CIÈNCIES NATURALS 2N D’ESO
NOM: Alejandro López Bruil Professora: Susanna Adell
ÍNDEX -
-
Tema 1: La geosfera Tema 2: Processos Geològics Externs Tema 3: Ecosistemes PP (El bosc Temperat) Tema 4: Transferència d’Energia Tema 5: Cinemàtica Tema 6: Forces Tema 7: Treball i Energia Tema 8: Representació de les funcions vitals dels Éssers Vius: La Nutrició Pràctiques De Laboratori Els diferents Mars El Gel Temperatura Termòmetre Manual El disc de Newton La llet màgica Qui reacciona més ràpid El Sentits I El Sentits II Bacteris de la Llet(i del ordinador) Metamorfosi (del cuc de la farina i de la granota) Reacció Química Valoració Personal
TEMA 1 LA GEOSFERA TERRESTRE
1) Que es la Geosfera? Es la capa principalment sólida que va desde la superficie terrestre fins al centre del planeta. Hi ha dues maneres de classificar les distintes plaques: Mitjançant la composició: L’Escorça: Te de mitjana 20km i està formada de silici i alumini, en aquesta capa estan les plaques tectòniques. Hi ha dos tipus: Continental: Arriba fins als 40km. Oceànica: 5-10 km, es més prima i per tant mes densa. El Mantell: Format per silici i Magnesi. La capa superior es líquida ,i la part inferior es sòlida. Arriba fins als 2900km Nucli: Va des de els 2900km-fins al centre de la terra, esta format per ferro i níquel. Hi han dos tipus el superior (líquid) i el inferior (sòlid)
Propietats Físiques: Les distintes parts de la geosfera, tenen un gran grau de temperatura i pressió, això fa que a les zones on hi hagi mes temperatura o pressió, la zona serà o fluida o sòlida. Litosfera: Forma les plaques tectòniques, es sòlida i mesura 100km. Astenosfera: Mesura 400km, es una capa fluida, formada per magma i lava, en aquesta placa es produeix el moviment de convecció (la lava puja es refreda i baixa de nou), i es on floten les plaques tectòniques. Mesosfera: Arriva fins als 2900km, es una capa sòlida, on la pressió guanya. Nucli Extern: Es una capa líquida i es produeixen moviments electromagnètics del centre de la terra, mesura 2200km. Nucli Intern: És sòlid, arriba fins al centre de la terra.
2)Dinàmica de la Litosfera: LA DERIVA CONTINENTAL: Els continents no han tingut sempre la mateixa posició, a vegades han estat junts formant una gran massa continental anomenada Pangea. Alfred Wegener, va descobrir aquest fet mitjançant una espècie que no podia volar i estava en dues zones del món (Àfrica, i Sud-Americà),i a més a més que aquets dos continents encaixaven com si fos un trencaclosques
LA TECTÒNICA DE LES PLAQUES: La litosfera esta separada per distintes plaques, que abans tot era un mateix continent (Pangea) i s’han anat separant gracies a el moviment de convecció de la Astenosfera, fins a la posició actual(que encara es mouen). CONTACTES ENTRE PLAQUES: Divergents: Són límits en els quals les plaques es separen, una de les altres i emergeix magma de les regions mes profundes. (Dorsal mesoatlàntica) Convergents: Són límits en les plaques (una oceànica i l’altre continental), en el qual una xoca amb una altra formant una zona de subducció, la placa s’enfonsa sobre l’altre i es destrueix, transformant-se en magma. Zones de subducció i serralades (Andes). Si xoquen dues plaques continentals s’enlairen formant serralades com L’Himàlaia. Transformant: Són límits entre plaques en el qual llisquen i formen una falla (Falla de San Andreu).
3)Volcans i Terratrèmols: VOLCANS: Sortida(esquerda) a l’exterior de l’escorça de la matèria fosa procedent de l’Astenosfera. Tipus de Volcans: Segons la quantitat de gasos es classifiquen en quatre tipus.
Molts gasos: Són molt explosius. Cons de cendra: Erupcions violentes amb molta cendra. Estratovolcans: Alternança de erupcions de lava i de cendra. Pocs gasos: Poc explosius, colades de lava. Fissures Volcàniques: Són esquerdes per on surt la lava, amb forma d’escletxa, Volcans en escut: És un volcà de grans dimensions format per la solidificació de laves molt fluides. Parts del Volcà: Boca o Cràter: Obertura per on surt el magma. Con volcànic. Muntanya creada per cendres i solidificació del magma. Xemeneia: Conducta que connecta el cràter i la cambra magmàtica. Cambra Magmàtica: Massa de magma atrapada entre les roques de l’escorça.
Productes Volcànics: Gasos. Lava. Productes sòlids: Bombes volcàniques: són de gran mida. El Lapil·li: Més petites que les bombes Cendres Volcàniques: De mida petita. TERRATRÈMOLS Els terratrèmols són vibracions de la superfície terrestre originades pel fregament de dues plaques, l’amplitud d’un terratrèmol es mesura amb el sismògraf. Per conèixer la seva magnitud se li assigna un número a l’escala de Richter (Que mesura els danys ocasionats). Parts del Terratrèmol: Hipocentre: Punt on s’origina el terratrèmol. Epicentre: Punt de la superfície on es detecta el terratrèmol. Ones Sísmiques: Vibracions originades al hipocentre i que propaguen el terratrèmol. TSUNAMI: Terratrèmol que te origen al fons marí, i com a conseqüència una ona gegant i devastadora. Abans de que vingui l’ona el mar es retira.
TEMA 2 GEOMOR FOLOGIA
1)INTRODUCCIÓ: La hidrosfera es la capa d’aigua que envolta la terra. Ocupa un 70% L'Aigua de la Terra de la superfície. Esta formada per l’aigua líquida o el gel dels pols i de A.Dolça l’alta muntanya. La hidrosfera es classifica en dos punts. A.Subterrani es L’aigua salada ---- 97% L’Aigua dolça ---- 3% 80% gel. 19% Aigües Subterrànies 1% L’Aigua dels Rius. La Geosfera es la capa principalment sòlida de l’interior del planeta, és divideix entre la composició i les propietats físiques.
2)LA GEOMORFOLOGIA: És el relleu de la terra creat i modificat pels els agents geològics interns i els agents geològics externs. Agents geològics interns: Plaques Litosfèriques: Falles, dorsals oceàniques, serralades, illes,.. Terratrèmols, volcans i tsunamis. Agents Geològics Externs: Són aquells que intervenen en el modelatge del relleu de la Litosfera i que actuen des de l’exterior del planeta. El modelatge d’aquest relleu es degut d’aquests processos: Com Actuen? Meteorització: Trencament de les roques per agents meteorològics, però aquestes roques no es desplacen. Física: Trencament de les roques per agents físics. o Temperatura: Canvis de temperatura molt grans i sovint (Durant el dia molta calor i per la nit molt fred). o Sal: Zones properes al mar podem trobar esquerdes on entra aigua salada, que, on en baixa la marea s’assequen. De fet, tants sols s’evapora l’aigua, i se’n precipita la sal, que també pot empènyer les parets de l’esquerda, trencant la roca. o L’aigua: Quan es congela augmenta el volum, fragmenta la
roca. o Els éssers vius: Una arrel és situa en una esquerda d’una roca, i amb el temps i el creixement de la planta, la roca es trencarà.
L’AIGUA L’aigua es l’agent que modela el relleu més important. Perquè tan o fa físicament com químicament. Actua de manera molt lenta però no para mai. 1.Les glaceres: Zones on s’acumula neu, com que la temperatura es molt baixa, aquesta neu es compacta i forma gel. Les glaceres formen rius gelats que es desplacen 20m l’any.
Conseqüències: On hi havia glaceres (fa milions d’anys)actualment trobem valls amb forma d’U. Ivons són zones on abans hi havia circs glaciars. Horns són pics d’alta muntanya amb fortes pendents.
Circ Glacial: És la zona on s’acumula la neu i es transforma en gel. Llengua Glacial: És per on baixa la glacera. La zona d’Ablació Glacial: On trobem el final de la glacera, i es on glaciar es transforma al rierol o desemboca al mar. Com deformen el paisatge:
Arrencant: meteorització física. Abrasió: El gel va rascant la roca, a través del fregament entre el gel i les roques.
2.Els rius: El riu deixa valls amb forma de V, perquè l’aigua passa m. Cada part actua de manera diferent: Curs alt: Naixement d’un riu. És on hi han les pendents més altes i l’aigua baixa més força. Amb més capacitat d’erosionar. Tram mitjà: Poc pendent, el riu perd força i velocitat, el que fa es buscar el camí més fàcil, formant meandres.
Curs baix: Desembocadura al mar, gairebé no hi ha pendent, els riu no té força. Disposició del material transportat., delta sediments que ha sortit del riu i guanyen terreny al mar. L’Estuari, són marees molt fortes que empenyen el riu amunt. Quan baixa la marea el riu ocupa l’espai que havia guanyat el mar.
3. Aigües subterrànies: Sols Impermeable; plou- aigua superficial. Sol permeable: L’Aigua es filtra cap a dins del sol (Aigües subterrànies) o Zona d’aeració: o Nivell freàtic: o Zona de saturació: Tots els espais estan plens d’aigua, ja no hi podem afegir més. o Aqüífer: Són rius subterranis que es troben a la zona de saturació, dels quals podem obtenir aigua a través de pous.
Quan l’aigua es troba en un sol format per roques calcàries: oDissolució , formant carbonat calci. oPrecipitació: Aquest carbonat precipita formant roques noves. I les conseqüències: oCoves: Espais amples oGaleries: Túnels horitzontals. oAvencs: Túnels verticals. (connecta la superfície han l’interior de la terra. oDolina: Trossos de pedra que tan enfonsat (a causa de la dissolució de la roca). oEstalactites: La roca que baixa oEstalagmites: La roca que surten del terra.
4.Mar:
o o o o
Actua de 3 maneres. Onades: Ondulacions de la superfície del mar produïdes pel vent. Marees. Canvis de nivell del mar. Corrents marines. Masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans, entre zones de diferent temperatura. Erosió Marina: Erosió de materials en suspensió. Meteorització física: la sal Meteorització química: dissolució. Formació de penya-segats. Erosió diferencial. Enfondrament del penya-segat. Plataforma d’abrasió.
Resultat de l’erosió. L’erosió no es igual en tota la costa: o Composició de la roca o Estrats de la paret. Zones de roca poc resistent: més erosió o Cales i badies, Zones roca més resistent: o Caps o promontoris. La sedimentació: Corrents marines i les onades tenen un comportament cíclic: formació de sorra. o o o
Barra: Bancs de sorra que emergeixen el mar. Fletxa: Cordó Litoral Albufera Tómbol
Exercicis: Exercici 1: (Diapositiva 5)
-
Exercici 2: (Diapositiva 7)
Exercici 3 (Diapositiva 7) Individualment, responeu les preguntes inicials: Per què hi ha muntanyes més baixes i arrodonides i altres de més altes i anguloses? A causa de l’aigua i el vent les muntanyes seran més arrodonides o punxegudes. Per què és fàcil identificar els edificis més antics per la seva façana? Quines característiques presenten? Desgast de la pintura, petites, esquerdes, goteres etc. Per el vent, els canvis de temperatura i l’aigua. Què és l’erosió? Consisteix en trenca les roques en fragments mes petits i transportar aquests fragments fins a un altre indret. Finalment, els fragments s’aturen» en aquest nou lloc: sedimenten.
I la meteorització? Trencament de les roques per agents meteorològics, però aquestes roques no es desplacen. Compareu les vostres respostes amb les que havíeu donat inicialment. Realitzeu un mapa conceptual amb els conceptes més importants d’aquest apartat. Exercici 4 (Diapositiva 8) 1. Individualment, responeu les preguntes següents: a) Què és un agent geològic? Com es poden classificar? Són els responsables del processos geològics externs. Aigua i vent. b) Com actuen el vent i l’aigua en el modelatge del paisatge? Erosionant-lo. c) Tota la costa té la mateixa aparença? Quines formacions costaneres coneixeu? Com podem explicar l’origen de cadascuna? Cales i Badies (zones on les roques es més resistent, s’erosionen formant entrants. Caps o promontoris: Arcs naturals(promontoris rocallosos que s’erosionen lateralment. Illots rocallosos (arcs es trenquen i s’enfonsa la seva part superior) Coves (També formades per l’erosió). Exercici 5: (Diapositiva 10,11). DESERTS: Muntanyós o rocallós: Pedregós o reg:
Sorrenc o erg:
TEMA 3 ECOSIST EMES
AP 1: QUÈ ÉS UN ECOSISTEMA: Com a nivell d’organització més complexa a nivell de la matèria viva (els animals i les plantes com estan organitzats) . FORMAT PER: o format per essers vius o l’espai on es troben o La relació que hi ha entre els diferents essers vius i l’espai. Biòtop: Clima, terra, tipus de roques.. etc. Biocenosi: éssers vius. AP 2: ÉSSERS VIUS -Autòtrofs (organismes productors): Converteixen la matèria inorgànica en orgànica(nutrients necessaris per viure).
FOTOSINTESÍ:
La fan les plantes, les algues i alguns bacteris. Hi ha uns orgànuls anomenats cloroplasts que contenen clorofil·la (per això les plantes són verdes) que fan la fotosíntesi: absorbeixen l’aigua, l’energia solar i el Co2 , deixant anar oxigen, creant glucosa per a poder fer la respiració cel·lular.
FITÒPLACTON Són organismes molt petits que es troben al mar i que fan la fotosíntesi. Es troben en zones on la corrent es ascendent.
-Heteròtrofs: No poden fabricar la matèria orgànica, per tant l’han de
aconseguir d’altres éssers vius. o Herbívors : conills o Carnívors : taurons o Omnívors. Humans o Descomponedors: Bacteris
AP. 3: CADENES TRÒFIQUES Formada per diferents nivells tròfics(obtenen l’aliment d’una manera semblants, a baix el tipus) que s’alimenten els uns als altres. Productors: Produeixen el seu propi aliment. Consumidor Primari: S’alimenten de productors. Consumidor Secundari: S’alimenten de consumidors primaris. Consumidor terciari: S’alimenten de secundaris.
Xarxa Tròfica: Formada dues o més cadenes tròfiques connectades entre elles. Representa la relació entre tots els éssers vius en un ecosistema. Les fletxes van cap a l'aliment a on va (el camí que fa l'energia) Piràmide d’energia, es representa el fluix de cada nivell tròfic .De tota l’energia dels productors (100%) no mes s’aprofita el 10%.
Els ecosistemes són sistemes molt delicats. La desaparició de d’un espècie o la introducció d’un organisme que no havia viscut mai en un ecosistema determinat , poden alterar-ne la dinàmica.
Ap. 5: Biomes Unitats constituïdes per comunitats d’organismes que s’han adaptat evolutivament a les mateixes condicions ambientals. Una de les principals diferencies entre els essers vius és on viuen. Dos grans biomes :terrestres i aquàtics. Principals diferencies: Sosteniment (els de terra ens hem d’aguantar drets per mitjans i els del medi aquàtic floten). Desplaçament (els terrestres hem agut de desenvolupar potes o ales i un esquelet per desplaçar-nos i els aquàtics no les necessiten per que l’aigua els desplaça, tenen estructures però no tan complexes). Conservació de l’aigua (tots els éssers vius necessiten aigua, els aquàtics ja estan envoltats d’aigua) Respiració (els organismes aquàtics són capaços de agafar dues molècules d’aigua i agafar l’oxigen, i nosaltres no.)
Ap. 6: EXCERCIS:
EL BOSC TEMPERAT
TEMA 4 TRANSFERÈNCIA D’ENERGIA
1. CALOR I TEMPERATURA Calor: és energia calorífica que va d’un cos a un altre. La unitat de mesura del sistema internacional(S.I) són els joules (J). (1 caloria = 4,184 J).
- Efectes de la calor Pot produir tres efectes sobre el cossos: -
Canvis de temperatura Canvis de mida Canvis d’estat
La calor sempre va dels cossos més calents als cossos més freds. Equilibri tèrmic: és el moment en que dos cossos (que estan en contacte) arriben a la mateixa temperatura. Dilatació: és el procés pel qual un cos s’escalfa i augmenta el seu volum. Contracció: és el procés pel qual un cos es refreda i disminueix el seu volum.
- Moviment molecular El cossos estan formats per molècules. Les molècules quan s’escalfen es mouen. -
En els cossos sòlids les molècules estan fixes. En els líquids les molècules llisquen. En els gasos les molècules es mouen lliurement.
- La temperatura És una magnitud que mesura els graus d’energia calorífica del cos. Es mesura en Kelvins (K) quan parlem del sistema internacional (S.I.) Existeixen altres escales per mesurar-ho. -
Graus Celsius (ºC) Graus Fahrenheit (ºF)
Fahrenheit Símbol: unitat ºF de mesura
Celsius ºC
Kelvin K
Número de divisions
180
100
100
Temperatura fusió de l’aigua Temperatura ebullició aigua Any de descobrimen t
32ºF
0ºC
273K
212ºF
100ºC
373K
1714
1742
1850
Foto científic
Termòmetres
*(full apart) Com passar d’una escala de temperatura a un altre.
Termòmetre És un aparell que mesura la temperatura. Està format per un capil·lar amb alcohol. Com funciona: quan l’alcohol s’escalfa es dilata i puja pel capil·lar. I quan es refreda es contreu i baixa.
2. TRANSMISSIÓ DE LA CALOR Conductors i aïllants: -
Conductors: materials que transmeten molt bé la calor. (Ex: metalls) Aïllant: materials que no transmeten bé la calor. (Ex: fusta, vidre, plàstic...)
Aïllant:
Conductor:
Propagació de la calor: Hi ha tres formes de propagació de la calor: Conducció: és una forma típica dels cossos sòlids i materials de conducció tèrmica. Quan l’extrem d’un conductor tèrmic (un metall) toca la font de calor, la calor es transmet al llarg del conductor. Convecció: és una forma típica dels líquids i gasos. La part que s’escalfa es dilata i puja cap a munt perquè és menys densa, i la part que es refreda es contreu i baixa, creant una corrent de convecció. Radiació: tipus de propagació de la calor que es dona en tots els cossos tinguin l’estat que tinguin (gas, líquid, sòlid)
3. LLUM I SO La llum i el so són ones.
Què és una ona? -
Una ona és una forma de propagació d’energia d’un punt a un altre de l’espai que no va acompanyada de matèria.
-
Freqüència d’ona: es el número d’oscil·lacions per segon. Es mesura en hertz (Hz). Ens diu si es més agut o més greu. Longitud d’ona: és la distancia que hi ha entre dues crestes. Es mesura en metres (m). Si la distancia entre dues crestes es gran, l’ona té una energia petita. Si la distancia és petita, l’energia de l’ona és més gran.
-
La llum es pot propagar en el buit però el so no. El so necessita sempre un medi material per propagar-se (aire, líquid, sòlid).
LA LLUM Com es propaga? -
La llum viatja a 300.000 km/s. La llum sempre es propaga en línia recta. Com més dens sigui el medi, més lenta anirà la llum.
Reflexió
Refracció
Definició
És el canvi de direcció que Canvi de direcció que experimenta un raig de llum experiment un raig de llum en xocar contra una quan passa d’un medi a un superfície. altre que tenen diferent velocitat de propagació.
Imatge
Exemple
Els miralls: - Plans - Esfèrics (còncaus convexos)
Lents (ulleres, microscopis, etc) - Convergents i - Divergents
Mirall: superfície reflectiva que és prou clara com per a formar una imatge. Plans: formats per una superfície plana.
Esfèrics: Els miralls esfèrics són trossos d'esfera (encorbat). Distorsionen la imatge. Poden ser de dos tipus: -
Còncau: la superfície reflectora és la superfície interior. La imatge és més gran. Inverteixen la imatge.
-
Convex: la superfície reflectora és la superfície exterior. La imatge és més petita.
(Còncau – esquerra)
(Convex – dreta)
Lent: sistema òptic format per un medi o un objecte que concentra o dispersa la llum. -
Convergent: aquelles que concentren la llum. Exemple: lent hipermetropia (no veuen de prop), lupa.
-
Divergents: aquelles que dispersen la llum. Exemple: lent de miopia (no veuen de lluny), prismàtic.
Descomposició de la llum La llum blanca està formada de tots els colors. Això ho va descobrir Isaac Newton. Isaac Newton (nascut el 4 de gener de 1643 i mort el 31 de març de 1727)
Objectes de color -
La llum blanca arriba a l’objecte, aquest absorbeix tots el colors menys el clor que reflecteix. (Exemple: tomàquet. Absorbeix tots els colors i reflecteix el vermell)
Objectes negres -
La llum blanca arriba i l’objecte absorbeix tots el colors, i no reflecteix cap.
Objectes blancs -
La llum blanca arriba a l’objecte i l’objecte reflecteix tots el colors.
Còrnia retina Pupil·la Fòvea
Cristal·lí Nervi òptic Iris Conjuntiv a
Humor vitri
La llum travessa la còrnia i passa a traves de la pupil·la (el tamany de la pupil·la depen de la contracció de l’iris). Després travessa el cristal·lí fins arribar a la retina on es forma la imatge. El receptors de la llum envien la
informació al cervell a traves del nervi òptic i el cervell interpreta la imatge i la gira.
EL SO La velocitat de propagació és de 340 m/s. Com més dens és el medi, el so es propaga més ràpidament. Definició Intensitat
To Timbre
Unitat mesura Quantitat Decibels d’energia que (dB) arriba a la nostra orella És la freqüència Hertz (Hz) d’ona El que fa diferenciar 2 sons que tenen la mateixa intensitat i el mateix to
Tipus (exemple) Fort / Fluix
Greu / Agut Diferents tipus de veu, instruments...
Si passem de 60 decibels ja es considera contaminació acústica. L’eco: és la repetició d’un so reflectit en una superfície.
Timpà
Martel l
Enclusa Estrep
Nervi Auditiu Pavelló auricular
Còcl ea
Orella externa
Orella
Orella interna
El so entra pel mitjana pavelló auricular, arriba al timpà que vibra i passa la vibració a la cadena d’ossets (martell, enclusa, estrep). Després la vibració arriba a la còclea on hi ha els receptors. Els receptors passen la informació al cervell a través del nervi auditiu.
TEMA 5 CINEMA
TICA Cinemàtica: Ciència que estudia el moviment dels cossos. El moviment és relatiu, sempre depèn d’un punt de referència(punt per determinar la posició d’un cos, si es mou o no). La posició d’un cos: Punt on es troba un cos. Cos en repòs: Que no canvia de posició respecte el punt de referència. Cos en moviment: Cos que canvia de posició respecte al punt de referència(mòbil) Trajectòria: Camí recorregut per un cos en moviment. Correspondria a la línia que ha seguit el mòbil. (La papallona te la trajectòria corba i la senyora recta, per tant tenen diferent trajectòria).
Desplaçament: Distància que separa el punt final del punt inicial. El desplaçament pot ser zero encara que el mòbil hagi recorregut un espai. Δx= xf - xi Δx: Increment del desplaçament. Xf: Punt final Xi: Punt Inicial.
Espai Recorregut: És la longitud de la línia que marca la trajectòria. Es a dir, ens dona la distància total recorreguda pel mòbil(el que marca el compta kilòmetres)
Velocitat mitjana: Es el desplaçament total que hem fet dividit entre el temps que hem trigat.
V= velocitat mitjana (m/s) E= espai(m) T= Temps(s) (Veure problemes del full)
Acceleració Canvi de velocitat que es produeix en una unitat de temps.
a= (vf – vi) / t a= acceleració (m/s2) vi= velocitat inicial (m/s) vf= velocitat final (m/s) t= temps (s) Si la acceleració és negativa vol dir que el mòbil frena o tira enrere. Si la acceleració es zero , vol dir que el mòbil no canvia la velocitat(no accelera).
TIPUS DE MOVIMENT Hem vist dos tipus de moviment en línia recta:
-Moviment rectilini uniforme(MRU): és un moviment que té una trajectòria en línia recta i una velocitat constant (no varia). - Moviment rectilini uniformement accelerat: moviment que té una trajectòria recta i una acceleració constant.
TEMA 6 FORCES
FORÇA: Es tot allò capaç de modificar l’estat de moviment d’un cos o deformar-lo. Es mesura en Newtons (N) en SI. Per aixecar un 1l d’aigua (1kg) necessitem 10N i per aixecar 100g 1N. Isaac Newton va donar aquesta informació (1647-1727).
Hi ha dos tipus de forces: -Forces de contacte: Són les que actuen si hi ha contacte entre els dos o més cossos. (EX: la força que es fa en colpejar una pilota de tennis).
:
-Forces de distància: Són les que actuen sense que hi hagi contacte entre dos o més cossos. (Ex: la força de la gravetat)
REPRESENTACIÓ DE LA FORÇA:
Mòdul(intensitat, magnitud, valor, mòdul): quantitat de força expressada en newtons. Direcció: és la línia en el qual actua la força. Sentit: Una de les orientacions cap a on va la força.
Que tenen de diferent aquestes línies? Mateixa direcció Mateix sentit Diferent intensitat Diferent punt d’aplicació.
Diferent direcció Mateix sentit Diferent intensitat Diferent direcció Diferent sentit Mateixa intensitat..
EL PES Que és la massa? Es la magnitud que mesura la quantitat de matèria que té un cos. La massa es mesura en kilograms. Què es el pes? Es la magnitud que mesura la força amb que la terra atrau un cos. Es mesura en Newtons.
p=m·g P: pes (N) M: massa (kg) G: gravetat (m/s2)
LA PRESSIÓ És la magnitud que mesura la força d’un cos dividit per la superfície.
P= Pressió. (Pa). F= Força (Pes). (N). S= Superfície. (m2). Un pascal és la pressió d’un Newton per metre quadrat.
Blaise Pascal (1623-1665). -Si la superfície del objecte es gran, la pressió serà més petita. (Raqueta de neu).
-Si la superfície del objecte es petita, la pressió serà més gran.
LA PRESSIÓ DE FLUIDS Els fluids poden ser líquids i gasos. Pressió Hidrostàtica: La pressió que fa l’aigua sobre els cossos. Depèn de la intensitat, de la acceleració de la gravetat, i de l’altura.
P= pressió (Pa) Densitat (kg/m3), 1000kg/m3(densitat aigua)
G: gravetat. (m/s2) H: Altura PROBLEMES PRESSIÓ HIDROSTATICA 1.
Calcula la pressió hidrostàtica que té un objecte que es troba submergit dos metres sota l’aigua.
D: 1000kg/m3
G: 9’8 m/s3 H: 2m P= 1000kg/m3 · 9,8 m/s2 · 2m = 19600 Pa.
LA PRESSIÓ ATMÒSFERICA Es la pressió que fa l’aire sobre qualsevol objecte terrestre (Pa). EXPERIMENT DE TORRICELLI. Evangelista Torricelli (1608- 1647), va omplir de mercuri un tub de vidre(d’1m), el va introduir en un recipient de vidre, i va començar a buidar-se, però sol 76 cm, no del tot, això era perquè la columna de mercuri del tub fa una pressió hidrostàtica a causa del seu pes, i si no puja es a causa de la pressió atmosfèrica de l’aire sobre el mercuri del recipient.
TEMA 7 TREBALL I ENERGIA
TREBALL i ENERGIA Treball(W) d’un força: és una forma de transmissió de l’energia, i es provoca quan apliquem una força a un objecte i fa un desplaçament. Es mesura en joules(J)
W= Treball (joules = N·m) F= Força (N) Δx= Espai recorregut (m)
Energia Capacitat que tenen el cossos per efectuar transformacions en ells mateixos, o bé en uns altres (capacitat de fer un treball). La unitat de mesura són els joules (J), també es pot mesura en calories (cal). Es pot emmagatzemar (en una pila), es pot transportar(cable elèctrica) , transformar(eòlica en elèctrica), transferir (escalfor) , El principi de la conservació d’energia diu “l’energia ni es crea ni es destrueix sinó es transforma,
E. Cinètica L’Energia Cinètica d’un cos depèn de la seva velocitat i la seva massa. Si augmentem la massa al doble la energia cinètica quedarà multiplicada per dos però si augmentem el doble la velocitat la energia cinètica queda multiplicada.
Ec= Energia cinètica. M=massa(Kg) V= Velocitat (m/s)
Energia Potencial Energia que té un cos quan està a certa altura i es deu a la força d’atracció que el planeta fa sobre qualsevol cos.
Ep= Energia Potencial (joules) M= massa (kg) G= gravetat (m/s2) H= altura (m)
Energia Mecànica És la suma de la energia cinètica i la energia potencial que té un objecte.
Em=E. Mecànica Ec= E. Cinètica Ep= E, Potencial.
MANIFESTACIONS DE L’ENERGIA
L’Energia Elèctrica fa funcionar aparells electrònics (mòbil, ordinador). És una energia que s’obté d’altres fonts d’energia, com el Sol, el Vent, el gas o l’Urani. El Sol es la font primària que ens fa estar vius i fa que tot el voltant estigui viu. Les fonts d’energia són el conjunt de recursos existents a l’abast humà, cada font d’energia té una base, la eòlica (el vent), la hidràulica(l’aigua), la solar (el sol), per produir electricitat. Hi ha dos tipus d’energia: renovables i no renovables.
TEMA 8 POWERPOINT DE LA NUTRICIÓ
PRACTIQUES LABORATORI
ELS DIFERENTS MARS Hipòtesi: Volem saber en quin tipus d’aigua amb sal (bàltic, mediterrani, negre) flotarà o no flotarà l’oliva. Crec que en el mar bàltic l’oliva s’enfonsarà. I volem saber com actua el colorat en un glaç de diferents tipus d’aigua (dolça o salada).
Mar Mediterrani
60gr
1l
Mar Negre
120gr
1l
Mar Bàltic
14gr
1l
Material:
Erlenmeyer Cristal·litzador Sal Aigua de l’aixeta Bascula Embut Placa de Petri
Procediment: 1. Agafem la bascula, per saber si la quantitat de sal del mar que hem escollit és la correcta. 2. Afegim la sal a un recipient que contingui 1l d’aigua. 3. Agafem 3 erlenmeyers, a cada recipient i afegirem les diferents quantitats d’aigua amb la diferent sal (la dels mars). 4. Hi tirarem a cadascun l’oliva a veure si flota o no,
Conclusió: Al mar bàltic per la poca quantitat de sal que conté no surarà. Al mar mediterrani per la seva quantitat, ni surarà, ni s’enfonsarà. Al mar negre per la gran quantitat que conte surarà.
Els Gels Hipòtesi: Volem saber quina diferencia hi ha quan hem fiquem colorant a una mescla d’un gel de quan hi hem afegit sal a la mescla.
Material: 2 cubs de gel. Un amb sal l’altre sense. Colorant
Procediment: 1. Agafem i posem els cubs de gel en diferents plaques de petri i observem que passa quan hi afegim colorant
2. Conclusió: La sal crearà esquerdes per on passarà el colorant. En canvi el gel sense sal, el colorant tenyirà el gel però passarà com si fos un filtrador a la part baixa del gel.
PRACTICA 5 TEMPERATURA 1. Comparació aigua i alcohol Introducció: comparem a quants graus Celsius bull l’aigua i a quants bull l’alcohol. Material i mètode: - Termòmetre de mercuri - Erlenmeyer - Fogonet - Aigua - Alcohol Resultat: Temps 0 2 4 6 8 10 12 14
Aigua 25 41 59 78 93 103 103 103
Conclusió L’alcohol te un punt d’ebullició més alt que l’aigua.
Alcohol 25 52 79 85 85 85 85 85
Termòmetre Manual Introducció: Anem a fer un termòmetre manual amb alcohol. Material i mètode: - Alcohol (amb colorant) - Plastilina - Palletes - Ampolla de vidre Resultat:
Conclusió: Aquest termòmetre funciona igual de bé que un industrial, sol faltaria afegir les lletres de les escales (Celsius, Fahrenheit, Kelvin).
CONSTRUCCIÓ D’UN DISC DE NEWTON. Introducció: Volem construir un disc per comprovar que la barreja dels colors llum fan el color blanc. Material i metòde -CD. -Paper. -‘’Canica’’. -Colors, pega, regla, llapis... Agafem un CD que ens sobri a casa, agafem un paper blanc i fem amb la forma del CD la seva silueta i pintem dividint en 7 colors, el peguem al CD peguem una canica en mig i ja esta... Resultat: Al girar el CD amb les barrelles de colors llum dona blanc. Conclusió: Es va veure el color blanc.
LA LLET MÀGICA Introducció: Volem veure l’acció del rentavaixelles en la llet. Material
Llet sencera. Rentaplats Recipients Colorant
Mètode En el recipient hi ha llet, hi afegim colorant de diferents colors. Més tard i afegim el rentavaixelles preferiblement fairy. Resultat Tot el colorant s’ha mesclat per tot el recipient. Conclusió La grassa del sabó actua molt bé, traient tota la grassa de la llet.
PRACTICA 13: Cultiu de microorganismes d’aparells electrònics. Introducció: Cultiu de microorganismes del teclat de l’ordinador i mòbil. Material i mètode: -ordinador. -mòbil . -Placa de petri . -Bastonets d’orelles. Agafem els bastonets i anem tocant els diferents mòbils i ordinador, i fem un sembrat a la placa de petri. Resultat: Han els dos han sortit bacteris i fongs, han sortit més al ordinador. Conclusió: Perquè la porqueria es queda entre les tecles.
PRACTICA 14: Bacteris de la Llet Introducció: Cultiu de microorganismes del teclat de l’ordinador i mòbil. Material i mètode: -Placa de petri. -bastonets d’orelles. -Llet fermentada (14 dies) Conclusió: A la llet hi ha bacteris.
PRACTICA 15: METAMORFOSI Introducció: La metaforsi és el procés mitjançant un objecte
El CUC DE LA FARINA La larva que té forma de cuc surt un ou, la larba es transforma la pupa i de la pupa surt l’adult que es un escarbat,
Capgrossos i Granotes El capgrós surt d’un ou, fa la metamorfosi i es transforma en Granota.
REACCIÓ QUÍMICA Hem fet una reacció química amb Nitrat i iodur de potassi.
ELS SENTITS 1,2
Valoració Personal Aquesta matèria és la que més m’ha agradat, el que més fàcil ha sigut ha sigut el de ecosistemes, i el més difícil el de geomorfologia. Les pràctiques de laboratori han sigut mes o menys divertides, la que més m’ha agradat ha sigut la última la de la reacció química., la que menys ha sigut la de “Qui reacciona més ràpid” se m’ha fet molt avorrida. He après molt, de els animals, les capes de la terra i física (hi ha molta informació), els tipus d’exàmens estaven molt bé: eren curts, però sortia tot el que tenia que sortir. M’ha agradat molt el tracte que la professora ha tingut amb mi, m’ha tractat molt bé i amb molt de respecte, a vegades m’ha dit coses que m’han posat més content que de normal, com que sóc una persona amb molta il·lusió, o que sóc simpàtic. Crec que aquest curs m’he esforçat bastant, e anant seguint totes els temes bé, ja que al final fer al dossier no m’ha costa gaire ja que ho tenia tot imprès. Crec que el millor que e fet en el curs ha sigut la meva millora a classe, ja que abans estava més nerviós per acabarla i ara intento acabar els deures a classe per no tenir-los per a fer a casa. M’agrada més fer les classes amb l’ordinador, el problema es que a l’hora de fer esquemes, gràfics etc. És molt lent. E decidit fer el dossier a paper, perquè com que cada tema te que està imprès el dia de l’examen, ja tenia tot imprès i sol faltava imprimir PowerPoint i pràctiques de laboratori.