A les vuit al Raval by A les vuit al Raval

ALESVUITALRAVAL.ORG

2014 (CC BY-SA 3.0). Autoeditat per A les vuit al raval sense ànim de lucre. Tots els beneficis es destinen a futures reedicions, amb l’únic objectiu de preservar la memòria del que va passar al Raval de Terrassa el maig de 2011. ISBN: 978-84-616-4871-9 Dipòsit Legal: B 13741-2014 Imprès a Rubí (Barcelona) Coordinació: Laia Carbonell, Ian Gehlhaar, Dídac García i Eduard Martín-Borregón Edició: Laia Carbonell Disseny: Ian Gehlhaar Fotografia portada: Sonia Giménez Correcció: Núria Hernàndez i Aida Arias E-mail: alesvuitalraval@gmail.com www.alesvuitalraval.org

RECONEIXEMENT-COMPARTIRIGUAL 3.0 NO ADAPTADA (CC BY-SA 3.0) Sou lliures de: • copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra • fer-ne obres derivades • fer un ús comercial de l’obra Amb les condicions següents: • Reconeixement — Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador (però no d’una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l’ús que feu de l’obra). • Compartir Igual — Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l’obra generada amb una llicència idèntica a aquesta. Entenent que: • Renuncia — Es pot renunciar a alguna d’aquestes condicions si obteniu el permís del titular dels drets d’autor. • Domini Públic — Aquesta llicència no afecta a la situació de l’obra o algun dels seus elements quan es trobi en el domini públic, segons la llei vigent aplicable. • Altres drets — Els drets següents no queden afectats de cap manera per la llicència: - Els vostres drets de repartiment just o ús just; - Els drets morals de l’autor; - Drets que altres persones poden ostentar sobre l’obra o sobre l’ús que se’n fa, com per exemple drets de publicitat o privacitat. Avís — Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra.

A LES VUIT AL RAVAL VA SER ON, DURANT MOLTES TARDES, UN GRUP DE PERSONES ENS REUNÍEM EN ASSEMBLEA PER INTENTAR CANVIAR UN SISTEMA QUE CONTINUA SENSE AGRADAR-NOS. ARA, REPRENEM LA FRASE PER ANOMENAR AQUESTA CAPSA OBERTA D’ON SURTEN EXPERIÈNCIES, IMATGES I REFLEXIONS AL VOLTANT DE L’ACAMPADA I EL 15-M A TERRASSA.

ÍNDEX #ACAMPADATRS. PRIMERA NOCHE EN LA PLAZA

UN MOVIMENT POPULAR QUE HA DESPERTAT CONSCIÈNCIES DIVERSES

FINALS DE MAIG DE 2011

RETALLS DE BLOG*

VIVINT ORGANITZATS/DES. LA REALITAT DES DE DINS DE L’ACAMPADA A TERRASSA

THOSE DAYS, THESE DAYS…

LA POTENCIA DE LA COOPERACIÓN EN LA PLAZA GLOBAL 30 L’ESPERANÇA D’ACONSEGUIR UN SOMNI

CARTA DELS INDIGNATS I INDIGNADES DE TERRASSA

APRENDRE A SUMAR

CONTRADICCIONS 61 EXPLICAR-NOS PER A EXISTIR

VALLPARADÍS: ESPAI DE REFLEXIÓ DEL 15-M

ILUSIÓN, AGONÍA Y A VOLAR 72 QUÈ ÉS EL 15-M? EL 15-M COM A MOVIMENT EMOCIONAL I NEGACIONISTA

15-M. AMB M DE MULTITUD

VERÍ DE PUIG

EL PUNT D’INFLEXIÓ QUE VAIG VIURE A LA PLAÇA DEL POBLE

UNA PEQUEÑA PARTE DE MI 15-M EN TERRASSA 96 EL 15-M O CUANDO EL MALESTAR PARE OSADÍA

105

AUTORIES TEXTOS I IMATGES

110

DOCUMENTAL “A LES VUIT AL RAVAL”

112

Sonia GimĂŠnez

El llibre que tens a les mans no és un resum del que va ser o és el 15-M a Terrassa. El que llegeixes és un seguit de textos escrits a títol personal elaborats per persones que, de maneres diferents van participar a l’acampada davant de l’ajuntament de Terrassa fruit de l’esclat del 15 de maig del 2011 arreu de l’Estat espanyol. És difícil definir què és el 15-M i que ho fes una sola persona no seria coherent amb la filosofia que hi havia darrere les places plenes de gent amb les mans alçades. Aquests textos són algunes de les explicacions possibles d’aquest mosaic d’idees que s’ha anomenat de diferents maneres. Una mostra de l’experiència d’aquest gran nombre de persones que van sortir al carrer mogudes per un sentiment d’injustícia social.

El libro que tienes entre manos no es el resumen de lo que fue o es el 15-M en la ciudad de Terrassa. Lo que lees es un conjunto de textos escritos a título personal elaborados por personas que, de distinta forma, participaron en la acampada delante del ayuntamiento de Terrassa a raíz del 15 de mayo del 2011 en todo el Estado español. Es difícil definir qué es el 15-M, y que lo hiciera una sola persona no sería coherente con la filosofía que había detrás de las plazas llenas de gente alzando sus manos. Estos textos son algunas de las explicaciones posibles de este mosaico de ideas que se ha llamado de distintas formas. Una muestra de la experiencia de este gran número de personas que salieron a la calle movidas por un sentimiento de injusticia social.

#ACAMPADATRS PRIMERA NOCHE EN LA PLAZA Dídac García

Jueves 19 de mayo, primera noche de la #acam-

La mecha ha sido prendida, la sociedad está

padaTRS, dentro de los movimientos sociales

cansada y se ha despertado. Hemos salido a

que se están aconteciendo en España. Son

la calle sin miedo, puesto que somos muchos

las 5:50h de la madrugada, me es imposible

los que no tenemos absolutamente nada que

dormir. Acabo de ser testigo de algo digno de

perder (sin trabajo, sin dinero, sin casa, sin

ser contado. Voy a tratar de escribirlo mientras

futuro…).

me visita el sueño.

En multitud de ciudades, la gente se ha soli-

Todos sabemos la situación económica, social

darizado con la concentración madrileña, a

y política que hay en España actualmente. Tras

destacar Barcelona, donde se reúnen miles de

las manifestaciones del 15 de mayo de este

personas cada día. En Terrassa, no nos hemos

2011 se inició en Madrid la llamada “#acampa-

querido quedar atrás. Desde Twitter surgió la

daSOL”, una concentración en la Puerta del Sol

idea de reunirnos ayer frente al ayuntamiento.

protagonizada por la ciudadanía más indigna-

Treinta y seis horas después, cien personas

da y promovida por las redes sociales.

estábamos allí. Todos con tristes historias que contar, indignados y hastiados por el rumbo de la sociedad.

10 ALESVUITALRAVAL.ORG

Entre los presentes, algunos consiguieron

en la asamblea. Más tarde, la asamblea ha

habilitar una señal WIFI, montaron un equipo

decidido acampar de manera indefinida frente

de sonido e incluso contactamos en directo con

al ayuntamiento para mostrar nuestro apoyo a

la acampada de la capital. Juntos, escuchamos

#acampadaSOL y #acampadaBCN.

historias de recortes, de cómo se antepone el dinero por encima de las personas y otras muchas barbaridades que se están cometiendo en este país. Pensamos que debíamos hacer algo más, así que acordamos reunirnos hoy frente al ayuntamiento a la misma hora. Hoy me ha sido imposible llegar a la hora acordada, pero al llegar me he encontrado unas quinientas personas reunidas. Simplemente por ver tanta gente ya me he quedado gratamente impresionado, pero lo que realmente me ha sorprendido y me ha conmovido hasta el punto de sentir la necesidad de escribir este texto, ha sido lo que ha sucedido a continuación.

Tras la decisión de acampar he ido rápidamente a casa, he cogido una chaqueta, una manta, agua y algo de comer y he vuelto a la plaza para pasar la primera de mis noches aquí. Hay unas 35 tiendas de campaña y dos docenas de personas al raso. Somos protagonistas de algo que puede quedar forjado en la historia. Esta noche he visto a personas creando las bases de algo que puede ser muy importante. He visto gente anónima que, dejando de lado sus ideologías, trabajaba desinteresadamente para y por los demás con el objetivo de reivindicar cambios políticos y disfrutar de una sociedad más digna para todos. Me atrevo a decir que hoy, frente al ayuntamiento, los ciudadanos

La gente ha sabido dejar de lado sus ideologías

han hecho el trabajo que corresponde a la clase

y su condición social y se ha puesto a colabo-

política, y lo mejor es que lo han hecho bien.

rar. Esta noche he visto a personas escuchando a los demás con respeto, trabajando por el bien común, colaborando con el prójimo, con ilusión, anteponiendo la humanidad frente a todo. Ha sido precioso. En cuestión de minutos se ha organizado una asamblea y unas comisiones de trabajo. Cada comisión ha estado reunida un rato y finalmente, se ha

Esta noche he aprendido una valiosa lección: unidos, en movimiento, con creatividad, colaborando, el ser humano es capaz de enfrentarse a cualquier enemigo por grande que este sea. Viernes, 20 mayo de 2011 (6:35h de la mañana).

puesto en común el trabajo de las comisiones

ALESVUITALRAVAL.ORG 11

Dídac García

12 ALESVUITALRAVAL.ORG

Document

UN MOVIMENT POPULAR QUE HA DESPERTAT CONSCIÈNCIES DIVERSES Ariadna Cortés Diari Aterrassa.cat, 30 de maig de 2011

DIVERSITAT L’heterogeneïtat dels indignats és una de les claus de la importància del ‘Moviment del 15-M’. CANVI DE XIP La capacitat d’autogestió i la seva actitud solidària han trencat alguns tòpics sobre la societat. L’han batejat com a ‘Moviment del 15-M’,

a favor d’una democràcia real, van acampar a

però el 15 de maig només va ser el dia en què

la Puerta del Sol. A Barcelona l’acampada va

les espurnes que molta gent portava dins es

començar el dilluns 16 i a Terrassa les primeres

van unir per crear un foc que encara avui no

tendes es van plantar el dimecres 18.

s’ha apagat. Cadascuna de les persones que participen en les protestes té motius diferents per fer-ho, però totes tenen en comú que ja fa

NI-NI’S INVOLUNTARIS

temps que estan indignades. Alguns sempre

Les crítiques, evidentment, no van trigar a

han desconfiat de la representativitat del siste-

aparèixer. Durant aquests dies se n’han dit de

ma polític, d’altres van explotar amb la reforma

tots colors però, de moment, els acampats han

laboral o les retallades en serveis públics i uns

desmuntat el que ja es començava a convertir

quants es troben a l’atur i se senten impotents

en un tòpic: que la majoria de joves pertanyien

per no poder pagar la hipoteca. Però malgrat la

a la generació ni-ni. És cert que molts dels

gran varietat de motius que els han fet sortir al

acampats ni estudien ni treballen, però aquest

carrer, tots tenen clar que només units poden

és precisament un dels motius pels quals

canviar alguna cosa.

estan indignats. “Molts som llicenciats però no

Els primers a reaccionar van ser els madri-

trobem feina”, diu un acampat.

lenys, i ja el dia 15, després de la manifestació ALESVUITALRAVAL.ORG 13

L’individualisme com a valor omnipresent en la nostra societat és un altre dels tòpics que els indignats han fet caure. A les acampades hi ha gent de totes les edats, de diverses ideologies i, fins i tot, amb situacions personals oposades. “Aquí hi ha gent molt diferent, però tots col•laborem d’una manera o altra”, deia divendres un assistent a l’assemblea.

DEMANAR MOLT, O POC? A cada una de les places on hi ha acampades, les respectives assemblees han acordat algunes de les reivindicacions que volen transmetre. En el cas de Terrassa, el document (es pot trobar a acampadatrs.net) és força ambiciós. Els grups de treball de cada àmbit, però, encara treballen en una versió definitiva. Hi ha qui opina que s’hauria d’arribar a un acord de mínims per poder obtenir el suport del màxim nombre de gent possible. D’altres, en canvi, pensen que s’ha de demanar molt per aconseguir alguna cosa. Al tancament d’aquesta edició els indignats estaven decidint si mantenien l’acampada

Terrassa X un forat

una setmana més. El que ja havien aprovat és la celebració d’una assemblea setmanal cada diumenge a les 20h. Passi el que passi, al debat regnava l’optimisme “si mires enrere sempre

LES XIFRES 245 tendes de campanya. Són les que l’organització va comptabilitzar fins ahir al migdia. El diumenge anterior n’hi havia unes 70. 12.000 signatures en suport a l’acampada. Són les que s’havien recollit a Terrassa fins ahir al vespre abans de l’assemblea general.

14 ALESVUITALRAVAL.ORG

que hi ha hagut un canvi ha començat així,

nuació del ‘Moviment del 15-M’. A més, hi ha

des de baix”, deia una assistent a l’assemblea.

grups de treball oberts a tothom sobre diverses

TREBALL I OCI A L’ACAMPADA Des que es van instal•lar les primeres tendes de campanya al Raval de Montserrat, els indignats han organitzat fins a l’últim detall del campament. Les comissions de logística i cuina, per exemple, s’encarreguen que al campament no hi falti res. La de comunicació, de mantenir informats els mitjans i difondre l’acampada a través de les xarxes socials. I la d’organització, d’elaborar propostes de conti-

temàtiques −habitatge, immigració, gènere, etc.− que debaten propostes per incloure al document que recollirà les demandes dels indignats de Terrassa. Però no tot és feina a l’acampada. La comissió d’activitats s’ha encarregat que, qui vulgui, també pugui desconnectar. Cada dia hi ha tallers d’alguna cosa i dissabte es va organitzar un petit festival de música al davant del Mercat de la Independència on van tocar diversos artistes. Ahir a la tarda, a més, hi va haver espectacle de circ. ALESVUITALRAVAL.ORG 15

FINALS DE MAIG DE 2011 Eduard Martín-Borregón

Arribo a casa rebentat, no sé ben bé quina

Tot va començar a les 20h del dimecres 18 de

hora és, vaig directament a l’estudi i premo la

maig al Raval de Montserrat, érem allí per imi-

barra d’espai mentre sec a la cadira. L’ordina-

tació i convicció, per portar les idees del 15-M

dor es desperta, mentre buido les targetes de

i de les acampades a l’àmbit local. Semblava

memòria poso a carregar bateries i repasso els

un miratge que l’endemà es va tornar més real

hashtags #terrassa i #acampadatrs. Fa dies

amb l’acampada Terrassa. Dos dies després

que la situació m’ha superat, no entenc gaire

teníem: un centenar de tendes, connexió wifi

bé què passa però m’hi he sumat amb totes

per tota plaça, un streaming des d’un balcó,

les meves forces. He deixat aparcada la feina,

lones que ens protegien del sol i molta, molta

l’equip de rugby i la vida social per centrar

gent amb ganes de treballar per al comú. La

tots els meus esforços a col•laborar amb un

unió va crear el manifest de Terrassa i la re-

moviment participatiu que està provocant una

f lexió col•lectiva del diumenge 22.

presa de consciència col•lectiva sense precedents a la meva generació.

16 ALESVUITALRAVAL.ORG

El més increïble és la transversalitat del moviment, la curiositat i les ganes de participar

empenyen moltes persones a la plaça. Allà es posen a parlar espontàniament, parlen de política, de canviar la societat i construir noves realitats. Per sobre de tot, flota el respecte i les ganes de treballar, penso que l’autèntica revolució és escoltar-nos els uns als altres com si tothom pogués tenir raó. Sembla que estiguem refent el món des de la plaça i en certa manera ho estem fent. Pensem col•lectivament, confiem en els companys i ignorem tot el que passa fora de les places. Som el centre dels nostres pensaments, sabem que som poderosos, que estem innovant i fent història. La il•lusió i la responsabilitat són presents en cada acció, ingènuament anem construint una alternativa de pensament i d’acció més coherent i sòlida del que ens podem arribar a imaginar. Estic a la comissió de comunicació i m’obsessiona preservar la memòria del que estem vivint, documentar-ho, poder demostrar que tot està passant de veritat i que és real. Gravo les assemblees, entrevisto a tothom que puc i procuro que tot allò destacable que passa a l’acampada quedi enregistrat. Ho faig amb l’esperança d’entendre-ho tot més, de no perdre’m res, de poder repassar el material algun dia i poder-ne extreure conclusions. Però i si no hi haguessin conclusions? I si l’ important no fos el que es diu sinó el tenir un espai on dir-ho? M’adormo. Becaina curta, m’arrossego fins al llit. M’estiro, son profund i reparador, em desperto, carrego el material i vaig cap a la plaça a continuar el somni.

Eduard Martín-Borregón

ALESVUITALRAVAL.ORG 17

RETALLS DE BLOG* *Fragments escrits al blog Anar traient d’en Iago Otero Armengol entre el 20 de maig i el 7 de juny del 2011.

taula, i tant, l’engego. Osti, és Linux, i a més té contrasenya. Continuo escrivint a mà a la llibreta i després ja ho passaré al blog, o allà on sigui. N’arriba un altre, ràdio Kaos sí que podrà emetre, algú hauria d’anar al local a retransmetre. No havia estat mai en una assemblea tan gran. La de Terrassa és la segona acampada més gran de Catalunya (després de Manlleu, s’entén). Acaba de començar. Una estona abans de l’assemblea s’havien reunit diverses comissions. Ara la de logística acaba d’exposar les qüestions principals. La gent del comerç i del mercat ha donat menjar per preparar el dinar i el sopar. Durant el dia ha anat passant molta gent, també per donar menjar i suport. I els forns, que han donat pa. Això no ha de ser violent, si ve la policia, que

A TERRASSA, ASSEMBLEA GENERAL

ens hagin d’arrossegar i demà ens tornarem a trobar aquí.

20/05/2011 Hi ha gent coneguda. Criden consignes antiEn directe des de la plaça de l’Ajuntament de

capitalistes. Comencen les intervencions. Cal

Terrassa, bé, no és estrictament en directe, oi?,

qüestionar la propietat privada, la distribució

no sé com es diria. Els timbalers van convocant

desigual de la riquesa, el paper del diner. La

la gent i van apujant el to del batec col•lectiu.

gent surt amb el micro davant nostre per dir la

Algú s’acosta a la taula on hi ha instal•lats

seva. Tot és culpa d’en Rockefeller júnior, que

els portàtils i els equips de so, quanta gent

és el culpable que tots estiguem així. “Yo no me

som, 504. No, home, al grup del Facebook no,

muevo hasta que ésto se solucione”. Això es

aquí, físicament. Una dona s’apropa i pregunta

una catarsi col•lectiva, indignats anònims. A

si hi ha algun manifest per signar, em sembla

part d’indignat estic emocionat. Aquí cadascú

que no, que és una cosa bastant heterogènia,

s’autoreprestenta. Avui m’han fet fora de la

dic, ahir a la tarda a Barcelona es deia que

feina. Lluitarem pels drets que van aconseguir

circularia més d’un manifest, i no un de sol.

els nostres pares, els nostres avis i els nostres

Arriba un jove, que sembla que hi entén de

besavis. Com van fer al 36, que van estar a punt

dret, el Constitucional sembla que acceptarà la

de tocar el cel amb les mans. Els polítics són

manifestació de demà, vista la mida que està

llops amb pell de be.

adquirint això a la Puerta del Sol. Demano si puc utilitzar un dels portàtils que hi ha a la

18 ALESVUITALRAVAL.ORG

22/05/2011 Diumenge al vespre. Els falciots del Raval anuncien l’assemblea amb els seus crits (també hi ha algun ballester, de ventre pàl•lid) i amb volades vibrants van deixant l’atmosfera de la plaça ben neta d’insectes. Comença l’assemblea. No em puc distreure gaire amb els falciots perquè m’he compromès a fer l’acta. Som-hi.

i que es discuteixen a les comissions inclouen propostes més radicals i ben formulades. Fins i tot hi ha hagut gent que ha treballat per identificar les contradiccions entre les visions pro creixement i les més pròpies del decreixement. Evidentment no tothom comparteix la visió del decreixement. Però a diferència de fa 5 anys, quan l’economia pujava com l’escuma i si parlaves de decreixement semblaves boig, ara bona part de la gent està molt més receptiva a idees radicals. I les mobilitzacions

DUBTES SOBRE LES MOBILITZACIONS

serveixen per això, són una caixa de ressonàn-

06/06/2011

cia d’idees que s’han desenvolupat als marges

Aquesta sèrie de dubtes surt d’un intercanvi de correus amb un amic molt crític amb les

del sistema i que poden esdevenir majoritàries en un moment donat.

acampades (gràcies Jordi).

Política

Heterogeneïtat de propostes

La política és la negociació de visions alter-

La indignació és la cosa transversal, el que ha fet unir la gent. Després d’anar-se acumulant un malestar generalitzat durant molt de temps, una campanya electoral anodina i graponera ha creat les condicions a curt termini perquè això passés (cito Cardús). A partir d’aquí, hi ha diferències notables en les propostes, però això no és un problema ni un motiu per ser pessimistes. A les assemblees, comissions i grups de treball es veuen les contradiccions entre les posicions més reformistes i les que són partidàries d’una autèntica revolució. El manifest que es va aprovar els primers dies de les acampades (el trobareu a “Demanda de mínims” del web d’Acampadabcn) és realment descafeïnat, són les reivindicacions de l’esquerra clàssica sindicalista, bàsicament perquè no es desmantelli l’estat del benestar (també algunes

natives del futur, en la qual diferents tipus de poder (econòmic, social, moral, polític) són mobilitzats per part de diferents actors per fer realitat el seu projecte. Aquesta negociació no es produeix (només) el dia de les eleccions i als parlaments. La concentració de poder econòmic en grans grups empresarials no es decideix a les urnes i, per tant, tampoc es decideix democràticament què ha de produir el mercat, com ho ha de produir i per a qui ho ha de produir. Institucions com el G8, el G20, l’FMI o el Banc Mundial tenen una gran capacitat de presa de decisions, però no són democràtiques. Hi ha moltes decisions que ja estan preses, quan anem a votar. El marc en què es desenvolupa la presa de decisions no compleix unes mínimes garanties per l’entrada de posicions rupturistes.

mesures per la fi dels privilegis de la classe

Des d’aquest punt de vista, l’ideal d’una per-

política i dels banquers). Però a mesura que la

sona - un vot és fal•laç. No estàs en igualtat de

cosa ha anat evolucionant, els documents de

condicions. No és el mateix formar part d’un

treball que corren per les xarxes de distribució

partit nacional o estatal, ben finançat, amb esALESVUITALRAVAL.ORG 19

Ian Gehlhaar

20 ESTADÍSTIQUES ÀGORA VIRTUAL

pais electorals proporcionals, que presentar-te

Un segon abans que esclatés la revolució

amb un grup de ciutadans. Això no vol dir

francesa no estava permès guillotinar reis. Però

que s’hagi de renunciar a les institucions de

ho van fer.

govern democràtic que ja tenim, sinó que hem d’assolir el control popular del poder. Per això les mobilitzacions d’aquests dies no són antipolítiques –i molt menys apolítiques–, sinó contràries a l’estat actual del sistema de democràcia representativa. Cal legislar des del Parlament, però amb una base popular fortíssima al darrere. Alguns amics pensen que, tot i que molts aspectes del marc juridicopolític actual són deplorables, per canviar-lo hem de recórrer a la política institucional. D’acord, però a quines institucions es refereixen? El sou, la masoveria i l’assemblea són institucions perquè regulen la relació entre les persones i en el marc d’aquestes institucions es negocia el poder. Un sistema no el pots canviar només des del propi sistema i amb les mateixes pràctiques i discursos que contribueixen a reproduir-lo, sinó que hi han d’entrar elements marginals. Per posar un exemple, la independència de Catalunya va contra la legalitat estatal, atempta contra el marc juridicopolític estatal, però la legitimitat de l’autodeterminació del poble català hi està per sobre. Un marc que, no cal dir-ho, hereta una gran part d’institucions franquistes com la monarquia, part de l’administració de justícia, l’elit social i econòmica (incloent bona part de la burgesia catalana, que no ens toquin la butxaca, la llengua i el país és igual). Amb això no vull frivolitzar, és evident que jo tinc una llibertat política que els meus pares i avis no van tenir a la meva edat. Però em fot gràcia quan protestem per les sentències unionistes d’un estat que no és el nostre o quan demanem que es reformi una constitució que no és la nostra.

Assemblees A les assemblees d’aquests dies hi ha coses que funcionen i d’altres que no tant (podeu consultar les actes als webs). Entre les que cal millorar jo diria: i) ús excessiu de gestos −com l’aplaudiment mut per assentir, hi ha gent que deu tenir unes agulletes de por, o l’aplaudiment normal per mostrar suport a una intervenció−, cosa que en redueix el valor comunicatiu; ii) influència de la comissió que ha preparat l’ordre del dia i del moderador en el debat; iii) incentiu excessiu a la votació per eufòria i desincentiu a la votació contrària a l’opció majoritària; iv) repetició de temes i de tòpics −n’estem aprenent, això que estem fent és fantàstic, moltes gràcies a tots pel que esteu fent, etcètera− que allarguen les intervencions i que fan els debats interminables; v) bloqueig de decisions que gaudeixen de consens ampli per part d’una minoria −com la decisió sobre l’autodeterminació, en què el bloqueig d’una minoria el dissabte va fer posposar-la a diumenge, quan finalment, alabat sia Déu, es va aprovar−. A les comissions, el procés també pot resultar desgastant perquè prima el que pot i vol anar més hores a la plaça de Catalunya i exclou el que no hi és sempre. Però l’assemblea també ofereix els mecanismes per millorar els punts febles: la comissió que prepara les assemblees és oberta a tothom, es pot decidir que el moderador no opini, es pot demanar que la gent voti amb responsabilitat pel bé del moviment, es poden desincentivar les intervencions pesades i es pot decidir que el llindar per bloquejar una decisió sigui més alt (part d’això està passant). La cultura ALESVUITALRAVAL.ORG 21

assembleària de la majoria de nosaltres és molt

És clar que no tenim l’alternativa dissenyada,

baixa, però practicant-la es pot produir un gran

a diferència del projecte comunista, que ja ho

aprenentatge.

tenia tot previst i va engendrar un monstre,

Ara bé, és cert que no totes les decisions es poden prendre per assemblea, un cert grau de democràcia representativa és inevitable perquè no haguem de dedicar 12 hores al dia a prendre decisions i puguem tenir temps per escriure, cuinar o fotre un clau. En els moviments socials els anarquistes han estat criticats

l’alternativa només la podem imaginar, intuir. Però el que sí que sabem del cert és que el sistema actual és pervers. Es tracta d’imaginar realitats “altres” en el sentit més genuí de la paraula. Control de caps

perquè no es pot pretendre gestionar conurba-

Les mobilitzacions d’aquests dies el que

cions de 5 milions de persones amb estructures

qüestionen és precisament si les institucions

assembleàries. Però és que potser no ens convé

polítiques actuals són l’àgora de la ciutat. Als

crear aquests monstres de població si volem

països on en teoria es garanteixen els drets

viure amb un grau elevat d’autonomia, no?

humans, els mecanismes de control del pensament són molt més sofisticats. No pots pelar

CANVI EN CONDICIONS D’INCERTESA

gent a les places (si no m’equivoco abans d’ahir

07/06/2011

va fer 22 anys de Tiananmen o com s’escrigui),

Resumint, cal acció política, sí, però entenent-la en el sentit ampli que he exposat. La qüestió no és si som o no som optimistes amb relació a si podem canviar el món, sinó si som o no conscients que el canvi és inevitable, i que el sistema que tinguem d’aquí a vint anys pot ser més just i democràtic que l’actual o menys (la idea progressiva que les noves generacions necessàriament estaran millor que les precedents s’ha fet miques). Això dependrà de com es jugui el poder per influir en la direcció,

només fotre algun cop de porra, la resta del control és control de les ments. No crec en el típic personatge malvat que mentre acarona el seu gatet es dedica a prémer tecles per modificar el nostre pensament. Però fixeu-vos sinó en com el llenguatge econòmic està estès a tots els àmbits de la societat: els artistes venen “productes”, el país s’ha de “promocionar”, determinat lloc té un “valor afegit” (mare meva, com odio aquestes dues paraules juntes), Barcelona “ofereix” una “marca”...

la intensitat i sobretot la distribució dels costos

Tenim llibertat d’expressió, sí, però de llibertat

i els beneficis del canvi entre la gent, les classes

de pensament, en tenim? (Això ho va dir un

socials, el gènere, les castes, les regions del

dramaturg famós, em sembla). Tenim la closca

món. Alguns intel•lectuals, que aquests dies

tan curtcircuitada que creiem amb totes les

m’han sorprès per les seves idees conserva-

nostres forces que no hi ha alternativa al món

dores, han dit que com que no tenim la certesa

actual.

que hi hagi una alternativa que funcioni millor que l’actual no ens podem arriscar a fer el salt al buit.

22 ALESVUITALRAVAL.ORG

Sonia Giménez

SOBRE LA CONTINUÏTAT DE LES MOBILITZACIONS

una preparació i si anem posposant la decisió

07/06/2011

no podrem fer-la bé.

Això ho he posat a #àgora de Terrassa fa uns

3. Estic d’acord amb el company que diu que

minuts:

s’ha de parlar del futur del moviment, no de si acampada sí o acampada no. Per tant, això vol

Amics, Us exposo el que penso amb relació a això:

dir plantejar l’assemblea diferent, emmarcar la decisió diferent. I una cosa molt important que penso que el diumenge no es va fer bé: la

1. Les acampades van començar espontània-

moderació s’ha de limitar a moderar, no pot

ment i van servir per mostrar la indignació, per

influir en el curs del debat ni en les votacions.

unir molta gent, per perdre la por i per crear un

Això és cabdal, i també insistir en què no es

espai “alliberat” de deliberació i d’aprenentatge

poden xiular les opinions dels companys. Això

popular per la transformació social.

és sempre un desincentiu a la discrepància, sense la qual no hi ha democràcia.

2. Sobre com continuem les mobilitzacions perquè es vagi consolidant un moviment

4. Finalment, amb relació a l’acte del dia 11 de

social potent. Acampar i dormir a la plaça ha

juny (potser no és aquí el lloc on comentar-ho),

deixat de tenir sentit. A més de l’energia que

no podem ocupar l’ajuntament en nom del

hem de destinar a la gestió del campament, hi

“poble” perquè l’ajuntament “no ens repre-

ha el risc que la gent es divideixi entre els que

senta”. És una bestiesa. Aquest Ajuntament és

prefereixen estar tocant i fumant (a Madrid

totalment legítim. Encara que van votar només

no participen a les assemblees, els hi diuen la

la meitat del cens, van votar 72.000 persones!

Tribu Quechua) i els que estan compromesos

A les assemblees en som 1.000 i representem

amb la feina. A Terrassa passa o passarà una

els que som allà, no el poble. Hem d’anar en

cosa semblant. Per això a Lleida i a Barcelona

compte amb aquest discurs. Totalment d’acord

han decidit deixar de dormir-hi, però conti-

a presentar-nos allà per visualitzar de manera

nua l’ús popular de la plaça amb assemblees

pacífica les divergències i fer acte de presència

periòdiques (tres a la setmana a Barcelona),

a la constitució de l’Ajuntament, fins i tot con-

comissions, etc. Jo sóc partidari d’aquesta opció

vidant-los a venir a l’assemblea o bé proposant

per Terrassa, però amb una data decidida amb

que nosaltres assistim als plens municipals,

antelació perquè la reestructuració requereix

que són públics. ALESVUITALRAVAL.ORG 23

VIVINT ORGANITZATS/DES LA REALITAT DES DE DINS DE L’ACAMPADA A TERRASSA Albert Pérez

Ara fa un any que a la ciutat de Terrassa, als

S’inicià el campament al voltant del Raval

voltants de l’ajuntament, començàrem a

de Montserrat (des d’aquells dies anomenat

plantar tendes... i més tendes... la gent anava

“plaça del Poble”) però va anar creixent pels

venint, decidida, amb la convicció que la unió

carrers més pròxims, sempre tenint en compte

fa la força. Cada dia que passava, més plena es

el pas dels camions per a la càrrega i descàrrega

veia la plaça i els seus voltants, amb la partici-

del Mercat, dels comerços, les terrasses dels

pació de gent ben diversa, de totes edats, però

bars...

amb unes inquietuds comunes i amb un esperit crític i de rebuig cap al sistema econòmic i polític actual.

Arribàrem a més de 200 tendes (fou la tercera acampada en major nombre, després de Madrid i Barcelona). Aquestes s’anaren col•locant

Davant de l’edifici municipal, hi havia l’espai

tenint en compte el dia a dia d’aquests carrers

per la realització de les assemblees i paral•le-

tan cèntrics on hi conviuen habitatges i comer-

lament muntàrem carpes per a la cuina,

ços. La resposta de la ciutadania en general,

magatzem per al material dedicat a la difusió,

els primers dies, va ser molt bona, però quan

espai de comunicació (amb zona wifi), punt de

anaven passant els dies, començaren algunes

trobada i joc per als infants, zona zen...

queixes per part d’uns quants veïns, veïnes

24 ALESVUITALRAVAL.ORG

i comerciants que, amb el seu discurs, deien

se sentís més identificat/da: ja fos en algun

que seguien estant d’acord amb les reivindica-

dels grups de treball que van sorgir (Educació,

cions que plantejàvem, però que els resultava

Sanitat, Habitatge, Democràcia Real, Cultura,

incòmode el fet de conviure amb gent cons-

Gènere...) com en alguna de les comissions

tantment al carrer, que era contraproduent

(logística, cuina, comunicació, accions,

per al seu negoci o per a la imatge que donava

organització, coordinació...) o adreçar-se a

al seu entorn més proper. Es portaren a terme

les assemblees informatives que es feien als

diferents reunions amb representants de

vespres (on es posava en comú el treball dels

l’associació de comerciants i de veïns del

diferents grups, s’informava de convocatòries,

centre, sempre intentant arribar a un consens.

es passava el micro obert...)

La realitat va ser diferent de la de la plaça de Catalunya de Barcelona, ja que allà la distribució de les tendes no va haver de conviure directament amb botigues i veïns, perquè, en aquest cas, eren al centre de la plaça. En el cas de Terrassa, es van haver de fer mans i mànigues per solucionar aquests problemes de convivència amb l’entorn.

La comissió de logística ens encarregàvem de gestionar pròpiament l’acampada, és a dir, de l’organització de la col•locació de les tendes (es van distribuir en diferents zones identificades amb lletres i cada tenda amb el seu número). Al mateix temps, es confeccionà un llistat on s’apuntava la quantitat de gent que hi va participar i un mapa on es veia la distribució

El fet d’acampar als voltants de l’Ajuntament

de tot el campament. D’altra banda, també es

de Terrassa no va ser un fi en si mateix, sinó

va dur a terme la coordinació dels diferents

una eina per tenir un espai real i continu de

espais i/o carpes, assignant el lloc propi de

lluita i de comunicació per poder-se organitzar.

reunió de cada comissió o grup de treball i un

Es va triar l’edifici consistorial com a símbol

horari amb les diferents activitats organitzades.

de poder de la ciutat. Es creà un espai on la

A més, es van aconseguir solucionar les man-

ciutadania es pogués adreçar i implicar-se on

cances que van anar sorgint en el transcurs

Adrià Suárez

ALESVUITALRAVAL.ORG 25

Sonia Giménez

26 ALESVUITALRAVAL.ORG

de les setmanes: material de difusió, per a la

A les assemblees generals dels diumenges,

cuina, estris de neteja, menjar, material per a

entre molts altres punts, també es decidia per

la comunicació... Molta de la gent que passava

consens si es seguia mantenint l’acampada.

pel carrer s’interessava i donava suport a la

En un mes i tres setmanes van sorgir moltes

iniciativa, portant tot tipus d’estris necessa-

iniciatives de lluita i d’organització, algunes

ris, menjar, aportacions econòmiques per a

de les quals han perdurat, però altres s’han

l’autogestió de l’activitat diària, la confecció

difós, per falta d’un referent clar de la gent. Per

de cartells, comunicats, pancartes... Es va crear

tant, és important que el treball sigui visible...

un espai d’estudi i biblioteca, un horari de

s’ha de prendre el carrer! Durant l’hivern és

torns de neteja per zones i un de vigilància

més complicat reunir-se a l’aire lliure, però

durant la nit. Una altra tasca fou la confecció

això no vol dir que es deixin d’organitzar

d’un gran tendal que tapava tota la zona on es

convocatòries i accions concretes als espais

realitzaven les assemblees. En tot moment es

públics. El fet de dormir en una tenda i de

va vetllar perquè el gran espai que es va anar

menjar en grup demostra que realment no són

adquirint estigués net i perquè es mantingués

imprescindibles gaires coses per viure i que

el silenci durant la nit pel bon descans dels

estem immersos/es en un món d’opulència i

veïns/es i campamentistes. També es va buscar

excessives comoditats.

el millor sistema per netejar els estris de cuina i per menjar, així com per adquirir aigua, un punt de llum... Per anar al lavabo, s’utilitzà el que hi ha al pàrquing de sota el Raval, que està obert 24 hores, i es procurà que sempre hi hagués paper higiènic i que es mantingués net (es va arribar a un acord amb els treballadors de l’espai subterrani). L’Ajuntament va anar donant llargues per a la col•locació de lavabos autònoms, fins que al final els van instal•lar, tot

No és necessari acampar permanentment a la via pública perquè inevitablement, hi haurà comerciants i gent més conservadora que es queixarà i serà un clar pretext dels partits polítics per desprestigiar el moviment. El fet d’acampar és una eina que tenim, molt visual, que s’ha de saber utilitzar en els moments que estratègicament es considerin més convenients.

i que van durar pocs dies, perquè un dia, “misteriosament” se’ls van tornar a emportar...

ALESVUITALRAVAL.ORG 27

THOSE DAYS, THESE DAYS… Manuela Frudà

Aquells eren dies en què tot semblava (i era)

l’escenari, treballant des del rerefons “sin pausa

possible, eren dies en què pensàvem que

pero sin prisa”, de qui amb gestos petits però

podíem canviar el món amb les nostres pròpies

contundents vol reformar el sistema passant

mans, amb la nostra força de voluntat, amb

per reformar les consciències de la gent.

les nostres ments joves i les nostres ganes de renovació. Volíem posar un punt i final a les injustícies i les incoherències d’aquest sistema podrit, vell i corrupte, esborrar-ho tot i tornar a començar, aquest cop sense caure en els mateixos errors del sistema que rebutjàvem.

Sobretot, conscienciar la gent que si es vol canviar un sistema violent, opressiu, despòtic, radicalitzat en les seves posicions, presumptuós i ignorant no se n’han d’imitar ni les eines ni les armes, sinó que s’ha d’anar més enllà, buscant la pròpia manera de fer un altre

Aquells eren els dies. Ens ho vam creure tots

món, buscant l’alternativa. L’alternativa a la

perquè, de debò, durant aquells dies a la plaça,

seva violència, a la seva presumpció, a la seva

per primera vegada, respiràvem un aire nou,

ignorància s’ha de respondre amb la no-violèn-

tots anàvem alhora i era aquell moment en

cia, amb consciència de causa, amb cultura i

què t’adonaves i tenies la sensació que tot

intel•ligència.

quedava clar: era un instant perfecte, preciós i bellíssim. Però hi havia tant per canviar, tant per dir, tanta gent que volia dir la seva que ens vam ofegar amb els nostres propis crits. Havia de guanyar la prudència, la calma i la intel•ligència de qui sap que té raó i per això no necessita aixecar la veu, de qui lluita des de darrere de

28 ALESVUITALRAVAL.ORG

Aquesta ha(via) de ser la nostra resposta. I no sempre va ser així. Això ho vaig aprendre allà, a la plaça, perquè vaig veure que actuar de la manera contrària no portava enlloc, ens feia quedar en el mateix punt mort. El conflicte, l’enfrontament directe són mistos que cremen massa ràpid,

no serveixen per a un objectiu a llarg termini,

Ha creat una altra manera. I això m’ho empor-

només serveixen per posar-se al mateix nivell

taré sempre amb mi, més aviat serà la meva

de qui ataquem, i ens fan menys creïbles i

manera de moure’m pel món, de relacio-

menys eficaços.

nar-me, de treballar.

Tot això no significa que el 15-M hagi fracas-

I m’emportaré també aquell moment perfecte

sat, que s’hagi perdut tot. Allà ha sorgit una

en què tot era possible i ens sentíem forts més

intensa xarxa de connexions humanes, que

que mai, capaços de canviar-ho tot. I és que

d’una altra manera no s’hauria pogut generar.

ho érem, no, perdó, és que ho som. Capaços

El 15-M (i la plaça) han sembrat les llavors per

de canviar el món, dia rere dia. I no cridem

a un munt de projectes i això és la seva fita més

sisplau, que no cal. Passat i present ja ens estan

gran: ha començat a dibuixar un altre món,

donant la raó.

teixint relacions impensables.

Mariona Romero

ALESVUITALRAVAL.ORG 29

LA POTENCIA DE LA COOPERACIÓN EN LA PLAZA GLOBAL Arnau Monty

30 ALESVUITALRAVAL.ORG

GENEALOGÍA DE UNA ACAMPADA Y SU MULTIPLICACIÓN. COOPERACIÓN EMERGENTE.

LA AUTOORGANIZACIÓN Y EL PODER DE LAS GENTES. COOPERACIÓN DE LOS CUERPOS.

Todo empezó el 15-M, y quizá antes, con

Después del largo invierno del que venimos,

esa cocción a fuego lento que algunos han

donde horizontes mucho menos ambicio-

llamado indignación, otros crisis económica,

sos eran absolutamente impensables, todas

política y social. Y en el caso de una ciudad

hemos dejado atrás viejos fantasmas para

media como Terrassa, todo ha transcurrido a

empezar un proceso de construcción de lo

velocidades vertiginosas, superando cualquier

común. El cual empieza por la solidaridad de

expectativa a medida que las horas pasa-

los transeúntes, que dejan su granito de arena

ban, los hechos se sucedían y la potencia iba

en esta revolución cercana, que todos quieren

creciendo. Con este texto queremos apuntar

vivir, contribuyendo con comida, materiales,

algunos elementos y ref lexiones en medio de

conocimientos, habilidades y todo cuanto

este torbellino, para intentar extraer algunas

puedan ofrecer; para estar de alguna manera

ideas que puedan servir para el debate que

presentes en lo que hoy ya se ha convertido

se está gestando en la cantidad de espacios

en memoria colectiva. La cooperación está pre-

tomados por la gente, donde atravesamos lo

sente como responsabilidad colectiva, cerebro

imposible, porque se abren escenarios donde

común puesto a trabajar, desde la urgencia y la

se puede pensar y hacer, más allá de lo ahora

necesidad del momento que ya vislumbra hoy

conocido, vivido e imaginado.

aires frescos y nuevos escenarios posibles.

Durante estos apasionantes días, la ciudadanía,

Cuando “todo camina solo”, es cuando te das

sin interlocutores ni representantes, ha toma-

cuenta de la potencia de la cooperación ¿Quién

do la palabra en las plazas, ya bautizadas como

ha hecho esto? ¿Y de dónde sale? Y es que la

“plazas del 15 de mayo”. Cuanta más gente se

autoorganización es absolutamente efectiva

ha ido acercando, mayor ha sido la partici-

en la medida en que cada una encuentra su

pación en los debates, los grupos de trabajo, las

espacio donde estar y donde hacer, apren-

comisiones, las asambleas. Esta multiplicación

diendo en cada momento sobre el proceso,

ha sido exponencial desde el miércoles, día en

y mejorándolo en su fase de maduración.

el que empezó #acampadatrs, coincidiendo con

Un proceso complejo, que se hace apetecible

el desafío a una Junta Electoral Central incapaz

como afirmación: “sí se puede”. Pero también

de comprender ese derecho que teóricamente

aparecen límites procesales de dicha potencia

deben defender: la democracia.

que requieren la invención de nuevas formas de autogobierno en las plazas para continuar abriendo espacios donde la gente no sólo está tomando la palabra, también está responsabilizándose de hacer lo que dice y deseando vivirlo.

ALESVUITALRAVAL.ORG 31

De la nada, veloces aprendizajes colectivos.

la imaginación colectiva. Que la red y la plaza

Después de varios días de puesta en escena

están en simbiosis permanente multiplica

alguien decía: “hoy somos todos jóvenes, ya

también su potencia.

que todos tenemos mucho que aprender”. Es lo que vemos en la plaza día a día, una multiplicación horizontal de la autoformación. Sobre la complejidad de la toma de decisiones, sobre la organización de lo común, sobre las diferencias, sobre lo que significa compartir, sobre la gestión de las cosas de todos y todas, sobre cómo la política se recupera en la plaza, sobre el apoderamiento colectivo, sobre la democracia real.

ENTRE LA PLAZA Y LA RED. COOPERACIÓN Y NUEVOS MEDIOS. “Un Tahrir en cada barrio”, es la frase que cuelga de un balcón de la ciudad. Con la certeza de que las personas que habitamos estos días la calle somos parte de una plaza global, conectada con Sol, y con plaza Cataluña, y con el resto de plazas del mundo, pero también con la permanente retroalimentación de las herramientas tecnopolíticas que permiten estar en la plaza sin estar, organizarnos, comunicarnos y seguir viviendo un continuo feedback con

Adrià Suárez

32 ALESVUITALRAVAL.ORG

Para los que venimos del software libre, esta movilización deviene continuamente código abierto. Todos los contenidos son open data: manifiestos, declaraciones, actas. Todos los espacios de toma de decisión son abiertos en la plaza, y en los foros, y en facebook, y en los pads, y en las webs, y en los blogs, y en la cantidad de herramientas inventadas estos días. La revuelta también es abierta porque es retransmitida en directo 24 horas por los streamings, a través de los hashtags de twitter, de los canales IRC, de las miles de fotos y vídeos que se suben cada hora dando cuerpo a lo que debe ser la revuelta más bien documentada de la historia, donde la comunidad genera los contenidos, con licencias libres, de todas y para todas. También el código de los procesos organizativos continuamente se copia de una plaza a otra, adaptándose a las necesidades singulares de cada lugar, trabajando en permanente revisión colectiva, y modificando sus partes para nuevos prototipos para cada una de las realidades.

Estos días somos testigo y parte de la toma de

nuestros altavoces y la red nuestro amplifica-

la red, de la reapropiación de las herramientas,

dor, el multiplicador de potencia de lo que en-

de la viralidad maquínica de un movimiento

carnan los cuerpos, cooperación para la cons-

en red, global, que nos debe permitir entender

trucción de un nuevo orden constituyente.

y pensar sobre la potencia de las plazas en su dimensión conectada. Por otro lado, es destacable la potencia de la red en la comprensión de los nuevos procesos que ya hoy se están abriendo. Por destacar algunos de los más importantes: la creación de nuevas plataformas que deben y pueden permitir afinar el trabajo y distribuirlo para superar los límites de la actual organización. Lo que está claro es que el proceso está abierto y la transmisión de aprendizajes entre la plaza y la red es permanente.

DEMOCRACIA REAL EN LA PLAZA GLOBAL Y al final volvemos al principio, a ese efecto viral y multiplicador de estos últimos días, donde se forman nuevos campamentos, se desplazan y se extienden por nuevas plazas emergen-

Seguimos experimentando en estos laboratorios que nos hemos inventado, volvemos a pensar en lo imposible, para desafiar el estado de las cosas, para reconstruir entre todas un futuro robado, y para ejercer eso por lo que el 15-M nos llevó hasta aquí: una democracia real que nos permita recuperar y conquistar nuevos derechos para todas. No sabemos como vamos a seguir, pero ya nos lo estamos preguntando. Y aunque #soloeselprincipio y las dificultades serán importantes en el largo camino que nos queda por recorrer, tenemos los conocimientos, las herramientas, la potencia, y un campo enorme de posibilidades para seguir caminando juntas. Y una mera certeza: sabemos que lo haremos.

tes. Las plazas vuelven a ser hoy espacios conquistados por la multitud de ciudadanos y ciudadanas que ya han tomado la palabra y no la van a dejar nunca más en manos de otros. Porque la plazas han sido y seguirán siendo

ALESVUITALRAVAL.ORG 33

Data’n’Press

Núvol d’usuaris de Twitter que segueixen @acampadaTRS i la relació entre ells. Dades del novembre del 2012

ALESVUITALRAVAL.ORG 35

Joana Arribas

INDIGNATMATON 37

L’ESPERANÇA D’ACONSEGUIR UN SOMNI Lluna

Puc dir que amb el títol defineixo el que va

també hi estava acampant. Va ser per això que

significar per mi el 15-M. El dia que vaig acudir

el divendres 20 de maig vàrem quedar amb la

per primer cop a la “plaça del Poble”, la prima-

Nuri per veure què estava passant a la plaça

vera de l’any passat, dins meu es va obrir una

del Poble. D’altra banda, els meus fills, el Dani

porta a l’esperança, l’esperança d’aconseguir

i el Víctor havien demanat la tenda de campa-

justícia social, igualtat verdadera, democràcia

nya a un amic per instal•lar-la al campament.

real, en definitiva, un món millor. El món on

La Marta, que és la filla de la Nuri, ja rondava

tothom hi pugui tenir cabuda.

per allà amb la seva colla.

Ho deuria sentir en algun noticiari o potser

Vàrem seure al mig de la plaça, com feia tot-

o vaig llegir al diari: el 15 de maig de 2011

hom que volia escoltar la paraula del que te-

a la Puerta del Sol de Madrid començava a

nia alguna cosa a dir. Era la paraula del poble,

reunir-se un grup de gent, també a la plaça de

el discurs de la realitat.

Catalunya de Barcelona i, finalment, vaig assabentar-me que al Raval de Montserrat la gent

38 ALESVUITALRAVAL.ORG

Haig de dir que el lema que més em va cridar l’atenció i el que, per mi, defineix la situació

que vàrem viure (i vivim) va ser: “NO HAY

Van començar a sorgir tota mena de comis-

PAN PARA TANTO CHORIZO”. Així, tal com

sions, que si d’educació, que si de sanitat, que

sona, en castellà i contundent. Aquesta és la

si d’organització, que si de logística, que si de

veritat: uns quants s’han quedat amb tot el pa

cuina, que si de... Sincerament, crec que hi ha-

i, al poble, no n’hi ha quedat ni les engrunes.

via ànsies de voler fer moltes coses i arreglar el

La nit del divendres 20 de maig vam decidir quedar-nos a dormir a la tenda la Marta, la Nuri i jo per donar suport a l’acampada, ja que el dissabte era el dia de ref lexió de les eleccions municipals i corria la veu que hi havia perill de desallotjament per part de la policia. Just a les 12 de la nit es varen passejar un quants mossos i policia local, quan van veure que érem gent pacífica es van retirar i nosaltres, els acampats, vàrem dormir tranquil•lament aquella nit. Al principi tot va ser molt emocionant, es vivia un ambient cordial, solidari. A la plaça del Poble tots érem iguals. Les assemblees eren molt interessants. Recordo aquells dies que feia mitja vida a casa i l’altra mitja a la plaça del Poble. Amb la Nuri ens vam comprometre a acudir a totes les assemblees i quedar-nos a dormir el cap de setmana, doncs els altres dies havíem d’anar a treballar.

món massa de pressa. Personalment, vaig estar rumiant si jo també hauria de participar en alguna d’aquestes comissions. Vaig decidir que no, en aquells moments no podia adquirir un ferm compromís amb cap dels temes, em vaig estimar més quedar-me’n al marge i formar part del moviment 15-M acudint a les assemblees i participant en tot allò que estigués al meu abast. En canvi, la Nuri es va comprometre amb la comissió de barris i encara avui en forma part activament. Hi va haver dies que la plaça estava plena, era molt esperançador veure que cada dia hi participava més gent. Recordo el dia que van venir l’Arcadi Oliveres i la Miren Etxezarreta o el dissabte que vam tenir la presència d’en Hördur Torfason per explicar-nos la revolució islandesa i animar-nos a continuar amb el moviment, per dir-nos que “sí que es pot”. Aquell dia també van venir representants

ALESVUITALRAVAL.ORG 39

d’altres ciutats que ens van posar al dia de com

posar-nos d’acord en si deixàvem el carrer i, si

transcorrien els “seus” 15-M. Hi havia els de

era així, quan. Personalment no l’hauria deixat

Madrid, on va néixer el moviment.

mai, el carrer, crec que podríem haver anat a

Un dia a la feina em vaig assabentar que estaven desallotjant la plaça de Catalunya a garrotades i que havien desmantellat el

acampar a Vallparadís, ja que la sensació que tenia era que fèiem nosa, perquè estàvem a les portes de Sant Joan i la Festa Major.

campament. Tot i que va ser un cop dur per

Després d’aixecar el campament la partici-

al moviment, es va demostrar el coratge dels

pació ja no va ser tan dinàmica ni activa. Vam

acampats: aquell mateix dia a la nit, la plaça

participar a la concentració de Barcelona i amb

de Catalunya ja tornava a ser un campament

la Nuri vam acudir el 15 de juliol a Madrid a

15-M.

rebre els “pelegrins” que havien sortit d’arreu

Després ja van pensar a aixecar els campaments a totes les ciutats. I tinc el record de les últimes assemblees interminables per

Dídac García

40 ALESVUITALRAVAL.ORG

de la península per reunir-se allà, a la capital del 15-M. Va ser molt emotiu i commovedor ser a Madrid aquell dia, veure la Puerta del Sol plena com un ou, veure com anaven arribant

pels quatre cantons gent de tot arreu, de tota

el micròfon per dir la seva, aquella placa blava

mena, unida pel clam del 15-M.

on deia que allà on ens trobàvem era la PLAÇA

Em deixo moltes coses, com ara el que va

DEL POBLE i tantes coses més.

passar al Parlament, el dissabte en què es

Sé que hi ha gent treballant per al moviment.

va construir el mur amb caixes davant de

Encara que el 15-M ja no tingui la popularitat

l’ajuntament, les diverses concentracions que

d’aquells dies, hi és. Que el que va passar l’any

s’han convocat a Barcelona, etc. Però el que he

passat només va ser el principi per aconseguir

explicat resumeix una mica el que vaig viure

el món que ens mereixem tots els éssers hu-

aquells dies.

mans: el món de la igualtat, de la justícia, de

Ara, quan passo per davant de l’ajuntament, em vénen els records d’aquells dies, tinc gravat

la llibertat. Un món on n’hi ha per a tothom, només cal repartir equitativament.

a la memòria el campament, com estava organitzat, on teníem plantada la tenda, les veus de les persones que, atrevides, agafaven

ALESVUITALRAVAL.ORG 41

11 DE JUNY

MENTRE ES CONSTITUÏA

42 ALESVUITALRAVAL.ORG

A EL NOU CONSISTORI… El dia 11 de juny del 2011, mentre dins l’Ajuntament de Terrassa es constituïa el nou consistori, a la plaça del poble hi havia centenars de persones exigint una democràcia real. Gent de totes les edats i de diverses condicions van participar en una manifestació pacífica per demostrar el seu descontentament vers les maneres de fer política i demanar una sèrie de canvis. Es va llegir un document elaborat entre tots els grups de treball on es recollien propostes per millorar la societat on vivim. Una carta que recordava que “aquesta és una mobilització oberta a tothom, per crear nous espais de discussió i emprendre el rumb cap a una democràcia real”, i es va fer arribar a les persones que governarien durant els propers quatre anys.

ALESVUITALRAVAL.ORG 43

CARTA DELS INDIGNATS I INDIGNADES DE TERRASSA

Som precaris i precàries, migrants, treballadors i treballadores, estudiants, jubilats i jubilades, aturats i aturades... no provenim de partits polítics ni de grans sindicats. Som persones, totes, unides per denunciar la irresponsable gestió econòmica i social del país per part de polítics i grans corporacions. Són molts els motius per exigir un gir radical en les formes de gestió política i financera: l’atur, la corrupció, l’alt nivell d’empobriment de la societat, la pèrdua de drets socials, la precarietat laboral, etcètera. Per tot això volem que una sola veu s’alci per exigir la reorientació de les polítiques públiques cap a la protecció de l’interès general. Per exigir canvis en la llei electoral, la fi dels privilegis de la classe política, de les pujades dels impostos indiscriminades, de la privatització del sector públic, per la llibertat de moviment i la ciutadania global. Ens hem trobat per mostrar la indignació cap al sistema, com a moltes altres ciutats. Aquesta és una mobilització oberta a tothom, convidem a tots els terrassencs i terrassenques a sumar-se a aquest procés per crear nous espais de discussió i emprendre el rumb cap a una democràcia real. Ha arribat el moment de treure la democràcia al carrer i començar a construir alternatives. Sense participació social i sense democràcia econòmica, la democràcia és dèbil i irreal. Volem, en definitiva, una democràcia real i la volem ja!

44 ALESVUITALRAVAL.ORG

DEMOCRÀCIA REAL I PARTICIPATIVA “NUESTROS SUEÑOS NO CABEN EN VUESTRAS URNAS”, clamen els cartells de les places les darreres setmanes. “Ni en sus cajeros”, afegim. És urgent “democratitzar la democràcia”, amb maneres no clientelistes ni partidistes d’entendre la política i de tractar a la ciutadania. La política, també i sobretot, es fa al carrer; la fa la ciutadania, i no només cada quatre anys. Per això és indispensable facilitar espais i formes de participació de les persones no intermediades ni eclipsades per les institucions. Es vulgui o no, aquests espais ja existien i ara han començat a caminar a pas ferm. És indignant suportar el “teatre de la política”, especialment quan s’apropen les eleccions, per després adonar-se que els grans problemes que afecten la vida de les persones s’eternitzen o no es solucionen. Se’ns ha acabat la paciència: volem democràcia

Per això exigim: • La supressió dels privilegis de la classe política: equiparar el sou dels polítics a la majoria dels ciutadans, eliminar la pensió vitalícia i la remuneració per assistir als plens. • Establir mecanismes efectius que garanteixin la democràcia interna als partits polítics a Terrassa: publicitat i transparència en el finançament dels partits. • Facilitar de manera real la intervenció de persones i entitats al ple.

política, social i econòmica. Per això exigim

• Garantir l’accés al vot a totes les persones

també responsabilitats als poders econòmics

majors de 18 anys residents a Terrassa.

que sembla que no se sentin al•ludits ni interpel•lats. És intolerable respondre a interessos

• Si es formen assemblees de barri o ciuta-

d’accionistes i inversors quan el que està en

danes, que l’Ajuntament n’assumeixi el poder

joc és el present i el futur de tota la societat. I

decisori. Exigim un lloc on poder realitzar

també és intolerable que la classe política ho

aquestes assemblees. L’assemblea ha de tenir

accepti impassible.

representativitat. • Referèndums obligatoris i vinculants a qualsevol decisió que afecti a la majoria de la ciutadania incloses les directrius europees. • Que l’Ajuntament de Terrassa es declari moralment fora de la Constitució espanyola. • Que l’Ajuntament de Terrassa es posicioni moralment a favor de l’autodeterminació. ALESVUITALRAVAL.ORG 45

v Sonia Giménez

46 ALESVUITALRAVAL.ORG

SERVEIS PÚBLICS S’estan retallant els pressupostos destinats a la nostra salut, educació i altres drets socials aconseguits històricament amb l’excusa del dèficit pressupostari. D’altra banda, l’Estat ha destinat unes partides de fons públics a bancs i caixes per rescatar-los de la crisi econòmica que han creat les seves polítiques econòmiques. Per això exigim: • Posicionament actiu de l’Ajuntament en contra de les retallades socials. • Evitar, en la mesura del possible, qualsevol retallada dels serveis públics de la ciutat. • La no-externalització per part de l’Ajuntament dels serveis socials, per evitar la subcontractació a empreses privades i treballar per remunicipalitzar els serveis municipals que estan en mans d’empreses privades o de consorcis.

ALESVUITALRAVAL.ORG 47

EDUCACIÓ • Garantir i augmentar la dotació d’ajuts a les

• Garantir que les aportacions econòmiques

famílies amb infants i joves en situació de

municipals a nivell d’educació s’adrecin exclu-

vulnerabilitat (ajuts econòmics per a material

sivament als centres públics.

educatiu, menjadors, sortides escolars, reforç educatiu, entre d’altres). • Educació gratuïta per a tothom. • Donar solució definitiva a la manca d’espais adequats dels centres educatius que estan en procés d’obra (barracons), garantir disponi-

• Preservar el finançament públic de les entitats d’educació no formal, augmentar els recursos econòmics de les entitats que més ho necessiten a través de convenis, beques i subvencions per tal d’esdevenir espais d’inclusió i cohesió social reals.

bilitat dels espais públics ja existents, sovint

• Fer polítiques efectives i compromeses con-

infrautilitzats, per a les entitats d’educació no

tra la segregació escolar.

formal de la ciutat.

• Revisar els criteris de repartiment de l’alum-

• Fomentar la utilització més intensiva dels

nat tenint en compte el grau de singularitat

equipaments públics (escoles, centres cívics,

dels centres consultant i fent partícips: el

etc.) per part de les famílies i de la resta

Consell Escolar de cada centre, el claustre, les

d’agents educatius del territori.

AMPES, les entitats d’educació no formal i les

• Garantir el funcionament de les escoles bres-

entitats estudiantils.

sol en les millors condicions possibles.

SANITAT • Ja que Mútua de Terrassa i l’Hospital de

• Que es proposin alternatives per solucionar

Terrassa reben fons públics, impedir el tan-

els problemes de les llistes d’espera en sanitat.

cament de llits i plantes per oferir un servei públic i de qualitat a la població. • Garantir que tots els centres d’atenció primària de Terrassa estiguin oberts tot el dia i durant els mesos d’estiu. • Obligar els centres sanitaris a substituir el personal de baixa o de vacances.

48 ALESVUITALRAVAL.ORG

• Obligar a dir als centres sanitaris quines són les esperes que hi ha per intervenció. • Garantir que la informació de qualsevol retallada que es pretengui dur a terme en sanitat sigui pública i accessible per a tothom.

Sonia Giménez

CIUTAT SENSE FRONTERES Com totes les persones, el col•lectiu d’immigrades se sent indignat amb les polítiques de discriminació i exclusió social, a banda del patiment del racisme i la xenofòbia institucional existent. Per tant, exigim el següent: • El posicionament per part de l’Ajuntament. Fi de les batudes contra les immigrades i reconeixement del dret a la lliure circulació de les persones tot actuant en conseqüència. • El compromís per part de l’Ajuntament que no hi haurà cap denúncia de situacions irregulars. • La garantia del compliment de les declaracions universals dels drets humans cívics, polítics, socials i culturals. • La garantia de la igualtat en oportunitats a l’hora d’accedir a un treball digne, habitatge, sanitat, educació... • L’acceleració i facilitat en el procés d’arrelament social i laboral. • El dret d’empadronament de totes les persones que viuen a la ciutat. • Un espai físic de trobada intercultural que faciliti el procés d’integració, organització i unitat del poble.

ALESVUITALRAVAL.ORG 49

HABITATGE L’accés a l’habitatge, que és un dret fonamen-

• Posar el servei jurídic de l’Ajuntament

tal, ni està garantit ni està facilitat, ans al

gratuïtament al servei de les famílies desno-

contrari, la classe política encobreix els que ens

nades i convertir el servei d’assessorament

fan fora de casa i que pretenen fer negoci amb

d’habitatge en un veritable instrument de me-

aquest dret.

diació i acompanyament de la ciutadania de

L’atenció al dret a l’habitatge és un indicador clau de desigualtat social i a Terrassa anem per molt mal camí. L’Ajuntament, en comptes

manera coordinada amb la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) i altres agents implicats.

d’afrontar el problema amb valentia, amaga el

• Fer d’intermediari amb les entitats bancàries

cap sota l’ala, fins i tot ignora el teixit social de

sempre a favor dels interessos dels desno-

la ciutat que ha alçat la veu contra la vulne-

nats, per impedir la pèrdua de l’habitatge dels

ració sistemàtica del dret a l’habitatge (cas de la

ciutadans i ciutadanes aconseguint mesures

problemàtica hipotecària i els desnonaments).

viables: dació en pagament, règim de lloguer

Per això exigim: • Que l’Ajuntament es declari ciutat lliure de desnonaments i actuï conseqüentment per evitar aquesta situació.

social en els habitatges gestionats per l’Ajuntament... • Que l’Ajuntament reapropiï els pisos en desús de Terrassa i que els posi al parc públic de lloguer a preu baix-social per a les famílies en

• Que la policia municipal no intervingui per

situació de precarietat o els doni una funció

ordre de l’Ajuntament en els desnonaments i

social.

desallotjaments. • Que l’okupació d’edificis deshabitats no sigui considerat un delicte.

50 ALESVUITALRAVAL.ORG

• Convertir el sòl municipal en sòl públic i fer-ne un ús social.

v Sonia Giménez

ALESVUITALRAVAL.ORG 51

CRISI I DRETS SOCIALS Els dèficits que genera el sistema polític afecten

• Crear un observatori de drets socials amb pro-

tots els àmbits de la societat i és necessari

fessionals externes i imparcials que recoma-

repensar els mecanismes i dinàmiques instau-

nin mesures i que les seves propostes siguin

rades per millorar i transformar la democràcia

vinculants.

que tenim. • Habilitar i facilitar l’accés a totes les persones Per això exigim: • El posicionament actiu per part de l’ Ajunta-

amb necessitats especials per poder equiparar els seus drets als de la resta dels ciutadans.

ment en contra de la reforma laboral i de la

• El posicionament de l’Ajuntament sobre

reforma de pensions.

el dret a l’avortament-contracepció lliure i

• El repartiment del treball en l’àmbit públic

gratuïta a la Seguretat Social.

i el foment de les reduccions de jornada i la

• Contemplació de les necessitats dels infants:

conciliació laboral sense reducció de sou, fins

ajuts públics per a la criança dels infants.

que s’elimini l’atur. • El reconeixement i el suport institucional • L’establiment d’un subsidi que cobreixi les ne-

de tots els models familiars: monoparentals,

cessitats bàsiques dels aturats de llarga durada.

homosexuals, heterosexuals, etc.

• El transport i l’educació gratuïta per als atu-

• Aturar la repressió dels moviments socials.

rats de llarga durada. • Garantir el pressupost necessari perquè la • Proporcionar ajudes a persones en situació de

regidoria de gènere pugui ampliar la seva tas-

risc social.

ca al servei de la promoció, formació i inserció laboral de les dones i, en especial, de les dones víctimes de la violència de gènere.

Sonia Giménez

52 ALESVUITALRAVAL.ORG

Infraestructures:

Cultura i coneixement lliure:

• Foment real de l’eficiència i estalvi energètic

• Que tots els continguts generats als mitjans

tant a serveis municipals com a equipaments.

de comunicació i institucions públiques siguin

• Instaurar el transport públic sostenible i

oberts i de lliure accés.

que cobreixi les necessitats dels ciutadans,

• Ús del programari lliure en les institucions

tanmateix, habilitar més carrils bici.

i espais públics per adequar-les a l’era digital

• Urbanisme participatiu i transparent. Medi ambient: • Promoure el consum responsable, de proximitat, les cooperatives i el troc, per aconseguir un decreixement econòmic. • Apostar per les energies renovables. • Ús de teràpies naturals en la sanitat pública.

amb costos sostenibles. • Suport i foment a les infraestructures de telecomunicacions obertes i lliures. • Administració oberta (Open data) en tots els aspectes de la política municipal. • Intervenir i participar en el model de gestió cultural a través de la ciutadania i artistes. • Transparència i accessibilitat en la gestió de recursos culturals.

Sonia Giménez

• Facilitar l’accés a persones creatives i artistes als equipaments municipals culturals.

ALESVUITALRAVAL.ORG 53

Roser Salas

APRENDRE A SUMAR Ian Gehlhaar

56 ALESVUITALRAVAL.ORG

De camí a la feina descobreixo unes tendes

M’imagino que d’això és tracta, deixar de ban-

noves. Un gerani de flors vermelles. Pancartes

da els prejudicis i tenir la voluntat d’avançar

i llençols plens de cinisme. El diari desinforma

plegats. Tan sols es tracta de sumar, penso.

i tinc curiositat. M’apropo a la següent assemblea, és primavera. El terra és dur i el cul em fa mal al cap de tres hores d’escoltar vivències i crítiques. No dic res, només escolto. Decideixo sumar-m’hi i engego la càmera.

Enregistro una altra assemblea. Escolto una dona gran que ha tornat a viure amb els seus pares perquè el banc li ha pres tot i haurà de treballar tota la vida per saldar el deute. Dissenyo uns adhesius on surten una rata i

L’Alba busca un càmera per fer una recerca

un escarabat amb l’eslògan “Jo també estic

d’indignats pels carrers de Terrassa. No la conec

indignada”. Conec l’Edu, amb qui decidim fer

de res, no sé quina cara fa. Mentre espero el

un documental. Entrevista a Arcadi Oliveres.

primer dia penso que li hauria d’haver dit el

Entrevista als grups de música que participen

color de la meva samarreta o que m’hauria

al Minifest: Lluís Bòria, Che Sudaka i Cabaret

d’haver posat una flor a la solapa, ric. Al cap

Misèria entre d’altres. M’encanta el “Baixi,

d’una estona veig una noia que fa una cara

baixi, baixi...” de la cançó Escales avall.

semblant a la meva, també riu, i suposo que ella també ha pensat en la flor a la solapa. Gravo l’assemblea. Amb el Cunill i la Núria, trobem gent indignada de totes les edats. “Els bancs ens roben i els governs ens enganyen.”

L’Àlex proposa a tota la gentada que hi ha a l’assemblea que estiguem en silenci durant un minut, ho fem. Un calfred a la nuca. Enregistro conferències vàries, una editorial de Madrid, gent d’altres acampades d’Espanya. Faig un

Hi ha tanta gent a l’assemblea d’avui que és

pòster per a la comissió de barris i m’adono que

impossible gravar-los a tots amb la càmera. Des

encara no he dit res en veu alta a l’assemblea.

d’aquell moment la idea abstracta del 15-M

Conec la Laia amb qui fem l’Àgora Papers

desapareix per col•lidir amb la realitat i, per mi,

juntament amb altres col•laboradors. Molta de

esdevé en un grup de gent diversa que té ganes

la propaganda que es realitza té una estètica

d’aprendre a sumar. Penso que tinc sort de no

“grunge” i considero que la publicació ha de te-

haver-me hipotecat.

nir un disseny neutre, per arribar a gent de tot

Faig un cartell a partir d’una idea de l’Alba: “Aquest establiment romandrà indignat fins que no s’estableixi una democràcia real.” Gravo la comissió d’organització. Conec l’Adrià, fotògraf i dissenyador que va fer el logotip del

tipus. La Laia anima un munt de gent a col•laborar en el següent número i Hördur Torfason somriu mentre tradueixen les seves paraules. Em fan mal els dits de plegar els Àgora Papers. Gravo la plaça.

15-M Terrassa. Els arxius són públics a l’Àgora

A les assemblees enregistro plànols cada cop

virtual i, tot i que no és del meu estil, decideixo

més buits i els grups de treball es dissolen poc

fer pòsters i adhesius seguint la seva línia.

a poc. Participo en l’exposició “Les pedres”

ALESVUITALRAVAL.ORG 57

Sonia Giménez

juntament amb l’Aldo, la Roser i el Juan Carlos,

Em poso una camisa amb les sigles FMI, un es-

on descobreixo l’indescriptible, irracional i

curadents i ensenyo als nens a moure la pilota

injustificat terror que paralitza ciutats senceres.

dels bancs a l’estat i de l’estat al poble. Ho apre-

Dins meu hi ha la por a la pròpia por i, a la

nen ràpid, no és gaire complicat. Em fan mal

plaça, la por a les pròpies idees. Al Xavi li

els dits de plegar el quart i últim Àgorapapers.

encanten els pòsters que li he enviat per a un cicle de cinema i educació i, amb l’Edu, gravem com l’acampada resisteix una forta tempesta. Olor de terra mullada.

Enregistro els grups de música i els artistes que participen. Amb la Lavínia dibuixo a terra la paraula FUTUR i nens i adults hi pinten a dins el que volen. Amb el Dani preparem un pedes-

L’home de la xurreria de davant del mercat

tal i un megàfon, per allò de “algú ho havia de

em diu que podem agafar l’electricitat del seu

dir”, però poca gent diu res. M’encanta anar a

comerç i endollem un equip de so. Des del

xerrar amb el Pep, el Jordi, la Lavínia i el Dani.

grup de cultura organitzem l’Indignart, on

Trobem idees. Poso un ànec negre sobre fons

faig una instal•lació precària amb una caixa

groc com a perfil del GT Cultura a les xarxes

de cartró, tres pots etiquetats amb “banc, estat

socials i llanço una proposta de logotip nou pel

i poble” i una pilota amb la paraula “deute”.

15-M-TRS. Ja no és primavera, fa fred.

58 ALESVUITALRAVAL.ORG

Un taller s’allarga tant que deixo de gravar perquè no hi ha suficient llum al pati de Minyons. Amb la Lavínia i el Dani diem de fer una barbacoa a la zona blava del centre de la ciutat. Proposo d’anar a l’Atur i portar esmorzar per a la gent que fa cua. Sense pamflets indignats ni discursos, només anar a esmorzar. Apago la càmera. Em truca l’Edu per quedar un dia i visionar les 1.000 hores enregistrades. No tinc temps. Mentre escric aquestes paraules m’adono que mai he dit res en veu alta a cap assemblea i que la Núria i l’Aida tindran feina a corregir-les. Les paraules. Penso en que he après a sumar.

ALESVUITALRAVAL.ORG 59

Un any del 15-M. Com des del primer minut,

que costés de creure. Tants anys d’assemblees

només em vénen sensacions contradictòries.

d’entre 10 i 30 persones i ara s’ajuntaven més

Recordo com, un cop retornat d’uns anys vivint en una altra ciutat, vaig començar a retrobar-me amb els amics i companys de mogudes i militàncies diverses uns mesos

de mil cada dos dies a la plaça de l’Ajuntament de Terrassa. Però pocs dies més tard, a una de les manifestacions grans a Barcelona, jo cridava: “Així comença la revolució!”

abans del 15-M. Després d’un temps llarg de

Les noves tecnologies eren la base de la nova

desconnexió quasi total amb els moviments

revolució? Doncs suposo que ni sí ni no.

socials, vaig haver d’aprendre coses noves, i re-

Aquestes dues suposicions són simples exem-

cordar-ne d’altres oblidades i, de mica en mica,

ples de realitats que durant diverses setmanes

anar omplint de nou el foradet que havia

s’anaren succeint de manera desenfrenada. En

deixat en marxar.

l’àmbit personal, jo em vaig fer un fart de reba-

No sé ben bé quin dia devia ser... posem per cas

tre’m constantment creences, idees i vivències que naixien, creixien i morien a una velocitat

CONTRAD

el 10 de maig, prenent unes birretes al carreró

del darrera de l’Ateneu Candela, un centre so-

inusitada durant aquelles primeres setmanes

cial de Terrassa, els hi discutia als meus amics

posteriors al 15-M. Sens dubte, la vivència més

com les noves tecnologies no eren de fet una

plaent de totes, va ser la de participar del naixe-

eina de transformació política. Aquesta va ser

ment i creixement de l’acampada de Terrassa,

una de les primeres contradiccions importants

amb les seves assemblees, xerrades, dinars i

que vaig viure arran del 15-M, quan cinc dies

sopars col•lectius i tota la pesca. No sé com re-

després de les birretes jo estava posseït mirant

sumir-ho, però la intensitat d’una vida política

Twitter (que desconeixia fins el dia abans) i

comunitària compartida amb cadascuna de les

convençut que gràcies a cadascuna de les 100

persones que ens creuàvem en aquell espai,

piulades que entraven per segon a la #spanish-

sentint per uns dies que els espais, les lluites,

revolution ja no es podia parar el canvi.

els desitjos, les victòries, la cuina, la feina, la

Una altra de les contradiccions importants que vaig tenir va ser quan, posem per cas el 25 de maig, parlava amb una amiga i li deia que el que estava passant no era la revolució... tot i 60 ALESVUITALRAVAL.ORG

neteja, la discussió i tot plegat eren experiències comunes i compartides; feia que miréssim el nostre voltant amb uns altres ulls. Miràvem cap al present i al futur amb aquells altres ulls.

No tinc cap dubte que per a mi allò va ser, fins

arran del 15-M seria la legitimació dels canvis

ara i qui sap fins quan, el més semblant a una

en el sistema polític i econòmic, fins ara només

revolució.

hem pogut comprovar que ha passat a ser la

Però es va morir l’acampada del 15-M? Es va morir el 15-M? Més contradiccions. No vull pensar que han mort, tot i que potser sí, i ara sigui una altra cosa. Un fet està clar, tot allò que ens va llançar al carrer el 15-M d’ara fa un any, és avui encara més present. Molt més present. La fal•làcia PPSOE governa amb majoria absoluta obtinguda d’una llei electoral ridícula, i fa ús d’aquest poder per instaurar un Estat cada cop més dictatorial, i no ho dic de manera pamfletària.

legitimació de l’agreujament de la repressió policial i la pressió del sistema. Les càrregues i detencions i l’ús d’armes de repressió desaparegudes d’Espanya com gasos lacrimògens i d’altres són justificades ara pels representants de la política oficial contra la gent gran, joves menors d’edat i el conjunt general de manifestants sigui quina sigui l’actitud que demostren en la seva repulsa al sistema establert. La resistència pacífica a “l’autoritat” (“autoritat” infiltrada, armada, violenta, paramilitaritzada

Guille Tambu

DICCIONS -S’elimina la sanitat pública i gratuïta, tots

de civil o no identificable) és considerada ara

pagarem cada cop més com més malalts

un acte d’atemptat a l’autoritat.

estiguem. Les persones immigrants i una part important de la població espanyola “legal” (joves que no hagin cotitzat) perden l’assistència gratuïta.

És a dir, el 15-M tal com va ser, és un acte antisistema que representa sistemàticament un atemptat contra l’autoritat, i segons quina de les seves expressions poden ser considerades

-Les retallades s’estenen per educació i cultura

actes de terrorisme. Tots aquells que vam

també, mentre creix la partida pressupostària

participar i participem del 15-M, som “atempta-

de despeses militars.

dors contra l’autoritat” susceptibles de ser cas-

-La repressió policial deixa de ser selectiva com era fins ara, i passa a ser massiva. Si en algun moment vam pensar que la participació generalitzada de la població en actes de protesta política dins del moviment sorgit

tigats a garrotades o empresonats i, segons el discurs oficial, potencialment terroristes. Us recordeu del nen d’uns vuit anys que va parlar a l’assemblea? Sí, sí, aquell nen “atemptador”. Un veritable perill social i atacant de les “forces de l’ordre”, que segons alguns practica “tècniques ALESVUITALRAVAL.ORG 61

*DIARIO PÚBLICO - 11/04/2012

“Interior considerará la resistencia pasiva un atentado a la autoridad”

Eduard Martín-Borregón

62 ALESVUITALRAVAL.ORG

de guerrilla urbana” *. Tot i ser quasi-terrorista, em va fer saltar les llàgrimes quan deia que per fi la gent gran l’escoltava... Tornant a terra, no és això definitivament una dictadura? Una dictadura que paga amb les retallades socials els rescats dels bancs mafiosos i especuladors. Avui ja no es viu aquella unitat idíl•lica que vam viure els primers dies del moviment. I suposo que és normal. El 15-M va tenir molt d’espontani i massiu quant a participació ciutadana. Quelcom semblant a les assembles d’Argentina del 2001, de les quals avui no en queda quasi ni rastre. Això no vol dir que abans no hi hagués hagut gent treballant en camps alternatius de la política, però és clar que ningú va planificar el 15-M, i que per tant, “no és de ningú”. Per la mateixa raó, possiblement el 15-M no fou res més enllà del que va ser: un conjunt de manifestacions populars simultànies. I, per tant, no hauríem de pretendre que segueixi sent quelcom amb el mateix nom o amb la mateixa forma. Personalment crec que ens ha de servir per saber veure que és possible lluitar junts per canviar aspectes de la nostra societat, i sobretot, saber que tota aquella gent que volem un canvi no estem sols, i que tenim tot el dret del món de demanar-lo i construir-lo. Un dels exemples més clarividents d’això ha estat la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Segur que d’aquest text ple de contradiccions en sortiran de noves que ben aviat em faran veure amb ulls diferents el que avui he escrit, i tant de bo segueixi sent així per molt de temps! Fins aviat!

ALESVUITALRAVAL.ORG 63

EXPLICAR-NOS PER A EXISTIR Laia Carbonell

El meu primer contacte en directe amb el 15-M

amb diner públic els mateixos bancs que ens

va ser a l’acampada de plaça Catalunya, on

havien conduït a la crisi econòmica.

vaig poder llegir en cartells i pancartes allò que ja feia temps que pensava: “Error del sistema”, “Desinstalando democràcia”, “No hay pan para tanto chorizo”... De sobte vaig descobrir un espai on es mostrava, sense cinisme, l’enuig amb el present i el futur que vèiem venir. Però va ser quan vaig conèixer la Jana, una infermera a l’atur que participava en el grup d’accions, que vaig començar a prendre part activa a les assemblees i manifestacions que es duien a terme a Terrassa, la ciutat on en aquell moment vivia.

Vaig pensar que la manera com podia col•laborar-hi era a través de la comissió de comunicació i així va ser com vaig començar a assistir a les reunions. Recordo especialment la primera, on van sorgir moltes propostes, gairebé tantes com persones hi havia a la reunió. La gran majoria no es van poder tirar endavant, però allà vaig assistir a un debat interessantíssim sobre com volíem ser representades en els mitjans de comunicació en un exercici personal de desaprenentatge de bona part del que havia adquirit en la meva experiència

Recordo la primera assemblea general a què

en mitjans de comunicació i a la facultat de

vaig assistir amb el Raval de Montserrat ple

periodisme. Vàrem acordar que ningú podia fer

a vessar. Allà vaig sentir parlar la Plataforma

declaracions en nom del 15-M perquè faltaria

d’Afectats per la Hipoteca, vaig escoltar la si-

a la idea de representativitat que hi havia al

tuació sanitària que explicaven les treballa-

darrera del propi moviment.

dores de la Mútua i l’Hospital de Terrassa i, sobretot, vaig adonar-me que hi havia molta gent que s’havia començat a organitzar en diferents comissions per canalitzar tota aquesta energia i indignació que sorgia de veure com es retallava en despesa social però es rescatava 64 ALESVUITALRAVAL.ORG

Precisament aquesta ref lexió estava directament relacionada amb una de les frases més cridada a les places: “Que no, que no, que no ens representen!” Així, de la mateixa manera que ens adonàvem del problema de repre-

sentació que hi havia entre la classe política

Pel que fa a la xarxa, la comunicació anava

i la ciutadania, era incoherent que escollís-

molt fluida, i si hom era usuària habitual de

sim alguna persona per parlar en nom de

Facebook, Twitter i l’Àgora virtual* podia assa-

totes; preníem consciència de la riquesa de la

bentar-se fàcilment de totes les activitats que

pluralitat que integràvem i a l’hora no volíem

hi havia programades, i que eren un munt. Tot

seguir reproduint esquemes ni patrons que ens

i així, em va semblar que hi havia molta gent

havien demostrat ser incomplerts.

que venia a les assemblees o que simpatitzava

Així doncs, quan a la ràdio i a la televisió municipals es van fer programes sobre el 15-M, hi va anar sempre més d’una persona i mai com a representants de les indignades de Terrassa, sinó com a participants i sempre a títol personal.

amb l’acampada però que no tenia temps d’esbrinar per internet quines xerrades o reunions hi hauria durant la setmana següent, de manera que podia ser d’utilitat una petita publicació setmanal en paper explicant què havia succeït i quins esdeveniments hi havia previstos.

ALESVUITALRAVAL.ORG 65

Va ser per aquest motiu que va sorgir la idea

#agenda: calendari d’activitats, reunions i

d’engegar l’Àgorapapers. Una petita revista

assemblees convocades.

que va tenir quatre números de vida i que va néixer amb l’objectiu de divulgar i informar sobre el que passava a la plaça del Poble i als barris en relació amb el 15-M. En un moment que la premsa treia cada dia informació sobre el moviment i moltes columnes tractaven el tema des de diferents ideologies i plataformes, valia la pena que també expliquéssim les coses a la nostra manera a través dels nostres propis mitjans. En Ian Gehlhaar feia tota la feina de disseny i maquetació i, pel que fa a la correcció lingüística, eren l’Aida Arias i la Núria Hernàndez les qui se n’encarregaven. A més, els textos els escrivia gent diferent cada setmana: la Núria Casanovas, la Maria Boncompte, el Xavi Martínez, l’Àngels Castro, el Luchino Sívori, l’Horacio Tamburini, l’Eduard Martín-Borregón, el Ian Gehlhaar, jo mateixa... Comptava amb apartats canviants cada setmana segons el que hagués passat, però hi havia 3 seccions fixes:

ÀGORAPAPERS

#assemblea: resum d’allò acordat en l’última assemblea general i explicació prèvia dels temes que es tractarien en la següent. #enconstrucció: ref lexió aportada per un grup de treball diferent cada setmana. Ara, gairebé un any després que tot plegat comencés, però continuant amb la idea original d’Àgorapapers, ha sorgit aquesta iniciativa de fer el llibre que tens a les mans. Perquè si algú ha d’explicar què és el 15-M a Terrassa, aquestes han de ser les seves protagonistes. I potser encara no està clar cap a on evolucionem totes juntes, però és important que anem deixant constància del mentrestant. Perquè si ho fa algú altre, segurament no ens agradarà o trobarem incomplet el que expliqui, i si no ho fa ningú, simplement deixarem d’existir. Tampere (Finlàndia), 20 d’abril del 2012

Glòria Salvador

ALESVUITALRAVAL.ORG 67

Sonia Giménez

68 ALESVUITALRAVAL.ORG

Document

VALLPARADÍS:

ESPAI DE REFLEXIÓ DEL 15-M Crònica escrita per Mireia Cama publicada a www.acampadatrs.net

A les 9:30 del matí del 17 de juliol del 2011 al

A les 14:00h, hora prevista per dinar, el sol va

parc de Vallparadís anaven arribant les perso-

fer un descans per deixar pas a un curt però in-

nes que participarien en la Jornada de debat

tens diluvi que va obligar a traslladar el dinar

sobre el moviment 15-M a Terrassa. Després

a la carpa coberta del parc de les Percepcions.

d’alguns xurros i cafès a la gespa humida es va

El trasllat va deixar molts peus molls, però so-

donar el tret de sortida.

bretot, una bona dosi d’humor que va fer pujar

L’organització de la jornada començava amb un torn de paraules on tothom podia aportar punts que cregués importants a debatre. A través de diferents veus, van sortir temes que no van sorprendre ningú: manca d’organització, falta de coordinació, dèficit en la comunicació, anàlisi de qui som, cap a on anem i com hi anem i ref lexió sobre el mètode assembleari. A més a més, la gestió de l’economia o la revisió del manifest també es van posar sobre la taula. Un cop acabat el diagnòstic, es va fer un petit torn obert per proposar una manera més transversal de treballar els temes i es va acordar que es formarien 5 grups de manera aleatòria on es treballarien, fins a les 18:30h, cadascun dels punts a tractar.

la gana. Un bon cuscús, una mica de pollastre, verdures, amanida i fruita van ser els plats forts d’un dinar popular i de qualitat que va aconseguir escalfar a tots aquells que encara els corria aigua per la roba. A mitja digestió es va prendre la decisió de seguir la jornada a l’Ateneu Candela, ja que la pluja encara feia acte de presència i amenaçava les ref lexions sobre la gespa, ara ja no humida, sinó xopa. Després d’una difusió adient via Facebook i física amb un precari però eficient cartell, la gent es va anar traslladant a l’Ateneu, on a les 17:00h començaven a treballar un altre cop els petits grups. La pluja i els continus canvis de lloc no van evitar que a les 18:30h comencés, amb una notable assistència, la posada en comú de tots els grups que, un a un a través d’un o

ALESVUITALRAVAL.ORG 69

més portaveus, anaven exposant les conclusions i/o propostes a què havien arribat. Un cop acabada l’exposició, es va fer un resum dels mínims comuns múltiples que havien sorgit. La necessitat de formació, la urgència de reforçar la comunicació tant interna com externa a través de la comissió de comunicació i la de coordinació, la ref lexió sobre un compromís més individual que col•lectiu i les propostes i anàlisis sobre les assemblees i la seva periodicitat, així com també propostes per simplificar l’organització del moviment van ser reconeguts per totes. Cal destacar que com a objectiu actual i de lluita, tots van remarcar la necessitat d’engreixar i donar suport els col•lectius ja actius com, Sanitat, Educació i Afectats per la Hipoteca. Un cop tots d’acord en aquests mínims, es va passar a votar una de les propostes organitzatives d’un dels grups. Unificar comissió organització amb comissió coordinació amb l’assistència d’un o més membres de cada comissió i grup de treball. La seva finalitat passaria per la coordinació interna i exter-

Gemma Rodríguez

na del moviment, preparar les assembles i assumir els temes organitzatius que poguessin anar sorgint. La votació va ser aprovada amb alguna abstenció i es va acordar que la primera

de 10 hores van estar compartint i debatent

reunió seria el següent divendres 22 de juliol a

opinions de futur, de millora i a vegades

les 19h a la plaça del Poble.

d’enfrontament. Però sempre des d’un prisma

Una altra de les coses que també es va proposar i crear dins la mateixa assemblea és la creació d’una comissió de formació que s’encarregaria de coordinar tallers i xerrades així com de recopilar i difondre material informatiu. A les 21h, va posar fi a la jornada un fort aplaudiment per l’esforç, la paciència i la predisposició de totes les assistents que durant més 70 ALESVUITALRAVAL.ORG

positiu que va fer possible que el diumenge 17 acabés una de les primeres jornades de debat amb energies renovades. La finalitat de crear un espai on tothom, al marge de la vergonya i en petit comitè pogués expressar-se i donar la seva opinió sobre temes tan importants com la finalitat, el contingut i la forma del moviment a Terrassa va ser assolida i va quedar patent que a poc a poc el 15-M terrassenc va agafant cos i seny.

ALESVUITALRAVAL.ORG 71

ILUSIÓN, AGONÍA Y A VOLAR Richard Wayne

72 ALESVUITALRAVAL.ORG

Me acerqué al 15-M tarde y esporádicamente.

a la gente real para charlar de política) se

Me perdí toda la emoción de los primeros días

convirtieron en un hervidero de populismo

(o casi toda) y, paulatinamente, me fui impli-

y demagogia, donde lo que más éxito tenía

cando más. Asistiendo primero a la jornada de

era apelar a “los problemas de la gente”, para

ref lexión que se hizo en Vallparadís y luego

hacerles ver que supuestamente estábamos

llegando a formar parte de varias comisiones al

haciendo algo por cambiar eso.

mismo tiempo.

En verdad, lo único que hacíamos (y no sé si

¿Por qué me impliqué? Porque, como todos, no

se sigue haciendo) era intentar abarcar toda

me gustan las cosas que están pasando. Princi-

la indignación. Nos pusimos (¿o pusieron?) el

palmente, porque nuestro sistema democrático

nombre de “indignados”, y nos creímos que

debería funcionar mucho mejor. Empezando

la única forma de indignarse era la nuestra.

porque las decisiones tienen que gustar a la

Dijimos que éramos plurales, abiertos, pero

gente, o que ésta las entienda. Implicando a la

implícitamente no lo éramos. Las opiniones

población (en serio) en la política.

discordantes se recibían con miradas de des-

También vine con objetivos preconcebidos, la verdad. Pensaba que iba a vivir una experiencia de laboratorio, un lugar donde reinventar la democracia. Un lugar donde se tuviera en cuenta la pluralidad, los distintos puntos de vista de la gente. Un lugar inclusivo, donde no se diera por hecho nada, ni se tuviera una ideología común. Un lugar donde lo único que hubiera como base fuera que queríamos cam-

confianza y se tomaban decisiones y más decisiones. Poco a poco, mientras nuestro número disminuía, nos estancábamos nosotros mismos. Cada acción que hacíamos, cada asamblea en la que votábamos, nos iba definiendo. Éramos “los que acamparon en el ayuntamiento”, “los que han vuelto a acampar otra vez”, “los que tuvieron problemas con la asociación de vecinos del centro”...

biar las cosas, ya fuera protestando o haciéndo-

Etiquetas. Por mucho que no nos quisiéramos

lo nosotros (o todo a la vez).

definir (porque el consenso de mínimos del

Por ello, alargué la agonía mucho tiempo. Me decía que, pese a que todo iba cada vez peor (para lo que a mí me interesaba), se podía formar un lugar que permitiera lo dicho arriba. Hasta que dije basta. Hasta que vi que, pese a ser un lugar teóricamente plural, se daban muchas cosas por hechas. Las charlas en los barrios (una de las mejores y más desaprovechadas ideas que surgieron de todo esto: acercarse

inicio desapareció con el tiempo), de cara al exterior lo estábamos haciendo. Y por eso nadie se nos podía unir. Por mucho que nos empeñáramos en intentar fichar a alguien más. Incluso habíamos aprobado en asamblea un manifiesto del grupo de Educación. ¿Qué hubiera pasado si alguien no hubiera estado de acuerdo con él? ¿Podía seguir asistiendo a las asambleas? ¿Trabajando en algún grupo que se coordinara, precisamente, con el de Educación?

ALESVUITALRAVAL.ORG 73

Con el tiempo, me di cuenta de que era un

con sus muchos beneficios potenciales) o nos

problema de fondo. No estábamos de acuerdo

convertíamos, de verdad, en algo plural. Un

en casi nada. Sí que podíamos tener ciertos

lugar donde una persona del PP, una de IU y

puntos en común, pero, a la hora de concretar-

otra apolítica pudieran venir sin sentirse fuera

los, no lo conseguíamos nunca. No estábamos

de lugar. Un lugar donde la ciudad entera

de acuerdo en cómo organizarnos, en qué

pudiera participar. Un lugar donde reinventar

debíamos hacer. Pero eso daba igual, en parte,

la forma en que se toman las decisiones en esta

puesto que en realidad no estábamos de acuer-

sociedad. Un lugar donde la gente se uniera

do en el fondo: en el análisis de la situación

para poder trabajar en función de sus intereses,

que vivíamos (a pesar de que mucha gente siga

creando grupos incluso con objetivos contra-

creyendo que sí), en identificar los problemas

rios entre sí.

a los que nos enfrentábamos ni, lo más importante, en las soluciones que aplicaríamos.

Ante todo, pido disculpas por centrarme mucho en la parte negativa del tema. Experiencias

¿Cómo desenmarañar todo esto? Para mí,

positivas hubo, sin duda. Ahí quedan algunas

sólo había dos caminos. O definíamos exac-

charlas de barrios, las charlas de Democracia...

tamente qué era el 15-M de Terrassa (hecho

Y aprendí. Mucho. Pero soy una persona que

que nos serviría para aclarar de una vez por

no se para a disfrutar del presente. Quiero más,

todas a la gente qué queríamos/hacíamos,

y mejor.

Sonia Giménez

74 ALESVUITALRAVAL.ORG

Para mí el 15-M, al final, sólo ha sido un lugar

tener resultados, otra cosa que se nos ha pedido

donde la gente ha expresado que está hasta

ingenuamente) se necesita que un grupo tenga

los huevos de la situación. Pero nada más. A

algunos puntos en común.

partir de que se han hecho cosas (cualquiera y de cualquier tipo, yo el primero) en nombre del 15-M, ha dejado de tener sentido. Me interesaba un lugar donde ir a buscar información sobre lo que hacen los grupos, pero no un lugar donde hay gente con ideas muy diferentes y que a la vez pretende ser bandera de todo ese cabreo con lo que está pasando. Los problemas que hay en la sociedad ahora mismo son tan complejos y hay tantas visiones sobre cada tema, que un grupo que intente abarcarlo todo no tiene ningún futuro. Y abarcarlo todo es, justamente, lo que se ha intentado y lo que, supongo, se sigue intentando. Los que lo hemos vivido (y mucha otra gente también, claro) sabemos que, al final, para trabajar (y ob-

Con este texto, no quiero parecer receloso ni nada similar del 15-M. Simplemente, ya ha dejado de tener sentido para mí. Y ahora, de una forma u otra, estamos en el punto en que mucha gente ha “emprendido el vuelo”, para ir al lugar en el que se siente más identificado, a “luchar” por lo que quiere, y de la forma que quiere. Y ya ni siquiera queda la opción de decir “el 15-M es esto”, concretando 4 o 5 puntos básicos, una forma organizativa y de actuación, por un sólo motivo: nadie puede apropiarse del 15-M. ¿Quién es del 15-M? ¿Todos? ¿Los que siguen estando? ¿Los que estuvimos trabajando en alguna comisión? Es la eterna discusión sobre la unión: mientras hay gente que cree que tenemos que unirnos ahora, sí o sí, yo creo que hay que dejar que cada uno luche como quiera, y cuando veamos que una forma es la mejor, ya nos uniremos. Estaremos unidos cuando sea oportuno. Si acaba siendo posible. Y si es necesario. Con lo bonito que hubiera sido crear un lugar de encuentro donde poner todo ese trabajo de grupos en común, sin necesidad de decidir nada... Con lo interesante que hubiera sido traer a personas con diferentes visiones sobre la economía y organizar un debate imparcial y sin prejuicios... Con lo enriquecedor que hubiera sido...

ALESVUITALRAVAL.ORG 75

QUÈ ÉS E Adrià Furgber Morales

EL 15-M COM A MOVIMENT E

El 15-M es basa en dues característiques que

de les acampades o les assemblees multitu-

conformen la seva essència. La primera és que

dinàries estaven en llocs i moments diferents,

es tracta d’un moviment emocional. El motiu

però continuaven sent 15-M perquè l’emoció

pel qual milers de persones van sortir al carrer

era la mateixa.

el 15 de maig és que compartien el que sentien, el nexe que unia cada un dels manifestants era l’emoció d’indignació.

La segona característica que complementa la primera és que el 15-M és un moviment negacionista. El 15-M neix d’una reacció en contra

Un dels atributs de l’emoció és que trans-

de les retallades i en contra de la mala repre-

cendeix les circumstàncies físiques. És a dir,

sentació política. La voluntat del moviment és

independentment de la raça, el sexe, l’edat, les

negar aquests dos fets, busca eliminar-los de la

preferències polítiques, etc. Si algú se sentia in-

societat, provocar-ne la seva desaparició.

dignat, formava part del 15-M. És més, com que és emocional, ni tan sols el temps o l’espai eren barreres. Per exemple les manifestacions del 19 de juliol o el 15 d’octubre, els primers dies 76 ALESVUITALRAVAL.ORG

Per tant, la gent del 15-M està d’acord en allò que es nega, és a dir, en el que no es vol. En canvi, però, quan es tracta sobre allò que es

EL 15-M?

EMOCIONAL I NEGACIONISTA vol, apareixen les discrepàncies. Només calia

un grup més o menys gran de gent que no

preguntar a participants del moviment o gent

s’avenien en la resolució i que, com a conse-

que haguessin estat en alguna de les mani-

qüència, abandonaven el 15-M. Així, com més

festacions, assemblees o acampades quin era

assemblees i decisions, menys participants en

per ells l’objectiu a aconseguir amb el 15-M.

el moviment. Paradoxalment, aquesta gent

Les respostes solien ser molt diferents entre

que marxava continuava estant d’acord en

si, alguns desitjaven la república, d’altres una

contra les retallades i la mala representació

democràcia directa, uns tercers l’abolició del

política, o sigui, en el que no es volia. Dit d’una

capitalisme, etc. Fins i tot si coincidien algunes

altra manera, en cada decisió del 15-M es dona-

respostes, dissentien en la manera d’aplicar-les.

va un pas endavant en la seva definició, però

A les assemblees, però, s’acceptava incons-

un pas enrere en la pluralitat.

cientment la premissa que s’estava d’acord en

Retornant al concepte emoció, és important

el que es vol. Això implicava que en cada una

destacar-ne un altre atribut. Tota emoció

de les decisions adoptades sobre el que es vol,

comporta intrínsecament un esdevenir. Les

per molt consensuades que fossin, excloïen

emocions tenen un caràcter d’impuls o de força ALESVUITALRAVAL.ORG 77

que en el seu curs natural es veuen abocades a convertir-se en accions o a dissipar-se amb el temps. L’emoció del 15-M, però, no ha arribat al punt de la materialització. Encara resta en la fase de l’esdevenir, perquè no se sap en què esdevindrà. Individualment, cada persona ha aprofitat l’emoció per als seus propis propòsits però col•lectivament no s’ha sabut canalitzar. En conseqüència, el 15-M com a tal ha desaparegut i ha passat a ser la transició del 15-M. Transició perquè l’emoció segueix figurant entre les persones, però no ha esdevingut res, ha quedat estancada en el procés de constituir-se en alguna cosa, en un estat intermedi. Es podria dir, doncs, que encara vivim en aquesta transició del 15-M, la gent continua indignada per les mateixes raons, però com a societat no s’ha sabut transformar aquesta indignació en alternatives sòlides a allò que neguem. El gran repte que queda per endavant és trobar solucions per transformar l’emoció en acció, l’acció en model i el model en futur.

78 ALESVUITALRAVAL.ORG

Adrià Suárez

ALESVUITALRAVAL.ORG 79

15-M

AMB M DE MULTITUD Núria Casanovas Terrassa, 9 de maig del 2012

Abans del 15-M havia tingut una d’aquelles

s’ha acabat. Ho veieu? Era això el que volia dir

converses de cafè sobre la utilitat de les

amb allò de l’apoderament i la intel•ligència

manifestacions. Els meus amics eren bastant

col•lectiva.

escèptics i em vaig sorprendre a mi mateixa defensant a ultrança l’argument de l’apoderament, de l’alegria d’estar junts, de la força i la intel•ligència col•lectiva. De fet, abans del 15-M havia estat a ben poques manifestacions que complissin totes aquestes característiques. Abans del 15-M gairebé sempre hi havia banderes, de partits o sindicats, símbols amb ideologies en què no crec. Però el 15-M prometia ser diferent i jo portava molts dies il•lusionada. Per això, quan després de l’èxit de la manifestació descobríem entre els trending topics que a Madrid s’havien quedat a acampar a Sol, l’alegria esclatava. No hi havia lloc per a la repressió: era el primer cop en molt de temps que inventàvem una cosa nova: prou de les consignes avorrides, prou d’acabar la manifestació i marxar a casa i 80 ALESVUITALRAVAL.ORG

Després es va acampar a Barcelona, a partir d’allà el virus del 15-M ens va contagiar i a Terrassa vam fer néixer un node més. Abans de la primera assemblea, ens vam trobar en un bar quatre persones per “imaginar” la plaça. Ingenus: la plaça només es pot imaginar des de la plaça, i amb prou feines. Però va ser el primer moment de trobada entre desconeguts amb ganes de canviar les coses. I la plaça era ben bé un eixam d’abelles. Molts curiosos, poca organització. Va ser un punt de trobada entre gent diversa. A partir d’aquí, tot va ser un trencaclosques. Al Raval s’hi barrejaven la ingenuïtat i totes les tendències polítiques imaginables: gent de partits polítics, tant a favor com en contra de les acampades (que feien el xafarder), sindicalistes, anar-

quistes, gent de tots els col•lectius existents, des

Després d’això em va tocar més d’un dia pre-

dels okupes d’horts fins als castellers. Allò era

sentar les assemblees. Era increïble veure 300,

un guirigall.

600, 1.000 persones assegudes davant teu amb

Ves per on, em vaig trobar enmig d’una plaça amb moltíssima gent diferent, però molta era gent coneguda. Em vaig asseure en una rotllana amb gent amb qui havia compartit moltes rotllanes en temps passats (a l’esplai, a la Impremta) o amb qui havia compartit converses de cafè o fins i tot entrevistes. Des del primer moment m’hi vaig sentir còmode, en aquell merder. Alguna cosa em deia que allò encara podia ser més gran. La primera assemblea va ser molt potent, tothom hi deia la seva, però poca gent estava preparada per acampar. Per això, l’endemà a la tarda, quan havíem decidit acampar, em posava nerviosa veient tot el munt de gent que passava pel Raval, que miraven estranyats “què està passant”, molta gent encara no sabia que a Terrassa també hi acamparíem. No sé com, em vaig atrevir a agafar el micròfon i a cridar com mai ho havia

ganes de canviar el món. Ningú sabia com, però les ganes hi eren. Cada dia s’anunciaven coses que passaven a Barcelona i a Madrid. La gent s’alegrava de tot el que succeïa arreu de l’Estat, i fins i tot més enllà: Acampada París, Acampada Berlín... Per primera vegada l’Estat era referent en mobilitzacions i Europa ens donava suport. “Hi ha 150 acampades a tot el món!” I l’endemà: “Hi ha 300 acampades a tot el món!”. El rizoma es propagava. Un rizoma és un tipus de planta (la gespa o les canyes de riu ho són, per exemple) que no té una arrel única, sinó que va creant bulbs autònoms que s’autoalimenten però es mantenen connectats, i va creixent i s’escampa arreu. Això érem nosaltres: nodes autònoms dins d’una xarxa hiperconnectada, que creixíem pel nostre compte però amb un ull posat a Barcelona i l’altre, a Madrid.

fet en públic: “Estem preparant l’Acampada de

En aquell moment, jo tenia feina (ara ja no

Terrassa. L’assemblea serà a les 8! Sumeu-vos-

tinc la mateixa sort). De fet feia de periodista,

hi!”.

i sortia a les fotografies del Diari de Terrassa

Sonia Giménez

ALESVUITALRAVAL.ORG 81

presentant les assemblees i firmava articles a

Jo vaig introduir algunes assemblees, però mai

l’Aterrassa explicant-les de forma “objectiva”.

vaig explicar què em passava realment pel cap.

Però que l’objectivitat no existeix no cal que us

Encara no sóc capaç d’explicar-ho.

ho expliqui ara, oi? Van ser dies de pencar molt i dormir molt poc, assemblees i converses fins a les dues (o les cinc), pujar a casa a dormir i a les nou esmorzar a la plaça. De fet, l’únic que no vaig fer a la plaça va ser acampar, quina paradoxa.

Després van venir els punts de consens, un aprenentatge col•lectiu bàsic amb conceptes que per a molta gent eren nous: Taxa Tobin, renda bàsica, poder constituent, democràcia directa. Per molts era la primera espurna política, del que abans se’n deia “consciència

Les assemblees van viure un procés natural de

de classe” i que ara que tots som d’aquesta

creixement i d’envelliment. Va ser un moment

classe mitjana fictícia i precaritzada, només en

d’ebullició i d’explosió de la creativitat. Les

podem dir “subjectivació”. Prendre consciència

assemblees feien la funció de teràpia de grup.

del que som, del que ens fan, que som el 99%.

Cadascú es cagava en el sistema per un motiu

Un 99% que és, això també va quedar demos-

diferent, però de raons no ens en faltaven a

trat, heterogeni i múltiple. Vam demostrar que

ningú. I toooot s’aplaudia. No era demagògia

ja no som una massa única que escolta un líder

ni populisme, jo no estava d’acord amb tot el

com en moviments precedents. Som una mul-

que es deia, però m’encantava que tothom

titud heterogènia i formada per individus que

agafés el micròfon per explicar com n’estàvem,

pensen per si mateixos. Vam demostrar que no

de putejats. Prendre la paraula, fer-nos escoltar.

necessitem grans intel•lectuals que ens diguin

82 ALESVUITALRAVAL.ORG

què hem de fer. De fet, ja no queden intel•lec-

Em quedo amb la implicació dels més joves.

tuals d’aquest tipus. Durant les setmanes que

Em quedo amb els músics que ho van donar

van durar les acampades vam aprendre els uns

tot al Minifest. Em quedo amb les persones que

dels altres, i vam aprendre molt.

van passar-se setmanes amb la càmera a la mà,

Cal anar més enllà dels incidents, de les discussions estratègiques, dels errors i dels encerts que es van cometre. No ens podem embarrancar en el que vam aconseguir a curt termini. Ja sabíem que no canviaríem el país en dues setmanes. A curt termini, el Maig del 68 tampoc va servir de res. Mantinc el que he dit abans: el més important va ser l’apoderament que va fer sortir tot de persones al carrer, i prendre consciència que, diferents, tots som iguals davant la llei (una llei feta contra nostre). De tota la resta, em quedo amb ben poca cosa. No m’interessen ni els grans discursos, ni la

gravant-ho tot. I amb els que feien teatre de carrer a cada oportunitat. Amb la plaça plena de mans enlairades, un gest que s’ha convertit en “marca 15-M” i que encara conservo de vegades com a tic. Em quedo amb aquell partit del Barça que es va no-veure des de la plaça. Em quedo amb els projectes que han nascut del 15-M, des dels diferents grups de treball. Amb les victòries de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Això és l’esperit del 15-M, el que ha nascut després. La creativitat i les noves formes de pensar. El canvi tot just ha començat i em fa feliç pensar que tots els que érem a la plaça en formem part. No hi ha marxa enrere.

voluntat de “permanència”, ni l’esperit de militància. Ni tan sols les tendes de campanya fent arrels a la plaça Salvador Espriu.

ALESVUITALRAVAL.ORG 83

VERÍ DE

Text de Josep M. Casasús penjat a l’àgora virtual arran del desallotjament policial de l’acampada de Plaça Catalunya el 27 de maig del 2011 sota el pretext de netejar la plaça en vistes a la final de Champions que es jugaria l’endemà.

CONTAMINAR, ESTRIPAR, CONTAGIAR

de porra i de bala de goma. Després, també amb el degoteig de declaracions tendencioses.

L’operació policial no era una qüestió de neteja, sinó de contaminació: calia conta-

Era una operació de contagi: calia contagiar

minar la imatge d’un moviment de gent

els participants de l’acampada i l’assemblea

diversa de totes les edats i declaradament

amb la violència inoculada des de les ordes

no violents amb imatges d’agressions i vio-

policials. Calia aconseguir que, si més no,

lència, d’aldarulls amb antiavalots inclosos.

alguns esdevinguessin violents. Així ja els podrien reprimir a cops de bastó policialment

El que més els espantava era que ara no podien enfocar l’atenció mediàtica en joves amb cresta, caputxa, pantalons estripats, etc. (allò dels “antisistema”), sinó que al centre hi havia avis i àvies, joves universitaris amb camisa, professionals de l’ensenyament i la sanitat, dones de camí d’anar a plaça, mares amb els seus fills... Calia estripar aquesta imatge, a cops

84 ALESVUITALRAVAL.ORG

i amb l’adjectiu “antisistema” políticament.

RODA DE PREMSA L’operació de contaminació i de contagi va ser constant des del divendres de la “neteja”, des de la roda de premsa de la tarda. Abans de començar, el conseller estava nerviós, com

E PUIG Document

si hagués de passar un examen important.

part qui decideix afegir-s’hi com a individu

A mesura que avançava i agafava segure-

singular, i prou. Amb l’única excepció que ja es

tat a l’escenari, va poder anar deixant les

va proclamar des de l’inici: qui usa la violència

gotes de verí mediàtic, tot un espectacle:

no hi participa ni els representa de cap de les

• només va considerar veritables “indignats” els aproximadament 150 que diu que van accedir a marxar de la plaça; els qui es van quedar, no eren veritables “indignats” sinó d’“altres” que se n’aprofitaven. [Nota 1: Com gosa el polític dels mossos dir qui són i qui no són els “indignats” de debò? Haurien de ser els que han acampat i els que han participat en les assemblees els que diguessin qui n’és o no, d’“indignat” (per dirho amb un qualificatiu que ha prosperat als mitjans de comunicació, però d’ús discutible més enllà d’aquests). Ara bé, el cas és que ningú de l’assemblea té representativitat per dir qui pertany o no a la mobilització: és oberta a tothom, no es tanca en distincions. En forma

maneres. Això fa ràbia als poders: que no pugui ser el polític qui ordeni, classifiqui i anomeni la realitat. I que hi hagi realitats que no es deixen ordenar, ni classificar ni gairebé anomenar des de fora. Els poders aspiren al monopoli de la paraula, i al de la imatge. El que els ha fet més mal és que els anomenats “indignats” posin en qüestió la mateixa pregunta: “Qui són?”. Els polítics no saben per on agafar-los, d’aquí l’estratègia de Puig: provar de projectar-hi uns imaginaris “altres” que serveixin de “nansa” amb què començar a manipular mediàticament les mobilitzacions i els que hi participen. Una estratègia (policial) d’identificació.] [Nota 2: Amb quina base va fer el conseller la distinció? Els poders només accepten la protesta si aquesta és tan dòcil que és com si no

ALESVUITALRAVAL.ORG 85

existís, és a dir, la protesta silenciada, amortida, incapacitada. D’aquí que els veritables indignats, per a Puig, són els que no es noten, els que accediren a marxar de la plaça (intimidats pel desplegament policial, caldria afegir). L’edifici dels poders s’eleva o bé damunt d’una “majoria silenciosa”, o bé damunt d’una protesta i un malestar silenciats. Per això els destorben els acampats, i els que participen a les assemblees, els que s’hi apropen: potser són minoria, però minoria que no calla, que diu altres coses, que fa altres preguntes.] • Va apuntar que els indignats eren “ingenus”, però que entre ells hi havia “aquells” que, insinuava Felip, els periodistes ja sabien qui eren. Però, qui són “aquells”? Durant el franquisme aquests ens imaginaris que permetien alhora explicar i invalidar les protestes al carrer eren els “agitadors professionals”. Sobre qui eren “aquells”, el conseller no en va donar cap concreció, cap prova. Va brandar un espantall. Per a Puig no hi ha ciutadans, sinó “majoria silenciosa”, “ingenus” (els quals hom pot condescendir a comprendre) i “aquells altres” (els que cal “netejar”)... • La frase “el butà pot explotar accidentalment... o no” va repetir-se: ben assajada la tenia. Un verí que sembla gairebé innocu, però que volia fer sobrevolar damunt les consciències l’ombra sinistra, no de la bretolada ni de l’exaltació momentània, sinó del terrorisme (“d’aquells”?). Sempre podrà respondre que això no ho ha dit, que no ho ha volgut dir, però la virtut del verí és la d’actuar pel seu compte un cop inoculat en el cos social. Terrassa X un forat

86 ALESVUITALRAVAL.ORG

GUERRA D’IMATGES A la roda de premsa va declarar-se una guerra d’imatges. Va prometre que es mostrarien les fotografies o pel•lícules en què es veia com atacaven violentament als mossos, amb pedres i pals, punxant les rodes dels camions de neteja, etc. Dues qüestions: 1. Encara que admetéssim la veritat d’aquelles agressions contra els mossos (no contrastada per cap imatge posteriorment, recordem-ho), tampoc no seria justificable la violència policial contra una gent que, asseguda a terra, oferia resistència no violenta. Si darrere d’un camió n’hi ha uns que tiren pedres i ataquen amb pals, per què la policia no reacciona contra aquests? Per què han de rebre els de davant del camió, asseguts, amb les mans enlaire, ensangonades, i amb evidents expressions de dolor al rostre i que sols oferien resistència pacífica? Càstig? (pel que han fet altres). Venjança? (vessada damunt un buc expiatori). Ràbia? (impròpia d’un professional). Ordres? (que ha d’obeir fermament el professional). A cadascú, el que li pertoca. Si no, això voldria dir que jo haig de rebre pel que faci el meu veí. És clar, la lògica subjacent a la intervenció dels mossos i les afirmacions del conseller, és que aquella gent que protestava era un “exèrcit” enemic. Van aplicar una verinosa lògica de guerra (amic-enemic a la Schmitt): en una guerra qualsevol el “soldat” de l’altre bàndol ha de ser atacat i reduït, és un enemic potencialment mortífer; això és, a la plaça Catalunya, tot manifestant, per pacífic que sembli, és l’enemic a atacar. Ofuscats per la

ALESVUITALRAVAL.ORG 87

impotència del violent davant la força de la no-violència, encegats darrere les viseres dels cascos, per als mossos ja no hi havia persones (cadascuna responsable dels seus actes individuals), sinó un exèrcit. Un altre verí inoculat des de la conselleria: fer-nos creure que hi havia una guerra als carrers, perquè hi havia un enemic (“els altres”). Convençut d’aquesta idea, o volent convèncer-nos-en, Puig, com en tota guerra, en sacrifica la primera víctima: la veritat. Aquest verí es vol posar en circulació a través de paraules (afirmacions ambigües i no contrastades) i, sobretot, a través d’imatges. 1. Al final les imatges dels mossos atacats no han aparegut. És clar, les úniques que han circulat per la xarxa no els serveixen. Com justificar la contundència de les porres i les bales de goma, si resulta que a les imatges hom hi veu que la policia recula perquè hom els tira ampolles buides de plàstic i llaunes? No els serveixen, perquè les poques imatges en què apareixen reaccions violentes no són aptes per a l’operació retòrica de contaminació: s’hi veuen clarament “indignats” que es giren d’esquena a la policia, s’adrecen als altres, i demanen a uns escadussers exaltats que abandonin la violència. Protegeixen la policia que els acabava d’atonyinar. Aquestes imatges no serveixen per vendre la idea que al darrera hi ha perillosos grups violents (“aquells”), no són útils per a contaminar la imatge dels acampats i els seus simpatitzants. Imatges que voldrien que no s’haguessin vist i que circulen lliurement, i imatges que voldrien que hom veiés i que no apareixen. I la proposta de crear noves imatges des dels cascos dels policies: això és la guerra! Un lapsus Adrià Suárez

88 ALESVUITALRAVAL.ORG

molt simptomàtic: digué el polític policial que

concentracions, sotmesos al règim de guerra

servirien per “contrarestar o contrastar”. Són

de Puig, només poden practicar la guerra de

dos verbs de significat i connotacions ben dife-

guerrilles de les informacions transmeses

rents. Ja ens estaria bé que els cascos portessin

horitzontalment per sota de la crosta oficial,

càmeres i, en directe, transmetessin tota la

a través de les xarxes i d’Internet. De tant

informació, sense modificacions, a tothom.

en tant, alguna esclata, per la seva evidèn-

Malgrat el fet que tota imatge és parcial i per

cia, en els grans mitjans de comunicació.

tant en si mateixa no pot contenir una veritat plena, en part ens servirien per contrastar els informes i les declaracions posteriors. Però no és per això que les voldria Puig, sinó per tenir materials de muntatge per a la guerra retòrica de les imatges. Per “contrarestar”. No es tractaria d’usar les imatges dels cascos per escatir la veritat i establir els fets, sinó per produir armes retòriques que compensessin l’impacte de les imatges dels “altres”. Pura lògica de guerra.

En la guerra de les imatges és molt important aconseguir que guanyi la teva interpretació. Així Puig pretenia donar el veritable sentit de les fotografies en què apareixia un senyor en cadira de rodes envoltat dels uniformats a porra alçada: els mossos agressors de fet defensaven un ciutadà. Sort que els mitjans s’han fet ressò de les declaracions del suposat ciutadà protegit: “Que Puig m’expliqui de qui em defensaven els Mossos” (Ara, 1 de

En la guerra de les imatges de Puig no impor-

juny de 2011, edició digital: <http://www.

ta la relació entre les imatges i la realitat,

ara.cat/societat/Que-Puig-mexpliqui-defen-

sinó la força purament retòrica (sofística)

saven-Mossos-indignats-cadira_0_491351270.

de les imatges. Per això, el que ha lamentat

html> [Data de consulta: 1 de juny de 2011] )

el conseller, fins al punt de la disculpa, és que “ferissin la sensibilitat”, és a dir, el seu efecte retòric, emocional, en l’espectador. Desvia l’atenció de la veritable qüestió: la realitat, els fets que les imatges mostren i denuncien. Li sap greu la sensibilitat ferida dels espectadors, no les ferides reals causades injustificadament per les porres!

Els poders normalment decideixen què es mostra i què se’ns oculta. Per exemple, les identificacions preceptives que han de portar ben visibles els agents. Les armilles les protegien del perill que sortissin a les imatges. S’havien d’identificar els acampats i la multitud diversa a partir de la projecció d’uns imaginaris “altres”, “d’aquells”; els

Una contínua guerra d’imatges: n’hi ha de

polis, en canvi, no havien d’estar identificats.

visuals i n’hi ha de retòriques (les verinoses

Els poders també volen decidir qui som i

declaracions). Ens preguntem per què els qui

què podem fer i pensar. Per això, ara també

van patir el desallotjament no han pogut

intentaran controlar les imatges, impo-

fer arribar tantes vegades com el conseller

sar-nos les seves, ocultar-nos-en d’altres,

d’Interior les seves versions als mitjans públics

inundar-nos amb les seves interpretacions.

o privats. El conseller pot bombardejar tant com vulgui des de les alçades dels mitjans

Puig: verí a la via pública.

de comunicació; els qui participen a les

ALESVUITALRAVAL.ORG 89

EL PUNT D’INFLEX VIURE A LA PLAÇA Xavi Carreras

El mes de maig de l’any 2011 va ser, sense cap

el futur, no vaig dubtar que calia fer acte

mena de dubte, un punt d’inflexió en el pensa-

de presència i que no participar-hi seria un

ment polític dels ciutadans a l’Estat espanyol.

error com a individu que viu en societat.

Tot i que la insurrecció pacífica basada en la paraula, la ref lexió i les tendes de campanya va detonar amb els indignats de Sol, seria una lleu omissió a la veritat no reconèixer que allò va ser l’enzim que va facilitar que moltes persones s’afegissin als moviments de pensament crític i acció local que existien en els nostres pobles des que el raonament i l’acció política forma part de les persones. Això ve al cas perquè, tot i no haver participat mai en organitzacions socials, la meva participació en el moviment indignat de Terrassa no la recordo com un que puja a un tren que passa, sinó com una via d’expressió i protesta col•lectiva amb un ideari

I no anava errat! Recordo aquelles jornades a la plaça del Poble, on persones anònimes posaven en comú els seus pensaments crítics, les seves angoixes i denúncies de gestió. En aquells moments de ref lexió i indignació col•lectiva, quedava clar que el capitalisme ferotge per al qual ens regim, i que pot ser vàlid per les ments adormides del consum, no ho són pas per una immensa majoria que veu que el sistema actual no funciona, que és caníbal i despietat amb les persones i el medi.

comú que, ara per ara, sintonitza amb la meva

Recordo que aquells dies de maig la plaça

manera d’entendre la realitat més propera

del meu poble es va omplir d’individus amb

que m’envolta: la societat del consum i del

ganes d’exposar la seva indignació única-

capital és corrupta, perillosa i està tocant fons.

ment amb paraules. Hi havia persones que

Un cop assabentat que aquest moviment responia a aspectes integradors, respectuosos, sense lideratges i que a través del diàleg pretenia analitzar el present per millorar 90 ALESVUITALRAVAL.ORG

escoltaven i d’altres que, de manera refle xionada mostraven, si en disposaven, la seva opinió. D’altres se la reservaven fins que disposessin de més informació per poder dir la seva amb criteri. Recordo com deixaven de

XIÓ QUE VAIG A DEL POBLE banda les entitats i associacions a què podien

fan dels nostres actius. També Hördur Torfason

estar afiliats per passar a formar part del

em va fer ref lexionar que cal ser inquiet per

col•lectiu humà. Recordo persones anònimes

informar-se adequadament, que és obliga-

oferint mitjans tècnics i logístics perquè allò

tori per tota persona que visqui en societat

fos una realitat i com molts comerciants es

estar al corrent del que fan els que gestionen

van solidaritzar oferint electricitat i serveis

els nostres pobles i que, a l’hora de passar

bàsics per a les persones inquietes allà

a l’acció, cal treballar el missatge per acon-

reunides. Recordo nens que jugaven i que,

seguir encendre en els teus iguals la mateixa

de tant en tant, connectaven amb el que es

inquietud, fins que la realitat per si mateixa

deia, persones grans amb les seves cadires per

caigui com un cubell d’aigua freda sobre els

poder quedar-se l’assemblea sencera, policies

polítics que no han fet les coses per al bé comú.

escoltant les exposicions amb més interès del que mostraria aquell que ha de passar un informe al seu superior. Ara, no recordo cap infracció ètica ni moral que suposés un perill per a la ciutadania. Només puc recordar persones escoltant i exposant amb sentit crític idees i fets de la realitat social en què viuen.

Vaig gaudir molt ajagut a terra durant les tres o quatre hores que duraven les assemblees, escoltant totes les ref lexions i idees que no anaven pas errades, totes tenien la seva part de raó i la indignació hi estava ref lexionada. Aplaudia en silenci per no destorbar les paraules, per evitar destorbar la ref lexió

Gràcies a aquelles assemblees vaig poder

dels altres quan mostrés la meva opinió.

assistir a les exposicions d’Arcadi Oliveres i

Vaig il•lusionar-me quan s’organitzaven les

Miren Etxerzarreta, que em van eixamplar

comissions per estructurar un model de gestió

la visió d’aquells conceptes econòmics que

de suport a les assemblees i la difusió a la resta

han de regir un estat, vaig escoltar exemples

de la ciutadania intentant expandir-se cap als

contrastats de com els nostres representants

barris. Per suposat que no vaig estar conforme

polítics s’haurien d’avergonyir de la gestió que

amb algunes coses i que no totes les línies ALESVUITALRAVAL.ORG 91

organitzatives eren purament necessàries per

lloc, o fins i tot, que hi havia una mà oculta que

solucionar les realitats, però allò ara ja no té

orquestrava aquella revolta, a tots ells no els

importància, oi? Allò va ser una part necessària

intentava pas convèncer. Els explicava quatre

per continuar endavant, perquè la societat

o cinc realitats, fossin de collita pròpia o de les

comencés a sentir neguit per saber què estaven

escoltades a les assemblees i, quan arribava el

fent aquells a qui paguen per garantir el seu

seu torn de rèplica, o bé poc podien contradir

futur, per la igualtat d’oportunitats, per la lli-

o bé es mostraven més pròxims a algunes de

bertat, per allò que han lluitat moltes i moltes

les realitats que jo els exposava. I ara, amb la

persones des que existeix el raonament humà.

perspectiva que em dóna el pas del temps i els

Allò era l’inici d’una oportunitat de reconduir el nostre futur. I jo, que trobo que estar (ben) informat és la millor de les vacunes per a la malaltia que assetja la nostra societat, vaig decidir col•laborar en la comissió de comunicació de l’AcampadaTRS. D’aquella comissió, en van sortir un munt d’idees per crear un canal de comunicació obert a tothom, vam crear continguts audiovisuals, plataformes per a la gestió del moviment obertes a tothom, canals de comunicació via xarxes socials virtuals i reals, anant pels barris a gravar i repartir informació... Tot i que no vaig ser-hi gaire actiu, perquè tenia la sort de treballar en aquelles dates, estic molt cofoi d’haver participat en aquella comissió. A més, com que les acampades van ser la primavera del pensament crític, la gestió de les actuals tecnologies de la informació van fer possible comunicar-nos de forma distribuïda, informats per reporters ciutadans i organitzar-nos per seguir endavant. Tornant al maig del 2011, i pensant ara en aquells que em deien que no estava clar allò que es reclamava, que calia que el moviment 15-M o DRY es convertís en partit polític, que només amb un líder visible allò aniria a algun

92 ALESVUITALRAVAL.ORG

fets succeïts en aquest gairebé un any, trobo que moltes de les persones que no van simpatitzar o que van desqualificar el moviment nascut el 15-M, no van ser capaços de ref lexionar deixant de banda tendències politiques, interessos propis o malsons del passat. No van ser capaços d’unir esforços per les realitats comunes, fugint de les seves pròpies. No van ser valents per entendre que allò important no és el que es demanava, sinó el que encara ara es denuncia. Que els indignats no volen ser polítics, sinó que exigeixen que cal depurar i vigilar que els que fan política estiguin a l’alçada de les competències que el poble posa a les seves mans i que els lideratges populars la història demostra que mai han estat una opció assenyada. Les persones que no van sentir una lleu empatia cap als que s’indignaven, o bé viuen en un món propi lluny de les realitats comunes o bé pateixen la malaltia del capitalisme i del consumisme, malaltia que es detecta fàcilment per la incapacitat de ref lexionar. I és que molts encara no han entès quin significat tenia allò de les acampades. Molts encara no entenen el significat real del 15-M i dels indignats. No veuen que d’allò en va sorgir un ideari que té com a deure mantenir

Adrià Suárez

ALESVUITALRAVAL.ORG 93

Roser Salas

94 ALESVUITALRAVAL.ORG

per properes generacions el dret a la igualtat

de l’educació pública i la incapacitat de servei

d’oportunitats, a l’accés a una sanitat i a una

a què estan portant la sanitat pública. Avis que

educació com cal. Que el deure de pagar els

es reuneixen i actuen per denunciar com el seu

nostres impostos garanteixi tenir aquests drets

present que creien garantit treballant i pagant

independentment del mal moment econòmic

els seus impostos es veu ara qüestionat, indi-

que puguem estar passant. I trobo totalment

vidus que es neguen a pagar impostos gairebé

legítima l’acció tant per defensar aquestes

feudals.... perquè hi hagi aquesta gent que

bases a tota societat, com per la defensa de

denuncia i defensa els nostres drets i deures

les llibertats d’opinió i d’informació. Els fets

com a ciutadans, crec que ha valgut la pena.

confirmen que aquells a qui hem donat el dret de fer-ho, no estan complint amb al seu deure.

I aprofito aquestes línies per demanar-vos que l’AcampadaTRS continuï, seguiu informant-

“De què va servir?” es pregunten els que no

vos, pensant i actuant. Perquè la resta del 99%

han entès el significat del moviment. La dació

encara suposa molta gent organitzada i amb

en pagament no s’hauria ni qüestionat sense

poder per moure els fils de les titelles a qui hem

un moviment com els de la Plataforma d’Afec-

donat el dret de fer i desfer amb els nostres ac-

tats per la Hipoteca (PAH), marees de colors

tius. Cal estar alerta, depurant i analitzant, per-

denuncien contínuament la pèrdua de qualitat

què ara per ara ens demostren cada dia que no son dignes de la nostra confiança. Ens demostren que confonen eficiència i lideratge amb retallar, servei públic amb benefici propi, dispositius de seguretat amb unitats de generació de por i silenciadors d’ideals. Mantenint unes regles de joc obsoletes que els garanteixen continuar al poder. Deixant el camí planer per la transició al feudocapitalisme. I el pitjor de tot, que els que tot i poder ser uns bons polítics i que podrien gaudir de la nostra confiança, permeten que hi hagi titelles infiltrats entre ells. Els ideals continuen acampats a les nostres ciutats perquè tots junts continuem cercant el canvi. Sense por i controlant qui gestiona. Des dels barris i connectats amb les realitats dels nostres veïns.

ALESVUITALRAVAL.ORG 95

UNA PEQUEÑA PARTE DE MI 15-M EN TERRASSA Àngels Castro

96 ALESVUITALRAVAL.ORG

Por mi edad, mi educación ha sido formada

A veces, cuando alguno de los chicos también

dentro de los patrones machistas de la época

hablaba en femenino, creía que no los había

y aunque en mi mente siempre he dibuja-

entendido bien, hasta que un día pregunté

do el plano de personas, incluso antes que

por qué casi todos hablaban en femenino. Y

hablar de gente por encontrarlo despectivo, he

me sueltan: hablamos en femenino porque,

seguido los dictados de los patrones apren-

ante todo, todas somos “personas”. ¡Eso fue un

didos y por lo tanto hablo como casi todo

fogonazo en mi mente! Una luz se iluminó

el mundo, en masculino: “Somos muchos

en mis neuronas y circuló a gran velocidad

los que estamos aquí” aunque sólo haya

comprendiendo más allá de todo lo que se

un hombre y el resto seamos mujeres.

estaba hablando y me dejé arrastrar por ese

Me llamó poderosamente la atención oír

torbellino de ideas, de aprendizaje y de cambio.

hablar a las chicas en femenino todo el tiempo.

Estamos hablando de personas y la palabra

Creo que todo tiene que ver con la forma de

persona es femenino y por lo tanto no se

ver el mundo y realmente mi visión tenía

está forzando nada, estamos expresando lo

determinados límites. Cuando oía decir “todas

normal y cuando hablamos de personas

tenemos que ir a…” y allí éramos hombres y

hablamos en femenino. No hacía falta ir

mujeres, se me hacía un nudo por algún sitio

repitiendo “las personas”, con la palabra

y pensaba: hasta donde llego, esto de hablar

todas ya se daba por entendido. ¡Fabuloso!

sólo en femenino a la larga será un problema porque tampoco es cuestión de llevar las cosas del feminismo al extremo (clara manifestación de los miedos aprendidos y aprehendidos).

Limpiamos el pisito de la Plaza del Pueblo, cocinamos para más de ciento cincuenta personas a diario en el desayuno, la comida y la cena, se hicieron asambleas, se cubrie-

Vale, sí, las mujeres tenemos que hacer valer

ron las primeras necesidades de muchas

toda nuestra energía femenina, pero ahora

y se expusieron muchas alternativas

tampoco vamos a exagerar. Pero me callaba y

de vida a la que nos ofrece el actual

asentía. Esa nueva ola era lo moderno de esa

sistema. ¡Qué riqueza y qué exquisitez!

juventud que empuja y no sería yo la que le pusiera límites diciendo que quizá se pasaban, un pelín. Asentía, acallaba mis pensamientos limitantes y dejaba que las cosas fueran sucediendo. Confieso que en algún momento llegué a pensar… ya verás cómo esto a la larga da problemas.

Conferencias, charlas, debates, cine fórums, carteles, talleres y todo lo que se nos ocurría para dar a conocer nuevos sistemas, nuevos paradigmas. Me sentía tan afortunada que aún hoy me asombro ante algunos recuerdos y vuelvo a sentir esa energía generada en el primer

ALESVUITALRAVAL.ORG 97

Sonia Giménez

98 ALESVUITALRAVAL.ORG

impulso. El impulso del pulso de la toma de

Esta comunicación, aunque en ciertos

Tierra y del esfuerzo de todos por evolucionar

momentos ha sido desde la rabia, el enojo

en vez de involucionar. No ha sido fácil ante

o la ira. Y cabría decir más bien que ha sido

según que reacciones políticas mantener esa

desde la impotencia, es la que nos ha faci-

serenidad SIN MIEDO y aguantar la provo-

litado aprender a llegar a acuerdos. Nos ha

cación. Gracias a todas por darnos la oportuni-

enseñado a intentar consensuar. Hemos

dad de poder sentir de nuevo como personas.

tenido largos debates para intentar alcan-

He sido muy afortunada de poder compartir con todas vosotras ese cúmulo de experiencias que ha sido el reconocimiento que en cada acción nos estábamos sustentando en la energía vital de la Tierra para decirle al

zar los mínimos para darlos a la sociedad y poder decir “esto es lo que queremos” y por menos de esto no nos callamos. Y así salieron manifiestos de mínimos consensuados desde todas las acampadas y asambleas de España.

mundo, y decirnos a nosotras mismas, que

Cómo los medios de comunicación del sistema,

lo que es vital es de vital importancia.

desde todos los ámbitos, nos han ignorado

En asamblea en las plazas. Con megáfonos, micros, altavoces. Todos hicimos sentir nuestra voz. Algunos con más acierto, otros con confusión, pero aprendiendo rápido, muy rápido para lo lento que parecía que iba todo. ¿Pero realmente iba lento? A mí no me lo parece. Hemos tenido herramientas que nos han dado respuestas inmediatas a las cosas que iban sucediendo. Han sido herramientas de comunicación como no se habían tenido nunca en este planeta. No llega a la telepatía, pero casi, porque con mails, facebook, twiter, àgoras, n-1 y todo lo que tenemos en estos momentos a nuestro alcance la comunicación ha sido el principal motor de este cambio de paradigma. Y ha sido muy rápida esa comunicación.

y ninguneado, se han utilizado nuevos medios. Los blogs, facebook, twiter y otros, han abastecido ampliamente ese vacío. Algunas honrosas excepciones han ido informando de todo lo que pasaba, pero en general los grandes medios al servicio del poder han intentado que pasáramos por cuatro jóvenes perroflautas antisistema con ganas de liarla. Y que queréis que os diga, éramos muchos los que estábamos sin trabajo, sin casa, sin perro, sin flauta y ya con una cierta edad. Nos hemos comunicado con jóvenes y ancianos, con hombres y mujeres, con niños, con intelectuales, con luchadoras. Todas juntas, para construir algo que no está al alcance de las que sólo se revuelcan en sus

ALESVUITALRAVAL.ORG 99

enfundados escudos de conservadurismo

miento y sentimiento lo que decía la otra

neoliberal, en el que ganan unas pocas en

que era tan anónima cómo nosotras. Ése

perjuicio de las demasiadas muchas.

para mí ha sido el mayor aprendizaje. Hemos

Básicamente una de las cosas que más me llamó la atención fue que las personas

aprendido a escuchar no sólo con los oídos, sino con el sentimiento, con el corazón.

escuchaban. Escuchar es uno de los ejercicios

Han sido muy diferentes las primeras

que no nos han enseñado. Te enseñan a decir

asambleas de las últimas. Cada vez están mejor

y a hablar pero no desde la coordinación del

organizadas, cada vez se habla con más cono-

corazón y el pensamiento. Estábamos apren-

cimiento de causa, ya no desde la visceralidad,

diendo a decir lo que sentíamos y cualquier

sino desde el razonamiento y el sentimiento.

anónima estaba expresando lo mismo

No todo ha sido perfecto porque aprender es

que sentíamos cada una de nosotras.

eso, caer para levantarnos y volver a empezar.

Cada una en su interior era en pensa-

Hemos caído, pero nos hemos levantado para

Eduard Martín-Borregón

100 ALESVUITALRAVAL.ORG

hacerlo mejor y en cada situación dar un pasito

esclavos con nómina. Y eso, la dignidad, nos

más hacia adelante y subir un nuevo escalón

da la fuerza y la razón para seguir en el camino

en esta escalera de luz hacia nuestra dignidad.

de plenitud que nos lleva hacia conseguir lo

¿Cómo ha sido posible esto? Desde la voluntad de ser mejores. Desde la complicidad para lograr que esto, que parece una utopía que ya hace milenios que se fragua en la Tierra, sea

imposible, porque si no se intenta seguro que lo imposible no se consigue. Y vamos a ello con fuerza, con ilusión, con alegría, con esperanza y con lo más importante: “TODAS JUNTAS”.

una realidad para todas las personas que la

Qué gran aprendizaje. Qué alegría ver por

habitan. Desde la fuerza de nuestra energía que

fin que se lucha para realizar los sueños de

se niega a reconocer que sólo somos mercancía

todas, porque sólo tenemos un mismo sueño.

al servicio de los mercados y que en cambio

DIGNIDAD.

nos recuerda la dignidad de dónde venimos como seres de Luz. Desde la negación de ser

¡Gracias!

ALESVUITALRAVAL.ORG 101

Eduard Mart铆n-Borreg贸n

102 ALESVUITALRAVAL.ORG

ALESVUITALRAVAL.ORG 103

Ian Gehlhaar

104 ALESVUITALRAVAL.ORG

Document

EL 15-M O CUANDO EL MALESTAR PARE OSADÍA Extracte del text publicat per Xavi Martínez i Alcira Padín en la Revista de Treball Social número 193 l’agost del 2011.

La misma noche del 15-M unas cuantas per-

de no callar”. Una catarsis del habla donde la

sonas deciden acampar en Sol después de la

creación y la irrupción de la palabra fue la que

manifestación, y ese gesto osado de unos pocos

tomó el espacio público.

se convirtió en señal de salida para muchos. “Sol(ución)”, decía un cartel. Una sensación de ahora o nunca se extendió como la pólvora por una gran cantidad de plazas. Y se desató la potencia de la cooperación, del “sí, se puede”, de la pérdida del miedo, de dejar de vivir el malestar en soledad. Un salto de subjetividad. La generosidad desplegada ha provocado que muchos dejemos de ser desconocidos en brevísimos tempos, convirtiéndonos en compañeros de un movimiento común. El desafío ante la prohibición de las acampadas durante la jornada de ref lexión de las elecciones municipales del 22-M, hizo que durante toda la semana previa, y particularmente la noche del 21-M, todas las plazas se inundasen de gente, que desobedeció el poder establecido de forma masiva y que instauró una nueva forma de ref lexionar. Una forma colectiva. Miles de carteles que sostenían el gesto de por qué acampar: “políticos partidos”, “error del sistema 404, reiniciar”, etc. “El placer

#TURN ON. REINICIANDO EL SISTEMA. A partir del 22 de mayo empezó a discutirse el futuro de las plazas. No sólo por el cansancio que supone prolongar una acampada, sino por cuestiones de estrategia y posibilidad de ganar algo en un escenario de recortes y endurecimiento de las políticas de gobierno. Fundamentalmente se discutían dos posibilidades. Una posibilidad era mantener la acampada. Muchos defendían esta postura. Había preguntas sobre qué supondría desmantelar, miedo a que desmantelar la acampada generase desmovilización o también atomización de ese movimiento naciente que surge en las plazas. Y había otro prisma que pensaba que mantener ese gesto, es decir mantener las acampadas, era fijar a un lugar el movimiento. Fijar el movimiento a un gesto. Frente a esa idea de fijar(nos), surgía la osadía de poder seguir siendo una “amenanza permanente”. El juego de “ir y volver” porque “conocemos el camino ALESVUITALRAVAL.ORG 105

de vuelta” y ya conocemos la capacidad de

nuestros caminos. Pero insistiendo que sí

interrumpir la normalidad impuesta. Se vio

conocemos los de vuelta. Desaparecer para

esta fuerza el sábado 11-J en la asunción de los

poder ser vistos en formas diversas, pasar de un

alcaldes. Y en su esplendor se vuelve a ver, de

centro a una red descentralizada.

manera festiva y masiva, el 19-J.

Sorprendidos y desconcertados, sin ser capaces

Y a la vez de irnos para volver, también irnos

de entender que algo se está moviendo,

para tejer. En múltiples escalas, en iniciativas

buscando fórmulas para desacreditarlo antes

anómalas, aún por inventar, incluso. Y de

de que tenga capacidad de impacto real, los

esto hablaban los carteles “no nos vamos, nos

responsables políticos lanzan a las plazas el

expandimos”. Estos lemas unían esas dos ideas

chantaje de las propuestas, de las alternati-

de por qué reconstruirnos desde el desmantela-

vas. Un chantaje que no se sostiene ante el

miento. Por un lado no dejar el movimiento

importante volumen de demandas recogido

fijado o fijo a un lugar y, a la vez, la posibili-

en los manifiestos o cartas de medidas de las

dad de que esta potencia del gesto vital de

diferentes acampadas y de DRY. Tan amplias

irrumpir, salpique a otras iniciativas y que, en definitiva, salpique a la vida. Y al decir “vida” pensamos en colegios, barrios, hospitales, universidades, colectivos, etc. Se impone la idea de ir a experimentos más habitables en tamaño, en posibilidad de acompasarlos con la vida y que faciliten la toma de la palabra de más gente. Bajo el desafío de que la plaza se encarne en luchas concretas. ¿Cómo se va encarnando una plaza a la vida? Parando los desahucios, sumándose a la campaña StopDesahucios de la PAH (Plataforma de Afectados por la Hipoteca), parando los controles racistas a migrantes (ciudades sin fronteras), sumándose a las protestas de los trabajadores de la sanidad y la educación ante los recortes, creando tejido en los barrios, en las discusiones de comisiones que prolongan el gesto. Y esas apuestas de tejido más micro, acompasándose con esos horizontes comunes de salir juntos, de marcar a los políticos que los estamos mirando, que somos capaces de interrumpir, de no abandonar las calles. Salvando el símbolo de las plazas. No enseñándoles

106 ALESVUITALRAVAL.ORG

son las propuestas, que surge un eco fuerte

tro de internamiento, derechos de ciudadanía

que habla de la necesidad de un consenso de

para todas las personas residentes en nuestras

mínimos que permita concentrase en la conse-

ciudades), derecho a la vivienda (aprobación

cución de victorias.

de la dación en pago, moratoria a los desahu-

Por citar algunas de las propuestas más puestas sobre la mesa: democracia real (referéndums para cuestiones importantes, puesta en marcha

cios hipotecarios, reconversión de los pisos vacíos de los bancos en viviendas de alquiler públicas).

de mecanismos de participación ciudada-

Los cuerpos colectivos necesitan oxigenarse.

na) reales y vinculantes, apuntalamiento

Respirar victorias. Estamos articulándonos en

del estado del bienestar (mantenimiento de

esos cuerpos comunes. Frente al desmante-

servicios sanitarios, educativos y ampliación

lamiento que está aplicándose desde los

de los recursos y prestaciones sociales), libertad

responsables de gobierno, no queda más posi-

de movimiento (eliminación de los controles

bilidad que inventar las tierras fértiles.

racistas en todas las ciudades, cierre de los cen-

Sonia Giménez

ALESVUITALRAVAL.ORG 107

Eduard Mart铆n-Borreg贸n

108 ALESVUITALRAVAL.ORG

ALESVUITALRAVAL.ORG 109

AUTORIES A

Adrià Furgber

Gemma Rodríguez

Adrià Suárez

25, 32, 78,

Glòria Salvador

88, 93 Albert Pérez

Guille Tambu

Àngels Castro

Iago Otero

Richard Wayne

Sonia Giménez

Data’n’Press

68, 74, 81, 98, 107

Joana Arribas

Dídac García 10

12, 40

Eduard Martín-Borregón 16 17, 62, 100, 102, 108

Terrassa X un forat. Aula oberta INS Terrassa 2011-12

Lluna

14, 86

M Manuela Frudà

Mariona Romero Mireia Cama

110 ALESVUITALRAVAL.ORG

L Laia Carbonell

6, 23, 26

46, 49, 51, 52, 53, 58,

54, 94

20, 104

Ian Gehlhaar

Ariadna Cortés 13

Roser Salas

Núria Casanovas

Alcira Padín 105

Arnau Monty

Xavi Carreras

Xavi Martínez

105

EL PROJECTE ‘A LES VUIT AL RAVAL’ A les vuit al Raval neix al març del 2012 quan la Laia Carbonell comença a demanar els textos de records i experiències de l’Acampada Terrassa. Aquest fet reactiva el muntatge del documental sobre el 15M-terrassenc que l’Ian Gehlhaar i l’Eduard Martín-Borregón havien engegat durant l’acampada. Poc després, en Dídac García també se suma al projecte. Entre els quatre hem impulsat aquest llibre i documental, així com una sèrie de peces i accions artístiques. La intenció final és mantenir la memòria del que va passar la primavera del 2011 a Terrassa. Al llarg dels tres anys que ha durat el projecte, hem rebut l’ajuda i el suport de moltes persones sense les quals no hauria estat possible. Algunes d’aquestes persones han estat: Núria Casanoves, Kilian Úbeda, Manuela Frudà, Synusia, 15M.cc, Patricia Hornillo, Aleix Quintana, Núria Hernàndez, cada un dels autors i autores dels textos i fotografies així com els mecenes que van confiar en el projecte.

MECENES Alba Grande, Lavinia Hervás, Flavie, Margarita Carbonell, Mikec, Fofo, Germán Martínez, Oriol Agustí, Laura, Manel Orella, Efren Carbonell, Clara Carbonell, Vera Cataño, Josep María Casasus, Carles Cunill, Sonia Gimenez, Manuela Frudà, Carmen Ballescusa, Apolo Giménez, Anna Brullet, Marc Codera, Jaume Ferrer, Nursucar, Carme Barba, BaumannLab, Fransesc Solà, Carboners de Terrassa, Èlia Casas, Joan Tamayo, Tiago Romeu, Oscar Monterde, Gisela, Nani, Jordi F. Fernández Figueras, Lluís Lázaro, Joan Soler, Alba Prados, Xavi, Naxei, Amadeu Aguado, Massa Crítica Terrassa, Israel Hergón, Roser S. D., David Mabodo, Anna Mackay, Roser Domènech, Guiomar Acevedo, Alba F. López Martín, Manel Montilla, Margs, Pere Casals, Gabri, Jordina Papasseit, Maria J. Lijarcio, Pampalluga i Manel Guerra.

ALESVUITALRAVAL.ORG 111

DOCUMENTAL

DIRECCIÓ I REALITZACIÓ

VEU EN OFF

Laia Carbonell, Eduard Martín-Borregón,

Sara Prim

Dídac García i Ian Gehlhaar

MÚSICA

CÀMERES

Cabaret Misèria, Estúpida Erikah, D’Callaos,

Xavi López, Eduard Martín-Borregón i

Notienefans, Pepe Chino, Markus FM i

Ian Gehlhaar

Dídac García

EDICIÓ SO

SUBTÍTOLS

Dídac García

Laia Carbonell, Núria Hernàndez, Beatriz

MOTION GRAPHICS

Morales i Caitlin DeFilippo

Ian Gehlhaar

Durada: 25 minuts. Idioma: bilingüe català i castellà. Subtítols: català, castellà i anglès. Continguts adicionals: vídeos promocionals, seqüències inèdites i escenes ampliades

TOT EL MATERIAL ENREGISTRAT ESTÀ DISPONIBLE A L’ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA I ES POT REUTILITZAR SOTA LLICÈNCIA CREATIVE COMMONS CC BY-SA 3.0. MÉS INFORMACIÓ A WWW.ALESVUITALRAVAL.ORG