177

Febrer 2004

ÈPOCA IV - N.º 177

presentat moltes valoracions, informes i propostes, i han instat les distintes forc e s polítiques perquè les lleis foren resultat del consens. La negació del diàleg propiciada per la ministra Pilar del Castillo i el Govern ha espentat la Confederació de STE a “promoure i participar activament en multitudinàries mobilitzacions que van posar de manifest el gairebé unànim rebuig a les contrareformes educatives”.

No a la Llei de Qualitat

X.G.

Els STEs critiquen la gestió del PP i presenten una plataforma als partits polítics

La Confederació d’STEs exigeix la derogació de la Llei de Qualitat La Confederació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament-Intersindical, que aglutina organitzacions d’arreu de l’estat espanyol, davant la convocatòria electoral del 14 març, s’ha dirigit als principals partits polítics per a demanar-los una definició sobre les seues actuacions en distints àmbits.

“Amb la Llei Org à n i c a d'Universitats (LOU), la Llei de Formació Professional i de les Qualificacions (LFPQ) i la Llei Orgànica de la Qualitat

SUMARI

4 5 9 12

L’arranjament confirma la provisionalitat de la xarxa pública El Concurs pot permetre molts trasllats en Secundària Entrevista a Guillermo Armengol, mestre i sindicalista Els reptes de la Formació de Persones Adultes

Pel que fa a l’educació, la Confederació assegura que en huit anys de govern “el PP ha canviat, fent ús de la seua majoria absoluta i sense consens, les lleis en les quals se sustentava el sistema educatiu”. L’aplicació de la nova normativa suposarà per al conjunt del sistema “una enorme reculada”.

de l'Educació (LOCE) l'educació se'ns presenta cada vegada més com un valor de m e rcat que com un dre t essencial que la ciutadania

deu rebre en igualtat de condicions”.

En les últimes legislatures, les organitzacions defensores de l'escola pública han

Quant a la tramitació de la LOCE, la Confederació recorda que “el PP va aconseguir aglutinar en contra seua tota l’oposició parlamentària, vora el 70% de la representació del professorat de l'ensenyament públic, les o rganitzacions més re p resentatives de pares i mares i d'estudiants i la immensa majoria d'associacions pedagògiques i pro f e s s i o n a l s ” .

Com a resultat d’aquesta oposició, el setembre de 2002 es presentava el Manifest per una educació de qualitat per a tots i totes, que sintetitzava la creixent p reocupació per la deriva regressiva en l'ensenyament.

“A unes setmanes de les eleccions generals”, prossegueix la Confederació de STE, “cal recordar les postures i els compromissos que han mantingut els partits polítics que concorren a les eleccions”. En aquest sentit, la Confederació “emplaça el Govern per a que propicie un debat públic sobre l'educació”, i insta als partits oposats a l’actual política educativa a que, de manera específica, “es comprometen a a derogar la LOCE, suprimir l’obligatorietat de la religió del currículum escolar i elevar fins el 7% el percentatge del Producte Interior Brut destinat a educació en els pròxims quatre anys, per tal d’aproximar-nos a la mitjana dels països del nostre entorn”.

Més iniciatives favorables a la dignificació de l'Educació Infantil La campanya iniciada per STEPV-Iv per millorar l'Educació Infantil i les condicions laborals del professorat pretén l’obertura d’un procés de negociació amb la Generalitat que reconega el caràcter educatiu d’aquesta etapa. La campanya tracta de millorar i adaptar les instal·lacions escolars, reduir les ràtios, dotar de més professionals els centres i reduir la jornada lectiva del personal.

L'Administració educativa ha manifestat la voluntat d'iniciar les negociacions i de crear una comissió de treball per a estudiar la dotació de professorat, les ràtios i les infrastructures, però fins ara té paralitzat el procés.

El Sindicat, que considera que la dignificació de l’Educació Infantil és una reivindicació prioritària, ha exigit la convoca tòria immediata de la comissió de treball i l'inici de les negociacions, una petició que s’acompanyarà de mesures de pressió si aquesta demanda no és atesa.

STEPV-Iv considera que un determinada organització s’equivoca en les crítiques a la resta de sindicats, amb una actitud que contribueix a l’immobilisme practicat per l'Administració. El Sindicat estima que en la campanya és necessària la màxima unitat dels sindicats i dels treballadors de l’ensenyament per a aconseguir els objectius previstos. A la web del Sindicat (www.intersin dical.org/stepv/ensenya/polie du/infa03camp1.htm) s’han incorporat els models d’adhesió i tota la informació sobre la campanya.

El professor belga presenta el seu últim llibre

L’all...

Nico Hirtt visita el País Valencià per a compartir les seues reflexions sobre sindicalisme i pedagogia El professor i fundador de Appel pour une Ecole Democratique, Nico Hirtt, invitat per l’STEPVIv, visitarà en febrer el País Valencià per a impartir dues conferències, a Alacant i València, sobre Sindicalisme i Renovació Pedagògica. Nico Hirtt és un dels principals animadors en Bèlgica del movimient en defensa d'un ensenyament democràtic.

Les xarrades del professor Hirtt serviran també per a presentar el seu últim llibre Los nuevos amos de la escuela. Els actes anunciats se celebraran el 18 de febrer, a les 19 hores, a l’edifici de la Nau, de la Universitat de València, i el dia següent a Alacant, a la mateixa hora, al Club Diari Información.

Més referències sobre Nico Hirtt a: www.stes.es.

Per al trio de les Açores, Bush, Blair i Aznar, responsables directes d’una guerra declarada amb manipulacions i arguments falsos, com les inexistents “armes de destrucció massiva”.

...i l’oli Per als ciutadans i ciutadanes de l’Iraq, víctimes de la guerra, de la greu irresponsabilitat dels seus governants i, sobretot, dels que invoquen el seu alliberament per a provocar més desgràcies.

2

OPINIÓ

All-i-oli 177

EDITORIAL

TOTES I TOTS

Eleccions i educació

E

l 14 de març estan convocades eleccions generals al Parlament espanyol. Tanmateix, a un mes escàs de la cita amb les urnes, encara no s’han fet públiques les propostes sobre ensenyament d’alguns partits.

El fet no suposa cap novetat, perquè ens hem acostumat a l’absència de les qüestions educatives –la confrontació de les diferents polítiques– en el debat. L’educació és pràcticament inexistent, es fan propostes de grans pactes sobre l’educació sense concretar. Es formulen “propostes estelars”, que són només anuncis de mesures populistes, per a rivalitzar en quantitats: quantes hores (o dies i mesos) romandran les escoles obertes, quants ordinadors tindrem, quantes hores s’impartiran d’anglés. En canvi, les propostes silencien les mesures per a garantir les promeses: com es materialitza la dedicació de recursos humans, la formació dels professionals que les han de dur a la pràctica…

Si són escassament significatives les propostes, si que destaquen les absències rellevants. Cal suposar que, en el cas del PP, les propostes de govern seran “más de lo mismo” i, per tant, intentaran aprofundir en la privatització i en la segregació per la via de la LOCE, la LOU o la Llei de l’FP. Però en altres opcions -el cas del PSOE, sense anar més lluny- es troba a faltar un programa concret sobre la reforma o la derogació d’aquestes mateixes lleis. La renúncia per part del principal partit de l’oposició -amb la companyia de CCOO i UGT- a signar la proposta de la Plataforma per a una Escola Laica n’és un exemple recent que il·lustra aquesta absència de compromís.

Milions de ciutadans i ciutadanes agrairan que al debat electoral s’incorporen aquests temes tan trascendents per al futur de l’educació. Entre ells, els treballadors i treballadores de l’ensenyament, que exigeixen saber quin paper se’ls ha reservat entre tantes propostes estelars.

Una altra mirada Xelo García Murillo

E

lisa mira la vida amb ulls grans, amb la mirada clara d'uns joves ulls de 15 anys, de vegades il·lusionada, encisada, encoratjada i amb la força i l'empemta de qui tot ho pot i tot és possible. Està acostumada al diàleg ininterromput i ric amb sa mare i son pare, la qual cosa li dóna també la possibilitat de tindre una mirada més ampla davant totes aquelles coses de la vida que, conforme van passant els anys i és més conscient, la van deixant més perplexa.

Des de fa dos cursos, al seu institut han arribat moltes xiques i xics d'altres països, gent molt diversa, diferent; de vegades enigmàtica. Li agrada molt mirar a Xavi Li, la seua pell, els seus ulls, el seu cabell tan llis, negre, lluent... A Elisa li agradaria acostar-se a ell i poder parlar, però sovint la seua timidesa li ho impedeix.

Ara bé, qui més entreté la seua atenció els últims mesos és Fàtima, eixa xica d'ulls grans i negres, de pell bruna i sempre amb un mocador que cobreix el seu, de ben segur, preciós cabell negre.

Li costa entendre que una xica tan guapa com Fàtima puga dur vel per les seues creences, no

ÈPOCA IV - N.º 177. Febrer 2004

ALLIOLI no assumeix necessàriament els criteris i opinions continguts en els treballs dels seus col·laboradors.

Administració, Redacció i Publicitat: Juan de Mena, 18, baix.

46008 València. Tel. 963919147. Fax: 963924334 correu-e: allioli.stepv@intersindical.org http://www.intersindical.org/stepv Imprimeix: Bronte Graf, S. L. Cullerers, 18. Alaquàs. Tel. 961515017 Tiratge: 13.000 exemplars ISSN 1576-0197 Dipòsit Legal: V-1.454-1981 Franqueig Concertat 46/075

Alacant: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005. Tel. 965985165 Alcoi: Jordi de Sant Jordi, 16-B. 03804. Tel. 965523151 Alzira: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600. Tel. 962400221 Elx: Maximilià Thous, 121-b. 03201. Tel. 966225616 Castelló: Marqués de Valverde, 8. 12003. Tel. 964269094 Gandia: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700. Tel.-Fax: 962950754 València: Juan de Mena, 18. 46008. Tel. 963919147 Vinaròs: Avinguda Llibertat, 4 - 5é. 12500. Tel. 964407265 Xàtiva: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800. Tel. 962283067 Universitat d’Alacant: Edifici Germà Bernàcer, b. Tel. 965909512.

Universitat Jaume I Castelló: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel. 964728812.

Universitat de València: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018.

Universitat Politècnica de València: Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046.

Universitat Miguel Hernández (Elx): Maximilià Thous, 121 b. Tel. 966225616.

entén que les conviccions religioses siguen tan fortes fins el punt d’amagar una part tan

X.G.

bonica del seu cos, però Elisa intenta entendre-la. Els seus pares també estan preocupats per aquests temes i en casa parlen dels conflictes que a França ha generat l’ús del vel.

Elisa mira ara l'agenda de les dones àrabs que li ha regalat son pare en Nadal, es fixa en els signes, les filigranes tan menudetes, els colors daurats, les pensadores, artistes i lluitadores... Hi ha dones de distints països: argelines, marroquines, kurdes, iraquianes, egípcies... En la

introducció de l’agenda es llig: ”Què pensen sota el mocador amb el qual cobrixen el seu cabell, quines són les seues paraules darrere el vel que tapa la seua boca, què hi ha darrere d'eixa obscura i hermosa mirada.

No ens conformem amb el que ens conten d'elles, volem saber d'on trauen tanta dignitat malgrat tanta ignomínia. Vo l e m c o n é i x e r-les un poc millor.

E s t i g u e ren vuit-cents anys xafant aquesta terra que és la nostra, vivint i somiant baix les mateixes estrelles que ens il·luminen avui... Volem conéixer-les un poc millor”.

Havia anat, amb sa mare i son pare, a veure la pel·lícula Osama i havia quedat molt impactada per les imatges i pel que implica, encara, ser dona en alguns països.

Amb Manolo, el profe d'Història, el seu preferit, havia estat dialogant sobre l'obligatorietat de l'assignatura de Religió, s'havien escoltat uns a altres, les diferents visions i les repercussions de que l'escola no siga laica... Tenen molt de què parlar.

Elisa escolta, mira, parla i llig... Les seues idees inicials van modificant-se i cada dia que passa veu a Fàtima amb una altra mirada.

EL MORTER

SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.

INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-Iv) Director: JOAN BLANCO Cap de Redacció: RAFA MIRALLES Redacció: MARC CANDELA, MIQUEL COLL, SANTIAGO ESTAÑÁN, J OSÉ L UIS GONZÁLEZ, VICENT MAURÍ, TOMÀS MORENO, ALBERT SANSANO, FRANCESC TORTOSA, ANTONI VIÑAS Disseny i diagramació: JORDI BOLUDA, RAFA MIRALLES Fotografies: X ELO GARCÍA, MANOLO CABANILLAS, JORDI BOLUDA Revisió lingüística: J OSÉ OROZCO

Febrer 2004

El baló sonda de la privatització Joan Blanco Paz

E

ls primers anys del Part i t Popular en el Govern de l’Estat es van caracteritzar pel continu llançament de balons sonda sobre diferents pro p o s t e s econòmiques relatives quasi semp re a la pervivència de “l’estat del benestar” a càrrec del pro f e ssor Barea (aquell de cabells blancs i aspecte despistat), que ràpidament eren desmentits pel m i n i s t re econòmic de torn .

Amb la majoria absoluta del PP els balons sonda deixaren pas a les propostes tancades, i sesgades, sobre múltiples aspectes de com entén aquest Govern la re l ació entre economia i serv e i s públics.

S’acosten eleccions generals i les propostes sobre educació i s e rveis públics del partit governant són encara desconegudes.

A hores d’ara no tenim pro p o stes, però sí tenim balons sonda. El més destacat, el que ha llançat Manuel Azpilicueta, pre s i d e n t del Cercle d'Empresaris, en el qual manifesta que la sanitat i l'educació han de deixar de ser gratuïtes. No són gratuïtes pre c i s ament les declaracions d’aquest s e n y o r, que no perden valor encara que han estat matissades poc després de fetes.

La declaració d’Azpilicueta es realitza quan s’anuncien serioses amenaces sobre el manteniment dels serveis públics essencials per a tota la societat. En sintonia amb les accions i programes del G o v e rn, el president d'aquest

club ha resumit en veu alta els principis que inspiren les polítiques del PP, a pesar de l’intent de camuflar un discurs clarament neoliberal amb propostes suposadament socials. Al final, totes les p ropostes segre g a d o res i privatitz a d o res que perjudiquen els més desfavorits es formulen pel seu b é.

La gratuïtat de l'ensenyament i la sanitat públiques hauria de ser un eix vertebrador i irre n u n c i a b l e en una societat democràtica, però de moment no és un assumpte destacat en els actes de pre s e n t ació dels programes electorals. Les desgavellades propostes del president del Cercle d’Empresaris no tenen res de nou, ja que l’aplicació de mesures com el xec escolar en altres països no han fet sinó augmentar les desigualtats existents. No és d’estranyar doncs l'entusiasme amb què alguns defensen aquestes iniciatives si tenim en compte que, com ha reconegut el mateix Azpilicueta, comparant escoles amb superm e rcats, la sanitat i l'educació són només merc a d e r i e s .

Els processos de privatització p revistos estan sòlidament analitzats en el llibre Los nuevos amos de la escuela, i que el seu autor Nico Hirtt (sindicalista belga i un dels fundadors de l’associació Appel pour une École D é m o c r a t i q u e) podrà detallar en les conferències que impartirà els pròxims dies a Alacant i Va l è n c i a .

H i rtt analitza la merc a n t i l i t z a c i ó

de l'ensenyament i els pro c e s s o s de privatització del sector educatiu de la Unió Europea amb una exhaustiva documentació, la lectura de la qual pot contribuir a una millor comprensió de la política educativa que l’actual G o v e rn aplica a l'Estat espanyol.

Per a Hirtt, la privatització p u r a i dura de l'ensenyament (almenys dels sectors potencialment més rendibles) es presenta com el resultat lògic del procés de desregulació. Aquesta privatització, accelerada per la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació, obri la porta a un gegantesc mercat.

L'ensenyament, un dels serveis públics més importants, comença a ser atractiu per a una multitud d'inversors que busquen inversions rendibles. ¿Poden resultar cre ïbles els pretexts que ells utilitzen per tal d’assegurar una ocupació a tots i per a combatre el fracàs escolar? La supressió administrativa del fracàs escolar, ¿implica automàticament l'èxit escolar? ¿Què significat té la pre t e n s i ó dels amos de l'economia de transf o rmar els sabers, les competències, els comportaments, la consciència en altres tantes noves m e rc a d e r i e s ?

Aquestes i moltes altres preguntes troben resposta en l'anàlisi que el professor Hirtt re a l i t z a .

Per sort, els valencians i valencianes tindran l’oportunitat d’escolt a r-les de primera mà les pròximes setmanes.

OPINIÓ

Febrer 2004

A

Hem llegit

DES

DEL

Mar Padilla, El País, 2/2/2004

V

D ’ A U L A

Carme Miquel

Pedagogía y Psicología.

P. En su libro explica que no se valora la figura del profesor, pero dice que en algunos países se está recuperando su prestigio. ¿Cómo?

R. Uno de los problemas serios es que Europa se ha dado cuenta de que nos podemos quedar sin profesores si la profesión docente no es atractiva. Y algunos países están impulsando medidas para mejorar la imagen del profesor, con campañas publicitarias para pedir a la sociedad que les apoye.

En el Reino Unido se han emprendido medidas salariales para mejorar su figura.

P. Sobre la tercera revolución, usted afirma que en diez años las nuevas tecnologías se utilizarán en las escuelas de forma generalizada. ¿Encuentra reticencias al respecto?

R. Hay gente a la que esto le plantea problemas y muchas reticencias. Yo creo que va a ser muy positivo, que va a ayudar muchísimo a los profesores, les va a quitar muchísimo trabajo aburrido: el alumno ya no va a tener que estar siempre dependiente del profesor.

El gran cambio va a ser la sustitución de la enseñanza por el aprendizaje.

SUD

L

’escola ha de ser laica; és a dir, no ha d’ensenyar cap doctrina religiosa ni transmetre cap valor exclusiu d’una o altra religió i, alhora, com a institució educativa, ha de ser respectuosa amb el fet religiós i les opcions de les persones, la qual cosa res té de contradictòria amb el principi de laïcitat. L’estudi i la pràctica d’una religió ha de tenir el seu lloc en altres àmbits socials diferents de l’escolar.

Tanmateix, l’aplicació d’aquest principi es veu fortament entrebancat per la introducció –tot i que siga voluntària– de la religió catòlica com matèria d’estudi, i agreujada amb la darrera proposta de la LOCE que pretén per al currículum, des d’Infantil a Batxillerat, una assignatura sota l’epígraf de “Societat, Cultura i Religió”, que ni té un enfocament objectiu ni és necessària per adquirir una base cultural sobre el fet religiós. En el pol oposat es troba l’Estat francés, que proposa una llei per prohibir l’ús de signes i símbols religiosos als centres d’ensenyament.

Vegem algunes casuístiques.

La primera, la de la celebració a

ALENCIÀ

Les identitats prenen sentit per mitjà de la llengua i dels sistemes simbòlics a través dels quals són representades.

Woodward, 1997

S

empre m’ha interessat la simbologia amb la qual s’identifica un poble. ¿Per què tots els estats li donen tanta importància a les seues senyes d’identitat: el nom, la llengua, els himnes nacionals, la senyera…? ¿Què fa emocionar-se els esportistes guanyadors quan escolten l’himne i veuen hissar la bandera del seu país? Recordarem l’incident de fa uns mesos a Sidney, quan un reconegut trompetista, a l’hora d’interpretar l’himne “nacional” espanyol, tocava l’Himne de Riego, el de la II República, original del compositor ontinyentí Josep Melcior Gomis. Quasi s’arma un conflicte diplomàtic a gran escala.

Els pedagogs i educadors, també els polítics, saben ben bé que l’endoctrinament de la consciència nacional comença habitualment i institucional, des dels primers anys de la infantesa: en forma de cançons populars, festes tradicionals, himnes i banderes, o en forma d’”educació cívica” o de qualsevol altre procediment explícit o subtil.

Al meu entendre, els valencians i valencianes hem segut desposseïts a consciència de la simbologia que ens hauria de representar. Moltes vegades he escoltat que els símbols no són importants, que “el nom no fa la cosa”, i jo dic que no hi estic d’acord, perquè

quasi sempre el nom sí fa la cosa.

Quan Joan Fuster va escriure Qüestió de noms, l’any 1982, sabia perfectament el que volia dir. Als anys seixanta i setanta, l’expressió fer País representava posar les bases del que hauria de ser una societat valenciana normal.

Aquesta construcció es va fer en quinze anys. En arribar el final del franquisme, el valencianisme havia assolit uns nivells sense precedents de protagonisme cultural, producció intel·lectual, difusió entre les minories políticament actives, i, sobretot, semblava possible la visió d’un País Valencià com a marc específic d’acció política i de debat.

El nom País Valencià era ell mateix un instrument de construcció de l’espai propi; també existia una senyera –la de les quatre barres–, un himne –la Moixeranga– i una llengua –la catalana–, assumida la unitat lingüística, encara que la denominació valencià fóra acceptada a nivell popular. Uns símbols que, sense acords ni pactes polítics, havien estat assumits per amplis sectors de la societat valenciana.

L’arribada de l’Estatut d’Autonomia no va representar la culminació d’un procés expansiu del nou valencianisme.

Una de les proves més contundents va ser la substitució institucional, que no legal, de la denominació País Valencià –portadora i expressió d’una idea que representava un territori i un poble– per la de Comunidad Valenciana.

El mateix passà amb la senyera, s’adoptà la de la ciutat de València, i se’ns privà d’un himne per un d’altre amb ressonàncies d’un temps –per ofrenar noves glòries a Espanya…– que volíem superar.

I ara, amb la dinàmica que ens ha precedit, s’arriba inclús a qüestionar el nom de la llengua, que era on inevitablement alguns volien arribar: el secessionisme lingüístic. Serà cert que el nom no fa la cosa?

l’escola del Nadal. A la meua, com a tantes altres, tot l’alumnat –també els musulmans i els ortodoxos que hi ha– aprenen cançons populars i les canten en un festival. A algunes classes, els xiquets fan figuretes per al “betlem” i el munten.

Hauria sigut possible això a França? Ho considerarien contrari a la laïcitat? Doncs bé, jo entenc que les nostres tradicions tenen orígens religiosos però han esdevingut fets culturals. I l’alumnat pot saber perfectament que el Nadal per a uns té una transcendència religiosa i per a altres és simplement una celebració social. Si volem conrear els fets populars a l’escola, en molts d’ells trobarem connotacions religioses junt a la vessant de tradició popular o esdeveniment social.

I així, crec jo, hi ha que interpretar-los. Un altre cas: les primeres comunions. Molts dels nostres alumnes vénen a l’escola lluint les seues flamants medalles o creuetes acabades d’estrenar. Gosaria algun de nosaltres demanar que se les tragueren per ser signes religiosos ostensibles? Jo no. I si una mongeta decideix fer estudis de Secundària o universitaris en un centre públic, ¿haurà que obligar-la a llevar-se l’hàbit i a

T E A T R E S

D E

vestir com les altres alumnes?

Jo crec que no, de la mateixa manera que no cal prohibir l’ús del vel a les joves musulmanes.

En canvi, el que no es pot permetre és que, en centres sostinguts amb fons públics, mongetes amb hàbit o sense –o religiosos musulmans– adoctrinen les criatures.

Un altre exemple. Conec un director d’escola que va increpar unes mares musulmanes perquè els fills no havien assistit a classe el dia que celebraven “la festa del corder”. Elles es justificaven dient que aquella era una festa important per als seus, i l’esmentat director argumentava que, en tot cas, aqueixa festa no havia d’interferir els dies d’escola. Però, alhora, els dies de festa local elegits pel Consell Escolar coincidien amb els de les festes patronals que se celebren amb missa solemne i processó.

Cal refusar el predomini o la imposició d’una doctrina religiosa a l’escola. I, a partir d’ahí, trobar l’equilibri entre laïcitat i respecte a les diferents opcions, entre pluralitat i integració. L’escola és la mateixa per a tots i d’ella només cal excloure allò que atempte contra la igualtat i els drets humans.

L ’ E S C O L A

Programa electoral

El nom sí que fa la cosa

Tudi To r r ó

3

Parlem de religions

“No hemos asimilado que la plena escolarización es una revolución” En el siglo XIX, intelectuales como Ángel Ganivet o Joaquín Costa soñaban como una utopía que todos los niños fueran a la escuela.

Ahora es ya una realidad. Lo recuerda José Manuel Esteve, catedrático de Teoría de la Educación de la Universidad de Málaga, en su libro La tercera revolución educativa (Paidós). (...)

Pregunta. También señala que el profesorado ha sido el artífice de esta tercera revolución educativa, a pesar de algunas deficiencias en su formación.

Respuesta. Ellos han llevado sobre sus hombros el peso de este gran cambio. Sin embargo, hay alumnos que están fracasando porque hay profesores que no están preparados: entran en clase, dan un discurso y esperan que todos los alumnos les atiendan.

Pero los chicos que no tienen capacidad para seguir ese discurso se aburren y deciden inventar algo –normalmente, algo malo– porque se sienten marginados.

Hay profesores que tienen que hacer un esfuerzo para modificar su discurso, integrar y no segregar, pero no se puede pedir a un licenciado en Historia o en Química que sea un especialista en

P E U

All-i-oli 177

Jaume Martínez Bonafé

N

o sé qui assessora els programes electorals dels part i t s polítics, ni quants mestre s p ro g ressistes participen en la discussió i la decisió sobre els programes electorals d’educació dels partits anomenats progressistes. Però fa temps que, també a l’àmbit de l’educació, els partits d’esquerra han perdut el nord de la utopia i el canvi. Nosaltres, els i les votants, semblem més consumidors als que cal convéncer de la bondat del producte polític que vertaders ciutadans crítics que participen, amb voluntat i criteri, de la política. Tal vegada per això, els programes i les declaracions dels polítics semblen anuncis publicitaris. I francament, tal vegada la simplificació, la trivialització, i fins i tot la falsificació, pot resultar electoralista a curt termini, però mai serà una estratègia de transformació social.

Per exemple. Una vegada més caldrà recordar els estudis que mostren que la reivindicació de la gratuïtat dels llibres de text no és socialment justa ni és pedagògicament pro g re ssista (he treballat recentment amb CEPs d’Aragó, on existeix la gratuïtat, i el que confirmen els companys i companyes és que s’incrementa l’homogeneïtzació cultural i el control de les dues principals macro e m p re s e s editorials, entre una llarga llista d’alt res factors negatius). La gratuïtat podrà ser un electoralista titular de primera pàgina d’un periòdic, però difícilment motivadora pels que dia a

dia, passet a passet, estem intentant millorar el treball pedagògic amb projectes innovadors. Si Freinet alçara el cap demanaria potents biblioteques d’aula, materials diversos per als tallers, recursos per a investigar, artefactes que faciliten i garantitzen una bona edició dels treballs de la classe, temps per a una planificació cooperativa del treball del professorat, espais a la televisió pública on mostrar a la ciutadania les bones experiències educatives… i una ciutat compromesa políticament amb els projectes educatius dels seus ciutadans i ciutadanes.

Vull dir una ciutat que sap que en cada carrer, en cada anunci de neó, en cada declaració pública de qualsevol responsable polític, en cada gest de cada ciutadà, hi ha una potent càrrega simbòlica en la qual ens socialitzem des de ben menuts. Si a les escoles de formació del professorat estem parlant de la complexitat, del pensament relacional, del vincle entre la comprensió i la transformació, de la significativitat de l’experiència social, de la problematicitat del coneixement i la necessitat de la investigació, no podem acceptar ara els nivells de trista i ridícula simplificació amb què la política professionalitzada tracta un dels drets fonamentals de l’ésser humà: l’educació. I si el problema és mediàtic (ja sabeu, això de que la culpa la té la tele), doncs caldrà posar una miqueta més d’imaginació. Potser, com ens recomana Tonucci, podríem aprendre de les xiquetes i els xiquets. És sorprenent la quantitat de bones idees que els nanos ens poden prestar.

En fi, disculpeu l’arenga, però tots els que xafem l’aula sabem de la i m p o rtància d’il·lusionar la gent amb/en projectes de transform a c i ó .

Xe, fem totes i tots una miqueta més d’esforç i veurem que una altra escola i una altra societat són encara possibles –i urgentment necessàries!

4

All-i-oli 177

ENSENYAMENT

PÚBLIC

Febrer 2004

El 23% dels col·legis públics del País Valencià encara mantenen el primer cicle de l’ESO

L’arranjament escolar manté la xarxa pública en una situació de provisionalitat La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha fet pública la proposta de planificació educativa per al curs 2004-2005, més coneguda com arranjament escolar. La provisionalitat en la xarxa pública es manté com en exercicis anteriors, contravenint la LOGSE (1990) i la LOCE. ALL-I-OLI STEPV-Iv ha denunciat la gravetat de una situació que posa en evidència la falta de planificació i de voluntat política dels actuals governants valencians, que segueixen menyspreant la xarxa pública.

El manteniment de l’ESO en les escoles té unes conseqüències negatives, tant pedagògiques com organitzatives i laborals.

En el pla pedagògic, s’impedeix la coordinació entre el professorat del primer cicle que treballa als col·legis i el del segon que ho fa als instituts. La manca d’especialistes és manifesta: només 36 escoles d’un total de 368 tenen professorat de Tecnologia i cap de Plàstica i Visual; el professorat del Cos de Mestres ha d’assumir la seua impartició.

En el pla de l’organització, es generen problemes en la confecció dels horaris, distribució i adaptació d’espais a la LOCE. Per altra part, la falta d’espais serveix de coartada a l’Administració per no crear unitats (aules) de tres anys a totes les escoles.

La planificació educativa no resol els problemes de l’Educació Infantil als col·legis públics. STEPV-Iv va demanar l’ampliació de la plantilla de mestres en Infantil, la millora de la plantilla de les escoles de titularitat pública d’aquest nivell, l’adaptació dels espais al

decret de requisits mínims, la disminució de les ràtios, la creació d’unitats d’Infantil de tres anys a totes les escoles. A més, el Sindicat ha exigit l’aprovació d’un pla de xoc per a garantir que les famílies que vulguen escolaritzar les seues filles i fills en la xarxa pública ho puguen fer, mitjançant l’habilitació de les corresponents unitats i la construcció, per la via d’urgència, dels centres necessaris en les localitats on hi ha demanda. Totes les propostes han estat rebutjades per l’Administració.

Aquest arranjament escolar és especialment dolent per als Col.legis Rurals Agrupats, en perdre algunes unitats i llocs de treball, la qual cosa suposa un atac a l’educació en el món rural.

La Conselleria de Cultura, Educació i Esport no ha acceptat les propostes de disminució de les ràtios ni d’augment de plantilla en els diferents programes i serveis educatius: Programa d’Immersió Lingüística, Integració Escolar, Escola Rural, Educació Especial… Tampoc es dota els centres públics de personal d’administració i de serveis.

Només 32 escoles de 1.071 tenen auxiliars de gestió. Cap escola té bibliotecari o d’altre personal per atendre els nous serveis que l’ensenyament requereix.

El sindicat s’ha adreçat als

EMPAR BADIA

Consells Escolars Municipals perquè determinen quines són les necessitats reals de l’ensenyament públic de la seua localitat i perquè exigesquen a l’Administració Educativa la dotació de tots els recursos adients.

Per finalitzar, l’STEPV-Iv reclama l’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO als IES, la creació d’unitats de tres anys a totes les escoles, el

suport a l’ensenyament en les zones rurals, la posada en funcionament de menjadors escolars a tots els centres, una major inversió en la xarxa pública, la reducció de les ràtios, la millora de les plantilles, la dotació als centres de personal complementari (auxiliars de gestió, bibliotecaris…), l’adequació de les instal.lacions o l’augment de diners per les despeses de funcionament.

STEPV-Iv exigeix acabar enguany l’adscripció dels mestres als IES Recurs contra l’adscripció En 2001, uns professors de Secundària van recórrer contra l’adscripció de mestres als IES, regulada per l’Ordre d’11 de maig de 2001. La Conselleria, els mestres afectats i l’STEPVIv –l’única organització sindical– es van personar en el procés defensant la legalitat de l’adscripció realitzada. En la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de l’11 de setembre de 2003 es desestima el recurs i es planteja que: “La LOGSE dispone en su artículo 24 la exi gencia de que los niveles de Educación Secundaria Obligatoria sean impartidos por quienes ostenten titulación superior; no obstante y dado que parte de dicho nivel, en

Els empleats públics perdran un 0’6% de poder adquisitiu en 2004 ALL-I-OLI L’ i n c rement salarial dels empleats públics per a 2004, un 2%, més el 20% del complement de destinació, ha estat pactat a escala estatal pel Ministeri de les Administracions Públiques i els sindicats CSI-CSIF, CCOO i UGT. Al País Valencià, la Mesa General de Negociació es va reunir per informar del Capítol I dels Pressupostos de la Generalitat, però no ha obert cap procés de negociació. La Conselleria de Justícia i Administracions Públiques tampoc no ha convocat les reunions compromeses pel propi conseller i s’ha limitat a negociar les retribucions del sector de Funció Pública. STEPV-Iv continua exigint que es convoque la Mesa General per negociar les retribucions de tots els empleats públics, els quals, amb els increments acordats, seguiran perdent un 0’6% de poder adquisitiu per la desviació de l’IPC.

La Conselleria de Cultura, Educació i Esports accepta, per primera vegada, negociar el procés d’adscripció

ALL-I-OLI STEPV-Iv ha plantejat a l’Administració finalitzar el procés d’adscripció en tots els centres pendents de fer-la. En el curs actual, encara hi ha 1.006 aules d’aquest cicle ubicades en 327 col·legis d’Infantil i Primària, i la proposta de planificació educativa per al curs 2004/05 pretén seguir mantenint l’ESO en 246 col·legis.

La Conselleria, que fins ara s’havia negat a completar aquest procés d’adscripció, accepta negociar-la. Cal recordar que Conselleria pretenia realitzar cada any l’adscripció en funció de l’estat de les construccions escolars i de les disponibilitats d’espai dels instituts, sense comprometre’s a fixar una data per a completar-la.

El Sindicat demana que es reunisca la Mesa General de la Funció Pública per a millorar l’increment salarial

concreto el primer ciclo, con el anterior sistema venía impar tiéndose por profesores de Enseñanza General Básica, la Disposición Transitoria Cuarta establece en primer lugar que dichos profesores integrados por la ley en el Cuerpo de Maestros y que pasen a prestar servicio en el primer ciclo de ESO podrán continuar en dicho ciclo indefinidamente. En segundo lugar dispone que durante los 10 primeros años de su vigencia, hay que enten der que ese plazo viene referi do ahora a 14 en virtud de las ampliaciones a que ya se hizo referencia, las vacantes de primer ciclo se seguirán ofre ciendo a los funcionarios del Cuerpo de Maestros. En tercer lugar, y finalizado en anterior plazo y para permitir la movili -

dad de estos profesores en el primer ciclo de ESO, se reser vará un porcentaje suficiente de las vacantes que se produz can”. La resolució judicial és clara respecte a la legalitat de l’accés dels mestres als llocs de treball de primer cicle d’ESO dels IES i al període per a ferho. Per tot això, el Sindicat exigirà la finalització immediata del procés en 2004 i que les places de primer cicle d’ESO dels instituts es reserven de manera indefinida per al personal del Cos de Mestres.

D’altra banda, el Sindicat ha recomanat als Consells Escolars de centre i municipals que sol·liciten l’escolarització de l’alumnat de primer cicle d’ESO en els instituts de Secundària.

Consolidació del complement de direcció La Conselleria d’Educació publicarà durant el mes de febrer la normativa referent a la consolidació del complement de direcció.

ENSENYAMENT

Febrer 2004

PÚBLIC

5

All-i-oli 177

El procés d’adscripció del professorat d’ensenyament secundari culminarà amb la resolució del Concurs General de Trasllats

La resolució del concurs permetrà una important mobilitat del professorat de Secundària En desembre de 2003 es va realitzar el p rocés d’adscripció del professorat de Secundària. No obstant això, aquest p rocés no es pot considerar tancat fins la resolució del Concurs de ALL-I-OLI El fet, que ara pot semblar el més normal del món, no haguera estat possible sense el treball constant i la col·laboració de moltes persones, equips directius, tècnics de l’Administració i alguns inspectors. Però, sobretot, ha estat decisiva la intervenció del professorat, que ha estat atent a l’evolució de la negociació i ha presentat aportacions molt valuoses que han servit per a mantenir la pressió sindical davant la Conselleria d’Educació.

Acord de Plantilles Cal re c o rdar que el 25 de maig de 1999, després de realitzar un procés assembleari, S T E P V-Iv va signar amb l’Administració i junt als altres quatre sindicats de la Mesa Sectorial un acord de planti-

Trasllats valencià, ja que totes les places que han quedat lliures després de l’adscripció –amb excepció dels cent res en construcció– es proveiran pel Concurs. Per primera vegada, al País

lles que establia un nou model de plantilles docents en els c e n t res d’Educació Secundària, les plantilles modulars.

El desplegament gradual de l'acord ha provocat l’enfrontament amb l'Administració pels incompliments reiterats de les garanties i els compro m i s o s establerts en el propi acord.

Any a any s’ha hagut d'arrancar un a un els apartats d'un document signat i publicat al DOGV. Durant aquests anys, l'enf rontament i la mobilització més important es produeix a principi del curs 2002/03, quan s'incompleixen les garanties de reubicació per la publicació de l'Ordre d'1 de juliol de 2002, que vulnerava el compromís de no desplaçament forçós fora de la localitat de destinació fins la finalització del Mapa Escolar.

Valencià hi haurà un Concurs General de Trasllats del pro f e s s o r a t de Secundària amb una plantilla mínima ajustada a les necessitats reals dels centres i negociada amb els

En febrer de 2003, després d’un procés de mobilitzacions unitàries, se signa un document amb el conseller Tarancón que compro m e t l’Administració a complir els acord signats i que obri un nou procés de negociació que acaba amb la modificació de l ’ O rd re d’1 de juliol. El procés culmina amb la publicació de tota la normativa que va posar en marxa el procés d’adscripció. És clar, doncs, que ningú ha regalat res al professorat.

Aquest Sindicat va apostar de manera decidida i des del primer moment per aquest procés d’adscripció, i ha lluitat perquè es desenvolupara dins d’un marc legal que donara seguretat laboral i jurídica a tots els treballadors i treballadores.

Un procés satisfactori S T E P V-Iv ha resumit en qua-

sindicats.

t re punts els avanços que el p rocés ha permés. En primer lloc, l'adscripció ha donat estabilitat al pro f e s s o r a t suprimit i desplaçat, el qual ha adquirit una nova destinació definitiva sense haver de passar pels actes d'adjudicació anuals, degradats en els últims anys, i que pro v o c aven situacions d'insegure t a t , indignació i pèrdua de dre t s laborals. D’altra banda, el p rocés ha arreplegat les re ivindicacions de les mobilitzacions de gener i febrer de 2003: negociació de les plantilles dels IES, adquisició d'una nova destinació definitiva a localitat –i no a zona, com a p a reixia a l’antiga Ord re d'1 de juliol–. En tercer lloc, les destinacions pro v i s i o nals anuals per al pro f e s s o r a t desplaçat es mantindran en l’àmbit de la localitat fins el curs 2006-2007.

Finalment, el procés ha desbloquejat els concursos de trasllats.

Així doncs, les reaccions del p rofessorat han estat generalment satisfactòries, el que c o n f i rma que, a pesar d’algunes reticències inicials, el treball ha estat ben fet.

Problemàtiques no resoltes No obstant això, cal re c o rd a r que la negociació encara no ha acabat, atés que queden de l’acord de plantilles per desenvolupar, alguns d’ells molt importants. En concret, resta per concloure la catalogació lingüística dels llocs de treball dels instituts, el desenvolupament complet de les plantilles de Cicles Formatius i la dotació objectiva de plantilla e x t r a o rdinària per atendre alumnat amb necessitats educatives especials.

Les dades de l’adscripció Les places que han jugat en el procés han sigut 16.706.

Han participat 12.781 professors i professores definitius al País Valencià.

D’aquests, 1.044 estaven directament afectats per l’adscripció, i al final del procés en tot el País Valencià hi ha hagut 9 supressions i 111 pèrdues provisionals de destinació.

Si s’exceptuen les places dels centres en construcció, les vacants que han quedat lliures a l’acabament del procés han d’estar disponibles en el Concurs de Trasllats actualment en curs.

En tot el procés ha estat rellevant el servei que ha prestat el web de l’STEPVIv (www. i n t e r s i n d ical.org/stepv) en la participació, la transparència i la democratització de la informació. Entre febrer i d e s e m b re de 2003, les pàgines dedicades en exclusiva a l’adscripció de Secundària han re g i s t r a t més de 60.000 entrades, la qual cosa confirma la confiança depositada pel professorat en aquesta eina, un sistema àgil per fer arribar la informació i per participar directament en les negociacions amb la Conselleria. Però, a més a més, les comunicacions a través d’Internet han permés que tothom tinguera accés a la informació puntual sobre l’evolució de les negociacions. Les dades en poder del Sindicat s’han

p resentat així amb el temps suficient per poder p a rticipar amb les suficients garanties informatives.

Tot i això, el Sindicat no ha oblidat el fonament organitzatiu en el qual descansa tot el treball: al llarg de tota la negociació, les assemblees obertes a tot el professorat han estat l’eix medul.lar de la presa de decisions de l’STEPV-Iv.

El Concurs de Trasllats autonòmic Durant la negociació de l’adscripció, STEPV-Iv va proposar que s’hi incorporara una última fase adscriptiva que permetera la mobilitat de tot el professorat del País Valencià. La proposta, concebuda com a una fase més de la reubicació, haguera permés participar directament en el procés a tot el funcionariat docent del País Valencià.

Aquesta proposta no va tindre el recolzament de l’Administració ni de la resta de sindicats, tot i que el marc legal del RD 2.112/98 ho permetia.

D’aquesta manera, l’actual concurs de trasllats era l’única via que quedava per tancar el procés adscriptiu.

Perspectives de futur A partir d’ara cal continuar treballant per millorar l’ensenyament públic. Haurem

de continuar lluitant per acabar de desplegar l’acord en aspectes com la catalogació lingüística, la construcció de centres o l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials, entre altres. Però no cal oblidar tampoc que el sistema educatiu es troba immers en el desplegament de la Llei de Qualitat, una norma amb una inequívoca orientació neoliberal i que ha estat amplament contestada per la major part de la comunitat educativa. La LOQE crea itineraris segregadors, imposa la religió obligatòria, elimina els Programes d’Atenció a la Diversitat, modifica substancialment l’elecció de directors i directores, retalla la democràcia als centres, reordena l’actual Form a c i ó P rofessional, modifica c u rrículums i pro g r a m e s educatius pro g re s s i s t e s , etc., aspectes que en alguns casos tenen una incidència directa en les plantilles dels centres i afecten les condicions laborals del professorat.

S T E P V-Iv estarà atent als canvis anunciats per les Administracions i seguirà reclamant la participació del professorat per a exigir, defensar i mobilitzarse en defensa de millors condicions de treball, dins d’un sistema educatiu públic digne i d’autèntica qualitat.

ARXIU

Problemes encara pendents A més a més, el fet que no s’hagen arreplegat totes les reivindicacions sindicals ha provocat problemes puntuals a una part del professorat, que ha viscut amb angoixa el procés.

Per posar alguns exemples, no es pot oblidar la situació del professorat d’Economia, Psicologia i Tecnologia, que ocuparen una plaça d’aquestes especialitats mitjançant el Concurs de Trasllats, tot utilitzant el dret que els atorgava el RD 1.635/95 i que ara han vist com se’ls suprimia la seua plaça sense possibilitat de recol·locar-se per aquestes especialitats.

Hi ha també professorat que ha quedat adscrit a centres no construïts i que s’haurà de desplaçar anualment dins de la seua localitat de destinació.

També hi ha el professorat que va obtenir una destinació definitiva en l’anterior concurs de trasllats i que ara, davant d’un concurs amb

bones expectatives, no té dret a participar-hi. D’altra banda, està el cas d’alguns professors i professores de Torrevella, que han estat obligats a adscriure’s a un centre situat a 30 quilòmetres de la localitat, que l’Administració ha inclòs dins del seu àmbit. En un altre sentit, el professorat de Francés, Tecnologia i Informàtica ha viscut amb molta incertesa tot el procés davant les restriccions provocades pel desplegament de la LOCE. Per últim, està el professorat que ha quedat amb pèrdua provisional de destinació, que queda a l’espera de recol·locar-se en el seu propi centre.

Alguns d’aquests problemes quedaran resolts en el Concurs de Trasllats, però caldrà continuar treballant de valent per aminorar tots els problemes que han anat sorgint i que ara estarien resolts si l’Administració haguera atés les reivindicacions sindi-

6

ENSENYAMENT

All-i-oli 177

PÚBLIC

Febrer 2004

El nou model de direcció, amb una absoluta inseguretat administrativa

Educació presenta una proposta de direcció de centres enfrontada al model democràtic de participació ALL -I-OLI La Conselleria d’Educació ha presentat en la Mesa Sectorial l’esborrany de la Resolució que regularà la provisió de les direccions dels centres públics. El document, que denota una clara improvisació i que no planteja orientacions novedoses sobre la funció directiva, està en consonància amb les directrius de la ALL-I-OLI Els reglaments d'organització i funcionament dels centres promulgats el 1997 no estan adaptats a les previsions organitzatives de la LOCE. Les escoles i els instituts valencians encara funcionen amb una normativa anterior a la LOGSE (1990), normativa que va actualitzant-se parcialment en cada curs escolar.

L’esborrany de Conselleria només contempla el procediment per a la selecció de les direccions, però la mateixa figura del director o directora es contempla amb una absolu-

Llei de Qualitat (LOCE), el que comporta liquidar el model democràtic de direcció. Les disposicions de l’actual esborrany no contemplen cap objectiu de millora del funcionament i la gestió dels centres educatius. Per contra, STEPV-Iv considera que la prioritat actual és precisament millorar l'organització i funcionament dels centres.

ta inseguretat administrativa.

De fet, la nova figura de la “categoria de director/a” no està desenvolupada i tampoc no hi ha previsions de com quedarà finalment aquest perfil professional docent.

El procediment pre s e n t a t per l’Administració suposa una burla a la gestió participativa de la comunitat educativa. Amb el nou projecte es deixa en una situació residual la participació democràtica del professorat, les famílies i l’alumnat. A més de estar orientada amb una important càrrega burocràtica, la nova

disposició no respon als criteris d'eficàcia en la gestió administrativa.

D’altra banda, la baremació de mèrits dels aspirants no afegeix criteris de millora a la selecció, i les pràctiques i la formació inicial prevista no s’orienten a millorar professionalment el professorat que exercisca la direcció d’un centre.

STEPV-Iv, que s’oposa sense reserves a la proposta de Conselleria, presentarà alternatives en consonància amb el model de gestió democràtica i participativa dels centres que sempre ha defensat.

El sistema educatiu necessita cada volta més la presència de treballadors socials

Conselleria congela les plantilles de treballadors socials dels SPE ALL-I-OLI Mentre augmenta la població immigrant i els programes d’Acció Compensatòria necessitats d’una major intervenció familiar i comunitària, Conselleria ha congelat les plantilles de treballadors socials, uns professionals que desenvolupen la seua tasca als Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE) i que han de resoldre problemàtiques diverses en els àmbits familiars, els

ajuntaments i els propis centres.

Paral·lelament a la intervenció social, la demanda d’educació especial dels SPE provoca que aquests professionals hagen de realitzar un ampli ventall d’informes sobre beques, menjadors, educació especial, dictàmens d’escolarització, sancions, maltractaments, jutjats, fiscalia i un llarg etcètera. Els treballadors i treballadores socials també participen en l’eradicació de l’absentisme

escolar, l’assessorament de les tutories, la informació sobre els recursos sòcio-educatius i les situacions específiques sociofamiliars amb incidència en la vida escolar.

La realització d’aquestes i d’altres tasques fan imprescindible un estudi de necessitats que aborde de manera rigorosa una negociació de ràtios adequades i un increment considerable de les plantilles de treballadors socials.

Educació déu des de 2002 el complement dels mestres amb dedicació parcial a Secundària ALL-I-OLI El professorat que té assignada una dedicació parcial en el primer cicle d’ESO no ha percebut des de setembre de 2002 la part proporcional que li correspon per aquest tre-

ball, segons preveu un Decret del Govern Valencià publicat al DOGV el 16 de maig de 2003. En aquest sentit, Conselleria no ha donat encara cap instrucció a les D i reccions Te rritorials per-

què regulen el procediment de pagament. El Sindicat té a disposició de les persones afectades un model de reclamació per tal que l’Administració faça efectiu aquest deute.

MANOLO CABANILLAS

El Sindicat acusa González Pons de paralitzar la negociació

La pressió sindical ha de respondre a l’incompliment del conseller de la negociació El calendari de negociació pactat per al primer trimestre del curs 2003-2004 no s'ha complit. Algunes sessions es van desconvocar sense que es fixara una nova data per a reunir-se. Per altra part, en alguns temes es va acordar crear comissions de treball per negociar, uns grups que encara no s'han constituït.

ALL-I-OLI Gràcies a la pressió del professorat de Secundària i dels sindicats, s’ha resolt satisfactòriament l’adscripció del professorat de Secundària, un procés realitzat durant el passat trimestre. També s’han convocat els concursos de trasllats dels Cossos de Mestres i de Secundària. Només dos comissions de treball s’han reunit fins ara, les de Formació del Professorat i Salut Laboral.

Queden per negociar aspectes importants, com retribucions, condicions de treball, pacte d’interinatge, Educació Infantil, Serveis Psicopedagògics Escolars, Formació de Persones Adultes, construccions escolars o adscripció de les Escoles Superiors de Disseny, entre d’altres.

La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha deixat passar un trimestre sense donar resposta a la situació de l’ensenyament valencià. Les nombroses declaracions públiques del conseller González Pons i d’altres alts càrrecs del seu departament han estat incapaces de fer front als problemes i s’han quedat només en un exercici de propaganda.

L’ensenyament i el professorat al País Valencià exigeixen una altra política educativa i de per sonal, una política activa en defensa del sistema públic i de millora de les condicions de treball dels treballadors i treballadores. Ara, les reivindicacions s’han de traduir en exigències, per a la qual cosa cal recórrer a totes les mesures de pressió.

El Sindicat vol estudiar aspectes exclosos fins ara de la Mesa

Dens calendari de negociacions amb l’Administració educativa per abordar els temes pendents ALL-I-OLI La Mesa Sectorial d’Educació del 21 de gener ha acordat un calendari de negociació que estudiarà els temes següents: normativa de l’elecció de direccions de centres (27 de gener); Concurs de Trasllats de Secundària i, possiblement, Ordre de Necessitats Educatives Especials de Secundària (29 de gener); SPE (accés al Cos de Secundària) i adscripció de professorat d'Escoles d’Art i Disseny (3 de febrer); comissió sectorial de Salut Laboral (4 de febrer); oferta pública d’ocupació docent per a 2004 (5 i 10 de febrer); adscripció de mestres al primer cicle d’ESO dels IES (12 i 17 de febrer); decrets de currículums (19 de febrer); establiment d’un nou calendari (27 de febrer).

Entre els temes pendents que s’hauran d’abordar a partir de març cal destacar els permisos sindicals, les construccions, l’arranjament escolar de Secundària i l’Educació Infantil.

El Sindicat ha proposat a Conselleria la negociació, abans de l’acabament de l’any, d’altres aspectes com ara les retribucions del professorat, el pacte d’estabilitat del professorat interí, el desplegament de la LOCE, la Formació de Persones Adultes, la catalogació lingüística dels llocs de treball de Secundària, els perfils dels IES, la Inspecció Educativa, el Pla de Formació del Professorat i el Decret de CEFIRES, els Conservatoris de Música, les Escoles d’Idiomes, els SPE, la Salut Laboral. També cal estudiar l’increment de la partida dedicada als projectes de Compensació Educativa i de les despeses de funcionament dels centres públics, els permisos i drets sindicals, i la situació jurídica dels permanents. A més a més, també s’hauran de tractar tots els temes relacionats amb la planificació de 2004-2005, com els actes d’adjudicació de places i les instruccions d’inici de curs.

ENSENYAMENT

Febrer 2004

PÚBLIC

All-i-oli 177

Mentre creix el nombre d’alumnes necessitats, la Conselleria d’Educació redueix més les subvencions El Pla d’Actuacions per la Qualitat del Sistema Educatiu fa aigües

Les escoles de Compensatòria no han rebut encara les ajudes de 2002/03 ALL-I-OLI La Conselleria d'Educació no ha lliurat encara la totalitat de les dotacions econòmiques corresponents al curs 2002/03 per activitats d'Acció Compensatòria, després que STEPV-Iv ho denunciara en novembre. Conselleria va admetre la irregularitat i va asssegurar que el problema es solucionaria ràpidament.

Contràriament, els centres afectats han acumulat un nou quadrimestre sense rebre cap assignació econòmica que els permeta fer front a les despeses.

Els principals afectats pel retard són els centres d'acció educativa singular (CAES), que escolaritzen l’alumnat immigrant, les minories ètniques i la població socialment més desfavorida.

L’impagament també afecta els col.legis rurals agrupats (CRA), uns centres ubicats en pobles xicotets i que necessiten adoptar iniciatives de compensació educativa per raons de aïllament geogràfic i dispersió, entre altres.

Els darrers anys han experimentat un increment significatiu de la matrícula d'alumnat immigrant, una població escolar que sol presentar problemes d'adaptació i amb necessitats educatives importants. Mentre és creixent el nombre de centres que elaboren projectes que contemplen la nova realitat, les subvencions de l’Administració es mantenen en xifres desfasades i sempre arriben tard, una situació que amenaça amb paralitzar les iniciatives d'innovació educativa aprovades per la comunitat educativa.

Què passa amb el PAQSE?

ARXIU

Reducció pressupostària Una comparació del volum d’aquestes ajudes corresponents al 2002/03 i l’actual, segons recullen les convocatòries publicades al DOGV, permet concloure que les dotacions econòmiques es troben congelades en uns 700.000 euros anuals.

Mentrestant, el total de centres que compleixen els requisits per a obtindre-les i han sol·licitat les subvencions ha augmentat de forma espectacular. Els 271 centres de 2002 han passat a 446 en 2003, un creixement que evidencia encara més el desfasament i el retall pressupostari que pateixen.

D’altra banda, s’ha produït un increment considerable de les plantilles de professorat de suport destinat en aquests programes (d’una mitjana de 0’39 docents per centre en 2002 fins al 0’49 en el curs següent), però el volum de centres implicats hauria d’anar acompanyat de mesures de suport de Conselleria a través de dotacions econòmiques suficients per fer front a les noves necessitats. Si, segons els càlculs del Sindicat, la quantitat mitjana a percebre per centre en 2002 era de 2.137 euros, la xifra s’ha reduït ostensiblement en 2003, fins quedar en 1.209 euros.

Cada any són més els municipis que presenten un projecte comú per a dur endavant aquesta problemàtica, implicant-se Ajuntament i a vegades centres privats, però el retard en el lliurament de les quantitats fa que les activitats no es poguen realitzar de forma correcta, perquè quan parlem de diners del curs passat, parlem de empreses que no poden cobrar, activitats que no es poden realitzar i favors que s’han de demanar per part dels equips directius per a poder realitzar excursions, compres de materials, activitats, etc.

Diferències d’entre 111 i 125 euros entre els ensenyants valencians i els d’altres comunitats autònomes

La Conselleria d’Educació complirà el compromís d’equiparació salarial en la nòmina de febrer L’acord d’equiparació salarial del complement específic subscrit en 1999 per tots els sindicats i la Generalitat ha representat un increment superior als 100 euros, equivalents a unes 18.000 pessetes, en el complement específic del conjunt del professorat valencià. A més, ALL-I-OLI La proposta que el Sindicat va presentar en l’última reunió amb el conseller contemplava el pagament immediat dels 25 euros mensuals i el compromís d’actualitzar el complement específic en els dos pròxims anys. Aquesta proposta es fonamenta en la desviació del complement específic d’altres comunitats autònomes en relació al País Valencià. Si mirem a Catalunya, per exemple, la discriminació és sensible: en setembre de 2003 la diferència mensual del complement específic del professorat de Catalunya respecte al del País

l’acord preveia la seua revisió en el tercer trimestre de 2002, una actualització que els sindicats van estimar en uns 25 euros mensuals. En novembre de 2002 els representants del professorat van traslladar l’oferta a la Conselleria, que des d’aleshores anava dilatant la negociació. El

Valencià era de 111 euros per al Cos de Mestres, de 118 per al Professorat Tècnic d’FP, de 121 euros per al Cos de Secundària i de 115 euros per al Cos de Catedràtics. STEPV-Iv proposa equiparar-se en dos anys al professorat de Catalunya, el que representa un augment global de 125 euros mensuals, incloent-hi l’actualització dels 25 euros inicials.

Millores salarials per a tots Per la seua banda, l’Administració planteja que està oberta a iniciar la negociació, després de desbloquejar la negociació

mateix conseller González Pons es va comprometre el passat 21 de gener a desbloquejar-la en només 15 dies. En una nova reunió el dia 4 de febrer ha anunciat que aquesta quantitat se cobrarà en la nòmina de febrer amb caràcter retroactiu desde l’1 de gener de 2004.

dels 25 euros. El Sindicat ja ha manifestat que accepta el repte, però que exigirà immediatament la revisió del complement específic per aconseguir l’equiparació amb la resta de comunitats autònomes amb un sistema retributiu similar al valencià.

En qualsevol cas, el Sindicat ha advertit que no acceptarà que les retribucions del professorat continuen fragmentant-se i estratificant-se, segons les tasques o els llocs de treball, una pretensió que l’Administració comparteix amb alguns sindicats. En aquest sentit, és destacable que determinades organitzacions guarden silenci sobre

l’augment del complement específic o els increments anuals, al temps que insisteixen repetidament en que s’abonen determinades tasques i funcions. Aquesta política salarial podria permetre que es prioritzara el pagament, per exemple, de les tutories, que afecten a una part de la plantilla, i no s’augmentaren les retribucions del conjunt de més de 43.000 docents valencians. Per tot això, el Sindicat seguirà defensant un augment generalitzat per a tot el professorat i s’hi oposarà a les millores salarials que s’apliquen de manera restringida a determinats sectors.

Del document que conté el Pla d’Actuacions per la Qualitat del Sistema Educatiu (PAQSE), presentat pel mateix conseller González Pons, el primer que crida l’atenció és l’escassa concreció d’un marc d’intervencions que pretén constituir-se en el vademè cum educatiu per a l’actual legislatura. De la seua lectura es desprén immediatament que el document no és més que l’esbós del programa electoral del Partit Popular.

Per què un esbós? Quasi tot el PAQSE és una declaració d’intencions mancades de concrecions en els recursos, en la temporalització, en els pro g r a m e s , etc. Per què del Part i t Popular? Quasi tot el PAQSE és una declaració d’intencions del Govern Valencià en matèria educativa per a la legislatura 2003-2007. Vegem-ho: fomentar la competitivitat entre centres, entre alumnat, entre pro f e s s o r a t ; obviar –o, en el millor dels casos, maquillar– els greus p roblemes de l’ensenyament, com l’atenció als nouvinguts, a la integració, a l’Educació Especial, etc.; amagar els temes candents de la comunitat educativa, com ara la regulació d’un marc que articule una nova concepció de la jorn a d a escolar, o regular el funcionament dels centres de 0-3 anys, especialment els cent res adscrits a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport.

El Pla neix del no res. És com si el sistema educatiu valencià s’acabés de gestar, ja que el document no argumenta les seues propostes sobre els estudis i valoracions de les iniciatives que es fan o s’han fet en els últims cursos.

Qualsevol Pla d’Actuacions rigorós re q u e r i r i a acompanyar-se d’un informe exhaustiu de les actuacions realitzades en els darrers anys, amb una avaluació completa que permetera extraure conclusions precises sobre les necessitats del sistema i les seues possibles solucions.

D’altra banda, finalitzat l’ex e rcici pressupostari de 2003, als Pressupostos de la Generalitat per a 2004 no s’ha contemplat el PAQSE. Més informació i anàlisi detallada del PAQSE en: www.intersindical.org/stepv.

7

8

ENSENYAMENT

All-i-oli 177

PÚBLIC

Febrer 2004

Conselleria accepta ara la convocatòria d’un torn especial

Convocades oposicions per als mestres psicopedagogs dels SPE En la Mesa Sectorial celebrada el dia 3 de febrer s'ha arribat a l'acord unànime per part de sindicats i Administració per a que es convoque l'oposició que la Llei 24/2001, del 27 de desembre, publicada al BOE el dia 31-122001, especifica que es pot convocar per part de les comunitats autònomes un únic torn especial, i que fa referència a l'accés al Cos de Secundària dels/les mestres que ocupen plaça de psicopedagogs/gues als Serveis Psicopedagògigs Escolars.

La data de realització de les proves està per determinar, així com en què consistirà la prova

oral.

El model a aplicar és l'especificat a l'esborrany del Reglament d'Ingrés, Accés i Adquisició de noves especialitats a què es refereix la Llei de la Qualitat, que en el seu Títol IV regula l'accés dels funcionaris docents al curs superior.

El Sindicat valora positivament aquest acord entre la Conselleria i tots els sindicats que composen la Mesa Sectorial, doncs contribuirà a solucionar una situació de provisionalitat, que donarà peu per a tractar posteriorment tota la problemàtica que afecta a les plantilles dels SPE.

ARXIU

Millorar les condicions laborals del professorat interí El Sindicat ha proposat la millora de l’acord de professorat interí de l’any 1993. La posició de l’STEPV-Iv planteja equiparar les condicions laborals i econòmiques a les del funcionariat de carrera i garantir l’estabilitat laboral del col·lectiu. Les negociacions relatives al Reial Decret sobre ingrés a la Funció Pública i de l’oferta d’ocupació pública docent de 2004 no han d’impedir la negociació d’altres aspectes, com les condicions de treball, una reivindicació laboral igualment justa. La plataforma del Sindicat en aquest capítol es concreta en diversos aspectes que han estat presentats a l’Administració educativa per millorar l’Acord del professorat interí signat el 1993.

El Sindicat no comparteix l’obstinació de l’Administració per mantindre un text que tothom reclama que cal millorar. No es pot entendre que altres sindicats, que signen acords d’estabilitat a d’altres comunitats autònomes, es neguen a avançar en eixa línia al País Valencià.

Estabilitat laboral La Conselleria de Cultura, Educació i Esport s’ha de comprometre a que el professorat interí treballe cada any el mateix temps, com a mínim, que el curs anterior.

D’aquesta forma s’avança cap a l’estabilitat laboral.

Percepció de sexennis i triennis Respecte del primer punt, cal modificar el decret i l’acord de sexennis signat per la resta de sindicats.

Permisos, llicències, excedències i permutes En les mateixes condicions que el funcionariat de carrera.

Actes d’adjudicació presencials Manteniment del model vigent.

Restricció de província Tot el col.lectiu tindrà la possibilitat de restricció de província per a la petició de vacants. A més a més, es demana l’establiment d’àmbits territorials inferiors a la província –zones o comarques– per les substitucions.

Paga extra d’estiu Aplicable al professorat que treballe 165 dies.

Pla de formació en valencià Per al professorat interí que no té la titulació.

Plans de formació Accés als plans de l’Administració valenciana.

Per altra part, l’oferta d’ocupació pública docent de 2004 es negociarà els dies 5 i 10 de febrer. La proposta inicial de l’Administració es tradueix en: Cos de Mestres, 1.100 places (totes les especialitats, a excepció de Primària); Cos de Professorat de Secundària, 700 places (totes les especialitats); Cos de Professorat Tècnic de Formació Professional, 75 places (de la major part de les especialitats); Escoles Oficials d’Idiomes, 12 places (Alemany, Anglés i Valencià); Conservatoris de Música, 59 places; Escoles de Dansa, 15 places. Com és sabut, el Sindicat considera que qualsevol oferta ha d’estar condicionada a la continuïtat en el treball del conjunt del professorat interí.

STEs-I plantejarà al nou Govern la retirada del Reial Decret

El Ministeri d’Educació impedeix l’accés diferenciat del professorat interí

l’Allioli, sempre amb tu

La negociació del nou Reial Decret sobre ingrés, accessos i adquisició de noves especialitats dels cossos docents s’ha tancat en la Mesa Sectorial d’Educació del Ministeri d’Educació sense acord, i cap sindicat li ha donat suport.

La Condeferació d’STEsIntersindical ha presentat

unes propostes per a possibilitar l’accés del professorat interí a la condició de funcionari de carrera, que han estat rebutjades pel Ministeri. El document, que ara es troba en el Consell Escolar de l’Estat per al seu dictamen, es trametrà a la Diputació Permanent de les Corts i es publicarà al

Boletín Oficial del Estado.

El Sindicat, que continua oposant-se al projecte ministerial, plantejarà al Govern eixit de les eleccions del 14 de març la derogació de la mesura ministerial i l’obertura de noves negociacions per a possibilitar un accés diferenciat per al professorat interí.

ENTREVISTA

Febrer 2004

All-i-oli 177

9

Guillermo Armengol m e s t re i sindicalista

El valor de l’assemblea Exceptuant uns breus parèntesis que va dedicar a tasques sindicals, Guillermo Armengol (Alacant, 1940) ha exercit la docència des de 1961, primer a l’Escola del Patronat de La Ciudad de los

Muchachos i des de fa 26 anys al col·legi públic Juan Bautista Llorca, a Alacant. La seua participació en la primera Coordinadora de Mestres i tota la seua trajectòria militant –ex-membre del

Secretariat Nacional de l’STEPV i del Secretariat Confederal de l’antiga Unión Confederal de STE, la UCSTE– han anat sempre associades a la defensa del sindicalisme autònom i assembleari.

RAFA MIRALLES -¿Té vigència l’assemblea com a model bàsic d’organització?

-Jo sempre he distingit entre l’assemblearisme i el sindicalisme. L’assemblea no ha d’estar necessàriament per damunt de tot, encara que, en moments de mobilització, és una eina central per a prendre decisions. Ara bé, el nostre és un sindicat assembleari, amb una organització que tria democràticament els seus representants i els seus òrgans de direcció. En aquest sentit, la presa de decisions es realitza amb una àmplia participació i, sempre que és possible, hi intervé el cent per cent de les persones afectades per una determinada situació.

que em traslladen qualsevol observació en aquest sentit si veuen que fluixege. Però, passe el que passe, crec que el curs que ve serà l’últim.

Alguns em diuen que no em jubile perquè creuen que m’integraré en una ONG i hi seguiré treballant amb la mateixa intensitat que ara dedique a l’escola.

-¿Entens que l’escola és una espècie d’ONG? -Quan alguna volta explique que l’escola és la meua ONG, vull dir que li dedique tot el temps que tinc, i a voltes també el que no tinc. Amb tot el carinyo del món, solc explicar als meus companys que a voltes equivoquem la p rofessió. Sense caure en corporativismes, crec que la nostra és una de les professions més dignes, però és també molt difícil. Potser caldria fer una catarsi de l’ofici d’ensenyar, on, a diferència d’altres treballs, has de renunciar a moltes coses per a estar al costat de la gent.

-Se sol dir que la gent a penes participa i per això ja no té sentit fer assemblees.

-Aquest raonament és incorrecte, perquè la participació ha retrocedit en tots els àmbits. L’assemblea no pot desaparéixer perquè no hi haja tanta participació com abans. ¿Qui decideix el nombre mínim d’assistents per a validar una assemblea? Segurament, amb una o dues persones no n’hi hauria prou, però a partir de tres potser sí.

L’única condició que s’ha d’exigir és que el sindicat done totes les garanties en una convocatòria d’assemblea per a que participe tota la gent afectada per un problema.

Entre que una persona en solitari prenga una decisió o que la prenga sabent que ha donat l’oportunitat de que participen els afectats, hi ha una diferència qualitativa. El que no s’hi val és convocar assemblees consultives, sense poder de decisió.

-¿Com comences la teua activitat sindical?

-Va ser en 1977, després d’estar tres anys excedent, quan gràcies a la meua germana Glòria –mestra, com mon pare i dos més dels meus quatre germans– contacte amb el moviment Freinet i amb la coordinadora de mestres que aleshores començava a gestarse, abans de constituir-se el Sindicat.

-¿Quins eren els temes que us preocupaven?

-Parlàvem de sindicalisme assembleari i de renovació pedagògica. El nivell de compromís dels companys era molt alt, tenien molta experiència i estaven molt preparats. Hi havia reunions on s’ajuntàvem fins a vuitanta persones de totes les comar-

Guillermo Armengol. / J. BOLUDA

ques i de distintes sensibilitats polítiques. Sentia admiració per la gent que li dedicava tantes hores a treballar després d’eixir de l’escola. Per a mi va ser un moment clau.

Mai he aprés tant com en aquella etapa de gestació del Sindicat.

-El sindicalisme autònom i assembleari, ¿té plena vigència?

-L’STEPV-Iv és la ferramenta més poderosa de què disposem els treballadors de l’ensenyament en els últims 25 anys, m’atreviria a dir que és necessària per al conjunt de la classe treballadora. Sempre podrem perfeccionar els mètodes i el sistema organitzatiu, però les nostres senyals d’identitat segueixen sent tan vàlides com sempre. Aquesta organització sempre ha donat

la màxima llibertat a la seua afiliació, per això hi ha tanta heterodòxia, que és també un patrimoni de tot el Sindicat.

-¿Per què no et vas afiliar en el seu moment a una altra organització?

-Els meus contactes inicials els vaig establir amb la gent de la Coordinadora de Mestres, i aquella experiència em va resultar personalment molt enriquidora, pels valors i per l’ambient que es respirava. Jo m’hi trobava molt a gust i el que féiem s’acostava molt al meu model ideal d’organització.

-¿És traslladable l’assemblearisme al treball en l’escola?

-El binomi sindicalisme-pedagogia és indissociable per a l’STEPV, i nosaltres sempre

hem tingut una sensibilitat especial cap als temes pedagògics. De fet, els sindicalistes més reconeguts també estan implicats a fons en la renovació educativa. Alguns procurem, a més, que el funcionament de l’escola siga el més assembleari possible i que en els consells escolars els mestres defensen el mateix que s’ha acordat en el claustre.

-L’any que ve faràs 65 anys. ¿Tens ganes de jubilar-te?

-És difícil contestar. Diria que sí, però no estic massa segur.

Si he de ser franc, he de reconéixer que no tinc ganes de deixar l’escola. L’altre dia vaig comentar en el Consell Escolar que si arriba el dia que la faena em desborda m’ho deixaré de seguida. També he demanat als meus companys

-¿A què has hagut de renunciar?

-A una suposada dignitat, p e rduda en sentir-me ofés per determinats comentaris de l’alumnat o de les famílies. Els mestres hem d’estar preparats per a e n f ro n t a r-nos amb moltes situacions difícils i no podem entrar en el joc de la provocació contínua. Hauríem d’estar previnguts i saber encaixar els colps inherents a aquesta professió, però això no és fàcil d’assumir.

Però tampoc no cal ser victimista: no conec cap treball millor que el de mestre per a materialitzar un compromís públic. En aquest sentit, em sent molt afortunat i feliç de fer el que faig.

-Amb més de quaranta anys dedicat a ensenyar, ¿com veus les generacions joves que s’incorporen a la tasca d’ensenyar?

-És arriscat establir comparacions. No és cert que cualquier tiempo pasado fue mejor. Veig que, en general, els mestres més joves ho fan bé, professionalment parlant, encara que sembla que la joventut no comporta necessàriament compromís ni sacrifici. N’hi ha gent major que segueix igual de motivada que fa trenta anys i d’altres que no. No veig que els joves, pel fet de ser-ho, siguen pitjors que els d’abans, però és cert que manifesten un cert conformisme, que tampoc no és exclusiu d’ells, i que no reaccionen prou davant dels conflictes.

10

UNIVERSITAT

All-i-oli 177

Febrer 2004

Eleccions a rector de la UPV

Per la democratització de la Universitat Politècnica de València

J ARXIU

El rector de la Universitat de València incompleix el seu compromís

El Sindicat promou noves iniciatives per l’homologació del PAS Després d’entregar vora 1.000 signatures i de concentrar-se davant de l’edifici del Rectorat en demanda de l´homologació del PAS de la Universitat de València-Estudi General (UVEG) amb la resta d’universitats públiques La iniciativa conjunta de CGT i STEPV-IV ha permés la celebració d’un total de 26 assemblees que han estudiat la situació i les noves mesures de pressió en defensa de l’homo-

valencianes, STEPV-Iv i CGT van aconseguir que la reivindicació fóra abordada en la Mesa Negociadora, que finalment va refusar la proposta amb els vots favorables de la institució i dels sindicats CCOO i UGT.

logació del PAS. La secció sindical de l’STEPV es manifesta amb rotunditat: “No podem acceptar que la progressista Universitat de València siga la que pitjor retribueix el seus

treballadors”. Les aseemblees decidiran si es convoquen tancaments, concentracions al Rectorat tots els dijous, vagues parcials, entre altres mesures.

Crònica d’un incompliment 1. Què va dir el rector en el seu discurs d’investidura?

“Hem d'aconseguir, en fi, que el nostre personal, docent i no docent, tinga unes retribucions dignes i equiparables al personal de les restants universitats i de l'administració pública”.

2. La proposta del rector quedà recollida en un Acord.

El document el van signar tots els sindicats en juny de 2002.

El punt 3 de l’Acord deia: “Compromís en ferm que les pròximes negociacions aniran encaminades a homologar la plantilla i la classificaicó dels llocs de treball amb la resta de les universitats de la comunictat Valenciana, prioritzant aquells grups que presenten més desajusts.”.

El punt 5 del mateix Acord puntualitzava: “Encarregar a una comissió tècnica, formada per un representant de cada secció i altre de la institució l’elaboració immediata d’un calendari de negociació que permeta, durant els quatre propers anys, l’aplicació dels

punts 3 i 4 d’aquest acord, així com altres pendents de negociació, incloent les condicions de treball del PAS.”.

El punt 4, referit a la promoció dels auxiliars administratius a administratius, s’està complint.

3. Per què no s’aplica l’Acord de juny de 2002?

En la Mesa Negociadora del 28 de juliol, la Institució, CCOO i UGT signen el document “Marc de negociació.

Acord social 2003/2005” que no condueix a l’homologació i obri la productivitat “a la carta”, entre d’altres perles. A més, exclou de la negociació els sindicats no signants.

4. Què passa amb l’Acord de juny de 2002?

El 25 de novembre de 2003, la secretària de la Universitat emetia un certificat en el que quedava patent que “(l’Acord) no s’ha derogat per cap altre posterior”. Per tant, continua en vigor.

5. Mesa Negociadora de 16 de desembre de 2003.

Els sindicats STEPV-IV i CGT, amb el suport de 948

signatures de companys i companyes del PAS, sol·liciten la retirada del document “Marc de negociació. Acord Social 2003-2005” i reprendre el desenvolupament de l’Acord de 21 de juny de 2002.

La Institució, CCOO i UGT voten en contra.

6. Consell de Govern de 19 de desembre de 2003.

L’informe del rector “oblida” les 948 signatures i les concentracions del PAS. A la pregunta que se li formula: “¿Què passa amb el PAS?”, contesta que “està en vies de solució”. Algú ha vist les solucions? Nosaltres, no.

7. Discriminació del PAS de la Universitat de València.

La majoria de les categories de la UVEG estan per davall de totes les universitats públiques valencianes, excepte algunes categories (com els caps de Servei), que estan per damunt de la universitat millor pagada (Alacant).

Qui és responsable? Què anem a fer? En les assembles ho decidirem.

a vam dir en les eleccions sindicals de 2002 que: La nostra Universitat pre s e n t a símptomes inequívocs de dèficit democràtic i, conform e passa el temps, cada cop són més visibles i clars: 1 . - C à rrecs unipersonals ad e t e rn u m L’existència de moltes persones que s'han especialitzat en l’exercici de càrrecs que, en molts casos, entenen la Universitat com el seu "cortijo", prenent decisions sense els informes obligatoris d'altres òrg a n s (Consell de Departaments...) i afavorint descaradament a aquells que li són fidels o pertanyen a la "casta".

2.-Falta de transparència en els processos de decisió Es prenen acords i es voten moltes vegades sense ni tan sols donar una mínima justificació. Normalment, només la casta participa en el pro c é s .

3.-Falta de transparència en la distribució del pre s s u p o s t Les decisions estan pre s e s abans i pràcticament no existeix la possibilitat d'un judici crític ni de conèixer la destinació real de fons ni de fer el seu seguiment.

4.-Sistema "orgànic" de re p re s e n t a c i ó Que es tradueix en una "democràcia" a l'estil de la que existia en temps del dictador Franco (definida com a "democràcia orgànica"). Tal i com s'ha comprovat en el nou C l a u s t re, consisteix en que la casta de poder té capacitat per a designar re p re s e n t a n t s , de tal manera que els òrg a n s de re p resentació estaran sesgats i resultaran poc re p re s e ntatius de la comunitat universitària re a l .

5.-Clientelisme com a norm a El sistema de casta es manté per la seua capacitat d'afavorir directament a persones a canvi del seu recolzament en les votacions. Les passades eleccions a rector van ser un exemple escandalós de pre ssió personal sobre el cos electoral i una realitat tapada però coneguda per tots. Encara pitj o r, massa sovint acceptada com a normal per una part de la comunitat universitària.

6.-Poders fàctics no institucionals C o n c retament, ja fa temps que està funcionant sense cap c o b e rtura legal el Consell de D i rectors de Departament. Les seues decisions es porten a la Junta de Govern, actual Consell de Govern, i molt sovint són directament o tàcita assumides perquè votar en contra és votar contra el Consell de Directors de D e p a rtament. Així, aquest consell s'ha convertit, de fet, en un poder en l'ombra.

Aquesta situació s'ha agre u j a t deprés de l'aprovació dels ja

vigents estatuts, derivant de manera clara cap a una situació de despotisme.

Per això, STEPV considera: Que en cap cas la candidatura encapçalada per Justo Nieto pot portar endavant el pro c é s re n o v a d o r, democratitzador i de transparència que la nostra Universitat necessita, ja que ell és directament re s p o n s a b l e de justament el procés contrari. La prova més evident es c o n c reta en els Estatuts per ell p romoguts.

En h t t p : / / t t t . u p v . e s / ~ s t e p v m o s t rem un quadre comparatiu amb altres universitats de l'Estat, on es pot compro v a r que la nostra Universitat llueix el lamentable honor de ser la menys democràtica de l'Estat.

Demanem als candidats que duguen a terme un pro c é s re n o v a d o r, que significa: 1. Limitació de períodes per al desenvolupament de c à rrecs unipersonals Més concretament, limitació de mandats a dos períodes consecutius.

2. Dació de comptes del re ctor i tots els càrrecs unipersonals Més concretament, el re c t o r deu fer dació de comptes anual al Claustre per explicar la seua gestió.

3. Eliminació dels membre s nats en el Claustre És una condició impre s c i n d ible per garantir la re p re s e n t ativitat dels òrgans col·legiats o de re p re s e n t a c i ó .

4. Iniciar un procés de re v i s i ó dels estatuts per tal de consolidar els canvis 5. Oficina d'investigació i assistència tècnica al serv e i dels moviments socials Amb la finalitat de finançar investigacions i convenis d'assistència tècnica sota demanda dels moviments socials. La Universitat pagarà les despeses que no siguen de personal, i el personal i professors que voluntàriament part i c i p e n a p o rtaran el seu temps de dedicació.

6. Compromís amb la nostra llengua El valencià com a llengua oficial de la nostra Universitat i p romoció del valencià sense afectar els drets d'utilització del castellà.

7. Mesa única negociadora PDI i PA S L'aparició de la figura del professor contractat laboral exigeix de l’existència d'aquesta mesa, per evitar agravis comparatius entre els difere n t s sectors de treballadors de la Universitat.

8. Cessament de l'actual g e rent Per l'exclusió de la nostra secció sindical en totes les negociacions re f e rents al PAS.

ENSENYAMENT

Febrer 2004

PRIVAT

All-i-oli 177

11

La nova llei de l’IRPF s’haurà d’aprovar després del 14 de març

Les places dels fills del personal estaran exemptes de la retribució en espècie L'article 77 del conveni de centres d'Ensenyament Privat sense cap nivell concertat o subvencionat contempla com millora social la gratuitat de l'ensenyament per a les filles i els fills del personal afectat per aquest conveni. L'Estatut dels Treballadors ho considera (article 26) com salari en espècie. Les rendes per aquest concepte estan regulades per Llei 40/1998 de l'IRPF en els articles 43 i 44.

ARXIU

Podrien desaparèixer les entitats responsables de l'acolliment familiar

Benestar Social provoca la pèrdua de llocs de treball en l’àmbit del conveni d’atenció al menor La ineficàcia en la gestió de la Conselleria de Benestar Social per no respectar el I Conveni col·lectiu per a empreses d'atenció especialitzada en l'àmbit de la família, la infància i la joventut ha provocat la pèrdua de llocs de treball a alguns professionals que prestaven els seus serALL-I-OLI El 31 de desembre de 2003, la Direcció General de Família, Menors i Adopcions publicava un plec de condicions subjecte a contracte administratiu que abocava a la inviabilitat tècnica dels programes d'acolliment familiar prestats per determinades entitats. La inviabilitat tècnica ve determinada perquè els mòduls que destina la Conselleria de Benestar Social als programes d'acolliment no respecten les taules salarials del conveni, una situació que ja s’havia produït en 2003 i que va provocar l’aprovació d'una partida extraordinària per poder finalitzar l’exer-

veis en aquest àmbit. La Conselleria també és responsable de l’eventual desaparició de les entitats que fins ara desenvolupaven els programes d'acolliment familiar. Això ha deixat sense assis tència temporal a famílies acollidores o en procés d'acolliment.

cici. De fet, la majoria d'entitats que prestaven aquests serveis no sol·licitaran enguany la continuïtat dels programes.

La decisió de l’Administració provocarà que les entitats que fins ara duien a terme aquest servei renuncien als programes.

Les entitats s’oposen a infravalorar salarialment els treballadors i treballadores. La nova situació permetrà la introducció en el sector d’altres empreses dispostes a no acomplir el conveni. D’aquesta manera, el conflicte es desviarà als professionals, vulnerant la qualitat dels serveis que els menors es merei-

xen. Tot plegat, es trencarà un dels objectius fonamentals del conveni, com és la professionalització i dignificació del sector.

STEPV-Iv, que ha denunciat la situació, exigeix a la Conselleria de Benestar Social el replantejament del model de finançament utilitzat fins ara per evitar la inestabilitat laboral dels professionals del sector. El Sindicat també demana la constitució d'una mesa integrada pels sindicats representatius, la patronal i l'Administració, i la dotació pressupostària suficient per tal que les entitats apliquen íntegrament el conveni.

ALL-I-OLI Aquesta última disposició legal obliga les empreses a realitzar l'ingrés a compte en el Tresor en relació amb aquesta retribució i eleva la retenció a compte de l'IRPF de la part que les i els treballadors reben en diners, la qual cosa es tradueix en una disminució dels ingre s s o s nets i un augment de la base imposable i del gravamen en la declaració de la renda. El Govern espanyol, que estudia ara un avantprojecte de nova Llei de l'IRPF, ha impulsat algunes iniciatives en aquest tema. En desembre, el Senat aprovava una esmena per tal que “la prestació del

servei d'Educació Preescolar, Infantil, Primària, Secundària Obligatòria, Batxillerat i F o rmació Professional per centres educatius autoritzats, als fills d'empleats” no tinguen la consideració de rendiment del treball en espècie . D'aquesta manera s'aconseguiria l'exempció com a retribució en espècie de les places dels fills dels treballadors i treballadores dels centres privats.

La nova llei de l'IRPF es troba pendent de l’aprovació del Congrés dels Diputats que es constituirà després de les pròximes eleccions generals del 14 de març.

Monogràfic de la Plataforma reivindicativa del V Conveni d’ensenyament concertat

La millora de les plantilles d’Infantil es trasllada a Hisenda

Ensenyament proposa negociar globalment els temes pendents del sector concertat En l’última comissió de seguiment del Conveni d’Ensenyament Concertat, el director general d'Ensenyament ha proposat als sindicats i a les patronals un canvi de plantejament en les negociacions. La proposta consisteix en formalitzar una ALL-I-OLI El canvi en les negociacions pot retardar les millores del sector, perquè la manca de consens en aquest punt podria bloquejar l'aplicació dels altres. Malgrat tot, les organitzacions sindicals estimen que cal tancar en juny el paquet global de reivindicacions per poder ser aplicat a partir de setembre.

Plantilles d’Infantil La comissió de seguiment va reprendre les negociacions sobre les plantilles d'Infantil i es va acordar paralitzar-les fins la fina-

proposta global dels temes pendents (plantilles d’Infantil, reducció de la càrrega lectiva, despeses de funcionament, complement de formació, plantilles de Batxillerat, entre altres) amb l'objectiu que Hisenda conteste globalment a totes les qüestions.

lització de l’acord en l’ensenyament públic. Aquest acord queda supeditat a que l'Administració adjudique al sector concertat les mateixes plantilles d’Infantil que té el públic. El director general es va comprometre a traslladar a Hisenda la proposta consensuada i a respondre als sindicats en febrer, en una reunió que també abordarà la reducció de la càrrega lectiva. Les plantilles d’Infantil establertes en els centres públics són d’una professora addicional per a centres de fins a tres línies i de dos per als de quatre o més línies.

L'Administració ha avançat

que l'increment dels salaris per a 2004 s’ha fixat en un 2%, i que l'augment del 20% del complement de destí que en 2003 han percebut els docents del sector públic es reflectirà en la nòmina de concertada en una paga única.

Aquest increment representa 176'43 euros per als mestres d'Infantil, Primària i mestres del Primer Cicle d'ESO, i 217'27 euros per als llicenciats d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. El professorat també veurà reflectida una millora del 40% en el complement de destí, un increment previst també per als docents públics.

· Per la democratització dels centres d’ensenyament · Per la prevenció dels riscs laborals · Per la millora de les condicions laborals · Per la qualitat de l’educació El Sindicat ha editat un ALL-I-OLI monogràfic amb la plataforma reivindicativa del V Conveni de Concertada, elaborat a partir dels acords de les assemblees celebrades en els centres.

En febrer s’iniciarà una no va ronda d'assemblees als centres per a presentar el contingut del mono gràfic. Totes les persones interessades poden sol·licitar exemplars a les seus sindicals.

Més informació: Tel: 96 391 91 47 privada.stepv@intersindical.org

12

All-i-oli 177

POLITICA

EDUCATIVA

Febrer 2004

La Formació de les Persones Adultes segueix paralitzada

El neoliberalisme atempta contra l’educació de la ciutadania crítica

Els reptes de la Formació de les Persones Adultes, ara i ací Joan V. Pérez Albero

S

’està produint una adequació profunda de l’escola, en el sentit més ample de la paraula, a les exigències de l’economia capitalista, conseqüència de l’aplicació salvatge de les idees del catecisme neoliberal: afirmació de l’enriquiment i de l’èxit individual a través de la competitivitat; consum com a única via de satisfacció de les necessitats humanes o personals; mercantilització de les relacions personals; predomini dels valors urbans sobre altres formes culturals més ecològiques; “progrés” i desenvolupament tecnològic sense límits; supremacia de l’eficàcia, de l’excel·lència, sobre altres valors polítics, econòmics, socials o ideològics...

Una de les conseqüències més perverses de l’aplicació d’aquesta ideologia és que està desfent el ser humà, l’està transformant en cosa, l’està minimitzant, reduint a la seua mínima expressió. La idea fonamental és concedir la prioritat al desenvolupament de competències professionals i socials per a una millor adaptació dels treballadors i treballadores a l’evolució del mercat de treball. L’objectiu de la tecnocràcia dominant és que s’ha de formar capital humà, persones eficients i responsables en els seus oficis, amb capacitat de fer coses i d’adaptar-se contínuament a situacions canviants, amb capacitat de satisfer les seues necessitats de consum, persones aferrades al seu treball com a mitjà per a satisfer aquestes necessitats generades per la societat de consum on estan immerses, però alhora persones que no pensen, que no tinguen desitjos (excepte els de consumir), que no tinguen pensaments, que no tinguen somnis, que no protesten per

temor a perdre el seu treball, que no proposen alternatives al discurs dominant. És aquest subjecte sense voluntat el que es transforma en ciutadà ideal, el ciutadà que es conforma cada quatre anys en anar a votar, un ciutadà que de tant en tant ix al carrer a expressar la seua opinió sense importar-li massa si aquesta és escoltada pel poder dominant, una persona que creu que participa en les qüestions públiques limitant-se a escoltar en la butaca de sa casa davant del televisor,unes notícies —en el millor dels casos— que són sempre les mateixes, perquè estan controlades per les mateixes empreses. Es tracta d’un ciutadà disciplinat, responsable, que no vol crear-se problemes ni li’ls vol crear a ningú, que no participa en política ni en la vida sindical perquè no té sentit, perquè no troba joc d’idees, ni el busca. És un individu l’estratègia del qual es redueix simplement a la supervivència personal. S’ha produït el decantament de l’escola des de l’esfera ideològica-política a l’esfera econòmica.

En aquesta concepció neoliberal de l’escola s’està produint la desviació cap al món econòmic del principi pedagògic progressista d’aprendre a aprendre, d’aprenentatge al llarg de tota la vida. Tothom valora la importància que té per al creixement de les persones assolir una formació que les permeta descobrir la riquesa de les ciències, de les llengües, de la història, de la filosofia..., com a mitjà d’entendre el món i poder participar en la seua transformació cap a una societat més justa i equitativa.

Però la realitat no és aquesta. Ara es tracta de formar mà d’obra capaç d’adaptar-se,

com hem dit adés, als canvis tecnològics per a poder seguir sent productius. Es tracta de fer responsable el treballador o treballadora de l’actualització de les seues competències. Els resultats d’aquestes polítiques no són els esperats: assistim a una explosió quantitativa i qualitativa de la formació i alhora s’aprofundeix en les desigualtats socials a nivell local i planetari. La lòg ica economicista genera cada vegada més exclusió social.

Una de les conseqüències de l’expansió d’aquest discurs dominant és la manca de participació activa i efectiva de la ciutadania amb la consegüent minva dels valors democràtics: no hi pot haver democràcia real sense participació. La formació de les persones adultes, ara més que mai, no pot ser aliena a la tasca d’implementar la participació ciutadana. Malgrat les tendències governamentals que intenten desvirtuar-la, la Formació de les Persones Adultes (FPA) deu convertirse en l’espai col·lectiu generador de reflexió i de pensament crític, de superació de la societat atomitzada, de reconstrucció dels subjectes individuals, de potenciació de la capacitat de participació i autogestió....

Aquesta tasca no pot ser solament individual, sinó col·lectiva i grupal, ha d’implicar ensenyants, aprenents, agents socials... S’ha de començar a posar nom a les coses per poder aprendre a actuar davant d’elles. S’ha de començar a visualitzar els conflictes i els agents que els provoquen, s’ha de confluir amb la resta de processos antagonistes que es produeixen a nivell local o més global, s’han de generar resistències.

La tasca està servida, és hora de posar-nos a treballar.

Anunciades pressions per forçar el desplegament de la Llei de l’FPA La Llei de Formació de Persones Adultes fa nou anys que va ser aprovada per les Corts Valencianes, sense cap vot en contra. La Generalitat Valenciana, malgrat aquest ample consens parlamentari i social, no l'ha desplegada. La regulació de les plantilles dels centres i la seua provisió, una programació d'infrastructures, el desplegament dels programes previstos en la Llei, la transferència del professorat de la Diputació de València a la Generalitat, la signatura del Conveni General Multilateral, són alguns dels temes pendents de negociació.

ALL-I-OLI La Conselleria de Cultura, Educació i Esport ha comunicat que aprovarà en breu el decret de creació dels centres d’FPA i dels centres penitenciaris, i que obrirà la negociació de la resta de temes que són competència de la Mesa Sectorial d'Educació.

El Sindicat va presentar el curs passat una plataforma reivindicativa, però no va aconseguir l’obertura de la negociació, ni tampoc va conèixer les propostes de l'Administració.

Per aquests motius, STEPV-Iv desconfia de les declaracions

S’analitzarà la influència dels mitjans en la societat valenciana

La Universitat de València organitza unes jornades sobre mitjans de comunicació ALL-I-OLI Organitzades per la Càtedra Joan Fuster-Institut Interuniversitari de Filologia Va l e nciana, els dies 18 i 25 de febrer i 3 i 10 de març se celebraran a València unes jornades sobre El miratge del País Valencià.

La (de)construcció mediàtica, que pretenen debatre la influència creixent dels mitjans de comunicació en la societat valenciana. Els actes, oberts a tothom, se celebraran a la Sala d’Actes Enric Va l o r, de la Facultat de Filologia.

Identitats col·lectives

CONFERÈNCIA La percepción occidental de los conflictos en el mundo musulmán.

Cultura frente a politica A càr rec de Gema Martín Muñoz, professora de Sociologia del Món Àrab a la Universitat Autònoma de Madrid, autora de El estado árabe. Crisis de legitimidad y contestación isla mista (Bellaterra, 2000) Dijous, 26 de febrer de 2004, a les 18,30 hores Saló de Graus de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de València (A v. Blasco Ibáñez) Organitzen: Departament de Didàctica i Organització Escolar MRP Escola d’Estiu del País Valencià.

,

dels responsables de Conselleria.

La manca de negociació aboca l’FPA a una precarietat que afecta tant l'alumnat com el professorat, una situació que no pot continuar per més temps. La Mesa dels Agents Socials per l’FPA ha commemorat recentment l'aprovació de la llei amb diversos actes reivindicatius. És precisament la pressió de tots els agents socials, l'alumnat, el professorat i el conjunt de la societat valenciana la millor via per forçar una negociació que solvente els greus problemes que arrossega el sector.

En les societats contemporànies, la formació de les identitats col·lectives està íntimament lligada als moderns mitjans de comunicació. Amb condicionaments diversos (econòmics, polítics, tecnològics…), els media elaboren els coneixements socials, reinterpreten els valors culturals de la tradició i conformen nous referents comuns. En conseqüència, els professionals de la comunicació reflecteixen les aspiracions identitàries i alhora solen impulsar-les de maneres diferents: són (de)constructors del sentiment d’identitat compartida.

A més, en tant que modelador dels sentiments de pertinença, l’exercici periodístic acusa peculiaritats ben marcades en una societat oberta i contradictòria com la valenciana. En la història recent d’aquest país, la lluita política s’ha manifestat sovint, i de manera equívoca, com a con-

flicte de llengües i identitats.

L’evolució d’aquests antagonismes només resulta intel·ligible si considerem la influència dels mitjans de comunicació locals, i en particular l’influx de la premsa del cap i casal.

Oscil·lant entre el consens i la controvèrsia, els media valencians han estat cabdals en la difusió d’actituds ideològiques, en la capacitat de mobilització i en l’anàlisi dels problemes sòcio-identitaris.

Societat i comunicació Les jornades reuniran un ventall ampli de professors i professionals de la inform a c i ó , com ara Manuel Pére z Saldanya. Toni Mollà, Rafa Xambó, Gemma Lluch, Manuel Muñoz, Reis Juan, Jaume Muñoz, Juli Capilla, Miquel Nicolás, J. J. Pérez Benlloch, Vicent Sanchis, Juli Esteve, Francisco Pérez Puche, Josep Lluís Gómez Mompart. Amb trajectòries i experiències diverses, els ponents oferiran el testimoni personal i el balanç crític de l’últim quart de segle. Aquesta apro x i m a c i ó plural pretén contribuir a e n t e n d re millor els lligams complexos entre la societat, la comunicació i les identitats de referència.

Més informació: Càtedra Joan Fuster, Institut I n t e runiversitari de Filologia Valenciana, Facultat de Filologia, Avinguda Blasco Ibañez 32, Va l è n c i a . ifival@uv.es

FENT

Febrer 2004

CAMÍ

All-i-oli 177

13

Intersindical Valenciana se suma al projecte televisiu

Cristina Piris, una bona mestra Elvira Mondragon i Pilar Tormo Quan escrivim aquestes línies molta gent ha expressat ja en les converses i per escrit en els mitjans, els pensaments, les emocions i els sentiments que la mort de Cristina ha provocat. Ara volem ajuntarnos-hi des de la vivència de l’amistat compartida i de la perspectiva del nostre treball com a mestres.

Un fred diumenge de desembre, lluïa el sol i tanmateix la percepció era gèlida per fora i per dins. Al voltant del migdia de lluny s’escoltaven els ritmes alegres de tabalets i dolçaines que sonaven davant l’entrada de Ca Revolta. No hi cabia el dubte: era per Cristina, era l’acomiadament —amb música, llàgrimes i cava— de l’extensa colla d’amigues i amics. Després, al cementeri, poemes, parlaments, cançons, la Moixaranga, els aplaudiments, les llàgrimes, el goig col·lectiu d’haver-la pogut conéixer, d’haver-la pogut compartir: un esclat d’amistat i respecte.

Repartírem les flors que l’havien envoltada i ens les duguèrem a casa amb el gest simbòlic de mantenir-ne la flaire: la flaire de Cristina.

“Has estat una lliçó de voluntat, la voluntat com a eina per a canviar les coses. A petita escala les vares transformar poderosament... Un clam de vida... La rebel·lió com a filosofia, el somriure, el

riure...”, digué Carles Dolç, vell company de militància i amic de Cristina.

Mariló, representant de Jove Germania començà així les seues paraules: “Que es preparen els habitants del més enllà, que arriba la Cristina i ens va a posar les piles. Ja poden agarrar paper i llapis, que hi ha treball per a tots.” I acabava dient: “Com a bona

de l’alumnat s’entesta a patir i reproduir els estereotips del sistema. Existixen autèntiques dificultats per conéixer altres maneres de ser i de viure que no siguen les dominants.

També és cert que hi ha gent crítica que viu amb profunditat l’amistat, el sentit de la vida, la solidaritat, gent que s’ha currat un pensament alternatiu, gent que pensa que les dificultats i entrebancs són font de nous a p renentatges i que tracten de sobreviure al fatalisme. És veritat, existixen, però en la falsa societat de la i n f o rmació aquesta gent, aquestes vides són invisibles, arr aconades, silenciades, oblidades.

De les nostres companyes Xaro i Àngels hem aprés la importància de mirar-nos a l’espill d’altres dones, i nosaltres ho proposem amb freqüència al nostre alumnat perquè creiem que és important —i tal vegada més significatiu en aquests moments— allò de mirar-se en altres ulls, en altres vides.

Estem segures que Cristina, el seu treball i la seua vida han segut Cristina Piris. / REVOLTA valuoses, ha segut una persona que calia mestra, ens has deixat molts conéixer. Per a aquelles de deures, tot un projecte, tota nosaltres que compart í re m una casa plena de gent i de espais de trobada i de lluita, i lletres, músiques, pensaments, també per a totes aquelles que pintures, solidaritats, accions... intenten viure d’una altra I també de multes...” Bona manera, amb el compromís i la mestra, i bones i bons joia de saber que compartixen alumnes. amb d’altres la lluita per un En la nostra vida a l’aula, món més just i solidari, gràtrobem sovint que bona part cies, Cristina.

Viatjant amb Cristina Doménec Ortolà i Pla

L

a notícia de la mort de Cristina Piris em va sorprende lluny del meu país i, desgraciadament, no per esperada va ser menys dolorosa. He tingut el privilegi de compartir amb Cristina —de vegades en el mateix vaixell— moltes etapes d’eixe viatge meravellós i sempre inacabat des de la Dictadura cap a la llibertat. Un viatge llarg, un viatge perillós, un viatge sense plànols dels que poder-nos fiar, peró un viatge a la fi apassionant.

Cristina vingué a les nostres t e rres des de la verd a Cantàbria i des del primer moment fou una valenciana més, compromesa amb la seua gent, amb la seua història i amb la seua llengua.

Animadora de les reivindicacions nacionals, la seua biografia forma ja part de la història del País Valencià.

El seu compromís social és també indestriable de la nostra

história col·lectiva. Cristina ha estat en primera línia en defensa de les llibertats democràtiques, en la lluita contra la reconversió industrial, per un País Valencià lliure de nuclears, en les mobilitzacions per la pau i contra l’OTAN, contra les despeses militars i el servei militar obligatori. Molt particularment, va ser una militant en defensa de la dignitat de les dones.

Cap causa alliberadora li ha estat aliena. Cristina tingué sempre consciència de pertànyer a la classe treballadora, i es dedicà amb entusiasme a organitzar la lluita i l’organització de les treballadores i els treballadors. Va ser una de les fundadores de CCOO del tèxtil, i dintre d’elles una animadora de l’esquerra sindical.

No menys destacada ha estat la seua militància en organitzacions polítiques, integrant i dirigint el Moviment Comunista (MCPV), Esquerra

Unida del País Valencià (la primera EUPV, el primer intent seriós de reagrupar a l’esquerra nacional i alternativa) i Revolta (originàriament com a confluència de l’MCPV i la Lliga Comunista Revolucionària, LCR).

Del seu compromís amb l’escola pública guarden un record entranyable el i seu alumnat, els companys i companyes de treball, els pares i les mares d’estudiants.

Cristina ha protagonitzat una vida intensa, una vida plena, recorreguda pel desig inajornable d’arribar a una societat més lliure i solidària, per l’experimentació constant de nous camins que ens aproparen a eixa societat, una constància i una fermesa capaç de capejar mil fracassos i desencisos. Tot amb unes ganes de viure i un somriure que ens ajuda a treure forces i seguir en el viatge. Per tot aixó i per molt més, gràcies Cristina.

La televisió autogestionada ‘PluràliaTV’, es presenta a la ciutat de València P luràliaTV és la pro p o s t a plantejada per un grup de ciutadans de València davant del desolador panorama televisiu. Les recents fusions i adquisicions, amb la configuració d'immensos conglomerats mediàtics, tenen el seu reflex en l’àmbit local, al què arriben a través de les seues filials dedicades a l'emissió en cadena. El resultat és una descoratjadora falta de diversitat i, com era d'esperar, una creixent pèrdua d'interés per part de la ciutadania, que no troba programes que reflectisquen les seues preocupacions.

Eixes grans empreses no es mouen per interessos ciutadans generals sinó per interessos econòmics particulars, i que els uns i els altres són quasi sempre oposats. Deixar en mans d'autèntiques multinacionals un mitjà de comunicació com és la tele, mitjà pel que la major part de la població adquirix no sols la seua informació sinó també la seua escala de valors, la seua visió del món, es ingenu, si no directament perillós.

Enfront d'elles, ciutadans i organitzacions socials apareixen com irrellevants, i queden desproveïts de qualsevol influència sobre eixa realitat televisada que va configurant dia a dia nostre imaginari col·lectiu.

Cada vegada som més els que han arribat a la mateixa conclusió: per a conserv a r l’autonomia, la llibertat, la capacitat de decisió, les quals constituïxen l'essència mateixa del model de convivència, cal comptar amb uns mitjans no sotmesos al control d'eixes immenses corporacions.

Segons els promotors de Pluràlia TV, “necessitem els n o s t res propis mitjans de comunicació: uns mitjans populars, oberts i democràtics; uns mitjans de tots i no d'uns pocs”. PluràliaTV serà una finestra per a conéixer la realitat construida col·lectivament, i no una ficció interessada en benefici d'uns pocs. En constituir-se com a cooperativa, PluràliaTV esta-

blix que el dret a vot no estarà lligat a la proporció del capital social que cada u dels seus membres posseïsca, sinó que serà igual per a tots: un soci, un vot. L'assemblea general serà el màxim òrgan de decisió de la cooperativa, encara que podrà delegar en comissions obertes determinades funcions.

PluràliaTV vol demostrar que una altra televisió és possible. Que l'important també pot ser entretingut. Que la gent no és tan banal com alguns pensen. Naturalment, caldrà competir per l'audiència i això requerirà una programació de qualitat: creativa, intel·ligent, amb humor.

Com indica el col·lectiu promotor, “no es tracta, per descomptat, de fer televisió experimental; no volem trencar motles en els form a t s , sinó en els continguts, volem una televisió que arribé a la gent i que transmeta idees i valors.

PluràliaTV no vol dependre en exclusiva de la publicitat. La capacitat per a mostrar les coses que altres oculten no pot dependre d'uns ingressos comercials, que en qualsevol moment podrien deixar d'afluir. Com a garantia de continuïtat, PluràliaTV necessita diversificar les seues fonts d'ingressos i assegurar-se, per mitjà de la seua ampla base social, una franja mínima de supervivència que li permeta seguir emetent en qualsevol circumstància.

Per això, els pro m o t o r s demanen el recolzament al projecte. El 21 de febrer està convocada la constitució formal de la cooperativa de treball associat sense ànim de lucre. Els primers 150 socis individuals i la vintena llarga de organitzacions associades - e n t re les quals part i c i p a Intersindical Va l e n c i a n a donen suport a un projecte ple d’esperances.

Informació: www.pluralia.tv, pluraliatv@ono.com, t e l.

645669968

14

FENT

All-i-oli 177

NATURA VALENCIANA

L’olivera Joan V. Pérez Albero

L

’olivera (Olea europaea) és un arbre de la família de les oleàcies, ben conegut a casa nostra i amplament distribuït per les zones temperades dels dos hemisferis.

Encara que és més coneguda la varietat cultivada (Var. europaea), el seu antecessor, l’ullastre (Olea europaea, Var. Sylvestris), conegut també com olivera borda, pot trobar-se encara a determinats ecosistemes de les nostres comarques; arbre baixet de port arbustiu, que ha estat emprat, empeltant els seus peus, per obtindre variants d’olives més grosses.

L’olivera de l’àrea mediterrània resisteix condicions climàtiques extremes, però necessita una molta llum i sòls ben airejats. Es tenen notícies de l’olivera des del segle XX a.d.C., procedents de Mesopotàmia.

Des del segle XI a. C. va ser propagat per tota la conca del Mediterrani, introduint-se el seu cultiu en Espanya amb la dominació romana. L’olivera és un arbre d’excepcional importància econòmica per l’aprofitament que se’n fa d’ella: el seu fruit, l’oliva; el producte que se n’obté, l’oli; i la fusta, valorada per l’excepcional duresa.

El desenvolupament de les olives depén molt de les condicions ambientals, però en condicions normals comença en abril, amb l’aparició de les gemes florals, i conclou en novembre, amb el canvi de coloració del fruit, que passa del verd a un vermell tirant a marró i fins i tot al negre. Encara que morfològicament l’oliva no es diferencia d’altres drupes, la seua composició química i la baixa concentració de sucres fa que siga l’única que no té sabor dolç, sinó amarg. És rica en substàncies grasses, principalment àcid oleic, àcid monoinsaturat que li confereix algunes de les propietats alimentàries.

Els beneficis que aporta la ingestió regular d’oli d’oliva són ben coneguts: disminució de la secreció de sucs gàstrics; disminució del colesterol dolent (LDL) i augment dels nivells del colesterol bo (HDL); disminució de la pressió arterial; disminució de la glucèmia; evita l’oxidació cel·lular i la vellesa prematura.

A les nostres terres se’n cultiven nombroses varietats: cuquellera, grossal, blanqueta, llimonenca, morisca (o valenciana), sevillana, arbequina, del cuquello, picotà, mançanella...

CAMÍ

Febrer 2004

B a rcelona mostra en una mostra els últims cent anys de compromís amb l’educació

Climent analitza l’evolució sociolingüistica e n t re els segles XV i XIX

Memòria de l’escola del segle XX

Per a comprendre la situació del valencià

Un segle d’escola a Barcelona (1900-2003) Museu d’Història de la Ciutat. Casa Padellàs. Plaça del Rei. Barcelona (fins el 22 de febrer de 2004).

Organitza: Institut Municipal d’Educació, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. Coordina: Núria Serrat.

Comissaris: Jaume Carbonell i Mariona Ribalta ALLIOLI Oferir elements per a entendre l’evolució experimentada per l’escola a Barcelona en el segle XX és l’objectiu d’aquesta exposició, centrada en dos aspectes: d’una banda, l’acció municipal, “capdavantera en l’impuls de l’escola pública en els períodes democràtics i de resistència durant els governs centralistes i dictatorials, i elprotagonisme de la societat civil, que busca a l t e rnatives davant d’una escola insuficient i deficient en molts aspectes”.

En la mostra s’hi identifiquen les principals funcions de l’escola, com els valors ciutadans o el procés de control i socialització de l’alumnat. S’hi poden distingir alguns blocs, als que se’ls assigna un espai rellevant al llarg del recorregut per l’exposició: l’arquitectura dels c e n t res, l’organització de l’aula, la regulació de la jornada, els textos escolars, els t reballs de l’alumnat, les imatges, els objectes, les escenografies, les interrelacions de l’escola amb el seu entorn, la formació cívica, la p a rticipació democràtica o l ’ a p o rtació del pro f e s s o r a t , e n t re altres.

Per als ensenyants valencians, l’exposició Un segle d’escola, que romandrà oberta fins al 22 de febrer, és un magnífic p retext que justifica una e s c a p a d a a la capital del Principat.

E N X

R X A

Instituto Paulo Freire http://www.paulofreire.org/ L'Instituto Paulo Freire (IPF) va sorgir de la convergència d'una sèrie d'idees i iniciatives, entre les quals cap destacar la que Moacir Gadotti i José Eustáquio Romo van tenir, quan assessoraven la Unió de Dirigents Municipals d'Educació (UNDIME), de la qual Paulo Freire era president d'honor. Amb el temps, la idea va guanyar contingut i forma, i pensaren en un possible Consell Internacional, amb representants de tots els països

L’interés per la llengua dels valencians (segles XV-XIX) Josep D. Climent Consell Valencia de Cultura, Valencia 2003, 341 pàgs.

E

Més informació: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, Tel. 934023663, www.bcn.es/educació

T S

n aquest llibre, Josep Daniel Climent contribueix a posar llum sobre el que Rubió i Balaguer anomenà “La tragèdia de l'antiga literatura catalana” (que hauríem d'interpretar d'una manera més genèrica com a tragèdia del nostre devenir cultural i social), en el sentit de trauma, d'amputació, ja que si bé en els segles XIV-XV visqué el moment de preparació, d'elevació de les llengües vernacles al nivell de les clàssiques, li mancà el moment següent, el de la maduresa, el de “l'orgull d'expressar-se en aquelles llengües”.

Contribució a la reflexió i al diàleg feta, com encertadament assenyala en el pròleg Emili Casanova, amb “un estil viu i directe, alhora que professional i erudit, fàcilment entenedor per qualsevol tipus de lector, amb la incorporació

de testimonis originals que enriquixen el llibre”. Perquè en la panoràmica que va del segle XV al segle XIX s'inclouen nombrosos textos per comprovar de primera mà les propostes i opinions dels qui visqueren les realitats, que massa vegades es descriuen com a allunyades d'un temps i d'una societat concrets.

Per posar només dos exemples, podem comprovar com d'un vocabulari valencià-llatí del 1498 (la qual cosa era una novetat per a l'època, ja que el normal era que les entrades foren en llatí), el Liber Elegantiarum de Joan Esteve, notari de la ciutat de València, vocabulari en què trobem més de 12.000 mots en “maternam linguam”, del qual s'ha arribat a dir que “la indecencia es increíble” (si comencem, per exemple, per la lletra A, trobem: Açom sap greu: Hec res me male habet; Anar a cagar: Ad secessum ventris ire...), passem a les disputes del segle XIX entre l'elit intel·lectual de la Renaixença, que defensava una llengua arcaica i artificiosa que anomenaven llemosí, allunyada del valencià del carrer, i els partidaris de “el valencià tal com se parla en lo dia”, com Bernat i Baldoví.

Josep Daniel Climent pensa que “una infància infeliç no determina una vida”, com resa un llibre de Boris Cyrulnik que també caldria llegir. Aquest és un valor que pocs textos transmeten, perquè no sols ens obrin els ulls sobre l'evolució i el perquè de la situació actual, sinó que tàcitament ens encoratgen a restituir els moments perduts.

Vicent Atienza

Albert Sansano

on la pedagogia freireana ja havia influït en pràctiques i pensaments. Allí mateix, Freire va suggerir alguns noms que podrien formar part del Consell, del ja anomenat Instituto Paulo Freire. La llista va ser ampliada, inicialment, amb Carlos Torres i Moacir Gadotti, i més tard, amb Francisco Gutiérrez, José Eustáquio Romo i Walter Esteves Garcia. Des de la creació de l’institut, en 1992, fins la seua mort, en 1997, Paulo Freire va acompanyar tots els moments de la història de l’IPF: va presentar noms, va participar de la discussió dels estatuts i de la definició de la línia bàsica d'actuació i, després de la fundació oficial, va prendre part en les principals decisions i va contribuir amb reflexions sobre els projectes desenvolupats. Avui, l’IPF, a Sao Paulo, és una associació civil, sense finalitats lucratives, constituït com una xarxa internacional de persones i institucions, amb mem-

bres distribuïts en vint-i-quatre països. Aquest web conté documentació i enllaços relacionats amb la renovació pedagògica

Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra http://www.mst.org.br/ El Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST) és una organització de camperols que lluiten per la terra i per la reforma agrària a Brasil.

Aquest moviment de masses autònom, creat en 1985, agrupa uns 1’5 milions de persones, amb més de tres-centes mil famílies assentades i vuitanta mil en campaments. L’MST, que com central sindical s'articula amb la Central Única dels Treballadors (CUT), anima els camperols a participar amb el Sindicat de Treballadors Rurals, l'organització sindical d’àmbit municipal. Conèixer l'activitat de l’MST permet conèixer una de les realitats més atractives dels moviments socials contemporanis. Des del seu web s’obté informació sobre els processos de mobilització, l’ocupació de terres o la creació d'assentaments i campaments. També s’hi informa sobre els processos d'organització, col·lectivització, formació i educació dels afiliats. El web també conté un fons de documentació amb textos, imatges i músiques, algunes de les quals poden descarregar-se en format MP3.

ESCRITS

Febrer 2004

ESCRIT AHIR

All-i-oli 177

15

Co nve rs e s s robe li te ratur a i nf anti l i j uve ni l

Tresors bibliòfils escolars

Novetats que animen el nou any

Ferran Pastor

D

e vegades, els llocs més insospitats amaguen petits tresors bibliòfils. És el cas de la petita biblioteca escolar del col·legi públic de l’Ènova, en la qual, quan hi treballava de mestre, em vaig trobar amb una tria del que es publicava en valencià durant els anys 50 i començaments dels 60.

Hi eren, a més de llibres divulgatius, alguns destinats expressament als alumnes: Un món per a infants, de Fuster, o Els somnis de Jordiet, de Jordi Valor.

Gairebé tots portaven una dedicatòria d’Enric Matalí, llavors secretari de Lo Rat Penat. La companya Tere Ricart, enovera de pro, em facilità l’explicació: “L’Enric es va casar amb una tia meua del poble; ell era molt valencianista i em va apuntar als cursos de Lo Rat Penat quan encara era una xiqueta”.

Segurament mai sabrem quants i quantes Enrics han treballat a la seua manera per una escola valenciana des del Decret de Nova Planta ençà, però ens hi podem aproximar repassant els textos editats per a

ús dels nostres escolars des del segle XVIII. I forçosament haurem de començar per Carles Ros, un notari amb una fe per la nostra cultura a prova de borbons i botiflers. El seu Tractat de adages i refranys valencians i practica per a escriure ab per fecció la lengua valenciana, imprimit per segona vegada el 1736, és tot un símbol d’aquesta lluita.

Els objectius que ens confessa Ros en el pròleg no podien ser més intel·ligents per a aquells temps.

Escoltem-lo: “Lo motiu que yo he tengut pera donar a la llum pública este breu Tratadet (...) ha estat per a que tinguessen tots una extensa pràctica de la llengua valenciana, per trobarme empenyat en élla. Este assumpt dels adages, me paregué el millor per a llograrho, puix serà este llibret, casi com lo cató Cristià, ques dona en les escoles, perquè assí també hià doctrina pera la ànima, bona criança, desenganys per a molts vicis, política per a bé parlar y norma per a lligir y escriure en valencià(...)”. Amén.

Gemma Lluch

B

romera amplia la col·lecció El Micalet Galàctic amb una nova sèrie, la Blanca, per a lectors a partir dels 6 anys. El primer títol és del gallec Antón Cortizas i de Sebastià Serra, El llapis de Rosalia. Els dos autors ens regalen una història fresca, tendra i imaginativa. I cal estar ben atents al títol següent: La sope ra i el cullerot, de Michael Ende. Ja en parlarem.

Si voleu poesia, La Galera torna a publicar un llibre de Joana Raspall, A compàs dels versos. L’autora, amb una llarga i ben premiada trajectòria en la poesia per a infants, proposa un nou joc de paraules i música que són perfectes per recitar-los i memoritzar-los.

Per a totes les edats, no deixeu de llegir una joia: l’últim llibre de Joles Sennell, il·lustrat per Jordi Vila, Conte de riure, conte de plorar (Barcelona: Cruïlla, 2003). Una història d’aquelles que cauen poques vegades a les mans, i precisament per això s’anomenen obres excepcionals. La narració és excel·lent, ben muntada, els fets transcorren amb naturalitat,

les paraules estan ben escollides, els dos protagonistes són intuïts pel text i perfectament completats per la imatge, la il·lustració comparteix el mateix registre de la paraula i els sentiments que provoquen (text i il·lustració) t’amaren el cor. Si la literatura és aquelles paraules que creen un món màgic, una història capaç de fer-te retornar al llibre o una emoció, aquest llibre és ple de literatura. Narra la història de dues vides paral·leles, des de la tria exacta d’aquells petits moments que descobreixen la intensitat de l’amor i del dolor de qualsevol biografia, per exemple, la de dos germans bessons que trien ser pallassos. I des d’un llenguatge poètic, amb metàfores precises, senzilles i riques, amb unes il·lustracions que juguen amb el color i el gris, mostra al lector (nen o adult) com des de l’aprenentatge del dolor es pot construir de nou l’esperança i el somriure. Una bona mostra de com es pot parlar de guerra sense budells, de com es pot mostrar el patiment sense demagògies, de com es pot fer autèntica literatura.

Si sou mestres, no deixeu de fullejar l’obra de Ramon Besora, Escola i creativitat. Experiències pedagògiques (Lleida: Pagès, 2003). Aquest llibre forma part de la història de la nostra escola: una manera de treballar i una forma d’entendre el treball de la literatura a l’au-

Aquest volum pertany a la biblioteca Paulo Freire, una col·lecció essencial per a conéixer la sociologia radical de l’educació i la política de l’alliberament. Freire, una figura cabdal de la pedagogia del segle XX, és conegut pels seus treballs d’alfabetització a l’Amèrica Llatina i a l’Àfrica. El llibre analitza l’obra del mestre i pensador brasiler i extrapola el seu pensament a d’altres contextos. Les aportacions de F re i re s’hi estudien des del feminisme, la filosofia, la posmodernitat o el poscolonialisme. Com assegura Henry A. Giroux en un dels capítols, “és possible que la força i el vigor de l’obra de Freire puga trobarse ací, en la tensió, la poesia i la política, que en fan un projecte per als qui traspassen fronteres, per a aquells que llegeixen la història com una forma de reclamar el poder i la identitat”.

Gemma.Lluch@uv.es

Llibres rebuts

ESCRIT AVUI

Peter Mclaren, Peter Leonard Paulo Freire, un encontre crític Crec, Denes, València, 2003.

246 Pàgs.

la. Documents com aquests s’agraeixen pel que tenen no només d’interessants i també d’històrics. Amb un pròleg de Marta Mata i una introducció de Miquel Martí i Pol, Ramon Besora recull el millor material dels seus anys com a mestre a l’escola El Puig d’Esparreguera.

Tot i que principalment s’hi mostra com es pot treballar la poesia, també apareixen orientacions per a realitzar un conte col·lectiu o un còmic. Les explicacions de l’experiència són de diferent tipus: descripció dels projectes, consideracions i valoracions sobre l’experiència i mostres del treball realitzat pels alumnes. Cal destacar la magnífica edició a color, que ens permet admirar els dibuixos dels nens d’Esparreguera, que envejarien molts professionals.

Un llibre, com molt bé diu el pròleg, de “poesia i imatges de nens i nenes que han volgut compartir amb companys d’altres escoles tots els sentits de la vida i la poesia”. Un llibre ben recomanable per als que estan convençuts que treballar la poesia a l’aula és treballar una part de la vida. Però també un llibre ben recomanable per aquells que o no s’atreveixen a treballar-la o no saben com poden entusiasmar els alumnes, perquè hi trobaran suggeriments, propostes i, sobretot, entusiasme.

Autoria compartida Emociones y educación.

Qué son y cómo intervenir desde la escuela Graó, Barcelona, 2003. 126 Pàgs.

L’estudi de les connexions entre els plànols racional i emocional són cada volta més rellevants.

Potser els currícula oficials no subratllen de manera suficient aquests aspectes, però ningú no pot negar la importància dels afectes en l’acte educatiu. En les conclusions de l’Informe Delors (1996) ja es posava l’accent en la importància d’aprendre a ser en relació amb els altres. Diversos estudis recents han servit per actualitzar propostes didàctiques centrades en l’afectivitat. Aquest text presenta un recull d’experiències i reflexions realitzades a peu d’aula per mestres de distints nivells. Si ningú no discuteix el paper que juguen les experiències emocionals i afectives en les nostres vides, cal reivindicar que també ocupen un lloc destacat en l’educació. Aquesta és l’aposta que reuneix els vora de vint autors de Emociones y educación.

Salvador Cardús Ben educats La Campana, Barcelona, 2003.

238 Pàgs.

Graham Haydon Enseñar valores.

Un nuevo enfoque Morata, Madrid, 2003. 222 Pàgs.

Després d’El desconcert de l’e ducació, Salvador Cardús planteja una manera alternativa de pensar el civisme. El sociòleg s’aparta del discurs moralista habitual i porta les convencions cap al que són: eines pràctiques, i no valors transcendents.

Allunyat d’una urbanitat anacrònica, Cardús argumenta per què, en una societat tan diversa, la bona educació garanteix la bona comunicació necessària per a entendre’s. L’autor pretén desemmascarar l’apologia de l’espontaneïtat i també de l’autoritarisme amagat en les formes toves d’exercir la responsabilitat educativa. I posa al descobert que amb tanta informalitat i tant deixar-se anar, és més fàcil imposar els gustos del mercat de consum. Des d’aquesta lògica, convé ser educat, perquè serveix per a comunicar-se de manera eficient i perquè ajuda a construir un món millor.

Escrit en un estil senzill, aquestes pàgines es dirigeixen a educadors i educadores de Primària i Secundària interessats en reflexionar sobre els valors, la moralitat, el pluralisme, la tolerància, la relació entre moralitat i religió, i les finalitats de l’educació.

El llibre, que ofereix un pla per a respondre a les demandes d’educació moral en una societat liberal, multiètnica, multicultural i multiconfessional, tracta que el lector es plantege el perquè de les coses, a contracorrent del discurs dominant que menysprea la reflexió sobre els aspectes morals. Haydon reconeix que les qüestions relacionades amb els valors impregnen les polítiques educatives i la pràctica totalitat de les decisions del professorat, tot i que acceptar-ho representa una nova responsabilitat per a la qual els docents no han comptat amb una formació específica.

Mentes diferentes, aprendizajes diferentes. Mel Levine. Paidós, Barcelona, 2003.

Avaluar l’aprenentatge (de 3 a 7 anys). Autoria compartida. Graó, Barcelona, 2003.

Problemas sociales y trabajo social. G. Smale, G. Tuson, D. Statham. Morata, Madrid, 2003.

Abusos sexuales en la infancia.

La lógica del olvido. Jennifer J. Freyd. Morata, Madrid, 2003.

Derechos humanos en Educación Infantil. Carmen Llopis (Coord.).

Narcea - Intered, Madrid, 2003.

Alfabetización emocional. Un entrenamiento en las actitudes básicas. Joaquín Campos. San Pablo, Madrid, 2003.

La educación física desde una perspectiva interdisciplinar Autoria compartida.

Graó, Barcelona, 2003.

Mi amigo Fremd habla raro Antonio de la Fuente. De la Torre, Madrid, 2003.

Jaume I el Conquistador.

José Luis Villacañas.

Espasa, Madrid, 2003.

Gent d’ací. Entrevistes.

Antoni Zaragozà.

Denes, València, 2003.

Formació de Persones Adultes, sistematització d’experiències i ciutadania. Autoria compartida.

L’Ullal - Tarepa, València, 2003.

101 juegos musicales. Divertirse y aprender con ritmos y canciones. Ger Storms Graó, Barcelona, 2003.

Cómo hablar con tus hijos de las drogas y el alcohol. C. Kuhn, S. Swartzwelder, W. Wilson. Paidós, Barcelona, 2003.

V Curso de Intercultura. El aprendizaje del castellano en el alumnado de habla tamazhigt.

Autoria compartida.

UNED, Melilla.

Abriendo la escuela. Lingüística aplicada a la enseñanza de lenguas. I. Jung, L. E. López (Comps.). Morata, Madrid, 2003.

16

L’ÚLTIMA

All-i-oli 177

Febrer 2004

El Fòrum Social de Mumbai convoca noves mobilitzacions a tot el món

Noves respostes globals al neoliberalisme Després de les tres primeres edicions a Porto Alegre (Brasil), el IV Fòrum Social Mundial (FSM) es va traslladar a Mumbai (l’Índia), on s’han celebrat les sessions de LESLIE TOLEDO L’FSM és una trobada mundial per a pensar i proposar el futur col·lectivament, un espai de discussió que té en compte els distints punts de vista dels participants. Al Fòrum s'escolten desenes de llengües i un ventall amplíssim d’expressions culturals. Tot plegat, serveix per demostrar que el món resisteix al procés de globalització neoliberal. L’FSM esdevé una trobada gratificant per tots els participants. Durant uns dies, s’hi organitzen debats rics i vigorosos, sense discriminar joves i vells, agricultors i intel·lectuals, homes i dones. Al Fòrum es respecten les diverses posicions polítiques i tots eixen d’allí amb els ideals més enfortits.

Tanmateix, res d'això repercuteix en la política o les institucions internacionals. Encara que siga important intercanviar idees, compartir experiències i sentir-se part d'un moviment universal, caldria trobar una forma d'incloure tot això en la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes, en els seus contextos polítics i socials.

El moviment s’enfronta ara a tres desafiaments: la participació, la mobilització i l'elaboració de plans d'acció i respostes als nombrosos desastres provocats pel sistema neoliberal. En aquesta direcció actuen els moviments socials, que a Mumbai van explicar els posicionaments i directrius que orientaran les pròximes activitats.

Les agendes de treball La xarxa de moviments socials ha de definir les prioritats en l'agenda d'acció global de noves lluites, entre les quals hi ha la contestació a l’economia liderada per l'Organització Mundial del Comerç (OMC, centre de les decisions polítiques del neoliberalisme). Altres objectius del front econòmic són els acords de lliure comerç –Alca (Amèrica), Nafta (Amèrica del Nord), Cafta (Amèrica Central), Afta (Àsia), entre altres–, les multinacionals, les privatitzacions i les polítiques del Fons Monetari Internacional.

El moviment també elaborarà les agendes de la coalició antiguerra, i intercanviarà informacions sobre mobilitzacions i campanyes de conscienciació.

El tercer focus serà la lluita a favor dels exclosos, els dalias (o intocables) de l'Índia, migrants, sense-papers, refugiats, etc.

Les posicions polítiques de la xarxa dels moviments socials es

treball entre el 16 i el 21 de gener. Amb el canvi d’ubicació, el Fòrum dóna un pas decisiu per a confirmar la seua vocació universal. Porto Alegre va afavorir la incorporació

de les forces socials del país i del continent a l’anomenat moviment altermundista. El sud del continent asiàtic aglutina ara la contestació a la mundialització neoliberal.

Constituït el Fòrum Social de València L’11 de desembre es va presentar el Fòrum Social de València (FSV) en un acte que culminava els treballs preparatoris que durant més de nou mesos han desenvolupat diverses organitzacions socials, entre elles l’STEPV-Iv. La declaració constituent de l’FSV la sig-

nen unes seixanta organitzacions de tot tipus: sindicats, ONG, partits, associacions de dones, joves, veïns, immigrants, culturals, científiques, ecologistes, pacifistes, etc. Totes han coincidit en la conformació d’un espai que s'oposa al neoliberalisme econòmic i

social, a la mercantilització del món pel capital i a qualsevol forma d’imperialisme.

El 14 de febrer, l’FSV celebrarà unes jornades de treball inicials, que establiran les prioritats de la seua reflexió i acció, el detall de les quals es pot consultar al web del Sindicat.

FÒRUM SOCIALMUNDIAL(MUMBAI).

van recollir en la Declaració Final aprovada per l'Assemblea General. Reafirmant el rebuig al “projecte neoliberal i imperialista dels Estats Units d’Amèrica”, la declaració destaca principis com la defensa dels drets humans i dels treballadors, les dones, les orientacions sexuals i totes les diversitats. Proclama la necessitat d’un desenvolupament sostenible, la sobirania alimentària i, especialment, el suport als moviments asiàtics i la lluita contra la globalització neoliberal.

La declaració també es posiciona sobre els moviments que s’oposen a la guerra preventiva, el terror, i donen suport als moviments insurgents de l'Iraq: “Lluitem contra totes les formes de terrorisme, incloent el

El Fòrum Mundial de l'Educació es reunirà a Sao Paulo

Una educació ciutadana per a una ciutat educadora De l’1 al 4 d'abril de 2004 uns 60.000 participants, arribats de més de cent països dels distints continents, uniran les seues forces per a construir una Plataforma Mundial d'Educació que defense una educació pública concebuda com a dret social inalienable, incompatible amb la condició de mercaderia o de servei. Amb el lema Una educació ciutadana per a una ciutat educadora es pretén avançar cap a una nova política educativa d'abast global que promoga la cultura de la pau i de la sustentabilitat. La ciutat de Sao Paulo contribuirà així a la construcció de directrius per a la referida Plataforma Mundial d'Educació i possibilitarà l'accés als debats des de www.forummundialeducacao.org.

terrorisme d'Estat, que es val del pretext de combatre el terror per a criminalitzar els moviments socials i disminuir els drets civils”. Es condemnen les amenaces, presó i tortures als líders comunitaris i activistes en tot el món.

Convocatòria de mobilitzacions Les dates anunciades per a les pròximes mobilitzacions i protestes arreu del món són el 8 de març (Dia Internacional de les Dones), 17 d'abril (Dia Internacional de la Lluita Camperola), 20 de març (protesta global contra la guerra preventiva al terrorisme i per la desocupació de l'Iraq i Afganistan), i 30 de març, Dia Palestí de la Terra i de mobilització internacional contra la construcció del nou mur de la vergonya, projectat pel Govern d’Israel per a aïllar els territoris palestins.

Malgrat les derrotes de l'esquerra en el segle XX, segueix en peu l'esperança de construir un altre món. No és casual que el recent Fòrum Econòmic Mundial de Davos, tot i reconeixent el creixement de l’FSM, haja adoptat un lema propi: "Un món millor és possible". L’omissió del term e altre és reveladora de les distàncies existents entre els dos espais.

Parlar d'un altre món és referir-se a un altre model social, polític i econòmic, radicalment distint del que patim.

"El model defensat per Davos no va a produir el creixement econòmic que ells pretenen. Per contra, en els dos últims anys, el sistema només es sosté per les guerres. ¿Quina convergència pot haver entre els dos fòrums?", es pregunta el president brasiler Lula.

Per la seua banda, Arundhati Roy, autora d’El déu de les coses petites, afirma que és precisament la recerca i el desig d’un altre món l’element inseparable de l'esperit humà, que es manifesta en les situacions de major adversitat: “Paradoxalment, hi ha més esperança avui, encara que les coses hagen empitjorat.

L'esperança no és racional ni realista, és una qüestió d'estat d'esperit. Recordem l’apartheid a Sud-àfrica, el Mur de Berlín o el moviment independentista de l’Índia. Qui hauria pensat, en aquell moment, que això seria possible?”

Com fera Gandhi, el Fòrum de Mumbai ha rehabilitat també la idea de la desobediència civil per tal de fer de la resistència no violenta una arma pacífica.