© 2014
Imatges nocturnes: J. Pacual Llopis
a Recinto del Clero (1905). Proyecto de Timoteo Briet, con capilla pública. b Cementerio Civil (1909). Destaca por su aspecto de cementerio anglosajón, con abundante vegetación, y su simbolismo no católico. c Parcela de Militares (1910). Destaca el panteón del accidente ferroviario de 1922. d Recinto de Religiosas (1925). Proyectado por Vicente Pascual para albergar a todas las congregaciones alcoyanas. e Cruz monumental (1939). Proyectada por José Cortés en el lugar donde, inicialmente, iba a situarse la capilla del Cementerio. f Cenotafio (1990). Diseñado por José Briet y V. Manuel Vidal, se ubica sobre el osario del Cementerio y también se utiliza como memorial. g Fosa general (desde 1889). Son las que, en un primer momento, mayor presencia tienen en la necrópolis. h Nichos (desde 1889). Construcción estandarizada y funcional. Algunos albergan auténticas obras de arte en los relieves de sus lápidas. i Fosas-nicho (desde 1889). Se trata de panteones familiares, cercanos por su estética a los exentos, pero adosados al muro. j Galerías subterráneas de San Severo, San Fabián y San Antonio (desde 1889). Ventiladas e iluminadas, son un ejemplo único en España. k Fosas de zona distinguida (desde 1894). Ocupan la parte central de la zona de fosas comunes, con variedad de estilos. l Hipogeos (1909 y 1956). Panteones adosados diseñados por Timoteo Briet y José Briet. Están inspirados en los del Cementerio de Montjuïc de Barcelona. m Columbarios (desde 1969). Construcción estandarizada para ubicar restos o incineraciones. n Pozo de las cenizas (2010). Destinado a verter las cenizas procedentes de las incineraciones. o Panteones exentos (desde 1894). Presentan un amplio catálogo de estilos arquitectónicos y escultóricos.
a Recinte del clero (1905). Projecte de Timoteu Briet, amb capella pública. b Cementeri civil (1909). Destaca pel seu aspecte de cementeri anglosaxó, amb una abundant vegetació, i pel seu simbolisme no catòlic. c Parcel·la de militars (1910). Hi destaca el panteó de l’accident ferroviari de 1922. d Recinte de religioses (1925). Projectat per Vicent Pascual per a allotjar-hi totes les congregacions alcoianes. e Creu monumental (1939). Projectada per Josep Cortés en el lloc on inicialment anava a situar-se la capella del cementeri. f Cenotafi (1990). Dissenyat per Josep Briet i V. Manel Vidal, se situa sobre l’ossera del cementeri i també s’utilitza com a memorial. g Fossa general (des de 1889). Són les que en un primer moment tenen una major presència a la necròpolis. h Nínxols (des de 1889). Construcció estandarditzada i funcional. Alguns mostren autèntiques obres d’art en els relleus de les seues làpides. i Fosses-nínxol (des de 1889). Es tracta de panteons familiars, pròxims per la seua estètica als panteons exempts, però adossats al mur. j Galeries subterrànies de Sant Sever, Sant Fabià i Sant Antoni (des de 1889). Ventilades i il·luminades, són un exemple únic a Espanya. k Fosses de zona distingida (des de 1894). Ocupen la part central de la zona de fosses comunes, amb molta varietat d’estils. l Hipogeus (1909 i 1956). Panteons adossats, dissenyats per Timoteu Briet i Josep Briet. Estan inspirats en els del cementeri de Montjuïc de Barcelona. m Columbaris (des de 1969). Construcció estandarditzada per a ubicar restes o cendres. n Pou de les cendres (2010). Destinat a abocar les cendres procedents de les incineracions. o Panteons exempts (des de 1894). Presenten un ampli catàleg d'estils arquitectònics i escultòrics.
a The Priests’ Enclosure (1905) was projected by Timoteo Briet, with a public chapel. b The Civil Cemetery (1909). Its similarity to an Anglo-Saxon cemetery, with abundant vegetation, and its non-Catholic symbolism. c The Military Plot (1910). The vault devoted to the railway accident of 1922 is outstanding. d The Nuns’ Enclosure (1925) was projected by Vicente Pascual. It was planned as the burial place for all female Religious Orders in Alcoi. e The Monumental Cross (1939) was projected by José Cortés in the place initially meant for the cemetery chapel. f The Cenotaph (1990) was designed by José Briet and V. Manuel Vidal. It’s located over the cemetery ossuary and it is also used as a memorial. g Common graves (from 1889). They are those which had, at the beginning, the greatest constructive presence in the necropolis. h Niches (from 1889). This is a standard, functional way of building. Some of them house authentic works of art in the reliefs of their tombstones. i Grave-niches (from 1889). These are family vaults which are aesthetically similar to the free-standing vaults, but constructed against the wall. j Underground Galleries of San Severo, San Fabian and San Antonio (from 1889). Ventilated and illuminated, they are a unique model in Spain. k Graves of elegant zone (from 1894). They occupy the central part of the area of common graves, with a variety of styles. l Hypogea (1909 and 1956). Attached vaults designed by Timoteo Briet and José Briet. They are inspired by the ones observed in Barcelona Montjuïc Cemetery. m Columbaria (from 1969). A standard building to place funeral urns of cremations or human rests. n Ash pit (2010). New type to hold the ashes from cremations. o Free-standing Vaults (from 1894). They present a wide catalogue of architectural and sculptural styles.
1 Panteón Gosálbez-Barceló (1838). Trasladado desde el Cementerio Viejo. Academicismo. 2 Panteón Vda. de Brutinel (1894). Proyecto de Vicente Pascual. Eclecticismo. 3 Panteón Jaime Tort (1895). Proyecto de Jorge Vilaplana. Eclecticismo. 4 Panteón José Monllor (1896). Proyecto de Agustín Muñoz. Neoegipcio. 5 Panteón Moltó-Valor (1898). Proyecto y escultura de Lorenzo Ridaura. Clasicismo. 6 Panteón José Semper (1901). Proyecto de Jorge Vilaplana. Neogótico. 7 Panteón Agustín Gisbert (1903). Diseño de Fernando Cabrera, proyecto de Vicente Pascual, cripta de José Cort y escultura de Lorenzo Ridaura. La escultura es Modernismo Nouveau. 8 Panteón Anselmo Aracil (1903). Proyecto de Vicente Pascual, escultura de A. Clarí y vidrieras de Eudaldo Ramón Amigó. Eclecticismo historicista. 9 Panteón Vicens (1910). Proyecto de Ramón Lucini y vidrieras de H. & J. Maumejean Hnos. Eclecticismo historicista. 10 Panteón Salvador García (1911). Proyecto de Vicente Pascual y escultura de Eugenio Carbonell. Modernismo Nouveau. 11 Panteón Enrique Carbonell (1925). Diseño, relieves y escultura de Lorenzo Ridaura; proyecto de Vicente Pascual y relieves de la cripta de Tomás Ferrándiz. Art Déco. 12 Panteón Enrique Hernández (1931). Proyecto y escultura de Lorenzo Ridaura. Art Déco. 13 Panteón Desiderio Mataix (1955, construido en 1970). Proyecto de Joaquín Aracil y vidrieras de "Unión de Artistas Vidrieros" de Irún. Racionalismo. 14 Panteón Erum-Pascual (2009). Proyecto de Cheluca Sala y Mauro Matarredona. Realizado con acero Corten.
1 Panteó Gosàlbez-Barceló (1838). Traslladat des del Cementeri Vell. Academicisme. 2 Panteó Vídua de Brutinel (1894). Projecte de Vicent Pascual. Eclecticisme. 3 Panteó Jaume Tort (1895). Projecte de Jordi Vilaplana. Eclecticisme. 4 Panteó Josep Monllor (1896). Projecte d’Agustí Muñoz. Neoegipci. 5 Panteó Moltó-Valor (1898). Projecte i escultura de Llorenç Ridaura. Classicisme. 6 Panteó Josep Semper (1901). Projecte de Jordi Vilaplana. Neogòtic. 7 Panteó Agustí Gisbert (1903). Disseny de Ferran Cabrera, projecte de Vicent Pascual, cripta de Josep Cort i escultura de Llorenç Ridaura. L’escultura és modernista nouveau. 8 Panteó Anselm Aracil (1903). Projecte de Vicent Pascual, escultura d’A. Clarí i vitralls d’Eudald Ramon Amigó. Eclecticisme historicista. 9 Panteó Vicens (1910). Projecte de Ramon Lucini i vitralls de H. & J. Maumejean Germans. Eclecticisme historicista. 10 Panteó Salvador García (1911). Projecte de Vicent Pascual i escultura d’Eugeni Carbonell. Modernisme nouveau. 11 Panteó Enric Carbonell (1925). Disseny, relleus i escultura de Llorenç Ridaura, projecte de Vicent Pascual i relleus de la cripta de Tomàs Ferrándiz. Art déco. 12 Panteó Enric Hernández (1931). Projecte i escultura de Llorenç Ridaura. Art déco. 13 Panteó Desideri Mataix (1955, construït en 1970). Projecte de Joaquim Aracil i vitralls de la “Unión de Artistas Vidrieros” d’Irun. Racionalisme. 14 Panteó Erum-Pascual (2009). Projecte de Xeluca Sala i Maure Matarredona. Realitzat amb acer Corten.
1 The Gosálbez-Barceló Vault (1838). Moved from the Old Cemetery. Academicism. 2 The Vault of Brutinel’s widow (1894). Projected by Vicente Pascual. Eclecticism. 3 The Jaime Tort Vault (1895). Projected by Jorge Vilaplana. Eclecticism. 4 The José Monllor Vault (1896). Projected by Agustín Muñoz. Neo Egyptian. 5 The Moltó-Valor Vault. (1898). The project and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Classicism. 6 The José Semper Vault (1901). Projected by Jorge Vilaplana. Neogothic. 7 The Agustín Gisbert Vault (1903). Designed by Fernando Cabrera, projected by Vicente Pascual. The crypt is by José Cort and the sculpture by Lorenzo Ridaura. The sculpture is Nouveau Modernism. 8 The Anselmo Aracil Vault (1903). Projected by Vicente Pascual. The sculpture is by A. Clarí and the stained glass windows are by Eudaldo Ramón Amigó. Eclectic historicism. 9 The Vicens Vault (1910). Projected by Ramon Lucini. The stained glass windows are by H. & J. Maumejean Bros. Eclectic historicism. 10 The Salvador García Vault (1911). Projected by Vicente Pascual. The sculpture is by Eugenio Carbonell. Nouveau Modernism. 11 The Enrique Carbonell Vault (1925). The design, reliefs and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Projected by Vicente Pascual. The crypt reliefs are by Tomás Ferrándiz. Art Déco. 12 The Enrique Hernández Vault (1931). The project and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Art Déco. 13 The Desiderio Mataix Vault (1955, built in 1970). Projected by Joaquín Aracil. The stained glass windows are by "Unión de Artistas Vidrieros" from Irún. Rationalism. 14 The Erum-Pascual Vault (2009). Projected by Cheluca Sala and Mauro Matarredona. Made with Corten steel.
Horario/ Horari / Opening Hours
Invierno / Hivern / Winter: 7:30 - 18:30h. Verano / Estiu / Summer: 7:30 - 20:30h. Festivos / Festius / Public Holidays: 9:00 - 15:00h.
Carrer-14
r-9
Preventori
Car rer-1 5
Carrer-2
rd in
nid a
Ja
Av e e
Cin e
ta Raf
aela
Laliga
Tomàs Llàcer
o
Roís
Ausias March
Ausias March
Filà
Filà
an
C
ares
av
og
Alm
I
Filà
os
Vasc
D
De Cor ella
sinas E
Perez
os F Filà Maser
POLIGON INDUSTRIAL COTES BAIXES
os A
Filà Chan
de
an
de
Filà
RIU SERPIS
Rib
era
Rib
era
te
alis
Re
Filà Llana K
B
Jo
sJ
déjare
Filà Mu
sG
ianos
Jo
A-7 Alacant València
Filà Toma
Alcod
nt
N-340
València
N-340
Filà
Caseta Pare Hilari Mª
Filà
Sa
ar
ch
es
rask
Mar
Pen àg
nt
olin
il V ise d
enta H
Sa
Filà
Realis
tes G
t
lu
e
d nt
Fo
La
la
Sa
a
rret
Se
N-3 40 Ala ca nt
A-7 A Va laca lènc nt ia
N-34
0
Be
CV -7 nill 0 ob a
A A-7 Va lac lè an nc t ia
Cv
-7 88 1
M
m
Filà Mag
Pilar Verge del L'ull del Moro
Ca
La Hispanitat
Dom
ènech
Pl. San
Joan
Rafael
g
sB
isbe
Carmen
t
aina
PARC DEL VIADUCTE
Arqueb
nita
isbe
Muro
òle
València
Jordi de Sant Jordi
Sant Eloi
Llorca
pa
Arqueb
r PARC ZONA NORD
His
El Cat òlic
Benillo ba
Colom
ina Rad uan
La
Eloi
Cocent
ue
iano
Jordi
at
Ferran
Arq
Professor Simó Alós
Alc od
Sant
nit
sco
Jordi de
rente
ènech
Sabade ll
Teodor o Llo
Sant Plaça La Fog De uera
Font Dolça
March
Sant Joan Bosco
pa
adell
Mestre Faus
València
Sant Joan Bo
a Terras
His
P. Sab
r
ert
Elisa
Dom
Pri
La
Ausias
Fenolla
Gil-alb
Blanc
nc
Bla
Castro del Rio
Vil.la
nc Fontilles
Joan
es
a
Lluís Viv
ss
t Lo
Tiran
Lo Bla
Bernat
La Rambla
Tirant Lo
Tirant
se ig Pas
Cin
Filà Ligeros Filà Abe
Bas
M aig de m er
Oliva La Ba r De ssa
Coce nta
Ba
Enginye
Genera l Prie to sc Bor onat
La
e l R stra oc io
D'Anda lusia Pl. Cic Dom lista Blai ingo Llido France
sa
la
de
ar
Oliv
Sabade ll
et
Genera
l Prie to
rn
de
Nu
ncerraj es
zados Filà Cru
Beltran
Sant ina
Mossé Arnaud n a
Pove da
Jo
P Se lace ño ta ra
s
Beniarr es
Laporta Mestre
Lluís
Re ale ts Els arracín Severin o Alb
Pl. Ben issaidó Mossé n Vic ent Alb ors
ISSAIDÓ
Pare
aura r Rid
Esculto
Alcalde
de
Roig
sa
dio
nc
Zona Nord
de
Peral
Isaac
Alfafa ra
RIU BEN
dez nan Her ric En
Mo ntllo r
di
Plaça del Ros
sa
at
Ca
Ju
Bla
Ovi
al To ss
nit
PARC DE CARAMANXEL
lusia
re
o
sB
Met Gar ge cía Salva Muñ dor oz
pa
Antic
Collao Sabata
Valls Joan Poeta ra Góngo
Passat Placid ge Pintor France s
li
id ao
Bu
Mossén
adors
nt Fo
Jord i Sant de nt Po
Del
Car me
Tom as
Sa nt
a nc bla
Calder ón
Cat òlic a La
rats
Isab el
Fo
Aracil
Anselm
Esta mbr era Po nt de Sant Mar ques Jord ina i P. Ca pito l Poeta Joan Valls
Isabel La
Am baixa dor
Llúria
Escorx
Moy a
De
Els
Catòlic a
Irles
El Te rrer
Aracil
Isidre
òlica Isabel
Sant
La Cat
France
Mestre
sc
Chapí
Del Bamb ú
Llúcia
Anna
Cape lla Be nlloc h
ors
P.Parte rre Roge r De
Santa
Santa
Cantó Joan
ert Alb Rigob
Anselm
tori
Perera
Azorin
Sant Sebast ià
Preven
Ca sa
D'Anda
Te
tL
uila
ell on Ca rb p se c Jo
Isidre
Tibi
Ii el Isab
Raf ols Mad re
r on llo
M z re
Pé
rita Caval ler Me
úsi M
Sant
lla
do
nced a
lla ro So
aq
Jo
Ibi
ve Que
Espro
an rd Jo
Ib i
nist a
Cro
Bra ille is Lu
Mur illo
ro So uim Jo
aq
tena ri Cen Pl.
P.
Cides Filà
Filà Cide s
Anda luces
uim
er Joan Fust
rtal à Po La
an per e Ju em as Cas
Mur illo
ori Gre g
er
Llib erta t La
P.
z ue ríg
ge Met
La
O liv
Ben
im
arfu ll
Assegador
adell
Alberri
Benic
Filà
Agres
ta ne lla
ar
Fo n
Oliv
Olivar
El Pu Car ig rasq ue ta
Mon tgó
M aig m o
ó Montg
Els Can alons Sotarro ni ue s M iq go Filà
Do m in
D'Elx
Period ista Juli Puig
ta
an
iano
D'Elx
Jaume
Pl. Alcalde Agustí Albors
Tir
od
t
His
al
cip
rin
eP
Cin
Alc
Alac an
La
al
Filà
D'E lx
ll
Filà
Sagrad a Familia Planes
ip
hC
Tossal
Filà Verds
a
Filà Berberiscos
l
nc
raskesc Filà Mar
in
Filà Navarros
tore
Vid a
Pri
jo pe Es
Mar
Cine Capitol
Ca rm
en
nxel
caló d'Es
ch
io ud Cla llo Coe
E Co ng rt inye M eri r ta
dios
ón
ot
oza Filà ra be s
s
rd
ma
M
so
POLIGON INDUSTRIAL NORD
Ju
Pl. Al-azraq
Cara
Joan
bert
nye
Co
Pere
Gil-al
e
un ta
y rre
Sant
Pau
Joan
San
M M etge Gar ario cía
da
el Mir o
Alcassares
Pla Sue ça co Hosp No ita ru l eg o
Avi de Ser elles ngu
Gabri
Cin
M
te on
Complejo Deportivo Eduardo Latorre
olin
Ind ús tria
Filà
M
idó
Petxina
iM
ss
To
de Pont guila Pená
ro l
Filà
Filà
als
Te
Font
Benissa
ica
Carmelitas
ra
ra
te
re
Car
Maria
el
s
so
M Sal etg va e G do on r L ça lace l r
Carretera La Riba Toscaret
Corbí Volta
Sant Miquel
fa
Ara
e
ó
ar
lB
ça
ta
vis
Mitja
ga
Verge
Ra
Fabr
Sim
on G
dors
del
Sant
Fra
nt
ne
go
Filà Po
Cin
D.
nç
Els Fila
ra Mol inar
Alt
ista Bellav
a
Caset
Caragol
lore
es
an Maç
M
de La
s
l
Via Pl. Vicent duc te Andrés Ca na Estellés le
LIN
Pas
”
tera
as
isser
sa
go
O
nça
Pont
an
ZONA INDUSTRIAL REALETS
Llongan
D'ente
eda
aC
ar del
Perú
del Pont enyo Cadis
tL
San
de Pl. ins D
les
RIU
Cid
le
Sal
El Teul
L’Alam
“L
tor PinC ara
le
Sal
Tints
Pl. La De De Ma Deure
Pl.aceta
La
de Pont ina nta Coce
ola
a
de
det Cor
de
urina
Rafel De
Maria
i Del Carbó va no
AR
Picu a Rib la
l
on
jas
relli
ue
Ca
e
arm
lC
De
Miq
Ant
Bla
ta ce ssar Pla Fo del
sc
La
Torre
a
rtid
Pa
t
i
L'e
h
rn re Fo Vid del
So
San t
ya
an
sp
E Pl.
Verge
nt
La
Perú
rera
Cid
Els
Sa
San
Les es Pl. lin al G
re
ec
èn
ena
Pl. de Constit La ució
Piscina Municipal
Piscina
Pintor Cab
Na Sa
Juana M oren ig o Passe Bu idao li
a
de la
ón
Piló El a
an
bac
Mau
olau
Nic
Centre
r El
relles
eda
sim
dad
Masca Cam í Antic Perú
ve L'a Maria
Bar
os gr
rre
rnat
ón
ob a
Purís
iano
Sales
Calder
a Ll
Roc Sant
an
nt
Sa
mon Ra jal Y Ca
ico Ciu
s
Jaum
iam
Alcod
Periód
Balme
ro Enca
Atzucac Bella
Font Roja
Semper e
ts
Sant
n To
sé
Mos
p
olau
Nic
Pl.
ta
L’Alam
Doctor
Tin
sa
sc
ce
an
t Fr
San
om tD San
nt
Sa
nça
Ta
eu
San
Rita
at
s
Patin
s
Perú
D'ente
Verge e Les D'a gost Xique s VictimPl. Terror es Del ism e Sa p nt Ag se ustí t Jo Sant Tio am San Gre Car gori
p
se
t Jo
Mon tañé
alà
es
Balme
Po Sant ntó de Jaum e
ya
de eta Roja Plac reu C La
afel
ra tu
tR
Carrete
ell
la
"Cata"
Poliesportiu Francisco Laporta
de
Vicente Balaguer Pascual
Carretera
C
t
lle
ga
ta
an
en
nt
e Vic
bon
POLIGON INDUSTRIAL LA BENIATA
Cementerio Municipal de Alcoy
San
nt
Sa
av on
rta
r rre Fe
re Els
Go
ú
ateu
B St
po
s
Car ic J. Mús
La
Gon
lane
lB
ça
ic
Mus
ug
LA GLORIETA
u
ate
M
ur
tM
San
nta
rez
a Sa
Pé
ndez
G
tM
Ciu da
relle
Cid
ob
nt Sa cac rrer Atzu nt Fe Vice
ic
g San
Place Les ta Eres
inqu
Cov
s
Ferná
San
Tr
La
a
Mús
nt
Sa
in rd
ic
La
Sa
mí
ús
Cam
í
La
El Ca
M
El
í
m
Ca
Del
De
Zona Alta El
go
nech P.
De
rg
Ve
ello Mor
ello Bar
lP
Pl. Pintor Gisb ert
Pl. Ferrandiz Ba i Carbonell rtolom e J. Pl. Mossén Sa Ga nt Do Del llardo Josep mè et
Pl. Emili Sala
dico
d
ca
Eixample
El
rau
el ed
de
t San
iris
s Ll
Gue
Alacant
ió Filà Verds
PARC DE CANTAGALLET
iro
im
Cas
Capellà Navarro Echegaray
tor
í
El Cam
Prolongac
POLIGON EL CLÉRIGO
n
Alarcó
lets
Mau
Els
on qu
s
ta San
Am
et
rid
rà
cià
rt
Die ors
Zorrilla
ña
Do
ç
ro
Doc
lse
Doña Amalia
alia
Pancra
Sa
ort
Mad
Jordi
urina
l Be
6
rer-1
CASTELLANO / VALENCIÀ / ENGLISH
rió
Mas
Cat
Cid
t Jo San
P. Rig obe Alb
Sant
El
OLA H
Orbe
Valen
Na Sa
La
And
es
ta
UX
Pe
Cas eta
Cas eta
Cabrera
De N
País
ta
ranc Bar
a del Gas
aluc
se
eda
Córcoles Quico
a tin
der
nt
t
Ca
Bisbe Sant
Pintor
Isidre
Passeig Juana Moreno “La Canastera”
an Alac Filà
de
PASSEIG DE CERVANTES
Cris
Cal
ca
ge St
L’Alam
RIU
Cam í An tic
es
Talecons
ja
t de Pon
La
Ala
Passat
siny ol
Rec
Pl. Fon de l'Ho t rta
ra
Poligon Industrial Sant Benet
Perú
s
ut
Cav al
Car
rd Co
Alcole
nq u
Car rer-6
Filà
à
co
C/
r-4
Carrer3
Camí dels
s
Fàbrica de Pla
ce
rd
er
a
mor
Alça
o am Alç
da lu
Jo
Oliv
Els
An
erins
fre
Els
Pont
Roc
Colon
Pont de Fernando Reig
Filà
Benim
No
llim
P A laça Sanrman d Sirv tacr o en eu t
Allende
Re
r-8
os
uesta
na
c St Ro
Murtera
dor
nt de Sa
lR
se jo
Vilapla
Cid
ia Bisca ent Regim
Oliv
RIU BARXELL O RIQUER
Filà
Salva
Pl. Gonçal Cantó
ós
de Pont
à
ifa Ben
Camí La
erins
Benim
Santa Rosa
rd
Espin
de
a
Sal
re
Reconq
Sinc
nc
fre Jo
er
Filà
Lo
ella
No
Victor
ga
Ve pe de
nt
la
Del
l Si de
Vistab
Pl. Alcalde Evarist Botella
Pl. de la Concòrdia
Rosa
sa a Ro
Sant
Pl. Migu el Hernande z
es
Fo
de
txin
Carre
nat
Carre
nc rra Ba
Xix ona
an
Pl. Enr ic Valor I Vive
Pe
nt
la Pe
yano
Jo
Fo
Mar
Fo
U
la
de
Alco
de
ita
de
nt
a ixol
C.D.
an
P. Mer
nt
o
iola Es cu lt
ranc
liver eta
et
Alcoy
Jo
oren
Bar
L'O
uinz
Radio
es
de Soler
Sant
lots
no
an
De
de
Fo
lQ
or
er
t ue nq
a
sC
l
o
Enginy
rra
Del
Jo
Oni
ra
rm
nia la Sé pí e Es Mestr
POLIGONO INDUSTRIAL SANTIAGO PAYA
de
Ser
de Mas Julià quel edo gi Vis Remi
Par Cro eV Oliv nist ito er aR ria Pin og to elio r La San po rta ch is
ic
nell
rbo C. Ca
im gnan El Ma
an
os
an
Pl. Co Jaum nq ue e E rid l or
ona
ol
o To
ls
Mi Degà
er
s an
uri
Jo
Cas talla
Xix
nt
istòf
Ciril
Llenço
ulo sa
s Alfon
Oliv
zm Gu
Ast
s
sén
irac
ista Cron
la
Camí Vell
i de Bato
Filà
Filà
es
M
Pl. Nav Pin ar tor re te M ús
Ribera Monte
Mos Dels
M
Ba
ño
pa
La
Es
ll de nica
Mestre J.
La
pí e Es Mestr
ón
Camp de Futbol El Collao
or cript Serra tes on Pl. Es lor I i Va Jord
aM
er
Rib
J. tre
Fo
de
r
r-5 rre
Virgen de Loreto
ejo
lM
Carrer-4
do
etes
Ca
re íT
m
Ca
Be
r
s
cac
Montcabre
re
s
ap
ac
nc
ny e
r Peres
nt Cr
nt
de
all Ber
rra
Carrer-1
Ba
Sa
Fo
Fo nt
C/ Cav
Xo
Llom
dor
de
nt
Uixola
Cavall Bernat
Xorra
ra
PARC DE BATOI
m
iaci
No
Av
nse
Base de Aitana
Se
Montdúber
na
Les
Fo
tori
arr ete
rid
Batoi
C
Atzu
s
Baró de la
Esculto
a itarrist del Gu nzález Pont Luis Go José
ad
car
C/
Zo
Muntany a
M eta Cas
ni
an
Carretera Font Roja, s/n 03801 Alcoy (Alicante) Tel.: 96 554 43 82
Parc Natural Serra Mariola
3
Font de Serelles
Cementerio Municipal de Alcoy
res
PARC EL ROMERAL
Serrella Mariol a
Carras
La
s Pl
Ban
Carre r-1
Cim de Montcabrer
Prev en
Sotarro
Serrella
Biscoi Penyag olosa De la Serra Grossa
Bèr nia Pui gC am pa na Saf or
de
ye
Aitana
Del
ra
Banyer es
Co lla Ass o eg ad or
Caste llar
rete
Buixca rró
Sotarro ni
Car
Serreta
Xo p
Mesquita
Carre
Barranc del Cint
ical
Carrer-10
Parc Natural Serra Mariola
us
El
CEMENTERIO MUNICIPAL DE ALCOY
Ver dú
Llib erta t
Pér ez
Ro d
nio
va
el
nto
No
Man
ical
na
cA
Mus
ru
at
d Ve
úsi
ciet
as
M
So
CV79 B de anye 5 M re a ar s iola B CV-79 imitiv l Pr oc ica aire 4 CvMus S nt Pa 7 oci ació Se rc N 966 etat rpor rra at Co Mar ural Uni iola óM
an
p
rm
Xo
He
El
TOURIST INFO ALCOY Plaça d'Espanya, 14 Tel: 96 553 71 55 Fax: 96 553 71 53 alcoi@touristinfo.net ALCOY/ALCOI Alicante - ESPAÑA
www.alcoiturisme.com
Estos valores patrimoniales han permitido que, desde 2012, forme parte de la Ruta Europea de Cementerios, considerada Itinerario Cultural por el Consejo de Europa.
Aquests valors patrimonials han permés que, des de 2012, forme part de la Ruta Europea de Cementeris, considerada Itinerari Cultural pel Consell d'Europa.
These heritage values made it be included, since 2012, in the European Cemeteries Route, which is considered a Cultural Route by the Council of Europe . The area with greatest wealth and artistic variety in the cemetery is that of the free-standing family or individual vaults, authentic architecture in miniature where the diverse artists had considerable creative freedom, and where an evolution was evident in the artistic styles from the most widespread Eclecticism to historicism or revivals, or Modernism of Nouveau and Sezession styles and, finally, to examples of Art Déco and Rationalism.
La zona amb una major riquesa i varietat artístiques del cementeri és la dels panteons exempts, autèntiques microarquitectures on els diversos artistes tindran una considerable llibertat creativa i on serà evident una evolució en els estils artístics: des de l’eclecticisme, que serà el de major difusió, fins arribar als historicismes o revivals, al modernisme de corrent nouveau i sezession i, finalment, a exemples d’art déco i racionalisme.
La zona de mayor riqueza y variedad artística del cementerio es la de los panteones exentos, auténticas microarquitecturas donde los diversos artistas tendrán una considerable libertad creativa, siendo evidente una evolución en los estilos artísticos desde el eclecticismo, que será el de mayor difusión, hasta llegar a los historicismos o revivals, al modernismo de corte nouveau y sezession y, finalmente, a ejemplos de art déco y racionalismo.
The cemetery would turn into an actual space of social representation, a genuine reflection of the industrial society in Alcoi, by developing different typologies and enclosures as time went by.
El cementeri es convertirà en un autèntic espai de representació social, reflex fidel de la societat industrial alcoiana, que al seu torn generarà diferents tipologies i recintes al llarg del temps.
El cementerio se convertirá en un auténtico espacio de representación social, fiel reflejo de la sociedad industrial alcoyana, que a su vez generará diferentes tipologías y recintos a lo largo del tiempo.
Later, the decision to acquire a larger plot and to develop a project for a permanent cemetery on that spot was made. The winning project was that by the local engineer Enrique Vilaplana Julià, which was dated August 29, 1889.
Posteriorment, es decideix adquirir una parcel·la més gran i elaborar un projecte per a establir definitivament el cementeri en aquest mateix lloc. En va resultar guanyador el projecte presentat per l’enginyer alcoià Enric Vilaplana Julià, amb data de 29 d’agost de 1889.
Posteriormente, se decide adquirir una mayor parcela y elaborar un proyecto para establecer definitivamente el cementerio en este mismo lugar, resultando ganador el presentado por el ingeniero alcoyano Enrique Vilaplana Julià, con fecha de 29 de agosto de 1889.
EN In 1812 the first open air cemetery outside Alcoi was opened. It is known as the Old Cemetery. In 1885 it was considered to be too close to the city. This fact together with the ravaging epidemics of cholera made it convenient to set up the present premises of Cantagallet or Sant Antoni Abat City Cemetery, as a temporary solution.
VA En 1812 es va inaugurar el primer cementeri ventilat extramurs de la ciutat d’Alcoi, l’anomenat Cementeri Vell. En 1885, degut a la seua proximitat al nucli urbà i a la forta epidèmia de còlera que assolava la ciutat, es procedeix a habilitar de manera provisional el recinte de l’actual Cementeri Municipal de Cantagallet o de Sant Antoni Abat.
cas En 1812 se inauguró el primer cementerio ventilado extramuros de la ciudad de Alcoi, el llamado Cementerio Viejo. En 1885, debido a su proximidad al núcleo urbano y a la fuerte epidemia de cólera que asolaba la ciudad, se procede a habilitar de manera provisional el recinto del actual Cementerio Municipal de Cantagallet o de Sant Antoni Abat.