Butllet铆 del Col路legi Claret Barcelona
Portada:
Desembre 2013 n. 276
Editorial
Amb tu fem +equip - Advent, Nadal 2013 Advent, temps del cor, temps de família, i temps d’espera esperançada per a tots els cristians. També és una invitació a la interioritat per a tots els homes i dones de bona voluntat. Cada any arriba el Nadal, i amb ell un racó per a la tendresa, per a records íntims, per a somnis il·lusionants... No podem oblidar la llum de l’estel que ens acompanya enmig de la nit i llueix intensament a Betlem. Ni el cant dels àngels que donen glòria a Déu i desitgen la pau a tota la humanitat. Ni la gatzara dels pastors que tot contents i agraïts van a donar la benvinguda al nou nat. Ni la tendresa de Maria i de Josep que embadalits contemplen l’infant Jesús. El Misteri del Nadal impregna la nostra vida, i malgrat els oblits de tot l’any, quan arriben aquestes festes sempre enyorem la “llum” per poder mirar més enllà dels estels..., sempre recerquem “el caliu familiar” que ens doni l’escalf afectiu que necessitem..., desitgem “gaudir d’una festa” que depassi i superi el temps i l’espai de la nit..., i anhelem “viure en harmonia i pau” entre tots els homes i dones i arreu de la terra...
2
Camí de Betlem Hi ha dos camins, dues actituds, que ens condueixen a Betlem: la dels mags i la dels pastors. Els Mags: Persones que cerquen amb sinceritat la veritat, la llum. Gent de bona voluntat que sempre estan de camí. Planten cara a les dificultats. Finalment trobaren a Jesús, comprengueren el seu missatge i l’alegria va ser plena. Els pastors. Gent senzilla, marginats dins del poble. Van escoltar l’anunci de l’àngel, es van dirigir cap a on els havia dit, van trobar l’infant ajagut a una menjadora i el van adorar. L’alegria va ser immensa.
Els Herodes. Persones que fan mal, mentideres, egoistes. No acullen a ningú, protagonistes de la manipulació, són capaços de crear conflictes i tensions, violència i morts. Els instal·lats del Betlem. Passen de tot i de tots. Són representats per la gent de l’hostal. Gent atrafegada, tancada en ella mateixa, en el seu petit món. Quan els pares de Jesús van trucar a la porta ja no hi havia lloc per a ells. Nadal, temps per a comunicar-nos En aquest nadal val la pena conrear les habilitats que ens porten a comunicar-nos amb els altres i amb Déu. Temps per a trobar temps per a nosaltres, per als altres, per a Déu que se’ns fa present en l’Infant Jesús. Temps per escoltar amb atenció als altres, a Déu. Temps estar en contacte amb els sentiments els nostres, els dels altres, i els que l’arribada del Déu infant ens provoca. Temps d’acceptar sense jutjar el que som, el que fem, nosaltres i els altres; i adonar-nos que Déu també ens accepta sense jutjar-nos. Temps per acompanyar per sentir-nos acompanyats, per fer companyia, per sentir proper aquest Déu que any rere any es fa present i ens recorda que és company de camí (Vedrunes). Amb tu fem + equip. Tots ens necessitem. Com a família, podem trobar un temps per compartir les habilitats i les actituds més necessàries per mantenir un CLIMA FAMILIAR QUE AFAVOREIXI LA VIDA de tots i de cadascú? Bon Nadal a tota la comunitat educativa! Josep Sanz Titular
L’actitud d’Herodes i la dels instal·lats a Betlem no porta enlloc:
sumari Editorial Josep Sanz FEAC Adéu als Vicenç Editorial problemes! Barceló Educació A reveureinfantil Benjamí Horaris de visita Auxiliars de conversa Educació infantil
pàg. 2 pàg.33 pàg. pàg.44 pàg. pàg. 6 pàg. 11 pàg. 12
crèdits Cicle inicial FEAC Adéu mitjà Cicle als problemes! Educació Cicle superior infantil El racó del mestre El racó dels pares
pàg. 14 2 pàg. 16 3 pàg. 17 4 pàg. 18 pàg. 19
Fotos: professors i alumnes Coordinació: Educació Infantil: professors Educació primària: Albert Prades ESO/Batxillerat: Judit Figuerola i Glòria Pujol Biblioteca: Núria Rofín © Col·legi Col·lei Claret ClaretBarcelona Barcelona Dipòsit legal: B-50.376-1973
Notícies
Estrenem equip de periodistes pel butlletí Enguany, com a novetat, tenim un equip de periodistes de secundària que s’encarreguen de la coordinació i la dinamització dels continguts de les seccions de secundària del butlletí. Ells són: en Gerard ??????, la Sarah Badosa, la Marta Romero, la Bàrbara Serra, l’Enric Zapico, la Maria Viñas, en Carles Torres, el Nil Rodellas, el Pau Belver, l’Abril Gorgori i l’Hypatia Pétriz. Agraïm a tots ells la seva dedicació, empenta i ilusió amb el projecte butlletí! Moltes gràcies!
Xerrada del pare Josep Maria Abella El passat dimecres 6 de novembre el pare Joseph Maria Abella, Superior General dels Claretians, va fer una xerrada de formació per al Claustre de professors i professores, sota el títol de: “Com treballar l’espiritualitat, anar a fons”.passat dimecres, dia 6 de novembre, el conjunt de l’equip docent del Col·legi Claret de Barcelona varem tenir la oportunitat de gaudir d’una xerrada amb el Pare Josep Ma Abella Batlle, Superior General del Missioners Claretians. El pare Abella va començar la seva xerrada glosant la figura del Papa Francesc del qual va dir que encarna una nova percepció de l’Església, una nova manera de fer i un nou llenguatge, perquè parla de “temes que toquen a la vida de la gent”. El Papa Francesc ofereix “un estil de fer camí ajudant la gent a descobrir les preguntes, i fer camí junts per trobar les respostes”. És un referent de credibilitat perquè porta dins i viu els valors dels quals parla i, en el món d’avui, cada vegada més, la gent busca punts de referència. Des d’aquesta òptica, el Pare Abella va continuar remarcant aquella especificitat educativa que poden aportar les escoles claretianes com a escoles cristianes que són. Donant per suposada una qualitat acadèmica, un ambient educatiu sa, una certa disciplina, un mirar l’alumnat com a subjecte i no com a objecte..., l’escola claretiana ha de donar un pas més en l’àmbit de l’espiritualitat. Espiritualitat, com el camí que ens porta a la interioritat de la persona, al més profund de cadascú, a contemplar la identitat personal que és entrar dins d’un mateix. Espiritualitat, com a camí per arribar a tocar a fons perquè “quan arribes al fons de tu mateix no estàs mai sol. Hi ha un Déu que pots anomenar pare o mare”. Finalment, el Pare Abella va destacar que en aquesta època en que la globalització més preocupant de totes és la globalització de la superficialitat, els objectius de la missió del les escoles Claret ha de ser: “ajudar al nostre alumnat a anar a fons, en ells mateixos i en les relacions amb les altres persones”. I acabà proposant com a mètodes possibles l’educació en el silenci, l’educació en el sentit de l’escolta, l’educació en la capacitat d’expressar els propis sentiments i, especialment, el testimoni de mestres i professors perquè “ens vegin persones capaces d’anar a fons”.
Ha nascut l’Abril! El passat 28 d’octubre va nèixer l’Abril Vasco Torres, filla de l’Anna Torres, mestra d’infantil. Enhorabona!
3
Diada Pare Claret
La DIADA DEL PARE CLARET als diferents cicles EducaciO’ infantil
4
El mes passat al PARVULARI vam estar de festa! “Si a l’octubre plou, el rovelló es mou.”
(Dibuix fet per un alumne de P5: “Al Parvulari vam celebrar la festa del Pare Claret. Vam anar a l’església i vam fer dibuixos).
Diada Pare Claret
Vam celebrar la festivitat de SANT ANTONI MARIA CLARET Durant tota la setmana vam fer moltes coses relacionades amb ell: vam anar a l’església, vam aprendre moltes coses de com era i què feia, vam aprendre noves cançons... i vam reflectir tot això en uns dibuixos i en treballs manuals molt artístics: St. Antoni M. Claret: ar ix bu di m va ) (P3 s tit pe Els més
5
Diada Pare Claret m dibuixar l’esglÊsia. Els nens i nenes de P4 va
6
I els nens i nenes de P5 vam ela borar uns preciosos v itralls.
Diada Pare Claret
CICLE INICIAL El Pare Claret estimava molt als nens. Ell va fer la nostra escola. Vem celebrar el seu dia fent dibuixos, una gimcana i berenant al pati.
Va ser un dia fantĂ stic!!
7
Fent jocs al pati!
Diada Pare Claret
SORTIDES A L’ETAPA 8-11 Aquest curs, l’etapa al complet ha sortit de l’escola per celebrar el dia del Pare Claret. Hem anat a visitar diferents llocs rellevants a la vida del fundador de l’escola. Sempre va bé conèixer de primera mà els llocs dels que sovint en parlem a l’escola.
3r: Ermita de Fussimanya
És on el Pare Claret anava, de petit, passejant per la muntanya, amb la seva germana Rosa.
8
4t: Sortida a Montserrat Ja de gran, i fins i tot quan era confessor de la Reina Isabel, pujava a l’Abadia de Montserrat. Allà ens en hem anat els grans del cicle mitjà.
Diada Pare Claret
5è: Excursió a Vic Hem visitat la ciutat de Vic. Aquí el Pare Claret va fundar l’ordre del Cor de Maria i a més avui en dia descansen les seves despulles.
6è: Excursió a Sallent A Sallent va néixer, de família de teixidors. Hem visitat la casa natal del Pare Claret i el Museu que ara hi ha.
9
Castanyada
cicles s t n e r e ls dif a a d a y n La Casta
infantil
Aprofitant l’arribada de la tardor, vam celebrar La Castanyada anant d ’excursió a Can Coll. Vam agafar fulles, ens vam pintar les cares, ens vam fer el nostre propi mocador de la Castanyera, vam conèixer la Maria Castanyera i el Follet del bosc…
“AL PARVULARI ENS HO PASSEM D'ALLÒ MÉS BÉ.” Dibuix realitzat per una alumna de P5: “A la castanyada vam anar d’excursió. Ens ho vam passar molt bé”
cicle inicial 10
El primer que vam fer el dijous al matí és anar a buscar les castanyes a les classes de 1r., i les vam `posar dins d ’unes paperines de diari fetes per nosaltres. Les vam guardar dins d ’uns cistells molt “xulos”. Per la tarda un nen i una nena de la classe es van convertir en els nostres “castanyers”. Ells es van encarregar de repartir les castanyes a tots els nens i nenes de 1r. i 2n. En el pati vam fer una gran festa cantant i ballant. Per acabar ens vam menjar les castanyes i els panellets. Estaven boníssims!!!
Castanyada
cicle mitjĂ i superior Albert envia text castanyada
11
Activitats Els alumnes de 3r fan volar la imaginaci贸...
12
Activitats De visita al... Text: Sergi Dot, 4t B
El dijous 7 de novembre, els nens i nenes de 4rt B i 4rt C vam anar a Mercabarna. Mercabarna és el mercat central de Barcelona. En aquest mercat els fruiters, peixaters , carnissers i tot tipus d’oficis relacionats amb la venda de menjar van a comprar per després vendre-ho a les seves botigues. (Sandra Tarragona) Amb en Juan Pablo i en Teo , els monitors vam jugar a un joc de fruites i hortalisses. Ens van explicar moltes coses sobre les fruites mentre estàvem a la sala d’actes i ens parlaven de les cinc racions al dia de fruita i verdura. (Claudia de Tursi) Durant la visita vam fer una activitat que consistia en : per parelles un tancava els ulls i l’altre li donava una fruita o una hortalissa. Calia provar-la i endevinar-la. A l’hora de dinar ens van donar amanida de primer i brotxeta de fruites de postres. Quan vam acabar de dinar ho vam posar tot en tres piles i ho vam reciclar.(Núria Cardona) Vam anar a veure el magatzem de les patates. Les màquines eren impressionants. A la primera sala les classificaven en petites, mitjanes i grans. Ah, els sacs de 1000kilos de patates es diuen Jumbos!. A la segona sala les rentaven i les posaven en bosses i com que ens vam portar tant super-mega-bé ens van donar un quilo de patates a cada un . Estaven boníssimes! (Elsa Clarke) Dades curioses de Mercabarna Mercabarna ocupa 90 hectàries que significa que és com uns noranta camps del Barça i el mercat de fruita i verdura n’ocupa deu i té set pavellons. L’edifici més gran és la Torre de comunicacions on està la maqueta de Mercabarna, la sala de juntes i el menjador on vam dinar. A Mercabarna guarderies....
pots trobar bancs, òptiques, oficines, bars ,
Mercabarna té quatre mercats. Tres a dintre del recinte, carn, peix i fruita, i un a fora el de la flor. (Sergi Dot)
13
Cicle Superior
Receptes de cuina CREPS DE XOCOLATA Lara Gómez, 6èD
PREPARACIÓ DE LA MASSA: Agafa un bol, i barreja tots els ingredients que us hem posat a dalt.
IN GR
EDI E NTS
: -Tres -125 cullerad -Un g rams es de m -Un ou i un de Farin anteg a -Un polsim d rovell a quar e sa t de l litre de ll et
PREPARACIÓ DE LA CREP: 1- En una paella plana, escampa una mica de mantega per que no s’enganxi. 2- Després tira una quantitat apropiada de massa, escampa-la fins que quedi bastant fineta. Mentrestant ves desenganxant, amb un estri pla, perquè no es quedi a la paella. 3- Dóna-li la volta i repeteix el mateix que has fet abans, però també posa la xocolata per sobre per que es vagi desfent una mica. 4- Per últim doblega la crep una o dos vegades i posa-la en un plat a punt per menjar!
14
PA DE PESSIC Greta Nieto, 6èD
PREPARACIÓ Agafa un bol gran i els tres ous, trenca els ous i tira la clara i el rovell al bol, no la closca!!! A continuació tira el iogurt al bol i guarda’t el recipient ja que després el farem servir. Agafa el recipient del iogurt tira l’oli fins que el recipient estigui ple i tira’l al bol.
IN GR
EDI E NTS : - 1 io g u - 1 l l rt n a - Fa imon a tural o e nsuc - Oli rin a rat d e - Su g iras c o r l - L le e vat R -3 oy al ous
Agafa el sucre i tira’l al recipient del iogurt fins que estigui. Posa-ho al bol. Torna a tirar sucre al recipient de iogurt i ho tornes a tirar al bol. Fas el mateix amb la farina 3 cops. Agafa un rallador i ratlla la llimona. La ralladura que has fet la tires al bol i bats tots els ingredients. Quan estiguin prou batuts els tires al recipient que anirà al forn. Escalfa prèviament el forn a 220° durant 15 o 20 minuts fica el pa de pessic a 180°durant 45-50 minuts i ...FET! :)
Cicle Superior IN GR
TIRAMISÍU
Guifré Sabaté, 6èD PREPARACIÓ
EDIE N
TS: 5 ou Sucr s 2 te e (5 cul 500 rrines d lerades) Cafe ml de n a e form at L let soluble ta per ge m as m un c Gale tar arpone tes t ipu Co l a Cao s savoia rdi
1.Primer separa el rovell dels ous de la clara i posa’ls en un bol. 2.Ara afegeix el sucre. 3.Remena-ho. 4.Afegeix les terrines de formatge mascarpone. 5.Remena-ho. 6.Munta la nata. 7.Barreja la nata amb la barreja dels els ous, el sucre i el formatge 8.Posa llet en un plat i tira el cafè. 9.Ara suca les galetes a la barreja de llet i cafè. 10.Fes una capa en una safata quadrada i si cal parteix les galetes per la meitat. 11.Ara tira la nata i fes mes pisos iguals fins que arribis a dalt de tot. 12. Quan hagis arribat fins a dalt tira-hi el Cola Cao
FLAM DE NATA Armand Serradell, 6è D ESTRIS NECESSARIS: - Olla de mes d’un litre. - Mesurador per la llet. - Cullerot. - Cullera. - Batedora. - 10 flameres.
IN GR
15
EDI E NTS
- 3/ : 4 - 2 de litre s - 6 obrets d de llet. culle e - ¼ d rades cuallad a. e litr d - Su e de e sucre cre . líqu n ata p id er c uin a
r.
ESO i Batxillerat
PARE CLARET A LA CIUTADELLA Text: Pol Calvo Panadès i Laia Gonzalez Guerrero 1r ESO A
Vam sortir de l’escola a les 8:45 i vam anar caminant fins el parc de la Ciutadella. Quan vam arribar-hi ens van deixar una estona per poder esmorzar fins que van venir la resta de gent de l’ESO i tot Batxillerat. Després d’haver esmorzat tots, ens van cridar i vam haver d’anar al voltant de la glorieta on ens varen dir els grups, en total n’hi havia 20, què faríem i com. En aquesta divertida gimcana vam fer moltes activitats! Ens van donar un “mapa “ i després a cada grup ens va tocar una figura i un color diferent. Es tractava d’un joc de l’oca gegant. Vam tirar uns daus per veure quina casella ens tocava, després ens donaven un post-it on posava a quin control havíem d’anar i ens hi dirigíem amb l’ajut del mapa. Allà hi havia un professor de l’ESO o Batxillerat que ens feia fer la prova. Els guanyadors van ser el grup del Triangle Blau, l’enhorabona! Després vam tornar cap a l’escola, però, com que els professors van pensar que estàvem cansats, van decidir que hi aniríem amb metro. Nosaltres volíem saber l’opinió d’algú que havia anat a la sortida, per això vam parlar amb alguns companys, i ens van dir que els hi havia semblat molt bé perquè s’havien perdut les classes i perquè era una manera de poder conèixer a més gent que no fos del nostre curs.
16
A veure qui fa el castell més alt!
ESO i Batxillerat
LA PUBLICITAT A la matèria de “Llengua i Redacció 1” els alumnes de 2n d’ESO van estudiar els textos descriptius. A continuació ens descriuen dos anuncis: Text: Joan Castro Martínez, 2n d’ESO C La publicitat subjectiva expressa el punt de vista de l’empresa enunciant i està influenciada pels seus interessos. En el cas de l’espot publicitari del Citroën C4 ens presenta un model de vida. Un noi guapo i modern, d’uns 25 anys, amb el cabell curt i un serrell abundant, una barba espessa, unes ulleres d’aviador amb el vidre groc i una jaqueta de cuir marró. Escolta un dels èxits dels anys vuitanta titulat Da Da Da amb un ritme enganxós i repetitiu. Mentre balla la cançó condueix un vehicle verd de morro i cul llarg en una carretera solitària i envoltada d’un paisatge desèrtic. És una publicitat exagerada perquè avui en dia gairebé ningú no té un cotxe dels anys vuitanta, però persuadeix l’espectador (jove), que no té cotxe o en té un d’antic que ja és hora de canviar-lo per un de més modern com és el Citroën C4. Per aconseguir l’estil de vida que abans es presenta amb un noi jove, modern i guapo. Insistint en què si tens aquest cotxe ets més guapo, ets sents més jove i ets més modern, més “enrollat”... Reforça també el missatge presentat amb l’eslògan “Los años 80 molaban. Pero solo en música”. I reforçant-se amb un bon preu i el recolzament del govern amb el pla PIVE. He escollit aquest anunci perquè penso que ha sabut vendre bé el producte afegint-hi música, i això ha donat un to divertit a l’anunci facilitant una bona venta.
Text: Laura Ortiz Fernández, 2n d’ESO B En l’anunci que he triat, promocionen una marca de roba anomenada MANGO. En concret, es promociona un vestit dissenya’t per ells que el seu cost és de 25’99 euros. La imatge de l’anunci està envoltada per un marc blanc en què podem veure dos textos: a l’esquerra, la seva pàgina web que es diu “mango.com” i, a la dreta, hi han posat unes lletres grans i voluminoses de color negre amb el nom de la marca per promocionar-se i fer-se veure. La model de l’anunci està situada damunt d’un gratacel de la ciutat de Nova York, que es veu en el fons de la imatge, juntament amb el cel blau clar. Es diu Miranda Kerr i és australiana. En aquest anunci, porta el vestit que s’està promocionant. És de color blau fosc i està compost per dues teles sobreposades una a l’altra. La tela superior és més transparent que la inferior i té dibuixats uns puntets de color blanc. Per unir les dues teles, s’ha col•locat un cinturó negre més amunt de la cintura. Als peus calça uns botins negres deslligats. L’entorn d’aquest anunci fa que vulguis comprar el vestit, ja que la noia va vestida bastant normal i porta molt poc maquillatge, cosa que fa que s’assembli a tu. Amb aquest anunci he pogut descriure i conèixer més a fons la publicitat.
17
ESO i Batxillerat
Entrevistem una antiga alumna
Text: Héctor Giménez, 3r ESO A
La Irene Cid Reyes és una antiga estudiant del col·egi Claret que es dedica a l’educació des de fa cinc anys. És monitora de menjador i cada any fa d’inspectora en unes colònies. Per què vas decidir estudiar educació? Vaig decidir estudiar educació quan ja portava un parell d’anys treballant amb infants, va ser aleshores quan vaig adonar-me que, realment, només volia dedicar-me a això. Ho vaig fer perquè creia que era la millor manera de poder ajudar, educar i transmetre als infants els valors necessaris per a poder ajudar-los a ser millors persones i crear-se un bon futur. Des de petita volies dedicar-te a aquesta professió? El meu germà sempre em diu que de ben petita ja jugava a fer de mestra. Sí, des de petita vaig voler ser-ho, tot i que me’n vaig adonar de més gran, quan vaig començar a tenir contacte amb infants. Creus que els agrades als nens com a monitora de menjador i de colònies? Jo crec que sí. M’agrada que durant el temps que estiguin amb mi, no només s’ho passin bé, sinó que aprenguin a ser autocrítics, a ser bones persones, a ser solidaris,... però sobretot autocrítics. A part d’això, crec que sóc bastant carinyosa amb ells. El que més m’agradaria és que tots els infants, amb els quals he passat estones, s’emportin un bon record de mi i que aquest record sigui bonic i puguin arribar a somriure. 18
Creus que et dedicaràs tota la vida a l’educació? La meva idea i el meu somni és poder fer-ho, ja sigui fent de mestra o a qualsevol lloc de treball relacionat amb l’educació i els infants. Moltes gràcies Inés! Gràcies a tu.
EL CORATGE PER SOBRE DE LA POR Xavier Melgarejo ha viscut una etapa de la seva vida que mai oblidarà, una etapa què mereix una explicació. En Xavier era el director de l’escola Claret de Barcelona i especialista en el sistema educatiu finlandès. Mantenia una vida que podríem dir normal, tret de l’estrés que podria comportar ser director d’una gran escola. Ja feia molt de temps que en Xavier sentia un fort mal d’esquena. Ningú sabia dir-li què tenia, fins que un dia, el 23 de setembre a les 11 del matí, li van diagnosticar càncer de pulmó. Un canvi radical en la seva vida. No era un cas fàcil; tenia metàstasi als ossos i es podia considerar un càncer de risc elevat. El 95% de les persones amb càncer de pulmó son fumadors o fumadors passius, i, en Xavier, es d’aquell 5% restant que mai ha fumat. Com ell diu: “A mi m’ha tocat la ‘grossa’ sense ‘jugar-hi’ ”. Però, anava rebent bones notícies; el càncer semblava que s’havia aturat.
ESO i Batxillerat
Projecte AprenenTAC Text: Júlia López Molina, 3r ESO, C El projecte AprenenTAC és un projecte que té com a eina principal l’ús de la tecnologia per optimitzar l’aprenentatge a l’aula. Aquest projecte s’ha començat a posar en pràctica aquest any a la nostra escola amb els alumnes de 3r i 4rt d’ESO. Com la majoria de projectes que es duen a terme, el projecte AprenenTAC té avantatges i inconvenients des del nostre punt de vista. Començant pels avantatges, un d’ells seria el fet de tenir les activitats interactives i autocorrectives que et permeten saber si estàs fent bé o no els exercicis. Les plataformes digitals Educamos i Moodle ens ajuden molt pel fet que ens alliberen d’algunes responsabilitats, ja que no ens hem de preocupar d’agafar llibres, agendes, etc. També el pes que portem a l’esquena no es pot comparar amb el que havíem de portar abans, el dels llibres. Ara només portem la tauleta o l’ordinador, un parell d’estris més i res més. Un altre avantatge és el fet que tenim al nostre abast molta més informació sobre el que necessitem. Pel que fa als inconvenients, cal dir que aquest projecte té molta dependència de la tecnologia, ja que si se t’esgota la bateria, se’t trenca l’ordinador o tens qualsevol problema no pots fer les tasques. Les classes s’inicien cinc/deu minuts més tard pel fet que tots hem d’iniciar el dispositiu. A l’hora d’estudiar és un problema molt important ja que o t’ho imprimeixes tot o et deixes els ulls i t’agafa mal de cap, o si acabes imprimint tots els fulls casi et surt més a compte comprar el llibre. També cal afegir, que si passes el cap de setmana fora, amb l’ús dels dispositius depens molt d’internet, i hi ha moltes coses que no pots realitzar sense ell. 19 Per tant agafant els inconvenients i els avantatges creiem que el projecte AprenenTAC és un projecte que tard o d’hora s’hauria hagut d’ incorporar i que hem d’assumir els inconvenients que té i alegrar-nos pels grans avantatges que ens dóna.
Text: Jofre Poch i Núria Plazas, 2n ESO (exalumnes d’en Xavier) Una gran ajuda pel Xavier i la seva lluita contra el càncer, a part de la seva família, ha estat un grup de Facebook titulat: “Ànims Xavier Melgarejo”, on hi estan tots els seus coneguts, tots els alumnes del Claret i els seus pares, amics, etcètera. En total, 1.163 membres. Allà ell comunica les notícies que va rebent, els llibres que publica i els programes de televisió o ràdio on participa. Una altra ajuda per la lluita del càncer va ser Déu. Ell és molt creient, sempre ho ha sigut, i en aquesta etapa encara més. Durant els primers dies va parlar amb ell, sense imaginar-se un home vell amb barba, simplement parlant i explicant-li el que sentia. De moment, el càncer del Xavier sembla aturat. Des del curs passat ell fa classes i segueix exercint d’orientador psicopedagògic a l’escola Claret. Segueix comunicant les notícies que rep pel grup del Facebook i segueix publicant llibres, com el que va publicar el passat 7 de novembre, titulat “Gracias, Finlandia”. En Xavier és una persona molt admirada pels que el coneixen, i molt estimada.
Ànims! Estem amb tu!
ESO i Batxillerat
Entrevista al Sean McDonald, auxiliar de conversa de la nostra escola
Per: Marta Romero and Bàrbara Serra 1r BATX B Donald c M n a e S NAME: 3 2 nd AGE: w, Scotla o g s la G 1990 BORN: g 26 / 10 / : Y A No siblin D r. H e th friends a F BIRT r and ing with s e li th ia o c M o s : m and FAMILY otball, gy o F : Y B HO B : Green COLOUR ogy) Chinese uture (tril FOOD: F e h T o tations ack T he Temp T y FILM: B b l e ir g ntoura i / My G olo Nutin SERIE: E a P y b y and otown SONG: C son USIC: M M F Alba O nrik Lars E e H : TYP R / Jessica E r. J Y A y L e P n LL r t Dow FOOTBA S: Robe S E R T C ACTOR /A g : Do rk ANIMAL / New Yo a n lo e c r CITY: Ba e Y: Greec COUNTR Football s SPORT: Christma : N IO IT TRAD R: 7 t NUMBE Alchemis e h T : K BOO
20
A little part of Scotland in Catalonia Sean McDonald is one of the conversation assistants that our school has all this year. He’s from Scotland so he has an strong accent and sometimes it’s difficult to understand him. However if we make an effort we’ll be able to learn a lot about his country, his culture and, of course, the language. We are not the only ones who works because he prepared an interesting presentation about Scotland. One of the first thing he explained is that while the weather is warm and sunny in Barcelona, in Scotland it’s usually very cold and windy. He also showed us some of the invents that Scottish people created and now we use every day. Maybe the interesting part of his presentation is the rivalry between Celtic and Rangers, the most important football teams there. This teams means more than football, it’s a cultural identity. In Scotland people who feel British-Scottish,
whose religion is usually Protestant, support Rangers. On the other side, people who feel Irish-Scottish, whose religion is usually catholic, support Celtics. The majority of this last group want Scotland’s independence but although they’ll do the referendum in September, they cannot show symbols of their ideology, religion or even sing Irish songs in public. So, when they are on the football stadium they feel free because they can do those things that they cannot do on anywhere else. If you want to know more about Sean McDonald watch the interview we have recorded (www.clartetbarcelona.cat)
Podeu veure el video de l’entrevista fent click
aquí
ESO i Batxillerat
Experiència a “Socios x un día” Text: Jordi Llonch i Víctor Maench, 2n de Batxillerat B
El passat mes de novembre, deu alumnes de 2n de Batxillerat del Col·legi Claret vam tenir l’oportunitat de participar en un programa per a estudiants pre-universitaris anomenat Socios x un día. Aquesta proposta educativa la impulsa anualment Junior Achievement, la fundació sense ànim de lucre amb finalitats educatives més gran de tot el món. Durant els dies 12, 13 i 14 d’aquest mes, vam viure en primera persona una experiència que no tothom té l’opció d’experimentar: sentir-nos treballadors reals durant 8 hores. En Jordi Llonch va gaudir d’una jornada molt enriquidora a la Clínica Eugin, centre on s’hi va desplaçar amb la companyia de la Maria Ortiz. Mentre que en Jordi va experimentar en primera persona les diferents àrees administratives de l’entitat, la Maria va posar-se a la pell de ginecòlegs per tal de viure un dia ple d’emocions. En primer lloc, el director de RRHH de l’entitat, Juli Fernández, va realitzar una petita introducció sobre l’activitat de l’empresa: la reproducció assistida. A continuació, va acompanyar a l’alumne al seu despatx, on varen tractar diferents temes administratius i de l’àrea a la que l’anteriorment esmentat responsable s’ocupa: gestió interna de l’empresa, contractar personal... tot seguit, després de conèixer a la resta del personal, va arribar el moment de tractar el departament de comptabilitat i finances: els plans comptables, el registre mercantil, els resultats financers... finalment, en Jordi va descobrir que el màrqueting de l’empresa s’ha internacionalitzat de forma exponencial, derivant en que un 90% dels clients de la clínica són estrangers.
En el cas d’en Víctor Maench, també alumne de la branca de Humanitats i Ciències Socials, va tenir la oportunitat de passar un dia amb la directora de recursos humans de l’empresa General Electric Capital Bank. Actualment, aquesta empresa té 280 treballadors a Espanya. Anteriorment, es dedicava a oferir hipoteques y préstecs ràpids. Lògicament, amb la crisi que va esclatar molta gent no ha pogut retornar aquests diners. Aquesta entitat es troba en situació de ERE (Expediente de Regulación de Empleo) aquí a Espanya. Per tant, podem deduir que acabarà tancant pròximament. La directora de RRHH va decidir ensenyar-li el funcionament de l’empresa, des dels recobradors fins a la Direcció General. La figura que la Directora de Recursos Humans realitza dins de l’empresa és fonamental, ja que, tot i trobar-se en una situació d’haver de realitzar acomiadaments, ha aconseguit que hi hagi un bon clima de treball i la gent estigui motivada. També s’encarrega de negociar amb els sindicats els incentius dels treballadors, de millorar les relacions entre empleats i, en cas que es produeixi algun conflicte , posar-hi remei. El més interessant de la visita va ser l’explicació sobre com afrontar una possible entrevista de treball, com estructurar adequadament un currículum i les coses que ella valora a l’hora de contractar el personal. En conclusió, l’experiència de Socios x un día ofereix a l’alumne la possibilitat de portar a la pràctica i experimentar tot allò que li atrau més, òbviament, en funció dels estudis superiors posteriors que vulgui cursar. Suposa una vivència única, enriquidora i, a la vegada, molt entretinguda.
21
ESO i Batxillerat
Literatura
LA VERGONYA
Andrea Martínez i Ester Carranza, 2n ESO B
Segur que més d’un cop hem tingut aquesta sensació d’inseguretat que ens fa desitjar amagar-nos, desaparèixer, i que se’ns dispara sense control. Intentem esborrar-nos el rubor de la cara, parar el tremolor de les cames o frenar el nostre ritme cardíac accelerat. Encara que acostuma a ser inútil. Sovint ens diuen que amb el temps i la pràctica s’esvairà o que això és degut a que som tímids. Però la timidesa no és un defecte de la personalitat, és només una emoció temporal. I per tant, la raó de la vergonya prové d’una causa molt més profunda. Una causa que tenim al nostre abast i és possible canviar.
22
Totes les sensacions rauen del nostre interior i és on hem de mirar, si decidim superar-ne alguna. És clar que és complicat; dins nostre és com un univers amb galàxies d’emocions i és infinitament gran com per trobar aquella diminuta estrella que t’angoixa dia a dia. Però comença comprenent, que el motiu de la teva timidesa ets TU. Normalment, se’ns activa amb algun factor extern, com per exemple, ser el centre d’atenció. Llavors l’interruptor apagat s’encén, bàsicament amb l’ajuda de la nostra ment. De seguida t’omples de pensaments negatius: Què estaran pensant de tu? Quina impressió estàs causant? T’imagines la desaprovació dels altres sense ser conscient de la teva pròpia mentida. Amb tot, el resultat és el conflicte entre un mateix i el seu ideal. Mentre la batalla es duu a terme dins teu, és impossible controlar la situació en que et trobes. Aleshores entres en una confusió mental amb dificultat per parlar i bloqueig d’allò que estàs fent. Fins que la realitat canvia i deixes de ser el centre d’atenció. Ja no hi ha cap raó per continuar amb la batalla, així que s’acaba. Tot seguit respires alleujat, sense adonar-te’n de que l’havies creada tu tot sol. I en aquell mateix instant en que la teva ment avaluava la nova situació, podries haver deixat de banda el pessimisme i haver vist com, a poc a poc, la imprevisible vergonya es quedava aïllada en el racó més perdut del teu univers. NO DEIXIS QUE ES CONVERTEIXI EN UNA PART INTERNA DE TU, ÉS TAN SOLS EL REFLEX DE LES TEVES PORS!
ESO i Batxillerat
Poesia
El mes de la tardor Natalia Atencia, 2n ESO A Què és el mes de la tardor? Una etapa de l’any Plena de lluentor i amargor Quant tot reneix i mor Les fulles es tornen marronoses De tonalitats taronjoses I en el dia assenyalat, Un famós trenta-u d´octubre Halloween ha arribat Què faria jo, sense el mes d´octubre? Quan el fred encara no és present, Però es comença a fer desitjat El vent bufa fort, El cel es torna grisós i ennuvolat Les fulles giren com se’ls escau I la pluja és fluixa, però cau. Què faria jo, sense tardor? Quan tot sembla que passa més ràpid Quan el temps sempre se t´acaba escapant…
Ignacio Escartin Perez, 2n ESO B Quin paisatge més tranquil·litzador amb el vent suau acariciant, es nota la pau de la tardor, sembla que estiguis somiant. Sentir la pau interior, mentre gaudeixes amb alegria mirant atentament l’exterior mentre reflexiones sobre el dia. El vent xiuxiueja suau, les palmeres es van movent, sentint la pau, mentre xiula el vent. Sents els batecs de la terra, els admires amb atenció, és normal tanta bellesa, em pregunto amb il·lusió.
recomanació literària Títol: Los Cinco en la caravana Autor: Enid Blyton Publicació: Barcelona: Editorial Juventud, 2001 Col·lecció: Los Cinco Gènere: Novel·la d’aventures Format: Llibre Descripció: 1v 168p 19 cm ISBN: 8447318869 Idioma: Castellà Resum: la colla dels Cinc estan avorrits d’anar als mateixos llocs totes les vacances. Aquest cop els ve de gust fer quelcom diferent: llogar un carro que durà el seu cavall Dobby, acampar al cim d’un turó, al costat dels components d’un gran circ, amb un elefant i moltes mones. Els nois estan contents que els deixin anar sols, però una casualitat farà que comencin una nova aventura... Per què el recomano?: crec que tots els llibres de la col•lecció de Los cinco estan molt bé, però dels que hi ha a la biblioteca, crec que aquest és el millor. La meva part preferida: Els últims capítols, encara que no us diré de que van. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca del col·egi. Veure al catàleg ePèrgam: http://tinyurl.com/epergam
23
ESO i Batxillerat
Esports
Els 5 esports Futbol
El futbol sala Text: Joan Artés, 3r ESO B
El futbol sala no és un esport gaire conegut arreu del món, però aquí a Espanya hi ha un molt bon nivell de joc. Els equips de nacionalitat espanyola, són quasi tots, molt bons equips, llàstima que els seus fons econòmics no siguin molt elevats. Però entre tots aquests equips en destaquen dos: El FCB Aulosport i el Pozo Murcia. Aquests equips, podríem dir, que són els dos millors conjunts futbolístics del món actualment. 24
El FCB des de fa tres anys que ho està guanyant tots els trofeus de totes les competicions, però això era impensable fa cinc anys enrere. El club culés abans jugaven les competicions, però mai guanyaven, i des del club van invertir molts diners per crear un projecte nou, amb una plantilla renovada i més competitiva. En canvi el Pozo Murcia des que el Barça ho arrasa tot, ells es queden amb el segon lloc sempre. Aquest club sempre ha funcionat amb els equips base, la pedrera. I quan el FCB encara no tenien una bona plantilla, ells ho guanyaven tot. El “futsal” també es concentra en altres llocs del món com podrien ser Brasil, Argentina i Rússia. Aquests països junt Amb Espanya són els quatre països més potents en aquest esport
El futbol és considerat l’esport d’equip més popular. Aquest esport va ser creat a Anglaterra. El futbol està format per dos equips d’onze jugadors cadascun i hi intervenen de tres a cinc àrbitres. La duració dels partits és de 2 parts de 45 minuts, en total 90 minuts de joc. El camp reglamentari és de 45-90 x 90-120 m. El primer partit va ser jugat a Patrick, Escòcia, el 30 de novembre de 1872. L’objectiu del joc és introduir la pilota dins la porteria contrària amb qualsevol part del cos menys les mans i els braços, normalment es fa amb el peu. Aquest fet s’anomena marcar un gol. Hi ha quatre tipus de posicions: el porter, el defensa, el migcampista i el davanter. Les lligues de futbol més famoses són la Premier League (Anglaterra), la Lliga BBVA (Espanya), el Calcio (Itàlia) i la Bundesliga (Alemanya). Alguns dels millors jugadors actuals són: Lionel Messi, Cristiano Ronaldo, Frank Ribéry, Xavi Hernández, Andrés Iniesta,...
Basquetbol El basquetbol, també dit bàsquet, és un esport d’equip. Aquest esport va ser creat per James Naismith (mestre d’educació física), el desembre de 1891 a la YMCA (de Springfield, Massachusetts, USA. El bàsquet està format per dos equips de 5 jugadors cadascun. La duració dels partits és de quatre quarts de 10 o de 12 minuts. El camp reglamentari és de 28-29 x 15 m. El primer partit va ser jugat a Springfield, Massachusetts, USA, el 1891. L’objectiu és introduir la pilota dins la cistella, només amb les mans. Aquest fet s’anomena encistellar.
ESO i Batxillerat
més famosos del món
Text: Pol Alonso, 1r ESO C
Tenis
El tenis pot ser un esport d’equip o individual. Aquest esport va ser creat per Walter Clopton, el 1874, a les Illes Britàniques. En el tenis, hi participen 2 jugadors, un contra l’altre, o dobles, 2 contra 2. La duració dels partits és indefinida. El camp reglamentari és de 23,78 x 10,97 m. El primer partit va ser jugat el 1877. L’objectiu és anar passant-se la pilota d’una banda a l’altra sense tocar la xarxa ni enviar-la fora el camp utilitzant una raqueta. En aquest esport no hi ha posicions, però sí que hi ha diferents tipus de llançaments: treure (alt o baix), “drive” (dreta), revés, volea, deixada, contra deixada, “smash” o remat, cop liftat, cop tallat, cop pla, efecte lateral i globus. Els tornejos més importants són: el US Open (Nova York, USA), Australian Open (Melbourne, Austràlia), Roland Garros (París, França) i Wimbeldon (Anglaterra). Alguns del millors jugadors actuals són: Rafa Nadal, Novak Djokovic, Andy Murray, Roger Federer, David Ferrer,...
Hi ha cinc tipus de posicions: el base, l’aler, l’escolta, l’ala pivot i el pivot. Les lligues de basquetbol més famoses del món són la NBA (USA), la Lliga Endesa o ACB (Espanya), la grega, la italiana i l’argentina. Alguns dels millors jugadors actuals: Kobe Bryant, LeBron James, Dwayne Wade, Pau Gasol, Derrick Rose,...
Golf
El golf és un esport que pot ser individual o d’equip. Aquest esport va ser creat a Escòcia durant l’Edat Mitjana. En el golf, hi juguen un grup de jugadors, tots contra tots, un contra un o un equip contra un altre. La duració dels partits depèn del temps que hi dediqui el golfista. El camp reglamentari és de qualsevol forma amb obstacles i metes (forats), amb banderes dins. El primer partit va ser jugat el segle XV. L’objectiu és introduir la pilota dins el forat amb el menor número de cops possible. En aquest esport no hi ha posicions, però si que hi ha diferents tipus de pals: de fusta dura, de ferro, wedge i putter. Els tornejos més importants són: The Masters, el US Open, The Open Championship i el Campionat de la PGA. Alguns dels millors jugadors actuals són: Tiger Woods, Justin Rose, Luke Donald,RoryMcllroy,...
Tenis taula
El tenis taula també anomenat ping-pong és un esport que pot ser individual o per parelles. Aquest esport va ser creat el 1870 a Anglaterra. En el tenis taula hi poden participar un jugador contra un altre o una parella conta una altra. La duració dels partits és indefinida. La taula de joc reglamentària és de 274 x 152,5 cm. L’objectiu és anar passant-se la pilota d’una banda a l’altra sense tocar la xarxa ni enviar-la fora de la taula utilitzant una pala. En aquest esport no hi ha posicions, però sí que hi ha diferents tipus de pilotes: la simple, la d’una estrella, la de dues i la de tres. Els tornejos més importants són la Bundesliga (Alemanya), la Champions League, la Copa del món, el Torneig de Campions i el Campionat d’Europa. Alguns dels millors jugadors actuals són: Ma Lin, Wang Liqin, Wang Hao, Boll Timo, Samsonov Vladimir,...
25
ESO i Batxillerat
Cultura i entreteniment
Enquesta de música Hem volgut fer una enquesta per saber quins són els gustos musicals dels alumnes de 1r d’ESO. Els gustos han sigut molt variats. Els resultats eren d’esperar per les noies però tot i així hi hagut molta competència, tot i que ens hem sorprès perquè hi ha hagut persones que han esmentat que no els hi agradava la música!!! Els grups o cantants a votar han sigut: Macklemore, Daft Punk , Skrillex ,Justin Timberlake, Justin Bieber, Lady Gaga, One Direction, Miley Cyrus...
One Direction Macklamore Skrillex Bruno Mars Tony Melendez Miley Cyrus El grup guanyador ha sigut ONE DIRECTION, un grup de joves molt popular.
26
El rei i el seu enigme Fa molt de temps, una família devia molts diners al rei, que va decidir empresonar-los per no haver pagat el deute. Però el rei tenia una debilitat: li agradaven els enigmes, i donava una oportunitat a tothom qui pogués resoldre un dels seus. En el cas de la nostra família, si aconseguien escapar els perdonaria. Per això va instal·ar unes politges sobre la finestra dels presoners, i una llarga corda amb dues cistelles lligades als extrems. Una va quedar a l’altura de la finestra, i l’altra descansava al terra amb una pedra de 30kg a dins. El rei els hi va explicar que podien escapar, però que havien de tenir en compte que en cada cistell hi cabien dues
?
persones (o una persona i una pedra), i que si la diferència de pes entre les dues cistelles superava els 6kg, es trencarien i caurien a terra. El rei, abans de retirar-se els hi pregunta quan pesen, i el pare contesta: Jo 78kg, el meu fill gran 42kg i la meva filleta 36kg, majestat. Finalment se’n va anar pensant que no se’n sortirien, però aquella mateixa nit els tres eren en direcció al reialme veí. Com s’ho van fer?
ESPEREM LES VOSTRES RESPOSTES: butlleti@claretbarcelona.cat
ESO i Batxillerat
WERT, L’EDUCACIÓ.
Text: Albert Gorgori, Judith Bonet 2n ESO-A
Aquests dies sentim a tots llocs diferents notícies sobre l’educació, tot això té nom i cognoms: José Ignacio Wert. “Españolizar a los niños catalanes” “¿Porqué quitamos horas de lengua ara que la religión esté presente?” Aquestes eren les paraules textuals de Wert. Hi ha gent que hi està a favor i gent que hi està en contra: A FAVOR #LEYWERT: Forma per a l’ocupació: dota els alumnes dels coneixements bàsics necessaris per al treball. Equitat i qualitat: la desigualtat entre CA en les avaluacions, el baix rendiment i la taxa d’abandonament escolar trenca la igualtat d’oportunitats i ens posa en el punt de mira d’Europa És eficaç: és sostenible i aprofita els recursos de què disposem en època de crisi.
EN CONTRA #LEYWERT: Antidemocràtica: La manca de participació de la comunitat docent i de la comunitat educativa , de l’alumnat , de les famílies i el no haver consultat en cap moment a experts i expertes alienes al propi partit revela una naturalesa antidemocràtica en la imposició de la reforma educativa Mercantilització absoluta del Sistema educatiu: el suspès d’assignatures jutjades com a “no instrumentals” i de contemplar el sistema educatiu com una plataforma l’únic fi és el mercat laboral ha generat la impressió que aquesta llei suposa una mercantilització de l’educació i el coneixement, buscant Crer una mà d’obra dòcil i acrítica. Segrega i suposa una desigualtat d’oportunitats: la reducció de beques, els exàmens i revàlides a manera de garbells, el concert de centres que segreguen per raó de sexe a les alumnes i els alumnes i la desaparició de 4t d’ESO tal com el coneixem implica posar més traves a aquells alumnes i aquelles alumnes que ja de per si experimenten dificultats de diversa índole : una pedra més en el camí. Nosaltres, encara que siguem una mica petits per opinar, pensum que seria bó fer tres cursos de ESO i tres de Batxillerat, doncs tindriem un any més per preparar-nos pel nostre futur, per la universitat i més… Per altra banda, també creiem que treure un curs d’ESO és també una mica problemàtic perque seria tot una mica extrany els primers dies. I la famosa frase de “Españolizar a los niños catalanes”, nosaltres i tots els nens catalans sabem que no ens podrien espanyolitzar, perquè som una escola, una ciutat i un estat español en el que tenim una llengua diferent i ens ho tenen de fer respectar. Som catalans i per alguns espanyols i per altres no.
27
ESO i Batxillerat
Cultura i entreteniment
Sèries en Sèrie (Tardor-Hivern)
Text: Ferran Medina, 2n Batx. A
Sèries en sèrie ja torna a estar aquí desprès de l’estiu. A la part final de la secció parlarem sobre els premis que tenen que venir pròximament. A més, canviem el format de la secció i recomanarem tres sèries: una dirigida als adolescents, una altra per al públic adult i pels més justos de temps o pels qui prefereixen trames curtes, una mini sèrie.
Glee
És un fet, els musicals estan de moda. Des de la seva estrena Glee no ha deixat indiferent a ningú durant les seves cinc temporades, i més ara, que és el punt de mira de tothom desprès de la sobtada mort d’un dels seus actors principals: Cory Monteith. Argument: La sèrie, inspirada en un cas real, narra la vida d’un grup d’estudiants del institut Mckinley d’Ohio, que decideixen formar una coral de cant. Pertànyer a aquest grup els farà caure en el més baix de l’escala social, tindran que fer front als problemes típics de l’adolescència (i potser alguns no tant típics) i a la malvada Sue Sylvester que no vol veure retallat el seu pressupost de les animadores per la creació d’aquesta coral i intentarà que fracassi per tots els mitjans.
28
Crítica: Aquesta comèdia musical planteja com ja em dit problemes als adolescents que altres sèries semblants no s’ atreveixen ni a fer-ne menció (SPOILER! Embaràs adolescent, homosexualitat i homofòbia, transvestits, discapacitats tant físiques com psíquiques, etc... FI SPOILER!) i els tracta de manera correcta fent que l’audiència a la qual va dirigida es sensibilitzi sobre aquestes realitats. Pel que fa a la qualitat en si, va empitjorant a mesura que aquesta avança fent que les dues primeres siguin les millors, la tercera acceptable i la quarta francament dolenta. Actualment la FOX USA està emetent la cinquena temporada i amb només tres capítols sembla que el nivell a pujat. Pel tràiler pitgeu a la fotografia
Masters of Sex És un fet, els musicals estan de moda. Des de la seva estrena Glee no ha deixat indiferent a ningú durant les seves cinc temporades, i més ara, que és el punt de mira de tothom desprès de la sobtada mort d’un dels seus actors principals: Cory Monteith. Argument: La sèrie, inspirada en un cas real, narra la vida d’un grup d’estudiants del institut Mckinley d’Ohio, que decideixen formar una coral de cant. Pertànyer a aquest grup els farà caure en el més baix de l’escala social, tindran que fer front als problemes típics de l’adolescència (i potser alguns no tant típics) i a la malvada Sue Sylvester que no vol veure retallat el seu pressupost de les animadores per la creació d’aquesta coral i intentarà que fracassi per tots els mitjans. Crítica: Aquesta comèdia musical planteja problemes als adolescents que altres sèries semblants no s’atreveixen ni a fer-ne menció (SPOILER! Embaràs adolescent, homosexualitat i homofòbia, transvestits, discapacitats tant físiques com psíquiques, etc... FI SPOILER!) i els tracta de manera correcta fent que l’audiència es sensibilitzi sobre aquestes realitats. Pel que fa a la qualitat en si, va empitjorant a mesura que aquesta avança fent que les dues primeres siguin les millors, la tercera acceptable i la quarta francament dolenta. Actualment la FOX USA està emetent la cinquena temporada i amb només tres capítols sembla que el nivell ha pujat. Pel tràiler pitgeu a la fotografia.
ESO i Batxillerat
Unsere Mütter Unsere Väter (Hijos del 3er Reich) Aquesta mini sèrie de tres capítols d’una hora i mitja cadascun, que va causar furor a inicis d’any a tota Alemanya fent un 25% de share a la cadena pública ZDF, és una de les perles oblidades d’aquest 2013. Argument: Cinc joves amics (dos soldats, una infermera de guerra, una cantant emergent i un jueu) són l’inspiració real d’aquesta sèrie que mostra l’evolució del conflicte més cruent del segle vint des del punt de vista del bàndol perdedor i com aquesta situació fa canviar els personatges i la seva relació amb els altres. Quan comença la guerra es fan la promesa de retrobar-se en el bar on es troben quan aquesta acabi. Tots aconseguiran complir-la? Crítica: D’obligada visualització, es podria qualificar de perfecta en tots els sentits; factura visual, guió i inclús és didàctica. De fet moltes escoles alemanyes s’han interessat per reproduir-la a classe per mostrar als seus alumnes els horrors dels conflictes armats. Les interpretacions dels actors són magistrals i per percebre tota l’essència cal veure-la amb versió original. Tampoc, però, ha estat lliure de polèmica i ha estat acusada d’humanitzar el nazisme, però des de el meu punt de vista crec tot el contrari, que el deixa en evidència per diverses escenes que no es comentaran per evitar spoilers. Pels interessats es va emetre pel Canal+ 1 i TVE ha adquirit els drets. Per veure el tràiler pitgeu la fotografia.
29 Amb els Emmys és dona el tret de sortida a la nova temporada serièfila i des de la llunyania dels finals de setembre fins ara a donat temps a les principals cadenes a estrenar les principals apostes d’aquest nou curs. Però ja ens acostem al Nadal i això implica tant People’s Choice Awards (PCA) i Globus d’Or. Pels més forans al tema, els PCA són uns premis on qualsevol pot votar el/s guanyadors de qualsevol categoria proposada en relació al cine, les series, la música i la televisió nord-americana. Si voleu podeu exercir el vostre dret a partir del 5 de novembre per votar als guanyadors. Podeu pitjar a la imatge per anar al lloc web. La cerimònia d’entrega és durà a terme al Nokia Theater de Los Angeles, el 8 de gener a les 21h hora local (6h a Catalunya). Pel que fa als Globus d’Or que premien tant sèries com cinema, els guanyadors són escollits per l’associació de premsa estrangera de Hollywood. Segons el calendari previst el dia 12 de desembre es donaran a conèixer el nominats i el 12 de gener es celebrarà la gala d’entrega a les 20h, hora local (5h a Catalunya).
El racó del mestre
PER A QUÈ L’EDUCACIÓ EMOCIONAL? Text: Anabel Miguel, Mestra d’Educació Infantil
30
Els educadors tenim una gran tasca davant els nostres alumnes i és l’educació. Però quina mena d’educació? Una educació basada en els diferents coneixements, que els nostres infants, hauran d’assolir per poder aconseguir un bon nivell acadèmic? És evident que els nens i nenes han de tenir una bona formació, han d’adquirir uns “mínims”, però, és això suficient, és el més important…?
Els infants han de tenir la possibilitat de contactar amb les seves emocions i amb la dels altres, han d’aprendre estratègies i habilitats per poder solucionar els conflictes de manera assertiva. Hem de formar persones de manera íntegra dins del món escolar i per poder fer-ho hem de treballar des de l’educació emocional.
Molts dels nostres alumnes quan hagin acabat els seus estudis segurament hauran aconseguit un bon nivell acadèmic, unes qualificacions que tant pares, mares i mestres esperem i desitgem dels nostres fills i alumnes, unes qualificacions excel·ents. Però, i com a persona i com a ésser humà? Hem aconseguit que sigui una bona persona, segura de si mateixa, amb autoestima, amb ideals, amb valors...? Hem aconseguit que al llarg dels seus anys d’escolarització s’hagi sentit bé amb ell mateix i amb els altres, s’hagi sentit ralitzat com a persona?
Després d’haver realitzat diferents cursets, d’haver tingut el plaer d’escoltar a gent experta en el tema, sentir les seves experiències i veure en moltes ocasions les seves cares de satisfacció davant de nois i noies que han trobat sentit a les seves vides, que gràcies el treball emocional s’han sentit: valorats, estimats, respectats i han trobat el seu camí. Després de tot això que no és poc i del nostre interès sobre el tema, hem volgut des de l’escola Claret portar a terme aquest treball tan fascinant amb els nostres alumnes; per què? perquè els estimem i volem que siguin feliços!
Xerrada sobre l’educació emocional a càrrec de l’Anabel a l’auditori de l’escola.
L’educació, amics meus, és molt més que unes qualificacions. L’educació ha de donar sentit a la vida dels nostres alumnes i per poder fer-ho hem d’arribar al seu interior, a les seves emocions, a les seves necessitats.
Pares, mares i mestres hem de potenciar l’autoestima dels nostres fills i alumnes perquè sense ella no existeixen espectatives positives. Hem d’ajudar els nens i nenes a parlar de les seves emocions: com et sents?, per què ?... i han d’aprendre a reconèixer, exterioritzar i regular-les. Hem de ser respectuosos i tenir present que cada fill o alumne és diferent i que per tant cadascú té les seves necessitats. I sobretot, hem de creure en l’educació emocional.
El racó dels pares
COM EDUCAR PER APROFITAR ELS ALIMENTS Text: AMPA
El malbaratament alimentari es dóna quan desaprofitem i llencem aliments que encara tenen valor nutritiu. És un problema propi de les societats desenvolupades que ocasiona la pèrdua de milers de tones d’aliments. Segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, a Catalunya es malbaraten més de 260.000 tones d’aliments a l’any. Amb el menjar que es llença durant un any, es podrien alimentar 500.000 persones. Per educar els vostres fills a no malbaratar els aliments, podeu seguir les recomanacions següents: * Elaboreu amb ells un menú per a un dia de la setmana que aprofiti restes de menjars cuinats en dies anteriors. * Feu que els vostres fills us ajudin a fer la llista de la compra, tenint en compte els aliments que teniu a casa. * Feu-los reflexionar sobre si allò que han posat a la llista de la compra és realment necessari i es podrà consumir. * Demaneu-los que us ajudin a organitzar la nevera i el rebost, col·locant al davant el que caduca abans. * Ajusteu el menjar que poseu al plat o la mida de l’entrepà que els feu per anar a l’escola al que necessiteu menjar realment. * Acostumeu els vostres fills a acabar-se el menjar que els poseu al plat.
* Impliqueu els vostres fills en la preparació de l’entrepà o la carmanyola. Feu-los conscients que no es pot llençar el menjar i que si en sobra l’han de tornar a casa. * Quan organitzeu festes o celebracions familiars, feu una planificació ajustada d’aliments per evitar que en sobrin. * Feu-los reflexionar, en el cas que dineu o sopeu fora de casa, sobre el que demanen perquè no en sobri, i si en sobra demaneu si us ho podeu endur a casa. Font: http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/ (Busqueu Malbaratament alimentari)
31
Descarrega’t el Butlletí Claret des de la Web de l’escola
Bon Nadal!
www.claretbarcelona.cat