Fulls dels Enginyers desembre 2016 by Albert López Corbella

ENTREVISTA A DAVID ADELL, ENGINYER INDUSTRIAL “Col·legiar-se és una bona opció per estar al corrent de les noves tendències”

ACTE SOCIAL 2016 A TERRASSA Els Enginyers Industrials del Vallès premien l’ESEIAAT PÀG.11

PÀG.10

ENTREVISTA A CLEA PARCERISAS “La introducció de la robòtica s’enfoca cap al cooperativisme de l’humà amb la màquina” PÀG.12

Visita www.fullsdelsenginyers.cat i accedeix a tots els continguts

FULLS DELS ENGINYERS 12/

DESEMBRE 2016

El diari dels Enginyers Industrials de Catalunya

n TEMA DEL MES

Els enginyers fan públic el document Marc de referència sobre la indústria 4.0

Els Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya van organitzar la trobada // Xavier Pi va explicar que un dels reptes de la quarta revolució industrial és l’anomenada convergència IT/OT. PÀG.06 // La primera trobada anual de la Comissió Indústria 4.0 es va celebrar el 27 d’octubre passat en el marc de la fi ra Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC) a Barcelona. L’acte va ser organitzat

pels Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya. La trobada va servir per reunir els enginyers actius en el grups de

treball de la Comissió i per fer públic el document de treball Marc de referència sobre la indústria 4.0. La jornada va destacar per un doble motiu. Per una banda, va ser de la primera trobada anual

de la comissió, celebrada en el marc de l’IoTSWC. Per altra banda, la rellevància de portar a terme el primer acte públic de la comissió en clau intercol·legial en la qual els grups de treball eren transversals a les tres organitzacions.

Els objectius concrets de l’agrupació són la difusió, la interrelació, el fet de compartir i el posicionament. Aspectes que es concreten segons els plantejaments explicats en el reportatge interior. l

n MIX ENERGÈTIC

Combinació energètica 100% renovable de la conurbació de l’AMB PÀG.04 // Dilluns 19 de setembre, la Comissió d’Energia de l’EIC va organitzar una jornada per presentar l’informe Barcelona Wind, Water&Sun MIX: Futur de l’Eòlica Marina Flotant i de l’Emmagatzematge Hidroelèctric d’Energia per a un Mix 100% Renovable per a subministrar a Barcelona. Es tracta d’un estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona tenint en compte que la conurbació de l’Àrea Metropolitana suposa el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya. l n

n ROBÒTICA

n PROJECTES

Entrevistem a Joan Matutano, director general de Promaut SL

L’enginyeria catalana, el canvi climàtic i iGenium’16

PÀG.08 // Una trajectòria de més de 20 anys constata que som davant d’una enginyeria catalana vinculada tradicionalment al sector de l’automoció que ha estat capaç de reinventar-se, molt dinàmica i que aposta molt fort per la innovació. Ha creat diverses spin off —la primera empresa derivada l’any 1997—, ha llençat productes tecnològics al mercat, ha liderat diversos projectes europeus amb grans empreses i està invertint el 7% de la facturació en innovació. Amb aquests indicadors sobre la taula, ens asseiem a conversar amb Joan Matutano, director general de Promaut SL. l

PÀG.05 // El Palau Robert de Barcelona va acollir, el mes d’octubre passat, la cinquena edició d’iGenium, una trobada d’enginyeries catalanes organitzada per l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC). Aquest any, la cita va mostrar projectes destacables pel seu vessant mediambiental i de lluita contra el canvi climàtic. Carles Martín, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya, va aprofitar l’acte per reivindicar l’històric i continuat compromís de les enginyeries catalanes amb el canvi climàtic. l

OPINIÓ // PÀG.03

“La irrupció de l’internet de les coses (IoT), que implica la interconnexió de dispositius a través de la xarxa, incrementa el nombre d’objectes que es poden utilitzar per llançar un atac”

“El canvi disruptiu de l’ús de la impressió 3D de Macsa ha estat aplicar-la com a element indispensable en el procés de producció”

JOAN L. MAS I ALBAIGÈS, DIRECTOR DE L’ÀREA DE TECNOLOGIES DIGITALS DE EURECAT

INDÚSTRIA 4.0 DELS EIC

FELIP FENOLLOSA, RESPONSABLE DEL GRUP DE FABRICACIÓ ADDITIVA DE LA COMISSIÓ

OPINIÓ

n Editorial

La Comissió Indústria 4.0 d’enginyers de Catalunya va celebrar la trobada anual en el marc de l’IOTSWC de Barcelona

#MésEnginyeria “La millor inversió a l’hora de preveure una infraestructura és invertir en enginyeria”

Un bon inici

arcelona va acollir, el mes d’octubre passat, una nova edició de l’Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC). Aquesta fira tecnològica internacional s’està erigint, si no ho és ja, en la cita de referència de l’àmbit de la internet de les coses industrial (IioT) en l’àmbit europeu. Vista la rellevància dels ponents de la trobada i de les empreses expositores, podríem dir que els principals experts mundials de la IioT ja han incorporat a la seva agenda el save the date de la mostra barcelonina. Va ser en aquest context de repercussió internacional on la Comissió Indústria 4.0 d’enginyers de Catalunya va fer públic el document Marc de referència sobre la Indústria 4.0, del qual trobareu un extens reportatge en aquesta edició del Fulls dels Enginyers. Més enllà de conèixe’n el contingut en profunditat, l’acte també va servir per visualitzar un gest prou significatiu: la ferma voluntat de col·laboració entre els diversos col·lectius professionals catalans vinculats a la indústria 4.0. Hi van ser presents els enginyers industrials, els informàtics i els de telecomunicacions. Tres visions, tres aportacions i, en definitiva, tres anàlisis d’un mateix sistema tecnològic. Una convergència del tot enriquidora. Per una altra banda, com va afirmar Pere Homs, el principal nexe d’unió de les entitats és que tenen alguna cosa a dir sobre la indústria 4.0 des del vessant tecnològic. Aquesta vinculació explica, parcialment, el naixement de la Comissió Indústria 4.0 d’enginyers de Catalunya. No obstant això, algú podria dir que encara hi manquen altres col·lectius professionals que també tenen aquesta relació tecnològica amb la 4.0 i la IioT. És obvi. I així va quedar ben palès en la jornada. El repte, doncs, és establir sinergies i espais mutus de treball amb enginyeries com la d’agrònoms i la de ponts i camins, per exemple. Perquè, com és sabut, la internet de les coses, tard o d’hora, s’implementarà a tots i cadascun dels àmbits industrials i professionals de la nostra societat. Per tant, és imprescindible establir ponts de diàleg amb tots els agents implicats, també els polítics i socials. La trobada anual de la Comissió Indústria 4.0 d’enginyers de Catalunya va ser un primer pas. Som a l’inici d’un camí, no pas en el punt d’arribada. Aprofitem-ho. Ha estat un bon inici. l

n Altaveu

FULLS DELS ENGINYERS / 12

Xavier de Rocafiguera Director de GPO Ingeniería de Sistemas SLU

“Apostar per fer bons projectes reté el talent i és beneficiós per al país” Narcís Armengol i Gelonch Director d’ARCbcn Enginyers Consultors

“Els sistemes d’adjudicació pública de projectes d’enginyeria haurien de donar el mateix pes a les propostes tècniques que a les econòmiques” Joan Gallostra Isern Director General JG ingenieros S.A.

“Animo els poders públics i el sector privat a invertir en bona enginyeria en benefici de tots” Josep Miquel Aced Villacampa Director General Grup Aced Enginyeria

n Sonòmetre

JOAN MATUTANO, Director General de Promaut SL

L’estandardització de les plantes industrials està fent que les comandes encara siguin més globals”

La Comissió Europea prepara una nova legislació per a protegir les màquines dels ciberatacs La Comissió Europea proposarà una nova legislació per protegir les màquines connectades mitjançant l’IoT de les infraccions de seguretat cibernètica. Aquesta iniciativa indica l’interès creixent de l’executiu en el foment dels fabricants europeus tradicionals per construir més dispositius que estan connectats a internet. El nou pla vol revisar la llei de telecomunicacions de la UE, amb l’objectiu d’accelerar les connexions d’internet per satisfer les necessitats de les grans indústries.

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya AEIC President: Jordi Renom Vicepresident 1r: Jordi Guix Vicepresident 2n: Ricardo Granados Secretària: Olga Tomàs COEIC Degà: Jordi Guix Vicedegà: Pere Roca Secretari: Jordi Mas Demarcacions del COEIC-AEIC Girona: Joan Juanals i Jaume Masgrau Lleida: Joaquim Llop

Històric acord mundial per a la reducció d’emissions de CO2 al sector de l’aviació L’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI) ha aconseguit que la majoria dels països membres arribi a un primer Acord Internacional per a la Reducció d’Emissions de CO2 en l’Aviació, que començarà a implantar-se l’any 2021, i s’estendrà, inicialment, fins al 2035. L’acord suposa la limitació del creixement d’emissions del conjunt de l’aviació mundial. Aquelles companyies aèries que superin els límits assignats hauran d’adquirir drets d’emissió equivalents d’una altra companyia o establir determinades iniciatives compensatòries.

Catalunya Central: Mireia Félix Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras AEIC - COEIC Director general: Pere Homs Consell de redacció: Jordi Guix, Jordi Renom, Pere Roca, Jordi Vericat, Laura Ivern i David Pérezdolz Responsable de Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Anna Carrió Cap de Redacció: Albert López Redacció: Albert López, Pablo Monfort, Ferran Sardans i Anna Carrió Publicitat: Neus Barbosa i Emma Gonzalez Infografia: Noel Zaragoza Fotografia: Noel Zaragoza Disseny i maquetació: Anna Carrió

Catalunya proposa una nova normativa estatal per impulsar la mobilitat elèctrica L’ICAEN i 50 agents públics i privats han signat l’adhesió a la proposició “Ley de medidas de fomento para la electrificación del transporte por carretera” que modifiqui la normativa estatal i permeti l’impuls de la mobilitat elèctrica a Catalunya i a l’Estat espanyol. Aquesta proposta té el suport d’empreses energètiques, de l’automoció, de fabricants d’equips tecnològics de recàrrega, d’empreses TIC, de centres tecnològics i de recerca de referència en noves tecnologies energètiques, de despatxos d’advocats especialistes en energies renovables i també d’administracions locals.

Correcció lingüística: Carles Claret Impressió: Vanguard Gràfic S.A. Dipòsit legal: B 26367-2015 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 - 08003 Barcelona T: 933 192 300 / F: 933 100 681 a/e: fulls@mail.eic.cat Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. D’acord amb la Política de protecció de dades de caràcter personal que tenen implantada el Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, s’informa que, atès que l’anuari és un fitxer que té legalment atribuïda

la condició de font accessible al públic i vist que s’està emprant per a activitats comercials, s’explicitarà en el fitxer de manera destacada que dites dades no es podran utilitzar per a finalitats de publicitat o prospecció comercial. No obstant això, tenint en compte que aquest és un dret al qual els interessats poden renunciar, quan un col·legiat i/o associat així ens ho manifesti es farà constar en el fitxer que l’interessat ha informat del seu consentiment perquè s’usin les seves dades per a publicitat o prospecció comercial. Aquest consentiment s’ha de comunicar pels mitjans següents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, per fax amb la referència LOPD al 933 100 681 o per escrit adreçat al Col·legi Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya amb la referència LOPD a la Via Laietana, 39, 08003, de Barcelona.

FULLS DELS ENGINYERS / 12

www.fullsdelsenginyers.cat

n Notícies

n Radiografia

Arriben els primers graus en Enginyeria d’Automoció de Catalunya

JOAN L. MAS I ALBAIGÈS Director de l’Àrea de Tecnologies Digitals de Eurecat, Centre Tecnològic de Catalunya

Quan una càmera web col·lapsa Internet

maginem que moltes persones entren deliberadament alhora en un ascensor. La porta, que és de dimensions limitades, només permet l’accés simultani d’unes quantes. Òbviament, l’accés es bloquejarà, el mecanisme de tancament quedarà invalidat i l’ascensor deixarà de funcionar. Podem afirmar, usant llenguatge informàtic, que s’hi ha produït un “atac de denegació de servei” o DDoS, (segons les sigles en anglès de Distributed Denial of Service). Aquest exemple tan evident en la quotidianitat també es pot traslladar al món d’Internet. Efectivament, els hackers són capaços d’apoderar-se maliciosament de xarxes amb centenars d’ordinadors interconnectats i programar un atac DDoS contra sistemes de qualsevol tipus d’organització. Només cal que tots els ordinadors es connectin simultàniament als sistemes informàtics per col·lapsar-los, perjudi-

car-ne l’operativa i danyar la reputació de l’organització afectada. La irrupció de l’internet de les coses (IoT), que implica la interconnexió de dispositius a través de la xarxa, incrementa el nombre d’objectes que es poden utilitzar per llançar un atac. A part de xarxes d’ordinadors, ara els pirates informàtics poden segrestar una llista infinita de dispositius enllaçats i programar atacs DDoS molt més nocius. Un exemple recent és l’ofensiva llançada el divendres 21 d’octubre passat. Aquell dia, Dyn DNS, empresa proveïdora de serveis d’internet, va ser víctima d’un atac en el qual es van usar dispositius en Iot. El col·lapse de Dyn DNS va afectar clients tan importants i coneguts com PayPal, Twitter, GitHub, Amazon, Netflix o Spotify. D’aquesta manera, l’ofensiva va tenir un impacte global. Per ordir aquests atacs, els hackers identifiquen

dispositius en IoT fàcilment vulnerables per prendre’n el control usant, per exemple, l’usuari i la contrasenya per defecte. Per aconseguir-ho, fan servir eines especialitzades a través dels cercadors d’internet on troben models de dispo-

ha estat, és i seguirà sent un maldecap per a les organitzacions amb visibilitat a la xarxa i, en conseqüència, un aspecte que s’ha de tractar amb tanta professionalitat i responsabilitat com sigui possible. Aquest incident ha posat

electrodomèstics, etc.) cada vegada més presents en l’àmbit privat i en el dels negocis. Justament, per reduir aquests riscos i trobar la manera de mitigar-los, Eurecat ha creat aquest any el Laboratori de Ciberseguretat IoT on s’analitzen

Catalunya comptarà amb els primers graus d’Enginyeria d’Automoció gràcies a l’acord de col·laboració entre la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el suport del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC). Els estudis s’impartiran a partir del curs 2017-2018 i oferiran als estudiants coneixements específicament aplicats al sector de l’automoció. l

Simplificats els criteris de modificació d’activitats subjectes a control ambiental

sitius concrets amb errors de seguretat. Sens dubte, la lectura que podem fer sobre el que, se sospita, ha estat el primer ciberatac vinculat a l’internet de les coses és que la denegació de servei

de manifest els riscos de seguretat associats a una gran quantitat de dispositius en IoT (termòstats, rellotges intel·ligents, càmeres web, encaminadors (routers), reproductors multimèdia,

les vulnerabilitats de seguretat d’aquests dispositius, se n’avaluen les amenaces i s’ofereix assessorament i suport a les empreses per a què adoptin solucions de protecció. l

La Generalitat, representants de diversos sectors empresarials i entitats municipalistes han treballat per simplificar la normativa que regula les activitats subjectes a la llei de prevenció i control ambiental amb l’objectiu de facilitar-ne l’aplicació en els procediments administratius. El resultat ha estat l’aprovació d’una actualització de l’articulat que estableix quins criteris cal valorar per determinar si les modificacions de les activitats supeditades a control mediambiental són substancials o no. l

n L’anàlisi

La impressió 3D, una eina d’innovació per a la pime

FELIP FENOLLOSA Responsable del Grup de Fabricació Additiva de la Comissió Indústria 4.0 dels EIC

n aquest article reflexionem, amb l’ajut d’un cas real, sobre si, avui dia, la nostra pime pot treure avantatges competitius del que, en termes més industrials, anomenem fabricació additiva. Seguint el camí de moltes petites i mitjanes empreses, alguns dels focus d’interès són els següents: • El desenvolupament de nous productes. • L’aplicació immediata en la millora del procés productiu i fins i tot la producció. • La recerca aplicada a aquelles línies que s’albiren com a estratègiques i de les quals, tard o d’hora, arribaran els desenvolupaments corresponents. Vagem l’exemple de l’empresa Macsa, que utilitza intensament la impressió en tres dimensions per fer un canvi disruptiu en la forma de produir alguns dels seus productes. La factoria de Sant Fruitós de Bages té un volum de facturació anual al voltant de 50 milions d’euros i compta amb una plantilla d’un centenar de treballadors. Una de les unitats de negoci amb major valor afegit són els ICON, aparells d’ablació làser per a incorporar el

codi de traçabilitat en els productes que passen per les línies de producció de moltes empreses. Es tracta, doncs, d’un equip per a clients industrials d’alta sofisticació. Un indicador de la qualitat d’aquest producte és que el 85% de la producció s’exporta arreu del món. Anant més enllà de l’ús que l’empresa ha fet de la impressió 3D per a consolidar el disseny dels productes, el canvi disruptiu ha consistit a aplicar-la com a element indispensable en el procés de producció. En col•laboració amb la Fundació CIM de la UPC, un centre tecnològic punter a Europa en impressió 3D, Macsa va fer fabricar additivament un model d’un nou disseny per superposició de capes de menys de 0,1 mm. La tecnologia emprada va ser l’estereolitografia, basada en resina epoxi fotosensible que polimeritza amb un feix làser de radiació ultraviolada. Aquest prototip es va emprar com a model per generar un motlle de silicona gràcies al qual s’obtenen, per colada al buit, fins a 25 peces finals en poliuretà a punt per ser assemblades amb la resta de components. Té sentit seguir aquest procés que s’allunya de l’esquema tradicional de mecanitzar motlles d’alumini per a sèries de 10.000 unitats,

Dos models de productes Macsa, comparativa d’evolució en el disseny. Font: Macsa

on posteriorment injectar termoplàstics com l’ABS? La resposta es sí. El fet diferencial és que el valor afegit del producte sigui alt. Així es poden assumir els costos de la intervenció en el procés de la fabricació additiva, encara superiors als de les tecnologies de fabricació tradicionals, però no tant com molt sovint es pensa. A canvi, el cicle d’innovació pot ser continu, sense necessitat d’estar lligat a utillatges que només s’amortitzarien allargant la vida del producte. Això és inviable a causa dels cicles de vida decreixents de l’actual context competitiu. En resum, es compta amb uns utillatges que fan que unitàriament el producte resulti més car si el comparem amb el que tradicionalment eren produccions de grans sèries. D’altra banda, però, són la solució més econòmica si s’assumeix que la sèrie és curta i cada vegada ho serà més. La fabricació additiva té altres conseqüències com ara afegir, intrínsecament, més valor al producte. El disseny es fa més agosarat i permet modelar un producte campió en creativitat. Només cal comparar el salt en disseny dels productes de Macsa en els darrers anys per certificar-ho. Amb la impressió en tres

dimensions és possible materialitzar qualsevol geometria. Com en el cas exposat, altres empreses han decidit treure tot el rendiment possible a les possibilitats actuals de la fabricació additiva. En resten moltes altres que haurien d’explorar aquest camí per no perdre l’oportunitat de ser més competitives. l En voleu saber més? Contacteu amb felip.fenollosa@enginyers.net, Grup de Fabricació Additiva de la Comissió Indústria 4.0 dels EIC.

Llegeix l’article www.fullsdelsenginyers.cat

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 12

n Tecnologia

ANTONI TAHULL Responsable de la Subcomissió del Sector Elèctric Regulat dels EIC

Imaginem la combinació energètica 100% renovable de la conurbació de l’AMB?

Dilluns 19 de setembre, la Comissió d’Energia de l’EIC va organitzar una jornada per presentar l’informe Barcelona Wind, Water&Sun MIX: Futur de l’Eòlica Marina Flotant i de l’Emmagatzematge Hidroelèctric d’Energia per a un Mix 100% Renovable per a subministrar a Barcelona. Es tracta d’un informe encarregat per l’Ajuntament de Barcelona tenint en compte que la conurbació de l’Àrea Metropolitana genera el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya.

ovint sentim parlar de les altes quotes de penetració que l’energia eòlica offshore aconsegueix als països costaners del Mar del Nord. Però, tant al nostre país com a la resta de països del sud d’Europa, ja sigui per qüestions tècniques, socials o econòmiques, la situació és totalment diferent. Si bé la profunditat mitjana dels parcs eòlics marins actuals (que no supera els 20 metres) ha permès la instal·lació d’aerogeneradors mitjançant cimentació fixa sense massa oposició social ni impacte visual, el cert és que, per una banda, la topologia del fons marí mediterrani no permet l’aplicació d’aquesta tecnologia, i, per altra banda, la societat catalana no està disposada a permetre l’impacte paisatgístic que provocaria una instal·lació d’aquest tipus a menys de cinc quilòmetres de les platges, encara que sigui amb finalitat experimental (com ho era el projecte Zèfir del Congrés Internacional d’Energia Renovable). És per això que José Rebollo Pericot, enginyer de camins, ca-

nals i ports de Pentaedro SL, va arribar a la conclusió que la millor manera d’abastir la demanda elèctrica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) seria aprofitar l’energia eòlica marina del golf del Lleó, juntament amb el desenvolupament d’instal·lacions solars fotovoltaiques i centrals de bombeig. Així ho ha reflectit en el seu treball. Segons l’estudi, en l’actualitat, el consum energètic de l’AMB és d’uns 24,4 TWh/any, equivalents al 50% de la demanda total de Catalunya. Com s’observa a la figura adjunta, s’identifica al golf del Lleó, davant del golf de Roses, una zona de 4.210 km2 on instal·lar 21.050 MW de potència eòlica offshore sobre una plataforma flotant. A partir de l’estimació de 4.640 hores d’utilització anuals, l’energia produïda superaria els 87.900 GWh/any, un valor equivalent a dues vegades la demanda de Catalunya i al 40% de la demanda d’Espanya. A nivell d’emmagatzematge, l’estudi proposa la construcció de fins a deu instal·lacions de bombeig pur que precisarien la construcció de 17 grans preses, amb

un volum total d’aigua emmagatzemada de 76 hm3. Per a la integració d’aquest nou sistema de generació, Rebollo proposa, segons la figura adjunta, la construcció d’una línia submarina que uniria en corrent continu la plataforma del golf del Lleó amb una estació rectificadora a la subestació de Red Electrica Española de Ramis, dins la línia Bescanó–Santa Llogaia. Així mateix, també proposa una línia submarina amb connexió a les subestacions del Besòs, Viladecans i el Garraf. Per últim, l’informe planteja diferents escenaris amb l’objectiu de cobrir entre el 50% i el 100% de la demanda de l’AMB i s’inclina per recomanar una cobertura de fins al 90% que, tenint en compte les 16 hores de capacitat d’acumulació per a atendre la demanda, exigiria la instal·lació de 7.200 MW fotovoltaics, 3.100 MW eòlics marins i unes instal·lacions hidràuliques de 4.100 MW en turbina i 6.200 MW en bomba. La projecció del cost total d’aquest sistema energètic es troba al voltant dels 23.600 milions

d’euros. L’estudi considera que els preus de l’energia obtinguts serien competitius si es planegés una retribució de la inversió al 5% i l’amortització de les instal·lacions a 25 anys. En definitiva, el projecte suposa una proposta amb resultats positius per al conjunt de la societat: l’AMB aconseguiria un subministrament elèctric renovable, fiable i local; els enginyers in-

dustrials de Catalunya es trobarien finalment amb una oportunitat per al desenvolupament de la tecnologia eòlica marina flotant i la seva connexió en corrent continu a la xarxa, i els enginyers civils contribuirien al disseny de les diverses centrals hidroelèctriques de bombeig distribuïdes pel territori. l

“Tenim prou recursos i territori per assolir un combinació energètica 100% renovable a l’entorn de Barcelona” Entrevistem José Rebollo, enginyer de camins de l’empresa Pentaedro i coordinador de l’estudi Barcelona Wind, Water&Sun MIX: Futur de l’Eòlica Marina Flotant i de l’Emmagatzematge Hidroelèctric d’Energia per a un Mix 100% Renovable per a subministrar a Barcelona. TEXT: ALBERT LÓPEZ

om va sorgir la idea de confeccionar aquest informe? L’encàrrec ens els va fer l’enginyer de camins, canals i ports Albert Vilalta, exgerent d’Hàbitat Urbà, a principis de 2015. En el fons, sense massa pretensions ja que, de fet, eren dos estudis. Un, sobre la viabilitat d’un magatzem d’energia al Garraf o a l’entorn de Barcelona. I l’altre, plantejar quin futur podria tenir per Barcelona disposar d’un parc eòlic marí amb els recursos que proporciona el golf del Lleó. Tant els meus col·laboradors com jo, que som molt ambiciosos, crèiem que havíem d’aprofitar l’ocasió per parlar ara o callar per sempre a partir d’una prospecció que donés forma a alguna cosa que Barcelona no té. Què es pregunta l’estudi i quina resposta hi dóna? Vol respondre un dubte que teníem. És possible una combinació 100% renovable a Barcelona

i la conurbació de l’àrea metropolitana? S’entén que sí perquè hi ha prou recursos i territori. La següent pregunta és, a quin preu? Arribem a la conclusió que el cost total del sistema energètic s’aproparia als 23.600 milions d’euros si tenim en compte que els preus de l’energia obtinguts serien competitius segons una retribució de la inversió del 5%. L’amortització de les instal·lacions es completaria al cap de 25 anys. Quines altres conclusions destaquen en la investigació? Una de les grans conclusions és que el preu de l’energia que generem amb el nostre model és barata, per sota de 100 euros per MW/h. Hem de rebaixar-ne el preu tant com sigui possible per no quedar fora del futur industrial descarbonitzat. A més, confirmem que la manera més econòmica d’emmagatzemar energia són les centrals reversibles. Les bateries Tesla ni s’hi acosten. Tanmateix, tenim per

davant una corba d’aprenentatge de dimensions considerables. Un altra realitat que també constata l’estudi és que com més es tardi a abordar aquest repte, menys competitius serem. Quins paràmetres més s’han analitzat per arribar a aquestes conclusions? S’ha analitzat el recurs eòlic marí amb dades del Ministeri de Foment. S’explica com es genera el vent i s’estableixen sèries

temporals de generació horària. Així mateix, una de les claus d’aquesta combinació energètica és l’emmagatzemament. Plantegem, per exemple, si seria factible un magatzem d’aigua al Garraf. De fet, hi ha la brama que l’acumulació no és possible en centrals reversibles si no es compta amb una muntanya i unes condicions concretes. Després d’haver estudiat més de 100 GW de posicions de centrals

reversibles, podem afirmar que hi ha moltíssims llocs on es podrien implementar. Amb diferents actuacions a rius i preses, queda demostrat que es poden emmagatzemar 90.000 MW/h en un cicle tancat, fet que permet administrar una combinació energètica amb un 90% de fonts renovables i un 10% que es podria obtenir de la xarxa a partir de renovables com la hidroelèctrica o la biomassa. Finalment, amb l’objectiu de disposar d’una referència d’instal·lació fotovoltaica a l’entorn de Barcelona, l’Ajuntament ens proporciona la sèrie de generació de la pèrgola de la zona del Fòrum. l

Llegeix l’entrevista completa a www.fullsdelsenginyers.cat

FULLS DELS ENGINYERS / 12

www.fullsdelsenginyers.cat

iGenium’16 exposa projectes d’enginyeria catalana compromesos amb el canvi climàtic El Palau Robert de Barcelona va acollir, el mes d’octubre passat, la cinquena edició d’iGenium, una trobada d’enginyeries catalanes organitzada per l’Institut d’Enginyers de Catalunya (INEC). Aquest any, la cita va mostrar projectes destacables pel seu vessant mediambiental i de lluita contra el canvi climàtic. TEXT: ALBERT LÓPEZ

A l’esquerre, Jordi Baiget, conseller d’Empresa i Coneixement, i a la dreta, Carles Martín, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya.

arles Martín, president de l’Institut d’Enginyers de Catalunya, a part de donar la benvinguda als assistents, va voler aprofitar l’acte per reivindicar l’històric i continuat compromís de les enginyeries catalanes amb el canvi climàtic. Per Martín «les enginyeries són imprescindibles per trobar solucions al desafiament del canvi climàtic que comporta, alhora, grans afectacions econòmiques i socials». El fenomen, en conseqüència, implica «canvis en el model energètic, en el transport i en la construcció, per citar alguns exemples, així com en el desenvolupament de diferents tecnologies per lluitar contra l’escalfament global». Acte seguit, va intervenir el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, que, a part de donar les gràcies a l’INEC «per existir», va reconèixer que el país té «un dèficit d’enginyers evident i, entre tots, cal solucionar-ho. Com a societat, ens hem de plantejar què hem de fer i no acabem de treure’n l’entrellat». En definitiva, pel conseller, és positiu que «hi hagi una associació que aglutini la majoria de col·legis d’enginyers del país per tractar problemes conjunts» en un acte com iGenium’16. Una de les tasques importants per fer, va subratllar Baiget, és «una prospecció per avaluar

les professions del futur. Hi ha d’haver un procés de qualificació continua dels estudiants. En el passat, ja hem comprovat que els coneixements adquirits a la universitat no eren suficients i, per tant, la formació ha de ser continuada». Així, segons el mateix conseller, «els esforços que s’estan fent en acreditació i en formació continuada són crucials per evitar la descapitalització». A banda d’aquest repte estratègic, Jordi Baiget també es va referir als «ambiciosos» compromisos europeus de l’Horitzó 2020 signats per Espanya. Uns compromisos que no finalitzen el 2020, sinó que augmenten de cara al 2030 i el 2050. Va queda clar, doncs, que un dels reptes principals de l’enginyeria i de la societat catalana, europea i mundial és l’energètic. En aquest escenari, Baiget va exposar dades aclaparadores «per decisions preses» a l’estat espanyol. La producció d’energia eòlica va augmentar 768 MW en el període 2010-2012 i va caure a 6,3 MW a partir de l’any 2013. El cas de l’energia fotovoltaica la dada «és encara més cruel». Dels 125 MW del 2013 a pràcticament 0. «Amb aquests números hem de fer front als objectius del 2020, 2030 i 2050. S’han de canviar moltes coses», va evidenciar Baiget que va també va alertar que «podem estar davant de la fi de l’època dels combustibles fòssils barats i

Jordi Baiget: “Potenciarem l’energia eficient i renovable. Qui contamini, haurà de pagar” de l’urani». Tanmateix, s’ha de contextualitzar aquest escenari amb la constatació que «tenim un patró de distribució molt centralitzat i molt rígid. Cal anar cap a un model més descentralitzat i tendir a una presència més gran de les renovables, bàsicament l’eòlica, la fotovoltaica i la biomassa». La tendència ha de ser, segons Baiget, apostar clarament per «l’eficiència i l’estalvi energètic en els edificis». En aquest aspecte, va indicar que la mateixa Generalitat de Catalunya ha de ser la primera que ha de fer els deures. «No pot ser que hàgim fet no sé quants plans o acords de govern d’estalvi energètic i després costi tant impulsar-los. Perquè costa molt. Tot són problemes i així no avançarem», va sentenciar Baiget. A més, el conseller va detallar que l’emmagatzemament de l’energia, l’autoconsum i el vehicle elèctric cada cop han de tenir més importància. Per aquest motiu, el govern de Catalunya està

confegint un pla d’infraestructures amb punts de recàrrega. El sector industrial també ha de millorar l’eficiència en la gestió energètica». Aquest últim repte es concreta en l’acció del govern «a partir d’un projecte de llei que s’està discutint al Parlament al voltant del canvi climàtic i l’adaptació als objectius europeus. Potenciarem l’energia eficient i renovable. Qui contamini, haurà de pagar». Aquests eixos, va explicar Baiget, formaran part del Pla Nacional de la Transició Energètica que aviat es farà públic. Envers l’eficiència energètica en el sector industrial, el conseller va informar que estan treballant en un Pacte Nacional de l’Energia, «en què hi haurà un eix dedicat a l’economia circular i una especial incidència en la necessitat de l’eficiència energètica en el sector industrial». iGenium’16 va continuar amb la primera taula rodona, Enginyeria pel progrés, en la qual es van exposar projectes professionals desenvolupats per Lluís Alegre, director tècnic de l’Autoritat del Transport Metropolitana; Anna Sanitjas, enginyera forestal; Joaquim Àngel Reina, enginyer industrial col·legiat i director Energy&Waster Technologies, i Samuel Gómez, director a SYM, Technical Services for Shipyards. La taula va ser moderada per Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana de

Canvi Climàtic. En la seva presentació, Joaquim Àngel Reina va presentar Biolimp-MPdry, una tecnologia que permet la neteja del biogàs. Un ús destinat a totes aquelles empreses que en produeixen, concretament abocadors, estacions depuradores d’aigües residuals i plantes de digestió de diferents tipus de residus. L’objectiu és fer-les més eficients mitjançant fonts d’energia renovable tant per a la producció de calor, electricitat o biocombustible com per a la vehiculació o injecció a la xarxa de gas natural. La trobada va prosseguir amb la segona tanda d’exposició de projectes, aquest cop de tipologia universitària i moderada per Miquel Àngel Fos, enginyer industrial col·legiat i membre de la junta del Consell de Govern de l’INEC. La tercera taula rodona, titulada Enginyering Investors, va incloure ponències de Pere Condom, director del Programa Catalunya Emprèn de la Generalitat de Catalunya; Jesús Querol, director de la Xarxa Oceáno Azul, i Fèlix Ferrer-Dalmau, director general de l’Agència de Subscripció de Lloyd’s del Grup Mútua dels Enginyers. Miquel Àngel Ros, enginyer industrial col·legiat, en va ser el moderador. Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, va ser l’encarregada de cloure el certamen. l

04 06

ACTUALITAT

FULLS DELS ENGINYERS / 12

n Tecnologia

Els enginyers fan públic el document Marc de referència sobre la indústria 4.0 La primera trobada anual de la Comissió Indústria 4.0 es va celebrar el 27 d’octubre passat en el marc de la fira Internet of Things Solutions World Congress (IoTSWC) a Barcelona. L’acte, organitzat pels Enginyers Industrials de Catalunya, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació i el Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya va servir per reunir els enginyers actius en el grups de treball de la Comissió i per fer públic el document de treball Marc de referència sobre la indústria 4.0. TEXT: ALBERT LÓPEZ

oan Carles Casas, president de la Comissió Indústria 4.0 d’enginyers de Catalunya, va inaugurar la jornada destacant-ne la singularitat per un doble motiu. Per una banda, es tracta de la primera trobada anual de la comissió, celebrada en el marc de l’IoTSWC. Per altra banda, la rellevància de portar a terme el primer acte públic de la comissió en clau intercol·legial en la que els grups de treball són transversals a les tres organitzacions. Tot seguit, Casas va desenvolupar la composició l’estructura interna de la comissió formada per cinc grups de treball: el de robòtica (liderada per Pere Homs), el d’embeded/IoT (amb Xavier Pi al capdavant), el de fabricació additiva/3D (encapçalada per Felip Fenollosa), el d’intralogística (coordinada per Conrad Cardona) i, finalment, el de software d’integració (amb Michael Loghlin de portaveu), amb la incorporació de Benito Cerrillo i Pere Tuset d’enginyers informàtics i de telecomunicacions respectivament L’objectiu és que, d’ara en endavant, la comissió s’estructuri “al voltant d’un nucli intern que dina-

mitzarà els grups de treball i coordinarà les actuacions”, va informar Casas. Una “segona corona” estaria oberta “a la participació de tothom que estigui interessat en la temàtica i vulgui participar en el desenvolupament de tecnologies i aplicacions que s’hi relacionin”. El president va assegurar que la Comissió Indústria 4.0 d’Enginyers de Catalunya pretén “aconseguir la participació dels agents implicats en el sector, consolidar els grups de treball i, especialment, avançar en la definició d’un marc de referència en un concepte tan ampli

Joan Carles Casas: “la comissió pretén aconseguirel compromís dels agents implicats, consolidar els grups de treball i, sobretot, avançar en la definició d’un marc de referència per a la indústria 4.0”

com és el de la indústria 4.0”. Els objectius concrets de l’agrupació són la difusió, la interrelació, el fet de compartir i el posicionament. Aspectes que es concreten segons els següents plantejaments. • La difusió implica el suport al desplegament dels conceptes industrials més actuals entre els enginyers de les empreses catalanes. • La interrelació vol fomentar la interacció entre els grups de treball que conformen la indústria i la suma d’entitats interessades. Tot plegat, en benefici dels professionals i de les empreses on treballen. • Compartir comporta ser útil revelant coneixement i experiències i enriquir, així, el debat i la reflexió en l’àmbit de la I4.0. • Definir el posicionament implica, alhora, garantir una visió consensuada dels enginyers davant de la nova realitat industrial i difondre-la a la resta de la societat. ELS TESTIMONIS DELS COL·LECTIUS D’ENGINYERS En el torn d’intervenció dels representants de cadascun dels col·lectius professionals, Pere

Tuset, representant del Grup de Treball d’IoT de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, va subratllar la llarga col·laboració amb els enginyers industrials i els informàtics i va comprometre’s a posar «tot el nostre coneixement al servei d’aquesta comissió». El vicedegà de Nova Industrialització del Col·legi d’Enginyers Informàtics de Catalunya, Benito Cerrillo, va mostrar la voluntat de l’entitat de “col·laborar amb els enginyers industrials, els de telecomunicacions i amb qui calgui per construir una nova economia basada en la indústria 4.0”. El mateix Cerrillo va pronosticar que “quan el concepte d’indústria 4.0 estigui més madur, haurem de col·laborar amb altres col·lectius, ja que canviarà la manera de treballar i d’organitzar-se socialment”. Finalment, Pere Homs, director dels enginyers industrials, Pedro Linares, president d’enginyers de telecomunicacions i Eduard Martín Lineros, degà dels enginyers informàtics, van posar en valor “l’esforç del treball conjunt. Es tracta d’aprofitar l’oportunitat que tenim entre tots aquells que tenim algun interès i coses per dir”.

INDÚSTRIA 4.0: UN CONCEPTE L’acte de la Comissió Indústria 4.0 dels Enginyers de Catalunya dins del IoTSWC va servir també per fer pública la definició d’indústria 4.0. «Entenem la indústria 4.0 com el marc en el qual s’hibriden la innovació —pròpia o adoptada d’altres sectors— de diferents tecnologies amb l’objectiu d’assolir nivells de qualitat de producte més alts, flexibilitat de producció i eficiència dels actius que permetin a les empreses competir en un món globalitzat».

FULLS DELS ENGINYERS / 12

Dels objectius citats per Casas, Homs va triar-ne un, el de “compartir” ja que “ens trobem en la fase inicial, el de definició d’oportunitats i on la cadena de valor tot just s’està dibuixant”. I va continuar dient que “tots els col·legis que tenen relació amb la tecnologia, com els de camins i els agrònoms, així com altres entitats i institucions han d’aprofitar plegats els avantatges de la indústria 4.0”. L’APORTACIÓ DE LA COMISSIÓ La jornada va continuar amb la presentació del marc de referència sobre la Indústria 4.0, a càrrec de Xavier Pi, representant del Grup de Treball Embedded Systems/IoT. Xavier Pi va explicar que un dels reptes de la quarta revolució industrial és l’anomenada convergència IT/OT, és a dir, la convergència del món de les TIC i del món de les operacions. En aquest context, Pi va presentar la constitució de la Comissió Indústria 4.0 com un exercici de posada en pràctica d’aquesta convergència. Així mateix, Pi va basar la intervenció en l’explicació de les característiques i els orígens de les dues arquitectures de referència per a la indústria

www.fullsdelsenginyers.cat

Xavier Pi va explicar que un dels reptes de la quarta revolució industrial és l’anomenada convergència IT/OT 4.0, que, alhora, compten amb el suport de les organitzacions que les suporten. Per una part, la RAMI 4.0 (Reference Architecture Model Industrie 4.0), impulsada per la I4.0 Plattfom alemanya amb el suport de la Fira de Hannover, i a l’IIRA (Industrial Internet Reference Architecture), sorgida als Estats Units i impulsada per l’Industrial Internet Consortium, organitzador de la fira IoTSWC de Barcelona. El portaveu va argumentar que la Comissió Indústria 4.0 d’enginyers de Catalunya “proposa una combinació d’ambdues arquitectures basada en la noció d’àlgebra recursiva, proposada per Alistair Cockburn” que condueix a que “la IT engloba a l’OT i la OT engloba a la IT”. A més, Pi va concloure que el document Sta-

tus Report (o document executiu), presentat durant la jornada, “fa una proposta d’integració IT/OT des dels fonaments en la línia de l’acció conjunta”. El primer bloc de la trobada va concloure amb una taula rodona en la qual van participar Benito Cerrillo, Pere Tuset i Miquel Obradors, director de la Comissió TIC dels EIC. La jornada va finalitzar amb la xerrada de Carlos Grau, enginyer industrial col·legiat i partner de Tecnologia i Innovació de Konsac Group, que va reflexionar sobre les noves habilitats necessàries per liderar les oportunitats de la indústria 4.0. Grau es va referir a aspectes relacionats amb els reptes, els talents i els perfils que han de fer possible l’aprofitament de les oportunitats que ofereixen les tecnologies implicades en la indústria 4.0. L’especialista va identificar una de les claus en la manera amb la qual “col·laborem amb els diferents agents. La tecnologia implica nous hàbits de treball en un nou entorn, de tipus global, més complex i que genera canvis ràpids”. El ritme de l’evolució tecnològica és “trepidant”. Entre les tecnologies que es-

PRIMERES ACTUACIONS Joan Carles Casas també es va referir a les primeres actuacions que s’han dut a terme com el Fòrum Indústria 4.0 organitzat el 10 de juny passat, així com les que organitzarà en breu la Comissió Indústria 4.0. Concretament, el concurs internacional Smart Industry Award promogut per la Generalitat de Catalunya (ACC1Ó) conjuntament amb els enginyers dels Quatre Motors d’Europa; l’elaboració de l’estudi Enginyers per la indústria 4.0 sobre les necessitats dels professionals en la indústria de Catalunya i recomanacions a l’administració per orientar programes existents per proveir el mercat de les competències associades a la 4.0; la preparació del monogràfic Indústria 4.0 a Catalunya: realitats i oportunitats; l’organització d’unes jornades sobre tecnologies específiques d’interès per a la indústria com, entre d’altres, el Big Data o la realitat augmentada, i, finalment, l’interès a mantenir relacions internacionals amb els principals organismes i iniciatives en el procés de definició de les eines relacionades amb la indústria 4.0. tan definint el nou paradigma de la indústria 4.0, Carlos Grau va ressaltar la “impressió 3D, l’IoT industrial, la robòtica col·laborativa i el big data”. Tot plegat es desenvolupa en un context en què “la digitalització s’està implementant en tots els sectors i en el qual apareixen nous models de negoci com per exemple Uber”. Envers les tendències en el cicle de vida de les empreses, Grau va constatar que “desapareixen i apareixen nous llocs de

feina ràpidament. Els robots i la intel·ligència artificial estan canviant el context del lloc de feina”. Hi ha empreses com Telefònica, va exposar, que han implementat nous models d’innovació oberta, és a dir, que tenen un gran nombre d’empreses emergents treballant en el desenvolupament d’idees i projectes. El avantatges d’aquest plantejament són nombrosos: “velocitat, baix cost, disrupció, talent, rendibilitat, voluntariat, clients i marca”. l

TECNOLOGIA

FULLS DELS ENGINYERS / 12

n Innovació

“Que un sensor sense fils faci circular dades quan es necessiti revolucionarà totalment la indústria” JOAN MATUTANO, DIRECTOR GENERAL DE PROMAUT SL Una trajectòria de més de 20 anys constata que som davant d’una enginyeria catalana vinculada tradicionalment al sector de l’automoció que ha estat capaç de reinventar-se, molt dinàmica i que aposta molt fort per la innovació. Ha creat diverses spin offs —la primera empresa derivada l’any 1997—, ha llençat productes tecnològics al mercat, ha liderat diversos projectes europeus amb grans empreses i està invertint el 7% de la facturació en innovació. L’objectiu no és pas menor. Vol convertir la seu de Sant Boi de Llobregat en un centre de referència d’enginyeria d’àmbit mundial. Amb aquests indicadors sobre la taula, seiem a conversar amb Joan Matutano, el director general Promaut SL, empresa patrocinadora de la II Nit de la Robòtica organitzada pels Enginyers Industrials de Catalunya el mes d’octubre passat.

au ser patrocinador de la II Nit de la Robòtica, què va suposar donar-hi suport? Nosaltres creiem molt en la robòtica. Haver-hi donat suport és una manera de propiciar la trobada dels professionals del sector i, tanmateix, una via d’impuls del la robòtica a Barcelona, Catalunya i a la resta de l’estat. Si mires el mapa d’Espanya, històricament, les empreses dedicades a la robòtica s’han instal·lat en el cinturó barceloní. Tant fabricants com KUKA, FANUC i d’altres, com enginyeries, com Promaut mateix. Hauria estat molt bé que aquest acte s’hagués creat molt abans. Quins són els eixos estratègics més importants del tercer pla estratègic que esteu implementant fins a l’any 2018? Tot allò relatiu a la innovació. Participem en projectes, en processos productius i estàndards nous des de la primera fase. A més, estem molt atents a les noves tecnologies que definim i consensuem amb el clients. Quin objectiu genèric us heu marcat en un futur proper? Tenim constituïda una empresa a Alemanya i estem estudiant obrir també a Mèxic o Sud-àfrica. L’objectiu és fer tota l’enginyeria

“Necessitem uns 50 programadors de PLCs i de robots per als propers 3 anys” des d’aquí i la posada en marxa a la planta que calgui. Estem treballant molt per fer de la seu de Promaut a Sant Boi de Llobregat un centre de referència d’enginyeria a nivell mundial. En quin moment us trobeu ara? En el procés de creació d’altres empreses per a les quals necessitarem uns 50 programadors de PLCs i de robots en els propers tres anys. L’objectiu és que es formin amb nosaltres i que pugin donar servei tant a prop de Barcelona com a països d’arreu del món com Mèxic, Alemanya, Sud-àfrica i la Xina. Busquem gent amb ganes d’aprendre. El procés de selecció ja és obert perquè el pla de negoci ja ha estat aprovat. Serà una altre de les spin off. Estem acabant l’any 2016, quina previsió de facturació teniu contemplada per a aquest exercici? Tenim un objectiu de creixement d’un 20% anual. Si, dins d’aquest creixement i del pla estratègic, podem incorporar alguna empresa que sigui comple-

mentària, el creixement podria ser una mica superior. Una de les estratègies de col· laboració amb empreses és la innovació oberta, com l’heu desenvolupat exactament? El que hem fet és detectar una necessitat i arribar a crear un producte que s’ha comercialitzat en el mercat. En algun cas, arran del desenvolupament d’aquests productes hem creat empreses. És la manera de tenir una idea, poder-la impulsar i fer-la créixer sense haver de posar parets ni límits. D’un projecte crees una empresa a la qual dotes de recursos per a què pugui desenvolupar-se al seu ritme. Si la tens ubicada dins de la pròpia estructura empresarial, moltes vegades, amb el dia a dia, la limites. Un altre concepte implementat a Promaut és el corporate venturing... Estem mirant d’arrencar una llançadora de projectes industrials amb la qual puguem accelerar tant els projectes interns com els que ens arriben des de fora. Som en la fase d’anàlisi d’un model de formació i inversió amb aquestes idees per poder iniciar-lo d’aquí a poc temps. Quins van ser els resultats obtinguts l’any 2009 amb la creació d’Enertika i Trimar?

Amb Enertika tenim un possible contracte de 60 milions d’euros per temes d’eficiència energètica. Va ser una idea que llançada amb un pla de negoci molt ben plantejat, amb l’assessorament d’un gran professional i amb la contractació d’un equip directiu molt potent. El desenvolupament, a més, va ser en el moment oportú. Es començava a parlar d’eficiència energètica i nosaltres ja teníem una empresa a punt per treballar-hi. Amb l’entrada d’un inversor que l’impulsava, avui Enertika és present a cinc països i té una facturació aproximada de deu milions d’euros. Si ho haguéssim intentat fer nosaltres sols, amb les nostres possibilitats, molt probablement hauríem ofegat l’empresa. A través de Trimar, per altra banda, hi va haver l’oportunitat de crear una sèrie de productes tecnològics. Com que els nostres clients ens identifiquen amb treballs d’enginyeria, vam arrencar una empresa per comercialitzar les solucions que desenvolupàvem. Som enginyeria i volem seguir sent-ho. A les diverses oportunitats, els hi donem la forma jurídica que calgui per arribar al mercat de la millor forma possible. Es crea una marca específica ja que, difícilment, et compraran amb un nom d’enginyeria. Totes les empreses que hem creat fins ara han facturat uns 30 milions d’euros. Quines són les claus per millorar els processos industrials d’automatització i robotització al vostres clients de sectors com, per exemple, el de l’automòbil? Busquem, sobretot, processos innovadors d’alt valor afegit. Projectes en els quals podem aportar coneixement i dinamisme. Per exemple, vam ser la primera empresa que va crear un sistema d’estampació en calent. El primer procés és complicat de tirar endavant, però n’aprens molt. Ara, si funciona, tens continuïtat en la resta de noves tecnologies. Des de Gestamp, a Nissan i Seat els hem ofert diversos projectes d’innovació. A Nissan, un de molt gran i subvencionable amb el Setè Programa Marc. Vam assolir una nota molt elevada: un 12,4.

Si haguéssim aconseguit un 12,8, hauríem rebut una subvenció europea de cinc milions d’euros. Per tant, som promotors de projectes, ens encarreguem de tota la redacció, el presentem a l’administració catalana, espanyola i europea i actuem com a líders. Com és concreta la demanda del sector automobilístic? Demana que facis una oferta que, directament, sigui un model per a dos o tres països. Que la mateixa enginyeria que has fet per a una planta d’Alemanya la puguis implementar a Mèxic o a la Xina. L’estandardització de les plantes industrials fa que les comandes encara siguin més globals. Quins principals obstacles heu hagut de superar per implementar la vostra estratègia empresarial que culmina amb la posada al mercat de nous productes tecnològics? Sobretot dificultats financeres. Amb els recursos interns hem pogut finançar el procés que va des del llançament d’un projecte fins al moment en què pots arribar a vendre’n les primeres unitats. És veritat que hem tingut algunes subvencions, però, generalment, els problemes de finançament han pesat molt. Un altre problema és que els clients no compren res si no ha estat provat prèviament. I, òbviament, amb algú has de fer la primera prova. l

Segueix llegint l’entrevista a www.fullsdelsenginyers.cat

Per què l’energia obre camins? Perquè les ciutats amb models d’estalvi energètic ajuden el nostre medi ambient. Per això, Endesa incentiva l’autoproducció d’electricitat i l’ús d’il·luminació eficient en carrers i edificis. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

endesa.com

ColegioIngenierosCataluña_271,6x394,6_S&S_Endesa2016_smartcity_TR_P_AD_CAT.indd 1

13/10/16 15:33

COEIC / AEIC

FULLS DELS ENGINYERS / 12

n COEIC/AEIC: Aquesta secció recull la veu dels instruments a disposició dels enginyers industrials i de les institucions i entitats que vetllen pels professionals.

“Col·legiar-se és una bona opció per estar al corrent de les noves tendències i copsar oportunitat laborals” Formar-se, compartir experiències, conèixer les tendències del sector de l’enginyeria o trobar oportunitats laborals són només alguns dels avantatges de formar part del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’entitat va llançar una campanya per incentivar la col·legiació i va sortejar un iPad entre tots els que s’hi van adherir. David Adell, enginyer industrial, va ser-ne el guanyador.

ol·legiar-se dóna accés a formació d’alt nivell, a formar part de grups professionals i a compartir experiències. Adell té clar que fer-ho és una bona opció per “estar al corrent de les noves tendències i tècniques i assabentar-se d’oportunitats laborals que puguin sorgir. A més, permet disposar d’un suport jurídic en cas de treballar de forma autònoma o voler iniciar una aventura empresarial en solitari o bé amb socis inversors”. Per al nou col·legiat, aquesta campanya “és un bon reclam per als joves professionals que estem interessats a conèixer els avantatges de formar part de l’entitat i conèixer, alhora, quins són els beneficis que se’n deriven.” I assegura que el col·legi també és un bon punt d’accés “a una informació molt útil en cas de necessitat o dubtes”.

David Adell va decantar-se per l’enginyeria per vocació. “L’enginyeria, considerant-ne totes les disciplines, dóna l’oportunitat a qualsevol persona de poder participar en el desenvolupament i l’avenç social”. I és que, des del seu punt de vista, es tracta d’una àrea recomanable al 100%. L’any 2008 va iniciar els estudis d’Enginyeria Industrial superior a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. Al sisè i últim any va elaborar el projecte final de carrera mentre feia pràctiques en una empresa del sector de l’automoció. “Considero que les pràctiques empresarials són molt útils per iniciar la carrera professional un cop obtinguda la titulació”, explica. “Tornaria a escollir els mateixos estudis sense pensar-m’ho”, sentencia Adell que, com a únic punt negatiu, destaca “que l’entorn acadèmic i l’empresarial (és a dir, el real) són encara una mica distants”.

L’enginyeria és una disciplina on la tècnica i el famós know how tenen un gran pes i, moltes vegades, els conceptes i coneixements adquirits a les aules no evolucionen al mateix ritme amb què ho fa la indústria d’un sector concret. Encara queda molt camí per recórrer.” El futur se’l planteja vinculat a una empresa multinacional i, en concret, al sector de l’automoció que, assegura, “és un dels pilars industrials del nostre país i la competència i l’evolució tecnològica en són les característiques distintives”. Actualment, participa en el desenvolupament de sistemes d’ajuda a la conducció per millorar la seguretat dels ocupants de vehicles. En el camp acadèmic, després de quatre anys al món laboral, sap que vol enfocar la seva carrera cap al management i, en aquest sentit, contempla la possibilitat de completar la formació amb un MBA especialitzat en innovació. l

“L’enginyeria, considerant-ne totes les disciplines, dóna l’oportunitat a qualsevol persona de poder participar en el desenvolupament i l’avenç social”

FULLS DELS ENGINYERS / 12

Els Enginyers Industrials del Vallès premien l’ESEIAAT en el marc de l’Acte Social 2016 La delegació del Vallès dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) va guardonar l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) durant l’Acte Social 2016, una trobada anual que, en aquesta ocasió, es va celebrar a Terrassa. L’objectiu de l’edició era realçar la relació entre les escoles i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. La seu dels guardonats es va convertir en un escenari immillorable.

www.fullsdelsenginyers.cat

n AEIC / COEIC

Tota la informació sobre formació dels EIC i l’agenda d’actes a www.eic.cat

UPDATE FORMACIÓ CONTÍNUA Comunicació efectiva 01/12/2016 · Presencial · Gestió i habilitats directives Elaboració de projectes elèctrics de Baixa Tensió 12/12/2016 · Presencial · Enginyeria

Priorització d’inversions energètiques: estalvis, viabilitat i riscos 12/12/2016 · Presencial · Energia Lideratge i treball en equip de l’enginyer 15/12/2016 · Presencial · Gestió i habilitats directives

NO ET POTS PERDRE...

n el decurs de l’Acte Social 2016 es va lliurar el Guardó d’Honor a l’ESEIAAT i també van rebre un homenatge els companys amb 50 anys d’exercici de la professió. Per últim, es van atorgar insígnies als nous col·legiats. La cita va comptar amb la presència de Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, i d’Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Francesc Figueras, president de l’EIC del Vallès, va assegurar que “per donar a conèixer l’entitat als alumnes i que s’hi col·legiïn, caldrà una acció directa, concreta i continuada en el si de l’escola que aconsegueixi: que enginyers de referència facin una assignatura que detalli què vol dir ser enginyer industrial en el primer curs de grau; que s’hi

L’ESEIAAT s’ha convertit en un referent de les enginyeries industrial, aeroespacial i audiovisual en l’àmbit estatal

faci, d’acord amb el Col·legi, formació continuada a enginyers i alumnes; que professionals veterans facin de mentors als estudiantsde màster; que s’hi organitzin exposicions conjuntes periòdiques com, per exemple, una que porti per títol “Evolució de l’enginyeria”. Figueras va ressaltar que el propòsit de la trobada era “procurar un conveni amb la UPC amb l’objectiu que l’ESEIAAT imparteixi assignatures en les quals alguns enginyers de cert treballa amb el suport i la comnivell puguin transmetre co- plicitat del territori i l’entorn. El neixement a l’alumnat sobre centre té una forta implantació la professió i quines en són les a la ciutat de Terrassa i manté competències”. Miquel Mudarra, relacions consolidades amb el director de l’ESEIAAT, la insti- sector empresarial. En els últució premiada amb el guardó tims anys, a més, s’ha convertit d’honor, a part d’agrair el reco- en un referent de prestigi per a neixement, va obrir les portes les enginyeries industrial, aede l’escola al Col·legi. “És casa roespacial i audiovisual en l’àmvostra”, va afirmar. L’ESEIAAT bit estatal. l AAFF 2PE 195*66.pdf 9 13/06/14 8.51

EN PETI T

15 ANYS

00 - 2015

PA I S

FONAM

i accedeix a tots els continguts

fti ENCARA NO ENS SEGUEIXES? Entra a www.fullsdelsenginyers.cat i submergeix-te a les xarxes socials de l’enginyeria

a www.fullsdelsenginyers.cat

El Fòrum de la Seguretat Jurídica. Normalització i certificació dels riscos legals a les societats mercantils 14/12/2016 · Seu dels EIC

PETITS ESPAIS

CMY

Acte de lliurament dels premis Bonaplata i Premis Bonaplata Joves per la valoració del Patrimoni Industrial Tècnic i Científic 2016 12/12/2016 · Associació del Museu de la Ciència

ESPECIALS EN

NEWSLETTER

Cares Socials de l’Enginyeria: normes, ètica i moral a l’enginyeria 13/12/2016 · Seu dels EIC

FONAMENTS

Subscriu-te al

Presentació de la Guia metodològica d’investigació de sòls 01/12/2016 · Seu dels EIC

Treballem en condicions molt estrictes d’espai

Màxima classificació com a contractista d’obra per l’administració amb categoria K02E de “Sondeos inyecciones y pilotajes”, i la categoria K01D de “Cimentaciones especiales”. Membre protector de l'associació de consultors d'estructures.

Visita’ns a ww

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre de l'Associació d'Amics de la UPC Associació d’Amics de la UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

w.2pe.biz

93 763 26 99 / 660 484 072. 2pe@2pe.biz / Av. Maresme 9. 08396 Sant Cebrià de Vallalta.

ENTREVISTA

FULLS DELS ENGINYERS / 12

“La introducció de la robòtica s’enfoca cap al cooperativisme de l’humà amb la màquina” Té 22 anys i és de Barcelona. El setembre passat va acabar el Grau en Enginyeria Industrial que va iniciar el 2012. Es diu CLEA PARCERISAS i, sense perdre gens de temps, ha començat el Doble Màster en Enginyeria Industrial i Robòtica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB). Té molt clar que el seu futur professional passa per la robòtica. De fet, ara per ara, no es preocupa en excés per les possibles perspectives laborals. Està convençuda que sorgiran oportunitats tard o d’hora. Aquí o a l’estranger. TEXT: ALBERT LÓPEZ / FOTO: NOEL ZARAGOZA

er què vas decidir fer el doble màster? El que m’interessa sobretot és la robòtica i el vessant d’investigació. Però, amb el màster doble, també podré signar projectes industrials. He començat a treballar a l’Institut de Robòtica Industrial (IRI) gràcies a una beca de col·laboració que facilita la iniciació en la recerca. Sóc al Departament de Percepció i Manipulació, en un projecte d’optimització d’energia en què col·laborem amb un altre equip de la UPC que està dissenyant un motor per elevar ascensors mitjançant una bateria recarregable que, alhora, permet recuperar l’energia potencial que es perd quan l’ascensor baixa. La idea és aplicar-hi un sistema de control que, mitjançant uns algoritmes, validi les dades i, fruit de la pròpia experiència, valori si és necessari utilitzar l’energia de la xarxa per carregar la bateria o si, només pujant, en tindrà prou per fer les següents maniobres.

Cap on has pensat orientar la teva carrera professional? Encara no ho tinc del tot clar perquè m’agrada tot. Quan acabi aquest projecte de l’IRI, participaré en un altre del mateix departament que consisteix a crear un robot que ajudi les persones a vestir-se. És un projecte a llarg termini. En una primera fase, es treballarà a partir de simulacions per tal d’intentar que el robot entengui l’estat en el qual es troba la roba. És a dir, si està del dret o del revés, doblegada, etc. El teixit no és un objecte rígid i és difícil que el robot aprengui quines peces ha de manipular i com ho ha de fer. De fet, quan vaig triar l’opció de l’IRI, tenia diverses ofertes sobre la taula. Entre els quals un projecte del departament de cinemàtica enfocat en assolir el cooperativisme robot-humà en robots paral·lels, i un altre que es centrava en el control automàtic per minimitzar el desgast en piles de combustible. Com et veus, per exemple, d’aquí a cinc anys? Vull fer un doctorat a l’estranger.

El màster doble et permet marxar els últims sis mesos per preparar el treball final. Has disfrutat cursant el Grau en Enginyeria Industrial? La carrera m’ha agradat molt i l’ambient amb els companys és extraordinari. Amb els professors, però, hi ha hagut poca relació perquè som moltíssims estudiants. El que caldria millorar són les infraestructures i tenir més equips i mecanismes per poder fer pràctiques. No tinc una altra universitat per comparar amb la Politècnica perquè no m’he mogut d’aquí. Però també és cert que la UPC té cert prestigi europeu i cada cop s’hi matriculen més estudiants estrangers, sobretot en el màster. Quina valoració fas del poc temps que portes cursant el màster? El primer curs és, a la pràctica, el cinquè curs del grau. De fet, és normal perquè abans el grau es completava en sis anys (cinc i el projecte) i ara només en quatre. Són dos anys menys. El que ja no em sembla tan bé són els preus de

matrícula. Són molt cars. El màster no inclourà gaires pràctiques, però entenc que la part teòrica és necessària. Caldria fer-ho més fàcil per compatibilitzar els estudis amb feines amb les quals poguessis posar en pràctica els coneixements adquirits. Si no, després de sis anys, surts de la universitat sense haver tastat l’ambient laboral real. Què en penses de la darrera polèmica generada per informes de consultores internacionals que apunten a la destrucció de milers de llocs de treball per l’eclosió de la robòtica? En bona part, la introducció s’està enfocant directament cap al cooperativisme de l’ésser humà amb el robot, és a dir, a fabricar-ne que reaccionin a la interacció amb les persones. Inclús protegint-les. El projecte que comentava de robots paral·lels permet protegir l’humà. Imaginem que un robot està treballant en una planta industrial, se li acosta un humà i el toca, o, simplement, té contacte amb qualsevol altre cos. El robot no segueix

® PREFABRICAT EMPAQUETABLE FIABLE PROVAT DESMUNTABLE REUTILITZABLE Producte de 2PE PILOTES, SL m. 696 402 850 / T. 93 763 26 99

Av. Maresme 9 / 08396 Sant Cebrià de V.

Empresa adherida al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Membre protector de l’associació de consultors d’estructures

fent força, sinó que, directament, tira enrere. Protegeix la persona de fer-se mal. Creus que l’esclat de l’internet de les coses (IoT) obrirà moltes portes professionals per a enginyers joves com tu? Sí, perquè l’IoT s’està desenvolupant molt ràpid i hi haurà molta feina per fer. Hi ha moltes empreses interessades en aquest nou tipus de comunicació entre dispositius. l

“Participaré en un altre projecte del mateix departament de l’IRI que consisteix a crear un robot que ajudi les persones a vestir-se”