PORTADA
Xavi
19/1/09
01:54
Pรกgina 30
Xavi
19/1/09
01:54
Página 32
TEXT: ÀLEX RUBIES FOTOS: ORIOL ROCA oca-la un altre cop, Sam. -En Sam no era home de dubtes, la va tornar a tocar. -Torna-hi, Sam. -Ho va repetir. Però el cert és que la cosa no va anar així. Bogart, Humphrey pels amics i Rick Blaine a Casablanca, no va demanar mai a en Sam que toqués res de res. A la vida hi ha errors que es paguen amb un sobrenom. Xavi Hernández (Terrassa, 25 de gener de 1980), Xavi pels amics, Humphrey Bogart per Jesús Montes, és el que ha hagut de pagar l’error històric. L’Eurocopa va rebatejar en Xavi. El menut migcampista va ser reconegut com el millor del continent, amb la gavardina posada, barret i, ell sí, tocant-la un cop, i un altre, i un altre… L’Umpri, com era conegut per molts i moltes catalanes, avui dia avis i àvies, era una estrella rutilant de l’època daurada de Hollywood. Els flaixos de la fama van il·luminar la seva carrera, i ell ho va aprofitar movent-se entre les càmeres com peix a l’aigua. L’amic Hernández ara viu l’etapa més mediàtica de l’esport rei. Els futbolistes s’han tornat estrelles a l’altura dels galants del cinema. Ell està de moda, però no s’hi acaba d’acostumar. “Sincerament, tot això no ho porto gaire bé”, diu. A ell el que li agrada és jugar a futbol, i la resta són gangues de l’ofici - un ofici que té molt ben après. El de Terrassa ja fa onze anys que és en el punt de mira (va debutar el 18 d’agost de 1998). Sempre ha estat allà, a les verdes i a les madures. Tot i això, ha trigat a arribar-li el reconeixement. Tornem al mite Bogart. L’actor nord-americà va rebre l’Oscar després d’haver-ne merescut un parell. El vuit blaugrana també va haver de veure com rebien premis altres abans que ell. En Xavi va guanyar el premi a millor jugador de l’Eurocopa després d’haver mogut el Barça i la selecció espanyola amb una precisió mil·limètrica i amb mà mestra durant més d’una dècada. Tot i que es pot pensar que el fet de no haver explotat la seva imatge l’ha perjudicat, el capità blaugrana pensa d’una altra manera: -No crec que m’hagi perjudicat - i ho explica: - tot va en concordança amb la persona. Depèn de com ets i del que vols. Jo el que vull és jugar a futbol. -Tornem-hi.- Vull ser una peça important aquí, a can Barça, aconseguir títols, i en aquest sentit ara ho tinc tot. Xavi Hernández, al Barça, s’hi troba com a casa. Va arribar a la Masia el 1991, només amb onze anys. Amb un exercici de matemàtiques de primària, podem deduir que amb set anys ja s’havia enfilat fins al punt
T
,
Eurocopa i que jo fos escollit millor jugador, i és per això que ara m’ho reconeixen. -”Per fi”, deu pensar. I és que ja fa molts anys que va contra corrent. Si bé és cert que tots i cada un dels entrenadors i companys que ha tingut han lloat sempre la seva feina, els mitjans i l’afició no han estat tan benèvols. Ell, però, ha continuant fent el que millor sap fer: jugar a futbol. En un moment donat van criticar el seu físic. Aleshores, va guanyar quilos i va desenvolupar aquella mitja volta tan característica que fa gairebé impossible que perdi la pilota. Van dir d’ell que era un jugador que no s’arriscava, que només feia passes enrere. Un any després es va convertir en un dels màxims assistents de la lliga. Més endavant, van posar en dubte la seva capacitat de lideratge i va ser escollit capità de tot un FC Barcelona. Amb el títol de millor d’Europa i el magnífic principi de temporada que està protagonitzant, ha fet callar totes aquestes veus de crítica que s’havien aixecat sense motius aparents. Aquest inici fulgurant i el paper protagonista de Xavi Hernández al Barça tenen força a veure amb el paper de Guardiola a la banqueta. El de Santpedor va ser el migcampista total pioner a can Barça. De la mà de Johan Cruyff i el seu Dream Team, l’actual tècnic blaugrana es va convertir en el primer quatre organitzador sense una gran presència física però amb una tècnica
,
VULL SER UNA PECA IMPORTANT AQUI A CAN BARCA I ACONSEGUIR TITOLS AQUEST ANY HEM TINGUT LA SORT DE GUANYAR UNA EUROCOPA I JO SER ESCOLLIT MILLOR JUGADOR, ES PER AIXO QUE ARA M HO RECONEIXEN
,
,
,
,
,
32 esforç
més alt. De la mà d’un sempre criticat Van Gaal, va entrar al camp de titular en la final d’una Supercopa d’Espanya contra el Mallorca. El terrassenc va marcar en aquell partit. També ho va fer aquella mateixa temporada en un partit que ha passat a la història per haver estat el del “perdó” de Van Gaal. L’holandès es jugava el coll a Valladolid. Si perdien, se n’anava fora. L’home de la llibreta no ho va dubtar i va apostar per un jove migcampista que ja alternava primer i segon equip. En Xavi va marcar el gol que va evitar la marxa de l’holandès i que al cap i a la fi va valdre una lliga. Era el seu primer títol com a blaugrana. En aquests deu anys al primer equip, en Xavi les ha vist de tots colors. Ha passat de l’eufòria al no-res i de l’infern a la glòria. Al final de la temporada passada, quan semblava que a can Barça tot anava malament, es van atrevir a posar en dubte la seva qualitat. Una Eurocopa va bastar per tancar boques. Ara, mirant-ho a distància, en Xavi prefereix no pensar-hi. -Entenc que hi hagi gustos per a tothom. Jo sempre he intentat fer la meva feina -i, segons la meva humil opinió, permeteu-me dir que no ho fa del tot malament.- El futbol és un esport d’equip i a vegades el teu rendiment depèn de si l’equip funciona o no funciona. Tot depèn de si es guanya o no. Aquest any hem tingut la sort de guanyar una
PORTADA
Xavi
19/1/09
01:54
Pรกgina 34
Xavi
19/1/09
01:54
Pรกgina 35
Xavi
19/1/09
01:54
Página 37
Pep i va ser extraordinari. Ara en Xavi encara ha de fer molt.” Encara més? “Sí! He de seguir sent una peça important i, sobretot, tot plegat s’ha de traduir en títols. Perquè, a part de ser jugador de futbol, tinc un sentiment culer i el que vull és que l’equip guanyi.” És de la casa, ha renovat, està feliç i l’equip rutlla. A més, és un aficionat més, i com a tal està vivint la felicitat de tots els culers de tenir Messi a l’equip. -És un jugador increïble. És capaç de fer qualsevol cosa. Li tires una pilota que penses que no controlarà i la baixa com si res, el veus encarar quatre jugadors i, no saps com, se’n surt. Poder tenir-lo és tot un privilegi. Però no ha guanyat la pilota d’or…- És igual. Per mi és el millor del món actualment. El que digui el contrari no veu la realitat. Ara mateix, no se qui seria el segon, però jo crec que queda a anys llum d’en Leo. Il·lustrem aquest reportatge amb un tauler d’escacs. No és gratuït. Xavi Hernández és un mestre del futbol. És a l’esport rei el mateix que Kaspàrov, Kàrpov, Capablanca o Bobby Fisher van ser per als escacs. Jorge Valdano va dir que era el jugador més intel·ligent del món. Ell es mostra recelós i recorda que no hi ha un barem per mesurar la intel·ligència al camp. Tot i això, reconeix que pensa molt. “Sóc molt metòdic, visualitzo
,
molt els partits, els analitzo i intento sempre interpretar el sistema de joc, com hem d’atacar, com hem de defensar. Sóc un malalt del futbol.” Ja quan juga, ho fa com un estrateg. Pensa abans de rebre i tria la millor jugada. Guardiola feia igual i movia els fils de l’equip assenyalant d’una banda a l’altra. Xavi Hernández és més sibil·lí. És un líder silenciós, un jugador d’escacs en la pell d’un futbolista. Mou els peons, les torres o els alfils segons convingui a l’equip, i ho fa a poc a poc i amb bona lletra. Si Albertini era el metrònom del Milan de Sacchi, Xavi Hernández és l’essència del ritme del FC Barcelona de Guardiola. Hi ha qui diu que és la columna vertebral del Barça. Jo no voldria posar-ho en dubte, però cal recordar que la columna regeix els impulsos reflexos, la reacció inconscient. En Xavi és l’antítesi d’això. Ell és el control central, el coneixement, la pausa conscient i l’acceleració meditada. Xavi Hernández és el cervell. I, per l’òrgan rector de l’intel·lecte blaugrana, aquest any sí. “La il·lusió hi és, les sensacions són boníssimes i volem aconseguir un títol important. Penso que ens hem de centrar en la Lliga, i, si entren la Champions i la Copa, doncs molt millor.” Aquest és Xavi Hernández, el millor cervell al servei del futbol.
ç e
JO SOC UN DELS CAPITANS I HE DE PAR, LAR MOLT AMB EL,MISTer I ET PUC DIR QUE LA SINTONIA ES IMMILLORABLE
,
,
MESSI ES EL MILLOR DEL MON ACTUALMENT
,
,
exquisida. A partir d’aleshores (amb Milla com a únic precedent) van començar a sortir jugadors del planter tallats amb un patró similar. El menut jugador de Terrassa era un dels nois que seguien amb il·lusió l’evolució de Guardiola i que somiaven ser com ell algun dia. Tot i així, el reconeixement li ha arribat en el moment que ha abandonat aquesta posició de quatre. “M’he hagut d’adaptar al futbol modern”, diu ell mateix. “Els entrenadors ara volen una peça més defensiva i d’equilibri en el quatre. Ara jugo a tres quarts de camp i em dedico a fer l’última passada, a jugar més d’esquena a porteria, i penso que m’hi he adaptat bé i m’hi sento molt a gust.” No defuig responsabilitats i vol ser, si és possible, encara més gran. “M’agrada ser en un lloc on em puc sentir més transcendent. On jugo ara puc crear el gol, ja sigui fent l’última passada, xutant a porta o arribant des de darrere.” Guardiola va ser un referent per a en Xavi, i ara és, a més, un líder, un cap que té una fe cega en les seves capacitats. “Confia molt en mi. Tenim molt bona sintonia. No tenim una amistat, ni l’hem tingut mai, d’aquelles d’anar a sopar o de veure’ns fora del camp. Però tenim una sintonia molt bona i molt maca pel que fa al futbol.” S’entenen. Són homes que entenen el futbol, que el llegeixen, l’estudien, l’assimilen i en parlen. “Parlem molt. Ell és molt de dialogar, de posar les coses en comú i arribar a acords. Jo sóc un dels capitans i he de parlar molt amb el mister, i et puc dir que la sintonia és immillorable.” Guardiola va ser un ídol per a tota una generació, que hi veia un model per emmirallar-se. Per en Xavi, també era algú en qui fixar-se. “No era el meu ídol perquè no he estat mai d’idolatrar, però sí que era una referència. En Pep ens captivava per tot: pel joc, per la manera com parlava, pel lloc d’on venia...” Han passat els anys i els joves del planter només saben d’oïdes el que va fer i el que va suposar Guardiola per al mig camp del Barça. Els nois que veuen i viuen l’actualitat blaugrana tenen ara un altre model en qui fixar-se: el mateix Xavi Hernández. El de Terrassa ho considera un privilegi. “És un honor que algú es pugui emmirallar en mi i que la gent jove pugui prendre’m a mi, o a en Puyol, o a la gent de la casa que fa anys que és aquí, com a referents. És una pressió que tenim, però ho assumim i intentem ser cada dia millors.” Toca preguntar si l’alumne, en Xavi, ha superat el mestre, en Pep. Primer, un somriure; després… “No, no, no, no! Les comparacions no m’han agradat mai, ja ho vaig dir en el seu moment. En Pep va ser en
SOC MOLT METODIC, VISUALITZO ELS PARTITS, ELS ANALITZO I INTENTO SEMPRE INTERPRETAR EL SISTEMA DEJOC, , (...) SOC UN MALALT DEL FUTBOL esforç 37
Xavi
19/1/09
01:54
Pรกgina 33