10-11

NUMERO HMT

>ESEMBRE-GENER1981

X

•

L

' ^

1

^^i

I

*

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

A bústia oberta FRENAR LA DRETA Lluny de la meua voluntat està augmentar el desànim o provocar la desesperació entre tots aquells que ens preocupem per la difícil tasca de normalitzar la llengua, però cal que es denuncien els fets que cada dia passen i seguiran passant si no hi posem remei. Notícies de què es prohibeixen les classes de català als col·legis ens les estan donant amb massa continuïtat: el delegat d'Educació de Castelló, diuen, ha donat ordre de que no es donen les classes de català mentre no estiguen les coses clares; en altres llocs, algun inspector ha «aconsellat» que no hi facen cas; aquest claustre ha votat democràticament que ignorarà el decret llei pel qual s'ha d'introduir la «lengua valenciana» a l'ensenyament en aquest curs 8081; un titolat deixa de donar les classes de català i se'n passa a donar matemàtiques perquè ja estava tip de tanta baralla amb companys, pares Í alumnes per qüestió del nom de la llengua; en aquell poble els pares demanen el trasllat de set mestres per les mateixes qüestions de sempre..., i més i més.

Sembla a primera vista que la «llarga nit» de què ens parlava Raimon, no solament no s'ha acabat, sinó que cada vegada és més fosca i sense cap esperança clara de què pugam albirar l'alba. Però és que, a més a més, l'obscurantisme del poder, la santa inquisició antivalencianista estan més actius que mai, i mirant-ho bé tenen la seua raó per a estar-ho: abans no hi havia motius per a reac-

cionar contra el redreçament del nostre disortat país simplement perquè no existia cap redreçament. És ara, precisament ara, quan la dreta valencíanera ha de fer els màxims esforços per aturar-nos, i s'inventarà mil mentides i les repetirà mil voltes perquè estan segurs de què una mentida, si es repeteix mit voltes, es converteix realment en una veritat, talment com s'ho creia Goebels, i així li va anar.

Deia Alfons Cucó al Senat que ni en els anys més negres de la dictadura s'havia intentat el genocidi cultural contra el Pafs Valencià com ara séstava assatjant. I és ara quan més que mai calen organitzacions fortes de resistència, quan necessita el País Valencià del seny i de la perseverança de tots nosaltres.

ROIG

jPASACON LA ESCUELA, TIOS! Creo que, al menos, tenemos que ir los ensenantes preguntàndonos lo que pasa con esa escuela reproductora que a muchos nos tiene en jaqué {casi mate) con nuestras contradicciones.

Resulta que no nos gusta la escuela a casi nadie, però le vamos echando azúcar cada dia para poder tragarla. Y nos la tragamos así: terrón de métodos, terrón de programa ciones, terrón de buena voluntad para educar, terrón de material, terrón de azúcar...; però el aguachirri nos lo seguimos bebiendo. Lo mismo que en el soportar la sociedad que nos hemos montado: muchos terrones de partidos.

de ismos, de parlamentos, de sindicatos, etc.; para tragarnos el mejunje de los polítïcos, de la Administración, de las nucleares, de los pocos alicientes que tiene el dia y los menos que va a tener la noche, del mucho aburrimíento y poca imaginación.

Quizà una escuela podria ser el principio de otra Sociedad, un futuro distínto.

Probablemente, si hiciéramos caso de los intereses auténtí cos de los chavales y no de planificaries el presente y el futuro, seríamos el principio de una revolución (siempre encarcelada en la cabeza). No se trataría de mejorar la ensenanza (^qué ensenanza?}, sinó de prescindir de ensenar y dedicarse a aprender lo que ellos nos (quieren ensenar) muestran cada dia.

Quizà si los ninos fueran líbres (no reprimides) no llegarían a nuestra maltrecha adultez; no tendrían que plantearse la família, la ideologia, la raza, la autoridad, la pobreza..., porque no existirían, y solamente se ocuparían de ser creativos.

Quizàs ellos fueran felices si nos dedicaramos (profesionales..., juf!) a facilitaries o no entorpecerles la labor de decidirse, de pensar por sí mismos, de jugar y bailar su música, de construirse su pròpia escuela.

Seguramente notaríamos los resquebrajadores movímientos de que algonace y nosotros no lo hemos prohibido.

Estaria bueno que todos los ensenantes pidiéramos la baja el mismo dia.

Adios, querido adultoresponsable.

QUIZA-QUIZA-QUIZAS. Vilajoiosa

Director: Jaume Muftoz CONSELL DE REDACCIÓ: Octavi Soler, Paco Moreno, Ximo Urena, Pedró Olivares, Pedró Olivares, Ricard Timon, Pedró José Martínez Melchor Botella.

CORRESPONSALS COMARCALS: PLANA DE CASTELLÓ Ofelia Soler Nomdedeu BAIX MAESTRAT Paqui Monfort PLANA ALTA Elisa Roig Tomàs PLANA BAIXA José Manuel Segarra Comes ALT PALÀNCIA Pilar Flor CAMP DE TÚRIA Y LOS SERRANOS Paco Pinazo y Angeles Valera PLANA DE UTIEL Andrés Martínez Villagrosa CAMP DE MORVEDRE Manolo Civera Gómez L'HORTA Àngel Sornf Montolio LA RIBERA Marfa Salud Machí VALL D'ALBAIDA Miguel Molla Egea y Consol Rico LA SAFOR Jaume Borràs L'ALCOIÀ y EL COMTAT José Antonio Castelló y Santiago Jordà MARINA ALTA Carles Mulet Grimalt MARINA BAIXA José Vicente Cerdà Cerdà L'ALACANTÍ José Maria Lucas Ranz MIG VINALOPÓ Miguel Iborra Garcia BAIX VINALOPÓ Juan Albert! Cadenas ALT VINALOPÓ Rafael Martínez Cuartero VEGA BAJA Pepe Gonzàlez DISSENY: Jarque IL·LUSTRACIONS: Roig REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT: Gascó Oliag, 8-A, 10 Telèfon 361 52 16 VALÈNCIA Depósito Legal

V. 132

1981

IMPREMEIX:

bcrllic Cambrils, 8. Tel. 365 61 00 EDITA:

Jte

MfS MUMN

«r

10 0

De vegades hom es troba davant de postures monolítiques que, sense correspondre a ningun grup de persones u òrgan sindical concret, poden donar la imatge d'una línia d'acció sindical que no respon a la realitat. Un exemple podrien ésser les motivacions d'una vaga: postures com la de condemnar sistemàticament una vaga que es fa per reivindicacions econòmiques, són poc clarificadores i en el seu simplisme pretenen que aqueixes reivindicacions no són pròpies dels sindicats de classe, sinó, més bé, una característica dels sindicats grocs del sector.

Les diferències entre un sindicat groc i un sindicat de classe són molt més fondes i complexes que el fet de les reivindicacions econòmiques, a banda de les matitzacions diferenciadores que respecte a aquest punt es puguen fer.

Altres vegades el problema es centra en el fet de la unitat i ací també trobem postures contraposades, des dels que fan de la unitat una condició «sine qua non», fins els que sistemàticament es neguen a donar cabuda en la seua lluita a tots els sindicats i concretament els grocs. Caldria reflexionar sobre el concepte i la dinànima que porta a la unitat.

La unitat no pot ser mai una fi en ella mateixa; és un mitjà, indiscutiblement el millor de tots, per a arribar a unes fins. Pensar que sempre hem de coincidir en les fins amb tots, és tant com renunciar a la nostra concepció sindical diferenciadora. Pensar, però, que mai no podem coincidir, comporta a abandonar parcelles de reivindicació sindical, el que pot portar a una «especialització» reivindicativa difícil de justificar davant dels treballadors de l'ensenyament.

El que no devem fer mai es creure que la unitat, encara que siga conjuntural, comença i acaba amb la signatura d'una tabla reivindicativa: amb un mateix guió es poden fer moltes pel·lícules. La discussió en la base i la concreció detallada de cadascun dels punts d'una tabla, és tant més necessària quan més gran és el nombre de sindicats que la recolzen. Cal que ningú no puga desvirtuar una taula signada unitàriament, cosa que va fer l'ANPE durant les mobilitzacions del 25 de novembre, volent reconduic-les cap al tema de les transferències de funcionaris a les comunitats autònomes amb enfocs clarament demagògics i antiautonòmics.

I la FETE? —Molt bé, gràcies. Uns dies «negociant» i altres «convocant» a una vaga general per tal queesreconegael dret a «negociar».

A veces uno se encuentra ante posturas monolíticas que, no correspondiendo a ningun grupo de personss u órgano sindical concreto, pueden dar la imagen de una línea de acción sindical que no corresponde a la realidad. Un ejemplo podrian ser las motivaciones de una huelga: posturas como la de condenar sisteméticamente una huelga por motivos económicos son poco clarificadoras y en su simplismo pretenden que esas reivindicaciones no son propias de los sindicatos de clase, sinó, mas bien, una característica de los sindicatos amarillos del secior.

Las diferencies entre un sindicato de clase y uno amaríllo son mucho mas profundas y complejas que el hecho de las reivindicaciones económicas, aparte de las matizaciones diferenciadores que respecto a este punto también puedan hacerse.

Otras veces el problema se centra en el hecho de la unidad y en este aspecto también encontramos posturas enfrentadas, desde los que hacen de la unidad una cuestión «sine qua non», hasta los que sistematicamente se niegan g dar cabida en sus reivindicaciones a todos los sindicatos y concretamente a los amarillos. Habria que reflexionar sobre el concepto y sobre la dinàmica que lleva a la unidad.

La unidad no puede ser un f in en sí mismo, es un medio, indiscutiblemente el mefor de todos. para llegar a unos fines. Pensar que siempre hemos de coincidir en los fines con todos, es tanto como renunciar a nuestra concepción sindical diferenciadora. Sin embargo, pensar que nunca podemos coincidir, conlleva abandonar parcelas de reivindicación sindical, lo que nos podria llevar a una «especialización» reivindicativa difícil de justificar ante los trabajadores de la ensenanza.

Lo que no debemos hacer nunca es pensar que la unidad, aunque sea coyuntural, empieza y termina con la firma de una tabla reivindicativa: con un misrno guión se pueden hacer muchas peliculas. La discusíón en la base y la concreción detallada de cada uno de los puntos de la tabla es tanto mas necesaria cuando mayor es el número de sindicatos que la apoyan. «Nadie ha de poder desvirtuar una tabla firmada unitariamente, cosa que hizo el ANPE durante las movilizaciones del 25 de noviernbre, pretendiendo reconducirlas hacia el tema de las transferències de funcionaries a las comunidades autonomas con enfoques claramente demagógicos y antiautonómicos.

(Y la FETE? Muy bien, gracias. Unos días, «negociando» y otros, «convocando» a una huelga general para que se reconozca el derecho a «negociar».

INDEX A BÚSTIA OBERTA/2. EDITORIAL/3. ACCIÓ SINDICAL: La patronal ens fa la punyeta: No volen que guanyem a privada/4. Conflicte colectivo/4.

Les mobilitzacions de novembre i desembre: Elements de valoració /5-6-7. Entre íodos nos cargamos a UCD: La adicional 5.1*, suprimida/S. Debaté en el Congreso sobre presupuestos: Nada por aquí, nada por allé/9. Secretariat Nacional del STE del PV: Proposta d'acció sindical/10-11-12-13-14. Sta. Pola: Una rnuestra deia política sobre la EPA: Que se pague el pecado/18. Un fet que cal abordar: L'escola rural al País Valencià/16. La cultura física y el deporte en la EGB/17. Un sector olvidado: Escuelas infantiles/18. Una problemàtica compleja: La educación especial/18. TÈLEX/19.

CORRESPONSALS/20-21. EXPERIÈNCIES: INB de Catarroja: La biblioteca/22-23. Una experiència a la Ribera: Descobrir Renau/24. HISTORIA URBANA: Miquel Servet/25. MILLOREM EL LLENGUATGE: Sobre certs cultismes/25. AIXÒ ERA: Els invents del TBO/26. RETALLS/27. VIDAS EJEMPLARES: Peris Soler/27. RACONET: El sambori/28. CONVERSA AMB: Eulàlia Vintró/29. AL VOLTANT DE: CN Jaume I: Algunes de les cent formes per a deteriorar l'escola estatal/30-31 -32. CN. Virgen de Loreto: La inspectora no les quiere/33-34. Comisión Municipal de Ensenanza del Ayuntamiento de Valencià: De la inoperancia al desanimo/35. DOSSIER: Normalitzar la llengua. (Documents: A la Comissió Mixta, informe del Col·legi de Uicenciats, de la Facultat de Filologia i de la Universitat de Roma/36-37-38. PARLE VOSTÈ: Josep V. Bevia/39. BOERIAS: Normas de constítución de los órganos colegiados de centros públícos/40-41 .LLIBRES/42. ESPLAI/43.

LA PATRONAL ENS FA LA PUNYETA

NO VOLEN QUE GUANYEM A PRIVADA Varias son las coordenades sobre las que se presenta el nuevo curso escolar: 1. Ofensiva patronal. — Reestructuració n del sector: Leyes de ensefïanza. Remodetación del aparato escolar que permita el control directo del empresario sobre los trabajadores-as en un modelo de • • i^dad no dictatorial y que permita conduir un de ensenanza que nada tenga que ver con los i . eses populares.

2. Debilita miei i to de la capacidad de respuesta combativa del sector.— La crisis general pesa en la conciencia y capacidad de lucha: — Miedo a perder el puesto de trabajo en momentos en que apenas se crean nuevos.

— Desconfianza en que se pueda cambiar la situación haciéndola més favorable a los trabajadores-as y, por tanto, renuncia a la lucha, por situaria en términos generales como perdida.

3. Interès de los sindicatos amarillos por ampliar su influencia en el seno de los trabajadores-as de la ensenanza.

Queda claro que en la situación actual dos son

los núcleos de díficultad de la patronal: a) No contar con la homogeneización del sector. b) Existència de sindicatos que cuestionen globafmente sus alternativas y que luchan por desestabilizar sus proyectos creando contradicciones y reorganizando el sector en función de intereses distintes.

En todo este panorama, las elecciones sindicales son un objetivo claro tanto para el empresaríado como para nosotros; con ellas se pretenderà la calificación o descalificación de una organización para representar a los trabajadores-as en la negociacíón de sus condiciones de trabajo y la vinculación o no de los trabajadores-as a alternativas síndicales no corporativistes.

Denunciem les ingerències de la patronal a les eleccions sindicals, perquè estan promocionant i recolzant sindicats auspicials per ells mateixos, que de cap de les maneres defensen els interessos dels treballadors i treballadores del sector i sí els plantejaments dels empresaris. Això es tradueix en fer arribar tot tipus de propaganda que viga de FSIE i FESITE-USO, així como promocionar la celebració d'eleccions sindicals per a què arriben com a mínim al 10 % que els done la cobertura legal per a poder negociar, tasca en la qual la patronal està molt interessada.

Por contrapartida, la patronal està obstaculitzant la presentació de candidatures progressistes, arribant en casos a l'acomiadament de treballadors i treballadores que s'han presentat en aquestes candidatures; cas, per exemple, del col·legi Francisco Esteve, de Paterna, on ha estat acomiadada una companya per aquest fet.

Recordem que: Les actes de les eleccions sindicals cal portar-les al sindicat per a revisar-les abans d'entregar-les al IMAC, ja que poden ser impugnades per qualsevol erro, com, per exemple, posar SATE en lloc de STE-PV. Així mateix vos recordem que els dilluns i dimecres, de 7 a 9, la comissió de privada estem a la seu del sindicat per a qualsevol cosa que vulgau {V. I. València).

ENSENANZA PRIVADA

CONFLICTO COLECTIVO Las centrales sindicales CC. OO. y STE-PV, componentes de la Comisión Negociadora del Convenio Provincial de la Ensenanza Privada, siguiendo lo acordado en la última asamblea, celebrada eM1 de novíembre, en el Colegio de Licenciados, ha realizado los tramites oportunes para presentar conflictocolectivo.

Esta Comisión reitera ante la opinión pública su deseo, tanías veces manifestado, de negociar con la Federación de Centros de la Ensenanza no Estatal el Convenio Provincial del Sector. Resulta indignante que, ano tras aho, la patronal mantenga una postura provocadora, de total desprecio hacia los trabajadores del sector, negandose incluso a constituir su mesa negociadora.

Esta Comisión estima que esta actitud entra dentro de un plan general tendente a suprimir los convenios provinciates, eliminando así las mejoras que contiene el Convenio Provincial y que tanto nos han costado conseguir.

Esperamos que, después de la entrevista con el delegado de trabajo y de que éste convoque ambas partes, se inicien las negociaciones, acabando con el deterioro de la situación que la actitud de la patronal està provocando.

En su momento, esta Comisión Negociadora convocarà asamblea provincial al objeto de tratar la situación presentada.

STE-PV, CC. OO.

LES MOBILITZACIONS DE NOVEMBRE I DESEMBRE

ELEMENTS DE VALORACIÓ La desconvotòria de vaga per als dies 10 í 11, feta a nivell estatal per UCSTE í CC. 00., ha creat un clar malestar Í desconcert als centres i comarques, tant per part dels afiliats com per part de ta gent que veia la necessitat de la lluita i estava disposada a mobilitzar-se.

Malgrat el fet d'haver tallat el procés de lluita que estàvem portant endavant, no podem caure en una dinàmica desmobilitzadora, puix que les tasques que tenim com sindicat es mantenen en peu í cal abordar-les.

El que és evident és que, condició prèvia i indispensable per açò, és realitzar una discussió profunda sobre el procés de mobilització que vam començar fa mes i mig, i arribar a conclusions clares sobre les errades comeses als diferents nivells del sindicat. L'objecte d'aquest document és aquest: servir per a la discussió als nuclis de centre, assemblees comarcals, per tal d'unificar les nostres conclusions a nivell d'Unió Intercomarcal al Consell del proper dia 19.

La convocatòria del 25

ria, però hem de reconèixer que el STE no havia preparat en molts llocs les condicions necessàries per tal de respondre amb agilitat a la convocatòria estatal. A l'ensenyament mitjà, la situació era encara més greu: davant un procés de lluita començat per les Ass. d'Agregats i Catedràtics, el sindicat es veia amb la impossibilitat de donar una alternativa coherent.

Tanmateix, malgrat el que hem dit abans, el problema fonamental del dia 25fou la falta d'homogeneïtat del col·lectiu sindical. Malgrat la valoració negativa de convocatòria que va fer el Secretariat de la U. Intercomarcal, al Consell del 21 es va clarificar la importància de la mobilització Í es va valorar que esta tenia que eixir endavant i suposar el començament d'una mobilització seriosa. En aquest sentit foren les intervencions del sindicat a les assemblees i centres, i aquesta alternativa fou la que ens va permetre mamprendre la iniciativa, com més endavant vàrem veure.

La proposta del 10 i 11

Prenent com a punt de partida les discussions dels darrers consells, podem treure les següents conclusions: En un primer moment, la Unió Intercomarcal no arribà a assumir la importància de la mobilització contra els pressupostos. Açò va quedar evidenciat a l'Assemblea Intecomarcal de Sant Marcel·lí, on va quedar clara la nostra decissió de no anar el 19 a la vaga —fonamentalment pel tipus de convocatòria i el seu coloret groguet —, però no van quedar suficient concretitzades les formes de lluita posterior que teníem que impulsar. En concret, quedava descartada la possibilitat d'una convocatòria de vaga a curt termini, i no quedava clar con anàvem a crear les condicions per a fer-ho possible més endavant.

La convocatòria del 25 ens va pillar, per tant, amb una situació fonamentalment defensiva, malgrat que el Consell Nacional havia proposat pocs dies abans a les comarques preparar les condicions d'una mobilització unitària. Els punts de la tabla reivindicativa signada a Madrid ens permitien un ample marge de maniobra, però la iniciativa la va prendre la dreta, mentre que per la nostra banda el plantejament era fonamentalment defensiu. Aquest defensivisme es va manifestar en la falta de decissió per part del STE d'entrar plenament dins el debat sobre les transferències, deixant a la dreta, fins el dia 25, la veu cantant sobre el tema a les assemblees provincials. No es van posar els mitjans per difondre públicament la nostra postura en la premsa i la ràdio; comarques amb forta incidència nostra no respongueran amb la força que calia esperar. És clar que va influir la precipitació de la convocatò-

Al Secretariat Confedera! del 30 de novembre ja s'havia valorat la necessitat de llançar una mobilització continuada al llarg del curs, com continuació de la jornada del 25. Malgrat el despenjament de FESPE i FETE (que no es van tornar a reunir amb les altres forces convocants després del 25), reduïa a UCSTE i CC. 00. la continuïtat de la lluita. Aquesta tenia un primer moment en la proposta de convocatòria estatal del 10 i 11 com un primer pas cara la continuació en gener.

Aquesta valoració coincidia en general amb la del Secretariat Nacional del dia 29.

A nivell d'Unió Intercomarcal, el Consell del 28 també evidenciava que a les comarques s'havia discutit per on tenien que anar les coses, amb un acord total en plantejar un calendari de mobilitzacions.

Malgrat el despenjament de FET i Cia., el treball organitzat i amb idees clares del sindicat culminava en l'assemblea de representants comarclas prèvia a la vaga, on majoritàriament es decidia acceptar la proposta de vaga del 10 Í 11. Es pot dir que havíem recuperat la direcció del procés, i la voloració era globalment optimista: la majoria de les comarques oferiren una valoració optimista sobre les condicions de la mobilització; tots els pronunciaments de les assemblees comarcals anaven pel camí d'una lluita continuada; INB s'incorporava també; amb açò la lluita adquiria un caràcter intersectorial í permitia rellançar la iniciativa al sector, s'incorporava també FP, í en la mateixa assemblea quedava de manifest la inconseqüència de FETE, FESPE i

ANPE, deixant la continuïtat d'un procés que s'iniciava amb bons auguris en mans de! STE i CC. 00. Junt a això, l'elecció de representants comarcals manifestava el funcionament d'un procés assembleari i obria les portes del plantejament de la negociació mixta.

Com aspecte a destacar a nivell d'Unió Interc. d'Alacant es votava en assemblea provincial per majoria la inexistència de condicions per els dies 10 i 11, Í la perspectiva de preparar la continuïtat de la lluita per gener. La convocatòria resultava impossible a nivell del País Valencià.

La desconvocatòrïa

Amb aquestes condicions es produeix la convocatòria i immediata desconvocatòria deís dies 10 i 11 per la UCSTE i CC. 00. Cal assenyalar els següents problemes: La desconvocatòria es produeix de manera confusa, després d'haver estat ratificada al cap de setmana a la premsa estatal, i sense que per la mateixa raó tinguen que existir nous elements que suposen la desconvocatòria.

Es produeix amb tal precipitació que resulta impossible desconvocar ordenadament, donant una explicació coherent als companys. El fet és que varen anar a la vaga e! dia 10 entre 500 í 1.000 companys. A més a més, el que la informació anara de telèfon en telèfon produí la natural confusió i desconvocaíòria en nombrosos centres. Açò ha estat reconegut pel Sec. Intercomarcal com errat. (De fet, i'assemblea de representants es va pronunciar per la nit en mantenir la convocatòria per al dia 10.)

Les raons adduïdes en el comunicat de desconvocatòria ens deixen amb el cul a l'aire davant dels companys. Cedir a les pressions dels APAS, dir que cal donar temps al Ministeri, argument que hem tingut que desmontar als claustres per treure la vaga... Per un altra banda es renuncia a donar una veritable explicació: la falta de condicions a nivell estatal.

Conclusions i interrogants El que és ben cert es que, fins ara, la desconvocaíòria d'UCSTE té en si mateixa alguns aspectes confusos, que plantegen una sèrie de conclusions i interrogants que devem abordar en la discussió:

PROPUESTAS DEL SECRETARIADO CONFEDERAL UCSTE El Secretariado Confederal de UCSTE ha decidido por mayoría proponer a los stndicatos el inicio de un conflicte continuado a lo largo del curso. El objetlvo central debe ser la consecución pràctica de la negociación colectiva de nuestras condiciones de vida y trabajo.

A pesar del malestar generalizado de los trabajadores de la ensenanza, expresado masivamente en el paro del dia 25 de dicíembre, el ME se limita a charlar con algunas organrzaciones sindicales, llevando el decidido propósito de dividir a los trabajadores y enganarnos con falsas promesas de negociación.

Este conflicte requiere una acumufación de fuerzas dentro y fuera de los trabajadores (con especial mención a los padres y alumnos) y una clarificación sindical sobre la utilización de distintas formas de lucha. Por ello se hace necesarío un esfuerzo organizativo que garantice la plena discusión y toma correcta de decisiones en torno a esta propuesta. El desarrollo del conflicto estaria en torno a las siguientes líneas generales: A) PLATAFORMA. Mantenimiento del poder adquisitivo de los salarios.

Jubilación a los 60 y 64 afios, con el 100% del salario, y supresión de la disposición adicional 5 a Ros de los actuales PGE. Aumento de las plantillas con garantia de estabilidad para los que ya trabajan o trabajaron por cuenta de la Administración.

Aumento del dinero destinado por el ME a construcciones, mantenimiento, etc., de los centros docentes.

Reconocimiento de los derechos sindicales: — Negociación de la normativa y fechas de elecciones sindicales.

— Derecho a la negociación colectiva.

B} CALENDARIO Un primer paro los días 10 y 11 de diciembre, para forzar la negociación unitària de los puntos de la tabla afectados por los actuales presupuestos (distribucrón del 0,5 del aumento salarial, supresión de la adicional 5 y negociación de una nueva Ley de Seguridad Social para los funcionarios, aumento salarial según IPC).

Una segunda movilización en torno a la semana del 19 al 24 de enero, en la perspectiva de golpear y acumular fuerzas para continuar el conflicto mas actelante con el tipo de movilizaciones més adecuado en cada caso para conseguir negociaciones reales.

C) ORGANIZACION En la asamblea en torno a la movilización del 10-11 de diciembre, discutir la necesidad de crear una asamblea de delegados de los trabajadores de la ensefianza en conflicto, que junto con las centralas sindicales y sindicatos controlen el desarrollo de dicho conflicto y las negociaciones.

Madid, 30de noviembre del 80.

En primer lloc, queda clar en l'anàlisi a nivell d'unió intercomarcal que devem autocritícar-nos per no haver comprés la importància de la lluita contra els pressupostos des del primer moment, la qual cosa ens va restar iniciativa sindical en la mobilització del 25 í va condicionar també el procés posterior de mobilització.

Exigir de l'organisme d'UCSTE desconvocant, una autocrítica per tres errors greus al menys: a) La irresponsabilitat que suposa la precipitació de la desconvocatòria, desprès d'haver ratificat la vaga per al 10 i 11, que forçosament anava a suposar que els companys s'enteraren estant fent la vaga. b) Les raons donades al comunicat de desconvocatòria. c) L'ambigüitat i manca d'iniciativa mostrada fins el moment al sector d'ensenyament mitja.

Al mateix temps, queden plantejats una sèrie de problemes importants per a la discussió.

La desconvocatòria d'UCSTE, produïda unes hores després d'haver estat ratificada la convocatòria. Resulta lògic pensar que els elements, tant per una cosa com per l'altra, existien ja des del dissabte. Però el fet de què la informació completa no estiguera fins el dimarts, evidencia un greu error d'organització. La precipitada des-

convocatòria de la vesprada del 9 no ha fet més que evidenciar-ho.

A nivell de País Valencià, les comarques del Sud i del Nord no anaven a la vaga, mentre que les del centre, sí. Tanmateix, la convocatòria es va mantenir a nivell d'Unió Interc., sense establir una unificació de criteris a nivell de País Valencià. El retardament en assumir la importància de la mobilització pel conjunt del STE i prendre la iniciativa, quan el problema venia exposant-se en documents sindicals des de temps enrere, no evidencia també problemes d'organització a nivells de base del STE? No hi hauria que considerar també el fet de què organització i participació són problemes permanents, no sols als moments de lluita, i que serien la garantia del bon funcionament sindical, quan es converteixen en elements indispensables?'

En qualsevol cas queda pendent el problema, que tindrem que abordar: quina es la forma de reprendre el fil de la mobilització pels objectius dels dies 10 i 11, r pels altres eixos d'acció sindical que tenim plantejats per el present curs (bilingüisme, estatut de centres, funció pública, etc.)?

Deuríem tenir el sindicat organitzat per tal de respondre sense errades (o al menys no tan grosses) i que sense cap dubte tindrà que desembocar l'anàlisi que ara estem fent.

Secretariat de la U. I. de València

DOCUMENTO DEL SECRETARIAT

NACIONAL DEL S. T. E.-P. V. SOBRE LA MOVILIZACIÓN DE LA ENSENANZA

ESTATAL A PRESENTAR AL PLENO CONFEDERAL DE LA U. C. S. T. E. 1. 1. Plataforma: Deberíamos, conservando nuestra tabfa del trimestre pasado, resaltar los siguientes puntos: a) Jubilación. b) Distribución del 0'5 % de los presupuestos. c) Dotación de crédito extraordinario para subida de acuerdo con el I. P. C. d) Estabilidad interines y contratados. e) Negociación con la Administración de una ley de seguridad social para funcionarios y desaparición de la adicional 5- a f) Por la negociación colectiva, elecciones sindicales. g) Desarrollo del estatuto de centros: consejo de centro maximo órgano de decisión y elección democràtica de los directores por el. h) Exigencias frente al bilingüismo.

Este grupo debe ser el objetivo de las movilizaciones de enero-febrero, y para ello se deben tener en cuenta los siguientes extremes.

1.2. Calendario: 1.2.1. Los puntos de esta plataforma deben continuar debatiéndose en todas las comarcas desde el inicio del trimestre.

1.2.2. El pleno de UCSTE de enero debe delimitar el contenido de la plataforma y el calendario de movilizaciones.

1.2.3. A partir de la celebración de dicho pleno han de transcurrir tres sernanas para que cada STE llegue a tomar su pròpia decisión respecto al calendario.

1.2.4. Un nuevo pleno o secretariado confedera! valorarà las decisiones de todos los STEs y tomarà la decisión a nivel de Estado. Si la decisión implica cualquier tipo de movilización debe-

ràn existir como mínimo tres días lectivos para que cada STE la prepare convententemente, 1.2.5, Deben íncluirse acciones para el 1 de mayo (y a nivel de País para el 25 de abril}.

1.3. Tipo de movilización: A partir de que se comience a debatir la plataforma y el calendario en los STEs, tiene que debatirse y definirse el tipo de movilización que queremos para este tema concreto (ver documento de UCSTE).

1.4. Alianzas: En principio no debemos excluir a nadie (con todos los peros que queramos ponerle, el tema de la «unidad» es un tema fundamental). Se tienen que primar las relaciones con los sindicatos de clase y hay que buscar la solidaridad de APAs y AAVV (para ello debemos hacer, con ei tiempo suficiente, una campana de información y concienciación incidiendo en los puntos en que mas claramente se vea la ligazón con la calídad y la cantidad de la ensenanza).

Tiene que haber un pronuncíamiento de los STEs sobre las alianzas.

1.5. Preparación de la movilización: Documento que recoja la plataforma y tipo de movilización definídos en el pleno de la UCSTE, así como los resultados de la política de alianzas emprendida al efecto. Respecto al tema de fos directores tendríamos que haber tornado previamente decisiones respecto a: nuestra postura global inicial (mínimos que exigimos), respuesta a la normativa legal, postura final.

1.6. Organización: Impulsar asambleas generales y de delegados (desde posturas sindicafes claras), elección de representantes de las asambleas para los comitès y comísión negociadora mixta, constitución de comitès de huelga a nivel de provincià, de país y estatal.

U.l.

DE

VALÈNCIA: VALORACIÓ

Hacer una valoración de las últimas movílizaciones, cuando aún estan próximas las fechas del 10 y 11, y no hemos llevadoaún el detate serio y profundo sobre su significado y consecuencias, es una tarea difícil.

Las comarcas, un gran número de afiliados, han criticado, han puesto el gritoen el cielo, sobre los errores cometidos en torno a los días 10 y 11. Però cuando la Union Intercomarcal de Valencià pretende porf u ndizar sobre este tema, las comarcas, ese gran número de afiliades discrepantes, no acude a las asambleas. La valoración de la movilización, al igual que la valoración de las condiciones para iniciar movilizaciones puede quedar en manosde unos pocos, como a prinicipio de curso.

Por lo visto, el asambleísmo no solo tiene riesgos de fallar por las alturas, «en Valencià» o«en Madrid»...

Estàs líneas que siguen pretenden continuar el debaté que se inicio a final de diciembre, pretenden inciar un proceso de clarificación de nuestro sindicato. Proceso sin el cual es difícil continuar trabajando.

En primer lugar, tendríamos que destacar el error de no haber asumido desde principio de curso la conflictividad que se avecinaba, el malestar que existia entre los trabajadores de la ensenanza estatal. Todo ello debido a problemas como fa lentitud de poner en marcha el sindicato, la inasistenciasa reuniones comarcalesy que impedían conocer las oponiones de un amplio sector de afiliados, que nos llevaba a ignorar a los no afiliados y que junto al tópico «si no nos movemos nosotros, es que no se mueve nadie», contribuyó a una planificación incorrecta de las tareas a realizar. Muestra de lo anterior, la Asamblea Provincial de S. Marcelino ante la huelga del 19. Se rechaza por amarílla, por falta de condiciones, y no se ve movilización algú na a corto plazo, No era de extrafíar que la movilización

DATOS

DE PARTICIPACION DE LAS COMARCAS EN LAS MOVILIZACIONES DEL 30-1-80 Y DEL25-XI-80ÍEGB) 30-1-80

25-11-80

181 66 50

60 78 ?

120 25 750 180 100 400 47

134 140 914

Camp de Morvedre Camp de Túria S erra nos Plana Utiel Foia B un oi Horta Sud Horta Nord Alta Horta Nord Baixa La Ribera Canal La Costera La Safor Cofrents Vall d'Albaida Valencià Ciutat

60 551 4 172 512

218 100 273 44 60 33 ?

30 1.007

del 25 nos pillarà a la defensiva y que en torno a ella afloraran nuestras deficiencias: falta de homogeneidad tàctica y estratègica, falta de claridad sobre el sindicalisme que queremos levantar, deficiente organización comarcal, etc.

Estàs deficiencias van a dar por resultado la desigual respuesta comarcal (comparar los datos con los de una movilización anterior, cuadro 1), que permitió que en una movilizaciòn donde, al menos en Valencià, el peso organízativo estaba sobre nuestras espaldas, fuera la derecha quien la capitalizara (asambleas, medios de comunicación, etcètera).

La clarificación que días antes había llevado el Secretariat de la U. I. de València permitió, sin embargo, que se anvarzara en muchos aspectos, hasta el punto de poder tomar la iniciativa en muchas comarcas y

ALACANT

LA VAGA DEL DIA 25 Valoración del Consell Intercomarcal del 26-11-80 sobre el paro en si i las perspectiva? paraelfuturo: El número de paradosfueimportante.

Destaco el esfuerzo realizado en los sectores INB y FP, donde el para tuvo una gran incidència, 65%, lo cual hasta ahora no había sido normal en convocatorias hechas por síndicatos de clase, demostrando el avance sindical en ambos sectores y lo positívo de fa unidad de acción.

A nivel de EGB (2.500) se comprobó como una cierta inèrcia en un elevado número de los que pararon, desconociendo incluso los puntos de la tabla, caracterizandose la movilización como de escasa combatividad y acción.

Otro aspecto destacado negativamente fue ia escasa organización, a ningún nivel: no

hubo comitès unitàries de huelga, ni tabulación de datos.

Sobre las perspectivas para el futuro: Parece haber diferencias sobre las perspectivas en los sectores de INB y EGB. Mientras en éste el panorama no esta aclarado y se necesita bastante tiempo para organizar cualquier tipo de movilización, en INB parece que hay propuestas de planteamientos de nuevas movilizaciones. En la Asamblea provincal unitària de INB celebrada en Alacant el 26-1180 se acordo la continuidad de las acciones planteadas unitariamente por los sindicatos de clase y a nivel estatal, buscando la unidad de acción con la EGB, incluyendo el punto de la estabílidad en el empleo y continuando con las reuniones unitarias en los centros.

27 de noviembre de 1980.

en el movimiento, tal y como lo demostro la asamblea de representantes comarcales celebrada en los localesdeANPE, donde se recogían y asum'an las posiciones de CCOO y UCSTE de dar continuidad a la movilización del 25, se clarificaba el coníenido de la lucha a seguir y se obligaba al resto de sindicatos a mantenerfal menos en teoria) un compromiso que a nivel estatal ya habían roto.

Podíamos resumir que, pese a la falta de homogeneidad antes senalada y que ahora se manifestaba ratificàndose unos en su anàlisis de que el 25 no había que haber ido con los amarilios, por otros que aquello era correcte, però ahora sobran, y por unos terceres que aún sonaban en que la «unidad igual a suma de siglas» era la condición para movilizarse, podíamos resumir, repito, pese a lo anterior, que en nuestras comarcas se había cumplido la tarea.

Però he aquí que existían otros problemas que no habíamos previsto y eran rnàs preocupantes, si caben que los anteriores.

Porsefíalaralgunos, senalamosque, a niveí de P. Valencià, tampoco llevamos una política ni una dinàmica homgéneas. Que la dinàmica provincial prívaba sobre la de País, y que mientras Alicante no asumía en la practica ni la valoración del Secretariat Nacional del PV ni la de UCSTE, Valencià da por supuesta la homogeneidad del País y se lanza a tope para cubrir el objetivo del 10 yll. <[Con què criterios los consellers de Alacant valoran conveníente la movilización del 10 y 11 y después resulta que no? iHasta què punto resulta que este tipo de valoración, si trasladamos nuestra problemàtica de País a la Union Confederal, es la que lleva a UCSTE a hacer propuestas que no son rea les y que después obligan a desconvocatorias?

Con esto no pretendo justificar la desconvocatoria, que por su forma se hizo aún mas grave y cuyas consecuencias y responsabilidades tendremos que valorar y exigir a todos los niveles organizattvos. Però to que sí es cierto es que la organización y participación en un sindicato que quiere y debe ser asambleario, tiene que ser un problema permanente y es la garantia del buen furv cionamrento sindical en los momentos claves.

Sin esa participación permanente no se puede avanzar; si falla, tendremos que ver las causas. Però prescindir de ella es volver a una coordinadora, un organismo que solo empieza a funcionar cuando hay movilizaciones a la vista. Cuando impulsamos la transformación de las coordinadores en el STE-PV, en la UCSTE, lo haa'amos porque habíamos superado ese concepto, porque veíamos necesaria la organización permanente de los trabajadores de la ensenanza para avanzar hacia unos ideales, los que sefíalan nuestro congreso. Renunciar a esa organización permanente seria renunciar a esos ideales, un lujo muy caro que no podemos ni debemos pagar.

AlbertSansano

ENTRE TODOS, PARTIDOS Y SINDICATOS, NOS CARGAMOS A UCD:

LA ADICIOIMÀL QUINTA, MODIFICADA

POSTURAS DE LOS GRUPOS PARLAMENTARIOS

La adicional quinta ha sido suprimida. La UCD, que primero nos castiga con una jubilación vergonzosa a los 70 afios, aún tiene el «valor» de querernos robar los dineros que tanto tiempo tardamos en ganar y que tan poco tiempo podemos disfrutar. Un atropello de este calibre era lógico que aglutinase a todos contra la dichosa transitòria. Es una lucha que hemos ganado y de la que debemos estar satisfechos porque, evidentemente, la hubiésemos podïdo perder; però tampoco tenemos que ser càndidos: tanto descaro como el de quitar, así por las buenas, a un colectivo mas de 16.000 pesetas al mes es de lo mas sospechoso. No nos alegremos demasiado: todo està como estaba, los problemas de los trabajadores de la ensefianza son los mismos y cualquier dia la UCD se inventa otra animalada.

Grupo socialista del Congreso La enmienda a la disposición adicional 5." presentada por el grupo socialista del Congreso consta de 3 articulos y una motivación explicativa del porquó de la enmienda.

Los articulos 1 y 2 de la enmienda son exacta mente iguales que los del lexto elaborado por la comisión de la Asamblea General de MUFACE. El articulo 3 de la enmienda dice: «El Gobierno deberé, en el plazo de un ano, remitir a las Cortes Generales un proyecto de Ley que venga a dar solución definitiva a los problemas del Fondo Especial mediante la creación de un sistema de seguridad social para todos los funcionaries públicos, incluidos los de la Administració n Local, moderno, progresivo, realista y semejante, en su protección, al del regímen general de la Seguridad Social.»

En este articulo el grupo socialista omite en el procedimiento el que la Asamblea General debe ser oida, aunque por otro lado perfecciona el texto de la comisión al incluir a los funcionaries de la Admïnistración local que también tienen derecho al tipo de seguridad social que reivindicamos.

La motivación de la enmienda es de caràcter general; se sefíala en ella el que no se debe ir contra los derechos adquirides por los mutualistas, el dar una solución urgente al problema del Fondo Especial y el establecer legalmente el régimen de seguridad social de los funcionaries.

Grupo parlamentario comunista La enmienda presentada a la disposición adicional 5." por el grupo comunista del Congreso tiene 3 articulos y una motivación. Los 3 articulos son idénticos al texto elaborado por la comisión.

La motivación recoge amplia men te toda la problemàtica del Fondo Especial, de las Mutualidades integradas, derechos lesionades, repercusiones económicas para los jubilades, etc. Supone un estudio exhaustivo del tema y tiene una amplitud de 7 folios.

Grupo parlamentario centrista 1. Por parte del grupo centrista hay una enmienda que dice: «La fecha de 31 de diciembre de 1973 que se cita en el n." 3 de la adicional 5.' (apartado I, articulo 3) se entenderà sustituida por la de 1 de enero de 1974.»

Esta enmienda es de caràcter técnico y pretende corregir la fecha al objeto de que las mutualidades no integradas puedan integrarse en MUFACE si lo desean.

2. Dona Carmen Solano, diputada del grupo centrista presento dos enmiendas: a) Una, donde se pide la supresión de la disposición adicional 5." porque, si se aprobase esta {motivación de la enmienda), en corro plazo desaparecerlan las Mutualidades Generales y obligatòries de los funcionaries. b) Otra, de sustitución, que recoge el texto de la Comisión; la motivación es la misma que en la enmienda anterior.

En resumen, el grupo parbmentario centrista ha hec ho caso orni so de las propu estàs que la Asamblea General de MUFACE le ha hecho llegar.

No ha dado respuesta.

A titulo personal, una de sus diputadas ha presentado dos enmiendas.

Alianza Popular Ha manifestado, a través de un escrito, que se siente identificada con las enmiendas presentadas por otros grupos parlamentaries con relación a la disposición adicional 5.* y que està dispuesta a apoyar. No ha presentado enmiendas.

DEBATÉ EN EL CONGRESO SOBRE LOS PRESUPUESTOS

NADA POR AQUÍ, NADA POR ALLÀ Ya tenéis noticia de que Osorio había realizado en la comisión una enmienda progresista —fenómeno raro— que consistia en que el aumento de las retribuciones complementarias pasase a las retribuciones bàsicas.

UCD, en el pleno, hizo tres enmiendas transaccionales a la citada de Coalición Democràtica, y ha quedado definitivamente así: 1." transaccional: El incremento sigue siendo para complementarias y para bàsicas, però un 1 % del que complementarias pasa a bàsicas. Esto no supone casi nada.

Para los de coeficiente 10 supone que 4.000 pesetas al a fio pasen de complementarias a bàsicas.

2." transaccional: Para el profesorado que solamente tiene dedicación plena se congela esta, y el dinero que se ahorre pasa a los que tengan exclusiva.

Aparte de la sana idea de primar a los que tengan dedicación exclusiva, dejando a los de plena con la cantidad actual, esto su-

pone muy poco dinero, y si en E. Medias y Universidad hay mucha gente con solo plena, con lo que puede incidir, aunque poco, en la exclusiva de los demàs, en EGB la in-

cidència tenderà a cero, pues la gran mayoría tiene exclusiva.

3." transaccional: El articulo 9 de los Presupuestos (en su redacción original) contemplaba un 0'5 % para incremento de la productividad, que se dedicaria a: a} Pagas extraordinarias para funcionarios con coeficiente 3 y 4, de forma que su cuantía sea como si su sueldo fuese de 273.240 pesetas. b) Para asegurar a los de salaries rnàs bajos un incremento mínimo anual de 50.400 pesetas. c) Para financiación de programas conducentes a mejorar la productividad de la función pública.

La trasaccional: 3.a haanadido un apartado, d), para homogeneizar las retribuciones complementarias de los docentes.

En definitiva, las mínimas pesetas que suponen las tres transaccionales no hacen abrigar ninguna esperanza de mejora si no se logra mediante presión un crédiío especial.

AMB EL CINISME I EL DESCARO D'UCEDE COM A FONS:

ELS MESTRES NO ES JUBILEN: ES MOREN El senyor Díaz-Ambrona, com a resposta a una interpel·lació parlamentària sobre la jubilació dels mestres, que enguany tampoc ha estat inclosa en els Pressupostos Generals de l'Estat, té el cinisme de dir, segons s'arreplega en el «Boletín Oficial de las Cortes», que el tema és una «preocupación insistente del Ministerio, como lo refleja el acuerdo de principies del 4 de mayo de 1978 entre el departamento y los sindicatos».

Eixe «acuerdo de principies» va ésser el resultat de la vaga d'abril i maig del 78, la més dura de les fetes a nivell del sector EGB. D'haver-se cumplit el calendari de jubilació progressiva inclòs el l'acord, en 1980 la jubilació als 65 anys ja seria una realitat. «Sin embargo —anyadeix l'eminència ministerial — , es un problema que se mueve sobre dos ejes fundamentales: la realidad de unos recursos presupuestarios precisos para adelantar en cinco anos la edad de jubilación de un cuerpo numeroso de profesorado y la política no solo particular para este caso, sinó general de la función pública en matèria de jubilaciones.»

Se dóna compte el senyor ministre de les animalades que diu? Aclarim les coses: 1. La vaga no la va fer el Ministeri, sinó els mestres contra el Ministeri.

S. T. E. P. V.' AlCOIA-COMTAT

JUBILACIÓ ALS 64 ANYS

JA I! I

2. L'interès del Ministeri no era el de conquerir la jubilació, sinó el de què acabarà la vaga.

3. La «preocupación insistente del Ministerio» només s'estimula quan fem vagues indefinides, el que suposa que les seues «motivacions» són irresponsables.

4. Els pressupostos són sempre «precisos», però també és cert que està en joc \a creació de set mil nous llocs de treball i ens tindrà que demostrar el senyor ministre que eixos puestos de treball son més cars que els que es volen crear amb la política econòmico-sinfònica de lluita contra el paro montada bàsicament sobre el criteri de donar a l'empresari per a què aquest «cree» nous llocs de treball i noves cartilles de «paro».

5. No és el mateix dormir-se en una «ventanilla» que davant de quaranta xiquets, ni és el mateix «repartir» la cola entre altres «ventanilles» que repartir els quaranta xiquets entre altres «classes», tot això independentment de la discriminació que per a tot el funcionariat suposa una jubilació que, com les medalles, es donen «postmortem».

6. El senyor ministre compta amb el nostre suport si pensa en jubilar-se ja: la solidaritat que nofalle.

Josep Riera

PROPOSTA D'ACCIÓ SINDICAL PER AL SEU DEBAT EN LES UNIONS INTERCOMARCALS I TREURE CONCLUSIONS AL CONSELL NACIONAL DEL 14 DE FEBRER El Secretariat Nacional del S. T. E-País Valencià, reunit els dies 4 i 5 de gener a Rojales (Baix Segura) PROPOSOA ELS SEGÜENTS PLATEJAMENTS DE L'ACCIÓ GLOBAL DEL SINDICAT per les dos primers trimestres de 1981. PROPOSTA que deurà d'ésser debatuda, ampliada i aprofondida en les Unions Comarcals, per tal que el Consell Nacional, que celebrarem el pròxim 14 de febrer, arribe a conclusions: I.

ORGANITZACIÓ INTERNA

1. Organitzar definitivament les Unions Comarcals, base de la nostra participació sindical. Hi ha que destacar els següents aspectes: 1.1. Necessitat de crear el Secretariat Comarcal i donar a l'elecció dels consellers que representen a la Comarca com a membres del Consell Nacional una gran importància sindical. Sense açò no es pot ni dínarnitzar la participació en la comarca ni és possible el correcte funcionament a nivell d'Unió Intercomarcal i menys a nivell de tot el País Valencià.

Aquest aspecte és tan important que les comarques que no ho realitzen deuran unir-se a d'altra comarca, per tal de constituir amb ella una única Unió Comarcal.

1.2. Elaboració del cens sindical de cada Unió Comarcal: afiliats i afiliades, membres del Secretariat, representants en el Consell Nacional, nuclis sindicals.

1.3. Donar gran importància a la creació de Comissions de Treball dirigides a potenciar el reciclatge Í actualització educativa, sobretot pel que respecta a la normalització lingüística i estudi del medi.

2. Pel que fa a les Unions Intercomarcals: 2.1. Dur a terme una anàlisi concreta respecte a la possibilitat i conveniència de què la Marina Alta i la Safor es constituexquen en Unió Intercomarcal.

2.2. Valorar adequadament la funció coordinadora de les Unions Intercomarcals, per tal de decidir respecte als problemes propis del seu àmbit territorial, però sempre en un context sindical més ample, el propi del País Valencià, en l'àmbit de qual pren decisions el STE-País Valencià.

3. Constituir els plens nacionals dels sectors de Privada, INB i FP, o, almenys, eis nuclis necessaris per tal de fer possible una millor coordinació a nivell de País d'aquestos sectors. La seua principal funció serà arribar a conclusions respecte a la més escaient organització en el cas de què siga possible encara arribar a fer realitat tot el previst als nostres estatuts.

10

El Secretariat Nacional del STE-País Valencià, reunido los días 4 y 5 de enero en Rojales (Baix Segura), propone los siguientes planteamíentos de la acción global del sindicato para los dos primeros trimestres de 1981, propuesta que habrà de ser debatida, ampliada y profundizada en las Unions Comarcals, para que el Consell Nacional, que se celebrarà el próximo 14 de febrero, llegue a conclusiones.

I.ORGANIZACION INTERNA

1. Organizar definitivamente las Unions Comarcals, base de nuestra participación sindical. En ello hay que destacar los siguientes aspectes: 1.1. Necesidad de crear el Secretariat Comarcal, y dar gran importància sindical a la eleccíón de los que han de representar a la Unió Comarcal en el Consell Nacional. Sin ello no se puede ni dinamizar la participación en la comarca ni es posible un correcte funcionamíento a nivel de U. Intercomarcal y a nivel de País.

Ello es tan importante que aquellas comarcas que no puedan proceder así deberan unirse a otra comarca, para formar con ella una única Unió Comarcal.

1.2. Elaboración del censo sindical de cada Unió Comarcal: Afiliados y afiliades, miembros

del Secretariat, representantes en el Consell Nacional, núcleos sindicales.

1.3. Dar gran importància a la creación de Comisiones de Trabajo dirigidas a potenciar el reciclaje y actualalización educativa, sobre todo en to que se refiere a normalización lingüística y estudio del medio.

4. A nivell global del STE-Pàis Valencià: 4.1.

Campanya de conscienciació de que som un únic sindicat a nivell de País: Transscendència del Consell Nacional i del Secretariat Nacional sobre tots els altres òrgans sindicals.

En ella es donaran a conèixer, en profonditat, els Estatuts. Després es durà a terme la dissolució dels SATE,

4.4. La Secretaria de Organización establecera una dinàmica común a todas las Unions Comarcals o U. Intercomarcals para antes como para después de las reuniones del Secretariat Nacional.

STEA i STEC, acomplint el manament, no dut a terme puntualment, del Primer Congrés.

Inici del procés d'afiliació directament al STE-País Valencià i repartiment dels nous carnets.

4.5. Realizar Consell Nacional durante el primer trimestre de la Segona Escola Sindical.

4.2.

2. En lo que se refiere a las Unions intercomarcals: 2.1. Realizar un anàlisis concreto respecto a la posíbilidad y conveniència de que la Marina Alta y la Safor se constituyan en Unió Intfc. omarcal.

4.3.

4.4.

La Secretaria d'Organització assenyalarà una dinàmica comuna a totes les Unions Comarcals i U. Intercomarcaís tant per a abans com per a després de les reunions del Secretariat Nacional com del Consell Nacional.

4.5.

Dur a terme en el primer trimestre la Segonda Escola Sindical.

4.6.

Organitzar una campanya d'afiliació sindical.

4.7.

Dur a terme l'obertura dels llibres Í arxius assenyalats al reglament intern, així com actualitzar i ficar al dia l'arxiu de documentació del STE (per a tal cosa les secretaries d'informació de les Unions Comarcals i Intercomarcals enviaran a la Secretaria d'Informació a nivell de País tot tipus de document que elaboren.

4.8.

Donar gran importància sindical a la revista ALL-I-OLI com a mitjà d'informació sindical i com a intercanvi d'experiències, així com a La Tiza. A més a més i ha que organitzar, cap a la meitat de febrer, una campanya propagandística (en el context de la campanya d'afiliació al STE-PV) dirigida als centres (claustres i APAs) i a les escoles de magisteri (preus especials) 4.9.

Estar més presents en La Tiza, i per a conseguir-hoo la Secretaria d'Informació deurà garantir la tramesa de cròniques i articles, amb la col.loboració de tot el Secretariat Nacional.

4.10. Perfeccionar la informació interna. Per a conqueri-ho, a demés d'incloure en la revista ALL-I-OLI tota la informació oficial, hi ha que establir un sistema de circulars que garanteixca: la tramesa de tots els acords del Consell i Secretariat Nacional a totes les comarques, així com l'intercanvi d'informació i propostes entre les distintes U. Intercomarcals (les Secretaries d'Informació de cadascuna de U. I. deuran remetre informacions respecte al tractat i decidir en els seus òrgans sindicals).

2.2. Valorar en su justa medida el valor coordinador de las Unions Intercomarcals, para atender a los problemas propios de su àmbito territorial, però siempre en un contexto sindical mas amplio, el propio del País Valencià, en cuyo àmbito el S. T. E.-País Valencià toma sus decisiones.

3. Constituir los plenos nacionales de los sectores de Privada, INB y FP, o al menos los núcleos necesarios para hacer posible una mejor coordinación a nivel de País de estos sectores.

Su principal funcíón seria conduir acerca de la organización mas adecuada en el caso de que todavía no sea posible llegar a hacer realidad lo dictaminado en nuestros estatutos.

4. A nivel global del STE-Pais Valencià: 4.1. Camparia de concienciación de que somos un unico sindicato a nivel de País: Trascendencia del Consell Nacional y del Secretariat Nacional sobre todos los restantes órganos sindicales.

En ella se daran a conocer en profundidad fos Estatutos. Tras ella se procederà a la disolución de los SATE, STEA y STEC, cumpliendo el mandamiento, no realizado puntualmente, del Primer Congrés.

4.2. Se inicia el proceso de afiliación directamente al STEPV, y el reparto de nuevos car-

4.11. Fer-se presents informativament en els mitjans de comunicació social. Per a la qual cosa és necessari: relacionarse amb els redactors especialitzats per tal de fer que estiguen informats de quants aspectes de la vida sindical o de l'ensenyament puguen ésser d'ínterés públic; enviar comunicats després de cada reunió del Consell o Secretariat Nacional, així com presa de postura respecte als temes importants; elaborar articles (firmats com a membres del STE-PV) referents a temes d'actualitat educativa o que per a nosaltres tinguen interès sindical; aprofitar la recent aparició del Diario de Valencià per tal de potenciar la nostra difusió pública tant a nivell de País com des de les comarques i U. Intercomarcals.

4.12. Definir sindicalmente la nostra postura davant l'Escola d'Estiu del Pas Valencià, en la línia de l'esmentat pel Consell Nacional del dia 17 de maig de 1980 ( A L L- I - O L I n.°6-7, plana 15}. Abans del Consell Nacional el Secretariat enviarà a les U. C. un document al respecta.

nets.

4.3. Elección de dos nuevos miembros del Secretariat Nacional para que posterior m en te se designen los candidates que el STE-PV presentarà al Pleno Confederal de la UCSTE para formar partedel Secretariat Confederal.

Elecció de dos nous membres del Secretariat Nacional per a posteriorment designar els candidats que el STEPV presentarà al Pleno Confederal de UCSTE per a formar part del Secretariat Confederal.

II.

ASPECTES BÀSICS DE L'ACCIÓ SINDICAL:

1. Tan sols fent forta la nostra organització podrem fer eficaç la nostra acció sindical, però la necessitat organitzativa tan sols se descobreix quan són valorats positivament els objectius pel:

i 4.6. Organizar una campana de afiliación sindical.

4.7. Llevar a termino la apertura de los libros y archivos acordados en el Reglamento interno, así como actualizar y poner al dia el archivo de documentación del STE, para lo cual las secretarías de Información de Unions Comarcals y de Unions Intercomarcals deberàn enviar a la Secretaria de Información y Prensa a nivel de País todo tipo de docu, mento que en ellas se elabore.

4.8. Dar gran importància sindical a la revista ALL-I-OLI como medio de información sindical e intercambio de experiencias, así como a La Tiza. Ademas hay que organizar, hacia mediados de febrero, una campana propagandística (en el contexto de la campana de afiliación al STE-PV) dirigida a los centros (claustros y APAs) y a las escuelas de Magisterio (preciós especiales).

4.9.

Estar mas presentes en La Tiza, para lo cual la Secretaria de Información deberà garantízar el envio de crónícas o artículos, con la cofaboracíón de todo el Secretariat Nacional.

4.10. Perfeccionar la información interna. Para ello, ademàs de incluir en la revista ALL-IOLI toda la información oficial, hay que establecer un sistema de circulares que garanticen: el envio de todos los acuerdos del Secretariat y Consell Nacional a todas las comarcas, así corno el trasvase de información y propuestas entre las distintas U. Intercomarcals (las Secretanas de Información de cada U. I. deberàn remitïr informaciones respecto a lo tratato y decidido en sus órganos sindicales).

4.11. Hacerse inforrnativamente presentes en los medios de comunicación social. Para ello es necesario: relacionarse con los

11

LLItfffo* fLMJT

redactores especializados para mantenerles informados de cuantos aspectes de la vida sindica! o de la ensenanza puedan ser de interès publico; enviar comunicados tras cada reunión del Consell o Secretariat Nacional, así como tomas de posición en cuantas circunstancias puedan requerirlo; elaborar artículos (firmados como miernbros del STEPV) referentes a los temas de actualidad educativa o que para nosotros tengan interès sindical; aprovechar la reciente aparición del Diario de Valenciapara potenciar nuestra difusión pública tanto a nivel de País como desde las U. I. y comarcas.

4.12. Definir sindicalmente nuestra postura ante la Escola de Estiu del País Valencià, en la línea de lo senalado por el Consell Nacional del dia 17 de mayo de 1980 (ALL-I-OLI, n."6-7, pàg. 15}.

(Antes del Consell Nacional el Secretariat Nacional enviaré a la U. Comarcals un documento al respecto).

II. ASPECTOS BASICOS DE LA ACCION SINDICAL 1. Solo haciendo fuerte nuestra organización podremos hacer eficaz nuestra acción sindical, però la necesidad organizatíva se descubre cuando se valoran positivamente los objetivos por los que se estructura el sindicato.

Teniendo presentes los objetivos bàsicos de nuestro sindicalisme, analizando la realidad sociopolítico-laboral, afirrnamos que la acción sindical ha de centrarse a dos niveles: 1.1. A nivel global del sindicato: Debe centrarse en dar

12

que s'estructura el sindicat. Tenint present els objectius bàsics del nostre sindicalisme, i analitzant la realitat sòcio-políticalaboral, afirmem que l'acció sindical ha de centrar-se a dos nivells: 1.1. A nivell global del Sindicat: Donar resposta escaient, en la línia de la nostra alternativa sindical i la nostra opció per l'Escola Pública del País Valencià: al paquet d'avantprojectes de llei que el Govern presente al Parlament per al seu debat i aprovació, així com al desenvolupament d'altres lleis ja aprovades. Per a dur-ho a terme, i d'acord amb la línia assenyalada per el Consell Nacional del 17-580 (ALL-I-OLI, n.°6, plana 15), estimem com a tasques prioritàries: a) Definir la nostra postura davant l'avantprojecte de Llei d'Autonomia Universitària. b) Preparar les condicions objectives per a fer possible un debat sobre els següents avantprojectes de Llei: Financiació de l'ensenyament obligatori, funció pública, enseyançes mitges, estatut del professorat, contemplant-los sempre en el context de l'Estat de les Autonomies. c) Postura front a l'ensenyament de la Religió en els centres. d} Anàlisi i resposta davant els nous continguts i programes d'EGB. e) Dedicació exclussiva. f} Normalització lingüística, g) Desenvolupament de l'Estatut de Centres.

| i j "

respuesta adecuada, en la línea de nuestra alternativa sindical y nuestra opción por la escuela pública del País Valencià; al paquete de leyes que el Gobiemo pue. de pasar al Parlamento para su debaté y aprobacíón, así como a desarrollo de otras ya aprobadas.

Para ello, y en la línea senalada por el Consell Nacional del 17-580 (ALL-l·OLI, n.° 6, pàg. 15) senalamos como tareas prioritarias:

Í

a) Definir nuestra postura respecto a la Ley de Autonomia Universitària. b) Preparar el terreno para un debaté a fondo sobre: Anteproyecto de Ley de Financíación de la Ensenanza Obligatòria, Ley de la Función Pública, Ley de Ensenanzas Medias y del Estatuto del Profesorado, contemplades siempre en el contexto del Esíado de las Autonomías.

c) Postura frente a la ensenanza de la religión en los cen1.2A nivell de cadascú dels sectors: Atendre tros. eficaçment les urgències de cada sector: Sectors estatals (continuació de la mobilització del passat trisd) Anàlisis y respuestas ante mestre) i Sector Privada (tasques per als dos propers í los nuevos contenidos y progratrimestres) rnas para la EGB. 2.

Els diferents aspectes de l'acció sindical estaran necessie) Dedicación exclusiva. tats bé de tractaments simultanis o distanciats en el temps, per el que és imprescindible assenyalar un calenf) Normalización lingüística. dari orientatiu, per tal que l'acció sindical, essent prèviag) Desarrollo del Estatuto de ment programada, es duga a terme amb major incidènCentros. cia.

3.

En l'acció sindical hi ha que incloure activitats per al pri1.2. A nivel de cada secmer de maig, dia de la classe treballadora, així com per at tor: Atender efïcazmente a la ur25 d'abril. gència de cada sector: Sector Es4.

En la base de tota acció sindical eficaç hi ha que situar tatal (continuación de la moviliuna adequada informació, tant al nivell intern del sindical zación del pasado trismestre) y com al d'informació pública.

Sector Privada (tareas para los dos pròximes trimestres).

III. -ACCIÓ SINDICAL GLOBAL DEL S. T. E-PAÍS VALENCIÀ 2. Los dístintos aspectos de Respecte a l'activitat sindical presentada a l'apartat II, 1.1, resul- la acción sindical estaran necesita necessari assenyalar tant aspectes generals com els concrets tados de tratamientos simultàneos o distanciades en el tiempo, que hi ha que tindré presents: 1. Entre els aspectes generals accentuem els següents: por lo que es necesario senalar

un calendario orientatívo, para que la acción sindical esté inicialmente programada y pueda prepararse con tiempo a fin de tener una mayor inicidencia.

3. En la acción sindical se han de incluir las acttvidades sindicales a realizar tanto el 1." de mayo, dia de la clase trabajadora, como las referentes al 25de abril.

4. En la base de toda acción sindical eficaz se situa una adecuada información, tanto a nivel interno como a nivel de prensa pública.

III. ACCIÓ SINDICAL GLOBAL DEL STE-PAÍS VALENCIÀ

1.1.

1.2.

1.3.

1.4.

Definir les nostres exigències bàsiques prèvies davant quelsevol futur avantprojecte de llei i, quam siga conegut aquest, definir la nostra postura davant d'elles (document crítica}.

Açò exigeix la creació de Comissions de Treball que elaboren documents que faciliten el debat Í el procés de decisió sindical.

Fer-se eficçarnent presents als mitjans de comunicació: garantint l'elaboració per a la premsa del País Valencià, radio i TV, d'articles i comunicats que desenvolupen les nostres opcions. Tot açò requereix l'escaient funcionament de les secretaries d'informació i premsa. En aquest sentit hi a que estar especialment present al «Diario de Valencià».

Política d'aliances per tal de conquerir la unitat d'acció amb els sindicats de classe (sense excloure «a priori» a d'altres organitzacions de l'ensenyament); acció que pel que fe a la Llei de la Funció pública s'ha de dur a terme a nivell de tot el funcionariat.

Són imprescindibles els organismes unitaris en els que, a més a més dels sindicats, participen les APAs, AAVV i partits.

A més a més del trebal personal o de comissions, les mobilitzacions han d'ésser centrades fonamentalment en: xarrades, taules rodones, assemblees, mítings, concentracions, manifestacions, tancaments, pronunciaments públics, recollida de signatures i, fins i tot, vagues puntuals.

Por lo que se refiere a la activi1.5. dad sindical indicada en el apartado II, 1.1, resulta necesario senalar tanto aspectos generales como aspectos concretos a tener en cuenta: 1. Entre los aspectos generales hay que considerar los si2. Respecte a la Llei de Financiació de l'ensenyament obligatori guíentes. hi ha que evitar, en tot cas, el que es puga produir un enfronta1.1. Definir nuestras exigenment entre els treballadors de l'ensenyament privat i l'estatal; a cias bàsicas previas ante cualtal fi hi ha que delimitar molt bé la situació dels treballadors de quier futuro proyecto de ley, y l'ensenyament privat al nostre País, amb les seues característiuna vez conocidos los anteproques i problemàtica pròpia. A tal fi és fonamental arribar a tinyectos, definir nuestra postura dré una posició ben clara respecte a la situació dels treballadors sindical ante los mismos (docude l'ensenyament privat en el procés cap a l'escola pública, per mentos crítica). tal d'arribar, després del debat, a decidir la nostra postura el Ple 1.2. Ello exige la creación de Nacional de privada elaborarà un avantprojecte.

Comisiones de trabajo que pre- 3. Pel que fa a la Religió en els centres d'ensenyament hi ha paren documentos que faciliten que dur a terme una campanya amb l'objectiu de què el proper el debaté y proceso de decisión curs s'acabe l'anomenat «intrusisme clerical a l'escola», aclasindical. rant el significat i alcanç d'una escola laica en una Estat aconfe1.3. Hacerse eficazmente sional. presentes en los medios de co4. En el que respecta a la dedicació exclusiva hi ha que fer, nomunicación: garantizando la elavament, present al professorat d'EGB la nostra postura sindical boración para la prensa del país referent a la sexta hora (en la línia de l'acta del 24 de maig).

Valencià, radio y TV, de artículos 5.

L'anàlisi respecte als nous continguts i programes de l'EGB y comunícados que desarrollen ha d'ésser realitzat, sempre en un context de normalització linnuesírasopciones. güística i estudi del medi, a partir de comissions de treball, que Para ello es necesario el adedeuran recollir els diferents plantejaments dels moviments ciucuado funcionamiento de las Setadans (Moviment Cooperatiu d'Escola Popular, moviment fecretarias de Información. En este minista...). sentido hay que hacerse especialrnente presentes en Diario de 6. Respecte a la normalització lingüística, í en la mateixa línia dels documents aprovats pel Secretariat Nacional í pel darrer Valencià.1 consell (unitat de la llengua, dotació pressupostària, obligato1.4. Política de alianzas para rietat dei seu ensenyament a tots els centres...) és necessari lograr la unidad de acción con los atendre correctament a tres nivells d'actuació: sindicatos de clase (sin excluir «a priori» a otras organizaciones de 6.1. Preparació professional de cadascú de nosaltres ta ensenanza), acción que en lo mitjançant: organització i assistència a cursets de Í'ICE, que se refiere a la Ley de la Funlectura de llibres, control de la nostra parla per tal d'exción Pública ha de llevarse a cabo cloure d'ella barbarismes i fer-la rica i viva. a nivel de todo el funcionariado.

6.2. Concretar la normalització a nivell de centres: Hi ha Son imprescindibles los organisque forçar les possibilitats procurant, en tot cas, no tinmos unitarios en los que ademàs dré després que fer marxa arrere (per això hi ha que de los sindicatos participen las recolçar les experiències en marxa). Hem de plantejar per APAs, A A V V y partidos... al proper curs el com donar el pas de l'ensenyament del 1.5. Ademàs del trabajo pervafencià a un ensenyament en valencià. A més a més hi sonal o de comisiones, las moviliha que potenciar, o crear, la formació de grups de treball zaciones han de centrarse fundaque elaboren material didàctic referent a totes les àrees i nivells educatius. mentalmente en: charlas, rnesas

redondas, asambleas, mítïnes, concentraciones, manifestaciones, encierros, pronunciamientos públicos, recogida de firmas e incluiso huelgas puntuales.

2. En el tema de la Ley de Financiación de la ensenanza obligatòria se evitarà, a toda costa, el que llegue a poderse producir un enfrentamiento entre los trabajadores de la ensenanza privada y la estatal; para ello hay que deslindar muy bien la situación de los trabajadores de la ensenanza privada en nuestro País, con sus características y problemàtica específicas. Para ello serà fundamental tener una posición lo mas clara posible sobre la situación de los trabajadores de la ensenanza privada en el transito hacia la escuela pública, para lo cual el Pleno Nacional de Privada elaborarà un anteproyecto sobre el que debatir, y a partir del cual decidir posturas.

3. En lo referente a la Religión en los Centros de ensenanza hay que iniciar una campana a fin de que en el próxirno curso se acabe el ya llamado «intrusismo clerical en la escuela», aclarando el significado y alcance de una escuela laica en un Estado aconfesional.

4. En lo que respecta a la dedicación exclusiva hay que hacer nuevamente presente al profesorado de EGB la postura sindical referente a la sexta hora (en la linea del acta del 24 de mayo de 1978).

5. El anàlisis respecto a los nuevos contenidos y programas de la EGB ha de realizarse, siempre en un contexto de normalización cultural y estudio deí medío, a partir de comisiones de trabajo, que deberàn recoger los distintes puntos de vista de los diferentes movimientos ciudadanos (MCEP, movimiento feminista...).

6. Respecto a la normalización lingüística, y en la línea de los documentos aprobados por e!

Secretaiat Nacional y el ultimo Consell Nacional (unidad de la Llengua, dolación presupuestaria, obligatoriedad de su ensenanza en todos los centros..) es necesario atender correctamente a tres niveles de actuación: 6.1. Preparación profesional de cada uno de nosotros mediante: la organización y asistencia a cursillos del ICE, lectura de libros, control de nuestra habla para evitar barbarismos y hacerla rica y viva.

13

6.2. Concretar la normalización a nivel de centros: Hay que forzar las posibrlidades, però procurando no retroceder nunca (para lo cual hay que apoyar las experíencias en marcha. Hemos de ir planteando para el próximo curso dar ei paso de la ensenanza del Valencià a la ensenanza en Valencià. Ademas hay que ir potenciando, o creando, la formación de grupos de trabajo que elaboren material didàctico referente a todas las àreas y niveles educativos.

6.3 Continuar la lucha unitària frente al Decreto de B1lingüismo y la Orden Ministerial que lo desarrolla, exigiendo, ademàs de lo antes indicado, el que se contraíe profesorado para atender al reciclaje del profesorado de todas las comarcas del País Valencià. En esta lucha, por lo demàs, debemos coordinarnos a nivel de UCSTE como los STEs de Les Illes i el Principat, Galícia y Euskadi.

7. En lo que se refíere al desarrollo del Estatuto de Centros, y en la línea de acción senalada por el Consell Nacional (ALL-I-OLI, n." 6, Pàgs. 13-14} hay que atender fundamentalmente a la lucha frente al nom* bramiento de directores (en el sector estatal) y ha potenciar un reglamento de régímen interno progresista, para lo cual este Consell Nacional aprobarà un proyecto-base.

IV. ACCIÓ SINDICAL A NIVELES SECTORALES 1. Movilízación del sector de la ensenanza estatal: 1.1 Del documento que el STE-País Valencià presento al Pleno Confederal de la UCSTE (ver ALL-1-OLI pag.6} considerar esencial para cualquier movilización los aspectes siguientes (deberàn senalarse en el documento final).

1.2. Las decisiones a nivel de STE-País Valencià deberàn ser tomadas por sus màximos órganos de decisión, no siendo, en ningún caso, suficiente la decisión por separado de cada una de las Unions Intercomarcals.

1.3. Las decisiones de la UCSTE seran vinculantes para el STE-País Valencià a no ser que, por concurrir circunstancias especiales, el Secretariat Nacional o el Consell Nacional estimen lo contrario.

1.4. Durante cualquier tipo de movilización se establecerà

14

6.3.

Continuar la lluita unitària front al Decret de Bilingüisme i l'ordre ministerial que el desenvolupa, exigint, a més a més de l'esmentat, la contractació de professorat per atendre al reciclatge del professorat de iotes les comarques del País Valencià. En aquesta lluita deurem cordinar-nos a nivell d'UCSTE amb els STEs del les Illes i el Principat, Galícia i Euskadi.

Referent al desenvolupament de l'Estatut de Centres, i en la línia d'acció assenyalada pel Consell Nacional (ALL-I-OLI, n.°67, planes 13-14}, hi ha que atendre fonamentalment a la lluita front a l'anomenament de director (en ei sector estatal) i hi ha que potenciar un reglament de règim intern progressista, del qual el Consell Nacional aprobara un projecte-base.

IV. - ACCIÓ SINDICAL A NIVELLS SECTORIALS 1. Movilització dels sectors de l'ensenyament estatal: 1.1.

Del document que el STE-PV presentarà al Ple Confederal de UCSTE {ALL-I-OLI plana 6) considerem essencials per a qualsevol mobilització els aspectes següents (assenya-lar-los).

1.2. Les decisions a nivell de STE-País Valencià deuran ésser preses pels seus màxims òrgans de decíssió, no essent, en ningún cas, suficient la decisió per separat de cadascuna de les Unions Intercomarcals.

1.3. Les decisions de UCSTE seran vinculants per al STE-PV a no ser que, per donar-se circumstàncies especials, el Secretariat Nacional o el Consell Nacional estimen el contrari.

1.4. Quan es porte a terme una mobilització s'establirà pel Secretariat Nacional una permanent que seguirà atentament el procés Í dictarà les propostes o convocatòries conduents a superar, en tot cas, les dinàmiques diferents de les U. Intercomarcals i assenyalar els aspectes més escaients per tal de conquerir una major eficàcia en l'acció. Açò sempre en contacte amb les comarques i arnb el Secretariat Confederal UCSTE. 1.5.

La dinàmica assembleària dels treballadors en acció no pot ésser motiu d'oblid de la pròpia dinàmica sindical.

2. Mobilitzacïon del sector de l'ensenyament privat: L'acció sindical d'aquest sector deurà centrar-se en: 2.1. Amb relació amb les eleccions sindicals recientment dutes a terme: presentar en cada centre on hi hagen delegats «independents» recurs per tal d'impedir que aquestos delegats s'adjudiquen a USO; treballar per tal que els delegats no afiliats presenten davant l'IMAC l'acta d'adhesió al STE-PV; convocar properament una reunió de tots els delegats del STE-PV, invitant a ella els no afiliats i independents.

2.2. Hi ha que potenciar des de totes les comarques l'actual Comissió de Privada a nivell de País Valencià, per tal de què a partir d'ella s'estructure el sector.

2.3.

2.4.

2.5.

2.6.

2.7.

Presentar als treballadors i treballadores de l'ensenyament privat documents de debat i informació respecte a: alternativa de l'escola pública (segons l'esmentat en III, 3) i àmbit territorial del conveni.

La mobilització deu centrar-se al voltant dels següents punts: — Conveni: igualtat amb l'estatal.

— Democratització de centres: Consell de Centre, Junta Econòmica i llibertat docent.

— Juntes provincials de subvencions.

— Inserció dels centres en la realitat del País.

Planificar un curset dirigit a la formació de quadres sindicals a nivell jurídic.

Donar caràcter fonamental a establir un escaient servei d'assessoria jurídica.

Planificar la captació d'afiliats en el sub-sector de Guarderies.

V. -CONCRECIÓ DEL CALENDARI

por el Secretariat Nacional una permanente que seguirà atentamente el proceso y dictarà las propuestas o convocatorias conducentes a: superar, en todo caso, dinàrnícas díferentes en las distintas U. Intercomarcals y mayor eficàcia de la acción. Ello siempre en contacte con las comarcas y con el Secretariado Confederal de la UCSTE. 1.5. La dinàmica asamblearia de los trabajadores en acción no debe ser motivo de olvido de la pròpia dinàmica sindical.

2. Movilización del sector de la ensenanza privada: La acción sindical del sector deberà centrarse en: 1. En relacïón con las elecciones sindicales recientemente concluidas: presentar en cada centro donde hayan sido elegidos «Independientes» recursos para impedir que tales delegades se adjudiquen a USO; trabajar para que los detegados no afiliados presenten ante el IM AC el acta de adhesión al STE-PV; realizar próximamente una reunión de todos los delegados del STE-PV, invïtando a ella a los no afíliados/independientes.

2. Hay que potenciar desde todas las comarcas la actual Comissió de Privada a nivel de País Valencià, para que a partir de ella se estructure el sector.

3. Presentar a los trabajadores y trabajadoras de la ensenanza privada documentos de debaté e información respecto a: alternativa de la escuela pública (según lo indicado en III, 3) y àmbito territorial del convenio.

4. La movilización debe centrarse alrededor de los siguientes aspectes: — Convenio: Igualdad con la estatal — Democratización de centros: Consejo de Centro y Juntas Econòmica, libertad docente.

— Juntas provinciales de subvenciones.

— Inserctón de los centros en la realidad del País.

5. Planificar un cursillo dirigído a la formación de cuadros sindicales a nivel jurídíco.

6. Dar caràcter fundamental al establecimiento de un adecuado servicio de asesoría jurídica.

7. Planificar la captación de afiliados en su subsector de guarderías.

V. CONCRECION LENDARIO

DEL CA-

SANTA POLA: UNA MUESTRA DE LA POLÍTICA EN LA E. P. A.

QUE SE PAGUE EL PECADO El més alto grado de maestría lo adquiere la Administración central, y sus delegaciones, cuando se proponen, y lo consigue, llevar a cabo los despropósitos mas inimaginables.

Si esto ocurre como queda bien patente en las ensenanzas de «primera mano», como son la EGB o el BUP, jqué no podrà ocurrir con las ensenanzas marginates v marginadas?

Es obvio que la educación permanente de aduitos se esta" deteriorando cada vez mas, si es que alguna vez llego a ser algo serio para aquelles quienes la crearon, obligados por una necesidad acuciante. iDónde està aquel sustancioso montaje de centros, circules y aulas oficiales? Y si existe algo de esto, ^quién, como y en què condiciones se esta llevando a cabo? Ambiciosos proyectos... tres niveles: alfabetización, curso medio o de preparación y curso superior. Y, ademàs, cursos complementaries de perfeccionamiento para los adultos, sobre los temas y cuestiones més diversos.

No tenemos mas que mirar a nuestro alrededor si queremos encontrar la respuesta a nuestras preguntas. La regresíón es clara: restricción de plantillas y menor número de subvenciones, frente a la creciente demanda por parte de personas, en su mayoría trabajadores, que lo solicitan y necesitan.

Ante esta inhibición por parte del Ministerio de Educación, por razones económicas y políticas bien claras, proliferaren y proliferan los centros colaboradores y tos privados en unas condiciones realmente deplorables, lo que, claro està, supone para el Ministerio una gran descarga econòmica que tendra que ser sufragada por ayuntamíentos, centros culturales y, sobre todo, por los sufridos alumnos. La inmensa mayoría del profesorado, no oficial por supuesto, percibe honoraries raquíticos, no pudiendo tener otra opción porque, como es sabido, el paro es creciente y no se puede despreciar ninguna mígaja.

[Con lo fàcil que seria mitigar el paro en nuestro sector!

Pues bien, cuando en septiembre del ano pasado el Ayuntamiento de Santa Pola decídió reiniciar las clases para adultos, las cuales habfan dejado de impartirse hacía dos anos, al aparecer la ley de la dedicación exclusiva, se dirigió a la Delegación con la intención de reclamar el profesor que el aula de EPA de Santa Pola tenia asignado y algun típo de subvención, para material y otros profesores, a la vista de los 140 alumnos que hasta entonces habían realizado la preinscripción.

La respuesta no sorprendió a nadie: la delegación no podia evitar ningún profesor, porque el presupuesto de educación no era suficiente para atender esta necesidad; las subvenciones..., pues..., jhombre!, unas diez mil o veinte mil pesetas, con un poquito de suerte en la tómbola ministerial, podrían conseguirse para pagar algo de material.

Había que tomar alguna determinación. No se podia dejar a tanta persona sin la posibilidad de adquirir una mejor formación, o cuando menos, de un titulo que se les exigia para trabajar o ascender en el escalafon.

Para tal efecto, el Ayuntamiento creyó que las clases podrían impartirse en alguno de los centros estatales que poseen las aulas e instalaciones mínimas requeridas; penso que con una cuota de 500 pesetas al mes, por alumno, se podria pagar parte de los honoraries del profesorado, corríendo el previsible dèficit a cargo del Ayuntamiento, como así se hizo al final de curso.

En sus contactos con la Delegación, se encontró con la oposición de una famosa inspectora, Maria Castilla, para que las clases se dieran en cuaiquíer colegio. [No!, el Ayuntamiento tenfa que buscar unos locales adecuados, por no tenerlos propios, y para pagar el consiguiente alquiler. No se podria utilizar las aulas de los centros escolares, porque se podían deteriorar. Esa misma inspectora fue la que observo que a los alumnos se les debía de cobrar mucho (una cantidad superior a la que el Ayuntamiento tenia prevista), pues argumentaba que todos habían tenido la posibilidad de obtener su titulación en los centros de EGB, de una forma totalmente gratuita y que la habían desaprovechado. j Què lo paguen ahora si lo quieren! Aleccionador.

También fue en esta entrevista cuando se indico al Ayuntamiento de Santa Pola, por medio de la concejal delegada de Educación, lo maravilloso (,-glorioso?) que seria que éste construyera un centro de EPA con

sus aulas, su salón de actos, sus instalaciones deportivas, etc., porque así se podria conseguir que se dotarà a dicho centro con subvenciones y profesores funcionarios o, lo que es lo rnismo, que el Ayuntamiento le construyera ai Ministerio un centro que, posiblemente, se hubiera dedicado a otras ensenanzas, sobre todo.

En vista de estos obstàculos, la concejal de Educación consiguíó que el Cabildo de la Cofradía de Pescadores de Santa Pola le cediera unos locales que posee en la Casa del Mar, los cuales, aunque no reunían todas las condiciones necesarias, al menos podrían albergar a alumnos y profesores.

Para dar mayor facilidad al alumnado y con el objeto de descongestionar las clases, se crearon dos turnos, en cada uno de los cuales funcionaban dos aulas. Esta decisión implicaba que el número de profesores previsió, tres en un principio, no era suficients, por lo cual, y de una forma totalmente desinteresada, se ofrecieron para impartir las clases el alcalde, don Francisco Conejero Bas, y un concejal, don Laureano Bru Sevilla.

Y así, con rnuy buena voluntad por parte de todos, alumnos, profesores y Ayuntamiento, se llevo a cabo el curso escolar 79-80 en unas aulas que, si ya no eran indicadas para cualquier tipo de ensefianza, se tenían que compartir con los alumnos de Formación Profesional, con las consiguientes rnolestias para ambas partes y para el personal de limpieza.

Hay que dejar bien claro que tanto el inspector ponente de EPA, don Manuel Martínez, como el personal a su cargo, se volcaron desde el primer momento para atender las peticiones que se les hacía y que siempre nos ofrecieron lo que estaba a su alcance.

En el curso actual, las cosas siguen del mismo modo: mas de cien alumnos, dos turnos, distintes niveles, tres profesores..., ninguna subvención.

La única diferencia existente es que los alumnos han de pagar 1.000 pesetas mensuales, a fin de poder retribuir mas dignamente al profesorado (en situación de paro) y adquirir material didàctico indispensable. Aun así, el Ayuntamiento de Santa Pola tendra que desembolsar alrededor de 200.000 pesetas para enjugar el seguro dèficit.

Y en medio de esta situación penosa, el Ministerio de Educación, por medio de su Delegación Provincial, ataca de nuevo...

Los «cerebros grises» de la mejora de la calidad de la ensenanza, los «cerebros grises» de la lucha contra el paro en nuestro sector... paren su última idea luminosa: autorizar a algunos centros de la provincià de Alicanie (veinte, treinta..., jqué mas da!) para que cualquier profesor de los mismos pueda impartir clases de EPA, en los mismos centros, después del horario escolar, siempre retribuidos con 511 pesetas por hora de clase. i En què consïste, pues, la ley de la dedicación exclusiva? <>Es que así se va a mejorar la calidad de la ensenanza? ^Es ésa la lucha contra el paro que tanto pregona la Union de Centro Democràtico?

Una maniobra més. ,-No hubiera sido mas sencíllo, justo y humano que se hubieran creado nuevas plazas, con dedicación exclusiva para la EPA, contratando así a mucho profesorado que en la actualidad està en paro? O, por lo menos, ,;no hubiera sido mas sensato que estàs cantidades de dinero se hubieran dedicado a subvencionar en parte a los centros colaboradores, que se nutren con personal parado, a fin de descongestionar las clases; o, en última instància, para abaratar el coste del alumnado en una ensenanza que, como todas, debiera ser gratuita?

A lo peor, es que existen otras razones.

Pues bien, ya tenemos a nuestro Colegio Nacional Hispanidad preparando la propaganda para iniciar sus clases de EPA, que, a no dudar, tendran un «alto nivel de calidad». jGracias, senor «director»! jGracias, solidarios «companeros»! Seguro que si alguno de vosotros ha esiado en paro, se habrà opuesto alguna vez al «pluriernpleo» (porque esto es p!uriempleo, £Q no?) legal o Negat; seguro que mas de uno de vosotros ha luchado por la calidad de la ensenanza, si es que os ha importació alguna vez.

Adelante, «cerebros grises»; no importa que la ensehanza para adultos se desprestigie mas.

TOMÀS BAILE GILABERT

15

UN FET QUE CAL ABORDAR

L'ESCOLA RURAL AL PAÍS VALENCIÀ No, si no passa res per no saber ni xufa de l'escola rural. A les escoles normals no en fan ni cas, el Ministeri d'Educació s'oblida que existeixen, bo s'oblida!... És més fàcil, diguem-ne, aplicar una política uniformista que una política diversificada com és la realitat.

Malgrat tot, la importància de l'escola rural és ben notòria i cada dia es fa més imprescindible conéixer-la, potenciar-la i atendre-la. Això ho han posat de manifest les revistes pedagògiques, així com institucions acadèmiques com la Universitat Autònoma de Barcelona, realitzant les Jornades d'Escola Rural, a Catalunya, és clar, de les quals es realitzaran les terceres en el present curs.

El present article pretén simplement la descripció de tres fenòmens que s'observen des de l'escola rural, seguits d'uns suggeriments per a la possible solució. Tot, si pot ser, per intentar despertat l'interès.

mestre tots els alumnes anaren al poble A i al següent semestre al pobíe B. Considerar les concentracions dinàmiques, quan no hi ha més remei i els interessats volen, evitaria deixar pobles sense servei escolar, al mateix temps que enriquiria més sí cal el medi, com veurem.

Problema segon:

Podríem començar acordant que toia comunitat municipal, per xícoteta que siga, té dret a rebre l'ensenyament en el seu propi poble. Principi fàcilment dedu'ible dels drets constitucionals.

Problema primer: LA POBLACIÓ RURAL DETERMINA L'ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ESCOLAR Les poblacions de les zones rurals poden presentar els següents casos: — La població escolar és suficient per organitzar almenys un centre per nivell, tants com les edats escolars: vuit, i en base a uns barems que hui oscil·len entre 30 i 40 alumnes per unitat de nivell. Són els centres denominats complets o col·legis nacionals., — El cas més oposat al primer estaria representat per aquells en els quals fa població escolar és mínima, de manera que un sol mestre atén tots els alumnes i per tant pot tindré'ls de tots els nivells. Es diuen escoles unitàries, que, per cert, encara són ateses per dones.

— El cas intermedi el presenten les poblacions que disposen d'un centre atès per més d'un mestre, però que no pot organitzar-se com a centre complet, de manera que els mestres es reparteixen els nivells. Són les anomenades escoles graduades. És ben conegut que el ME no ha legislat més que per als centres complets. De manera que aquesta política va en contra de les escoles, diguem-ne, incompletes: unitàries i graduades, per quan no s'han atès les seves necessitats com cal. Amb l'objectiu del centre complet s'han vingut fent concentracions indiscriminadament; hui aquesta política està paralitzada.

Per supost que la planificació de l'escola rural no és independent de la planificació general de l'escola, i de fet, si considerem la comarca com unitat organitzativa, en la majoria de les comarques del País Valencià es donen tots dos tipus

16

d'escola. Evidentment la solució no és ni serà allò que ha fet o ha deixat de fer el ME Les solucions poden ser i han de ser múltiples, sempre atenent-nos al principi general, i han de ser fruit de una escaient informació, discussió i estudi dels interessats. Suggeriments en aquest sentit: — És injust mantenir un mateix barem d'alumnes per mestre en els centres complets que en els centres incomplets. Unes xifres racionals podrien ser: màxim de deu alumnes per a les unitàries i quinze alumnes per a les graduades de quatre o més nivells per professor, i vint alumnes per a les graduades de menys de quatre nivells per professor.

— Però també és veritat que el nombre reduït d'alumnes no és l'únic factor que determina una bona educació, ja que, per exemple, quan hi han pocs alumnes s'emprobreixen les vivències.

Aleshores, pot donar-se el cas que siga aconsellable juntar els alumnes de diferents poblets menuts pròxims, però la solució no estarà en fer concentracions que massifiquen els centres dels pobles grans i desertitzen els pobles menuts.No es pot escolaritzar amb altres criteris. Exemples: El poble A té set alumnes de primer a cinquè i quatre de sisè a vuitè. El poblet pròxim B té vuit alumnes de primer a cinquè i cinc de sisè a vuitè.

Una solució millor que la de deixar un poble sens escola podria ser que en el poble A s'atengués de primer a cinquè i en el poble B la resta de xiquets. Una altra solució podria ser que un se-

EL MEDI HA DE DETERMINAR ELS CONTINGUTS DE L'ESCOLA La importància del medi en l'educació és desobra coneguda pels padagogs i és reconeguda oficialment sobre el paper. Puix bé, l'escola rural, í sobretot les incompletes, són immerses en un medi molt més ferm que el medi, diguem-ne, industrial. Els alumnes, des del naixement, viuen en un contacte directe amb el medi físic i social, de tal manera que en l'adolescència ja són persones integrades plenament en la comunitat. Coneixen tots els indrets del terme: muntanyes, valls, barrancs, partides...; coneixen les plantes que conreen i les salvatges; participen en l'esport i en el folklore local activament; en el cas del País Valencià dominen la llengua materna, etc.

Malgrat això, cap esforç s'ha realitzat per fer possible que el medi rural adquiresca categoria pedagògica. De manera que tots els textos en el mercat ignoren aquest medi en molts sentits didàcties, principalrnen perquè la majoria de llibres de text són més auxiliar per a l'ensenyament, instruments exclussius; els textos presenten un món estereotipat, impliquen un ritme de treball que no és l'adequat, etc, En les escoles de medi rural és no solament possible ensenyar a partir de la realitat, sinó que és del tot aconsellable. Es pot comprendre que la inniciativa privada no veja cap interès en aquest projecte. És lògic, el medi rural aplicat pedagògicament és l'antítesi de l'ensenyament llibresc: memorístic, uniformista, mecanitzat... El que no es pot comprendre és que l'Administració no faça res per la formació dels mestres en les normals, que no fomente les experiències positives de les zones rurals, que no acíuatitze e! professorat, etcèra perquè siga veritat que l'educació ha de tindré en compte el medi.

Problema tercer: ELS MESTRES HAN DE VOLER ANAR A TREBALLAR A LES ESCOLES RURALS El medi rural està ahí, les escoles també, encara que en molts pobles caiguent-se o tancades, però, i els mestres? És habitual entre els mestres no voler anar a les zones rurals, àdhuc per aquells que són fills d'elles. No és difícil saber per què. Les zones rurals careixen del mínins serveis: sanitat, distracció, etc., excessivament valorats en la societat industrial i excessivament abandonats en la societat rural. I és un fet que el mestres arriben als pobles pensant quan se n'han d'anar, creant així una gran mobilitat i per tant una manca de continuïtat en e) treball, que

versifiquen i atenguen les característiques de les zones rurals.

— Que es fomenten les experiències positives realitzades a les escoles rurals.

- Que es realitzen cursos d'actualització del professorat en aquest sentit.

- Que als mestres de les zones rurals se'ls hi facilite la vida a aquestes zones. Concretament proporcionant-los vivenda digna, com tenen els metges o els secretaris, on n'hi han.

- Que econòmicament se'ls hi incentive, no només pel que hem dit abans per a pal·liar les desventatges dels professionals que treballen en

indubtablement repercuteix en el rendiment escolar i en l'organització pedagògica de les zones rurals.

Abans ja hi havíem parlat una mica de què pot fer l'Administració, però anem a intentar dir-ho tot junt: - Que durant la carrera es done l'escola rural com un medi diferenciat, però no únicament de forma teòrica, sinó visitant escoles rurals i realitzant pràctiques «in situ».

— Que les orientacions pedagògiques es diszones millor equipades, sinó perquè hem

d'aconseguir una millora de l'escola pel treball en equip, i aleshores això a les zones rurals és més difícil, ja que sempre necessita del desplaçament.

Per a acabar només diré que per a la normalització cultural del País Valencià és del tot imprescindible partir del medi a les nostres zones rurals perquè són els únics pulmons capaços d'oxigenar tot el País, però per a això hi ha que potenciar el treball en les escoles rurals.

MAIMOLOCIVERA

LA CULTURA FÍSICA Y EL DEPORTE EN LA EGB No es de extranar la triste situación del deporte espanol, a la espera siempre de la geniatidad aíslada en cualquier tipo de modalidad deportiva que permita, a los que tienen la responsabilidad de que la educación físico-deportiva funcione, un breve respiro para que, parafraseando a José Maria García, puedan seguir aferrades a la poltrona unos cuantos afïos mas.

La educación física y el deporte, en este país, no se ha democratizado en su estructura interna ni, mucho menos, se ha socializado. Sigue imperando el ordeno y mando, y las posibilidades de la pràctica deportiva siguen siendo patrimonio de unos, aunque de vez en cuando se organice algun que otro «cross» popular en nuestras ciudades.

Evidentemente, la cultura física y el deporte estén lejos de ser pràctica de masas hoy y aquí.

No solamente escasean las instalaciones deportivas municipales, sinó que los centros escolares, que deberían ser centros bàsícos de actuación para el desarrollo de la cultura física y deportiva de los ninos-as y adolescentes, son muestra diària — espèciaImente los centros estatales— de la desídia y abandono en que esta actividad se encuentra por parte de las autoridades educativas, y sin que por el momento se vislumbre un futuro esperanzador.

En unos momentos en que se habla mucho de la educación integral, la educación física en las escuelas depende del voluntarisme y la abnegación de los esforzados de siempre. Si antes, que caracíamos de instalaciones deportivas adecuadas y gimnasios, habfa una legislación que teóricamente se preocupaba de esta actividad, ahora que comienzan algunos centros a tener estos equipamientos —por supuesto, los menos —,el legislador se olvida de la figura del profesor especialista de educación física y deporte en los colegios nacionales de EGB. La historia comienza con la Ley de Educación Física 77/1961, de 23dediciembre, que contemplaba la figura del maestro instructor de educación física. Mediante el Decreto 1.321/1963, de 5 de junio, se aprobaba e! estatuto constitutivo del Institutode Educación Física, aconseja"ndose a los maestros de ensenanza primària que asis-

tan a los cursillos de información y actualización que permita ampliar y completar sus conocimientos en educación física y deportiva. Més tarde, medíante las ordenes ministeriales de 11 de marzo y 14 de julio de 1969, se establecía la especialídad de educación física a cargo de los maestros nacionales y la creación de las unidades escolares de educación física en los centros estatales de ensenanza primària.

No duro mucho tiempo la lògica, y poco después se suprimían los concursos y concursillos especiales para estos profesores de educación física —que podfan pasar de un centro a otro, impartiendo siempre la mtsma especialidad —, al desaparecer en los colegios la unidad de educación física.

Con la aprobación de la Ley general de la Cultura Física y el Deporte, 13/1980, de 31 de marzo (BOE 12-4), aunque en su articulo 6, capitulo 1, nos dice que «la educación física se imparte con caràcter obligatorio en los niveles de Educación

Preescolar, EvjB...;;, no rèsuclvè cu pruíunuiuad el lógico tratamiento que la cultura física y el deporte deben tener en la EGB, en su triple vertiente: a) Tiempo que se le debe dedicar a dicha actividad. b) Necesidad de instalaciones cubiertas — gimnasio— en todos tos proyectos de construcción de centros de EGB. c) Formación adecuarta del profesorado, que debe ser especialista. Solamente en lo que hace referència a este ultimo apartado, la Ley general de la Cultura Física y del Deporte, en su disposición tercera, apartado cuatro, manifiesta que las Escuelas Universitgrias de Formación del Profesorado, dentro del marco del àrea de expresión dinàmica, prevean la formación de los futuros profesores, de tal forma que por los mismos pueda ímpartirse la educación física.

Mientras que BUP y FP contaran con profesorado especializado, mucho nos tememos que la cultura física y el deporte, en la EGB, va a tener un raràcter subsirjiario, habiéndose perdido una gran oportunidad de que la misma reciba la atención que se merece. Los profesores que han realizado sus estudiós en el INEF, naturalmente, seguiran en paro.

Però si hay problemas de profesorado especializado, no lo es rnenos los recortes que ha hsbido últimamente, en cuanto a instalaciones deportivas se refiere, en los colegios nacionales de EGB, habiéndose llegado inclusíve a la eliminación de las instalaciones cubiertas.

Como es lógico, para solucionar estos problemas siempre se utiliza el argumento de la falta de presupuesto económico, aunque nadie ignore que, a través de las quinielas, el Consejo Superior de Deportes se lleva semanalmente un veintidós por ciento de lo recaudado, lo que en la actualidad viene a representar casi 300 millones de pesetas.

Evidentemente, la cultura física y el deporte siguen siendo una mercancía cuya posibilidad de consumo depende del poder adquisitivo de las famUias.

Pedró Olivares

17

UN SECTOR OLVIDADO

ESCUELAS INFANTILES No es ningún secreto para nadie que el sector de escuelas infantiles ha sido un sector socialmente infravalorado hasta ahora.

En ello ha influïdo la concepción, que aún domina hasta hoy, de que «los ninos a esta edad no aprenden nada todavia». En consecuencia, esta concepción utilitària de la educación según la cual esta empieza en el momento en que los ninos pueden empezar a saberse la tabla de sumar y ser capaces de escribir paloíes, ha producido verdaderos almacenes de ninos, absolutamente abandonados por la Admínisíración, en condiciones materiales pésimas y condiciones pedagógicas de las que mas vale no hablar. Ha sido pasto de fabricantes de negocios, de los que íanto abundan en la ensenanza privada en este país, y ha obtenido como favores màximos escuàlidas subvenciones otorgadas con el benéfico nombre de «ayuda social de la Caja de Ahorros» o «ayuda a las madres trabajadoras». Este caotíco panorama ha generalizado una clarificadora denominación: guarderías. Es decir, almacenes donde los ninos son guardados.

Desde Piaget, sabemos que el proceso de aprendizaje en los primeros anos del nino es determinante. No obstante, la Administración aún no se ha enterado, o no ha

querido, enterarse, y hoy aún,el panorama de escuelas infantiles continua més o menos igual. Los escasos cambios que se han producido en el sector, consecuencia de las movilizaciones de los trabajadores de El y de los padres mas conscíentes, no han conseguido abrir una brecha significativa de cara a que la Admínistración asuma la responsabilidad de cubrir estos servicios. Ello supone que, aún hoy,el trabajo en escuelas infantiles sea considerado como un subtrabajo, algo que se tiene transitoriamente para ir tirando a la espera de algo mejor, en lo que no es imprescindible tener una adecuada preparación, unas condiciones de

trabajo mínimas y un salario digno, al nivel del resto de trabajadores de la ensenanza.

Que sean escasísimas excepciones los momentos en que los trabajadores de El se han unido a las movilizaciones generales de la enseiïanza, y que incluso por una gran parte de trabajadores de la ensenanza de otros sectores no se ha asumido suficientemente que las escuelas infantiles forman parte de ese conjunío de objetivos que defendemos con el nombre de escuela pública.

Quizà producte de todo esto sea el hecho de la baja afiliación en nuestro sindícato de trabajadores de escuelas infantiles.

Es necesario que, cuanto antes, el STE-PV clarifique una tabla reivindicativa y un programa de acción sindical en la línea de defensa de unas condiciones de trabajo justas, equíparadas a las del resto de trabajadores de la ensenanza, y en defensa de la dignidad del sector.

Hay, pues, que ponerse a trabajar sobre esto y dejar claros los críterios con los que empezar a plantear públicamente unos objetivos de lucha. Y esta tarea corresponde, ante todo, a los companeros y companeras de escuelas infantiles afiliades al STE. Animo, pues, y a ello.

UNA PROBLEMÀTICA COMPLEJA

LA EDUCACION ESPECIAL Hasta la fecha presente, se han planteado y discutido la problemàtica de dos frentes dentro de la EGB: la educación estatal y el sector de privada. Hay, sín embargo, un sector que hasta ahora ha sido olvidado y que en la actualidad abarca a mas de cuarenta centros en Valencià y provincias, y solamente de lo que la Administración entiende por minusvàlidos psíquicos.

Presenta este sector una problemàtica especial: 1. Falta una normativa clara que especifíque el régimen económico de los centros.

Por lo general, los centros de educación especial son colegíos de patronato, con convenios entre asociaciones de padres, entidades privadas (Cajas de Ahorro, Cruz Roja) y organismos públicos (Diputación, Ministerio de Educación). Esto, a la hora de la

18

verdad, supone el que los trabajadores y trabajadoras nos encontremos entre dos fuegos: el de los padres, que luchan para no aumentar su cuota y el de las entidades, que tienen a los colegios como «obras sòcia les».

2. Falta una normativa laboral que unifique al personal contratado en educación especial. El primer convenio de àmbito estatal aparece por primera vez en septietnbre de 1979. Hasta entonces, y aún hoy, es una reaüdad para muchos centros; unos se regían por las ordenes laborales de 1974 y 1977; otros estaban acogidos al convenio provincial de privada, y por ultimo, en algúnos centros se tenían convenios de empresa no homologades en Delegación de Trabajo.

3. Todo lo anterior crear un aislamiento

entre los trabajadores del sector, que se noto en la preparacïón y discusión del anterior convenio (BOE 16-IX-80). Unido a lo anterior està el hecho de ia poca implantación de las centrales sindicales.

Las condiciones arriba resenadas hacen de la educación especial un sector especialmente difícil a la hora de intentar llevar adelante cuaiquier tipo de reivindicación. A pesar de todo, nos encontramos en la actualidad a las puertas de la negociación de un nuevo convenio, y hoy mas que nunca es necesario el que intenternos un acercamiento entre los trabajadores de los diversos centros, con el fin de poder preparar la futura negociación. Nuestro futuro va en ello.

C. Jornet y Company

tèlex Ets dies 17 i 18 de novembre es va celebrar a València la reunió del Consell Mundial de la Federació Internacional de Treballadors de la Indústria Metalúrgica (Fitim) en les factories Ford d'arreu del món. En la declaració final es denuncia la falta de resposta política d'alguns governs a la èrdua d'ocupació en les multinacional, al no imposarsuficients controls socials.

Els 53 delegats del 12 països assistents es queixen de què l'empresa no els ha tingut en compte, afirmant que la participació dels treballadors és necessària per a l'eixida de la crisi. El Congrés acordà demanar igualment que els treballadors tinguen el dret d'afiliació i negociació col·lectiva, així mateix com l'oportunitat d'ocupació, formació i protecció oficial a les dones, els emigrants i minories ètniques. Els sindicalistes es van compromèter a una actuació solidària envers les reivindicacions dels treballadors a les distintes factories de Ford.

La direcció de l'empresa Vicente Belenguer Saurf, que regenta la cafeteria de la Ciutat Sanitària La Fe, ha acomiadat un treballador, afiliat a CC. 00., per demanar la reglamentaria convocatòria d'eleccions sindicals. Aquesta central fa una crida a l'autoritat competent i a la Confederació Empresarial per a resoldre aquest conflicte.

El dia 12 de novembre es va celebrar en magistratura el judici promogut per l'assessoria jurídica de CNT contra Ford Espanya per l'acomiadament del representant d'aquesta central sindical.

La CNT considera que sols la lluita dels treballadors de Ford farà possible la readmisió de prop de 100 acomiadats per l'empresa, la qual es nega a readmetre-los encara que la majoria han guanyat els judicis.

A primers de desembre es va celebrar en magistratura el judici interposat per Mayka Marco Juan, treballadora de l'ensenyament afiliada a CC. 00., contra la direcció de l'empresa Patronato Intermunicïpal Francisco Esteve, de Paterna. Raó de l'acomiadament: la treballadora, que porta varis anys treballant en aquest centre d'educació especial, habia demanat la convocatòria d'eleccions sindicals.

da per la UCD, que té majoria en aquesta Diputació. La Unió de Llauradors i Ramaders manifesta que per segona vegada el grup majoritari es nega a considerar el problema de la marginació dels treballadors del camp en la Seguretat Social Agrària.

En una reunió celebrada per la U nio en Utiel fou valorat positivament l'acord del Congrés de Diputats sobre moratòries i s'informà de les gestions realitzades per a què el Govern aplique i concrete l'esmentat acord. Acordaren pagar les quotes pendents dels anys 77 i 78 i continuar un ferm boicot a la quota em p resaria M j ornades reals) fins ques'inicie una negociació amb l'Administració per l'equiparació del règim especial agrari de la Seguretat Social.

La FTT-UGT ha denunciat la poca atenció dels inspectors de treball respecte del fet que hi ha gent que treballa de collidor o als magatzems de manipulació de cítrics i cobren, per altra part, el subsidi de desocupació.

Els bombers de València han fet un tancament com mesura de presió per aconseguir el reconeixement per part de l'Administració d'un estatut que unifique i salvaguarde els interessos dels bombers de l'Estat La direcció de t'empresa Indústries Cerdà S. A., de Vallada, ha acomiadat a tres treballadors que encapçalaven la candidatura de CC. 00. en les eleccions sindicals. Com mesura de protesta es feu un tancament de treballadors a l'Ajuntament amb representants de les diferents forces polítiques i sindicals i regidors.

El nombre d'aturats a finals de setembre al nostre paí era de 1.494.500, segons les dades del INE. La xifra representa el1V64% del total de la població activa. Per sectors econòmics es distribuix així: agricultura, 99.200 aturats; indústria, 249.400; construcció, 300.700; serveis, 294.100, y persones que busquen la primera col·locació, 551.200. En relació al trimestre anterior la població activa va créixer un 0'7% i l'atur el 3'81%. L'increment més significatiu fou entre les persones que busquen la primera ocupació, en un 11'96%. En les xifres del tercer trimestre no es contemplen els aturats compresos entre els catorze y el setze anys, factor que explica l'aparent disminució respecte del segon trimestre, que si ho comtemplava.

Els treballadors de la multinacional del calcer Uniroyal, d'Elx, després de dues setmanes de vaga i un tancament a l'Ajuntament, van decidir en assemblea tornar al treball. El comitè arribà a l'acord amb la direcció de l'empresa de què aquesta presentaria expedient rotatori de regulació d'ocupació, de divuit mesos, que afectarà a tots els treballadors, per un temps màxim de sis mesos a cadascú d'ells, en el qual els afectats cobraran el segur d'aturament. Aquestes pres ions han aconseguit evitar que l'empresa rescindirà el contracte a 350 treballadors, com tenia en projecte.

El vice-president segon del Govern per a Assumptes Econòmics, Leopoldo Calvo Sotelo, declarava a la revista «Mercado» que «l'objectiu principal d'aquesta nova etapa dei Govern és enfrontar-se amb el problema de la desocupació» i que l'objectiu del Govern és crear mig milió de llocs de treball en els propers tres anys.

La direcció del psiquiàtric de Bétera sancionà mitjançant l'amonestació a vintisis treballadors. La central sindical CC. 00 exigeix la retirada de fes amonístacions. Els treballadors van aprovar en una assemblea anomenar una comissió que els represente mentre es constitueix el comitè d'empresa.

La direcció de l'empresa Seat i el comitè d'empresa han arribat a l'acord de la reducció de jornada a la mitat en les factories de Martorell, Barcelona i el Prat Els treballadors cobraran el 89'5% del seu salari, que serà abonat per la Seguretat Social i l'empresa.

L'assemblea d'aturats de l'Horta es va entrevistar amb el delegat de Treball demanant-li el reconeixement de la mateixa i el control dels llocs de treball que gestione l'INEM. El delegat es mostrà intransigent, no acceptant ninguna de les reivindicacions de l'assemblea.

L'expedient de regulació d'ocupació de Citroen ha estat acceptat pel comitè d'empresa com a conseqüència de la firma per part del Síndicato Independïente de Trabajadores de Citroen (organització parapatronal) i UGT, que tenen majoria, amb independència de les posicions dels altres sindicats; ING-CTG (sindicat nacionalista) ha dit ja que no firmarà, i CC. 00. i la CSG no firmaren al finalitzar el termini, encara que podrien fer-ho després. En els cinc primers mesos del 81 l'empresa suspendrà vintiset dies els contractes de treball. L'expedient afectarà a 6.000 treballadors dels 8.300 de plantilla en la factoria de Vigo. Citroen completarà hasta el 100% dels salaris les prestacions del segur de desocupació. Com contrapartida l'empresa es compromet a reconèixer les seccions sindicals de les centrals firmants, no presentar altre expedient de regulació en 1981 i a millorar les relacions laborals.

Els collidors de cítrics de les comarques del Nord del País Valencià, en nombre de 15.000, iniciaren una vaga l'11 de novembre davant l'actuació de la patronal en la negociació del conveni. Les centrals i els sindicats que formaven la comissió negociadora acusen la patronal de burlar les revisions salarials d'abril i tot allò que ordenava el laude dictat en octubre de 1979.

El dia 13 es concentraren els treballadors en vaga en la Delegació de Treball de Castelló i actuà la Policia Nacional en forma tan violenta que fou criticada per les organitzacions democràtiques. Van detindré a un membre de CC. 00. Alguns Ajuntaments han demanat la dimissió del governador civil.

El dia 17 fou desconvocada la vaga a l'arribar a un compromís de negociació pel qual els treballadors cobrarien un sou de 1.800 pts. diàries.

El grup socialiste de la Diputació de Castelló presentà una moció per a demanar del Servei de Recaudacions una pausa en les seues actuacions referents als impagats de la Seguretat Social Agrària fins què el Govern no dicte normes que desenvolupen d'acord del Congrés de Diputats sobre moratòries per al pagament ajornat dels deutes per jornades teòriques. No fou aprova-

Dels 5.000 treballadors que contrueixen la central de Lemóniz, uns 1.200 seran acomiadats I'l de gener, en aplicació d'un pacte firmat fa any i mig, pel qual la patronal es comprometia a mantenir íntegres les plantilles fins el 31 de desembre del 80 i aplicar unes indemnitzacions als treballadors que perguen els llocs de treball. Segons l'empresa, unes700.000 pts. per treballador.

A primers de desembre fou clausurat el sèptim congés confederal de FETE-UGT, que ha rebujat la política guvernamental i exigeix l'apertura d'un procés formal de negociació per part del G.overn. En la cloenda, Nïcolas Redondo, després de moltes consideracions de política general, sindical i sectorial, puntualitzà que la UGT no s'ha moderat, sinó que s'ha fet més responsable.

19

CORRES' PONSALS CAMP DE MOVERDRE LA SEMANA CULTURAL COMARCAL La crònica anterior l'acabàrem anunciant la Setmana Cultural del Camp de Morvedre, que aleshores es preveia realitzar a finals de novembre. Puix bé, aquesta ha estat traslladada a la tercera setmana de gener. Totes les activitats que s'estan preparant són d'interès a nivell comarcal, si més no, però hi han algunes que ens afecten particularment als ensenyants: —Taula rodona sobre la problemàtica de l'ensenyament a nivell comarcal. Ocuparan la taula els representants sindicals, professors de tots els sectors de l'ensenyament a nivell comarcal i representants dels Apas.

—Concursos de redacció i pintura per a escolars, sempre i amb l'única limitació de ser temes comarcals.

—Campionat esportiu a nivell comarcal entre els equips dels centres de tota la comarca.

— Manifestació ecologista: concentració ciclista de tots els xiquets, i grans —per què no?—, a la Font de Quart.

Aneu preparant Í demaneu informació.

SENSIBILITZACIÓ PER LA SEGURETAT Arran de l'accident d'Ortuella, el servei tècnic de l'Ajuntament de Sagunt recordà l'informe que anys enrera havia fet demanant la substitució del combustible mortífer per altres menys perillosos. La Comissió d'Ensenyament ho va elevar al Ministeri i disposava una més estricta vigilància.

A principi d'aquest més la sensibilització arriba al punt de considerar el risc que suposen el possibles desprendiments de la muntanya del castell per a les aules de Santa Fe. I allò que no fa la gent per ella —sota aquestes pedres viu tot un barri — , ho fa pels alumnes. Així és que no tardà en vindré la inspectora i l'inspector en cap amb el tècnic de la inspecció, el mateix que no fa massa anys aprovava l'apertura de les citades aules, i disposen tancar-les.

El alumnes corresponents a les sis aules han estat escolaritzats al col·legi de les monges i al col·legi Romeu.

Però no s'acaba ací la cosa. Quan estem redactant aquesta crònica, el col·legi Bala-

20

dre roman tancat. Efectivament, un alumne detectà olor a gas i seguidament ho pogueren comprovar professors i pares. Donaren part i es manà desallotjar. Qui té la responsabilitat de tot açò? Jo no, ho promet! O potser si, ja que ha de ser responsabilitat de tots exigir honradament els comptes. Ah, hem d'advertir que aquest col·legi és dels darrers construïts pel Ministeri: Pla d'Urgència de 1973. Ara, que aquesta tampoc és l'únic afer: entre d'altres, ara farà tres anys el menjador es va enfonsar. I què? Fa més d'una setmama que es detecta l'escapament, i pareixs er no haver-hi pressa. De qualsevol manera, companys que esteu en centres del Pla d'Urgència del 73, el vostre centre pot tindré un escapament de gas com el de Baladre. Sort!

tre és que les funcions siguen repressives, paralitzadores i autoritàries; les podrem sofrir, però no les pot admetre una persona democràtica. Personalment pensem que són necessaris uns tècnics que facen possible i coordinen l'aplicació de les planificacions educatives, però pensem que coordinar no és dictar, ni imposar el seu criteri valent-se de la c. a professional, ni paralitzar les coses sense abans haver escoltat els que estan treballant-les, etc., i pensem que la inspecció, com ser professor, del País Valencià és treballar positivament pel País Valencià o, pel contrari, s'està contra el País Valencià.

Manuel Civera i Gómez

L'ENSENYAMENT DEL VALENCIÀ

En l'anterior intervenció parlàvem de què la inspectora de la zona: na Pilar Satué, havia dit als col·legis Romeu i C. N. de Benifairó que deixaren de donar valencià. Nosaltres interpretàvem i interpretem aquesta mesura com una més contra la normalització cultural del nostre poble. Aquelles ordres es repetiren als directors reunits, sense que cap d'ells digués ni pruna. Els directors que tenien professors que donaven o volien donar classe de valencià ho transmitiren com una ordre. Només al C. N. de Benifairó se li va comunicar per escrit que suspengueren les classes de valencià temporalment. Aleshores, tals mesures alçaren una polseguera huracanà, la més gran acció contra la nostra cultura que mai no hem conegut comarcalment en l'ensenyament.

L'acció dels pares honrats, dels sindicats democràtics i, en el cas de Sagunt, de la Comissió d'Ensenyament van poder paralitzar-ho.

BAIX VINALOPÓ

LA INSPECTORA DE LA NOSTRA COMARCA

1. Nuestros representantes.— En la asamblea comarcal celebrada el 11 de noviembre de 1980 se eligieron los siguientes representantes de la comarca par formar parte del Consell Internacional y del Consell Nacional: Juan A. Alberti, Agustín Marcos, Alfredo Clement Pulet, Elvira Sanchis, Vicente Toledo y José Luis Arnés. Posteriormente, el 18 de noviembre de 1980, en la asamblea intercomarcal de delegados, se eligió el Secretariado Intercomarcal, pasando a formar parte del mismo los miembros de la comarca Elvira Sanchis y Manolor Serrano, y para cubrir la baja de un míembro se eligió a Alfredo en el Consell Intercomarcal del 26 de noviembre de 1980.

Si algun companero o companera quiere conectar con nosotros, se recuerda que las reuniones del Secretariado comarcal se celebran los miércoles, a las seis, en los colegios S. Crispin o Festa d'Elx.

A principi de curs va tenir lloc el canvi d'inspector de zona: se n'anà en Cecili Teruel i ens va vindré na Pilar Satué. La manca de ressò en aquestes pàgines no es pot justificar, car el paper actual de la inspecció en l'educació és del tot important. Clar que la seua acció pot ser positiva, neutra o negativa, però sempre avui ós important. De qualsevol manera, el que no podem adme-

2. La movilización de un barrio.— La tragèdia de Ortuella ha calado hondo en todos nosotros, y a partir de ella, desgraciadamente, han aumentado las denuncias de los padres, vecinos y profesores por la situación de inseguridad y abandono de muchos centros escolares. Así sucedió en Elx, concretamente en el C. N. Víctor Pradera, situado en ei barrio de Altabix. Este

colegio se encuentra a doce metros de una fàbrica de plàsticos, manifiestamente peligrosa. Esto había sido denunciado anteriormente por los padres del centro y la asociación de vecinos del barrio en numerosas ocasiones. Ya hace dos anos, una explosión en la citada fabrica causo la muerte a uno de sus trabajadores, y en otra ocasión se llegaren a romper los cristales del colegio. Depués de rnuchas promesas de las autoridades en el sentido de que se inciaría el traslado de la fàbrica, sin llegar a cumplirse, la asociación de padres del centro, la asociación de vecinos del barrio y, en escasa medida, el claustro de profesores pasaron a la accion y, en asamblea conjunta, decidieron que los nifios no fueran a clase el viernes, 14, y días sucesivos hasta que no encontraran una respuesta firme de traslado de la factoria. Esta accion alcanzó ràpidamente un importante eco popular en Elx, especialmente el sàbado, 15, en que una manifestació n de padres, alumnes y vecinos recorrió las calles del pueblo hasta llegarà la alcaldia.

De momento hemos acabado el reglamento y queda lo mas difícil, el plan de trabajo y ponerse en accion. A pesar de los problemas, que seguiran, creo que estamos avanzando. Nos encontramos ante un reto al que debemos enfrentarnos para demostrar a todos su validez. Sabemos nuestro compromiso y que muchos esperan nuestra desmoralización y abandono.

De momento se està en vías de acuerdo para proceder al traslado progresivo de la fàbrica, y ha sido un ejemplo mas de la fuerza de padres y movimiento ciudadano cuando hay unidad ante un problema común.

3. El Consejo Municipal de Educación. — En la anterior crònica comarcal denunciàbamos la actitud dilatòria y poco democràtica de la Concejalía de Educación ante el inicio de la aprobación del reglamento del Consejo Municipal de Educación. Aquella situación logró superarse y durante los meses de octubre y noviembre estuvimos elaborando el reglamento del Consejo en reuniones semanales. Este reglamento lo discutia una comisión permanente formada por tres representantes de cada uno de los siete Consejos Escolares de Zona que hasta ahora existían. Hay que destacar que la mayoría de miembros de esta comisión son companeros-as de STEPV. También hay miembros de APA y de AAVV. En la discusión del articulado se ha demostrado la poca claridad de ideas y el «miedo» a un Consejo con poder decisorio, que tenia el concejal y otras personas de la UCD. Però nuestra mayoría les ha obligado a ceder posiciones y pràcticamente todas nuestras propuestas salíeron adelante, aunque tuvimos que cambiar la redacción inicial del articulo 1, en el que se definia el Consejo. Hubo sesiones que despertaron fuerte polèmica ante las díferentes posturas sobre el caràcter y funciones del Consejo.

(Conoceréis mejor la composición, caràcter, funciones y problemas del Consejo en un articulo que publicaremos próximamente en ALLIOLI.)

M. B

ELX L U C H A P O R L A S E . P. A. UN EJEMPLO A IMITAR En el anterior número de ALL I OLI y en ef articulo sobre la educación permanente de adultos hablàmos de que en Elx se habían conseguido los ocho profesores de EPA. Cuando escribíamos aquello (10 de octubre de 1980) nos basàbamos en las promesas firmes del delegada provincial de Educación. Però esas promesas no se cumplieron totalmente, pues solo se nombraron seis profesores, después de bastantes presiones y visitas al delegado desde el mes de junïo.

En Elx se imparten clases de EPA en dos centros: — C. N. Graduadas: 318 alumnos-as matriculades con cuatro profesores.

— C. N. Jaume I: 180 alumnos matriculades, mas un número elevado con solicitud de matrícula. Dos profesores nombrados.

Los objetivos que habíamos propuesto a los alumnos y las organizaciones que hemos estado eran: Conseguir, como mínimo, el nombramiento de ocho profesores; oponernos radicalmente a que se nombraran profesores pagàndoles «horas extraordinarias», solución prevista por el Ministeri o r; conseguir la continuidad de las clases de EPA en Elx; cuestionar el f uncionamiento de los centros específicos de EPA por medio de «ensehanza a distancia», alternativa que parece ser la prevista por el Ministerio.

Dado que a mediados de noviembre no se había conseguido que la Delegación nombrara los ocho profesores —faltaban dos — , los alumnos de EPA se declaran en huelga activa y comrenza una semana de lucha, apoyada de forma destacada por distintas organizaciones de Elx, entre ellas el STE-PV y la Concejalía de Educación.

Entre las acciones llevadas a cabo destacan: — Campana pública a base de hojas informativas, carteles en la calli!, abundantes notas y escritos de prensa y radio. Todo ello denunciando la situación y problemàtica de las clases de EPA. — Concentración en la Delegación de Eduación de Alacant el sàbado, dia 22. La intención era encerrarnos sí el delegado no nos daba por escrito el nombramiento de los dos profesores, ya que en tres ocasiones anteriores habíamos confíado en sus promesas verbales. Però la sorpresa fue mayúscula cuando las 138 personas que acudimos a la concentración nos encontramos con tres coches grandes de la Policia Nacional —dos de ellos, con el subfusil en la mano — ; varïos polícias de la brigada social; la Delegación, cerrada al publico, y el delegado (avisado con anteríoridad de nuestra visita), que no quería recibir «bajo presiones» ni a la comisión de alumnos y representantes de organizaciones, ni al concejal de Educación, ni a un diputado por la provincià. Dado que no hubo forma de entrar en dialogo con ningún funcionario de la Delegación, solo con el portavoz policial, ni se pudo ver al gobernador civil, al que se fue a pedir explicaciones por la presencia y actitud policial, y ante la última palabra de que nos disolverían a la fuerza, después de dos horas de concentración, optamos por venirnos a Elx y realizar una asamblea, en la que se acordo hacer un escrito publico denunciando todo lo que había ocurrido, y ademàs se decidieron otras acciones: — Enviar un escrito a los claustros de profesores para que se manifestaran sobre la «solución» ofrecida por la Delegación, de pagar horas extraordinarias de profesores de clases diurnas, a 570 pesetas la hora.

— Presentar una moción en el Pleno del Ayuntamiento del martes, 25, denunciando lo ocurrido en la concentración y exigiendo la postura clara del Ayuntamiento en apoyo de las acciones, exigiéndole una solución del problema a la Delegacipon.

En el momento de escribír este articulo, algunos claustros ya se han manifestado públicamente rechazando la solución de la Delegación y apoyando a los alumnos. Hay que destacar que la Delegación ha enviado la carta en la que ofrece a los profesores la posibilidad de pluriemplearse, solo a algunos centros, y os podéis imaginar cuàles... Como srndicato nos hemos comprometido públicamente a denunciar y boicotear a los profesores que acepten dar las clases.

El Pleno del Ayuntamiento de Elx del 25 de noviembre, con una presencia masiva de alumnos de la clases de EPA y después de cuarenta y ctnco minutos de debaté, aprobó la moción con los votos favorables de los concejales socialistas y comunistas y la abstención de los centristas, que argumentaron estar de acuerdo en la forma: necesidad de nombramientos de profesores, no pluriempleo, però no en el fondo, porque «llevaba un fuerte contenido ideológico» Idenunciaba las actuaciones del delegado y de los responsables de las fuerzas del ordeni.

De momento, 27 de noviembre de 1980, no se han nombrado los dos profesores, però parece que se va camino de ello. En cualquier caso, creo que pueden sacar unas claras conclusiones de todo este movimiento de lucha: — La progresiva concienciación colectiva de los alumnos, conseguida a través de las asambleas diarias, llevando la problemàtica a todas las esferas sociales y de poder. En este sentido es un ejemplo de lucha solidaria en el que destaca la colaboración decisiva de una profesora que daba las clases, junto a otros miembros de distintas organizaciones.

— La importància del hecho de que las partes afectadas en cualquier cuestión sean las impulsoras del movimiento reivindicativo o de lucha y de tener unos objetivos claros que pueden ser asumidos por otros sectores.

A nivel sindical cree que nuestra labor ha sido y està siendo importante, cumpliéndose los objetivos de nuestra accion sindical para la educación permanente de adultos en lo que respecta a Elx. Hay que seguir trabajando en otras poblaciones donde también existe el mismo problema, però aún no se ha dado la respuesta necesaria.

Melchor Botella

21

xperiències INB CATARROJA

LA BIBLIOTECA La biblioteca del !NB de Catarroja (Valencià) està en funcionamíento desde 1970. En un principio hubo posibilidad de contar con un bibliotecario, però se carecía del mínimo de condiciones materiales (se ocupo un aula con dos mesas largas, siete estanterías y unos ficheros. Solo cabían unos veinticinco alumnes). Tras un ano en esta situación, desapareció la dotación de bibliotecario, y en ese momento se planteó el hecho de sí valia la pena mantener la biblioteca, sí se podia mantener en manos de aficionades y si para ello se contaba con el apoyo dei claustres de profesores.

Todo dependía de si se preferia un remiendo a nada, en función de desarrollar una actividad formativa de cara a los afumnos y no meramente informativa, al menos hasta que se trasformaran las estructuras educatives, Teníamos y tenemos el convencimíento de que solo intentàndolo se sientan las bases de una necesidad que puede llevar a exigir un personal imprescindible para su buen funcionamiento. Con libros, una biblioteca medianamente organizada y unos alumnos acostumbrados a usaria se dispone de una posibilidad de acción adecuada para solicitar la ampliación de la plantilla de bibliotecàries. Pensamos que crear la necesidad es bàsico.

Sobre esta base se constrtuyó un equipo de «aficionades» que hemos tratado de trabajar dentro de un esquema organizativo lo més científïco posible. Es probable que, sí alguna vez conseguimos un bibliotecario, éste tenga que cambiar muchas cosas, especialmente el tamano de fichas y guías, que no es estàndar, però creemos que no tendra que alterar el registro y catalogación, que es lo mas pesado.

Sigamos los pasos de un libro desde que llega a la biblioteca hasta que ocupa su lugar en el estante correspondiente: Primer problema: Conseguirel fibro. Existen diversas soluciones para ello: Solicïtarlos al Ministerio de Educación, solicitarlos al Ministerío de Cultura, que últimamente tiene un presupuesto para la ayuda a la formación de bibliotecas escolares (atiende fundametalmente a EGB), reservar para ello una parte del presupuesto escolar, recurrir a las APAS (nosolros les debemos

22

una parte muy importante de la biblioteca} o, en ultimísima instància, recurrir a donativos de los alumnos aprovechando el Dia del Libro o cualquierotrodia.

Segundo problema: Necesidades matèriafes. Se necesita un local amplio con suficiente luz, estanterías, mesas y sillas, ficheros, una pequena maquina de escribir, etc.

Supongamos que tenemos ya ambas cosas: libros y una sala para situar la biblitaca. Veamos què hay que hacer con cada libro: 1) Registrarlo en un libro de registro, en el que debe constar: Número, autor, titulo, número de ejemplares y de tomos, fecha de publicación, tamano, editorial, procedència yprecio (en caso de conocerse}. Los hay estandarizados, aunque el precio, por ejemplo, no suele constar.

Nosotros lo consideramos útil, especialmente cuando hay donaciones con fondos particulares de seminarios o del centro. Significa transparència.

2) Se anoía en la pàgina de cabecera del libro (primera pagina impresa, para evitar roturas accidentales) el número de registro, con tinta o bolígrafo. Se cuna esta misma pàgina y otras,

bien al azar o bien seleccionando un número concreto de pàgina para siempre. Si el libro es grueso, se cúria tambien el espesor. En la misma pàgina de cabecera se colocan con iàpiz las siglas reglamentarias, según el Catalogo Decimal Universal (CDU), en el àngulo superior derecho, con las tres primeras letras del apellido del autor y el número de volumen, si hay varios. Ejemplo: Àngel Valbuena Prats, «Historiador de la Literatura Espanola». Volumen 1: 8 Literatura. 6 Espanola 86 VAL VAL Volumen 1 1 3) Esta catalogación se pasa a unos tejuelos (etiquetas autoadhesivas) anchos, bien con tinta china o usando Letraset o cualquier otro sistema que evite la decoloración con el tiempo. El tejuelo se coloca en la parte inferior del lomo y se refuerza con papel celo, lo mas ancho posible.

4) Se realíza una ficha duplicada para el fichero, por autores y por materias, a la que se anade el número de registro y la referència de catalogación (esta, nuevamente en Iàpiz, por si se modifica alguna vez).

5) Por ultimo, se encabeza una ficha-guía tamano cuartilla en caríulina, que se introduce doblada en el interior del libro, en la que constan el nombre del autor, titulo de la obra, número de registro y referència de catalogación. El resto de la fícha lleva unas casillas para préstamo, con fecha del préstamo, fecha de la devolución y datos del alumno.

6) El libro con su ficha-guía se coloca en su estante. La ordenación de estanterías debe hacerse alfabéticamete de abajo arriba.

A veces suele ser conveniente mantener una sèrie de libros en reserva, es decir, solo para manejar en la biblioteca y no para prestar, bien por ser obras de alto precio, colecciones o bien obras de consulta múltiple. En estos casos todo procedimiento es igual, però colocando sobre la referència de catalogación la letra R e introduciéndolos en una estantería aparte.

Volvamos a suponer que ya tenemos una biblioteca organizada así. ,;Cómo debe funcionar?

Creemos que resulta altarnente educativo que los propíos alumnos manejen los libros, los mi-

ren, los abran y aprendan a volverlos a colocar en su sitio; por eso hemos sido siempre contrarios a la separación de la sala de lectura y el depósito de libros. Però sobre esta base los problemas de funcionamiento son dos: A) ,;Cómo tener un «bíbliotecarío» permanentemente?

B) iCómo acostumbrar a los alumnos a no desordenar la biblioteca?

El primer problema debería resolverse con el nombramíento de bibliotecàries en todos los centros escolares. Todos sabemos que hay personal en paro, però reitero que no es fàcil de conseguir por ahora. La solución que nosotros hemos adoptado consiste en que cada profesor del centro cubra una hora de guardià y una hora de biblioteca semanales. Jefatura de estudiós coordina un horario continuado. Si alguna tarde o mariana se queda sin cubrir, se recurre a un turno rotatorio intensivo entre el profesorado disponible, que viene a saiir a una tarde o una manana por trimestre y persona. El profesor de guardià en biblioteca esta a disposición de los alumnos que deseen consultar algo, controla los préstamos y cuida que la biblioteca no se convierta en un lugar de criaria (para eso deben haber otras instalaciones en el centro).

El segundo problema se ha resuelto así: 1) Los profesores tutores de todos los cursos, si se empieza por primera vez, o de primero si ya se està funcionando, explica duranto una hora a principio de curso a sus alumnos el sistema de ordenación, cómo se usan los ficheros, cual es el sistema de lectura en sala y préstamo y las condiciones mínimas de comportamiento en la biblioteca: no comer, no fumar y no molestar a los que quieren trabajar. Al mismo tiempo realiza los carnets de lectura.

Carnet de lectura: Es una cartulina de pequeno tamafïo, en la que únicamente consta: Número general, nombre del alumno, curso y grupo, fecha de expedición y un espacio para firma y cuiïo. Son vàlidos para todo el bachíllerato, ya que los datos de dirección del alumno se anotan simultàneamente en otro libro de registro, en el que consta el número de carnet, nombre del alumno, curso y dirección.

2) Sistema de lectura en sala. Son unas fichas en las que figuran los datos esenciales (autor, titulo, nombre del alumno, número de carnet}. El alumno, tras ojear los estantes, rellena la ficha, saca el libro de su sitio, mete en el la ficha, lo lee y, al devolverlo, recoge la ficha que le ha servido de recordatorio y la deja sobre la mesa del profesor. Esta ficha se utiliza para la estadística de lectura en sala.

3) Sistema de préstamo. Se usa un talonarío con doble ficha que, aparte de incluir los datos acostumbrados, incluye la referència de catalogación y las fechas de préstamo y devolución. Una parte de la ficha se queda en poder del alumno y la otra se la queda el profesor juntamente con la ficha-guía del libro debidamente cumplimentada, y ambas, grapadas, las introduce en ei fichero de préstamos. Cuando el libro se devuelve, se anade la fecha de devolución a la ficha-guía del libro y se reintegra a el, rnientras que la ficha de préstamo se guarda en una carpeta a! efecto para usos estadísticos. (Aparte de otros usos, la cealización de estadísticas permite conocer los temas de mayor interès para los alumnos a tener en cuenta en toda posible nueva adquisición.)

Por ultimo, queda un problema bastante latoso: la revisión. Es conveniente que el registro y catalogación de libros, la realización de estadísticas y la revisión periòdica de la biblioteca la lleve a cabo un equipo fijo de profesores voluntàries.

De vez en cuando debe revisarse la ordenación, y antes del fin de cada trimestre, un control de las devoluciones de préstamos. Especialmente es importante la revisión de final de curso, para

evitar «despistes» antes de que los alumnos abandonen el centro.

Resulta evidente que un esfuerzo colectivo de este tipo solo es posible si existe una plena solidaridad entre los profesores y un convencimiento total de que tener una biblioteca en funcionamiento es condición indispensable para la forrnación de los alumnos. Si estàs condiciones no se dan, resulta imposible hacer funcionar una biblioteca tal corno estén hoy las cosas. En este caso, la única solución, mientras no cambien las estructuras y los fines de la educación, seria que cada departamento o àrea controlarà los libros de que pueda disponer, o llorar, que por supuesto es llamativo però poco eficaz.

La existència de una biblioteca general no implica que no tengan que existir bibliotecas por departamentos de temas mas especializados; únicamente supone: un registro general único, una simple anotación en la parte superior de la ficha, indicando que dicho ejemplar se encuentra en tal departamento, y que cada departamento cuente con un segundo registro, un fichero y un talonario para présíamos, que controla en exclusiva.

Equipo organizador de la Biblioteca del INB de Catarroja (Valencià)

23

UNA EXPERIÈNCIA EN LA RIBERA

DESCOBRIR RENAU LA INICIATIVA A la darrera quinzena del juny passat va tindré lloc a Carlet (Ribera Alta) l'exposició itinerant de Josep Renau titolada «The american way of life» (La forma de vida americana}. La mostra fou organitzada per la Fundació Josep Renau i patrocinada per l'Ajuntament de Carlet.

Amb motiu de la susdita exposició, el conseller de Cultura i Educació va invitar per a què la visitaren a totes les escoles del pobles veïns. Els centres que acceptàrem la invitació ens reunírem amb el regidor per estudiar i canviar impressions de quina seria la millor forma d'enfocar l'exposició. Pel seu contingut artístic, històric i social, així com per la personalitat de l'artista, la consideràrem especialment recomanable per a segona etapa d'EGB {especialment inserible en Ciències Socials de vuitè).

Prèviament a la visita motivàrem els alumnes en l'obra, l'autor, la circumstància històrica...

Cada col·legi va fixar, amb anterioritat, el dia i hora de visita.

Amb tot i això, com que estàvem a les darreries del curs, pensàrem que podrien aprofitar-la molt més en començar el nou curs (aquest). És per això pel que els companys de l'Alcúdia decidiren plasmar tota l'obra en vàries col·leccions de diapositives (la sèrie consta de 67 fotomuntatges).

EL DESENVOLUPAMENT En començar el Curs ens tornàrem a reunir per fer reviure aquella exposició (mitjançant les diapositives) als nous alumnes d'enguany. El calendari d'activitats que hem decidit fer ha estat el següent: 1. Projecció de diapositives i motivació 13-15 d'octubre: C. N. Vicent Hervàs, de l'Alcúdia.

16-20 d'octubre: C- N. Blasco Ibénez, d'Algínet.

21-22 d'octubre: C. N. St. Felip Benici, de Benimodo.

13-14 d'octubre: C. N. St. Bernat, de Carlet.

15-17 d'octubre: C. N. Bosch Marín, de Carlet.

20-22 d'octubre: C. N. Parc, de Carlet.

Els col·legis participants projecten, doncs, la col·lecció de diapositives que reflexa l'exposició «The american way of life». Al mateix temps es motiva els alumnes en els aspectes abans esmentats.

2. Realització de treballs escolars Del 22 d'octubre al 14 de novembre, els alumnes de cada centre confeccionaran un «collage» (tamany aproximat, 40 x 30), basant-se en els fotomuntatges de Josep Renau.

3. Exposició en cada centre Durant la setmana del 17 al 22 de novembre, els treballs realitzats seran exposats al propi col·legi. (Pot haver selecció d'obres quan hi haja un gran nombre de treballs. En cas d'haver-la cal que la facen els mateixos xiquets.)

4. Exposició conjunta itinerant Al llarg de les quatre setmanes següents (del 24de novembre fins el 20de desembre), després

24

d'haver plegat els treballs de tots els centres, s'exposen al públic als Ajuntaments respectius, de forma itinerant.

LA FINALITAT Hom pretén que, a més a més, les Corporacions concedeixen alguna espècie d'estímul als participants (alumnes i col·legis).

Sens gaire pretensions, i a mena de concfussions anticipades, pense que ens podem sentir una mica satisfets si hem assolit: — Descobrir tots l'obra de Renau (xiquets i mestres).

— Projectar sobre el poble, mitjançant els treballs dels alumnes, aquella mateixa obra i la pròpia activitat de l'escola.

— Coordinar-nos i ficar-nos en contacte els col·legis d'aquestos pobles de la Ribera.

Vicent Roig Barberà •

Miquel Servet Miquel Servet Conesa, humanista, metge i teòleg nascut a Vilanova de Sixena (Aragó) l'any 1511, és un exemple del que solia ocórrer a tots aquells que no seguien la norma de l'oligarquia dominant. Inquisidors de tota mena el perseguiren per tot arreu fins que aconseguiren cremar-lo a la foguera. El foc purificador acabava així amb una vida plena de desig de donar llum als secrets de la ciència, de servir l'home.

Quaranta-dos anys de fugida permanent de la intrasigència i de l'obscurantisme inquisidor. Miquel Servet fou un investigador d'una erudició aclaparadora: el mateix conreava la teologia, que la geografia, la medicina, l'astronomia o la filosofia. Però tot intent innovador en aquestes qüestions el pagaria ben car: ortodoxes Í reformadors, dogmàtics d'una religiositat estreta tots ells, no podien permetre que un qualsevol Servet els portarà la contrària, i la censura funcionava aleshores d'altra manera: no solament es cremaven els llibres, sinó a l'autor amb ells.

Miquel Servet inicià els estudis a Barcelona i més tard a Tolosa de Llenguadoc, d'on, ben jove encara, havia de fugir ja perseguit per la Inquisició. A Estrasburg entrà en contacte amb els re-

Història urbana formadors protestants i publicà la seua manera de concebir la Trinitat. Catòlics I protestants començaren aleshores una persecució que ja no pararia mai.

Més tard s'interessà per la geografia, publicant una versió actualitzada de l'obra «Geografia» de Ptolomeu.

Als vint-i-sis anys inicia els estudis de medicina a París i des d'aquesta ciutat ha de fugir de nou a causa d'una polèmica amb les autoritats sobre temes astronòmics. Al temps que exerceix la medicina, publica tres versions de la Bíblia i la seua obra més important.

De contingut no exclusivament teològic, en aquesta obra es troba el famós estudi sobre la circulació de la sang. En ell es demostra la independència de les cavitats del cor i s'explica amb un gran clarividència el funcionament de la circulació menor o pulmonar. Aquest llibre fou el que el portà finalment a la foguera. Joan Calví el denuncià al Tribunal de la Inquisició de Lió i aleshores hagué de fugir precipitadament cap a Itàlia. Mai no arribaria. De pas per Ginebra es

trobà allà amb el mateix Calví, que el féu empresonar i jutjar com a heretge pel Consell de Gi nebra. Aleshores, Ginebra s'havia convertit en una ciutat dominada per una espècie de teocràcia, on el poder civil i el religiós estaven plenament vinculats. Joan Calví, persona d'uns esquemes molt rígids, controlava la població, amb el vist i plau de l'oligarquia en el poder, d'una manera exageradament minuciosa que regulava fins i tot el comportament privat dels ciutadans.

Enmig d'un ambient úe fanatisme religiós i de servilisme del poder judicial al poder calvinista, no és estrany que es condemne a Miquel Servet a morir cremat. D'altres no havien fet tants mèrits i també moriren rostits. Eren altres temps, és clar! Avui ja no existeix la foguera purificadora, però la censura continua vigent com aleshores. I si no, que li ho pregunten a Javier Sànchez Eurasquín, a Manolo Revuelta, a Manuel Morales, a Pilar Miró, als Joglars, a Francisco Garcia Salve, a Luis Martínez Ros, al nostre paisà Carles Mira, etc. Tanmateix, és en certa manera esperançador que, a un poble de l'Horta, un carrer que fins ara portava el nom de «General Moscardó», porte des d'avui mateix el de «MiquelServet».

SOBRE CERTS

Una particularitat molt notable del nostre poble és la seua lacílitat per a pronunciar clarament difícils grups consonàntics. Exemples en trobaríem a cada passa; trists, disgusts, farts, blancs...

El català, com altres llengües romàniques, ha iret di versos mots erudits del llatí j el grec i els ha adoptat fàcilment sense haver passat per la secular evolució popu lar dels mots corrents.

Tal passa amb els acabats en -acte. Hem de parar esment que en aquesta terminació culta el parlar normal no litubeja. Diem correctament: Acte. artefacte, exacte, olfacte, pacte, putrefacte, tacte, tracte, compacte, contacte, contracte, extracte iretracte.

Hem de notar que la incorporació d'aquests cultismesfeta per la llengua castellana, no ha produït un absolut paral-elisme amb les formes nostres, puix que les lleis fonètiques que regeixen la llengua germana són di-

ferents a les de la nostra. Així, un castellà escriu «acto», <tartefacto», «exacto», «pacto», «putrefacte». «lacto», «compacto», «contacto» i «extracto»; però a olfacte diu «olfato», a tracte diu «trato» i a contracte, «contrato», amb pèrdua de la ç per reducció populdr.

També es sent dir vulgarment a certs parlants castellans — per la seua dificultat a articular el so de k abans de la t— «azto», «pazto», «contazto», etc.

Doncs be: hem de mantenir las puresa i uniformitat de les terminacions en -acte. com es fa en la major part del País Valencià, si no és en tot —llevat, naturalment, algunes persones poc curoses en la nostra pronunciació i mol influïdes per les dites formes castellanes—. Així, no direm mai: — He fet un «trate».

— Ja hem firmat el «contrate» de l'aigua.

Ni molt menys: — Jo tinc molt bon «fato».

Sinó: — He fet un «tractew.

— Ja hem firmat el contracte.

— Jo tinc molt bon olfacte.

I d'aquesta manera parlem una llengua culta i no una llengua dialectal.

En els derivats, mantindrem també la c: pactar, tractar (i no «tratar»}, contractar, extractar, retractar-se ( - desdir-s'en formal-ment), etc.

— Jo tracte amb qui siga comprador.

— Ells van pactar entre ells.

— Hem de contractar uns tècnics de primera classe.

— Jo no em vull retractar d'aNCi que he dit.

Enric Valor

25

ELS INVENTS DEL T. B. O. Se'n recordeu d'allò del «Consejo Superior de Investigaciones Científicas»? Aquesta institució, creada pel règim de Franco allà pel 1939 per a: «Fomentar, orientar i coordinar la investigació a l'Estat espanyol», no dubtem que fomentaria, orientaria i coordinaria alguna cosa de categoria, però si van ser moltes les investigacions com la que mostrem a contimacíó, no ens extranya gens que l'Estat espanyol estíga actualment a la cua de la investigació europea, al costat del Turquia.

Es senzillament ridícul que una institució de tan altes pretensions com l'anomenat «Consejo Superior de Investigaciones Científicas» done el seu nom per a fomentar invents de T. B. O. com el que vos presentem.

La joguina, com es pot veure a la fotografia, és una espècie de ventall de tres cartrons units per un eix que permet el moviment del central, el qual te impreses unes poques paraules que, tal í com es va donant voltes al cercle, van apareixent i desapareixent i també el dibuix corresponent que ilustra aquestes paraules. Una delícia de joguina! L'invent, que es podria considerar com un primitiu antecedent dels mitjans audiovísuals, pot tenir una llarga sèrie d'aplicacions. Es podria dir que és un invent d'usos múltiples. A veure: Pot servir per a deprendre a llegir cinc paraules:nina, muneca, diàbolo, chupetey sonajero. No podreu negar que són cinc paraules de categoria!

Pot servir també per a ventar-se entre paraula i paraula apresa. Tal volta el «Consejo» tractava simplement d'inventar un nou model de ventall, i provant, provant, el que va inventar sense voler va ser un revolucionari mètode per a deprendre a llegir aquelles cinc parauletes.

Pot servir així mateix per a jugar a rodar l'aparell per terra (el cartró de l'interior roda fàcilment tot arrossegant-lo per una superfície). Es poden fer, fins i tot, carreres de competició entres els alumnes.

De ruleta també podia fer-se servir: impulsant amb força el cartró central tot fentlo rodar sobre l'eix, s'aconseguérse una mena de ruleta que pot utilizase per a sortejar els objectes dibuixats a l'aparell. Abans s'ha de disposar d'una bona remesa de xiquetes, nines, diàbolos, xuplons, i sonalls.

I més i més. Amb una poca imaginació li podem traure moltes més aplicacions. És un senyor invent digne del «Consejo».

26

A falta d'altres invents, no està mal que els esforços de la investigació estatal es dirigisquen a buscaria manera més agradable d'ensenyar a llegir Í al mateix temps a jugar al nens.

Qui havia dit que no inventàvem? Què és el ventallet aquest si no? El «Consejo Superior de Investigaciones Científicas» ha de-

mostrat, si més no, que allò del «Que inventen ellos!» d'Unamuno s'ha acabat.

Per cert, si «nina» és = «cosa con lacito» + «muneca», què és i com es diu la «cosa con lacito» sense «muneca»? Feministes del món, uniu-vos: sols podeu perdre les nines!

QUI M

RETALLS

El senador Porta, de la UCD, justificando el poco interès de su partido por la educación permanente de adultos: «Hay que respetar el derecho de muchos analfabetes a continuar siéndolo. Si somos respetuosos con la libertad individual (...) es preciso que admitamosque es una pretensión, desgraciadamente excesiva, pretender la alfabetización del ciento por ciento de los adultos, que solo puede sostenerse como aspiración idealista difícilmente realizable.»

Y es excesivo pretender la escolarización total, porque hay ninos que detestan la escuela y estan mejor en la calle, y es excesivo pretender que desaparezcan las injusticias sociales, porque a los que las suf ren se les facilita la entrada en el reino de los cielos, y es excesivo pretender una educación pública en todas las edades y niveles, porque con una educación pública igual un partido como el del senor Porta tendrfa menos porvenir que un espia sordo...

PERIS SOLER •

En la mateixa comissió del Senat en la que el senyor Porta defensava la portentosa teoria de la llibertad individual de ser analfabet — encara que després igual li negue a eixe mateix individu el dret a un divorci raonable, per exemple— Francesc Ferrer, de Nova Entesa, feia la següent afirmació: «L'analfabetisme és el pitjor negoci de l'Estat. Tot ef que volem estalviar en educació, ho haurem de gastar en el Ministeri de'lnterior.»

Pregunta parlamentària al Govern: «<;Te previst algun pla d'actuació concreta el Ministeri d'Educació, en el seu àmbit de competències, pera posar fi a la subocupacióde psicòlegs i pedagogs i per a acabar l'intrusisme que en aquest terreny s'està produint? ^Pensa el Ministeri d'Educació incorporar el personal especialitzat que els centres necessiten?»

Resposta del Govern: D'acord amb l'Estatut de Centres Escolars «l'orientació educativa i professional forma part de l'activitat ordinària de tot centre Í constitueix un aspecte fonamental de la tasca encomanada als mateixos professors; en aquest sentit, les mesures que en primer terme posarà en pràctica el ministeri per a fer efectiva l'orientació educativa i professional seran encaminades a què el professorat compte amb la preparació i condicions requerides per al millor desenvolupament de les seues funcions orientadores».

Resumint, el Govern el que vol és fer de cada mestre un psicòleg. I un músic. I un gimnasta. I un administratiu. Als mestres dels col·legis privats, com no són tan intel·ligents, deixaran que siguen «simplement» mestres.

Don Càndido Salazar, al veure's en la secció de «Vidas ejemplares», el primer que va fer va ser repartir fotocòpies de l'esmentada secció entre els mestres de la «seua» escola. I tot és que en la foto el vàrem treure molt rejuvenit. Què temps els de la foto, don Càndido! Per cert, la fotocopiadora de don Càndido sí que funciona.

José Peris Soler és un home polifacètic, a la vegada conseller d'Educació, conseller de Cultura i conseller de Sanitat. Per si fóra poc té també el do de la ubicuïtat, essent capaç, entre altres insòlites aventures parapsicològiques, d'estar al mateix temps en el País Valencià, en el Regne de València, en l'Antic Regne i en la Región Valenciana. Alguna cosa així com Abril Martorell respecte a Soria, Madrid i València però en més difícil, perquè el País Valencià es troba, per exemple, molt més lluny del Regne de València que Madrid de Sòria. A la fi, ja se sap, Abril es queda sempre en Madrid i Peris amb el «Reino» i amb la «Reina».

Les dots d'aquest ser extra ordinari es completen amb les bones relacions espirituals que proporciona haver estat president de la «Federación de Padre Católicos». El seu ascens pluriconsellerial és, per a alguns, un cas típic de levitació. Per a altres és simplement el resultat de la seua amistat amb Broseta, del que fou company d'estudis. Els que açò últim pensen, veuen en el senyor Peris a l'home de palla del rasputiniano senador.

S i diguérem que el nostre conselleres un perfecte incompetent l'únic que estaríem constatant és que ningú no pot ésser competent en tantes, tan complexes i tan delicades competències [encara que aquestes siguen sense quasi competències). Podem, doncs, perdonar-li ei que siga un perfecte incompetent. El que no anem a perdonar-li és que, a més a més, no haja fet res per formar un equip escaient que l'assessorarà i treballarà per la normalització lingüística. ISIo li perdonem el que es carregarà el poc que s'havia assolit en el Pla Experimental. Ni que ens mentirà en l'Estatge de la Llengua celebrat a Gandia en setembre de 1979, quan n'assumia les conclusions.

No li podem perdonar que sindicats, institucions privades, ajuntaments i diputacions hagen tingut que fer les tasques que corresponien a la seua conselleria.

No li podem perdonar que no s'haja pronunciat sobre el compliment de l'Ordre Ministerial que ell mateix va parir.

No li podem perdonar, ni perdonem, el que haja muntat una Comissió Mixta en la que només faltava Marifé de Triana.

No li podem perdonar el que s'haja passat per baix dels seus voluminosos nassos els dictàmens de la Universitat- I així trenta o quaranta coses més.

En les manifestacions es crida «a Peris Soler el volem de pastisser». Ens sembla una irresponsabilitat demanar tal cosa: els estómacs perdrien tant com està perdent el País amb l'actual Consell.

Una tasca que podria fer el senyor Peris és ajudar en els negocis de la seua família, on hi ha accionistes de la llet Cervera. L'estudi de la llet, que dit siga de pas és un element bàsic en la pastisseria, podria aportar revelacions importants per clarificar actituds al front de la Conselleria d'Educació: ^ existeixen diferències fonètiques entre el brunyir de les vaques catalanes i el de les valencianes? Quan vingué Jaume I, Ja hi havia vaques?, i eren mores o ibèriques? ,-Serà cert que la llet de les vaques valencianes és més blanca que la llet més btanca i té la flaire de la tarongina?

JOANCORBALL

27

4

5

3

6 7 2 1

G Z 1 i

k 3

y, i

ELSAMBORI El sambori és un joc molt extés per tot el País Valenciaà i què depèn de les comarques on es practica per a què canvien les normes del qual. Sembla que lórige de la paraula siga el de cimbori «cimborrio en castellà», degut a la forma que li solen donar a la darrera casella que es dibuixa en terra. A cada lloc se li dóna un nom diferent: a Benidoleig li diuen estambori; a Sanet, estambòrit; a Gandia, Campello, Castelló de la Plana i Morella s'anomena la tella; en Alcoi i Cocentaina és l'enxanc; a Tàrbena, la xanca; a Altea, la xarrampla, etc.

Cal dibuixar sobre el paviment unes caselles en forma de rectangles més o menys grans. Alguna vegada, les caselles acaba-

ran en forma rodona; d'altres, seguiran una forma d'espiral, etc. Cada comarca té uns costums í els xiquets no segueixen mai uns concrets.

Una vegada ja dibuixades les caselles, el primer jugador o jugadora, amb una pedra plana o un tros de rajotet, la Tella, haurà d'avançar a peu coix per damunt de les caselles empenyent al temps la tella, tot tenint molta cura de què la tella ni el peu del jugador no toquen les ratlles. També perd el jugador que trau de les caselles dibuixades la tella o ell mateix cau fora de les caselles. En cada lloc consideren espai de descans una casella determinada, on el jugador pot plantar-se amb els dos peus i iniciar el joc en sentit contrari fins sortir de to-

tes les caselles. Si ho aconsegueix, guanya.

Hi han diverses maneres de portar endavant la tella: unes voltes és empenyent la tella amb la punta del peu, com s'ha explicat abans; altres voltes es porta damunt del revés de la mà (maneta); en algun lloc es porta damunt del peu (peuet), i també es pot arrossegar per terra utilitzant la planta del peu (l'arrastradeta.)

Encara que és un joc prou viu encara, cal potenciar-lo entre els nens més xics. No és de veres que siga un joc exclussivament jugat per les xiques, encara que han segut aquestes les que més aficció han demostrat en practicar-lo.

n

ACOÒ CULTURAL DEL PAÍS VALENClK

III

és una resposta conscient i serena a molts problemes que els valendans tenfem plantejats,

LLIBRERIA LITERATURA INFATIL Y JUVENIL JUEGOS EDUCAT1VOS emperador-7 telefono

valencia-2 3227698

demaneu informació al

secretariat de l'ensenyament de l'idioma

28

menéndez pe la yo, 26. 2°"-2' telèfon 21.03.15

moratín. 15, 8* telfs. 321.92.24-322.58.02-322.58.19

girona, 12 lelèfon 21.26.00

castelló

valència

alacant

I PREMIO NACIONAL DE LITERATURA INFANTIL Y LIBRERIAS

Conversa amb

Eulàlia Vintró, membre de la UCSTEC, diputada al Parlament del PSUC de Barcelona, va estar ací, a Alacant, invitada pel PCPV per a donar una xarrada sobre la problemàtica educativa.

Hi ha que tindré en compte que els reglaments els fa el ministeri directament, que no hi ha control parlamentari.

No ha donat cap calendari.

El poc de temps que teníem per a parlar, el magnetòfon que se'ns va trencar, sense que cap canvi de piles, furgó amb llapisos ni cops de karate el tornaren a posar en marxa, i la inexperiència en això de fer entrevistes que teníem els dos que vam anar a fer-li-la, així com el no haver seguit els cursos de taquigrafia de l'acadèmia CEAC per correspondència, ens va impedir replegar totes les matitzacions, explicacions i projectes, que al manys havérem volgut fer, que ens va contar na Eulàlia. Açò és part del que ens va contar.

L'ordre que va enviar Otero prolongant el mandat dels directors era il·legal, perquè no es corresponia amb cap decret, pel que no podien obligar a ningú a seguir essent director si no volia.

REFORMA ENSEftANZAS MEDIAS En el calendari legislatiu que el ministre Inigo Cavero va presentar, hi havien vint-i-dos projectes de llei urgents, essent un d'ells el de la Reforma de las Ensehanzas Medias.

En juny del 79, Otero, nou ministre, seguia parlart de la urgència en qüestió. Va arribar a dir que en octubre del 79 començaria. Ja ho hem vist. Ortega diu que segueix essent urgent, i que entrarà a debat en els sis primers mesos del 81. ïQuins seran els continguts previsibles de la llei?

Donat que la piràmide escolar no correspon a les necessitats socials (doble de gent en BUP que en FP, funcionament dolent de la FP, nul·la conexió FP.empresses, etc.), es planteja: fer un primer tronc comú, i després dividir-ho, amb possibilitats de trasvàs d'una branca a una altra.

No ha parlat encara de què pense —el ministre— consultar a ningú (sindicats, etc.} per a traure aquesta llei.

ESTATUT DE CENTRES Ara estava estudiant, Ortega, els reglaments preparats per Otero, particularment el de directors i el d'estudiants. Diu que vol arreplegar en els reglaments alguns dels elements de la crítica que es va fer al E. de C., per a evitar que aquest converteixca l'ensenyament en una nova edició de les guerres de religió.

El PSOE, l'únic grup (llevat el UCD, clar) que pot elevar un recurs d'inconstitucionalitat (perquè calen cinquanta diputats per a fer-ho), n'ha presentat un contra l'E. de C. basant-se en els següents punts: 1) L'ideari de centre és limitatiu del dret de llibertat de càtedra.

2) L'ideari de centre deixa en mans de particular una facultat constitucional, con és el dretd'espressío 3) Hi ha una contradicció jurídica amb els Estatuts d'Autonomia aprovats, ja que aquests arrepleguen la facultat dels governs autònoms de modificar una llei orgànica, tal com aquesta.

ESTATUT DEL PROFESSORAT Ha de ser posterior a l'Estatut de la Funció Pública.

Aquest estatut està actualment paralitzat —es va presentar ara fa un any— í té la particularitar que pretén abarcar tres lleis en una: a) Estructura de la Funció Pública. b} Estructura global de l'Administració de l'Estat. c) Estructura del Govern.

I deixa tot al desenvolupament reglamentari, o siga, és funció del ministre de torn.

Probablement acaben separant les tres, però no hi ha calendari.

Els problemes més greus amb el que es trobarà son: el marc general, l'adequació a les autonomies, els drets adquirits, etc.

Diu Ortega que vol fer un debat previ, per a fer l'estatut del professorat, amb totes les organitzacions representatives del mateix, que no vol treure cap estatut del professorat sense prèvia consulta als implicats. (Otero dia que això era corporativisme, que ara tot tenia que ser rJebatud i decidit al Parlament.)

DELEGACIONS Diu el ministre que cal canviar-li el caràcter actual a les Delegacions, que cal reestructurar-les, a l'igual que el propi Ministeri, que peca d'excessiu centralisme (vaja!).

INSPECCIONS Diu que està estudiant el tema, perquè té, entre d'altres, problemes relacionats amb la qüestió pressupuestària.

PRESSUPOSTOS Una Línea iniciada en el pressupost del 78, com a mecanisme d'igualació de les retribucions, s'han tornat cap enrera: incrementen més els incentius més alts i no els més baixos; contra això el PCE-PSUC ha presentat una esmena.

Hi està també el problema de la transitòria 5." (sobre les retribucions als jubilats).

No es preveuen augments de plantilles.

No considera la disminució de l'edat de jubila-

RECICLATGE DE PROFESSORS De moment, han suprimit e) INCIE. Els pressupostos del ICEs passen pel ME i no pelMU. Durant el 80 ha estat congelat un pressupot de 700 milions perquè no es posaven d'acord els dos ministeris.

El tema de la «mobilitat» de funcionaris és un tema complicat, que troba moltes resistències i que pateix d'un indefinició sindical prou greu.

DECRET 1.666 I MOBILITAT DELS FUNCIONARIS Les As. de Agregats i Catedràtica, el ANPE i la FESPE han impugnat el decret 1.666 per a què les competències de les Delegacions d'Educació passen a la Generalitat.

29

COL·LEGI NACIONAL JAUME I DE VALÈNCIA

ALGUNES DE LES CENT FORMES PER A DETERIORAR L'ESCOLA ESTATAL (1 Por primera vez, un Colegio Nacional de Valencià estarà presenta, para recoger una disíínción, en la Gran Gala del Deporte. El Consejo Superior ha premiada las gesías deportivas de mayor irascendencia durante el ano que termina, y la actividad del Centro, con la puesta en funcionamienío de una de las me/ores insta/adones con que cuenta Valencià, se han hecho acreedores a la placa de plata al Mérito Deportívo. Felicitémonos todos de que ello haya sido posible, Podemos asegurar que no hemos concluido ninguna etapa: estamos empezando, y estos reconocimientos, sin falsas modestias, nos enorgullecen.

La Federación Provincial de Balonmano, «en reconocimiento a su extraordinària labor» en la promoción del balonmano, ha concedido, recientemente, la placa al Mérito Deportivo al Colegio Nacional Jaime I. Ni mas ni menos, estamos en la linea. El Colegio Nacional Jaime I, en una escalada sin precedentes, empieia a estarà la cabeza de instituciones deportívas del país. Y asombra a quienes se desenvuelven en nuestras latitudes, aunque no a quienes han seguido paso a paso, momento a momento, una singladura quehapodido ser de todo, menos còmoda.»

Les instal·lacions de què parla la noia consisteixen poc més que en el cobriment i quasi tancament del pati del col·legi, quedant una pista esportiva de 40 m. x 20 metres voltada d'una baraneta que deixa entre la pista i la paret un passadís d'uns dos metres d'ample aproximadament (pilars inclosos). Part d'aquest passadís està ocupat per un esgraó-graderia. S'han fet, a més, unes dutxes, uns vestuaris i unes oficines i magatzem ocupant uns espais que en el seu origen eren propis per a les activitats esportives, i uns vestuaris —destinants a àrbitres i entrenadors— que ocupen uns espais que eren lavabos anexes al menjador i part del «hall» de l'escola, espais, per tant, estrictament escolars. Tot açò, amb el sistema —d'allumenament corresponent— és, per ara, l'obra realitzada per l'Associació de Pares d'Alumnes del Col·legi Nacional Jaime I de València. El projecte final el professorat no el coneix. Segons notes aparegudes a la premsa ha de costar set milions de pessetes, i segons rumors es pretenia alçar un pis sobre els vestuaris per fer sales de «ping-pong», escacs, televisió, etc.

esbarjo suficient i adequat als aproximadament 340 alumnes. Restava, doncs, constituït el Colegio Nacional Jaime I amb 24 unitats repartides entre tres edificis.

Ben aviat, les necessitats escolars del barri superarien en molt les realitzacions, i l'Administració va adoptar la nefasta sol.lució d'habilitar espais inadequats; la biblioteca, dos despatxos i el pati cobert foren convertits en sis aules en l'edifici central, es van ocupar uns baixos sense condicions higièniques, uns locals abandonats per una acadèmia, sense llum natural ni ventilació, i uns altres que avien pertanygut a unes escoles municipals. Posteriorment foren closes les aules dels baixos i de l'acadèmia i traslladades a uns locals cedits pel Ministe-

ri de Cultura, en el Centre Cultural del Marítim.

Així, doncs, en l'actuafital el Colegio Nacional Jaime I consta de 42 unitats repartides entre cinc edificis, dels quals només el central tenia espais oberts, ara reduïts en més d'un 60%. En cap dels cinc edificis no hi ha sala de professors, ni biblioteca, ni sala d'audiovisuals, ni laboratori, ni espai per a tallers. Només les aules de classe estrictes i els serveis-lavabos que són insuficients.

LES ACTIVITATS ESPORTIVES L'any 1971 la Delegació d'Educació Física Í Esports, depenent del Movimíento, va convocar a nivell estatal places de professors d'educació física. Al C. N. Jaime I van ésser enviats un professor i una professora.

Des d'aleshores s'iniciaren amb regularitat les classes de gimnàstica i posteriorment unes activitats esportives extraescolars per a alguns alumnes que tenien aptituds.

Deixant de banda l'enfoc eíitista i competitiu —«los campeones», «las figuras»— que se li sol donar la l'esport en general i tes dosis de masclisme que determinades actituds esportives fomenten i comporten, en finies generals, i donada la manca de possibilitats que els xiquets i adolescents

COM ES VA DETERIORANT UN COL·LEGI NACIONAL Pels anys 50, el Jaime I constava de dos edificis separats, un per a xiquets i l'altre peraxiquetes, de vuit aules cadascun i sense cap pati o espai obert. A meitat dels 60 fou construït un nou edifici —l'edifici central— per a vuit unitats més- Aquesta vegada sí que es va compar ambuns espais oberts —pati i passadissos— d'uns 2.000 metres quadrats i un espai cobert de 162 metres q u a d r a t s . En t o t a l , 2162 metres quadrats que permetien un

30

El poliesportiu vist des del carrer es una endevinalla potser «això»

per al peató,

que es pregunta que

tenen d'esplai i educació del lleure, podem considerar positiu que un grup puga practicar l'esport i cobrir així unes hores que, altrament, serien perdudes o rnalocupades.

INICIATIVES, PROTAGONISME I INCIDÈNCIES • Ben aviat les activitats esportives van rebassar l'àmbit estrictament escolar. Es formà un «Club de balonmano» que forma part de la Federació Nacional. Dels qui practiquen atletisme n'hi ha que pertanyen al Club Valencià. Persones alienes a l'escola ajudaven a entrenar, se suposa que desinteressadament o a canvi del pagament per serveis en la multicopista. Hi havia gent que entrava i eixia sense que el professorat sàpigues exactament per a què. S'hi produïen, doncs, unes inlerconnexions i dependències respecte d'organismes i persones externs a l'escola. Entretant, alguns equips d'alumnes aconseguien premis i trofeus en competicions.

Aquests aspectes del col·legi van interessar a membres de la j unta directiva de r APA que, en contacte estret amb el professor d'educació física, alhora director de les activitats esportives, concebiren la idea de construcció del poliesportiu.

Les obres del poliesportiu, com he dit anteriorment, consisteixen en el cobriment de la part central del pati i la construcció d'unes dependències. S'iniciaren en 1978 les gestions i els tràmits per obtenir els permisos de construcció i us que aviat van ésser concedits pel M. E. —si bé sembla que els permisos concedits no s'ajusíen a la realitat de l'obra—, però en l'Ajuntament van estar paralitzats durant un any degut a l'oposició de les Associacions de Veïns.

Aquestes basaven les seues denúncies, segons notes aparegudes repetidament a la premsa, en la privatització que anava a suposar el funcionament del poliesportiu i pel fet de considerar improcedent l'eliminació d'un espai escolar obert. En l'Ajuntament, fonamentalment el regidor d'Educació, atenia les demandes d'AA.VV. i APA, fent concebre a uns i altres esperances de què els propis arguments i aspiracions eren compartits i serien atesos. Al remat, i després de polèmiques i pressions,doonat que no es va trobar la qualificació dels terrenys, s'optà per concedir el permis d'obres del poliesportiu, constituint un Directori, amb unes vagues competències en el que havien d'estar representades les AA.VV. del barri, el claustre de professors, l'Ajuntament i els APA. Es lamentable que un ajuntament que està realitzant esforços per millorar la qualitat de vida ciutadana i dotar de més espais lliures la ciutat, caiga en la contradicció d'eliminar-ne un absolutament necessari.

Tot açò degut, segurament, a un confusionisme en quant a criteris pedagògiceducatius i a una manca d'assessorament vàlid que pugues valorar objectivament tots els pros i contres del projecte.

Les obres del pavelló van començar a primeries de setembre de 1980 i en els vora dos mesos que van durar, suposaren indubtablement un entrebanc a la marxa normal del centre. Sembla ser que hi van participar algunes persones de manera volunlarista.

El ritme era ràpid però desigual. Quansemblava que tot estava acabat apareixia un nou element.

El pavelló Í al fons, les aules. Hi ha columnes que cauen junt al mig d'alguna porta. En l'augle superior dret, la «vista» des de les aules del primer pis

L'ESPILL DE L'ESCOLA PRIVADA I LA PRIVATITZACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS A més de l'interès que desperta l'esport, í,no hi haurà altres motivacions i enfocs alhora de realitzar iniciatives com la que tractem? Per a alguns pares, els premis, el fet que se senta el nom del col·legi, aparicions en televisió, etc., son aspectes que valoren positivament. Í.NQ és el desig d'aproximarse a l'escola privada en els seus aspectes més externs, juntament amb el protagonisme que això suposa? «Es la obra mas importante realizada hasta ahora por las asociaciones de padres de familia de un colegio nacional», diuen i escriuen a la premsa.

Per això no és d'estranyar que, conscientment o inconscient, progressarà ta idea de privatització de l'ús de la pista esportiva i les seues dependències. En principi s'hi va projectar un —el Club Jaíme I— del qual haurien de formar part pares, ex-alumne, i, com a socis honoraris, tot tipus de personal. Aquesta idea seria posteriorment desestimada, potser degut a la seua inviabilitat jurídica. Però la mateixa funció privatitzadora és duta a terme pel «Club de Balonmano» i per l'Associació d'Antics Alumnes.

Aquesta ja devia existir anteriorment, però només s'ha posat en funcionament quan s'han necessitat uns promotors i finançadors del pavelló esportiu. Vegem: al

marge de la quota a l'APA hi ha uns pares que en paguen una altra de 1.500 ptas.

Aquesta dóna dret al seus fills a jugar un partir de «futbito», en horari extraescolar, a la setmana o a formar part dels equips de «balonmano». Per a jugar en els equips de «batonmano, en la cateogoria «cadete» (15 16 anys) cal ésser soci del club, la quota del qual és de 500 ptes. Si no es paga la quota cal fer cinc socis per a l'Associació d'Antics Alumnes, Club de Balonrnano.

Altres motivacions-incentius per als socis son: Entrada sense pagar per presenciar les competicions en diumenge (en cas contrari, cal pagar encara que se siga alumne del col·legi); descompte del 20 % en els llibres de text (en cas contrari, el descompte és del 10 %); descompte en determinades botigues de material esportiu; descompte del 50 % en els viatges que es facen acompanyant a l'equip de «balonmano» (Segona Divisió nacional). Cabria afegir-hi: iQui dóna més?, i ens introduiríem en un cert ambient diguem-ne mercantilista que envolta ara l'afer activitats esportivespavelló, afegint que aquest es lloga per hores (sembla que a 2.000 ptas. l'hora, evidentment en horari extraescolar), suposem que en mi res al seu finançament.

EL PAVELLÓ ILASEUAREPERCUSIÓ EN LA MARXA GENERAL DE L'ESCOLA És evident que una realització tan absur-

31

da com és ta de convertir el pati d'una escola en pavelló esportiu tancat, hauria d'afectar la marxa normal del col·legi i hauria d'entrar en col·lisió amb altres interessos purament escolars. Així, des de l'antiesteticisme que suposa el sostre, mena de cúpula de metall lluent completament apegada als dos blocs que consitueixen l'edifici, fins la resonància insuportable en hores d'esbarjo, hi ha una sèrie d'inconvenients com ara: hi ha tres aules en la planta baixa —les que ocupen el lloc que en algun íemps fou pati cobert— que a la seua manca de condicions afegeixen les de no rebre el sol en cap moment del dia —abans d'estar el pavelló hi entrava—, augmentar la foscor i suportar durant tot l'horari el soroll —ara concentrat en virtut de la «cúpula-sostre»—, que suposen les ciasses de gimnàstica al costat amb comunicació directa per finestra i porta. Hi ha altres tres aules, situades en un primer pis, que, contràriamente, han vist reforçada la seua font de llum i calor, gràcies al sostre del pavelló, amb la part exterior del qual quasi es topeten en obrir les finestres. El metall lluent reflecta el so) cap a dins de les classes ferint la vista i augmentant, a l'estudi, la sensació d'estar en un forn.

Però la utilització del pavelló a l'hora d'esbarjo dels alumnes, ha estat el punt més conflictiu, perquè de consumar-se els projectes que en principi rondaven el cap dels seus promotors, haurim d'assistir a un cas flagrant de servitud de l'escola respecte d'altres activitats. En efecte, un projecte inicial preveïaqueel terra seria de linòleum, pel que caldria dur un cuidado especial. Per tal d'evitar que es fera malbé abans d'hora amb sabatades i xafades d'esmorçars, hom va pensar que en aqueix moment d'esbarjo dos equips de xiqueís es/jugarien i la resta mirarien. S'hi potenciaria doncs l'activitat

d'un pocs i la immobilitat de la majoria. Immobilitat a afegir a la que pretenem linguen en les classes i a la que tenen en les seues cases davant els televisors. Quelcom digne d'esludiar. De moment, el sòl de linòleum no s'ha posat però s'ha pintat el terra de roig i per tal que la pintura no desaparega abans d'hora, s'ha intentat que no siga xafada més que per aquells que porten sabatilles d'esport, obligant a molts xiquets a restar al marge o a dur calcer de repost, si bé, en aquest moment aquest problema sembla ja superat i hi entra qui vol.

En definitiva, l'únic aspecte positiu és el de que quan plou, els xiquets poden eixir de les classes sense banyar-se.

ADMINISTRACIÓ, MESTRES, PARES Es estranya l'actitud permisiva de l'Administració —tan restrictiva en altres casos— en un primer moment donant via lliure al projecte. La direcció del col·legi, que en ocasions s'hi mostrava desconeixedora, de fet hi donava el seu recolzament tàcit i pretenia impedir-ne manifestacions contràries.

La inspecció semblava no saber res. La Delegació, ja ho hem dit, va concedir uns permisos. Aquest curs han canviat les persones responsables de la direcció, de la inspecció i de la Delegació i davant dels fets consumats han pres mesures, paralitzant la continuació de les obres i exigint responsables del seu ús extraescolar. La inspectora va comunicar al claustre aquests acords alhora que va fer una anàlisi de tot l'afer «activitats esportives-pavelló» en base a uns encertats criteris educatius. Els mestres en general han preferit mantenir-se al marge, excepte un grup que s'ha pronunciat en sentit semblant al que apunta aquest article.

ORGANITZAT PEL STE P. V.

ESTATGE SO B RE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A L'ESCOLA L'estatge sobre normalització lingüística a l'escola que havia d'haverse celebrat el 13 i 14 de desembre, es va ajornar i es realitzarà a primers de febrer. És important però remarcar les causes d'aquest ajornament per tal que' puguem superar-les i organitzar millor la trobada. El fet és que, possiblement degut al moment conflictiu en què ens trobàvem i potser també per «despiste», van ésser pocs els companys que respongueren confirmant la seua assistència. Per això va haver d'ésser anul·lat.

Més tard ens hem assabentat de molts companys que tenien pensat assistir-hi sense haver-ho confirmat prèviament, inclús d'algun que hi va anar. Per tot això vos preguem que els que teniu decidit acudir a l'estatge, ompliu lalitxa aajunta n'envieu —o jip comuniqueu per telèfon— a la seu de la Uniolntercomarcal de València (361 52 16), abans del 30 de gener. És important que aportem aquestes dades perquè en la Residència necessiten saber els que hi serem i perquè donat que hem de tenir unes despe-

32

ses, hem de fer uns càlculs aproximatius.

Recordem que l'objectiu fonamental de l'estatge és el d'aprofondir en els aspectes tècnics de l'ensenyament de la llengua catalana al País Valencià, intercanviar experiències i intentar assolir conjuntament una dinàmica que ajude a la normalització lingüisticaa l'escola.

PROGRAMA DISSABTE, 7 FEBRER 11 matí. Primera sessió: Treball en equips i contrast d'experiències. Formació de grups atenent als següents criteris: a) Problemàtica de les classes de valencià. Quatre grups (primer cicle, segon cicle, segona etapa de EGB i FP i BUP). b) Problemàtica de l'ensenyament en valencià. Un grup.

Descans i dinar 4 vesprada. Segona sessió: Nivells de llengua: Llengua familiar, literària, científica, etc., el seu tractament a l'es-

I els pares? No dubtem de tes bones intencions. És possible que els promotors pensaren que realitzaven un projecte important i feien un servei. Però evidentment no s'han assessorat o els han assessorat malament. Eils des del seu espai en l'escola no podien copsar tot l'abast del que pretenien fer. Era absolutament necessari comptar amb les opinions del professoral que, plantejament» pedagògics a banda; si que sap en quines condicions materials treballa i com aquestes es poden agreujar.

La majoria de pares han restat al marge de la qüestió i aquells que poden deixar els fills més temps recullits gràcies al pavelló, lògicament se senten satisfets. Tanmateix un grup s'ha mostrat obertament contrari coincidint amb els plantejaments de les AA.VV. Tot aquest afer no consisteix només en una anècdota- Hi ha d'altres experiències de decisions preses per alguns grups de pares que a judici de companys nostres van en contra de les condicions materials de les escoles i conseqüentment de la qualitat de l'ensenyament.

La utilització dels locals escolar fora d'hores de classe, la promoció de diverses activitats educatives i de lleure, la integració dels pares en la vida dels centres, són aspectes importants a reivindicar, però que es distorsionen quan no es té clar quina és la funció concreta de cada element de la comunitat escolar i quin és el terreny comú i el no comú; quan no s'aprecia que la finalitat fonamental d'una escola és la de realitzar unes activitats educatives en condicions normals d'habítabilitat i quan no es té un projecte clar de què és i a qui ha de servir i com l'escola pública.

C. Miquel

cola. Variants dialectals de la llengua catalana; característiques de valencià.

Tractament a l'escola dels localismes, dialectismes i barbarismes, etc. Llengua estàrdard i normativa valenciana. A càrrec de Lluís López del Castillo i un representant del Departament de Lingüística de la Universitat.

6'15 vesprada. Tercera sessió: Ensenyament de la llengua catalana a castellanoparlants: Mitjans didàctics i problemàtica. A càrrec de Josep Tió.

DIUMENGE, 8 DE FEBRER 10 matí. Quarta sessió: Tàctica sindical per a la normalització lingüística: Informe jurídic, relació amb altres entitats, organització sindical.

DADES SOBRE L'ESTATGE LLOC: Dénia. Residència Evangelista Baptista (vora l'ermita de Sta. Llúcia).

DATA:7i8defebrer.

INSCRIPCIÓ: Preu 500 ptes. per als afiliats al STE i 800 per als no afiliats.

Cal fer la inscripció personalment, per correu o per telèfon, en la Unió Intercomarcal de València abans del 30 de gener.

ALLOTJAMENT I MENJARS: En la Residència Evangelista, per 700 ptes. la pensió completa (dinar, sopar i dormir el dissabte i desdejuni del diumenge).

Cal dur sac de dormir o llençols.

NOMBRE D'ASSISTENTS: Un màxim de 60.

C. N.VIRGENDELORETO

LA

INSPECTORA

NOLESQUIERE En el número 8 de esta revista, correspondiente al mes de octubre, venia una nota de la secretaria de prensa de la Unió Intercomarcal d'Alacant, que hacía referència, entre otras cosas, a la denuncia verbal hecha por el secretario del STE de las comarcas del Sur ante el delegado provincial del ME contra la inspectora de EGB dona Maria Castillo Alite, por lo que se podia considerar nefasta actuación en determinades casos concretes.

Aunque en la misma nota informativa se manifestaba que en otro apartado de la revista se trataría en profundidad el problema del C. N. Virgen de Loreto y la actuación de la citada inspectora, la realidad es que no se llevo a efecto.

La causa fundamental de ello hay que buscaria en que se habían infiltrado noticias, dignas de todo crédito, del intento de dona Maria Castillo de abrir expediente a seis companeros del citado centro —lo que fue confirmado por el propio delegado del ME — , y cualquier denuncia pública que se hiciera de lo que estaba ocurriendo podria actuar en contra de los citades companeros.

Entrando ya en matèria, si la situación del C. N. Virgen de Loreto era de por sí difícil, ya en la mayoría del claustro venia pidiendo desde hacía tiernpo la dirnisión del director del centro, debido fundamentalmente a la falta de democràcia jinterna en el funcionamïento del colegio y el trato humillante y grosero dado a un sector de los companeros, lo que por otra parte habia polarizado la actuación del profesorado e incluso trascendído a nivel del APA; resultan evidentes las dificultades que entrafiaba llevar este asunto

con evidente tacto y objetividad por parte de la inspección. Y en este sentido dona Maria Castillo no dudó un solo instante en ser beligerante y tomar postura por una de las partes. Partidària a ultranza de una sociedad altamente jerarquizada y en la que el jefe nunca se equivoca —en una reunión mantenida antes de que comenzaran las hostilidades ya afirmo que la democràcia le producía nàuseas —, ante cualquier problema que surgia en el centro su toma de postura era evidente desde el principio, ya que la fuente única que utilizaba para estar informada era la que provenia de los informes preceptivos que debía realizar el director al respecto.

De esta forma, el grupo de oposición a la dirección se veia sistematicamente marginado y humillado. Hay que tener en cuenta que este grupo, al denunciar lo que consideraba una arbitrariedad o abuso de poder del director, seguia el procedimiento normal de comunicarlo por escrito a la inspectora de zona, lo que ella aprovechaba para ínmediatamente mandarle fotocopia al director del centro de dicho escrito. De forma que, mientras la dirección del colegio conocía con toda clase de detalles cualquier paso que diera su oposición, esta desconocía lo que, en interminables charlas en ambos despachos — colegio e inspección —, director e inspectora trataban.

Del resultado de estàs entrevistas pronto tendrían noticias los companeros que mantenían una postura crítica a través de tas acciones llevadas a efecto por la inspectora contra este colectivo de trabajo. Postura crítica que, por otra par-

te, se había puesto de manifiesto tanto en los claustros ordinarios como en uno extraordinario que precisamente fue presidido por la citada inspectora a instancias de la inspectora jefe, que ya estaba en antecedentes de lo que ocurría en el C. N. Virgen de Loreto, y que por cierto sirvló para confirmar definitivamente lo que se tradujo en una gestión negativa, partidista e irresponsable de la inspectora de zona en la manera de llevar este asunto.

Erigida en presidenta del claustro, elaboro junto con el director el orden del dia, llevando el desarrollo del mismo de forma poco democràtica y culminando su actuación con la negativa a que se manifestarà e! claustro mediante voto secreto sobre si se consideraba positiva o negativa la gestión a que se rnanifiesta el claustro mediante voto secreto sobre si se consideraba positiva o negativa la gestión realizada por el director en el centro —las razones por las que se pidió que la votación fuese secreta son obvias: había companeros-as que temían que hubiese represalias—. En este claustro estuvo presente el presidente de la APA, Francisco Blasco (miembro de la UCD local y candidato número dos en las pasadas elecciones municipales), que no tuvo rubor alguno en mentir cíntcamente al manifestarie a la inspectora que la junta directiva de la Asociación de Padres consideraba que la gestión del director era correcta. Ni la junta directiva se había manifestado al respecto ni la mayoría de sus componentes compartían dicha opinión. La tomadura de pelo fue tan espectacular que días més tarde se vio obligado a reconocer que había mentido.

Mientras tanto, y conforme avanzaba el tiempo, la situación en el centro llego a un proceso irreversible, dado el deterioro de las relaciones hurnanas y a las amenazas que ei director hizo, en determinadas ocasiones, a determinados companeros, en el sentido de que, de seguir las discrepancias, se vería en la necesidad de utilizar la violència física.

Pese a que la Delegación tenia también conocimiento del problema, no por eso la situación vario, por lo que resultaba evidente no solamente el fuerte e incontestable apoyo de la inspectora de zona al director, sinó que via UCD había también otros apuntalamientos. Hay que tener en cuenta que, en unos momentos en que estaba siendo debatido y aprobado por las Cortes el Estatuto de Centros, no se podia permitir el que un claustro sentara precedente de poner a la Delegación en la tesilura de dimitir al director.

El mantener una postura de dignidad profesional y no estar dispuestos a sufrir cualquier tipo de humillación no tardo en tener consecuencias negativas para este colectivo. Un cursillo de técnicas de laboratorio, organizado por la Inspección de Zona en la pròpia Santa Pola, marco el inicio de un boicot total a todo lo que repre-

33

sentarà petición de acceso a cursiílos de actualizacíón o reciclaje por estos companeros. Los míembros del claustro con la especialidad de ciencias que habían adoptado una postura crítica hacia ia gestión del director ni siquiera recibieron la comunicación relativa a (a cefebración de dícho cursillo. Al exigir diez companeros por escrito que la inspectora razonara el porqué de drena marginación, se pudo comprobar que su decisión estaba basada única v excfusivamente en el informe realizado por el director sobre esos companeros y que, como es de suponer, contenia un cúmulo de inexactitudes que no correspon dia n a la reaíidad de los hechos. Por otra parte, dona Maria Castillo no pudo digerir las pruebas de solídaridad que se desprend/an del escrito que se le había dirigido pidiéndole explicaciones, puesto que en su contestacíón manifesto que los no afectades por el problema no tenían por què pedír dichas explicaciones.

Mas tarde, una compafíera que había solicitado realizar un curso de parvulista a través de la UNED fue vetada también por la inefable Maria Castillo, pese a que reunia todos los requisitos previstos por la convocatòria. Evidentemente, el procedimiento seguido en este caso por la inspectora no variaba en nada del anterior.

En el espacio de tiempo transcurrido durante estos hechos, todo intento de dialogar con la inspectora de zona fue infructuoso. Daba la ímpresión de estar poseída del don de la infalibilidad y ser plenamente consciente de que había unos culpables a los que había que hundir profesionalmente.

Y, evidentemente, lo que se venia venir sucedió: apercibimiento en masa a cinco companeros-as de segunda etapa y condenar a un grupo de alumnos de octavo nivel a no recibir el resguardo del graduado escolar hasta el mes de septiembe, castigando de esta manera a unos alumnos por las supuestas faltas de sus profesores. Quizàs se pensaba con ello exacerbar los animós de los padres en contra de este grupo de profesores. Ello no se consiguió pese a las artimanas que utilizó el director del centro al convocar a los padres a una reunión relacionada con este tema y a la que no se convoco al profesortutor, que si estuvo presente en la reunión fue

gracias a la solidaria actitud de los padres, que le pusieron en antecedentes de lo que pasaba.

Mientras tanto, la inspectora de zona, siendo coherente con su línea de mutismo imperturbable, eludió todo intento de dialogo con este :olectivo, antes y después de paner el apercibi,niento, pese a Is sucesivas vísitas realizadas a la Inspección.

El asunto es grave no solamente por las conslantes arbitrariedades que han sufrido estos companeros, y que han llegado incluso a impedir lo que es un derecho elemental de toda persona, como es el de poder actualizarse profesionalmente, sinó porque se ha permitido el que esto ocurriera, pese a que determinades companeros íienen un dütado currículum como docentes y que ha servido para que mas de un inspector progre contarà con ellos para sus experiencias.

O se està por una renovación de la ensenanza o no se està. Jugar a medías tintas es puro oportunismo, y el comprobarlo es desalentador, sobre todo para aquellos que carecen de mecanismes de defensa suficientes.

De nada han servido los premios nacionales de Educación Física obtenidos por dos de los companeros a raíz de la labor desarrollada con sus alumnos, ni que el ICE de la Universídad de Valencià haya patrocinado la publicación de la experiència que sobre disciplina escolar estan llevando estos cornpaneros a efecto. Han podido rnàs los informes de un oscuro funcionario, el director, y las fobias de una inspectora, Maria Castillo.

Conviene aclarar al respecto, por lo que pueda servir a otros companeros en la defensa de sus intereses contra cualquier posible abuso de poder por parte de la Inspección, que ante los apercíbirnientos, y a través del abogado del sindicato, se elevo el oportuno recurso de alzada, basado fundamentalmente en el argumento de que la «potestad sancionadora corresponde, en las faltes leves, al delegado del Ministerio. En consecuencia, se excepciona incompetència disciplinaria en la inspectora que sanciona, con atribuciones indebidas de facultades y claro y contundente abuso de poder o desviacïón del mismo.»

La respuesta del delegado del ME es clara y permite manifestar que la inspectora de zona dona Maria Castillo Alite se había excedido en sus

atribuciones y que la potestad para aperciDir solamente la tiene el delegado provincial.

Resulta lamentabe que hayan evidencias ob/etivas de abuso de poder por parte de esta inspectora, que el ejercicio de este abuso de poder, haya tenido unas consecuencias negativas para la trayectoria profesional de estos companeros y que la citada inspectora lleve a efecto estàs acciones con total impunidad.

Las acciones de esta senora no acabaran ahí, ya que elaboro un informe negativo de estos companeros e insto al delegado para que les abriera el oportuno expedients.

Resulta sorprendente que, sin haber sido visitados algunos de los companeros implicados en este asunto, se pueda tener elementos de juicio suficientes para elaborar un informe de ess trascendencia. Porque aunque la experiència sobre disciplina escolar que se llevaba a efecto en el centro, contra viento y marea, motivo el que otro inspector junto con cuarenta directores de la provincià de Alicante visitaran el colegio para verla in situ, la inspectora de zona, en los cinco anos que llevo visitando el centro, jamàs se interesó por las asambleas de nivel que tenían los alumnos de segunda etapa ni por el Consejo de Delegades, base de la experiència pedagògica.

En realidad era evidente el divorcio que se daba entre los imentos de llevar adelante una gestión democràtica de la ensenanza a nivel de ciase con el boicot sistemàtico a que esa democràcia llegarà a nivel de centro, cuando el papel del claustro había sido reducido a un órgano meramente decorativo.

Hoy, dona Marta Castillo Alite ya no està en esta zona y el saldo dejado no puede ser mas desfavorable.

Mientras tanto, para resolver el problema la Delegación ha recurrído al viejo sistema del consejo amenaza: «O ustedes dejan de insistir en su petición de dimïsión del director, o abro expedíente general al centro.» A la vista de la actual coyuntura no es difícil deducir quiénes iban a verse con serias dificultades. Hay demasiados ejemplos que lo avalan.

Con el Estatuto de Centros y la UCD hemos topado, amigo Sancho.

CARLOSFERRATER.

VIAJA CON EL STE-PV El STE-PV, en colaboración con una empresa especializada, VIAJES MARE NOSTRUM, està planificando una sèrie de programas para excursiones de Grupos Escolares.

Con este nuevo servicio, el STE-PV intenta conseguiros los mejores preciós para las mejores condiciones de desplazamientos y estancias.

Si puedes viajar con el STE-PV... t,Por què viajar con otros...?

PIDE INFORMACION, SOLICITA PRESUPUESTOSA: STE-PV (viajes) C/. Gascó Oliag, 8, pta. 10. Valencià

34

VIAJES MARE NOSTRUM, S. L. Avda. Antic Regne de València VALENCIÀ (5). Tel. 373 09 62 Dïas

Concepto

6 ANDALUCIA 6 GALÍCIA 7 PARIS 8 PORTUGAL 8 SUIZA-PARIS 9 ITALIÀ 10 PARIS-AMSTERDAM 11 ÀUSTRIA

Precio

10.900 10.900 13.200 13.500 15.800 20.400 23.200 27.400

PRECIÓS PARA 50 PERSONAS. PIDA PRESUPUESTO PARA CUALQUIER ITINERARIO.

LA COMISION MUNICIPAL DE ENSEfiANZA DEL AYUNTAMIEIMTO DE VALENCIÀ

DE LA INOPERANCIA AL DESANIMO Se nos pide a los miembros del S. T. E. que participamos en la Comlsión Municipal de Ensenanza (C. M. E,I de la ciudad de Valencià, que hagamos un balance de lo que ha sido hasta ahora y de las posibilidades que pueda tener en un futuro. Pues bien, si tuviésemos que resumir en una sola palabra la primera pacte del tema, en seguida la encontrarlamos: desanimo.

Desanimo porque (hasta hoy), la C. M. E. no ha particípado en nada. Entiendase la participación en el sentido de proponer, c o n t r i b u i r , p r o g r a m a r , elaborar... cuestiones que hayan afectado a la política municipal de la Delegación de Educación de nuestro Ayuntamiento en el ano 1980.

Desanimo porque (hasta hoy) la C. M. E. no vislumbra tampoco la posibilidad de participación para el ano entrante 1981. Entiéndase la participación en el sentido de proponer, programar, contribuir, elaborar... cuestiones que vayan a afectar a la política municipal de la Delegación de Educación en el afio 1981.

Desanimo porque la Concejalía de Educación {hasta hoy) sigue tratando a la C. M. E. como una entidad de rango menor, a la que a lo màximo, y tras muchas rogativas, se le puede contar de vez en cuando las cosas ya realizadas.

Desanimo porque la Concejalía de Educación (hasta hoy) sigue tratando a la C. M. E. como una entidad de no se sabé què rango, al no acudir sistemàticamente a los plenos y reuniones de dicha comísión, aduciendo las mas extranas causas; teniendo en cuenta que en los estatutos, aprobados por el Pleno del Ayuntamiento, esta reglamentada su obligatòria presencia como presidente «de facto» de dichos plenos.

Desanimo porque organismos bàsicos para el buen funcionamiento de la C. M. E., como lo son el Consell y la Delegación de Educación, que son miembros de pleno derecho, no se han dignado aparecer (hasta hoy), tras repetidos, continuados y legalizados avisos. ,;De verdad les interesa a estos organismos resolver los problemas educatives que tiene planteados la ciudad de Valencià? ,••() seré que tal vez no exista ningún problema? ^No seria la C. M. E., o podrfa ser, un lugar de encuentro y coordinación en matèria educativa del Ayuntamiento, Consell, Delegación y demàs organizacíones ciudadanas?

Desanimo porque las diversas organizaciones «de a pie», que acudimos cada miércoles de 7 a 9'30 y cuando sea menester, estamos malgastando todo un potencial de posible participación (y entiendase participación como proponer, programar, contribuir, elaborar...), en sesiones tan faltas de contenido que acaban con el més dispuesto.

Desànim, en fin (hasta hoy), porque tras un largo y dilatado período de funcionamiento, léase cursos 1979-80 y lo que va de éste, tan solo dispongamos de un reglamento y de una información dada a golpes de eufòria y a viva voz. Y un reglamento que parece ser que los mismos que lo aprobaron no ven necesario su cumplimiento.

De todas formas, allí estamos cada miércoles, de 7 a 9'30, y cuando sea menester.

Que no se nos diga que el S. T. E. no quiso participar. Y estaremos durante un plazo (llamémosle político en honor del representante de las AAW en la C. M. E., que fue el primero que lo empleol de cuatro, seis meses, un ano..., hasta que la participación sea efectiva o hasta que abandonemos cuando lo veamos como un imposïble. Esta es nuestra realidad como miembros del S. T. E. en la C. M. E., y presumimos, porque lo han dicho también, que el estado de las otras organizaciones «de a pie» es muy parecido.

Los estatutos de la C. M. E. definen a esta como «un órgano colegiado y representativo en la que se encuentran presentes las fuerzas socíales con intereses en la educación», que «deberà disponer de los medios y condiciones necesarios» (hasta el momento disponemos del despacho del concejal para las reuniones y de un armario que hace de archívo) y que «pretende dar protagonismo I?) a todas las fuerzas sociales que aspiran a estar presentes en la transformación de la escuela hacia una sociedad mas democràtica», y que tiene una triple tarea de «consulta, supervísión y propuestas de decisión a la Administración municipal». Hasta aquí su defïnición.

En cuanto a su composición, la C. M. E. la componen, de derecho, un representante por cada uno de los partidos que integran la Coporación; de hecho, acude siempre el PCPV, irregularmente el PSOE y últimamente ENV-URV. Un representants del profesorado por cada una de las organizaciones sindicales; de hecho acuden siempre CCOO y el STE, últimamente el ANPE, y alguna vez, muy pocas, la FETEUGT. Cuatro representantes de los padres designades por la federación de APÀS; últimamente acuden dos o tres. De derecho también, aunque de hecho no asistan, un representante del Consell, otro de la Delegación, otros por los representantes de los alumnos designades por sus propias organizaciones, cuando existan, y por ultimo, un representante por las AAVV, que està siempre al pie del cànon.

Las atribucïones de la C. M. E. son muchas y muy variadas, desde «programar la medicina escolar y las actividades circum y postescolares» hasta la elaboración de «programas de educación permanente y de extensión cultural», pasando por temas tales como «la reconversión de bibliotecas

escolares en bibliotecas abiertas al barrio, mejora de la calidad de la ensenanza buscando nuevas formulas, control de corredores escolares y transporto escolar, etcètera». También entrarían aquí temas tales como «planificación de solares, intervención en la contratación de las construcciones escolares, conocer y controlar las condiciones de las contratas», etc. (como muestra de nuestra actuación valga un ejemplo: recientemente el Ayuntamiento ha cambiado la contrata de limpieza de los centros y ha elaborado un reglamento; pues bien, nuestra actuación se ha limitado a recoger un ejemplar cuando ya estaba aprobado por el pleno).

Y en cuanto a su funcionamiento, en el reglamento està prevísto una Comisión Permanente, un pleno de la C. M. E. y las siguientes comisiones: de información, subvenciones, mantenimiento, escolarización, planificación de solares para ubicación de centros escolares, actividades extraescolares y cualesquiera que la C. M. E. estime pertinentes. Aunque de hecho vamos funcionando en pleno casi cada semana y tan solo funcionen tres comisiones: la de planïficaciónmantenimiento centros escolares, la de escolarización y la de actividades extraescolares.

Mas o menos, mejor o peor, esto es lo que hay de la C. M. E. y lo que podrfa llegar a ser. Tan solo decir a nuestros afiliados de la ciudad que canalicen a través nuestro todos los problemas que tengan planteados en sus centros y que aquí estamos a ver lo que sate. ÀNGEL SORNI MONTOLIO

35

UNA TASCA POLÍTICA I SINDICAL INEXCUSABLE

NORMALITZAR LA LLENGUA L'any 1980 —any en el que s'han produït els intents més forts d'anulaciò de la nostra llengua des de fa 200 anys— ens ha despedit amb la bona nova de la cessació de Vicente Ramos com a president de la Comissió Mixta i la posterior dimissió d'Adrià Espí com a membre d'aquesta. No es que amb aquests fets alguna cosa vaja a canviar en sentit positiu, però els successius espectacles que don Vicente ha protagonitzat amb les seues manifestacions a la premsa començaven ja a resultar avorrits per repetitius. Fins i tot, el seu comiat ha continuat en la mateixa Ifnia: qualifica la seua cessació de «traición al Real Decreto sobre Bilingüisme) y la historia del Reino de Valencià» i acusa al PSOE i PC de recolzar la política pancatalanista de València i a la UCD també per pactar amb ells.

De moment, la Comissió Mixta ha aprovat com a vàlides les titulacions de l'ICE, perb també les del GAV i les de Lo Rat Penat. Tanmateix sembla que la Comissió Gestora s'ha format i comença a treballar amb bon peu. Desitgem No estar equivocats.

Entretant Acció Cultural del País Valencià ha fet públic ei seu informe jurídic que es pronuncia per l'obligatorietat de l'ensen-

36

yament de la llengua des de setembre de 1980 en els termes ja esmentats en aquesta revista.

Cal, doncs, continuar la lluita. La normalització lingüística és un dret que encara no hem guanyat. Un dret tothora entrebancat per les actuacions dels grups «anticatalanistes» versusxantivalencianistes» versus antinormalitzadors. Entre les seues darreres fetes està la de la difusió d'un full dirigit «A tots els pares que tenen fills en edat escolar» com a «jAvfs important!», on diuen: «Recordem, que lo primer que deu fer el centre que vullga donar classes de llengua valenciana, es demanar permís a la Comissió Mixta. Així mateix, per a tots els efectes el Real Decret està per damunt de qualsevol Orde Ministerial», i acompanyen aquest full amb un model d'instància a dirigir al director general d'Educació —el seu amic i col·laborador— denunciant que s'està impartint un valencià que «no s'ajusta a la llei vigento. <• Des de quan les llengües s'ajusten a lleis vigents? N'hi ha més, però: recomanen que s'adjunten fotocòpies de les «anomalies que es troben en distints llibres de texts». ÉS a dir, qualsevol està preparat per «detectar anomalies». Tots batxillers d'un cop. Seria bo, no obstant. Seria bo que f es-

sen el mateix amb els textos de matemàtiques, els de física, els de llengua castellana, etc. Els ho recomanem doncs.

Els nostres administradors no són més afavoridors. Tant el delegat del ME a València com els representants del ME en la Comissió Mixta mantenen la postura abstencionista —afavoridora del recessionisme— amb l'argumentació de «respeto a las opiniones de los padres».

Caldria preguntar-los quan han demanat í respectat les opinions dels pares sobre les altres matèries d'ensenyament, a quins pares han preguntat, per poder dir el que diuen Í recordar-los, sobretot, que aquest problema, el de la identitat de la llengua, és un fals problema, fonamentalment creat per certs mitjans de comunicació que durant molt de temps han gairebé monopolitzat la informació.

Els mots «democràcia», «respeto», «participación», jquesofritsquesón!

L'any que comencem, esperem que no ens depare tantes emocions com el passat.

Desitgem-nos tots un «feliç i normalitzador 1981!» i per encetar-ho anem a l'estatge de Dénia.

I que tota pedra faça paret.

C, M.

document 7

ALS PARTITS PSPV (PSOE) I PCPV Les entitats sotasignants volem, per mitjà d'aquest escrit, manifestar al PSPV (PSOE) i al PCPV una sèrie de qüestions innegociables en el tema de la normalització lingüística i cultural al País Valencià. En contra de la maniobra de secessió lingüística dirigida per la UCD que utilitza la Comissió Mixta per a agredir la personalitat cultural Í diomàtica del país, hem de defensar de forma ferma la unitat de la llengua catalana.

En aquesta hora en què es pretén de rellencar el procés autonòmic amb la col·laboració de totes les forces parlamentàries, creiem necessari exigir a aquests partits que, ara més que mai, mantinguen la línea empresa defenent on calga

la unitat de la nostra llengua i alertant el nostre poble contra tot intent de confusió.

La declaració explícita que el valencià és una varietat de la llengua catalana és ara el punt per on passa necessàriament tota posició de respecte a la llengua í el país i tot projecte de salvaguardar els drets lingüístics i culturals dels valencians.

Aquesta declaració ha de ser present allà on calga, començant per l'Estatut de la nostra autonomia i, sobretot, en tota voluntat de retornar al País Valencià la personalitat lingüística que li fou llevada per la força. D'ella es deriven, d'altra banda, una sèrie de mecanismes legals que afecten especialment l'ensenyament (reciprocitat de

títols per al professorat entre els territoris autònoms o pre-autònoms del País Valencià, les Illes i el Principat; solvència científica dels textos escolars, competència última de la Universitat, etc.l. Mecanismes que esperem aconseguir de la responsabílidad política que avui tenen plantejada els partits als quals ens adrecem, en correcció de textos legals ja existents que creen un clima de confusió absolutament negatiu per al País Valencià en el camí del seu autogovern.

El sotasignants recolzem la postura del PSPV en la interperl·lació presentada al Senat pels senadors A. Cucó i J. Bevia, així com les darreres manifestacions del PCPV (possible retirada del Consell) al voltant del problema de la llengua.

Tanmateix, profundament preocupats per l'actual situació, volem fer saber al PSPV y al PCPV que és tan greu la seua responsabilidad política en els moments presents que, de no assumir-la puntualment, el desprestigi i la pèrdua total de credibilitat autonòmica seria irrecuperable i que nosaltres, les institucions sotasignants, contribuiríem activament a aquest estat d'opinió.

STE del PV

cc.oo.

Col·legi de

Llicenciats

documents Senyors: Els sindicats d'ensenyants i entitats relacionades amb l'ensenyament que firmen volem exposar-los la nostra profunda preocupació per l'eventualitat, dolorasament massa probable, que aqueixa Comissió Mixta siga no un instrument de normalització lingüística del País Valencià, sinó una arma d'agressió contra la nostra llengua i, per tant, d'opressió cultural i nacional.

Igualment volem advertir-los que no acceptarem, sinó que combatrem per tots els mitjans al nostre abast, tot intent que la Comissió emprenga per a separar el valencià del bloc lingüístic de què forma part Í que rep, segons sap qualsevol persona informada, el nom científic de llengua catalana.

El nostre idioma no pot ser objecte de maniobra política, ni moneda de canvi en cap mena de tripijoc. Nosaltres estem disposats a lluitar perquè no ho sïga i a denunciar davant el nostre poble tots aquells que pretenguen utilitzar-lo així.

En conseqüència, recusem formalment la Co-

A LA COMISSIÓ MIXTA missió Mixta i demanem la seua immediata dissolució per: — La ineficàcia demostrada en no haver fet res per a la positiva aplicació de l'Ordre Ministerial.

— La incompetència científica per haver aprovat unes normes ortogràfiques disgregadores í humiliants per a la nostra llengua.

Proves suficients per a titllar d'antivalenciana l'actitud .de la Comissió Mixta.

País Valencià, 5 de novembre de 1980.

documentS-

FACULTAT D E FILOLOGIA La Junta de Facultat de Filologia de la Universitat de València, en la sessió celebrada el dia 22 de setembre de 1980, ha acordat per unanimitat fer pública la seua repulsa per la constitució i funcionament de la Comissió Mixta encarregada d'aplicar el Decret de Bilingüisme del País Valencià. Denuncia l'aberrant intent de produir l'escissió idiomàtica i la temptativa d'implantació d'una ortografia completament acientífica elaborada per iniciativa pròpia de la Secció de Llengua i Literatura de l'Acadèmia de Cultura Valenciana, que vindria a produir una situació caòtica en el camp de l'ensenyament i de les lletres valen-

cianes. L'Acadèmia de Cultura Valenciana, segons declaració pròpia, no ha assumit la susdita ortografia i li nega expressament el caràcter impositiu que, en canvi, pretén atribuir-li la Comissió Mixta. La unificació ortogràfica fou aconseguida pels escriptors valencians amb les Normes de Castelló de la Plana (1932), signades pel Pare Lluís Fullana i els principals escriptors i corporacions d'aleshores, entre les quals contava la Universitat de València i el Centre de Cultura Valenciana, que ara s'anomena Acadèmia. Absolutament tota la literatura del País Valencià ha estat des d'aleshores publicada segons aquestes Nor-

Escola d'estiu al país Valencià STA del P.V. Secretstist de l'enseyament dl'ídioma Institut de Renovació Pdagógica Acció Cultural del P.V. Col·legi de doctors i Llicenciats Centre Carles Salvador

mes Ortogràfiques de 1932. Fins í tot l'únic escriptor dissident, Josep Maria Bayarri, publicà d'acord amb les Normes les seues Obres Completes. Seria una greu incongruència pedagògica ensenyar en les escoles una ortografia diferent a la dels llibres que estan a l'abast i a tota la tradició lingüística i literària del País Valencià; una ortografia que no té en compte l'obra dels principals autors valencians Í que sols persegueix la inviabilitat de la normalització del valencià; una ortografia, per l'altra banda, que estableix ja una greu contradicció entre la llengua que podria ensenyar-se a BUP, FP i EGB i la que, d'acord amb el criteri científic de tots els lingüistes i romanistes, s'ensenya i continuarà ensenyant-se a la Universitat.

Per totes aquestes raons, la Junta de Facultat manifesta la seua més enèrgica disconformitat arrib tots els intents de degradació de la nostra llengua, dirigits en definitiva contra la mateixa essència del poble valencià, i demana, per tant, la immediata dissolució de l'actual Commïssió Mixta, la composició de la qual no respon a criteris científics.

València, 22 de setembre de 1980.

37

document 10

COL·LEGI DE LLICENCIATS DECLARACION DE LA JUNTA DE GOBIERNO SOBRE LA COMISION MIXTA QUE DESARROLLA EL DECRETO DE BILINGUISMO

Ante las diversas gestiones realizadas por la Junta de Gobierno del Colegio de Doctores y Licenciados del D. U. de Valencià cerca de la actual Presidència del Consell del País Valencià, así como del delegado provincial del Ministerio de Educación, actual presidente de la Comisión Mixta que desarrolla el Decreto sobre Bilingüismo, y tras la nula audiència concedida a esta entidad de derecho publico, su Junta de Gobierno, en nombre de sus 4.800 colegiados, licenciados y doctores en Filosofia y Letras y en Ciencias, que ejercen la docència en el Pafs Valenciano, tiene a bien expresar a la opinión pública los siguientes puntos: 1.° Entendemos que, siguiendo unos criterios puramente técnicos, este Colegio debiera haber formado parte de la Comisión Mixta creada por el Consell para el desarrollo y la apiícación del Decreto de Biiingüismo en el Pafs Valenciano, y asf parece entenderlo el Gobierno, cuando en otras Comunidades Autónomas, los

Colegios de Doctores y Licenciados estan incluidos en tales Comisíones. Los responsables de esta exclusión deberían conocer que es competència fundamental de estos colegios la concesión de la «venia docendi» a los profesores de BUP y la defensa de los profesionales de la ensefianza contra el intrusïsmo, por lo que creemos haber sido injustamente discriminades.

2.° Denunciamos la forma peculiar de constituir dicha Comisión sobre ía base de unos criterios polítícos partidistas que no tienen en cuenta a los representantes de entidades cualificadas en el tema objeío de ía citada Comisión. Es tan evidente que este era el criterio a seguir que, no pudiendo evitar la presencia de la Universidad, se ha hecho aparecer a sus representantes como un elemento extremista, y para su neutralización — la de toda una Universidad— introducen en dicha Comisión una persona a quien consíderan extremista en sentido contrario, maniobra que resulta tendenciosa e intolerable.

3." Denunciamos el intento de desprestigio y aislamiento de la Universidad y alertamos a la sociedad sobre el mismo, pues en cualquier tugar donde se produce esta dísociación entre la Universidad v la sociedad en la que debe estar inmersa, es inmedíata la decadència cultural y la colonización.

4.° Reivindicamos el papel de la Universidad corno màxima instància científica y tècnica en lo que respecta a las materias que en ella se imparten y en cuanto a fos títulos que en ella se otorgan, y asimismo rechazamos la posibilidad de que estos tftulos puedan ser objeto de cualquier manipulación partidista y restrictiva.

5.° Comprendernos que haya políticos que, no teniendo credibilidad pública en otros temas, recurran a demagogías sentimentaloides como campo de cultivo electoralista, però como profesionales de la ensefïanza no podemos tolerar que nos conduzcan por un camino sín salída, puesto que usar la lengua como tema electoral nos llevaria a tener una lengua distinta según el resultado de cada comicío.

6.° Manifestamos nuestra mas airada indignación por las coacciones de què estan siendo objeto los compafíeros que ensefian valenciano según el plan experimental del Consefl. Entendemos que dichas coacciones, por una parte, atentan contra los mas elementales derechos del profesor y de los alumnos y, por otra, estan propiciadas por la confusión deliberadamente creada alrededor de la constituctón y decisiones de la citada Comisión Mixta. Al mismo tiempo hacemos un llamamiento a lo sindicatos para que asuman la defensa de estos companeros que van a ser los primeros que sufran los efectos de este tríbalismo artificialmente provocado.

LAJUNTADEGOBIERNO Valencià, noviembre de 1980

document 11 Roma, 20 maggio 1980 Alia Presidenza del Governo Palazzo delia Moncloa MADRID Nella rnia qualità di cattedratico di Filologia Romanza presso l'Università di Roma e di specialista di Lingüística Romanza con partïcolare competenza nel settore delle lingue romanze delia penisola ibèrica, desidero esprimere a codesta Presidenza il mio stupore e la meraviglia con cuil ho letto e meditato il Decreto di Biiingüismo disposto per il Paese Valenciano. Mi ha particolarmente colpito il mancato riconoscimento, in tale Decreto, dell'unità lingüística catalana, cioè del fatto —ben noto a chiunque si occupi di lingüística romanza in gènere, e iberoromanza in paríicolare, senza preconcetti politicí e nazionalisti— che le provïnce di Barcellona, Girona, Tarragona, Lleida, le ísoie di Mallorca, Menorca, Eivissa e buona parte delle province di Castelló, València e Alacant parlano tutte la stessa lingua, attraverso modalità dialettali moltó meno differenziate, tra loro, di quanto non síano, ad esempio, i dialetti italiani. In altri termini, tra valenciano a barcellonese esistono diversità linguistiche moltó meno accentuats di quelle che separano il romano dal fíorentino: asserire che il valenciano è lingua diversa del catalano é un macroscopico errore dal punto di vista scientifico, perché la struttura fonologica, morfològica, sintattica e lessicale delle due varietà catalane è la stessa. Si se ammettesse che valencian e

38

UNIVERSITAT DE ROMA catalano sono lingue diverse, si devrebbe ammettere, a maggior ragione che sono lingue diverse tra loro anche piemontese e veneto, fiorentino o marchigíano, salentino e síciliano: eppure, tutti riconoscono — scienziati e politici— che una tale affermazione, del tutto gratuita, risulterebbe inammissibile: perché, allora, si vuole ammettere che due varietà dialettali tra loro quasi sovrapponibili, como appunto valenciano e barcellonese, sono al contrario lingue diverse e autonome?

Se la salvaguardis dell'identiia lingüística e culturale delle varie nazioni che compongono lo Stato Spagnolo è il fíne al quale si ispira la política attuale di codesta Presidenza, occorrerebbe inoltre procedere ad una precisa delimitazione, nel Paese Valenciano, delle aree catalanoparlant! dalle aree castiglianoparlanti, proprio al fine di difendere l'identità deN'una e dell'altra zona, evitando mistioni tra zone — queste si— linguisticamente moltó differenziate. E occorrerebbe prevedere che l'insegnamento nelle due lingue, catalano e castigliano, avvenga su un piede di assoluta parità: sia impartito, cioè, a tutti i livellí, dalla scuola materna sinó aliè scuole di formazione professionale e al baccellierato unificato. e

sia affidato a docenti in possesso di specifico íitolo uníversitario.

Mi scuso di intervenire, ió straniero, in un problema di política culturale di carattere interno: ma ritengo doveroso farlo per suggeriré — in quanto specialïsta dell'aspetto scientifico del problema i punti di un prowedimento legislativo suscettibili di produrre errori linguistici i quali, come è stato piü volte dimostrato, si riflettono sempre negativamente sui rapportr sociali e di conseguenza sulle relazioni tra le diverse comunità linguistiche che insistono nel medesimo territorio.

Con distinti salutí Prof. Dott. Giuseppe Tavani cattedratico di Filologia Romania membro dalla Societé de Linguistique Romana Vice Presidents delí'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Vice Presidente dell'Aasociazione Italiana di StudiCatalani membro delia Società Filològica Romana

A L'ENTORN D'UNA INTERPEL·LACIÓ AL SENAT

LA LLENGUA DELS VALENCIANS Per Josep V. Bevia Pastor Si no «apassionant», com el va definir el president de la Cambra al concluore's el debat mantingut, a finals de setembre, al Senat sobre la nostra llengua, sí que fou sense dubte, al menys, un debat especial; especial, des del mateix fet de la seua inusual duració (quasi tres hores de discussió), i especial també per la clarificació de postures, que es produí, respecte a la qüestió de la unitat del l'idioma.

Davant l'actitud, en solitari, del protantveu d'UCD, el senador Broseta Pont, per a qui «la lengua valenciana no es la lengua catalana», i que ni tan sols va tindré un recolzament clar del seu ministre, les intervencions dels representants dels distints grups parlamentaris subratllaren unànimement, d'una banda, la inqüestionable realitat científica de què valencians, catalans i balears parlem una mateixa Í única llengua, i, d'altra, reconegueren tots que el que es debatia allí no era pas un tema «local», casolà, sinó que es tractava d'una qüestió d'Estat. El reconeixement de la pertinença del valencià a la mateixa unitat idiomàtica de la resta de modalitats de la llengua catalana no es quelcom que ens afecte sols els valanecians: ateny també, directament, els altres pobles de la mateixa àrea lingüística, i indirectament el patrimoni cultural de tots els espanyols. Es sostraïa així la polèmica del marc asfixiant «aldeanista» de la comarca de l'Horta i poc més. I es duia a la Cambra de representació territorial: el Senat.

Allí simplement es demanà coherència. Coherència en l'actitud del Govern front a les diverses llengües hispàniques; coherència del Ministeri d'Educació en el tractament de les distintes modalitats del català; coherència, en fi, en la política lingüística del partit del Govern.

Perquè tot ha estat un manoll de contradiccions. Front a la preocupació prestada a la salvaguarda de la unitat bàsica del castellà, que s'ha manifestat a través de múltiples reunions, congressos Í symposia, del que ha estat l'últim testimoni la reunió de Salamanca 80, en el que fa

fil conductor de l'ordre ministerial aparareix sesgat cap a orientacions secessionistes, que han culminat en l'actitud brutal, entre l'oscurantisme Í el curanderisme, de desfeta de la llengua de la comissió creada per la UCD valenciana.

i-í-'

a les altres llengües de l'Estat s'ha fomentat el catalanisme lingüístic, que va començar, deixant a banda versions «incontrolades» com la feta al «valencianero», per la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat d'una triple versió catalana, valenciana i balear de la Constitució, a finals de 1978, mentre a ningú no se li ocorregué donar una versió andalusa o murciana d'ella.

Amb unes tristes cabrioles en la seua argu mentació dissortadament molt allunyades del rigor d'un professor universitari, front al reconeixement del Diccionari de la Reial Acadèmia La incoherència ateny límits de desvergonyiment impensable en el tractament tan contradictori que el Ministeri d'Educació ha donat a les illes Balears i al País Valencià en els corresponents decrets i ordres ministerials de bilingüisme. Mentre que en el primer cas es parla de «català'n», de «modalidades de la lengua catalana», de que «...en las islas Baleares el rigor científico exige el estudio formal de la lengua catalana...», quan es refereix al nostre poble s'esmenta simplement «lengua valenciana» i el

Espanyola de la unitat de la llengua, ratificadí. l'any 1975 per acadèmics de la Llengua í de la Història, explicitada després, l'any 1978, a ('Informe que sobre la llengua dels valencians féu la Facultat de Filologia de la Universitat de València, i emfasitzada recentment al XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, on figuraven especialistes de la talla d'un Baldínger i un Coseriu, el senador Broseta, amb una exhibició perfecta de falta de rigor científic, traetà d'argumentar l'existència d'una «lengua valenciana», saltant del pare Fullana al Persiles i Segismunda» i de l'acadèmic de Cullera, Alemany (a qui no sé per què Broseta el citava com «académico catalén»), a Martí de Viciana, un home de la meitat del segle XVI.

I li demanàrem, finalment, a UCD, com a partit, coherència. Perquè la secessió lingüística que propugna a València es contradiu amb les rigoroses declaracions respecte a la llengua que fa a les Illes i Catalunya.

Nosaltres devem esperar encara la correcció de l'ordre ministerial sobre el valencià que li demanàrem al ministre. Però al mateix temps, totes les forces de l'ensenyament del País, i d'una manera especial les forces sindicals, hern de reclamar l'aplicació correcta, des de ja, del decret, Que tot això no siga una maniobra més per a impedir/retrasar la incorporació de la nostra llengua al nostre sistema educatiu. I ferho des de la flexibilitat {no hi ha pas inconvenient en què mantinguem el secular nom de valencià, sempre que quede ben palesa la unitat de les diferents modalitats de català) i des de la fermesa. En paraules de V. Andrés i Estellés, hem d'assumir «la veu d'un pobte», perquè es l'única manera de «ser per a sempre pobfe».

39

BOERIAS ORGAIMOS COLEGIADOS DE CENTROS PUBLICOS

NORMASDE CONSTITUCIÓN DISPONGO: CAPITULO PRIMERO Disposiciones generales Articulo uno, — Uno. En los Centros públícos Preescolares, Colegios, Institutos de Bachtllerato e Institutos de Formación Profestonal son órganos colegiados de gobierno el Consejo de Dirección, el Claustro de Profesores y la Junta Econòmica.

El Consejo de Dirección estarà compuesto por los siguiente miembros: A) En los Centros de Educación Preescolar y de Educación General Bàsica: a) El Director del Centro, que serà su Presidente. bl Eljefe de Estudiós. c) Cuatro Profesores elegidos por el Claustro. d> Cuatro re p resen ta n les elegidos por la Asociación de Padres de Alumnos. e) Dos alurnnos de la segunda etapa de Educación General Bàsica elegidos por los delegados de curso. f) Un representante elegido por el personal no docente. g) Un miembro de la Corporación municipal en cuyo territorio esté ubicado el Centro, h) El Secretario del Centro, con voz y sin voto.

8) En los Centros de Bachillerato y de Formación Profesional: a) El Director del Centro, que serà su Presidente. b) El Jefe de Estudiós. c) Cuatro Profesores elegidos por el Claustro, d) Cuatro re pres e n tantes elegidos por la Asociación de Padres de Alumnos. e) Dos alumnos elegidos por los delegados de curso, ft Un representante elegido por el personal no docente. g] El Secretario del Centro, con voz y sin voto.

El Claustro de Profesores estaré integrado por la totalidad de los Profesores que presten servicios en el Centro. Su presidente es el Director del mismo.

La Junta Econòmica estarà integrada por: — El Director, que serà su Presidente.

— El Secretario, — Dos Profesores elegidos por el Claustro.

— Tres representantes elegidos por la Asociación de Padres de Alumnos del Centro.

En los Centros de patrimonio municipal o que reciban aportación econòmica del Municipio, formarà parte de la Junta Econòmica un representante del Ayuntamiento.

Dos. En función de las caracterisiicas, niveles y capacidad de los Centros, podran ser establecidos otros órganos colegiados de gobierno, de acuerdo con las

40

normas reglamentarias que en su momento se determinen.

Aniculos dos.— Las funciones que corresponden a cada uno de estos órganos colegiados son las que les confiere el Estatuto de Centros Escolares y las que, de acuerdo con el mismo, les puedan ser encomendadas reglamentariamente.

Articulo tres. — El procedimiento para la constitución de los citados órganos de los Centros públicos serà el regulada por el presente Real Decreto.

Articulo cuatro.Uno. Son miembros natos de los órganos colegiados, en razón del cargo que ostentan, los siguientes: a) Del Consejo de Dirección: El Director del Centro, el Jefe de Estudiós, el Jefe de Estudiós Nocturnos, en su caso, y el Secretario del Centro. Actuarà como Secretario del Consejo, con voz y sin voto, el del Centro y, en su defecto, si se hallara vacante el cargo, tambièn con vo? y sin voto, el Profesor numerario mas moderno, de acuerdo con el criterio que se establece en el articulo nueve, uno, de esta norma. b) Del Claustro de Profesores: El Director del Centro y la totalidad de los Profesores que presten servicioenel Centro, c) De la Junta Econòmica: El Director del Centro y el Secretario, queactuarà comotal.

Dos,En los Centros Preescolares y Colegios, el Director del Centro solicitarà de la Corporación municipal en cuyo territorio esté ubicado el Centro la designación de aquel de sus miembros que haya de formar parte del Consejo de Dirección. De la misma forma procederàn para el nomfaramiento del representante de la Corporación municipal en la Junta Econòmica de los Directores de cualquier tipo de Centros de patrimonio municipal o que reciban aportación econòmica del Municipio.

Articulo cinco. — Uno. Los órganos colegiados de caràcter rep resen ta t i vo se renovaran anualmente, por lo cual cada ano, mediante las correspondientes votaciones, cada sector de la comunidad educativa elegirà a sus re p resen ta n tes, sin que quede excluida la posibilidad de que la elección recaiga en quienes ya han sido miembros de estos órganos.

Dos. El Ministerio de Educación determinaré el período en que deberà desarrollarse el proceso de elección de representantes de los distintes sectores de la comunidad educativa en los respectivos órganos colegiados de cada Centro.

Cuatro. En cualquier caso, los actos de elección de representantes de los dístintos sectores de la comunidad educativa habràn de realizarse en dias diferentes.

Articulo seis, — E l acto electoral, que serà único en cada sector para la elección de los miembros correspondientes del Consejo de Dirección y, en su caso, de la

Junta Econòmica, estarà precedido por la constitución de la Mesa electoral, encargada de presidir la votación, conservar el orden, realizar el escrutinio y velar por la pureza del sufragio. La Mesa aprobarà asimismo el censo de los electores y resolvera las reclamaciones que pudieran presentarse sobre la prèvia formación del mismo.

Articulo siete. — Uno. En las votaciones para la elección de representantes de los diferentes sectores de la comunidad educativa, el voto podrà ser otorgado a cualquíera de los miembros del sector que se trate en cada caso, siempre que se haya manifestado con anterioridad, de forma oficial, su disponibilidad para asumir la cor respon d ien te representación.

A quienes efectuen tal manifestación les seran proporcionadas por los responsables de los respectivos procesos etectorales y, en particular, por la Dirección del Centro, las facilidades necesarias para que, a través de procedimientos que no alteren el normal funcionamiento del Centro, puedan darse a conocer sus potencialeselectorales.

Dos. Quien, en un mismo Centro, forme parte de varios de los sectores con derecho a tener representantes en los órganos colegiados de gobierno, solo podrà ser elegido como tal por uno de los sectores a los que pertenezca y, en su caso, para uno solo de los referidos órganos.

CAPITULO II Elección de representantes de los Profesores en el Consejo de Dirección y en la Junta Econòmica Articulo ocho. —Uno- En la primera sesión del Claustro de Profesores en cada curso se procederà a dar lectura a las normas que regulan ei procedimiento de elección de los representantes de los Profesores en el Consejo de Dirección y en la Junta Econòmica.

Dos. En esta sesión del Claustro se fijarà la fecha de celebración del siguiente Claustro de caràcter extraordinario, en el que, como único punto del orden del dia, figurarà el acto de elección y proclamación de Profesores electos. Entre uno y otro Claustro deberà mediar un periodo de tiempo no inferior a tres dias, ni superior a seis.

Articulo nueve. - Uno. En dicha sesión del Claustro extraordinària se constituirà una Mesa electoral, integrada por el Director del Centro, como Presidente; por el Profesor mas antiguo y por el profesor mas moderno, que actuarà como Secretario. Cuando en un Centro coincidan varios Profesores en la mayor o menor antigüedad, formaran parte de la Mesa el de mayor edad entre quienes se encuentren en el primer caso y el de menor edad entre quienes se hallen en el segundo.

Dos. El quòrum serà el de la mayoría absoluta de los componentes del Claustro. Si no existiera quòrum, se

efectuarà nueva convocatòria, veinticuatro horas después de la senalada para la primera. Para ello serà suficienie la asistencia de la tercera parte de los miembros, y en todo caso, en número no inferior a tres.

Tres. Cada elector harà constar un màximo de cuatro nombres para el Consejo de Dirección y un màximo de dos para la Junta Econòmica, en papeletas distintas, que se depositaràn en urnas diferentes, però en el mismo acto.

Articulo diez. — Si en esta votación no hubíese resultado elegido el número preceptivo de Profesores representantes en cada uno de los órganos de gobierno, se procederà a realizar en el mismo acto sucesivas votaciones hasia alcanzar dicho número, excluyendo como elegibles a aquelles Profesores que, por haber obtenído ya algun voto, deban ser considerades electos.

CAPITULO III Clección de representantes de los padres en el Consejo de Dirección v en la Junta Econòmica Articulo once. —Uno. La organización del proceso electoral corresponderà a la directiva de la Asociación de Padres, si estuviere legalmente constituiria. En caso contrario, corresponderà a la Dirección del Centro organizar dicho proceso.

Dos. La convocatòria se harà pública en el tablón de anuncies del Centro, en el que también se expondrà el censo total de padres o tutores de alumnos matriculados.

Tres. La convocatòria se harà pública con un minimo de veinte dias de antelacion a la fecha del acto electoral. Esta fecha, así como el tiempo durante el cual podrà emitirse el voto que, en ningún caso, serà inferior a tres horas consecutívas, se f ijaràn de manera que faciliten la mayor concurrència de votantes.

Articulo doce. —Son electores todos los padres o tutores legales de los alumnos matriculades en el Centro y elegibles aquellos padres o tutores que cumplanbel requisito previo exigido en el articulo sïete, uno, del presente Real Decreto. El derecho a elegir y a ser elegido, que corresponde indistintamente al padre o a la madre, solo podrà ser ejercido cada vez por uno de el los.

Articulo trece.—Uno. La Mesa electoral estarà compuesta por el Director del Centro, que actuarà como Presidente, y cuatro padres o tutores designados por la directiva de la Asociación de Padres prevista en el arículo dieciocho, uno, del Estatuto de Centros Escolares o, si esta no existiera, elegidos por sorteo. El Secretario del Centro actuarà como Interventor, sin perjuicio de la existència de otros, que pueden ser designados por la Asociación de Padres. Se nombraràn también Vocales suplentes, y si no compareciesen unos y otros, constituiran la Mesa, junto con el Director como Presidente, dos Profesores, el mayor y el de menor antigüedad, o el de mayor y menor edad, si se diera el caso previsió en el articulo nueve, uno, de este Real Decreto.

Dos. Cada elector harà constar un màximo de cuatro nombres para el Consejo de Dirección y un màximo de tres para la Junta Econòmica en papeletas disttntas, que se depositaràn en urnas diferentes, però en el mismo acto.

Tres. £1 voto serà directo, secreto y no delegable.

No se admttirà el voto por correo. La acreditación del de recho al voto se efectuarà mediante la exhibición del documento nacional de identidad.

Cuatro. Para que los resultados de la votación sean vàlidos y pueda hacerse efectiva la representa c ió n de los padres en los órganos colegiados, se requerirà que al menos el veinte por ciento del censo total de padres haya emitido su voto. De esta circunstancia se informarà en la convocatòria general.

CAPITULO IV Elección de representantes de los alumnos en el Consejo de Dirección Articulo catorce. — Uno. La elección de representantes de los alumnos para el Consejo de Dirección se realizarà por los aíumnos deí Centro previamente elegidos como delegados de curso, siendo elegibles todos los alumnos, salvo en el caso de Centros de Educación Preescolar y de Educación General Bàsica, donde los alumnos elegibles seran únicamente los de la segunda etapa de Educación Generat Bàsica.

Dos. La convocatòria correspondiente serà hecha por el Director del Centro y publicada en el tablón de anuncios del mismo, con una antelacion mínima de tres dlas a la fecha del acto electoral.

Tres. El acto electoral tendre lugar en el propio Centro. La Mesa estarà constituïda por el Director del

Centro, como Presidente, y dos alumnos no delegados de curso designados por sorteo, uno de los cuales actuarà como Secretario. La votación serà directa, nominal y smcreta. Cada delegado de curso escribírà en su papeleta dos nombres y se declararan nulas las papeletas que no cumplan este requisito.

Articulo quince. — La elección prèvia de alumnos como delegados de curso y, en su caso, de delegados de grupo, se realizarà según las normas que, de conformidad con los principios establecidos en la Ley Orgànica cinco/mil novecientos ochenta, deterrnine el Ministerio de Educación.

Articulo dieciséis. —En aquellos Centros que tengan establecidos estudiós nocturnes, la forma de participación en el Consejo de Dirección de los alumnos que cursen dicha modalidad figurarà en el reglamento de régimen interior del Centro, de acuerdo con los criterios que el Ministerio de Educación establezca al efecto. En ningún caso dicha participación podrà alterar el número total de representantes de los alumnos en el Consejo de Dirección.

CAPITULO V Elección de representantes del personal no docente en el Consejo de Dirección Articulo diecisiete.— A los efectos previstos en la presente norma se considerarà personal no docente el que, vinculado oficialmente y con caràcter permanente al Centro, realiza funciones dístintas de las docentes, Todos los miembros de este sector son electores y elegibles.

Articulo dieciocho. —Uno. Para la elección del representante del personal no docente en el Consejo de Dirección, se constituirà una Mesa electoral integrada por ei Director del Centro, que actuarà como Presidente; el Secretario y el miembro del personal no docente con mas antigüedad en el Centro.

Dos. La votación se efectuarà mediante sufragio nominal, directo y secreto. Cada votante depositarà en la Mesa una papeleta en la que conste el nombre de la persona por la que opta.

CAPITULO VI Fase final del proceso electoral Articulo diecinueve. —Uno. En cada uno de los actos electorales, una vez finaüzada la votación, se procederà por la Mesa al escrutinio de los votos. Efectuado el recuento de los mismos, que serà publico, y verificable por los electores, el Presidente harà la proclamación de los distintes representantes, extendiéndose un acta que firmaran todos los componentes de la Mesa y de la que se enviarà una copia a la Delegación Provincial del Ministerio de Educación. En previsión de las suplencias a las que se refiere e) articulo veintidós, uno, del presente Real Decreto, se haràn constar en el acta los nombres de todos los que hubieran obtenido votos y el número de estos que a cada uno de aquellos haya correspondido.

Dos. En el acta se reflejaràn, junto a los resultados obtenidos, las recfamaciones de cualquier índole que se hubiesen formulado. En este supuesto el reclamante firmarà también el acta y la Delegación Provincial resolverà lo que proceda, en el plazo de quince días, notificàndose al interesado la resolución, que pondrà fin a la via administrativa.

Tres. Asimismo, podran ser objeto de reclamación por los interesados las actuaciones precedentes a la constitución de la Mesa electoral, formulàndolas ante el Director del Centro, quien resolverà en el plazo de cuarenta y ocho horas.

Articulo veinte, —Cuando se produzca empate de votos, la elección se dirimirà, según el caso, a favor del padre, Profesor o miembro del personal no docente de mayor edad. En el caso de los alumnos, el criterio de desempate serà el de contar con mejor expediente académico.

CAPITULO VII Constitución de los órganos colegiados Articulo veintiuno. — Uno. El Claustre de Profesores de cada Centro deberé conslituirse en un plazo que no sobrepase en diez días la fecha del comienzo del curso.

Dos. En el plazo màximo de diez días a contar desde el dia que se cèlebre el ultimo acto electoral y siempre que se respete el pen'odo que el Ministerio de Educaaón establezca ai efecto, el Director constituirà el Consejo de Dirección y la Junta Econòmica, con los miembros de pleno derecho por razón del cargo y los representantes electos.

Tres. El necho de que alguno de los sectores de la comunidad educativa, por causas solo imputables a sus miembros, no elija sus representantes en los correspondientes órganos colegiados del gobierno, no impedirà la vàlida constitución de estos.

Articulo veintidós.-Uno. Las bajas de algunos de los miembros electos que se originen en los órganos de gobierno colegiados de caràcter representativo, antes de expirar su mandato, por cese, remoción, renuncia, pérdida de requisitos de elegibílidad, traslado o cualquier otra causa, seran cubiertas por quíenes en posesión de dichos requisitos obtuvieron el rnayor número de votos entre los no elegidos. En caso de agotamiento de suplencias, la plaza quedarà vacante.

Dos. Los miembros elegidos y los designados que no asistieran, sin motivo justificado, a tres sesiones consecutivas del órgano de que formen parte cesaràn en su cargo, previo apercibimiento del Director, y seran sustituidos conforme se senala en el punto anterior. El cese serà notificado a los interesados y se harà publico por parte del Centro.

Tres, De cualquier modificación que se produzca en los órganos colegiados en virtud de lo previsió por los dos anteriores apartados, la Dirección del Centro enviarà inmediata comunicación a la Delegación Provincial del Ministerio de Educación.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS Primera. —En tanto no se deteRminen las normas a las que se refiere el articulo quince del presente Real Decreto, se consideraran vigentes y extensivas a todos los Centros las que hasta ahora se vienen aplicando en los Instituïes Nacionales de Bachillerato.

Segunda. —En tanto el Ministerio de Educación no regule el procedimiento y las condiciones de nombramiento del Jefe de Estudiós en los Centros Preescolares y en los Colegios de Educación General Bàsica, los Consejos de Dirección de los Centros de tales niveles se constituiran sin la presencia de dicho cargo.

Tercera.-Los órganos colegiados de gobierno que hubieren sido constituidos en e! presente curso al amparo de la legislación vigente, podran ejercer las funciones que se les reconocen en este Real Decreto. En los casos en que dicha constitución no se hubiere realizado con antelacion a la promulgación de esta disposición, deberà efectuarse durante el segundo trimestre del curso académico mil novecientos ochenta/ochenta y uno, de acuerdo con el procedimiento establecido en el presente Real Decreto y normas que lo desarrollen.

DISPOSICIONES FINALES Primera. —Cuando en un Centro el número de Profesores sea igual o inferior al que para sus representantes en cada órgano colegiado establece el Estatuto de Centros Escolares, no habrà lugar a elección de representantes por este sector y los Profesores se integraran sin mas en los correspondientes órganos colegiados.

Segunda.— Asisrnismo, la inexistència de personal no docente y la consiguiente imposibilidad de elegir representantes por este sector, no impedirà en aquellos Centros donde se de esta circunstancia, la constitución del Consejo de Dirección.

Tercera. -Queda derogada cualquier disposición de igual o inferior rango que se oponga a lo establecido en el presente Real Decreto.

Cuarta.-Queda autorizado el Ministerio de Educación para, en el àmbito de su competència, aclarar, desarrollar y completar lo dispuesto en el presente Real Decreto.

DISPOSICIÓN AOICIONAL En tanto las Comunidades Autònomes no ejerzan la competència 3 que se refiere la disposición adicional, punto tres, de la Ley Orgànica cinco/mil novecientos ochenta, de diecinueve de junio, por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares o dicten su pròpia reglamentación especifica en la matèria, el presente Real Decreto serà de aplicacíón a los Centros públicos transferides a dichas Comunidades, de acuerdo con lo dispuesto en los respectivos Estatutos de Autonomia.

Oado en Madrid a cuatro de diciembre de mil novecientos ochenta.

JUANCARLOSR. El Ministre de Educación JUAN ANTON 10 ORTEGA Y DIAZ-AMBRONA

(«B. O. E.»del24-XM)

41

ELS LLIBRES 1

hem llegit Titulo: Psícomotricidad y Educación Preescolar Autores: Pedró Martínez Lfopez-Juan AntonicG. Nunéz Editorial: Nuestra Cultura Las leyes y etapas del desarrollo psicomotor son conocimíentos indispensables para todos aquelles que se ocupan fundamentalmente de los ninos en edad preescolar.

Los autores enfocan el tema desde criterios psícomotrïces en el que el movimiento es una de las formas de adaptación al mundo exterior y, por lo tanto, el objeto de estudio no es soíamente el movimiento en relación con las bases neurofisiològicas, sinó iguaímente el papel del movimiento en la organización psicològica general.

En la primera parte de este libro se trata por un lado, el desarrollo orgànico del nino y las diversas concepciones hoy existentes sobre su desarrollo psicológico y, por otro lado, aspectes relacionados con la actividad corporal y el lenguaje, la tonicidad, el control postura), el control respiratorio, la estructuración espacial, la estructuraciòn temporal, las capacidades perceptivas, ta iniciaciòn a) calculo y la grafomotricidad, principalmente.

Por lo que respecta a la segunda parte del libro, se recoge una sèrie de indicaciones y sugerencías plasmadas en una sèrie de propuestas de ejercicios psicomotrices ampliamente iíustrados con dibujos y clasif icados por niveles educatives, según las distintas edades (2 a 6 afí os).

En fin, nos encontramos ante un libro eminentemente practico que posibilita el que los educadores vayan profundizando en un tema tan ïmportante como es la psicomotrícidad. No hay que olvidar al respecto que los primeros afios de la vida de un nino son decisivos y marcan su posterior desarrollo, por lo que la edad de las adquisiciones motrices pueden tener unas repercusiones en la evolución de otros aspectos del desarrollo psicológico.

Titulo: Educacïòn para la democràcia Autores: David Rubinstein-Colin Stoneman Editorial: MonteAvila Esta obra recoge una sèrie de trabajos elaborados por educadores, catedràticos unïversïtarios e intelectuales ingleses, en los que no soíamente se analiza la realidad del sfstema educativo en Inglaterra, sinó que ofrecen una sèrie de alternativas a distintos

42

ò.®

y la contribución que pueden hacer las mismas a la evolución de la democràcia, y el titulado «La desmítificación de la Universidad», en el que se cuestiona algo tan importante como la naturaleza y ei propósito de la universidad en una Sociedad democràtica.

Titulo: Literatura infantil y clases socíales Autor: Hugo Cerdà Gutiérrez Editorial: Akal

******* David Rubinstein* Colin Stoneman MonteAvila Editores

niveles que potencien una autentica democratización de la ensefianza.

Este libro es rico en sugerencias para aquellos países, como el nuestro, inmersos en una lucha por obtener y consolidar cambios verdaderamente democréticos en las estructuras educativas, de forma que sirvan para contribuir a la construcción de sociedades plenamentedemocràticas.

Como se dice en el prologo, los artfculos de este libro pretenden justificar, entre otras cosas, lo siguiente: «Casi todos los ninos podrían beneficiares con la calïdad de la educación reservada actualmente para u na « élite» en las escuelas privadas; la mayor parte de los ninos podrían beneficiarse con la abolición de los ciclos, los programas rígidos y la selección, y nadie se perjudicaria; los ninos menesterosos necesitan ayuda especial para desarrollar al méximo su talento y capacidad; todos los ninos podrían beneficiarse si la ensefianza fuera menos autoritària, y aprendiendo en situaciones «abíertas» que les brindaran ciería autonomia; muchos mas jóvenes podrían beneficiarse con alguna clase de educación superior.»

De la variedad de temas recopilados en este fibro cabé destacar, por lo que hace referència a la ensefíanza superior, dos ensayos: el titulado «La educación de los docentes», en el que se pone de manifiesto las tensiones que hay en las escuelas norma les

Hugo Cerdà Gutiérrez, chileno, técnicoy director teatral, que ha ocupado diversas càtedras en la especialídad de Teoria del Arte, Tècnica e Historia del Teatro y Teatro de Títeres en diversas universidades fatinoamericanas, ocupo diversos cargos culturales en el Gobierno de Salvador Allende.

Con esta obra el autor«aspira a desmitificar una literatura infantil, que en el contexto de la cultura dominante se ha tenido por "clàsica" y que ha sido considerada la lectura "natural" de nuestra infància».

La literatura infantil es un instrumento mas que utilíza la clase dominante para integrarnos pasivamente desde ninos en la sociedad en que vivimos, de forma que se lleve a efecto la perpetuacïón y afianzamiento de las ideas útiles para la sociedad burguesa. Es a través de la semicultura que se desprende de esta literatura infantil como se engafia a los ninos de manera que queden atados de pies y manos; subyugados por quimeras celestiales y sociales que se traducirà en un futuro més o menos próximo en la adopción de unas normas de conducta y comportamiento que seran las domina ntes cuando adulto.

Hugo Cerdà centra su enfoque en el contenido ídeológico de la obra literària infantil y demuestra como el trasf ondo de la mísma es el enmascaramiento de la divisïón de clases con ei objeto de presentar este problema «ante los ojos de los ninos como fenòmeno natural, eterno, inmutable y perfectamente normal en toda època històrica».

«Literatura infantil y clases sociales» es, a lo largo de los cuatro capítulos de que consta —«El nino» y las clases sociales», « Mitologia y realïdad en la literatura infantil»,» El cuento folklórico y la obra literària», y « La moral en los cuentos de hadas»—, un excelente instrumento de anàlisis a través del cual se va desmontando, profusamente argumentado, el caràcter «aséptico» que se la ha querido dar a la ya tradicional literatura cuentista infantil.

P. Olivares

ENCREUATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9101112

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 11 12

• • • • • • •• • • • • • • • é • • • •• • • •

1. En Valencià, vist-i-plau;en castellà, «consenso».

2. Ondulació de l'aigua produïta pel vent. Al revés, jornades. Piulet, crit.

Indelicats, desvergonyits.

4. Interjecció que indica sorpresa. Al revés, article. Al revés, disbarats, ximpleries. Consonant.

5. Al revés, dígraf del francès CQHjgsponent al nostre NY. Animal semblant a l'ànec, un poc més gran que aquest. Dono una besada.

6. Lletra no existent en el nostre idioma, sinó formant un dígraf. Excés. Poble de la comarca de La Safor dins de la Valldigna.

7.

10. tres.

Manya. Consonant. Al revés, mercats.

8. Prefix que significa déu. Al revés, ventet suau. Interjecció, crit de terror.

12. Al revés, obstinat en les seues opinions.

Forma del present del verb haver. Consonant.

Prendran color groguenc els seus ros-

11. Llocs on es representen obres dramàtiques. Prefix que significa ben.

12. Consonants. Policia militar de Hitler. Al revés, blat de moro, panls.

ENDEVINALLES Els meus pares són cantors, jo també ho seré; porte l'hàbit blanc i groc és el meu cor.

VERTICALS 1. Confitura que s'obté d'una fritura molt aspra. Forma pronominal de segona persona.

2. Acció de fer ones la superfície d'un líquid.

Al revés, destruir, descompondre una cosa.

3. Òrgan extern de l'olfacte. Concedit a tftol de favor.

HORITZONTALS

3.

9. Frescor. Ena. Forma arcaica però viva de la teua.

4.

Al revés, esfera. Rígid.

5.

Usurers, buscadors del lucre.

6. Al revés, animal de forma semblant al cérvol, propi de països freds. Cara del dau marcada amb un punt. Plantes, les arrels de les quals són utilitzades per a tintar de roig.

2.

Davant de tu m'estic, amb tot dues voltes m'hi trobaràs, i sempre em trobaràs a la punta d'un escrit.

•1 BJieii en Sailtf NIA3CIN3 S31 V SNOIOniOS

•Q -UBH T1IN

7. Aquelles que són germanes del nostre pare o de la nostra mare. Al revés, allò que flota o es sosté (plural).

•ony •g mos '

Consonant. Autoritats supremes.

10. Malaltia extesa per gran part d'un país.

Ase, burro.

11. Habitatge propi dels ocells. Objecte utilitzat per a portar gots, plats, etc. Vocal.

•e 't •9 •s

8. Al revés, natural de l'índia. Ho conec. Vocal. Símbol de la acràcia.

9.

'U 'OI '6

•QSSpJ ' BlSUQ

•c •z

•13 "ï

•R3 -sejieai •UEJianBojBsg •LJBBV 'OJB 'oej.

-JU9S n 'jjy •JBLUJS "Snqy - A 'S 'O0!3 "1&'!0 •snrsuajdessg 'tuauiiiuesuo^

snvouuaA

S1V1NOZ1IUOH

SNOiomos

REFRANYS Al començar l'any nou es sol fer un repàs dels mesos passats i dels que estan per venir. Què ens diu el refraner popular dels mesos que l'any? Hi han molts refranys coneguts referits a uns pocs mesos, abril, maig, etc., però a vegades ens resulta difícil trobar un refrany per a setembre o per a desembre.

Cada 1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

mes, un refrany Mes de gener, mes de malfeiner.

Sol matar més el febrer que el carnicer.

Quan el març fa de maig, el maig fa de març.

Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any millor.

Una flor no fa maig.

Pel juny, la falç al puny.

Pel juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol.

Per l'agosto, bull al mar i bull el most.

Setembre boirós, graner polsós.

Quan l'octubre és finit, mor la mosca y el mosquit.

Novembre humit, et farà ric, Qui el desembre acabarà, any nou veurà.

43

manuel cerdà

lucha de clases e industrializactón

ricard blasco

revoltats i famolencs

r. a radi t.camero m. garcia bonafe j.palafox y vicent ventura

jordi palafox

los afios 30: crisis econòmica y derecha : valenciana

\ la hdustrializacicinl valenciana: historia yprobtemas

arnudn

11x17cms. 88pàgs.

Preu venda: 125 ptas.

11 x 17 ema. 142pags.

Precio venia : 250 ptas.

11 x17cm». 64pàg».

Precio venta: 100 ptas.

Joan fuster

aurora bosch

lluïs aguiló lucia

emili giralt i raventós

notes d un desficios

colectivistas (1.936-1.939)

el sistema de partits polítics al país valencià

dos estudiós sobre el país valenciano

11x17cms. 64pègs.

Prau v«nda: 100 ptes.

11x17cms. 136pàgs.

Precio venta: 200 ptas.

11x17cmB. 128pègs.

Preu venda: 175 ptes.

11x17cms. 58 pàgs.

Pracio venta: 130 ptas.

11xl7cms. 136 pega.

Precio van ta: 200 ptas.

r^

monue! Ibris

aproximocion a

joan fuster

joan fuster

josep sorribes

qüestió de noms i altres escrits

crecimiento urbano y especulactón en valencià

atiuduï

almudm 23x30cm«. 122 pàgs.

Edicions an VBÍencii I c s it al li, *nquaderniclú en cartoní i imprèi • tot color.

rP

™

14x20cms. 176 pàgs.

Precio venta: 375 ptas.

11x17cms. 64 pàgs.

Preu venda: 100 ptes.

Preu venda: 1.000 ptas.

11 X 17 «M. 120 pàgs.

Precio venta: 160 ptas. t

Són llibres ALMUDIN, S.A. d'edicions i publicacions Costa i Borràs, 12 - València-17 - Telèfon 378 5516 Impresos per FOCO BERTHE Cambrils, 8 - Valòncia-19 - Telèfon 365 61 00

COMANDES EN LES PRINCIPALS LLIBRERIES I EN L'EDITORIAL

/^

• 1 ^.