5 II

Època II. Núm.5-Juny 1982

QUADERNS DELS TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ 4960

«70 ^X/olIP, o.

g. la\ '"

/MM\ ^Wl/||A\/yyvH Hirí^í4tv «75

i UiA^ vLwlAvKí

m

^ifv^AlA^U^

^VV^

1177

INDEX-

A bústia oberta DES D'ALEMANYA AMB NOSTÀLGIA

Editorial

3

Acció sindical

4

Consulta sobre retribuciones: con trampas y con cartón Los grupos de trabajo de las direcciones provinciales del MEC: un paso hacia los derechos sindicales Comunicat unitari a tots els claustres: negociar un nou decret de di rectors Vall d'Aosta: I Assemblea d'Orga nitzacions Sindicals Nacionals .

Un any més, l'Escola d'Estiu

4

6

7 8

10

Tèlex

11

Corresponsals

12

Dossier: Normalització lingüística: lluitar dia a dia.

La Comissió Mixta aprova les «normes de la Acadèmia»

14

El Col·legi Universitari de Castelló, contra el secessionisme Comunicat del STEPV al delegat ..

15 15

Marc Adell: «Tres raons per a no acceptar tot això» Manifest dels professors de l'Escola de Magisteri «En defensa de la llengua i la raó» Tancada de protesta a Algemesí . .

La Facultat de Filologia refusa les decisions de la Comissió Mixta . . .

Tancada dels dies 28 i 29 a València. Documents .

16

16 17 17 18

representants sindicalts Carta del degà de la Facultat de Filologia de la Universitat de Salamanca en defensa de la unitat llingüística

21

Història urbana: Bernat de Fenollar...

24

Millorem el llenguatge: Vocabulari del carrer

24

22

Al voltant de...

I Jornada de la Federació de APAs: Positiva i progressista L'escolarització gitana

25 27

Llibres

28

Boerias

29

Esplai

31

Pot ser que, quan el futur faca la història sindical d'aquests anys, no quede aquest curs que acaba ara com un curs qualsevol. Una mica d'això hem intuït quan, al llarg d'aquests nou mesos, el debat sindical ha estat regularment intens al voltant de qüestions que aparentment no donaven per a tant. I pot ser ara, quan la letargia estiuenca comença a envair els esperits, el moment de mirar retrospectivament aquest any que acaba ara, encara que només siga per a agafar alguna de les claus del proper. La dinàmica continuada de negociacions, els resultats de les diferents confrontacions quasi electorals del sector, el desenvolupament i les conclusions del congrés d'UCSTE són alguns dels eixos cap els quals cal dirigir una reflexió col·lectiva no solament profunda, sinó tan sols profitosa.

En poc de temps, les eleccions de Muface han demostrat que, al País Valencià, la unitat sindical és un objectiu que hi ha que desmarcar de l'àmbit teòric per a entrar decididament a fer-lo realitat. Tot açò no vol dir que es tinga que obviar les evidents dificultats a les quals pot enfrontar aquest projecte, ni tampoc que no tingam por que les continuades manifestacions de to sectari d'alguna central sindical signifiquen un intent de convertir-se en «alternativa de destí a l'ensenyament».

La consulta de retribucions ha clarificat, per si quedava algun dubte, fins a quin punt aquestos anys de desencant Í desconcert han significat la consolidació de l'ensenyament d'un sector moderat que té un pes molt considerable i la progressiva iniciativa de les organitzacions grogues, la qual apariència apareix inflada per un vent de popa que bufa directament des de les cavernes del ME. En aquesta consulta, UCSTE ha ocupat el terreny que li correspon: representar alternatives progressistes que hi troben reso enmig de la gent progressista. Un altra cançó es que voldríem que foren més els progressistes. En tot cas, ha estat demostrat que la coherència, eixe producte tan escàs darrerament, té una rentabilitat real a l'hora d'aglutinar vots i forces.

Un any continuadament presidit per unes negociacions amb el ME és un esdeveniment lo suficientment atípic com per a què degà ésser objecte d'una reflexió sindical més enllà de to immediat. I no estaria de més recordar que s'està negociant sense drets sindicals i sense eleccions de representants, sense els quals hi han forces sindicals que semblen estar prou tranquil·les. Tampoc estaria de més pensar que el curs que iniciarem a setembre començarà amb la mateixa música, i que la habilitat d'unes negociacions consisteix en rentabilitzar al màxim les forces de les quals disposem. Una vegada més, cal que partim del fet que el sector que s'identifica amb les nostres propostes es més eficaç en la mobilització que als terrenys als que es mou el sector moderat del qual parlàvem abans, que sempre pot contar a l'hora de la veritat amb algun tèlex oportú al que tirar-li mà.

Aspectes esencials, entre ells, les peles que s'hi dedicaran a l'homologació el proper any, la configuració definitiva de les retribucions complementàries, estan en joc.

Amb aquesta maror de fons, el congrés d'UCSTE (encara per acabar, mancant l'aprovació de resolucions i d'altres aspectes) és un altre dels esdeveniments del curs. Més enllà encara del propi text de les ponències ha quedat de manifest un debat al voltant del rumb de l'UCSTE que, a partir de les conclusions aprovades al Congrés, és precís que es desenvolupe amb molta major claredat que ho està fent fins ara. L'existència de diferents corrents i línies de pensament al si de l'UCSTE és no tan sols una realitat, sinó quasi una condició de la vitalitat del sindicalisme que representem. Però sols quan aquesta confrontació es fa d'una manera clara, sense simulacions, amb esperit obert i flexible.

Es posible que, cuando el f uturo haga la historia sindical de estos afios, este curso que ahora termina no quede situado como un curso cualquiera. Algo de eso hemos intuido cuando, a lo largo de estos nueve meses, el debaté sindical ha sido regularmerv te intenso alrededor de cuestiones que en apariencia no daban para tanto, Y puede ser ahora, cuando el letargo veraniego empieza a invadif los esptritus, el momento de echar una mirada retrospectiva sobre este atio que ahora termina, aun cuando solo sea para coger sobreaviso alguna de las claves del próximo. La continuada dinàmica de negociaciones, los resultados de las diferentes confrontaciones quasi electorales del sector, el desarrollo v las conclusiones del congreso de UCSTE son aigunos de los ejes hacia los que dirigir una reflexión que debe ser de todospara que sea no yasóto profunda, sinó tan siquiera útil.

En poco tiempo, las eleccïones de Muface han mostrada que, en el País Valencià, la unidad sindical es un objetivo que hay que desmarcar del àmbito teórico para entrar decididamente a hacerlo realiddd. Y ello no quiere decir que haya que obviar las evidentes dificultades a las que puede enfrentarse este proyecto, ni tampoco que no temamos que las continuadas manifestació n es de todo sectarío de alguna central sindical signifiquen un intento de convertirse en «alternativa de destino en la ensefianza».

La consulta de retribuciones ha clarificado, por si quedaba alguna duda, hasta què punto estos anos de desencanto y desconcierto han signiftcado la consolidación en la ensefianza de un sector moderado que tiene un peso muy considerable, y la progresiva iniciativa de las organizaciones amarillas, cuya apariencia aparece inflada por un viento de popa que sopla directamente desde las cavernas del MEC. En esta consulta, UCSTE ha ocupado el terreno que le corresponde: el de representar alternativas progresistas que encuentren eco entre gente progresista.

Otro cantar es el que deseàramos que la gente progresista fuera mas. Però en todos los casos ha quedado demostrado que la coherència, ese producto que últimamente escasea tanto, tiene una rentabilidad real a la hora de aglutinar votos y fuerzas.

Un afio continuadamente presidido por unas negociaciones con el MEC es un acontecimiento lo suficientemente atípico como para que deba ser objeto de una reflexión sindical mas allà de to inmediato. Y no està de mos recordar que se negoia, però sin derechos sindícales y sin elecciones de r ep resen ta n tes, sin los cuales hay fuerzas sindicales que parecen estar muy cómodas.

Ni estarà de mas pensar que el curso que iniciaremos en septiembre comenzarà con la misma música, y que la habilidad de unas negociaciones consiste en hacer rendir al màximo las fuerzas de que disponemos para negociar. Una vez mas debemos partir del hecho de que el sector que se identifica con nuestras propueslas es mas efectiva en la movilización que en terrenos en los que se mueve con mas comodídad este sector moderado del que hablàbamos mas arriba, que siempre cuenta, a la hora de la verdad, con algun oportuno tèlex para echar una mano. Aspectos esenciales, entre ellos las perras que se dedicaran a la homologación el aiïo próximo, la configuración definitiva de las retribuciones complementaries tras la consulta, estan en juego.

Y con este mar de fondo, el congreso de UCSTE (inacabado en realidad aún, a falta de la aprobación de resoluciones y/u otros aspectosl es otro de los acontecimientos del curso. Mas allà incluso del propio texto de las ponencias acabadas, ha quedado en evidencia ufi debaté sobre el rurnbo de UCSTE, que desde las conclusiones aprobadas en el Congreso es preciso que se desarrolle con mucha mayor claridad que lo està haciendo hasta ahora. La existència de diferentes corrientes y líneas de pensamiento en UCSTE es no ya una realidad, sinó casi una condición de la vitalidad del sindicalisme que representamos.

Però solo cuando su confrontación se realiza de forma clara y sin tapujos, con espíritu abierto y flexible.

CONSULTA SOBRE RETRIBUCIOIMES

CON TRAMPA Y CON CARTON Una tendenciosa noticia de «El País» jhasta cuàndo este tufillo a FETE en las iDtas educativas de dicho diario?) titulaba iue la propuesta de FETE había triunfado n la consulta al profesorado. Nada més le3S de la realidad. Lo que sí había sucedido s que ia opción 1, propuesta por FESPE y tMPE, y apoyada por el MEC y FETE, era ïquemàsvotoshabía obtenidoen EGB. Apoyando la opción 1, la propuesta de la terecha, FETE intentaba otra jugada elecoralista como la pasada huelga fantasma. "odo ello aun a costa de realizar el mismo tapel que las fuerzas reaccionarias: con«ncer a los ensefíantes que tras ia consula nos jugàbamos tan solo el tener o no teter complementos de destino, y no como o que en realidad había tras ella: una baalla mas en el camino hacia la escuela «iblica; la lucha por un modelo jerarquizalo o no de centro educativo.

Sí, porque detràs de la consulta estaban los modeles de gestión, el que, al parecer, lefiende la derecha y FETE, de jerarquiza:ion retribuïda, de centros y ensenantes dï/tdïdos, o el que proponíamos el STE-PV, a UCSTE y los ensenantes progresistas: el Je la igualdad entre los trabajadores de la Hisenanza, el que redujera abanicos salaiales y nos acercara ai cuerpo único de enjenantes que comporta una real escuela aública.

FETE, su opción no ganó. Si ello fuera jsí, otro resultado hubiera obtenido en las ilecciones a Muface celebradas pocos días después de la huelga. <[Dónde fueron a pa•ar los votos de los huelguistas? ^A FETE? jA ANPE? En el cuadro 1 sobran comentaios.

Però, descartado el triunfo de FETE, íquién ganó? <[ Ganó la opción 1?

No es un juego de justificación. Si se quiere ser realista no se pueden poner fríamente los resultados sobre la mesa.

En primer lugar, el MEC no ha jugado limpio. Al formular las preguntas nos colo una «opción 2», presentada como supuestamente suya, para que luego pudiera aparecer la «opción 1» como posición intermèdia y moderada, entre la ministerial y la «radical» «opción 3», propuestas por UCSTE y CCOO. Hàbil jugada, a la que FETE contribuía con su apoyo «responsable».

opción era o 1 o 3b, y así lo vieron las CCOO de Cataluna, que hicieron campana pública con USTED por la 3b v qanaron.

UCSTE HA AVANZADO SI, así tenemos que entenderlo. La UCSTE ha avanzado allí donde teníamos aparato sindical. En todos esos puntos la UCSTE se ha consolïdado como el sindtcato que recoge el respaldo de los trabajadores progresistas.

Los resultados estatales en ensenanzas medias y los triunfos de EGB de Catalufia, Euskadi, Asturias, Illes, Rioja, lo demuestran. En el resto de las zonas, las valoraciones de nuestros companeros hablan de haber avanzado, aumentado en afiliación y extensión del sindicato (cuadro 2).

Pese a ello, el MEC no las tenía todas consigo. Para asegurar la jugada recurrió a un juego màssucio.

En primer lugar, las indicaciones a pie de nòmina, en las que dice o deja interpretar que hay un incremento disponible si hay complemento de destino.

Mas tarde, las declaraciones ministeriales a través de «Escuela Espanola» y «Magisterio Espanol», casi los «BOE» en EGB y un telegrama a los centros, culminan las jugadas de confusión y de posibilidades de la opción 3. Era tercermundismo puro.

TAMBIEN ES CULPA NUESTRA Hay otro factor que, sin lugar a dudas, tambíén influyó en el resultado. Muchos companeros ya dejaron oir sus críticas al hecho de presentarse dos opciones, «3a» y «3b», ante un solo senor verdadero.

Es cierto también que el MEC nos obligo a una redacción idèntica para medias y EGB que facilitaba las diferencias sindicales, però... jtanto como para provocar que ante la confusión se optarà por la claridad o la «1»!

Es cierto y lamentable que aún existan divergencias entre CCOO y UCSTE con respecto al mantenimiento o no de los conceptos retributivos actuales (la única diferencia real entre 3a y 3b).

A nuestro favor, y siendo sinceros, la cosa debía ir tras la posición 3b. No por rnàs posibilista o moderado se iba a ganar. La

i\ EL PAÍS VALENCIANO? Tan solo hay dos reveses en los resultados, los de Madrid y el Pals Valenciano.

Las causas de la derrota en Madrid (aunque para algunos era previsible tras los últimos resultados de Muface) esperemos que la valoren los companeros de allí.

Nuestra valoración la harà el próximo Consell Nacional, que se celebrarà con esta revista en la imprenta. Voy, sin embargo, a aventurarme con algunas de las razones (que no justificaciones) comentades entre los compafieros estos últimos días. Vaya como primer apunte de autocrítica.

En el PV se debió ganar en EGB. Ganamos en INB y FP, al igual que en el global del Estado. (Y es que donde se conoce la jerarquización y la fragmentación es mas fàcil el entender rechazarla.)

Siguiendo la tònica de los resultados estatales, al PV le tocaba ganar (al menos en Valencià y Alacant) y, sin embargo, no se ganó en EGB. ^Por què?

Digamos que hubo grandes errores en la planificación de la camparia. No se trataba de conseguir el voto militante, como en el caso de Muface. Ahora votaban todos, no bastaba con que cada afiliado se ganara a los no afiliados a los que llega. (Para ello, con asambleas locales y comarcales y la carta personal o al centro basta.)

Había que llegar a todos, y por ello las asambleas no era la forma de llegar a quien nunca asiste a ellas, a quien se guia por Es-

cuela Espanola, a quienes no tienen ni un compafieros que vaya a las asambleas y les informe. Había que haber ido centro por centro (así lo hicieron en Asturias y así han ganadol.

Claro que ello se intento, aunque sin clara conciencia de que era a vida o muerte; se hacía como un acto rutinario cara a que se asistiera a las asambleas.

Todo ello implicaba mas liberados, otra actitud diferente de nuestros companeros en las comarcas, y esto parece que no se dio. No nos dimos cuenta de la importància de la campana (se pasó, vamosl, y así fracasaron propuestas de liberarse uno o medio dia, así como se constataren muchas inasistencias a reunïones comarcales o claves (como aquellas en que al principio de la consulta se intento hacer para disuadir su significado e importància).

Todo ello posibilitó el triunfo de la 1, sobre todo en las zonas en las que no tenemos presencia, hasta el punto de que los resultados de esas zonas son los que determinaron el triunfo de la 1 (ver en cuadro 3 los resultados de Valencià, por ejemplol.

Supongo que surgiràn otros tipos de argumentos, entre ellos que aquí también la FETE hizo dano, y que, pese que en alguna que otra comarca algunos de sus afiliades voto 3b, de una forma u otra, con su política confusionista, contribuyeron a engrosar las cifras del ANPE. De todas formas (y dejando al margen un dato real que es que allí donde hemos llegado el STE-PV ha salido fortalecido, incluso incorporàndose nuevos companeros al sindicato), el hecho de que casi 7.000 ensefiantes del PV optaran por la opción 3 (de ellos 5.000 por la 3b) es un hecho que nos debe dar fuerza para decir que ahí estamos y vamos a seguir avanzando.

CUADRO 1 FE5PE Euskadi Catalufia Asturias Illes Rioja Casïelló Alacant València P. Valencià Estado

ANPE

ccoo

UCSTE

FETE

283 904 0 0 0 214 62 62 338

424 509 351 78 39 19 1.162 1.520 2.701

289 399 115 5 5 198 139 172 509

6.000

17.000

6.500

342 325 76 0 0 115(1) 761 (D 1.788(1) 2.668(1) a) 3.200 (2) b) 5.868 (2)

591 1.091 717 232 450 115(1) 761 (1) 1.788(1) 2.668(1) a) 12.530 (2) b) 9.862 (2)

(11 Candidatura conjunta 26 UCSTE, 12deCCOO. 12) Pordatosde PV:a) resultado de 26; b) resultadode 12 de cada candidatura a nivel estatal.

CUADRO 2

EGB

1

2

3a

FP

INB

3b

1

2

3a

3b

1

2

3a

3b

207 588 310 89 7 Barcelona 4.118 75 976 5.350 304 10 392 386 217 9 332 781 Catalufla 6.526118 1.602 6.493 492 14 470 97 297 381 37 5 Asturias 1.540 19 335 2.023 71 7 291 79 274 700 27 2 Euskadi 3.438 55 943 3.877 130 6 544 108 70 107 49 5 Illes 624 34 99 750 49 5 167 29 77 59 40 1 Rioja 338 19 87 360 41 1 24 76 39 0 36 60 Castelló 1.206 30 34 319 12 1 21 194 120 1 84 183 Alacant 2.029 17 157 1 .659 232 2 226 106 118 261 107 2 València 3.697 51 837 2.109 211 9 381 226 361 531 266 3 País Valencià ... 6.932 98 1.028 4.087 455 12 628 Total Estado . . . . 76.775 969 10.772 36.270 3.218 155 4.933 4.349 2.010 90 2.727 3.898

^YAHORAQUE?

CONSULTA EGB

De eso se trata, de avanzar, de decirle al MEC que reconozca esos casi 60.000 ensenantes que estan en contra de la jerarquización, pese a sus sucias maniobras.

Que en medias ha triunfado la opción 3, y que, tal como se dijo, la consulta era eso, una consulta, para luego en la mesa de negociaciones perfilar el modelo retributivo del profesorado.

De momento se puede asegurar que hay una batalla ganada. Gracias a la consulta, el modelo inicial del MEC, con su abanico desmesurado y un C de destino que no iba a todo el profesorado, ya ha sido derrotada.

Los resultados en medias no nos deben hacernos bajar del burro en la lucha contra la jerarquización.

«Or* en EGB? Nuestros argumentos son contundentes. Con los resultados obtenidos, en los que triunfa la 1, «Abanico maximo de cinco puntos y complemento de destino para todos», però en los que 46.000 profesores optan contra el abanico, pueden y deben obligarnos a exigir un abanico mucho mas reducido todavía (y eso como mínimo).

La batalla, unida quizàs a la jornada de trabajo, quizàs se de a principies del próximo curso.

ALBERT

COMARCA

1

3b

Total 3

35 15 13 164

296 377 293 269 13 149 132 112 1.641

328 403 306 299 13 184 147 125 1.805

339 198 217 787 98 125

3a

2

32 26 13 30

L'Alacantí

507

2

Vega Baja Mig Vinalopó Villena Alcoià

362 148 26 183

2 4 1

Marina Alta Total V. 1. Alacant

156 1.999

3 17

La Ribera Albaida, Costera, Canal Safor L'Horta

269 320 180 1.257

6 3 1 27

717

10

114 163 58 295 9 142

829

3

56

445

501

Total V. 1. València

3.697

51

837

2.119

2.956

Total Castelló

1 .206

30

34

319

353

Total País Valencià

6.902

98

1 .035

4.079

5.114

València ciutat Resto (C. Túria, Bunyol, etcètera)

453 361 275 1.082 (1) 107 (2) 267

Serrans,

11) Aislados grandes centros próximos a Valencià ciudad gana Ia3b.

(2) La 1 en tan solo tres centros saca 70 votos (f rente a 8 que saca la 31 Por contra, la 3, que gana en nueve centros, solo sumarà en ellos 89 votos, frente a 16 de la 1 .

LOS GRUPOS DE TRABAJO DE LAS DIRECCIONES PROVINCIALES DEL MEC

UN PASO HACIA LOS DERECHOS SINDICALES En cumplimiento del punto 6.° de! acta del 21 de diciembre de 1981, et MEC elaboro una resolución, por la que se dictan instrucciones «sobre regulación de las relaciones de las direcciones provinciales del MEC con las organizaciones profesionales y sindicales del personal docente».

Dichos grupos de trabajo no son mas que un parche mas, compíementario de la resolución de la Secretaria de Estado para la Administración Pública del 7-6-79, por la que se establecían directrices provisionates para la acción sindical en la Administración pública, y que en las últimas semanas de este curso se ha enviado a todos los centros por ta Dirección Provincial. Esta directriz no era a su vez que otra norma provisional hasta que se aprueben las leyes orgànicas que regulen tos derechos y libertades de los trabajadores de la Administración pública, tal como prevé el articulo 103 de la Constitución, y que no seran suficientes mientras no contemplen nuestro derecho a la negociación colectiva y las elecciones sindicales.

Estan constituidas por un presidente (et director provincial), un funcionario de la dirección provincial, como secretario, y un representante de las organízacïones f irmantes del acta del 21 de diciembre de 1981, y por aquellas otras organizaciones que acuerde el grupo su inclusión.

Las funciones no son muchas, y sí muy ambiguas, però sus posibílidades pueden ser múltiples. Aún es pronto para valorar el sentido de estar en los grupos de trabajo, però, como una muestra de los aspectos positivos de nuestra presencia en ellos, os reproducimos los fragmentes del acta de la primera reunien del grupo de trabajo de la dirección provincial de Valencià, en que se trató sobre: «Normas de contratación del profesorado de ensenanzas medias», «Medios para facilitar la acción sindical en los centros», «La quema de los libros en Barx», «La normativa para la ensenanza del valencià no».

FUNCIONES DEL GRUPO DETRABAJO Sexta. —El grupo de trabajo, como instrumento de consulta e información en lo referente a las condiciones de empleo en el ambito de la provincià, se reuniré para: a) Examinar la repercusión de las directrices de la política de personal en el am-

cuenta por el secretario del baremo que, para el profesorado de ensenanza media, ha sido elaborado por una comisión formada por directores de instituto de bachillerato, inspección de ensenanza media y una representación det colectivo de licenciados en paro, el cual se encuentra pendiente de ratificacíón por el consejo de directores. La mayoría de los asistentes afírman conocerlo y se acuerda no entrar en su discusión y aceptarlo como valido, respetando el trabajo de la comisión redactora. El representante de CC. OO. propone la creación de una comisión de seguimiento encargada de velar por el cumplimiento del baremo, a lo que se une el resto de los asistentes; en cuanto a la composición de dicha comisión, después de un cambio de impresiones, se acuerda que formen parte de la misma un representante de cada una de las organizaciones miembros del grupo, mas los de las asociacíones interesadas, a saber: la representada en esta sesión, Asociación de Profesores Agregades de Bachillerato y la Asociación de Catedràticos de Bachillerato, los cuales acreditaran en la secretaria de este grupo a sus respectivos representantes con vistas al próximo curso académico 1982-83.

En cuanto al ambito de la formación profesional, el presidente propone que se dirija a la coordinación, comunicación de la dirección provincial en la que se solicite evacue informe sobre la posibilidad de arbitrar un sistema analogo para la selección del profesorado no numerario, en el que se contemple la problemàtica singular al respecto de los distintes cuerpos implicades; en principio parece que no habría problema atguno en aplicar para los profesores de formación humanística y ciencias naturales et baremo elaborado para la ensenanza media; el resto de los asistentes ratifican por unanimidad dicha propuesta.

ACTIVIDADES SINDICALES

bito de la provincià, en aspectos tales como: Normativa reguladora del personal docente; régimen de retribucïones; seleccíón, concursos de traslados y ejecución de programas de perfeccionamiento; carrera docente y provisión de puestos de trabajo; estabilidad del profesorado no numerario, posible desplazamiento del mísmo, nombramíentos, entrada de personal de fuera del sistema; ejercício de los derechos sindicales. b) Formular sugerencias y elevar propuestas a ta superioridad en retación con los mismos. c) En general, conocer de cuantas cuestíones relativas a las condiciones de prestación de servicios le atribuya una disposición legal o reglamentaria o el director provincial estime conveniente someter a su consideración.

NORMAS SOBRE CONTRATACIÓN DE PROFESORADO A continuación se pasa a tratar el punto referente a las normas sobre contratación de profesorado de ensenanza media y formación profesional, dàndose

A continuación se pasa a tratar el punto relativo a los posibles medios para facilitar en los centros tas actividades sindicales; por el representante del STE-PV se propone que, en tanto en cuanto no se lleve a la pràctica y se desarrolle el derecho de asociación sindical de los funcionaries, y no siendo suficiente al respecto la circular de la Secretaria de Estado para la Función Pública de 11 de noviembre de 1977, que contempla únicamente el derecho de reunien, uso de tocales, propaganda, etcètera, seria conveniente facilitar a los representantes de las distintas organizaciones su acción sindical mediante un tiempo libre a la semana; después de debatido el tema se acuerda tomar como base las doce comarcas educativas de la provincià y una hora semanal libre correspondiente a la de dedicación exclusiva, y que las organizaciones representades formulen su propuesta concreta en el próximo mes de septiembre, con vistas al próximo curso escolar, tanto para EGB como para ensenanza media, especificando los nombres y destines de sus representantes, a la vista de los cuales y de las posibilïdades de horarios, etcètera, se cursaran las oportunas instrucciones a los centros afectades, con los criteríos de base antesapuntados.

QUEMA DE LIBROS EN BARX Toma la palabra seguidamente el representants del STE-PV, poniendo de manifiesto los hechos acaacidos recientemente en la localídad de Bérig, que desembocaron en la querna o rotura de libros, por lo que formula su mas enèrgica repulsa, solicitando del resto de los miembros su pronunciamiento al respecto. Después de un amplio debaté sobre el tema, el grupo acuerda, por unanimidad, adherirse a la condena del representants del STE-PV, si bien significando que no entra en valorar, ni muchos menos tomar partido, en los hechos que motivaren dicho desenlace, dada su complejidad, però queriendo dejar bien sentado que una quema o rotura de libros es un acto absoluta y objetivamente repudiable en sí mismo, como atentado a la cultura y a la esencia misma de una convivència democràtica, cualquiera que sea la

motivación de sus ejecutores o inductores.

El presidente, en su calidad de director provincial del Ministerto de Educación y Ciència, manifiesta ademàs a este respecto que hizo constar en su día su postura en el lugar oportuno.

ENSEftANZA DEL VALENCIANO Sigue en el uso de la palabra el representante del STE-PV para sefialar la problemàtica que va a llevar consigo el desarrollo de la normativa para la ensenanza del valenciano, a ratz de la reciente decisión de la Comisión de Bilingüismo sobre la norma ortogràfica, por estimar que la misma se ha producido como resultado de una correlación de fuerzas potfticas que el día de mafiana puede variar, acarreando la variación a su vez de aquellas normas, con el consiguiente perjuicio y desorientación para los ensenanies, alumnos y la pròpia Ien gua; que el lenguaje es un hecho cultural y

científico que tiene sus propias reglas y debe quedar al margen de la decisión política, y que en este caso no se ha tenido en cuenta a quíen mas tenia que decír al respecto, que es la Universidad; en consecuencia, píde al grupo denuncie esta situación, a lo que se adhieren los representantes de CC. OO., FETE-UGT y Asociación de Profesores Agregades de Bachillerato. El presidente matíza que no està de acuerdo en que la decisión se haya adoptado como consecuencia de una correlación de fuerzas políticas, y anade que este pronunciamiento està fuera de su contexto. El representante de ANPE declara que no conoce muy bien el tema, por su condición de castellano-parlante, y pide, en definitiva, que se aplique la Constitución espanola al respecto.

Sin mas asuntos que tratar, se levanta la sesión en la fecha arriba indicada, firmando todos los asistentes en prueba de conformidad.

COMUNICADOUNITARIOATODOS LOS CLAUSTROS

NEGOCIAR UN NUEVO DECRETO DE DIRECTORES EI28dediciembrede 1980 se publico el decreto que regula el procedimiento para la setección y nombramiento de directores de los centros estatales.

El MEC, con la intención de evitar una contestación general contra el decreto, dispuso aplicarlo de forma gradual; de esta forma, este curso le ha correspondido la aplicación a un tercio de los centros. Los sindicatos abajo firmantes propusímos que durante este curso, sin olvidar la camparia general de protesta, los diferentes claustros estudiaran las fórmulas concretas, para conseguir que fueran los órganos colegiados los que propusieran al director. ^Qué ha pasado este curso?

T ras la publicación del baremo un tanto «especial» que serviria para la puntuación a asignar a cada uno de los posibles candidates, en algúnos centros decidieron no proponer a ninguno, mostrando su total desacuerdo con el procedimiento y el baremo publicado, y en otros donde el claustre acordo mayoritariamente proponer a un candidato, le ha sido dada por la inspeccïón una puntuación mínima para que no pueda ser nombrado. Entre estos últimos se pueden citar los ejemplos de los centros de EGB de Puebla de Farnals, Moncada y Reina Dona Germana, de Valencià.

Es evidente, tanto por el contenido del decreto como por los primeros resultados que se empiezan a conocer, que supone una claia limitación a la democràcia en los centros, acentuando la jerarquización y alejando al director del resto del profesorado, posibilitando mas que sea un representante de la Administración, que un defensor de los intereses de la comunidad educativa.

Por todo ello, los sindicatos abajo firmantes creemos que nuestro objetivo debe ser el conse-

guir la aboliciòn del actual decreto de directores y la elaboración de otro, fruto de la negociación del MEC con todos los sectores implicades, pudiendo tomar como criterio de partida el asumido por la Generalitat de Cataluna y el Gobierno vasco.

«El consejo de dirección seleccionarà entre los candidates el director y lo propondra al delegado territorial para que este proceda a su nombramiento.»

Para conseguir este objetivo, creemos que es necesario un pronunciamiento de todo el profesorado mediante votaciones en los claustros en el sentido antessubrayado.

(Os pedimos remitàis a los locales de los sindicatos firmantes el resultado de estos pionun ciamientos para que puedan ser presentades colectivamente a la Delegación Provincial del MEC en Valencià.)

Valencia,a3dejuniode 1982.

F. E. deCC. 00.-PV Plaza País Valencià, 10, 2."

FETE-UGT Mosén Fenollar, 4, bajo STE-PV Gascó Oliag, 8, A, 10.'

ASSEMBLEA DE PARES Y MESTRES AL COL·LEGI REINA DOMA GERMANA, DE VALÈNCIA

CONTRA EL DECRET Reunides un grupo de profesores y padres de alumnos de centros de EGB afectados por el decreto de nombramiento de directores, Manifesta mos: 1} Nuestra més completo rechazo a un decreto que deja pràcticamente en manos de la Administración los mecanismes del nombramiento de los directores.

2) Relega a los organismes de gestión de los centros al papel de meros comparses, siendo esto un paso atràs en el proceso de normalización democràtica de la institució n de nuestro país.

3) Todo esto ha quedado reflejado en la pràctica cuando hemos visto como eran rechazados por la Administración toda una sèrie de profesores evalados por los claustros, los consejos de dirección y las asociaciones de padres, al tiempo que eran nombrados

otros que no se pueden considerar en absoluta representatives de la volunted de estos organismes.

Por todo ello, Proponomos: 1} La retirada de este decreto por antidemocratlco y atentatorio a los intereses de los principales protagonistas de la institución educativa, es decír: profesores, alumnos y padrós.

2) El rechazo por cada comunidad educativa de aquell os directores que han sido nombrados contra la voluntad mavoritaria de esta.

3} La llameda a la movilización de todos los claustros, APAs, organizaciones sindicales y ciudadanas, para hacer patente el rechazo de la sociedad entera a un decreto que es claramente regresrvo respecto al proceso de consolidación democràtica tan necesario en estos momentos en EspaRa.

VALL D'AOSTA

I ASSEMBLEA D'ORGANITZACIONS SINDICALS NACIONALS Dos represa n tantes del País Valencià, Albert Sansano, del STE-PV, Í Pep Pérez, de la Unió de Llauradors i Ramaders del Pals Valencià, foren elegits membres del Comitè Permanent dels Sindicats de les Comunitats Nacionals, constituït després de la I Assemblea d'Organitzacions Nacionals d'Europa, que els proppassats 1, 2 i 3 de maig es va celebrar a la Vall d'Aosta. L'Assemblea estava organitzada pel SAVT, sindicat autònom i majoritari de la Regió Autònoma de la Vall d'Aosta, integrada a l'Estat italià.

LA VALL D'AOSTA La Vall d'Aosta és una contrada situada entre els cims alpins del Mont Blanc, Cerví, Mont Rose i el Grand Paradís, la capital de ta qual, Aosta, es troba situada a 126 Km. de Torino i a 145 de Ginebra. Des del segle XII era part del Regne de la Casa de Saboia, que dotà els valdostans amb una estructura federativa fins que, al segle XVI, privats els Saboies de gran part del seus dominis i armes, l'estructura passa a una autonomia que garanteix l'acceptació pels Saboia de les lleis i costums valdostanes, aixf com la neutralitat davant Franca i Suïssa.

Al llarg del segle XVIII es produeix el procés d'expansió territorial de la Casa de Saboia amb l'intent d'invasió de la Lombardia.

Davant la necessitat de donar unitat al seu Estat i reorganitzar els seus exèrcits i les seues finances, suprimeix l'autonomia valdostana. Poder absolut que s'imposaria fins l'any 1860, al qual, una vegada aconseguida la unitat italiana i cedits a Napoleon III la Saboia i el Comtat de Mica, la Vall d'Aosta esdevindrà l'únic territori francòfon d'Itàlia. Des d'eixe moment els successius governs de la Monarquia fins 1939 es van esforçar per tal de colonitzar aquesta contrada que només representava el 0'2% de la població total de l'Estat.

Durant el feixisme Í la segona guerra mundial, el moviment nacionalista sorgeix amb molta força. Mussolini prohibeix la llengua í costums valdostanes, i això és la base de la incorporació massiva dels valdostans a una heroica ressistència antifeixista que, al finalitzar la guerra, prendrà la bandera d'un moviment secessionista que obligarà l'Estat italià, una vegada instal·lada la República i aprovada la Constitució, a reconèixer el caràcter autònom de la Vall d'Aosta, l'estatut de la qual s'aprova el 1948.

Avui, el Govern Autònom controla les 9/10 parts del pressupost de l'Estat dedicat a la regió, rebent, a més a més, el que ha convertit Aosta en una de les zones més riques d'Itàlia, els ingressos del turisme derivat de les estacions alpines.

Un partit nacionalista de centreesquerra, ta U. V. (Union Valdostaine), governa i controla el Parlament regional, Í un sindicat nacionalista, el SAVT, que es defineix per l'autogestió, l'autonomia obrera i

e! federalisme, impulsor i avui principal mantenidor de la federació GCIL-CISLSAVT-UIL, experiència única en Itàlia, enriquida per les seues aportacions unitàries, com estructura d'unitat sindical entre un sindicat autònom i les centrals sindicals de l'Estat.

EL PROBLEMA LINGÜÍSTIC DE LA VALL D'AOSTA Per a un sindicat com el STE-PV i per als qui anem a estrenar un pseudoestatut d'autonomia fou de gran interès el conèixer el procés d'aplicació dels estatuts d'autonomia i decrets de cooficialitat arreu de les nacionalitats assistents a l'assemblea.

L'estudi de l'esmentada problemàtica i el de l'ensenyament de l'idioma nacional va ocupar una de les sessions.

En aquesta ocasió i per la seua importància exposarem el cas valdostà, exponent clar de com un estatut pot servir per a frenar la lluita nacionalista i de com la cooficialitat i el bilingüisme són una arma en mans de la llengua de l'Estat.

Observar com ara, després de 30 anys de l'aprovació de la seua normativa de cooficialitat, els valdostans han tingut que espavitar-se per a defensar la seua cultura, per a exigir l'oficialitat real de la seua llengua és un espill al qual cal mirar per a estalviar-se veure, d'ací uns anys, aquestos mateixos fets a casa nostra.

La història lingüística de la Vall d'Aosta fins el 1861 és semblant a la de la resta dels països neollatins. Amb el punt de partença en les llengües preindoeuropees de les quals només li queden alguns vestigis toponímics ï al llenguatge popular, la Vall d'Aosta sofreix una romanització profunda.

Després de la decadència de l'imperi romà, i amb la contribució de les llengües dels pobles germànics, es desenvolupa una parla romanç molt fragmentada que és el «patois» o llengua popular de la Vall d'Aosta, que el 1873 els lingüistes van definir com «fra ne-proven cal».

Durant segles, el poble ha utilitzat el patois per a les seues relacions quotidianes i el llatí com a llengua literària, del culte i l'administració. És la Casa de Saboia (1561) la que prescriu el francès per a qualsevol acte administratiu, culminant aixf el procés de cre-

ació de les llengües nacionals a Europa i de substitució del llatf pel francès en aquest territori.

Per les darreries de l'Edat Mitjana el poble parla el seu patois per a les relacions internes i et francès per al culte, l'administració, la literatura i l'ensenyament.

Fins el 1861 no hi haurà conflicte lingüístic a la Vall d'Aosta. La població era francòfona i els Estats de Saboia, per tal de salvaguardar la unitat, reconeixien el bilingüisme. Però amb la proclamació del Regne d'Itàlia l'any 1861 comencen els problemes. La nova Itàlia no era un Estat bilingüe Í la Vall d'Aosta suposava una anomalia.

Aqueix mateix any començaren les persecucions lingüístiques. Primer s'introduirà el bilingüisme, per a passar després a una clara preponderància de l'italià, fins la prohibició per part de l'Estat feixista del patois i el francès. Amb la caiguda del feixisme i com ja s'ha dit al parlar de l'Estatut d'Autonomia de la Vall d'Aosta, l'esmentat estatut contempla una altra vegada una situació de cooficialitat per al francès i l'italià, tal com podem veure als articles referents a educació i llengua: TÍTOL VI Llengua i organització de les escoles Art. 38. La llengua francesa Í la italiana tenen igualtat a la Vall d'Aosta. Els actes públics poden realitzar-se en una o altra llengua, a excepció dels actes judicials, que seran en italià.

Art. 39. A les escoles, siga el que rga el seu grau, un nombre d'hores igual f les dedicades a l'ensenyament de l'italià se reservaran per a l'ensenyament del francès.

L'ensenyament d'algunes matèries pot ser realitzat en francès.

Les consideracions que podem traure d'aquest estatut i les seues conseqüències són les següents: En primer lloc, sembla que el territori és per al legislador un lloc on els habitants parlen dues llengües indistintament i no un lloc habitat per dos grups lingüístics diferents (valdostans i immigrants italians). Per altra banda, legalment els actes públics poden realitzar-se en italià o en francès, però això a discreció de l'organitzador de l'acte, la qual cosa porta, després d'anys d'alienació, a la comoditat de l'ús de l'italià. El poble té el dret a utilitzar el francès, però no té dret a que se li responga en francès.

Respecte a l'escola, els alumnes deuen estudiar dues llengües en peu d'igualtat.

Però això no és el mateix que una escola a la qual es deuria estudiar en les dues llengües.

El «poder» realitzar-se d'ensenyament) en francès és un arma discriminatòria per a la llengua oprimida, la qual cosa fa que els sindicalistes del SAVT-Ecole (Sindicat d'Ensenyament del SAVT) manifesten que: 1) L'estatut ha estat obstaculitzat per l'Estat italià i no respon a les exigències actuals de la Vall d'Aosta.

2) Preconitza un bilingüisme desfavorable als valdostans.

3) La interpretació restrictiva dels articles és facilitada per llur mateixa redacció.

4) Des de l'any 1948, l'ús del francès com a llengua instrumental per a l'ensenyament no s'ha aplicat.

Tot això va a portar al SAVT a impulsar una sèrie d'accions als centres. Grans batalles que passaven per l'edició de textes semblats als BT del Moviment de Cooperació Educativa, i que van cristalitzar el 26 d'abril de 1977 quan l'Administració regional va assolir del president de la República italiana una llei per la qual els ensenyaments de la Vall d'Aosta «deuen tenir un perfecte coneixement del francès» per a aconseguir llur títol. (Amb trenta anys de retard arriba l'aplicació real de l'Estatut.)

Partint d'ahí i al llarg dels anys 1980 i 1981, ha començat a funcionar la comissió per al desenvolupament educatiu dels articles 39 i 40 i que, amb les mesures ja en marxa (creació de biblioteques, instal·lació de l'Aliança Francesa, subvenció del Govern regional a associacions culturals...), es pot aconseguir a curt termini que el francès torne a ser la llengua instrumental per a totes les disciplines.

L'ASSEMBLEA D'ORGANITZACIONS SINDICALS DE LES COMUNITATS EUROPEES L'Assemblea s'inicià amb la participació a la manifestació del primer de maig, convocada per la Federació Unitària de la Vall d'Aosta i que va acabar amb un míting al qual fou el STE-PV l'encarregat de parlar en nom dels sindicats assistents a l'Assemblea.

Després d'una recepció a la seu del Govern Autònom, amb l'assistència de membres del Govern i del president del Parlament, tota la vesprada del dia 1 va estar dedicada a comunicacions de les diverses organitzacions sobre llur situació nacional i sindical.

El dia 2, pel matí, es tractà la situació concreta de l'ensenyament Í el problema del bilingüisme i de l'ensenyament en i de la llengua nacional.

La discussió es va centrar potser excessivament en el cas valdostà, però de totes maneres els seus resultats van ser clarificadors: unitat de la llengua, el problema de la cooficialitat, etcètera.

Per la vesprada es va passar a discutir sobre les perspectives dels sindicats nacionals i les dificultats per al seu desenvolupament imposades pels sindicats d'àmbit estatal.

Com a conclusió s'elaborà un comunicat al qual, com a primer pas per a l'acció comuna a nivells estatals i internacionals, els sindicats creen el Comitè Permanent per a garantir la col·laboració i ajut mutu dels sindicats signants.

Darrerament, el matí del dia 3 va estar dedicat a conèixer la problemàtica de la Comunitat Walser, immigrats a l'Edat Mitjana des de Suïssa a la Vall de Gressoney Í que avui constitueix una minoria lingüística tedesca al si de la comunitat de la Vall d'Aosta.

A Gressoney la Trinité vam ser rebuts pels alcaldes dels pobles Walser i el president de la Comunitat, els quals van exposar llurs posicions al voltant de la defensa de la llengua i la cultura walser com una manera arrelada al medi.

A la retornada a Aosta, un ferm propòsit de comiat: l'intercanvi d'informació i documentació fins a la celebració de la segona assemblea, esperem que ampliada per d'altres sindicats nacionals, alguns dels quals (bascos, irlandesos i galesos, per exemple) han estat absents d'aquesta per raons purament tècniques.

COMUNICAT FINAL Els sotasignants, sindicalistes i membres

de diverses comunitats nacionals, reunits en l'Assemblea de les Organitzacions Sindicals de les Comunitats Ètniques Nacionals d'Europa a Aosta, els dies 1, 2 Í 3 de maig de 1982, fan públiques les següents conclusions: 11 Cada sindicat ha de definir-se, sense cap mena d'ambigüitat, respecte a la realitat nacional en la qual actua. Això comporta una clara opció dels respectius adherents per a la defensa de la identitat nacional i una programació teòrica i pràctica de les activitats en l'àmbit de la pròpia nació.

2) És absolutament necessari que el sindicalisme es realitze en el marc nacional per garantir la defensa dels drets i dels interessos dels treballadors. Els sindicats que actuen en l'àmbit estatal no coincident amb la realitat nacional tenen, per aquest fet, un conjunt d'interessos que els impedeix una veritable defensa dels treballadors en tant que aquests pertanyen a comunitats nacionals concretes.

3) Cap sindicat no pot fer camívers el fi últim del sindicalisme —l'emancipació dels treballadors— si no s'insereix en les reivindicacions globals de la pròpia comunitat nacional, amb l'objectiu de contribuir a fer possible l'exercici de tots els drets nacionals.

4) Assumeixen els plantejaments internacionalistes del món del treball, tenint com a base irrenunciable les diverses entitats nacionals, nucli natural de l'autèntic internacionalisme.

5) Per això fan una crida a tots els treballadors del món per tal que s'organitzen en sindicats nacionals com a única forma d'assegura r-se el dret a viure i treballar en el propi país. En aquest sentit donen suport a les iniciatives tendents a crear sindicats estrictament nacionals.

6} Es comprometen a col·laborar mútuament per a aprofondir les línies dels sindicalisme nacionalitari i per a establir lligams de solidaritat en la comuna lluita vers l'alliberament dels homes i dones i dels pobles.

Amb aquests objectius constitueixen un Comitè Permanent dels Sindicants de les Comunitats Nacionals.

Aosta, 3 de maig de 1982. i Sindicat Treballadors de l'Ensenyament País Valencià (STE-PV).

Unió Llauradors i Ramaders del País Valencià (ULLRR-PV).

Syndicat Autonome Valdòtaïn Trebailleurs (SAVTÍ, Aosta.

Sindikat Slovenske Solé (SSS), Slovenia.

Intersindical Nacional Treballadores GalegosdNTGI, Galícia.

Sindicat Quadres Catalunya (SOCI, Catalunya.

Sindicat Obrers Catalunya (SOC), Catalunya.

Autononomer Sudtiroler Gemerkschafts Bunds(ASGB),Tirol.

Comitei Nationalisti Cosi (CORSICA), Córcega.

Natione Sarda, Cerdenya.

Movimiento Autonomista Occitano.

FRIUL.

UNA VEGADA MÉS..

L'ESCOLA D'ESTIU

Celebrem la VII Escola d'Estiu del País Valencià amb més o menys les mateixes limitacions i dificultats que els altres anys, però en una situació que dia a dia ens obstaculitza més. El País Valencià cada vegada es troba un poc més lluny d'arribar a la normalització cultural i lingüística. L'any passat arribàrem a la VI Escola d'Estiu després d'haver aguantat tot els curs les incongruències i pressions de la Conselleria d'Educació, però enguany, davant de la setena Escola, ens trobem que aquesta Conselleria ha institu-

10

cionalitzat totes les aberracions possibles que l'any anterior ja s'havien perfilat. El fort intent de trencar la unitat de la llengua catalana Í la política antivalenciana d'aquesta institució (cas de Barx), tot emmarcat dins l'aprovació d'un «estatut» descafeïnat, ens fan pensar i replantejar-nos moltes coses.

D'una altra banda, ens trobem en la commemoració de les Normes de Castelló i, a la vegada, hi ha la pèrdua d'un dels signants més destacats, Manuel Sanchis Guarner, mestre de molts dels

ensenyants del País Valencià, així com un incansable patriota i lluitador per la veritable recuperació nacional del nostre poble. La contraofensiva de l'antivalencianisme, del cap i casal, no ens deixa commemorar el cinquantenari amb optimisme, però sí que ens apunta el difícil futur per a tots aquells que treballem d'alguna manera pel redreçament del País Valencià.

A nosaltres, com a ensenyants, sols ens resta continuar la tasca d'unes generacions que passaren èpoques pitjors, però que saberen continuar, i aquí queda tot el treball realitzat pel professor Manuel Sanchis Guarner. Aquesta és l'eina que cal emprar per a fer front a les múltiples agressions que, des de diversos angles, rebem els ensenyants que treballem per la normalització de l'escola, i tant per aconseguir la utilització del valencià, com per a renovar l'ensenyament caduc i, a la vegada, encara prou arrelat.

Enguany, els dos objectius més demanats pels assistens a la VI Escola, la renovació dels continguts dels curssets i la institucionalització de l'Escola d'Estiu, han estat els objectius de la comissió organitzadora.

La renovació dels curssets s'ha donat fonamentalment per dues raons: la primera, perquè des d'altres llocs de l'Estat han pogut vindré una sèrie de companys i companyes que altres anys no havien pogut vindré; la segona per què l'ICE de la Universitat Literària de València ha organitzat els seus propis cursos de reciclatge per a ensenyants dintre del marc de l'Escola d'Estiu.

La institucionalització s'ha buscat de forma que l'Escola d'Estiu poguera gaudir dels avantatges que suposa tindré el recolçament de les institucions que funcionen al país, però sense perdre el caire d'escola progressista, renovadora, laica, arrelada al medi i, per tant, valenciana.

Caminant per aquesta banda, hem aconseguit que la Universitat recolce acadèmicament tots els cursets de l'Escola d'Estiu, i per tant, enguany, i a través de l'ICE, es donaran els corresponents diplomes d'assistència.

Als afiliats i afiliades ens resta, per a complir, el assistir-hi i fer present en la setena edició, dintre del marc de l'Escola, la nostra opció sindical.

tèlex • L'empresa Ferroenàmel, multinacional del sector químic situada a Castelló, tenia propòsit d'acomiadar a quaranta treballadors. Es considera que té uns alts índexs de beneficis, i els treballadors no veuen la necessitat d'acomiadar a ningú dels 436 que hi treballen.

• Ha estat publicat al BOE el pla de reconversió del calcer i indústries auxiliars. Les mesures valdran fins el 31 de desembre de 1984. Els objectius són: La realització de plans d'inversió, dirigits a l'adequació al mercat; la racionalització dels procesos de producció; incorporació de nova tecnologia; adequació dels costos de personal; el augment dels nivells de productivitat en un 20% com a mínim; el foment de l'exportació i mantenir et màxim nivell d'ocupació.

Fixa les jubilacions voluntàries en els casos de suspensió de les relacions laborals i les indemnizacions.

El sector de calcer es concentra en un 55% en Alacant i un 3% en Valencià.

L'executíva de CC. OO. del País Valencià ha manifestat el seu desacord amb el pla, que no es correspon amb l'acord del Parlament del 12 de juny del 80, envers la comissió tripartita del sector.

• Abans de finalitzar l'actual període legislatiu, el Govern podria posar en marxa nous criteris de política d'ocupació, centrats en: — Disminució de les subvencions als aturats en benefici dels incentius a la contractació per part de les empreses.

— Reconversió de l'INEM (Instituto Nacional de Empleo) en un centre d'informació per als qui cerquen u ofereixen treball. Augment del nombre de centres fins 80X3. Actualment n'hi ha 500.

— Transformació de l'ocupació comunitària, sol·licitada repetidament pels sindicats agraris.

— Lluita envers el frau comunitari.

• Al darrer número ja apuntàvem el conflicte dels ATS envers l'Insalud. Al llarg del mes de maig s'han realitzat vagues, d'incidència diversa segons els territoris i els centres, reivindicant que se'ls reconega com a tècnics de grau mitjà, amb la conseqüent equiparació salarial. L'acord signat pel consell general d'ATS i l'Insalud en el que es parla d'un augment de 11.000 pessetes brutes, a aplicar f racclonadament en quatre anys, ha estat desautoritzat pel col·lectiu de treballadors per considerar que no recull les seues aspiracions. " Els treballadors de Vilarrasa Sicra van decidir, en assemblea, el 27 de maig, conduir provisionalment el tancament iniciat el 14 d'abril a l'Ajuntament de Mislata. El comitè d'empresa féu la proposta com mesura de responsabilitat i confiança amb el compromís governamental de continuar negociant amb la banca catalana i el mateix comitè per a garantir el manteniment dels llocs de treball. En última instància hi haurà indemnitzacions a tots els treballadors en base a 45 dies de salari per any treballat.

• Després d'any i mig de conflicte i 64 dies de vaga, els treballadors de Lois-Xest es reincorporaran al treball a primers de juny.

Des de finals de 1980 es produïen vagues intermitents, arribant a esta vaga indefinida com a protesta davant la política d'acomiadaments mantesa per l'empresa, uns 40 fins el 30 de marc.

SUBSCRIVIU-VOSÜ!

El comitè d'empresa i la direcció van signar un acord que garanteix el desenvolupament dels drets sindicals dels treballadors i el respecte, per part de l'empresa, als articles 41 i 64 de l'Estatut dels Treballadors, referits a l'organització del treball i a la informació puntual al comitè de la situació econòmica i els plans d'expansió empresarial. Així mateix seran respectats els quatre acomiadaments consumats abans d'iniciar-se la vaga (dos de CC. OO. i dos de CAT) i es portaran a terme vuit més que estaven suspesos. En principi l'empresa exigia 40. Per al dia en què es va signar l'acord, els comitès d'empresa de totes les factories de Lois havien anunciat vaga d'ajuda als treballadors de Xest i Daimiel.

• De l'avanç sobre negociació col·lectiva elaborat per UGT es desprèn que en el 48'04% dels convenis signats fins el 30 d'abril es contempla la reducció de la jornada laboral a 1.880 hores anuals.

• Els serveis tècnics de la CEOE han fet un estudi segons el qual, en el primer trimestre de 1982, el nombre de nous contractes de treball és de 374.369. En Valància, 15.298, i 12.969 en Alacant.

• La CEOE ha decidit interposar recurs contencioso-administrattu envers el Reial Decret 572/82 que desenvolupa l'article 92.2 de l'Estatut dels Treballadors, donant poders al Ministeri de Treball per a exlendre un conveni col·lectiu d'àmbit superior a una o vàries empreses o a un sector, pertanyents al mateix àmbit funcional o amb característiques socioeconòmiques comparables.

• El president de la Diputació de València va rebre els representants de la coordinadora d'entitats professionals, culturals, esportives i falles de Sagunt, els quals manifestaren que si urgentment no es produeixen les inversions bàsiques que necessita Sagunt, la comarca es mor. L'informe de la indústria japonesa Kawasaki recomana la instal·lació del TBC en Altos Hornos del Mediterràneo.

• Els treballadors per compte d'altri, de caràcter fixe, inclosos en el règim especial agrari de la Seguretat Social, i que es troben en situació legal de desocupats, tindran dret a la percepció del subsidi de desocupació, en les mateixes condicions que els treballadors inclosos en el règim general de la S. S. • Els treballadors de Ford van rebutjar en un primer referèndum la proposta empresarial que contemplava un augment de 111% a canvi de l'acceptació d'un mínim de 150 hores extres per any per cada treballador de manteniment. CC. OO. i UGT recomanaren el no, i les centrals minoritàries, l'abstenció... Després l'empresa comunicà als representants dels treballadors la seua intenció de presentar en Delegació de Treball una proposta de reorganització del treball, induint la instauració de cinc torns en la secció de manteniment, la qual cosa suposava que els treballadors d'aquesta secció tindrien que treballar els diumenges.

Davant la postura de la patronat, UGT decideix obrir negociacions amb l'empresa Í, secundant la seua proposta, convocà un nou referèndum. En aquesta ocasió els treballadors, per majoria, van acceptar la proposta de conveni.

• En maig va fer un any que deu treballadors van pujar a un cèntric bastiment de València per a demanar ocupació i cridar l'atenció de l'opinió pública. Mentre l'atur augmenta, «els deu del bastiment» estan pendents de judici perla seua acció de protesta.

ISMAEL

D D

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

taló bancari adjunt. domiciliació bancària.

A

de

de 1 9 . . . .

Signatura

Nom Í cognoms Domicili Població Telèfon .

Dte.

Desitge subscriure'm per un any (9 números) a la revista ALL I OLI. L'import de la subscripció, 1.000 ptes., el faré efectiu mitjançant:

(Si ets afiliat al STE del País Valencià, no cal que complimentes aquest imprès).

11

CORRESPONSALS VEGA BAJA COORDINADORA PRO RIO SEGURA Realmente interesante està siendo el planteamiento y la lucha que viene desarrollando la Coordinadora pro Río en la Vega Baja del Segura, y, dentro de ella, nuestro sindicato; lucha encaminada, por un lado, a denunciar la situación de injusta política de regadío por parte del Gobierno y el terrible estado de insalubridad y contaminación en el que se encuentran las aguas de nuestro río, y, por otro lado, lucha encaminada a presïonar a la Administración, con un proceso de: organización de la coordinadora y anàlisis de la situación, concienciación, propuesta de alternatives y negocíación. Con un objetivo final simple, però muy, muy profundo: salvar una comarca.

Como consecuencia del crecimiento irracional de las ciudades, de la falta de escrupulós de industriales conserveros y de la pràctica consumista de emplear determinades pesticidas para obtener productes agrícolas que se coman mas con la vista que con la boca, anadiendo la ineficàcia de la Administración para evitarlo, se dan tres tipos de vertidos en el río: urbanos, industriales y de pesticidas químicos, que, unidos a la eventual sèquia, estan destruyendo por completo las aguas del Segura y, por ende, el alimento vital de las hortalizas y, como consecuencia, la economia y la salud de las gentes de nuestra comarca.

Tras varios intentos, desde afios atràs, de formar algo solido que luchase contra las primeras ma n if estaciones de lo que està siendo un desastre ecológico, surgió hace tres meses, a raíz de varias reuniones de asociaciones de vecínos de la comarca, la Coordinadora pro Río, que en seguida aglutino, aparte de unas diez asociaciones de vecinos, a las siguientes organizaciones: PCE, PSOE, MO, STE-PV, CCOO, UGT, HOAC y el Grupo Ecologista de Guardamar. El funcionamiento de la misma es en forma de plenario quincenal Icada vez en un pueblo distinto), asamblea abierta que es el maximo órgano de decisión de la coordinadora. Consta, ademàs, de una comisión tècnica permanente, que ejecuta las tareas emanadas del plenario; una comisión econòmica y una comisión pedagògica, la que, aparte de la realización de unídades didacticas sobre el tema, tiene altas aspiraciones de trabajo pedagógico comarcal: textos de sociales y naturales, contac-

12

tos con la Universidad de Alicante para estudiós del medio ambiente. Y se estan formando coordinadores locales que enriquezcan el trabajo y las perspectives y que lleven la información y la inquietud a todos los rincones de la vega.

Formada la coordinadora y acordado el modo de funcionamiento, nos encontramos en la dura etapa de concienciación: asambleas, carteles y pegatinas, programas de radio, petición a TVE para utilizar el programa «Voces sin voz». Y, a punto, una moción a todos los ayuntamientos de la comarca por parte del PCE y PSOE instàndofes a: Que se pronuncien sobre el tema, se pongiïn en funcionamiento todos los medios de depuración de aguas que hay en la cuenca del Segura, se construyan nuevas depuradores, den una peseta por habitante a la coordinadora y se reconozca a la coordinadora como un ente comarcal de interès publico de primer orden. También, asambleas municipales, una película sobre la co-

marca, una marcha en bicicleta desde Guardamar hasta Orihuela, concentración... Al mismo tiempo que se està realizando un estudio técnico tanto de los productes contaminantes y sus consecuencias concretas como de las posibles alternativas.

Así la situación, nos mueve una doble in tencíón a escribir este articulo: exponer la problemàtica concreta por la que atravesamos, reclamando vuestra solidaridad, puesto que el problema es producto de unas coordenadas sociales que no se dan solamente en la vega baj'a del Segura. Y, por otro lado, resaltar las características de unitario y sociopolítico de nuestro sindicato, de como se puede y se debe de trabajar junto con el resto de las organizaciones de clase, planteando allí nuestras alternatives de organización y de continuismo en la unided (hey que decir que miembros de nuestro sindicato son parte fundamental de la coordinadora); característices que no deben de quedar como meres declereciones de intenciones en nuestra elternativa sindical y que debemos de considerar meta de nuestra practica sindical de cada día.

MIGUEL IBORRA GARCIA JOSÉ PEDRÓ CHAZARRA

BAIX VINALOPÓ VALORACION DEL SECUNDO CONGRESO DE UCSTE A la hora de hacer una valoración global aei segundo congreso de UCSTE, al que asistíeron cuatro delegades por esta comarca, y al margen de los anàlisis intecnos de la participación en el mismo y de la crítica al excesivo tiempo transcurrido desde su finalización, es necesario analizar el període precongresual y el contenido y desarrollo del propio congreso.

En cuanto al período de debaté precongresual, ya fueron denunciades por esta comarca, en coincidència con otras, una sèrie de hechos negativos: — No cumplimiento de los sucesivos calendarios fijados en cuanto a debaté de ponencias y presentación de enmiendas.

— Escaso tiempo de debaté de las enmiendas en la segunda vueltga y no conocïmiento previo de todas ellas por parte de los afiliades.

— No conocimiento previo del informe del secretariado comarcal.

— Nula o muy deficiente proyección pública del congreso, en vísperas de una importante consulta al profesorado.

En cuanto al contenido y desarrollo, destacamos como aspectos a tener en cuenta en nuestra valoración: — La situación anòmala producida al debatir enmiendas que no nabían sido conocídas previamente en las comarcas, aunque se intentarà demostrar que nabían sido presentadas en los plazos marcades.

— La falta de un informe completo y claro del secretariado que recogiera y analizara la vida sindical de los tres últimos cursos.

— La incongruència que representa acabar un congreso sin haber llegado a debatir las resoluciones, algunas de ellas presentadas por núcleos sindicaies de comarca.

— El escaso o muy deficiente, y en algunos casos nulo, tratamiento dado a temas que para nosotros deberían haber sido los fundamentales: La preparación y coordinación a fondo de la consulta al profesorado, la situación actual del movimiento de ensefiantes y la unidad sindical, las relaciones de los STEs con UCSTE, y en especial

sindical, especialmente los confederales. Para ello, y para que sus anàlisis sean realistas y sus propuestas puedan ser asumidas, es necesario tener muy en cuenta el grado de representatividad y trabajo personal de cada miembro de estos órganos.

De cara al curso próximo, creemos fundamental ofrecer garanttas de que se van a acometer con seriedad las cuestiones pendientes del congreso, entre las que destacan las que hemos hecno referència anteriormenle; se va a someter

a un profundo anélisis y revisión la política sindical global de la UCSTE, tomando como base los resultados de la consulta del 6 de mayo, y se adquiere el compromiso de preparar y llevar a cabo a todos los niveles sindicales el debaté sobre unidad sindical, tipo de sindicalisme y escuela pública que se propuso en el segundo congreso.

Elx, 11dejuniode1982.

ASAMBLEA COMARCAL DE LA UNION COMARCAL BAIX VINALOPÓ DEL STE-PV

CAMP DE MORVEDRE A la fi de curs és hora de balanços, si més no perquè les vacances ens ofereixen el temps i la tranquil·litat d'analitzar-los i traure les conclusions pertinents. En aquest sentit van algunes de les partides que ens interessen especialment: A) L'ensenyament del valencià.

1. Quadre ensenyament del valencià a la comarca durant el curs 81 -82.

Subcomarca col·legi

Públic Curs

Pfol.

Alum

Cur»

170 330

2.' E. EGB

2

175 305 297

EGB 2.1 E. 2.' E.

5 1

308 215

FP BUP

18

1.800

Les Valls:

la del STE-EILAS, la sítuación econòmica e intersectorial y la ampliación de la influencia de UCSTE en algunes sectores y en determinades zonas del Estado, el funcionamiento de los órganos sectoriales e intersectoriales, las Ifneas concretas a seguir para avanzar en la defensa de la escuela pública dentro de la situaciófi sociopolftica actual.

Creemos, por el contrario, que se dedico demasiado tiempo a cuestiones con menos incidència sindical, que escapan a la mayoría de miembros de los STEs, v que ponen en evidencia la diversidad de corrientes de opinión en el seno de UCSTE, lo cual reconocemos estatutariamente como positivo, però puede tener importantes aspectos negativos cuando se mantienen posiciones demasiados férreas fijadas previamente como línea organizada, dando mas la impresión de querer imponer posturas para asegurar presencias personales que de querer someterlas a un debaté democràtico que tenga siempre en cuenta la realidad de la base y los intereses generales de la unión confederal. Las dificultades para elaborar un informe valido y para presentar una lista de miembros para el secretariado confederal son ejemplos del peligro que representa para una organización la existència de órganos que no puedan o les cueste excesivo trabajo llegar a propuestas unitarias que sean asumidas y cumplidas por todos sus miembros.

Por todo lo anterior, nuestra valoración global del segundo congreso de UCSTE es negativa. Ello no significa cuestionar el contenido de las ponencias aprobadas ni el mantenimiento de nuestro compromiso en el trabajo sindical.

Seguimos convencidos de la necesidad de existència, consolidación y ampliación del tipo de sindicalisme representado por la UCSTE y de las posiciones que defiende. Però, a la vez, queremos que realmente se pongan los medios para seguir avanzando en la línea de nuestros objetivos basicos: el fortalecimiento de las posiciones progresistas en la ensefianza y la unidad de los trabajadores, sin olvidar que las caracterfsticas sindicales que nos distinguen se deben potenciar desde la base y también desde cualquier órgano

Sant Vicent Ferrer-Faura/Benifairó Santa Anna-Quartell/Benavites/Quart La Baronia: Escola La Baronla-Gilet Baix Palència: Cronista Chabret-Ciutat Ausiàs March-Ciutat Mestre Tarrazona-Port Formació professional INB 2-Ciuiat

221

2.'E.

S 1

TOTALS: Vuit col·legis

221

Es convenient donar les xifres, encara que siguen totals, de l'escolarització comarcal.

2. Quadre d'escolarització global a la comarca durant g) curs 81-82.

Subcomarca

Les Valls La Baronia Baix Palència TOTALS

C oi. I ag Is privat*

Col lògia públics

N,"

l·'rof

Alumnss

2

15

310 4.495

Prof.

N.'

3 +8

4.805

40 22

9

+ 20"

243 EGB

Alumne* 1.138 512 9.165

10.815

" Es comptabilitzen els centres de pàrvuls a BUP de certa importància.

I com que les xifres són extraordinàriament eloqüents, ens limitarem a subratllar: De 15.620 alumnes reben ensenyament de valencià 2.021.

Dels 2.021 alumnes que reben ensenyament de valencià, 221 són de col·legis privats i 1.800 de centres públics.

I acabarem dient que si això ho fan entre 19 professors, què podrien fer la cinquantena de professors que a Sagunt enguany han fet l'ICE? Com diem en la crònica anterior, esperem veure el proper curs les xifres anteriors augmentades.

B) Estiu: Escola a l'aire lliure.

Ja ha arribat a la nostra comarca, almenys ara es fa notar significativament, la preocupació per atendre didàcticament els nostres alumnes durant l'estiu. És ben sabut que temps enrera els campaments d'estiu, l'escola a l'aire lliure, era una possibilitat molt limitada, tenyida quasi sempre d'ideologia feixista. Després l'Església comprengué la importància i amplià les places, però aquesta opció no tenia per a molts menys inconvenients. Ara, quan sembla que l'eixida del sol es veu com una cosa normal per a tothom i els colps de puny al pit han perdut força, unes altres iniciatives han ampliat les possibilitats d'enviar els xiquets al camp i beneficiar-se per tant dets avantatges que aquest tipus de vida comporta. Efectivament, l'Ajuntament de Sagunt ha obert el campament Les Escales, el qual funcionarà aquest estiu durant dos torns de quinze dies. Després hem sentit que el col.legi Ausiàs March s'ha montat el seu campament. A més a més tçnim els campaments de la Diputació, els del ministeri. També enguany Sagunt enviarà quinze xiquets a la població agermanada de Cecina (Itàlia) i quince cecinencs vindran al nostre poble. Interessant intercanvi, i millor ho seria si s'amplia a professors, com és intenció del ponent d'ensenyament.

C) Sagunt i els seus voltants.

Un grup de professors de Sagunt, membres del STE-PV, han acabat un llibre per a tercer nivell d'Educació General Bàsica seguint el qüestionari oficial dels programes renovats. El projecte de treball ha estat subvencionat per l'Ajuntament de Sagunt, mitjançant la Comissió d'Ensenyament. Ben possiblement el llibre serà editat i posat a disposició dels mestres que desitgen ensenyar a partir del medi més immediat a l'alumne. Lògicament el llibre ensenya als xiquets de Sagunt els primers conceptes de Geografia i Història del poble, proposant-li que descobresca l'espai i el temps que han forjat Í forgen la nostra personalitat. En tomarem a parlar.

MANUEL CIVERA I GÓMEZ

13

UtlUJI^

DOSSIER

1 1 i'VB IwK-wí C

fre

ií NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

LLUITAR DIA A DIA 17 DE MAIG

LA COMISSIÓ MIXTA APROVA LES«NORMES DE L'ACADÈMIA»

L'ensenyament del valencià als xiquets valencians és una exigència pedagògica i un dret del poble valencià. D'ençà de la publicació del Decret de Bilingüisme el 3 d'agost de 1979 hi és també un deure legat.

Des de la Conselleria d'Educació i des de l'Administració s'ha incomplit el manament legal d'ensenyar el valencià i s'ha utilitzat com a falsa

justificació l'argument de la manca de decisió sobre normativa ortogràfica.

Finalment, el 17 de maig, la Comissió Mixta de Bilingüisme, sense representació de la Universitat ni de cap partit polític que no fos la UCD, decideix que per a l'ensenyament del valencià s'han d'utilitzar unes normes —anomenades «de l'Acadèmia»— elaboradas Í aprovades per per-

18 DE MAIG La comisión de aplicación del decreto de bilingüisme, que regula la incorporación del valenciano en las escuelas, acordo en su reunión de ayer asegurar que esta ensenanza se iniciarà en el curso escolar 1982-83. La ortografia que se aplicarà seré la creada por la Acadèmia de Cultura Valenciana, con algunas modificaciones introducidas por entidades culturales propuestas por la Conselleria de Educación, que ostenta Amparo Cabanes, independiente de UCD. La reunión de ayer se produjo con la ausencia de dos representantes del Consell, cuyas vacantes todavía no han sido cubiertas. Es decir, que sus actuales cuatro representantes cuentan solo con el apoyo político de la UCD. Por parte del Ministerio de Educación intervínieron todos sus miernbros. La cornisión había realizado una anterior reunión el 4 de mayo, de la que no se inforrnó, y por su parte la Conselleria de Educación reunió e! 6 de abril a entidades culturales que adeptaron las normas de la acadèmia, que seran en definitiva las que se van a aplicar.

Las oriemaciones pedagógicas y metodológicas serén difundidas con una edición de 4.000 ejemplares, que se remitiràn a todos los centres.

Por otro lado, se ha elevado petición al Ministerio de Educación y al director general de personal para que dote de medios personales impres-

14

sones sense qualificació acadèmica ni científica adient.

Aquestes normes pretenen consumar la secessió lingüística, és a dir —en contra de l'evidència, de les resolucions i estudis dels filòlegs i romanistes i en contra de la història— fer artificialment del valencià una llengua distinta del català.

ES FA PÚBLICA LA FORMACIÓ DE SUBCOMISSIONS TÈCNIQUES PER LA COMISSIÓ MIXTA AIXÍ COM D'ALTRES DELIRIS

cindibles para ensenar valenciano. Para la provincià de Valencià se han pedido 65 profesores en el nivel de bachïller y 40 en formación profesional; en Alacant, 48 y 24 profesores, respectivamente, yen Castelló, 18y 15.

Sobre la aprobación de mapas lingüísticos la comisión los dictaminarà definitivamente en su pròxima reunión. «Antes de que acabe el mes queremos aprobar e! trabajo de las subcomisiones», afirmo Jaime Faus, copresidente.

En relación a la aprobación de libros, la comisión ha acordado que el Boletín del Consell publicarà la convocatòria para la autorización de libros y material didéctico por la comisión. La Conselleria de Educación pondrà a disposición de los interesados los prograrnas de orientación pedagògica aprobados por la comisión el 4 de mayo, así como las normas lingüísticas acordadas por las entidades de la Conselleria.

Para llegar a este punto se tomaran en considefación los mapas elaborades por el Minrsterio de Educación y Ciència, las conclusiones de una subcomisión integrada por Rogelio Sanchis, Jaime Faus y Xavier Casp, y los tres delegados de Educación valencianes, y las ídeas que aporten un grupo de trabajo, creado por decisión de la comisión, para dar entrada a sugerencias «de personas e instituciones».

Los editores interesados se dirigiran a la presidència de la comisión especificando editorial y domicilio social, titulo del libro, nivel y curso al que van destinades, precio de venta previsto y tres ejempiares del libro o maqueta. Una vez examinado el material, la comisión dictaminarà y puede obligar a la editorial a introducir modificaciones. En el libro deberà figurar en la cubierta la resolución de la comísión.

Por otro lado, ía ratificación de los títulos serà debatida en el seno de una subcomisión que íntegran José Costa, Joaquín Lanuza, Xavier Casp. Vicente Santana, Fernando Ferrús y Enrique Armengot. Las tres subcomisiones deben efectuar sus trabajos en los próximos quince días, ya que, según manifestaren los dos presidentes de la comisión en una conferencia de prensa, para el próximo otofïo quieren tener todo listo.

La subcomisión asesora de libros estarà compuesta por Antonio Castro, Joaquín Lanuza, Marcos Antonio Adell, Alberto Roca, José Pardo.

JAIME MILLÀS

19 DE MAIG La secció de la Facultat de Filologia del Col·legi Universitari de Castelló de la Plana, en reunió celebrada el dia 19 de maig de 1982, vol fer públics els següents acords, presos per unanimitat: 1. La protesta en nom del Col·legi Universitari de Castelló, protesta que sabem moralment compartida per ta ciutat de Castelló, pel fet d'haver-se rebutjat de part de la Comissió Mixta de Bilingüisme les normes ortogràfiques acordades en la nostra ciutat el 21 de desembre de 1932.

2. L'anomenada Acadèmia de Cultura Valenciana és una entitat pròpia de la província de

EL COL·LEGI UNIVERSITARI DE CASTELLÓ, CONTRA EL SECESSIONISME

València. La tradició cultural de Castelló, amb els acords de la Comissió Mixta de Bilingüisme del 17 de maig proppassat, ha estat menystinguda. És evident que l'acord de la Comissió Mixta menysprea la pràctica unanimitat aconseguida en 1932 per les entitats culturals i persones de totes les terres valencianes.

3. La normativa unitària en l'ortografia d'una llengua és un fet cultural. Un sistema ortogràfic pot ser discutible; ós inacceptable, però, en qualsevol llengua del món, el canvi de sistema ortogràfic per simple raó política. Això és un atemptat contra l'autonomia de !a cultura que la

20 DE MAIG

EL STE DEL P. V. ES DIRIGEIX AL DELEGAT DEL MEC I PRESIDENT DE LA COMISSIÓ MIXTA

llmo. Sr. José Antonio Pérez Franco Director provincial del MEC Valencià llmo. Sr.: El STE del País Valencià, ante la decisión de la comisión mixta de adoptar las normas lingüísticas aprobadas por la Conselleria de Educación para la ensenanza del valenciano, se siente en la obligación de manifestar su postura al respecto y de advertir a V. I., como presidente de dicha comisión, la gravedad de la decisión y de la responsa bilidad històrica que con ella se contrae.

Los argumentos para considerar este hecho como un nuevo atentado a la cultura del pueblo valenciano son múltiples y deben ser conocidos por todos aquelles responsables de aplicar la política de este país.

Entre otros, nos permitimos recordarle los siguientes: 1. Adoptar dichas normas supone privar a los alumnos de la lectura de todos los autores literarios valencianes, pues la ingente obra editorial realizada en los últimos cincuenta anos siempre ha adoptado la normativa de Castelló, y en esta normativa se han expresado todos los autores valencianos contemporàneos.

Con su colaboracíón se privarà a nuestros alumnos de Ausias March, Joanot Martorell, Teodoro Llorente, Enric Valor y Vives, Joan Fuster, V. Andrés Estellés o Sanchis Guarner, etcètera.

2. Aceptar dichas normas supone despreciar a la única entidad oficial con capacidad reconocida para pronunciarse al respecto: la Facultad de Filologia. Ante ella, el resto de entidades consultadas por la Conselleria, algunas de las cuales no habían existido antes de ahora, no pueden comparàrsete ni en trayectoria cultural ni

Universitat no pot admetre i que ens serà demandat per la història.

4, Demanem al Govern espanyol, en nom de la Constitució espanyola, que no vulga responsabilitzar-se d'aquest acord de la Comissió Mixta de Bilingüisme.

Considerem el problema tan important, que proposem a les diferents universitats del nostre àmbit lingüístic que eleven el fet de l'atemptat cultural contra la llengua dels valencians a l'atenció de l'alt organisme internacional de la Unesco.

JUNTA DE LA SECCIÓ DE FILOLOGIA Col·legi Universitari de Castelló

Sirtttícat de Treballador* de l'fiftoenyament dei País Valencià

intelectual. Aceptar los criterios de estàs seria, pues, lo mismo que si en Medicina se ignorasen los criterios de las facultades y colegios médicos a favor de curanderos y brujos.

3. Aceptar dichas normas supone rechazar los criterios de la Real Acadèmia de la Lengua Espanola y de todas las resoluciones de los congresos y encuentros de los filólogos romanistas.

4. Aceptar dichas normas es manifestar un desprecio por los estudiós que miles

de ensehantes han realizado, realizan y realizaràn a través de un organismo oficial como es el ICE, para su perfeccionamiento y reciclaje. Es burlarse de su dedicación y buena voluntad.

5. Aceptar dichas normas es consumar la incongruència, pues mientras serían vàlidas para EGB o BUP, no lo serían para la Universidad, quien una vez mas tendra que convertirse en refugio del oscurantismo y la caza de brujas. <>No es Barx una primera experiència inquisitorial?

6. Aceptar dichas normas es ponerse al lado de quienes han recurrido a la violència verbal y física para conseguir imponer lo que con la razón no podrían. Es ponerse al lado de un partido, la UCD, que no representa a la mayoría de los valencianos. Es ponerse a favor, lo cual es incomprensible en un responsable del Ministerio de Educación y Ciència, de que las normas lingüísticas se decidan por la correlación de fuerzas de los partidos políticos, y no por criterios científicos, de correlación de fuerzas entre filólogos.

7. Aceptar dichas normas es ponerse, en resumen, como ya hemos dicho, del lado del acientificismo, però ademàs de la incultura y en contra de la calidad y el rigor de la ensenanza.

Por todo ello, el STE-PV, ademàs de pedirle que reflexione y medite sobre su error histórico, le manifiesta que no aceptarà imposiciones que vayan en contra de la razón, la cultura y la ciència, asumiendo la responsabilidad, al continuar utilizando las normas de Castelló, de evitar que una lamentable decisión, que estamos seguros serà revocada, paralice una etapa de nuestro proceso de reconstrucción cultural y nacional, Secretariat Nacional del STE-PV

15

21 DE MAIG Ei dimarts dia 18«DiarÍo de Valencià» donava una informació per la qual Marc Antoni Adell (l'autor del escrit present) formava part d'una subcomissió assessora de llibres de la Comissió Mixta de Bilingüisme. Bona sorpresa.

Però era poca cosa. El que m'ha deixat estupefacte és que hui dimecres, 19, un dia després de publicada la informació referida, se'm demana que forme part del grupeten qüestió.

Si haguera llegit la premsa de València del dimarts potser haguera pfdut la compostura per dir als qui me convidaven que tenien molta cara d'utilitzar-manipular ei nom de les persones, sense comptar amb ells.

I és clar que jo no puc acceptar de cap manera tot això.

Primer, perquè entenc, com entenen i ensenyen tots els romanistes del món, les universitats de fora Espanya i les d'ací (fins i tot la de València), els membres de les reials acadèmies de la història i de la llengua que reiteraren, fa pocs anys, la seua convicció científica. Com diu el mateix Diccionari de la Reial de la Llengua..., i no cal anar tan lluny: tots els llibres de text (aprovats pel Ministeri d'Educació) que estudien xiquets i xiquetes a totes les escoles i instituts d'Espanya. Entenc, dic, que el «valencià» (o les moltes varietats que es parlen al domini del Antic Regne) és la nostra manera (maneres) de parlar el català. Que tots (valencians, catalans, illencs, andorrans,

rosselloneses i algueresos) parlem una mateixa llengua, encara que la parlem, a cada lloc, amb unos matisos, expressions i accent («musiqueta») diferents. I això dit sense complexe d'inferioritat. El tenen, per exemple, els luxemburgesos, perquè la seua llengua es diu «francès»? El tenen els americans dels EE. UU. de parlar «l'anglès»? O els argentins de parlar «castellà»?

A més de l'evidència meridiana que als mallorquins o gironins (per exemple) que viuen a València poc els hem de traduir el valencià que parlem. I poc als valencians (que parlem valencià, és clar) ens han de traduir res quan anem a Tarragona o a Girona, posem per cas.

I segon, perquè amb una volta que als tècnics (pedagogs, psicòlegs, lingüistes) ens van fer fer el ridícul, ja n'hi ha prou. Tot el món sap que pel desembre del 80, la C. M., vist que no s'aclaria ni avançava en el tema del valencià, anomenà una «subcomissió tècnica», amb l'encàrrec «urgent» (com ara) d'elaborar uns programes per a bàsica y mitja (BUP y FP). Els 10 membres (9 dels quals érem i som funcionaris del MEC) ens vàrem creure que la cosa anava de veres i treballàrem «a tota pastilla» des del 17 de dit mes fins al 14 de gener (del 81). I què va passar? Va passar que a la C. M. no li agradà el treball, perquè, a més de en castellà, estava escrit en valencià correcte i no segons les «normes» (?) que, tot de pressa, havien estat inventades poc

26 DE MAIG Els/les sotasignants, professors/es de l'Escola de Magisteri de València, assabentats de les decisions preses per l'anomenada Comissió Mixta de Bilingüisme del Consell del País Valencià, amb el recolzament de la Conselleria d'Educació i de la Delegació del Ministeri d'Educació, manifestem : 1) Que el valencià és una variant dialectal del català, fet establert i reconegut des de fa molts anys per la Romanística internacional. Així ho varen reconèixer i ho varen manifestar, en el document signat el 30-6-75, 23 membres de les acadèmies de la Llengua i la Història espanyoles.

Des de fa cinquanta anys, data de l'aprobació de les Normes de Castelló, la pràctica totalitat dels escriptors i ensenyants del País Valencià han restat fidels a l'esmentat criteri científic.

2) Que rebutgem, per tant, les decisions preses per la Comissió de Bilingüisme, inspirades per un criteri secessionista, irracional i acientrfic.

16

MARC ADELL, INSPECTOR D'EGB OUE FOU PRESENTAT PER LA COMISSIÓ MIXTA COM A MEMBRE D'UNA SUBCOMISSIÓ ASSESSORA DE LLIBRES, PUBLICÀ L'ARTICLE TITOLAT «TRES RAONS PER A NO ACCEPTAR TOT AIXÒ» abans. Així que el treball nostre va quedar arraconat.

I ara, al cap de 16 mesos!, ens enterem que s'aprova el programa. Vull manifestar que si ha estat censurat, retallat o desvirtuat, a gust i mida de la C. M., eixe serà el «seu» programa, no el dels tècnics (catedràtics, professors, inspectors). I si es manté «tal qual», no s'entén com (primera plana del diari) es diu que «con caràcter provisional y para el próximo ano ha resuelto la C. M. autorizar libros de texto o material didàctico, aunque no se atengan a los programas recientemente aprobados...».

Perquè per a què dimonis s'aprova un programa si els llibres poden no ajustar-se a ell?

Per això davant la invitació del dimecres vaig negar-me: no puc, no dec, no sabria col·laborar en la maniobra de posar en marxa un pla kafkià de «no valencià» a l'escola.

I no val dir: «No, si vostè no s'haurà de ficar en l'ortografia, només en les qüestions pedagògiques.» D'acord, però dins d'un plantejament genèric absurd i antivalencià.

No vull.

«Patués»? No, gràcies. Valencià de sempre.

Els de Castelló Ini ningú que siga com Déu mana) no ens prestem a tals muntatges.

MARC ADELL Llicenciat en Pegagogia. Psicòleg.

Inspector d'Educació Bàsica de l'Estat.

Ponent per a l'ensenyament de valencià

MANIFEST DE L'ESCOLA DE MAGISTERI DE VALENCIÀ «EN DEFENSA DE LA LLENGUA t LA RAÓ»

3) Que exigim del Consell la desautorització d'aqueixes decisions; l'aclariment públic de les qüestions ortogràfiques i d'identitat de la llengua deuen ser resoltes per ies institucions universitàries competents i no per polítics incompetents.

4) Que els títols i els llibres de text reconeguts deuen respondre als criteris formulats en el punt 1), amb especial reconeixement de la capacitació obtinguda a l'ICE de la Univesitat, als cursos Cartes Salvador i a l'Escola Universitària del Professorat d'EGB. 5} Que exigim ia dimissió de la consellera d'Educació, Amparo Cabanes, i del delegat a València del Ministeri d'Educació.

6) Que ens comprometem públicament a difondre i popularitzar entre els nostres estudiants, futurs mestres, eis llibres i materials didàctics correctament escrits en la nostra llengua, així com a impulsar una ètica pedagògica compresa amb la llengua i la identitat del poble valencià.

Com va escriure el nostre inoblidable mestre, Manuel Sanchis Guarner: «Un poble que oblida el seu idioma és un poble en el trànsit de la mort.

El món s'empobreix cada vegada que desapareix una cultura. L'extermini d'una llengua, d'una cultura, i d'un poble, són una sola i mateixa cosa.»

Nosaltres no serem mai còmplices d'aqueix extermini.

Ciutat de València, 26 de maig de 1982.—Josep Martínez Bisbal, Olga Quinones, A. Fernàndez Lajusticia, Marina Zaragozà, Ernest García, J. Zabala, I. Campos, B. Gómez, Elena Galàn, Pilar Sanz, F. Soto, Antoni Arrufat, R. Cantavella, Rafael Beltran, V. Miralles, F. Cerdan, L. Puig, E. Gaos, L. Fernàndez Pena, Gonzalo Anaya, C. Pascual, Julio Alonso Asenjo, Belen Segurado, F, Bravo, Gregorià Guillén, R. Granell.

27 DE MAIG Davant la situació en la que es troba el procés de recuperació dels nostres drets nacionals, fruit de l'actitud de la drpta botiflera del nostre país, negant en un primer moment l'existència de la nostra llengua, i passant després a invertar-se allò del bilingüisme, negant el fet de l'opressió d'una llengua per una altra, i que culmina en les agressions d'Alzira, Barx, etc., i a hores d'ara amb l'intent de desenvolupar el Decret de Bilingüisme amb unes normes acientífiques, en una intenció clara de crear un secessionisme lingüístic respecte a la llengua catalana que, malgrat tot, parlem i escrivim al País Valencià, a Catalunya, les Illes, el Rosselló, l'Alger i Andorra; en

contra de les Normes de Castelló, signades ara fa 50 anys i reconegudes per totes les universitats del món, institucions i lingüistes d'arreu del món, volem manifestar: 1. El nostre rebuig i la negativa a aplicar l'aberrant normativa emanada de l'esmentada Comissió Mixta de Bilingüisme, que suposa afavorir l'inhibició del seu ensenyament ï la no normalització de la nostra llengua.

2. El nostre recolcament a les institucions i persones que, bassant-se en criteris científics, s'han negat a contribuir al genocidi cultural que suposa l'aplicació de les esmentades normes.

27 DE MAIG «La junta de la Facultad de Filologia, reunida en sesión ordinària a las cinco de la tarde del 25 de mayo, ha tornado el acuerdo, por unanimidad, de elevar a la junta de gobierno de esta Universidad y de hacer pública la siguiente resolución: 1. La Facultad de Filologia denuncia la decisión de la Conselleria de Educación, aceptada por la comisión mixta, de dar por aprobadas las normas ortograficas de la autotitulada Acadèmia de Cultura Valenciana, por la enorme desproporción que existe entre la trascendencia de la medida y la escasa representatividad científica de quien la toma. Se necesita una gran dosis de responsabilidad para cambiar la ortografia de una lengua contando con una comisión mixta en la que falta la Universidad, como màxima autorídad científica, y los representantes de los partides parlamentaries.

2. La Facultad de Filologia denuncia asimismo la irregularidad del procedimiento seguido por la Conselleria de Educación, cuya solicitud a la Universidad (aunque es mas bien una instrucción que una solicitud) para que nombrara un sustituto al fallecido doctor Sanchis Guarner, como representante de las universidades valencianas en la comisión mixta de bilingüisme, tuvo entrada en el registro de la Universidad el 17 de mayo de 1982, el mismo dia que dicha comisión mixta se reunia para aceptar la decisión de la Conselleria de Educación sobre las normas ortograficas.

3. La decisión de programar la ense-

TANCADA CONTRA L'OPRESSIÓ LINGÜÍSTICA EN ALGEMESÍ PROMOGUDA PELS ENSENYANTS DE LA RIBERA 3. Denunciem la manipulació política que s'està fent de la nostra llengua.

4. Exigim als polítics el decidit recolcament a la Universitat en els seus criteris científics.

5. Demanem la dimissió de la consellera d'Educació Amparo Cabanes, així com del delegat d'Educació Pérez Franco Í d'aquells que contribueixen a aquesta política antivalencíana.

6. Volem manifestar la necessitat urgent i inajornable de reemprendre el camí de la unitat en la lluita per la recuperació dels nostres drets nacionals.

LA FACULTAT DE FILOLOGIA REFUSA LES DECISIONS DE LA COMISSIÓ MIXTA

nanza del valenciano de acuerdo con la ortografia de la autotitulada Acadèmia de Cultura Valenciana para el curso 1982-83 se hace en contra del criterio mantenido por la Universidad de Valencià y por todas las universidades e instïtuciones científicas nacionales e internacionales que se han definido sobre el tema. Ello implica un atentado

contra el papel de la Universidad en la sociedad valenciana, usurpando sus atribuciones y marginando lo intereses científicos en beneficio de los políticos.

4. La Facultad de Filologia continuarà aplicando, con toda normalidad, la ortografia aprobada por amplísimo y cualificado consenso en Castelló en 1932, practicado desde hace cincuenta anos por la inmensa mayoría de quienes han escrito en valenciano, y que reconoce la identidad lingüística del valenciano y del catalàn.

5. La Facultad de Filologia, en consecuencia con los puntos anteriores, se niega a participar en la comisión mixta de bilingüismo, que en la actualidad no ofrece ninguna garantia de proceder con rigor e independència lingüísticos, y pide a la junta de gobierno de la Universidad Literària que haga suya esta negativa y no nombre representante nasta que se hayan superado las actuales circunstancias.

6. Por todo ello, la Facultad de Filologia se siente obligada a expresar su completo desacuerdo con la gestión que, en matèria de bilingüismo, ha venido desarrollando la actual consellera de Educación, senorita Amparo Cabanes, y solicita de la junta de gobierno de la Universidad que naga suya esta descalificación y que la haga valer ante las autoridades institucionales competentes.

Valencià, a veinticinco de mayo de mil novecientos ochenta y dos.—JUAN OLE ZA SIMÓ, decano de la Facultad de Filologia.»

17

28-29 DE MAIG L'Assemblea Permanent de Sindicats d'Ensenyament i Institucions Docents, el 21 de maig, va decidir realitzar una sessió de treball llarga on posar en comú els nostres punts de vista sobre l'ensenyament de la llengua i la política de la Conselleria i l'Administració, fer públics els nostres acords i recollir les adhesions d'aquelles institucions i grups que comparteixen la nostra postura de rebuig.

La sessió de treball quedà concretada en un tancament que realitzaríem el 28 de maig al Col·legi de Doctors i Llicenciats, on s'elaborarien uns documents i que finalitzaria a migdia del dissabte 29 amb una taula redona i la lectura dels esmentats documents i acords.

El dia 27, en Algemesí, els ensenyants de la Ribera iniciaren les seues accions tancant-se en l'Ajuntament 150 persones.

A València, e) dia 28, més de 100 ensenyants iniciàrem les sessions de treball repartits en grups. Al llarg de la nit anaren afegint-se més persones fins a ser més de 800 les que d'una manera o d'altra —en les sessions, en la reunió

TANCADA AL COL·LEGI DE LLICENCIATS DE VALÈNCIA CONTRA LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA DE LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ I PER LA NORMALITZACIÓ DEL VALENCIÀ A L'ENSENYAMENT

ASSEMBLEA DE SINDICATS D'ENSENYAMENT I INSTITUCIONS DOCENTS HORARI Dia 28 19 h.: Inici de t'assemblea-tancament.

19'30 h.: Reunió inicial conjunta: Presentació d'objectius.

20-22 h.: Treball en comissions: — «Llengua estàndard i llengua dialectal a l'ensenyament.»

— Manifest-exigències.

— Acción sindical.

22-23h.: Sopar.

23-24h.: Reunió en ple: Participació dels assistents i els visitants que s'adhereixen.

24 h.: Àcar. el treball en comissions.

Dia 29 1 h.: Presentació de les conclusions de les comissions.

2 h.: Audiovisuals.

11 h.: Reunió a la Facultat de Filologia.

12 h.: Acte de cloenda: — Taula redona: «Situació i perspectives de futur de l'ensenyament del valencià.»

— Conclusions.

del ple, en l'assemblea de posada en comú— hi participaren.

El treball pròpiament dit acabava passades les tres del matí del dia 29 i es

reiniciava a les 11 a la Facultat de Filologia.

En la taula redona que es va celebrar com a cloenda varen participar: Vicent Pitarch, llingüista Í professor de Castelló; Jaume Pérez Muntaner, escriptor i secretari de la junta de govern de la Facultat de Filologia, i Josep Iborra, escriptor i sots-director de l'ICE. Marc Adell, inspector d'EGB, ponent de valencià, que havia estat convidat a participar-hi, va excusar la seua assistència, però va manifestar la seua adhesió a l'acte, la qual es féu palesa amb la lectura de la nota de premsa que havia publicat et dia 21 de maig al «Diario de Valencià».

La lectura de les conclusions dels grups de treball va marcar la fi del tancament «contra la política lingüística de la Conselleria d'Educació i per la normalització del valencià a l'ensenyament».

A continuació reproduïm dos documents: «Directrius generals de la didàctica de la llengua» Í el «Manifest de l'Assemblea de Sindicats d'Ensenyament i d'Institucions Docents», així com la llista d'algunes de les adhesions rebudes en la tancada.

DOCUMENT I PRINCIPIS DIDÀCTICS 1) L'escola ha d'afavorir la interrelació del xiquet en el seu medi; en conseqüència: — En l'accés inicial a les aules, el xiquet ha d'identificar el propi parlar amb el vehicle de comunicació escolar.

— Cal valorar el llenguatge espontani de l'alumne, tant el propi de la seua edat com l'aportat per la riquesa idiomàtica comarcal i dels sectors laborals. Especial atenció ens mereixen l'aprofundiment en el llenguatge de rondalles, refranys, cançons, modismes, etcètera, i en general de les varietats dialectals.

— En que aquest sentit, el nostre plantejament és el de treballar a l'escola les modalitats fonètiques, morfosintàctiques i lèxico-semàntiques representatives de les comarques del País Valencià, modalitats que forneixen magnífiques possibilitats expressives als nostres alumnes alhora que confirmen la unitat de la llengua catalana.

L'aplicació correcta dels criteris esmen-

18

DIRECTRIUS GENERALS DE LA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA tats exigeix tenir-hi presents alguns elements reductius, com ara: a) L'fndex de degradació idiomàtica (deguda a la situació familiar, del barri o la comarca, etcètera). b) La diversitat dels nivells educatius: segons la capacitat abstractica de l'alumne, és a dir, les seus possibilitats per a copsar la línia divisòria entre «parla/sistema lingüístic», caldrà anar superant l'ús del parlar espontani en el ben entès que queden ben delimitats els dos nivells bàsics col·loquial/culte. c) La situació de profunda «anormalitat idiomàtica» que afecta al País Valencià, a causa de la qual, la llengua del xi-

quet és especialment inconsistent a causa de les interferències del castellà. d) No cal dir que, en l'aplicació del criteri en qüestió, es fonamental la situació dels castellano-parlants.

2} L'instrument bàsic del treball educatiu és l'idioma; en conseqüència, és objectiu prioritari de l'escola afavorir el màxim grau de competència lingüística que facilitarà una global i profunda comprensió de la vida i del món; aquest criteri significa: — Facilitar el domini de tots els mecanismes idiomàtics.

— Afavorir l'accés progressiu a tot el conjunt de nivells d'ús de la llengua, no solament de l'espontani i coHoquial, sinó també dels nivells estàndard, tècnic, creatiu o literari, etcètera.

L'ENSENYAMENT EN LA NOSTRA SOCIETAT ACTUAL Som absolutament conscients que la

tasca educativa no pot desvincular-se dels condicionaments sòcio-culturals de la nostra comunitat. En conseqüència, l'educació lingüística al País Valencià no pot ignorar fets bàsics com els següents: 1) La llengua del País Valencià, excepció feta de les comarques de l'interior, és la mateixa que la dels baleàrics i catalans, llengua popularment coneguda amb denominacions diverses, com ara «valencià», i tècnicament identificada com a català. La magnífica riquesa dialectal de la nostra llengua no contradiu el principi de la filologia romànica que reconeix que el català és una de les llengües més unificades d'Europa.

2) Els drets lingüístics més elementals postulen la plena normalització social de la llengua; per contra, et nostre idioma pateix, d'ençà del Decret de Nova Planta, una persecució sistemàtica per part dels poders polítics representatius de la classe dominant, persecució que als nostres dies es concreta, entre d'altres, en les actuacions nefastes de la Conselleria d'Educació.

3) Com a ciutadans i com a ensenyants, manifestem la nostra repulsa més enèrgica contra la sistemàtica conculcació dels drets lingüístics del poble valencià, protagonitzada pel Govern de Madrid i pels seus responsables directes al Pafe Valencià.

4) Ens comprometem a seguir tre-

ballant per la renovació pedagògica i la normalització lingüística alhora que exigim als responsables de tots els àmbits docents del País Valencià: a} La promoció d'equips d'investigació didàctica. b) Dotació de recursos per a la difusió del material didàctic existent Í per a l'elaboració de nou.

5) Finalment, el nostre compromís

amb la funció docent al país, ens porta a exigir la immediata desautorització de la política idiomàtica de l'actual Consell del País Valencià, alhora que anunciem que oposarem una resistència clarificadora i ferma als seus intents d'imposar un aberrant «subvalenciano» a les nostres escoles Í instituts.

A la ciutat de València, 28 de maig de 1982.

DOCUMENT II Els sotasignants, que hem treballat, i ho continuarem fent, per la recuperació de la nostra identitat com a poble, i en concret per la normalització del valencià a tot l'ensenyament, als mitjans de comunicació i a totes les institucions del País Valencià, volem manifestar: I. Des de què les nostres terres i les seus gents es van constituir en regne independent, dintre de la Corona d'Aragó, la cancelleria reial va desenvolupar una tasca normativitzadora i normalitzadora de la llengua comuna als regnes de Mallorca i València i als comtats catalans, convertint-la en la llengua oficial comuna.

La cancelleria reial, per disposició de Jaume I del 1264, va actuar com a factor de convergència idiomàtica, unificant literàriament l'idioma. En aquest contexte va nàixer l'obra dels nostres clàssics. Quan aquesta tasca normalitzadora de la cancelleria reial es va debilitar, als darrers anys de Ferran el Catòlic, es va iniciar el procés de castellanització de les nostres terres, que culminà en la desfeta definitiva del «Decreto de Nueva Planta» (1707) i els seus ulteriors desenvolupaments legals: «No se permiten libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas» i «en todas las escuelas del reyno... se ensene y actúe en lengua castellana».

Cap a la meitat del segle XIX va nàixer, al si de la Universitat, ta Renaixença valenciana, coincidint amb semblants moviments a Catalunya, representants dels

MANIFEST DE L'ASSEMBLEA DE SINDICATS D'ENSENYAMENT I INSTITUCIONS DOCENTS quals participaren el 1868 en un aplec a Montserrat, deixant palesa, una vegada més, la unitat de la llengua per ells parlada. En la mateixa línia d'unitat de la llengua es va celebrar, el 1906, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on participaren valencians, com Teodor Llorente, Roc Chabàs Í Lluís Fullana.

Va estar un dels objectius del congrés iniciar de nou el procés de convergència de les diferents parles dialectals, el qual va anar consolidant-se primer a Catalunya (1913), al si de l'Institut d'Estudis Catalans, les normes del qual van estar bàsicament assumides pels escriptors mallorquins (1930), i el 1932, ara fa cinquanta anys, pels valencians, a Castelló de la Plana.

En l'acord de Castelló es va donar l'en-

tesa de totes les entitats culturals valencianes i de tots els escriptors perquè tenien com a voluntat comuna reiniciar i assolir la normalització lingüística del valencià, de la «llengua valenciana».

Per nàixer amb voluntat de redreçament, front a la desfeta lingüística i contra la política castellanitzadora del «divide y venceràs», assumia la tasca normativitzadora en el contexte de la unitat del valencià en la unitat de la llengua «de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó». Fruit d'aquell acord i el seu posterior desenvolupament ha estat el nou renaixement d'escriptros, i hi som nosaltres...

Aquests fets de la nostra història ens deixen paleses dues realitats: La unitat de la llengua dels valencians, catalans i mallorquins, tot Í que, per l'estima que cadascú té a la seua parla, els va lencians l'anomenem «valencià»; els mallorquins, «mallorquí»; els eivissencs, «eivissenc»; elstortosins, «tortosí»...

Però per damunt de les qüestions de noms hï ha l'afirmació de l'esmentada unitat. Altre fet que se'ns evidència és que els moments de màxim esplendor de la nostra literatura han estat units a aquells en els quals ha existit una tasca normativitzadora de diferent intensitat al llarg de la història, en tot l'àmbit de la llengua.

II. A l'acord de Castelló varen estar fidels tots, absolutament tots, els escriptors i investigadors en la nostra llengua.

19

Però darrerament una minoria d'ells, que s'angoixaren per no ocupar els primers llocs entre els escriptors nascuts de l'acord de Castelló, no tan sols han rebutjat la pràctica generalitzada, sinó que s'han inventat, en contra de la doctrina de tots els romanistes, ratificada en el seu XVI Congrés, una nova llengua de la qual volen ser els normativítzadors.

La data inicialment culminadora d'aquest fet secessionista fou el 1977, i s'ha arribat al zenit, amb l'ajut de la manipulació dels sentiments de molts valencians per als quals sempre han estat forces castellanitzadores, en les darreres decisions de la Conselleria d'Educació i la Comissió Mixta de Bilingüisme.

En nom de la «valenciania», i manipulant els sentiments d'estima de molts valencians per la seua parla, vol trencar-se la unitat en t'àmbit de la llengua comuna, per tal de, segons la llista de «divide y venceràs», afavorir l'absoluta castellanització del nostre País Valencià, i en tot cas, reduir el valencià a una parla col·loquial.

I afirmem que aquest és l'objectiu últim d'ells perquè han estat ells els que han impedit, durant dos anys, l'aplicació del decret de bilingüisme que, malgrat que té molts grans defectes, haguera iniciat un nou procés de normalització de l'ensenyament.

A aquest projecte secessionista i castellanitzador s'oposarem amb tota la nostra forca. Les raons científiques de la nostra radical actitud les hem expressat en altre document, així com les tasques que pensem dur a terme unitàriament i amb l'ajut de les entitats i grups que s'han adherit i així ho faran.

III. En l'actual situació volem assenyalar un conjunt d'exigències, mínimes i urgents, que estem per defensar reivindícativament amb força: 1. Exigim de tots els partits que participen en la tasca de legislar i d'administrar, que treballen eficaçment per abolir l'intent de minories manipuladores que utilitzen les denominacions «idioma valencià» o «llengua valenciana» per tal d'enfrontar els nobles sentiments del poble del País Valencià al fet científic de la unitat de llengua parlada, en cada lloc

amb peculiaritats molt estimables, «de Salses a Guardamar, de Fraga fins a Maó». Fruit d'aquest treball, volem tant una declaració institucional com textos legals definitivament científics.

2. Exigim les següents dimissions: 2.1. De la «consejera de Educación» i el seu equip, per la seua ineficàcia en l'aplicació del Decret de Bilingüisme, que ara fa dos cursos hauria d'haver entrat en vigor oficialment; i pel seu tossut «secessionisme», fruit d'una actuació d'esquena a la història, a la Universitat, als congressos de lingüistes, als nostres escriptors i als treballadors de l'ensenyament que han dut a terme ja la tasca normalitzadora.

2.2. Dimissió dels membres de la «Comisión Mixta de Bilingüismo» perquè les postures acientffiques d'uns i l'abstencionisme d'altres han generat un radical incompliment de la tasca per a la qual varen estar anomenats.

3. Exigim que el «Bolletí» del Consell del País Valencià deixe d'utilitzar una ortografia aberrant i torne a la que tenia i en la que va estar publicada en versió valenciana la Constitució Espanyola al «B. O. E.». I així mateix, exigim que, mentre perdure l'actual situació, els consellers no publiquen en aqueixa ortografia els seus escrits i els decrets que dimanen de les seues conselleries.

4. Exigim que la Diputació provincial de Vaència i l'Ajuntament de la ciutat de València estudien la forma legal de desvincular-se radicalment de l'actual autodenomtnada Acadèmia de Cultura Valenciana, que darrerament tan sols ha estat capaç d'assumir postures en contra del conreu de la nostra història ï cultura.

5. Exigim que en la nova constitució de la Comissió Mixta de Bilingüisme, tant l'Administració central com el Consell, anomenen com a membres a lingüistes i pedagogs

científicament qualificats, els treballs dels quals hagen estat per la normalització del valencià a l'ensenyament.

6. Exigim que des del principi del proper curs s'acomplesca el Decret de Bilingüisme segons els següents extrems bàsics: 6.1. D'acord amb la programació Í continguts elaborats per la subcomissió tècnica, que van estar presentats a la Comissió Mixta de Bilingüisme el 14 de gener del 1981.

6.2. Ampliant el nombre de professors a contractar per a l'ensenyament del valencià, incloent-ne per a l'ensenyament en EGB. 6 . 3 Que el professorat contractat per a l'ensenyament del valencià tinga les següents titulacions: Per a EGB, ser mestre i tindré el diploma dels cursos de l'ICE; per a BUP i FP, ser llicenciats en Filologia Romànica o Hispànica amb l'especialitat de lingüística valenciana; llicenciats en Filologia Catalana; llicenciats en d'altres branques de Filologia amb el diploma de l'ICE. I que el mecanisme de contractació siga el mateix pel qual es regeixen la resta del professorat.

6.4. Que la Conselleria d'Educació encomane a la Universitat la tasca d'organitzar cursos de formació i reciclatge del professorat per a l'ensenyament del valencià Í en valencià.

6.5. Que s'afavoresca institucionalment, de manera generalitzada, l'ensenyament del valencià a les zones castellano-parlants a partir del segon cicle d'EGB o, almenys, tercer; plans d'escolarització en valencià en les zones valenciano-parlants, sobretot pel que pertoca als nivells de preescolar.

6.6 Que es convoquen aplecs de professors de valencià per tal d'analitzat conjuntament i avaluar l'aplicació del Decret.

IV. Cridem a tots els treballadors de l'ensenyament i a tots els qui viuen i treballen al País Valencià, per tal de conquerir que aquests plantejaments siguen realitat.

SINDICAT DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ, FEDERACIÓ D'ENSENYAMENT DE CC.OO., FEDERACIÓ DE TREBALLADORS DE L'ENSENYAMENT DE LA U. G. T., COL·LEGI DE DOCTORS I LLICENCIATS DE VALÈNCIA, COL·LECTIUS COMARCALS D'ENSENYAMENTS, COORDINADORA D'ENSENYANTS D'ACCIÓ CULTURA, COL·LECTIU D'ESCOLE VALENCIANES, U. T. E. C. O. D'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ, SEMINARI DE LLENGUA I CULTURA, ASSEMBLEA D'ATURATS.

20

COIXEGIS (INSTITUTS

CÀRRECS PÚBLICS Alfons Cucó, senador per València.

Manuel Agramunt.

Segundo Bru, Indústria i Comerç, conseller.

Antoni Asunción, alcalde de Manises.

Emèrit Bono, diputat del PCPV. Vicent Soler.

Josep Lluïs Albinyana, ex-president del Consell.

GRUPS POLÍTICS ADHERITS ESPECIALMENT A TRAVÉS DE LES SEUES EXECUTIVES Partit Nacionalista del PV, Agrupament d'Esquerra del PV. Esquerra Unida del PV. Col·lectiu per la Renovació de l'Esquerra del PV.

ADHESIONS A LA TANCADA

SINDICATS Nicolau David, del Secretariat de CC. 00. del PV, Antonio Cebrian, del Secretariat d'UGT del PV. Onofre Peris, del Secretariat de la Unió de Llauradors i Ramaders PV. Rafael Teba, de FETSO. Julio Moreno, secretarïo general de FETE-UGT. Calixte Juan, de la Federació d'Ensenyament de CC. OO.deIPV. Albert Sansano, del Secretariat Confederal de la UCSTE. Honorat Ros, del Secretariat de PV del STE-PV. Unió Intercomarcal del STE-PV de Castelló.

Unió Intercomarcal del STE-PV d'Alacant.

Federació de Ensefianza de CC. 00. de Madrid.

Sindicat d'Ensenyament de CC. 00. de Barcelona.

Federació d'Ensenyament de CC, 00. de Catalunya.

ENTITATS Joan Oleza de la Junta de la Facultad de Filologia.

Professors de l'Escola Universitària de Formació del Professorat.

Junta de govern del Col.legi de Doctors i Llicenciats.

Vicente Bermejo, del Col.legi de Psicòlegs.

Eliseu Climent, d'Acció Cultural.

1 DE JUNY

Junta rectora I claustre de la Noslra Escola Comarcal.

Claustre de l'Escola Gavina.

Claustre de l'Escola la Masia.

Claustre de l'Escola Les Carolines.

Direcció i professorat det INB de Massamagrell.

Col·legi públic Blasco Ibàfíez. de Montcada.

Professors de FP del claustre del col.legi San Ro que.

Professors de BUP del claustre del co.legi San Roque.

Assemblea de PNNs de ciències de València.

Claustre de tNB de Paterna.

Professors de l'àrea lingüística de CP Jaume I, de València.

Col.legi Cronista Chabret, de Sagunt.

Professors del CP Batallar, de l'Alcúdia.

Claustre de professors del CP San Cristòfol, de Ríola.

Claustre professors de l'institut Sorolla, de València.

Grup de mestres de Moncofa.

Claustre dei col.legi La Voca, de la Vall d'Uixó.

Escola El Rotgle, de Castelló.

Col.legiSarthou Carreres, deVila-real, Col.legi Concepción Arenal, de Viía-real.

Josep Iborra, de l'Institut de Ciències de l'Educació.

Col.legi de Doctors i Llicenciats de Castelló.

Manuel Tarin, de la Federació d'Entitats Culturals del País Valencià.

Frederic Jordà, de la Societat Coral El Micalet.

Josep Alebau, del Seminari de Llengua i Cultura del País Valencià.

Cercle Cultural Ramon Muntaner, de Xirivella.

Josep Lluís Rodrigo, de l'AV Alborchi, de Paterna.

Llorenç Giménez, d'UTECO d'Ensenyament.

AV Botànic.

Jordi Bigas, d'Acció Ecologista.

Col·lectiu d'Ensenyants de la Ribera.

Josep Comes, de la revista «Saó».

Ramon Haro, de «La Paraula Cristiana», Col·lectiu de Joves Maximiliè Thous INB de Cid. Col·lectiu de mestres becaris de l'ICE. Encarna Serrano, de l'Institut de Renovació Pedagògica.

Pares d'alumnes de l'Escola Gavina.

Segon curset Carles Salvador de Vila-real.

Associació Cultural Torreblanquina.

ARTISTES I ESCRIPTORS Marc Granell.

Manuel Granell.

Carles Barranco.

Josep LluísSirera.

Empar Ferrer, Lluís «El Sifoner».

PacoMufioz.

Vicent Pitarch.

Fina Cardona.

Vicent Salvador.

Joan Navarro.

Adolf Beltran.

Joan Pellicer.

Vicent Simbor.

M.A.Villena.

Rosa Solbes.

Jesús Sanz.

Juli Sanz.

Rodolf Sirera.

Ton i Mestre.

Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

REPRESENTANTS SINDICALS FAN ARRIBAR AL MINISTRE LES SEUES DENÚNCIES (REIVINDICACIONS El ministro de Educacïón, Federico Mayor Zaragoza, mantuvo una entrevista con representantes de sindicatos de ensenanza y entidades culturales que se oponen a la política de la Conselleria de Educación de UCD. Los ensenantes reiteraren al ministro la exigència de aplicación del decreto de bilingüismo, la obligatoriedad de titulaciones universitarias para los profesores de valenciano y los criterios científicos para reconocer la unidad lingüística del catalan y el valenciano. Mayor Zaragoza reconoció que «se habían hecho cosas con mucha ligereza», se mostro partidario de criterios científicos y pedagógicos para «no enfrentar al pueblo con la ciència» y prometió una pronta respuesta tras las conclusiones de una comisión de expertes en bilingüismo, que encabeza el académico Làzaro Carreter.

21

2 DE JUNY •»e2ï

LES DECLARACIONS DEL MINISTRE D'EDUCACIÓ ALS SINDICATS PROVOQUEN UNA CRISI A LA UCD VALENCIANA

VALENCIA DECLARA GOBIERNO

U ausencia de valencianes •n el Instítuto Nacional

de Fomento a h Exportackm, calificada por los centrístas

de «inexcusable

4 DE JUNY En relación con las noticias aparecidas en la prensa sobre el cicló de conferencies «Las lenguas de los espafioles», organizado por la Facultad de Filologia de la Universidad de Salamanca, y la no inclusión en el de una sesión específica referida a la lengua de los valencianos, creo necesario hacer algunas puntualizaciones: Primero: El cicló està destinado primordialmente a dar a conocer a un publico no especialista la riqueza lingüística de Espafïa. Para ello se han solicitado a diversos expertes exposiciones de tres tïpos. En primer lugar, sobre el espanol y sus variedades. En segundo lugar se ha procurado proporcionar una presentación puramente descriptiva de las otras lenguas espafíolas. Finalmente, aigunos ejemplos de los problemas practicos emanados de la convivència de lenguas en una misma comunidad y sus posibles soluciones.

Segundo: Estos ejemplos son, por razones materiales, escasos en número. De las diecisiete comunidades del Estado, se invito, simplemente, a las dos que habian alcanzado primero un Gobierno autónomo y en las que, por lo tanto, la política de planificación lingüística se había podidodesarrollarya con absoluta independència.

Tercero: En ningún momento, ni respecto a comunidades ni respecto a universidades, se ha pretendido ofrecer al publico salmantino una representación exhaustiva.

Cuarto: El curso ha sido programado con absoluta independència por la Facultad de Filologia, y concretamente por profesores especialistes en espafiol o filologia roménica. Cuando se ha solicitado ayuda de instituciones no uni-

22

Abril y Manglano han désautorizado las recientes decla raciones del ministro, que pedíauna sohición científica y pedagògica para la ensenanza

ES PUBLICA UNA CARTA DEL DEGÀ DE LA FACULTAT DE FILOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE SALAMANCA EN DEFENSA DE LA UNITAT DE LA LLENGUA versitarias, ha sido sobre la base de un programa ya elaborado. Confio en que las alusiones al «oro catalàn», como procedimiento de descalificación personal, no se convertiran en suslituto de las ya pasadas alusiones al «oro de Moscú».

Quinto: La presentación de las lenguas de Espafia dislintas del castellano tenia que cenirse también, por razones materiales, a un corto número de conferencies, y pareció la solución mas idónea el dedicar una única presentación a cada una de las lenguas en el sentido técnico que esta palabra tiene entre filólogos y lingüistas, renunciando a descender a la complejidad de las variedades concretes, como es el caso, por ejemplo, de dialectes tan dispares como el vizcaíno y el navarro.

Sexto: Es aquí donde se ha producido un conflicto que lamento profundamente, però que no me hace cambiar de opinión. Respeto y veo con simpatia los deseos de los valencianos por afirmar sus seriós de identidad; mas aún, siento un especial afecto por una región cuya prehistòria lingüística constituye una parte importante de mi propio campo de investigación. Por ello, y porque me doy cuenta de que nuestra lengua es algo que todos llevamos mas cerca de nuestro corazón que de nuestra cabeza, no me siento particularmente afectado por las impertinències que se me han dirigido. Ahora bien, como lingüista, tengo que reiterar sin ningún tipo de reserva que valenciano y catalàn son dos variantes de una misma lengua. Lo cual no significa que ponga en duda la admirable realidad del valenciano, la riqueza que sus hablas representen dentro de nuestra cultura. Por otra parte, como

ciudadano, creo sinceramente que quien desea dos ortografías diferentes para esas dos variedades, debe, si quíere ser coherente, propugnar la monstruosa idee de que en Andalucía o en Argentina se debe establecer una ortografia distinta de la usada en Castilla.

Séptímo: De todas formas, considero que fue clarificadora la presencia de representantes de la Consejería de Educación de Valencià en nuestro cicló, porque contribuyeron a llamar la atención sobre el problema cuya importància queríamos senalar a los salmantínos. Y a la vez, lo creo sinceramente, y tengo testimonies de ello, no consíguieron equivocar a nadie en lo que a la clasificación lingüística del valenciano se refiere.

Para conduir, quisiera reconocer mi sorpresa ante la amplia y apasionada reacción que nuestro cicló ha tenido en Valencià. En todas las universidades de Europa y Amèrica se dan cursos de filologia romànica en los que se habla de castellano, galaico-portugués y catalén como únicos representa ntes de los dialectos iberoromances; en muchas de ellas existen cursos de historia de la literatura catalana en los que se habla por igual de Ramon Lluu y Ausiàs March, de Montaner y de Jaume Roig, de Bernat Metge y de Jordi de Sant Jordi. Que yo sepa, estàs universidades nunca han recibtdo protestas oficiales, ni cartas o teiegramas de asociaciones y particulares, ni la prensa valenciana se ha ocupado de ellas. ^Por què este súbíto interès por nuestro cicló?

J, JAVIER DE HOZ BRAVO IDecano de la Facultad de Filologia de IB Universidad de Salamanca)

13 DE JUNY

Organízada pr la FMÍÏ10S

/C'

pRoviNaAiKASfleaeiQtcs ^y DEPAD&SDEAUMINOS, y Con la colabcracion de b r — -n"-itacíón ffftwinciaí

I»™, s; ^ j|- p ^ ^^í '&, \ y .^

'.' Csíúdio íffis Sttòer flLZIRÍt

EN LA PRIMERA JORNADA DE LA FEDERACIÓ DE PARES D'ALUMNES, AQUESTOS ES MANIFESTEN CONTRA LA NO APLICACIÓ DEL DECRET DE BILINGÜISME, CONTRA LA CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, A FAVOR QUE LA UNIVERSITAT SIGA L'ÚNICA INSTITUCIÓ CAPACITADA PER A DONAR TÍTOLS DE VALENCIÀ

F.P.A.P.As. Puerto Rico, 28-i* VAt-ÜÍOt*

LA LEY FUE DICTAMINADA EL 17 DE JUNIO POR LA COMISION DE PRESUPUESTOS

LAJUBILACIONALOS 65 ANOS A PARTIR DE ENERO DE 1984 La Comisión de Presupuestos dictamino favorablemente el proyecto de ley por el que se modifica ta actual legislación sobre jubilación forzosa de los maestros. En virtud de este proyecto, que, dada la plena capacidad legislativa de la citada comisión, se convertirà inmediatamente en ley si el Senado no lo modifica, a partir de enero de 1984 los maestros se jubilaran obligatoriamente a los 65 anos y no a los 70, como sucede ahora.

El proyecto de ley del Gobierno, que había sido presentado por el anterior ministro de Educación y Ciència, Juan Antonío Ortega, anticipaba solo en un ano la edad de jubilación forzosa de los profesores de EGB, situada actualmente en los setenta anos. Por unanimidad de los diversos grupos parlamentaries, la ponència y, posteriormente, la Comisión de Pre-

supuestos han modificado dicho proyecto en el sentido de establecer un plan de aplicación progresiva que culminarà en enero de 1984, fecha en la que la edad de jubilación quedaré ya fijada en los 65 anos.

Según el calendario previsto en el proyecto de ley, ya durante el presente ano podran jubilarse los profesores que cumplan o hayan cumplido los 69 anos; a partir del 1 de enero de 1983, se jubilaran los de 68 y 67 anos, y, a partir de enero de 1984, los de 66 y 65 anos, quedando ya definitivamente fijada en los 65 anos la edad de jubilación forzosa.

La medida, que afectarà a mas de 4.000 profesores y supondrà un gasto de unos 5.000 millones de pesetas, se aplicarà también al cuerpo de directores escolares.

Por otra parte, el texto aprobado establece que la jubilación se produzca necesariamente, aun para aquelles maestros que estuvieran pendientes de cubrir el período necesario para completar un trienio. Quiere esto decir que no va a ser necesario que los maestros que se encuentren en dicha situación prorroguen su permanència en la escuela, tal y como se preveia en proyectos legislatives anteriores, puesto que se haràn acreedores a los beneficiós del nuevo trienio en cuanto completen el mismo igual que si hubiesen permanecido en activo.

Asimismo, el proyecto contempla la plena aplicación a los maestros que se jubilen durante el período de desarrollo de esta ley cuanto a este respecto se apruebe en la futura ley de Seguridad Social de los Funcionarios de la Administración Civil del Estado.

23

^y^

Carrer

Bernat Fe n o II a r Sí doneu un dia un passeig pel barri de Sant Josep de València es trobareu amb el carrer de Bernat Fenollar, un nom poc conegut entre la gran majoria dels valencians. I, tanmateix, aquest personatge té un gran valor dins de la història de la nostra llengua, ja que fou el primer que intentà normalitzar-la, bandejant els vulgarismes i castellanismes que aleshores s'empraven. D'açò fa ara més de cinc-cents anys.

Bernat Fenollar va nàixer prop de l'any 1440 a Penàguila. Va ser eclesiàstic i escritor. Fou -mestre de Ferran el Catòlic i molt probablemente ocupà !a càtedra de matemàtiques de la Universitat de València. Sa casa fou el centre d'una tertúlia literària, la més afamada de l'època, a la qual acudien els escriptors de relleu: Garcia Vi* nyoles, Baltasar Portell, Franc! de Castellví, Joan Vidal i el que seria el seu oponent després, Jaume Gassull. Entre ells també hi havia les corresponents picabaralles, com hi ha ara i hi han estat sempre.

La importància de Bernat Fenollar ve donada pel seu intent de polir i conservar la llengua amb la publicació de les «Regles d'esquivar vocables grossers e pagesfvols» cap al 1465. Aquest intent normalitzador és el primer que es dóna en tota l'àrea lingüística catalana. És, fins Í tot, anterior en el temps al que va fer per al castellà An-

Història urbana tonio de Nebrija (1492), per a l'italià Pietro Bembo (1525) ï per al francès Joachim de Bellay (1549).

Bernat Fenollar és, per a la seua època, el que Rompeu Fabra ho és per a la nostra. També pel que fa a la visió unitària de la llengua catalana en ambdós personatges. Escriu Fenollar: «...entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empordà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols». Però també hi era en aquell temps el corresponent al Miquel Adlert d'avui: Jaume Gassull, contertulí de Fenollar, va composar una obreta contra les «Regles»: «Brama dels llauradors de l'horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar», en la qual descriu una desficaciada protesta dels camperols de l'Horta contra qui havia tingut l'atreviment de corregir la seua estimada parla. Gassull aconsella Fenollar de deixar de banda les seues normes, «...puix los ho mostraren sos pares i avis i ho han heretat de sos rebesavis, deixeu-los usar tals mots i paraules».

Les «Regles» de Fenollar foren copiades i ampliades pel barceloní Jeroni Pau. Una còpia de les quals ha estat trobada pel investigador Í avui rector d'universitat Antoni Badia i Margarit, qui les ha estudiat i publicat recentment.

Aquestes «Regles» han estat destacades per Lluïs Galiana, escriptor d'Ontinyent, aquell de les «Rondalla de les Rondalles», el qual escrivia

en 1763 al seu amic Carles Ros, entre altres coses: «El que no puedo omitir es Bernat Fenollar, que ademas de muchas obras que compuso en prosa i verso, trabajó un Tratado de las palabras que se delien desterrar de la Lengua Valenciana {...), Esta obrita seria la mas útil que pudiera desearle en este asunto (...) qualquiera que imprimiesse esta gran obra (es refereix a molts llibres) nada havia de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en Mallorca, i en Cataluna se despacharían también muchos egemplares, por ser la Lengua de todos estos Reínos una misma en la substància, i casi en el modo, si hablamos de tiempo mas antiguo.»

Bernat Fenollar treballà també en l'edició de les «Obres i trobes en lahors de la Verge Maria».

Escrigué en col·laboració: «Escacs d'amor» i «Lo procés de les olives». Altres obres: «Cobles fetes per Mossèn Fenollar e per Mossèn Joan Escrivà, cavaller contemplants en Jesucrist crucificat»; «Lo Passi en cobles».

Si bé l'estil literari de Fenollar no és d'allò més destacable, la correcció en l'escrit li valgué l'admiració dels autors literaris contemporanis. De tota manera, la importància de Fenollar queda fora de tot dubte si atenem a la seua tasca normalitzadora, en una llengua ja desprestigiada en la seua època.

ROIG

U&NGUAT6EVOCABULARI DEL«CARRER»

Convé un repàs d'aquesta part del vocabulari valencià, puix que, a la ciutat de València especialment, notem en el llenguatge col·loquial alguns barbarismes que s'hi refereixen.

Així, remarcarem, de primer antuvi, els significats dels derivats de carrer; Carreret és simplement el diminutiu normal de carrer.

Carreró ja és un diminutiu especial, perquè enclou un cert sentit despectiu. Carreret és un carrer petit, però qualitativament igual com un altre de gran. Carreró, en canvi, és carrer estret i generalment llòbrec i suspecte d'humitat o lletjor o pitjors coses encara. Notem el deix despectiu d'una expressió com: — Aqueixos viuen en un carreró.

Una altra qüestió: en el carrer trobem, als seus dos costats, la voravia o vorera (pels dos

24

noms se la coneix), en castellà «acera». Voravia o vorera són mots bells i apropiats que cal reintroduir plenament en la llengua parlada i refinada de la ciutat.

Un mot que sempre s'ha dit bé a València i que ara deixen de banda alguns valencians, sense cap mena de justificació, és rastell. Rastell té diverses accepcions que no cal esmentar ací, però, per antonomàsia, l'hem emprat tothora i l'emprem encara per significar «la rastellera de pedra picada que limita la vorera, és a dir, que hi ha entre aquesta i la calçada del carrer». El castellà en diu «bordillo», nom que, com passa amb rastell, també té diferents significats en aquest idioma. Diguem, doncs, voravia o vorera (a triar) i rastell, però no «acera» ni «bordillo».

Un altre mot que es sol dir a tort és «avenida», Í un plural incorrecte «avenides». Dins una

ciutat, la via ampla, ben traçada, generalment vorejada d'arbres i que porta a una plaça, palau o lloc important, es diu avinguda. (Cfr. el francès «avenue» i el castellà «avenida».) Direm ben dit: — Ahir passí per l'avinguda de Peris í Valero.

— Aquella ciutat té bons carrers, magnífics jardins, espaioses avingudes.

Quan l'avinguda té un cert caràcter de passeig ciutadà, aleshores és molt típic del nostre idioma dir rambla (ja que originàriament es devien fer aquests passeigs en el llit d'una antiga rambla o riera). Exemples: Les Rambles de Barcelona.

La rambla de Méndez Núriez, d'Alacant.

ENRIC VALOR

PRIMERA JORNADA PROVINCIAL DE PARES D'ALUMNES

POSITIVA I PROGRESSISTA PRINCIPIOS DE LA FEDERACION 1." Que sea obligatòria de cuatro a diecíocho afios, en cicló único v polivalente, con titulación única y coeducacïón.

2." Que sea racional y humanística, científica y tecnològica, crítica y comprometida en matèria educativa.

3.D Que sea gratuïta y financiada con fondos públicos, comprendidas las actividades formativas y extraescolares, los libros y el restante material, los comedores y el transports escolar.

4. ° Esta ensefianza deberà, ademàs, contemplar un amplio sistema de becas y subsidios que atienda las situacíones especiales.

5.° Que sea pluralista y reflejo de la realidad social.

6." Que sea opuesta a cualquier caso de adoctrinamiento.

7.° Que sea democràtica, reconociendo la partipación de las APAs en la gestión educativa y administrativa, así como en los aspectos posteriores de control por los componentes de las comúnidades educatívas, asumiendo cada una de sus peculiares características: étnicas, lingüísticas, culturales, geogràficas, etc., reconocidas en la Constitución.

8." Que haga efectiva una ígualdad de oportunidades sin condicionamientos económicos o religiosos y con la atención adecuada a los disminuidos ffsicos, psíquicos y sensoriales.

9.° Que dentro de unas líneas generales para todo el Estado, sea gestionada, planificada y controlada desde los órganos autonómicos.

Y entendiendo que esto supone una transformación real del sistema educativo y que para conseguir esta es necesario que la federación y las APAs que la integran, ademàs de ejercer las funciones de gestión en los órganos colegiados de los centros, realizar actividades educativas, recreativas, culturales, etc., ocupen el espacio que como instrumentos reivindicatives en matèria de política educativa les corresponde, y en este sentido la federación debe asumir el compromiso de hacer llegar a los padres, en sus centros o por zonas, las exigencias que en política educativa propugnamos, en coordinación con la CEAPA.

El Sindicat de Treballador/es de l'Ensenyament del País Valencià ha participat com a organització invitada a la Primera Jornada Provincial de Pares de Alumnes/as, celebrada a Alzira. Per altra banda, molts afiliats nostres, que al mateix temps pertanyen a les juntes directives de les APAs, també ho han fet per pròpia iniciativa. L'avaluació, que fa el sotasignant, de l'aplec dels pares/mares és positiva. Tal vegada hauria estat millor disposar de les ponències cadascun dels participants, prèviament a l'acte per al seu estudi i discussió en les distintes associacions de APAs; però això no va poder ser i és disculpable, fins i tot, perquè els participants disposaren de la seua ponència al moment de la discussió, que va ser prou ampla i profitosa. Però passem al que va ser el desenvolupament de l'acte i les seues conclusions.

PROGRAMA A las 10'30 horas: Apertura y constitución de las distintas ponencias: 1. * Órganos colegiados.

2. * Objetivos y fines de las APAs. 3.' La orientación en los centros y el f racaso escolar.

4.' Reforma y financiación del sistema educativo.

5." Becas y subvenciones.

6.* Decreto de Bilingüisme y su aplicación.

7.* Escuela de padres.

A las 14'00 horas: Comida.

A las 16'30 horas: Informe de las conclusiones de las distintas ponencias.

A las 19'00 horas: Clausura.

COLABORACIONES Diversos técnicos en las materias de las distintas ponencias.

Instituto de Ciencías de la Educación.

ORGANIZACIONES INVITADAS Confederación Espanola de Asociaciones de Padres de Alumnos (CEAPA).

Excma. Diputación Provincial de Valencià.

Federaciones de APAs de Castetlón y Elche.

Partidos políticos parlamentarios.

Centrales sindicales.

Delegación del Ministerio de Educación.

Conselleria de Cultura.

Acción Cultural.

CONCLUSIONS DE LES PONÈNCIES En cada ponència hi hagué una participació al voltant dels 50 ó 60. Pel matí, discussió de les ponències. Per la vesprada, lectura de les conclusions amb el compromís de la seua publicació i difusió a cadascuna de les APAS i a les organitzacions assistents.

«I.

ÓRGANOS COLEGIADOS

a) Acuerdos: Que los directores sean nombrados por el consejo de dirección.

Propuesta de movilizaciones-concentración ante la Delegación a todas las APAs. Enviar un escrito a los medios de comunicación.»

II.

LA ORIENTACIÓN EN LOS CENTROS Y EL FRACASO ESCOLAR En aquesta ponència la motivació de la

25

xarrada i la discussió estigué centrada en dos treballs realitzats, l'un per l'equip taller d'un col·legi de Mislata, ('altre per un estudi fet en Picassent sobre les causes sociològiques que influeixen en el fracàs escolar (nivell econòmic, nivell cultural de les famílies, immigració...).

Les conclusions, molt resumides, van ser aquestes: «Lo que falla es el sistema educativo en general.

Hace falta una participación plena de los padres en el proceso educativo.

La masificación. En este punto se pide un màximo de treinta alumnos por aula, asi como la creación de un grupo de profesores volantes para atender a las sustituciones.

Ensenanza excesivamente libresca.

Exceso de memoración.

Metodologia caduca y anticuada, no adaptada a los tiempos que corren.

Falta de dialogo entre los diversos sectores que componen el sistema educativo.»

III.

BECAS Y SUBVENCIONES

La ponència va partir del següent axioma: «El fet de l'existència de l'enunciat d'aquesta ponència és el més clar indicador de que la gratuïtat a l'escola és una fal·làcia.» Després d'un llarg debat i de l'anàlisi del que representen aquests sistemes retributius, arribaren a les següents conclusions: «Denunciar este sistema retributivo por considerarlo totalmente arbitrario.

Partiendo de la realidad actual, exigir el control de ese dinero, tanto el de becas como el de subvenciones, a un nivel tripartito entre la Administración, los padres y los maestros.

Y una advertència: Los padres, a través de sus organizaciones, estaran alertas para denunciar todas las irregularidades que se puedan dar en la pràctica.»

IV.

DECRETO DE BILINGÜISMO Y SU APLICACION

En aquesta comissió arribaren a les següents conclusions (conclusions que varen ser votadas), amb els següents resultats: Sí: 47 vots.

No: 1 vot.

Abstencions: 1.

1. La Comissió Mixta del Consell no és l'òrgan que té gue redactar cap norma ortogràfica del valencià.

2. La Comissió Mixta del Consell el que té que fer és aplicar el Decret de Bilingüisme ja. És a dir, a setembre.

3. La Universitat és l'única facultada per a donar els títols de valencià.

A les següents ponències el sotasignant no va poder arribar, però ja tractarem altre dia d'elles si es creu necessari als propers números.

L'acte de cloenda es va realitzar al camp de futbol d'Alzira Í allí es va llegir, entre altres, un comunicat unitari d'adhesió a Tacte, signat pel nostre sindicat, CCOO t FETE-UGT. ÀNGEL SORNÍ

26

DOCUMENTO

REGULACIOIM DE ELECCIONES PARA ORGANOS COLEGIADOS A partir del fallo del Tribunal Constitucional sobre la LOECE, habida cuenta de la impracticabilidad del Real Decreto 2.762/1980 y de las normas reguladoras de las direcciones generales de Ensefianzas Medias y Ensefianza General Bàsica, que no satisfacen nuestras aspiraciones de partípación en los centros docentes, proponemos la inmediata retirada del real decreto aludido y que se regule la participación de los padres en base a los siguientes puntos: 1) Que las elecciones para los órganos colegiados de gobierno se realicen en el mes de octubre, para que los consejos de dirección y juntas económicas se constituyan en ese mes o a primeres del siguiente.

2) Para facilitar la confección del censo, al efectuar la matrícula se entregarà un ímpreso en hoja aparte que solicite los nombres completos de ambos padres, su dirección y nombre de los alumnos. Se hace necesarío senalar la obligatoriedad de facilitar el censo a las APAs y padres interesados en el proceso electoral, de tal modo que les permita conocer y darse a conocer al resto de miembros de la comunidad escolar.

3) Aun considerando que la LOECE contempla que la renovación de los órganos colegiados es anual, creemos que sería necesario ir a una reforma de la ley aludida en base a que estos órganos tengan una duración de dos afíos. Caso de no ser así, creemos que se puede entender el espíritu de la ley en el sentido de renovar parcialmente cada afio los órganos colegiados. Por otro lado, deben elegirse miembros titulares y suplentes.

4) Que sean las APAs reconocidas en cada centro las encargadas de organizar el proceso electoral de los padres.

5) Que para el consejo de dirección los padres elijan cuatro representantes y dos suplentes, y para la junta econòmica, tres representantes y dos suplentes.

Cuando existan APAs en el centro, estàs podran presentar candidatures completas, nominales para los representantes y genéricas (para miembros del APA) en el caso de los suplentes que serían designades en su momento por la junta directiva del APA correspondiente.

6) Que los padres candidates a miembros de los órganos colegiados de gobierno posean representatividad dentro de la comunidad escolar, bien por formar parte de la candidatura de una asociación o bien porque cuenten con un mínimo del 10% de fïrmas de padres o tutores con hijos en el centro escolar.

7) Las directivas de las APAs podran proponer a la asamblea de sus asociados el cese y sustitucíón de uno o varios de sus representantes en los órganos colegiados de gobierno. En dicha asamblea se permitira a los inculpades exponer sus puntos de vista. En el caso de que la asamblea estime oportuno el cese o ceses propuestos, este se llevarà a efecto sin mas que comunicarlo por escrito, con un acta del acuerdo, así como el nombre del nuevo desígnado.

Al finalizar cada curso (al menos) se efectuarà una asamblea general de todos los padres del centro, convocada por el director, que actuarà de presidente, y con una mesa formada por todos los componentes de los órganos colegiados de gobierno, que daran cuenta de su gestión.

8) En cualquier momento del curso escolar, un 30% de los padres podrà solicitar la convocatòria de esta asamblea. En caso de ser confirmada la revocación, por la mayoría de la asamblea, estos puestos seran cubiertos por el sistema de votación ordinària.

Serà motivo suficiente para la revocación del mandato de representación la ausencia injustificada a tres reuniones seguidas del órgano colegiado correspondiente.

9) Que sean electores y elegibles el padre y la madre o tutores legales del alumno para cualquier cargo dentro de la comunidad escolar.

10) Que en los procesos electorales se adjunte y regule el voto por correo.

11) Una forma de evitar que sectores no implicados se inmiscuyan en las elecciones de los padres a los órganos colegiados serà que en cada proceso electoral se constituya una junta electoral elegida en asamblea general de todos los padres del centro, junta que veié por la legitimidad de dicho proceso. Por otro lado, se irà a la formación de mesas electorales por sorteo entre los padres censados, mesa ante la cual las candidaturas podran designar interventores. Dicha mesa presidirà el proceso de elección, actuando de presidente el padre, madre o tutor de mayor edad, y de secretario, el de menor edad.

12) Que no se produzcan sanciones o represalias, ni a los padres participantes en la APA o cualquier otro órgano colegiado, ni a sus hijos.

CENTRE D'ESCOLARITZACIÓ GITANA DE SAN ANTONIO DE BENEGÉVER

L'ESCOLARITZACIÓ GITANA Ja fa molt de temps ens demanaren un article sobre el Centre d'Escolarització Gitana per a ALL·l-OLI. Per fi li ha arribat l'hora.

Corn que, si no ens enganyem, mai no s'ha escrit res sobre el Centre d'Escolarització Gitana (CEG) a ALL-I-OLI, la nostra intenció és començar amb l'article de hui una sèrie d'escrits que posen de manifest, de la millor manera possible, quina és la tasca que fem, quina la nostra situació i les nostres perspectives de futur, així com tots els entrebancs que dia a dia hem de superar. Anem a fer, doncs, una breu presentació i història del centre.

El CEG va nàixer l'any 1977 promogut per un grup de mestres i el Secretariat Gitano.

Actualment està gestionat per l'Associació Gitana de València.

El col·lectiu de mestres que inicià l'experiència era gent que ja estava treballant aïlladament la problemàtica gitana en barris. Va nàixer amb la idea d'aglutinar una parcel·la concreta dins de la problemàtica més ampla del poble gitano.

El CEG, per les seues característiques, entra dins d'allò que podem anomenar «escola pont». Actualment el centre està ubicat fora de València, en San Antonio de Benagéver. Hi acudeixen xiquets i xiquetes de les diverses comunitats gitanes de la ciutat de València: El Clot, Malvarrosa, Cabanyal, barri Sant Josep, Natzaret, Isla Perdida, Justo y Pastor, C. Sagunt, Avda. la Plata, Carrera Malilla, Fuensanta, Avda. del Cid, Campanar, i també de Burjassot i Paterna. Fins i tot de Vinalesa. És una escola pont perquè l'objectiu final és l'escolarització dels xiquets i xiquetes en les escoles del propi barri on viuen. (Això comporta tota una sèrie de problemes que en altres articles anirem comentant.)

Mentre s'acompleix l'objectiu final, el CEG va donant resposta a les exigències d'escolarització que hui presenta el poble gitano, així com a la necessitat d'equiparament cultural entre la societat gitana i la societat paia, sense que açò implique perdre cap dels valors propis de la seua cultura i ètnia.

Açò és una tasca importantíssima que necessita de l'esforç i col·laboració de tots: gitanos i païos.

La població escolar del centre s'extén també a xiquets i xiquetes paios, l'extracció social dels qual és de famílies que viuen una situació sòcio-laboral-econòmico-cultural semblant a la dels gitanos. Tenim gent que ha estat en altres escoles i no han pogut «soportar-les» o no els han pogut «soportar» a ells. Això ens fa plantejar-nos i reflexionar contínuament sobre les causes i conseqüències d'allò que s'anomena «fracàs escolar».

El col·lectiu de mestres del CEG ens trobem amb grans dificultats per a dur endavant la tasca pedagògica, educativa i social que ens hem marcat. Per una banda està la carència de mitjans, tant tècnics (material audiovisual, gabinet psicopedagògic, material per a tallers, etc.) com econòmics (una gran part dels nostres esforços es malgasta visitant i revisant els organismes oficials per tal d'aconseguir unes pessetes per poder tirar endavant). Potser açò últim no s'entenga, i és que realment es molt difícil d'entendre per a aquell que no coneix la veritable situació en què es troben els alumnes que tenim i el mateix centre. Per a dur endavant aquesta escola és imprescindible mantenir el menjador escolar, i només qui ho ha tocat sap el que costa de donar de dinar tots els dies a 200 persones. ^Qui deu sufragar aquestes despeses?

Per una, diem, la carència de mitjans, i per altra està la falta de regularitat en l'assistència escolar (malgrat que enguany hem superat les xifres de ningun altre any) i a més a més l'alt índex de xiquets i xïquetes gitanos encara per escolaritzar.

Bo, açò que hem dit pot valdré com una primera aproximació a la qüestió de l'escolarització de la població infantil gitana, i més en general a la problemàtica del poble gitano, el qual manté la tasa de natalitat més alta de tots els que habitem al País Valencià, la mitat de la seua població és menor de vint anys i la majoria dels adults són analfabets i viuen en condicions precàries.

Abans d'acabar no vulguérem privar-nos de fer algunes preguntes als possibles mestres-lectors d'aquestes lletres, sabent d'entrada que no n'hi ha cap que siga racista: — Saps si hi ha alguna família gitana en el barri o poble on tu treballes?

— Saps si els seus xiquets i xiquetes estan escolaritzats?

— Tindries inconvenient en què es matricularen a la teua escola?

— Tindries inconvenient de tindré'ls a la teua classe?

— T'has plantejat fins a quin punt valores la seua cultura i quina relació mantens amb ella?

Pot ser un bon tema d'estudi, fins i tot una unitat didàctica. De totes maneres, siga el que siga, per favor, no deixes de plantejar-t'ho. El col·lectiu de mestres del Centre d'Escolarització Gitana t'oferim la nostra col·laboració.

COL.LECTIU DE MESTRES DEL CENTRE D'ESCOLARITZACIÓ GITANA San Antonio de Benagéver, a 13 maig 1982.

ELS LLIBRES — los «mass media» —, si bien sostiene que no es totalmente cierto que no se pueda realizar una lucha política por la progresiva democratización de los mismos.

El libro està dividido en dos partes.

En la primera, bajo el sugestivo titulo de «Como se niega la historia», repasa los príncipales mitos culturales de nuestra època, arrancando desde la filosofia yanqui del llamada «New Deal» (nuevo ideal) rooseveltiano para llegar, en la segunda parte, a la concreción de sus tesis con dos ejemplos de manifestación colectiva del mundo infantil y juvenil: «Mazinger Z» y «Erase una vez el hombre», que todos hemos tenido ocasión de degustar y consumir en esa caja, «nueva fàbrica de suenos», que es la televisión.

JOSÉ A. VIDAL

HISTORIA DE MASAS SIN MASAS Alberto Prieto AKAL{bolsillo,n.°49) 110 pàgs., 150ptas.

Se trata de un libro corto y de fàcil lectura, però intenso y profundo por su contenido. El objetivo que se propone el autor es mostrar la manipulación que se hace de la historia como ciència y como fuente de investigación de la realidad para evitar que su mensaje y sus ensenanzas lleguen a las masas protagonistes de la misma. Se pregunta también como llevar la historia a las masas para devolverles su identidad; en definitiva, como reactivar el proceso de la adquisición de una conciencia de clase.

Alberto Prieto, que, como el mismo reconoce en el prologo, no es un especialista en los medios de comunicación de masas, sinó un historiador, situa precisamente el quid de la cuestión, el candente problema de resituar la historia libre de manipulaciones y tergiversaciones y el papel del nombre como motor de la misma, en el dominio de los medios de comunicación de masas

28

Ecologia y escuda Pedró Canal José E.Garcia Rafael Porlàn

ECOLOGIA Y ESCUELA Pedró Canal, José E. García, Rafael Porlàn Ed. Laia. Cuadernos de Pedagogia Barcelona, 1981. 241 pàgs.

Con el objetivo de definir las bases y la didàctica de la educación ambiental.

este libro parte del hecho de que sí existe una determinada educación ambiental, una «mala educación ambiental», que potencia el desconocimiento del medio, la falta de disfrute del mismo, la pasividad ante la problemàtica ambiental, la separación rígida y poco real entre lo social y lo natural, etc.

La trayectoria històrica del concepto de educación ambiental surge y se desarrolla, fundamentalmente, a partir de organismes nacionales o gubernamentales. Es significativo y lamentable que desde otras esferas: movimientos de renovación pedagògica, comentes ecologistas, etc., se haya prestado poca atención a la educación ambiental.

Todo ello presenta la existència de personas e instituciones que, desde una posición altruista y basada en la «buena voluntad», pretenden una salida a la crisis ambiental a través de la educación, però sin cuestionar las estructuras sociales causantes del deterioro del medio.

Es éste, el aportar una visión de educación ambiental distinta a la «oficial», el interès que guia a los autores: cimentar, con unos presupuestos científicos, ideológicos y pedagógicos, una determinada alternativa de educación ambiental, y por otro, ofrecer un manual practico de ideas y actividades que orienten la labor de clase de maestrosy profesores.

Toda la síntesis que supone la educación ambiental, la confluència de la ecologia (con sus aportaciones conceptuales y metodológicas, con su evidente y actual impacto social) y la escuela {con su correspondència con la ideologia dominante, con la situación de encrucijada en que se encuentra atada a viejos métodos, encorsetada por la burocràcia, però, a su vez, abierta a la renovación pedagògica), la realizan intentando superar los dos errores que se producen en el intento renovador: las posiciones «teoricistas», puristas, que abandonan el cambio en la pràctica, y las actividades «practicistas» o «espontaneístas».

ALBERT SANSANO

BOERIAS CIRCULAR 3/1977 DE LA SECRETARIA DE ESTADO SOBRE DERECHOS SINDICALES DE LOS FUNCIONARIOS Por la Presidència del Gobiemo (Secretaria de Esiado para la Administración Pública) se ha dictado la circular número 3/1977, cuyo contenido, referents a las normas y directrices provisional es en matèria de acció n sindical dentro de la Administración pública, se transcribe literal ment e a continuación: «La circular número 2 de esta Secretaria de Estado relativa al derecho de asociaciòn sindical en la Administración pública anticipaba, en uno de sus apartades, la conveniència y la urgència de "establecer algunas normas mínimas que, con caràcter provisional, per mi tan dar una respuesta homogénea a las siluaciones ya planteadas, a la vez que instaurar de inmedtnto unas vlas de dialogo y comunicación entre la Administración y sus funcionaries".

Aceptada tal conveniència, se ha procedido a elaborar una sèrie de directrices que, respondiendo a las f inalidades antedichas, sirvan para cubrir transitoriamente el vaclo legal que en la actualidad existe respecto a las diversas manifestaciones de la acción sindical en la Administración, y ello en razón de que la trascendencia y complejidad de los temas comprometidos, así como su novedad en nuestra función pública, hacen prever fundadamente un prolongado proceso de reflexión y diàlogos antes de ver concluida cumplidamente la tarea de confeccionar una normativa que, con el rango adecuado, los aborde pormenorizadamente.

El sentido mismo de las directrices contenidas en La presente circular exige que, para garantizar su ooeratívidad. sean objeto de una amplia drfusión a nivel de cada centro de trabajo entre todas las instancias que de alguna forma sean sus desti nata ríos: autoridades administrativas, funcionarios públicos y organizaciones profesionales. Su àmbito de aplicación debe ser, necesariamente, el que resulto determinado por el Re.il Decreto 1.522/77, de 17 de junio.

En consecuencía, la actividad sindical en la Administración pública se acomodarà, provisionalmente, a las siguientes directríces PRIMERA: AMBITO DE LA ACCIÓN SINDICAL A los efectos de las presentes normas, se entenderà como marco inmediato de la acción sindical en la Administración el centro de trabajo. Como tal, se consideraran: — Las unidades administratives con nivel de dirección general o superior, así como cuaiquier otra dependència administrativa central que se encuantre ubicada en sede flsicamente independiente.

— Las delegaciones provïncíales o regionales de minisierio u organismo autónomo.

— Las entidades locales, así como cuaiquier otra dependència administrativa que se encuentre ubicada en sede físicamente distinta.

SECUNDA: REPRESENTACIONES

SINDICALES

En tanto que no se promulguen disposiciones que reglamenten la representación sindical y la participación del funcionario, se considerarà como representaries sindicales en cada centro a las personas que, prestando en el mismo sus servicios, pertenezcan a cuaiquier organización profesional con personalidad jurídica y hayan sido f or mal me n te acreditades por sus òrgan os de gobierno como tales representantes.

El número de representantes de cada organización no podrà ser superior a dos por cada centro.

Para el tratamiento de los asuntos que con caràcter general afecten a todo el personal de un departamento o entidad local, cada organización podrà designar hasta dos representantes entre quienes ya tengan tal condición.

TERCERA: REUNIONES 3.1. Reuniones de representantes.

Con caràcter general, los representantes sindicales podran reunirse libremente, fuera del horario de trabajo, en los locales que hayan sido previamente habilitados a estos efectos.

Excepcionalmente, cuando una causa extraordinària lo justifique, las reuniones podran realizarse dentro del horario de trabajo, prèvia autorización de la autoridad administrativa correspondiente, sin que resulta exigible ninguna antelación mínima para solicitarla.

3.2. Reuniones de funcionarios.

3.2.1. Convocatòria.

Estaran legitimados para conovocar una reunión de funcionarios y formular la correspondiente solicïtud de autorización: a) Los representantes de organizaciones cuvo òmbito profesional comprenda al colectivo convocado. Los rapresentantes deberàn pertenecer, necesariamente, a dic ho colectivo. b) Cualesquiera personas que formen parte del colectivo convocado, siempre que su número sea igual o superior al 5% del mismo.

3.2.2. Requisitos formales de la autorización.

Las reuniones de funcionarios deberàn ser previamente autorizadas por la autoridad administrativa que, en cada caso, corresponda.

En el àmbito de la Administración del Estado, corresponderà autorizar las reuniones cuvo ambito sea el de un centro de nivel inferior al de departamento ministerial a la jefatura del mismo; cuando excedan de dicho àmbito, la autorización corresponderà al subsecretario del departamento o, en su caso, al secretario de Estado para la Administración pública.

En el àmbito de la Administración local, la autorización seré otorgada por el presidents de la corporación.

La solicitud de autorización, que deberé formularse con una antelación de setenta y dos horas, sefialaré la hora y lugar de celebración e irà acompaftada del orden del dia. Los firmantes de la solicitud haràn constar en la misma, ademàs de su nombre, la relación profesional que les liga a la Administración, la unidad en que prestan sus servicios y, en su caso, su número de registro personal.

La resolución correspondiente deberé notificarse al menos veinticuatro horas antes de la hora de celebración prevista.

La autorización, a instància de quienes la soliciten, determinarà el local oficial en que la reunión vaya a tener lugar, que necesariamente se encontrarà entre los previamente fijados para tales fines.

3.2.3. Reuniones fuera del horario de trabajo.

Las reuniones convocades para celebrar fuera del horario de trabajo deberàn ser autorizadas, salvo imposibilidad material manifiesta, síempre que la convocatòria y solicitud de autorización reúna los requisitos previstos en el punto anterior.

3.2.4. Reuniones dentro de la jornada de trabajo.

El personal administrat!vo tendre garantizado el número de horas que se establece en el pàrrafo siguiente para la celebración de reuniones dentro de la jornada de

trabajo, siempre que las mismas reúnan estàs condiciones: a) Que sea convocada la totalidad del colectivo que presta sus servicios en la unidad de que se trate. b) Que en la elaboración del orden del dia puedan participar las organizaciones profesionales con presencia de aqu el.

El número de horas que podran ser utílizadas a estos efectos serà: — Hasta seis horas mensuales para reuniones que tengan por àmbito un departamento ministerial, organismo autónomo, delegaciones periféricas de cualquiera de el I os o entidades locales.

— Hasta cuatro horas mensuales cuando el àmbit o sea el de un centro de trabajo diferente a los mencionados en el apartado anterior.

3.2.5. Forma de votación.

Cuaiquier asistente a una reunión podré exigir que las votaciones que en su caso se realicen sean secretas.

CUARTA: LOCALES 4.1. Utilización de locales por ofganizaciones profesionales.

Por los òrganos competentes de cada departamento u organismo autónomo o entidad local cuya dotación de personal lo justifique, se elaboraré, de acuerdo con las organizaciones profesionales respectives, una relación de locales susceptibles de Utilización para la realización de reuniones de funcionarios que satisfagan las diversas necesidades que, en cuanto a capacidad y ubicación ffsica del local, pudieran presentarse.

Los locales incluidos en las distintas relaciones habrén de ser dependencias de la unidad de que se traïa y seran utilizados para la realización de reuniones conforme al regimen que para las mismas se establece en las normas anteriores.

La cesión de locales a estos efectos se realizarà en cada caso determinando entre aquellos el més próximo al centro en que preste sus servicios el colectivo convocado dentro de los de mas adecuada capacidad al mismo colectivo.

QUINTA: PROPAGANDA 5.1. Confección.

La autoridad administrativa, cuando así sea solicttado formalmente, facilitarà la confección de propaganda directamente relacionada con problemas que afecten al centro o, en su caso, a la función pública, permitiendo la Utilización de material de trabajo siempre que no afecte al normal f uncionamiento o a la dotación de los servicios.

El uso que se haga del material habré de ser racional y moderado, en razón de las necesidades objgtivas del colectivo del centro. A estos efectos, los representantes de las respectivas organizaciones elaboraran mensualmente un informe sobre la Utilización hecha del material facilitado y lo remitiràn a la autoridad administrativa.

5.2. Distribución.

Las organizaciones profesionales existentes en los distintes centros podran distribuir libremente todo tipo de publicaciones de caràcter sindical, ya se refieran a problemas profesionales o se trate de propaganda pròpia de las organizaciones.

5.3. Exhibición.

Habràn de existir en todos los centros lugares adecuados para la exposición, con caràcter exclusivo, de cuaiquier anuncio de caràcter sindical o profesional.

El numero y la distribución de los tablones de anuncies serà adecuado al tamafto y estructura del centro, de forma que garantice la publicidad més amplia de los anuncios que se expongan. En todo caso, las unidades admínistrativas con ubicación independiente, cualquiera que sea su rango, deberàn disponer de al menos un tablón de anuncios. K Lo que traslado a V. I. para su conocimiento y efec tos. — El delegado provincial, firma ilegible.

29

SELECCION Y NOMBRAMIENTO DE DIRECTORES EN EL PAÍS VASCO Decreto 80/1982, de 26 de abril, por el que se aprueba el reglamento de setecciòn y ef nombramiento de directores de los centros escolares públicoa en el Pais Vasco,

El Estatuto de Autonomia para el Pais Vasco, aprobado por Ley Orgànica 3/1979, de 18 de diciembre, en su articulo 16 establece que es competència de la Comunidad Autònoma del Pais Vasco la ensefianza en toda su extensión, niveles y grados, modalidades y especialidades, sin perjuicio del articulo 27 de la Constitución y leyes orgànicas que lo desarrollen, de las facultades que atribuye al Estado el articulo 149-1-30 de la misma y de la alta inspección necesaria para su cumplimíento y garantia.

La Ley Orgànica 5/1390, de 19 de junio, por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares, sefiala en su articulo 25 que regí amen tari a me n te se determinarà el procedimiento por el que la Administrador seleccionarà Y nombrarà a los directores de los centros públicos de Preescolar, EGB, BUP y FP. facultad reglamentaria de la que ya ha hecho uso la Administrador central del Estado en vírtud del Real Decreto 1.275/1981. de 19de junio.

B Real Decreto 2.808/1980, de 26 de septiembre, sobre el traapaso de servicios del Estado a la Comunidad Autònoma del Pais Vasco en matèria de ensefianza, en su anexo, letra B, apartado 4, anuncia entre los servicios e instituciones que se traspasan la selección y nombramiento de directores de centros públicos de Educa CID n Preescolar, Educació n General Bàsica, Bachillerato y Formación Profesional, de acuerdo con los principios de mérito, capacidad y pubiícidad.

Se establece, por tanto, un procedimiento de selección y nombramiento de directores de centros docentes en el que intervienen el claustro de profesores como órgano de participación activa de estos en el centro, asf como de los padres de alumnos y el consejo de dirección en el que estan representades los distintes estamentos de la comunidad educativa, y finalmente ia A.dministración, que es la que tiene competencias para la selección y nombramiento de director, de acuerdo con los principios de mérito, capacidad y publicidad.

En su virtud, a propuesta del Consejero de Educación, oi'do el Consejo de Estado y prèvia deliberación y aprobación en la reunión de Gobíerno de fecha 26 de abril de 1982, DISPONGO Articulo único. — Se aprueba el reglamento que regula el procedimiento de selección y nombramiento de directores de centros escolares públiccs del País Vasco, en dasarrollo y ejecución del articulo 25.2 de la Ley Orgànica 5/1980, de 19 de junio, y cuyo texto se inserta a continuación. Este reglamento entrarà en vigor el mismo dia de su publïcación en el «Boletin Oficial del País Vasco».

REGLAMENTO DE SELECCION Y NOMBRAMIENTO DE DIRECTORES DE CENTROS ESCOLARES PÚBLICOS EN EL PAÍS VASCO I.

DISPOSICIONES GENERALES

Articulo 1." El procedimiento de selección y nombramiento de los directores de los centros escolares públicos de Educación Preescolar, EGB, Bachillerato y Formación Profesional se regirà, en el àmbito territorial

30

de ta Comunidad Autònoma del País Vasco, por lo dispuesto en el presents decreto.

Articulo 2." La selección se llevarà a cabo mediante concurso de mérito s entre profesores numerar ios de los correspondientes niveles educativos, de acuerdo, en todo caso, con los principios de mérito, capacidad y publicidad. Q acceso a la condición de director constituye uno de los derechos propios de la carrera docente.

Articulo 3." El Departamento de Educación anunciarà con caràcter anual las vacantes existentes, convocà ndose los correspondientes concursos de mèrit os por orde n del departamento.

Articulo 4." Requisitos para poder participar en el concurso de méritos a que se refiere el articulo anterior: al Ser profesor numerario. b) Estar prestando servicios en el centro a cuya direcciónconcu rsa.

Articulo 5.° En el caso de falta de concursantes a la dirección de un centro o de que estos no cumplan lo establecido en el apartado b) del articulo anterior, el delegado territorial, oído el consejo de dirección del centro, podrà habilitar un profesor para que, con caràcter accidental y por període màxímo de un ano, desempefie la función directiva docente. Dicha habilitadón se efectuarà en comisión de servicios cuando recaiga en un profesor numerario no destínado en el centro.

Articulo 6.° En la resolución de los correspondientes concursos habràn de tenerse en cuenta los méritos acadèmic o -profesio na les, que seran valorados objetivarnente, de acuerdo con el baremo que acompaftarà a la orden del Departamento de Educación de cada convocatòria y las cualidades per sonates que ex p resen capacidad para el desempefio de la función directiva.

Articulo 7.° En el baremo a que se refiere el articulo anterior deberàn ser tenidos en cuenta, entre otros méritos, la antigüedad en el cuerpo y la experiència en cargos directivos dentro de la organización escolar.

II.

PROCEDIMIENTO DE SELECCION

Articulo 8.° Publicada la convocatòria, los aspirantes deberàn remitir a la Delegación Territorial correspondiente su solicitud, asl como referència documentada de los méritos que estimen conveniente alegar. Las delegaciones territoriales harén públicas las relaciones de aspirantes a la dirección de cada centro y las reniitiràn a los distintos órganos que participen en el proceso de selección.

Articulo 9.° Tanto la inspección, el claustre de profesores, los representantes de los padres de los alumnos del centro como el consejo de dirección de cada centro efectuaran por separado una valoración de las cualidades personales del aspirante relatives a la capacidad para el desempeno de la función directiva, pudiendo otorgar cada uno de ellos hasta un màximo de diez puntos.

La valoración que corresponda al claustro y al consejo de dirección se efectuarà tras la deliberación oportuna mediante el procedimiento que acredita el secreto de la decisión final de cada uno de los miembros.

Articulo 10. Efectuadas dichas valoraciones, cada órgano remitirà su puntuación a la Delegación Territorial correspondiente. En cada delegación se constituirà una comisión de selección, que procederà a establecer la valoración académico-profesional de cada aspirante, pudiendo otorgar hasta un màximo de veínte puntos de acuerdo con el correspondiente baremo. Realizarà la suma total de las puntuaciones otorgadas por la inspección, consejo de dirección, claustro de profesores y representantes de padres de alumnos del centro, y de acuerdo con el resultado final obtenido presentarà al Departamento de Educación, a través del delegado

territorial correspondiente, la propuesta final, con especrFicación de las valoracíones concedidas a cada candidato.

Articulo 11. La comisión a que se alude en el articulo 10 estarà constituïda por el delegado territorial o persona en quien delegue, que actuarà de presidente; el inspector jefe del nivel educalivo correspondiente; dos representantes del claustro de profesores de los centros, previamente determinades por sorteo, y dos representantes de padres de alumnos de consejos de dirección, establecidos por el mismo procedimiento.

f

IUOMBRAMIENTO, MANDATO Y CESE DE LOS DIRECTORES DE LOS CENTROS ESCOLARES

.

Articulo 12. El Departamento de Educación harà pública la resolución de los respectives concursos a través del «Boletin Oficial del País Vasco».

Articulo 13. El nombramiento de director se efectuaré mediante orden del Departamento de Educación.

Articulo 14. El Departamento de Educación podrà programar actividades específ icas de f ormación para los directores nombrados, en los que deberàn tomar parta.

Articulo 15. El mandado de los directores se extenderà a tres affos.

Articulo 16. Una vez cencluido el mandato serà necesaria la participación en un nuevo concurso para desempefiar la función directiva.

Articulo 17. Cuando el director del centro escolar participe en un concurso de traslado propio del cuerpo de funcionaries a que pertenezca, se aplazarà la incorporación a su nuevo destino basta que haya concluido su período de mandato como director, salvo en aquelles casos en que su renuncia al cargo sea aceptada per la Administración.

Articulo 18. El cese de los directores se producirà en los siy uientcs supuestos: a) Termino del plazo para el que f ue nombrado. b) Incapacidad permanente para el ejercicio de la función directiva por inutilidad física o debilitación apreciable de facultades, previo expedients iniciado de oficio o a instància del interesado. c 1 Senuncia motivada y aceptada por la Administración. d) I emoción acordada por la autoridad competente a travis del oportuno expediente, en los casos de incumpl: lienio de los deberes de la función directiva y de modo t 'icieto cuando no participaran en las actividades de f> -mación a que hace referència el articulo 14 de esle decri o, o se realizaran de manera insuficiente.

Articulo 19. En el supuesto de remoción, no se podrà vol. .jr a concursar al cargo de director durante cinco aftox ni se computarà como méritos el tiempo de ejercicio de la función directiva.

DISPOSICION ADICIONAL 1. Los funcionarios del Cuerpo de Directores Escolares en situación a extínguir conservaran los derechos que les corresponden como funcionarios de dicho cuerpo y, entre otros, el de participar con caràcter previo en los concursos para cubrir vacantes de directores.

DISPOSICIONES FINALES 1. Se autoriza al Departamento de Educación para habilitar discrecionalmente, por un arïo, a los directores de los centros de nueva creación y los de aquelles en que por cualquier causa no esté constituido el consejo de direccíòn o éste no emita la valoración que le corresponde de acuerdo con lo establecido en el articulo 9 del presente decreto.

2. Se autoriza al Consejero de Educación para que dicte las disposiciones que desarrollen el presente decreto, así como para adaptar las normas de! mismo a las peculiaridades propias de los centros a que se refiere el articulo 9.2 del Estatuto de Centros Escolares y en particular los de caràcter experimental, Régimen de Enseftanzas Integradas y régimen de convenio.

Dado en Vitoria-Gasteiz, a 26 de abril de 1982.

El Lehendakari, CARLOS GARAIKOETXEA URRIZA. El Consejero de Educación, PEDRÓ MIGUEL ETXENIQUE LANDIRIBAR («B. O. del País Vasco» de 30 de abril.)

splai ENCREUATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 101112

1 2 3 4 5

6 7

REFRANYS

6. Aquella cosa que està lluny. La seua. Al revés, recte.

7. Indret. Exclamació de sorpresa. De l'índia.

8. Vocal repetida. Prefixe que significa no.

Al revés, arbre molt comú a les nostres muntanyes. Adverbi de lloc.

9. Consonant. Al revés, narració popular amb fons real. Preposició.

10. Zinc. lode. Vocals. Símbol d'Espanya.

Partit Comunista.

11. Al revés, deessa. Inhabitats, incultes.

Cap d'una monarquia.

12. Al revés, aquell qui disposa, ordena...

VERTICALS

8

9 10

11 12 HORITZONTALS 1. Nom que volen donar a les persones d'aquest sofrit país.

2. Al revés, institució acadèmica fidel encara a les normes de Castelló. Al revés, navega contra la direcció del vent. Al revés, adjectiu numeral (femení).

3. Conjunció copulativa. Consonant. Exèrcit de l'aire. Mil. Símbol de l'antimoni.

4. Símbol del temps. El contrari de rapidesa.

Oxigen.

5. Déu dels egipcis. Sense roba. Article contracte. Acabament dels verbs de la segona conjugació.

1. Portar a un punt central, concentrar.

2. Fet d'estar sense fer res. En aquell lloc.

Prefixe que significa nou.

3. Pronom personal de primera persona. Ela. Pronom que sempre va darrere del verb. Alacant. Consonant repetida.

4. Urani. Destrucció sistemàtica d'un grup ètnic. Símbol de l'anarquia.

5. Femení d'en. Despullat. Doble consonant. En basc, no.

6. Al revés, dissertació escrita sobre un tema determinat. Sensació que es produeix en l'oïda.

Al revés, separe d'entre varies coses semblants.

7. Vaig ser deslleial. Exclamació de dolor, alegria... Gemegui.

8. Capital de la dinastia Shang. La teua. Al revés, interjecció que serveix per cridar l'atenció.

Servei Nacional.

9. Consonant. Divers, complexe. Lletra de primera.

10. Al revés, interjecció que denota dolor.

Cinc-cents. Preposició. Ela. Consonants.

>1CCIÓ CULTURAL DEL P/4S VALENCIK és una resposta conscient i serena a mdts problemes que els valencians temem plantejats.

{Dedicats especialment als pares de la «Comunidad Valenciana».)

Boig amb boig, sempre s'avenen.

Home desdit, no val un ardit.

Qui molt s'abaixa, el cul ensenya.

D'homes és errar, d'ases perseverar.

Crieu corbs i us trauran els ulls.

De ponent ni vent, ni gent ni casament.

Qui m'ha lloat més que no calia, o m'ha enganyat o enganyar-me volia.

Es pot callar la veritat, però mentir és pecat.

El que molt es vol unflar, per força ha de rebentar.

De la discussió naix la claror, si no s'apaga ei llum.

Com més anys, més desenganys.

Perdonar al dolent, és fer mal a la bona gent.

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador.

Arbre bord, no dóna llavor.

Tothom té la seua creu. {I cada país.,.)

Tant d'orgull, per a quatre sebes que cull.

11. Pronom personal de primera persona. Al revés, bota per a portar vi, oli, etc. Preposició.

12. Dependència.

SOLUCIONS

Horitzontals: 1. Comunitàries. — 2. E. C. I. asrO. anU. - 3. Ni. G. EA. M. Sb. - 4. T. Lentitud. O. - 5 Ra. Nu. Al. Er. - 6. Allò. Sa. terD. - 7. Lloc. Oh. Indi.

- 8. li. In. iP. On. - 9. T. adnegelL. A. - 10. Zn. I. le.

E. PC. - 11. aeD. Erms. Rei. - 12. rodaztinagrO. Verticals: 1. Centralitzar. - 2. Oci. Allí. Neó. - 3.

Mi. L. Lo. A. Dd. - 4. U. Genocidi. A. - 5. Na. Nu. Nn, Ez. — 6. iseT. So. eirT. — 7. Trai, Ah. Gemí. Ao. Ta. iE. SN. - 9. R. Múltiple. A. - 10. iA. D. En. L. Rg. — 11. Ens. erdO. Per. — 12. Subordinació.

QQDOO

in in

LLIBRERIA LITERATURA INFATIL Y JUVENIL JUEGOS EDUCATIVOS empeiador-7

telefono

valencia-2

3227698

demaneu informació al

secretariat de l'ensenyament de l'idioma menendez oelavo. 26 2° telèfon 21 03 15 castelló

moratin. 15,8* telfs 321 92.24.322.58 02-322 58 19

g.rona. 12 telèfon 21 26 00

valència

alacant

I PREMIO NACIONAL DE L I T E R A T U R A INFANTIL Y LIBRERIAS

'FAREM ESCOLES VALENCIANES UTILITZANT LLIBRES EN VALENCIÀ

COL·LECCIÓ «DESCOBRIM EL LLENGUATGE» {LLIBRES PER A L'ENSENYAMENT DE LA LLENGUA) Parvulari: GAVINA 1. Fitxes i guia didàctica GAVINA 2. Fitxes i guia didàctica 1er d'E. G. B.: «Vola, Topí!» Llibrei guia didàctica 2° n d'E. G. B.: «Milotxa» 3" r d'E. G. B.: «Sambori» De pròxima aparició: «Raïm de pastor» (4at d'E. G. B.) «Espígol» (5e d'E. G. B.)

COL.LECCIÓ «FULLETS PER A L'ESCOLA» PER UNA BIBLIOTECA D'AULA VIVA I ARRELADA AL MEDI 1. «Cants de treball» * 2. «Plantes aromàtiques» 3. «La paraula és una aventura» De pròxima aparició: 4. «Coneguem les nostres terres» 5. «Història d'una escola» 6. «Estimem la nostra llengua» 7. «La ciència af País Valencià»