Flora de la Vall dels Alcalans by Mancomunitat Vall dels Alcalans Presidència

IR PREMI D'INVESTIGACIÓ VALL DELS ALCALANS

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS GUIA DE LES PLANTES QUE CREIXEN EN M ONTROY, REAL DE M ONTROI I M ONTSERRAT

SIMÓN FOS M ARTÍN Mª ÀNGELS CODOÑER S ANTAMANS

M ONTROY, D ESEMBRE DE 2009

I P REMI D ' INVESTIGACIÓ V ALL DELS ALCALANS

O RGANITZAT

PER :

La Mancomunitat Vall dels Alcalans

P RESENTAT

PER :

Simón Fos Martín Mª Àngels Codoñer Santamans

C ONTACTE : Tel.:

627.22.98.21 – 677.14.55.35

e-mail: fos_sim@gva.es macodo95@hotmail.com

Desembre, 2008

IR PREMI D'INVESTIGACIÓ VALL DELS ALCALANS

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS GUIA DE LES PLANTES QUE CREIXEN EN M ONTROY, REAL DE M ONTROI I M ONTSERRAT

SIMÓN FOS M ARTÍN Mª ÀNGELS CODOÑER S ANTAMANS

Dediquem aquest treball a Francisco Codoñer Santamans que ens va facilitar l'arribada als llocs inaccessibles de la comarca i va acompanyar la recerca botànica.

Estimar la terra, la nostra terra, no és lloar-la sempre i només enaltir-la. Més aviat és conèixer-la en amplària i profunditat Vicent M. Roselló Geografia del País Valencià

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Guia de les plantes que creixen a Montroi, Real de Montroi i Montserrat

ÍNDEX I NTRODUCCIÓ ............................................................................................. 5 Plantejament, antecedents i objectius ......................................................... 6 Situació geogràfica .................................................................................... 10 DESCRIPCIÓ DEL T ERRITORI ...................................................................... 13 Relleu, litologia i sòls ................................................................................. 14 Caracterització climàtica i bioclimàtica ....................................................... 16 Tipificació biogeogràfica ............................................................................ 24 Vegetació potencial ................................................................................... 25 DESCRIPCIÓ DELS HÀBITATS ...................................................................... 29 Els boscos i les màquies ........................................................................... 31 Els matollars: brolles i timonedes .............................................................. 33 Els pasturatges .......................................................................................... 35 Els rocams, les crestes i els cingles .......................................................... 36 La vegetació nitròfila: els conreus i altres hàbitats antròpics ...................... 38 Riberes fluvials i rambles ........................................................................... 39 G UIA BOTÀNICA DE LA V ALL DELS ALCALANS ............................................. 41 Criteris de redacció i guia de consulta ....................................................... 42 Les plantes dels boscos i les màquies ....................................................... 47 Les plantes de les brolles i timonedes ....................................................... 73 Les plantes de les crestes i els cingles .................................................... 142 Les plantes dels hàbitats antròpics .......................................................... 156 Les plantes de les riberes fluvials i les rambles ....................................... 218 Catàleg Florístic de la Vall dels Alcalans ................................................. 264 CONCLUSIONS ........................................................................................ 298 G LOSSARI : DEFINICIONS , ACRÒNIMS I ABREVIACIONS ................................. 305 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .............................................................. 312 M ATERIAL ESTUDIAT ............................................................................... 317 Í NDEX DE NOMS CIENTÍFICS ...................................................................... 321 Í NDEX DE NOMS POPULARS VALENCIANS .................................................... 328 Í NDEX DE NOMS POPULARS CASTELLANS .........................................................

INTRODUCCIÓ

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

P LANTEJAMENT,

Introducció

ANTECEDENS I OBJECTIUS

La botànica i especialment la seua vessant naturalista, compta amb una tradició secular a les terres valencianes, amb un bagatge històric que s'ha nodrit amb el treball de noms tan il·lustres com Anton Fugger "Clusius", Joan Plaza, Joan Salvador, Antoni J. Cavanilles, Simón de Rojas Clemente, Eduardo Boscà o Carlos Pau, entre molts altres (Costa, 1999; Folch, 1984; Camarasa & Català, 2007). Realment, des dels segles XV i XVI fins als nostres dies, han estat molt nombrosos els botànics nacionals i estrangers que han recorregut la nostra geografia i han contribuït a descobrir l'extraordinària diversitat i originalitat de les plantes que habiten els nostres paisatges. La recopilació d'aquest coneixements de segles, la activitat investigadora de la comunitat científica i les contribucions de naturalistes aficionats, han assolit un extraordinari coneixement de la nostra flora vascular. Les recopilacions més actualitzades (Mateo & Crespo, 2009) ofereixen un catàleg proper a les 3.200 espècies. Aquest nombre evidencia l'enorme riquesa i diversitat de plantes que habiten al nostre entorn, especialment quan es compara amb altres països europeus que ens envolten, com Franca o el Regne Unit, que tot just superen les 4.000 espècies. Però a més, el patrimoni botànic valencià compta amb un nombre significatiu d'espècies exclusives, plantes que no existeixen en cap altra part del planeta en estat silvestre. Són les plantes endèmiques, que superant les 350, converteixen la Comunitat Valenciana en un dels llocs amb major nombre d'endemismes vegetals de tota Europa (Laguna et al., 1998; 2007). Amb relació amb aquest valor, cal indicar que únicament 64 espècies són exclusives del nostre territori; la resta també s'estenen per les comunitats autònomes veïnes o, fins i tot, per gran part de la península Ibérica. Amb aquestes dades, seria raonable pensar que s'està molt a prop d'un coneixement exhaustiu de les plantes que creixen al nostre país; però la realitat és ben allunyada. Molts territoris no han resultat tan atraients per als botànics i encara amaguen els secrets de la seua biodiversitat florística. Precisament, les àrees properes a la capital es troben entre les que han rebut menys atenció per part de la comunitat 6

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Introducció

científica. Les causes d'aquest desencís estan relacionades amb la profunda transformació que han patit els ecosistemes naturals, modificats des d'antic per albergar i mantindre la població i les seues activitats productives. La profunda i extensa transformació històrica

Fig. 1. El paisatge agrícola domina àrees molts extenses de la comarca, com el que mostra aquesta vista de les hortes del riu Magre des del Castell de Montroy. Només algunes zones més muntanyenques es mantenen com illes de vegetació natural, com la canyada de la Murta que apareix al fons, en el centre de la imatge.

de la major part de la comarca (Fig. 1) ha creat la imatge d'un territori humanitzat amb poc d'interès florístic. Aquesta apreciació no sembla molt allunyada de la realitat; no obstant això, l'experiència ens confirma la necessitat d'un coneixement exhaustiu d'aquestes àrees més o menys antropitzades abans d'extraure conclusions definitives. És un fet que els espais naturals que s'han salvat de la transformació o s'han recuperat després de l'abandonament de les activitats tradicionals que suportaven són l'hàbitat de moltes espècies rares o endèmiques, que han estat descobertes recentment (Navarro et al., 2006; Fos et al., 2006; 2007), precisament, per l'absència d'estudis minuciosos en aquestes àrees. Altra informació rellevant que pot enaltir el valor de la flora local i dels hàbitats on es desenvolupen és l'existència de figures de protecció. A la Vall dels Alcalans hi ha declarades 4 Microreserves de Flora (Fig. 2), figura de protecció original del nostre 7

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Introducció

territori destinada a l'estudi, la gestió i la conservació de la flora i la vegetació rara, endèmica o amenaçada (Laguna, 1995; 2001; Laguna et al., 2004). A més a més, l'extrem sud-occidental dels termes de Montroy i Real de Montroi estan inclosos en el LIC "Sierras de Martés y del Ave", gaudint de les mesures de protecció establides per la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat per als Espais de la Xarxa Natura 2000. Els LIC han estat declarats per a la protecció dels hàbitats naturals i de les espècies incloses als annexes I, II i IV, respectivament, de la Directiva de Hàbitats. Els hàbitats que han motivat la incorporació d'un extens territori de la comarca al LIC han estat el "Matollars termomediterranis i preestèpics (Codi Natura 2000: 5330) i les zones subestèpiques de gramínies i anuals del Thero-Brachypodietea (Codi Natura 2000: 6220).

Fig. 2. L' existència de 4 microreserves de flora (MRF) de titularitat municipal en la comarca evidencia, d'una banda, el valor i la originalitat de la flora local, i d'altra, l'interès de les administracions locals per la conservació d'aquests reductes de vegetació natural. A la imatge, MRF "Lloma de Coca" (Real de Montroi).

Els argument exposats ens permet afirmar que la Vall dels Alcalans és una d'aquestes àrees poc conegudes pel que fa referència a la seua biodiversitat i les raons les trobem en escassesa dels necessaris estudis. La revisió de la bibliografia confirma que únicament un estudi de flora, recentment publicat, inclou una àrea extensa de la Serra del 8

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Introducció

Caballón, en Real de Montroi, concretament el Barranc Real (Laguna, 2005). Confirmant aquesta afirmació, l'autor de l'estudi qualifica explícitament la Serra del Caballón, junt als massissos muntanyosos propers (Serres del Besorí, de Montserrat, el Vedat), com un dels principals buits d'informació sobre la flora silvestre en tot el territori valencià. Les espècies citades en aquest estudi i els treballs desenvolupats per a la declaració i seguiment de les microreserves de flora existents a Montserrat (MRF "Les Coves", "El Castellet de Montserrat" i "La Lloma Plana") i Real de Montroi (MRF "Lloma de Coca") havien identificat un total de 279 espècies i subespècies de plantes vasculars (BDBCV, 2008). Aquest catàleg preliminar inclou endemismes valencians exclusius, com la tramussera valenciana (Lupinus maria-josephae), el matapeix negre (Verbascum fontqueri), la gallocresta (Salvia valentina), el rabet de gat de flor rosada (Sideritis incana subsp. edetana) i d'altres compartits amb Castella-la Manxa, com les llunetes (Biscutella stenophylla subsp. stenophylla), la bracera (Centaurea spachii), el ginestell (Genista valentina subsp. valentina)(Fig. 3), el rabet de gat (Sideritis angustifolia subsp. angustifolia) o la pebrella (Thymus piperella).

Fig. 3. El ginerstell o ginesta fina (Genista valentina subsp. valentina), destacada en la imatge per les seues flors grogues, és un dels endemismes iberollevantins presents al territori.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Introducció

Les dades disponibles evidenciaven un coneixement prou allunyat de la realitat florística d'una comarca que allotja una notable diversitat litològica, edàfica, hídrica i humana (capítol 2), diversitat que afavoreix l'heterogeneïtat de ecosistemes (brolles i matollars calcícoles, crestons i parets calcàries, algepsars, riberes fluvials, rambles, cultius, etc.) i, a més, en una àrea de transició bioclimàtica. És a dir, el territori ofereix un ampli ventall de condicions ecològiques que han de tindre el seu reflex en una major riquesa i diversitat dels seus pobladors vegetals. Així, el primer objectiu d'aquest projecte ha estat millorar el coneixement de la flora de la comarca de la Vall dels Alcalans. Però . . ., tan important com avançar en el coneixement dels territoris, des de qualsevol perspectiva possible, és apropar el patrimoni natural i cultural a la ciutadania, és ajudar a descobrir el seu valor i la seua importància. Quan es plantegen aquestes qüestions sempre apareixen uns arguments molt repetits, i no per això amb menys validesa: només es respecta allò que es valora i per valorar qualsevol cosa és necessari conèixer-la. Per això, aquest projecte es plantejà des del començament l'elaboració d'una guia de les plantes que creixen als termes de Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Aquest és el resultat del treball desenvolupat, amb imatges i descripcions per diferenciar les espècies, amb dades d'interès sobre les seues particularitats, d'on viuen, i també, com no, dels usos i aprofitaments tradicionals. En definitiva, un material divulgatiu que, agafant la afirmació anterior, vol apropar les plantes que habiten el nostre entorn més proper als habitants de la comarca, per iniciar un camí que avance en eixe coneixement necessari per fer possible la valoració i el respecte pel nostre patrimoni natural. Pot ser així, en un futur no massa llunyà, molta gent interessada disposarà de la informació obligatòria per formar una opinió raonada, per decidir entre la conservació i el desarrollisme devorador.

S ITUACIÓ GEOGRÀFICA L'àrea d'estudi es situa a l'occident de la Mediterrània, en la costa oriental de la Península Ibèrica (Fig. 4). Dintre de la Comunitat Valenciana, la Vall dels Alcalans constitueix una subcomarca administrativament inclosa en la comarca de La Ribera Alta i està ubicada cap al centre-est de la província de València, en contacte amb els municipis 10

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Introducció

de l'Horta Sud. La Mancomunitat, amb una extensió total de 9.531 hectàrees (95,31 Km2) —abasta, de forma total o parcial, 125 quadrícules UTM de 1 Km2 (1x1 Km)— i un perímetre de poc més de 40 Km, s'estén entre els paral·lels 39º17' i 39º23' de latitud Nord i els meridians 0º32' i 0º41' de longitud Est. Les coordenades geogràfiques del seu punt central (centroide) són 39º20'36'' de latitud Nord i 0º36'56'' de longitud Est.

Fig. 4. Localització de la comarca Vall dels Alcalans en el conjunt del continent europeu, la península Ibérica i la Comunitat Valenciana.

La Vall dels Alcalans forma el que el botànic A.J. Cavanilles (1793) va denominar la Hoyada de Montroy. Les foies de Torís, Montroy i Llombai, més el pla de Carlet, constitueixen una comarca natural denominada la Vall d'Alcalà, per formar part de la conca del riu Alcalà, l'actual Magre. En segles posteriors, les minúscules alqueries de la zona foren conegudes popularment com els Alcalans o els Alcalanets, derivació toponímica que va ser oficialitzada l'any 1983, amb la constitució de la mancomunitat de municipis "la Vall dels 11

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Introducció

Alcalans", que només engloba els tres pobles de la foia de Montroi: Montserrat, Montroy i Real de Montroi (Soler & Jordà, 2005).

Fig. 5. Mapa topogràfic de la Vall dels Alcalans amb les quadrícules UTM de 10 Km (10x10 Km) — línies roges— i la seua denominació, en els vèrtexs (Font: Institut Cartogràfic Valencià).

DESCRIPCIÓ DEL TERRITORI

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

R ELLEU , LITOLOGIA I SÒLS . La Vall dels Alcalans, junt amb el terme de Torís i el Marquesat de Llombai, constitueixen, al si de la Ribera Alta, una subcomarca ben definida per les seues característiques geològiques, la seua geomorfologia i el seu clima, vertebrada pel riu Magre que estableix un lligam hidrològic per a tota la unitat. Aquest és un afluent de caràcter autòcton del Xúquer, que discorre vorejant les serres de Martés i de Dos Aigües, també anomenada com a Serra de l'Au. L'àrea correspon plenament al domini estructural ibèric, a cavall entre els contraforts de la Serra de l'Au que, amb la seua prolongació en la Serra del Caballó, marquen el seu límit sudoriental, i la gran cubeta sedimentària de la plana quaternària valenciana (Hermosilla, 2004). En conjunt, constitueix una zona de transició entre aquesta planura litoral i les àrees muntanyoses de l'interior. Dins d'aquesta subcomarca, els tres pobles de la foia de Montroy delimiten un territori prelitoral, situat en el rerepaís immediat dels municipis de l'orla marítima, relativament accidentat però no muntanyenc, on predominen els tossals i les llomes suaus (Fig. 6). Pel nord, l'àrea queda emmarcada per les alineacions muntanyoses de les serres de Perenxisa i de Falaguera, alineades en direcció NO-SE; el límit sudoccidental correspon a la Serra del Besorí o d'Aleuda. Amb aquesta última serralada enllaça el principal accident geogràfic del terme, la serra de Montserrat, que s'inicia al mateix poble, en la Penyes Roges i la muntanya del Castellet, que té continuació cap a ponent en les llomes del Pantà, les Coves, els Barracons i la Carència (Campos Añón, 1992; Soler & Jordà, 2005). Els contraforts sudoccidentals de la comarca, on es localitzen les zones més

Fig. 6. La Vall dels Alcalans està dominada per la gran planura del riu Magre, sobre la que destaquen diverses àrees muntanyoses d'escassa altitud, però generalment prou escarpades.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

elevades, corresponen a les vessants septentrionals de la Serra del Caballó, també d'orientació ibèrica NO-SE, ocupen l'extrem de tota la comarca, amb diverses llomes i tossals per damunt dels 400 m d'altitud. A la resta del territori, els elements topogràfics més significatius: els Puntals dels Pins, del Corral de Ferreret, de l'Assut, en terme de Montroi; les Llomes del Penyascó i de Sangrony, a Real de Montroy, o les abans indicades a la Serra de Montserrat, poques vegades superen els 300 m. Entre aquestos elements del relleu s'obri l'extensa planura (Fig. 6) que ha anat perfilant el riu Magre, fins a l'estret dels Alcalanets, de la Cova Fumada o dels Castellars, prop del límit oriental de la comarca. Les fulles 721 "Cheste" (IGME, 1980) i 746 "Llombay" (IGME, 1981) del Mapa Geològic d'Espanya a escala 1:50.000, evidencien una notable heterogeneïtat litològica, sempre de naturalesa calcària, calco-dolomítica o margosa amb algeps, que abracen nombrosos nivells corresponents als períodes Triàsic, Juràsic, Cretaci, Terciari i Quaternari. Una part significativa de la comarca està dominada per materials triàsics, representats per les calcàries argiloses i les dolomies negres del Muschelkalk i les argiles versicolors amb algeps del Keuper (Fig. 7). El primer apareix localment representat per diversos crestons alineats de relleu abrupte situats a l'oest de la comarca, en el límit municipal entre Montroy i Montserrat, concretament a les muntanyes de La Carència, Les Penyes Roges i Les Coves, i més cap al centre, al Castellet, més conegut com

les

crestes

Montserrat,

altres

elevacions properes. Curiosament, aquests materials més antics mostren una posició inclinada

invertida,

alçant-se

sobre

següent nivell estratigràfic, posterior en la

Fig. 7. Les coloracions rogenques alternants amb els grisos, caracteritzen les argiles versicolors amb algeps del Keuper.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

sèrie: el Keuper (Campos Añón, 1992). Les marges del Keuper, fàcilment recognoscibles per les seues coloracions rogenques i grisoses, ocupen un ampli territori que s'estén des del nucli urbà de Montserrat cap al sud, fins al tram de la Rambla de Sogrony en terme de Llombai. La seua continuïtat és interrompuda pel riu Magre i per la Rambla de l'Algóder, que han anat erosionant aquests materials sedimentaris del Keuper, al temps que anaven acumulant dipòsits al·luvials i col·luvials poc consolidats de l'Holocé (Quaternari). Aquests dipòsits també ocupen un àrea prou extensa al voltant dels nuclis urbans de Montserrat i de Real de Montroi i al nord de les Crestes, a la zona coneguda com el Pla de Darrere la Serra. La Rambla d'Altans i la seua continuïtat per la d'Algóder està excavada en les arenes, llims i còdols quaternaris, deixant terrasses fluvials. Tots aquests materials neògens que configuren les terres baixes i les planures són l'espai més afavorit per al cultiu i el més apte per estendre camins i vies. Per això, han rebut l'ocupació humana i la transformació antròpica des d’antic, establint els conreus de secà dominants a la comarca a totes les àrees allunyades del Magre, que donava l'aigua per al rec de les hortes riberenques. Els materials Juràsics i Cretàcics es localitzen a les zones muntanyoses de les Serres del Caballó i del Besorí, esculpits per les capçaleres de les rambles i barrancs que vessen al Magre: Barrancs del Gos, de la Macarena, de Linares, Reial, Agre, a la primera, i Barrancs del Sabater, de Mariano, de la Romana, de la Cova Fumada, a la segona. El materials del Terciari, amb argiles roges i margues limolítiques, calcàries lacustres i arenisques, ocupen la major part del terme de Montserrat. També apareixen materials d'aquest període en la Canyada de la Murta i els voltants del Palmeral i el Pouet, que corresponen a conglomerats amb calcàries arrodonides.

Pel que fa referència a les característiques edàfiques, l'absoluta dominància de les litologies carbonatades condiciona la uniformitat en sòls de naturalesa bàsica. No obstant això, l'heterogeneïtat de materials geològics i de la resta de paràmetres ambientals que intervenen en la formació dels sòls, especialment la topografia i les activitats humanes i, amb menor influencia el clima i la vegetació, configuren una notable diversitat edàfica.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

Seguint la classificació FAO (1988), utilitzada en el Mapa de Sòls de la Comunitat Valenciana (Rubio et al., 1996; Antolín, 1998), a la comarca es poden trobar diferents grups i unitats de sòl. A la ribera del riu Magre, normalment associats amb terrasses i ventalls al·luvials, apareixen fluvisòls calcàris amb estratificacions de diferents tipus de materials acumulats per les crescudes del riu. Els calcisòls mostren dos horitzons ben diferenciats amb un estrat més o menys endurit d'acumulació de carbonat càlcic. Com s'ha indicat abans, resulten molt abundants a tota l'àrea, desenvolupant-se sobre margues miocèniques amb topografia molt suau i a les bases de les zones muntanyenques. Les unitats representades (Calcisòls hàplic, lúvic i pètrics) es diferencien per la dinàmica del carbonat càlcic en el perfil del sòl, que acumulant-se a una profunditat determinada o actuant com element cementant forma una crosta dura. Majoritàriament, són sòls d'ús agrícola freqüentment llaurats en profunditat per trencar la crosta calcària i incrementar la seua grossària efectiva (Fig. 8).

Fig. 8. Els leptosòls, poc desenvolupats, ocupen les àrees amb certa pendent i apareixen colonitzats per brolles i matollars calcaris. Els calcisòls s'estenen per les topografies més suaus i estan dedicats majoritàriament a l'agricultura.

Els Regosòls són sòls amb poc desenvolupament, originats a partir de materials no consolidats i, per tant, amb unes propietats molt influïdes per la litologia. En la comarca, es 17

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

troben regosòls calcaris que cobreixen una extensa àrea sobre les margues i argiles triàsiques i terciàries i sobre les argiles i llims del quaternari, trobant-se junt amb els calcisòls, entre els sòls més abundants. Els Leptosòls es caracteritzen per estar limitats en profunditat per roca contínua i coherent o per materials altament calcaris. Al territori, es reconeixen diferents unitats que són diferenciades pel seu gruix (Leptosòls lítics, amb menys de 10 cm) i per les característiques de l'horitzó orgànic superficial (Leptosòls eutrics i rendzinics). Apareixen sobre les calcàries i dolomies del Juràsic i del Cretàcic, localitzant-se a les àrees amb aquestes litologies, esmentades abans. Les seues característiques impedeixen una utilització agrícola o forestal, estant ocupats per matollars més o menys desenvolupats segons la grossària del sòl (Fig. 8). En algunes àrees forestals apareixen luvisòls cròmics, caracteritzats per un horitzó subsuperficial de color marró obscur a roig amb poca profunditat, degut a la presència de la roca coherent i dura prop de la superfície. De forma molt més puntual, també poden trobar-se Kastanocems càlcics, sòls amb un notable desenvolupament edàfic i una important incorporació de matèria orgànica, i Phaeozems o Rendsines, caracteritzats per una profunditat limitada per l'estat de roca calcària coherent i dura.

C ARACTERITZACIÓ CLIMÀTICA I BIOCLIMÀTICA Els factors climàtics influeixen de forma directa sobre la selecció de la flora i la vegetació dels territoris i, al mateix temps, sobre l'estructura i el dinamisme de les comunitats vegetals. També influeixen en la utilització de la terra, en el selecció dels cultius i en els rendiments quantitatius i qualitatius de la producció agrícola i forestal. Aquesta

influència

decisiva

implica

que

qualsevol

estudi

botànic

exigixca

caracterització de les variables climàtiques que intervenen en el territori. Entre els paràmetres climàtics, la temperatura i la precipitació reben major atenció per la seua especial incidència. Aquestes dades condueixen a una caracterització purament 18

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

climàtica que resulta insuficient per a la recerca de relacions entre el clima i els éssers vius. La Bioclimatologia és la ciència que tracta de relacionar els trets biològics i els climatològics, seleccionant tota la informació que pot ser relacionada i delimitada per les espècies i les biocenosis. Com els vegetals són immòbils, resulten ser els més adequats per a la definició i delimitació dels índexs i les unitats bioclimàtiques. D'aquesta manera, es disposa d'una eina que indica el caràcter del clima dominant (Costa, 1999; Jiménez et al., 2002; Pérez Cueva, 1994; Rivas-Martínez, 1987a; 2007). Les relacions entre precipitació, temperatura i vegetació han permès la delimitació d'espais climàtics homogenis, denominats Pisos Bioclimàtics. Aquests pisos o cinturons de vegetació, s'infereixen d'aquelles comunitats vegetals que presenten correlacions evidents amb determinants intervals de precipitació i temperatura. Amb l'objectiu de caracteritzar bioclimàticament la comarca s'han calculat els índexs bioclimàtics més significatius: Índex de termicitat i Índex ombrotérmic. La seua descripció i les fórmules per al seu càlcul apareixen descrites al glossari. Prèvia a la descripció climàtica de la comarca es fa necessària la seua assignació a un tipus general de clima. L'existència d'un període amb dèficit hídric coincident amb les màximes temperatures de l'estiu ha sigut el criteri unànime per a delimitar el clima mediterrani. Sense entrar en detalls, es segueix el criteri de Daget (1977) que manté la definició d'Emberger: "es considera Mediterrani a un clima que té a l'estiu és l'estació més eixuta i hi ha un període efectiu de sequera fisiològica". Les dades de temperatura i precipitació han sigut preses de l'Atles Climàtic de la Comunitat Valenciana (Pérez Cueva, 1994), actualitzades fins a l'any 2000 amb dades subministrades pel Centre Meteorològic de València (Jiménez et al., 2000), i pel Servei de Tecnologia de Rec (Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació. http://estaciones.ivia.es/). La comarca només conta amb una estació termopluviomètrica, localitzada a Montroy, circumstància que ha obligat a utilitzar informació d'altres estacions localitzades als termes veïns (Llombai, Torís, Chiva i Picassent). El nombre d'anys de registre (Taula I) no és sempre superior al considerat òptim per a caracteritzar les estacions meteorològiques (15 anys per a la temperatura i 40 per a la precipitació), però permeten una bona caracterització dels paràmetres climàtics més significatius. 19

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

Taula I. Dades climàtiques i Índexs bioclimàtics de les estacions meteorològiques considerades. Montroy. Eres Altes

Llombai. Agró

Turis. Mas de Calabarra

Chiva. Agró

Picassent

Anys

29 (P)

Altitud (m)

140

203

213

T (ºC)

17,2

17,3

15,9

19,2

agost

juliol

Tmax

25,5

24,4

27,3

gener

Tmin

10,3

10,4

9,1

9,06

11,8

14,3

15,2

14,3

13,6

15,9

6,23

4,7

4,2

4,46

7,6

377

372

344

339,6

427

206

207,7

191

230

15,2

15,1

14,9

15,3

15,5

P (mm)

468

535

488

552

503

2,27

2,58

2,6

2,9

2,2

Termoclima

Termo superior

Meso inferior

Termo inferior

Ombroclima

Sec inferior

Sec superior

Sec inferior

Continentalitat

Euoceànic atenuat

T = Temperatura mitjana anual; Mc = Mes més càlid; Tmax = Temperatura mitjana del mes més càlid; Mf = Mes més fred; Tmin = Temperatura mitjana del mes més fred; TM = Temperatura mitjana de les màximes del mes més fred; Tm = Temperatura mitjana de les mínimes del mes més fred. It = Índex de termicitat; Tp = Temperatura positiva; Ic = Índex de continentalitat; P = Precipitació anual; Io = Índex ombrotèrmic.

Les temperatures mitjanes anuals (Taula I) mostren valors prou homogènis en tota l'àrea, entre 15,9ºC, a les estacions situades a major altitud (Torís i Chiva), i 17ºC; la diferència que s'observa a Picassent s'ha de relacionar amb el curt període d'enregistrament (9 anys). El mes més calorós és agost, també amb l'excepció de Picassent, amb mitjanes superiors al 24-25ºC i màximes que superen amb freqüència els 30ºC i valors absoluts per damunt dels 40ºC; el més fred és gener, amb mitjanes de 9-10ºC, també relacionades amb l'altitud de les estacions. El valors mínims confirmen el risc de gelades, normalment 1-2 dies a l'any, que molt rarament arriben a ser intenses, amb temperatures inferiors als -5ºC. De fet, la mitjana de les mínimes absolutes dels mesos d'hivern no mostren valors negatius a Montroy; a Llombai i, especialment, a Torís i Chiva, els valors no ultrapassen els -2ºC i, per tant, tot l'any està lliure de episodis segurs de gelades. El 20

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

Període d'Activitat Vegetativa (PAV) abasta tot l'any, amb les mitjanes mensuals per damunt de la temperatura considerada com a llindar de l'activitat vegetal, 7,5ºC (Fig. 9). L'índex de continentalitat simple (Ic), és equivalent a la amplitud tèrmica anual, es a dir, la diferència entre les temperatures mitjanes dels mesos de més calor (Tmax) i de més fred (Tmin), es situa al voltant del 15ºC. La classificació proposada per Rivas-Martínez et al. (2007) identifica un clima oceànic atenuat, que evidencia l'efecte atemperador de les brises humides de la Mediterrània. No obstant això, les temperatures mitjanes superiors als 25ºC durant el mes d'agost indiquen una capacitat moderadora menys efectiva durant l'estiu.

Fig. 9. Diagrames ombroclimàtics de les estacions meteorològiques considerades. Evolució anual de la temperatura (T, línia taronja) i la precipitació (P, línia blava). L'escala de P dobla en valor a T per mostrar el període d'aridesa estival (T>2P).

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

Les precipitacions anuals oscil·len entre els 468 i els 552 mm enregistrats a Montroy i Chiva, respectivament (Taula I). La seua distribució al llarg de l'any mostra el comportament característic de la façana oriental ibèrica amb un màxim tardorenc, sempre en octubre i molt superior a la resta de precipitacions estacionals, i un mínim estiuenc prou marcat (Pérez Cueva, 1994). Una característica del clima mediterrani és la seua irregularitat interanual, en les temperatures i, especialment, en les precipitacions. Aquest comportament es veu incrementat pels processos relacionats amb el canvi climàtic. Amb caràcter general, una conseqüència d'aquest fenomen global serà l'increment de les temperatures i la disminució significativa de les precipitacions a tota l'àrea mediterrània; no obstant això, podran aparèixer altres tendències de caràcter local. La quantia i distribució de les pluges d'enguany serveixen per demostrar aquestes marcades diferències entre anys (Fig. 10). L'elevada disponibilitat d'aigua durant la primavera, amb un màxim discordant en març, feia preveure un any extraordinari per a la flora, però la posterior absència total de pluges des de maig a setembre, ha impedit el desenvolupament normal del cicle vegetatiu. Les plantes perennes s'han fet grans, però la seua floració ha estat escassa i molt breu; les anuals han estat pràcticament desaparegudes.

Fig. 10. Evolució comparada de les precipitacions mitjanes (dades de la taula I) i de les enregistrades en 2009 en Torís i Picassent.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

Fig. 11. Les pluges són les precipitacions habituals, només de forma ocasional s'han enregistrat nevades, com aquesta de gener de 2006 que va cobrir la comarca d'un efímer mantell blanc.

Els paràmetres climàtics són utilitzats per a calcular diversos índexs que expliquen el comportament de les plantes, la seua distribució territorial i la fisonomia de la vegetació. L'índex de termicitat de Rivas Martínez (It) assigna les estacions meteorològiques de Montroy, i Llombai al termoclima o termotip termomediterrani superior, la de Picassent, més propera a la costa i més baixa en altitud, al termomediterrani inferior i les de Torís i Chiva, situades més a l'interior i a més altitud, al mesomediterrani inferior. Aquesta transició bioclimàtica cap a l'interior dóna idea del caràcter fronterer del territori entre els dos pisos de vegetació. En aquest sentit, la preferència de determinades espècies indicadores del pis termomediterrani, com el margalló (Chamaerops humilis), l'ullastre (Olea europaea subsp. sylvestris), la rapallengua (Rubia peregrina subsp. longifolia), per instal·lar-se a les comunitats permanents de les crestes i vessants de solana, es relaciona precisament amb aquesta situació de trànsit. A més a més, altres de caràcter termòfil i òptim termomediterrani, com l'albaida (Anthyllis cytisoides), l'asparraguera (Asparagus horridus) o la garrofera (Ceratonia siliqua), es fan més rares o desapareixen en les zones culminals exposades i en les vessants d'ombria. Respecte de la precipitació, l'índex ombrotermic (Io) identifica com a sec inferior l'ombroclima o ombrotip de la comarca (només Chiva té valors inclosos a l'interval de l'horitzó sec superior). 23

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

T IPIFICACIÓ B IOGEOGRÀFICA La Biogeografia és la ciència que estudia la distribució dels éssers vius en la Terra. La distribució de les plantes i les seues comunitats, amb una importància significativa en la definició i delimitació dels territoris, és l'objecte d'estudi de la Fitogeografia. Les unitats principals o jerarquies que s'accepten en la biogeografia són: regne, regió, província i sector. La seua delimitació ve determinada per l'existència d'una flora original, amb espècies, gèneres i, fins i tot, famílies exclusives, endèmiques de la unitat corològica o biogeogràfica corresponent (Rivas Martínez et al., 2007). El conjunt de plantes d'un territori, amb independència de la seua extensió, és el resultat de l'evolució històrica de les variables ecològiques que afecten els éssers vius. En conseqüència, cada territori posseeix una flora pròpia i característica, definida pel conjunt d'elements florístics que han estat seleccionats i s'han adaptat a unes característiques mediambientals concretes. I a més a més, centrant els comentaris en el territori valencià, les nostres plantes autòctones, caracteritzades per l'element mediterrani, no es distribueixen de forma arbitraria, ho fan per unes afinitats corològiques i ecològiques que determinen l'agrupació de conjunts més o menys estables. Aquestes agrupacions característiques constitueixen la seua flora i la vegetació pròpia de la unitat de menor rang, que en aquest treball correspon al sector. La Vall dels Alcalans està inclosa al sector setabenc de la subprovíncia Valenciana, enquadrada en unitats superiors segons el següent esquema: Regne Holàrtic Regió Mediterrània Subregió Mediterrània Occidental Província Catalano-Provenzal-Balear Subprovíncia Valenciana Sector Setabenc El sector setabenc té el seu límit septentrional prou bé marcat pel llit del riu Túria, pel sud quedaria delimitat pels cims més elevats de les serralades bètiques alacantines, des de

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

la Serra de les Salines fins a Bèrnia. Destaca per la riquesa d'endemismes, entre els que abunden els taxons exclusius àmpliament distribuïts per tot el sector, com les llunetes (Biscutella stenophylla), la bracera (Centaurea spachii), el card morat o prim (Cirsium valentinum), la llengua de bou (Echium flavum subsp. saetabense), la ginesta fina (Genista valentina subsp. valentina), la boleta de neu (Iberis carnosa subsp. hegelmaieri), la margarida fina o de runar (Leucanthemum gracilicaule), els rabets de gat (Sideritis incana subsp. edetana, S. angustifolia subsp. angustifolia), l'herba cuquera (Teucrium ronnigeri), la pebrella (Thymus piperella) o la cebeta porrera (Urginea undulata subsp. caeculi). Lògicament, la majoria d'aquestes espècies indicadores del sector setabenc estan presents a l'àrea estudiada (Fig. 12). Fig. 12. Dos espècies freqüents a les brolles i matollars de la Vall dels Alcalans, indicadores del sector setabenc localitzades: la bracera (Centaurea spachii) i el rabet de gat (Sideritis angustifolia subsp. angustifolia

V EGETACIÓ POTENCIAL La vegetació potencial és la comunitat vegetal òptima que existiria en un territori determinat en harmonia amb el sòl i el clima normal d'eixa àrea i sense la intervenció de l'home per alterar l'ecosistema vegetal. La vegetació potencial pot ser climatòfila, també

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

denominada climàcica, o edafòfila. En el primer cas, les variables climàtiques són les que determinen l'estructura i la composició florística de l'etapa més evolucionada i estable de la vegetació; en el segon, les condicions edàfiques especials (rius, llacunes, saladars, aiguamolls, etc.) impedeixen el desenvolupament de la vegetació climàcica que és substituïda per comunitats vegetals específicament adaptades a eixes condicions del sòl. Aquestes comunitats que apareixen dins d'un domini climàtic determinat sobre sòls selectius per a les plantes, reben el nom de vegetació o comunitats permanents (Costa, 1986). No obstant això, aquest concepte és utilitzat amb més freqüència per anomenar les comunitats serials, climàciques, que tenen limitada la seua evolució per les característiques pròpies de l'habitat que ocupen, com és el cas dels rocams, els cingles, les crestes, etc., on l'escassesa d'espai per a les plantes i el reduït desenvolupament dels sòls bloqueja el dinamisme normal de la vegetació. Fig. 13. Mapa de sèries de vegetació al sud i l'oest de la ciutat de València. El cercle roig correspon a l'àrea d'aquest estudi inclosa en la sèrie mesomediterrània basòfila de la carrasca (Querco rotundifoliae sigmetum), faciació termòfila amb llentiscle (P. lentiscus). No obstant això, la presència i distribució de determinades plantes indicadores (vegeu el text) aconsellen assignar la major part de la comarca al pis termomediterrani. Modificat del full "València" del Mapa de sèries de vegetació d'Espanya (Rivas Martínez, 1987b).

Centrant-nos en l'àrea d'estudi, el mapa de vegetació de Rivas Martínez (1987b) inclou tota la comarca de la Vall dels Alcalans dins de l'àrea potencial de la sèrie de vegetació mesomediterrània manxega i aragonesa basòfila de la carrasca (Querco rotundifoliae sigmetum), més concretament en la faciació termòfila murciana-manxega-aragonesa amb

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

llentiscle (Pistacia lentiscus) (Fig. 13). No obstant això, l'anàlisi bioclimàtic (Taula I de l'apartat "Caracterització climàtica i bioclimàtica") i la presencia de determinades plantes termòfiles confirma que tota l'àrea no pertany de forma homogènia a aquest pis de vegetació. En conseqüència, la vegetació potencial correspondria als anomenats carrascars mesomediterranis només en les zones interiors més elevades, però precisament aquestes zones són les estudiades per Laguna (2005) que les adscriu també al bioclima termomediterrani d'ombroclima sec, excepte en les cotes més elevades, on pot considerar-se l'existència del mesomediterrani inferior. Donant validesa a aquesta tipificació bioclimàtica, la vegetació potencial correspondria als carrascars termòfils (Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae), etapa madura de la sèrie termo-mesomediterrània valencià-tarraconenca basòfila de la carrasca (Rubio-Querco rotundifoliae sigmetum). Amb independència de la sèrie dominant, originàriament, la comarca estaria ocupada per densos carrascars de talla elevada, on la carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) dominaria l'estrat arbori. En tot el territori valencià, els carrascars termomediterranis han patit des d'antic els efectes de l'agricultura intensiva, el carboneig, els incendis forestals, la ramaderia intensiva, etc., i més recentment, han estat maltractats per les mal anomenades repoblacions forestals, el desenvolupament urbanístic i les grans obres públiques (Costa, 1999). A la Vall dels Alcalans, el carrascar també ha patit tots aquests processos des de temps molt llunyans; només cal mirar la imatge de la Vall que recull Cavanilles (1795-1797) per confirmar la presència quasi testimonial de l'arbrat natural en el segle XVIII. Actualment, només poden trobar-se escassos nuclis aïllats de poca extensió o exemplars solitaris que sobreviuen als marges de camps i camins. Les àrees amb vegetació natural són ocupades per un mosaic de timonedes, brolles i màquies, és a dir, per comunitats vegetals serials més o menys evolucionades, que substitueixen els boscos com a conseqüència de la seua degradació o desaparició (aquestes formacions són tractades amb més extensió al capítol "Descripció dels Hàbitats"). La disponibilitat permanent d'aigua o d'humitat edàfica, encara que sotmesa a les variacions estacionals, implica un canvi molt significatiu de les condicions ecològiques dominants. Aquesta situació redueix el protagonisme general que tenen els paràmetres 27

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Descripció del territori

climàtics en la configuració de la vegetació. Ara, l'aigua deixa de ser el recurs decisiu i es transforma en una condició, en una característica de l'ecosistema. Aquest canvi implica l'aparició de les comunitats vegetats higròfiles, característiques d'ambients molt humits. Els cursos d'aigua permanent originen un ambient molt singular on la vegetació es disposa en bandes paral·leles al riu: les salzedes (Salix sp. pl.) ocupen les zones més properes a l'aigua, amb les arrels permanentment entollades, formant una barrera entre aquesta i les formacions ripàries exteriors; a continuació es troben les alberedes (Vinco difformis-Populetum albae) amb albers (Populus alba) i xops negres (P. nigra), ocupant els sòls permanentment humits, però només temporalment entollats, i finalment, les omedes (Acantho-Ulmetum minoris) que, dominades per l'om (Ulmus minor), menys exigent en humitat, són les formacions que representen el trànsit cap a les comunitats dels sòls terrestres (Costa, 1999). Originàriament, les riberes del riu Magre degueren estar cobertes per aquestes comunitats ripàries, però actualment han desaparegut per complet de la Vall dels Alcalans i de la majoria del rius valencians. Les àrees potencials de les alberedes i omedes, amb sòls profunds, fèrtils i humits, han estat transformades en hortes des d'antic, mentres que el domini de la salzeda està ocupat per senillars (Phragmites australis), canyars (Arundo donax), bogars (Typha domingensis) i altres herbassars de talla elevada. Només la permanència d'alguns del seus elements característics, com la sarga (Salix eleagnos), el xop negre (P. nigra) o l'om (U. minor), certifiquen la vocació de l'espai riberenc.

Fig. 14 Les salzedes, alberedes i omedes han desaparegut de les riberes del Magre, només alguns exemplars dispersos, com els xops (P. nigra) i oms (U. minor) de la imatge, són el testimoni de les formacions forestals pròpies d'aquest ambient. La resta de l'espai ha estat conquerits per les comunitats d'ambient marjalencs, com els senillars, canyars i bogars.

DESCRIPCIÓ DELS HÀBITATS

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Al capítol anterior s'han presentat les característiques ambientals que, junt amb les activitats antròpiques, intervenen de forma directa en la configuració dels paisatges que reconeixem al nostre voltant. Qualsevol mirada sobre aquest territori extens (Figs. 1 i 6) ens descobreix un mosaic heterogeni d'unitats fàcilment identificades per la seua semblança fisonòmica. Aquestes unitats reflecteixen la distribució territorial de les plantes en funció de les seues afinitats ecològiques, incloses les derivades de les activitats humanes. El resultat és la formació de conjunts més o menys homogenis que reben el nom de comunitats vegetals o vegetació. Per tant, les plantes que creixen juntes en un àrea determinada, sotmeses a les mateixes condicions ambientals, determinen l'aparença d'aquestes unitats ambientals, que també reben el nom d'ecosistemes o hàbitats. A més a més, en la majoria dels casos, són les protagonistes de la seua denominació: així es parla de carrascars, pinars, coscollars, romerals, argelagars, etc., per donar nom als llocs poblats per pins, carrasques, coscolls, romanís o argelagues. De la mateixa manera, poden agrupar-se sota noms que identifiquen el seu aspecte general: boscos, matollars, brolles, pasturatges, etc. Al nostre estudi, poden indicar-se dos excepcions: els rocams, penya-segats i runars, on la roca nua és l'element dominant, i els conreus, on les pròpies tècniques culturals són les responsables de la seua identitat. Tenint en compte aquesta correspondència entre ecosistemes o hàbitats i els seus habitants vegetals, hem decidit optar per una base ecològica per a l'organització d'aquesta guia, agrupant les espècies segons el seu hàbitat preferent, és a dir, aquell on apareix amb major freqüència. Per facilitar la identificació dels diferents tipus d'ambients i, a més a més, aprofundir mínimament en el seu coneixement, els següents apartats estan destinats a la seua descripció, de forma breu i senzilla, però sense deixar a banda els conceptes ineludibles per completar la informació més especialitzada. Realment, la comarca és un mosaic complex de comunitats vegetals que representen diferents estats d'evolució enllaçats en un procés continu. Per això, es presenten agrupades segons la seua similitud, proximitat estructural o grau de mescla en el territori, senyalant els indicadors més adients per diferenciar-les fàcilment. 30

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

E LS BOSCOS I LES MÀQUIES Els boscos són les formacions dominades per arbres, les més fàcilment reconegudes i les més valorades pels ciutadans, tant des de la perspectiva paisatgística com des de l'ambiental. A la comarca, només trobem un tipus de bosc natural: el carrascar (Rubio longifoliae-Quercetum rotundifoliae), que actualment tot just roman com xicotets bosquets de poca extensió (Fig. 15), testimoni relicte d'aquells que degueren cobrir gran part de la comarca en l'antiguitat (capítol "Vegetació potencial"; pàg. 25). Aquestes formacions presenten un estrat arbori presidit per la carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia), normalment acompanyada per ullastres i oliveres (Olea europaea), garroferes (Ceratonia siliqua) i pins blancs (Pinus halepensis); molt ocasionalment,

als

llocs

més

ombrívols

d'alguns barrancs també convivia amb el fleix valencià (Fraxinus ornus), però després de l'incendi de 1993 només es reconeixen les etapes de substitució (Laguna, 2005).

Fig. 15. Els carrascars han quedat reduïts a bosquets de molt poca extensió, com aquest que ocupa la vessant d'ombria de la cresta occidental de la Serra del Castellet (Montserrat), molt a prop del Portell.

El sotabosc i l'orla arbustiva d'aquests bosquets residuals de carrasca està constituit per una màquia densa, amb els llentiscles (Pistacia lentiscus) i els coscolls (Quercus coccifera) com elements dominants, però amb una rica i diversificada presència de faneròfits termòfils i plantes enfiladisses. Entre els primers destaquen el margalló (Chamaerops humilis), l'aladern (Rhmanus alaternus), l'arçot o espí negre (Rh. lycioides subsp. lycioides) i, 31

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

amb menys freqüència, algunes espècies de fulla lauroide més exigents en humitat, com l'arboçer (Arbutus unedo), el marfull (Viburnum rinus) o la cornicabra (Pistacia terebinthus). Entre les segones, la rapallengua (Rubia peregrina subsp. longifolia), i l'arítjol o llengueta de pardalet (Smilax aspera) i l'heura (Hedera helix), als llocs on la vegetació manté una estructura més tancada, i afavoreix unes condiciones més ombrívoles i amb més humitat. Si bé els carrascars han quedat reduïts a una expressió mínima, aquesta comunitat (Querco cocciferae-Pistacietosum lensisci) que constitueix la primera etapa de substitució, està prou estesa a les àrees amb vegetació natural, mantenint la seua estructura, densitat i composició florística (Fig. 16), però sense elements arboris o amb eixemplars més o menys dispersos de pi blanc (P. halepensis). Es reconeixen per l'alçada (superior als 2 metres), i la densitat dels elements dominants, el llentiscle i el coscoll; no obstant això, la seua delimitació resulta prou complicada pel veinatge i la mescla amb els matollars i les brolles (romerals, argelagars, timonedes, etc.), que són les comunitats serials que apareixen per degradació dels coscollars o llentisclars. Aquesta distribució espacial tan barrejada dels tipus de vegetació pot complicar l'organització de les espècies en la guia, per això, en cas de no tindre clara la identificació d'un determinat paratge, recomanen fullejar aquest tipus d'ambient i també el següent, corresponent als matollars.

Fig. 16 Les màquies de coscolls i llentiscles són la primera etapa de substitució dels carrascars potencials de la comarca. Es caracteritzen per la seua estructura densa i impenetrable i per la seua alçada, entre 3-4 m. Per tot el territori, apareix barrejada amb altres comunitats menys evolucionades. En la imatge, s'observa en primer terme els matollars de talla baixa. El pi blanc sempre està present de forma dispersa.

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Per completar aquest apartat, cal mencionar altra formació dominada per arbres, concretament pel pi blanc (P. halepensis), que abasta extensions notables en determinades àrees de la comarca (Fig. 17). Aquest pi és una espècie pionera típica que apareix amb freqüència formant part de les màquies i garrigues mediterrànies, però únicament constuitueix formacions naturals denses als territoris on les espècies frondoses escleròfiles tenen liminatada la seua capacitat de creixement (Costa Tenorio et al., 1998), que no és el cas de la Vall dels Alcalans. Açí les pinedes no són veritables boscos, sinó simples formacions arbòries creades artificialment per reforestar zones amb sòls pedregosos o poc desenvolupats i de baixa fertilitat, descartats per a l'agricultura, o destinades a una producció fustanera de molt dubtosa viabilitat. Normalment, són mases denses molt ombries que interfereixen de forma significant el desenvolupament del sotabosc: baix dels pins, només algunes plantes disperses i mal crescudes interrompen l'extens i uniforme mantell de pinassa.

Fig. 17. Les pinedes de pi blanc (P. halepensis) són el resultat de plantacions destinades a la reforestació o la producció fustanera. Aquesta pràctica ha estat tan estesa en dècades pasades per tot el territori valencià que actualment, dominen els nostres paisatges, fins al punt que per a molta gent pineda i bosc han arribat a ser sinònims (Folch et al., 1984).

E LS MATOLLARS : BROLLES I TIMONEDES Els matollars són formacions vegetals integrades per arbustos i mates llenyoses de talla mitjana o baixa, superant rarament el metre d'alçada. Aquestes comunitats acullen les plantes aromàtiques més populars de la nostra cuina i del nostre folklore:

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

romaní, sajolida, camamirla, espigol, sàlvia, timó, pebrella, etc. En el context dinàmic de la vegetació, la seua presència està relacionada amb la degradació de la màquia, però també, en el sentir invers de la successió, en la evolució de les comunitats pioneres. La desaparició de les pertorbacions naturals (incendis, inundacions, etc.) o antròpics (conreus, moviments de terres, mineria, urbanització, etc.) responsables de la desaparició de la coberta vegetal determinades plantes colonitzen amb rapidesa els terrenys alterats i erms, iniciant-se la recuperació. A la Vall dels Alcalans, l'abandonament dels cultius en les terrasses encara visibles a les vessants, i els incendis són els principals responsables de la seua dominància paisatgística en les llomes i tossals amb vegetació natural. Les característiques edàfiques i climàtiques determinen una notable varietat de comunitats diferents, normalment identificades per l'espècie o les espècies dominants, que determinen la seua fisonomia. En conjunt, els matollars són comunitats d'estructura esclarissada, amb grans espais lliures (Fig. 18), que segons la seua alçària poden diferenciar-se en brolles, integrades per arbusts que rarament superen el metre d'alçària (romaní, petorrera, argelaga), i timonedes, dominades per petits arbustos baixos (timó, pebrella, rabet de gat).

Fig. 18 Les brolles i timonedes cobreixen àrees molt extenses del territori. Amb caràcter general, es tracta de formacions obertes, amb molt espais sense vegetació, i poc elevades (fins a 1 m d'alçària). També apareixen les espècies pròpies d'etapes més evolucionades, com el coscoll (Q. coccifera) — mates més fosques que destaquen en la vessant superior—, i els pins blancs (P. halepensis).

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

En la comarca, les brolles estan dominades per un conjunt de plantes termòfiles amplament representades per tot el territori, com és el cas del romaní (Rosmarinus officinalis), acompanyat per la petorrera (Erica multiflora), la saüllà (Globularia alypum), l'argelaga (Ulex parviflorus), l'albaida (Anthyllis cytisoides), la coroneta (Coronilla minima subsp. lotoides),

Fig. 19. Les brolles calcícoles alberguen una elevada riquesa d'espècies arbustives. Les clarianes són ocupades per les timonedes i els pasturatges. Les timonedes són comunitats de talla baixa, al voltant del 30 cm d'alçària, que destaquen per l'elevada presència de les plantes aromàtiques més conegudes i apreciades en la cultura valenciana. Una part significativa de la diversitat florística d'aquestes comunitats correspon als teròfits i geòfits de durada estacional.

les estepes (Cistus albidus, C, salviifolius), entre altres moltes. Normalment, les clarianes d'aquesta formació són ocupades per les timonedes (Thymo piperellae-Helianthemetum marifolii), on el timó (Thymus vulgaris), la pebrella (Th. piperella), el punzell (Coris monspeliensis subsp. fonqueri), el rabet de gat (Sideritis angustifolia), la camamirla (Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa) o la bracera (Centaurea spachii),

són

els

elements

més

comuns.

E LS P ASTURATGES Els pasturatges representen l'etapa serial menys evolucionada de la vegetació potencial del territori, els primers en aparèixer després d'una pertorbació severa o els últims, si la seua presència està relacionada amb la degradació total de la vegetació. Els més estesos pel territori són els fenassars (Teucrio pseudochamaepityos-Brachypodietum retusi), on acompanyant el fenàs (Brachypodium retusum) hi creixen l'iva borda (Teucrium pseudochamaepitys), el raimet de pastor (Sedum sediforme), l'herba sanguina (Paronychia argentea, P. capitata) i diverses gramínies (Dactylis glomerata, Koeleria vallesiana, etc.). 35

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

També resulta molt destacable la diversitat de geòfits que habiten aquesta comunitat: orquídies (Anacaptis pyramidalis, Ophrys fusca, O. scolopax, O. tenthredinifera), nadaletes (Narcissus assoanus, N. dubius), tulipans (Tulipa australis), entre altres. Quan els sòls són molt pedregosos i, per tant, poc desenvolupats, les comunitats arbustives poden ser substituïdes per una comunitat caracteritzada per la dominància d'una gramínia de gran talla: l'espart (Stipa tenacissima). Els espartars (Fig. 20) són formacions uniformes molt expansives que poden reblir tot l'espai disponible en comunitats quasi monoespecífiques o molt pobres en espècies colonitzadores de les clarianes entre les mates.

Fig. 20. Els espartars cobreixen extenses vessant pedregoses o amb sòls poc desenvolupats. Durant la floració, als mesos de març a juny, les espigues daurades evidencien la dominància de l'espart (S. tenacissima) en la fisonomia de la comunitat.

L ES CRESTES I ELS CINGLES Els hàbitats rocosos alberguen comunitats vegetals obertes dominades per espècies perennes arrelades a les fissures i clavills de la roca. L'escassa disponibilitat de sòl en aquestes posicions i, per tant, d'aigua i nutrients i també de posicions per a la fixació i desenvolupament dels propàguls, el converteixen en un hàbitat molt restrictiu per a les plantes que exigeix d'adaptacions efectives per a la supervivència. Aquesta especialització i l'aïllament geogràfic de les poblacions, afavoreix la notable diversificació d'unes comunitats vegetals de gran interès científic per l'elevada concentració d'espècies endèmiques. 36

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

En la Vall dels Alcalans, els clavills i buits de les lloses calcàries horitzontals i de les parets rocoses de forta pendent, especialment a les vessants d'orientació sud, estan dominades per comunitats comofítiques (Jasonio glutinosae-Teucietum thymifoliae). En la seua composició florística destaquen la flor de penya (Hypericum ericoides), el te de roca (Chiliadenus saxatilis), els conillets de roca (Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium) i el trencapedres (Teucrium thymifolium), entre altres.

Fig. 21. Les pendents rocoses són un hàbitat molt restrictiu per a les plantes, que s'han adaptat per viure als sòls esquelètics que omplin les escletxes i les xicotetes lleixes i altres irregularitats de la pedra. Amb limitacions tan dràstiques, les comunitats rupícoles sempre mostren una cobertura molt baixa, dispersa, poc aparent; no obstant això, l'originalitat dels seus pobladors, amb una notable riquesa d'endemismes, els confereix un enorme atractiu científic i conservacionista. Plantes comunes als matollars també s'instal·len en aquestos ambientes, encara que el seu desenvolupament reduït evidencia les dures condicions de vida d'aquestos medis.

Els murs de pedra seca que es conserven en moltes vessants de la comarca configuren un hàbitat semblant en les seues característiques ecològiques als rocams, encara que milloren algunes de les condiciones més limitants, com la presència d'espais efectius per a la colonització i el volum de sòl disponible. Normalment, les plantes que colonitzen aquestes construccions són les mateixes que apareixen a les parets rocoses.

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

L A V EGETACIÓ N ITRÒFILA: CONREUS I ALTRES HÀBITATS

ANTRÒPICS

Una gran part del territori l'ocupen els ambientes modificats per l'home amb destinacions diverses: agricultura, extracció de materials, construcció, residència, mobilitat, etc. Tots ells comparteixen una característica comuna: l'elevada concentració de compostos nitrogenats, molt superior a la que toleren la majoria de les plantes. Per això, les plantes que creixen en aquest tipus d'hàbitats s'anomenen espècies nitròfiles, és a dir, amants dels sòls nitrificats o ruderals, terme derivat de la rel llatina "ruderis" que significa brutícia (Costa, 1999). Aquestes plantes també estan adaptades per suportar fortes pertorbacions, com la rompuda periòdica del sòl, el trepig, les agressions mecàniques o l'enterrament. Les comunitats que formen aquestes plantes s'estenen per les vores dels camins i carreteres, el abocadors, els voltants de les construccions humanes, els solars sense edificar i altres terrenys remoguts. El conreus també presenten unes característiques òptimes per al desenvolupament d'aquestes plantes, són les anomenades popularment males herbes.

Fig. 22. Les comunitats arvenses que habiten els conreus, aprofiten l'aturada de les activitats agrícoles per ocupar tot l'espai disponible amb un ritme de creixement accelerat per poder completar el seu cicle vital abans de la preparació de la terra per al nou cicle productiu. Les llavors soterrades esperen novament l'arribada de les condicions adients. A la imatge un camp d'horta cobert per la llevamà (Calendula arvensis), amb les flors grogues, i el ravanell (Diplotaxis erucoides), amb la flor blanca.

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

R IBERES FLUVIALS I RAMBLES Els medis aquàtics o permanentment humits s'identifiquen amb molta facilitat, precisament per la forta dependència de la condició que els identifica: l'aigua. Entre les comunitat higròfiles poden distinguir-se tres grups: (1) les comunitats forestals que arrelen a terra ferma i troben l'aigua el mantell freàtic, (2) les que arrelen dins l'aigua, però només mantenen submergides les seues bases, i (3) les que viuen completament dins l'aigua, submergides o flotant. Les formacions arbrades de les riberes fluvials, també conegudes com boscos en

Fig. 23. Les desaparegudes comunitats riparies típiques del rius mediterranis han estat substituïdes majoritàriament per senillars (Ph. australis) i canyars (A. donax).

galeria, típiques del cursos d'aigua permanent (vegeu l'apartat "Vegetació potencial", pàg. 25), han desaparegut de les vores del riu Magre. El seu espai esta dominat per diverses comunitats palustres, més característiques dels ambients marjalencs. S'hi troben senillars (Phragmites

australis),

canyars (Arundo donax), bogars (Typha domingensis), joncars (Scirpus holoschoenus) i altres herbassars de talla més o menys elevada segons les espècies dominants (Fig. 23). Quan la circulació d'aigua és soles temporal, les condicions canvien i també les plantes característiques, que tenen que tolerar un període eixut més o menys prolongat. A les rambles i barrancs de la comarca, la vegetació característica són el baladrars (Rubo ulmifolii-Nerietum oleandri), on apareixen a més del baladre (Nerium oleander), clarament

Descripció dels Hàbitats

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

distingible per la seua vistosa floració rosada, la murta (Myrtus communis), el tamarit (Tamarix gallica), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), la vidriella (Clematis flammula) i la cua de cavall (Equisetum ramosissimum), entre altres moltes (Fig. 24). Els tamarits (Tamarix sp. pl.) poden dominar la comunitat vegetal per formar els tamarigars, que tenen el seu òptim en zones de sòls margosos de clima àrid o semiàrid; no obstant això en la comarca es poden trobar algunes representacions poc extenses d'aquestes comunitats en la ribera del Magre. La generositat d'aquests espais amb un recurs tan valuós com l'aigua, afavoreixen l'arribada de nombroses plantes més relacionades amb altres tipus d'ambient. Per tant, és recomanable revisar altres tipus de vegetació, especialment

la nitròfila, per identificar

algunes espècies observades en les vores del riu, de les basses o de les sèquies.

Fig. 24. Els baladrars són les comunitats característiques de les rambles i barrancs amb circulació periòdica d'aigua. Poden trobar-se bons exemples d'aquestes comunitats en el riu Magre, en la zona dels Castellars, encara que el baladre (N. oleander) apareix de forma més o menys dispersa per tota la vora del riu i en altres zones amb humitat edàfica.

GUIA BOTÀNICA DE LA VALL DELS ALCALANS

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Guia Botànica

C RITERIS DE REDACCIÓ I GUIA DE CONSULTA La Guia de les Plantes de la Vall dels Alcalans es presenta dividida en 5 apartats que fan referència als tipus de vegetació, ecosistemes o hàbitats descrits en el capítol corresponent (pàg. 29): els boscos i les màquies, els matollars, els rocams, la vegetació nitròfila i les riberes fluvials. Per facilitar la identificació d'aquestes unitats i la de qualsevol planta observada en la natura, s'ha decidit ometre la diferenciació dels pasturatges en un apartat independent. Hi ha dos raons per justificar aquesta decisió: d'una banda, als hàbitats naturals o seminaturals, la majoria dels pasturatges ocupen les clarianes i les zones perifèriques de les formacions llenyoses més evolucionades o formen l'estrat herbaci de bosquets de carrasques i pinars; d'altra, els pasturatges que es poden reconèixer amb més facilitat colonitzen diferents tipus d'hàbitats antropitzats sotmesos al control o l'eliminació periòdica de la coberta vegetal (camps de cultiu i bancals, vores de carreteres, etc.). En aquesta situació de solapament entre diferents unitats s'ha pres la decisió esmentada per considerar que és la opció més efectiva amb l'objectiu de millorar la utilitat pràctica de la guia pel que fa a la identificació de les plantes. Per a cadascuna de les unitats ecològiques esmentades, les plantes es presenten en dos formats diferents: les fitxes i la col·lecció de fotografies. El plantejament inicial de recollir tota la diversitat de la flora de la comarca en forma de fitxes; però, amb un catàleg que supera les 500 espècies resulta absolutament impossible completar aquest treball dins del termini d'un any, establit en la convocatòria del Premi de Investigació. Amb aquesta proposta, s'han il·lustrat més de 300 espècies, amb fotografies seleccionades per facilitar la identificació de les plantes. D'aquest nombre total, aproximadament la meitat conten amb la corresponent fitxa descriptiva, organitzada en diferents apartats. Per a cada hàbitat i de forma independent entre les fitxes i les fotografies, les plantes estan ordenades alfabèticament pel seu nom científic. Al final del text, poden trobar-se índexs específics independents per a localitzar qualsevol espècie tractada pels seus noms populars en valencià i en castellà. 42

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Guia Botànica

Finalment, cal destacar que la majoria de les espècies no apareixen exclusivament en una comunitat vegetal o en un únic tipus d'hàbitat; per la qual cosa, l'ordenació ha donat prioritat a les preferències ecològiques més freqüentment observades a la Vall dels Alcalans, sense repeticions. Amb aquesta situació, es recoma la revisió de les fitxes i les fotografies dels hàbitats que resulten propers per a poder completar la identificació de qualsevol espècie. Cada fitxa està subdividida en els següents apartats. ♦ Nom científic de la planta. Per evitar les constants discrepàncies sobre validesa d'un o altre noms o del tractament taxonòmic, hem mantingut el criteri adoptat per Mateo & Crespo (2009) en la 4ª edició del "Manual para la determinación de la flora valenciana". En qualsevol cas, quan s'ha considerat adient i aclaridor també s'anomenen altres propostes taxonòmiques. ♦ Noms populars en valencià i castellà. S'ha fet un recull bibliogràfic dels noms vernacles més freqüentment utilitzats per nomenar la planta. Som conscients que aquests apartats resultarien molt més valuosos si reflectiren els mots utilitzats pels veïns de la Vall dels Alcalans, però la seua obtenció implicaria un treball afegit que multiplicaria la dedicació necessària. No obstant això considerem un treball d'enorme interès per evitar la pèrdua de tot aquest coneixement etnobotànic que poc a poc va perdent-se amb l'acomiadament forçós dels vells. ♦ Descripció de les diferents part de la planta, amb especial atenció per aquells caràcters que permeten confirmar la seua identificació. ♦ Fotografia de la planta procurant seleccionar, sempre que ha estat possible, aquells enquadres que resulten més aclaridors per a la seua identificació. També s'ha donat prioritat a les fotografies d'exemplars de la Vall dels Alcalans. ♦ Distribució general, indicant l'àrea global, mundial o europea, la presència en la Península Ibèrica i les Illes Balears i, finalment, en la Comunitat Valenciana, on es detalla amb major precisió quan es tracta d'endemismes iberollevantins, limitats a la vessant mediterrània de la Península, o endemismes exclusius del territori valencià. 43

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Guia Botànica

♦ Distribució en la Vall del Alcalans, indica els termes municipals de la comarca on la planta ha estat observada, durant les prospeccions de camp realitzades per aquest projecte, o citada en les fonts documentals consultades. Per tant, la informació reflecteix el grau de coneixement actual de la flora i la seua distribució comarcal; és a dir, les dades confirmen on es troben les espècies, però no aporten cap indicació que descarte la seua presència en la resta. Per aquesta raó s'ha omès intencionadament la valoració comparativa de la riqueza florística entre els municipis. En aquest sentit cal valorar que habitualment, la durada dels treballs florístics territorials es prolonguen per períodes de 5 o més anys per poder reconèixer els hàbitats en les diferents estacions, amb les situacions climàtiques heterogènies interanuals que caracteritzen el clima mediterrani. La Vall dels Alcalans és un territori extraordinàriament extens, amb una superfície propera als 100 km2, i molt heterogeni en comunitats vegetals i usos del territori (vegeu "Descripció del territori" (pàg. 13). En conseqüència, un any és un període massa curt per a poder rastrejar-lo amb la intensitat requerida pels estudis florístics. Aquesta limitació s'ha vist agreujada en aquesta anualitat per la particular distribució anual de les pluges d'enguany. A més a més, hem centrat l'esforç en la identificació de la diversitat de la flora de la Vall dels Alcalans, revisant exhaustivament tots els hàbitats representats, amb independència de la seua localització municipal. ♦ Època de floració, indica el període òptim de floració i, entre parèntesis, els mesos amb una floració més irregular o més reduïda. ♦ Hàbitat on normalment creix la planta, amb indicació de les seues preferències ecològiques i bioclimàtiques en el conjunt de la seua àrea de distribució general i en la Vall dels Alcalans. ♦ Usos i propietats, presenta una recopilació més o menys exhaustiva dels principals usos culturals, terapèutics i medicinals. Com ja s'ha indicat en l'apartat dels noms vernacles, resultaria interesantísim i, inclús necessari, desenvolupar un treball

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Guia Botànica

específic en aquest sentit per evitar la pèrdua assegurada de tota la cultura etnobotànica que atresoren els veïns de la comarca, però lamentablement, ara per ara, supera els objectius plantejats per a aquest treball. ♦ Observacions, destinat a indicar algunes curiositats o altes aspectes considerats d'interès des de qualsevol perspectiva cultural o científica; també es destaquen alguns aspectes importants per identificar la planta tractada a la fitxa o per anomenar i diferenciar altres espècies properes que no han estat tractades amb la mateixa extensió. Per a la redacció de tots aquest apartats, s'ha procurat evitar al màxim el termes tècnics especialitzats, però tenint en compte l'estructura del text i la forma de consulta que considerem més habitual, tal omissió no sempre resulta possible ni tampoc efectiva a l'hora de donar continuïtat a la lectura. Per la qual cosa, s'ha inclòs un extens glossari (pàg. 307) perquè el lector puga aclarir la majoria d'aquests conceptes amb rapidesa, sense necessitat d'acudir a altres fonts de consulta. Les fonts bibliogràfiques consultades per a recopilar tota la informació de la guia botànica no han sigut incloses en el text per evitar la repetició excessiva de les nombroses claus d'identificació i treballs florístics (Aguilella, 2004; Aizpuru et al., 1999; Bolòs & Vigo, 1984-2001; Bolòs et al., 2007; Castroviejo et al., 1989-2009; Costa et al., 2005; Blanca et al., 2009; Iñigo Luis, 2002; Ibars et al., 1999; Laguna, 2008, 2001; Masalles et al., 1986; Mateo & Crespo, 2009; Mateu et al., 1999; Menéndez & Oliveros , 2009; Pérez Ferrer, 2009; Rigual, 1984; Rita, 2009; Serra, 2007; Tirado, 1998; Villaescusa, 2000), guies (Cebayos, 1986; Fernández Casas & Cebayos, 1982; Figuerola et al., 1988; López González, 2001; Polunin, 1995; Salvo, 1990; Sanz Elorza et al., 2004; Soler et al., 2006; Stübing & Peris, 1998a) i costumaris (Conca, 1996; Font i Quer, 1987; Mulet, 1991; 1997; Pellicer, 2001-2004; Rivera & Obón, 1991; Stübing & Peris, 1998b). Qualsevol que tinga interés en ampliar la informació de les fitxes o del catàleg fotogràfic, trobarà totes aquestes referències bibliogràfiques en l'apartat corresponent (pàg. 314). Alguns dels treballs indicats són documents virtuals

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Guia Botànica

(Herbari Virtual del Mediterrani Occidental, Naturaleza Cantàbrica on line, etc.) o són accessibles a través d'internet (Flora Ibérica, Atlas de las plantas alóctonas invasoras en España, etc.), però a més a més, l'ús dels motors de recerca per Internet (google, altavista, etc.) ens han permés completar informació molt diversa sobre la majoria de les espècies. El catàleg florístic complet de la Vall dels Alcalans, amb la totalitat de les plantes reconegudes per nosaltres i citades en les fonts documentals consultades (treballs bibliogràfics, BDBCV i Herbari VAL), queda recollit en el Capítol del mateix nom (Pàg. 264). Aquesta relació exhaustiva de totes les espècies, subespècies i híbrids de la comarca inclou la distribució geogràfica en el territori, utilitzant com a referència majoritària les quadrícules UTM de 1 km de costat (2 lletres i 4 números; 6 números indiquen un quadrat de 100 metres de costat), ocasionalment algunes referències consultades només aporten la quadrícula de 10 Km.

LES PLANTES DELS BOSCOS I LES MÀQUIES

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Arbutus unedo Noms comuns en valencià Arbosser, arboç (encara que normalment aquest nom se li dona als fruits). Noms comuns en castellà Madroño. Descripció Arbre perenne que pot arribar fins als 5 m d'alçada, tot i que generalment presenta forma arbustiva, es reconeix per la seva escorça vermellosa. Fulles (5-10 cm de longitud) alternes, lauroides, amb forma allargada i oval i el marge dentat, de color verd lluent. Flors terminals de color blanc amb els pètals soldats formant com una gerra que es disposen en pomells pènduls amb les flors invertides. Fruit (cirera d'arboçer o arboços) de color groc ataronjat que es va tornant roig intens quan madura, superficialment granulós i ple de llavors. Distribució general Espècie mediterrània que s'estén pel sud d'Europa, el nord d'Àfrica, fins a Palestina, i les illes macaronèsiques. Amplament representat per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Els seus requeriments ecològic determinen una presència dispersa pels territoris valencians, quedant exclòs dels territoris semiàrids del sud de la província d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi

D’octubre a febrer.

Hàbitat Forma part del sotabosc i de l'orla arbustiva del carrascars; també apareix a les màquies denses, amb preferència pels indrets més ombrívols i humits on queden normalment refugiades les espècies perennifòlies de fulla ampla, com el marfull (Viburnum tinus) o l'arítjol (Smilax aspera). Aquesta preferència ecològica el converteix en una espècie molt rara a la comarca, amb exemplars solitaris de presència molt localitzada. Usos i propietats Cultivat com a planta ornamental de parcs i jardins, la seva fusta s'utilitza per a fer objectes tallats. Des d'una perspectiva medicinal, les fulles i la escorça tenen una acció antisèptica i antiinflamatòria sobre l’aparell urinari. Els arboços, que triguen un any en madurar, són comestibles, tot i que no se'n pot abusar perquè el consum excessiu pot dur com a sorpresa una borratxera. De fet, el nom unedo, que procedeix del verb llatí edo (menjar) i del numeral unus (un només), significa "menjar només un" fent referència a les conseqüències indicades. Observacions Està considerat com una autèntica relíquia vivent amb uns 10 o 20 milions d’anys d'antiguitat. 48

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Asparagus acutifolius Noms comuns en valencià Esparreguera, asparraguera, esparreguera boscana o de bosc. Noms comuns en castellà Esparraguera silvestre, esparraguera triguera, esparraguera de bosque o de gato. Descripció Planta perenne amb tiges llenyoses gràcils i molt ramificades que fa al voltant d’un metre d’alçària. Fulles vertaderes molt menudes i primes; no s’han de confondre amb les branquetes curtes molt abundants amb forma d’agulla i punxants (cladodis). Flors unisexuals menudes de color verd, un poc groguenc. Fruit en baia de color groc verdós que es torna negra a finals d’estiu. També es reprodueix per mitjà de noves tiges subterrànies que s'escampen per les proximitats de la planta. Distribució general Planta distribuïda per tota la conca mediterrània prou comuna a tota la Península Ibèrica i les Illes Balears, amb l'excepció del territoris septentrionals de clima més plujós on resulta prou rara. Amplament representada per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De juliol a octubre.

Hàbitat Normalment apareix en el sotabosc i en l'orla espinosa del boscos mediterranis (carrascars, alzinars, sureres, rouredes) i a les màquies de substitució (lentisclars i coscollars o garrigues), on és freqüent que prengui el port d'una liana . Resulta molt rara en formacions arbustives menys evolucionades, però també apareix ocasionalment en brolles d'elevada densitat. Usos i propietats Coneguda i utilitzada des de molt antic per les seues propietats diürètiques, és molt més apreciada popularment per els seus brots o tiges joves: els espàrrecs de bosc, que es recullen quan són verds i tendres. Aquests menjar no està recomanats per a la gent que pateix malalties del ronyó, perquè algunes de les substàncies que contenen irriten els teixits renals i poden provocar alteracions importants. Observacions Es diferencia de les altres esparregueres que poden trobar-se a la Vall dels Alcalans, per la seua aparença enfiladissa, amb tiges fines i tortuoses i, sobretot, per la gran quantitat de petits cladodis, agrupats en feixos de més de 30, de color verd fosc que cobreixen gairebé tota la planta. 49

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Asparagus horridus Noms comuns en valencià Esparreguera de menjar, esparreguera marina, esparreguera vera. Noms comuns en castellà Esparraguera, esparraguera silvestre, esparraguera marina, esparraguera triguera, esparrago amarguero. Descripció Mata llenyosa (caméfit) totalment espinosa amb grans espines robustes i rígides (cladodis) solitàries, que recorden l'aspecte de argelaga (Ulex parviflorus; pàg. 125), amb tiges erectes (fins a 90 cm d'alçària), molt embolicades entre elles, de color verd més o menys grisenc (glauc). Planta dioica (els dos sexes estan separats en individus diferents) amb flors menudes unisexuals de color groc a més o menys violaci situades en els nusos, en grups de 2-8. Fruit en baia carnosa més o menys esfèrica, verda durant la maduració, finalment negra Distribució general Element mediterrani distribuït per l'est i el sud de Península Ibèrica, des de Catalunya fins Andalusia i el centre i sud de Portugal. Es tracta d'una planta de preferències termòfiles que apareix amplament representada pels territoris termo i mesomediterranis de la Comunitat Valenciana, enrarint-se o desapareguent de les zones continentals de l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi

De juliol a desembre.

Hàbitat Planta comuna al sotabosc del carrascars, a les màquies i a les garrigues seques, sempre en posicions perifèriques més assolellades; també apareix amb freqüència als marges de camps i bancals i a les vores de camins, pistes forestals i sendes de muntanya. Usos i propietats D'aquesta esparreguera també es cullen bons espàrrecs silvestres, encara que resulten menys apreciats que els de la esparreguera anterior (A. acutifolius), que són més sucosos i menys amargs. Aprofitant la seua forma de creixement, molt travada i compacte, i les fortes espines punxoses, i com no, el subministrament dels apreciats brots joves, en moltes zones s'ha utilitzat com a bardisses de delimitació de parcel·les. A més d'aquestes dos espècies, pels cultius abandonats propers al nucli urbà de Montroy s'han trobat alguns exemplars naturalitzats d'un altra esparreguera (A. officinalis), una planta introduïda precisament per a la producció agrícola d'espàrrecs. Es reconeix per les tiges erectes que poden superar el 1,5 m d'alçària completament herbàcies, no espinoses i per les seues baies de color roig intens. Aquesta espècie també ha estat la més utilitzada com medicinal per les seues propietats diürètiques (vegeu les observacions de la fitxa anterior, A. acutifolius). 50

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Ceratonia siliqua Noms comuns en valencià Garrofer, garrofera. Noms comuns en castellà Algarrobo Descripció Arbre perennifoli que pot arribar als 10 m d’alçada, amb el tronc retort, sovint vuit. Fulles compostes, fins a 5 parells de folíols ovalats i coriacis amb el marge sencer i color verd fosc. Flors agrupades en raïms que naixen sobre les branques velles, sense corol·la, només amb calze format per 5 sèpals verdosos. Un exemplar pot tenir sols flors masculines (arbre masculí), sols femenines (arbre femení) o flors hermafrodites. Fruit, la popular garrofa, és una llegum allargada, de color verd durant la maduració i marró molt fosc quan madura. Llavors llises, brillants i molt dures. Distribució general Espècie mediterrània que ha estat introduïda en altres zones temperades de tot el món, especialment en aquelles de clima mediterrani (Xile, Califòrnia, Mèxic, Sudàfica, Austràlia, etc.). Els exemplars naturalitzats resulten molt sensibles a les baixes temperatures, per la qual cosa la seua distribució queda pràcticament limitada a les zones costaneres i litorals dels pisos termo i mesomediterrani inferior. Els arbres cultivats poden avançar un poc més terra endins. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De setembre a desembre.

Hàbitat Cultivada per tota la comarca, on poden trobar-se exemplars de grans dimensions que abasten i superen el valors que estableix la Llei de Patrimoni Arbori per a la seua conservació com arbre monumental; també són nombrosos els que sense arribar a aquesta grandària mereixen un reconeixement municipal com arbres singulars. També la trobem naturalitzada a les màquies i matollars de tota la comarca, mostrant preferència pels llocs assolellats i càlids. Usos i propietats La garrofa és un fruit molt ric en sucres que ha format part de la dieta humana des de antic; a més amés en èpoques de carències i de fam ha estat utilitzada per a fer imitacions de la xocolata i del cafè. Les llavors eren emprades antigament com mesura de pes: són els quirats que es feien servir per a pesar joies. També és una planta molt utilitzada en la jardineria mediterrània. Observacions De forma natural, el garrofer és un arbust molt ramificat des de la base i poc elevat; per adquirir el seu magnífic port arbori, requereix de podes específiques per triar una tija principal dominat que es convertirà en el tronc principal. 51

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Crataegus monogyna Noms comuns en valencià Garguller, arç blanc, cirerer de pastor, espinalb, espinaler. Noms comuns en castellà Espino albar, espinera, majuelo. Descripció Arbust o arbre (pot arribar als 6 m d'alcària), espinós i caducifoli (perd la fulla a l’hivern). Fulles alternes, peciolades, amb el marge profundament lobulat o inclús dividit, amb una morfologia molt característica, encara que també prou variable, que permet identificar-lo amb molt facilitat, encara que només conserve algunes fulles senescents. Flors pentàmares (amb 5 peces florals) blanques agrupades en ramells olorosos, molt abundants durant la primavera. Fruits de maduració tardorenca, quan la planta perd les fulles; típic de les rosàcies, pedicel·lat, globulós amb una coroneta amb 5 dents, de color roig viu. Distribució general Espècie d'òptim centreuropeu que s'estén pel centre i l'oest d'Europa i per la major part de la Península Ibèrica i les Balears. A la Comunitat Valenciana, mostra una distribució molt extensa, però sempre evitant les àrees més seques. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat i Real de Montroi

D’abril a juny.

Hàbitat Espècie caducifòlia pròpia de les formacions forestals més o menys humides o properes al cursos d'aigua, apareix en la orla espinosa dels boscos, en màquies i espinars de marges de rieres i barrancs. A la Vall dels Alcalans apareix de forma molt dispersa i localitzada, refugiada en indrets particularment humits per la seua orientació topogràfica, per la proximitat superficial de la capa freàtica o per la densitat de la vegetació. Usos i propietats Les branques floríferes, amb flors i fulles en infusió són molt reconegudes per a regular la tensió arterial i per tractar diverses alteracions cardíaques, també com a tranquil·lizant i per a anar a dormir. El fruit és comestible, però t un paladar un tant àcid i farinós. També és una planta utilitzada en jardineria per a bardisses o com element singular de flor. Observacions En zones elevades de muntanya, la gent de camp observa l'inici de la floració del garbuller per confirmar el començament de la primavera biològica. 52

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Cytisus heterochrous Noms comuns en valencià Ginesta vera, gòdua, granera de pastor, ginesta patent. Noms comuns en castellà Escobón, genista, retama mayor, retama real, hiniesta borde Descripció Arbust perenne de fins 4 m d’alçària, sense espines i molt ramificat amb llargues tiges flexibles. Fulles peciolades, compostes, amb tres folíols obovats i pubescents al revers, el central més gran que els laterals. Flors papilionàcies grans (15-20 mm) grogues, en grups de 2-4. Fruit (10-16 mm) en llegum pilosa, calvescent a la maduritat, envoltada per la corol·la marcescent. Distribució general Endemisme iberollevantí que s'estén des de el Prepirineu fins a la Serra de Cazorla (Jaen). En la Comunitat Valenciana es distribueix de forma continua per les muntanyes de altitud mitjana i baixa des dels territoris sublitorals fins a les àrees continentals de l'interior, però penetra molt rarament en el territoris semiàrids del sud d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy i Real de Montroi.

Època de floració De (març) abril a juny (juliol)

Hàbitat Característica de la orla que acompanya als alzinars i carrascars, especialment a les clarianes millor il·luminades i als boscos poc densos, sempre en condicions subhumides; també manté la seua presència a les màquies que representen la primera etapa de substitució. Usos i propietats En la medicina popular, les infusions de flors s’utilitzen per a combatre les inflamacions i les de les parts aèries com antireumàtica. Observacions Molt escàs a la comarca, la seua presencia està limitada a alguns exemplar aïllats, normalment de gran dimensions, lligat a posicions particularment humides, com rieres, marges de sèquies, barrancs ombrívols, etc. A la bibliografia apareix freqüentment indicat amb el nom científic proposat pel projecte Flora Ibèrica, Teline patens; no obstant aixó, ací mantenim l'asignació al gènere Cytisus per considerar la diferenciació morfològica poc consistent i sobretot per ser la més utilitzada al textos botànics valencians. 53

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Chamaerops humilis Noms comuns en valencià Margalló, garballó. Noms comuns en castellà Palmito, palma de escobas. Descripció Palmera perenne, l’única autòctona de la Mediterrània, erecta (fins a 2(5)m d’alçària), amb el tronc columnar (estípit) cobert de fibres grisenques, simple i ben visible o amb fillols desenvolupats des de la base. Fulles palmades amb 12-15 seg-ments plegats longitudinalment, pecíol llarg amb fortes espines marginals. Planta dioica amb exemplars mascles i femelles; flors reunides en inflorescències pedunculades protegides per una espata de color rojenc. Fruits en baia semblants a xicotets dàtils, de color groc més o menys brunenc. Distribució general Espècie mediterrània centre-occidental de caràcter marcadament termòfil que es troba amplament representada per les costes mediterrànies de la península Ibèrica i també de la nostra Comunitat, sempre a prop del litoral. De fet, està considerat per diversos ecòlegs vegetals com l'indicador més fidel del pis termomediterrani, per la seua sensibilitat a les condicions de marcats contrasts tèrmics i sobretot a les gelades; no obstant això, la seua presència en alguns indrets no s'ajusta a aquest comportament termoclimàtic. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a maig (juny)

Hàbitat Tot tipus de formacions, des de el sotabosc dels carrascars fins als cingles i rocams, però amb una clara preferència per les formacions obertes de llocs secs i assolellats. Usos i propietats El dàtils són dolços i comestibles, encara que aspres i poc carnosos. La part més apreciable com a comestible són els ulls tendres (garballons), que abans eren tradicionalment consumits de la mateixa manera que els troncs o “palmitos” que es comercialitzen actualment. Les fulles naixents una vegada assecades s’han utilitzat, tradicionalment, per a confeccionar cabassos, cistelles, estores, ventalls, graneres, etc. Observacions Ara per ara, aquesta és l'única palmera autòctona d'Europa. Resistent als incendis, té la capacitat per a rebrotar després d'un foc (piròfita, vegeu observacions en les fitxes de l'albaida —Anthyllis cytisoides, pàg. 74— i l'estepa blanca —Cistus albidus, pàg. 85—), augmentant la seua presència en algunes zones castigades pels incendis. 54

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Euphorbia characias Noms comuns en valencià Lletera, bambollera, lleterola o lleteresa vera, vesquera o de visc. Noms comuns en castellà Lechetrezna macho o mayor, euforbia encarnada, tártago mayor, hierba topera. Descripció Planta herbàcia pubescents, amb tiges gruixudes i robustes erectes o ascendents (fins un metre d’alçada), de coloració rogenca. Fulles lanceolades, llargues i estretes, lleugerament suculentes, normalment agrupades en la part superior de la tija, de color verd grisaci, amb el nervi central blanquinós, molt visible. Flor característica de les lleteres, però en aquest cas diferenciada per les glàndules amb apèndixs molt curts de color marró fosc, quasi negre que dona a la inflorescència un aspecte inconfusible. Fruit en càpsula llisa i pilosa. Distribució general Element mediterrani occidental amb un àrea de distribució que estén pel sud d'Europa, fins Itàlia i Creta, i el nord d'Àfrica (Marroc i Líbia); la seua presència en Anglaterra, Argentina i Nova Zelanda es conseqüència de la seua introducció artificial. Present per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears, però falta en la cornisa cantàbrica i en algunes províncies interiors. Comuna a la major part del territori valencià, resulta més rara als territoris semiàrids del sud d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi.

De (febrer) març a juny (juliol).

Hàbitat Apareix en normalment associada al sotabosc dels boscos mediterranis (carrascars, rouredes, savinars, etc.) i en les seues màquies de substitució (garrigues, llentisclars o matollars de talla elevada), especialment en ambients frescals i més o menys humits. Segons les condicions de precipitació i temperatura mostra unes preferències diferenciades: en les zones càlides i seques, normalment a menor altitud, s'enrareix notablement i queda refugiada en posicions d'ombria i fons de barrancs amb certa humitat edàfica; pel contrari, en zones més elevades, més fresques, apareix en posicions obertes i assolellades, sovint en terrenys alterat i pasturats. Usos i propietats Tota la planta és molt tòxica per via interna, però a més a més, el làtex blanc que deixa anar per les ferides és fortament irritant de la pell i les mucoses, podent produir bombolles; no obstant això, popularment ha estat utilitzada en aplicacions superficials per eliminar berrugues i per al tractament de eccemes rebelds, però aquest ús no es massa recomanable. Alguns dels seus noms populars fan referència a la seua utilització tradicional per obtindre el visc que s'utilitza per a la caça no selectiva del tord i altres ocells amb parany. 55

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Genista valentina subsp. valentina Noms comuns en valencià Ginestell, ginestell valencià, ginesta fina, ginesta de graneres. Noms comuns en castellà Retama, iniesta, genista valenciana, flor de tintoreros. Descripció Arbust erecte (fins a 1,5 m d'alçària) i compacte, molt ramificat des de la base i especialment en la porció superior, amb branquillons poc pubescents, fins que mantenen molt poques fulles o falten per complet. Fulles simples, sèssils, el·líptiques o abovades. Flors abundants, papil·lionàcies de color groc intens, axil·lars, disposades en inflorescències en raïms de 6-15 flors, allargats i discontinus; l'estendard amb el dors glabre o cobert de pèls al seu terç inferior caracteritza a la subsp. valentina. Distribució general Endemisme iberollevantí amb un àrea de distribució centrada en la part centre-occidental de la província de València, des de les muntanyes de mitjana i baixa altitud de les zones sublitorals fins els límits provincials amb Alacant i Albacete, per on se prolonga el seua areal. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Real de Montroi.

De (març) maig a juliol.

Hàbitat Apareix en el sotabosc i l'orla de boscos mediterranis perennifolis i mixtes sobre substrats calcaris, especialment margues, mantenint-se en les màquies i matollars de talla elevada que representen la primera etapa de substitució, poden arribar ocasionalment a formar comunitats quasi monoespecífiques. També forma part, però sempre amb una presencia molt més puntual, de brolles obertes i assolellades. Usos i propietats Els noms populars fan referència a seua utilització amb diferents objectius, com la confecció de graneres o com a planta tintòria, però no hem trobat informació específica que relacione el ginestell valencià amb aquestes aplicacions. Observacions En diferent zones enjardinades de la Vall del Alcalans, inclosos els marges de diverses carreteres, poden trobar-se altres plantes d'aparença retamoide (amb llargues tiges verdes poc folioses): la ginestera blanca (Retama monosperma), amb llargues branques pèndules i flors blanques, i la ginesta vera (Spartium junceum), més robusta i compacta, amb tiges més grosses i flors grogues més grans. Són dos espècies ornamentals que es naturalitzen amb certa facilitat, apareguent de forma ocasional en ambients antropitzats pròxims a les àrees de plantació. 56

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus Noms comuns en valencià Càdec, ginebre, ginebre roig. Noms comuns en castellà Enebro, enebro de la miera. Descripció Arbust perennifoli que pot arribar fins als 34 m d’alçària amb la copa cònica o ampla i branques erectes o pèndules. Fulles estretes, dures i punxoses, de color verd i, per l'anvers, amb dues ratlles blanques separades per una verda més estreta (aquest caràcter el diferencia de Juniperus communis, que presenta una única línia blanca). Planta dioica amb exemplars masculins i femenins. Fruits (gàlbuls, que no són autèntics fruits) en baia, molt aromàtics, esfèrics primer verds, però agafen una coloració rogenca o marronàcia quan maduren durant l'estiu del segon any. Distribució general Juniperus oxycedrus es troba amplament distribuït per la Regió Mediterrània, des de l'est de Portugal i el Marroc fins al nord d'Iran, mentre que aquesta subespècie queda restringida a les zones més seques de l'àrea general. En la Península Ibèrica s'estén pel centre, el sud i l'est i per les Balears. Molt comú a tots els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a abril.

Hàbitat Forma part de la orla i del sotabosc del boscos mediterranis, mantenint la seua presencia a les màquies i matollars de substitució. La seua resistència a les baixes temperatures i a la sequera li permet un ampli rang altitudinal, des de les garrigues costaneres fins als pinars de l'alta muntanya mediterrània. Usos i propietats Arbust de creixement molt lent i, en conseqüència, productor de bona que ha estat tradicionalment utilitzada per a fer culleres i pipes de fumar. Els fruits són macerats en alcohol i el licor resultant es la popular ginebra. A més, la infusió de les baies és una bona depurativa, que també s’utilitza per a baixar la febre. Observacions A la zona del Barranc Reial (Real de Montroi) també s'ha indicat la presència de la savina mora (Juniperus phoenicea) que presenta gàlbuls molt semblant en aspecte i coloració, però les fulles són esquamiformes, com les dels xiprers (Cupressus sp. pl.). 57

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Linum suffruticosum Noms comuns en valencià Lli blanc, maleïda. Noms comuns en castellà Lino blanco. Descripció Arbust perenne, erecte (fins un metre d’alçària) i robusta, molt ramificada, amb les tiges molt lignificades en la part inferior nombrosos rebrots estèrils. Fulles alternes, curtes (1-3 cm), estretes, linears amb un nervi mitjà molt marcat i el marge plegat. Flors grans molt vistoses, amb 5 pètals lliures de color blanc, amb tonalitats purpúries cap al centre, 4-6 vegades majors que els sèpals. Fruit en càpsula. Distribució general Element mediterrani occidental que s'estén pel sud-oest d'Europa (Espanya, França, Itàlia) i pel nord d'Àfrica. Freqüent en la major part De la Península Ibèrica i les Illes Balears i també de la Comunitat Valenciana, on resulta especialment abundant en la meitat septentrional i als territoris d'influència manxega. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Màquies, brolles i timonedes seques i assolellades, on la seua presència resulta molt cridanera durant la floració. Usos i propietats No s'ha trobat informació relativa a la seua utilització popular com a planta medicinal. Els seus usos estan més relacionats amb la jardineria, que empra des de fa molt de temps moltes espècies exòtiques de lli (Linum africanum, L. arboreum, L. lewisii, etc.), però la selecció de plantes amb menys exigències hídriques va incorporant progressivament alguns elements arbustius mediterranis, com el lli blanc o el blau (L. narbonense). Observacions Aquesta espècie, com altres del mateix gènere, presenta 2 tipus de flors per assegurar la pol·linització creuada entre diferents individus. Les diferències s'observen en la longitud relativa dels òrgans sexuals: unes flors presenten estams curts i pistil llarg i altres a la inversa, estams llargs i pistil curt. La fecundació només es produeix quan el pol·len arriba a una estructura femenina de longitud equivalent; l'altra combinació es estèril. Aquesta heterogeneïtat morfològica de les flors d'una determinada espècie ja va ser estudiada per el reconegut Charles Darwin. 58

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Lonicera implexa Noms comuns en valencià Lligabosc, sabatetes, xuclamel, herba Sant Joanera. Noms comuns en castellà Madreselva, dedicos de la virgen, zapatillas, cabras. Descripció Planta enfiladissa (liana) molt ramificada des de la base, que pot arribar als 2,5 m de llargada. S'enreda sobre ella mateixa, a les plantes veïnes o a les parets. Fulles oposades, sèssils, el·líptiques, les superiors soldades per la base; no confondre-les amb les bràctees situades a la base de les inflorescències que són més amples i estan soldades per la base formant una cassoleta que conté les flors i després els fruits. Flors perfumades, bilabiades, amb un tub llarg de color groguenc o rogenc Fruits menuts i ovoides de color ataronjat. Distribució general Amplament distribuïda per la Regió Mediterrània, el sud-oest d'Àsia i les Açores. Dispersa per quasi tot la Península Ibèrica i les Illes Balears, a la Comunitat Valenciana es troba estesa per quasi tot el territori, però resulta més abundant a les zones costaneres i a les muntanyes d'altitud baixa i mitjana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) abril a juliol (octubre).

Hàbitat Forma part de l'estrat lianoide de les formacions forestals (carrascars, suredes, rouredes, etc.) i de les màquies que resulten de la seua alteració; amb menys freqüència pot aparèixer en comunitats serials menys evolucionades, normalment associada a indrets frescals i humits. Usos i propietats Les flors són molt visitades per les abelles i, en conseqüència, està reconeguda pels apicultor com una planta d'interés mel·lífer. A més a més, les tiges buides han estat utilitzades per fer canuts i pipes de pastor. Molts congèneres són comunament cultivats com a planta ornamental, però sense dubte la més habitual és la xuclamel del Japó (Lonicera japonica), molt habitual en jardins particulars per adonar bardisses i parterres i en obres públiques com a entapissant de talussos. Cal anar amb cura amb les restes de poda d'aquesta espècie perquè té una gran capacitat expansiva i una notable efectivitat per a colonitzar hàbitats naturals ombrívols i mes o menys humits (rambles, barrancs, boscos de ribera, etc.), on pot arribar a desplaçar a les espècies autòctones. 59

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Olea europaea Noms comuns en valencià Olivera (per referir-se a la subespècie cultivada), ullastre (a la silvestre) Noms comuns en castellà Olivo (cultivat), acebuche (silvestre). Descripció Arbre o arbust perennifoli que pot arribar als 8-10 m d'alçada, amb un tronc tortuós que es va recargolant amb el pas dels anys i capçada ampla. Fulles oposades, simples, amb el marge sencer, curtament peciolades, lanceolades, estretes i allargades, de color verd grisos per l'anvers i platejat, per la elevada pilositat, per la cara inferior. Flors molt menudes, blanques, disposades en ramells pènduls axil·lars. Fruit, la coneguda oliva, en drupa de color verdós que va canviant a negre quan és madura. Distribució general Espècie típicament mediterrània i, actualment, com a conseqüència del seu cultiu amplament distribuïda per tots el territoris del planeta amb clima mediterrani. L'ullastre (subsp. sylvestris) és una planta molt termòfila molt sensible a les gelades, quedant limitada a les muntanyes de termoclima termo i mesomediterrani inferior; la olivera cultivada ha estat seleccionada per suportar millor les baixes temperatures i els seus cultius i els exemplar naturalitzats s'estenen per zones més elevades. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juny.

Hàbitat L'ullastre és un element habitual de les màquies i garrigues termòfiles del territoris litoral i sublitorals, que també pot instal·lar-se en posicions ecològicament molt limitants, com els runars, els rocams i els sòls poc desenvolupats. No obstant això, la majoria dels exemplar que trobem en les comunitats arbustives naturals pertanyen a la subespècie cultivada, naturalitzats a partir de llavors dispersades pels ocells. Usos i propietats Veritablement l'olivera és un autèntic símbol de la mediterrània. Podria escriure's un extens tractat per nomenar el seu caràcter místic i simbòlic, les seues virtuts alimentàries i curatives de l'olivera i, per suposat, econòmiques, perquè el cultiu de l’olivera ha tingut un paper importantísim en l’economia tradicional del nostre territori. A més a més, proporciona un dels remeis més eficaços contra la hipertensió. Les olives són molt apreciades en la nostra gastronomia i l’oli d’oliva és, probablement, l'element més valorat de la cuina casolana i, per extensió, de la tantes vegades nomenada cuina mediterrània. 60

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Pinus halepensis Noms comuns en valencià Pi blanc, pi carrasco. Noms comuns en castellà Pino carrasco, pino de Alepo. Descripció Arbre de creixement ràpid que pot arribar als 20 m d’alçada, de tronc ± tortuós i escorça de color gris blanquinós, més fosca i rogenca amb el temps; copa arrodonida i irregular. Fulles aciculars curtes i estretes (1 mm) de color verd clar acabades en punxa, agrupades per parells. Flors masculines de color groc agrupades en espigues; les femenines formen cons rosats erectes. Fruit, la pinya, és una estructura cònica d'aspecte esquamós, de color marró. Llavors, els pinyons, proveïts d'una ala membranosa que els ajuda a dispersar-se. La pinya oberta es queda dalt de l'arbre durant alguns anys. Distribució general Espècie mediterrània que en Península Ibèrica queda limitada a la meitat oriental, incloses les Balears, però es troba cultivat en altres territoris. Molt abundant als territoris termo i mesomediterrànis de la Comunitat Valenciana on ha estat el pi més freqüentment utilitzat per a les repoblacions i els cultius forestals; ocasional en el supramediterrani. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a maig.

Hàbitat Poc exigent i molt amant de la insolació directa, la seua posició ecològica natural són les màquies i matollars calcaris, secs i assolellats, on apareix de forma dispersa, inclús en sòls esquelètics i pedregosos. Les poblacions més denses estan relacionades amb la regeneració post-incendi o amb plantacions forestals, en molt casos de dubtosa rendibilitat (vegeu capítol Descripció dels Hàbitats, pàg. 31). Usos i propietats El seua aprofitament més generalitzat son les repoblacions i els cultius forestals destinats a la producció de fusta, normalment destinada a la fabricació de mobles. A més, també s'ha utilitzat per a l'obtenció de resina per a fer l’oli de trementina, encara que no estava entre els pins més utilitzats per a la collita d'aquest producte, actualment pràcticament abandonada. Observacions Piròfita, els incendis dispersen les llavors per explosió de les pinyes al cremar-se i activen la seua germinació amb les altes temperatures. De fet, té adaptacions específiques per a afavorir els incendis naturals, que eliminen tota la competència per la llum per a les plàntules i enriqueixen els sòls amb les cendres. A la Vall dels Alcalans també s'ha indicat la presencia del pi rodeno (Pinus pinaster), introduït en plantacions amb el mateixos objectius, perquè aquest habita de forma natural en àrees silícies o descarbonatades en les mateixes posicions ecològiques que el pi blanc. 61

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Pistacia lentiscus Noms comuns en valencià Llentiscle, mata, mata roja. Noms comuns en castellà Lentisco, entino, mata charneca. Descripció Arbust o arbret perennifoli compacte, de fins a 5 m d’alçària (ocasionalment, fins als 8 m), amb una olor resinosa molt característica. Fulles alternes, coriàcies, compostes amb 2-6 parells de folíols, sense folíol terminal, dures, amb el marge sencer i forma oblongolanceolada. Flors masculines i femenines en individus diferents (planta dioica) molt menudes i poc aparents, amb coloracions verdoses i rogenques, agrupades en raïms molt vistosos. Fruit en drupa, globosa verda al principi, que vira a roig viu i finalment a negre quan madura. Distribució general Amplament distribuït per tota la conca mediterrània. La seua sensibilitat a les baixes temperatures condiciona la seua distribució ibèrica i valenciana, estenent-se per les àrees costaneres i les muntanyes d'altitud baixa i mitjana, fugint de les àrees continentals de muntanya. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a maig.

Hàbitat Forma part del sotabosc i de la orla dels boscos mediterranis que ocupen les àrees tèrmiques litorals, principalment carrascars, alzinars i suredes; les comunitats que apareixen per la degradació o desaparició d'aquestos corresponen a màquies denses dominades pel llentiscle i per el coscoll (Quercus coccifera) amb dominància d'un o altre segons les condicions ecològiques dominants Usos i propietats Tradicionalment s'utilitzava per evitar els insectes paràsits dels gossos, ja que l'olor els allunyava; també per a aromatitzar licors. La fusta és molt bona per a fer mobles. En l'època clàssica es va emprar com a goma de mastegar; del seu làtex s'elabora una goma aromàtica anomenat màstic o mastegue, usada en medicina odontològica i per a fer vernissos. Com altres plantes mediterrànies, és una planta utilitzada en jardineria que progressivament va adquirint una major presencia en bardisses i tanques aprofitant les seues exigències hídriques més reduïdes i la seua tolerància a la sequera. Observacions En zones més ombrívoles i humides pot trobar-se la cornicabra o garrofer bord (Pistacia terebinthus) i el hibrid de tot dos (Pistacia x saportae). Entre altres característiques diferencials, la més nomenada és la presencia de folíol terminal, semblats a les de la garrofera (Ceratonia siliqua); a més, les agalles (produïdes per la picadura d'u insecte) en forma de banya retorta resulten molt característiques. 62

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Quercus coccifera Noms comuns en valencià Coscoll, garric. Noms comuns en castellà Coscoja, chaparra, matarrubia. Descripció Arbust o arbret perennifoli, normalment d'uns 2-3 m d’alçària (ocasionalment fins a 6 m), molt ramificat des de la base i intricat, que el converteix en una mata pràcticament impenetrable. Fulles senzilles, alternes, escarioses prou dures, amb el marge espinescents, de color verd tant per l’anvers com pel revers (aquesta característica permet diferenciar-lo de la carrasca). Flors masculines poc aparents agrupades en aments que pengen de les rames; les femenines poden estar aïllades. Fruit, els glans o bellotes, llustrosa recoberta a la base per una cúpula amb espines curtes. Distribució general Espècie de distribució mediterrània, principalment occidental que, a la Península Ibèrica s'estén per les meitats oriental i meridional, resultant rara en la resta. Molt comuna a tota la Comunitat Valenciana, amb l'excepció del territoris continentals d'interior on resulta molt rara o queda exclosa per les temperatures excessivament baixes. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Forma part del sotabosc i de la orla arbustiva de diferent formacions forestals, presidint junt amb el llentiscle (Pistacia lentiscus), les màquies que resulten de la seua degradació, encara que el coscoll pot formar comunitats quasi monoespecífiques en àrees més elevades on no arriba el llentiscle per ser més sensible a les baixes temperatures. També és freqüent en matollars sobre sòls secs i pedregosos. Usos i propietats La fusta només es aprofitada per a combustible i carbó; de l'escorça s'obtenien uns tanins popularment utilitzats per a tintar de color negre la llana. Els glans són amarg i per això només s'han destinat a l'alimentació del ramat. Les característiques agalles de color roig viu que fa la planta com a reacció front a la posta d’ous d’un insecte Coccus ilicis eren utilitzades antigament per a l'obtenció d'un colorant roig Observacions Es tracta d'una espècie piròfita amb una gran capacitat de rebrotament després dels incendis forestals; de fet, és una de les espècies llenyoses que primer rebrota després del pas del foc, ajudant a recobrir novament el terra i reduint les pèrdues de sòl per erosió superficial. 63

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Quercus ilex subsp. rotundifolia Noms comuns en valencià Carrasca, alzina de fulla estreta, chaparra. Noms comuns en castellà Carrasca, chaparro. Descripció Arbre perennifoli amb una densa copa arrodonida, que pot arribar als 25 m d’alçàia. Fulles coriàcies dures amb el marge dentat, sovint punxós, verdes més o menys grisenques per l'anvers i de color gris pel revers, com a conseqüència de la densa pilositat. Flors masculines abundants, agrupades en inflorescències pèndules de color groc; les femenines menudes i estan aïllades o en parells. El fruit o gla té la base coberta per una estructura en forma de cúpula coberta d’escates que no punxen. Distribució general Endemisme mediterrani amplament distribuït per la major part de la Península Ibèrica, faltant en les àrees septentrional i nord-occidentals de clima atlàntic i en el sud-est àrid. Molt comuna en la Comunitat Valenciana, encara que ha estat exclosa de molts territoris que han estat transformats per a terres de cultiu. La seua resistència a les condicions que imposa el clima mediterrani i ben adaptada per suportar la sequera, afavoreixen la seua extensió territorial, pràcticament des de el nivell de la mar fins a les muntanyes continentals. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De març a juny

Hàbitat Probablement siga l'espècie forestal més característica de la mediterrània, antigament els boscos presidits per la carrasca degueren dominar la major part de la comarca, però actualment només apareix de forma aïllada o en bosquets de poca extensió. Usos i propietats Els fruits són molt apreciats com aliment per als porcs encara que tenen un sabor aspre. La fusta s’utilitza per a fer carbó i per a la fabricació de mobiliari. També té usos medicinals, ha estat emprada per a tallar la diarrea i les hemorràgies nasals i per a tractar les inflamacions de les genives i dels ulls. Observacions Després d'un incendi te la capacitat per a rebrotar per la soca, comportant-se per tant com un piròfit passiu adaptat a uns del factor de selecció que va imposar el clima mediterrani, amb la seua exigent sequera durant el període més càlid, i no és altre que els focs naturals, els incendis. 64

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Rhamnus alaternus Noms comuns en valencià Aladern. Noms comuns en castellà Aladierno, palomesto. Descripció Arbust o arbret perennifoli erecte (fins a 3 m d’alçària) de branques tortuoses. Fulles coriàcies alternes, ovalades, amb xicotets dents més o menys punxoses al marge, de color verd brillant i el nervi prou marcat, però també molt variables en les seues característiques segons la seua posició ecològica, especialment en relació a la exposició a la llum i la disponibilitat d'aigua. Espècie dioica amb individus masculins i femenins; flors menudes i poc vistoses agrupades en inflorescències en raïm, de color verd grogós. Fruits en baia esfèrica de color roig que vira al negre quan madura. Distribució general Espècie mediterrània amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears i abundant a les màquies i matollars de la major part de la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a abril.

Hàbitat Creix al sotabosc i a la orla dels boscos mediterranis (carrascar, suredes, rouredes, pinars, etc.) i a les màquies que apareixen per la degradació d'aquestos; també pot aparèixer en brolles seques obertes o esclarissades i inclús en rocams calcaris on normalment creix més o menys aplicat. Aquesta característica ha conduït a la seua diferenciació taxonòmica a nivell varietal (var. balearica). Usos i propietats La medicina popular utilitzat l'escorça com a purgant, laxant, astringent i per a baixar la tensió sanguínia. També s'utilitza en jardineria, ús que va incrementant-se progressivament amb l'expansió de baix consum d'aigua (xerojardineria) que dona preferència a les espècies mediterrànies amb una major tolerància a la sequera. Observacions Una mirada poc atenta el pot confondre amb el coscoll (Quercus coccifera; pàg. 63), especialment els exemplars amb fulles menudes, endurides i punxoses. El fruit és la diferencia més evident, però en els exemplars estèrils, les fulles presentes diferencies prou evidents: les del coscoll tenen el marge ± ondulat i els lòbuls terminen en una punxa endurida; les del aladern són planes, lleugerament dentades al marge i puntes dirigides cap a l'àpex amb punxes poc endurides. 65

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Rhamnus lycioides subsp. lycioides Noms comuns en valencià Arçot, arçot negre, espí negre, espinal, garguller. Noms comuns en castellà Espino negro, cambronera, escambrón. Descripció Arbust perennifoli molt espinós, erecte (pot arribar als 2 m d’alçada), molt ramificat des de la base, de forma molt irregular, amb branques abundants que solen formar una embrolla impenetrable. Fulles esparses, sèssils, alternes, senceres, lleugerament asprés (caràcter que es confirma pesant la fulla entre els llavis), estretes (1,5-3 mm) i de vegades agrupades en feixos. Flors poc aparents, , amb 4 pètals molt menuts de color groguenc o nuls, agrupades en fascicles a la base de les fulles. Fruit en drupa arrodonida de color negre al madurar Distribució general Endemisme ibero-levantí distribuït pel centre i l'orient de la Península Ibèrica, molt comú a la Comunitat Valenciana. La subespècie borgiae, planta rupícola que creix pegat a les parets rocoses calcàries que li donen un aspecte molt característica, és endèmica de les muntanyes litorals i sublitorals de les províncies de València i Alacant, penetrant fins Múrcia i Albacete. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

De març a juliol.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi. La subsp. borgiae només ha estat indicada dels rocams de la Serra del Caballó, al Barranc Reial (Real de Montroi). Hàbitat Forma part de les màquies i matollars sobre sòls secs i poc desenvolupats; també creix en escletxes de la roca calcària, que és l'hàbitat característic de la subsp. borgiae amb la que pot conviure, diferenciant-se per la morfologia general de la planta: erecta o postrada, respectivament. A les àrees de clima semiàrid, on l'escassetat de precipitacions impedeix el desenvolupament dels arbres, domina amb el coscoll (Quercus coccifera) les formacions arbustives més evolucionades Usos i propietats Com l'aladern (Rhamnus alaternus), l'escorça de l'arçot s'ha emprat popularment com hipotensor, per baixar la tensió sanguínia; a més a més, també resulta útil per a preparar banys oculars per al tractament de la hipertensió ocular i els glaucomes No obstant això, cal anar molt en compte en el consum d'aquesta planta sense la supervisió d'un facultatiu perquè algunes font indiquen la seua toxicitat per les persones. La fusta és apreciada per a fer llenya i carbó. 66

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Rubia peregrina Noms comuns en valencià Rogeta, herba raspossa, endrapallengües, raspallengua, lligacames. Noms comuns en castellà Raspalengua, agarrarropa, hierba pegajosa, lapa. Descripció Planta perennifolia enfiladissa que pot arribar als 2 m de llargària, amb tiges quadrangulars molt ramificades, llenyoses a la base i amb curtes espines retrorses (orientades cap a la base). Fulles coriàcies dures de color verd fosc, uninervades, aspres al tacte per les espinetes retrorses que li permeten enganxarse a altres plantes i elements per a trepar, reunides en verticils de 4-6 (8) fulles per nus. Flors groguetes reunides en grans inflrorescències amb cinc pètals punxeguts. Fruit en baia carnosa, esfèrica, de color negre. Distribució general Espècie pròpia de la Regió Mediterrània que s'estén per l'oest fins a les Illes Britàniques. Amplament distribuïda per la Península Ibèrica i les Illes Balears i molt comuna a quasi tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juny (agost).

Hàbitat Característica de l'estrat lianoides dels boscos escleròfils mediterranis que també apareix a les màquies i matollars de substitució; pot aparèixer a les vores dels camps i bancals, als murs de pedra seca i a les bardisses i tancats. Usos i propietats En l'herbolari s'ha emprat la summitat aèria per augmentar la secreció d’orina (diurètica) i per facilitar la cicatrització de les ferides (astringent i vulnerària). Observacions Planta molt polimorfa amb 2 subespècies, fins a les darreres revisions taxonòmiques: la subespècie longifolia amb (5)6 fulles lanceolades estretes per verticil, pròpia de les àrees costaneres i muntanyes tèrmiques litorals, i la subsp. peregrina, amb 4(5) fulles més amples en cada verticil i habitant de les muntanyes d'altitud mitjana i continentals. Les dos estan present a la Vall dels Alcalans. El seu aspecte general resulta semblant a l'amor d'hortolà (Galium aparine), molt freqüent com a mala herba dels cultius i altres medis antropitzats. A més de les seues diferències ecològiques, es distingeix per tenir fulles tendres (la rogeta les té molt dures, fins al punt que no semblen pansir-se desprès de tallar la planta), estretes (3-9 mm) de color verd clar i els fruit són secs, no carnosos. 67

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Ruscus aculeatus Noms comuns en valencià Brusc, boix marí o mascle, cirerer de Betlem, cireretes o guingues del Bon Pastor, galzeran, llorer bord. Noms comuns en castellà Rusco, brusco, arrayán morisco, acebillo. Descripció Arbust perenne rizomatosa, de color verd, amb nombroses tiges erectes (fins a 1 m d'alçària) molt ramificades. Fulles molt xicotetes i molt poc aparents; realment les estructures que semblen fulles són tiges aplanades responsables de la funció fotosin-tètica (cladodis), de forma oval, rígides i acabades en punxa. Espècie dioica amb flors masculines i femenines en peus separats, poc vistoses que naixen en mig dels cladodis. Aquesta característica confirma el seu origen caulinar: les veritables fulles mai desenvolupen flors. Fruit en baia molt vistosa de color roig intens. Distribució general Espècie de distribució mediterrània nord-occidental, amb un àrea de distribució que abasta les Illes Britàniques i el centre d'Hongria. Amplament representada a tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Relativament comuna a la Comunitat Valenciana, la seua distribució està condicionada per la presencia de comunitats vegetals evolucionades (boscos o màquies) i per les pluges, fent-se molt rar o desapareguent en ombroclimes secs o semiàrids. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat i Real de Montroi.

D’octubre a abril.

Hàbitat Forma part del sotabosc de alzinars, carrascars, suredes, rouredes, pinars, etc., mantenint-se a les màquies de substitució. Mostra una clara preferència pels llocs ombrívols i humits. Usos i propietats Està considerat com un del remeis més efectius per al tractament de les hemorroides i de les varius; de fet, diversos medicaments el tenen com a principal principi actiu; també ajuda a millorar la circulació sanguínia. Aquestes propietats estan relacionades amb el rizoma; no obstant això, popularment es preparen infusions de les part aèries per a provocar la sudoració i reduir la febre. Les baies són tòxiques, sobre tot per als xiquets, provocant vòmits, diarrees i convulsions. També es cultiva com ornamental, encara que per a aquesta destinació està molt més estès l'ús del galzeran major (Ruscus hypophyllum). 68

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Smilax aspera Noms comuns en valencià Artijol, aritja, matavelles, hedra espinosa, heura del diable. Noms comuns en castellà Zarzaparrilla, uva de perro, zarza morisca o del país. Descripció Liana, rarament amb aspecte de mata, coberta de punxes amb tiges enfiladisses primes i flexuoses amb circells que li faciliten enganxar-se als troncs dels arbres. Fulles alternes, cordiformes (forma que recorda a un cor) o sagitades (a una punta de llança), dures, lluents i amb el marge més o menys espinós. Flors de color blanc groguenc, menudes, unisexuals (els exemplars són mascles o femelles) agrupades en umbel·les que pengen d’un peduncle. Fruit globular de color roig, negre quan està madur. Distribució general La seua àrea de distribució abasta el sud d'Europa, l'oest d'Àsia, la Macaronésia i el nord d'Àfrica. S'estén per quasi tota la Península Ibèrica, però va fent-se més rara cap a l'interior i en zones muntanyoses continentals. La seua presencia en la Comunitat Valenciana s'ajusta al mateix comportament, condicionat pel seu caràcter termòfil. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (juny) juliol a octubre (desembre).

Hàbitat Planta termòfila característica de l'estrat lianoide dels boscos mediterranis (carrascars, alzinars, sureres) i de les màquies de substitució; molt rarament present en comunitats més degradades. també resulta comuna en boscos de ribera (salzedes, alberedes, etc.). Sensible a les baixes temperatures, la seua presència queda limitada als territoris litorals i a les muntanyes més costaneres i càlides. Usos i propietats Diverses espècies de Smilax han estat utilitzades a tot el món des d'antic per les seues propietats terapèutiques. En concret, a l'aritjol se li atribueixen propietats medicinals com antisutígena, expectorant i diürètica. Tradicionalment, les seues arrels ha estat utilitzades com a depuratiu i sudorífic, per a netejar la sang i reduir els efectes d'intoxicacions, i també per tractar afeccions de la pell: dermatitis, acné, soriasis, etc. Actualment, el seu ús està desaconsellat perquè les seues propietat no estan suficientment provades i, a més a més, el seu consum pot provocar afeccions gàstriques i altres efectes perjudicials. No obstant això, fins a la introducció de la cola, amb l'extracte de l'arrel, mesclada amb sucre, mel i aigua, es preparava una beguda refrescant molt popular durant el segle XIX: la "zarzaparilla". 69

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Viburnum tinus Noms comuns en valencià Marfull, llorer bord, sauquet, ambroser. Noms comuns en castellà Durillo, sanguillo, duraznillo. Descripció Arbust o arbre perennifoli que pot arribar fins als 4 m d’alçària; branques adultes grisenques, les joves rogencoses i pubescents. Fulles lauroides, grans i amples (4-10 cm), oposades, de forma ovalada i marge sencer, coriàcies, lluents i glabres per la cara superior i pubescents per l'inferior. El seu aspecte general recorda a les fulles del llorer. Flors menudetes de color blanc agrupades en grans corimbes terminals molt cridaners. Fruits en baia de color negre-blavós, sovint amb reflexes metàl·lics, de la grandària d’un pèsol. Distribució general Element mediterrani que s'estén per les àrees mediterrànies de la Península Ibèrica, resultant especialment abundant en a meitat meridional i a l'est i molt més rara en el nord. Amplament distribuïda per la Comunitat Valenciana, encara que falta o es fa extraordinàriament rara als territoris més secs. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi.

De (desembre) gener a abril.

Hàbitat Planta exigent que queda refugiada en llocs ombrívols i humits, per això sols estar present en formacions forestals perennifòlies o mixtes, com el carrascar, el alzinars, les suredes, les rouredes, etc. i es manté en les màquies resultant de la seua degradació en indrets particularment arrecerats i humits, com els fons de barranc i en vessants d'ombria. Aquestes exigències la converteixen en una planta molt rara a la Vall dels Alcalans. Usos i propietats L'ús popular del marfull està poc recomanat pels especialistes en aquestos temes pels riscos de provocar intoxicacions accidentals. Els fruits s’han utilitzat com a purgant i les fulles com a tònic i com a febrífug. Molt utilitzada en jardineria com element singular i en bardisses. Observacions Valuosa relíquia d’èpoques remotes amb condiciones climàtiques més càlides i humides, quan gran art del continent europeu era cobert pels frondosos boscos de laurisilva, actualment refugiats en zones subtropicals com les illes macaronèriques (Canàries, Madeira, Açores). En aquestes formacions les plantes de fulla ampla persistent, com el llorer o l’arbocer, entre altres, resultaven abundants. 70

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Daphne gnidium

Ficus carica

N.v.: Astruc, baladre, matapoll, tell, tintorell. N.c.: Torvisco, matapollo. Mediterrània. Planta perenne erecta, ramosa des de la base, amb branques densament fulloses; fulles lanceolades de color verd clar; flors menudes, blanques, flairoses; fruit carnós roig.

N.v.: Figuera, cabrafiguera (els naturalitzats). N.c.: Higuera. Mediterrània meridional. Arbre caducifoli (fins als 10 m d'alçada), olorós i escorça llisa i grisenca; fulles amb 3 lòbuls profunds; flors molt menudes agrupades dins d'una estructura piriforme que al madurar dona lloc al fruit comestible.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Fraxinus ornus N.v.: Fleix valencia o de flor. N.c.: Fresno de flor. Mediterrània septentrional. Arbre caducifoli amb l'escorça llisa; fulles grans, oposades i dividides en folíols ovalats, imparipinnats (amb folíol terminal); flors blanques molt nombroses, reunides en denses inflorescències cridaneres; fruit (sàmara) amb un ala allargada per al dispersió pel vent. Montroy i Real de Montroi. 71

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels boscos i les màquies

Osyris lanceolata N.v.: Ginestó valencià, arraià. N.c.: Bayón. Mediterrània occidental. Arbust (fins a 3 m d'alçada) hemiparàsit de coloració grisenca; fulles sèssils, alteres, lanceolades escarioses, amb els nervis poc visibles; flors menudes unisexuals de color groguenc; fruit en drupa carnosa de color taronja o roig. Montroy.

Pistacia terebinthus N.v.: Cornicabra, garrofer bord, noguereta. N.c.: Cornicabra, terebinto. Mediterrània. Arbre o arbust caducifoli; fulles compostes imparipinnades (amb folíol terminal); flors menudes, poc aparents, reunides en inflorescències ramificades; fruits en drupa de color roig intens. El més característic són les agalles llargues i retortes com les banyes de les cabres, estructura a la que fa referència el seu nom popular més estès. Montserrat i Real de Montroi.

LES PLANTES DE LES BROLLES I TIMONEDES

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Anthyllis cytisoides Noms comuns en valencià Albaida, botja blanca. Noms comuns en castellà Albaida, blanquilla, boja blanca, cañamillo. Descripció Arbust perenne, erecte (fins a 1,2 m d'alçària) i estructura densa, generalment molt ramificat, amb tiges erectes, intricades i blanquinoses. Fulles inferiors simples, les superiors normalment trifoliades, amb el folíol central (o únic) molt més gran que els laterals. Flors papilionàcies de color groc disposades en grups de 1-3 flors, en una espiga allargada que ocupa tota la part final de les tiges. Fruits en llegums ovalades i punteguda, sense pèls i amb una sola llavor. Distribució general Espècie Mediterrània Occidental d'òptim litoral; la seua àrea abasta el sud i el est de la Península Ibèrica, les illes Balears, el sud de França i el nord d'Àfrica. Amplament estesa pels territoris valencians, encara que el seu caràcter termòfil la exclou de les àrees continentals de muntanya. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Òptim de març a juny-juliol, però pot presentar flors durant tot l'any

Hàbitat Brolles termòfiles obertes i assolellades, preferentment de natura calcària, encara que també apareix en sòls silicis, algeps i dunes costaneres. També pot aparèixer en talussos i vores de carreteres i camins. Usos i propietats Les branques s’utilitzaven antigament per a la fabricació de graneres. S'utilitza en jardineria com a planta ornamental i per a la revegetació de zones transformades per infrastructures viàries, mineria, etc., perquè té una gran capacitat protectora i enriquidora del sòl per la presència de bactèries simbiòtiques en les arrels que la capaciten per a la fixació de nitrogen atmosfèric. A més a més, està considerada com una bona planta mel·lífera. Observacions La seua capacitat per a germinar i rebrotar després dels incendis la converteix, junt al romaní (Rosmarinus officinalis), les estepes (Cistus sp. pl.), l'argelaga (Ulex parviflorus), l'espart (Stipa tenacissima), el fenàs (Brachypodium retusum) i altres moltes espècies mediterrànies, conegudes genèricament com piròfites per presentar adaptacions específiques front a un fenomen natural i freqüent en aquestes condicions climàtiques com és el foc. La capacitat de resposta d'aquestes plantes les converteix en una bona defensa front a la erosió de zones arrasades pel foc. 74

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Antirrhinum barrelieri Noms comuns en valencià Conillets de camp, sabatetes de la Mare de Déu. Noms comuns en castellà Boca de dragón. Descripció Planta perenne, erecta, elevada (fins a 1,5 m d’alçada) i molt ramificada des de la base, amb tiges glanduloses i viscoses al tacte en la part superior. Fulles linears estretes (4-15 mm), sovint més o menys reflexes, les superiors alter-nes. Flors vistoses, de color rosa violaci o purpurescent, agrupades en llargues inflorescències de 20 a 50 flors. Es distingeixen dos subespècies que es diferencien per la morfologia dels segments del calze, la grandària i la coloració de la flor i la viscositat de la tija (vegeu les observacions). Distribució general Endemisme iberollevantí amb un patró de distribució diferenciat per a cada subespècie. La típica s'estén pel sud-est espanyol, en zones de marcada influència litoral i hiverns suaus; la subsp. litigiosum és un element de la meitat oriental de la Península Ibérica. A la Comunitat Valenciana, el tram terminal del Xúquer i la línia que separa les serres d'Enguera i Grossa (pràcticament coincident amb el traçat de la carretera d'Albacete) es considerada divisòria de les àrees dels dos taxons: la primera ocuparia el territoris al sud d'aquesta línia i la segona els del nord. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juliol.

Hàbitat Present en diverses comunitats vegetals: replanells i escletxes dels rocams, brolles i timonedes seques, esclarissades i assolellades i en terrenys remoguts més o menys nitrificats (herbassars, vores de camins i carreteres, bancals). Usos i propietats El costumari la nomena com una planta utilitzada per a calmar el mal de queixal. També s’utilitza com a planta ornamental, per les atractives flors. Observacions La subsp. barrelieri presenta calzes amb segments lanceolats estrets, flors més grans de color rosa violaci i tiges no viscoses i glabres o piloses a la base; la subsp. litigiosum, els segments del calze son ovalats i amples, les flors són de color rosa purpurescent i les tiges viscoses i glabres a la base. A la Vall dels Alcalans, ubicada en les proximitats del límit de distribució de les dos subespècies, quasi tots els exemplar pertanyen clarament a aquesta darrera, però s'han trobat alguns amb característiques poc clares per a la seua confirmació específica. 75

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Aphyllanthes monspeliensis Noms comuns en valencià Jonça, donzillo. Noms comuns en castellà Junquillo falso, junquillo de flor azul, junquillo fino o falso, junco florido, chunqueta, clavel seco, azulita, espinillo. Descripció Planta cespitosa, que fa tofes compactes, perenne, rizomatosa, amb aspecte de jonc per les nombroses tiges herbàcies llargues i flexibles, de color verd més o menys glauc, i secció circular o lleugerament estriades. Fulles molt reduïdes a beines escarioses, de color terrós, disposades només en la base de les tijes. Flors, 1-3 en l'extrem de cada tija, grans (1,5-2 cm), amb 6 tèpals (pètals i sèpals del mateix color i consistència) de color blau, ocasionalment blanc, amb el nervi central més fosc. Fruit en càpsula. Distribució general Element de la mediterrània centre-occidental amplament distribuïda pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Comuna en la major part de la Península Ibèrica i també, en la major part de la Comunitat Valenciana, faltant en el territoris semiàrids del sud d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juliol.

Hàbitat És una planta no massa abundant, però sí prou habitual en matollars, brolles, timonedes i prats secs, des dels matollars litorals d'àrees properes a la costa fins a les zones d'alta muntanya per damunt dels 1.500 m d'altitud. Sempre en formacions obertes i assolellades en sòls de naturalesa calcària, on pot arribar a cobrir superfícies importants que marquen la fesomia de les comunitats vegetals. Usos i propietats El bollit d'aquesta planta es pren en forma de sopa per afavorir la circulació sanguínia. La flor es dolça i comestible. Està considerada com una herba especial per als animals de corral i de quadra i, en opinió dels pastors és la que més agrada a les ovelles i a les cabres, especialment quan està florida. Observacions El seu aspecte de jonc amb les bràctees escarioses de color terrós en el extrem permet la seua identificació, inclús fora del període de floració, perquè aquesta és l'única planta que pot trobar-se als matollars secs amb aquest aspecte. 76

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Argyrolobium zanonii Noms comuns en valencià Citís platejat, herba de la plata, argirolobi. Noms comuns en castellà Hierba de la plata. Descripció Arbust normalment menut (camèfit), fins a 25 (40) cm, de base llenyosa i tiges normalment prostrades o erectes, piloses. Fulles peciolades amb una beina basal abraçadora de la tija, amb 3 folíols sentats, el·líptics, amb l’anvers sense pèls i el revés amb abundants pèls platejats, molt visibles per les vores. Flors típicament papilionàcies, de color groc intens, de vegades amb estendard porpra i més rarament també les ales i la carena, en ramells de 2 a 6 flors al final de les tiges, molt rarament solitàries. Fruit en llegum (13-40 x 3-5 mm), recta i amb una densa pilositat serícea que li dona una coloració platejada, amb 3-9 llavors. Distribució general Planta de distribució mediterrània centre-occidental, estesa pel sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica. Abundant a l'est de la Península Ibérica, inclosos el territoris valencians, amb l'excepció de les àrees semiàrides del sud de la província d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Creix en brolles, timonedes, pastures seques, i en les clarianes de comunitats més evolucionades, sempre en posicions esclarissades i ben assolellades sobre sòls esquelètics, poc desenvolupats o pedregosos; també apareix freqüentment en escletxes i replanells dels rocams, cingles i pedreres. Ocasionalment, pot instal·lar-se en terrenys erms, vores de camins, cultius i bancals abandonats formant part de comunitats pioneres. Usos i propietats No es coneixen. Observacions La seua denominació popular està referida a la coloració platejada que mostren les llegums com a conseqüència de la densa coberta de pèls fins i aplicats sobre la superfície que li donen una coloració argentada amb una certa lluentor. El revers de les fulles també presenten una pilositat semblant, molt evident als marges dels folíols. Aquesta característica permet la seua identificació en absència de flors i fruits.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Atractylis humilis Noms comuns en valencià Card hereu. Noms comuns en castellà Cardo heredero. Descripció Planta postrada i ascendent per l'extrem de les tiges floríferes o erecta, llenyosa i molt ramificada des de la base. Tiges glabrescens, monocèfales, amb un únic capítol terminal. Fulles escarioses, dures, profundament dividides, amb fortes espines marginals. Flors totes tubuloses, de color violaci més o menys intens, de vegades rosades molt pàl·lid, agrupades en grossos capítols, proveïts d'unes bràctees involucrals externes també espinoses i arcuades cap enfora en la seua meitat superior, més llargues que el capítol; les interiors curtes amb una sola espina terminal. Fruits en aquenis pilosos. Distribució general Element de la Mediterrània occidental, amplament distribuït pel sud i l'est de la Península Ibèrica i les Illes Balears. Comú i amplament representat a tota la Comunitat Valenciana, des de les zones costaneres fins a les muntanyes continentals de l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a agost.

Hàbitat Planta prou freqüent a les brolles, timonedes i pastures seques i assolellades, amb preferència per les comunitats obertes i esclarissades que colonitzen els sòls poc desenvolupats o pedregosos; també forma part de les comunitats ruderals i arvenses dels marges de camins i carreteres, cultius i marges de secà abandonats, erms, etc. Usos i propietats No em trobat informació relativa a aquesta espècie, però sí de la seua congènere, el card estrellat o verinós (Atractylis gummifera) que indiquem ací per tractar-se d'una planta molt verinosa que està present a la Comunitat i que pot produir intoxicacions mortals a l'home i als animals quan es mengen els rizomes per confusió amb altres plantes comestibles. Observacions A la comarca, també està present el card enreixat (Atractylis cancellata), planta anual menuda, amb fulles no escarioses, dentades i blanquinoses per la de pilositat, però el més característic és el capítol amb bràctees, molt estretes i cobertes d'espinetes pectinades, arcuades cap endins de tal manera que formen una mena d'esfera al seu voltant.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Biscutella stenophylla subsp. stenophylla Noms comuns en valencià Herba de llunetes, llunetes, herba de Santa Llúcia. Noms comuns en castellà Hierba de los antojos, anteojos, anteojeras. Descripció Planta perenne, clarament lignificada en la base, amb fulles en roseta basal densa i una o varies tiges floríferes erectes. Fulles molt variables en la seua morfologia, però generalment estretes (2-5 mm), amb 4-6 lòbuls estrets i aguts, aspres al tacte per la presència de pels rígids i gruixuts. Tiges florals llargues (fins a 70 cm), ramificades, amb pels híspids a la base. Flors de color groc, disposades en raïms més o menys densos cap a l'extrem de les tiges. Fruit característic del gènere al que fan referència els seus noms vernacles, amb dos valves arrodonides i simètriques. Distribució general Endemisme de l'est de la Península Ibèrica (Iberollevantí), amb les seues millors poblacions localitzades als territoris valencians, on mostra una extensa representació que abasta des de les àrees tèrmiques properes a la costa fins al pis de vegetació supramediterrani. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a maig

Hàbitat Pastures, timonedes, brolles i tot tipus de matollars secs, oberts i esclarissats que apareixen en rocams, pedregars i altres indrets secs i assolellats amb sòls poc desenvolupats, amb preferència pels substrats calcaris. Usos i propietats No es coneixen. Observacions Gènere de una gran complexitat taxonòmica derivada de la enorme variabilitat morfològica que mostren els diferents taxons. Açò ha conduït a la descripció de nombroses espècies que, de vegades, no són reconegudes per tota la comunitat científica. De fet, la revisió amb un criteri sintètic que proposa el projecte Flora Ibèrica (Castroviejo, 1986-2009) només reconeix 6 espècies, quan per al País Valencià hi han 16 descrites. En aquesta obra, B. stenophylla s'inclou com un sinònim de B. valentina subsp. valentina, espècie de distribució mediterrània dispersa per quasi tota la Península Ibèrica. 79

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Bupleurum fruticescens subsp. fruticescens Noms comuns en valencià Ajocaperdius, fenoll de rabosa, botja groga, herba profitosa. Noms comuns en castellà Cuchilleja, hierba cebollá, hierba de la inflamación, hierba de los cuarenta nudos, hinojo de perro. Descripció Arbust (camèfit) perenne de fins a un metre, molt ramificada especialment en la part superior, glabra, de color verd glauc, amb tiges llenyoses ascendents, primes i flexuoses. Fulles llargues (fins a 10 cm) coriàcies, enteres, alternes, estretes (sublinears) i atenuades a la base, normalment recurvades cap a l'àpex i regularment distribuïdes al llarg de la tija. Flors agrupades en inflorescències umbel·liformes, menudes i poc aparents, amb pètals grocs. Fruit en diaqueni el·lipsoïdal, llis, de color verd-groguenc. Distribució general Endemisme de la meitat oriental de la Península Ibèrica, amplament distribuït per tot el territori valencià, des de les àrees poc elevades properes a la costa fins a les muntanyes continentals de l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (maig) juny a setembre (novembre).

Hàbitat Planta habitual a les brolles, timonedes, pastures seques i, en general, en tot tipus de matollars secs i assolellats, sempre sobre substrats calcaris; també apareix freqüentment en les escletxes i replanells de rocams i cingles. Pot enrarir-se en àrees que suporten una intensa activitat ramadera com a conseqüència del seu consum estivals pels herbívors domèstics i salvatges (vegeu les observacions). Usos i propietats Les infusions de les parts aèries son glopejades per a alleujar el mal de queixals; també és utilitzada com a diürètica i antisèptica. Observacions Abundant als matollars que ocupen les àrees amb vegetació natural de la comarca, destaca per ser una de les poques que floreixen a l’estiu, encara que la seua floració resulta poc vistosa. El seu desenvolupament estival la converteix en una bona planta farratgera, considera com el pinso d’estiu de cabres, conills i ovelles. A la Vall dels Alcalans, també apareix de forma ocasional la orella de llebre (Bupleurum rigidum), amb fulles més grans, glabres i nerviació paral·lela molt marcada. 80

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Carduus assoi subsp. assoi Noms comuns en valencià Card verd o de mont. Noms comuns en castellà Cardo borriquero silvestre. Descripció Planta anual o bianual, erecta (fins a 1,20 m d’alçària), amb la tija blanquinosa, ramificada a la part superior. Fulles alternes, sèssils i lleugerament recurrent per la tija, oblongues de limbe lobulat, amb 6-10 parells de lòbuls espinescents, les superiors molt estretes amb espines marginals. Flors tubulars de color púrpura, agrupades en capítols solitaris terminals (2-4 cm), pedunculats o subsèssils, subglobosos amb bràctees involucrals estretes (1-2 mm), patents, acabades en una espina de 8 mm. Fruit en aqueni amb aparell volador (vilà) de pèls plomosos. Distribució general Endemisme iberollevantí que s'estén pel centre, el nord i l'est de la Península Ibèrica i amplament distribuït per quasi tota la Comunitat Valenciana, amb l'excepció de l'extrem meridional de la província d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi.

De maig a juliol.

Hàbitat Aquest card, com la resta de congèneres trobat a la Vall dels Alcalans (vegeu observacions) mostra preferència pels ambients nitròfiles, apareguent habitualment en voreres de camins, marges i camps de cultius, erm, etc., però a diferencia dels altres el card verd, estrictament lligats a aquests comunitats antròpiques, el card verd també s'instal·la en brolles i timonedes seques, esclarissades i assolellades quan estan enriquides en compostos orgànics. Usos i propietats Beneficiosa per al fetge, per a rebaixar el colesterol i per augmentar la secreció d’orina. Observacions A la Vall dels Alcalans també trobem, aquest gènere té altres 2 representants: Carduus pycnocephalus i C. tenuiflorus, coneguts popularment com cards. Tot dos superen el metre d'alçada, presenten capítols menuts i més o menys cilíndrics (15-20 x 4-13 mm) i les tiges alades. Es diferencien en que el primer té capítols pedunculats solitaris o en grups reduïts, mentre que el segon, presenta capítols sèssils i densament agrupats. Són molt comuns en les vores dels camins, al camp de cultiu i, en general, e tot tipus de ambient més o menys alterat per les activitats humanes (erm, solars, descampats, abocadors, etc.). 81

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Centaurea aspera Noms comuns en valencià Bracera, travalera. Noms comuns en castellà Tramaladro, abrepuños. Descripció Herba ascendent o erecta (fins a 50 cm d’alçària), molt ramificada amb nombroses tiges llenyoses, més o menys pubescents i aspra al tacte (caràcter del que deriva el seu nom llatí). Fulles inferior i mitjanes peciolades, les superiors sèssils i més menudes, lanceolades relativament amples i dentades; només les superior linears, de color verd. Flors tubulars morades, reunides en capítols molt característics, amb bràctees involucrals terminades en 3-5 espinetes terminals dirigides cap a fora. Distribució general Espècie mediterrània occidental amplament distribuïda per la major part de la Península Ibèrica i les Illes Balears i també, amplament representada a la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De febrer a octubre.

Hàbitat Aquesta planta mostra preferència pels ambients ruderalitzats o arvenses, resultant comuna als marges vells de les hortes, als camps abandonats, erms, solars, descampats, herbassars subnitròfils, etc. Ocasionalment, es presenta en comunitats naturals: brolles, timonedes i pastures seques més o menys alterades. Usos i propietats La infusió de les summitats aèries d'aquesta bracera ha estat tradicionalment molt utilitzada en el tractament de la diabetis, per a disminuir el nivell de glucosa en sang i en estats anorèxics. Popularment, s'ha emprat en banys (via externa) per calmar els símptomes del reuma i reduir la inflamació de les extremitats. Observacions A la Vall dels Alcalans, a més de la subespècie típica, que es descriu en aquesta fitxa, també s'ha indicat la presència de la subspècie stenophylla per l'àrea de la Lloma de Coca, el Barranc Reial (Real de Montroi) i les Coves (Montserrat). Aquesta es caracteritza per presentar fulles caulinars estretament linears, senceres i densament tomentoses (de color grisenc) i bràctees involucrals amb només 1-3 espines terminals. Aquesta subespècie és endèmica de l'est i el sud de la Península Ibérica i resulta especialment freqüent en los zones litorals, encara que es troba de forma dispersa pel territori valencià . 82

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Centaurea spachii Noms comuns en valencià Bracera. Noms comuns en castellà Centaurea Descripció Planta perenne, habitualment procumbent, lleugerament lanuginosa, de color verd blanquinós i aspra la tacte, amb tiges de secció angulosa, ramificades des de la meitat. Fulles inferiors peciolades, en roseta basal, profundament lobulades, les primeres amb el lòbul terminal molt més gran; la resta amb lòbuls estrets més o menys equivalents; fulles caulinars sèssils. Flors de color rosat o purpuri més o menys intens, agrupades en capítols globosos que presenten bràctees terminades en una espina fimbriada, sovint arcuada, cap enfora, en l'extrem de llargues tiges postrades. Distribució general Endemisme iberollevantí amb un àrea de distribució centrada en l'interior de la província de València, des de on penetra en les de Alacant i Albacete. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D'abril a juny.

Hàbitat Planta prou comuna a les brolles, timonedes i pastures seques, obertes o esclarissades i ben assolellades que colonitzen sòls poc desenvolupats o pedregosos, sempre sobre substrats calcaris; també apareix amb freqüència en escletxes i replanells de rocams, cingles i pedregars. Usos i propietats No es coneixen. Observacions Les Centàurees es reconeixen fàcilment per les seues inflorescències, però és un gènere nombrós a la Comunitat i, al mateix temps, prou complex per la seua plasticitat morfològica i per la capacitat d'hibridació entre espècies properes, amb formes intermèdies que no sempre resulten senzilles d'identificar taxonòmicament: Afortunadament, les espècies observades a la Vall del Alcalans: Centaurea aspera (fitxa anterior), C. calcitrapa (pàg. 199), C. spachii i C. melitensis, amb flors grogues i bràctees molt punxegudes, presenten caràcters diferencial molt clars per poder identificar-les. A més, hi han cites que indiquen la presència de C. mariolensis en les estribacions de la Serra de Caballó (Real de Montroi), que presenta fulles superiors amples i bràctees involucrals amb una espina terminal curta i fimbriada, recta o poc recorvada. 83

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri Noms comuns en valencià Fel de terra, herba de Santa Margarida, centaura. Noms comuns en castellà Centaurea menor. Descripció Planta herbàcia anual o bienal, erecta (fins a 40 cm d'alçària), sense pèls o més o menys papil·losa, amb tija erecta simple o, amb major freqüència, més o menys ramosa. Fulles en roseta basal, linears, uninervades, amb totes les rosetes foliars proveïdes d'una tija florífera; les caulinars normalment oposades. Flors grans, llargament pedunculades, agrupades en inflorescències ramoses terminals. Calze allargat i estret, corol·la amb tub llarg i lòbuls terminals oblong-el·líptics, de color rosat intens, ocasionalment blancs. Distribució general Endemisme de la Península Ibèrica, d'òptim iberollevantí meridional, que en la Comunitat Valenciana es troba amplament distribuït per les tres províncies, poguent arribar a ser localment abundant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D'abril a setembre.

Hàbitat Apareix a les clarianes de les brolles i matollars heliòfils i en formacions més obertes o esclarissades, com les timonedes i les pastures seques, normalment sobre sols esquelètics o pedregosos poc desenvolupats dels pisos termo i mesomediterrani. Usos i propietats Estimula la gana i la secreció gàstrica alhora que afavoreix la digestió, disminueix la formació de gassos en el tub digestiu al mateix temps que afavoreix la seua expulsió. També s'ha emprat per combatre les denominades "febres de Malta". Observacions A la Vall dels Alcalans, també s'ha indicat la presència de la subespècie linariifolium per la zona de la Lloma Coca i el Barranc Reial (Real de Montroi), que es diferencia de la descrita i il·lustrada en aquesta fitxa i molt més estesa per tot el territori, per tractar-se d'una planta pubescent, perenne i molt llenyosa en la base i, a més a més, per presentar rosetes basals estèrils, es a dir, que no desenvolupen una tija florífera central.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Cistus albidus Noms comuns en valencià Estepa blanca, xara blanca. Noms comuns en castellà Jara blanca, estepa blanca. Descripció Arbust perenne erecte (fins a 1,2 m d’alçària) molt ramificat, d’aspecte blanquinós i tacte suau Fulles sèssils, ovades senceres, oposades, de color verd molt clar, molt peludes pels dos costats, amb tenen 3 nervis principals molt marcats. Flors situades als extrems de les branques, grans (5-6 cm) de color rosa o púrpura (molt ocasionalment blanques), amb 5 pètals, que es desprenen amb facilitat, 5 sèpals i nombrosos estams de color groc. El fruit en càpsula ovoide, peluda, de coloració grisosa, amb 5 compartiments que contenen les nombroses llavors. Distribució general Element mediterrani occidental que s'estén des de Portugal i el Marroc fins al nord i el centre d'Itàlia i Argèlia. En la Península Ibèrica, abunda en la meitat meridional, la depressió de l'Ebre, el litoral mediterrani i les Illes Balears. Molt freqüent i abundant en quasi tot el territori valencià. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) març a juny (juliol).

Hàbitat Espècie típica dels matollars secs i assolellats, preferentment sobre substrats calcaris, però també en sòls silicis. Resulta especialment abundant als matollars que cobreixen zones que han estat devastades per incendis forestals, on pot abastar cobertures elevades i inclús dominar la fisonomia de les comunitats vegetals, que reben el nom d'estepars, encara que aquest nom està referit a totes les formacions dominades per espècies del gènere Cistus. Per tant, l'estepa blanca, com la resta de congèneres i d'altres moltes espècies mediterrànies, resulten afavorides pel foc, que elimina la competència per l'espai, la llum i els nutrients, nodreix els sòls amb quantitats elevades de minerals (cendres) i activa la germinació de les llavors d'aquestes espècies piròfites (literalment, amants del foc). Usos i propietats La estepa blanca ha estat utilitzada popularment per tractar els constipats i les grips; a més, en temps de carències, la fulla se deixava secar i es fumava per superar la falta de tabac. També se l'ha fet servir com a fregalls, com a paper higiènic dels pastor i la seua fusta ha estat destinada a la confecció de mobiliari i eines. Les llavoretes es mengen com si foren pipes. 85

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Cistus clusii Noms comuns en valencià Esteperola, ajocasapes, colgafoc, flor de monja, romaní mascle, romer blanc, giragolles, matagall. Noms comuns en castellà Jaguarzo, jaguarzo blanco, jara blanca, romarina, romerilla, romero macho. Descripció Arbust erecte (fins a 0,7-1 m d'alçària), molt ramificat amb branques densament cobertes de pèls simples. Fulles quasi verticil·lades, sèssils, linears, amb el marge clarament revolut i el revers densament tomentós amb pèls estrellats i amb el nervi central molt marcat (molt semblant a les dels romaní, però inodores). Flors pedunculades grans, amb 5 pètals de color blanc, normalment amb una taca de color groc intens en la base (ungla). Fruit en càpsula també coberta de pèls estrellats que s'obri amb 5 valves. Distribució general Planta de distribució mediterrània occidental present a la Península Ibérica, les Balears, el nord d'Àfrica, Sicília i el sud de la Península Itàlica. En España, mostra preferència pels territoris propers al litoral mediterrani, però la seua àrea abrasa la submeseta sud i la depressió de l'Ebre fins al sud-est de les províncies de Soria i Navarra. Dispersa per tot el territori valencià, però més freqüent en les àrees litorals i a les muntanyes d'altitud mitjana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a juliol.

Hàbitat Apareix en brolles i timonedes seques i assolellades, normalment de forma prou dispersa i aïllada, evitant els indrets amb forts contrastos tèrmics. Usos i propietats Aquesta planta és la estepa de més valor medicinal. Popularment ha estat utilitzada tant per via interna com externa. Al primer cas, es pren com a tònic per a regular i millorar la circulació sanguínia; al segon, com a vulnerària, per afavorir la curació de les ferides. Observacions Quan no està florida recorda molt al romer i així ho evidencien els seus noms populars. L'aroma és el caràcter més segur per confirmar la seua identitat. Com la resta d'estepes, és una espècie piròfita, l'expansió de les quals es veu afavorida pels incendis forestals. En aquest grups d'espècies, com l'argelaga (Ulex parviflorus) o els pins, el foc activa la germinació de les llavors en un ambient sense competència per el espai i cobert de cendres riques en nutrients minerals. 86

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Cistus salviifolius Noms comuns en valencià Estepa borrera, estepa borda, botja negra. Noms comuns en castellà Jaguarzo chocasapos.

morisco,

jaguarzo

vaquero,

Descripció Arbust perennifoli menut, llenyós, erecte (0,4-1 m d'alçada) i molt ramificat, amb les branques joves cobertes de pèls estelats. Fulles clarament peciolades, rugoses, amb un reticle molt marcat, i arrodonides o ovades, cobertes per la mateixa pilositat que les tiges, especialment densa al revers. Flors grans (fins a 5 cm de diàmetre) amb 5 pètals de color blanc, normalment amb una taca groga en la base de cada pètal i nombrosos estams. Fruit en càpsula globosa, aguda, feblement pubescent amb pèls curts. Distribució general Espècie mediterrània d'òptim litoral que s'estén des de Portugal i el Marroc fins Anatòlia, costa oriental del Mar Negre i Palestina. Dispersa per gran part de la Península Ibèrica i Balears i comuna als territoris valencians, especialment en àrees tèrmiques properes a la costa i sobre sòls arenosos. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny (juliol).

Hàbitat Forma part del sotabosc i del matollars de substitució de carrascar, sureres i pinars, normalment sobre sòls arenosos edificats sobre roques silícies o argilosos descarbonatats en superfície. Pot ferse especialment abundant en indrets amb aquestes característiques ecològiques, afectat per incendis forestals (vegeu Cistus albidus, pàg. 85). Usos i propietats Aquesta, com altres estepes, es cultiva com ornamental. Observacions A la zona de la MRF "Lloma e Coca" i el Barranc Reial (Real de Montroi) també trobem l'estepa negra (C. monspeliensis), molt semblant a C. salviifolius, però amb fulles sèssils i estretament lanceolades. Les estepes són l'exemple típic de plantes malacòfil·les, una estratègia per a superar les situacions extremes de sequera estival convertint-se en un caducifoli d'estiu. Cap al final de l'estiu, les comunitats dominades per espècies de Cistus (estepars) adquireixen una coloració marró molt característica i un aspecte ressec, que fa pensar en una mortaldat generalitzada de les plantes, però amb les primeres pluges de tardor comença la recuperació de tot el fullatge i el començament d'un nou cicle. 87

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Clematis flammula Noms comuns en valencià Trencaqueixal, vedriera, vidiella, flàmula de Job, gessamí de burro, gessamí bord. Noms comuns en castellà Hierba de los pordioseros, muermera, vidraria de hojas estrechas, clemátide, hierba gata rabiosa, cola de ardilla. Descripció Planta llenyosa lianoide, enfiladissa molt característica dels nostres boscos i de les construccions associades. Fulles oposades amb folíols linears llargament peciolats. Flors axil·lars reunides en inflorescències cimoses, amb 4 pètals de color blanc i nombrosos estams. Fruit en aqueni fortament comprimit, amb una aresta llarga i plumosa molt característica. Distribució general Espècie present a la Regió Mediterrània, Illes Azores i Àsia occidental fins a Iran. S'estén pel centre, el sud i l'est de la Península Ibèrica i per les Illes Balears. Amplament representada per quasi tota la Comunitat Valenciana, resulta molt més rara als territoris semiàrids del sud d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (abril) juny a setembre.

Hàbitat Planta característica de l'estrat lianoide de carrascars, alsinars i suredes, especialment en zones perifèriques o en àrees aclarides, també present als matollars de substitució; pot trobar-se igualment als murs de pedra seca i a les bardisses de terrasses de cultiu en àrees de muntanya. Usos i propietats Cal anar en cura amb aquesta planta tòxica, perquè les fulls verdes i fresques són irritant per a la pell i poden produir bombolles i ulceracions per contacte. Precisament, el seu nom popular més estès en castellà, Hierba de los pordioseros, està relacionat amb aquesta capacitat irritant. Sembla que els mendicants de la Edat Mitjana la utilitzaven per fregar-se amb ella i produir-se ulceracions cutànies a les zones corporals visibles i així inspirar més compasió. Aquest risc desapareix quan les fulles es deixen assecar, i de fet, les fulles seques serveixen d'aliment per al ramat. En la etnobotànica popular, ha estat utilitzada per tombar queixals corcats. També és molt valorada com espècie ornamental per les seues característiques floral, la seua copiosa floració i pel seu port lianoide molt eficaç per a cobrir murs, bardisses o pèrgoles; no obstant això, aquesta o altres espècies autòctones de Clematis no són les més utilitzades amb aquesta finalitat. La clemàtide més habitual en jardineria és Clematis orientalis, una planta molt polimorfa de la que s'han seleccionat diverses varietat ornamentals. 88

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Convolvulus lanuginosus Noms comuns en valencià Campanera capdellana. Noms comuns en castellà Campanillla lanuda o plateada. Descripció Herba perenne de base llenyosa, erecta (fins a 50 cm d'alçària) o ascendents, coberta d’un dens indument de pèls. Fulles sèssils, estretes, lanceolades o linears molt piloses amb el nervi central molt marcat. Flors acampanades, de color blanc amb nervis rosats per la part externa, més menudes (2 cm) que la resta d'espècies del gènere trobades a la comarca, reunides en una densa (3-15 flors, però només 1-3 obertes al mateix temps) inflorescència terminal globosa i densament pilosa. Fruits en càpsula globosa més curta que el calze i sense pèls. Distribució general Endemisme mediterrani occidental estès pel sud de França, el sud i l'est d'Espanya i el Marroc. Comuna i amplament distribuïda per quasi tota la Comunitat Valenciana, amb una clara tendència termòfila que la exclou del territoris continentals de l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (febrer) març a juliol (octubre).

Hàbitat Brolles i timonedes calcàries seques en formacions obertes, esclarissades i assolellades, inclús en sòls pedregosos i en rocams horitzontals a fortament inclinats, aprofitant les escletxes de la roca i els replanells amb sòls esquelètics. Ocasionalment, pot aparèixer en coscollars i llentisclar, però sempre aprofitant les clarianes i les posicions perifèriques amb radiació solar directa. Usos i propietats Entre els usos popular, aquesta planta ha estat utilitzada per abaixar la pressió arterial. Observacions A diferència de la resta de congèneres que poden trobar-se a la Vall dels Alcalans (Convolvulus arvensis, C. althaeoides; pàg. 171), aquesta en l'única espècie que te un aspecte d'arbust o mata menuda (camèfit); la resta són plantes enfiladisses amb tiges llargues i volubles que creixen postrades, arribant a cobrir superfícies considerables, o aprofiten altres plantes o elements per ascendir. 89

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Coris monspeliensis subsp. fontqueri Noms comuns en valencià Herba pinzell, pinzell. Noms comuns en castellà Periquillo, hierba pincel, consuelda de peñas, pelusilla púrpura. Descripció Mateta perenne erecta o ascendent (fins a 25 cm d’alçària), normalment molt ramificada des de la base. Branques pubescents cobertes per fulletes patents o reflexes, linears i corià-cies, paregudes a les del bruc o petorrera (Erica multiflora; pàg. 99) en miniatura. A més d'altres característiques florals, la subespècie més abundant a la Vall del Alcalans presenta fulles superiors amb dentetes marginals de 1-2 mm. Flors bilabiades menudes (9-18 mm), de color rosa, agrupades en inflorescències allargades terminals molt característiques. Distribució general Coris monspeliensis es una espècie distribuïda per la Regió Mediterrània europea i pel nord d'Àfrica que s'estén per tota la Península Ibèrica amb clima mediterrani i per les Illes Balears. La subsp. fontqueri abarca aquesta mateixa àrea excepte en els extrems septentrional i occidental. Amplament representada en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) abril a juny (juliol).

Hàbitat Planta comuna en les brolles i timonedes seques i assolellades, rocams calcaris, amb preferència per les àrees tèrmiques del litoral i de la muntanya mitjana; també forma part de les comunitats pioneres que es desenvolupen en camps de cultiu i bancals abandonats. Usos i propietats La medicina popular ha utilitzar aquesta planta per tractar els constipats, per purificar la sang i com antiinflamatòria i hipotensora. Observacions Planta molt variable, especialment al nostre territori que, en molt casos, presenten caràcter morfològics que fan dubtar de la seua identificació subespecífica. Aquesta variabilitat està relacionada amb la seua adaptació a les condicions ambiental, per la qual cosa cal revisar les característiques diferencials (fulles superiors amb dent i calze amb dents extern més curt que el tub)per a una correcta diferenciació de la subespècie monspeliensis. 90

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Coronilla juncea Noms comuns en valencià Ginestera, argelaga negra, coroneta. Noms comuns en castellà Coronilla de hoja fina, coronilla, coletuy. Descripció Arbust caducifoli de fins a 1-(2) m d'alçada, amb tiges cilíndriques molt ramificades i llargs entrenusos, semiherbaci i junciforme (textura carnosa i llisa que recorda als joncs). Fulles molt espaiades en la tija, lleugerament crasses, compostes, amb 2-3 parells de folíols linears u oblongs. Flors papilionàcies, grogues, en umbel·les de 5-11 flors, disposades en cercle (adoptant la forma de corona a la que fa referència el seu nom), elevades sobre un llarg peduncle. Llegum articulada, indehiscent, pèndula, amb 3-11 segments transversals que es separen fàcilment en la maduresa. Distribució general Espècie mediterrània meridional que s'estén pel sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica. En Espanya, està present en les meitats oriental i meridional de la Península i en les Illes Balears. Tractant-se d'una espècie de preferències termòfiles, a la Comunitat Valenciana resulta molt més freqüent i abundant en les zones litorals i en les muntanyes d'altitud mitjana i baixa no massa allunyades de la costa, però pot abastar les àrees interiors més occidental aprofitant àrees més càlides o atemperades. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) abril a juny.

Hàbitat Planta d’ample espectre ecològic que apareix en diferent tipus de matollars esclarissats, brolles i timonedes sobre sòls pedregosos; també pot estar present en diversos medis més o menys nitrificats. Amb caràcter pioner, és considera una de les primeres plantes que s'instal·la en medis verges que han patit degradació per algun motiu. Usos i propietats Aquesta planta té un fort efecte cardiotònic, per la qual cosa el seu ús ha de reservar-se exclusivament a la prescripció facultativa; de fet algunes fonts consultades la qualifiquen com a planta tòxica, especialment les llavors. D'altra banda, aquesta i altres espècies de Coronilla són utilitzades amb freqüència en jardineria, especialment en els dissenys específics que donen prioritat a la reducció del consum d'aigua. A més a més, la presència en les arrels de bactèries simbiòtiques, amb capacitat de fixació de nitrogen atmosfèric, la converteix en una bona generadora de sòls

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Coronilla minima subsp. lotoides Noms comuns en valencià Coroneta valenciana Noms comuns en castellà Coronilla de rey o de Clusio, coronilla menuda, lentejuela valenciana. Descripció Arbust llenyós (camèfit) molt ramificat des de la base, amb branques erectes (fins a 30 cm d’alçària) o postrada i més o menys ascendents des de la meitat. Fulles de color verd-blavós, sèssils, compostes amb 2-4 parells de folíols laterals i un terminal, xicotets i obovats o espatulats. Flors papilionàcies, grogues, disposades en umbel·les de 4-12 flors, amb forma de corona (vegeu Coronilla juncea), elevades sobre un llarg peduncle. Llegum indehiscent, pèndula, ± recta, amb 1-6 segments transversals que es desarticulen fàcilment a mesura que van madurant. Distribució general Espècie de distribució mediterrània occidental, amb un àrea extensa que abasta Itàlia, el sudoest de Suïssa, el centre i sud de França, Espanya, Argèlia, Tunísia i Marroc. En Espanya s'estén principalment per la meitat oriental del territori, trobant-se amplament representada en els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (març) abril a juliol (agost).

Hàbitat Brolles i altres tipus de formacions obertes i assolellades, amb preferència pels substrats amb algeps, però també resulta freqüent sobre sòls calcaris i arenals costaners. Usos i propietats Com la resta de congèneres present a la Comunitat Valenciana, inclosa la espècie anterior (C. juncea), està considerada cardiotòxica, per la qual cosa no és recomanable el seu ús en medicina popular i en alguns texts figura com a planta tòxica. Observacions A la Comunitat també està present la subespècie minima, caracteritzada pel seu creixement postrat, amb tiges quasi herbàcies esteses pel terra, i per les fulles amb folíols més menuts. Aquesta és una espècie d'òptim continental, la presència de la qual queda pràcticament restringida a les àrees muntanyoses de l'interior, sent abundants les formes intermèdies entre les dos subespècies entre els 500 i el 1.200 m d'altitud. 92

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Cuscuta epithymum Noms comuns en valencià Cabells de la Mare de Déu, cabellets. Noms comuns en castellà Cuscuta (nom genèric). Descripció Herbeta paràsita de tiges filiformes sense fulles ni clorofil·la (la qual cosa implica que tots els seus recursos els obté del hoste), de color rogenc i creixement veloç, formant com una cabellera molt embolicada que pot arribar a cobrir totalment la planta parasitada. Flors normalment pentàmeres, xicotetes (2-4 mm) en forma de campaneta de color blanc o rosat agrupades formant glomèruls de 7-10 mm de diàmetre. Estigmes oblongs. Distribució general Espècie de distribució principalment europea, més escassa en el nord d'Àfrica i en el sud-oest d'Àsia. Actualment també es troba naturalitzada en Amèrica, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica. Dispersa per la Península Ibèrica i les Illes Balears i també per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Tot l’any.

Hàbitat Planta paràsita d'una extensa varietat d'espècies de les brolles i timonedes, tant llenyoses (timons, teucris, sajolides, botjes, etc.) com herbàcies (tramusseres, trèvols, alfals, neldos —a la fotografia—, etc.). Usos i propietats Se li atribueixen propietats laxants. Observacions El parasitisme és una estratègia adoptada per nombroses plantes per assegurar-se el subministrament d'aigua i sals minerals o, quan han perdut la clorofil·la, dels compostos sucrats produïts per la fotosíntesis. La majoria de les espècies trobades a la Vall del Alcalans pertanyen al darrer grup, com la descrita en aquesta fitxa, la garreta de mel (Cytinus hypocistis) que parasita les arrels de les estepes (Cistus sp. pl.), les orobanques (Orobanche latisquama, O. artemisiae-campestris i O. crenata). Però també hi han altres que mantenen la capacitat fotosintètica, denominats hemiparàsit, com el ginestó valencià (Osyris lanceolata) i els bugiots (Thesium humifusum i Th. humile), tots tres de la família de les Santalàcies. L'aspecte d'aquestes plantes no dona cap evidencia de la seua condició parasitària. 93

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Digitalis obscura Noms comuns en valencià Didalera, clavellinera borda, manxiuleta. Noms comuns en castellà Digital negra, corregía, hierba de escorrocia. Descripció Planta llenyosa, glabra, erecta (fins a 1 m d’alçària), amb nombroses tiges simples o poc ramificades, rogenques. Fulles sèssils, acintades, llargues i agudes, coriàcies, brillants, amb el marge finament dentat, de color verd fosc. Flors grans, vistoses, pèndules, amb la corol·la acampanada en forma de didal, de color roig brunenc, proveïda de pèls glandulosos, unides a la tija per un curt peduncle i reunides en una inflorescència en raïm, allargada i unilateral (quasi totes orientades cap al mateix costat). Fruits en càpsula cònica molt punxeguda. Distribució general Endemisme ibero-nord-africà distribuït per l'est de la Península Ibérica i el nord-oest d'Àfrica. Molt comuna per la major part de la Comunitat Valenciana, falta en el territoris semiàrid del sud d'Alacant i altres àrees seques de l'interior de València. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Real de Montroi.

D’abril a juliol.

Hàbitat Apareix de forma aïllada i dispersa en matollars secs, vessants pedregoses, rocams, cingles, pedreres, sempre sobre substrats calcaris i en posicions ben assolellades, des de les zones tèrmiques properes a la costa fins a la alta muntanya continental, normalment representat per exemplar solitaris o en grups molt poc nombrosos. Usos i propietats Per via interna, la didalera és una planta perillosa pels seus potents efectes caridiotònics; no obstant això, la medicina i la farmacologia utilitza els seus principis actius per a millora el funcionament del cor, destinació que també està recollida en el costumari popular, però la seua utilització exigeix la supervisió d'un facultatiu especialitzat per determinar la dosi en la es pot utilitzar, evitant els greus problemes derivats de la seua elevada toxicitat. També ha estat destinada a altres usos que no impliquen la seua ingestió, com glopejar una infusió molt clara per calmar el mal de queixal i com a vulnerària, en compreses i banys per a tractar ferides i furóncols. En alguns llocs s’utilitza com a loció contra els polls.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Dorycnium hirsutum Noms comuns en valencià Botja peluda, coronella. Noms comuns en castellà Hierba del pastor. Descripció Arbust molt ramificat de fins 50 cm d’alçària, amb tiges erectes de base llenyosa, cobert d’una pilositat sedosa. Es caracteritza per tenir els cinc folíols de les fulles sèssils, semblant a cinc fulles juntes sobre la tija. Flors papil·lionàcies blanquinoses, amb algunes línies de color rogenc fosc a l'estendart, reunides en grups més o menys esfèrics, densament pubescents per la abundància de pèls llarg i patents que cobreixen el calze. Fruit en llegum globosa de color rogenc brillant o terròs. Distribució general Element mediterrani amplament distribuït pel centre, el sud i l'est de la Península Ibèrica i per les Balears. Amplament representat per tota la Comunitat, excepte en els territoris semiàrid del sud i l'est de la província d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració D’abril a juliol.

Hàbitat Brolles i matollars amb preferència per les vessants ombrívoles i les comunitat amb densitat més elevada; a diferencia del seu congènere (D. pentaphyllum), amb el que pot conviure, evita o resulta molt rar en formacions seques, esclarissades i molt assolellades. Usos i propietats Aquesta botja és una planta d'interès mel·lífer que també ha estat utilitzada en la medicina popular per a combatre els mals de gola, les angines, les afonies, prenent-la en tisanes fetes amb les summitats aèries, ingerides o en gargarismes. Seguint la teoria dels signes, antigament era utilitzada per al tractament de les hemorroides, propietat que era atribuïda per la suposada semblança amb la llegum globosa de color rogenc (recordant a la carn inflamada). D'altra banda, està començant la sua utilització en jardineria mediterrània. Observacions Les dos espècies de Dorycnium que trobem als matollars es diferencien per la grandària de les flors i per la pilositat: D. hirsutum presenta flors molt més grans que D. pentaphyllum (fitxa següent) i, a més a més, la seua pilositat és patent i clarament visible, en lloc de tenir-la aplicada. 95

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum Noms comuns en valencià Botjeta, botja blanca, botja d’escombres, herba negra, mantell. Noms comuns en castellà Escobón, escoboncillo, bocha basta o blanca. Descripció Mata (camèfit) marcadament llenyosa a la base, molt ramificada, amb branques ascendent (fins a 60 cm d’alçària) llargues i primes, de color verd grisaci. Fulles sèssils amb tres folíols i dos estípules basals molt semblants als folíols, donant l'aparença de estar formades per 5 fulletes juntes. El seu nom científic fa referència precisament a aquesta característica. Flors papilionàcies de color blanc, molt menudes i agrupades en un glomèrul terminal sobre un peduncle més llarg que les fulles terminal. Fruit en llegum quasi quasi esfèrica, de color terròs en la seua maduresa. Distribució general Distribuïda per l'oest de la Regió Mediterrània, resulta freqüent en quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i també molt comuna en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (marzo) abril a juliol.

Hàbitat Molt comuna en màquies, matollars, brolles, timonedes, pastures seques, etc., amb una gran tolerància altitudinal, des de el nivell de la mar fins més de 1.600 metres. No obstant això, resulta especialment abundant en les comunitats serials poc elevades, obertes, seques i assolellades de les muntanyes baixes i mitjanes. Usos i propietats Aquesta planta està sent cada vegada més utilitzada en la jardineria mediterrània per la combinació positiva de diverses característiques importants: tractant-se d'una lleguminosa, té la capacitat per a la fixació de nitrogen atmosfèric gràcies a bactèries simbiòtiques de les arrels, propietat que la capacita per a desenvolupar-se i, al mateix temps, enriquir els sòls molt pobres, els seus requeriments hídrics són molt reduïts, tolerant llarg períodes de sequera, i des de una perspectiva ornamental, mostra una abundant i prolongada floració primaveral. El costumari popular ha utilitzat les infusions de la part aèria de la botjeta per a baixar la tensió sanguínia.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Echium creticum subsp. coyncianum Noms comuns en valencià Viborera, llengua de bou. Noms comuns en castellà Viborera. Descripció Planta anual o bianual, amb tiges florals erectes (fins 70-100 cm d’alçària), densament cobertes de pels aspres (híspids) i patents, pustulats en a base. Fulles en roseta basal, estretament el·líptiques, les caulinars més menudes, cobertes també de pels rígids, amb nervis laterals ben visibles. Flors en inflorescències molt ramoses més o menys còniques, amb flors tubulars de coloracions rogenques a blau-violacies, clarament zigomorfes (simetria bilateral) i un poc curvades, amb 1-2 estams amb filaments pelosos que sobreïxen de la corol·la. Fruit en núcula. Distribució general Aquesta espècie és un element mediterrani occidental, però la subespècie presenta a la Vall dels Alcalans en un endemisme ibèric que s'estén per l'est, el sud i l'oest de la Península. Molt comuna a la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a juny.

Hàbitat Les plantes d'aquest gènere solen apareixen en terrenys ruderals i arvenses, com les vores de camins i cultius, herbassars, descampats i terrenys erms de llocs secs i assolellats, preferentment de naturalesa bàsica. També poden aparèixer en brolles i matollars escolaritzats. Usos i propietats La seua denominació popular atén a l’antiga creença que li atribuïa virtuts curatives front les picades de víbores. Observacions A la Vall dels Alcalans, també s'han trobat altres viboreres, totes elles molt fàcils de reconèixer per les seues tiges erectes cobertes de pèls aspres quasi punxants i les seues flors blavoses o rogenques. Echium vulgare es caracteritza per presentar 3-5 estams que sobreïxen de la corol·la i flors de color blau o blau-violaci, sense tonalitats regenques. E. asperrium, indicat a la zona del Barranc Reial (Real de Montroi), presenta flors de color blanquinós o rosa pàl·lid. 97

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Elaeoselinum tenuifolium Noms comuns en valencià Neldo, julivert marí. Noms comuns en castellà Hinojo marino, falso eneldo. Descripció Planta perenne, rizomatosa, amb les fulles (20-50 cm) en roseta basal disposades en 2 fileres enfrontades (dístiques), amb algunes caulinars poc reduïdes, triangulars, profundament dividides en lòbuls linear-lanceolats molt menuts (1-3 x 0,2-0,8 mm). De forma característica, les fulles basals presenten únicament 2 segments eixint de la base del limbe. Flors agrupades en umbel·les quasi esfèriques amb bràctees linears en la base, situades a l'extrem de tiges floríferes elevades fins 1,3 m, robustes i ramificades. Fruits alats de 6-8 mm de llarg. Distribució general Endemisme iberollevantí distribuït pels territoris meridionals i orientals de la península Ibèrica. En la Comunitat Valenciana, resulta prou freqüent des del sud de la província de Alacant fins a la meitat de la de València. Les poblacions observades a la Vall dels Alcalans es situen en el límit septentrional de la seua distribució ibèrica. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi.

De maig a juny.

Hàbitat Els dos representant d'aquest gènere que trobem a la comarca creixen en diferents tipus de matollars degradats o permanents en talussos, àrees pedregoses o amb sòls poc desenvolupats de substrat calcari o margós. També es considerada com una planta característica dels espartars de Stipa tenacissima (Pàg. 121); de fet, E. tenuifolium es destacada, junt amb altres espècies termòfiles, com element diferencial dront a altres tipus d'espartars de zones més elevades o continentals. No resulta estrany que aparega en marges de camins, especialment a les pistes forestals. Usos i propietats No es coneixen. Observacions Conviu freqüentment amb E. asclepium (xafarroni), molt semblant en el seu aspecte general, però amb les fulles basals disposades en espiral (no enfrontades en un únic plànol) i amb més de 2 segments eixint de la base del limbe. 98

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Erica multiflora Noms comuns en valencià Bruc d'hivern, petorrets, cepell, xipell. Noms comuns en castellà Brezo, bruguera, ucre Descripció Arbust perenne, erecte, que pot superar el metre d'alçada, inclús els 2 m. Fulles molt nombroses en los porcions superiors de les branques, curtes, linears i revolutes, agrupades en fascicles de 3-6 fulles. Flors rosades en forma de gerreta amb els estams, que ixen de l’interior de la corol·la, clarament visibles per la coloració més intensa; agrupades en inflorescències corimbiformes amb nombroses flors en la part final de les branques, flors que després de seques es mantenen sobre la planta durant molt de temps. Fruit en càpsula. Distribució general Mediterrània centroccidental Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

A l'hivern, d'agost a desembre

Hàbitat Màquies i, sobre tot, a les brolles seques calcàries de les àrees tèrmiques costaneres i de la muntanya mitjana i baixa. Usos i propietats La fusta dels brucs és molt dura; de fet és la principal matèria prima per a les pipes de fumar. A les nostres comarques s'ha emprat per a fer agulles de cosir sacs i algunes eines; també s'utilitza per a fer mobles i com a llenya d qualitat. Les flors són molt apreciades per les abelles, el que permet la elaboració d'una mel monofloral: la mel de bruc, de color fosc. La medicina popular també la considera útil per a tractar la hipertensió i per al reuma. Observacions A la Vall dels Alcalans, concretament a les parets rocoses del Barranc Reial (Real de Montroi) també s'ha indicat la presencia del bruc de roca o valencià (Erica terminalis), molt fàcil de identificar per les flors típiques amb els estams inclosos s en el tub de la corol·la; a més es una planta rupícola, lligada a les parets rocoses. El seu nom popular més estès, petorrets o petorrera, fa referència al soroll característic que produeix al cremar-se.

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Eryngium campestre Noms comuns en valencià Panical, card panical o girgoler, centcaps. Noms comuns en castellà Cardo corredor, blanco, bajo o setero. Descripció Planta herbàcia perenne, amb la tija erecta (fins 50 cm d’alçària), rígida, estriada i molt ramificada en la part superior, de color verd clar grisenc. Fulles dures, grans (10-25 cm) profundament dividides, amb lòbuls acabades en punxes, la majoria disposades en roseta basal, les caulinars escasses i més menudes. Flors de color blanc agrupades en glomèruls (umbel·les) terminals compactes envoltades de bràctees (falses fulles) espinoses que li donen un aspecte molt característic; aquestes es reuneixen en inflorescències amples, corimbiformes, que ocupen tota la part superior de la tija. Fruits també espinosos. Distribució general Planta amplament distribuïda per la Regió Mediterrània, des de el Marroc fins al sud-oest d'Àsia, i per el centre d'Europa; també s'ha introduït en el nord d'Amèrica i en Austràlia. Estesa per tota la Península Ibèrica i les Balears i molt comuna en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (maig) juny a agost (octubre).

Hàbitat Molt comuna en tot tipus de brolles, timonedes i pastures, sempre en formacions obertes o esclarissades, poc elevades, seques i ben assolellades; també apareix en ambients més o menys antropitzats, com les vores dels camins i sendes de muntanya, erms, i als camps de cultiu i bancals, on resulta molt pionera en la seua aparició després de l'abandonament dels treballs agrícoles. Usos i propietats El seu ús popular més estès, especialment entre els agricultors i ramaders, està relacionat amb la prevenció dels escaldats de la suor, portant un canutet sec penjat al coll, com un collar, o en altre lloc dels cos, en contacte amb la carn. Com indiquen els seus noms popular, tant en castellà com en valencià, aquest és el card que produeix les gírgoles de panical o seta de cardo (Pleurotus eryngii). Observacions El nom de cardo corredor fa referència a que una vegada seca, la planta sencera es trenca per la base amb molta facilitat i el vent l'arrossega per terra. Aquesta és una estratègia molt efectiva per a la dispersió de les llavors, en alguns casos a distancies molt llunyanes, i molt utilitzada en espècies pròpies de terrenys secs amb poca cobertura vegetals, com ho són els escenaris clàssics de les pel·lícules de l'oest on sovint apareixen aquest tipus de plantes. 100

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Euphorbia serrata Noms comuns en valencià Lletrera de vinya, lletera, lleteresa. Noms comuns en castellà Lechetrezna serrada, hierba lechera, leche de bruja, lechiruelas, chirrihuela. Descripció Herba perenne amb tiges erectes ascendents (fins a 50 cm d’alçària). Fulles sèssils, alternes, de color verd-blavós, molt variables en la seua forma: des de lineals i estretes fins a ovalades i amples, sempre amb el marge serrat, caràcter al que fa referència el seu nom científic. Bràctees de l’inflorescència groguenques, amples, ovato-cordiformes i serrades en el marge. Flors verdoses poc vistoses, reunides en inflorescències terminals, molt característiques del gènere, amb 4 glàndules (nectaris) d'apèndix curts i part femenina pedunculada. Fruit en càpsula amb llavors cilíndriques. Distribució general Planta de distribució mediterrània occidental i macaronèsica (Canàries), dispersa per quasi tota la Península Ibèrica, on resulta més freqüent en la meitat oriental, i Balears. Molt comuna a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) març a juliol (desembre).

Hàbitat Habitual en medis antropitzats amb sòls remoguts i ± enriquits en compostos nitrogenats, com camps i bancals de cultiu, especialment als abandonats, i marges de camins, també apareix en brolles, timonedes i pastures calcàries més o menys alterades, esclarissades, seques i assolellades. Usos i propietats Les substàncies presents en el làtex són tòxiques en algunes espècies, inclús per contacte com és el cas la bambollera (E. characias; pàg. 55), però en la lletera serrada té propietats que s'han utilitzat per a triar o quallar la llet i fer formatge. Observacions Les lleteres es reconeixen amb molta facilitat per les seues inflorescències i pel làtex que brolla al trencar la tija o les fulles. A la Vall dels Alcalans, s'han identificat 8 espècies que són molt comunes als hàbitats artificials (cultius, vores de camins, solars, etc.). E. helioscopia (pàg. 201), té bràctees de la base de la inflorescències arrodonides i amples que semblen una estrella o un sol; E. segetalis té fulles estretes, lanceolades (pàg. 201); E. peplus és la més menuda i presenta filles amples, més o menys arrodonides i els fruits presenten crestes anguloses amb ales estretes. 101

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Fumana ericoides Noms comuns en valencià Esteperola, perdiguera, estepa groga, falsa herba de setge, herba blanca. Noms comuns en castellà Sillerilla, hierba sillera, jarilla, jara-tomillo, tomillo de flor de jara. Descripció Xicotet arbust (camèfit) perenne de fins 30 cm d’alçària, amb branques erectes i robustes, fortament llenyoses a la base. Fulles menudes, alternes, linears, semicilíndriques, mucronades, sense pels (cilis) marginals. Flors axil·lars amb pedicels arquejats, intensament rogencs, corol·la amb 5 pètals de color groc i 5 sèpals. Càpsula ovoide amb 3 valves. Distribució general Mediterrània sud-occidental, s'estén pel sud-est de la Península Ibèrica, les Illes Balears i el nord de Marroc. En la primera, es concentra en el litoral mediterrani, des de Tarragona fins a Màlaga. A la Comunitat, apareix dispersa per tot el territori, aprofitant les àrees tèrmiques per penetrar cap a l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) març a juny (juliol).

Hàbitat Brolles, timonedes i pastures seques, sempre en formacions molt obertes i assolellades; també en rocams. Usos i propietats No s'han trobat usos associat amb aquesta espècie, però F. ericifolia es considera efectiva per augmentar la secreció d'orina (diürètica), per reduir la tensió sanguínia (hipotensora), per retindre les hemorràgies (hemostàtica), per afavorir la curació de ferides (vulnerària) o impedir la seua infecció. Observacions A la Vall dels Alcalans també resulten prou comunes altres congèneres, totes amb flors vistoses de color groc intens; a més, la presencia de estams perifèrics sense antera i les fulles linears permet diferenciar-les dels Helianthemum. La més semblant és F. ericifolia, amb la que conviu freqüentment en les mateixes comunitats vegetals, i de la que es diferencia fàcilment pel seu hàbit postrat o ascendent, amb la base no molt llenyosa; a més les fulles de la darrera presenten pèls molt fins disposats al marges. F. thymifolia i F. laevis presenten fulles oposades i revolutes al marge, molt menudes i viscoses en la primera per l'abundància de pèls glandulosos; en F. laevipes les fulles són alternes i molt fines i de color glauc i presenten en les axil·les fascicles de fulles molt menudes. 102

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Galium fruticescens Noms comuns en valencià Herba mosquera, herba dels boscos, herba blanca, espundinella blanca. Noms comuns en castellà Galio blanco, fruticoso o leñosos, aspereta. Descripció Herba perenne, lleugerament llenyosa a la base, erecta (fins 50 cm d’alçària) amb tiges ramificades que donen branques curtes cap a la meitat superior. Fulles linears, verticil·lades en nombre de 6-10, d’àpex agut, fortament incurvades, amb el marge revolut o engrossit i finament denticulat. Flors molt menudes, amb 4 pètal blancs, disposades en inflorescències grans i aparents, multiflores, laxes de forma piramidal, que ocupen la major part de la tija. Fruit amb dos peces aplanades més llargues que amples. Distribució general Endemisme del sud i de l'est ibèric amplament distribuït per les àrees termo i mesomediterrànies de la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juliol.

Hàbitat Creix en brolles aclarides i pastures secs i més o menys enriquides en compostos nitrogenats, parets calcaries i llocs pedregosos i assolellats; també pot aparèixer en comunitats antròpiques ruderals i arvenses, com les vores de camins i carreteres camps i bancals abandonats, etc. Usos i propietats S'utilitzava com atraient de mosques i mosquits. Observacions Aquest gènere, representat per 5 espècies a la Vall del Alcalans (G. aparine —pàg. 202—, G. fruticescens, G. lucidum, G. parisiense, G. valentinum —pàg. 146—), és molt fàcil de reconèixer per la disposició de les seues fulles estretes (linears) i aspres al tacte, en verticils al voltant dels nusos amb un nombre variable, però sempre superior a 4. Un altra espècie molt semblant a la descrita i il·lustrada en aquesta fitxa és Galium lucidum, que pot diferenciar-se per la seua inflorescència limitada en la meitat superior de la tija i per les fulles més llargues i rectes o molt poc incurvades i planes en els marges. Per lo general, en las àrees on conviuen les dos espècies resulta prou complicada la seua diferenciació per la presència de nombroses formes intermèdies. 103

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Globularia alypum Noms comuns en valencià Corona o coroneta de frare, segullada, fuixarda, escotxarda, herba cossiada. Noms comuns en castellà Coronilla de fraile, cardenilla, cebollada, corona de rey, siemprenjuta. Descripció Arbust compacte de 40-60(100) cm d'alçària, amb branques llenyoses erectes, d’un color terròs característic i molt foliosa, amb fulles fins a la base de les flors. Fulles alternes, el·líptiques a oblongo-obovades, agudes i mucronades, de vegades amb 2-3 dents apicals, de consistència rígida (coriàcies) i color verd més o menys grisenc. Flors de color blavós a violaci reunides en grans capítols terminals (1-2,5 cm de diàmetre), d'aspecte molt característics. Distribució general Espècie mediterrània també coneguda en Madeira. En la Península Ibèrica, s'estén per la meitat oriental i per les Illes Balears. Molt comuna en les àrees litorals i sublitorals de la Comunitat Valenciana, la seua freqüència va disminuint cap a l'interior, quedant exclosa de les àrees més gelades i de les muntanyes per damunt del 700 metres. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’octubre a abril, encara que pot mantenir alguna flor durant tot l'any.

Hàbitat Característica de les brolles i matollars termòfils sobre sòls calcaris secs, amb preferència per les formacions obertes i ben assolellades. Usos i propietats Ha estat utilitzada en el costumari tradicional com un laxant tant enèrgic que pot arribar a causar còlics intensos, per la qual cosa ha estat emprat en dosis molt baixes per aconseguir aquest efecte, aquestes conseqüències imprevisibles i perilloses han provocat una notable reducció del seu ús, inclús a nivell popular. Observacions La seua inflorescència amb nombroses flors ligulades de color blavós a violaci, abundants durant la tardor, i la forma característica de les seus fulles coriàcies, la fan inconfusible en qualsevol moment de l'any. 104

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Haplophyllum linifolium subsp. rosmarinifolium Noms comuns en valencià Ruda mascle Noms comuns en castellà Ruda silvestre, ruda macho, ruda de romero, pestosa. Descripció Planta perenne, de fins a 50 cm d’alçària, amb la base llenyosa de la surten nombroses tiges d'aparença herbàcia, lleugerament pilosa, amb pèls curts i suaus. Fulles alternes, senceres, sèssils i linears (1-3 x 0,1-0,3 cm), sense pèls. Flors disposades en grups terminals (corimbes) més o menys densos, amb 5 pètals i 5 sèpals enters, tots dos de color groc. Fruit en càpsula verrucosa (4-5 mm) amb 5 lòbuls. Aquesta subespècie es distingeix de la subsp. linifolium, també comuna a la província de València, perquè les fulles d'aquesta darrera son lanceolades i pubescents. Distribució general Haplophyllum linifolium és una espècie amplament distribuïda per la Mediterrània occidental, que en la Comunitat Valenciana resulta bastant comuna, encara que de forma dispersa, en les 3 províncies. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juny

Hàbitat Brolles, timonedes i pastures calcàries seques, sempre en formacions molt obertes, amb escara colonització vegetal, i assolellades amb sòls pedregosos o poc desenvolupats. Usos i propietats Tradicionalment utilitzada per tractar afeccions de la pell, encara que el seu ús té que estar restringit a la prescripció i mèdic, perquè pot resultar irritant per al alguns tipus de pell. D'altra banda, es troba entre les plantes utilitzades per a la elaboració d'alguns dels coneguts herberos tradicionals de Mariola, però en quantitats molt baixes pel seu sabor amarg. Observacions Aquesta planta emet un aroma intent i característic semblant al de les seues parents les rudes (Ruta sp. pl.), considerat desagradable per alguns fins al punt de quedar reflectit en el seu nom: pestosa. 105

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Helianthemum marifolium Noms comuns en valencià Herba del setge, setge, setxe, tuferola. Noms comuns en castellà Jarilla de hoja de maro, jarilla de hoja menuda. Descripció Planta perenne amb base llenyosa, postrada, més o menys cespitosa, amb tiges ascendents, fins a 30 cm d’alçària, cobertes de pèls. Fulles oposades, peciolades, sense estípules o soles presents en el fulles superior de la tija florífera, de morfologia molt diversa, color verd fosc i pilositat molt variable per l'anvers i gris, per la densa capa de pèls, pel revers. Flors pentàmeres de color groc, agrupades en inflorescències terminals no ramificades. Fruit en càpsula. Distribució general Espècie de distribució mediterrània occidental, la seua àrea s'estén des de la península Ibèrica, on ocupa un territori molt extens que abasta les meitats oriental i meridional, illes Balears, sud de França, Argèlia i Marroc. Amplament representat a la major part del territori valencià, on pot arribar a resultar localment abundant. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (febrer) març a juny (juliol)

Hàbitat Brolles i timonedes seques, pedregars i rocams, sempre en comunitats obertes, esclarissades i assolellades, normalment sobre substrats calcaris, encara que també forma part de les comunitats de algepars. Usos i propietats Popularment, aquesta planta s'utilitza com a depurativa de la sang, per desinfectar les ferides i per augmentar la secreció d'orina (diurètica). Observacions A la Vall dels Alcalans, també pot trobar-se un altra espècie prou semblant (Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium) que, a diferència de la descrita, presenta una inflorescència molt ramosa i fulles amb estípules ben desenvolupades, i també H. hirtum, només observat puntualment per els voltant de la Lloma Coca (Real de Montroy). Aquesta darrera es reconeix pel seu port fruticós, erecte, no postrat, i per presentar estípules més llargues que el pecíol de les fulles annexes, que són lanceolades i amb els marges revoluts. 106

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Helianthemum syriacum Noms comuns en valencià Romer blanc, romerí. Noms comuns en castellà Romero blanco, romerillo, hierba sana, jarilla romero. Descripció Arbust (camèfit) perenne de base llenyosa, amb branques erectes, de coloració rogenca, que poden superar els 50 cm d’alçada, cobertes de pèls estrellats. Fulles (10-50 x 2-8 mm) oposades, de color verd-grisenc, linears a lanceolades, revoltes en el marge, amb l’àpex agut i amb abundants pèls estrellats, molt més abundant en el revers, donant-li un aspecte tomentós i color més blanquinós. Flors pentàmeres, nombroses, de color groc viu, reunides en inflorescències corimbiformes ramificades en l'extrem superior de la planta. Fruit en càpsula pilosa en l'àpex. Distribució general Espècie mediterrània que s'estén pel centre i la meitat oriental de la Península Ibèrica i per Andalucia. Amplament representada i molt comuna a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (gener) març a juliol (octubre)

Hàbitat Creix en tot tipus matollars secs més o menys oberts, esclarissats i assolellats, sobre substrats de naturalesa bàsica, com les calcàries, les dolomies, les margues amb algeps i els terrenys arenosos. També apareix en les comunitats pioneres que inicien la colonització dels de cultius abandonats i altres medis desprovistos de la coberta vegetal. Usos i propietats La medicina popular utilitza les infusions de les summitats florides per augmentar la secreció d'orina (diürètica) i per baixar la febra (febrífuga). Observacions Aquest gènere molt ben caracteritzat per l'aparença de les flors, que a diferencia de Fumana presenten tots el estams terminats en anteres, té un representant de flors blanques a la Vall dels Alcalans, la perdiguera (Helianthemum violaceum). Es tracta d'un mateta llenyosa amb tiges ascendents fàcil de reconeixer per les seues fulles el·líptiques o linears de color verd i amb el nervi central molt marcat pel anvers; el revers el blanquinós per la concentració de pèls. 107

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Helichrysum stoechas Noms comuns en valencià Sempreviva borda, balsamilla de bosc, flor de tot l'any, flor de Sant Joan, flor de mort. Noms comuns en castellà Siempreviva de monte, siempreviva olorosa, manzanilla bastarda, perpetua. Descripció Mata perenne de aspecte prou variable, llenyosa en la base, de fins 40 cm d’alçària, molt ramificada i més o menys tomentosa, caràcter responsable de la seua coloració grisenca. Fulles alternes, lineals, estretes, revolutes en el marge i gris-blanquinoses per la densa coberta de pèls Flors molt característiques, amb les flors i les bràctees de color groc intens, daurat, disposades en capítols reunits en inflorescències terminals corimbiformes més o menys denses, i de tacte membranós per la seua consistència escariosa. Tota la planta desprèn una olor ben característica. Fruit en aqueni amb vila del pels simples. Distribució general Mediterrània, s'estén pel nord d'Àfrica i el sud i l'oest d'Europa sense allunyar-se molt de les costes mediterrànies, excepte a França i a la Península Ibèrica, on arriba fins zones atlàntiques. A Espanya apareix pràcticament per tot el territori, però resulta més abundant a les zones litorals i costaneres, com a la Comunitat Valenciana, on s'estén des de els arenals costaners fins a les zones muntanyoses continentals de l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny (setembre)

Hàbitat Erms i matollars secs, oberts, esclarissats i assolellats i també als rocams, en substrats calcaris i silicis i en arenals costaners; també apareix en algunes comunitats antròpiques, com vores de camins i cultius, i també en les comunitats vegetals pioneres que colonitzen els camps de secà (oliveres, garroferes) abandonats. Usos i propietats Planta molt aromàtica utilitzada en el costumari popular amb diferents destinacions: com digestiva, per al mal de queixal, per les hemorroides o simplement per donar bona olor a les estances domèstiques. També s'utilitza amb freqüència en jardineria i per a la elaboració de motius decoratius amb flor seca que, aprofitant l'aroma de la planta, també serveixen per a perfumar delicadament les habitacions, convertint-se en un substitut natural dels ambientadors químics o elèctrics. 108

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Leuzea conifera Noms comuns en valencià Carxofeta, carxofeta de muntanya, pinya de Sant Joan, cigala, culleres de pastor, guitarra, herba de ronya, perdiuetes. Noms comuns en castellà Cuchara de pastor, alcachofilla, cardo del sol, cucharita de la virgen. Descripció Planta herbàcia perenne, amb tija erecta fins a 30 cm d’alçària. Fulles senceres, especialment les inferiors, o profundament lobulades, verdes i més o menys grisenques per l'anvers i blanquinoses pel revers, cobertes de pèls sedosos i disposades en una roseta basal. Flors totes tubuloses de color rosat, agrupades en capítols terminals envoltats per bràctees escarioses (textura de paper) que li donen un aspecte molt característics, semblant a una carxofa o una pinya de pi. Fruits en aqueni de color negre, proveït d'aparell volador (vilà) amb pèls sedosos llargs. Distribució general Planta de distribució mediterrània centre-occidental, amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears. Molt comuna a quasi tota la Comunitat Valenciana, resulta molt més escassa o inclús desapareix als territoris semiàrids de la província d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (abril) maig a juliol.

Hàbitat Forma part de brolles, timonedes i pastures seques i assolellades, normalment en comunitats obertes o esclarissades, penetrant en bancals i camps de cultiu quan són abandonats. Resulta especialment freqüents als fenassars que ocupen el sotabosc de les plantacions denses de pi blanc (Pinus halepensis). Usos i propietats Popularment coneguda per la seus propietats per prevenir, assecar o eliminar les molestes hemorroides; també se li atribueixen propietats digestives, antiinflamatòries i vulneràries. També està prou estès la utilització de les inflorescències com element decoratiu. Observacions El seu nom popular deriva de l'ús que fen els pastors per a engolir la sopa: deixant el capoll a remulla, les bràctees escarioses s'esponjaven i d'aquesta manera era més fàcil de xuplar. 109

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Linum narbonense Noms comuns en valencià Llí blau, llí de llistonar. Noms comuns en castellà Lino azul, lino bravo, lino silvestre. Descripció Planta perenne, erecta o ascendent, d’uns 30-60 cm d’alçada, amb la base més o menys llenyosa de la que surten diverses tiges amb un creixement radial característic (estirades prop del terra), cobertes de fulles sèssils, alternes, linear-lanceolades i agudes. Flors en grups corimbiformes poc nombrosos situats a l'extrem de les tiges, amb pètals grans (2-3 cm) de color blau viu (més clar o blanc en el centre), que fan molt vistosa la seua floració (també s'observen exemplar de color molt pàl·lid o quasi blanc). Fruit en càpsules subgloboses, de 8-12 mm. Distribució general Se li atribueix un àrea de distribució que s'estén pel centre i l'oest de Regió Mediterrània. Amplament representada a la major part de la Península Ibèrica i les Illes Balears, resulta més rara o desapareix al territoris cantàbrics i atlàntics més plujosos. Freqüent i abundant a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juliol.

Hàbitat Forma part de les màquies esclarissades, de les brolles i timonedes obertes i ben assolellades i dels fenassars i altres pastures, que ocupen els sòls pedregosos o poc desenvolupats, sempre de naturalesa calcària; també pot aparèixer en comunitats ruderals i arvenses, com vores de camins, bancals i antics cultius. Usos i propietats Les llavors bullides es fan servir en alguns pobles de la Serra d'Espadà per activar la circulació sanguínia i purificar la sang; a més a més, engolides directament amb aigua es fan servir com a laxants. La seua vistositat i la facilitat de cultiu han afavorit la seua incorporació com planta ornamental a la jardineria mediterrània. Observacions Diverses espècies de lli s'han cultivat des del començament del Neolític i al llarg dels segles per obtindre fibres i oli de les llavors. A Europa fins l’arribada del cotó durant l’edat mitjana va ser la fibra més preada en la confecció de bons teixits. 110

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Lithodora fruticosa Noms comuns en valencià Herbeta de la sang, botgeta de la sang, herba de les set sangries, aspró, asprilla. Noms comuns en castellà Sanguinaria, hierba de las siete sangrías, carrasquilla arbustiva, anguina, chupamieles. Descripció Arbust llenyós densament ramificat, amb tiges joves erectes (fins a 60 cm d’alçària) i cobertes de pèls rígids, curts i blancs. Fulles alternes, sèssils, estretes i allargades (linears), revolutes en el marge, cobertes de pèls aspres, amb el revers cobert de tubercles. Flors de color blau intens púrpura, que canvien posteriorment a purpuri; les peces de la corol·la estan soldades, formen un tub allargat que es divideix, en el seu extrem, en cinc lòbuls. Fruit sec blanquinós, dividit externament en quatre parts (mericarps). Distribució general Element de la Mediterrània occidental distribuït principalment per l'est de la Península Ibèrica, les Illes Balears y el sud-est de França, amb algunes localitats disperses en el nord d'Àfrica. Molt comuna i freqüent per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) març a juny.

Hàbitat Brolles esclarissades i timonedes seques i assolellats sobre substrats bàsics, amb preferència de sòl margosos; amb menys freqüència també s'instal·la en les clarianes ben il·luminades de diversos tipus de bosc: pinedes, carrascars, savinars, etc., mostrant una elevada tolerància a la temperatura que li permet estendres des de les muntanyes tèrmiques litorals fins a la zones elevades continentals de les terres d'interior.. Usos i propietats La infusió de les summitats florides és molt reconeguda i recomanada per a rebaixar i depurar la sang i per baixar la tensió arterial (hipotensora); també se li reconeixen propietats antiinflamatories i antisèptiques, afavorint la curació de les ferides i ulceracions de la pell, anticatarrals que la fan recomanable en el tractament de grips i refredats, i per baixar els nivells de colesterol. Observacions Les seues propietats medicinals fan relacionar el seu nom popular amb el seus usos tradicionals, però sembla que el mot deriva de l'aparença que adquireix la planta quan es semen les flors, perquè amb el canvi de coloració d'aquestes sembla estar coberta de sang. 111

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Lobularia maritima subap. maritima Noms comuns en valencià Caps blancs, herba blanca, miramars. Noms comuns en castellà Mastuerzo marino, aliso de mar. Descripció Herba perenne, feblement lignificada a la base, cespitosa amb nombroses tiges herbàcies postrades o ascendents (fins a 40 cm d’alçària). Fulles alternes, lanceolato-linears. Flors menudes que fan olor de mel, amb 4 pètals disposats en creu, de color blanc o lleugerament violaci, agrupades en una inflorescència corimbiforme terminal, a la que fa referència el seu nom popular. Fruits ovoides que, quan maduren, desprenen les valves i les llavors, i queden a sobre de la tija unes membranetes translúcides de forma arrodonida. Distribució general Espècie de distribució circunmediterrània i macaronèsica que com a conseqüència de la seua naturalització s'ha estès pel centre i nord d'Europa i d'Amèrica, per Austràlia, etc. En la Península Ibèrica, mostra preferència per les àrees de clima mediterrani, resultant comuna en tota la costa de la Mediterrània i, en l'atlàntica, fins a la desembocadura del riu Duero. Apareix més cap al nord i també en la cornisa cantàbrica, però aquestes poblacions se sospita que són naturalitzades. Molt freqüent i comuna a la Comunitat Valencina, inclús en territoris molt allunyat de la costa. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració Tot l'any.

Hàbitat Amb una notable amplitud ecològica, aquesta planta podem trobar-la en brolles, timonedes i pastures seques des dels arenals costaners fins a la muntanyes mesomediterrànies, prou allunyades de la costa; també s'instal·la en rocams calcaris i en les comunitats antròpiques de les vores de camins, cultius, solars abandonats, clivelles i badals dels marges de pedra seca, etc. Usos i propietats Es considera com una bona planta diurètica, per a desfer i traure les pedres del ronyó; el costumari popular li atribueix propietat com a remei contra les picades de l’alacrà. Molt utilitzada en jardineria, s'han obtinguts molts cultivars amb una important varietat de colors florals. 112

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Lupinus mariae-josephae Noms comuns en valencià Tramussera valenciana Noms comuns en castellà Altramuz valenciano Descripció Planta

herbàcia

anual,

pubescent, erecta (fins a 50 cm) i ramificada des de la base. Fulles palmatisectes amb 5-7 foliols, i pecíols llarg i villosos. Inflorescència principal en raïm terminal, amb flors (fins a 25) disposades al llarg de l'eix. Corol·la groguenca en el botó floral, després blanca, que vira a rosat o magenta ± intens amb la maduració. Llegum de color marró ± obscur, amb 1-5 llavors el·lipsoidals. Distribució general Endemisme exclusiu de la província de València, recentment descrit com probablement extint al medi natural i redescobert en diferents poblacions de La Ribera Alta (Montserrat i Llombai), La Safor (Gandia) i La Costera (Xàtiva). Distribució en la Vall dels Alcalans Montserrat

Època de floració Març a maig

Hàbitat Forma part de les comunitats de teròfits i geòfits que ocupen les clarianes d'espartars, coscollars, romerals o altres formacions llenyoses mediterrànies, en sòls calcaris poc desenvolupats i pedregosos i a les escletxes i cavitats de la roca. Usos i propietats No s'han descrit usos específics d'aquesta espècie, emparentada amb la tradicional Tramussera cultivada (Lupinus albus), encara que alguns testimonis de gent major de la comarca parlen de la recol·lecció de les llavors per a consum humà. Observacions Planta protegida per la legislació valenciana, inclosa en el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades en la categoria de espècie vulnerable. La escassesa de poblacions conegudes i les fortes fluctuacions interanuals en el nombre d'exemplars (que poden arribar a diferencies de varis milers) fan necessari l'establiment de mesures legals per garantir la seua supervivència a llarg termini. Entre les espècies de tramusseres conegudes a la Península Ibèrica, 8 incloent el tramús cultivat que s'ha naturalitzat en algunes àrees, aquesta és l'única que es desenvolupa sobre sòls esquelètics, mostrant una clara preferència pels substrats rics en carbonats. A més, tota la història del seua descobriment està plena de coincidències i anècdotes curioses. 113

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Opuntia maxima Noms comuns en valencià Palera, figuera palera, figuera de moro Noms comuns en castellà Chumbera, tuna. Descripció Planta crassa i espinosa, robusta, erecta (fins 5-6 m, pot arribar a fer-se arborescent amb un tronc ben desenvolupat), formada per tiges aplanades (cladodis, popularment coneguts com "pales") i articulades de color verd, més o menys blavós en les pales velles, amb espines molt variables en densitat i grandària. Fulles menudes (d'uns 3 mm de longitud), ràpidament caduques, reduïdes a espines en les part més velles. Flors grans (78 cm de diàmetre), de color groc situades al marges de les pales. Fruits carnosos (figues paleres) recoberts d’espines. Distribució general Probablement originaria de Mèxic, va ser introduïda en el segle XVI per els conqueridors espanyols per a criar les cotxinilles productores de carmí. Actualment es troba naturalitzada amb caràcter invasor per quasi tot el món. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juliol.

Hàbitat Es troba a les vores de camins, al voltant de les construccions humanes (castells, ermites, masos, corrals), al marges del camps i bancals, i també penetra en matollars natural, on pot competir i inclús eliminar per competència a la vegetació natural, especialment als rocam i pedreres i altres indrets amb sòls poc desenvolupats o particularment secs. Usos i propietats Cultivada pels seus fruit comestibles i, en zones de clima àrid o semiàrid, per a la formació de tanques vives. Les figues paleres maduren a l’estiu i s’aconsellen per a tallar les diarrees; també es fan xarops per a la tos i el suc de la fulla partida pel mig pot menjar-se amb sucre per a curar constipats. El costumari popular replega l'acció de penjar fulles per conjurar els zels dels xiquets. Observacions Un altre cactus de grans dimensions naturalitzat a la Vall dels Alcalans és Opuntia subulata, coneguda com "agulles d'Eva" (pàg. 208). A diferencia de la palera, els cladodis son cilíndrics amb les areoles molt marcades i les flors són de color rogenc. 114

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Paronychia argentea Noms comuns en valencià Herba de neu, herbeta de la sang, sanguinària blanca, paroníquia argentada. Noms comuns en castellà Nevadilla, sanguinaria, hierba de la sangre. Descripció Planta herbàcia vivaç de base llenyosa, poc elevada però molt llarga, normalment postrada, amb tiges primes esteses al terra. Fulles oposades, menudes més curtes o iguals que els entrenusos, amb el marge ciliat amb pèls molt fins. Flors menudes i molt poc visibles, per estar envoltades per unes bràctees molt característiques d'aquest gènere, membranoses amb consistència de paper i amb aspecte argentat, agrupades en glomèruls ben definits i molt cridaners, situats als extrems de les branques. Distribució general Planta de distribució mediterrània que abasta les Illes Canàries. Amplament distribuïda, però de forma dispersa, per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Freqüent i abundant en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Planta comuna en ambients nitrificats, com les pastures seques, timonedes i brolles esclarissades; també apareix amb freqüència en ambients antropitzats: camps de cultiu, bancals, erms, descampats, vores de camins, etc. Usos i propietats Les infusions de les summitats aèries s'utilitzen popularment com a diürètica, per fer orinar i ajudar a eliminar les pedres del ronyó, i també per baixar la febre (febrífuga) i la tensió (hipotensora). Per via externa, els pegat de plantes xafades ajuden a la curació de ferides (vulnerària). Observacions Els glomèruls de bràctees d'aspecte argentat permeten reconèixer amb molta facilitat a les espècies de Paronychia presents a la Vall dels Alcalans. A més de la descrita, també trobem als mateixos hàbitats la paroníquia nívia (P. capitata), que es diferencia per detalls morfològics de les peces florals i també perquè els exemplars de la darrera tenen una estructura més compacta i quan estan florits apareixen completament coberts pels glomèruls argentats. 115

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Phlomis crinita subsp. crinita Noms comuns en valencià Orella de llop, trencapedres, cresolera, gresolera metxera, clavellet de pastor, herba de la gangrena. Noms comuns en castellà Barbas de macho o de pastor, oreja de burro, mechera, oropesa. Descripció Planta llenyosa perenne amb arrel tuberosa i tiges erectes fins a 1 metre d’alçària, ramificades cap en la meitat superior, grises per estar coberta d'una borra de pèls estrellats. Fulles, la majoria en roseta basal, clarament peciolades, apelfades, grosses, de forma ovada amb la base cordada i color grisenc. Flors labiades molt característiques, amb el llavi superior en forma de casc, còncau cap a baix, i l'inferior trilobulat, agrupades en verticil·lastres, cadascun amb 6 flors de color groguenc amb estries rogenques, que s'organitzen en espigues terminals discontinues,. Distribució general Endemisme del quadrant sud-oriental de la Península Ibèrica, resulta abundant per les serralades de la meitat meridional de la província de València i dispersa per tota la d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi.

D’abril a juny

Hàbitat Brolles i matollars calcaris en sòls pedregosos i en indrets secs i assolellats. Usos i propietats Utilitzada en el costumari popular en infusions com a diürètica, per reduir les inflamacions de ronyó i fer córrer l'orina per afavorir la eliminació d'arenilles i pedres, i també per tallar la diarrea. A més, les fulles es preparaven enrotllades per fer metxes de cresol, aplicació de la que deriven alguns dels seus mots poulars. Observacions Aquesta és una de les moltes plantes valencianes descrites pel reconegut botànic valencià Josep A. Cavanilles, concretament de la comarca de La Safor. A la Vall dels Alcalans, també es troba l'orella de llebre (Phlomis lychnitis) fàcil de reconeix per l'aparença equivalent de les llargues inflorescències i que es diferencia per les seues fulles lanceolades llargament atenuades en un pecíol poc distint i les flors de color groc intens. 116

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Rosmarinus officinalis Noms comuns en valencià Romer, romaní. Noms comuns en castellà Romero. Descripció Arbust molt aromàtic, perenne, llenyós, molt ramificat des de la base, amb branques erectes (fins a 1,5 m d’alçària), ocasionalment postrades, densament folioses. Fulles linears, dures (coriàcies), amb els marges més o menys revoluts, segons les carències d'aigua, i l'anvers blanquinós per estar densament cobert de pèls glandulosos que concentren els olis essencials. Flors bilabiades amb dos llavis ben marcats, de color blau clar, rosaci o blanquinós, i 2 únics estams ben visibles que sobreïxen de la corol·la sota el llavi superior. Distribució general Planta mediterrània per excel·lència, amplament distribuïda per la major part de la Península Ibèrica i les Illes Balears i també per tots els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Tot l’any, però té 2 màxims anuals: un de tardor i altre de primavera.

Hàbitat Planta d'elevada plasticitat ecològica que creix sobre tot tipus de sòls, però amb una clara preferència pels calcaris, des del nivell del mar fins als 1.500 metres en les muntanyes temperades o càlides. Forma part de tot tipus de brolles i matollars sobre sòls secs i assolellats, arribant a densitats elevades en llocs fortament aclarits per tales o incendis, que adquireixen la seua denominació: romerals. També pot apareixen en les escletxes i replanells de rocams i pedregars. Usos i propietats El romer és una de les plantes aromàtiques mediterrànies més conegudes per la llarga i diversificada tradició culinària i medicinal. Realment, seria necessari un tractat monogràfic per nomenar tots els usos i aplicacions que ha rebut i continua reben aquesta planta, tant en el costumari popular com per part de diversos sectors industrials. És una planta tonificant d'interès mel·lífer, que es macera en alcohol per utilitzat la mescla obscurida en friccions efectives contra els dolors musculars i contusions. A més a més, també es emprada per a la perfumeria, la jardineria i inclús amb destinacions simbòliques. Per acabar d'arrodonir l'extens ventall d'aplicacions, indicar que alguns autors li atribueixen propietats afrodisíaques. 117

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Salvia verbenaca subsp. verbenaca Noms comuns en valencià Tàrrec, tàrrega, herba del mal d'ulls. Noms comuns en castellà Verbena, verbenaca, gallocresta, cresta de gallo, maro negro, balsamina. Descripció Planta herbàcia aromàtica, erecta (fins a 40-50 cm d'alçària), pubescent, amb la majoria de les fulles en roseta basal. Fulles rugoses i aspres al tacte, peciolades, de color verd fosc amb el marge més o menys profundament lobulat (subsp. verbenaca) o dividit (subsp. controversa). Flors en inflorescències espiciformes molt laxes que surten del centre de la roseta, agrupades en verticil·lastres amb 6-10 flors, de color blau violaci intens o clar, respectivament segons la subespècie, amb els llavis característics de la família de les Labiades. Les dos subespècies es diferencien per la lobulació de les fulles i la grandària i coloració de les flors. Distribució general Amplament distribuïda pel sud i l'oest d'Europa, el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia; també es troba naturalitzada en Amèrica del Nord, Austràlia i Nova Zelanda. Estesa per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears, resultant molt comuna i freqüent a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a juliol.

Hàbitat Resulta freqüent en les pastures, herbassars i timonedes que colonitzen els sòls agrícoles, especialment als bancals i camps de secà, o altres substrat alterats i més o menys enriquit en compostos nitrogenats, com els marges de camins i sendes de muntanya. Usos i propietats Aquesta planta s’utilitza en infusió de les summitats aèries com a digestiu i en forma d'emplastres com a vulnerària per afavorir la cicatrització de talls i ferides. Observacions A la Vall del Alcalans també es tenen referències de la presència de la gallocresta valentiana o rodaja-lancilla (Salvia valentina) en el terme de Montserrat, a les Crestes i voltants de la muntanya de la Carència. Aquest endemisme valencià es diferencia per les seues fulles senceres o molt lleugerament lobulades. 118

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa Noms comuns en valencià Camamirla, camamirla amarga, mançanilla (aquest castellanisme es reserva normalment per a la dolça). Noms comuns en castellà Abrotano hembra, manzanilla amarga, hierba piojera. Descripció Arbust (camèfit) perenne, poc elevat (fins a 50 cm) i molt ramificat, amb tiges aromàtiques i viscoses. Fulles alternes, menudes (0,6-2 cm), sèssils, amb lòbuls diminuts (1-2 mm) disposats en varies fileres, i cobertes d’una densa pilositat, que lis dona una coloració grisenca, o glabres i verdes. Flors sense lígules de color groc intens, reunides en capítols solitaris terminals molt aromàtics. Distribució general Planta de distribució mediterrània centre-occidental, amplament representada a la major part de la vessant mediterrània de la Península Ibèrica i les Illes Balears, va fent-se més rara fins desaparèixer per complet en tot l'oest i nord-oest. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De maig a juliol (setembre).

Hàbitat Abundant en les brolles i timonedes calcaries seques més o menys alterades i nitròfiles, sempre en formacions obertes ben assolellades, des de el nivell de la mar fins al 2.000 metres d'altitud. També resulta comuna en diverses comunitats antròpiques, com els bancals i camps abandonats i les vores dels camins rurals i de sendes de muntanya. Usos i propietats Planta d'ús popular per l'eficàcia i diversitat de les seues virtuts: tònic estomacal i digestiva, antisèptica, antiinflamatòria, cicatritzant, etc. També ha estat utilitzada per donar tonalitats daurades als cabells rossos o castanys clars. S'utilitzen els capítols florals en infusió i la tradició diu que s'han de collir el matí de Sant Joan, abans de l'eixida el sol. En jardineria, s'utilitza amb molta freqüencia una varietat molt pelosa que li dona una coloració blanquinosa a tota la planta, així com la subespècie endèmica de les Balears (subsp. magonica). Observacions Fàcilment identificable per l'olor característica que desprèn tota la planta. A més, les seues fulles, amb digitacions disposades en varies fileres, i els capítols de color groc intens, la fan completament inconfusible. A la comarca, només el panigroc valencià (Anacyclus valentinus) presenta inflorescències semblats, però aquestes poden presentar petites lígules perifèriques i, a més a més, les fulles i sobretot l'olor, són completament diferents (pàg. 161). 119

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Sideritis angustifolia subsp. angustifolia Noms comuns en valencià Rabet de gat, cua de gat. Noms comuns en castellà Rabo de gato, hierba de la almorrana. Descripció Arbust (camèfit) perenne, llenyosa, molt ramificada, de branques erectes (fins a 50 cm d’alçària), de color més o menys grisenc segons la pilositat, i viscoses al tacte. Fulles oposades, senceres, pubescents, estretes (linears) i agudes, de vegades les superiors amb alguna dent punxant. Flors bilabiades de color groc pàl·lid, disposades en verticil·lastres (rodalets) lleugerament separats, protegides inferiorment per un parell de bràctees amb nombroses dents espinescents, de longitud similar o superior que el calze. Distribució general Endemisme iberollevantí amb el centre de dispersió en les àrees termo i mesomediterrànies d'ombroclima sec o subhumid de les muntanyes litorals i sublitorals de quasi tota la Comunitat Valenciana, penetrant en les províncies de Tarragona, Albacete i Múrcia. Queda exclosa de l'extrem meridional d'Alacant, d'ombroclima àrid, i de les àrees interiors de Castelló, de clima supramediterrani continental. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De març a juliol.

Hàbitat Creix en brolles, timonedes i clarianes de matollars secs i assolellats sobre sòls calcaris; també apareix en les voreres de sendes, camins i altres llocs amb poca cobertura vegetal, un poc nitrificats. Usos i propietats Molt apreciada en l'herbolari popular, la infusió de les summitats florides són emprades per calmar el mal de ventre i són aplicades externament per curar tota classe d’inflamacions, ferides i per netejar els ulls. A més, és un del components principals dels tradicionals licors digestius coneguts com herberos. Observacions Les Sideritis es reconeixen fàcilment per la disposició de les flors en verticil·las-tres protegits per un parell de bràctees A la comarca, a més de la espècie tractada, hem trobat S. incana subsp. edetana en l'entorn de la MRF "Lloma de Coca" (Real de Montroi). No obstant això, la bibliografia i el BDBCV confirmen la presència de S. hirsuta i S. incana subsp. incana en la zona del Barranc Real (Serra del Caballó, Real de Montroi), no observades als nostres rastrejos. S. hirsuta presenta una major pilositat de les tiges i les fulles que són més amples i dentades en el marge que en S. angustifolia. 120

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Stipa tenacissima Noms comuns en valencià Espart. Noms comuns en castellà Esparto, atocha. Descripció Gramínia perenne herbàcia, molt robusta, cespitosa que forma mates compactes i denses de fins a 1,5 m de diàmetre. Fulles molt abundants, convolutes, rígides, coriàcies, gruixudes, més curtes que les tiges floríferes. Flors (espiguetes) reunides en una espiga (panícula) densa amb nombroses espiguetes, sobre un llarg peduncle que pot arribar als 1,8 m d’alçària. Espiguetes amb una llarga aresta (4-6 cm) que per la base s'enrotlla en una espiral molt característica dels membres del gènere Stipa i truncada en l'extrem. Fruit sec (cariòpside) amb pèls i arestes persistents. Distribució general L'espart es distribueix de manera natural pel Mediterrani Occidental i més concretament pel nord-oest d'Àfrica (Marroc, Argèlia, Tunísia i Líbia) i la Península Ibérica, on s'estén per la major part del territori. Molt comuna a les zones càlides de les muntanyes d'altitud mitjana i baix; més rara en zones interiors.

Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Creix en matollars oberts que colonitzen llocs secs i sòls pedregosos, normalment de forma dispersa, però pot arribar a formar comunitats d'elevada extensió i cobertura on resulta dominant: els espartars, normalment afavorit de forma artificial per a incrementar la disponibilitat de materials. Usos i propietats L'espart va ser una planta de gran importància econòmica que s'explotava antigament per aconseguir fibres. Aquest aprofitament es remunta varis milers d'anys enrere, perquè en l'actualitat el seu ús està reduït a diversos efectes poc quotidians i només es recol·lecta espart a nivell local i molt puntual. D'aquest material es realitzaven nombrosos utensilis per a la vida rural. Observacions A la Vall dels Alcalans, també es troba un altra Stipa, coneguda com pelaguer o llambra, (S. offneri) normalment a les mateixes comunitats vegetals que l'espart, però és una planta molt més menuda amb fulles junciformes (semblants a les dels joncs) amb espigues més laxes que pot identificar-se per la aresta espiralada i truncada típica del gènere. 121

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Teucrium pseudochamaepitys Noms comuns en valencià Cresta de gall, iva borda. Noms comuns en castellà Falso pinillo, hierba de la calentura, hierba de la cruz, hierba de San Antonio, orobal, romerillo falso. Descripció Mata sufruticosa amb varies tiges erectes (fins a 30 cm d’alçària), un poc llenyoses a la base i amb una pilositat dispersa i patent. Fulles alternes, piloses, dividides en 3-5 segments linears (de morfologia molt característica, de la que deriven els ses noms populars). Flors grans típiques de les labiades, però sense llavi superior que deixen els estams al descobert (com correspon al gènere Teucrium), agrupades en inflorescència allargada i racemiforme amb les flors disposades per parells en cada nus; corol·la vistosa, de color blanc o rosat amb nervis purpuris, llavi inferior clarament trilobat amb pels patents. Distribució general Element de la Mediterrània occidental que s'estén pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. En la Península Ibèrica, la seua àrea de distribució ocupa el centre, el sud i l'est. Molt comuna a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Planta molt comuna en tot tipus de comunitats pioneres. Creix en brolles, timonedes i pastures seques, assolellades i més o menys enriquides en compostos nitrogenats, en formacions poc evolucionades sobre sòls esquelètic o pedregosos, molt obertes i esclarissades o aprofitant les clarianes en comunitats més denses o elevades, sempre sobre substrat de naturalesa bàsica (roca calcària, algeps o margues). Usos i propietats Per les referències trobades, sembla que la cresta de gall no ha tingut una utilització popular als nostres territoris; no obstant això els seus noms vernacles segueixen propietats medicinals. En aquest sentit, les fonts consultades indiquen que en alguns llocs d'Andalusia, la infusió de les summitats aèries de la planta florida es prenien per al tractament de febres incurables, com el tifus o la febre de Malta. 122

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Thymus piperella Noms comuns en valencià Pebrella, pebrinella, febrella, timó bord, herba d'olives. Noms comuns en castellà Pimentera. Descripció Mateta perenne, llenyosa i molt aromàtica, molt ramificades des de la base, amb nombroses tiges erectes o ascendent (fins a 40 cm d’alçària), pubescents, de secció quadrangular. Fulles menudes, glabres, curtament peciolades, oposades, de contorn oval o el·líptic, planes o un poc còncaves, amb nombroses glàndules rogenques i la nervadura ben marcada. Flors típicament bilabiades, amb el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb tres, de color rosat més o menys intens a púrpura, reunides en una inflorescència terminal allargada i laxa. Distribució general Endemisme iberollevantí distribuït principalment per la província de València, des dels territoris al sud del Túria (sector corològic setabenc) i penetrant lleugerament en les àrees veïnes d'Alacant, Albacete i Múrcia. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juliol a novembre.

Hàbitat Creix en brolles i timonedes seques i assolellades, amb freqüència en sòls pedregosos poc desenvolupats, i sovint també en rocams, sempre sobre substrats calcaris dels pisos termo i mesomediterrani d'ombroclima sec a subhumid. Està considerada com un espècie pionera que manifesta una gran capacitat colonitzadora en terrenys remoguts, sòls agrícoles i bancals abandonats i especialment en zones devastades per incendis forestals. Usos i propietats Planta molt popular i amplament utilitzada com un dels aromatitzant culinari habituals de la cuina casolana, però especialment apreciada per a preparar la salmorra i adobar olives, pimentons i tomates, junt a les fulles de la garrofera i la sajolida (Satureja sp. pl.) que resulte més comuna a cada zona. Els preparatius també depenen dels gustos, perquè quan agrada el saber picant més intens, es substitueix completament aquesta darrera per la pebrella. Altra destinació culinaria molt freqüent i molt estimada és la cuina dels casadors, on resulta constant per condimentar els gaspatxos de conill i pollastre o de perdius. 123

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Thymus vulgaris Noms comuns en valencià Timó, timonet, tomello, farigola. Noms comuns en castellà Tomillo. Descripció Mateta menuda (fins a 40 cm d’alçària), de branquetes llenyoses, molt ramificades des de la base i extraordinàriament olorosa. Fulles menudes, senceres, lanceolades, amb el marge revolut amb pèls, especialment abundants al revers en la subespècie típica. Flors típicament bilabiades, de color blanc o rosat amb estams ixents reunides en inflorescències de diferent morfologia segons la subespècie: en la típica (subsp. vulgaris) són més o menys esfèriques, amb les bràctees florals més amples que les fulles caulinars; en la subsp. aestivus, allargades i espiciformes i les bràctees són similars a les fulles. Distribució general Th. vulgaris s'estén per la Regió Mediterrània occidental europea, des de la Península Ibèrica fins Itàlia, però mentre la subespècie vulgaris està present en tota la meitat oriental de la Península, la subespècie aestivus és un endemisme iberollevantí i balear amb un àrea de distribució centrada en la nostra Comunitat, penetrant lleugerament en la província de Terol pel nord i en la de Múrcia pel sud-est.. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi. Època de floració Les dos subespècies també es diferencien en el moment de floració: mentre que a la subsp. vulgaris és òptim en primavera, encara que pot arribar a presentar flors durant tot l’any; la subsp. aestivus, fent referència al seu nom, floreix a l'estiu, de juny a novembre. Hàbitat Les dos subespècies coincideixen en la seua ecologia, convivint en molt indrets. Molt comunes a les brolles i timonedes seques que creixen en llocs solejats i pedregosos, parets rocoses; dominen les comunitats pioneres llenyoses que inicien la regeneració de la vegetació natural en camps de cultiu i bancals abandonats. Usos i propietats Tot dos són molt reconegudes i apreciades com aromatitzant culinari, però a més a més, són plantes molt preades en la medicina popular pels seues efectes estimulants en casos d’esgotament físic o psíquic, com a desintoxicant, per obrir la gana i afavorir la digestió. 124

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Ulex parviflorus Noms comuns en valencià Argelaga, argilaga, gatosa. Noms comuns en castellà Aulaga, aliaga. Descripció Arbust erecte que pot arribar als 2 m d’alçària, densament cobert d'espines i molt ramificat. Tiges amb curtes branques espinoses, amb espines robustes. Fulles alternes, peciolades, simples o trifoliades molt menudes i ràpidament caduques. Flors papilionàcies solitàries o en grups de dos sobre les espines, de color groc intens, d'explosió hivernal, cobrin pràcticament la planta per complet. Fruit lleguminós de fins 1 cm, igual o poc més llarg que el calze. Distribució general Element exclusiu de la Mediterrània occidental, distribuïda per el sud de França i pel sud i el est de la Península Ibérica. Molt abundant en la Comunitat Valenciana en els territoris litoral i sublitorals; cap a les terres interiors, la seua presencia es relaciona amb l'arribada de influencia litoral. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’octubre a maig.

Hàbitat Planta típica de tot tipus de formació arbustiva mediterrània, la seua abundància està relacionada normalment amb la regeneració d'àrees afectades per incendis forestals. Es tracta d'una planta piròfita que es veu afavorida pels focs forestals. La eliminació de la resta de vegetals competidors i la seua capacitat per ocupar l'espai amb rapidesa, la converteixen, junt amb les estepes (Cistus sp. pl.) i altres plantes mediterrànies, en els elements dominant característic del matollars de regeneració post incendi. Creix en llocs oberts, clars de pinars, matollars, brolles, timonedes, etc. Usos i propietats Poc profit pot donar una planta tan densament espinosa; no obstant això, alguns texts indiquen que quan està florida és un bon menjar per als conills. A més quan està seca, es fa servir com a llenya per encendre un bon foc. Observacions En les zones un poc més elevades de la comarca que corresponen als contraforts de la Serra del Caballó, en l'extrem sud-occidental de la comarca, també apareix un altra argelaga (Genista scorpius), més comuna en àrees més continentals, encara que conviu amb Ulex parviflorus en moltes zones. G. scorpius es diferencia fàcilment per la presencia evident de fulles trifoliades, la seua coloració més grisenca i sobretot per la floració primaveral, normalment e febrer a maig. 125

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Verbascum fontqueri Noms comuns en valencià Matapeix negre. Noms comuns en castellà Gordolobo (nom genèric pel que es coneixen la majoria de les espècies de Verbascum). Descripció Planta bianual, erecta (fins 80 cm d’alçària), simple i glandulosa i pubescens. Fulles en roseta basal, peciolades amb el limbe més o menys profundament dividit i el marge dentat, les superiors alternes, sèssils, més menudes. Flors disposades fe forma molt laxa al llarg d'una tija florífera allargada (raïm), solitàries situades en les axil·les de les bràctees, amb la corol·la gran (3-3,5 cm de diàmetre), de color groc, i 4 estams de filaments piloso-purpuris. Fruit en càpsula ovoide. Distribució general Endemisme exclusiu de la província de València, restringit a algunes serralades d'altitud mitjana, del pis termomediterrani sec, al sud de la província, des de Dos Aigües-Real de Montroi-Llombai fins a Quatretonda. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Real de Montroi.

D’abril a juny.

Hàbitat Creix en herbassars, timonedes i brolles esclarissades i assolellades que ocupen àrees alterades per la fauna o per l'home, sobre substrat calcaris. En indrets amb formacions més tancades, pot quedar desplaçat a les vores de les pistes forestals, camins, etc., on la vegetació es manté oberta. Usos i propietats No es coneixen Observacions El seu caràcter subnitròfil i heliòfil el fa dependent de ambients amb comunitats vegetal serials, esclarissades i poc evolucionades, que es mantenen per la activitat de la fauna salvatge o de l'home. En conseqüència, l'abandonament de la ramaderia i altres activitats tradicionals d'aprofitament de materials forestals (llenya, fusta, etc.) afavoreix la evolució serial de la vegetació cap a formacions de major cobertura on s'observa una tendència a la reducció i inclús desaparició de les poblacions d'aquest i d'altres endemismes valencians lligats a les comunitats menys evolucionades. A més a més, algunes de les seues poblacions més significatives fores destruïdes als anys 70 i 80 pel desenvolupament urbanístic. 126

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Viola arborescens Noms comuns en valencià Violeta de la tardor, violeta arborescent, rabassa llenyosa. Noms comuns en castellà Violeta de otoño. Descripció Mata llenyosa (camèfit) poc elevada (fins 25 cm d’alçària, característica que contrasta amb el seu nom específic), encara que pot arribar al 2 metres quan creix estesa sobre el terra, molt ramificada des de la base, amb tiges ascendents densament folioses. Fulles estretes (3-5 mm), lanceolades i pubescents, amb el marge dentat o sencer i corbat cap a l’interior. Flors llargament pedunculades típiques de les violetes, de color violeta pàl·lid amb estries obscures. Fruit en forma de càpsula sense pèls. Distribució general Element mediterrani occidental amb un àrea que s'estén des de el sud de Portugal fins el sud de França, Cerdenya i Argèlia. En la Península Ibèrica, la seua distribució queda restringida al litoral mediterrani i a les Illes Balears. Relativament abundant en la Comunitat Valenciana, especialment per tota la franja litoral, en el pis termomediterrani. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’octubre a març.

Hàbitat Apareix normalment en brolles i matollars secs calcaris, però també pot formar part del sotabosc de formacions més evolucionades (màquies, boscos), però sempre ocupant posicions perifèriques més il·luminades. Usos i propietats Aquesta planta no resulta massa coneguda per la seua utilitat medicinal; no obstant això ha estat utilitzada per al tractament de refredats i de la tos. En general, les violetes són més conegudes pel seu aprofitament com a planta ornamental, especialment com flor de temporada, i molt tradicional per a flor tallada. Observacions La majoria de les violetes conegudes a la Comunitat, i realment és un grup prou diversifica amb més de 10 espècies diferents, viuen en ambient més humits i ombrívols que els que poden trobar-se a la Vall dels Alcalans. De fet, aquesta violeta de la tardor és l'única present a la comarca, però a més resulta molt fàcil de diferenciar pel seu caràcter llenyós i les seues fulles linears. 127

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Allium sphaerocephalon

Asperula aristata subsp. scabra

N.v.: All de bruixa, calabruixes. N.c.: Ajo de cigüeña, montesino o perruno.

N.v.: Herba prima. N.c.: Asperilla de flor roja.

Centre i sud d'Europa.

Mediterrània.

Planta herbàcia bulbosa amb olor d'all, tiges erectes buides i flors rogenques reunides en una inflorescència terminal esfèrica (1-6 cm de diàmetre).

Herba de tiges fines (< 1 mm) amb llargs entrenusos i fulles verticil·lades, estretes, en grups de 4; flors tubuloses rosades acabades en 4 lòbuls blancs. La llargària de la part soldada del tub de la corol·la permet diferenciar-la de A. cynanchica, també citada a la comarca.

Montroy, Real de Montroi i Montserrat.

Asterolinom linum-stellatum N.v.: Lli estel·lat. N.c.: Lino de lagartijas. Mediterrània. Xicoteta planta anual (fins a 10 cm) amb tiges erectes poc ramificades, amb fulles oposades, lanceolades i flors solitàries axil·lars; fruit esfèric. Montroy, Real de Montroi i Montserrat. 128

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Ballota hirsuta N.v.: Marrubi hirsut o roig, barrumbi. N.c.: Flor rubí, hierbabuena de pastor, marrubio borde. Endemisme de la Península Ibèrica, les Illes Balears i el nord d'Àfrica. Planta perenne, llenyosa en la base, amb tiges erectes molt piloses i fulles orbiculars densament piloses; flors bilabiades rogenques agrupades en verticil·lastres més o menys esfèrics, calze amb 10 dents. Montroy, Real de Montroi i Montserrat.

Brachypodium retusum N.v.: Cerverol, fenal, fenàs, fenàs reüll, llistó. N.c.: Fenazo, lastón. Mediterrània occidental Avenula bromoides subsp. bromoides N.v.: Avenula. N.c.: Culilla. Mediterràni occidental Herba perenne cespitosa; inflorescència simple sobre llargues tiges erectes; espiguetes amb llargues arestes dorsals ± doblegades.

Herba perenne que pot format gespes prou extenses, especialment en àrees incendiades. Es caracteritza per la disposició dística de les fulles (en angle recte a cada banda de la tija), i per les espigues ± arrodonides i lleugerament corvades. B. distachyon és anual i presenta arestes evidents en les espiguetes; B. phoenicoides les fulles són més llargues i forma macolles més voluminoses Montroy, Real de Montroi i Montserrat.

Montroy, Real de Montroi i Montserrat. 129

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Cephalaria leucantha

Dactylis glomerata

N.v.: Falla. N.c.: Culilla.

N.v.: Dàctilo. N.c.: Dáctilo, pasto ovillo.

Mediterrània.

Europa, Àsia i nord d'Àfrica.

Planta perenne amb llargues tiges erectes; fulles oposades amb lòbuls linears; flors blanques agrupades en capítols hemisfèrics.

Herba perenne amb espigues terminals amb blanques basals llargues i nues. D. hispanica, també comuna a la comarca, presenta espigues sense les branques inferiors nues.

Montroy, Real de Montroi i Montserrat.

Dipcadi serotinus N.v.: Marcet. N.c.: Falso narciso. Mediterrània centre-occidental. Herba bulbosa perenne amb fulles linears poc nombroses, més curtes que la tija; flors amb 6 tèpals de color marró clar, pèndules, inflorescències unilaterals; fruit en càpsules subgloboses trilobades seques quan estan madures Real de Montroi i Montserrat. 130

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum

Euphorbia flavicoma

N.v.: Cabeso d'or, ravenissa major o de runar, ravanell de matolls. N.c.: Jaramago de roca.

N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa. N.c.: Lechera, lechetrezna o lecheruela.

Endemisme valencià exclusiu. Planta perenne amb llargues tiges erectes; fulles en roseta basal irregularment lobulades; flors tetràmeres grogues.

Mateta perenne postrada amb fulles el·líptiques, sovint rogenques al marge; flors característiques de les lleteres amb glàndules arrodonides; fruit amb berrugues.

Montroy, Real de Montroi i Montserrat.

Mediterrània occidental.

Filago pyramidata N.v.: Herba del borm. N.c.: Hierba algodonera. Eurasiàtica. Herba anual erecta o ascendent, molt pilosa que li dona una coloració grisenca, bifurcada a la base de cada inflorescència composta; fulles linears o espatulades; flors poc aparents, reunides en capítols de forma piramidal, que s'agrupen en inflorescencies espèriques Montroy, Real de Montroi i Montserrat. 131

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Guillonea scabra

Helichrysum serotinum

N.v.: Fenoll bord o negre. N.c.: Fenollosa.

N.v.: Sempreviva, botja fematera, herba botgera. N.c.: Siempreviva, tomillo llesquero.

Endemisme Iberollevantí.

Herba vivaç amb fulles majoritàriament en la base, compostes amb segments estrets i cuneats; flors blanques en grans inflorescències umbel·liformes compostes; fruits (mericarps) amb ales estretes (2-3 mm).

Arbust erecte multicaule de color verd cendra; fulles linears molt estretes i llargues; flors tubuloses grogues, reunides en capítols cilíndrics, agrupats en inflorescències corimbiformes terminals.

Montroy i Real de Montroi.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Hedysarum bovanumsubsp. eurpaeum N.v.: Estaca-rossins, rabassa llenyosa. N.c.: Zulla silvestre. Mediterrània occidental. Planta perenne amb fulles dividides (6-14 parells de folíols) estrets; flors papil·lionàcies de color purpuri; fruits indehiscents, amb 2-4 artells semicirculars i espinosos. Montroy i Montserrat.

132

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Iberis saxatilis subsp. valentina

Lavandula latifolia

N.v.: Matablat. N.c.: Carraspique.

N.v.: Espígol comú, de fulla ample o mascle. N.c.: Alhucema, espigón, espliego, lavanda.

Endemisme valencià exclusiu.

Mediterrània nord-occidental.

Mata llenyosa en la base i branques herbàcies; fulles linears; flors blanques reunides en inflorescències corimbiformes terminals on les flors perifèriques presenten pètals majors.

Mata llenyosa tomentosa i aromàtica; tiges curtes densament cobertes de fulles; flors bilabiades de color violaci en inflorescències en l'extrem de branques erectes i ramificades.

Montroy i Real de Montroi.

Lygeum spartum N.v.: Espart, espart albardí, espart bord. N.c.: Albardín, esparto. Mediterrània meridional. Herba perenne que forma mates denses de fulles dures al tacte i caragolades longitudinalment; flors poc aparent, però inconfusibles per la bràctea blanquinosa que protegeix l'espigueta coberta de nombrosos pèls llargs. Montroy. 133

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Matthiola fruticulosa

Mercurialis tomentosa

N.v.: N.c.: Alhelí de campo.

N.v.: Orella de rata, mercurial tomentós. N.c.: Mercurial blanca, carra, criadilla de ratón.

Mediterrània.

Mediterrània occidental.

Mata blanquinosa o grisenca, llenyosa en la base i branques herbàcies; fulles alternes, estretes; flors amb 4 pètals rosats o groguencs sinuosos, sovint dirigit cap enrere.

Planta perenne dioica d’aspecte cotonós (densament coberta de pèls); fulles oposades, senceres, un poc denta-des; flors menudes de color verd, les masculines en espigues; les femeni-nes aïllades.

Montserrat i Real de Montroi.

Real de Montroi.

Narcissus assoanus N.v.: Almesquí. N.c.: Narciso gallego. Mediterrània occidental. Planta bulbosa menuda, amb una o varies tiges floríferes; flors perfumades de color groc intens amb el periant format per 2 verticils de tèpals petaloides que més internament formen la tíica corona dels Narcissus. Montserrat, Montserrat i Real de Montroi.

134

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Ononis minutissima

Ophrys fusca

N.v.: Gavó menut. N.c.: Anonis menor.

N.v.: Mosques negres. N.c.: Monjas, flor de abeja, flora de avispa.

Mediterrània occidental.

Mediterrània.

Mateta menuda amb branques llenyoses molt fines; fulles amb 3 folíols estrets i dentats; flors papilionàcies de color grocs i venes roges en l'estendard amb el calze tan llarg o poc més curt que la corol·la.

Aquesta orquídia es caracteritza pel seu label dividit en 3 lòbuls, el central més gran, escotat i vellut, de color fosc a la meitat terminal i la part més interna ocupada per una taca grisa o blavosa (màcula).

Montserrat i Real de Montroi.

Ophrys speculum N.v.: Mosques blaves, sabatetes del Bon Jesús. N.c.: Espejo de Venus, flor de abeja, flor de avispa. Mediterrània. Les diferencies més clares entre les orquídies abelleres trobades a la comarca són les flors. En aquesta espècie el label està clarament eixamplat ca a l'extrem, amb una taca blava brillant amb forma de llengua vorejada pel un marge vellut de color marró. Real de Montroi. 135

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Ophrys tenthredinifera

Anacaptis pyramidalis

N.v.: Mosques vermelles. N.c.: Flor de abeja, flor de avispa, abejita.

N.v.: Barreret. N.c.: Orquídea piramidal.

Mediterrània.

Sèpals de color rosat que contrasta amb el color groc de la part externa del label, que està lateralment re-plegat cap a baix i té una protuberància al centre; part central del label de color marró fosc.

Molt característica per la seua inflorescència densa de forma cònica, amb flors blanquinoses a purpúries, amb tres lòbuls molt marcats de la mateixa mida i un esperó al darrere que surt cap a baix.

Montserrat i Real de Montroi.

Real de Montroi.

Orobanche artemisiae-campestris N.v.: Orobanca (nom genèric). N.c.: Orobanque. Centre, sud i est d'Europa. Planta paràsita de diverses espècies de compostes; tija simple de color groguenc a malva; flors groguenques, amb la corol·la ± tubular, corbada, amb pèls glandulífers; llavi superior bilobulat, l'inferior amb 3 lòbuls denticulats. Montroy. 136

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Orobanche latisquama

Plantago sempervirens

N.v.: Frare del romaní, orobanca (genèric). N.c.: Orobanque.

N.v.: Matafoc, plantatge de ca. N.c.: Zaragatona mayor. Mediterrània centre-occidental. Herba perenne amb tiges llenyoses a la base i fulles estretes (linears), oposades, sèssils;; espigues pedunculades ± esfèriques. P. afra es molt semblant, però anual. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Mediterrània occidental. Paràsit del romer i altres herbes i arbustos; flors de color roig a púrpura clar, en forma de casc, amb pèls glandulífers; llavi superior sencer; lòbuls del llavi inferior denticulats. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Reseda lutea N.v.: Bufadors, enturió, galda, gandalla. N.c.: Gualdón, pacífica, reseda amarilla. Mediterrània occidental. Herba perenne de color verd pàl·lid o glauc, amb tiges erectes; fulles partides amb pocs segments ques són estrets i sovint ondulats al marge; flors de color groc llimona disposades en una inflorescència molt allargada; fruits en càpsula el·lipsoïdal . Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 137

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Ruta angustifolia

Sanguisorba verrucosa

N.v.: Ruda (genèric). N.c.: Ruda menor.

N.v.: Pimpinel·la, pentinella, herba de talls. N.c.: Pimpinela, hierba de la mora.

Mediterrània centre-occidental.

Mediterrània i Macaronèsica.

Arbust ben conegut i fàcil de reconèixer per la seua olor característica, fètida; fulles molt dividides en segments menuts; flors amb pètals grocs llargament ciliats al marge.

Herba postrada o erecta; fulles compostes amb folíols imparells molt dentats; flors típicament reunides en glomèruls terminals; fruit cobert de berrugues amb 4 costelles.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Montroy i Montserrat.

Satureja intricata subsp. gracilisa N.v.: Sajolida, saboritja, herba d'olives. N.c.: Ajedrea, hierba oliva, sal y oliva. Endemisme iberollevantí. Arbust aromàtic ascendent amb fulles estretes, més amples en el terç apical on presenta 3 dentetes menudes; flors bilabiades blanques amb el llavi inferior trilobulat. Molt utilitzada per amanir les olives, i pimentons en salmorra. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 138

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Scorzonera angustifolia

Sideritis incana subsp. edetana

N.v.: Escurçonera barballera. N.c.: Tetas de vaca.

N.v.: Rabet de gat de flor rosa, cua de gat femella. N.c.: Rabo de gato rosado.

Mediterrània occidental. Herba glabrescent, erecta, amb fulles alternes, linears i sèssils; flors ligulades de color groc ± intens, en capítols terminals solitaris; fruits grans amb aparell volador de pèls plomosos.

Endemisme valencià exclusiu.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Real de Montroi.

Mata tomentosa, grisenca; flors bilabiades de color ± rosat, en verticil·lastres que formen inflorescències molt allargades.

Staehelina dubia N.v.: Pinzell, farigola borda o mascle, herba flatera o soldadora. N.c.: Hierba pincel, jopillos de seda montés, yesca, manzanilla yesquera, tomillo de brocha. Mediterrània centre-occidental. Mata llenyosa de fulles estretes i llargades, de color grisenc per l'anvers, tomentoses i molt blanques pel revers; flors tubuloses de color púrpura reunides en capítols allargats. Montroy i Montserrat. 139

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Teucrium capitatum subsp. gracillimum N.v.: Timó blanc. N.c.: Tomillo macho o terrero. Mediterrània sud-occidental. Mateta llenyosa molt ramificada des de la base; fulles linears, revolutes al marge, amb lobulets poc pronunciats en la part apical; flors menudes, blanques, sense llavi superior, agrupades en inflorescències terminals, denses i ± hemisfèriques. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Thesium humifusum N.v.: Bugiot. N.c.: Tiñuela. Mediterrània. Mateta hemiparàsita perenne amb llargues branques herbàcies; fulles linears molt espaiades i lleugerament suculentes, de color verd groguenc; flors menudes i poc aparents, blanques o verdoses en inflorescències ramoses. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Thymelaea hirsuta N.v.: Bufalaga hirsuta, palmerina, pala marina. N.c.: Borja marina, salado, prueba yernos. Mediterrània. Arbust ramificat des de la base, amb fulles esquamiformes verdes per l'anvers i blanques pel revers concentrades en l'extrem de les branques pèndules; flors menudes de color groc o blanc. Montserrat.

140

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les brolles i timonedes

Thymelaea pubescens

Vitis vinifera

N.v.: Bufalaga pubescent. N.c.: -.

N.v.: Vinya, cep. N.c.: Viña, vid.

Endemisme Ibèric.

Naturalitzada dels cultius.

Arbust menut amb la soca molt llenyós i tiges herbàcies erectes, densament cobertes de fulles linears; flors tubuloses de color groc a rogenc en l'extrem de la tija.

Arbust lianoides amb tiges llargues i tortuoses, amb circells oposats a les fulles; fulles grans, lluentes, amb lòbuls ± marcat en les deferents espècies, subespècies i híbrid; fruit (raïm) en drupa carnosa comestible.

Montserrat i Real de Montroi.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Urginea undulata subsp. caeculi N.v.: -. N.c.: -. Endemisme exclusiu de les províncies de València i Alacant. Herba bulbosa amb una roseta de fulles llargues, estretes i amb el marge ondulata; flors blanques o rosades sobre una llarga inflorescència que es desenvolupa avanç que les fulles. Montserrat i Real de Montroi. 141

LES PLANTES DE LES CRESTES I ELS CINGLES

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri Noms comuns en valencià Vulnerària Noms comuns en castellà Vulneraria, pie de gallo encarnado, hierba de la cuchillada Descripció Planta herbàcia anual, de vegades biennal o perenne, amb tiges ascendents que no sobrepassen els 40 cm. Fulles compostes sense pèls o poc piloses en l'anvers, formades per 2-3 (5) parells de folíols, el terminal molt més gran que els laterals, sobretot a les fulles inferiors. Flors papilionàcies (13-15 mm) amb corol·la poc prominent sobre el calze, de color rosat, a vegades molt pàl·lid, a púrpura, ocasionalment grogues o blanquinoses, pigmentades en el seu terç apical, agrupades en glomèruls pedunculats normalment solitaris, de 2,5 a 3 cm de diàmetre, amb 15 a 25 flors, amb una corona basal de bràctees compostes. Distribució general Endemisme de la Mediterrània occidental únicament distribuït per la Península Ibèrica, les Illes Balears i el nord d'Àfrica. Aquesta subespècie és la més estesa per la península i per terres valencianes i també la que mostra una major variabilitat morfològica, amb nombroses formes de transició cap a les altres subespècies. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat i Real de Montroi.

De (març) maig a agost (setembre).

Hàbitat Creix a les escletxes, lleixes i replanells de rocams, cingles, penyes, etc. i en les clarianes pedregoses de brolles, timonedes i pastures, sempre en formacions molt esclarissades i ben assolellades, generalment sobre substrats calcaris. Usos i propietats Els glomèruls florals són utilitzades per a fer infusions que son aplicades en banys o compreses per a afavorir la curació ferides; es a dir, el seu nom comú i científic estan directament lligat amb les seues propietats medicinals com astringent i vulneraria. Observacions En la Comunitat Valenciana es coneixen 4 subespècies de A. vulneraria: la subsp. vulnerarioides només està citada en Castelló i la subsp. reuteri, només en Alacant. La subsp. maura, molt rara a la província de València, es diferencia per les presentar flors més grans (1820 mm), i més pigmentades, entre la meitat i els 2/3 apicals. 143

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Ceterach officinarum Noms comuns en valencià Dauradeta, dauradella, herba de la sang. Noms comuns en castellà Doradilla, hierba dorada. Descripció Falaguera perenne amb fulles (frondes) disposades en feixos densos, de color verd intens per l'anvers, amb el pecíol molt curt i el limbe dividit en segment asimètrics, units per la base sensers, arrodonits; el revers densament cobert per esquames membranoses, laminars i brillants de color daurat fins a marró rogenc, amb aspecte de palla. Distribució general Aquesta falaguera es troba amplament distribuïda per l'oest i el centre d'Europa, la Regió Macaronèsica i l'Àsia. Molt comuna a tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i també a la major part de la Comunitat Valenciana, des de les muntanyes de baixa altitud properes a la costa fins a la alta muntanya continental. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració (Esporulació) De (gener) juny a setembre (desembre).

Hàbitat Creix en escletxes i replanells de rocams, tant calcaris com silicis, inclús en murs i altres construccions a l'interior dels nuclis urbans de zones rurals i en les comunitat més o menys nitròfiles que colonitzen els murs de pedra seca de bancals. Usos i propietats Les infusions de frondes han estat utilitzades a nivell popular com a diürètica en afeccions hepàtiques i renals; per la seua acció protectora de la pell i de les musoses, també se li atribueixen propietat expectorants. Observacions Les escates que cobreixen el revers de les fulles li permeten suportar millor que altres falagueres la insolació directa, perquè actuen com un mirall que reflexa la llum i disminueix el calfament dels teixits. Als cingles i rocams de la Vall dels Alcalans poden observar-se altres falagueres, encara que de forma molt puntual. Aquest és el cas de la Cosentinia vellea, ben caracteritzat per les seues fulles peludes, que únicament localitzada a la MRF "Les Coves" (Montserrat), on està destacada com espècie prioritaria de la Microrreserva. Asplenium petarche, present a les parets de la zona de Castell de Montserrat i del Barranc Reial (Real de Montroi) presenta frondes amb segments lobulats. 144

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Chaenorrhinum origanifolium subsp. crassifolium Noms comuns en valencià Esperons de roca, boqueta de gos. Noms comuns en castellà Espuelilla, espuelilla de hoja carnosa, conejitos. Descripció Mateta perenne amb nombrosses tiges postrades o ascendents (fins a 20 cm d’alçària), simples o ramificades llenyoses a la base. Fulles menudes, alternes (les inferiors oposades), estretament lanceolades, curta ment peciolades i carnoses (crasses). Flors tubuloses bilabiades, en general de color blanc, rosat o violaci pàl·lid i prominències grogoses en la gola, reunides en inflorescències en raïms terminals glandulosos. Fruit en càpsula subglobosa més curta que el calze. Distribució general Endemisme iberollevantí, amplament distribuït per l'est i el sud-est de la Península Ibèrica i les Illes Balears, freqüent a la major part del territori valencià. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (febrer) abril a juliol (novembre).

Hàbitat Creix en fissures, escletxes i replanells de rocams, cingles i parets rocoses calcàries en zones muntanyoses d'altitud mitjana i baixa; també pot colonitzar murs de pedra seca i altres construccions humanes en el interior dels nuclis urbans, especialment a les zones rurals i en construccions històriques aïllades. Les fulles suculentes, que li permeten la retenció d'aigua, la capaciten per a instal·lar-se en les posicions més exposades, suportant condicions de baixa humitat, elevada insolació i altes temperatures. Usos i propietats No es coneixen. Observacions Aquest endemisme present a la majoria de zones rocoses de la comarca, està destacada com a espècie prioritaria a la Microreserva de Flora "Les Coves" (Montserrat), on es troben excel·lent poblacions en les parets calcàries d'orientació sud-est, amb un elevat nombre d'individus que configuren comunitats d'elevada densitat i cobertura. 145

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Galium valentinum Noms comuns en valencià Qualladora, qualla-llets. Noms comuns en castellà Cuajaleches. Descripció Herba

perenne,

però

molt tènue. Tiges nombroses i embolicades, amb la base lleugerament llenyosa, llargues (fins a 30 cm) fines, anguloses, aspres al tacte, que produeixen estolons per a la multiplicació vegetativa. Fulles curtes (5-8 mm) i linears, agudes, verticil·lades en nombre de 6-7 per nus. Flors agrupades en inflorescències laxes, amb 4 pètals parcialment soldats a la base, de color groc més o menys pàl·lid. Fruit brillant i papil·lós, més llarg que ample. Distribució general Endemisme iberollevantí amb un àrea de distribució centrada en la Comunitat Valenciana, que s'estén principalment pel nord de la província d'Alacant i el sud i el centre de la de València, amb algunes poblacions més aïllades en la de Castelló. Des de aquest nuclis principals irradia cap a les zones limítrofes de les províncies de Conca, Múrcia i Albacete. Distribució en la Vall dels Alcalans Montserrat.

Època de floració D'abril a juny.

Hàbitat Creix en formacions obertes sobre substrat calcari, tant en rocams, cingles o pedregars, com en brolles, timonedes i pastures seques, esclarissades i ben assolellades, on pot passar fàcilment desapercebuda, especialment fora de l'època de floració, pel seu port feble i per créixer embolicada amb la resta de la vegetació. Usos i propietats El seu nom popular fa referència a la utilització d'un brou concentrat, obtingut per cocció de la planta, que té la capacitat per a quallar la llet destinada a la elaboració de formatge o altres productes lactis. Observacions Diverses plantes han estat utilitzades popularment amb aquesta funció, però destaca especialment un altre Galium, batejat amb el mateix nom vernacle: G. verum, per ser la més habitualment emprada amb aquesta finalitat. Es tracta d'una planta més aparent i robusta, delicadament coberta de flors menudes de color groc intens, que es xafada i exprimida en fresc per obtindre un suc amb aquesta propietat de quallar la llet. 146

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Hypericum ericoides subsp. ericoides Noms comuns en valencià Cor de penya, cor de roca, herbeta de les penyes, pinell, pinzell, trencapedres. Noms comuns en castellà Pinillo de oro, hierba pincel, corazón de peña o de roca. Descripció Mateta menuda (fins a 30 cm d’alçària), perenne de color verd o glauc, molt ramificada des de la base, amb tiges tortuoses, ascendent desproveïdes de fulles en la base. Fulles agudes, molt menudes (2-6 x 1 mm) i revolutes en el marge, verticil·lades i densament imbricades amb glàndules punctiformes marginals. Flors de color groc intens, pentàmeres (cinc pètals i cinc sèpals) i nombrosos estams, disposades en grups terminals. Fruits en càpsula. Distribució general Endemisme ibero-levantí exclusiu de la façana mediterrània ibèrica: Comunitat Valenciana, Múrcia, est de La Manxa i Andalusia oriental. La conca del riu Millars, a Castelló, constitueix el límit septentrional de la seua àrea de distribució. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juny a agost.

Hàbitat Creix en les escletxes i replanells de les roques calcaries, dolomítics o d'algeps, en llocs secs i assolellats, tant en rocams més o menys inclinats com a les clarianes pedregoses de brolles i matollars, sempre en posicions que resulten excloent o limitants per a altres plantes per la reduïda disponibilitat de sòl. Usos i propietats Es tracta d'un altra planta amb nombroses aplicacions populars. L'herbolari la considera com estimulador de la gana (antianorèxica), purificadora de la sang (detòxicant), per alleugerar els temperaments nerviosos (antidepressiva), dissoldre les pedres dels renyó i també per afavorir la curació de ferides (vulneraria) i evitar la seua infecció (antisèptica). Observacions El descobriment de les seues propietat curatives torna a estar relacionat amb la teoria de les senyals, però en aquest cas relacionat amb la seua forma de vida. Observada en les parets rocoses sembla tindre la força necessària per a obrir els clavills on introduir les seues arrels i aquesta capacitat va ser relacionada amb una activitat equivalent sobre les pedres que es formen en l'interior del cos, el nomenat mal de pedra. Aquesta va ser la primera aplicació terapèutica. 147

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Phagnalon saxatile Noms comuns en valencià Botjeta, botjeta d'esca, iesquera, camamirla borda, ullastre de frare, donzell. Noms comuns en castellà Manzanilla yesquera, mata yesquera.

yesca,

romerillo,

Descripció Arbust (camèfit) perenne de base llenyosa i molt ramificada, amb tiges ascendents (fins 60 cm d’alçària) densament cobertes de pèls que li donen una coloració blanquinosa. Fulles alternes, lineals poc denticulades i revolutes als marges, amb una marcada diferencia de color entre l'anvers, que és de color verd amb línies blanquinoses, i el revers, que està densament cobert de pèls (toment) i es blanc. Flors reunides en capítols solitaris en l'extrem de llarg peduncles, totes tubulars, de color groc; bràctees de l’involucre de color marró, les externes reflexes (revoltes cap a fora). Fruit en aqueni amb aparell volador (vilà) de pels simples. Distribució general Espècie mediterrània centre-occidental, distribuïda per la major part de la Península Ibérica, però evitant les àrees septentrionals més humides. Molt comuna per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De gener a maig

Hàbitat Mostra preferència pels replanells i escletxes de rocams i penyes, però pot aparèixer en brolles i timonedes en qualsevol indret rocós o pedregós més o menys assolellat i sec; també s'instal·la en medis artificials semblant, com les parets i murs, especialment els de pedra seca. Usos i propietats Aquesta planta, picada i seca, ha servit per encendre el foc, destinació a la que fa referència la seu nom més estès, tant en valencià com en castellà: iesquera. Observacions A la comarca es troben altres dos congèneres d'aspecte prou semblant: Ph. rupestre, també amb capítols solitaris, però amb fulles més amples amb el marge sinuós i dentat, i Ph. sordidum (pàg. 153), amb capítols en grups terminals de 2-6. El primer resulta més freqüent que Ph. saxatile en brolles i timonedes, mentre que el segon està pràcticament restringit a les escletxes de rocams i penyals. 148

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Polygala rupestris Noms comuns en valencià Polígala, polígala rupestre. Noms comuns en castellà Hierba amarga, hierba gatera, oreja de rata, polígala de roca. Descripció Planta perenne habitualment postrada o ascendent (fins a 40 cm d’alçària), amb branques herbàcies molt folioses, de base llenyosa. Fulles xicotetes (10-30 x 25 mm), lanceolades, més o menys coriàcies, amb els marges engruixits i revoluts. Flors solitàries que naixen en l'axil·la de les fulles, pètals molt dividits de color rosat (quan està ben oberta la seua aparença recorda a un insecte) i ales blanquinoses aplicades a la corol·la amb una banda medial verda. Fruit en càpsula amb una ala marginal d'1 mm d'amplària. Distribució general Element de la Mediterrània occidental que, en la Península Ibèrica, queda limitada a la meitat oriental i a les Illes Balears. Amplament representat per quasi tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (març) abril a juliol (novembre).

Hàbitat Planta habitual a les escletxes, clavills i replanells dels cingles, rocams i pedreres calcàries, amb preferència per posicions arrecerades; també pot aparèixer en brolles i timonedes seques, assolellades i molt esclarissades, normalment en posicions amb sòls esquelètics (molt poc desenvolupats) o molt pedregosos que limiten el desenvolupament de plantes fruticoses més elevades. Com planta rupícola també por aparèixer a les teulades, als murs de pedra seca i als clavills de les parets en masos i altres construccions rurals aïllades. Usos i propietats Tradicionalment, ha estat utilitzada per aprofitar els seus efectes expectorants i mucolítics perquè les substàncies actives que conté són molt efectives per a fluidificar i ajudar a eliminar la mucositat dels bronquis; la seua activitat també contribueix a calmar la tos; de fet, la infusió d'una cullerada de planta seca (principalment de l'arrel, encara que tenir una part de tiges i fulles), en mig got d'aigua és un remei popular prou nomenat per al tractament de les bronquitis. A més a més, també se li atribueixen propietats com a diürètica i antiinflamatòria. 149

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Sedum sediforme Noms comuns en valencià Raïmet de pastor, arròs de l'ardat, raïm de bruixa, crespinell gros. Noms comuns en castellà Uña de gato, arroz de moro. Descripció Planta perenne, glabra, lignificada en la base, amb tiges postrades que emeten arrels fines i tiges floríferes erectes (fins a 60 cm d’alçària). Fulles de color glauc, verdós, grisenc o marronós, carnoses, imbricades, ovado-lanceolades a el·líptiques, subcilíndriques o planes en la cara superior (caràcter atribuït a la subespècie dianium, que també presenta flor de coloració més intensa), i agudes. Flors de color groc més o menys intens, reunides en inflorescències cimoses o corim-boses, amb branques radiades, situades en la part de dalt de cada tija fèrtil, que està coberta per fulles més menudes i més laxes que la resta de la planta. Distribució general Espècie mediterrània amplament representada per tota la Península Ibérica, encara que resulta rara en el quadrant nord-occidental. Molt comuna per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D'abril a setembre.

Hàbitat Colonitzador habitual de les escletxes de rocams, marges de pedra seca, parets, teulades, etc., també forma part de diverses comunitat arbustives esclarissades que s'instal·len en sòls pobres, poc desenvolupat i rocosos, tant de natura calcària com silícia. Usos i propietats La destinació popular més corrent d'aquesta planta és la preparació de confitats amb vinagre (salmorra) de les fulles i brots tendres per a ser consumits com aperitius i en ensalades, on també poden afegir-se en fresc. Observacions Les fulles carnoses permeten identificar molt fàcilment als 3 representats d'aquest gènere present a la comarca. Les altres dos espècies són notablement més menudes i tot dos presenten fulles arrodonides que, en el raïm de sapo o crespinell blanc (Sedum album; pág. 154) són alternes i el crespinell glauc (S. dasyphyllum) són oposades o verticil·lades i d'una coloració molt glauca. A més a més, les flors del primer són blanques i nombroses; les del segon són d'un blanc brut amb estries roses i escases. 150

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Teucrium thymifolium Noms comuns en valencià Trencapedres, poliol amarg de roca. Noms comuns en castellà Poleo de roca. Descripció Mata rupícola cespitosa, de creixement compacte molt pegat a la pedra. Fulles menudes, estretes (fins a 5 mm), de contorn linear a oval-lanceolat, amb lòbuls cap a la zona apical mot xicotets i poc perceptibles, cobertes per una pilositat densa que dona una coloració grisenques per l’anvers i blanques pel revés, que pot quedar ocult al plegar-se els marges. Flors típica de les labiades, però sense llavi superior (característic del Teucrium), de corol·la blanquinosa, groguenca o purpúria, disposades en glomèruls terminals laxos. Distribució general Endemisme iberollevantí, exclusiu de la meitat oriental de la Península Ibérica, que es troba distribuït principalment per l'interior de la província de València per les conques dels rius Túria, Xúquer i Segura, abastant també el Tajo per Guadalajara. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De abril a juliol.

Hàbitat Creix en escletxes de rocams, paredons, cingleres i talussos calcaris o dolomítics, normalment als pisos de vegetació mesomediterrani i supramediterrani. La seua presència en la Vall dels Alcalans, en llomes i tossals tèrmics i de poca altitud, coincidiria amb el límit inferior de la seua distribució altitudinal. Usos i propietats Aquesta trencapedres i altra molt semblant morfològicament (T. buxifolium) resulten molt preades com a diürètiques, prenent-se per a curar les infeccions d'orina i per a desfer i foragitar les pedres i arenetes del renyó. Observacions Aquest endemisme del nostre territori apareix de forma molt puntual en els rocams, cingles i parets de la Vall dels Alcalans; per això, està destacat com espècie prioritària en la microreserva de flora de Les Coves (Montserrat) on poden trobar-se poblacions prou nombroses a les parets rocoses d'orientació sud-est. 151

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens

Mercurialis huetii N.v.: Mercurial (nom genèric). N.c.: Mercurial.

N.v.: Falaguera roja, herba de cordó negre. N.c.: Culantrillo bastardo o menor.

Mediterrània occidental.

Subcosmopolita.

Herba menuda (10-20 cm d'alçada), anual; fulles oposades, peciolades, de marge dentat i sense cilis (caràcter que la diferencia de M. ambigua); flors masculines i femenines en diferents individus (diòica), menudes i poc aparents, de color verd disposades en glomèruls o solitàries

Falaguera amb fulles (frondes) linears, amb seg-ments asimètrics de forma ± rectangulars i pròxims entre ells; pecíol curt, negre. Real de Montroi.

Montserrat.

Micromeria fruticosa N.v.: Poliol, poliol de roca. N.c.: Poleo de monte o de roca. Mediterrània centre-occidental. Arbust ramós obert, amb llargues tiges pubescents de color grisenc; fulles oposades, curtament peciolades, ovades o lanceolades, concolores amb la tija; flors menudes, bilabiades, de color blanquinosós o blavenc, disposades en inflorescències allargades i laxes. Montroy, Real de Montroi. 152

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Phagnalon sordidum N.v.: Herba arenera, morenera o santa. N.c.: Coniza sórdida, coronilla real. Mediterrània centre-occidental. Mateta menuda ramificada des de la base amb branques tomentoses (blanques o grisenques), fulles linears molt estretes del mateix color que la tija; flors en capítols terminals reunits en grups d 2-3 en l'extrem de les tiges. Montroy, Real de Montroi.

Polypodium cambricum

Sarcocapnos enneaphylla

N.v.: Polipodi (nom genèric), herba pigotera. N.c.: Polipodio.

N.v.: Herba freixurera. N.c.: Zapatitos de la Virgen.

Mediterrània.

Mediterrània occidental.

Falaguera amb fulles (frondes) dividides en lòbuls linears, amb segments que van reduintse cap a l'àpex; anvers cobert per sorus de color groc a taronja en 2 files paral·leles.

Planta herbàcia molt ramificada, fent mates ± hemisfèriques a les parets rocoses; fulles compostes amb segments en forma de cor; flors blanques de morfologia molt característica.

Montserrat i Real de Montroi.

Montserrat. 153

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Scrophularia tanacetifolia

Sedum album

N.v.: Conillets rojos, escrofulària d'ombra, setge verd, herba serrada. N.c.: Escrofularia de sombra.

N.v.: Raïmet de pastor, raïm de llop, crespinell blanc. N.c.: Uva de gato.

Endemisme iberollevantí.

Eurasiàtica.

Herba ramosa, llenyosa en la base, amb tiges quadrangulars; fulles dividides amb segment molt retallats; flors bilabiades de color roig.

Herba perenne carnosa (crassa), amb tiges vegetatives postrades i molt ramificades, les floríferes ascendents; fulles menudes carnoses, quasi cilíndriques; flors blanques en inflorescències corimbiformes.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Montserrat i Real de Montroi.

Sedum dasyphyllum N.v.: Crespinell glauc. N.c.: Uña de gato. Mediterrània occidental. Mateta menuda que forma gespes menudes en clavills de rocams i parets de pedra; fulles carnoses de color glauc disposades densament, més espaiades a les tiges floríferes; flors blanques amb estries rosades, relativament grans . Montserrat i Real de Montroi.

154

Les plantes de les crestes i els cingles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Vincetoxicum nigrum N.v.: Masera negra, pebrotera borda. N.c.: Vencetósigo negro, matatósigo negro. Mediterrània nord-occidental. Planta tàxica amb llargues tiges tortuoses; fulles oposades, lanceolades, dures; reunides en pomells axil·lars amb pètals de color púrpura molt fosc, quasi negre. Montserrat.

155

LES PLANTES DELS HÀBITATS ANTRÒPICS

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Adiantum capillus-veneris Noms comuns en valencià Falzia, falaguera de pou. Noms comuns en castellà Culantrillo de pozo. Descripció Falaguera perenne de fins 60 cm d’alçària, amb un rizoma postrat que va arrelant pels nusos, cobert de escames de color castany. Fulles (frondes) molt variables en les seues dimensions segons la disponibilitat d'aigua, amb nombrosos folíols de color verd pàl·lid i una forma molt característica de ventall, amb pecíols i raquis molt prims de color negre i brillants. Els esporangis (estructures productores de espores) són linears i es situen en el revers dels folíols, molt prop del marge superior que es doblega sobre ells per a protegir-los. Distribució general Amplament distribuïda per les zones tropicals, subtropicals i temperades de tot el món. Molt comuna en tota la Península Ibèrica i també en la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració (esporulació)

Real de Montroi.

De juny a novembre.

Hàbitat Creix habitualment en indrets rocosos humits i ombrívols amb un goteig més o menys continu d'aigües carbonatades, com les zones il·luminades de les coves, en tobes calcàries, parets per on traspua l'aigua; a més a més és la falaguera més comuna en les parets dels pous i en les fonts. Amb aquestos requeriment hídrics, resulta molt escassa i localitzada a la Vall dels Alcalans; de fet, només ha estat citada en el extrem meridional de la comarca, a la zona del Barranc Reial. Usos i propietats Utilitzat amb freqüència en jardineria en fonts, rocalles humides i murs verds. A més a més, també és una planta utilitzada en el costumari popular. Les infusions de les frondes han estat utilitzades per tractar les bronquitis i faringitis i per calmar la tos. Popularment, es prepara en infusions molt concentrades per provocar la menstruació o augmentar el flux menstrual i per combatre la pèrdua de cabell. Observacions Els murs verd constitueixen una alternativa molt innovadora i sostenibles per a l'enjardinament interior i exterior de molts projectes arquitectònics que es realitzen actualment. L'objectiu és la integració dels edificis en un entorn més natural; en zones molt urbanitzades o en interiors, contribueixen a la climatització i humectació de l'aire dels edificis, sense consum energètic. 157

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Ailanthus altissima Noms comuns en valencià Ailant, fals vernís, hivernenc, vernís de la Xina o del Japó. Noms comuns en castellà Ailanto, árbol de los dioses, árbol del cielo. Descripció Arbre caducifoli d'hivern de gran dimensió que pot superar els 25 metres d'alçada, amb el tronc cobert per una escorça llisa i blanquinosa i la capçada prou laxa. Fulles compostes amb folíols asimètrics amples, triangulars i truncat a la base. És una espècie dioica, per tant, els exemplars són mascles o femelles. Flors menudes, verdoses, agrupades en llargues panícules. Fruits de coloració vermellosa durant la maduració, allargat i més o menys sinuosos, amb una estructura membranosa per a la dispersió pel vent, amb la llavor al centre la llavor central alats. Distribució general Planta originaria de la Xina des de on va ser introduïda a mitjans del segle XVIII amb l'objectiu d'utilitzar-la com a espècie forestal en "repoblacions" destinades a la producció de fusta, però afortunadament la baixa qualitat del material feren fracassar el projecte. Actualment s'ha estès per quasi tota la Mediterrani convertida en una espècie invasora amb gran capacitat expansiva i està produint greus problemes ambientals en molt . Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat.

De juny a agost.

Hàbitat Es tracta d'una espècie molt resistent que pot aparèixer en diverses posicions ecològiques, però mostra una clara preferència pels marges de les carreteres, les proximitats de zones urbanitzades, especialment en zones alterades (solars, descampats, etc.) i les rambles, barrancs i torrents. Usos i propietats La seua rapidesa de creixement, la elevada capacitat d'adaptació i la resistència a la contaminació atmosfèrica i a la sequera, l'han convertit en una planta prou comuna als parcs públics, els carrers i les grans avingudes de pobles i ciutats, on resulta molt fàcil de reconèixer quan està desenvolupant els fruits. A més, la elevada capacitat de rebrot de les arrels, formant masses denses, afavoriren el seu ús en tasques de control de l'erosió, especialment als talussos de les obres públiques, on encara pot trobar-se amb freqüència. Aquestes destinacions han afavorit la seua expansió i la seua arribada al medi natural, on ja se han detectat nombrosos casos d'exclusió de les espècies autòctones i de homogeneïtzació de la vegetació natural per competència. A les fulles també se li reconeixen propietat medicinals, però el seu consum per via interna pot produir un efecte purgant i emètic. Les fulles també són utilitzades per a la fabricació de paper i com a colorant de color groc per a la llana. 158

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Allium ampeloprasum Noms comuns en valencià All porro, porradell, all porrit. Noms comuns en castellà Ajo porro, puerro silvestre o agreste, ajetes silvestres, ajo de las viñas, ajo morisco, cebollino. Descripció Planta herbàcia bulbosa amb un bulb subterrani de forma ovoide o subglobosa, generalment amb bulbets laterals que li permeten la multiplicació vegetativa. Tija robusta i erecta que es pot fer molt alta (fins a 1,5 m). Fulles alternes, abraçadores de la tija, planes i aspres al tacte en el marge. Flors de color blanc, rosat o purpuri agrupades en grans inflorescències terminals esfèriques, compactes amb nombroses flors. Aquesta inflorescència plena de flors colorades permet diferenciar-lo amb facilitat dels altres alls presents a la comarca (vegeu les observacions). Distribució general Planta d'ampla distribució pel sud d'Europa, les illes macaronèsiques, el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia; introduïda en el nord i el sud d'Amèrica i en Austràlia. Dispersa per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears, encara que va fent-se més rara en el terç septentrional. Relativament abundant en la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juliol (agost).

Hàbitat Amb una notable amplitud ecològica, aquest all pot trobar-se en les clarianes dels boscos i en tot tipus de comunitats arbustives serials, però resulta més habitual a les formacions relacionades amb els hábitats artificials, com vores de camins, camps i bancals d’horta, solars abandonats i herbassars subnitròfils. Usos i propietats Planta emparentada amb la ceba (Allium cepa), el porro (A. porrum) i l'all propiament dit (A. sativum) que també es menja a tot el territori. Observacions A la Vall del Alcalans també poden trobar-se altres espècies d'alls: A. scorodoprasum subsp. rotundum, semblant al tractat en aquesta fitxa, però la inflorescència és més menuda i menys densa, a més a més, els bulbets tenen una coberta externa de color violaci. A. sphaerocephalon (foto pàg. 128) té una inflorescència més menuda i les flors de color rogenc, a més les fulles son cilíndriques. Als matollars de la Microrreserva de Flora "Lloma de Coca" i el Barranc Reial (Real de Montroi) també s'ha indicat la presència de A. moschatum, molt més menut (10-30 cm d'alçària) i flors de color blanc o rosat amb el nervi central dels tèpals més fosc. 159

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Anacyclus clavatus Noms comuns en valencià Panigroc, camamilla loca. Noms comuns en castellà Manzanilla de los campos, manzanilla loca, magarzón. Descripció Planta herbàcia anual postrada, més o menys pilosa, amb les tiges floríferes ascendents que poden assolir els 40 cm d'alçària. Fulles molt dividides amb els lòbuls terminals estretament linears. Flors reunides en capítols terminals grans (fins a 4 cm de diàmetre), solitàries i amb la forma típica de margarida: botó central de color groc intens, marcadament hemisfèric, i corona de "pètals" (flors ligulades) blancs. Fruits (aquenis) sense aparell volador de pèls, els externs amb aurícules obtuses, poc o gens divergents. Distribució general Espècie de distribució mediterrània, amb un àrea que s'estén des de Turquia fins a les Illes Canàries (macaronèsia). Amplament representada a tota la Comunitat, des de les zones litorals fins a les continentals de muntanya. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy

De (març) abril a juny

Hàbitat Mostra les mateixes preferències ecològiques que la seua congènere (A. valentinus), amb la que pot conviure en camps de cultiu, terrenys erms, vores de camins, abocadors d'enderrocs, solars sense edificar i altres medis més o menys alterats per les activitats humanes. Usos i propietats No es coneixen. Observacions A la Vall dels Alcalans, la seua identificació resulta molt senzilla i segura perquè és l'única espècie que presenta flors d'aquest tipus, semblant a les margarides. Encara que no l'hem observada, no és pot descartar la presencia de la camamilla dolça típica (Matricaria recutita) perquè els seus hàbitats preferents, vores de camins, cultius, erms, solars, rostolls, etc., ocupen una gran extensió territorial a la comarca i, a més a més, la seua presència està confirmada en àrees molt properes. Aquesta és la popularment utilitzada en infusions per les seues propietats digestives i sedants i es reconeix de la tractada en aquesta fitxa pel receptacle de forma cònica i més o menys aguda en els capítols madurs; la seua olor característica també resulta de gran ajuda. 160

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Anacyclus valentinus Noms comuns en valencià Panigroc valencià, anacicle valencià, herba de boligs, bolitx. Noms comuns en castellà No es coneixen. Descripció Planta herbàcia anual més o menys postrada, amb l'extrem de les branques floríferes ascendents, o erecta, fins a 40 cm d'alçària, més o menys pilosa. Fulles molt dividides en segments molt estrets (linears). Flors reunides en capítols terminals grans (fins a 2 cm de diàmetre), solitaris i marcadament hemisfèrics, de color groc intens, sense flors ligulades perifèriques o amb lígules molt curtes i poc apreciables també de color groc. Fruits (aquenis) sense aparell volador de pèls, els externs amplament alats, amb aurícules molt divergents; els interns sense ales. Distribució general Aquest element de la Mediterrània Occidental es troba distribuït de forma natural per l'Europa meridional i pel nord d'Àfrica, però també s'ha naturalitzat en altres països europeus. A la Comunitat Valenciana, mostra una distribució que evidencia el seu caràcter termòfil, apareguent amplament estesa per tota la franja litoral i penetrant cap a l'interior, però aprofitant àrees més o menys atemperades. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny (juliol).

Hàbitat Planta comuna en tot tipus d'hàbitats alterats i enriquits en compostos nitrogenats, formant part de diverses comunitats ruderals i arvenses en les vores dels camins, els abocadors d'enderrocs, els camps de cultiu i altres medis nitrificats. Usos i propietats No es coneixen Observacions Per la inflorescència terminal groga, solitària i semiesfèric pot resultar semblant a la camamirla amarga (Santolina chamaecyparissus, pàg. 119), amb la que pot conviure en alguns medis antropitzats. Les fulles dividides en segment linears i l'absència de l'aroma que caracteritza a la camamirla amarga permeten identificar-la amb facilitat. L'altre panigroc present a la comarca (A. clavatus, fitxa anterior), és molt més escàs i diferencia per la seus "flors" (inflorescència en capítol) semblant a les margarides, amb una corona perifèrica de lígules blanques. 161

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Anagallis arvensis subsp. arvensis Noms comuns en valencià Morrons, picapoll, borrissol, moragues, sabonera o herba sabonera, anagall blau o vermell. Noms comuns en castellà Murajes, morrón, hierba de las güebras, andagallo, hierba coral, hierba pajera. Descripció Planta herbàcia anual, amb tiges ramificades reptants o ascendents (fins a 20 cm d'alçària), de secció quadrangular. Fulles triangulars, oposades i sèssils. Flors menudes (fins 1 cm de diàmetre), solitàries, sobre llargs peduncles axil·lars (més llargs que la fulla annexa), amb 5 pètals sencers i densament ciliat-glandulosos en el marge, de color taronja lluent amb un anell purpuri en la base o blau-violaci i el anell basal de color rogenc. Fruits en càpsula. Distribució general Amplament distribuïda pel Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica, la seua dispersió artificial cm a males herbes dels cultius han estès la seua àrea per tota Àsia, Àfrica i Austràlia. Amplament representada per la major part de la Península Ibèrica i per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De març a setembre (novembre).

Hàbitat Planta característica de les comunitats arvenses del camps de cultiu, bancals i inclús en les zones enjardinades i els escossells de l'interior dels nuclis urbans; també apareix en vores de camins, erms, solars sense edificar, abocadors i en general en tot tipus d'hàbitat antropitzats amb poca cobertura vegetal. Usos i propietats Està reconeguda a l'herbolari com a expectorant, cicatrizant i destoxificant, però la seua composició química no està ben caracteritzada i per això està desaconsellat el seu ús casolà especialment per via interna sense les indicacions d'un facultatiu especialitzat, perquè pot causar greus diarrees, convulsions i mals de cap. Observacions Encara que no ha estat observada a la Vall dels Alcalans, cal fer menció de l'altra subespècie que es coneix a la Comunitat Valenciana: la subsp. caerulea. Aquesta sempre presenta flors de color blau i es caracteritza pels seus pètals irregularment denticulats i escassament glandulosos en el marge i pels peduncles de les flors que són iguals o més curts que la fulla annexa. 162

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Anchusa italica Noms comuns en valencià Buglossa, llengua bovina, llengua de bou. Noms comuns en castellà Alcaluces, alcaluz, buglosa de culebra o de vaca, lengua de buey, chupamieles, melera, miel de avispas. Descripció Planta herbàcia biennal o perenne, erecta (fins a 1-1,5 m d'alçària), ramificada des de la base i híspida (coberta de pèls més o menys rígids i aspres). Fulles alternes, grans (fins a 30 cm de longitud), amples, dentades i ondulades i molt aspres al tacte, lanceolades, les inferiors atenuades en pecíol, les altres sèssils. Flors disposades en una gran inflorescència cònica molt oberta i laxa, amb nombroses flors de color blau molt viu amb una coroneta central de color blanc. Fruit en núcula verrucososa de color grisenc. Distribució general Planta de distribució Mediterrània-Iranoturaniana. Dispersa per tota la Comunitat Valenciana, però sense resultar massa abundant. De fet, a la Vall dels Alcalans, només s'han observat uns pocs exemplars dispersos als camps de cultiu situats al peu de la Muntanya de la Carència (Montserrat). Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat

De (març) maig a agost.

Hàbitat Creix en camps de conreu de secà i en vores de camins, hàbitats molt ben representats a la Vall dels Alcalans; no obstant això, resulta molt rara a la comarca i només ha estat observada alguns exemplars als cultius de cereals que s'estenen al peu de la muntanya de La Carència, al terme de Montserrat. Usos i propietats Planta molt aparent per les seues dimensions i per la coloració elèctrica de les flors, utilitzada popularment com antitusiu, antiinflamatori, diürètic i sudorífic, estant indicat par a curar la grip, els refredats o la bronquitis. Externament, també s'ha emprat per tractar contusions i hematomes. També ha estat utilitzada com a succedani de la pateta de colom (Alkanna tinctorea) como a colorant de preparats farmacèutics i en la indústria tèxtil. Observacions Els noms vernacles castellans relacionats amb la mel estan referits al costum de xuclar les flors d'aquesta i d'altres membres de la família de les Boraginàcies, com les viboreres (Echium sp. pl.), per extraure del fons de la flors una goteta de nèctar, una llàgrima de mel. 163

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Andryala integrifolia Noms comuns en valencià Herba blanca, llongera integrifòlia, cama-roja blanca, herba de l'ull blanc, punxonets. Noms comuns en castellà Cerraja lanuda, flor de arnica, pata de perro. Descripció Planta herbàcia perenne d'arrel gruixuda, erecta (fins a 50 cm d'alçària), de color verdgrisenc per estar coberta per pèls (tomentosa). Fulles alternes, senceres i estretes o més o menys lobula-des, les basals atenuades en pecíol i les supe-riors sèssils. Flors, totes ligulades, de color groc pàl·lid, amb les bràctees de l’involucre cobertes de pèls glandulars que li donen un tacte viscós; reunides en capítols terminals que s'agrupen en una estructura corimbiforme. Les plantes d'aquest gènere estan molt ben caracteritzades per la presència de llargues escames al recep-tacle que emboliquen les flors. Fruit en aqueni amb aparell volador (vilà) del pels grisencs. Distribució general Planta de distribució Mediterrània-atlàntica estesa pel sud-oest d'Europa fins a les illes macaronèsiques (Canaries i Madeira). Comuna en quasi tota la Península Ibérica i també amplament representada a la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat

De (abril) maig a setembre.

Hàbitat Creix en brolles, timonedes i pastures amb preferència pels terrenys arenosos de naturalesa silícia, però també resulta comuna en àrees calcàries i en comunitats antròpiques més o menys alterades i enriquides en compostos nitrogenats: camps de secà, bancals, erm, descampats, vores de camins i carreteres i, en general, en llocs alterats diversos. Usos i propietats Es una altra herba comestible que es consumeix com a verdura, que sembla ser dolça al paladar. La jonça o llongera (Andryala ragusina) ha servit tradicionalment per a l'obtenció del visc, l'adhesiu utilitzats als paranys per a la casera no selectiva d'aus. Aquesta goma s'extrau de les arrels de la planta amb aigua calenta i també és efectiva per al tractament dels furóncols. Observacions El nom de herba de l'ull blanc fa referència al color que presenta l'ull de creixement. 164

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Anthyllis tetraphylla Noms comuns en valencià Trèvol de mamella de vaca, llentia silvestre, petadors. Noms comuns en castellà Vulneraria de cuatro hojas, hierba capitana, trebol de pezón de vaca. Descripció Planta anual postrada, de fins a 25 (40) cm, ramosa des de la base, pilosa i poc ramificada. Fulles compostes, amb 3-5 folíols molt diferents entre ells: el terminal és molt més gran que els laterals. Flors amb estendard i ales grogues i carena blanca, agrupades en les axil·les de les fulles, en nombre de 2-8; calze molt vistos, cobert d’una espessa pilositat sedosa que, segons va madurant el fruit, es va inflant i adquirint una tonalitat rogenca. Al seu interior s'amaga una llegum constrenyida en el centre amb una o dos llavors. Distribució general Planta de distribució principalment circummediterrània, que abasta el sud de Portugal i el nors-oest del Marroc. Freqüent al sud i al est de la Península Ibèrica i en les Balears. Amplament representada per tota la Comunitat, amb preferència per les àrees termòfiles. Distribució en la Vall dels Alcalans Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (març) abril a juny (juliol).

Hàbitat Camps de cultiu, prats secs i erms, vores de camins i també en les clarianes de brolles i timonedes, sempre en comunitats molt esclarissades i més o menys nitròfiles. Usos i propietats No es coneixen. Observacions El nom popular de petadors fa referència al xicotet esclat del calze inflat, com si fossis bombolletes, que es xafen o quan s'estampen sobre el front. Els conillets (Silene vulgaris) reben en alguns llocs el nom de petets o conillets del petets pel costum infantil de fer-los esclatar d'aquesta manera.

165

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Asphodelus fistulosus Noms comuns en valencià Gamonet, vareta de San Josep, cebollí, porrasí. Noms comuns en castellà Gamoncillo, gamonita, asfodelos. Descripció Herba perenne rizomatosa, erecta (fins a 60 cm d’alçària). Fulles nombroses, llargues, semicilíndriques, buides i agrupades a la base, de color verd viu. Les tiges floríferes ixen del centre de la roseta, portant una inflorescència ramificada. Flors amb 6 tèpals blancs, amb una línia rosada o pard-rogenc en el nervi central de cada pètal. Fruits en càpsula semblants a pesols. Un altra espècie molt semblant, A. tenuifolius (veure les observacions), es diferencien per grandària i rugositat de la planta, la grossària de les fulles i el diàmetre de les flors. Distribució general El gènere Asphodelus és originari del centre i sud d'Europa, però actualment es troba per tot el món, per el seu ús ornamental. Amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i molt comuna a la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) març a maig

Hàbitat Molt comuna en tot tipus de comunitats arvenses i ruderals, sobre sòls alterats, nitrificats i ben assolellats. Creix a les pastures i herbassars de les vores de camins i carreteres, en camps abandonats, en erms i abocadors, en talussos herbosos i, en general, en tot tipus de comunitats lligades a les activitats humanes. Usos i propietats Les flors es cullen per fer rams. Es considera una planta tòxica encara que ha estat utilitzada com aliment per als porcs. En la antiga Grècia, els gamonets es posaven als morts i s'utilitzaben en les cerimònies fúnebres amb la creença de que facilitaven el trànsit dels difunts als Camps Elíseos, que se creia cobert per aquestos. Observacions A. fistulosus és més gran i presenta arrels engrossides, fulles més grosses i flors; a més a més, les tiges són llises al tacte, mentre que en A. tenuifolius són aspres al tacte (escabres) a la part inferior. A la comarca també pot trobar-se el gamó (A. cerasiferus), molt més gran (pot superar el metre d'alçada), amb les fulles planes i fruits molt aparents, de 1,5-2 cm de diàmetre.

166

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Bituminaria bituminosa Noms comuns en valencià Trébol pudent o herba pudenta, cabrulla, herba bruna o cabruna, herbasabates. Noms comuns en castellà Hierba cabruna o cabrera, hierba gitana, hierba betunera, hierba negra, trébol bastardo, hedionda, pestosa. Descripció Planta herbàcia fètida (amb una forta olor a betum molt característica) perenne, amb moltes tiges erectes poc ramificades Fulles alternes, compostes, amb tres folíols ovats o oblongs, amb pèls dispersos per l'anvers i densament pilosos (sericis) pels nervis del revers. Flors papilionàcies de color blau violaci clar, reunides en glomèruls globosos més o menys densos, situat a l'extrem de llargs peduncles, més llargs que la fulla annexa. Fruit en llegum ovoide indehiscent, comprimit, més o menys cobert per pèls aplicats, amb un bec llarg i arcuat. Distribució general Espècie mediterrània amplament distribuïda pel sud d'Europa, l'oest d'Àsia, el nord d'Àfrica i les Illes Canàries. Es troba estesa per quasi tota la Península Ibèrica, però falta en el quadrant nordoccidental. A la Comunitat Valenciana, és una planta comuna que apareix de forma dispersa per tot el territori. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a setembre (novembre).

Hàbitat Planta habitual als ambients nitrificats tant d'origen antròpic (marges de camins i carreteres, camps i bancals, erms, solars abandonats, abocados, etc.) com natural (riberes fluvials, barrancs, brolles, timonedes, etc.). Usos i propietats S'empra per via externa com a vulnerària perquè els banys afavoreixen la curació de les ferides, però cal tenir precaució ja que les substàncies actives són fotosensibles, per la qual cosa, la zona tractada té que ser protegida del sol. A més, al camp també cal anar e cura perquè el contacte amb la pell i la posterior exposició al sol pot produir cremades importants o hiperpigmentació residual. Observacions Segurament és tracta d'una de les lleguminoses més fàcils de reconèixer per l'olor inconfusible de la planta (olorar un folíol entre els dits) a betum. La majoria dels seus noms populars fan referència a aquesta característica. 167

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Calendula arvensis Noms comuns en valencià Ungla de gat, llevamà, herbeta de foc, boixac de camp. Noms comuns en castellà Hierba del podador, maravilla silvestre Descripció Planta anual reptant, de fins a 35 cm d’alçària, coberta de pèls suaus i curts. Fulles alternes, oblongues i sèssils. Flors reunides en capítols solitaris de color groc o carabassa. Fruits en aquenis sense aparell volador, arquejats i proveïts de xicotets apèndixs tuberculats o espinosos sobre el seu dors. Distribució general Planta de distribució molt ampla que s'estén pel centre i sud d'Europa, nord d'Àfrica, sud-oest d'Àsia, fins Afganistan, i les illes macaronèsiques. Amplament representada a les comunitats ruderals i arvenses de tot el territori valencià. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De gener a desembre, encara que el seu òptim fenològic correspon a la tardor.

Hàbitat Creix a les comunitats nitròfiles dels bancals de l’horta i camps de secà, vores de camins, terrenys erms i tot tipus de sòls alterats i remoguts, on pot arribar a cobrir àrees prou extenses on destaca la seua floració cridanera. Usos i propietats Com fa referència el seu nom popular, es coneguda com a curadora de talls i ferides per les seues propietat cicatritzant i antiinflamatòries. Vasodilatadora i hipotensora, la infusió dels capítols florals són utilitzats per disminuir la pressió sanguínia i també està indicada en la menopausa. Observacions A la comarca, també s'ha trobat naturalitzada el boixac (C. officinalis, fotografia inferior) en alguns indrets propers a casetes de camp i xalets, una espècie de cultiu ornamental molt estès en terres valencianes, amb flors més grans (fins a 7 cm) de color carabassa intens. Aquestes flors també són tradicionalment utilitzades amb diferents destinacions i alguns la qualifiquen com una de les millors plantes per tractar diverses afeccions de la pell. 168

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Carpobrotus edulis Noms comuns en valencià Curatall, herba de tall, platanera de mar, dents de lleó, platanets, bàlsam, ditets. Noms comuns en castellà Hierba del cuchillo, uña de gato o de león, patata frita. Descripció Camèfit suculent amb nombroses tiges reptants de fins a 2 m de longitud, molt ramificades i radicants als nusos. Fulles carnoses grans (4-10 x 1-1,6 cm), oposades, sèssils, erectes, de secció triangular. Flors grans (8-10 cm de diàmetre), amb nombrosos estaminodis d'aspecte petaloide de color púrpura o groc; estams abundants amb filaments de color groc. Fruit carnós (drupa), subglobós, indehiscent. Distribució general Planta originaria de Sud-àfrica, concretament de la regió del Cap, des de on va ser introduïda en Espanya com espècie ornamental cespitosa i fixadora de talussos i dunes en zones costaneres. El seu caràcter invasor ha afavorit la seua expansió per les zones litorals de quasi tot el planeta. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy i Real de Montroi.

Època de floració De abril a juliol.

Hàbitat A la comarca, com en altres moltes localitats, pot trobar-se en alguns jardins públics del nuclis urbans; però, a més a més, en el medi natural, apareix en les comunitats alterades que es localitzen en les proximitats de vivendes, xalets i casetes on es troba cultivada com ornamental entapissant. La abocament de les restes de poda en zones properes amb vegetació natural, una activitat que està prohibida i sancionada per la legislació valenciana, serveix d'inòcul per a la seua arribada a les comunitats naturals, perquè té una elevada capacitat d'arrelament o també per dispersió de les llavors. Usos i propietats A més de la seua destinació ornamental i fixadora, les fulles tallades o xafades solten un líquid viscós semblant al del reconegut Aloe vera que s'ha fet s'ha fet servit popularment amb el mateix objectiu: com a vulnerària per desinfectar i facilitar la curació de ferides i cremades. Observacions El curatall es reconegut com un perillós invasor dels ecosistemes costaners, especialment a les dunes, perquè té una capacitat excepcional per ocupar superfícies molt extenses amb gran rapidesa, desplaçant a les espècies característiques de les comunitats naturals. En altre tipus de ecosistemes no mostra un comportament tan agressiu. 169

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Cichorium intybus Noms comuns en valencià Cama-roja, mastegueres. amarga, xicòria de cafè.

xicòria,

xicòria

Noms comuns en castellà Achicoria silvestre. Descripció Herba perenne amb una roseta basal de fulles i tiges floríferes erectes (fins a 1,2 m d’alçària), molt ramificades i divaricades. Fulles basals lanceolades i dentades a profundament lobulades, cobertes de pèls rígids i aspres pel revers. Per a la floració forma varies branques rígides que es ramifiquen varies vegades i porten fulles senceres, tant menudes que poden donar la impressió de ser àfil·les. Sobre elles s'obren els capítols blaus amb totes les flors ligulades, en posició terminal o axil·lar. Fruit en aqueni sense vilà. Distribució general Originaria del Vell Món, la extensió del seu cultiu ha afavorit la seua naturalització per extenses regions d'Amèrica del Nord, Àfrica i Europa. Molt comuna per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juliol a setembre.

Hàbitat Planta típica de les comunitats arvenses i ruderals, freqüent en les vores de camins, marges de cultius i bancals, descampats i altres llocs més o menys alterats i nitrificats, però sempre amb una certa humitat edàfica. Usos i propietats Les fulles tendres de la cama-roja són comestibles i han estat molt apreciades com a verdura, ús que va recuperant-se en el darrers anys amb la selecció de varietats amb concentracions inferiors de la substància responsable de la seua amargor característica. A més a més, les seues arrels torrades són ben conegudes com a succedani o com adulterant del cafè. Aquest ús, conegut des del segle XVII, ha resultat especialment important en els períodes de carència o de restriccions a la importació de productes tropicals. També se li atribueixen diverses propietat com a planta medicinal. Observacions A la flora de la comarca hi ha poques espècies de Compostes amb flors de color blau i sense dubte aquesta és la més freqüent, resultant molt comuna a llocs més o menys humanitzats. La coroneta de frare (Globularia alypum; pàg. 104) també presenta flors blavoses a violàcies reunides en capítols, però aquesta és una mata llenyosa sense confusió possible. 170

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Convolvulus althaeoides Noms comuns en valencià Corretjola o corriola borda, de camins o de serp. Noms comuns en castellà Corregüela grande o rosa. Descripció Planta perenne enfiladissa, de fins 1,2 m d’alçària amb tiges volubles cobertes de pèls. Fulles peciolades amb el limbe triangular de morfologia molt variable: des de lleugerament lobulades fins a profundament dividides en 5 lòbuls radiant estrets. Flors grans i acampanades, de color rosa més o menys intens (però mai blanquinoses), sempre més fosc cap al centre, amb un llarg peduncle que porta cap a la meitat 2 bractèoles molt menudes allunyades del calze (la posició d'aquestes permet diferenciar aquest gènere de la resta de Convolvulàcies: Calystegia i Ipomoea). Fruit en càpsula globosa sense pèls. Distribució general Element de distribució mediterrània i macaronèsica (Illes Canàries i Madeira), introduïda en Amèrica del Nord. Freqüent en la meitat meridional de la Península Ibèrica i les Illes Balears i molt comuna en tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juny.

Hàbitat Planta associada als ambients artificials, habitual en vores de camins i carreteres, camps de cultiu abandonats, erms, descampats i en comunitats naturals més o menys alterades i nitrificades. Usos i propietats Tradicionalment, les arrels de les corretjoles s'han fet servir com a purgant, per afavorir l'expulsió de la fel, com a febrífuga i per tractar l'estrenyiment, encara que el seu consum és perillós perquè la planta té una certa toxicitat. Per via externa, ha resultat molt útil per als hortolans que la tenien sempre a la ma per la aprofitat les seues propietats vulneràries que milloren la curació de les ferides. Observacions A la Vall dels Alcalans, també resulta molt comuna als mateixos hàbitats antropitzats la corretjola menor o de cultiu (Convolvulus arvensis), fàcil de diferenciar per les flors més menudes, de color blanc o rosa pàl·lid, de vegades en bandes de dos colors, i per les fulles senceres i sagitades (forma semblant a una punta de fletxa). 171

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Cynoglossum creticum Noms comuns en valencià Besneula, llengua de gos, llapacera. Noms comuns en castellà Viniebla, lengua de perro, garrapatilla, oreja de liebre. Descripció Herba bianual, erecta, fins 70 cm d’alçària. amb una roseta de fulles bassals lanceolades i llargament peciolades, recobertes d’una pilositat blanca. Fulles caulinars sèssils o amb pecíol molt curt. Flors amb cinc pètals arrodonits, de color blavós, purpuri o violaci amb nervis foscos, disposades sobre una inflorescència erecta i molt ramificada que es forma al segon any. Fruits molt característics, amb 4 peces disposades en creu, cada una coberta d’espines ganxudes. Distribució general Mediterrània-Iranoturaniana, la seua àrea s'estén fins al sud-oest d'Àsia. Molt comuna per tota la Península Ibèrica i per tots els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat

De març a juliol.

Hàbitat Creix en diferents hábitats més o menys alterats i nitrificats, com els marges de camins, els talussos de carreteres, els descampats, els camps de cultiu, etc., amb preferència pels sòls profunds i no massa secs. Usos i propietats Moltes de les plantes que es troben freqüentment als marges dels cultius i als bancals han estat mantenides pels mateixos hortolans per tenir-les sempre a la mà i poder disposar d'elles amb celeritat en els moment de necessitat. Fem aquest comentari perquè aquesta és un altra de les moltes plantes que els homes i les dones del camp han utilitzat sovint com a vulnerària, per afavorir la curació de talls i ferides. Observacions Curiosament, el seu nom popular —llengua de gos— coincideix amb la denominació originaria del gènere, que deriva del vocables grecs kynos (gos) i glossa (llengua). Altre representat del gènere també apareix amb freqüència als mateixos hàbitats, encara que no ha estat observada a la Vall dels Alcalans. La coloració blanquinosa de la planta, derivada de la densa coberta de pèls, i les flors de color rogenc amb els nervis poc o gens aparent permeten son les característiques la diferencien. 172

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Daucus carota Noms comuns en valencià Safanoria borda o silvestre, pastanaga borda, fonollasa, botges. Noms comuns en castellà Zanahoria silvestre. Descripció Herba bianual erecta (fins a 80 cm d’alçària) amb tiges més o menys piloses. Fulles dividides en folíols lanceolats molt estrets. Flors menudes de color blanc o més o menys rosaci i sovint amb una flor central púrpura, reunides en grans umbel·les terminals, amb bràctees dividides en lacínies linears. En el moment de la fructificació, aquestes umbel·les es tanques adquirint un aspecte molt característic. Fruits coberts per agullons que ajuden a la seua dispersió per animals al enganxar-se amb molta facilitat al pèl o a la roba. Distribució general Planta de distribució molt extensa que s'estén per Europa, Àsia, el nord d'Àfrica i les illes macaronèsiques; igualment es una planta amplament representada en tota la Península Ibèrica i molt comuna en tot el territori valencià. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a setembre (novembre).

Hàbitat Planta habitual al medis més o menys antropitzats, habitual, però no abundant, en camps i bancals abandonats, voreres de camins, herbassars nitròfils, etc.; també se presenta de forma ocasional en brolles i timonedes esclarissades. Usos i propietats Les arrels, que fan un inconfusible aroma a pastanaga quan la pelem amb l'ungla, són utilitzades en cosmètica per a embellir la pell. D'aquesta planta silvestre deriven les varietats cultivades per al consum humà i del bestiar. El seu consum està recomanat per a la visió, les mucoses i la producció de sang i anticossos. De les llavors es fa un oli per a donar fragància a locions, cremes i sabons. Observacions Aquesta planta es troba representada a la Vall dels Alcalans per dos subespècies: la típica, que es correspon amb la descripció i la fotografia, i la subsp. maritima, citada pels voltant del Barranc Reial (Real de Montroy), més menudes i menys robustes, glabres o poc piloses i amb umbel·les més menudes (fins a 5 cm de diàmetre). La revisió taxonòmica del projecte Flora Ibèrica considera aquestes plantes dins de la variabilitat de la subespècie típica. 173

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Diplotaxis erucoides Noms comuns en valencià Ravanell, ravenissa blanca. Noms comuns en castellà Rabaniza blanca, oruga silvestre. Descripció Planta anual erecta (fins a 50 cm d’alçària) i més o menys pilosa. Fulles de la roseta basal grans, retallades i molt variables en la seua morfologia, amb lòbuls profunds molt irregulars, les superiors dentades o quasi senceres, abraçades a la tija. Flors amb les característiques típiques de la família de les Crucíferes o Brassicàcies, amb 4 pètals blanques (de vegades amb venes violàcies) disposats en creu i 6 estams, 2 d'ells més curts (disposició 4+2), pedunculades i agrupades en raïms terminals laxes. Fruit allargat (síliqua), les valves amb el nervi central molt marcat. Distribució general Espècie de distribució mediterrània, amplament distribuïda per la major part de la Península Ibèrica, resulta molt rara o absent en el quadrant nord-occidental, Portugal i els Pirineus. Molt comuna i freqüent a tota la Comunitat Valenciana, des de les àrees càlides properes a la costa fins al cultius cerealístics de l'alta muntanya continental de les zones interiors. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Òptim primaveral i un altre tardorenc, però pot estar florida durant tot l'any.

Hàbitat Espècie destacable per la elevada plasticitat ecològica que li permet colonitzar i inclús dominar completament les comunitats herbàcies de tot tipus de camps de cultiu, tant de secà com de regadiu, bancals i herbassars nitròfils en qualsevol indret menys o menys alterat per les activitats humanes (erms, descampats, solars, abocadors, etc.), incloent jardins urbans, escossells, etc.; de forma molt puntual, també forma part de les pastures que ocupen les clarianes de brolles i matollars en posicions enriquides en compostos nitrogenats. Usos i propietats Sense dubte, la ravenissa blanca és una de les plantes més comunes i abundants a tot tipus de medis antropitzats, podent a arribar a caracteritzar els paisatges agrícoles poques setmanes després de les pluges, cobrint-los d'un mantell blanc molt cridaner. La seua rapidesa per a germinar, desenvolupar-se i florir quan les condicions són favorables, especialment en la disponibilitat d'aigua, li permet aquest comportament tan espectacular, sovint compartit amb la llevamà (Calendula arvensis, pàg. 168) amb les flors taronges. No obstant això el seu ús popular és redueix al seu ús com a herba farragera i a la possibilitat del seu consum com a verdura. 174

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Dittrichia viscosa Noms comuns en valencià Olivarda, herba mosquitera, greuter. Noms comuns en castellà Julivarda, hierba mosquera, matamoscas. Descripció Arbust perenne (camèfit), erecte (fins a 1,5 m d'alçària), molt ramificat i llenyós en la base, apegalós al tacte i molt olorós, amb una olor molt característica. Fulles alternes, sèssils, lanceolades i allargades amb el marge sencer o més o menys dentat i irregularment ondulat, amb pèls glandulosos responsables del seu tacte viscós. Flors de color groc intens i amb una corona eterna de flors ligulades disposades laxament, reunides en capítols cilíndrics o acampanats, nombrosos en l'extrem de cada branca i disposats en una inflorescència terminal (panícula) ampla i laxa, amb forma piramidal. Fruit en aqueni amb aparell volador amb pocs pèls rígids. Distribució general Espècie mediterrània distribuïda pel sud d'Europa i el nord d'Àfrica. Amplament representada per tota la Península Ibérica i per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’agost a novembre.

Hàbitat Amb una notable amplitud ecològica, aquesta planta apareix per tot arreu, tant als hàbitats naturals, sempre en formacions més o menys esclarissades, seques i assolellades, com als artificials, on pot arribar a ser molt comuna i formar poblacions d'elevada densitats en camps de cultiu abandonat, de secà o d’horta, als bancals, les vores de carreteres i camins, les terres remogudes, els solars, abocadors, etc. Usos i propietats Les fulles xafades d'aquesta planta són utilitzades en el costumari popular per a reduir els efectes dels cops sense ferida (hematomes, blaüres, cops de sang, etc.), però també té propietats per via interna: bullida pot ser beneficiosa per baixar la tensió, traure les pedres del ronyó o llevar el colesterol, però el seu consum per a aquestes símptomes ha de fer-se sota control mèdic. En alguns pobles de La Safor es mesclaven les branques amb les creilles per a que no es feren malbé i no grillaren tant. 175

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Echinops ritro Noms comuns en valencià Panical blau, card d'esteca. Noms comuns en castellà Cardo yesquero, abadejo, cabeza de erizo, cardo azul. Descripció Planta herbàcia perenne, erecta (fins a 80 cm d’alçària), amb una pilositat prou densa que li dona a la tija especialment una coloració blanquinosa, i més o menys ramificada, especialment en la part superior. Fulles sèssils, profundament lobulades, amb lòbuls estrets, aguts i espinosos. Flors tubulars, amb 5 lòbuls ben diferenciats, normalment de color blau intens, amb menys freqüència blanc, reunides en grans capítols terminals (fins a 3 cm de diàmetre) molt característics per la seua forma esfèrica o globosa. Distribució general Espècie mediterrània, que en la Península Ibèrica s'estén pel centre, el sud i l'oest. Amplament representada per tota la Comunitat Valenciana, des de les zones càlides properes a la costa fins a les zones continentals de l’interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juliol a octubre.

Hàbitat Planta característica dels ambients ruderalitzats, que apareix amb freqüència en vores de camins, fenassars, pastures seques, descampats, erms i, en general, en qualsevol indrets amb sòls pedregosos, secs, assolellats i més o menys nitrificats. Quan es compleixen aquestes condicions, també penetra en brolles i matollars esclarissats. Usos i propietats El panical blau conté diverses substàncies actives amb propietats diurètiques i estimulants del sistema nerviós que han permès la seua utilització en tractaments de paràlisis facials i altres neuritis; no obstant això, esta qualificada com a planta tòxica que ha de ser utilitzada seguint les recomanacions i sota control d’un facultatiu especialitzat. Observacions El seu nom en castellà, cardo yesquero, deriva de la utilització domèstica que es feia de la planta seca per encendre el foc.

176

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Erodium malacoides Noms comuns en valencià Agulletes, bec de cigonya. Noms comuns en castellà Filamaría, alfileres de pastor, alfilerillos. Descripció Planta herbàcia anual o bianual, postrada o ascendent, coberta de pèls curts. Fulles molt variables en la seua morfologgia, en general ovades, cordades, amb 3-5 lòbuls més o menys marcats. Flors reunides en umbel·les, amb pètals tènues que cauen amb facilitat, de color malva rosat o rosa violaci molt viu. Fruit amb una punta de fins 3,5 cm, a la que es refereix el seu nom popular; que quan madura, es separa en arestes, una per cada llavor, i es cargola en forma de moll formant una estructura molt característica i molt efectiva per la dispersió de les llavors amb l'ajuda del vent. Distribució general Espècie mediterrània amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica, més rara al territoris septentrionals més plujosos, i les Illes Balears. Molt comuna per tots els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De febrer a juny (julio)

Hàbitat Planta molt comuna a la majoria d'ambients antropitzats enriquits en compostos nitrogenats, formant part de les comunitats ruderals i arvenses que ocupen les vores dels camins i carreteres, els runars, el camps de cultiu, els abocadors, erms, solars, etc.; molt rara en formacions naturals i sempre en indrets alterats. Usos i propietats Planta poc utilitzada que s'ha fer servir per a past dels animals i, molt ocasionalment, tambe ha format part de la dieta humana, consumida en fresc com a verdura. Observacions La estructura del fruit resulta molt identificativa dels representant d'aquesta família, integrada a la comarca pels gèneres Erodium i Genarium, a més dels populars generis, murcianes i malvaroses cultivades (Pelargonium). Els dos primers es diferencien en el nombre d'estams —5 i 10, respectivament— i en el fruit, que en Erodium presenta les característiques indicades avanç i en Geranium, es dispara com una catapulta per llançar les llavors, quedant-se unit a l'extrem apical en una espiral plana. A la Vall dels Alcalans, a més de l'espècie descrita també trobem Erodium cicutarium, amb fulles dividides en folíols dentats i 5 representants de gènere Geranium: G. dissectum, G. molle, G. purpureum, G. robertianum i G. rotundifolium. 177

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Foeniculum vulgare subsp. piperitum Noms comuns en valencià Fenoll, fonoll, ponollera, herba de les vinyes; als fruits anisets, llavoretes o matalauva. Noms comuns en castellà Hinojo, hierba santa, perejil de gitano. Descripció Herba perenne de color verd grisenc, amb tiges erectes, robustes, de fins a 2,5 m d’alçària, ramificades en la meitat superior. Fulles basals en roseta, efímeres; les mitjanes profundament dividides en segment estrets llarg i linears (5-40 x 0,3-0,6 mm); les superiors molt reduïdes. Flors grogues reunides en umbel·les terminals i laterals amb radis curts i poc nombrosos (<10). Fruits en diaqueni, de color verd-groguenc, glabres, amb costelles promi-nents i molt aromàtics. Distribució general Espècie de distribució gairebé cosmopolita, amplament distribuïda per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i, lògicament, també per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juny a setembre

Hàbitat Apareix en tot tipus de comunitats antròpiques sobre sòls remoguts i més o menys nitrificats: camps abandonats, vores de camins i carreteres, vessants pedregoses, solars sense edificar, terrenys erm, caixers de rius i barrancs, etc. També penetra en les comunitats naturals poc desenvolupades o molt alterades per la ma de l'home. Usos i propietats Planta medicinal d'aroma característica amb una extensa diversificació d'usos populars. Es consumeix com a verdura, tant en cru com cuinada; a més, les llavoretes són freqüentment afegides per condimentar els plats; també s'utilitza per adobar olives i salmorres. Amb una orientació més medicinal, la destinació més coneguda són les infusions per facilitar l’expulsió dels gasos intestinals i alleugerar la pesadesa d’estómac. Externament també ha estat utilitzada per a banys oculars. Són moltes les propietats d'aquesta planta, però cal consumir-la amb mesura perquè les dosis elevades poden resultar epileptitzant. Observacions Aquesta planta silvestre està íntimament emparentada amb el fenoll cultivat (Foeniculum vulgare subsp. vulgare) i ocasionalment naturalitzat en vores de camins i marges de cultius, encara que no l'hem observada a la Vall dels Alcalans. Aquesta subespècie es reconeix per les fulles, que presenten segment més llargs i flàccids i els fruits són dolços. 178

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Fumaria capreolata Noms comuns en valencià Juliveret bord, fartabous, unflabous, conillets, gallerets, mataconill, fumaria enfiladissa. Noms comuns en castellà Conejitos de las vallas, palomillas, gatitos, fumaria. Descripció Planta herbàcia anual (teròfit) enfiladissa que pot abastar el metre d’alçària ajudant-se de bardisses, marges o altres plantes, amb tiges postrades o ascendents. Fulles alternes, dividides en lòbuls més amples (1-3 mm) que la majoria de les espècies del gènere. Flors blanques, tenyides de rosat o púrpura en l'extrem apical, més grans d'un centímetre, agrupades en raïms laxes pedunculats i axil·lars. Fruits xicotets ovoide o esfèrics, apiculat i sense pèls. Distribució general Distribuïda per la Regió Mediterrània i el sud-oest d'Europa, és una planta que apareix de forma dispersa per gran de la Península Ibèrica, quedant exclosa de les àrees amb climatologia molt extremada. La seua distribució en la Comunitat mostra aquesta mateixa preferència per les àrees més térmiques. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (gener) febrer a juliol (agost).

Hàbitat Planta molt habitual a les vores de camins, camps de tarongers i altres cultius; també por trobarse en murs, bardisses, erms, solars, i en generals en tot tipus de comunitats ruderals o arvenses. Usos i propietats La medicina popular indica la utilització d'aquesta planta per netejar la sang i fer una cura depurativa de primavera. En alguns llocs diuen que se la mengen tots els animals, però en altres la consideren una brossa que no val per a res i que els pegava malament si la donaves als animals. D'aquest pensament deriven els noms populars de unflabous, fartabous o mataonills. Observacions Les flors de les Fumàries són molt característiques, inconfusibles en altres plantes de la Vall dels Alcalans. A més, aquesta es pot diferenciar de la resta d'espècies del gènere perquè les flors i sobretot els fruits tenen un peduncle reflexe. No em observat cap altra espècie, però tenint en compte l'abundància en zones properes és molt probable la presència de Fumaria bastardi, de flors rosa viu i peduncle fructífer erecte. 179

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Galactites tomentosa Noms comuns en valencià Card blanc, card de xeremeia, card trompeter casilda blanca, calcida blanca. Noms comuns en castellà Cardota, galactites, cardo chico, cardo cuajaleche, centaurea lechosa. Descripció Planta bianual, erecta (fins a 1 m d’alçària), ramificada a la part superior, amb tiges densament cobertes de pèls, que li donen una coloració blanquinosa, i estretament alades. Fulles profundament lobulades, de vegades fins al raquis, de color verd amb línies blanques característiques a l’anvers tenen unes i marge espinós, amb espines curtes (fin a 6 mm). Flors tubuloses, les marginals radiants, de color rosa violaci o de vegades albina, reunides en capítols terminals solitaris pedunculats i aplanats, rodejats per bràctees terminades en espines. Fruit en aparell volador de pèls suaus. Distribució general Planta de distribució mediterrània centre-occidental, amplament estesa per la Península Ibèrica, encara que la seua sensibilitat a les gelades tardanes i a les temperatures extremes la exclouen de les àrees muntanyoses elevades i del territoris continentals. Seguint aquest patró, la seua presencia als territoris valencians queda limitada a les àrees costaneres i sublitorals de mitjana o baixa altitud. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) abril a juny (agost).

Hàbitat Planta comuna en les comunitats ruderals i arvenses que s'instal·len en vores de camins i carreteres, camps de cultiu, erm, abocadors, descampats i, en general, en tot tipus d'herbassars més o menys nitròfils. Usos i propietats No es coneixen. Observacions Entre el card que poden trobar-se a les vores dels camps i camins de la Vall dels Alcalans, aquest resulta molt fàcil de reconèixer per les fulles profundament lobulades amb venes blanques molt evidents i pels capítols de flors radiants de color rosat; aquesta característica de les fulles permet la seua identificació inclús avanç de la floració, només amb la roseta basal de fulles. 180

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Heliotropium europaeum Noms comuns en valencià Herba verruguera, heliotrop. Noms comuns en castellà Verrucaria, hierba verruguera, heliotropo. Descripció Planta anual ramificada des de la base, erecta (fins 40 cm d’alçària), de color verd un poc grisenc per la pilositat que cobreix les fulles i les tiges. Fulles alternes peciolades, d'ovades a el·líptiques, amb els nervis marcats. Flors menudes (2-4 mm) i oloroses (fètides), sèssils, amb 5 pètals normalment de color blanc, amb el centre groguenc, o violaci, disposades en inflorescències molt característiques denses i allargades amb l'extrem revolt situades en la punta de les rames (cima escorpioide típica, per la seua semblança amb una cua d'escorpí). Fruit més o menys rugós Distribució general Planta de distribució mediterrània i irano-turaniana amplament representada per tota la Península Ibèrica i també molt comuna a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juny a setembre (octubre).

Hàbitat Planta pionera en la colonització de terrenys remoguts, apareix normalment en tot tipus de comunitats fortament alterades i enriquides en compostos nitrogenats: marge de camins i carreteres, erm, solars, descampats, abocadors, etc.; també resulta freqüent en marges de cultius i bancals, especialment després del treballs de llaurat de la terra. Usos i propietats Encara que les seues preferències ecològiques la situen en unes posicions que no fan massa recomanable el seu consum, tota la planta té utilitat com a medicinal, preferentment avanç de la floració. Si li atribueixen diferents propietat curatives, però la més reconeguda i generalitzada és el tractament i l'eliminació de berrugues amb el suc de la planta fresca. Precisament, els seus noms populars fan referència directa a aquesta propietat. Observacions Antigament, donant validesa a la teoria de les senyals que atribuïa propietats curatives a les plantes segons el seua aspecte, estava considerada com un remei eficaç contra les picadures d'escorpí (per la morfología de la inflorescència), però el temps i les investigacions han confirmat la nul·litat d'aquesta creença. 181

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Hordeum murinum subsp. leporinum Noms comuns en valencià Margall bord, blat de moro, espigadella, margall d’ordi, margall de llepasa, nóvios, cua d'euga, blat de Sant Joan. Noms comuns en castellà Cebadilla de ratón, cebadilla ratonera, zaragüelle, cebada bastarda, cola de ratón. Descripció Planta anual de tiges buides, erectes o ascendents (fins a 50 cm d’alçària), fasciculades (neixen agrupades formant un feix). Fulles esparsament piloses, llargues, estretes i aspres al tacte. Espiga molt característica i diferenciada de la resta de gramínies de la comarca, grossa, allargada (2-10 cm), densa, comprimida, amb l'eix que es desarticula fàcilment a la maturitat, flors verdes (espiguetes) poc vistoses, disposades en grups de 3, amb arestes llargues i dretes. Distribució general Amplament distribuïda per Europa, Àfrica, Àsia i centre i nord-amèrica i també per tota la Península Ibèrica. Molt comuna per tots els territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juny.

Hàbitat Planta molt habitual a tot tipus d'ambients antropitzats, encara que resulta especialment abundant als camps de cultiu i bancals i les vores dels camins en terrenys d'horta o de regadiu, on pot arribar a entapissar grans superfícies en formacions monoespecífiques. Usos i propietats Tractant-se d'un parent molt proper a l'ordi (Hordeum vulgare) no resulta sorprenent que el margall d'ordi siga una selecta herba de farratge ben coneguda pels llauradors que la seguen per donar-la de menjar a tots el animals de corral, sempre que no estiga espigada. També cal nomenar la seua implicació en jocs infantils que llançaven les espigues com si fossin dards que es quedaven enganxats a la roba. Observacions És poden diferenciar dos subespècies per les característiques de l’espigueta medial: en la subespècie descrita es més curta que les laterals, mentre que a la subespècie murinum és més llarga. Aquesta darrera no ha estat observada a la Vall dels Alcalans, però no pot descartar-se la seua presència. 182

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Hypericum perforatum Noms comuns en valencià Pericó, pericó groc, herbeta de Sant Joan, herba foradada. Noms comuns en castellà Hipérico, hipericón. Descripció Herba erecta (fins 80 cm d’alçària) i rígida, un poc llenyosa a la base. Fulles oposades senceres, de forma el·líptica, planes i proveïdes de nombroses glàndules translúcides, que donen la imatge d'una fulla "perforada" quan es miren a contrallum. Flors pentàmeres, amb pètals de color groc intens i nombrosos estams, agrupades en inflorescència terminal corimbiforme (amb flors sobre peduncles que naixen a diferents altures, però que arriben a un nivell semblant), prou densa. Fruit en càpsula. Distribució general Distribuïda per quasi tota Europa, nord de Sibèria, gran part d'Àsia occidental i central, nord d'Àfrica i la Macaronèsia. Molt freqüent en tota la Península Ibérica i també per tot arreu en la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a agost

Hàbitat Apareix normalment en medis antropitzats, resultant prou comuna en les comunitats ruderals de les vores de camins i carreteres, en els marges del bancals i camps de cultiu i altres pastures i herbassars més o menys nitrificats. Usos i propietats L'aplicació més coneguda d'aquesta planta és per via externa, per mitja del apreciat oli de pericó, reconegut remei de cremades, ferides, hematomes, èczemes, etc. Per via interna, suavitza les mucoses respiratòries, estimula l’expulsió de la bilis, tonifica la circulació i té un efecte equilibrador dels sistema nerviós (antidepressiu), que està assajant-se com substitutiu del reconegut Prozac en casos de depressió lleu o moderada. El contacte de la planta amb la pell humida, seguit de la exposició al sol, pot provocar fortes irritacions i ulceracions cutànies. Observacions A la comarca, a més de la subespècie típica, que es mostra a la fotografia, també s'han observat la subespècie angustifolium, caracteritzada per les sues fulles més estretes, linears i un poc revolutes en el marge. Aquesta és molt més rara i només ha estat observada al terme de Real de Montroi. 183

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Lamium amplexicaule Noms comuns en valencià Peu de gall, floruví, flor-roví, tinya negra. Noms comuns en castellà Gallitos, conejitos, ortiga muerta, ortiga mansa, patitas de gallo. Descripció Planta herbàcia anual, erecta o ascendent (fins a 25 cm d’alçària), que sol aparèixer en grups més o menys densos que poden donar un color rosat als camps i a les vores de camins. Tiges feblement cobertes de pèls curts, i sense fulles per baix de la inflorescència, on només presenta les bràctees florals, arrodonides, amb el marge crenat i unides per la base (amplexicaules, que abracen la tija). Fulles inferiors peciolades. Flors morades molt característiques típicament reunides en verticils, formades per tub llarg i acabades en dos llavis ben oberts, el superior en forma de casc. Distribució general Espècie amplament distribuïda per Europa, el nord d'Àfrica, illes macaronèsiques (Açores, Madeira i Canàries, on alguns autor la consideren introduïda), centre i sud-oest d'Àsia, des de Turquia fins al Japó. Molt comuna a quasi tota la Península Ibèrica i a la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (desembre) febrer a juny (octubre).

Hàbitat Planta habitual als herbassar que cobreixen els camps i terres de cultiu, tant de secà com de regadiu i menys freqüentment en altres medis antropitzats: vores de camins, erms, descampats, etc. Usos i propietats Com altres plantes típiques dels camps, rep la qualificació de mala herba dels cultius; no obstant això, aquesta planta menuda ha estat utilitzada tradicionalment amb una destinació principalment culinària, perquè de les inflorescències poden fer-se confitures i, a més a més, les fulles i les arrels es mengen en potages i crues en ensalades. També té interès mel·lífer, perquè és de les primeres plantes en florir a l'hivern. Observacions Aquesta planta, com altres habitants dels cultius, es desenvolupen amb rapidesa després de les pluges, per això la seua floració es tan extensa i abrasa moment amb una presència de pol·linitzadors molt reduïda. Per evitar la pèrdua de recursos, en aquests períodes la planta produeix flors més menudes i poc aparents que s'autofecunden sense obrir-se. Són les flors nomenades cleistògames que asseguren la producció de llavors per a la propera generació en absència dels insectes necessaris per a la pol·linització creuada (entre flors de diferents individus). 184

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Marrubium vulgare Noms comuns en valencià Marrubí, manrrubí, mal roig, malrubí, marreus, malrèbol. Noms comuns en castellà Marrubio, marrubio blanco, manrrubio, malva de sapo, menta de burro. Descripció Planta perenne, tomentosa, grisenca amb tiges erectes (fins a 50-80 cm d'alçària) i més o menys llanoses de secció quadrangular. Fulles oposades, curtament peciolades, arrodonides i de marge dentat, amb els nervis molt marcats. Flors bilabiades, menudes (5-10 mm) amb la corol·la de color blanc i calze amb 10 dent curtes, espinoses i corbades cap a fora, especialment quan el fruit estan madurs; apareixen agrupades en verticil·lastres densos més o menys esfèrics, disposats separadament en la part superior de les branques. Distribució general Espècie nitròfila amplament distribuïda per tota Europa i pel nord d'Àfrica i naturalitzada per quasi tot el món. Dispersa per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. Molt comuna a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat.

De maig a agost (setembre).

Hàbitat Apareix freqüentment en tot tipus de medis antropitzats, especialment en vores de camins i cultius, camps abandonats, solars, abocadors, etc. A la Vall dels Alcalans, només l'hem observada en aquest tipus de comunitats, però també pot estar present en les clarianes de brolles, timonedes i pastures seques en posicions alterades per les activitats humanes i més o menys enriquides en compostos nitrogenats. Usos i propietats La infusió de les summitats florides de marrubí, amb una sabor amarg i aroma característic, és un efectiu fluidificant de les secrecions bronquial (expectorant) i també un sedant cardíac. Tradicionalment s'ha emprat per estimular la gana de menjar i Joan Pellicer, al seu costumari botànic, també replega altres usos populars relacionats amb l'eliminació de les puces i els tractament per a desfer les pedres de la vesícula. Observacions Les dents del calze endurides (espinoses) i corbades cap a fora quan les flors s'assequen i els fruits estan madurs s'enganxen fàcilment al pelatge dels animals i a la roba, per la qual cosa representen una adaptació evident per afavorir la disseminació de la planta amb l'ajuda de la fauna (zoocora). 185

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Muscari neglectum Noms comuns en valencià All de bruixa, barrallets, calabruixa, capblaus, claus de Nostre Senyor, collblau, lliri d'ase, marcet. Noms comuns en castellà Nazarenos, penitentes, cebollita de milano o de lagarto. Descripció Planta bulbosa normalment menudes, encara que pot assolir els 30 cm d’alçària, amb fulles lineals, estretes (1,5-5 mm), acanalades per la part superior i llargues (fins 40 cm) que queden esteses pel terra. Flors de color blau fosc amb una coroneta apical de dents blanques, les superiors estèrils de coloració més clara amb els pètals completament soldats i agrupades formant un raïm terminal dens a l'extrem superior d'un peduncle llarg amb la base rogenca que surt del terra. Fruit en càpsula trilocular de forma estrellada. Distribució general Planta de distribució circummediterrània estesa per la meitat meridional d'Europa, el nord d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. Freqüent en la Península Ibèrica i les Illes Balears, amb preferència per les zones temperades i humides. Amplament representada per tot el territori valencià, és amb diferència, la més comuna de les tres conegudes a la Comunitat. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat i Real de Montroi.

De març a maig (juliol).

Hàbitat Creix principalment en pastures més o menys nitròfiles, als camps de cultiu, especialment els de secà, els bancals, les vores de camins, etc.; també apareix en les clarianes de brolles i timonedes molt esclarissades. Usos i propietats Aquesta planta té unes destinacions molt diversificades. D'una banda, els bulbs, que es produeixen en abundància al voltant del bulb principal, han sigut consumits com aliment. En aquests sentit, destaca la seua capacitat per a la multiplicació per proliferació de bulbets que li permeten colonitzar superfícies importants i pot arribar inclús a la qualificació de plaga en alguns cultius. A més a més, les flors, molt flairoses, es cullen expressament per a fer saquets de flors seques aromàtiques. Finalment, tractant-se d'una planta molt fàcil de cultivar i molt decorativa, el seu ús com a planta ornamental està molt estès per tot el món. 186

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Onopordum macracanthum subsp. micropterum Noms comuns en valencià Card d’ase, card del dimoni, cardot, card macracant. Noms comuns en castellà Cardo de burro, cardo borriquero, cardo del demonio. Descripció Planta bianual molt robusta i elevada (pot arribar fins a 1,5 metres d'alçària), amb tiges nombroses i molt ramificades des de la base, cobertes per una borra densa que a tota la planta dona una coloració grisenca o blanquinosa; a més, les tiges estan recorregudes verticalment per unes ales espinoses prou amples. Fulles grans (fins a 50 cm), irregularment lobulades i espinoses. Flors reunides en capítols terminals de grans dimensions (fins a 6 cm de diàmetre), de color púrpura i bràctees amb espines molt fortes corvades cap a fora, les superiors erectes i de color purpuri. Distribució general Aquesta espècie té una distribució ibero-nord-africana, trobant-se pel sud i l'est de la Península Ibèrica i el nord-oest d'Àfrica; no obstant això, la subespècie que troben a la Vall del Alcalans i a tota la Comunitat Valenciana, és un endemisme iberollevantí (restringit a l'est de la Península) que s'estén per les àrees termomediterrànies càlides de les tres províncies. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montserrat.

De (maig) juny a agost.

Hàbitat Pròpia de terrenys bàsics fortament alterats, remoguts i nitrificats, apareix amb freqüència en erms, solars, talussos, abocadors, tancats del ramat, vores de camins i carreteres, marges de cultius, descampats, etc., especialment en les proximitats dels nuclis urbans, on pot arribar a formar poblacions prou nombroses. Usos i propietats Les espines que cobreixen les ales de les tiges i les fulles fan prou complicada la seua manipulació, però salvant les dificultats, el costumari popular l'ha utilitzat com antisèptica, per a desinfectar la pell o per a tractar la dermatosi. A més a més, les llavors proporcionen un oli gras que pot utilitzar-se per a cuinar, les fulles pelades són comestibles i les arrels poden menjar-se com si foren carlotes. D'altra banda, les tiges seques han estat emprades, elles soles o combinades amb altres espècies, en la creació de centres de flor seca destinats a la decoració, especialment en zones rurals. 187

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Oxalis pes-caprae Noms comuns en valencià Agret, agreta, magret, Agrella, vinagrella, pa-de-cucut, flor d'avellana, avellanetes, fel i vinagre, canari, aspres, caramelles. Noms comuns en castellà Agrios, trébol, trevina, trebolina, matacañas, matapán, dormilón, vinagrillo. Descripció Planta herbàcia, gràcil, bulbosa que forma gespes d'elevada densitat i cobertura. Fulles en roseta basal, compostes per tres folíols amb forma de cor invertit i color verd amb taquetes porpra. Flors de color groc intens, agrupades en inflorescències cimoses sobre un llarg peduncle. Les flors presenten una complexa heterostilia trimòrfica, basada en tres menes de flors diferents, però al nostre territori totes les flors pertanyen al mateix tipus. Per aquesta raó, mai produeix fruits ni llavors (vegeu observacions en Linum suffruticosum; pàg. 58). Distribució general Planta exclusiva de la regió del Cap, des de on va ser introduïda en Europa cap a finals del segle XVIII. Actualment es troba distribuïda per quasi tot el món, comportant-se en molts llocs com espècie invasora, responsable de la uniformització del ecosistemes naturals i de la pèrdua de diversitat florística. A la Comunitat Valenciana, la seua sensibilitat a les baixes temperatures la exclou de les àrees interior, però és extraordinàriament comuna a les zones litorals i sublitorals. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De novembre a maig.

Hàbitat Forma extensos mantell pràcticament monoespecífics als camp de regadiu: hortes, camps de tarongers i altres ambients antropitzats, com les vores de camins i carreteres, els descampats, etc.; ocasionalment, pot aparèixer en hàbitats naturals molt alterats i més o menys humits. Usos i propietats El àcid oxàlic, responsable del sabor agre al que fa referència el nom popular, fa poc recomanable el seu consum per a les persones i per als animals, perquè la seua acumulació pot produir pedres al ronyó i altres complicacions que poden arribar a causar la mort. De tota manera, és freqüent que el xiquets xuclen el pecíols de les fulles per el seu sabor àcid. També s'ha utilitzat com a llit per al bestiar. Els agricultor han afavorit la seua presència als camps per a protegir-los de les gelades i per reduir l'impacte de la fruita caiguda del arbre. Diverses espècies d'Oxalis són molt utilitzades en jardineria per aprofitar l'abundant floració hivernal; de fet, el trèvol de 4 fulles que s'ha començat a comercialitzar d'un temps a esta part, pertany a aquest gènere. 188

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Palenis spinosa Noms comuns en valencià Gravit, ull de bou, herba febrera. Noms comuns en castellà Castañuela, cebadilla, pincho, árnica de secano, estrelada espinosa, ojo de buey. Descripció Planta herbàcia anual o bianual, pubescent, amb una roseta de fulles bassals peciolades i tomentoses (molt suaus al tacte) i tiges floríferes erectes (fins a 50 cm d’alçària), portadores de fulles lanceolades abraçadores de la tija i terminades en una espina. Flors en capítols terminals solitaris d'aparença molt característica reunides, de color groc-taronja, les exteriors amb lígules estretes del mateix color que les centrals. Bràctees externes de la inflorescència més llargues (1,5-3,5 cm), pubescents, rígides i acabades en una punta punxent, que li donen un aspecte d'estrella. Distribució general Espècie mediterrània amplament estesa per tota la Península Ibèrica, amb la excepció de l'extrem nord-occidental, i les Illes Balears; també arriba a les Illes macaronèsiques (Açores, Canàries i Madeira), on probablement haja estat introduïda artificialment. Molt comuna i freqüents per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a juliol.

Hàbitat Apareix normalment en medis antropitzats, tant en el d'origen artificial (vores de camins, marges de camps i bancals, erms, solars, abocadors, etc.) com als naturals, resultant pràcticament constant en les brolles, timonedes, fenassars, prats secs, etc. més o menys alterats o poc evolucionats i enriquits en compostos nitrogenats. Usos i propietats Aquesta planta habitual del nostre entorn més proper es utilitzada per via externa com a planta vulnerària per les seues propietats cicatritzants, antiinflamatòries i desinfectants. Aquesta propietat ha resultat primordial per a tractar amb rapidesa les ferides, rascades i cops que sempre es produeixen durant els treballs agrícoles. Observacions Les bràctees externes endurides i punxoses, més llargues que les lígules, són les responsables de la forma típica d'estrella que mostren les seues "flors", fent-la inconfusible. 189

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Plantago albicans Noms comuns en valencià Penosella, herbafam, herba de foc, malllaurat, pa-eixut. Noms comuns en castellà Llantén blanquecino, gitanilla, zarragañanes, engañalabrador, resbalamuchachos. Descripció Herba perenne que pot superar el 30 cm d'alçada, amb arrel gruixuda i lignificada que per ramificació, forma gespes prou escampades. Fulles lanceolades, normalment amb els marges ondulats, cobertes per una pilositat densa que lis dona coloració blanquinosa. Flors en espigues cilíndriques i laxes sobre un peduncle llarg, també blanquinós. 4 sèpals soldats només a la base; 4 pètals soldats formant un tub; 4 estams amb anteres blanc-groguenques ben visibles. Fruit en pixidi. Distribució general S'estén per la Regió Mediterrània meridional y el sud-oest d'Àsia, fins Iran. Es troba per quasi tota la Península Ibérica, on només falta a les províncies atlàntiques, i les Illes Balears. Amplament representat per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De març a juliol.

Hàbitat Erms, talussos, voreres de camins, camps de conreu i altres comunitats de sòls pedregosos, poc desenvolupats, secs i assolellats. Nomenada en algunes dites populars per fer referència a l'aridesa i la mala qualitat de la terra on creix aquesta planta: Terra de penosella, caga't en ella o fuig d'ella Usos i propietats Aquesta planta es utilitzada en algunes comarques valencianes, tant en tisana com menjada en cru, per als constipats i les bronquitis o per a combatre la pujada de la sang; externament, s'aplica per quallar la sang de ferides i talls. Observacions Totes les espècies d'aquest gènere, prou diversificat a la Vall dels Alcalans amb 8 espècies que apareixen principalment als medis antropitzats, i de forma més ocasional en brolles i timonedes esclarissades i més o menys alterades. Es reconeixen fàcilment per la seua inflorescència en espiga allargada o globosa alçada sobre un llarg peduncle i amb els estams ben visibles, blancs o grocs, al seu voltant. 190

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Scabiosa atropurpurea Noms comuns en valencià Cardeta marítima, viuda, viuda borda, scabaiosa de marge, escabellosa. Noms comuns en castellà Bella dama, bella madre, botones de dama, corona de clérigo, escabiosa, escabiosa marítima, escobilla morisca. Descripció Planta bianual o perenne, erecta (fins a 80 cm d’alçària), amb tiges molt ramificades i divaricades. Fulles inferiors llargament peciolades, simples i dentades, les superiors pinnades. Flors en grans capítols hemisfèrics (2-5 cm de diàmetre) llargament pedunculats, les marginals amb lòbuls radiants més desenvolupats, corol·la de coloració molt variable, rosada, violàcia o blanquinosa. Capítol fructífer oblongo-el·lipsoidal, amb fruits en aqueni amb 5 pels rígids. Distribució general Estesa per les Regions Mediterrània i Macaronèsica i amplament representada per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i també per tot el territori valencià. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Pràcticament tot l’any, òptim en primavera i l'estiu, entre abril i agost.

Hàbitat Planta nitròfila de gran plasticitat ecològica que pot aparèixer en tot tipus de comunitats més o menys alterades, però resulta més freqüent i es desenvolupa millor en medis antropitzats: erms, solars, descampats, abocadors, talussos i vores de camins i carreteres, camps de cultiu, etc. Usos i propietats Tractant-te d'una planta tan comuna i tan accessible, resulta curiosa la poca atenció que ha rebut des de una perspectiva aplicada. Només en trobat alguna referència que nomena la seua aplicació per a la curació de ferides. Observacions Planta extraordinàriament variable en alçària, en la morfologia de les fulles i en la grandària i coloració de les inflorescències, però fàcil de reconèixer pels seus capítols hemisfèrics amb les flors perifèriques més grans. A Real de Montroi, també s'ha indicat la presencia del cardet (Scabiosa simplex=Lomelosia simplex), una planta anual més menuda (fins a 40 cm) amb capítols fructífers esfèrics i fruits amb una corona membranosa. 191

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Sonchus tenerrimus subsp. tenerrimus Noms comuns en valencià Lletsó o llicsó de perdiu, de fulla de pic de pardal, de marge, de paret o de cingle. Noms comuns en castellà Cerraja tierna, cerraja de pared. Descripció Herba de fins 80 cm d’alçària, ramificada, amb tiges fistuloses (buides per dins), tendres i sense pèls. Fulles alternes, profundament dividides, gairebé compostes, amb lòbuls allargats que s'estreten clarament a la base. Flors de color groc intens, totes ligulades, reunides en capítols terminals que tenen a la seva base una pilositat amb aspecte de cotó blanc. Aquest caràcter, junt amb la morfologia de les fulles, permet diferenciar-lo de les altres espècies Sonchus. Distribució general Mediterrània, amplament estesa per tota la Península, inclosa la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Durant tot l'any.

Hàbitat Espècie de gran amplitud ecològica present en tot tipus de comunitats, però sempre resulta molt més comuna en medis antròpic més o menys alterats i enriquits en compostos nitrogenats, com vores de camins i carreteres, cultius, bancals, jardins, erms, solars, terrenys remoguts, parets, etc. Usos i propietats Tots els lletsons, nom que deriva d'un líquid blanc i viscós (làtex) que brolla de la planta al trencarla, s'han consumit tradicionalment crus o bollits, en ensalades i per a preparar pastissets. A més, el seu consum afavoreix el funcionament del ronyó (diürètica), ajuda a baixar la febra i estimula la secreció de la llet materna. Observacions Aquesta és el lletsó més estes per la comarca, però hi poden trobar altres 2, també molt comuns: el lletsó o llicsó fí (S. oleraceous) i el lletsó bord o punxós (S. asper). El primer presenta fulles poc dividides i quan ho són, el segment terminal és molt més gran que els laterals; a més les lígules de les flors són curtes i estretes i d'un color groc pàl·lid. El segon presenta fulles ± espinescents al marge (especialment la subsp. glaucescens) amb aurícules basals aferrades a la tija (vegeu fotografies a la pàg. 215). Un altra espècie que sovint apareix a les mateixes comunitats i pot semblar un altre lletsó per la seua inflorescència amb totes les flors ligulades de color groc intens, és el cap-roig (Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia), que es diferència fàcilment per la disposició de les fulles, majoritàriament concentrades en una roseta basal i per a seua tija florífera molt ramificada amb nombrosos capítols florals. 192

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Urospermum picroides Noms comuns en valencià Amargot, morro de porc, llicsó d'ase, cuixa barba o de dona, pom de morro. Noms comuns en castellà Barba de viejo, cerrajón de camello. Descripció Herba anual semblant als llicsons (Sonchus sp. pl.), erecta (fins a 40 cm d'alçària), coberta de pèls rígids que li donen un tacte aspre. Fulles amples, irregularment lobulades, amb el lòbul terminal més gran, les caulinars amb prolongacions lateral a la base que abraçen la tija. Flors de color groc intens o groc taronja reunides en capítols terminal que, típicament, presenten bràctees grans disposades en una sola fila. Fruit en aqueni amb aparell volador de pels plomosos disposats sobre un bec patent. Distribució general Espècie de distribució mediterrània amplament estesa per la major part de Península Ibèrica i les Illes Balears. Com mala herba del cultius ha estat accidentalment introduïda en Amèrica del Sud i en les Illes Canàries. Freqüent i abundant a la major part de la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D'abril a juny.

Hàbitat Creix a les comunitats habituals dels medis arvenses i ruderals, als herbassars secs subnitròfils de les vores de camins i carreteres, bancals, erms i descampats, sempre en llocs secs i assolellats. També es troba amb menys freqüència en les comunitats anuals que ocupen les clarianes de brolles i matollars. Usos i propietats No es coneixen propietats medicinals, però algunes fonts indiquen que ha estat utilitzada en temps de carències com a verdura per al bullit. Observacions A la Vall dels Alcalans, també s'ha indicat la presència de la seua congènere: Urospermum delechampii. Totes dos es diferencien fàcilment d'altres compostes de flor groga per les bràctees del capítols disposades en una sola fila i, a més a més, la darrera està coberta de pèls suaus i els capítols són molt més grans (fins a 6 cm) amb flors de color groc llimona amb les puntes fosques. 193

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Verbascum sinuatum Noms comuns en valencià Herba plorosa, blenera sinuada, muria, ressentida, santjoans, trepó sinuat. Noms comuns en castellà Gordolobo cenicero, acigustre, candelera, hierba de las maldiciones, flor de la vergüenza, tientayernos. Descripció Herba bianual, coberta de pèls. Fulles sèssils en roseta basal que presenten el marge típicament lobulat i clarament ondulat, caràcter al que fa referència el seu nom específic, cobertes de toment dens que li dona una coloració verdgrisenca. Tija erecta (fins 1-1,5 m d’alçària) que surt del centre de la roseta, robusta, coberta de fulles i acabada en una panícula allargada, ampla i poc densa amb nombroses flors grans (1-5-2,5 cm) de color groc amb estams cobert de pèls purpuris. Distribució general Element mediterrani d'ampla distribució, des de l'est d'Anatolia i Iran fins al sud d'Europa i les illes Canaries. Freqüent per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i també per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (maig) juny a agost (octubre).

Hàbitat Planta molt lligada al medis antropitzats, molt comuna en les vores de camins i carreteres, en els marges dels camps de cultiu, erms, solars sense edificar i, en general, en qualsevol tipus d'hàbitats alterats, esclarissats, secs, assolellats i més o menys enriquit en compostos nitrogenats. Usos i propietats El suc estret de les arrels de diferents espècies d'aquest gènere han estat emprades en una tècnica de pesquera actualment prohibida i molt perseguida per la llei. Consisteix en enverinar les aigües aprofitant les substàncies tòxiques per als peixos que contenen les arrels i replegarlos manualment quant es queden surant. Observacions A la comarca també es presenta V. thapsus (pàg. 217), encara que de forma molt localitzada, perquè només s'han trobat alguns exemplars dispersos prop del Racó de la Sartenilla (Real de Montroi). Aquesta es caracteritza per presentar les fulles basals sanceres, peciolades i les caulinars decurrents per la tija i les flors disposades en una espiga compacta simple o molt poc ramificada. 194

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Aegilops geniculata

Amaranthus blitoides

N.v.: Blat bord, de perdiu o del diable, civadeta, traiguera. N.c.: Rompesacos, trigo bastardo.

N.v.: Blet. N.c.: Bledo, breo, hebreo.

Regions Mediterrània i Macaronèsica.

Planta herbàcia estesa per terra, sovint rogenca, amb fulles menudes amb una taca blanca al centre i flors poc aparents (sense corol·la colorada), agrupades en glomèruls axil·lars.

Planta herbàcia anual molt característica per les seues espiguetes ventrudes, arrodonides i terminades en llargues arestes.

Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Nord.

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Montroy i Real de Montroi.

Amaranthus muricatus N.v.: Amarant muricat. N.c.: Bledo, bledo rastrero, hierba meona. Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Sud. Planta herbàcia estesa per terra, amb fulles lanceolades, tiges blanquinoses i flors agrupades en inflorescències terminals compactes. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 195

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Amaranthus retroflexus

Amaranthus viridis

N.v.: Blet punxent, marxant. N.c.: Bledo. Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Nord Herba anual erecta, tija pubescent, fulles de limbe ròmbic i flors poc aparents amb bràctees espinescents en inflorescències terminals compactes. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Blet. N.c.: Bledo. Planta al·lòctona introduïda, d'origen incert. Herba anual erecta sens pèls, amb fulles de forma quasi triangular i flors poc aparents, en inflorescències terminals primes, ramificades i continues. Montroy, Real de Montroi i Montserrat.

Aster squamatus N.v.: Blet. N.c.: Rama negra. Planta al·lòctona introduïda d'Amèrica del Sud. Herba anual erecta i molt ramificada a la meitat superior, sens pèls, amb fulles linears de color verd fosc i flors reunides en capítols terminals menuts, amb flors grogues tubuloses central, les perifèriques amb lígules blanques. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

196

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Avena sterilis

Bassia scoparia

N.v.: Cúgula. N.c.: Avena loca, cizaña. Mediterrània-Póntica. Herba anual erecta amb espiguetes pèndules característiques, amb dos llargues arestes. A. barbata té les espiguetes més menudes i primes i cada flor té dos setes llargues. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Bellveurer, mirambell, pinet de jardí. N.c.: Mirabel del campo, mirambel, pinillo. Europa i centre d'Àsia. Herba anual erecta de color grisenc; fulles lanceolades estretes amb 3 nervis molt marcats. Flors menudes poc aparents a les axil·les de les fulles. Montroy.

Beta maritima N.v.: Bleda borda, bleda boscana, bleda obscura. N.c.: Acelga silvestre o marítima. Herba anual o bianual; fulles basals ròmbiques, en roseta, les caulinars alternes, linears, sèssils; flors poc aparents, reunides en fascicles d'1-3; fruits caraterístics, concrescents en la base, amb costelles molt marcades. Montroy. 197

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Bromus rubens N.v.: Estripa-sacs. N.c.: Bromo. Herba anual menuda (fins a 40 cm) amb fulles piloses i inflorescència de color roig violaci. Es tracta d'un gènere prou diversificat a la comarca amb 6 espècies presents a la comarca, totes molt comunes als medis antropitzats: B. diandrus i B. unioloides son herbes grans que poden superar el metre d'alçada, però el primer presenta espiguetes ± arrodonides i llargament aristades i al segons són molt aplanades; B. rubens, B. fasciculatus, B. hordeaceous (cua de guilla) i B. madritenis són menuts i cal ajudar-se de claus de identificació per a diferenciar-los correctament. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Capsella bursa-pastoris

Carduus pycnocephalon

N.v.: Boses de pastor, sarró de pastor, formatgets. N.c.: Bolsa de pastor, pan de pastor. Planta anual amb fulles lobulades en roseta basal i tiges floríferes erectes amb fruits característics de forma triangular. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Card. N.c.: Cardo. Planta erecta poc ramificada, amb tiges alades i fulles fortament espinescent; flors tubuloses en capítols terminals solitàries o escasses, pedunculades i color violaci o purpuri. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 198

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Carthamus lanatus

Centaurea calcitrapa

N.v.: Assota-Cristos, card de sang, card sant. N.c.: Cardo cabrero, cardohuso. Mediterrània. Planta espinosa, ramificada la part superior; fulles fortament espinescent; flors grogues, en capítols terminals solitaris, amb bràctees espinoses piloses. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Card estrellat o vermell, floravia, herba espitllera, riola, mancagossos, cagatrepa. N.c.: Arbojos, cardo estrellado, encarnada, garbanzos del cura, trepacaballos. Sud d'Europa. Planta bianual caracteritzada per les espines llargues i robustes de les bràctees del capítol. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Conyza sumatrensis N.v.: Coniza (nom genèric). N.c.: Mata negra, cola de caballo, coniza. Amèrica tropical. Herba anual pilosa i color verd més o menys grisenc, que pot arribar als 2 m d'alçada; fulles lanceolades amples (les basal > 2 cm) i dentades; flors en capítols menuts i molt nombrosos. A la Vall del Alcalans també resulta molt freqüent la coniza bonarienca (Conyza bonariensis), una planta menys robusta que presenta fulles linears, estretes(< 1 cm) uninervades. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 199

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Cynara cardunculus

Cyperus rotundus

N.v.: Penquera, penca, card, cardet. N.c.: Cardo de comer o lechero. D'origen incert. Planta herbàcia cultivada per aprofitar els pecíols de les fulles (penques) i naturalitzada en vores de camins i erms. Flors en grans capítols violacis. Montroy.

N.v.: Jonça. Jonça de cordellar. N.c.: Castañuela, juncia real, menor o redonda. Plurirregional. Herba rizomatosa erecta; tiges de secció triangular amb inflorescències en espiguetes allargades i planes de color marró rogenc que sobre de peduncles en forma de radis. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Chondrilla juncea N.v.: Morret de bou, fllonja, xicoria dolça, masteguera. N.c.: Achicoria dulce, alijunguera Mediterrània-Iranoturaniana. Herba perenne, erecta, amb varies tiges floríferes que surten de la roseta basal de fulles; fulles lanceolades, irregularment lobulades. Flors ligulades grogues, reunides en capítols en grups de 2-3 dispersos per la tija Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 200

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Emex spinosa

Euphorbia helioscopia

N.v.: Bleda borda, blet bord, xufletes N.c.: Romaza espinosa. Mediterrània. Herba anual postrada o ascendent amb fulles grans més o menys triangulars; flors masculines i femenines separades; fruit molt característic amb 3 apèndixs espinosos. Montroy, Montserrat i Rel de Montroy.

N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa d'hort N.c.: Lechera o lecheruela común. Subcosmopolita. Herba anual erecta, fulles i bràctees de la inflorescències espatulades, arrodonides i amples que, en conjunt, semblen una estrella o un sol Montroy, Montserrat i Rel de Montroy.

Euphorbia segetalis N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa de camp. N.c.: Lechera, lechetrezna o lecheruela. Mediterrània centre-occidental. Herba anual erecta amb fulles estretes, lanceolades, agrupades en la part superior de la tija; glàndules corniculades amb apèndixs visibles; fruit clarament sulcat. Montroy, Montserrat i Rel de Montroy. 201

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Galium aparine

Hyparrhenia hirta

N.v.: Amor d'hortelà, apelagosa, gafetets, raspallengua, rèbola d'hortolà. N.c.: Amor de hortelano, azotalenguas, lapa, lárgalo, presera. Pluriregional. Herba anual amb fulles verticil·lades cobertes per agullons rígids que la fan aspra al tacte i enganxosa. Montroy, Montserrat i Real de Montroy.

N.v.: Fenal, fenàs, fenàs de cuca, albellatge. N.c.: Cebrillo, triquera borde. Pluriregional. Herba perenne elevada, amb fulles linears de color verd pàl·lid; espigues llargues de color marró agrupades per parelles. Els pèls del peduncle comú de les espigues permet diferenciar H. hirta (amb pèls curts) de H. sinaica (amb llargs cilis). Montroy, Montserrat i Real de Montroy.

Ipomoea indica N.v.: Campanetes de jardí. N.c.: Enredadera, maravillas. Planta al·lòctona introduïda des d'Amèrica tropical amb caràcter invasor. Planta enfiladissa amb llargues tiges volubles; fulles peciolades sanseres o trilobades; flors grans acampanades de color blau violaci. Montroy. 202

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Lactuca serriola

Lamarchia aurea

N.v.: Enciam bord. N.c.: Lechuga borde o espinosa. Mediterrània-Iranoturaniana. Herba anual erecta i robusta; fulles rígides profundament lobulades amb espines al marge i, pel revers, al nervi central; flors ligulades, grogues en capítols menuts situats en una inflorescència terminal molt ramosa. Montroy, Montserrat i Real de Montroy.

N.v.: Cua de gos daurada. N.c.: Cepillitos, grama dorada. Mediterrània-Iranoturaniana. Herba anual menuda, inconfusible per l'aparença i coloració de la seua inflorescència unilateral de color groc daurat, formada per nombroses espiguetes reunides en grups. Montroy, Montserrat i Real de Montroy.

Lathyrus cicera N.v.: Guixols. N.c.: Almorta de monte o silvestre, cicérula, diente de muerto, guija, lenteja forrajera. Mediterrània-Iranoturaniana. Herba enfiladissa amb tiges alades; fulles amb 2 folíols lanceolats i un circell terminal ramificat; flors papilionàcies de color rogenc. Montserrat. 203

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Lavatera arborea

Lavatera cretica

N.v.: Malva, malvera, vauma, vaumera. N.c.: Malva, malvalisco, malva arborescente. Mediterrània-Atlàntica. Arbust de talla elevada, fins als 3 m; tiges erectes molt ramificades; fulles amb 3 lòbuls; flors grans amb les característiques típiques de la família, però amb els segments del calicle més grans que el sèpals. Montroy (probablement cultivada).

N.v.: Malva, malva cretica. N.c.: Malva, malva loca, quesilla, quesitos. Mediterrània-Atlàntica. Herba bianual erecta, amb fulles lobulades de marge dentat i llargament peciolades; flors típiques de la família amb pètals laciniats de color rosa clar amb venes més fosques. Es pot confondre amb Malva sylvestris (pàg. 231). Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Lolium rigidum N.v.: Margall dret. N.c.: Vallico, espiga de espiguillas. Paleotropical. Herba anual amb flors poc aparents en espigues llargues i primes, molt característiques formades per nombroses espiguetes en forma de xicotets ventall disposats regularment en excavacions del raquis, dels que surten els estams groc i els estil plomosos de color blanc.. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 204

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Malva parviflora N.v.: Malva, malva de fulla menuda, vauma. N.c.: Malva de flor pequeña. Mediterrània. Herba anual que es diferencia de la resta de representants de la família per les seues flors menudes amagades en les axil·les de les fulles. Montroy i Montserrat.

Medicago lupulina

Medicago sativa

N.v.: Megó manut, herba de la desfeta. N.c.: Alfalfa lupulina, mielga negra. Pluriregional (Paleotemperada). Herba postrada amb les tiges esteses pel terra; fulles trifoliades; flors papilionàcies molt menudes, grogues, agrupades en glomèruls esfèrics; fruit en llegum amb forma de ronyó (no en forma de hèlix com es característic el gènere). Montroy.

N.v.: Alfals, brossa, userda. N.c.: Alfalfa. Centreasiàtica (naturalitzada dels cultius). Herba erecta o postrada; fulles amb 3 folíols el·lipsoidals; flors papilionàcies blavoses o violàcies, agrupades en raïms terminals; fruit en llegum helicoidal sense agullons. Montroy i Montserrat.

205

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Medicago polymorpha N.v.: Melgó de llapasa. N.c.: Alfalfa de secano, carretón. Subcosmopolita. Herba postrada amb les tiges esteses pel terra; fulles trifolades amb el pecíol més curt que la fulla; flors papilionàcies solitaries o en parelles, grogues; fruit helicoidal amb nombrosos agullons, de color negre quan està madur. Montroy.

Mercurialis ambigua

Mirabilis jalapa

N.v.: Melcoratge, mercurial, ortiga borda. N.c.: Malcoraje, mercurial, ortiga mansa o muerta. Mediterrània occidental. Herba anual amb tiges ramoses; fulles oposades, peciolades, amb el marge dentat i ciliat; flors masculines i femenines en diferents individus (diòica), menudes i poc aparents, de color verd disposades en glomèruls o solitàries. Montroy, Montserrat i Real de Montroy.

N.v.: Llampedro, flor de nit, meravella de nit. N.c.: Dondiego de noche, sanpedros, bella de noche, maravilla de noche o del Perú, periquito. Planta al·lòctona introduïda des de Amèrica. Planta herbàcia perenne ben coneguda i apreciada com ornamental, caracteritzada pel seu port i les flors amb una gran diversitat de coloracions i mescles curioses i heterogènies. Montroy, Montserrat i Real de Montroy.

206

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Moricandia arvensis

Nicotiana glauca

N.v.: Colletxó. N.c.: Collejón. Mediterrània meridional. Herba molt ramificada; fulles alternes, sence-res, amb base en forma de cor que envolta la tija i color glauc; flors amb 4 pètals de color violaci ± intens; fruit allargat (síliqües) ± perpendiculars a la tija. Montroy i Montserrat.

N.v.: Tabac negre o morú. N.c.: Tabaco moruno, gandul, palancho. Planta al·loctona originaria d'Argentina. Arbust o arbre menut (fins a 5 m), amb branques pèndules poc folioses; fulles alternes, peciolades, senceres i coloració glauca; flors llargament tubuloses de color groc, agrupades en raïms terminals. Montroy.

Ononis spinosa subsp. australis N.v.: Gavó espinós. N.c.: Gatuña, hierba toro, peine de asno. Endemisme ibero-nordafricà. Mata postrada (decumbent), laxa i espinosa, llenyosa en la base; fulles superiors simples, la resta normalment trifoliades, piloses amb abundant pèls glandulífers; flors papilionàcies solitàries i axil·lars, de color rosat. Montroy. 207

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Opuntia subulata

Papaver rhoeas

N.v.: Agulles d'Eva. N.c.: Alfileres de Eva. Al·lòctona introduïda des d'Amèrica del Sud. Planta suculenta de grans dimensions amb cladodis cilíndrics amb areoles molt marcades i terminades en llargues espines; flors grans de color rogenc. Montroy i Montserrat.

N.v.: Rosella, cascall bord, babol. N.c.: Amapola, ababol. Subcosmopolita. A la Vall dels Alcalans, les ben conegudes roselles poden pertanyer a 3 espècies difernts: P. rhoeas té una càpsula ± globosa; P. pinnatifidum i P. dubium tenen la càpsula allargada, cilíndrica en la primera, amb fulles de lòbuls amples; en la segona la càpsula es ovoide i el lòbuls de les fulles estrets. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

208

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Parietaria judaica N.v.: Blet de paret, herba caragolera, de mur o de paret, herba de la Mare de Déu. N.c.: Albahaca de río, hierba caracolera, de las ruinas, de muro, ortiguilla muerta. Mediterrània. Planta molt al·lergògena habitual als clavills de murs i parets de les construccions humanes. Mata herbàcia amb tiges de color rogenc i fulles ròmbiques que es peguen a la roba; flors axil·lars menudes, poc aparent. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Picris echioides

Pipthatherum miliaceum

N.v.: Arpell, Arpellot. N.c.: Raspasayo, lengua de gato. Eurasiàtica. Herba coberta de pèls rígids espinescents, especialment a les fulles i les bràctees dels capítols; fulles basals dentades, les caulinars abraçadores de la tija; flors ligulades grogues. Montroy i Montserrat.

N.v.: Ripoll, nugadella, fenàs de canonet. N.c.: Mijo mayor. Mediterrània. Herba present en tot tipus d'hàbitat, especialment abundant en vores de camins i carreteres. Tiges erectes, folioses; fulles planes; inflorescència molt laxa, ramificada i pèndula. Montroy, Montserrat. 209

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Plantago coronopus

Plantago lagopus

N.v.: Cervina, plantatge coronat. N.c.: Cuerno de ciervo, llanten coronado, hier-ba estrella. Europa, l'est d'Àsia i el nord d'Àfrica. Herba formada per una roseta basal de fulles irregularment dentades; inflorescències ascendents formant una corona perifèrica. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Herba de cinc nirvis, pateta de llebre. N.c.: Pie de liebre. Mediterrània. Herba formada per una roseta basal de fulles de forma ovada que recorda una orella de conill; inflorescències erectes en espigues cobertes de pèls, molt suaus al tacte. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum N.v.: N.c.: Subcosmopolita. Herba anual molt ramificada des de la base amb tiges ascendents molt folioses; fulles peciolades en verticils de 4, ovalades; flors molt menudes reunides en inflorescències apicals molt ramificades. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 210

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Polygonum aviculare N.v.: Centinòdia, herba de cent nussos, passacamins, trava-bous N.c.: Centinodia, ciennudos, hierba nudosa, lengua de pájaro. Cosmopolita. Herba postrada formada per llargues tiges esteses pel terra; fulles alternes, lanceolades, amb una beina membranosa a la base que envolta la tija (òcrea); flors menudes, blanques amb venes rosades. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Portulaca oleracea

Retama monosperma

N.v.: Verdolaga, ensiam de patena. N.c.: Verdolaga. Subcosmopolita. Herba anual amb tiges postrada de color rogenc; fulles oposades, més amples cap a l'àpex i un poc carnoses; flors menudes, sèssils, de color groc, molt efímeres; fruit en càpsula que s'obri cop si tinguera una tapadora. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Ginestera blanca. N.c.: Retama, retama blanca o de olor. Planta mediterrània introduïda com ornamental. Arbust grisenc de branques arrodonides, molt ramificades i pèndules; floració molt exuberant que cobreixen tota la planta amb flors papilionàcies blanques disposades en raïms ± densos. Montroy (cultivada en àrees restaurades).

211

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Punica granatum N.v.: Mangraner. N.c.: Granado. Arbre cultivat originari de la Mediterrània oriental. Arbre caducifoli espinós; fulles simples, oposades, el·líptiques o lanceolades; flors de color roig intens i forma molt característiques, amb el calze carnós del mateix color; el fruit és la coneguda mangrana comestible. Montroy.

Salsola vermiculata

Scolymus hispanicus

N.v.: Barrella, barrelleta, siscall, sosa blanca. N.c.: Caramillo, sisallo, tarrico. Mediterrània occidental. Arbust molt ramificat i aspecte sec; fulles linears un poc carnoses; flors molt menudes i molt poc aparents, cobertes per una bràctea un poc carnosa; fruits amb ala membranosa de color púrpura. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Card de moro, cardelina. N.c.: Cardillo, targuerina. Circummediterrània. Mata espinosa erecta amb fulles rígides cobertes d'espines, sèssils i recurrents per la tija; flors totes ligulades (és l'únic card amb aquest caràcter) reunides en capítols axil·lar abundants i molt cridaners. Montroy. 212

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Scorpiurus subvillosus N.v.: Orella de ratolí, herba d'eruga. N.c.: Hierba del escorpión, oruga rizada. Mediterrània-Iranoturaniana. Herba postrada amb fulles en roseta, simples, peciolades i ± lanceolades; flors papilionàcies de color groc, solitàries o per parelles en l'exrem de llargs peduncles; fruit característics, encargolat i cobert d'agullons. Montserrat.

Senecio vulgaris

Setaria verticillata

N.v.: Citró, flor d'onze mesos, herba de cardina, herba-sana, lletsó de foc, morruts, xenixell. N.c.: Hierba cana. Cosmopolita. Herba anual erecta amb la tija ± rogenca; fulles irregularment lobulades i un poc carnoses; flors tubuloses de color groc en capítols terminals, sovint pènduls. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Aferradissos, llepassa, cerreig, herba arrapadissa, herba del lladre. millaroca, xares. N.c.: Amor de hortelano, hierba mijera, lagartera, panicillo. Subcosmopolita. Herba anual amb espigues envoltades de setes aspres, cobertes d'agu-llons que s'agafen molt fàcilment als teixits i al pèl dels animals. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 213

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Sideritis romana N.v.: Espinadella menuda. N.c.: Zahareña velluda de flor blanca, té salvaje. Mediterrània. Planta anual molt menudeta; fulles peciolades, ovalades, piloses i dentades en l'àpex; flors bilabiades de color blanc que presenten un calze amb dents endurides i un poc punxoses. Montroy.

Silybum marianum

Sisymbrium irio

N.v.: Card de Maria, card blanc, card gallofer, card lleter, cardot. N.c.: Cardo mariano, cardo de asno. Mediterrània-Iranoturaniana. Planta espinosa erecta amb gran fulles irregularment dentades amb punxes marginal; flors tubuloses purpúries en gran capítols terminals envoltats per llargues espines gruixudes. Montroy.

N.v.: Apagallums, bufallums, matallums, ravenissa. N.c.: Matacandil, oruga leonina, rabanillo amarillo. Mediterrània. Herba anual erecta o ascendent, amb fulles alternes profundament lobulades amb un segment terminal en punta de fletxa molt més gran que la resta; flors molt menudes de color groc; fruit allargat patents (silícules). Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

214

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Solanum nigrum N.v.: Herba mora, morella negra o vella, pebre d'ase. N.c.: Hierba mora, tomatillo del diablo. Cosmopolita. Herba anual erecta ramificada i soca gruixada; fulles triangulars o romboidals amb el marge ± ondulat; flors blanques llargament pedunculades; fruit en baia de color negre quan madura. Planta tòxica, especialment les tomatetes negres. Montroi, Montserrat i Real de Montroi.

Sonchus asper

Sonchus oleraceous

N.v.: Lletsó o llicsó bord o punxós. N.c.: Cerraja común, brava o espinosa. Subcosmopolita. Herba erecta que com tots el llicsons mostra una enorme variabilitat morfològica. Presenta fulles ± espinescens (més robustes i espinoses a la subsp. glaucescens) amb les aurícules de la base aferrades a la tija. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Lletsó o llicsó fí. N.c.: Cerraja, cerrajón, lechugueja. Subcosmopolita. Aquest es pot diferenciar dels altres llicsons per les fulles profundament lobulades amb el segment terminal molt més grans, especialment en les fulles de la part baixa, per les aurícules llargues i agudes i per les flors ligulades més estretes. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

215

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes dels hàbitats antròpics

Sorghum halepense

Spartium junceum

N.v.: Canyamussa, canyet, cervelló, porrera. N.c.: Sorgo, millaca, cañota. Mediterrània-Iranoturaniana. Gramínia erecta i elevada; fulles acintades llarges amb el nervi central blanc; flors menudes de color rogenc ± intens, en grans inflorescències molt obertes. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Ginesta vera, ginestera, herba de ballester. N.c.: Canarios, genista de España, retama de flor, de los jardines o macho. Mediterrània introduïda com ornamental. Arbust elevat amb branques i embolicades d'aspecte junciforme; flors papilionàcies grans, molt nombroses, en raïms molt allargats. Montroy (cultivada en àrees restaurades).

Torilis arvensis subsp. recta N.v.: Juliverd bord. N.c.: Bardanilla, cachurros. Pluriregional. Planta erecta molt oberta, amb fulles molt dividides que recorden a les del julivert; flors menudes, blanques, agrupades en inflorescències terminals amb aspecte de paraigües (umbel·la) on les flors perifèriques tenen pètals un poc més grans; fruit cobert d'agullons que s'enganxen fàcilment al pèl i a la roba. Montroy, Montserrat i Real de Montroi 216

Les plantes dels hàbitats antròpics

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Verbascum thapsus subsp. montanu

Xanthium spinosum

N.v.: Treponera, col de moro, orella de burro, herba bleuera. N.c.: Gordolobo común o macho, candelaria. Eurosiberiana. Mapa tomentosa amb fulles grans, de color grisenc i suaus al tacte en la part inferior; flors grogues en inflorescència terminal compacta. Montserrat i Real de Montroi.

N.v.: Enganxa gossos. N.c.: Cachurrera menor. Al·lòctona introdïda des d'Amèrica. Mata erecta amb fortes espines a la base de les fulles; fulles amb 3 lòbuls desiguals, verdes pel anvers i blanquinoses pel revers; flors masculines i femenines en inflorescències separades; fruit ovoide cobert d'agullons Montroy i Montserrat.

Veronica polita N.v.: Verònica polida. N.c.: Azuletes. Subcosmopolita. Herba anual amb tiges postrades que pot formar gespes de gran extensió; fulles regularment dentades; flors amb 4 pètals blaus, blancs al centre i benes violàcies. V. hederifolia té u aspect molt semblant, però les fulles només presenten 3-7 lòbuls amples Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

217

LES PLANTES DE LES RIBERES I LES RAMBLES

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Agave americana Noms comuns en valencià Atzavara, pita, pitera, fil-i-agulla. Noms comuns en castellà Pitera, pitaco, magüey (Mèxic) Descripció Planta perenne, robusta, amb grans fulles grosses i carnoses (fins a 2 metres de longitud), disposades en una roseta basal, amb una espina terminal robusta i negra, i espines laterals ganxudes. Flors de color groc pàl·lid disposades en pomells densos situats al llarg d'una tija florífera que pot assolir els 8 m d'alçada, emesos quan la planta té uns 10 anys d'edat. Després de la floració la part aèria es mor, però les arrels sobreviuen, produint noves plantes joves al seu voltant. Distribució general Originaria de les zones àrides orientals de Mèxic, va ser introduïda en Europa al segle XVI, a través de Espanya, per els conqueridors del Nou Món. Actualment, es troba naturalitzada en gran part de la Regió Mediterrània. Molt freqüent en les àrees litorals peninsulars, va fent-se més rara cap a l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (juny) juliol a setembre

Hàbitat Colonitza terrenys rocosos o pedregosos i solejats, normalment en àrees properes a la costa. Mostra preferència per les rambles y arenals costaners, on ha estat utilitzada des d'antic per a la fixació de marges i dunes. També pot aparèixer en comunitats naturals serials sobre sòls més o menys alterats i, especialment, als marges dels camins i als llindars de les parcel·les agrícoles. Usos i propietats En un principi, va ser introduïda com planta ornamental, havent-se seleccionat diverses varietats amb aquesta finalitat, com la var. variegata que apareix a la fotografia. Després també va servir com a planta tèxtil per a traure’n les fibres destinades a la fabricació de la coneguda corda de pita i altres teixits bastos. En la seua àrea d'origen, s'aprofita tota la planta amb destinacions molt diversificades. Observacions La primera referència a aquesta planta en terres valencianes la va donar el botànic flamenc C. Clusius (1526-1609), que la nomena pel seu nom valencià: fil-i-agulla, que fa pensar en una planta relativament comuna a València. Actualment, està considerada com una planta al·lòctona invasora amb una marcada tendència expansiva que li permet instal·lar-se en diverses comunitats naturals on arriba a desplaçar a la vegetació autòctona o impedir la seua regeneració. Aquesta problemàtica ambiental resulta especialment preocupant als arenals costaners, on estan desenvolupant-se actuacions diverses de control i eradicació per reduir la seua presència en el medi natural. 219

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Apium nodiflorum Noms comuns en valencià Api de sèquia, agret clenxot, creixenera, créixens bords, gallassa. Noms comuns en castellà Apio bastardo, apio borde, berra, berraza, berrera. Descripció Herba perenne postrada, amb tiges estoloníferes arrelades als nusos. Fulles compostes, les inferiors llargues (fins 90 cm) amb 513 parells de folíols ovato-lanceolats i dentats al marge; les superiors menudes i sovint trifoliades. Flors molt menudes blanques o d'un verdblanquinós i, com correspons als representants d'aquesta família, agrupades en umbel·les; en aquest cas, són compostes, oposades a les fulles, laxes, amb 3-15 radis. Fruits ovoides amb costelles grosses i prominents. Distribució general L'Api de sèquia és una espècie d'ampla distribució que s'estén pel centre i el sud d'Europa, l'oest i el centre d'Àsia i pel nord d'Àfrica. Present en bona part de la Península Ibèrica, de les Illes Balears i també de la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy

De (abril) maig a octubre.

Hàbitat Viu arrelada als sediments a dintre de les corrents d'aigua dolça, de les font, de les marjals, dels embassament i als sòls humits de les riberes; també es troba dintre de les sèquies i canals o als voltants de les boqueres i punt d'eixida d'aigua que mantenen els sòl prou humits, sovint acompanyat pels créixens (Rorippa nasturtium-aquaticum). Usos i propietats Cal a anar amb molta cura amb aquesta planta, perquè resulta prou semblant i, de fet, es confon freqüentment amb els créixens, amb els que conviu habitualment. Aquesta darrera es comestible, encara que collir-la en les vores del riu Magre o en altres llocs de la Vall dels Alcalans no es recomanable per la qualitat de les aigües on viu i dels sediments on arrela; per contra, el creixent bord, tractat en aquesta fitxa, es tòxica i pot provocar afeccions intestinals greus, com gastroenteritis. La consulta de la fitxa corresponent ajudarà a diferenciar-les, fixant-se principalment en la forma dels folíols i sobretot en les flors i el fruits: el creixent pertany a la família de les crucíferes i les seues flors tenen 4 pètals disposat en creu, el fruits son allargats i es disposen al llarg de la tija floral, sense l'aspecte semblant a un paraigües (umbel·la) de les flors. Malgrat aquesta toxicitat, com indica els seus noms populars i científic, està directament emparentada amb l'api (Apium graveolens var. dulce) cultivat com a planta condimentaria, tant apreciada en amanides i per aromatitzar diferents plats característics de la cuina valenciana. 220

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Aristolochia paucinervis Noms comuns en valencià Aristolòquia llarga, carabasseta de pobre, carbassó, herba pudenta, corritjola borda, brossa de sapo. Noms comuns en castellà Aristoloquia larga o macho, calabacilla, candilicos, melonera, orejillas del diablo, vibocera. Descripció Planta perenne rizomatosa, herbàcia, amb les tiges fines i llargues, més o menys ramificades, postrades o ascendents. Fulles al-ternes, peciolades, en forma d’ou o més o menys triangulars i amb dos profundes orelles la base. Els dos representants d'aquest gènere a la comarca es reconeixen molt fàcilment per les seues flors típiques de les família de les Aristoloquiàcies, amb una corol·la tubulosa de color pard-grisaci amb nervis longitudinals, i un limbe sencer unilateral, de color més fosc. Fruit en càpsula ovoide o piriforme. Distribució general Aquesta planta que s'estén per les Regions Mediterrània y Macaronèsica, es troba amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears. A la Comunitat Valenciana es considera una planta relativament abundant, dispersa per quasi tot el territori. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy.

De febrer a juny.

Hàbitat Pot créixer en matollars esclarissats, cultius i altres comunitats més o menys alterades, però sempre en sòls humits, per la qual cosa resulta més abundant als caixers i vores de rius i altres ambients frescos i ombrívols. De fet, a la Vall dels Alcalans, només l'hem observada al herbassars més o menys nitròfils de la ribera del Magre, al seu pas pel nucli urbà de Montroy. Usos i propietats Es tracta d'una planta que té propietats excitants, encara que pot resultar tòxica fins al punt de provocar greus enverinament en dosis elevades. Els fruits (carabassetes) han estat utilitzades popularment per reblanir les durícies, els ulls de poll i les callositats. Observacions A les brolles, timonedes seques i pedregars resulta relativament comuna l'Aristòlochia menor o herba felera (A. pistolochia) que es diferencia de la tractada en aquesta fitxa per tenir el pecíol més curt que el peduncle floral i el marge de les fulles irregularment ondulat-dentat. El nom genèric, derivat del grec áristos (excelente) i lochia (relativo al parto) fa referència al seu ús en obstetrícia, estant considerada des de les cultures clàssiques com una planta que ajudava a les donen en el part. 221

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Arundo donax Noms comuns en valencià Canya. Noms comuns en castellà Caña, caña silvestre, cañizo. Descripció Planta graminoide llenyosa, de grans dimensions, perenne amb nombroses tiges robustes (2-4 cm de diàmetre), erectes (fins a 4 m d'alçària), simples o poc ramificats que creixen formant poblacions molt espesses (canyars). Rizoma subterrani (rabassa) gruixut i nuós. Fulles aspres al tacte, amb beina abraçadores de la tija que se prolonga en un gran limbe (40-60 x 5-8 cm) pla de color verd glauc. Inflorescència terminals ("plomers") en panícula més o menys densa i molt ramificada, de grans dimensions (30-60 cm de longitud), blanquinosa o violàcia. Distribució general Planta d'origen asiàtic introduïda en Europa occidental des de molt antic, actualment es troba naturalitzada per quasi tot el món. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (juliol) setembre a desembre.

Hàbitat Riberes de rius, barranc, aiguamolls i tot tipus de sòl moderadament humits al marges dels cultius, de les sèquies, dels camins, etc.; no obstant això, actualment podem trobar-la en qualsevol posició ecològica, inclús en les més insospitades, com a conseqüència del moviment de terres que ha produït el desgavellat procés urbanitzador de les àrees agrícoles del nostre entorn, on la canya era mantinguda sempre a l'abast per ser utilitzada amb nombroses destinacions i en la artesania de les coses útils. Usos i propietats Com explica Joan Pellicer al seu Costumari botànic: "De la canya s'aprofita tot, tant els gruixuts i bonyeguts rizomes, com les fibroses fulles, com, sobretot, les elàstiques i elevades tiges o canyes pròpiament dites", amb destinacions medicinals incloses. Observacions La canya no produeix llavors viables a la majoria de les àrees on ha estat introduïda; solament es multiplica de forma molt ràpida i efectiva mitjançant els seus rizomes. La seua proliferació descontrolada en les riberes fluvials està causant greus problemes ecològics i també econòmics al agreujar les conseqüències de les pluges torrencials per acumulació de les restes en ponts i altres estretaments dels caixers dels rius i barrancs. Aquesta situació ha obligat al desenvolupament d'actuacions de control i eradicació en moltes zones. 222

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Calystegia sepium Noms comuns en valencià Corretjola blanca, gran o mascle. campanetes, retjola gran. Noms comuns en castellà Correhuela mayor, hiedra campana, soga de árboles, campanilla. Descripció Planta herbàcia enfiladissa amb tiges fines i volubles. Fulles grans (2-15 cm), alternes, peciolades, sagitades amb les aurícules truncades. Flors grans, de color blanc (ocasionalment amb bandes rosades o totalment rosa pàl·lid) en forma d’embut, solitàries i llargament pedunculades; calze cobert per 2 bractèoles més o menys amples segons la subespècie: més amples i superposades pels costats en la subsp. sylvatica. La grandària de les flors i de les anteres també són diferents, tot dos més grans en aquesta subespècie que en la típica. Distribució general Amplament distribuïda per les àrees temperades i càlides de tot l l'Hemisferi Nord. La subsp. sepium resulta freqüent en quasi tota la Península Ibèrica i les Illes Balears, mentre que la subsp. sylvatica mostra un àrea més limitada a les províncies costaneres de l'est, l'oest i el sud. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a octubre.

Hàbitat Aquesta planta enfiladissa creix sobre la vegetació de les riberes fluvials, les rambles, el aiguamolls i, en general, en totes les comunitats vegetals que habiten en llocs humits o temporalment inundats: senillars, canyars, esbarzerars, vores d'acequies, basses, etc., on les grans flors blanques resulten molt vistoses. Usos i propietats Del rizoma s'obté una resina que estimula el funcionament de l'intestí, accelerant els moviments peristàltics i, en conseqüència, actuant com laxant o purgant en funció de la dosis; també estimula la secreció biliar, però cal anar en molta cura amb el consum d'aquesta planta perquè pot provocar vòmits i grans diarrees en dosis elevades. Per aquesta raó, el seu consum té que limitar-se a les situacions on estiga recomanada i supervisada per un facultatiu. A més a més, la subespècie sylvatica ha estat utilitzada com ornamental. Observacions Les revisions taxonòmiques recents proposen la separació amb rang específic de les subespècies indicades i observades a la Vall dels Alcalans. 223

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Celtis australis Noms comuns en valencià Llidoner, lledoner. Noms comuns en castellà Almez, allatonero, latonero. Descripció Arbre caducifoli que pot arribar als 20-25 m d´alçària, amb el tronc i les branques cobertes per una escorça llisa de color gris clar i branques flexibles. Fulles alternes, simples, peciolades, amb el marge serrat, de base asimètrica (caràcter típic de la família que també presenta l'om) i acabades en una punta corbada, de color verd fosc per l'anvers i més clar pel revers, amb pèls i aspra al tacte. Flors solitàries que naixen al mateix temps que les fulles, menudes i poc aparents, de color verd clar. Fruit comestible (llidons o lledons) en drupa carnosa, rodó i llis de color verd al principi i violeta fosc o quasi negre quan està madur. Distribució general Distribuïda pel sud d'Europa, l'oest d'Àsia i el nord d'Àfrica i amplament estesa per tota la Península Ibèrica, especialment en el sud i en l'est. Molt comuna a tota la Comunitat Valenciana, encara que en algunes àrees la seua presencia és fruit de la seua introducció directa o de la dispersió a partir de exemplar introduïts. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

D’abril a maig.

Hàbitat Amb una clara preferència pels terrenys humits, solts i frescos, els seu òptim ecològic es troba als boscos, barrancs i riberes fluvials, però el seu cultiu i aprofitament tradicional des de antic ha afavorit la seua presència en ambients molt diversos, normalment en les proximitats dels assentaments humans: masos, marges de camins, marges de bancals, sèquies, etc. Usos i propietats La fusta del lledoner és molt resistent i flexible i ha estat utilitzada des de antics per a fer forques, rems, mànecs d’aixades i multitud d'eines necessàries per als treballs del camp o de la casa. En l'herbolari, la destinació més reconeguda és la cocció de fulles i llidons verds per a tractar les diarrees; les fulles bullides també són consumides per a rebaixar al colesterol. A més a més, els lledons es mengen quan es fan madurs. També s'ha cultivat des de antic als marges dels camps per a fixar el terreny, lluitar contra la pèrdua de sòl per erosió i evitar les solsides; en temps més recent s'ha convertit en un arbre ornamental molt utilitzat en la jardineria mediterrània, especialment en carrers i grans avingudes. 224

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Dorycnium rectum Noms comuns en valencià Botja d'aigua. Noms comuns en castellà Salamerosa, cruces de rey, carretón bravo, hierba unciana. Descripció Planta perenne majoritàriament herbàcia, de vegades un poc llenyosa a la base, amb nombroses branques i molt ramificada amb tiges erectes o ascendents (fins a 2 m d'alçària, normalment de 0,5-1 m) sovint piloses. Fulles amb 5 folíols de color verd clar, amb estípules menudes o absents, amb pèls per les dos cares, especialment al marge. Flors papilionàcies de color blanc-rosat, reunides en glomèruls densos, axil·lars o terminals clarament pedunculats. Fruit en llegum cilíndrica sense pèls, de color purpuri i, després de la dehiscència, amb les valves retorçades. Distribució general Element mediterrani amplament representat en quasi tota la Península Ibèrica i les Balears. Dispersa per quasi tota la Comunitat Valenciana, només falta en el territoris semiàrids del sud d'Alacant. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (abril) maig a juliol (agost).

Hàbitat Planta estrictament associada als ambients aquàtics, apareix en les jonqueres i herbassars que ocupen els sòls humits de les riberes del rius, marjals, sèquies i altres indrets amb el substrat permanentment humit. Usos i propietats En la medicina popular, aquesta planta es utilitzada com a laxant i per a curar úlceres d'estómac. La seua facilitat de cultiu i la floració generosa i prolongada l'han convertit en una planta d'interès per a l'enjardinament de les vores d'estanys, basses, fonts, rocalles humides i altres elements ornamentals lligats a l'aigua; també s'utilitza amb freqüència en la restauració ecològica de diferents hàbitats aquàtics, com les riberes fluvials, les marjals, etc., gràcies als programes específics amb aquest objectiu que s'estan desenvolupant des de la Conselleria de Medi Ambient.

225

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Epilobium hirsutum Noms comuns en valencià Epilobi, mata jaia, niella de rec. Noms comuns en castellà Rosadelfilla, adelfilla pelosa, clavelillos de San Antonio, hierba de San Antonio, laurel de San Antonio Descripció Planta herbàcia perenne, erecta, que pot fer més d’un metre d’alçada, amb tiges molt ramificades, més o menys densament cobertes de pèls llargs i suaus. Fulles sèssils, oposades i amples, lanceolades amb l'amplà-ria màxima en la meitat apical, dentades al marge. Flors grans amb pètals escotats de color rosa o violeta intens i l’estigma lobulat. Fruit en càpsula allargada, patent, coberta de pèls glandulosos amb llavors que presenten llargs pèls sedosos que afavoreixen la dispersió pel vent. Distribució general Com nombroses plantes lligades als ambients aquàtics, l'epilobi presenta una distribució molt ampla que alguns autors qualifiquen de subcosmopolita. S'estén per Europa, gran part d'Àsia, des de Turquia fins a la Xina, i d'Àfrica; també es troba naturalitzada en Amèrica. Molt comuna a tota la Península Ibèrica, excepte en la Cornisa Cantàbrica on resulta més rara, i les Illes Balears. Comuna als ambients aquàtics de la major part del territori valencià. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat.

De (maig) juny a setembre (octubre).

Hàbitat Creix en als llocs humits associats amb aigües eutròfiques, es a dir, riques en nutrients orgànics, formant part de les comunitats que colonitzen les riberes de rius i rambles amb aigua corrent, vores les marjals, estanys i basses, tolerant una certa salinitat; també pot aparèixer en indrets alterats (vores de sèquies, basses de rec, pous, etc.) sempre que conserven una elevada humitat edàfica durant períodes suficientment llargs. Usos i propietats Tradicionalment se li han atribuït propietats beneficioses per a la curació de les ferides (astringent) i per estimular o afavorir l'aparició del fluix menstrual (emmenagog); estudis més recents, han confirmat altres propietats beneficioses per al tractament de problemes prostàtics, prevenció i tractament de la grip i, inclús, certes accions antitumorals. Externament, s'ha emprat generalment per al tractament de ferides i úlceres superficials. També s'utilitza en la jardineria destinada als mateixos ambients que l'espècie anterior 226

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Equisetum ramosissimum Noms comuns en valencià Cua de cavall, equiset, ramosa, trencanua (noms genèrics per a tots els equisets) Noms comuns en castellà Cola de caballo o de rata, hierba de rata, equiseto. Descripció Planta herbàcia amb rizoma subterrani. Tiges de color verd, morfològicament uniformes, articulades amb nusos i entrenusos, persistents, ascendents, simples o amb branques verticil·lades de gran longitud (fins a 1,5 m), amb costelles ben marcades i beines lleugerament campanades en la zona apical, amb dents agudes fosques i persistents. Esporangis en cons (estròbils) característics curtament pedunculats. Distribució general Espècie amplament distribuïda que, en opinió d'alguns autors s'estén per les zones temperades i tropicals dels dos Hemisferis, però altres no consideren la seua presència en el continent americà. Molt abundant a tota la Península Ibérica, és sens dubte l'equiset més común i abundant també a tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy.

Època de floració (esporulació) De març a agost.

Hàbitat Planta de notable amplitud ecològica que només requereix d'un elevat contingut hídric en el sòl per a desenvolupar-se, tolerant prou bé condicions extremes per a altres factors ecològics, com la insolació o la temperatura. Aquest requeriment mínim el converteix en una planta habitual a les comunitat vegetals de zones humides (riberes fluvials, marjals, estanys, etc.) i també en hábitats antròpics humits, com el cultius i bancals de regadiu, vores de sèquies, talussos, etc., on pot arribar a convertir-se en una autèntica "plaga" difícil de combatre per la resistència del seu sistema rizomatós profund. Usos i propietats Altres espècie d'equisets (Equisetum telmateia, E. arvense) tenen propietats depuratives, diürètiques i remineralitzants i són emprats per al tractament d'afeccions urinàries i per a una remineralització de l'organisme; no obstant això, l'espècie tractada en aquesta fitxa és tòxica, però s'utilitza amb certa freqüència per a falsificar les primeres. Com les cèl·lules epidèrmiques tenen una elevada quantitat de silici resulten asprés al tacte i han estat tradicionalment utilitzades per fer els fregalls per netejar els objectes d'estany. 227

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Juncus acutus Noms comuns en valencià Jonc agut, jonc marí. Noms comuns en castellà Junco, junco redondo o negro, hunco. Descripció Planta herbàcia perenne que fa grans mates denses i elevades (fins a 1,5 m d’alçària) de color verd fosc, amb tiges de secció circular acabades en una punta dura i punxosa; beines basals lluentes. Fulles llargues dures i també punxents. Flors menudes poc aparents agrupades en una inflorescència compacta situades en un lateral de la tiga, amb dos bràctees basals més o menys iguals. Fruits en càpsules de color marró rogenc clarament més grans que els sèpals (vegeu detall). Distribució general La seua àrea de distribució s'estén per las costes atlàntiques, fins a les Illes Canàries, i les mediterrànies de Europa, penetrant cap a l'interior de la Regió Mediterrània aprofitant les depressions endorreiques. Apareix per tota la Península Ibèrica, però és més abundant en les zones litorals. A la Comunitat Valenciana mostra el mateix comportament. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy.

De maig a juliol

Hàbitat Habitant característic de marjals, aiguamolls i albuferes ocupant els sòls humits amb una certa salinitat, però només temporalment entollats. En aquestes posicions normalment ocupades per jonqueres de diferents tipus segons l'espècie dominant, pot arribar a formar poblacions tant nombroses que determinen una fisonomia molt característica de la comunitat amb mates disperses de grans dimensions. També apareix, però de forma més ocasional en riberes fluvials, rambles o altres indrets amb sòls permanentment humits. Usos i propietats Des de antic, les tiges d'aquest i altres joncs s’han utilitzat per a fer estores, cistelles, cordes i elements d'artesania. També resulta freqüents com element ornamental de la vegetació perifèrica de estanys, fonts i altres ambients aquàtics artificials. Observacions A la Vall del Alcalans, també s'ha observat, encara que de forma molt localitzada Juncus maritimus, que presenta inflorescències més ramoses i laxes i, sobre tot, la tija no està rematada per una punta rígida i espinosa. 228

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Lythrum junceum Noms comuns en valencià Blavet. Noms comuns en castellà Jopillo. Descripció Planta perenne gràcil, erecta o ascendent (fins a 60 cm d’alçària) o, de vegades, amb les branques postrades en terra. Tiges glabres de secció quadrangular, llargues i poc ramificades a la part superior. Fulles alternes, sèssils, linear-lanceolades amb el nervi central ben marcat, i color verd intens. Flors solitàries en les axil·les de les fulles superiors, pedunculades i agrupades en inflorescències allargada en forma d’espiga, amb 6 pètals de color violaci i el calze molt allargat (5-7 mm), sovint amb taques violàcies a la part inferior, i 12 estams en 2 verticils de diferents longitud. Distribució general Planta de distribució mediterrània estesa pel sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica fins a la macaronèsia. Amplament distribuïda per quasi tota la Península Ibèrica i molt comuna a la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat.

De maig a setembre.

Hàbitat Planta habitual als sòls humits de les riberes dels rius, rierols, torrents i marjals; també resulta comuna en sèquies, basses, fonts, etc. Usos i propietats No es coneixen. Observacions També pot trobar-se als mateixos ambient un altre Lythrum (L. hyssopifolia) que es distingeix per les flors més menudes, amb pètals d'1 a 4 mm, de coloració més intensa i únicament amb 56 estams. Aquesta espècie com altres presents a la comarca, tant del mateix gènere (L. salicaria) com d'altres (Linum, Oxalis), presentes 3 tipus de flors diferents en la llargària relativa dels estams i del pistil (heterostilia trimòrfica). L'objectiu d'aquesta heterogeneïtat es assegurar la pol·linització creuada entre individus diferents per mantenir o incrementar la diversitat genètica de les poblacions. Aquesta diversitat, que es veu reduïda per els processos autogàmia (auto-pol·linització, consanguinitat), és fonamental per mantindre la capacitat d'adaptació als canvis ambientals. 229

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Lythrum salicaria Noms comuns en valencià Salicària. Noms comuns en castellà Salicaria. Descripció Planta herbàcia rizomatosa, perenne, erecta i elevada, que pot superar els 2 m d’alçada. Tiges amb pèls patents, de secció quadrangular, ramificades només en la part superior. Fulles grans (fins a 10 x 2 cm), oposades o en verticils de tres, sèssils, de forma lanceolada i marge dentat. Flors grans, d’un color violeta viu, amb 6 pètals, calze tubular amb 6 dent apicals, 12 estams en 2 verticils de diferent llargària que l'estil (flors heterostiles trimòrfiques), reunides en una densa espiga terminal. Fruit en càpsula. Distribució general Com altres moltes plantes associades als medis aquàtics, aquesta es troba amplament distribuïda per tot el planeta (cosmopolita) i igualment per tota la Península Ibèrica i per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat

De (maig) juny a agost (setembre).

Hàbitat Planta estrictament associada als llocs humits que creix en les vores de rius, rieres, rambles, llacunes, estanys, marjals litorals, sèquies i, en general, en tot tipus de terrenys amb sòls que es mantenen prolongadament humits o temporalment inundats etc., formant part de senillars, bogars, jonqueres, herbassars, on destaca notablement pel contrast de la seua floració front al verd dominant d'aquestes comunitats. Usos i propietats L’ aigua de salicària, obtinguda per infusió de les summitats florides, té propietats astringents, antisèptiques i antihemorràgiques i per això ha estat tradicionalment utilitzat tradicionalment per a netejar ferides i afavorir la seua cicatrització i també per al tractament d'úlceres digestives. A més a més, pel seu contingut en ferro està recomanada contra l'anèmia. Tota la planta s’ha emprat com a herba culinària, menjant-se els brots joves com a qualsevol espàrrec silvestre i les fulles i medul·les de les tiges en amanides i guisats. És un boníssim antidiarreic, especialment en nadons. Observacions Aquesta planta és l'exemple típic que presenta la majoria dels texts botànics per il·lustrat la heterostilia trimòrfica, un mecanisme de les plantes per assegurar la pol·linització amb pol·len procedent d'altres individus (vegeu observacion en Lythrum junceum; fitxa anterior). 230

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Malva sylvestris Noms comuns en valencià Malvera, malva, malva de camp o de fogassera. Noms comuns en castellà Malva común, silvestre o vulgar. Descripció Planta

herbàcia

perenne

erecta

ascendent (fins a 60 cm d’alçària) amb tiges erectes recobertes de pèls simples o estelats. Fulles arrodonides amb 5-7 lòbuls dentats. Flors llargament pedunculades que naixen en les axil·les de les fulles, amb 5 sèpals verds i 5 pètals de color rosa violaci escotats (emarginats), amb línies violeta intens i molts estams de color blanc. Per baix del calze presenta un calicle format per 3 peces estretes i lliures. Fruit en esquizocarp, popularment coneguts com panets, típic de la família, que es descomponen en monocarp reticulats. Distribució general Amplament distribuïda per Europa, el nord d'Àfrica, el sud-oest d'Àsia i Madeira; també es troba naturalitzada per tota Amèrica. Comuna per quasi tota la Península Ibèrica i per la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy.

De (març) abril a setembre (octubre).

Hàbitat Creix en llocs alterats i més o menys enriquits en compostos nitrogenats, formant part de les comunitats ruderals i arvenses que ocupen els marges dels camins i els camps de cultiu; no obstant això, a la Vall dels Alcalans sols ha estat localitzada en pastures riques en espècies nitròfiles sobre sòls temporalment inundats per les crescudes del riu Magre. Usos i propietats Planta reconeguda com medicinal des de antic pels seus efectes antiinflamatoris, laxants, antitussígens i expectorants; a més a més, es comestible i ha estat consumida en sopa o directament en cru en ensalades. Observacions Un altre congènere present a la Vall dels Alcalans és la malva de flor menuda (Malva parviflora; pàg. 205), que, com refereix el seu nom popular, presenta flors amb pètals menuts més curt o d'igual longitud que els sèpals. Més comuna que la malvera, apareix estrictament lligada a les comunitats vegetals característiques d'indrets antropitzats i se li atribueixen propietats medicinals semblants. 231

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Melilotus indicus Noms comuns en valencià Melilot, melilot de flor menuda. Noms comuns en castellà Meliloto de flor pequeña, carretón oloroso, mielca borde, trébol oloroso. Descripció Planta anual erecta que pot assolir el metre d’alçària en condicions favorables, però normalment més menuda (10-50 cm). Fulles compostes dividides en tres folíols oblongsel·líptics, obtusos i dentats. Flors papilionàcies molt xicotetes (2-3 mm), de color groc, agrupades en inflorescències allargades, normalment majors que la fulla annexa, i denses. Fruits glabres, de color brunenc obscur o verdós, arrodonits i coberts per estries molt intricades. Distribució general Espècie de amplament distribuïda per quasi tot el món, encara que una part significativa de la seua extensió actual està relacionada amb la dispersió artificial com mala herba dels cultius. Freqüent en quasi tota la Península Ibérica i en tota a Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De (febrer) abril a juliol (octubre).

Hàbitat Planta pròpia de medis ruderals i arvenses, habitual en els camps de cultiu, zones enjardinades, vores de camins, erms, solars sense edificar i en general en tot tipus de herbassars més o menys nitrificats; no obstant això, a la Vall dels Alcalans ha resultat especialment freqüent i abundant i sobretot cridanera per la seua grandària, a les vores del riu Magre i altres indrets propers amb sòls humits. Usos i propietats Les summitats florides han estat utilitzades popularment en infusió per a eliminar els espasmes (antiespasmòdica); d'altra banda, el suc obtingut de la cocció de les llavors serveix per tractar disturbis genitals en tot dos sexes. Observacions Pot ser fàcilment confosa amb altres Melilotus de flors groga menuda, però l'ornamentació del fruit i alguns caràcters subtils de les flors, que fan recomanable la consulta de claus de classificació i descripcions més minucioses, permeten la seua identificació. En qualsevol cas, a la Vall del Alcalans no s'han trobat altres espècies d'aquest gènere. 232

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Mentha suaveolens Noms comuns en valencià Matapuces, menta borda, herbasana borda o pudenta, albarsana borda, alfàbrega de pastor. Noms comuns en castellà Mentastro, atapulgas, cándalo, hierbabuena bastarda o de borrico, hortelana romana o de perro. Descripció Herba perenne estolonifera (s'estén fàcilment amb rizomes que creixen per davall de terra), molt aromàtica, erecta (fins a 80 cm d’alçària), amb tiges quadrangulars. Fulles oposades, arrodonides, dentades en el marge i amb els nervis molt marcats per l’anvers i densament coberta de pèls pel revers. Flors menudes amb corol·la quasi actinoforma (no clarament bilabiada) de color blanc o més o menys blavosa, agrupades en espigues ramificades terminals.

llargues

Distribució general Planta abundant en la Regió Mediterrània, més rara per la resta d'Europa. Amplament representada per quasi tota la Península Ibèrica i les Balears i comuna en la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy i Montserrat.

De juliol a octubre.

Hàbitat Creix en diferents tipus de formacions vegetals (jonqueres, herbassars, esbarzerars, etc.) sempre en sòls humits de les vores de rius, estanys, marjals, llacunes, fonts, sèquies o basses. Usos i propietats A diferència del reconeixement popular de les herbasanes (Mentha sp. pl.) per el seua atraient aroma, precisament aquesta destaca per el contrari, desprenent una olor poc agradable quan es toca. D'aquest fet deriven alguns noms popular que la bategen amb el qualificatiu de pudenta. No obstant això, la medicina popular ha fet ús d'ella per a fregar les picors de l’ortiga; a més a més, les fulles s’utilitzen com a condiment culinari i la infusió de les summitats florides actua contra els cucs paràsits de l’intestí i per combatre els constipats. El noms de matapuces està relacionat amb la seua efectivitat com a repel·lent d'insectes Observacions Pertany a la família de les Labiades, però el membres d'aquest gènere i el malrubi d'aigua (Lycopus europaeus; pàg. 245) es caracteritzen precisament per presentar flors amb simetria radial (nombrosos planos de simetria) en lloc de la corol·la bilabiada característica. 233

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Myrtus communis Noms comuns en valencià Murta, herba de poll, matapoll. Noms comuns en castellà Mirto, arrayán, mata gallinas. Descripció Arbust elevat (fins a 3 m d’alçària), densament ramificat i cobert per un fullatge dens i persistent (perennifoli). Fulles ovadolanceolades, subsèssils, oposades, senceres, llustroses, d’un color verd brillant i aromàtiques, amb un perfum molt agradable que procedeix de les nombroses glàndules que s'observen com punts translúcids. Flors sobre peduncles rogencs, blanques amb cinc pètals i nombrosos estams ixents. Els fruits o múrtols són comestibles quan, al final de l’estiu, estan madurs i es fan de color blau fosc. Distribució general Planta mediterrània per excel·lència que s'estén pel sud d'Europa, preferentment per les costes, el sud-oest d'Àfrica, Àsia Menor i Orient pròxim. En la Península Ibèrica, apareix al quadrant sudoccidental, el litoral mediterrani i les illes Balears. Dispersa per la Comunitat Valenciana, només resulta localment abundant, faltant a les àrees muntanyoses elevades de l'interior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juny a agost (setembre).

Hàbitat Mostra una clara preferència pels llocs humits, per això en àrees de clima sec queda confinada a les comunitats de les riberes dels rius, rambles i barrancs; en llocs més plujosos forma part de les del sotabosc de alzinars, suredes, rouredes, etc., i de les seues màquies de substitució. Usos i propietats La murta es una planta amb moltes propietats medicinals que ha estat utilitzada per tractar la diarrea, la gastroenteritis, la inflamació de la mucosa bucal, la faringitis; a més a més, amb el fruit es prepara un vi aromàtic astringent molt agradable al paladar. Tradicionalment s’utilitza per a fer enramades al carrer en les festes dels pobles i cada vegada és més emprada en jardineria. També està considerada com afrodisíaca i les essències de les fulles son utilitzades en perfumeria. Observacions És l'únic representant autòcton de la gran família de les Myrtàcies que inclou entre els seus representants als eucaliptus (Eucalyptus sp. pl.), molt utilitzat tant en jardineria com en cultius forestals destinats a la obtenció de pasta de paper; també s'han plantat en riberes fluvials, marjals, llacunes, etc., per afavorir la seua dessecació. A la comarca podem trobar exemplars de E. camaldulensis en la ribera del Magre. 234

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Nerium oleander Noms comuns en valencià Baladre. Noms comuns en castellà Adelfa. Descripció Arbust perenne de fins 4 m d’alçària, molt ramificat des de la base amb branques llargues i flexibles. Fulles dures i grosses amb el nervi medi blanquinós i ben marcat, de forma lanceolada i marge sencer de color verd intens. Flors grans, oloroses, amb pètals soldats a la base e un tub, rosades (molt diversificat en el formes cultivades d'interès ornamental), agrupades formant ramells a l’extrem de les branques. Fruit en fol·licle, llarg (8-16 cm), bru amb 2 valves que es separen en la maduresa alliberant les llavors proveïdes d'un plomall volador. Distribució general L'ús ornamental del baladre l'ha escampat per la major part del món, però es originaria de la Regió Mediterrània i l'Orient Mitja. En la Península Ibèrica, se li atribueix un àrea natural meridional i oriental, encara que es troba naturalitzada en un territori molt més extens. Freqüent a les zones litoral i sublitorals de la Comunitat Valenciana, limitada als pisos termo i mesomediterrani inferior. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a setembre.

Hàbitat El baladre és la espècie dominant i que la que determina la fisonomia de les comunitats característiques dels cursos d'aigua temporals: barrancs, torrents i rambles pedregoses. Usos i propietats Molt utilitzada en jardineria per aprofitat la seua generosa floració, pot trobar-se fàcilment als jardins públics dels 3 municipis i en molts espais privats. El seua atractiu ornamental i la facilitat de multiplicació (per estaqueta o llavor) i de cultiu ha afavorit la selecció artificial per a l'obtenció de nombroses varietats amb diferents coloracions i estructura de les flors o diferent formes de creixement. No obstant això, cal anar en molta cura en aquesta planta perquè les fulles, flors i la escorça de les branques és molt verinosa i el seu verí és mortal per els mamífers herbívors, amb l'home inclòs, encara que caldria ingerir-lo en molta quantitat. En baixes quantitats provoca alteracions gàstriques, acompanyades per vòmits, deposicions sanguinolentes, vertigen, convulsions, arritmies, etc. A pesar d'aquest risc, ha estat utilitzada per les seues propietats cardiotòniques i diurètiques, ús gens recomanable sense les indicacions i la supervisió d'un facultatiu especialitzat. 235

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Phragmites australis Noms comuns en valencià Senill, canyís. Noms comuns en castellà Carrizo, caña borde, cañavera. Descripció Planta graminoide rizomatosa de grans dimensions (1-3 m d'alçària), perenne amb nombroses tiges primes, no gaire llenyoses, simples i erectes, cobertes per fulles llargues i amples, de color verd glaucescent (grisaci), llargament acuminades. Inflorescència ("plomers") terminal llarga (10-30 cm), ampla, laxa i de textura sedosa, pels llarg cilis que presenten les espiguetes (flors), generalment erecta i de color brunenc o violaci. Distribució general Planta cosmopolita amplament distribuïda per tot el món i lògicament, també per tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a agost.

Hàbitat El senill és, probablement, la planta més comuna i representativa de les vores de cursos d'aigua, llacunes i aiguamolls i tot tipus d'indrets amb sòl humits, com les vores de sèquies i motors. Als rius apareixen als trams més baixos o en posicions protegides on la velocitat de la corrent els permet arrelar. És un potent colonitzador de terreny abandonats que suporten períodes d'inundació més o menys prolongats, mostrant en alguns casos tendències invasores. Usos i propietats L'ús més estès del senill i el senilló (vegeu observacions) és com material de cobertura en la construcció de barraques, planters, ombratges i altres construccions agrícoles. A més a més, les fulles i les arrels tenen propietat medicinals efectives per al tractament de malalties diverses. Observacions A la comarca es troben les dos subespècies: la típica, amb les característiques indicades a la descripció, i la subespècie chrysanthus (senilló), de grandària molt superior, de la planta que abasta els 3-6 m d'alçària, i de la inflorescència, també més llarga (fins a 50 cm) i penjant. Les seues dimensions poden dur a confusió amb la canya (Arundo donax), però aquesta és molt més robusta, els plomers són més densos i de coloració més blanquinosa i la coloració de les fulles és més pàl·lida amb la base molt clara. 236

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Rorippa nasturtium-aquaticum Noms comuns en valencià Crèixen. Noms comuns en castellà Berro, berraza, mastuerzo acuático. Descripció Herba

perenne,

postrades

glabra,

ascendent i

amb

tiges

estoloníferes,

radicants en els nusos, que la capacita per formar gespes sovint prou extenses; erectes a la part superior. Fulles caulinars alternes, peciola-des, compostes per 2-6 parells de folíols i un terminal, més gran que els laterals, de contorn ovalat o el·líptic i marge sencer o lleugerament sinuat o denticulat; fulles inferior sovint simples, no dividides. Flors amb 4 pètals de color blanc disposats en creu. Fruits allargats (fins a 2 cm) i cilíndrics, més o menys erectes i disposats al llarg de la tija florífera per baix de les flors. Distribució general Planta cosmopolita, però es considera que ha estat introduïda artificialment en Amèrica, sud d'Àfrica i Austràlia. Amplament representada en tota la Península Ibérica i comuna en la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy.

De gener a novembre (desembre).

Hàbitat El crèixen és una planta hidròfila habitant d'aigües dolces someres o amb poca corrents, dintre de l'aigua, arrelada als sediments, i als sòls humits de les riberes de rius, llacunes, embassament, marjals, etc.; també es troba dintre de les sèquies i canals o als voltants de les boqueres i punt d'eixida d'aigua que mantenen els sòl prou humits: En qualsevol de les seues posicions ecològiques es troba sovint acompanyat pels créixens bords o api de sèquia (Apium nodiflorum). Usos i propietats Planta comestible rica en minerals (ferro, calci, iode) i en vitamines A i C, molt apreciada per al consum fresc en ensalades, però el seu consum excessiu pot provocar irritacions intestinals i urinàries. Les collites silvestres no són molt recomanables perquè les fulles poden ser portadores de larves i ous de paràsits; a més, la qualitat de les aigües tampoc fa aconsellable la collita pròpia. Se li atribueixen també propietats estimulants, diürètiques i expectorants. Pot ser confosa amb l'api de sèquia o creixen bord (Apium nodiflorum), amb la que conviu normalment, sent necessari anar en cura perquè aquesta és tòxica (vegeu comentaris en la fitxa, pàg. 220). 237

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Rubus ulmifolius Noms comuns en valencià Albarzer, esbarzer, morera, morera salvatge, romaguera. Noms comuns en castellà Zarzamora. Descripció Arbust enfiladissa, perenne, de 2-3 m d’alçària, amb tiges llargues, robustes i arcuades cobertes de fortes espines corbades cap enrera que creixen molt ràpidament esteses pel terra o engan-xades a altres plantes. Fulles compostes, dividides en 3-5 folíols amb el marge dentat, de color verd apagat per dalt i blanquinoses per baix pel toment. Flors blanques o rosades, amb 5 sèpals, 5 pètals i molts estams. Fruit en drupa comestible, les conegudes i molt preades móres, de color roig durant la maduració i després negra. Distribució general Amplament distribuïda per l'oest d'Europa, Itàlia, la Península Balcànica, les illes mediterrànies i macaronèsiques i el nord d'Àfrica. El seu aprofitament agrícola ha permès la seua naturalització en Austràlia, Amèrica i Sudàfrica. Molt comuna en la major part de la Península Ibèrica i les Balears, només falta o resulta molt escassa en les àrees de l'interior i del sudest semiàrid. Distribució en la Vall dels Alcalans Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

Època de floració De (març) juny a agost.

Hàbitat Planta habitual en la orla espinosa i en les clarianes de boscos (alzinars, suredes, rouredes, fagedes, etc.), amb preferència pels sòls humits en àrees càlides i més o menys seques de mitjana o baixa altitud. A la comarca, apareix associada a les riberes del Magre i als fons dels barrancs, on pot arribar a formar bardisses impenetrables; també es troba als marges de sèquies i dels camps de cultiu i als bancals quan la capa freàtica es prou superficial. Usos i propietats L'aprofitament més popular i més gaudir per tothom és el consum directe de les sucoses mores cap al final de l'estiu. A més, els llauradors es mengen els ulls o brots tendres com si foren espàrrecs i les fulles han estat utilitzades per a netejar ferides i per a tractar les hemorroides, les úlceres de la pell i els furóncols. Observacions Es tracta d'una planta que mostra una enorme plasticitat morfològica que moltes vegades complica a seua identificació específica. 238

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Typha domingensis Noms comuns en valencià Bova, bova de cadires, puros de jonc, balca (noms genèrics de totes les espècies). Noms comuns en castellà Enea, espadaña, boga, puritos. Descripció Planta aquàtica helòfita (amb les arrels permanentment submergides) elevada (fins a 3 m d'alçària). Fulles llargues i estretes, carnoses de secció semilunar, totes en roseta basal. Inflorescència característica amb la part masculina, prou efímera, situada per damunt de la femenina (puro de jonc, que poden arribar als 30 cm de longitud), separades per una porció nua de l'eix. Flors femenines cilíndriques, de color canella. Fruit amb aparell volador de pèls per a la dispersió pel vent. Distribució general Planta cosmopolita amplament distribuïda per tot el planeta, molt comuna als hàbitats aquàtics de tota la Comunitat Valenciana. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De juny a novembre.

Hàbitat Sòl inundats o entollats la major part de l'any, amb una elevada tolerància a la salinitat i a la contaminació de les aigües, capacitat que li ha permet ampliar notablement la seua àrea de distribució, inclús desplaçant per competència a les altres espècies de bova. Usos i propietats Les fulles seques de la bova, de qualsevol de les espècies, han estat el material més utilitzat per fer els seients de les cadires, ofici pràcticament desaparegut en la actualitat i que es manté en alguns pobles com testimoni de la seua artesania . Observacions Molt més escassa, a les riberes del Magre també pot trobar-se un altra bova, Typha angustifolia. Per diferenciar-les cal fixar-se en les bracteoles i els estigmes de les flors femenines i en la presència de glàndules mucilaginoses de color pard en la beina de les fulles. Aquestos caràcter requereixen de instruments òptics per a la seua observació, per això la identificació pot aproximar-se amb prou garanties amb la grossària de la inflorescència femenina: en T. angustifolia no sol superar el centímetre, mentre que en T. domingensis està entre 1-2 cm. 239

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Ulmus minor Noms comuns en valencià Om. Noms comuns en castellà Olmo. Descripció Arbre caducifoli de fins 25 m d’alçària amb el tronc dret, robust, de color bru-grisenc, buit en les exemplars vells, amb la copa densa i redondejada. Fulles simples, alternes, amb el marge serrat i aspres al tacte, amb una asimetria característica de la família en la base (una de les meitats està més desenvolupada). Flors hermafrodites agrupades en xicotets glomèruls que mostres els estams ixents. Fruits en sàmara, alats, amb la llavor recoberta per una expansió foliar escariosa (amb textura de paper) que facilita la seua dispersió pel vent. Distribució general Amplament distribuïda per Europa, el nord i l'oest d'Àsia i l'Amèrica del Nord i dispersa per la Península Ibèrica i per la Comunitat Valenciana. La grafiosi, malaltia mortal provocada per un fong i dispersada per un escarabat, i la transformació secular del sòls fèrtils i humits on situa el seu òptim ecològic en terrenys agrícoles d'Horta, han reduït significativament la seua presència en tot el territori. De fet, a la comarca, on molt probablement el seus boscos degueren ocupar les riberes del Magre, sols poden trobar-se alguns exemplars malalts. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy.

De febrer a abril.

Hàbitat Mostra una estricta preferència pels sòls frescos i humits, per això és un arbre característic de les riberes fluvials, ocupant els terrenys allunyats que mai són afectats per les crescudes. Aquest és l'espai potencial de les omedes, molt castigades per la seua bonança i productivitat agrícola. Actualment és més freqüent als voltants de les fonts i als marges de carreteres i camins. Usos i propietats Cultivat des de antic com ornamental, és probablement l'arbre que conta amb una major nombre d'exemplars monumentals, varies vegades centenaris, a les places i els voltants del pobles, encara que molt d'ells han mort per la grafiosi o estan seriosament afectats. Com el llidoner, la seua fusta dura i flexible ha estat molt apreciada per a fer diversos ormeigs de cultiu; amb les fibres de l’interior de l'escorça, separada de les branques a la tardor i la primavera, es fabricaven cordes roses. Aquesta escorça bullida s'ha utilitzat en dermatologia per al tractament d'eccemes i dermatosis. 240

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Verbena officinalis Noms comuns en valencià Berbena, verbena, herba barbera. Noms comuns en castellà Verbena, verbena macho o mayor, curasana, hierba sagrada, hierba santa, hierba de los ribazos. Descripció Planta herbàcia ben dreçada, amb tiges primes de secció quadrangular altes (fins a 40-100 cm d'alçària), amb llarg entrenusos, ramificades en canelobre en la part superior, portadores en l'extrem de la llarga i laxa inflorescència terminal (fins 50 cm). Fulles molt característiques, oposades, dentades, les inferiors i les mitjanes ovades o triangulars, les superiors lanceolades i profundament lobulades. Flors menudes (3-5 mm) d'aparença bilaviada, rosàcies, blavenques o lilacines més o menys intens. Fruit en càpsula rugosa. Distribució general Planta amplament distribuïda per tota Europa, Àsia i el Nord d'Àfrica. Present per tota la Península Ibèrica i les Illes Balears i amplament representada als territoris valencians. Distribució en la Vall dels Alcalans

Època de floració

Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

De maig a octubre (novembre).

Hàbitat La seua preferència pels sòls humits la fan més abundant a les pastures i herbassars que ocupen les riberes fluvials, les vores dels marjals i les rieres i altres zones amb aigua estancada o corrent (fonts, sèquies, bassals, etc.), però també creix en vores de camins i de sèquies, cultius abandonats, erms, però sempre en terrenys frescals. Usos i propietats La berbena era l'herba sagrada de temps pretèrits amb un gran reconeixement popular per les seues propietat curatives. Tradicionalment les seues flors i les de altres plantes curatives es replegaven durant la nit de Sant Joan; finalitzada la recol·lecció, es continuava en la festa pagana del canvi d'estació en la nit més curta de l'any. Aquesta festa va ser denominada Verbena de Sant Joan, nom que ha arribat fins l'actualitat, encara que convertit en un sinònim de festa. Segons Joan Pellicer, a les nostres terres, ha estat utilitzada en casos de depressió, ansietat i insomni, per augmentar el volum de la llet materna, per tractar migranyes, dolors reumàtics i menstruals, còlics renals, afeccions de gola, blaüres i cops de sang, entre altres aplicacions. A més a més, les fulles tendres poder ser consumides fresques en amanides. 241

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Carex cuprina

Cirsium vulgare

N.v.: Càrice (nom vàlid per a tot el gènere). N.c.: Cárice.

N.v.: Lloba-carda N.c.: Cardo negro.

Eurasiàtica.

Europa, Àsia i nord d'Àfrica.

Planta perenne cespitosa amb tiges triangulars i fulles planes, aspres i rígides. Flors en inflorescències terminals amb espigues d'aspecte semblant i molt característic.

Herba perenne, erecta; fulles profundament lobulades amb lòbuls acabats en una espina patent, llargament recurrents per la tija. Flor tubulars de color purpuri, reunides en capítols solitaris terminal, amb bràctees involucrals recorvades i terminades en una espina.

Montroy.

Cynodon dactylon N.v.: Gespa, gram. N.c.: Césped, grama. Cosmopolita. Planta herbàcia cespitosa entapissant, amb les espigues reunides en nombre de 4 al capdamunt de la tija, sortint totes del mateix punt. Aquesta darrera característica la diferencia de Digitaria sanguinalis, que a més té les espigues més llargues. Totes dos apareixen també en les comunitats arvenses del camps de regadiu. Montroy. 242

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Cyperus involucratus

Cyperus longus subsp. badius

N.v.: Paraigüets, papir. N.c.: Juncia, papiro, planta paraguas.

N.v.: Castanyola, jonça de cordellar, serrana de fulla llarga. N.c.: Juncia olorosa.

Planta al·loctona d'origen africà.

Paleotemplada.

Planta perenne utilitzada en jardineria i naturalitzada en rius i marjals. D'aspecte junciforme amb un plomells de bràctees llar-gues i estretes en l'extrem superior de les tiges.

Herba perenne amb tiges erectes de secció triangular i llargues fulles aspres al tacte; flors en espigues comprimides de color marró sobre peduncles llargs, de longitud semblant.

Montserrat i Real de Montroi.

Chenopodium ambrosioides N.v.: Te bord, te fals. N.c.: Ajasote, pasote, pazote, hierba hormiguera, té de España, español, de Méjico o de los jesuitas. Planta al·lòctona introduïda des de Amèrica Central. Herba perenne robusta i molt olorosa (desprèn una olor prou característica que per alguns recorda a la llimona); tija rogenca i fulles lanceolades amb el marge serrat; flors menudes, verdes, poc aparents reunides en inflorescències terminals i axil·lars allargades. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 243

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Euphorbia hirsuta

Glaucium flavum

N.v.: Lletera, lleterola o lleteresa. N.c.: Lechera, lechetrezna o lecheruela.

N.v.: Carxofera de prat, cascall banyut o marí, ciuró bord, rosella marina. N.c.: Amapola o adormidera dorada o marina.

Circummediterrània. Herba perenne erecta més o menys pilosa; fulles el·líptiques; flors típica a l'entrem de llargs radis, amb nectaris sense apèndixs; fruit amb berrugues purpúries.

Holàrtica.

Montroy.

Montserrat i Real de Montroi.

Herba perenne amb fulles profundament lobulades de color verd glauc i lleugerament carnoses; flors grogues semblant a les roselles

Imperata cylindrica N.v.: Xiscla. N.c.: Cisca. Subtropical. Herba perenne amb fulles amples erectes; espiga cilíndrica, llarga i densa que va fent-se blanca i cotonosa pels nombrosos pèls blanc i llargs que envolten les flors (espiguetes). Montroy i Montserrat. 244

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Lycopus europaeus

Picris echioides

N.v.: Malrubi d'aigua, peu de llop. N.c.: Marrubio acuático, menta o pata de lobo.

N.v.: Arpell. Arpellot. N.c.: Raspasayo, lengua de gato. Eurasiàtica. Herba coberta de pèls rígids espinescents, especialment a les fulles i les bràctees dels capítols; fulles basals dentades, les caulinars abraçadores de la tija; flors ligulades grogues per l'anvers i rogenques pel revers. Montroy i Montserrat.

Hemisferi Nord. Herba perenne erecta simple o poc ramificada; fulles oposades, brillants, dentades, amb els nervis molt marcats; flors menudes, blanques, agrupades en glomèruls axil·lars. Montroy i Montserrat.

Paspalum dilatatum N.v.: Gram d’aigua, panís de les pampes. N.c.: Pasto chato o miel. Zacate amargo. Planta al·lòctona introduïda des d' Amèrica del Sud. Herba cespitosa de tiges ascendents, d'espigues pèndules molt característiques: llargues, separades entre si piloses i pedunculades. Montroy.

245

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Plantago major

Polygonum equisetiforme

N.v.: Plantatge gros o de fulla ampla. N.c.: Llantén mayor, lengua de carnero. Subcosmopolita. Herba perenne formada per una roseta basal de fulles peciolades molt amples, de contorn ovalat, ± cordat a la base i amb 7 nervis ben marcats; espiga llarga i estreta. Montroy.

N.v.: -. N.c.: Hierba de la sangre. Europa i Àsia. Herba perenne molt ramificada i llenyosa en la base; fulles alternes, lanceolades, amb una beina membranosa basal que envolta la tija (òcrea); flors menudes, blanques. Montroy.

Polygonum prsicaria N.v.: Herba presseguera, herba felera. N.c.: Persicaria, pejiguera, hierba de Santa María. Subcosmopolita. Herba anual erecta de tiges rogenques, engrosades als nussos; fulles lanceolades amb l'amplària màxima cap a la part mitjana, sovint amb una taca central fosca a l'anvers, pecíol amb una beina membranosa de color marró a la base (òcrea); flors rosades menudes agrupades en inflorescències terminals denses. Montroy. 246

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Polypogon monspeliensis

Populus nigra

N.v.: Cua de rata, pelosa. N.c.: Cola de zorra, flecos de lana. Pluriregional. Herba anual cespitosa caracteritzada (com la resta de congèneres) per les seues espigues denses i allargades molt piloses i suaus al tacte. Montroy.

N.v.: Xop, xop negre, poll, pollancre. N.c.: Chopo, álamo negro. Al·loctona originaria d'Europa oriental i Àsia. Arbre de fins a 30 m d'alçada, amb fulles llargament peciolades de forma romboidal; flors masculines i femenines en inflorescències separades, multiflores i pèndules (aments). Montroy.

Potamogeton pectinatus N.v.: Espiga d'aigua. N.c.: Espiga de agua. Subcosmopolita. Planta aquàtica, l'única trobada a la comarca, arrelada al fons que forma masses llargues i denses, com cabelleres de fulles de tiges i fulles filiformes; flors menudes agrupades en espigues discontinues pedunculades emergides. Montserrat.

247

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Potentilla reptans

Pulicaria dysenterica

N.v.: Cinc en rama, gram negre o porquí, peu de crist. N.c.: Cinco en rama, pie de cristo o de gallina. Pluriregional. Herba postrada que cobrir densament amples superfícies; fulles palmades amb 5 (7) folíols dentats al marge; flors pedunculades grogues. Montroy.

N.v.: Herba de Sant Roc, hrba disentèrica. N.c.: Pulicaria, hierba de gato, ojo engarzado. Mediterrània-Eurosiberiana meridional. Herba perenne amb tiges erectes, tomentoses; fulles alternes, lanceolades amb aurícules basals; flors grogues en capítols terminals, només les perifèriques ligulades. Montroy.

Rumex crispus N.v.: Arengada de porc, llengua de bou, paradella crespa, remeneguera, roma, romarill. N.c.: Romaza crespa, vnagrera, lapaza, lengua de buey, tabaquera, hierba de la paciencia. Subcosmopolita. Herba perenne amb una o varies tiges erectes; fulles grans, allargades i marge ondulat; flors menudes, poc aparent; fruit molt característic del gènere amb 3 valves membranoses que envolten un grànul. A la Vall dels Alcalans s'han identificat 4 espècies diferents. Montroy, Montserrat i Real de Montroy. 248

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Salix eleagnos

Samolus valerandi

N.v.: Saliguera, sarguera, sarga, verga. N.c.: Mimbrera, salciña, salguera, sarga común. Eurosiberiana meridional. Arbret amb nombroses tiges molt flexibles que surten des de la base; fulles alternes, linears, revolutes al marge; flors menudes, sense periant, reunides en aments unisexuals. Montroy i Montserrat.

N.v.: Dolceta, enciamet, enciamet de senyor o de la Mare de Deu. N.c.: Pamplina o pajarilla de agua, hierba jabonera, lechuguilla, muraje de arroyos. Subcosmopolita. Herba menuda amb fulles arrodonides; flors blanques en inflorescències laxes terminals. Montroy i Montserrat.

Schoenus nigricans N.v.: Jonc negre, jonça. N.c.: Juncillo negral. Subcosmopolita. Herba junciforme amb tiges i fulles compactes i rígides, cobertes en la base per una beina marró; flors menudes, poc aparents en inflorescències denses de color fosc o negrosa. Montroy. 249

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus

Scirpus maritimus

N.v.: Jonc (genèric), jonc boval, jonc de cabota. N.c.: Junco, junco común, junco agrupado. Pluriregional. Planta junciforme amb tiges verdes, cilíndriques, toves (es poden esclafar entre els dits) i punxoses. Flors reunides en glomèruls esfèrics pedunculats. Montroy i Montserrat.

N.v.: Jonc maría, jonça maritima. N.c.: Castañuela. Subcosmopolita. Planta amb tiges verdes, de secció triangular, coberta fina a la meitat per fulles aspres al tacte; flors reunides en inflorescències allargades, de color marró agrupades en la part alta de la tija. Montroy i Montserrat.

Scirpus tabernaemontani N.v.: Jonc (genàric), jonça d'estany, palla. N.c.: Junco, junco de laguna. Subcosmopolita. Planta junciforme amb tiges verdes, cilíndriques, toves (es poden esclafar entre els dits) acabades en un pomell d'inflorescències pedunculades ± cilíndriques, de color marró. Montroy. 250

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata N.v.: Escrofulària aquàtica, herba blanca, setge, sabonera. N.c.: Escrofularia falsa, betónica mayor. Mediterrània occidental. Herba perenne, molt robusta, amb varies tiges quadrangulars, estretament alades; fulles peciolades, irregularment dentades, amb el limbe dividit en un segment principal molt gran, ovat o lanceolat, i 0-2 parell de folíols basals molt més menuts; flors de corol·la zigomorfa, bilabiada, de color roig, disposades en una inflorescència espiciforme molt oberta. Montroy.

Tamarix gallica N.v.: Tamarit, tamariu, farga, gatell. N.c.: Taray, tamarisco, taraga. Mediterrània occidental. Arbre menut, ramificat des de la base, amb fulles esquamiformes; flors menudes de color blanc o rosat en inflorescències cilíndriques ± compactes sobre les branques noves. Montroy, Montserrat i Real de Montroi. 251

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles

Trifolium pratense

Trifolium repens

N.v.: Trèvol roig o de prat, forratge bord, magretes. N.c.: Trébol común, de los prados, rojo o violeta hierba de las cataratas, meriguell. Subcosmopolita. Herba postrada que forma gespes; fulles trifoliades amb una taca blanca; flors papilionàcies rosades, agrupades en glomèruls esfèrics. Montroy i Montserrat.

N.v.: Trèvol de blanc o de prat, forratge bord. N.c.: Trébol blanco o rastrero. Subcosmopolita. Herba postrada que forma gespes denses; fulles trifoliades amb una línia blanca; flors papilionàcies blanques, agrupades en glomèruls terminals. Montroy i Montserrat.

Veronica anagallis-aquatica N.v.: Anagall d'aigua, morró. N.c.: Bérula, majapelo. Cosmopolita. Herba erecta ramificada en el terç apical per traur branques floríferes; fulles oposades, sèssils, lanceolades i dentades al marge; flors menudes de color rosat amb benes violàcies agrupades en espigues terminals; fruits en càpsula. Montroy. 252

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Les plantes de les riberes fluvials i les rambles Xanthium italicum N.v.: Llapassa borda, ferragossos. N.c.: Cachurrera, bardana menor. Al·lòctona introduïda des d'Amèrica. Herba erecta amb fulles grans, amb 3 lòbuls ben marcat i irregularment dentada al marge; flors sense corol·la, molt poc aparent, les masculines, en individus diferents, reunides en capítols globosos; les femenines agrupades capítols ovoides cobert d'agullons; fruits el·lipsoidals llenyosos de color marró, coberts d'agullons i amb 2 becs punxosos a l'extrem superior. Montroy, Montserrat i Real de Montroi.

253

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

CATÀLEG FLORÍSTIC DE LA VALL DELS ALCALANS Adiantum capillus-veneris Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Aegilops geniculata Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Agave americana Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0855. Ailanthus altissima Montserrat: YJ1061. Ajuga chamaepitys Montserrat: YJ05 (VAL 71856); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ajuga iva Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Alcea rosea Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Allium ampeloprasum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0054; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253. Allium moschatum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Allium scorodoprasum subsp. rotundum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Allium sphaerocephalon Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Aloe arborescens Montroy: YJ0258; Montserrat: YJ05 (Mansanet & Aguilella, 1984); Real: YJ0855. Aloe maculata Real: YJ0855. Amaranthus blitoides Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Amaranthus muricatus Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Amaranthus retroflexus Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Real: YJ0657. 264

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Amaranthus viridis Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657 Anacamptis pyramidalis Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Anacyclus clavatus Montroy: YJ0456, YJ0457. Anacyclus valentinus Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Anagallis arvensis subsp. arvensis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Anchusa italica Montserrat: YJ0260, YJ0360. Andrachne telephioides Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 75603). Andryala integrifolia Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Anethum graveolens Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Anthyllis cytisoides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Anthyllis tetraphylla Montserrat: YJ0460; Real: XJ95 (VAL 68806), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253. Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0457; Montserrat: YJ05 (VAL 136986), YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005); YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Aphyllanthes monspeliensis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0855. Apium nodiflorum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Aptenia cordifolia Montroy: YJ0258. 265

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Arabis parvula Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Arbutus unedo Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953 (BDBCV, 2009); Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Arenaria montana subsp. intricata Montroy: YJ05 (VAL 45252). Arenaria serpillyfolia Montroy: YJ0557. Argyrolobium zanonii Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Aristolochia paucinervis Montroy: YJ0557. Aristolochia pistolochia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ073602; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253. Artemisia campestris subsp. glutinosa Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0756, YJ0856. Arundo donax Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0754, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Asparagus acutifolius Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657. Asparagus horridus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Asparagus officinalis Montroy: YJ0557. Asperula aristata subsp. scabra Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Asperula cynanchica Montserrat: YJ0460 (BDBCV, 2009). Asphodelus cerasiferous Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). 266

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Asphodelus fistulosus Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0755, YJ0756, YJ0856. Asphodelus tenuifolius Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262. Asplenium onopteris Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Asplenium petrarchae subsp. petrarchae Montserrat: YJ06 (Fernández Casas & Gamarra, 1992), YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Aster sedifolius Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Aster squamatus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Asterolinon linum-stellatum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Astragalus incanus subsp. incanus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 48936); Real: YJ0051 (Laguna, 2005); YJ0052 (Laguna, 2005). Astragalus monspessulanus Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Atractylis cancellata Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Atractylis humilis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Atriplex prostrata Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Avena barbata subsp. barbata Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0153, YJ0252, YJ0253. Avena sterilis subsp. sterilis Montroy: YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0657. Avenula bromoides subsp. bromonides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. 267

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Ballota hirsuta Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0153, YJ0253. Bassia scoparia Montroy: YJ0557; Real: YJ0657. Beta maritima Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Real: YJ0657. Bidens pilosa Montserrat: YJ090563. Biscutella stenophylla subsp. stenophylla Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0052 (VAL 40103), YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0660, YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Bituminaria bituminosa Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459, YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Blackstonia perfoliata Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0459, YJ0460. Bombycilaena erecta Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Brachypodium distachyon Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253. Brachypodium phoenicoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657, YJ0756, YJ0856. Brachypodium retusum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ090563, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Bromus diandrus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Bromus fasciculatus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Bromus hordeaceous subsp. hordeaceous Montroy: YJ0456, YJ0457. Bromus inermis Montroy: YJ0457. Bromus madritensis Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. 268

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Bromus rubens Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Bromus unioloides Montroy: YJ0556, YJ0557. Bupleurum fruticescens Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Bupleurum rigidum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Calendula arvensis Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0755. Calendula officinalis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Calystegia sepium subsp. sepium Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657. Calystegia sepium subsp. sylvatica Montroy: YJ0556, YJ0557. Campanula erinus Montroy: YJ05 (VAL 95015); Montserrat: YJ075601. Cannabis sativa Montroy: YJ0556, YJ0557 Capsella bursa-pastoris Montroy: YJ0556, YJ0557. Carduus assoi subsp. assoi Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Carduus pycnocephalus Montroy: YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0630; Real: YJ0153, YJ0253. Carduus tenuiflorus Montserrat: YJ0260. Carex cuprina Montroy: YJ0159, YJ0259. Carex halleriana Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Carex humilis Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Carlina hispanica Montserrat: YJ0660. 269

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Carpobrotus edulis Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Real: YJ0657. Carritgera annua Real: YJ0252. Carthamus lanatus subsp. lanatus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0660; Real: YJ0855. Caucalis platycarpos Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Celtis australis Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1061; Real: YJ0657. Centaurea aspera subsp. aspera Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0855. Centaurea aspera subsp. stenophylla Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Centaurea calcitrapa Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Centaurea melitensis Montserrat: YJ0660. Centaurea spachii Montroy: XJ95 (VAL 68814), XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Centaurium quadrifolium subsp. linariifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005). Cephalaria leucantha Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0660, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cerastium glomeratum Montroy: YJ0557; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Ceratonia siliqua Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Ceterach officinarum Montroy: YJ05 (VAL 48293); Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). 270

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium Montroy: YJ0557, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0459; Montserrat: YJ0460, YJ0557, YJ0856, YJ0660, 0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0856 (VAL 118475). Chamaerops humilis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Chamaesyce prostrata Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0657. Chamaesyce serpens Montserrat: YJ1061. Cheilanthes acrostica Montroy: YJ05 (Fernández Casas & Gamarra, 1992), YJ05 (VAL 48277), YJ05 (VAL 95129). Chenopodium album Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Chenopodium ambrosioides Montroy: YJ0159, YJ0259; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Chiliadenus saxatilis Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Chondrilla juncea Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359. Cichorium intybus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Cirsium vulgare Montroy: YJ0159, YJ0259. Cistus albidus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0260, YJ0360, YJ0360, YJ0459, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cistus clusii Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cistus monspeliensis Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Cistus salviifolius Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. 271

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Clematis flammula Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0556; Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Clypeola johnnthlaspi subsp. johnthlaspi Montroy: YJ0557. Convolvulus althaeoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Convolvulus arvensis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657, YJ0855. Convolvulus lanuginosus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Convolvulus lineatus Montroy: YJ0258. Conyza bonariensis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Conyza sumatrensis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262. Coris monspeliensis subsp. fontqueri Montroy: Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0760YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Coronilla juncea Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Coronilla minima subsp. lotoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ06 (VAL 38897), YJ0460, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Coronopus didymus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Cosentinia vellea Montroy: YJ05 (VAL 95128), YJ06 (Mateo & Figuerola, 1986); Montserrat: YJ081569. Crataegus monogyna Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1061; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). 272

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Crepis foetida Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia Montroy: XJ95 (VAL 70635, ut Crepis vesicaria subsp. haenseleri), YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Crucianella angustifolia Real: YJ0151 (BDBCV, 2009). Cupressus sempervirens Montserrat: YJ1162, YJ1262. Cuscuta epithymum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Cynara cardunculus Montroy: YJ0259. Cynodon dactylon Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0756, YJ0856. Cynoglossum creticum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Cyperus dystachios Montroy: YJ0456, YJ0556. Cyperus eragrostis Real: YJ0855 (VAL 105779). Cyperus involucratus Montserrat: YJ0756; Real: YJ0756. Cyperus longus subsp. badius Montroy: YJ0159, YJ0259. Cyperus longus subsp. longus Real: YJ0855 (VAL 105834). Cyperus rotundus Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0756, YJ0856. Cytinus hypocistis subsp. hypocistis Montserrat: YJ0856; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Cytisus heterochrous Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253. Dactylis glomerata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0855. Dactylis hispanica Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253.

273

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Daphne gnidium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ073602, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Datura innoxia Montroy: YJ0258. Daucus carota subsp. carota Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Daucus carota subsp. maritimus Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Delphidium gracile Montserrat: YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Desmazeria rigida subsp. rigida Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Dianthus broteri subsp. valentinus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Dichantium ischaemum Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Digitalis obscura Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Digitaria sanguinalis Montroy: YJ0159, YJ0259; Montserrat: YJ1061. Dipcadi serotinum Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Diplotaxis erucoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Dittrichia viscosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152, YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Dorycnium hirsutum Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ06 (VAL 38899), YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. 274

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Dorycnium rectum Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Echinochloa crus-galli subsp. crus-galli Montroy: YJ0258, YJ0557; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0657. Echinops ritro Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ1061; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Echium asperrimum Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Echium creticum L. subsp. coincyanum Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Echium vulgare subsp. argentae Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Echium vulgare subsp. vulgare Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Elaeoselinum asclepium Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Elaeoselinum tenuifolium Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Emex spinosa Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0755. Epilobium hirsutum Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856. Equisetum ramosissimum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Eragrostis barrelieri Montserrat: YJ1162, YJ1262. Erianthus ravennae Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Erica multiflora Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Erica terminalis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Erodium cicutarium Montserrat: YJ0760. 275

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Erodium malacoides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0755. Erodium pulverulentum Montroy: YJ05 (VAL 30243). Erophila verna subsp. spathulata Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Erucastrum nasturtiifolium Montserrat: XJ97 (VAL 71290). Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Eryngium campestre Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ073602, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Eucalyptus camaldulensis Montroy: YJ0556, YJ0557; Real: YJ0657. Euphorbia characias Montroy: YJ0258; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Euphorbia exigua Montroy: YJ05 (VAL 95140); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Euphorbia flavicoma Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ083569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia Montroy: YJ0556, YJ0557. Euphorbia hirsuta Montroy: YJ0258, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Euphorbia peplus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Real: YJ0754, YJ0755. Euphorbia segetalis Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0755. Euphorbia serrata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Festuca capillifolia Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ficus carica Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0657.

276

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Filago pyramidata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252, YJ0253. Foeniculum vulgare subsp. piperitum Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Fraxinus ornus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Fumana ericifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumana ericoides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ05 (VAL 8111), YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0856, YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumana laevipes Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ075601, YJ083569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0855. Fumana laevis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumana thymifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ05 (VAL 8112, ut. Fumana glutinosa), YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Fumaria capreolata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0556, YJ0557; Monterrat: YJ0760; Real: YJ0755. Galactites tomentosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0262. Galium aparine Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0556, YJ0557. Galium fruticescens Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0855. Galium lucidum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. 277

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Galium parisiense Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Galium valentinum Montserrat: YJ0260, YJ0360. Genista scorpius Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Genista valentina subsp. valentina Montroy: XJ9953 (BDBCV, 2009); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ019519. Geranium dissectum Montroy: YJ0456, YJ0457. Geranium molle Montroy: YJ0557. Geranium purpureum Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Geranium robertianum Montserrat: YJ0760. Geranium rotundifolium Montroy: YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Gladiolus illyricus Montserrat: YJ0760; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Glaucium flavum Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Globularia alypum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Guillonea scabra Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Haplophyllum linifolium subsp. rosmarinifolium Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Hedera colchica Montroy: YJ0258. Hedera helix Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Hedypnois cretica Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0153, YJ0252, YJ0253.

278

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Hedysarum boveanum subsp. europaeum Montroy: YJ05 (VAL 95136, ut. Hedysarum confertum), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Helianthemum asperum subsp. asperum Montroy: XJ9953 (VAL 3034, 3047, 3048). Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium Montserrat: YJ0460, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Helianthemum hirtum Real: YJ0151. Helianthemum marifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ05 (VAL 138587, VAL 8110), YJ06 (VAL 38896), YJ0260, YJ0360, YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helianthemum marifolium x (H. cinereum subsp. ) rotundifolium Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Helianthemum syriacum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005),YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helianthemum violaceum Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Helichrysum serotinum Montroy: YJ0258, YJ0358; Montserrat: YJ0260, YJ0360; YJ0660; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helichrysum stoechas Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0660, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Helictotrichon filifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0360; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Heliotropium europaeum Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657. Herniaria cinerea Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Heteropogon contortus Montserrat: YJ0856, YJ1162, YJ1262. Hippocrepis bourgaei (Nyman) Hervier Real: YJ0052 (Laguna, 2005).

279

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Hippocrepis fruticescens Real: YJ05 (Alcober & al., 1986). Hippocrepis scabra Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754. Hirschfeldia incana Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Hordeum murinum subsp. leporinum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Hordeum murinum subsp. murinum Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252, YJ0252. Hornungia petraea Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Hyoscyamus albus Montroy: YJ0557. Hyoseris scabra Montroy: YJ0557. Hyparrhenia hirta Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0459, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0855. Hyparrhenia sinaica Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005); YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0756, YJ0856. Hypericum ericoides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Hypericum perforatum subsp. angustifolium Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Hypericum perforatum subsp. perforatum Montserrat: YJ0460, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0855. Hypochoeris radicata Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0456, YJ0457. Iberis ciliata subsp. vinetorum Real: XJ95 (VAL 68547, ut. Iberis contracta subsp. vinetorum), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Iberis saxatilis subsp. valentina Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Imperata cylindrica Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161.

280

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Ipomoea indica Montroy: YJ0556, YJ0557. Iris germanica Montroy: YJ0258. Iris lutescens Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0051 (Laguna, 2005). Jasminum fruticans Montserrat: YJ081569. Juncus acutus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Juncus bufonius Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Juncus maritimus Montroy: YJ0258. Juncus subulatus Montserrat: YJ0856. Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855, YJ05 (VAL 14933). Juniperus phoenicea Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Kalanchoe daigremontiana Montroy: YJ0557. Koeleria vallesiana Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Lactuca serriola Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Lamarckia aurea Montroy: YJ0556, YJ0557. Lamium amplexicaule Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0360; Real: YJ0657. Lathyrus cicera Montserrat: YJ0260, YJ0360. Lathyrus pulcher Real: XJ95 (VAL 47056). Lavandula dentata Montserrat: YJ06 (VAL 38895). Lavandula latifolia Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Lavatera arborea Montroy: YJ0557. 281

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Lavatera cretica Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061. Leontodon longirrostris Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ019519. Lepidium graminifolium subsp. iberideum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Leucanthemum gracilicaule Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Leuzea conifera Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Limonium echioides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054. Linum narbonense Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Linum strictum subsp. strictum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Linum suffruticosum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ05 (VAL 8131, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Lithodora fruticosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Lobularia maritima subsp. maritima Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0855, YJ0856. Lolium rigidum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Lonicera implexa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ073602, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Lonicera japonica Montroy: YJ0557; Real: YJ0657. Lupinus mariae-josephi Montserrat: YJ0856. Lycopus europaeus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856. 282

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Lygeum spartum Montroy: YJ0259. Lythrum hyssopifolia Montroy: YJ0457. Lythrum junceum Montroy: YJ05 (Bolòs & Vigo, 1979), YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856. Lythrum salicaria Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Malva parviflora Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Malva sylvestris Montroy: YJ0457. Marrubium vulgare Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Matthiola fruticulosa Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252, YJ0855. Medicago littoralis Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Medicago lupulina Montroy: YJ0557. Medicago minima Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0153, YJ0253. Medicago orbicularis Montroy: YJ0457. Medicago polymorpha subsp. polymorpha Montroy: YJ0557. Medicago sativa Montroy: YJ0054, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Melica ciliata subsp. magnolii Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Melica minuta subsp. minuta Montroy: YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ081569; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Melilotus indicus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Mentha suaveolens Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. 283

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Mercurialis ambigua Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Mercurialis huetii Montroy: YJ05 (VAL 95139); Montserrat: YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Mercurialis tomentosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Micromeria fruticosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Mirabilis jalapa Montserrat: YJ1061; Real: YJ0855. Misopates orontium subsp. orontium Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161 Moricandia arvensis Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0657, YJ0556, YJ0656.. Morus alba Montroy: YJ0556, YJ0557. Morus nigra Montroy: YJ0557; Real: YJ0657. Muscari neglectum Montserrat: YJ073602, YJ081569; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755. Myrtus communis Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0756, YJ0855, YJ0856. Narcissus assoanus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 95018); Montserrat: YJ0760; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ00152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0856 (VAL 118474). Narcissus dubius Real: YJ05 (Fernández Casas, 1996), YJ0856 (VAL 118473). Narduroides salzmanii Real: YJ0151 (BDBCV, 2009). Nerium oleander Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0657, YJ0756, YJ0856. Nicotiana glauca Montroy: YJ0258. Odontites kaliformis Montserrat: E. Moroder 1938 (VAL 157894). 284

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Odontites viscosus subsp. australis Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ05 (VAL 110615), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Oenothera biennis Real: YJ0656 (VAL 105778). Oenothera rosea Montserrat: YJ1161. Olea europaea subsp. europaea Montroy XJ9952 (Laguna, 2005),: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Ononis minutissima Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Ononis natrix subsp. natrix Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Ononis reclinata subsp. mollis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Onopordum macracanthum subsp. micropterum Montserrat: YJ0658, YJ0659. Ononis spinosa subsp. australis Montroy: YJ0258, YJ0358. Ophrys fusca Montserrat: YJ0856; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Ophrys scolopax Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Ophrys speculum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ophrys tenthredinifera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0260; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Opuntia maxima Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1061. Opuntia subulata Montroy: YJ0258, YJ0358; Montserrat: YJ05 (Mansanet & Aguilella, 1984), YJ0660, YJ1061. Orobanche artemisiae-campestris Montroy: YJ0054. Orobanche crenata Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Orobanche latisquama Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0660, YJ088563, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. 285

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Osyris alba Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Osyris lanceolata Montroy: YJ0557; Real: YJ0151, YJ0657. Oxalis pes-caprae Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0755. Pallenis spinosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0159, YJ0259, YJ0557, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0252, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855, YJ0657. Panicum repens Montroy: YJ0159, YJ0259. Papaver dubium Montroy: YJ0556, YJ0557. Papaver pinnatifidum Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Papaver rhoeas Real: YJ0754. Parietaria judaica Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0657. Paronychia argentea Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ081569, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0153, YJ0253. Paronychia capitata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0457; Montserrat: YJ075601, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ0460, YJ0459. Paspalum dilatatum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0557; Real: YJ0657. Petrorhagia prolifera Montroy: YJ0457. Phagnalon rupestre Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Phagnalon saxatile Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ06 (VAL 38898), YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0855. Phagnalon sordidum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0457; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Phagnalon x carolipaui (= Ph. rupestre x sordidum) Real: YJ0052. 286

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Phagnalon x domingoi Sennen (= Ph. rupestre x saxatile) Real: YJ0052. Phillyrea angustifolia Montserrat: YJ0460, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Phlomis crinita Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 71635, VAL 12641); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Phlomis lychnitis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ05 (VAL 48094, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Phlomis x composita (= Ph. crinita x lychnitis) Montroy: YJ05 (VAL 71903); Real: YJ0051 (Laguna, 2005). Phoenix dactylifera Montserrat: YJ1061. Phragmites australis subsp. australis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Phragmites australis subsp. chrysanthus Montroy: YJ0159, YJ0259. Picris echioides Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Pinus halepensis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ090563, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Pinus pinaster Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005). Piptatherum coerulescens Montserrat: YJ06 (VAL 113639). Piptatherum miliaceum miliaceum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Pistacia lentiscus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856.

287

YJ0358, YJ0459, YJ0051 YJ0754,

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Pistacia terebinthus Montserrat: YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252. Pistacia x saportae Burnat (= P. lentiscus x terebinthus) Real: YJ0052. Plantago afra Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0151, YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Plantago albicans Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Plantago coronopus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Plantago crassifolia Montroy: YJ0258. Plantago lagopus Montroy: YJ0054, YJ0159, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Plantago lanceolata Montroy: YJ0258, YJ0358; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1061. Plantago major Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Plantago sempervirens Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ075601, YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Platycapnos tenuiloba Montroy: YJ0556, YJ0557. Poa annua subsp. annua Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061; Real: YJ0657. Polycarpon tetraphyllum subsp. diphyllum Montserrat: YJ0760. Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0856. Polygala rupestris Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252. Polygonum aviculare Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Polygonum bellardi Montroy: YJ0159, YJ0259.

288

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Polygonum equisetiforme Montroy: YJ0557. Polygonum lapathifolium Montroy: YJ0556. Polygonum persicaria Montroy: YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Polypodium cambricum Montserrat: YJ0660, YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Polypogon maritimus Montserrat: YJ0856. Polypogon monspeliensis Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Polypogon viridis Montroy: YJ0456, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Populus nigra Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556. Portulaca oleracea Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Potamogeton pectinatus Montserrat: YJ0856. Potentilla reptans Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Prunus dulcis Montroy: YJ0258; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262. Pulicaria dysenterica Montroy: YJ0159, YJ0259. Punica granatum Montroy: YJ0457, YJ05 (VAL 95127, YJ0556, YJ0557; Real: YJ0657. Quercus coccifera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0755, YJ0855.

YJ0358, YJ1059, YJ0052, YJ0754,

Quercus ilex subsp. rotundifolia Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ1061; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Ranunculus gramineus Montserrat: YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Raphanus raphanistrum subsp. raphanistrum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557. Reichardia intermedia Montroy: YJ0557.

289

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Reichardia picroides Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0855. Reseda lutea Montserrat: YJ0260, YJ0360. Retama monosperma Montroy: YJ0557. Rhamnus alaternus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0754, YJ0755, YJ0855.

YJ0358, YJ0856, YJ1162, YJ0253,

Rhamnus lycioides subsp. borgiae Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Rhamnus lycioides subsp. lycioides Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Robinia pseudacacia Montroy: YJ0259. Rorippa nasturtium-aquaticum subsp. nasturtium-aquaticum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Rosmarinus officinalis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ090563, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Rostraria cristata Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Rubia peregrina Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0153, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Rubus ulmifolius Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Rumex conglomeratus Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0556; Montserrat: YJ0856. Rumex crispus Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. 290

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Rumex intermedius Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Rumex pulcher subsp. woodsii Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Ruscus aculeatus Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Ruta angustifolia Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0557; Montserrat: YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Salix babilonica Montroy: YJ0556, YJ0557. Salix eleagnos Montroy: YJ0457. Salsola kali Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Salsola vermiculata Montroy: YJ0259; Montserrat: YJ0559. Salvia valentina Montserrat: YJ0360, YJ0760. Salvia verbenaca subsp. controversa Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Salvia verbenaca subsp. verbenaca Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ073602. Samolus valerandi Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0460, YJ0459. Sanguisorba minor Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ081569. Sanguisorba rupicola Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Sanguisorba verrucosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0756, YJ0855, YJ0856. Santolina chamaecyparissus squarrosa Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457; Montserrat: YJ0460, YJ083569, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Sarcocapnos enneaphylla Montserrat: YJ081569. Satureja intricata subsp. gracilis Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0660, YJ088563, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. 291

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Satureja obovata subsp. valentina Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Scabiosa atropurpurea Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Scabiosa simplex Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Schoenus nigricans Montroy: YJ0258; Montserrat: YJ1162, YJ1262. Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0460, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1061; Real: YJ0756, YJ0855, YJ0856. Scirpus maritimus Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856; Real: YJ0756, YJ0856. Scirpus tabernaemontanii Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. Scolymus hispanicus Montroy: YJ0259; Montserrat: YJ1061. Scorpiurus subvillosus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Scorzonera angustifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0260, YJ0360; Real: YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Scorzonera hispanica Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Scorzonera laciniata Montroy: YJ0557; Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata Montroy: YJ0457, YJ0556. Scrophularia tanacetifolia Montroy: YJ05 (VAL 95070; Montserrat: YJ0660, YJ073602, YJ081569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Sedum album Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Sedum dasyphyllum subsp. dasyphyllum Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Sedum sediforme subsp. sediforme Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856.

292

YJ0358, YJ0260, YJ1162, YJ0253,

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Senecio angulatus Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0556, YJ0557. Senecio vulgaris Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0754, YJ0755, YJ0855. Setaria verticillata Montroy: YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ1061, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657. Sherardia arvensis Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0754, YJ0755, YJ0855. Sideritis angustifolia subsp. angustifolia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005, ut. S. tragoriganum subsp. tragoriganum), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Sideritis hirsuta Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Sideritis incana subsp. edetana Montroy: XJ95 (VAL 67894, 67896, VAL 68818), XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ019519. Sideritis incana subsp. incana Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Sideritis romana Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054 Sideritis x murcica nothosubsp. mediovalentina (Sideritis incana subsp. incana x S. 1 tragoriganum subsp. tragoriganum ) Montroy: XJ95 (VAL 67895); XJ9952 (Laguna, 2005). Sideritis x murcica nothosubsp. stricta (=Sideritis incana subsp. edetana x S. tragoriganum 1 subsp. tragoriganum ) Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Silene latifolia Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Silene secundiflora Montserrat: YJ0760. Silene vulgaris subsp. vulgaris Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0660; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0251, YJ0252. Silybum marianum Montroy: YJ0457. Sisymbrium crassifolium subsp. crassifolium Montserrat: YJ1161. Sisymbrium irio Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556. 1

Sideritis tragoriganum subsp. tragoriganum és sinònim de S. angustifolia subsp. angustifolia binomen utilitzat en aquest treball, mantenint els criteris taxonòmics de Crespo & Mateo (2009) com s'ha indicat en els Criteris de redacció (pàg. 42). En aquest cas hem decidit mantenir la denominació específica que mostra la bibliografia consultada (Laguna 2005).

293

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Sisymbrium officinale Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Sisymbrium orientale Real: YJ0051 (Laguna, 2005). Smilax aspera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0457; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ073602, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005), YJ0754, YJ0755, YJ0855. Solanum eleagnifolium Montserrat: YJ1061. Solanum nigrum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0756, YJ0856. Sonchus asper subsp. asper Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0252, YJ0657, YJ0755. Sonchus asper subsp. glaucescens Montroy: YJ0457, YJ0556, YJ0557. Sonchus oleraceus Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ083569, YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0151, YJ0252, YJ0657, YJ0755. Sonchus tenerrimus subsp. tenerrimus Montroy: YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ075601, YJ081569, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0153, YJ0252, YJ0253, YJ0657, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Sorghum halepense Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0358, YJ0359, YJ0359; Montserrat: YJ1061. Sparganium erectum Montserrat: YJ0856. Spartium junceum Montroy: YJ0557. Staehelina dubia Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Stipa offneri Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Stipa tenacissima Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0259, YJ0359; Montserrat: YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Tamarix gallica Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, 294

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Teucrium capitatum subsp. capitatum Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Teucrium capitatum gracillimum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ081569, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Teucrium chamaedrys Montserrat: YJ0660, YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151. Teucrium pseudochamaepitys Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ081569, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Teucrium ronnigeri Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Teucrium thymifolium Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), YJ05 (VAL 95137; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ0459; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Thalictrum tuberosum Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005). Thapsia villosa Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Montserrat: YJ0660; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Thesium humifusum Montroy: XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0360, YJ075601YJ0260YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253. Thesium humile Montserrat: YJ0760; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0151 (Laguna, 2005). Thuja orientalis Montserrat: YJ1061. Thymelaea hirsuta Montserrat: YJ06 (VAL 38900), YJ0856, YJ1162, YJ1262. Thymelaea pubescens Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ0460; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252 (Laguna, 2005). Thymus piperella Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054; Montserrat: YJ0460, YJ05 (VAL 139987, YJ0660, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Thymus vulgaris subsp. aestivus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0358, YJ0557; Montserrat: YJ06 (VAL 38901), YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. 295

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Thymus vulgaris subsp. vulgaris Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0260, YJ0360, YJ0459, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0252, YJ0052, YJ0251, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Thymus x josephi-angeli (=Th. piperella x vulgaris subsp. aestivus) Montroy: XJ95 (VAL 68811), XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Torilis arvensis subsp. recta Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359 YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657. Trachelium caeruleum Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0152 (Laguna, 2005). Tragopogon porrifolius subsp. australis Montroy: YJ0259. Tragus racemosus Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0855. Trifolium angustifoliusm Montserrat: YJ0660. Trifolium campestre Montroy: YJ0457; Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161. Trifolium pratense Montroy: YJ0159, YJ0259, YJ0457, YJ0556. Trifolium repens Montroy: YJ05 (Bolòs & Vigo, 1979), YJ0159, YJ0259, YJ0457; Montserrat: YJ0856. Trifolium scabrum Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160. Tulipa australis Montserrat: YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0152 (Laguna, 2005), YJ0151 (Laguna, 2005). Typha angustifolia Montserrat: YJ0460, YJ0459. Typha domingensis Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Ulex parviflorus Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005), XJ9953, XJ9954, YJ0053, YJ0054, YJ0258, YJ0259, YJ0359, YJ0557; Montserrat: YJ0155 (VAL 118618, YJ0460, YJ0660, YJ075601, YJ0856, YJ0360, YJ0459, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0754, YJ0755, YJ0756, YJ0855, YJ0856. Ulmus minor Montroy: YJ0457, YJ0557; Real: YJ0657, YJ0855. Urginea undulata subsp. caeculi Montserrat: YJ083569; Real: YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151, YJ0152 (Laguna, 2005). Urospermum delechampii Montserrat: YJ0460. 296

YJ0358, YJ0260, YJ1162, YJ0253,

Catàleg florístic

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Urospermum picroides Montroy: YJ0456, YJ0556; Montserrat: YJ0460, YJ075601, YJ0260, YJ0360, YJ0459; Real: YJ0153, YJ0252, YJ0253. Verbascum fontqueri Montroy: XJ95 (VAL 67920); Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052 (Laguna, 2005), YJ0151. Verbascum sinuatum Montroy: YJ0159, YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0359, YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0856, YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160; Real: YJ0756, YJ0855, YJ0856. Verbascum thapsus subsp. montanum Montserrat: YJ0756, YJ0856; Real: YJ0253, YJ0756, YJ0856. Verbena officinalis Montroy: YJ0258, YJ0259, YJ0358, YJ0456, YJ0457; Montserrat: YJ0756, YJ0857; Real: YJ0756, YJ0857. Veronica anagallis-aquatica Montroy: YJ0556. Veronica hederifolia Montroy: YJ0556. Veronica polita Montroy: YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360. Viburnum tinus Montroy: YJ0557; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Vicia sativa Montroy: YJ0556. Vicia villosa subsp. ambigua Montserrat: YJ0760; Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Vincetoxicum nigrum Montserrat: YJ0460, YJ0459. Viola arborescens Montroy: YJ0457, YJ0557; Montserrat: YJ0260, YJ0360, YJ1162, YJ1262; Real: YJ0051 (Laguna, 2005), YJ0052, YJ0151, YJ0152, YJ0153, YJ0251, YJ0252, YJ0253, YJ0754, YJ0755, YJ0855. Vitis rupestris Real: YJ0252 (Laguna, 2005). Vitis vinifera subsp. sylvestris Montroy: YJ0258, YJ0557; Montserrat: YJ1162, YJ1262; Real: YJ0657, YJ0855. Vitis vinifera subsp. vinifera Montroy: XJ9952 (Laguna, 2005); Real: YJ0052 (Laguna, 2005). Xanthium italicum Montroy: YJ0456, YJ0457, YJ0556, YJ0557; Montserrat: YJ0756, YJ0856, YJ1059, YJ1060, YJ1061, YJ1159, YJ1160, YJ1161; Real: YJ0657, YJ0756, YJ0856. Xanthium spinosum Montroy: YJ0557; Montserrat: YJ1061.

297

CONCLUSIONS

Conclusions

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

L'estudi florístic de la Vall dels Alcalans ha completat un catàleg florístic amb 551 espècies que representa un increment molt significatiu respecte al coneixement botànic previ, amb un total de 200 taxons citats per primera vegada per a la flora comarcal. La riquesa específica de la comarca s'incrementa amb el reconeixement de 8 híbrids (vegeu Catàleg florístic, pàg. 264) entre espècies presents en el territori. Un d'aquests híbrids, Sideritis x murcica nothosubsp. stricta, va ser clarificat taxonòmicament amb exemplars recol·lectats en la zona del Barranc Real (Serra del Caballó, Real de Montroi) (Crespo & Laguna, 1997; Laguna, 2005). Evidentment, s'han avançat notablement en el coneixement de la riquesa i diversitat botànica de la comarca, que ha de ser valorada com una bona aproximació a la realitat florística d'aquest territori, però no com l'inventari complet de la flora local. La notable heterogeneïtat ecològica (vegeu la Descripció del territori, pàg. 13) i la concentració del treball en un únic cicle anual, permet afirmar que encara queden moltes plantes per descobrir i per retrobar en aquesta àrea de gran interès botànic. En aquest sentit, cal indicar que un nombre significatiu d'espècies citades en les fonts documentals consultades (Alcober et al., 1986; Bolòs & Vigo, 1979; Fernández Casas, 1996; Fernández Casas & Gamarra, 1992; Laguna, 1995; Mansanet & Aguilella, 1984; Mateo & Figuerola, 1986; BDBCV, 2009; Herbari VAL de la Universitat de València) no han estat observades en les prospeccions realitzades en aquesta investigació. A més a més, les referències prèvies es concentraven en determinades àrees amb major interès botànic per la presència d'endemismes exclusius d'àrea molt restringida, com el matapeix negre (Verbascum fontqueri), en la MRF "Lloma Coca" (Real de Montroi), i la tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephae), en la MRF "Lloma Plana" (Montserrat), i per la seua declaració com Microreserves de Flora, com les MRF "Les Coves" i "El Castellet" (Montserrat). Ara el coneixement florístic abasta un territori molt més extens i ecològicament més diversificat. Totes les observacions realitzades han estat introduïdes al Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana (BDBCV) i poden ser consultades a través de la 299

Conclusions

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge (http:// bdb.cth.gva.es/). En total, s'han aportat més de 6.000 citacions georeferenciades en quadrícules UTM de 1x1 km, que també inclouen nombroses dades de fongs liquenitzats (líquens) no presentades en aquesta memòria. A més a més, el material recol·lectat per a la seua identificació en laboratori s'ha dipositat en l'Herbari VAL del Jardí Botànic de la Universitat de València per a posteriors estudis i revisions. Per posar en valor la flora de la Vall dels Alcalans, caldria fer comparacions amb altres comarques; lamentablement, no disposem de dades sintètiques amb aquesta dimensió territorial. Però sí respecte al conjunt de la província de València i de la Comunitat Valenciana. Les dades recentment recopilades per Mateo & Crespo (2009) donen un valors de 2.671 espècies per a València i 3.198 per a la Comunitat. D'aquestes, 2.402 i 2.894, respectivament, corresponen a taxons autòctons; la resta, 269 i 304, respectivament, són espècies al·lòctones naturalitzades o assilvestrades. Aquestes dades indiquen que, amb la informació disponible, un poc més del 20% de tota la flora provincial està representada en la Vall dels Alcalans, superant el 21% si només es consideren els taxons autòctons. Aquest percentatge evidencia l'elevada diversitat florística del territori, però a més a més, la seua importància s'incrementa quan es valora la contribució territorial, perquè la comarca tot just representa menys de l'1% de la superfície de la província. En referència al territori autonòmic, els percentatges són inferiors, concretament el 17,2 i el 17,5%, respectivament. Pel que fa a les al·lòctones, s'han observat 44 espècies, nombre que no inclou moltes espècies introduïdes des de fa molt de temps com a males herbes de cultius i que actualment formen part de les comunitats arvenses i ruderals de la major part del món. Per aquesta raó, en la majoria de la bibliografia consultada, reben un tractament corològic d'espècies cosmopolites o subcosmopolites. Moltes d'aquestes plantes s'han incorporat a la cuina i la cultura popular (Laguna & Fos, 2004) i inclús, en alguns casos, l'acumulació de petits canvis morfològics acumulats han donat lloc a plantes amb característiques ben diferents dels seus parentals originaris (Laguna, 2007). En aquesta situació es troben, 300

Conclusions

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

entre altres, els representants dels gèneres Amaranthus, Chamaesyce, Conyza, Cynodon, etc. En qualsevol cas, mantenim el criteri utilitzat per Mateo & Crespo (2009) per obtindre les dades indicades a l'anterior paràgraf. Aquest nombre total pot semblar un tant elevat, de fet representa quasi el 8% del total i estan incloses algunes qualificades com invasores i incorporades a la normativa recentment publicada per al control i eradicació d'espècies exòtiques invasores (Anònim, 2009b), com Agave americana, Ailanthus altissima, Arundo donax, Carpobrotus edulis, Ipomoea indica, Lonicera japonica, Opuntia maxima, Robinia pseudacacia, entre altres. No obstant això, les poblacions de les exòtiques invasores en el territori no plantegen ara mateix problemes importants i, en molt casos, es tracta d'exemplar aïllats o nuclis molt localitzats que han arrelat a partir de les restes de poda dipositades il·legalment pels veïns de les cases properes. Resulta més preocupant l'ocupació de les riberes del riu Magre per densos canyars (Arundo donax), que han substituït per complet la vegetació helofítica per poblacions monoespecífiques tan espesses que sols permeten la convivència d'alguna corretjola blanca (Calystegia sepium). Coneixent la situació actual, seria recomanable que les corporacions municipals prengueren consciència d'aquesta problemàtica ambiental i posaren en marxa mesures de control i seguiment per evitar les conseqüències futures que poden derivar-se de la capacitat expansiva d'algunes espècies. La flora de la Vall del Alcalans també alberga un nombre important d'endemismes de les 3 categories establides per Laguna (1998) per a la classificació de la flora rara, endèmica o amenaçada de la Comunitat Valenciana. Entre els endemismes valencians exclusius podem trobar el ravanell de matolls (Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum), el matablat (Iberis saxatilis subsp. valentina), la marguerida fina o de runar (Leucanthemum gracillicaule), la tramussera valenciana (Lupinus mariae-josephae), el gallocresta (Salvia valentina), el rabel de gat de flor rosa (Sideritis incana subsp. edetana), el matapaix negre (Verbascum fontqueri) i la Urginea undulata subsp. caeculi. Entre els endemismes casi exclusius o d'àrea global molt restringida i compartida amb les províncies veïnes (endemismes iberollevantins), es troben les llunetes (Biscutella stenophylla subsp. stenophylla), la bracera 301

Conclusions

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

(Centaurea spachii), la qualladora (Galium valentinum), el ginestell valencià (Genista valentina subsp. valentina), l'espinal (Rhamnus lycioides subsp. borgiae), el rabet de gat (Sideritis angustifolia subsp. angustifolia), la pebrella (Thymus piperella) i el timonet estival (Thymus vulgaris subsp aestivus). Finalment, el grup més nombrós és el dels endemismes ibèrics en sentit ampli, amb un total de 27 espècies: Conillets de camp

Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum

Herba pixadora

Arenaria montana subsp. intricata

Card verd

Carduus assoi subsp. assoi

Bracera

Centaurea aspera subsp. stenophylla

Fel de terra

Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri Centaurium quadrifolium subsp. linarifolium

Esperons de roca

Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium

Pinzell

Coris monspeliensis subsp. fontqueri

Ginesta vera

Cytisus heterochrous

Clavellinera de pastor

Dianthus broteri subsp. valentinus

Neldo

Elaeoselinum tenuifolium

Fenoll bord

Guillonea scabra

Ferradura

Hippocrepis scabra

Cor de penya

Hypericum ericoides subsp. ericoides

Matablat prim

Iberis ciliata subsp. vinetorum

Espiga roja

Odontites kaliformis

Herba poma

Odontites viscosus subsp. australis

Card d'ase

Onopordum macracanthum subsp. micropterum

Orella de llop

Phlomis crinita subsp. crinita

Arçot

Rhamnus lycioides subsp. lycioides

Sajolida

Satureja intricata subsp. gracilis

Herba d'olives

Satureja obovata subsp. valentina

Escrofulària aquàtica

Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata

Escrofulària d'ombra

Scrophularia tanacetidolia

Timó mascle

Teucrium ronnigeri

Teucri de roca

Teucrium thymifolium

Bufalaga pubescent

Thymelaea pubescens

La majoria d'aquestes espècies endèmiques formen part dels hàbitats naturals més representats en la comarca: les brolles i timonedes que, per altra banda, també són els 302

Conclusions

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

que mostren una diversitat més elevada, amb 207 espècies i subespècies. Els medis antròpics també mostren una riquesa prou elevada, amb 190 taxons, seguit pels ambients aquàtics de riberes i rambles, amb 85. Finalment, els boscos i màquies i els rocams són els que alberguen una menor quantitat d'espècies amb 35 i 34, respectivament. Cal recordar novament, que aquests valors són molt relatius perquè les espècies no apareixen de forma exclusiva en un únic tipus de comunitat vegetal. Únicament reflecteixen els criteris d'ordenació establits, donant prioritat a les posicions ecològiques més freqüentment observades en la Vall dels Alcalans. En qualsevol cas, l'ordenació dels diferents tipus sí s'ajusta al comportament general, sent els hàbitats menys evolucionats, sotmesos a pertorbacions naturals i artificials més o menys intenses i espaiades, els que atresoren una major riquesa d'espècies botàniques. La evolució natural de la vegetació, en absència d'aquestes pertorbacions i aprofitaments agrícoles, ramaders o forestals, incrementa l'efectivitat en l'ocupació de l'espai i dels recursos per part de determinades plantes, que adquireixen un major protagonisme en la fisonomia del paisatge, deixant menys espai disponible per a la resta. Aquesta tendència natural es tradueix en una disminució generalitzada del nombre d'espècies presents en les comunitats més evolucionades, com són els boscos i les màquies. Aquesta situació planteja importants dilemes de conservació, perquè si es prioritza la conservació, en el sentit tradicional de no intervenció, afavorint la dinàmica natural en absència de pertorbacions, s'aconsegueix una vegetació més evolucionada, amb major cobertura i amb més atractiu paisatgístic. Però, aquestes comunitats tenen una diversitat significativament inferior i, a més a més, les plantes més interessants per la seua raresa i/o la seua originalitat (endemismes) desapareixen o queden sensiblement reduïdes a posicions particulars (rocams, sòls poc evolucionats i pedregosos, etc.) que impedeixen l'evolució natural. Sobre quina ha de ser l'estratègia o les prioritats de conservació hi ha opinions diverses. La figura de Microreserva de Flora dona prioritat a la gestió activa dels espais protegits per garantir la continuïtat de les poblacions de les espècies més significatives en un estat favorable de conservació (Laguna, 1995, 2001; Laguna et al., 2004). Tornant a la diversitat observada als rocams, 303

Conclusions

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

crestes, parets i cingles, cal aclarir que la escassesa respon a la falta d'espai disponible per al desenvolupament i a la duresa de les condicions de vida, unes condicions que només algunes espècies ben adaptades poden suportar. En definitiva, aquest estudi ha confirmat plenament la riquesa i originalitat florística de la Vall dels Alcalans, un territori proper a la capital i prou oblidat per la botànica oficial desenvolupada des dels principals centres d'investigació. Confiem que aquest treball motive l'interés dels veïns de la comarca per conéixer i apreciar el patrimoni botànic que configura els seus paisatges quotidians i puga convertir-se en una eina per continuar avançant en el seu descobriment. Amb aquest objectiu hem elaborat aquesta Guía de la Flora de la Vall dels Alcalans, apropant aquesta riquesa a tots, als que viuen en la comarca i als que la visiten, generant un material atractiu per a reconéixer i gaudir els éssers vius de l'entorn més proper. Tot un món al nostre abast amb més de 500 protagonistes per descobrir. Finalment, volem felicitar als membres de la Mancomunitat de la Vall dels Alcalans per la seua aposta cultural amb la convocatòria d'aquest Primer Premi de Investigació. Desitgem que tinga la continuïtat i el recolzament que mereixen aquestes iniciatives per millorar el coneixement i la divulgació de les temàtiques relacionades amb els àmbits locals i per facilitar els mitjans per generar i difondre la informació. També volem agrair la seua confiança premiant el treball que ací presentem.

304

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

GLOSARI. DEFINICIONS, ACRÒNIMS I ABREVIACIONS

Ambient. Conjunt de factors biòtics i abiòtics, que actuen sobre els organismes i comunitats ecològiques, determinant la seva forma i desenvolupament. Amplexicaule. Dit de les fulles i altres òrgans laminars que abracen la tija per la seua base Amplitud tèrmica. Diferència entre les temperatures màximes i mínimes d'un determinat període (diari, mensual, anual). Les diferencies anual equivalen al grau de continentalitat del clima. Anteres. Part superior de l'estam més engruixida que conté el pol·len Antisèptica. Que impedeix el desenvolupament de gèrmens i d'infeccions. Anvers. Cara superior de la fulla i d'altres òrgans foliacis. Aqueni. Fruit sec, indehiscent, amb un sola llavors, envoltats per una coberta poc consistent. Arvense. Plantes espontànies pròpies dels terrenys de cultiu, popularment conegudes com males herbes. Astringent. Que disminueix i coagula les secrecions i deshidrata els teixits facilitant la cicatrització de les ferides Basòfil, -a. Plantes que es desenvolupen preferentment en substrats bàsics, amb pH igual o superior a 7. BDBCV.

Banc

Dades

Biodiversitat

Comunitat

Valenciana

(http://bdb.cma.gva.es). Base de dades de referència de tota la biodiversitat (Flora i Fauna) coneguda al País Valencià. Bilabiat, ada. Que presenta dues part amb forma de llabi. Biocenosi. Comunitat d’organismes que ocupen un territori definit. Bioclima. Cadascun dels tipus de clima que es diferencien d'acord amb els factors que afecten els éssers vius Bioclimatologia. Ciència encarregada de l'estudi dels bioclimes. Part de la climatologia que relaciona les variables climàtiques amb la diversitat, les discontinuïtats dels éssers vius i la fisonomia de la vegetació. Biogeografia. Estudi de la distribució geogràfica dels vegetals i els animals, de les causes d’aquest repartiment i dels elements constitutius de cada ambient biològic. Biota. Conjunt de la fauna i flora d’un país, o d’un biòtop actual o fòssil. Biòtics. Derivat o relacionats amb els éssers vius. 305

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

Bienal. Planta amb un cicle vegetatiu que comprèn dos períodes vegetatius, és a dir, que viu més d'un any i menys de dos. Biòtop. Espai ocupat per una biocenosi, el qual pot tenir uns límits nets o més o menys difusos, amb característiques ecològiques homogènies. Bràctea. Òrgan foliaci, situat sota les flors, d'estructura més simple que la de les fulles normals i de forma, de mida, de coloració, etc., diferents d'aquestes. Brolla, -es. Formació vegetal més o menys densa on predominen arbusts i mates de fulles menuda i persistent o bé molt esclarissada o nul·la. Calcícola. Que habita en terrenys o sòls calcaris. ( Camèfit. Forma etològica o biotip que es defineix per la localització dels brots durant el període desfavorable per damunt del sòl i fins a 50 cm d'alçada. Capítol. Inflorescència de flors sèssils disposades sobre un receptacle comú, en forma de disc o de con, i voltada d'un collar o involucre de bràctees. Cartografia. En sentit ampli, terme que designa la totalitat de la sèrie de processos que intervenen en l’elaboració dels mapes, des de topografiar el terreny fins imprimir el mapa. Cespitós-osa. Agrupació d'individus, normalment herbacis, que es creixen reunits en conjunts densos, de forma semblant a com ho fa la gespa. Circell. Òrgan d'aspecte filiforme que es cargola al voltant d'un suport i permet a les plantes enfilar-se. Cladodi. Branca de color verd que fa la funció fotosintètica. Comarca. Extensió de territori unit per un caràcter comú. Comòfit. Rupícola, que viu en escletxes, clavills i replanells de la roca. Comofític: Relatiu als comòfits. Comunitat Vegetal. Conjunt de plantes d'exigències ecològiques semblants que tendeixen a trobar-se juntes als indrets de característiques comparables. Comunitat de substitució. Vegeu comunitat serial. Comunitat (vegetal) serial. Etapa intermèdia de la successió ecològica d'un ecosistema avançant cap a la seva comunitat clímax o en el sentit contrari. Convolut, -a. Dit de les fulles que s'enrotllen longitudinalment en forma de tub. Cordiforme. Que té forma de cor. Corimbe. Inflorescència amb flors situades més o menys al mateix nivell, però els seus peduncles naixen de diferents alçades. Corologia. Part de la biogeografia que tracta de la distribució geogràfica dels organismes i de les comunitats. 306

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

Dioic, -a . Es diu de la planta que té les flors masculines i les flors femenines en individus distints. Diurètic, -a. Que augmenta la secreció d'orina. Divaricat, -da. Terme que fa referència les branques que divergeixen segons un angle molt obert. Drupa. Fruit més o menys carnós que té l'endocarp llenyós (pinyol). Ecosistema. Unitat funcional constituïda per un biòtop i el conjunt d’organismes que l’habiten. Edàfic, -a: Relatiu al sòl. Emmenagog, -a. Que estimula o afavoreix l'aparició del flux menstrual. Endemisme. Taxó que viu exclusivament en un àrea geogràfica determinada. Endocarp. Part interna dels teixits externs del fruit, que recobreixen la llavor. Escleròfil, -es. Fent referència a les fulles quan són dures i coriàcies, ben adaptada a la sequedat, i normalment estan disposades en branques amb entrenusos curts. Tipus de vegetació dominada per plantes amb fulles amb aquestes característiques. Espiga. Inflorescència formada per la reunió de flors sèssils disposades al llarg d'un eix. Etnobotànica. Disciplina que s'encarrega del estudi dels usos i aplicacions populars de les plantes. Expectorant. Que afavoreix l'expulsió de la secreció bronquial. Faneròfit. Planta que en l'estació desfavorable conserva les gemmes perdurants a més de 50 cm del terra. Fitosociologia. Part de la geobotànica o ecologia vegetal que estudia les comunitats vegetals, així com la seua relació amb el medi i els processos temporals que les modifiquen. Flora. Conjunt de la població vegetal fòssil o vivent, d’una regió, d’un ambient, d’una formació en un moment geològic donat. Florística. Estudi de la riquesa i diversitat de les plantes o qualsevol altre grup de vegetals que habiten en un territori. Folíol. Qualsevol de les divisions d'una fulla composta. Frondoses. Plantes amb fulles més o menys amples. Fruticulós, -a. Es diu de la planta o en general dels organismes que tenen forma d'arbust. Garriga. Comunitat vegetal de talla baixa o mitjana constituïda per plantes de fulla endurida i persistent, entre les que predomina el garric o coscoll (Quercus coccifera), sense arbres o amb exemplars ocasionals i dispersos.

307

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

Geòfits. Planta les gemmes perdurables de la qual passen l'hivern sota terra. Geomorfologia. Branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seua evolució. Gespa. Conjunt dens de plantes graminoides de poca alçada i elevada cobertura. Glabre, -a. Sense pèls. Hàbitat. Cadascun dels entorns naturals o tipus de vegetació que alberguen la vida silvestre. Es diu del medi i el conjunt condicions ambientals (microclima, sòl, factors biòtics, físics, químics, etc.) en què ordinàriament viu una planta. Helòfit. Plantes que tenen les arrels i la base de les tiges submergides, mentre que la major part de les estructures vegetatives són aèries. Hemicriptòfit. Plantes que mantenen els seus gemmes perdurables arran de terra en l'estació desfavorable, renovant la part aèria cada any. Herba. Planta que no desenvolupa teixit llenyós, com fan els arbres i els arbustos. Hermafrodita. Que té els òrgans reproductors dels dos sexes, referit a les plantes en la mateixa estructura (flor). Hidròfit. Planta aquàtica, amb els seus òrgans assimiladors, normalment tiges i fulles, submergides o flotants, arrelades al fons o, simplement surant. Higròfil, -a. Plantes i, en general, qualsevol organisme, que tenen una clara preferència pels ambients molt humits. Hirsut, -a. Cobert de pèls llargs i més o menys flexuosos Híspids. Cobert de pèls rígids i molt aspres, quasi punxents Índex de continentalitat. Expressa el grau de continentalitat, l'amplitud tèrmica al llarg de l'any, d'un territori [Ic = Tmax – Tmin; on Tmax i Tmin són les temperatures mitjanes dels mesos mes càlid i més fred, respectivament]. Índex de termicitat. Índex basat en valors tèrmic que es correlaciona amb les comunitat vegetals que dominen un territori termoclimàtic homogeni [It = (T + M + m) x 10; on T = temperatura mitjana anual, M i m = temperatures mitjana de les màximes i les mínimes, respectivament, del més mes fred]. Índex ombrotèrmic. Índex que relaciona precipitacions i temperatures per a la classificació del tipus generals de clima i els espais bioclimàtics [Io = Pp/tp) x 10; on Pp és la precipitació positiva anual, i Tp és la temperatura positiva anual (positiva fa referència al mesos amb temperatures superior a 0ºC]. Inflorescència. Agrupació de flors en estructures de morfologia definida, constituït per un sistema de tiges especialitzades que porta les flors. Involucre. Conjunt de bràctees que acompanyen algunes flors o inflorescències, com els 308

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

capítols de les compostes o les umbel·les de les umbel·líferes. Involut,-a. Amb els marges incurvats o més o menys enrotllats cap a la cara superior. Label. Tèpal del periant de les orquídies, normalment de posició inferior, diferent dels altres per la forma i el color. Lauroide. Fent referència a les fulles coriàcies, però amples i llustroses com les del llorer (Laurus nobilis). Lacínia. Segment estret en què es divideixen certes fulles i altres òrgans laminars. LIC. Lloc d'Interès Comunitari. Figura de protecció establida per la Directiva 92/43/CEE europea de hàbitats per a la protecció dels hàbitats més significatius i més amenaçats de la Unió Europea. El LIC, junt amb les ZEPA (Zones d'Interès Especials per a les Aus) integren a la xarxa de espais Natura 2000, que la recent Llei de Patrimoni Natural y de la Biodiversitat ha inclòs en la categoria de Espais Naturals Protegits. Lignificat, -ada. Que té caràcter llenyós o de fusta, que posseeix una quantitat important de teixits d'aquest caràcter. Limbe. Làmina verda que constitueix la part principal de la fulla. Litologia. Disciplina que estudia la composició i les propietats de les roques. Màquia. Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de talla superior als 2 metres, de fulla dura i persistent densament agrupats. Matollar. Formació vegetal constituïda per arbustos y/o mates llenyoses de talla baixa o mitjana. Mata. Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní. Microreserva de Flora (MRF). Figura oficial de protecció de la flora per a terrenys d'extensió limitada a 20 Ha. Núcula. Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor protegida per una cobertura molt rígida. Ombrotip. Índex de classificació bioclimàtica basada en la quantia de les pluges. Orla arbustiva. Formació que envolta les formacions boscoses; rep la qualificació d'orla espinosa quan dominen les plantes espinoses (Rosa, Rubus, etc.). Oposat, -ada. Es diu de les fulles (i altres òrgans) inserides en posició enfrontada, dues a cada nus. Peduncle. Estructura que suporta la flor, d'un fruit o d'una inflorescència ben delimitada Període d'activitat Vegetativa (PAV). Període anual amb temperatures mitjanes mensuals superiors al valor mínim per a l'inici de l'activitat vegetativa d les plantes, establit en 7,5ºC.

309

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

Període vegetatiu. Època durant la qual una planta té una vida activa; contrari a l'època de repòs. Pinnatipartit, -ida. Es diu de la fulla o d'un altre òrgan laminar amb divisions que arriben més enllà de la meitat de la distància entre el marge i el nervi medial. Pionera. Fa referència a les espècies que colonitzen amb rapidesa qualsevol espai desproveït de tot tipus de coberta vegetal. Pis de vegetació. Territori definit per la uniformitat de variables climàtiques que determinen la distribució altitudinal de les espècies. Pixidi. Fruit capsular que s'obre segons una fissura transversal circular que en separa l'opercle. Plantes vasculars. Plantes amb organització cormòfita, amb arrel, tija i fulles connectades per teixits conductors (vasculars). S'inclouen les falagueres (Pteridòfits) i les plantes amb flors (Fanerògames). Prat. Terreny cobert de plantes herbàcies, principalment graminoides, equivalent a pastura o pasturatge. Propàguls. Element especialitzat per a la dispersió vegetativa, sense reproducció sexual Rabassa. Part de la soca d’un arbre coberta per la terra i de la qual arrenquen les arrels. Raquis. Eix principal de la estructura a que fa referència: fulles, inflorescències, etc. Raïm. Tipus d'inflorescència o infrutencència format per un eix més o menys ramificats amb flors o fruits pedunculades. Recurs. bé donat per la natura, a través del sòl, el subsòl, les aigües, etc., que va disminuint en quantitat pel consum. Rerepaís. Àrea no deformada estable, situada al darrere d’una cadena plegada, es a dir, cap al costat de les zones internes. Revolut-a . Es diu de la fulla que està enrotllada cap enfora; es diu del marge foliar i dels pètals, etc., quan es recorben cap a la part inferior. Revers. Cara inferior o dorsal d'una fulla o d'un altre òrgan laminar. oposat a l'anvers. Ripari, -a. Relacionat amb els rius i els cursos d'aigua en general. Rizoma. Tija subterrània amb aspecte d'arrel, normalment allargada i de creixement horizontal. Roseta. Conjunt de fulles aglomerades radialment a la base de la planta. Ruderal. Que viu en ambient modificats per les activitats humanes; també resulta freqüent relacionar aquest concepte amb el marges de camins, carreteres i vies d comunicació en general.

310

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Glossari

Rupestre. Planta que es fa a les roques. Rupícola. Que viu a les roques. Sèrie de vegetació. Conjunt de les comunitats vegetals que succeeixen en els temps en un mateix lloc quan la vegetació evoluciona des d'estadis inicials o secundaris vers estadis més madurs (sèrie progressiva) o viceversa (sèrie regressiva). Unitat paisatgística que tracta d'expressar tot el conjunt de comunitats vegetals que apareixen en un espai com resultat del procés de la successió. Sèssil. Desproveït de peduncle, pecíol o altra mena de suport. Termòfil, -a. Es diu de l'organisme de llocs càlids i que no tolera bé el fred. Termopluviomètrica. En referència les estacions meteorològiques que prenen mesures de precipitació (pluja) i temperatures. Termotip. Cadascuna de les unitat definides segons els índexs de termicitat i altres valors de temperatura. Teròfit. Planta que completa el seu cicle vital, des de la germinació fins a la fructificació, en un sol període vegetatiu, en menys d'un any, i tot seguit mor. Toment. Conjunt dens de pèls que formen com una borra. Tomentós. Cobert de tricomes molt atapeïts i curts. Topografia. Descripció o representació en un mapa dels trets de la superfície de qualsevol àrea. Trifoliada. Es diu de la fulla composta de tres folíols. Umbel·la. Inflorescència en què els pedicels arrenquen radialment d'un mateix punt i tenen sovint la mateixa longitud. Unisexual. Es diu de l'organisme que només té un aparell reproductor masculí o bé femení. Vegetació. Conjunt de les comunitat vegetals que formen les plantes que viuen en una regió. Vegetació potencial. Tota comunitat vegetal estable que existiria en una àrea determinada, harmònica amb el sòl i amb el clima normals (Vegetació climatòfila) o amb l'existència de condicions particulars al sòl (Vegetació edafòfila) d'aqueixa àrea i sense intervenció de l'home que alteraria l'ecosistema vegetal. Vertícil. Conjunt de fulles o d'òrgans que neixen al mateix nivell en una tija o eix. Vulneraria. Que afavoreix la curació de les ferides.

311

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Referències bibliogràfiques

REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Aguilella, A. (2004) La diversitat florística del terme municipal d'Onda (La Plana Baixa). Ajuntament d'Onda. 215 pp. Aizpuru, I.; C. Aseginolaza; P.M. Uribe-Echebarría, P. Urrutia & I. Zorrakin (1999). Claves ilustradas de la flora del País Vasco y territorios limítrofes. Servicio Central de Publicaciones del Gobierno Vasco. Vitoria-Gasteiz. 831 pp. Alcober, J.; E. Sanchís Duato; M.B. Crespo & E. Laguna (1986) Fragmenta Chorologica Occidentalia, 302-305. Anales Jard. Bot. Madrid, 42 (2): 517. Anònim (2009a) Decret 70/2009, de 22 de maig, del Consell, pel qual es crea i regula el Catàleg Valencià d'Espècies de Flora Amenaçades i es regulen mesures addicionals de conservació. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) nº 6021 de 26 de maig de 2009. Anònim (2009b) Decret 213/2009, de 20 de novembre, del Consell, pel qual s'aproven mesures per al control d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana; Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) nº 6151 de 24 de novembre de 2009. Antolín, C. (1998) El sòl com a recurs natural a la Comunitat Valenciana. Serie Publicaciones de Divulgación Técnica. Col·lecció "Territori", 8. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport. Generalitat Valenciana. 187 pp. BDBCV (2008/09) Banc de Dades de la Biodiversitat de la Comunitat Valenciana. Conseria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, Generalitat Valenciana. http://bdb.cma.gva.es. Blanca, G.; B. Cabezudo; M. Cueto; C. Fernández López & C. Morales (2009) Flora Vascular de Andalucía Oriental. 4 tomos. Consejería de Medio Ambiente, Junta de Andalucía. Bolòs, O. & J. Vigo (1979) Observacions sobre la flora dels Països Catalans. Collect. Bot., 11 (2): 25-89. Bolòs, O. & J. Vigo (1984-2001) Flora dels Països Catalans. 4 vols. Ed. Barcino. Barcelona. Bolòs, O. de; J. Vigo; R.M. Masalles & J.M. Ninot (2007) Flora Manual dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Barcelona. 1.384 pp.233 pp. Camarasa, J.M. & J.I. Català (2007) Els nostres naturalistes. 2 Vols. Monografies Mètode, 2. Universitat de València. Campos Añón, F.R. (1992) La Serra de Montserrat. El Portell. Butlletí de Informació Municipal de l'Ajuntament de Montserrat, 20: 15-17. Castroviejo, S. et al. (Ed.) (1986-2009) Flora Ibérica: plantas vasculares de la Península Ibérica y Baleares. Real Jardín Botánico, C.S.I.C. Madrid. http://www.floraiberica.org/ Cavanilles, A. J. (1795-1797) Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia. 2 vols. Imprenta Real. Madrid.

312

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Referències bibliogràfiques

Cebayos, A. (1986) Plantas de nuestros campos y bosques. ICONA, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid. 456 pp. Conca, A. (1996) Plantes medicinals de la Vall d'Albaida. Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. Costa, M. (1982) Pisos bioclimáticos y series de vegetación en el área valenciana. Cuad. de Geogr., 31: 129-142. Costa, M. (1986) La vegetación en el País Valenciano. Cultura Universitaria Popular, 5. Universitat de València. 246 pp. Costa, M. (1999) La vegetación y el paisaje en las tierras valencianas. Ed. Rueda. Madrid. 342 pp. Costa, M.; A. Aguilella; P. Soriano; J. Güemes; L. Mulet; J. Riera & C. Fabregat (2005) Vegetación y flora de la Sierra de Espadán. Fundación Bancaja, Valencia. Costa Tenorio, M.; C. Morla & H. Sainz Ollero (1998) Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Colección Geoplaneta. Editorial Planeta. Barcelona. Crespo, M.B. & E. Laguna (1997) Los híbridos de Sideritis incana L. y S. tragoriganum Lag. Flora Montiberica, 6: 85-88. Daget, Ph. (1977) Le bioclimat Méditerranéen caracterisation. Vegetatio, 34: 1-20.

caractères

generaux,

modes

Fernández Casas, J (1996) Asientos para un Atlas corológico de la flora occidental, 24. Fontqueria, 44: 145-243. Fernández Casas, J & A. Ceballos (1982) Plantas silvestres de la Península Ibérica. Rupícolas. H. Blume Ediciones, Barcelona. 430 pp. Fernández Casas, J & R. Gamarra (Eds.) (1992) Asientos para un Atlas corológico de la flora occidental, 19. Fontqueria, 33: 87-254. Figuerola, R.; J.B. Peris & G. Stübing (1988) Guía de las flores silvestres de la Comunidad Valenciana. Mestral Libros, Valencia. 463 pp. Folch, R.; T. Franquesa & J.M. Camarasa (1984) Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. Vegetació. Enciclopedia Catalana. Barcelona. Font i Quer, P. (1987) Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. Editorial Labor, Barcelona. 1033 pp. Fos, S.; A. Navarro; I. Ferrando; S. Alba & E. Laguna (2006) Nuevas poblaciones del altramuz valenciano (Lupinus mariae-josephi). Toll Negre, 8: 21-26. Fos, S.; A. Navarro; I. Ferrando & E. Laguna (2007) El descobriment de l'últim endemisme: la tramussera valenciana. Mètode, 52: 106-113. Hermosilla, J. (Dir.) (2004) La arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat. Colección Regadíos Históricos, 3. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. València. IGME (1980) Mapa Geológico de España E. 1:50.000. Hoja 721 "Cheste". Serv. Publ. Ministerio de Industria. Madrid IGME (1981) Mapa Geológico de España E. 1:50.000. Hoja 746 "Llombay". Serv. Publ. Ministerio de Industria. Madrid. Iñigo Luis, S. (2002) Flora de la Vall de la Murta. Ajuntament d'Alzira. 257 pp. 313

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Referències bibliogràfiques

Ibars, A. M., J. J. Herrero-Borgoñón, E. Estrelles & I. Martínez (1999) Helechos de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 6. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 163 pp. Jiménez, A.; M.A. Codoñer; S. Fos & S. Martínez (2002) Geografia física de l'Horta Sud. Col·lecció Monografies de l'Horta Sud, 6. Torrent. Juscafresa, B. (1995) Guía de la flora medicinal. Tóxica, aromática y condimenticia. Editoral Aedos, 542 pp. Laguna, E. (2005) Catálogo florístico del Barranco Real (Sierra del Caballón, Valencia). Toll Negre, 6: 5-19. Laguna, E. (1995) Microrreservas de Flora: un nuevo modelo de conservación en la Comunidad Valenciana. Quercus, 118: 22-26. Laguna, E. (Coord.) (1998) Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 1. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 443 pp. Laguna, E. (coord.) (2001) Orquídeas silvestres de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 9. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 222 pp. Laguna, E. (2001) The Micro-reserves as a tool for conservation of threatened plants in Europe. Nature and Environment, 121. Council of Europe publishing. 119 pp. Laguna, E. (2007) Un viatge pel món de les plantes. La flora endèmica a les terres valencianes. Mètode, 52: 97-105. Laguna, E.; V.I. Deltoro; J. Pérez-Botella; P. Pérez-Rovira; Ll. Serra; A. Olivares & C. Fabregat (2004) The role of small reserves in plant conservation in a region of high diversity in eastern Sapin. Biological Conservation, 119: 421-426. Laguna, E. & S. Fos (2004) L´Horta, Arca de Noè de la Biodiversitat agrària. Crònica d’una mort anunciada. Mètode, 41: 24-31. López González, G.A. (2001) Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. 2 tomos. Ediciones Mundi Prensa, Barcelona. Mansanet, J. & A. Aguilella (1984) Notas florísticas valencianas, VI. Lazaroa, 6: 287-289. Masalles, R.M.; J. Carreras; A. Farràs; J.M. Ninot & J.M. Camarasa (1984) Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. Plantes Superiors. Enciclopedia Catalana. Barcelona. Mateo, G. & M.B. Crespo (2009) Manual para la determinación de la flora valenciana. Monografías de Flora Montibérica, 5. 4ª Ed. 507 pp. Mateo, G. & R. Figuerola (1986) De flora valentina, I. Collect. Bot., 16 (1): 377-382. Mateu, I.; G. Segarra & S. Paula (1999) Linaria y Chaenorrhinum en la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 7. Conselleria de Medi Ambient, Generalitt Valenciana.144 pp. Menéndez, J.L. & J. Oliveros (2009) Naturaleza, flora y fauna Cantábrica on line. http://www.asturnatura.com/ Mulet, L. (1991) Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Diputación de Castellón. Mulet, L. (1997) Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Diputación de Castellón.

314

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Referències bibliogràfiques

Navarro, A.; S. Fos; I. Ferrando & E. Laguna (2006) Localización del endemismo aparentemente extinto Lupinus mariae-josephi. Flora Montiberica, 33: 59-63. Pellicer, J. (2001-2004) Costumari botànic. Recerques etnobotàniques a les comarques centrals valencianes. 3 vols. Edicions del Bullent, Valencia. Pérez Cueva, A.J. (Coord.) (1994) Atlas climático de la Comunidad Valenciana. Serie Publicaciones de Divulgación Técnica. Col·lecció “Territori”, 4. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport. Generalitat Valenciana. 205 pp. Pérez Ferrer, A. (2009) Plantes i flors del Paratge Natural Municipal Rambla Sellumbres. Ajuntament de Portell de Morella. http://www.portelldemorella.es/files/folletocelumbres.pdf/ Polunin, O. (1997) Guía de campo de las flores de España, Portugal y suroeste de Francia. Ediciones Omega, Barcelona. Rigual, A. (1984) Flora y vegetación de la provincia de Alicante: el paisaje vegetal alicantino. 2ª Ed. Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alicante. Rita, J. (Direcc.) (2009) Herbario virtual del Mediterráneo occidental. Universitat de les Illes Balears, Sa Nostra, Fundación Biodiversidad. http://herbarivirtual.uib.es. Rivas Martínez, S. (1987a) Nociones sobre Fitosociología, Biogeografia y Bioclimatología. En: M. Peinado & S. Rivas Martinez (Eds.), La vegetación de España: 19-45. Servicio de Publicaciones. Universidad de Alcalá de Henares. Rivas-Martínez, S. (1987b) Memoria del mapa de series de vegetación 1:400.000. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Serie técnica. Madrid. 268 pp. Rivas-Martínez, S. (2007) Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación. Parte I. Itinera Geobot., 17: 5-435 Rivas-Martínez, S; J.C. Bascones; T. E. Díaz; F. Fernández & J. Loidi (1991) Vegetación del Pirineo Occidental y Navarra. Itinera Geobot., 5: 5-456. Rivas-Martínez, S. & J. Loidi (1999) Biogeography of the Iberian Peninsula. Itinera Geobot., 13: 49-67. Rivera, D. & C. Obón (1991) Guía Incafo de las plantas útiles y venenosas de la Península Ibérica y Baleares. Ediciones Incafo, Barcelona. Rosselló, V.M. (1995) Geografia del País Valencià. Edicions Alfons El Magnànim. València. Rubio, J.L.; J. Sánchez Díaz & Forteza, J. (Coord.) (1996) Mapa de Suelos de la Comunidad Valenciana, escala 1:100.000. Hoja 721 "Cheste". Conselleria d'Agricultura i Mig Ambient, Generalitat Valenciana. Salvo, E. (1990) Guía de Helechos de la Península Ibèrica y Baleares. Ed. Pirámide, Madrid. 377 pp. Sanz Elorza, M.; E.D. Dana & E. Sobrino (2004) Atlas de las plantas alóctonas invasoras en España. Ministerio de Medio Ambiente, Madrid. Serra, L. (2007) Estudio crítico de la flora vascular de la provincia de Alicante: aspectos nomenclaturales, biogeográficos y de conservación. Ruizia, 19: 1-1414. Soler, A. & R. Jordà (2005) Montserrat. Geografia, història i patrimoni. Ajuntament de

315

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Referències bibliogràfiques

Montserrat. 332 pp. Soler, J.X.; Ll. Serra & J. Torres (2006) Guía botànica del Parc Natural del Montgó. Ajuntamernt de Xàbia. 338 pp. Sterry, P. (2000) Flora y fauna de España y del Mediterráneo. Lynx Edicions, Barcelona. 381 pp. Stübing, G & J.B. Peris (1998a) Plantas silvestres de la Comunidad Valenciana. Edicions Jaguar, Valencia. Stübing, G & J.B. Peris (1998b) Plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. Colección Biodiversidad, 2. Conselleria de Medi Ambient, Generalitat Valenciana. 345 pp. Tirado, J. (1998) Flora vascular de la comarca de la Plana Alta. Diputació de Castelló. Villaescusa, C. (2000) Flora vascular de la comarca del Baix Maestrat. Diputació de Castelló. 412 pp. VV.AA. (1999) Estrategia española para la conservación y el uso sostenible de la biodiversitat. Ministerio de Medio Ambiente. Madrid. 160 pp.

316

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms científics

ÍNDEX DE NOMS CIENTÍFICS Aquest índex només inclou les espècies il·lustrades o nomenades a les fitxes o a la selecció fotogràfica, s'han omès les espècies que són citades únicament al Catàleg Florístic (pàg. 264), el llistat complet apareix en ordre alfabètic.

Adiantum capillus-veneris ....... 157

Asperula aristata subsp. scabra. 128

Aegilops geniculata................. 195

Asphodelus fistulosus.............. 166

Agave americana .................... 219

Asphodelus tenuifolius ............ 166

Ailanthus altissima .................. 158

Asphodelus cerasiferous ......... 166

Allium ampeloprasum.............. 159

Asplenium trichomanes subsp. quadrivalens ........................ 152

Allium moschatum................... 159 Allium scorodoprasum subsp. rotundum ............................. 159

Aster squamatus ..................... 196 Asterolinon linum-stellatum ..... 128

Carthamus lanatus subsp. lanatus ............................................. 199 Celtis australis ......................... 224 Centaurea aspera subsp. aspera.82 Centaurea aspera subsp. stenophylla............................. 82 Centaurea calcitrapa ............... 199 Centaurea spachii ..................... 83 Centaurium quadrifolium subsp. barrelieri................................. 84

Allium sphaerocephalon.. 128, 159

Atractylis cancellata .................. 78

Amaranthus blitoides............... 195

Atractylis humilis ....................... 78

Amaranthus muricatus ............ 195

Avena sterilis........................... 197

Centaurium quadrifolium subsp. linariifolium ............................. 84

Amaranthus retroflexus ........... 196

Avenula bromoides subsp. bromoides ............................ 129

Cephalaria leucantha .............. 130

Amaranthus viridis................... 196 Anacaptis pyramidalis ............. 136 Anacyclus clavatus.................. 160 Anacyclus valentinus............... 161 Anagallis arvensis subsp. arvensis ............................................. 162 Anchusa italica........................ 163 Andryala integrifolia................. 164 Anthyllis cytisoides .................... 74 Anthyllis tetraphylla ................. 165 Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri............................. 143 Antirrhinum barrelieri subsp. litigiosum................................ 75 Aphyllanthes monspeliensis...... 76 Apium nodiflorum .................... 220 Arbutus unedo........................... 48 Argyrolobium zanonii................. 77 Aristolochia paucinervis .......... 221 Aristolochia pistolochia............ 221 Arundo donax.......................... 222 Asparagus acutifolius ................ 49

Ballota hirsuta ......................... 129 Bassia scoparia....................... 197 Beta maritima .......................... 197 Biscutella stenophylla subsp. stenophylla............................. 79 Bituminaria bituminosa............ 167 Brachypodium distachyon ....... 129 Brachypodium phoenicoides ... 129 Brachypodium retusum ........... 129 Bromus rubens........................ 198 Bupleurum fruticescens............. 80 Bupleurum rigidum .................... 80 Calendula arvensis.................. 168 Calendula officinalis ................ 168 Calystegia sepium................... 223 Capsella bursa-pastoris........... 198 Carduus assoi subsp. assoi ...... 81 Carduus pycnocephalus.... 81, 198 Carduus tenuiflorus ................... 81

Ceratonia siliqua........................ 51 Ceterach officinarum ............... 144 Cichorium intybus.................... 170 Cirsium vulgare ....................... 242 Cistus albidus ............................ 85 Cistus clusii ............................... 86 Cistus monspeliensis................. 87 Cistus salviifolius ....................... 87 Clematis flammula..................... 88 Convolvulus althaeoides ......... 171 Convolvulus arvensis .............. 171 Convolvulus lanuginosus........... 89 Conyza sumatrensis................ 199 Coris monspeliensis subsp. fontqueri................................. 90 Coronilla juncea......................... 91 Coronilla minima subsp. lotoides..92 Crataegus monogyna subsp. monogyna .............................. 52

Carex cuprina.......................... 242

Crepis vesicaria subsp. taraxacifolia.......................... 192

Carpobrotus edulis .................. 169

Cuscuta epithymum................... 93

Asparagus horridus ................... 50

Cynara cardunculus ................ 200

317

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS Cynodon dactylon ................... 242 Cynoglossum creticum............ 172 Cyperus involucratus............... 243 Cyperus longus subsp. badius 243 Cyperus rotundus.................... 200 Cytisus heterochrous ................ 53 Chaenorhinum origanifolium subsp. crassifolium.......................... 145 Chamaerops humilis ................. 54 Chenopodium ambrosioides ... 243 Chondrilla juncea .................... 200 Dactylis glomerata................... 130 Dactylis hispanica ................... 130 Daphne gnidium........................ 71 Daucus carota subsp. carota .. 173 Daucus carota subsp. maritimus ............................................. 173

Ă?ndex de noms cientĂfics

Euphorbia helioscopia subsp. helioscopia........................... 201

Hordeum murinum subsp. leporinum ............................. 182

Euphorbia hirsuta .................... 244

Hordeum murinum subsp. murinum ............................................. 182

Euphorbia peplus .................... 101 Euphorbia segetalis................. 201 Euphorbia serrata.................... 101 Ficus carica ............................... 71 Filago pyramidata.................... 131 Foeniculum vulgare subsp. piperitum .............................. 178 Fraxinus ornus .......................... 71 Fumana ericifolia..................... 102 Fumana ericoides.................... 102 Fumana laevipes..................... 102 Fumana laevis......................... 102 Fumana thymifolia................... 102 Fumaria capreolata ................. 179

Hyparrhenia hirta..................... 202 Hyparrhenia sinaica................. 202 Hypericum ericoides................ 147 Hypericum perforatum subsp. angustifolium........................ 183 Hypericum perforatum subsp. perforatum............................ 183 Iberis saxatilis subsp. valentina ..133 Imperata cylindrica .................. 244 Ipomoea indica ........................ 202 Juncus acutus ......................... 228 Juncus maritimus .................... 228 Juniperus oxycedrus subsp. oxycedrus............................... 57

Digitalis obscura........................ 94

Galactites tomentosa .............. 180

Dipcadi serotinum ................... 130

Galium aparine........................ 202

Juniperus phoenicea subsp. phoenicea .............................. 57

Diplotaxis erucoides ................ 174

Galium fruticescens................. 103

Lactuca serriola ....................... 203

Dittrichia viscosa ..................... 175

Galium lucidum ....................... 103

Lamarckia aurea...................... 203

Dorycnium hirsutum .................. 95

Galium parisiense ................... 103

Lamium amplexicaule.............. 184

Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum ......................... 96

Galium valentinum .......... 103, 146

Lathyrus cicera ........................ 203 Lavandula latifolia.................... 133

Dorycnium rectum ................... 225

Genista valentina subsp. valentina ............................................... 56

Echinops ritro .......................... 176

Geranium dissectum ............... 177

Lavatera cretica....................... 204

Echium asperrimum .................. 97

Geranium molle....................... 177

Leuzea conifera....................... 109

Echium creticum subsp. coincyanum ........................... 97

Geranium purpureum .............. 177

Linum narbonense................... 110

Geranium robertianum ............ 177

Linum suffruticosum .................. 58

Geranium rotundifolium ........... 177

Lithodora fruticosa................... 111

Glaucium flavum ..................... 244 Globularia alypum ................... 104

Lobularia maritima subsp. maritima ............................................. 112

Guillonea scabra ..................... 132

Lolium rigidum ......................... 204

Haplophyllum linifolium subsp. rosmarinifolium .................... 105

Lonicera implexa ....................... 59

Hedysarum boveanum subsp. europaeum .......................... 132

Lycopus europaeus ................. 245

Helianthemum cinereum subsp. rotundifolium ........................ 106

Lythrum hyssopifolia................ 229

Echium vulgare subsp. argentae . 97 Echium vulgare subsp. vulgare . 97 Elaeoselinum asclepium ........... 98 Elaeoselinum tenuifolium .......... 98 Emex spinosa ......................... 201 Epilobium hirsutum.................. 226 Equisetum ramosissimum ....... 227 Erica multiflora .......................... 99 Erica terminalis ......................... 99 Erodium cicutarium ................. 177 Erodium malacoides................ 177 Erucastrum virgatum subsp. brachycarpum...................... 131 Eryngium campestre ............... 100 Euphorbia characias ................. 55

Helianthemum marifolium........ 106 Helianthemum syriacum.......... 107 Helichrysum serotinum............ 132 Helichrysum stoechas ............. 108 Heliotropium europaeum ......... 181

Lavatera arborea ..................... 204

Lupinus mariae-josephae ........ 113

Lygeum spartum...................... 133

Lythrum junceum..................... 229 Lythrum salicaria ..................... 230 Malva parviflora ....................... 205 Malva sylvestris ....................... 231 Marrubium vulgare .................. 185 Matthiola fruticulosa ................ 134

Euphorbia flavicoma................ 131

318

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Ă?ndex de noms cientĂfics

Medicago lupulina ................... 205

Phlomis crinita subsp. crinita... 116

Rosmarinus officinalis ............. 117

Medicago polymorpha subsp. polymorpha.......................... 206

Phlomis lychnitis...................... 116

Rubia peregrina......................... 67

Phragmites australis subsp. australis ............................... 236

Rubus ulmifolius ...................... 238

Medicago sativa ...................... 205 Melilotus indicus...................... 232 Mentha suaveolens ................. 233 Mercurialis ambigua ................ 206 Mercurialis huetii ..................... 152 Mercurialis tomentosa ............. 134 Micromeria fruticosa................ 152 Mirabilis jalapa ........................ 206 Moricandia arvensis ................ 207 Muscari neglectum .................. 186 Myrtus communis .................... 234 Narcissus assoanus ................ 134 Nerium oleander...................... 235 Nicotiana glauca ..................... 207 Olea europaea .......................... 60 Ononis minutissima................. 135 Ononis spinosa subsp. australis ............................................. 207 Onopordum macracanthum subsp. micropterum......................... 187 Ophrys fusca........................... 135 Ophrys speculum .................... 135 Ophrys tenthredinifera............. 136 Opuntia maxima...................... 114 Opuntia subulata............. 114, 208 Orobanche artemisiae-campestris ............................................. 136

Phragmites australis subsp. chrysanthus ......................... 236 Picris echioides ............... 209, 245 Pinus halepensis ....................... 61 Pinus pinaster ........................... 61 Piptatherum miliaceum subsp. miliaceum............................. 209 Pistacia lentiscus....................... 62 Pistacia terebinthus............. 62, 72 Pistacia x saportae.................... 62 Plantago afra........................... 137 Plantago albicans.................... 190

Rumex crispus......................... 248 Ruscus aculeatus ...................... 68 Ruta angustifolia...................... 138 Salix eleagnos ......................... 249 Salsola vermiculata ................. 212 Salvia valentina ....................... 118 Salvia verbenaca subsp. controversa .......................... 118 Salvia verbenaca subsp. verbenaca ............................ 118 Samolus valerandi................... 249 Sanguisorba verrucosa ........... 138

Plantago coronopus ................ 210

Santolina chamaecyparissus subsp. squarrosa ................. 119

Plantago lagopus .................... 210

Sarcocapnos enneaphylla ....... 153

Plantago major ........................ 246

Satureja intricata subsp. gracilis ............................................. 138

Plantago sempervirens............ 137 Polycarpon tetraphyllum subsp. tetraphyllum ......................... 210

Scabiosa atropurpurea ............ 191 Scabiosa simplex .................... 191

Polygala rupestris.................... 149

Schoenus nigricans ................. 249

Polygonum aviculare............... 211

Scirpus holoschoenus subsp. holoschoenus....................... 250

Polygonum equisetiforme........ 246 Polygonum persicaria.............. 246 Polypodium cambricum ........... 153 Polypogon monspeliensis........ 247 Populus nigra .......................... 247 Portulaca oleracea .................. 211

Scirpus maritimus.................... 250 Scirpus tabernaemontanii........ 250 Scolymus hispanicus............... 212 Scorpiurus subvillosus............. 213 Scorzonera angustifolia........... 139 Scrophularia auriculata subsp. pseudoauriculata.................. 251

Orobanche latisquama ............ 137

Potamogeton pectinatus.......... 247

Osyris lanceolata....................... 72

Potentilla reptans .................... 248

Oxalis pes-caprae ................... 188

Pulicaria dysenterica ............... 248

Pallenis spinosa ...................... 189

Punica granatum ..................... 212

Papaver dubium...................... 208

Quercus coccifera ..................... 63

Papaver pinnatifidum .............. 208

Quercus ilex subsp. rotundifolia... 64

Papaver rhoeas....................... 208

Reseda lutea ........................... 137

Sedum sediforme subsp. sediforme ............................................. 150

Parietaria judaica .................... 209

Retama monosperma.............. 211

Senecio vulgaris ...................... 213

Paronychia argentea ............... 115

Rhamnus alaternus ................... 65

Setaria verticillata .................... 213

Paronychia capitata................. 115

Rhamnus lycioides subsp. borgiae ............................................... 66

Sideritis angustifolia subsp. angustifolia........................... 120

Rhamnus lycioides subsp. lycioides ............................................... 66

Sideritis hirsuta........................ 120

Paspalum dilatatum................. 245 Phagnalon rupestre................. 148 Phagnalon saxatile.................. 148 Phagnalon sordidum ............... 153

Rorippa nasturtium-aquaticum subsp. nasturtium-aquaticum . 237

319

Scrophularia tanacetifolia ........ 154 Sedum album .......................... 154 Sedum dasyphyllum subsp. dasyphyllum ......................... 154

Sideritis incana subsp. edetana ..................................... 120, 139 Sideritis romana ...................... 214

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Ă?ndex de noms cientĂfics

Silene vulgaris subsp. vulgaris 165

Teucrium thymifolium .............. 151

Urospermum picroides ............ 193

Silybum marianum .................. 214

Thesium humifusum................ 140

Verbascum fontqueri ............... 126

Sisymbrium irio ....................... 214

Thesium humile....................... 140

Verbascum sinuatum............... 194

Smilax aspera ........................... 69

Thymelaea hirsuta................... 140

Solanum nigrum...................... 215

Thymelaea pubescens ............ 141

Vervascum thapsus subsp. montanum .................... 194, 217

Sonchus asper subsp. asper......... ..................................... 192, 215

Thymus piperella..................... 123

Sonchus asper subsp. glaucescens ............................................. 192 Sonchus oleraceus.......... 192, 215 Sonchus tenerrimus subsp. tenerrimus............................ 192 Sorghum halepense ................ 216 Spartium junceum ................... 216 Staehelina dubia ..................... 139 Stipa offneri............................. 121 Stipa tenacissima.................... 121 Tamarix gallica........................ 251 Teucrium capitatum subsp. gracillimum .......................... 140

Thymus vulgaris subsp. aestivus ............................................. 124 Thymus vulgaris subsp. vulgaris ............................................. 124 Torilis arvensis subsp. recta.... 216 Trifolium pratense ................... 252 Trifolium repens ...................... 252 Typha angustifolia ................... 239 Typha domingensis ................. 239 Ulex parviflorus ....................... 125 Ulmus minor ............................ 240 Urginea undulata subsp. caeculi ............................................. 141 Urospermum dalechampii ....... 193

Teucrium pseudochamaepitys ...122

320

Verbena officinalis ................... 241 Veronica anagallis-aquatica .... 252 Veronica hederifolia................. 217 Veronica polita......................... 217 Viburnum tinus .......................... 70 Vincetoxicum nigrum ............... 155 Viola arborescens.................... 127 Vitis rupestris........................... 141 Vitis vinifera subsp. sylvestris.. 141 Vitis vinifera subsp. vinifera..... 141 Xanthium italicum .................... 253 Xanthium spinosum................. 217

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

ÍNDEX DE NOMS POPULARS VALENCIANS

Aferradissos...........................213

Arbosser............................... 48

Bellveurer ...........................197

Agrella ............................ 188

Arç blanc .............................. 52

Berbena ..............................241

Agret clenxot.......................220

Arçot..................................... 66

Besneula.............................172

Agret ............................... 188

Arçot negre........................... 66

Blat bord .............................195

Agreta ............................. 188

Arengada de porc .............. 248

Blat de moro .......................182

Agulles d'Eva ........................208

Argelaga negra ................. 91

Blat de perdiu .....................195

Agulletes .............................177

Argelaga............................. 125

Blat de Sant Joan ...............182

Ailant .............................. 158

Argilaga .............................. 125

Blat del diable .....................195

Aitja.......................................69

Argirolobi .............................. 77

Blavet..................................229

Ajocaperdius.........................80

Aristolòquia llarga .............. 221

Bleda borda ................198, 201

Ajocasapes ....................... 86

Arpell .......................... 209, 245

Bleda boscana....................197

Aladern .................................65

Arpellot ....................... 209, 245

Bleda obscura.....................197

Albaida..................................74

Arraià........................................72

Blenera sinuada..................194

Albarsana borda....................233

Arròs de l'ardat................... 150

Blent punxent......................196

Albarzer ..............................238

Artijol .................................... 69

Blet..............................195, 196

Albellatge............................202

Asparraguera .................... 49

Blet bord .................................201

Alfàbrega de pastor...............233

Aspres ............................ 188

Blet de paret .......................209

Alfals ...................................205

Asprilla ............................... 111

Boix marí ..............................68

All de bruixa................128, 186

Aspró.................................. 111

Boix mascle ..........................68

All porrit ..............................159

Assota-Cristos .......................199

Boixac de camp............... 168

All porro ..............................159

Astruc ................................... 71

Bolitx ...................................161

Almesquí.............................134

Atzavara ............................. 219

Boqueta de gos ..................145

Alzina de fulla estreta ...........64

Avellanetes ..................... 188

Borrissol .................................162

Amarant muricat .................195

Avenula .............................. 129

Boses de pastor..................198

Amargot .......................... 193

Babol .................................. 208

Botges.................................173

Ambroser ..............................70

Baladre......................... 71, 235

Botgeta de la sang..............111

Amor d'hortelà .......................202

Balca .............................. 239

Botja blanca....................74, 96

Anacicle valencià................161

Bàlsam............................ 169

Botja d’escombres ................96

Anagall blau........................162

Balsamilla de bosc ............. 108

Botja d'aigua ................... 225

Anagall d'aigua ......................252

Bambollera ........................... 55

Botja fematera ....................132

Anagall vermell ...................162

Barrallets ............................ 186

Botja groga ...........................80

Anisets ...................................178

Barrella............................... 212

Botja negra ...........................87

Apagallums............................214

Barrelleta............................ 212

Botja peluda..........................95

Apelagosa..............................202

Barreret .............................. 136

Botjeta d'esca .....................148

Api de sèquia......................220

Barrumbi............................. 129

Botjeta...........................96, 148

Arboç ....................................48

Bec de cigonya .................. 177

Bova ............................... 239

321

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

Bova de cadires .............. 239

Card blanc.................. 180, 214

Cerverol ..............................129

Bracera ...........................82, 83

Card d’ase.......................... 187

Cervina ...............................210

Brossa de sapo...................221

Card de Maria........................214

Chaparra...............................64

Brossa ................................205

Card de mont ....................... 81

Cigala..................................109

Bruc d'hivern ..................... 99

Card de moro ..................... 212

Cinc en rama ......................248

Brusc ....................................68

Card de sang .........................199

Cirerer de Betlem .................68

Bufadors .............................137

Card de xeremeia .............. 180

Cirerer de pastor...................52

Bufalaga hirsuta .............. 140

Card del dimoni .................. 187

Cireretes ...............................68

Bufalaga pubescent............141

Card d'esteca ..................... 176

Citís platejat..........................77

Bufallums ...............................214

Card estrellat..........................199

Citró ........................................213

Bugiot .................................140

Card gallofer ..........................214

Ciuró bord ..............................244

Buglossa.............................163

Card hereu ........................... 78

Civadeta .............................195

Cabellets...............................93

Card lleter...............................214

Claus de Nostre Senyor .....186

Cabells de la Mare de Déu...93

Card macracant ................. 187

Clavellet de pastor..............116

Cabeso d'or ........................131

Card panical100

Clavellinera borda.................94

Cabrafiguera............................ 71

Card sant................................199

Col de moro ........................217

Cabrulla ..............................167

Card trompeter ................... 180

Colgafoc............................ 86

Càdec ...................................57

Card verd ............................. 81

Collblau...............................186

Cagatrepa ..............................199

Card vermell...........................199

Colletxó...............................207

Calabruixa ..................128, 186

Cardelina............................ 212

Conillets ..............................179

Calcida blanca ....................180

Cardet.....................................200

Conillets de camp ..................... 75

Camamilla loca ............... 160

Cardeta marítima ............... 191

Conillets rojos .....................154

Camamirla ........................ 119

Cardot ........................ 187, 214

Coniza.................................199

Camamirla amarga.............119

Càrice................................. 242

Cor de penya ......................147

Camamirla borda ................148

Carrasca............................... 64

Cor de roca .........................147

Cama-roja blanca ...............164

Carxofera de prat...................244

Cornicabra................................72

Cama-roja...........................170

Carxofeta de muntanya...... 109

Corona de frare ..................104

Campanera capdellana ........89

Carxofeta............................ 109

Coronella ..............................95

Campanetes de jardí ..........202

Cascall banyut .......................244

Coroneta ........................... 91

Campanetes .......................223

Cascall bord ....................... 208

Coroneta de frare ...............104

Canari ............................. 188

Cascall marí...........................244

Coroneta valenciana.............92

Canya ............................. 222

Casilda blanca ................... 180

Corretjola ............................171

Canyamussa.......................216

Castanyola ......................... 243

Corretjola blanca ................223

Canyet ................................216

Cebollí ....................................166

Corretjola gran ...................223

Canyís ............................ 236

Centaura ........................... 84

Corretjola mascle................223

Cap-blaus ...........................186

Centcaps ............................ 100

Corriola borda.....................171

Caps blancs........................112

Centinòdia .......................... 211

Corriola de camins..............171

Carabasseta de pobre ........221

Cep..................................... 141

Corriola de serp ..................171

Caramelles...................... 188

Cepell ............................... 99

Corritjola borda ...................221

Carbassó ............................221

Cerreig....................................213

Coscoll ..................................63

Card ............................198, 200

Cervelló .............................. 216

Crèixen ........................... 237

322

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

Creixenera ..........................220

Escrofulària aquàtica.............251

Fartabous ...........................179

Créixens bords ...................220

Escrofulària d'ombra .......... 154

Febrella...............................123

Crespinell blanc ..................154

Escurçonera barballera...... 139

Fel de terra ....................... 84

Crespinell glauc ..................154

Esparreguera .................... 49

Fel i vinagre .................... 188

Crespinell gros....................150

Esparreguera boscana ...... 49

Fenal.......................................202

Cresta de gall .....................122

Esparreguera de bosc ....... 49

Fenàs......................................202

Cua de cavall .................. 227

Esparreguera de menjar ...... 50

Fenàs de canonet...............209

Cua de gat ..........................120

Esparreguera marina ........... 50

Fenàs de cuca .......................202

Cua de gat femella .............139

Esparreguera vera ............... 50

Fenàs reüll ..........................129

Cua de gos daurada ...........203

Espart albardí..................... 133

Fenoll......................................178

Cua de guilla.......................198

Espart bord......................... 133

Fenoll bord..........................132

Cua de rata.........................247

Espart......................... 121, 133

Fenoll de rabosa...................80

Cua d'euga .........................182

Esperons de roca ............... 145

Fenoll negre........................132

Cúgula ................................197

Espí negre............................ 66

Ferragossos ........................253

Cuixa barba .................... 193

Espiga d'aigua.................... 247

Figuera .....................................71

Cuixa de dona................. 193

Espigadella......................... 182

Figuera de moro .................114

Culleres de pastor ..............109

Espígol comú ..................... 133

Figuera palera ....................114

Curatall ...............................169

Espígol de fulla ample........ 133

Fil-i-agulla ...........................219

Dàctilo.................................130

Espígol mascle................... 133

Flàmula de Job .....................88

Dauradella ...................... 144

Espinadella menuda .......... 214

Fleix de flor...............................71

Dauradeta ....................... 144

Espinal ................................. 66

Fleix valencià ...........................71

Dents de lleó ................... 169

Espinalb ............................... 52

Fllonja .....................................200

Didalera ................................94

Espinaler .............................. 52

Flor d'avellana................. 188

Ditets .............................. 169

Espundinella blanca........... 103

Flor de monja .................... 86

Dolceta ...............................249

Estaca-rossins ................... 132

Flor de mort ........................108

Donzell................................148

Estepa blanca ...................... 85

Flor de nit............................206

Donzillo............................. 76

Estepa borda........................ 87

Flor de Sant Joan ...............108

Dresolera ........................ 116

Estepa borrera ..................... 87

Flor de tot l'any ...................108

Enciam bord .......................203

Estepa groga................... 102

Flor d'onze mesos .................213

Enciamet.............................249

Esteperola..................86, 102

Floravia...................................199

Enciamet de la Mare de Deu .........................................249

Estripa-sacs ....................... 198

Flor-roví ..............................184

Falaguera de pou ............... 157

Floruví.................................184

Enciamet de senyor............249

Falaguera roja .................... 152

Fonoll......................................178

Endrapallengües...................67

Falla ................................... 130

Fonollasa ............................173

Enganxa gossos .................217

Fals vernís ...................... 158

Formatgets .........................198

Ensiam de patena...............211

Falsa herba de setge....... 102

Forratge bord ...........................252

Enturió ................................137

Falzia.................................. 157

Frare del romaní .................137

Epilobi .................................226

Farga.................................... 251

Fuixarda..............................104

Equiset............................ 227

Farigola .............................. 124

Fumaria enfiladissa ............179

Esbarzer .............................238

Farigola borda .................... 139

Gafetets..................................202

Escabellosa ........................191

Farigola mascle.................. 139

Galda ..................................137

Escotxarda..........................104 323

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

Gallassa..............................220

Guitarra .............................. 109

Herba del mal d'ulls ............118

Gallerets .............................179

Guixols ............................... 203

Herba del setge ..................106

Galzeran ...............................68

Hedra espinosa .................... 69

Herba dels boscos..............103

Gamonet ................................166

Heliotrop............................. 181

Herba d'eruga .....................213

Gandalla .............................137

Herba arenera .................... 153

Herba disentèrica ...............248

Garballó ................................54

Herba arrapadissa.................213

Herba d'olives .............123, 138

Garguller .........................52, 66

Herba barbera .................... 241

Herba espitllera......................199

Garric ....................................63

Herba febrera .....................189

Garrofer ................................51

Herba blanca....102, 103, 112, 164, 251

Garrofer bord ........................... 72

Herba bleuera .................... 217

Herba flatera ......................139

Garrofera ..............................51

Herba botgera .................... 132

Herba foradada...................183

Gatell.................................... 251

Herba bruna ....................... 167

Herba freixurera..................153

Gatosa ................................125

Herba cabruna ................... 167

Herba mora.........................215

Gavó espinós.........................207

Herba caragolera ............... 209

Herba morenera .................153

Gavó menut ........................135

Herba cossiada .................. 104

Herba mosquera.................103

Gespa .................................242

Herba de ballester .................216

Herba mosquitera ...............175

Gessamí bord .......................88

Herba de boligs .................. 161

Herba negra..........................96

Gessamí de burro.................88

Herba de cardina...................213

Herba pigotera....................153

Ginebre .................................57

Herba de cent nussos ........ 211

Herba pinzell.........................90

Ginebre roig..........................57

Herba de cinc nirvis............. 210

Herba plorosa .....................194

Ginesta de graneres.......... 56

Herba de cordó negre ........ 152

Herba presseguera .............246

Ginesta fina....................... 56

Herba de foc ................... 190

Herba prima........................128

Ginesta patent................... 53

Herba de la desfeta............ 205

Herba profitosa .....................80

Ginesta vera ..........................216

Herba de la gangrena ........ 116

Herba pudenta............167, 221

Ginesta vera ..................... 53

Herba de la Mare de Déu... 209

Herba raspossa ....................67

Ginestell............................ 56

Herba de la plata.................. 77

Herba sabonera..................162

Ginestell valencià.............. 56

Herba de la sang............. 144

Herba Sant Joanera .............59

Ginestera blanca ................211

Herba de les set sangries .. 111

Herba santa ........................153

Ginestera ........................91, 216

Herba de les vinyes...............178

Herba serrada.....................154

Ginestó valencià...................... 72

Herba de llunetes ................. 79

Herba soldadora .................139

Giragolles ......................... 86

Herba de l'ull blanc............. 164

Herba verruguera ...............181

Girgoler ...............................100

Herba de mur ..................... 209

Herbafam ........................ 190

Gòdua............................... 53

Herba de neu ..................... 115

Herbasabates .....................167

Gram...................................242

Herba de paret ................... 209

Herbasana borda...................233

Gram d’aigua ......................245

Herba de poll...................... 234

Herba-sana ............................213

Gram negre ........................248

Herba de ronya .................. 109

Herbeta de foc ................ 168

Granera de pastor ............. 53

Herba de Sant Roc ............ 248

Herbeta de la sang .....111, 115

Gravit ..................................189

Herba de Santa Llúcia ......... 79

Herbeta de les penyes........147

Gresolera metxera .......... 116

Herba de Santa Margarida 84

Herbeta de San Joan..........183

Greuter ...............................175

Herba de talls ............. 138, 169

Heura del diable ...................69

Guingues del Bon Pastor .....68

Herba del borm .................. 131

Hivernenc........................ 158

Herba del lladre .....................213 324

Herba felera........................246

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

Iesquera..............................148

Llí blau................................ 110

Manxiuleta ............................94

Iva borda.............................122

Llí de llistonar ..................... 110

Marcet.........................130, 186

Jonc ............................249, 250

Lli estel·lat .......................... 128

Marfull ...................................70

Jonc agut ............................228

Llicsó ............................. 192, 215

Margall bord........................182

Jonc boval ..........................250

Llicsó bord..............................215

Margall d’ordi ......................182

Jonc de cabota ...................250

Llicsó d'ase ..................... 193

Margall de llepasa ..............182

Jonc marí............................228

Llicsó de cingle .................. 192

Margall dret.........................204

Jonc maría..........................250

Margalló ................................54

Jonc negre..........................249

Llicsó de fulla de pic de pardal ........................................ 192

Jonça ................... 76, 200, 249

Llicsó de marge.................. 192

Marrubí ........................... 185

Jonça de cordellar ..............200

Llicsó de paret.................... 192

Marrubi hirsut......................129

Jonça de cordellar ..............243

Llicsó de perdiu .................. 192

Marrubi roig ........................129

Jonça d'estany....................205

Llicsó fí ........................... 215

Marxant...............................196

Jonça maritima ...................250

Llicsó punxós .........................215

Masera negra .....................155

Juliverd bord ..........................216

Llidoner .............................. 224

Masteguera.........................200

Juliveret bord ......................179

Lligabosc .............................. 59

Mastegueres .......................170

Julivert marí ...................... 98

Lligacames ........................... 67

Mata jaia .............................226

Llampedro...........................206

Lliri d'ase ............................ 186

Mata......................................62

Llapacera............................172

Llistó................................... 129

Mata roja...............................62

Llapassa borda......................253

Lloba-carda ........................ 242

Matablat ..............................133

Llavoretes ..............................178

Llongera integrifòlia............ 164

Mataconill ...........................179

Lledoner..............................224

Llorer bord...................... 68, 70

Matafoc ................................ 137

Llengua bovina ...................163

Llunetes................................ 79

Matagall ............................ 86

Llengua de bou.....97, 163, 248

Magret ............................ 188

Matalauva...............................178

Llengua de gos ...................172

Magretes .................................. 252

Matallums...............................214

Llentia silvestre......................165

Mal roig........................... 185

Matapeix negre ............... 126

Llentiscle...............................62

Maleïda ................................ 58

Matapoll ........................71, 234

Llepassa.................................213

Mal-llaurat ....................... 190

Matapuces .............................233

Lletera .............55, 101, 201, 244

Malrèbol .......................... 185

Matavelles ............................69

Lleteresa.............................101

Malrubi d'aigua ......................245

Megó manut........................205

Lleteresa de visc...................55

Malrubí............................ 185

Melcoratge ..........................206

Lleteresa d'hort......................201

Malva.................. 204, 205, 231

Melgó de llapasa ................206

Lleteresa vera.......................55

Malva cretica ...................... 204

Melilot .................................232

Lleteresa vesquera ...............55

Malva de camp................... 231

Melilot de flor menuda ........232

Lleterola vera........................55

Malva de fogassera............ 231

Menta borda...........................233

Lleterola .................. 55, 201, 244

Malva de fulla menuda....... 205

Meravella de nit ..................206

Lletrera de vinya .................101

Malvera ...................... 204, 231

Mercurial .....................152, 206

Lletsó de foc ..........................213

Mancagossos ........................199

Mercurial tomentós .............134

Lletsó ..........................192, 215

Mançanilla .......................... 119

Millaroca .................................213

Llevamà .......................... 168

Mangraner.......................... 212

Miramars.............................112

Lli blanc ................................58

Manrrubí ......................... 185

Mirambell ............................197

Mantell.................................. 96 325

Marreus........................... 185

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

Moragues............................162

Paradella crespa ................ 248

Platanets......................... 169

Morella negra......................215

Paraigüets .......................... 243

Polígala ..........................149

Morella vella .......................215

Paroníquia argentada ........ 115

Polígala rupestre ............149

Morera salvatge..................238

Paroníquia nívia ................. 115

Poliol ...................................152

Morera ................................238

Passacamins...................... 211

Poliol amarg de roca ....... 151

Morret de bou ........................200

Pastanaga borda................ 173

Poliol de roca......................152

Morro de porc.................. 193

Pateta de llebre ................... 210

Polipodi ...............................153

Morró......................................252

Pebre d'ase ........................ 215

Poll......................................247

Morrons..................................162

Pebrella .............................. 123

Pollancre.............................247

Morruts ...................................213

Pebrinella ........................... 123

Pom de morro ................. 193

Mosques blaves..................135

Pebrotera borda ................. 155

Ponollera ................................178

Mosques negres .................135

Pelosa ................................ 247

Porquí .................................248

Mosques vermelles.............136

Penca .....................................200

Porradell .............................159

Muria...................................194

Penosella ........................ 190

Porrasí....................................166

Murta ..................................234

Penquera ...............................200

Porrera................................216

Neldo ................................ 98

Pentinella ........................... 138

Punxonets...........................164

Niella de rec........................226

Perdiguera ...................... 102

Puros de jonc .................. 239

Noguereta ................................ 72

Perdiuetes .......................... 109

Qualladora ...................... 146

Nóvios.................................182

Pericó ................................. 183

Qualla-llets...................... 146

Nugadella ...........................209

Pericó groc ......................... 183

Rabassa llenyosa ..... 127, 132

Olivarda ..............................175

Petadors.................................165

Rabet de gat .......................120

Olivera ..................................60

Petorrets ........................... 99

Rabet de gat de flor rosa ....139

Om ......................................240

Peu de crist ........................ 248

Raïm de bruixa ...................150

Orella de burro....................217

Peu de gall ......................... 184

Raïm de llop .......................154

Orella de llop................... 116

Peu de llop .............................245

Raïmet de pastor ........150, 154

Orella de rata......................134

Pi blanc ................................ 61

Ramosa .......................... 227

Orella de ratolí ....................213

Pi carrasco ........................... 61

Raspallengua................67, 202

Orobanca....................136, 137

Pi rodeno.............................. 61

Ravanell..............................174

Ortiga borda........................206

Picapoll...................................162

Ravanell de matolls ............131

Pa-de-cucut .................... 188

Pimpinel·la ......................... 138

Ravenissa ..............................214

Pa-eixut .......................... 190

Pinell .................................. 147

Ravenissa blanca ...............174

Pala marina ........................140

Pinet de jardí ...................... 197

Ravenissa de runar ............131

Palera .................................114

Pinya de Sant Joan............ 109

Ravenissa major.................131

Palla....................................250

Pinzell................... 90, 139, 147

Rèbola d'hortolà.....................202

Palmerina ...........................140

Pita ..................................... 219

Remeneguera.....................248

Panical ................................100

Piter.................................... 219

Ressentida..........................194

Panical blau ........................176

Plantatge coronat ............... 210

Retjola gran ........................223

Panigroc ......................... 160

Plantatge de ca.................... 137

Riola........................................199

Panigroc valencià ...............161

Plantatge de fulla ampla .... 246

Ripoll...................................209

Panís de les pampes ..........245

Plantatge gros .................... 246

Rogeta ..................................67

Papir ...................................243

Platanera de mar............. 169

Roma ..................................248

326

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars valencians

Romaguera.........................238

Tamariu................................ 251

Vernís de la Xina............. 158

Romaní ...............................117

Tàrrec................................. 118

Vernís Japó..................... 158

Romaní mascle ................. 86

Tàrrega............................... 118

Verònica polida...................217

Romarill ..............................248

Te bord............................... 243

Viborera ................................97

Romer.................................117

Te fals ................................ 243

Vidiella ..................................88

Romer blanc ................ 86, 107

Tell ....................................... 71

Vinagrella........................ 188

Romerí................................107

Timó ................................... 124

Vinya...................................141

Rosella................................208

Timó blanc.......................... 140

Violeta arborescent ......... 127

Rosella marina.......................244

Timó bord ........................... 123

Violeta de la tardor .............127

Ruda ...................................138

Timonet .............................. 124

Viuda...................................191

Ruda mascle.......................105

Tintorell ................................ 71

Viuda borda ........................191

Sabatetes .............................59

Tinya negra ........................ 184

Vulnerària ....................... 143

Sabatetes de la Mare de Déu . 75

Tomello .............................. 124

Xara blanca ..........................85

Sabatetes del Bon Jesús....135

Traiguera............................ 195

Xares ......................................213

Sabonera ....................162, 251

Tramussera valenciana ... 113

Xenixell...................................213

Saboritja .............................138

Trava-bous ......................... 211

Xicòria amarga ...................170

Safanoria borda ..................173

Travalera .............................. 82

Xicòria de cafè....................170

Safanoria silvestre ..............173

Trébol pudent ..................... 167

Xicoria dolça...........................200

Sajolida...............................138

Trencanua....................... 227

Xicòria.................................170

Salicària.......................... 230

Trencapedres ... 116, 147, 151

Xipell .....................................99

Saliguera ............................249

Trencaqueixal....................... 88

Xiscla ......................................244

Sanguinària blanca.............115

Trepó sinuat ....................... 194

Xop .....................................247

Santjoans............................194

Treponera........................... 217

Xop negre ...........................247

Sarga ..................................249

Trèvol de blanc ......................252

Xuclamel...............................59

Sarguera.............................249

Trèvol de mamella de vaca ..165

Xufletes ..................................201

Sarró de pastor...................198

Trèvol de prat........................... 252

Sauquet ................................70

Trèvol roig ............................... 252

Scabaiosa de marge...........191

Tuferola .............................. 106

Segullada............................104

Ull de bou ........................... 189

Sempreviva.........................132

Ullastre ................................. 60

Sempreviva borda ..............108

Ullastre de frare ................. 148

Senill............................... 236

Unflabous ........................... 179

Serrana de fulla llarga ........243

Ungla de gat ................... 168

Setge ..........................106, 251

Userda................................ 205

Setge verd ..........................154

Vareta de San Josep ............166

Setxe ..................................106

Vauma........................ 204, 205

Siscall .................................212

Vaumera............................. 204

Sosa blanca........................212

Vedriera................................ 88

Tabac morú ........................207

Verbena.............................. 241

Tabac negre .......................207

Verdolaga........................... 211

Tamarit................................. 251

Verga.................................. 249

327

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

ÍNDEX DE NOMS POPULARS VALENCIANS

Ababol ....................................208

Alfalfa lupulina........................205

Asfodelos ............................166

Abadejo ..............................176

Alfalfa......................................205

Aspereta .............................103

Abejita.................................136

Alfileres de Eva......................208

Asperilla de flor roja............128

Abrepuños ............................82

Alfileres de pastor .............. 177

Atapulgas.................................233

Abrotano hembra ..................119

Alfilerillos ............................ 177

Atocha.................................121

Acebillo .................................68

Algarrobo.............................. 51

Aulaga ................................125

Acebuche..............................60

Alhelí de campo ................. 134

Avena loca ..........................197

Acelga marítima..................197

Alhucema ........................... 133

Azotalenguas ......................202

Acelga silvestre ..................197

Aliaga ................................. 125

Azuletes..................................217

Achicoria dulce ......................200

Alijunguera .............................200

Azulita............................... 76

Achicoria silvestre...............170

Aliso de mar ....................... 112

Balsamina ...........................118

Acigustre.............................194

Allatonero ........................... 224

Barba de viejo ................. 193

Adelfa ............................. 235

Almez ................................. 224

Barbas de macho ............ 116

Adelfilla pelosa ...................226

Almorta de monte............... 203

Barbas de pastor............. 116

Adormidera dorada.............244

Almorta silvestre ................ 203

Bardana menor......................253

Adormidera marina .............244

Altramuz valenciano ........ 112

Bardanilla ...............................216

Agarrarropa ..........................67

Amapola.................................208

Bayón....................................72

Agrios ............................. 188

Amapola dorada................. 244

Bella dama..........................191

Ailanto ............................ 158

Amapola marina ................. 244

Bella de noche .......................206

Ajasote................................243

Amor de hortelano ............. 202

Bella madre ........................191

Ajedrea ...............................138

Amor de hortelano.................213

Berra ...................................220

Ajetes silvestres..................159

Andagallo........................ 162

Berraza ...................... 220, 237

Ajo de cigüeña....................128

Anguina .............................. 111

Berrera................................220

Ajo de las viñas ..................159

Anonis menor ..................... 135

Berro............................... 237

Ajo montesino.....................128

Anteojeras ............................ 79

Bérula .....................................252

Ajo morisco.........................159

Anteojos ............................... 79

Betónica mayor......................251

Ajo perruno .........................128

Apio bastardo ..................... 220

Blanquilla .......................... 74

Ajo porro .............................159

Apio borde.......................... 220

Bledo...........................195, 196

Aladierno ..............................65

Arbojos ............................... 199

Bledo rastrero .....................195

Álamo negro ..........................247

Árbol de los dioses.......... 158

Boca de dragón ....................75

Albahaca de río .....................209

Árbol del cielo ................. 158

Bocha basta .........................96

Albaida.............................. 74

Aristoloquia larga ............... 221

Bocha blanca........................96

Albardín ..............................133

Aristoloquia macho ............ 221

Boga ............................... 239

Alcachofilla .........................109

Arnica de secano ............... 189

Boja blanca ....................... 74

Alcaluces ............................163

Arrayán morisco................... 68

Bolsa de pastor...................198

Alcaluz ................................163

Arrayán............................... 234

Borja marina...........................140

Alfalfa de secano...................206

Arroz de moro ................. 150

Botones de dama ...............191

328

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

Breo ....................................195

Cardo de burro ................... 187

Cerraja tierna......................192

Brezo ................................ 99

Cardo de comer ................. 200

Cerrajón de camello ........ 193

Bromo .................................198

Cardo del demonio............. 187

Cerrajón..................................215

Bruguera ........................... 99

Cardo del sol ...................... 109

Césped ...............................242

Brusco ..................................68

Cardo estrellado................. 199

Chaparra...............................63

Buglosa de culebra.............163

Cardo heredero ................. 78

Chaparro........................... 64

Buglosa de vaca .................163

Cardo lechero..................... 200

Chirrihuela ..........................101

Cabeza de erizo .................176

Cardo mariano.......................214

Chocasapos ...................... 87

Cabras ..................................59

Cardo negro ....................... 242

Chopo.....................................247

Cachurrera.............................253

Cardo setero ...................... 100

Chumbera...........................114

Cachurrera menor .................217

Cardo yesquero ................. 176

Chunqueta ........................ 76

Cachurros ..............................216

Cardohuso.......................... 199

Chupamieles...............111, 163

Calabacilla ..........................221

Cardota .............................. 180

Chupamieles..............................

Cambronera..........................66

Cárice................................. 242

Ciennudos ..............................211

Campanilla..........................223

Carra.......................................134

Cinco en rama .......................248

Campanillla lanuda ...............89

Carrasca ........................... 64

Cisca...................................244

Campanillla plateada ............89

Carraspique........................ 133

Cizaña.................................197

Canarios.................................216

Carrasquilla arbustiva ........ 111

Clavel seco ....................... 76

Cándalo....................................233

Carretón bravo ................ 225

Clavelillos de San Antonio..226

Candelaria..............................217

Carretón oloroso ................ 232

Clemátide .............................88

Candelera ...........................194

Carretón .................................206

Cola de ardilla.......................88

Candilicos ...........................221

Carrizo ............................ 236

Cola de caballo ....... 199, 227

Caña borde ..................... 236

Castañuela ........... 189, 20, 250

Cola de rata .......................227

Caña silvestre ................. 222

Cebada bastarda ............... 182

Cola de ratón ......................182

Caña ............................... 222

Cebadilla ............................ 189

Cola de zorra .........................247

Cañamillo.......................... 74

Cebadilla de ratón .............. 182

Coletuy ............................. 91

Cañavera ........................ 236

Cebadilla ratonera.............. 182

Collejón ..................................207

Cañizo ............................ 222

Cebollada ........................... 104

Conejitos.....................145, 184

Cañota....................................216

Cebollino ............................ 159

Conejitos de las vallas........179

Caramillo................................212

Cebollita de lagarto ............ 186

Coniza.................................199

Cardenilla ...........................104

Cebollita de milano ............ 186

Coniza sórdida....................153

Cardillo ...................................212

Cebrillo ............................... 202

Consuelda de peñas............90

Cardo ..................................198

Centaurea ......................... 83

Corazón de peña ................147

Cardo azul ..........................176

Centaurea lechosa............. 180

Corazón de roca .................147

Cardo bajo ..........................100

Centaurea menor .............. 84

Cornicabra ............................72

Cardo blanco ......................100

Centinodia..............................211

Corona de clérigo ...............191

Cardo borriquero ................187

Cepillitos............................. 203

Corona de rey.....................104

Cardo borriquero silvestre ....81

Cerraja....................................215

Coronilla ........................... 91

Cardo cabrero.....................199

Cerraja común .......................215

Coronilla de Clusio ............ 92

Cardo chico ........................180

Cerraja brava ........................215

Coronilla de fraile................104

Cardo corredor ...................100

Cerraja de pared ................ 192

Coronilla de hoja fina ........ 91

Cardo cuajaleche................180

Cerraja espinosa ...................215

Coronilla de rey................. 92

Cardo de asno.......................214

Cerraja lanuda ................... 164

Coronilla menuda .............. 92

329

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

Coronilla real ......................153

Escrofularia de sombra ...... 154

Galio blanco........................103

Corregía................................94

Escrofularia falsa ...................251

Galio fruticoso.....................103

Corregüela grande..............171

Espadaña........................ 239

Galio leñosos ......................103

Corregüela rosa..................171

Esparraguera .................... 50

Gallitos................................184

Correhuela mayor...............223

Esparrago amarguero ....... 50

Gallocresta .........................118

Coscoja.................................63

Esparraguera de bosque ...49

Gamoncillo..........................166

Cresta de gallo ...................118

Esparraguera de gato .......49

Gamonita ............................166

Criadilla de ratón ...................134

Esparraguera marina......... 50

Gandul....................................207

Cruces de rey.................. 225

Esparraguera silvestre ......49

Garbanzos del cura ............199

Cuajaleches .................... 146

Esparraguera triguera ....... 49

Garrapatilla .........................172

Cuchara de pastor ..............109

Esparto............................... 133

Gatitos ................................179

Cucharita de la virgen ........109

Esparto............................... 212

Gatuña....................................207

Cuchilleja ..............................80

Espejo de Venus ................ 135

Genista .................................53

Cuerno de ciervo...................210

Espiga de agua......................247

Genista de España................216

Culantrillo bastardo.............152

Espiga de espiguillas ......... 204

Genista valenciana............ 56

Culantrillo de pozo..............157

Espigón .............................. 133

Gitanilla ................................ 190

Culantrillo menor ................152

Espinera ............................... 52

Gordolobo ....................... 126

Culilla ..................................129

Espinillo ............................ 76

Gordolobo cenicero ............194

Curasana ............................241

Espino albar ......................... 52

Gordolobo común..................217

Cuscuta ................................93

Espino negro ........................ 66

Gordolobo macho..................217

Dáctilo.................................130

Espliego ............................. 133

Grama.................................242

Dedicos de la virgen .............59

Espuelilla............................ 145

Grama dorada ....................203

Diente de muerto ................203

Espuelilla de hoja carnosa . 145

Granado .................................212

Digital negra .........................94

Estepa blanca ...................... 85

Gualdón ..............................137

Dondiego de noche...............206

Estepa negra..................... 87

Guija ...................................203

Doradilla ......................... 144

Estrellada espinosa............ 189

Hebreo ................................195

Dormilón ......................... 188

Euforbia encarnada ........... 55

Hedionda ............................167

Duraznillo..............................70

Falso eneldo ..................... 98

Heliotropo ...........................181

Durillo ...................................70

Falso narciso...................... 130

Hiedra campana .................223

Encarnada ..........................199

Falso pinillo ........................ 122

Hierba algodonera ..............131

Enea ............................... 239

Fenazo ............................... 129

Hierba amarga....................149

Enebro de la miera ...............57

Fenollosa............................ 132

Hierba betunera..................167

Enebro ..................................57

Filamaría ............................ 177

Hierba cabrera....................167

Engañalabrador ................... 190

Flecos de lana .......................247

Hierba cabruna ..................167

Enredadera.........................202

Flor de abeja .............. 135, 136

Hierba cana............................213

Entino ...................................62

Flor de arnica ..................... 164

Hierba capitana ............... 165

Equiseto..............................227

Flor de avispa............. 135, 136

Hierba caracolera ..................209

Escabiosa ...........................191

Flor de la vergüenza .......... 194

Hierba cebollá.......................80

Escabiosa marítima ............191

Flor de tintoreros................. 56

Hierba coral .................... 162

Escambrón ...........................66

Flor rubí.............................. 129

Hierba de escorrocia ............94

Escobilla morisca................191

Fresno de flor ....................... 71

Hierba de gato .......................248

Escobón..........................53, 96

Fumaria .............................. 179

Hierba de la almorrana .......120

Escoboncillo .........................96

Galactites ........................... 180

Hierba de la calentura ........122

330

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

Hierba de la cruz ................122

Hierba piojera..................... 119

Juncillo negral ........................249

Hierba de la cuchillada .... 143

Hierba sagrada .................. 241

Junco ....................... 228, 250

Hierba de la inflamación .......80

Hierba sana........................ 107

Junco agrupado.....................250

Hierba de la mora ...............138

Hierba santa............... 178, 241

Junco común .........................250

Hierba de la paciencia ..........248

Hierba sillera................... 102

Junco de laguna ....................250

Hierba de la plata .................77

Hierba topera .................... 55

Junco florido ..................... 76

Hierba de la sangre ....115, 246

Hierba toro .............................207

Junco negro .................... 228

Hierba de las cataratas.........252

Hierba unciana................ 225

Junco redondo ................ 228

Hierba de las güebras ..... 162

Hierba verruguera .............. 181

Junquillo de flor azul ......... 76

Hierba de las maldiciones ..194

Hierbabuena bastarda......... 233

Junquillo falso ................... 76

Hierba de las ruinas ..............209

Hierbabuena de borrico....... 233

Junquillo fino..................... 76

Hierba de las siete sangrías111

Hierbabuena de pastor ...... 129

Lagartera................................213

Hierba de los antojos............79

Higuera................................. 71

Lapa..............................67, 202

Hierba de los cuarenta nudos ..............................................80

Hiniesta borde ...................... 53

Lapaza....................................248

Hinojo ................................. 178

Lárgalo................................202

Hierba de los pordioseros ....88

Hinojo de perro .................... 80

Lastón .................................129

Hierba de los ribazos..........241

Hinojo marino.................... 98

Latonero .............................224

Hierba de muro......................209

Hipérico .............................. 183

Laurel de San Antonio ........226

Hierba de rata.....................227

Hipericón ............................ 183

Lavanda ..............................133

Hierba de San Antonio122, 226

Hortelana de perro ............. 233

Leche de bruja....................101

Hierba de Santa María..........246

Hortelana romana .............. 233

Lechera.......................201, 244

Hierba del cuchillo ..............169

Hunco ............................. 228

Lecheruela común ......201, 244

Hierba del escorpión ....... 213

Iniesta ............................... 56

Lechetrezna................201, 244

Hierba del pastor ..................95

Jaguarzo ........................... 86

Lechetrezna macho........... 55

Hierba del podador .............168

Jaguarzo blanco................ 86

Lechetrezna mayor............ 55

Hierba dorada ................. 144

Jaguarzo morisco.............. 87

Lechetrezna serrada...........101

Hierba estrella........................210

Jaguarzo vaquero ............. 87

Lechiruelas .........................101

Hierba gata rabiosa ..............88

Jara blanca........................... 85

Lechuga borde....................203

Hierba gatera......................149

Jara blanca ....................... 86

Lechuga espinosa ..............203

Hierba gitana ......................167

Jaramago de roca .............. 131

Lechugueja ............................215

Hierba hormiguera..............243

Jara-tomillo ..................... 102

Lechuguilla .............................249

Hierba jabonera.....................249

Jarilla .............................. 102

Lengua de buey........... 163, 248

Hierba lechera ....................101

Jarilla de hoja de maro .... 106

Lengua de carnero ................246

Hierba meona .....................195

Jarilla de hoja menuda .... 106

Lengua de gato............. 209, 245

Hierba mijera .........................213

Jarilla romero ..................... 107

Lengua de pájaro...................211

Hierba mora .................... 215

Jopillo ............................. 229

Lengua de perro .................172

Hierba mosquera ................175

Jopillos de seda montés .......139

Lenteja forrajera .................203

Hierba negra.......................167

Julivarda............................. 175

Lentejuela valenciana........ 92

Hierba nudosa .......................211

Juncia................................. 243

Lentisco ................................62

Hierba oliva.........................138

Juncia menor .........................200

Lino azul .............................110

Hierba pajera .................. 162

Juncia olorosa .................... 243

Lino blanco ...........................58

Hierba pegajosa ...................67

Juncia real..............................200

Lino bravo ...........................110

Hierba pincel.......... 90, 139, 147

Juncia redonda ......................200

Lino de lagartijas ................128

331

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

Lino silvestre.......................110

Matacañas ...................... 188

Oropesa ..............................116

Llantén blanquecino ............ 190

Matamoscas....................... 175

Orquídea piramidal .............136

Llantén coronado...................210

Matapán.......................... 188

Ortiga mansa ..............184, 206

Llantén mayor........................246

Matapollo.............................. 71

Ortiga muerta..............184, 206

Madreselva ...........................59

Matarrubia ............................ 63

Ortiguilla muerta ....................209

Madroño ...............................48

Matatósigo negro ............... 155

Oruga leonina ........................214

Magarzón ........................ 160

Mechera ............................. 116

Oruga rizada ..........................213

Magüey ........................... 219

Melera .................................. 163

Oruga silvestre ...................174

Majapelo ................................252

Meliloto de flor pequeña..... 232

Pacífica ...............................137

Majuelo .................................52

Melonera ............................ 221

Pajarilla de agua....................249

Malcoraje ...............................206

Menta ................................. 245

Palancho ................................207

Malva......................................204

Menta de burro................... 185

Palma de escobas............. 54

Malva arborescente ..............204

Mentastro.................................233

Palmito.............................. 54

Malva común ......................231

Mercurial .................... 152, 206

Palomesto.............................65

Malva de flor pequeña ........205

Mercurial blanca ....................134

Palomillas ...........................179

Malva de sapo ....................185

Meriguell.................................252

Pamplina ................................249

Malva loca ..........................204

Miel de avispas.................... 163

Pan de pastor .....................198

Malva silvestre....................231

Mielca borde....................... 232

Panicillo ..................................213

Malva vulgar .......................231

Mielga negra ..........................205

Papiro .................................243

Malvalisco ..............................204

Mijo mayor .............................209

Pasote.................................243

Manrrubio........................ 185

Millaca ....................................216

Pasto chato ............................245

Manzanilla ..........................119

Mimbrera................................249

Pasto miel ..............................245

Manzanilla amarga .............119

Mirambel ............................ 197

Pasto ovillo .........................130

Manzanilla bastarda ...........108

Mirabel del campo.............. 197

Pata de lobo .......................245

Manzanilla de los campos 160

Mirto ................................... 234

Pata de perro......................164

Manzanilla loca ............... 160

Monjas................................ 135

Patata frita ...................... 169

Manzanilla yesquera .... 139, 148

Morrón ............................ 162

Patitas de gallo ...................184

Maravilla de noche ................206

Muermera............................. 88

Pazote.................................243

Maravilla del Perú..................206

Muraje de arroyos .................249

Peine de asno........................207

Maravilla silvestre ...............168

Murajes ........................... 162

Pejiguera ................................246

Maravillas ...........................202

Narciso gallego .................. 134

Pelusilla púrpura...................90

Maro negro .........................118

Nazarenos.......................... 186

Penitentes...........................186

Marrubio ......................... 185

Nevadilla ............................ 115

Perejil de gitano..................178

Marrubio acuático ...............245

Ojo de buey........................ 189

Periquillo ........................... 90

Marrubio blanco .............. 185

Ojo engarzado .......................248

Periquito .................................206

Marrubio borde ...................129

Olivo ..................................... 60

Perpetua .............................108

Mastuerzo acuático ......... 237

Olmo................................... 240

Persicaria ...............................246

Mastuerzo marino...............112

Oreja de burro................. 116

Pestosa.......................105, 167

Mata charneca......................62

Oreja de liebre ................... 172

Pie de cristo ...........................248

Mata gallinas ......................234

Oreja de rata ...................... 149

Pie de gallina .........................248

Mata negra .........................199

Orejillas del diablo.............. 221

Pie de gallo encarnado.... 143

Mata yesquera....................148

Orobal ................................ 122

Pie de liebre ...........................210

Matacandil..............................214

Orobanque ................. 136, 137

Pimentera ...........................123

332

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

Pimpinela............................138

Romerillo .................... 107, 148

Tientayernos .......................194

Pincho.................................189

Romero ........................... 117

Tiñuela....................................140

Pinillo ..................................197

Romero blanco................... 107

Tomatillo del diablo ..............215

Pinillo de oro.......................147

Romero macho.................. 86

Tomillo ................................124

Pino carrasco........................61

Rompesacos ...................... 195

Tomillo de brocha ..................139

Pino de Alepo .......................61

Rosadelfilla......................... 226

Tomillo de flor de jara...... 102

Pitaco ............................. 219

Ruda de romero ................. 105

Tomillo llesquero ................132

Pitera .............................. 219

Ruda macho....................... 105

Tomillo macho .......................140

Planta paraguas .................243

Ruda menor ....................... 138

Tomillo terrero........................140

Poleo de monte ..................152

Ruda silvestre .................... 105

Torvisco ................................71

Poleo de roca........... 151, 152

Rusco ................................... 68

Tramaladro ...........................82

Polígala de roca..................149

Sal y oliva........................... 138

Trébol ............................. 188

Polipodio.............................153

Salado ....................................140

Trébol bastardo ..................167

Presera ...............................202

Salamerosa..................... 225

Trébol blanco .........................252

Prueba yernos .......................140

Salciña....................................249

Trébol común.........................252

Puerro agreste....................159

Salguera.................................249

Trébol de los prados..............252

Puerro silvestre...................159

Salicaria.......................... 230

Trebol de pezón de vaca . 165

Pulicaria .................................248

Sanguillo .............................. 70

Trébol oloroso.....................232

Puritos ............................ 239

Sanguinaria ................ 111, 115

Trébol rastrero .......................252

Quesilla...............................204

Sanpedros..............................206

Trébol rojo ..............................252

Quesitos .............................204

Sarga común .........................249

Trébol violeta .........................252

Rabanillo amarillo..................214

Siemprenjuta ...................... 104

Trebolina......................... 188

Rabaniza blanca.................174

Siempreviva ....................... 132

Trepacaballos .....................199

Rabo de gato ......................120

Siempreviva de monte ....... 108

Trevina............................ 188

Rabo de gato rosado ..........139

Siempreviva olorosa .......... 108

Trigo bastardo ....................195

Rama negra........................196

Sillerilla ........................... 102

Triquera borde ....................202

Raspalengua ........................67

Sisallo.....................................212

Tuna....................................114

Raspasayo.................... 209, 245

Soga de árboles ................. 223

Ucre .................................. 99

Resbalamuchachos............. 190

Sorgo......................................216

Uña de gato ....... 150, 154, 169

Reseda amarilla..................137

Tabaco moruno .....................207

Uña de león ..................... 169

Retama blanca ......................211

Tabaquera..............................248

Uva de gato ........................154

Retama de flor .......................216

Tamarisco ..............................251

Uva de perro.........................69

Retama de los jardines ........216

Taraga....................................251

Vallico .................................204

Retama de olor......................211

Taray ......................................251

Vencetósigo negro ................155

Retama macho......................216

Targuerina..............................212

Verbena macho ..................241

Retama mayor ......................53

Tarrico ....................................212

Verbena mayor ...................241

Retama real ..........................53

Tártago mayor................... 55

Verbena ......................118, 241

Retama ...........................56, 211

Té de España..................... 243

Verbenaca ..........................118

Romarina .......................... 86

Té de los jesuitas ............... 243

Verdolaga...............................211

Romaza crespa .....................248

Té de Méjico....................... 243

Verrucaria ...........................181

Romaza espinosa...............201

Té salvaje...............................214

Vibocera .............................221

Romerilla .......................... 86

Terebinto .............................. 72

Viborera ............................ 97

Romerillo falso....................122

Tetas de vaca..................... 139

Vid...........................................141

333

FLORA DE LA VALL DELS ALCALANS

Índex de noms populars castellans

Vidraria de hojas estrechas ..88 Vinagrera ...............................248 Vinagrillo......................... 188 Viniebla...............................172 Viña ........................................141 Violeta de otoño .............. 127 Vulneraria de cuatro hojas165 Vulneraria ....................... 143 Yesca ............................ 139, 148 Zacate amargo ......................245 Zahareña velluda de flor blanca ................................................214 Zanahoria silvestre .............173 Zapatillas ..............................59 Zapatitos de la Virgen ........153 Zaragatona mayor.................137 Zaragüelle...........................182 Zarragañanes ...................... 190 Zarza del país.......................69 Zarza morisca.......................69 Zarzamora ..........................238 Zarzaparrilla..........................69 Zulla silvestre......................132

334