-hi les situacions més desimboltes, mai no és groller per la naturalitat amb què es reflecteix i pels components còmics i literaris que basteixen la narració.
Observeu la factura del llenguatge en els episodis amorosos i l’ús de recursos estilístics com la metàfora i els símbols, ja que el poder suggeridor i evocador de les paraules transmet l’abast de les accions.
16
●
Durant la lectura, confeccioneu un recull amb totes les metàfores i símbols que fan referència a l’amor, l’enamorament o l’acte sexual. Agrupeu-los segons l’àmbit al qual pertanyen:
Bèl·lic: Quan Tirant s’envà a lluitar per primer cop amb els turcs Carmesina va a acomiadar-se d’ell, Tirant li diu que està malament perquè està enamorat d’una donzella i ella li diu que qui és, llavors ell agafa un mirall i li diu: la dona que vegis reflectida és de qui estic enamorat, Carmesina doncs quan agafa el mirall i es veu reflectida es queda sorpresa perquè ningú mai li havia dit d’una manera tant bonica com ho havia fet ell i des d’aquell moment s’enamora encara més. Exemple: -“Sembla que ja us ha passat el dolor i la pressura de la batalla”: Martorell compara el sexe amb la guerra. (aquesta metàfora explica quan Tirant fa una treva amb els turcs i al mateix temps va a l'habitació de Carmesina i mentre els expulsa de Constantinoble, aconsegueix emportar-se Carmesina al llit, i així doncs demostrar-li el seu amor. Fruiter: Martorell fa servir molts cops metàfores que amaguen un contingut sensual. Exemple: "pomes del paradís" quan vol parlar dels pits de la dona. Vegetal: Un amor vegetal és el que té la Viuda Reposada cap a Tirant, dignifica que és un amor impossible ja que Tirant estava enamorat d’una altra donzella per la qual cosa la rebutja. Ella li fa la vida impossible amb la relació que té amb Carmesina. Exemple: “T’has enviat el pinyol” Animal: L'Emperadriu vol tenir una relació amb Hipòlit perquè li recorda el seu fill però a la vegada no vol trencar la seva promesa de fidelitat cap al seu marit, no aguanta i al cap de foc la desfà. És l’amor més estrambòtic que apareix a l’obra, ja que ella és una dona casada i vella, i ell és un jove que té tota la vida per davant i s’hauria de fixar en les donzelles de la cort viudes.
●
Després, analitzeu tres metàfores i símbols en una fitxa que inclogui aquests aspectes:
➢
Explicació del significat
➢
Connexió amb la història literària
➢
Exemple a la novel·la
17
➢
Una imatge representativa del món de l’art Compartiu les fitxes amb tota la classe i resumiu-les en una presentació col·laborativa. (feina dels coordinadors de cada grup) CDXXXV : LES GRÀCIES D’AMOR QUE TIRANT FA A LA REINA “Senyora i germana, amb cadenes resistents empresonareu la meva llibertat.” Amb aquesta metàfora vol dir que gràcies a l'ajuda de la Emperadriu Tirant aconsegueix el que vol i per això està en deute amb ella ( encadenat ) gràcies al favor tan gran que li ha fet. Ja que en aquella època l’honestedat era molt important i cap cavaller tenia un deute amb ningú.
“Vós feu que la meva ànima cansada posseeixi el paradís en un cos mortal.” En aquesta altra metàfora ens intenta expressar el agraït que aquesta amb l'emperadriu ja que gràcies a ella aconsegueix el que tant desitja ( paradís ), ja que en aquella època les relacions (allitar-se) fora del matrimoni no eren ben vistes. “Les seves mans feien el seu ofici” En aquesta metàfora Carmesina fa una comparació amb les mans de Tirant i un ofici ja que volia interpretar que Tirant sabia el que feia, tot hi que estava en contra d’allitar-se amb ell, ja que ella s’havia proposat conservar la seva castedat fins que es cases.
CDXXXVI : COM TIRANT VA VÈNCER LA BATALLA I, PER FORÇA D’ARMES, VA ENTRAR AL CASTELL “Com Tirant va vèncer la batalla i, per força d’armes,va entrar al castell” Tirant força la princesa a mantenir relacions amb ell, ja que ella vol esperar fins el matrimoni. És una metàfora que uneix l’època en la que es troben (castells, batalles, armes…) i la situació entre ells dos, ja que la batalla és fer l’amor entre ells i per tant, el castell és Carmesina.
CDXXXVII : REPRENSIO D’AMOR QUE FA LA PRINCESA A TIRANT “Hauríeu entrat lícitament als ports de la meva honesta castedat” Com Tirant força a la princesa a tenir relacions amb ella, quan han acabat de fer l’amor Carmesina li diu aquestes paraules; es referix a si sagues esperat a que haguessin estat casats no li hagués fet mal. Aquesta metàfora es refereix als ports
18
que hi havien a aquelles èpoques com els vaixells entraven i sortien sense cap dificultat i com ella es refereix a l’acte sexual.
9. Ara que coneixeu millor els protagonistes de l’obra, us proposem que els retrateu amb paraules. ●
Escriviu, en parelles, tots els mots que se us acudeixin per definir un personatge de Tirant lo Blanc. Prepareu una endevinalla visual com la següent, sense indicar-ne el nom:
De qui parlo? De la Emperadriu
19
10. GPS a l’antiga A l’edat mitjana, les cartes de navegació, els mapes, les brúixoles i altres eines permetien l’orientació dels viatgers. Tirant lo Blanc va fer uns quants desplaçaments de llarga distància, sense perdre’s! Quants països i ciutats s’esmenten a la novel·la? Feu un recompte, distingiu els espais reals dels ficticis, i situeu en un mapa les passes del cavaller Tirant lo Blanc. Primer: La formació de Tirant per ser cavaller → Anglaterra. Segon: Va viatjar a → França, Sicília i Rodes. Tercer: Es va dirigir cap a → Jerusalem, Alexandria, Trípoli i Tunísia. Per ultim podem trobar una ciutat grega Bizancia (irreal) ocupada actualment per Turquia. http://www.animaps.com/pb/191530001/6703/Tirant_lo_Blanc_1
20
●
Un cop tingueu la llista, confeccioneu un mapa col·laboratiu. Marqueu amb una etiqueta els indrets, afegiu-hi una fotografia, cites relacionades amb l’obra i altra informació adient. Us heu de repartir els indrets.
▪
Eines:
o
http://www.animaps.com/#!home
o
https://www.google.es/maps
o
http://www.panoramio.com/
21