Booklet about Notantmicro intervencions al barri de Sant Genis by Maria Alsina Alemany

Necessitat d’equipament de barri

Detecció situació de centre

DETEC

27,8% >65 ANYS dels quals 22,

Que fa de SG un barri interessant?

pàg 09

Context dins de la Ciutat

pàg 11

pàg 15

pàg 27

Infraestructura Esquema bàsic de la ciutat La Ronda de dalt Panorama a la ciutat Situació d’Ecotó Parc Natural Collserola Gradient vegetal Espècies del parc

pàg 35

Anàlisis Indicadors socioeconòmics Entorn urbà Distancia i accesibilitat Qualificació del sòl i buits urbans Impressions Analisis empíric Els veïns ens expliquen

pàg 49

pàg 61

Noticies _ Algú ens escolta? Recull de notícies més rellevants Timeline

pàg 99

Història del barri On està Sant Genís? Context històric Creixement i evolució Ocupació del sòl

Anàlisis Polític

LA PROPOSTA

pàg 127

Deteccions Mancançes Potencials

pàg 149

Proposta escala Urbana Nou condensador d’activitat

pàg 159

pàg 165

Que fa de Sant Genís un barri interesant? Sant Genís un barri de quasi 7000 habitants, situat dins del districte d’Horta és l’únic nucli històric situat a la vessant de la serralada de Collserola i conté una de les deu parròquies inicials de la ciutat. L’ església, fundada al 931 és d’origen Romà; es va situar en un petit altiplà al costat del camí d’origen romà que va cap al Vallès. (Va ser restaurada al sXVII) Es tracta d’un barri entre fronteres, limitat per la carretera de l’Arrabassada, la ronda de dalt I la ciutat sanitaria de la Vall d’Hebron. Es va consolidar amb un gran desordre urbanístic, ofegant els torrents naturals I el petit barri original que es va assentar a l’entorn de l’esglèsia. L’interès d’aquest barri radica en variïs potencials tals com la proximitat amb el encara no acabat passeig de les aigües, la situació privilegiada en contacte amb la natura i les vistes sobre la ciutat. Entre els seus veins es respira un fort sentiment de pertinença, de tranquil·litat, amb una bona convivència veïnal tot i la manca d’equipaments i d’un espai públic de qualitat. Ens els últims anys, des del ajuntament s’han realitzat obres de millora en els barris visibles, es a dir els extrems deixant de banda les situacions intermitges. Aquest projecte es planteja com una crítica política. Dels diversos plans urbanístics (resumits a continuació) detectem que els problemes actuals del barri venen d’enrere, els han anat acumulant de pla en pla sense efectuar cap millora. Al ser un barri amb poc ressò, a passat per alt. Es per això que l’objectiu es entendre el barri en el seu context, per, un cop entès, oferir propostes amb l’objectiu de millorar-ne els aspectes i la vida dels ciutadans del barri.

1. CONTEXT URBÀ. Barcelona

Primer de tot, cal entendre que Barcelona degut a la seva posició geogràfica té quatre límits molt marcats, el riu Besòs, el riu Llobregat, la Serralada de Collserola i el Mar. La multiplicidad de montículos a lo largo del eje NE y SO generan una serie de depresiones con diferentes orientaciones potenciando asi su biodiversidad. De estas depresiones bajan rieras que determinan más su forma. La erosion debido a las fuertes pendientes y al propio regimen de lluvias del clima me- diterrano es una de las características que hacen particulares estas depresiones. Hasta que no se derribaron las murallas, la ciudad de Barcelona era completamente independiente de la Sierra; esta era una fachada de atrás, un fondo omnipresente donde se situaban fortalezas y castillos con motivos militares así como el Castell Fortí y Sant Pere Màrti. También se situaban recintos religiosos como la Hermita de Sant Genís, el Templo del Tibidabo, el Monasterio en la Vall d’Hebron, entre otros. No fue hasta el siglo XX que inició a urbanizarse la depresión gracias al Tramvia Blau (aún en funcionamiento) que conectaba Avenida Tibidabo con Collserola i el funicular. También se inauguro el Observatorio Fabra y la carretera de les aigües. A principios de siglo XX predomina una estructura agrícola dejando la montaña de Collserola llegar de manera virgen a la plana y los barrios como el Tibidabo són ciudades jardín desconectadas del Centro ciudad.

Barcelona and its surroundings Vacani Maggiore i L.Antonini 1808

LA FORMA URBANA La ciutat ha anat creixent en horitzontal reconeixent el mar i Collserola com a límits.

Eixos horitzontals Rutes verticals

La ciutat eixos per modificant natural i al mar.

pressiona els seguir creixent,el límit del parc guanyant terreny

Hem modificat el límit natural de la Serralada per poder construir sobre aquest.

1. CONTEXT URBÀ. Barcelona

AUTOPISTA URBANA - La Ronda Al construir les rondes durant els JJOO es va crear una barrera entre el que passava sobre aquestes i el que passava sota, deixant ambdòs costats separats.

VIA MARIS - la ciutat s’obra per primer cop al mar.

Conseguirem obrir la ciutat a la muntanya? Aquest era l’objectiu del concurs de portes de Collserola realitzat al 2011.

PARC URBÀ- area entre l’urbà i el parc natural.

[Exclusivamente para uso académico]

PRESSIÓ URBANA- barris de muntanya aïllats de la ciutat.

INFRAESTRUCTURA

2. INFRAESTRUCTURA | Funcionament Viari MOBILITAT El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix un model de mobilitat amb un escenari del 2018 que orienta la xarxa viaria cap a la potenciació del transport públic motoritzat i altres mitjans no motoritzats, amb la intenció de mantenir el nivell de servei actual i no generar un col·lapse circulatori a la ciutat; l’augment del numero mig d’ocupants de vehicles privats de 1.2 a 1.4 persones/vehicle i la reducció de les emissions a l’atmosfera de CO2 a 120 g/km per complir amb els protocols de Kyoto i l’objectiu de la Unió Europea. Una de les obres infraestructurals mes importants de les desenvolupades durant la preparació dels Jocs Olímpics va ser les Rondes de Barcelona. Aquests vials d’alta capacitat, amb intensitats mitjanes diàries de fins a 166,000 vehicles, voregen la ciutat sense interferir en la trama urbana, en forma de muralles soterrades, una per la zona més propera a la muntanya, Ronda de Dalt, i l’altra per davant del mar, Ronda Litoral. La seva funció es treure el transit de pas del centre de la ciutat i canalitzar els moviments interns de llarg recorregut per una via rapida, reduint considerablement el col·lapse. En aquests vials es concentra la majoria de túnels urbans de la ciutat. Actualment es milloren les seves prestacions amb un Sistema d’Informació Geogràfica per a la gestió d’incidents i reparacions d’infraestructura, i un nou sistema de control centralitzat de les rondes i els seus túnels. Els túnels de Vallvidrera, els mes llargs de la ciutat són un dels accessos a Barcelona. Per potenciar el transport públic i augmentar l’ocupació mitjana dels cotxes privats, s’ha construït un accés per la Gran Via des del Nord-est, el corredor de la C-31, amb vial exclusiu per autobusos i taxis. Una forma de pacificar la ciutat controlant el trànsit viari és la creació de les zones 30, en les que aquesta es la velocitat màxima permesa (km/h). També se’n generen altres com les “zones de convivència” i les “zones de vianants”, en les que es genera una plataforma única sense diferenciar entre voreres i calçada i el vianant sempre té la prioritat. Aquestes mesures, que es van començar a implementar al 2006, redueixen l’accidentalitat i milloren la qualitat i seguretat dels desplaçaments a peu, que representen aproximadament el 50% dels viatges que es realitzen diàriament a Barcelona. Actualment es compta amb 375 km de carrers en aquestes condicions.

Des del 1968 s’ha construït una xarxa d’aparcaments en el subsòl d’espais o edificis públics concessionats a privats o ges- tionats per empreses públiques, principalment Barcelona Serveis Municipals BSM, (abans SMASSA) creada l’any 1982, de la que n’és propietària l’Ajuntament. Aquesta xarxa de 180 aparcaments inclou tant aparcaments destinats a un règim d’explotació per rotació com d’altres destinats a l’estacionament de veïns residents en el seu àmbit d’influència o d’altres de tipus mixt rotació-residents. El nombre de places destinades a residents supera les 15,000 i les destinades a rotació o mixtes supera les 49,000. El desenvolupament d’aquesta xarxa ha permès en molts casos la supressió de places d’estacionament al carrer obtenint millores tant per al trànsit de vianants com de vehicles.

El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix un model de mobilitat amb un escenari del 2018 que orienta la xarxa viaria

2. INFRAESTRUCTURA | Funcionament Viari

FUENTE. CREACIÓN PROPIA

Una forma de pacificar la ciutat controlant el trànsit viari és la creació de les zones 30, en les que aquesta es la velocitat

EL CINTURĂ&#x201C; (connector de les boses su

Residencial Housing estate Industrial Casc Antic Area Verda

2. INFRAESTRUCTURA | Funcionament Viari

LES RONDES Les rondes, amb una longitud de 4,5 km va ser un projecte realitzat per l’estudi MBM juntament amb A.Puigdomènech i P.Barragán durant els Jocs Olímpic de 1992. La Ronda de Dalt es va projectar amb un sistema d’entrades i sortides a diferents nivells i un sistema de parcs colindants ( alguns situats sobre d’aquesta com el de l’Oraneta) van fer possible la integració, en algunes parts més que en altres, d’aquesta via dins de la ciutat. La Ronda Litoral es va projectar de manera que no representes una barrera entre la ciutat i el mar como ho va ser desde mitjans del segle XIX la via fèrrea del ramal Marina. Degut al elevat cost que comportava el soterrament total es va adoptar una solució intermitja de trams soterrats i trams en trinxera. Es van disposar carrils laterals d’accés i un sinuós passeig Marítim al llarg del seu recorregut per la banda mar.

TRAM SEMI-ENTERRAT

2. INFRAESTRUCTURA | Funcionament Viari

PANORAMA A LA CIUTAT Durant les dècades del sXX el barraquisme formà part dels mecanísmes centrals d’expansió urbana de la metròpoli. No va ser fins la època de posguerra (19501975) que es va poder dur a terme una campanya de supressió del barrraquisme. I va ser paral·lelament quan a Barcelona va apareixer un nou tipus d’habitatge, fins aleshores innexistent. Caracteritzat pel seu programa idèntic, amb mides reduides i característiques quasi estandars en quant a forma i distribució. Es van construir diversos centanars de milers. Aquest tipus d’habitatge massiu no només es va produir en els sectors urbans de nova creació sinó que també es dona en sòls ja urbautzats, de fet les 2/3 parts dels habitatges construïts densifiquen trames urbanes ja existents. Era un nou prototipus d’habitatge social com a resposta a l’intent d’integració de les capes de població amb menys recursos de la ciutat. Aquest fet va significar a barcelona la densificació per substitució de nuclis antics i trames suburbanes i l’aparició de poligons de nova planta. Ambdós casos va suposar que la ciutat creixes com una acumulació d’habitatges i d’afegits de polígons sense considerar el salt social, d’activitat i de demanda de treball comportaria.

BARRAQUES

NOUS POLÍGONS

Cartogragía 1944 amb els nuclis de barraques a suprimir FONT :Tatjer M. i Larrea C. - Barraques, La BCN informal (MUI·IBA)

Cartografía 1970 amb el FONT : Ferrer i Aixalà lona (Edicions UPC)

2. INFRAESTRUCTURA | Funcionament Viari

ls polígons d’habitatges - Els polígons de Barce-

El barri es va desenvolupar de la parroquia cap a munt. Durant la època de construcció massiva van aparèixer els grans blocs en la part baixa del barri i les antigues barraques de la zona alta es van anar substituint poc a poc.

Les zones més naturals es troben en les parts més allunyades de la població, aquelles menys maltractades. A mesura que ens allunyem apareixen zones seminaturals, i de transició ( agrícoles). El color carbassa fa referència a la zona urbanitzada tal com els túnels i, el poble de Vallvidrera...

ECOTÃ&#x201C;

La Serralada de Collserola, Serra Marina i els passos que la fragmenten.

3. ECOTÓ | Situació dins de Collserola

PARC NATURAL DE LA SERRALADA DE COLLSEROLA Siutat a la provincia de Barcelona, funciona com a límit d’aquesta. Tot i si el 70% del parc no limita amb zones urbanitzades podem observar que està fragmentat degut a la acció humana. Per una banda, Vallvidrera amb la prolongació del tren de Sarrià (actuals FFCC) i més endevant la perforació que van soposar els túnels de Vallvidrera van dividir el parc natural en dues parts, connectades. Per l’altre, trobem Serra Marina, contigua a Collserola però separada per la depressió del riu Besòs i de nombroses infrastructures tals com el AVE, la RENFE i el nus de la trinitat que connecta Ronda de Dalt amb Ronda litoral i Meridiana.

8400 ha de Superficie Total 60 % Pins, Alsines i Roures 8 % Zona Urbanitzada 5 % Activitat Agrícola 1,5 mil·lions d’usuaris al any 290 Km d’itineraris senyalats 9 zones d’oci 11 Miradors 300 Edificis en situació il·legal >200 Fonts d’aigua

[Exclusivamente para uso académico]

GRADIENT VEGETAL 0. Espacio de interés especial 1. Entorno más imediato del EIEI, como consequencia el más crítico de cara a la protección El relleu inclinat del barri té com a conseqüència una vegetació “in crescen2. Areas Naturales 3. Zonas deaquesta Transición, qualitat protectoraspaisatgística i sensorial. do” afavorint

V E R D FORESTAL PRAT BROLLA VINYA HORT FAMILIAR HORT URBÀ VERD URBÀ

FUENTE. PFC PLA D’ACCESIBILITAT. RAMÓN GRAS

3. ECOTÓ | Situació dins de Collserola

FUENTE. ELABORACIÓN PROPIA

ORIENTACIÓ I ASSOLEIAMENT Mosaic vegetal que es produeix gràcies a la seva forma que genera diversos ambients. Trobem (en sentit horari) pinedes, prats i brolles impenetrables.

FUENTE. PFC PLA D’ACCESIBILITAT.ECOTÒNIC RAMÓN GRAS GRADIENT

3. ECOTÓ | Situació dins de Collserola

ANTROPOTITZADA (ambient de transició)

PINEDES (pi blanc pinyer) (ambient forestal)

PRATS (ambient àridl)

BROLLES

HORTS FAMILIARS

(ambient àrid)

(ambient agrícola)

VEGETACIÓ FONDAL

VINYA

(ambient de transició)

Camins romans que connectaven Sant GenĂs amb Barcelona (sX-XIII) http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2012_12_01_archive.html

HISTÃ&#x2019;RIA DEL BARRI

4 HISTÒRIA | Un barri del segle X

On està Sant Genís dels Agudells ? Sant Genís dels Agudells it’s one of the ten neigbhbourhood included in Horta-Guinardó, one of the ten district inside the city of Barcelona. It is situated within the city an the mountain, in the slope of the natural parc of Collserola, considered the green lung of the city It is the main transition zone between the natural ecosystem and the city, being a contact point between the end of the urban area and the natural parc. Moreover the crest of the mountain it is really close to the neighbourhood and to the future Passeig de les Aigues, a path that will follow the mountain from nearly Llobregat river, Mireia Square to Besós river, Torre Baró. As we mentioned, it is a neigbourhood between edges. A really interesting thing about the development of the city is that it has grown to the sea leaving the mountain as the ugly back facade by not connecting it. During the Olympic Games a notable intervention was made in the city, the inner high way and while the sea highway developed the connection between the neighbourhood on it and the beach, it was the first time that the city arrived to the sea. On the upper part they created the highway as a gap, a hole that let the upper neigbourhoods unconnected from the city.

IDENTITAT DEL BARRI IDENTITAT DEL BARRI

1900

BUITS URBANS

1940

1950

1960

BUITS 1970URBANS 1990

4 HISTÒRIA | Un barri del segle X

CONTEXT HISTÒRIC El Barri de Sant Genís: amagat de la ciutat per les edificacions altes que donen al passeig de la Vall d’Hebron s’enfila per la Vall de la Font Tenebrosa, entre la part posterior de la residència de la SS i la carretera de la Arrabassada. El nucli primitiu de Sant Genís es troba format per l’esglèsia parroquial, el cementiri, la casa rectoral i les veines masies Can Safont, cAN barret, Can Besora, i més tard Can Figuerola, Can Janer, Can Piteu.. Al Segle XIV fou absorvit pèl desaparegut Monestir de San Georni a la Vall d’Hebrón, que es trobava on avui està la benzinera de l’Arrabassada. Aquesta primera vil·la cristiana i rural dèu la seva posició muntanyenca, a una reminiscència ibera, protegir-se de possibles enemics. L’any 1867, degut a la desaparició de San Jeroni, l’esglèsia de Sant Genís va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d’Horta i curiosament, el cementiri encara existent i en funcionament, és l’únic dins de la ciutat que no té titularitat municipal. Fins a la guerra civil es va mantindre aquesta situació del barri i va ser passada la guerra quan es va anar poblant de exaltes i cases per als que estaven cansats del soroll de la ciutat que s’estén als seus peus i cerquen el repòs del cos i la quietud del esperit. Mentre el Mas Sifon, que encara existeix actualment tot i que molt desfigurat, venia llet de cabra i de vaca i no gaire lluny la granja Victòria venia conills, ànecs, oques i pollets. Can Gresca, coneguda després per la Casa Groga (enderrocada al sXX), can Boix i la granja Soler també comercialitzaven la llet de les seves vaques aprofitant que ja feia més de mig segle que no en venien els monjos del proper monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Transformació de la postguerra: Limitat per la ronda de dalt, l’arrabassada i la residencia SOE. Les immobiliàries i les negociants van actuar lliurement els anys més durs de l’especulació, destruint boscos i enderrocant masies centenàries. Aixecant blocs i densificant la població. Primer assentament: va produir-se de l’església en amunt. Van anar comprant petites parcel·les on van aixecar amb obres d’autoconstrucció cases de PB+1 més o menys legalitzades així com barraques. Aquestes últimes varen ser desallotjades al 1967 i els seus habitants portats a polígons de Sant Boi.

Segon assentament: s’inicià al 1960 amb els blocs, un miler d’habitatges, que va construir una immobiliària en els terrenys del Pla Parcial de Can Figuerola i el Patronat de Ribas. També es va fer una pista de bàsquet que en lloc de gestionar-la en benefici del barri, l’explotava comercialment cedint-la a equips de fora gestionada per una associació de caps de família presidida per un constructor. Tercer assentament: portat a terme per les cooperatives, una d’elles vinculades a l’associació de caps de família que gestionava la pista de bàsquet i transformada en empresa privada amb el nom de Construcciones Juan Priu. Un altre cooperativa, Los Castoresm aixecà cinc blocs i la Cooperativa Graciense de Viviendas nou. Finalment un fons immobiliari estretament vinculat a l’alcalde Viola en va fer 14 més. Aquesta construcció massiva de cases va fer que els últims anys dels franquisme s’assentessin a sant genis 35.000 persones. Però ni la infraestructura ni els serveis van fer-hi la seva aparició. A causa de la costeruda geografia de Sant Genís, el disseny arquitectònic dels blocs ha originat pisos que per la banda de la muntanya son soterranis i només tenen finestres per la banda del mar. 1975: Només hi havia un sol carrer asfaltat, el d’accés a l’hospital, i la majoria no tenien voreres. L’únic sistema de transport públic era anar caminant des de la vall d’Hebron. 1989: Primer pla especial de reforma interior

ELS BARRIS DE BARCELONA, VOLUM III Ajuntament de BCN, Enciclopèdia catalana ISBN 84-412-2772-1

4 HISTĂ&#x2019;RIA | Un barri del segle X

Segon assentament 1960

Tercer assentament 1965

Quart assentament 1975

CAN SAFONAT SXVIII Fins al sXX va tenir molta importància, era el lloc de trobada de les activitats socials del barri. Tot i que la activitat principal del barri era el conreu, també la caça era molt

4 HISTÒRIA | Un barri del segle X

CAN FIGUEROLA SXV Casa de Laureà FIguerola, ministre d’Hisenda del gover provisional després de la revolució de 1868, va ser qui va establir la pesseta.

1946

195

1994

4 HISTÃ&#x2019;RIA | Un barri del segle X

1986

000

2010

USOS DEL SÒL

1956 197

1955

197

OCUPACIÓ DEL SÒL

4 HISTÃ&#x2019;RIA | Un barri del segle X

1990

2007

ANÃ&#x20AC;LISIS

Actualement és un barri sobreenvellit amb una renda baixa. Té una població de unes 7000 persones, el 88,2% de les quals és d’orígen espanyol, la gran majoria de les persones que viuen a la part baixa del barri son els mateixos que van venir en època de posguerra. Poc més d’un 15% disposen d’un títol superior. A més a més un dels problemes del barri és que el 27,8% gent te més de 65 anys, i d’aquests un 22,7% viuen sols. A més molts dels polígons d’habitatge que es van construir no disposen d’ascensor el que deixa incomunicat a alguns veïns.

51 5 ANÀLISIS | Entenent el barri Districte de Horta‐Guinardó

Barri Sant Genís dels Agudells INDICADORS SOCIOECONÒMICS 2013

Població Superfície (km2) Densitat (hab/km2) Població per sexe Dones Homes Població per edat (en %) 0‐14 15‐24 25‐64 65 i mes Població per lloc de naixement (en %) Barcelona Resta Catalunya Resta Espanya Estranger Població per nacionalitat (en %) Espanyols Estrangers Principals nacionalitats estrangeres

% Titulats superiors i CFGS (1) Taxa natalitat / 1.000 hab Població de més de 65 anys que viu sola (%) (2) Índex de sobreenvelliment (3) Turismes (persones físiques) / 1.000 hab Motos (persones físiques) / 1.000 hab Nombre d'aturats registrats (4) Renda familiar disponible per habitant (2012) Índex Barcelona=100

BARRI DISTRICTE BARCELONA 6.914 167.940 1.614.090 1,7 11,9 102,2 4.029 14.057 15.800 3.632 3.282

88.927 79.013

848.619 765.471

11,8 8,1 52,3 27,8

12,3 8,4 55,6 23,7

12,5 8,7 57,6 21,2

48,6 5,9 27,4 18,0

53,3 6,1 23,5 17,2

51,7 7,4 18,7 22,2

88,2 11,8

88,0 12,0

83,3 16,7

Perú 79 Marroc 54 Itàlia 51 16,7 7,9 22,7 59,7 355,8 105,7 455 79,6

Itàlia 1.437 Bolívia 1.398 Equador 1.298 20,4 8,0 23,8 54,2 319,0 119,2 11.822 80,0

Itàlia 24.864 Pakistan 19.283 Xina 16.434 27,5 8,2 25,7 54,8 300,3 114,5 107.677 100,0

(1) Estudis universitaris‐CFGS grau superior / població de 16 i més anys (2) població >65 anys viu sola / població>65 anys (3) població >75 anys/ població >65 anys*100 (4) Estimació per barris a partir de dades facilitades per codis postals, realitzada pel Departament d'Estadística.

ENTORN URBÃ&#x20AC;

Grans paquets d’equipaments al voltant de la Ronda que funcionen com 5 ANÀLISIS | Entenent el barri a barreres entre els barris col·lindants. Sant Genís només disposa d’un equipament de barri, els veïns en reclamen un altre desde fa més d’una dècada.

VIALS

PLANEJAMENT

5 ANÃ&#x20AC;LISIS | Entenent el barri

IMPACTE VISUAL

LIMITS I POSSIBLES CONNEXIONS

DISTÀNCIES A EQUIPAMENTS

DISTÀNCIES I ACCESIBILITAT

DISTÀNCIES A EQUIPAMENTS

MANTELL VEGETAL EXISTENT

5 ANÀLISIS | Entenent el barri

ACCESIBILITAT En quan el transport, la ronda representa un punt d’inflexió. Només hi ha un bus de linEn per quan el transport, la sobre ronda aquesta representa un ea cada barri situat i amb ACCESIBILITAT punt d’inflexió. Només freqüències molt baixes.hi ha un bus de linquan el transport, la ronda representa un ea perEn cada barri situat hisobre aquesta i amb Sempre s’ha de recorrer ahalaunronda punt d’inflexió. Només bus deper lin- fer un ACCESIBILITAT freqüències molt baixes. ea per cada barri situat sobresuperada aquesta i ambaquescanvi de transport i un cop freqüències molt ACCESIBILITAT Ende quan elbaixes. transport, ronda representa Sempre s’ha recorrer a lalaronda per fer un un ta la oferta creix notablement. Semprepunt s’ha de recorrerNomés a la ronda perun ferbus un de lind’inflexió. hi ha canvi de transport i un cop superada aquescanvi deea transport cop superada per cadai un barri situat sobre aquesaquesta i amb En alcreixtransport la ronda repreta la banda oferta notablement. ta laquant oferta creix notablement. freqüències molt baixes. Per altre s’aprecía la incomunicació Sempred’inflexió. s’ha de recorrer aSempre ronda per fers’ha un senta un punt de que hiPer haaltre entre barris sobre lalasuperada ronda desde banda s’aprecía de transport ilaunincomunicació cop aquesrecorrer ahacanvi la ronda per fer desde un canvi de Per altre banda s’aprecía la incomunicació que hi entre barris la ronda el recorregut transport públic. tadel la oferta creixsobre notablement. recorregut transport públic. transport; un del cop superada l’oferta que hielha entre barris sobre la ronda desdecreix Per altre banda s’aprecía la incomunicació notablement. el recorregut del transport públic. Per aixo esque proposa millorar-ne els Per aixo es hiproposa millorar-ne els recorha entre barris sobre la rondarecordesde peatonals amb de potenel recorregut del l’objectiu transport públic. regutsreguts peatonals amb l’objectiu de potenciar-los, fer-ne el peató el protagonista. Es proposa millorar els recorreguts Per aixofer-ne es proposa millorar-ne els recor-peaciar-los, el peató el protagonista. Per aixo es BUS proposa millorar-ne els recor- pel tonals (actualment tot està pensat reguts peatonals amb l’objectiu de potenreguts amb l’objectiu de Mosaic vegetalpeatonals queBUS es produeix gràcies aen la potencotxe) i potenciar-los tenint compte ciar-los, fer-ne el peató el protagonista. ciar-los, fer-ne el peató el protagonista. seva forma que genera diversos ambients. la realitat deque barri en pendent Mosaic vegetal es produeix gràcies ailaproBUS Trobem (en sentit horari) pinedes, prats i BUS brolles impenetrables. posant solucions grans desnivells seva forma que genera diversos ambients. Mosaic vegetalpels que es produeix gràcies a la seva forma queals genera diversos ambients. Mosaic vegetal que horari) es produeix gràcies a ilausugarantint seus veïns Trobem (encomfort sentit pinedes, prats i Trobem (en sentit horari) pinedes, prats i seva forma que genera diversos ambients. aris. brolles impenetrables. brolles impenetrables. Trobem (en sentit horari) pinedes, prats i brolles impenetrables.

METRO El metro va suposar el gran canvi, els barris per sobre la ronda van passar a ser més METROmés directa visibles. Representa la connexió amb la ciutat. El metro va suposar el gran canvi, els barris per sobre la ronda van passar a ser més visibles. Representa la connexió més directa amb la ciutat.

METRO

El metro va suposar el gran canvi, els barBUS METRO ris per sobre la ronda van passar a ser més El metroRepresenta elconnexió gran canvi, els barvisibles. mésfreqüència directa Un bus va desuposar línea laamb baixa ris perlasobre la ronda van passar a ser més amb ciutat. COTXE per barri situat sobre la ronda. Mala covisibles. Representa la connexió més directa L’arribada de les rondes com a autopista municació entre ells. arrel dels jocs olímpics van porta amb laurbana ciutat. COTXE com a conseq¨ència grans paquets d’equipaments a nivell dedebarri voltant com d’aqiesta. L’arribada lesalrondes a autopista

urbana arrel dels jocs olímpics van porta com a conseq¨ència grans paquets d’equipaments a nivell de barri al voltant d’aqiesta.

COTXE L’arribada de les rondes com a autopista COTXE urbana arrel dels jocs olímpics van porta METRO L’arribada de les rondes com a autopista com a conseq¨ència grans paquets d’equiurbana arrel delsdejocs olímpics van porta paments a nivell barri al voltant d’aqiesta. Representa la VEGETAL connexió més directa MOSAIC com a conseq¨ència gransECOTÓ paquets d’equiamb la ciutat. Els barris sobre la ronda paments a nivell de barri al voltant d’aqiesta. van passar a ser més visibles. MOSAIC VEGETAL ECOTÓ El paisatge actual del vessant està caracteritzat per un moisac que inclou des dels prats secs a ambients forestals.

El paisatge actual del vessant està caracter-

BUITS URBANS

QUALIFICACIÃ&#x201C; I BUITS

QUALIFICACIÓ DEL SÒL

5 ANÀLISIS | Entenent el barri

Diferenciem clarament la zona alta del Diferenciem clarament la zona alta del barri configurat per cases unifamiliars barri configurat per cases unifamiliars aïllades ( anteriors a la guerra civil) de la aïllades ( anteriors a la guerra civil) de la zona baixa configurat gransper blocs enblocs en zona baixa per configurat grans altura construits després dedesprés la guerra altura construits de lafins guerra fins al 1975. al 1975.

Diferenciem clarament la zona alta del A banda i banda de la ronda, es van situar banda i banda de la ronda, es van situar barri Aconfigurada cases unifamiliars gransper bosses d’equipaments que deixen grans bosseselsd’equipaments que deixen barri la ronda aïllats entrede ells. la aïllades (anteriors asobre la guerra civil) barri sobre la ronda aïllats entre ells. baixa configurada per grans blocs zonaels en altura construits després de la guerra fins al 1975. Per altre banda, a banda i banda de la ronda es van situar grans bosses d’equipaments que deixen els barris no connectats entre ells, funcionen com a barreres. En la zona central, s’observa un gra buit Per altre banda, també s’observa el gran urbà, actualment un descampat que buit urbà on es troben les dues tipolos’utilitza com agies. zona d’aparcament. Considerem aquest espai com a zona estratègica del barri on es Considerem aquest espai com a millorara punt i equiparà aquest nou centre. Per altre banda, també s’observa el gran estratègic del nou barri per tal de milbuit urbà on es troben les dues tipololorar gies. la qualitat de aquest vida espai dels com veins Considerem a aixi com zona les relacions socials estratègica del barri on es millorara i equiparà aquest nou centre.

7a / 7b EQUIPAMENTS

18 VOLUMETRIA ESPECÍFICA

6b PARCS i JARDINS

20a EDIFICACIÓ AÏLLADA

18 VOLUMETRIA ESPECÍFICA

De la qualificació urbanística i els buits urbans actuals es llegeix la voluntat de dotar d’espai públic a la part alta del barri (ara mateix inexistent). Entenent la gran diferència entre tipologies i les persones que hi habiten, es busca proposar intervencions a diferents escales per tal de millorar la qualitat de vida i les relacions socials dels seus habitants. Potenciant aixi la relació i cooperació entre els seus residents.

IMPRESSIONS

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veĂŻns

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Dijous 30 d’Abril de 2015 12pm Zona petanca plena, al no tenir cap espai d’ombra el públic s’han de refugiar sota els arbres situats al perímetre. Carrer Sidó : han començat les obres Interiors d’illa entre c/Naïm – c/Haïfa : potencials per horts urbans Manca de cadires, cadascú porta una de plàstic i les col·loquen al voltant de la pista Entre l’espai de petanca i el centre cívic casa groga hi ha un descampat on s’ha creat un pàrquing (totalment ple) i un desnivell no resolt que incomunica ambdues parts : Crear una connexió directa movent el espai d’aparcament i dotar de mobiliari urbà fent una connexió directe entre petanca – infantil – centre cívic Problema d’aparcament molt notable, sent entre setmana estan tots els carrers i espais entre carrers plens. Detecció d’espai residual entre torres, prioritza l’aparcament i trobem molts espais no utilitzats: repensar el seu us, potencial d’aparcament? Manca de mobiliari urbà Ens creuem amb moltes dones d’origen immigrant amb els nens pèl carrer Zona on es troba la guarderia desolada, espai no aprofitat : potencial zona de el nou casal d’avis? Gran mur divisori deixant el hospital Vall d’Hebron impenetrable i creant una barrera. (fins a 6m d’altura) Centre Cívic : Roman tancat els diumenges, es podrien utilitzar les instal·lacions per realitzar altres activitats pel barri ?

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Dimarts 5 de Maig de 2015 5 pm Aproximar-se al barri per plataformes, gran desnivell a salvar amb escales fixes i mecàniques per relacionar els diferents nivells. 4 ZONES POTENCIALS : Sota la ronda: passeig del mercat fins el complex esportiu de la Vall d’Hebron i espai desolat al costat del mercat. Millorar-ne la connexió proporcionant una cobertura puntual a la ronda (no total com proposa el pla) i creant un parc-passeig lateral. Zona central de Sant Genís: Petanca-Parc-Centre Cívic. Repensar tot el espai entenent-lo com a un de sol on es concentrin les activitats degut a la seva posició estratègica. Masia Can Soler: ús de cap de setmana esportiu i durant la setmana i estiu escolar a mode de granja escola. Molts camins que conecten amb Collserola i les seves fonts, el passeig de les aigües.. espai educatiu. Parc de la Font del Roure: Connexió directe del passeig de les aigües amb el barri així com espai lúdic de la part superior de Sant Genís. Barri entre barreres: trencar les limitacions actuals tan marcades. Escola Montserrat tancada (es podria fer un ús de les instal·lacions durant les hores no lectives?) Vall d’Hebron (obrir una connexió amb Montbau per tal que puguin gaudir de les instal·lacions de Sant Genís) Arrabassada (passeig de les aigües com a activador per facilitar l’accés a Sant Cugat. Detectar els camins i direccions) Repensar els límits. Part urbanitzada ha de seguir sent-ho? Tornar espai a la Serra. Tipus de vivenda i alternatives dins del barri.

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Dimecres 20 de Maig de 2015 4pm El pla futur proposa el cobriment de la ronda des del Carrer Jericó fins a l’Hospital de San Rafael, situat al complex de la Vall d’Hebrón. Tenint en compte els grans equipaments situats a banda i banda de la Ronda proposo reconsiderar i pensar els trams necessaris a cobrir per tal de millorar la col·lisió i connexió entre barris. Detectem una zona d’oportunitat a la zona siutada entre l’accés a les torres, la casa audi i l’accés al metro. Espai de Jocs infantils Espai d’aparcament Podrien passar més coses?

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Diumenge 5 de Juny de 2015 12pm Solar de sorra, situat entre les pistes de petanca i el casal, aquest espai residual actualment funciona com a zona d’aparcament. Ens informen que es propietat de la parròquia. A sota de la plaça on està situat el casal es troba un pàrquing privat, propietat de l’ajuntament amb unes 150 places aproximadament. Preguntant a usuaris detectem que no està plé, hi han moltes places lliures. Si hi ha tanta congestió de cotxes, les places lliures son degut a un elevat cost? Plaça del Casal: Terrasses de cafès plenes de gent Nens corrent per la plaça i jugant amb les fonts Casal Font Groga obert amb servei de bar Poques zones d’ombra Pista de petanca : buida. Estem a 38ºC, només trobem a dues dones a l’ombra. Cadires de coca-cola guardades a una caseta a la mateixa pista, són de l’associació de veïns? Camp de futbol de Sant Genís: Hi ha un grup d’amics reunit al costat del camp El camp està buit amb l’excepció d’un nen jugant amb un cotxe teledirigit Reixa oberta gràcies al Josep (propietari del bar), el equip de Sant Genís entrena dos cops per setmana; no està permès jugar degut al mal estat del camp. Accés molt difícil, hi han unes escales que conecten el carrer de Natzaret amb el camp de futbol però es a través de l’escola Montserrat i només accessible per ells. L’accés actual al camp és a través del Carrer Cànoves, ens trobem un gran desnivell i un camí de sorra. Sería possible un altre accés que no ens obligues a pujar tant per tornar a baixar?

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Dilluns 16 de Juliol de 2015 4pm Actualment hi han problemes d’aparcament, aparcar a partir de les 2pm o a partir de les 7pm resulta impossible i també ens expliquen que quan l’escola d’idiomes funciona el problema s’agreuja o quan posen la fira durant la festa major i el nadal. És dimarts a les 12pm i ja ha costat aparcar, el descampat de terra està plé i els cotxes aparcats coberts de sorra. No hi ha cap zona de mercat ambulant El barri sembla funcionar per zones, hi han agrupacions de veïns a places, terrasses de bars, i a la plaça del centre cívic organitzen activitats del casal d’estiu amb música i els nens ballant. Hi han pocs equipaments, per exemple no hi ha biblioteca, preguntant descobrim que el centre cívic i l’associació de veïns a creat un servei de préstec de llibres. Les biblioteques més pròximes són la de Montbau al carrer Arquitectura i la del Canigó; ambdues situades als límits del barri ( a la de Montbau el accés és molt complicat). Observem el fluxe, els carrers amb zona comercial són el carrer Naïm i el carrer de Judea però la gent que hem observat baixar cap a les parades de bus i cap al metro ho fan a través de l’avinguda Jordà i a través del carrer Lledoner, afecta als comerços? Per que baixen per aquests? Els blocs de pisos fora de normativa, hi han pisos situats per sota de la cota de carrer, molts sense ascensors. Detectem que fa 3,4 anys es van començar a col·locar ascensors exteriors entre plantes, no arriben a l’entresòl i tot i representar una gran ajuda en un barri amb un index de sobre-envelliment tant elevat seguirà representant un problema. Tot i així detectem que el problema més important es troba a la zona nord, sent cases unifamiliars sense aparcament (tots els cotxes estan mal aparcats a sobre de la vorera) molts d’auto-construcció, algunes es veu que han sigut millorades.

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Dimarts 21 de Juliol de 2015 11pm El nou casal de Sant Genís plantejarà un problema d’aparcament i de continuïtat; De la proposta presentada a l’acte veïnal del 29 d’Abril 2015 es pot veure la manca de continuïtat amb la plaça Meguidó, sent un element prefabricat aïllat que poder respon a les necessitats programàtiques però no al entorn immediat ja que no configura espai urbà. Per altre banda, actualment a la zona del descampat hi han unes 130 places d’aparcament que desapareixeran i el projecte no preveu cap aparcament el que suposarà un problema pel barri. L’associació de veïns accedeix a deixar-nos veure els plànols del casal previst, és un avantprojecte datat de Novembre del 2014. Modular

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Diumenge 11 d’Octubre de 2015 10am Montbau | neighbourhood Montbau es tracta d’un barri projectat als anys xx per xx. Sent el barri colindant de Sant Genís, separats per la ciutat emmurallada de la vall d’Hebron m’interesava entendre el seu funcionament aixi com les solucions arquitectòniques adoptades per resoldre el desnivell existent. Montbau es tracta d’un barri dividit en dos, el costat est i el oest separats per un gran parc públic que funciona en l’eix nord-sud. La zona que m’interessa més es tracta de la zona situada al oest, És Diumenge al mati d’un pont, tot i així, les terrases dels bars ja estan ocupades; a la plaça un nen xuta una pilota i una parella gran se’l miren desde un bar. Després de donar una volta assec a una d’aquestes terrasses, concretement a la de sota la porxada. A la taula del costat tres homes, ja jubilats, parlen se política, arriben més families a la plaça, dos nens perseguint un altre pilota, un home carregat amb bosses torna cap a casa, de la farmacis surt una dona.. Em moc, agafo el carrer xx, i em paro davant les escales que conecten amb els diferents blocs, em xoca quan me’n adono del pendent existent, haurà sigut provocat per veure totes les escales seguides? observo millor, apareixen plaçes i carrers que punxen a la espina d’accés. Hi ha vivenda en planta baixa, per separar-se del carrer van deixar un espai de vegetació desendreçada que funciona com a barrera, i sembla que funciona bé Veig blocs amb ascensors exteriors i un altre on l’estan col.locant, també aquest és un barri envellit. és un barri familiar, dotat de grans espais públics de qualitat.

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veĂŻns

18 OCTUBRE 2015

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Diumenge 18 d’Octubre del 2015 1pm Can Soler | Masia i Camp de futbòl Accés a can Soler des de la carretera de l’Arrabassada. Ballat, ens veiem obligats a donar mitja volta en el camí d’accés a la Masia. Des de la carretera l’accés amb cotxe és bastant just, sembla que els usuaris de la Masia vinguin des de l’interior del barri, on està situat l’aparcament. La senyalística de minusvàlid re confirmen la hipòtesi. Baixem caminant fins al camp de futbol, l’home del bar està muntant una taula per 20, l’han trucat per organitzar un pícnic. Sembla que es un episodi que es repeteix gairebé cada diumenge El camí està malmès, molt abandonat. Des de els vestuaris hi ha una bona vista del barri, al fons es veu el campanar de l’església. Podria ser un altre cosa? És un punt privilegiat! Ens creuem amb un passejant de gos, ve sovint diu, li agrada aquesta zona. Baixant per l’altre banda hi ha una parella donant un vol. No se senten els cotxes de l’arrabassada, és tranquil Estan arreglant el camí d’accés al camp de l’escola

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Dijous 30 d’Abril del 2015 12pm

Zona petanca plena, al no tenir cap espai d’ombra el públic s’han de refugiar sota els arbres situats al perímetre. Carrer Sidó : han començat les obres Interiors d’illa entre c/Naïm – c/Haïfa : potencials per horts urbans Manca de cadires, cadascú porta una de plàstic i les col·loquen al voltant de la pista Entre l’espai de petanca i el centre cívic casa groga hi ha un descampat on s’ha creat un pàrquing (totalment ple) i un desnivell no resolt que incomunica ambdues parts : Crear una connexió directa movent el espai d’aparcament i dotar de mobiliari urbà fent una connexió directe entre petanca – infantil – centre cívic Problema d’aparcament molt notable, sent entre setmana estan tots els carrers i espais entre carrers plens. Detecció d’espai residual entre torres, prioritza l’aparcament i trobem molts espais no utilitzats: repensar el seu us, potencial d’aparcament? Manca de mobiliari urbà Ens creuem amb moltes dones d’origen immigrant amb els nens pèl carrer Zona on es troba la guarderia desolada, espai no aprofitat : potencial zona de el nou casal d’avis? Gran mur divisori deixant el hospital Vall d’Hebron impenetrable i creant una barrera. (fins a 6m d’altura) Centre Cívic : Roman tancat els diumenges, es podrien utilitzar les instal·lacions per realitzar altres activitats pel barri ?

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veĂŻns

Camp de futbòl històric

Innundacions al camp

Vestuaris i actual bar Extret del documental BTV : El club de fútbol Sant Genís tindrà un nou camp. 23/05/2013

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

Camp de futbòl dels Penitents Els Penitents és un camp de futbol històric pel barri. Va ser fundat i financiat pels membdres del equip UD Sant Genís fa més de 50 anys. Els socis no només pagàren per les transaccions d’aplanament del futur camp sinò que construiren ells mateix les zones de vestuaris pels membres de l’equip. El camp ha sofert varies renovacions degut al seu ús continuu fins al 2013 que va ser l’any que es determinà la perillositat que comportava seguir utilitzant-lo i quedà obsolet.ona podia entrar en una dinàmica de degradació, van decidir que es seguiria utilitzant per entrenaments i que els partits oficials es jugarien a baix, aquesta decisió encara fa més sospitosa el motiu del tancament, doncs si no hi havia condicions per jugar, asseguraven que es trencaven moltes cames, per entrenar si que hi havia condicions? Des de llavors, el propietari del container que configura el bar del camp ha possat a lliure disposició el seu telèfon i obre el bar quan els veïns volen fer barbacoes que és gairabé cada cap de setmana, quan el temps ho permet. S’inunda degut a que està situat aprop d’un torrent natural i quan plou molt colapsa i s’inunda. Al 2013 l’ajuntament va fer un pressupost estimat dels costos que tindrien les obres per reparar i tornar a possar en funcionament el camp de futbòl estimant que seríen massa elevats i que la millor opció sería abandonar-lo i construir-ne un altre aprop de la ronda de dalt. Es per això, que degut al fort sentimentalisme que representa pels veïns es provarà de buscar-ne un altre solució. Renuncia als penintens és la unica opció? Perquè tantes preses? Perquè no es podia esperar a que estigués llest el nou camp per traslladar-se? Quin destí es donaria al terreny de l’antic camp? Com s’evitaria que l’espai es degradés? Quina garantia hi havia de que el concurs que legalment s’ha de fer per gestionar el nou camp el guanyarien les entitats esportives del barri i no una empresa amb afany de lucre? Davant les queixes dels veïns de que si s’abandonava l’antic camp, la zTambé cal dir que s’han incomplert de manera reiterada els terminis que van anar donant per la licitació de les obres del nou camp. S’hauria d’obrir un procés de participació ciutadana per decidir l’ús del terreny que deixa lliure l’antic camp, sobre la taula hi ha algunes propostes d’horts urbans.

18 Octubre 2015

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veĂŻns

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Pedro EDAT : 72 anys OCUPACIÓ : Bar del camp de Futbol de Sant Genís ENS EXPLICA : Porta anys sent el propietari de la casseta del bar (container), ara només obre els dies que hi ha entrenament, ja no es juguen partits. Explica que va haver-hi un accident, casi s’ofega un nen ja que el camp està en molt mal estat; És una zona inundable amb moltes corrents per sota. Al cap de setmana lloga l’espai per barbacoes pels amics i només obre quan el truquen per fer festes. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Home, és una pena que un espai com aquest no s’aprofiti quan sempre ha sigut el cor del barri.

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Silvia EDAT : 38 anys OCUPACIÓ : Secretaria ENS EXPLICA : Acaba de mudar-se a Sant Genís, li agrada el barri. Ha agafat una plaça de pàrquing tot i que té la sensació que no hi han problemes d’aparcament, només quan esta oberta l’EOI (Escola Oficial d’Idiomes). QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Un mercat, el mercat de la Vall d’Hebron, sent el que ens queda més a prop, és molt car, de fet moltes parades han quedat lliures! El que fa que haguem de baixar fins a Horta a més com al camp de futbol no es pot jugar hem d’anar a la zona Olímpica, al costat de les cotxeres.

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Sacramento Burgos EDAT : 61 OCUPACIÓ : Presidenta Associació de veïns ENS EXPLICA : Aquesta associació funciona des de fa 5 anys i ens hem implicat molt en el barri. Portem 5 anys demanant un casal i ara sembla que al Setembre començaran les obres; es creia que el terreny on podia anar el casal era de la Parroquia i l’antiga associació es va donar per vençuda però vam descobrir que no tot i el projecte es va portar endavant. A més ha estat complicat, el nou parròc no vol saber-ne res, l’antic (el van enviar a Vila Olímpica) si que participava al barri però aquest només organitza activitats espirituals. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Recuperar el camp de futbol, des de l’associació tenim moltes idees com fer una zona de skate, una zona de pícnic.. el problema ve quan l’ajuntament no para de negarte l’ajuda ja que sembla ser que s’hauria de fer un micropilonatge que costaria uns 5 milions d’euros mentre que fer-ne un de nou com el previst son només 1,5 milions (en porten 3 invertits i no han fet res).

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Xavier Civit EDAT : 67 OCUPACIÓ : Vicepresident Associació de Veïns ENS EXPLICA : El barri es va configurar en dues parts, la part que toca a Collserola com a unifamiliars d’auto-construcció molt precàries (algunes s’han anat millorant) i la part tocant a la ronda va ser una acció promotora iniciat al any 62 degut al boom d’immigració. El problema ve quan actualment més del 28% de la població té més de 65 anys i no és un barri accessible. És un dels barris més sobre-envellits de Barcelona, molt més que Montbau tot i que les xifres enganyin ja que hi han molts geriàtrics al barri que pugen les dades. Hem aconseguit posar ascensors a molts blocs ( entre plantes ja que no es podien connectar amb el replà) però segueixen havent-hi blocs on alguns veïns es neguen tot i quan els i suposaria un cost 0 ja que la llei està de part seva. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Millorar-ne la connexió, estem mirant com connectar Sant Genís amb Montbau a través de la Vall d’Hebron, hi ha un carrer per on es podria fer la connexió però el problema és que és privat, s’ha de seguir investigant. Les zones no edificades són privades o protegides per Collserola, tenim les mans lligades.

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Montserrat EDAT : 58 OCUPACIÓ : Membre associació de veïns ENS EXPLICA : Aquest barri és un petit poble, ens coneixem molt. És molt endogàmic i no ha crescut gaire. Des de l’associació muntem moltes activitats així com la festa major, la fira medieval, la fira de tardor.. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Equipaments, hi han molts nens i molts espais per millorar. Demà, aprofitant que hi haurà un concert a Can Soler amb gent del ajuntament penjarem pancartes per manifestar-nos, volem recuperar el camp de futbol però el ajuntament diu que son masses diners i surt més a compte fer-ne un nou.

101

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Carme EDAT : 56 OCUPACIÓ : Membre associació de veïns ENS EXPLICA : És el barri més desconegut de Barcelona, no tenim estació de metro ( es diu Vall d’Hebron no Sant Genís!) no tenim sortida de la ronda.. Montbau és coneix, tenen sortida de metro i de ronda però nosaltres no. Es respira un sentiment de poble amb molta força, fem reunions setmanals per parlar d’aspectes del barri. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Per començar canviar-li el nom a la parada de metro, donar-nos a conèixer. Hem trigat 5 anys en que el ajuntament ens faci cas. Per altre banda, estem demanant que augmentin la freqüència de busos, hi ha molta gent gran, som un barri sobre envellit i a més a més amb molt pendent i els busos passen cada 15-20 minuts! Això obliga a que ens haguem de moure en transport privat i el barri està col·lapsat.

103

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Pere EDAT : 84 OCUPACIÓ : Jubilat ENS EXPLICA : Sóc veí de tota la vida, vaig venir als 60 i m’hi trobo molt a gust, tots els que vam venir ens i vam quedar, és un barri molt endogàmic. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Portem més de 25 anys demanant una zona per guardar el material de petanca i un lavabo i ningú ens escolta. Sembla ser que amb la nova associació han aconseguit que ens possin un policlin portable a partir del Setembre, ja veurem si l’acaben portant..

105

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Tobias EDAT : 60 anys OCUPACIÓ : Empresari ENS EXPLICA : Fa 20 anys que viu a Sant Genís, va venir d’Argentina i va acabar aquí ja que un conegut li va pedir el pis. Es mostra molt descontent, està preocupat pel volum de cotxe que es mouen a les zones on jugen els nens, més d’un cop hi han hagut ensurts. Es queixa que han trigat 15 anys en posar una barana molt necessaria per la gent gran, l’ajuntament no intervé i quan ho fa, ho fa sense analitzar bé la necessitat; això últim fent referència al lavabo portable que han incorporat a les pistes de petanca quan hi ha 3 bars a menys de 200 metres. A més, ens explica, aquesta última intervenció va col·lapsar el barri durant 15 dies. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? S’hauría d’adequar el transport public per tal que la gent l’utilitzes mes diu, l’accés al metro, el servei de bus de barri..

107

6 IMPRESSIONS | Reconeixement del barri i els seus veïns

NOM : Alex, Joan, Pol EDAT : 14 anys OCUPACIÓ : Estudiants de l’Institut Vall d’Hebron ENS EXPLICA : Han tancat el camp de futbol dels penitents i fins que no es construeixi el que diuen que faràn no tenim on jugar. Al menys, en podrien fer una pista de “pachanga” per jugar el cap de setmana.. Estudien a casa, no hi ha biblioteca Quan queden donen voltes pel barri, compren brenar a caprabo i seuen a un banc. QUÉ FALTA A SANT GENÍS DELS AGUDELLS ? Portem molts temps demanant un skate park, s’han recollit moltes firmes, van fer una pàgina de facebook i tot però l’associació de veïns no els escolta. Volem un gimnàs

NOTICIES

RECLAMEN MÉS INVERSIONS I PODER REOPTAR A LA LLEI DE BARRIS (2010)

SANT GENÍS QUEDA I CAPS DE SETMANA I

Els veins demanen més inversions pel barri. Un cop descartada l’opció d’entrar a la Llei de barris, han negociat amb el districte un conjunt d’actuacions que permetin mantenir la zona en unes condicions òptimes.

Amb la retirada del servei s’han quedat sense altern els diumenges i festius. A mesura s’ha dut a terme d no s’han tingut en compt zona amb una orografia c brenvellit.

VEINS ESPERANÇATS AMB EL PROJECTE DE PORTES DE COLLSEROLA (2011)

VEINS ACTUEN PER C REGLEN CARRERS EN

Els veïns d’Horta es mostren satisfets amb el projecte Portes de Barcelona,16 corredors verds que volen connectar la muntanya de Collserola amb els barris que limiten amb el parc. Les associacions de veïns d’Horta, Montbau i Sant Genís dels Agudells creuen que és una bona oportunitat per acostar el verd a la ciutat i per millorar el transport i eliminar la barrera que suposa la ronda de Dalt.

S’han posat mans a l’obra mateixos les reformes als reclamen. Asseguren que dèficit d’inversions està de ació límit.

8/9/15 17:12 El consell de barri de Sant Genís dels Agudells / 11 de desembre de 2014

111 vicio. Al navegar utilizar |nuestros 7oNOTICIES mediàtica enservicios, el temps aceptas el uso en cualquier momento.

Acepto

Más información

Carlton Arms Hotel

INCOMUNICAT ELS SANT GENIS DEMANA CELERITAT EN LA We are an independent and privately owned hotel inel the barri. heart FESTIUS (2012) Informacions CONSTRUCCIÓ D’UN CASAL (2014) d'interès sobre

of Manhattan. What sets us apart is the vibe and uniquely pai... de bus de barri, els veïns El CC Casa Groga ha quedat col·lapsat. Sent un dels From €47.12 barris més envellits de la ciutat,els veïns s’impacientnatives de transport públic Aquests asseguren que la en; asseguren que tenen una important mancança Reserva ahora de manera arbitrària i que d’equipaments. El districte en té decidida la ubicació i te les particularitats d’una pràcticament enllestit el projecte. International Students Residence complicada en un barri so-

Avantprojecte del Casal de Gent Gran d International Students Residence is located in Williamsburg, one of Brooklyn's most popular and exciting neighborhoods. T...

From €31.05 Reserva ahora

manzana

COMPTE PROPI I ARN MAL ESTAT (2013)

a i han començat a fer ells s carrers que fa anys que no poden esperar i que el eixant el barri en una situ-

nos 2.850 metros interiores de manzana

duración aproximada de os bancos, y de circulación. eso y sin ningún tipo de tro y disfrute de los ncina Vila.

obiliario de gimnasia de

COMENCEN LES OBRES DE REURBANITZACIÓ DELS INTERIORS D’ILLES (2015) Recuperen 3.000 m2 d’espai públic entre els carrers de Sidó i Lledoner. L’inici dels treballs significa la 1a de les grans inversions que reclamen els veïns.

EL PERIODICO

Imagen virtual de un interior de manzana ya renovado.

La Vanguardia 13 Abril 1977 (pĂ g23)

113

7 NOTICIES | mediàtica en el temps

SANT GENÍS I LA TEIXONERA, NOVA PROPOSTA LLEI DE BARRI 8 Març 2010 | BTV Notícies - Alex Jassé i Ricard Cosials

El Districte d’Horta-Guinardó presentarà els barris de Sant Genís dels Agudells i la Teixonera perquè l’Ajuntament els proposi el 2011 com a candidats als ajuts de la Llei de barris de la Generalitat. L’objectiu és una remodelació integral de la zona, condicionada per una difícil orografia i les conseqüències d’un creixement accelerat. A banda de les millores en l’espai públic, l’actuació també comportaria una millor cohesió social i treballar en l’àmbit de l’ocupació. La Generalitat aportaria els mateixos diners que hi invertís l’Ajuntament.

SANT GENÍS RECLAMA MÉS INVERSIONS I PODER TORNAR A OPTAR A LA LLEI DE BARRI BTV Notícies | 4 Novembre 2010

Els veïns de Sant Genís demanen més inversions pel barri. Un cop descartada l’opció d’entrar a la Llei de barris, han negociat amb el districte un conjunt d’actuacions que permetin mantenir la zona en unes condicions òptimes. SACRAMENTO BURGOS, presidenta de l’AV Sant Genís “El problema de Sant Genís es que no ha habido inversión desde hace un montón de años para obra grande y el mantenimiento es mínimo. Cuando han pasado 12 años o más sin hacer una inversión en el barrio... el barrio está realmente mal”. Els veïns reclamen un millor manteniment del barri, una assistenta social i un casal d’avis. Des del districte expliquen que tornaran a presentar Sant Genís a la Llei de barris i en cas que no surti seguiran amb aquest pla d’inversió alternatiu.

A HORTA GUNARDÓ DEFENSEM UNA COLLSEROLA VERDA 14 Gener 2012

| Col·lectiu cultura i ecologista Agudells

A Horta-Guinardó ens afecten directament quatre portes: la de Sant Genís (núm. 8), la de Montbau (núm. 9), la d’Horta (núm. 10) i la de Canyelles (núm.11), que compartim amb Nou Barris. Pel que fa a Sant Genís proposem les mesures següents: Porta de Sant Genís: - Recuperació de l’aparcament disuasori de la Llosa. - Servei de microbús. Augmentar l’horari i la periodicitat del 112. - Desafectació dels habitatges dels carrers Cànoves i Natzaret. - Passeig de les Aigües. Realització del tram final amb paràmetres no agressius i menys costosos. - Recuperació de l’antic camí del fondo de la vall del Bacallà, des del c/ Cànoves, passant per l’aparcament del camp de futbol, fins al revolt de la carretera de la Rabassada. - Plantada d’arbres a l’esplanada annexa al camp de futbol, avui aparca ment, la qual podria esdevenir l’entrada del camí del fondo. - Adequar el camí que del carrer Natzaret s’enfila fins a can Soler. - Can Soler per al barri, com a equipament autogestionat per les entitats. - Recuperar com a horts urbans i zona de parc-coixí les feixes d’antigues terres de conreu del carrer Natzaret fins a la carretera de la Rabassada. - Senyalització de tipus naturalístic referents a la flora i la fauna.

115

7 NOTICIES | mediàtica en el temps

SANT GENÍS ES QUEDA INCOMUNICAT

04 FEBRER 2012 | BTV Noticies - Alex jassé Ricard Cosials

Amb la retirada del servei de bus de barri, pràcticament mig Sant Genís s’ha quedat sense alternatives de transport públic els caps de setmana i festius. Els veïns asseguren que la mesura s’ha dut a terme de manera arbitrària i que no s’han tingut en compte les particularitats d’una zona amb una orografia complicada i on viu molta gent gran. Els veïns de la part alta de Sant Genís s’han quedat incomunicats, l’única alternativa que tenien fins ara, el Bus del Barri 112, ha deixat de funcionar. La majoria dels usuaris són gent gran i ara han de fer a peu pujades com aquesta. Des del districte asseguren que en el context de crisi actual calia racionalitzar el servei de transport públic. Expliquen, però, que es revisaran i es buscaran solucions per als casos dels barris amb dificultats d’acces FRANCINA VILA, regidora d’Horta-Guinardó “Valorem l’impacte que aquesta mesura que sobre plànol és coherent i és racional, però cal veure quina és la població que realment és l’afectada i que deixem sense accessibilitat i mobilitat els diumeges i de quina manera podem suplir aquesta mancança.” SACRAMENTO BURGOS, presidenta de l’AV Sant Genís “No hay servicio de ningún tipo, no tenemos escaleras mecánicas, no tenemos ascensores y encima quitan el autobús. Creemos que han sido muy arbitrarios al quitar autobuses sin mirar que reducen la movilidad de la gente.” Els veïns han tallat els laterals de la ronda de Dalt en una ocasió i asseguren que seguiran duent a terme accions de protesta fins que es restableixi el servei de Bus del Barri els diumenges i festius.

SANT GENÍS TORNA A TENIR SERVEI DE BUS

26 SEPTEMBRE 2013 | BTV Noticies - Alex jassé Ricard Cosials

Després de moltes reivindicacions, el barri de Sant Genís dels Agudells ja té el que volia: servei d’autobusos els diumenges i festius. Els veïns estan satisfets amb el canvi: ara la Línia 185 allarga el recorregut i substitueix el Bus del Barri. A més, augmenta la freqüència de pas.

VEÏNS DEMANEN CELERITAT EN LA CONSTRUCCIÓ DEL CASAL 05 Septembre 2014 | BTV Notícies- Alex jassé Ricard Cosials

Sant Genís tindrà casal d’avis. Tot i ser un dels barris més envellits de la ciutat, encara no se n’havia construït cap. El districte en té decidida la ubicació i pràcticament enllestit el projecte, però els veïns s’impacienten, perquè asseguren que tenen una important mancança d’equipaments. El Centre Cívic de Sant Genís ha quedat col·lapsat. No hi caben les activitats de tota la gent del barri. El districte preveu solucionar-ho construint un casal d’avis que descongestioni l’equipament actual, perquè la majoria de població de la zona és gent gran. Els veïns reclamen celeritat i un projecte que inclogui més usos dels que preveu el que ja els ha presentat el consistori. L’Ajuntament no construirà l’equipament fins al proper mandat municipal.

“Ens conformem amb el que s’ha plantejat, però volem que prevegi la possibilitat que pugui arribar a tenir més usos, ampliant cap a munt, que seria tenir un lloc perquè els joves del barri es puguin trobar i tenir també allà la seu de l’associació de veïns.” La previsió del districte és executar l’obra durant el següent mandat municipal.

Construcció del Casal de Gent Gran de Sant Genís

XAVIER CIVIT, AV Sant Genís

Imatges de l’avantprojecte

L‘Ajuntament ja n’ha decidit la ubicació. Serà en aquests terrenys de l’avinguda del Jordà, al costat d’unes pistes de petanca que hi ha al centre del barri, a tocar del centre cívic i de les diferents alternatives de transport públic de la zona. Els veïns estan conformes amb l’espai que s’ha escollit i ara volen que l’obra s’executi al més ràpid possible. També reclamen un projecte més complet que el que preveu fer el consistori.

117

7 NOTICIES | mediàtica en el temps

“ A SANT GENÍS TENIM GENT MOLT PREPARADA” 04 Junio 2014 | El Periodico - Oscar Fernandez

Sacramento va arribar al barri de Sant Genís dels Agudells, racó urbà enclaustrat entre l’hospital de la Vall d’Hebron i Collserola, procedent de Can Baró, de l’associació veïnal del qual va ser presidenta vuit mesos. A Sant Genís va optar per repetir al capdavant de l’associació de veïns del nou barri, on només hi viuen 7.000 veïns i s’acumulen tants problemes com pronunciades costes. Volien posar la narcosala al barri, que és con un gueto, un cul- de-sac. Ens vam unir, vam tallar la Ronda cada Dimecres durant dos any i al final vam aconseguir que la posessin a l’Hospital. Missió complerta, però no van evitar la multa municipal de 6000 euros, vam reunir els diners amb l’ajuda dels veïns i amb festes. Ara lluitem pel cobriment de la ronda. Ens hem ajuntat sis associacions de veïns i al març vam enviar una carta a l’alcalde Trias, que encara no ens ha rebut. I això que en la campanya electoral l’hi vam demanar al conseller Felip Puig. A Sant Genís sí que vénen, però després no compleixen les promeses. I van recuperar l’autobús. Aquí la mobilitat és essencial perquè els veïns cada vegada són més grans. Van arribar fa 50 anys i ara en tenen més de 70. I viuen molt temps (riu). Deu ser per l’aire més pur que tenim aquí a dalt.

LES OBRES DEL NOU CAMP DE FUTBOL A PUNT

07 MAYO 2015 | BTV Noticies - Alex jassé Ricard Cosials

Les obres del nou camp de futbol de Sant Genís estan a punt de començar. El nou camp de futbol de Sant Genís es començarà a construir en aquest espai a tocar del centre del barri i de la ronda de Dalt. El projecte fa tres anys que va amb retard i s’ha desencallat després que l’Institut Vall d’Hebron hagi cedit la part dels terrenys del centre afectada per l’edificació de l’equipament esportiu. Els equips de futbol del barri estan a l’expectativa que comencin els treballs perquè han d’anar a jugar a fora. El camp ocuparà aquest aparcament no regularitzat i la pista poliesportiva de l’institut. La primera actuació serà construir una nova pista en una altra ubicació dins del centre. L’obra també s’aprofitarà per reurbanitzar els carrers de la zona. FRANCINA VILA, regidora d’Horta-Guinardó “Ja està tot resolt, ja està en marxa, tot el procediment previ administratiu per poder començar a tirar endavant l’obra; Tindrà un impacte molt positiu sobre Sant Genís i els barris de l’entorn. Nosaltres creiem que es millorarà, a més, un institut com el Vall d’Hebron, creiem que és un valor afegit que tindrà aquest centre.” XAVIER CIVIT, AV Sant Genís “El retard és escandalós, el que ha implicat és que l’entitat més antiga del barri, que és el club de futbol, doncs ha estat a punt de desaparèixer perquè la canalla ha anat donant-se de baixa. No teníem instal·lacions adients per poder practicar l’esport.” Aquestes instal·lacions obsoletes són les de l’antic camp de futbol de Sant Genís. El consistori presentarà una proposta als veïns per treballar els usos de l’espai, ubicat en un accés a la serra de Collserola.

119

7 NOTICIES | mediàtica en el temps

PROBLEMES DE MOBILITAT I MANCA DE COMERÇOS 06 JUNY 2015 | BTV NOTICIES

Les dificultats d’accés i el dèficit en comerços i serveis són els principals problemes que comparteixen els 22 barris de muntanya de la ciutat, Els veïns aprecien les vistes i la tranquil·litat però el fort pendent dels carrers genera inconvenients, sobretot per a les persones grans. Molts eviten les pujades amb transport privat o l’autobús de barri, que per a alguns té una freqüència massa llarga: “Passen cada 20 minuts i si se t’escapa és un drama”, afirma una veïna. Paral·lelament, aquests barris també estan units en una altra guerra, la de preservar el Parc Natural de Collserola: volen que les demandes dels veïns s’equilibrin amb els interessos comuns de la muntanya. Per això, el grup de treball d’aquesta zona treballa per redactar un nou pla especial de protecció, més exigent amb l’entorn natural, per aturar el creixement urbanístic al parc. La tranquil·litat i les vistes són, per a molts, motius més que suficients per viure-hi. Ara bé, el barri té alguns inconvenients. El més evident: el fort pendent. Per evitar les pujades, molts veïns opten pel bus del barri. Aquí, també hi trobem demandes: Posar més autobusos de barri perquè passen cada 20 minuts,molts ho eviten fent ús del cotxe privat com a consequència el cotxe ocupa les voreres. Una altra de les característiques dels barris de muntanya, és l’escassedat de comerços,serveis i espai públic. També de bars i restaurants.

7 NOTICIES | mediĂ tica en el temps

IGC - Mapa geològic Sant Genís dels Agudells 288-124

123

7 NOTICIES | mediàtica en el temps

SIEMPRE CUESTA ARRIBA

17 Junio 2015 | El Periodico - Luis Benavides

El 27% de las calles de Horta-Guinardó presentan una pendiente alta o muy alta. Este porcentaje, muy por encima de la media de la ciudad.Para salvar este terrible desnivel y facilitar los desplazamientos, el Ayuntamiento ha invertido 6,5 millones en diferentes actuaciones. Tanto las acciones realizadas como las programadas para el 2015, pero pendientes de ejecución, integran un plan de accesibilidad que surge, subrayan fuentes municipales, como respuesta a “las diferentes demandas que los vecinos” de los 11 barrios que conforman el distrito. “En los consejos de barrio recibimos muchas peticiones relacionadas con la accesibilidad, pero no podemos actuar bajo demanda. El estudio previo nos ha servido para priorizar algunas actuaciones con criterios objetivos”, explica la exconcejala del Distrito de Horta-Guinardó, Francina Vila. El distrito ha encargado ya nuevos proyectos como la instalación de ascensores en la Davallada de Gallecs y la calle de Idumea, y la reurbanización de la calle de Albert Llanas. “En estos casos coincidía el diagnóstico con la petición de los vecinos”, justifica Vila. El futuro ascensor de la calle de Idumea, cuya instalación costará unos 250.000 euros, se trata de una reivindicación histórica de la Associació de Veïns de Sant Genís dels Agudells. “Tenemos la misma lista de reinvidicaciones que en el 2011. La única cosa que se ha hecho en nuestro barrio durante el último mandato ha sido impulsar la reurbanización de los interiores de manzana situados entre las calles de Sidó y de Lledoner”, lamenta Xavier Civit, secretario de la entidad vecinal.

Immobiliària construeix un miler d’habitatges (grans blocs) en els terrenys del Pla Parcial

Portat a terme per cooperatives, van aixecà 5 blocs una i 9 una segona.

2n ASSENTAMENT

Únic nucli històric situat a la vessant de la serralada.

1rs masos rurals i cases autoconstrucció de PB+1 situats sobre la parròquia.

ESGLÈSIA ST.GENIS

1r ASSENTAMENT

EXPO UNIVERSAL

El sector del turísme, molt beneficiat. Collserola entra en el marc d’aquesta nova ciutat.

HOTEL RABASSADA

Situat en el punt més saludable i higiènic de la ciutat.

Immobiliàries i especuladors van actuar lliurement destruint barracons i enderrocant masies centenàries. 1r pla del barri.

POSTGUERRA

PLA ESPECIAL

VALL D’HEBRON

S’inaugura el que es convertirà en el gran complex hospitalàri.

3r ASSENTAMENT

Subvencionat pels membres fundadors del club de futbòl..

ELS PENITENTS

MERCAT VALL D’HEB TRAM 1 TÚNEL

Inauguració del mercat Vall d’Hebrón. Inici de les obres del túnel de Vallvidrera, acaben el 1r tram.

125

7 NOTICIES | mediàtica en el temps

Fons immobiliari vinculat a l’alcalde Viola va fer 14 blocs més. Assentant al barri 35.000 persones en S’inaugura la estació Primer plà especial els últims anys del gràcies al perllonga- de reforma integral ment de la L3. del barri. franquisme.

4t ASSENTAMENT

PLÀ COMARCAL

ARRIBA METRO L3

Atura el creixement caòtic que està patint el barri.

St.Genís exclòs i privat de l’ajuda del plà de barris. Arriba la L5.

EXCLÒS PLA BARRIS ARRIBA METRO L5

PLA ESPECIAL

TÚNEL D LA ROVIRA

Construcció túnel de la Rovira que uneix els cinturons de ronda.

TRAM 2 TÚNEL

Segon i últim tram del túnel de vallvidrera, el Vallés i Barcelona queden units.

PLA ESPECIAL

Pla especial de reforma de la ciutat sanitària.

JOCS OLÍMPICS

Les Rondes, L’obra més significativa com a conseqüència dels JJOO.

Tallen el servei els Diumenges i festius deixant al barri incomunicat. Manifestacions de protesta.

Inici de les obres de reurbanització dels interiors d’illa del carrer Lledoner.

TALLEN SERVEI BUS

REURBANITZACIÓ

CONCURS PORTES

RECUPEREN BUS

Els veïns dipositen Recuperen el servei grans esperançes de bus els Diude millora. menges (baixa freqüència). Camp de futbòl tanca per perill d’inundació. Veins actuen per compte propi arreclan carrers en mal estat.

INICIATIVES PÚBLIQUES

ORDRE DE GOVERN

CIUTADANIA

ANÀLISI POLÍTIC

CONNECTAR

Ciutat - Collserola

Sant Genís - Hospital

Ronda - Barri

Camp de Futból

Equipaments Esportius

Masia Can Soler

Centre de dia Gent Gran

Llosa de la Ronda

C/Elies Pagès

C/Canovelles

C/Costa Pacheco

Solar del Muerto

Patis Interiors

Zona de Conreu

MANCA EQUIPAMENTS

BUITS POTENCIALS

MANCA ESPAI PÚBLIC

Espais Lliures

Font del Roure

ANALISIS DE LA PROBLEMÀTICA NO RESOLTA DESDE LA FORMACIÓ DEL BARRI

129

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

DESCONNEXIONS DEGUT AL DESNIVELL

Murs de Contenció

Pla d’Ascensors

DIFICULTAT MOVILITAT

Freqüència Bus

Zona Aparcament

Alcaldes de Barcelona FRANQUISMO 1939- 1975 FRANQUISMO 1957/1973 JM de Porcioles 1979/1982 1982/1997 1997/2006 2006/2011 2011/2015 2015

PSC (Narcís Serra) PSC (Pasqual Maragall) PSC (Joan Clos) PSC (Jordi Hereu) CIU (Xavier Trias) BARCELONA EN COMÚ (Ada Colau)

Presidents de la generalitat 1980/2003 2003/2006 2006/2010 2010/2015

CIU (Jordi Pujol) PSC (Pasqual Maragall) PSC (Jose Montilla) CIU (Artur Mas)

131

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

PLA COMARCAL 1976 Va aturar el procés de creixement caòtic, exigint la redacció d’un Pla Especial de Rehabilitació.

PLA ESPECIAL DE SECTOR DE REHABILITZACIÓ DEL BARRI 19 JUNY 1989

Enllaç entre la ciutat i el parc de Collserola a través de la carretera de les aigües que anirà sota el revolt de la carretera de l’arrabassada Es proposen noves obertures de petits espais públics que donin uns eixamplaments a l’estreta vialitat de cornisa que cal aprofitar com a punts d’equipaments de mobiliari urbà estudi de les condicions per ordenar 75 places d’aparcament al carrer costa Pacheco Construcció d’un centre sociocultural que aculli le diferents entitats i associacions a la casa groga Rehabilitació de la parròquia i el seu entorn Equipament esportiu al camp dels penitents Solars destinats a jardins per l’embelliment de la parròquia : carrer Elies pagès 2-8 i carrer baldoner girona n13 Solar buits destinats a equipament sociocultural c Canovelles 4 Solars (dos conenent edificació en mal estat de conservació) qualificats de 7a 6a i 16 destinats a equipaments esportius i jardins C/ Canovelles 38-42 i 25

PLA ESPECIAL ORDENACIÓ DE LA CIUTAT SANITARIA VAL Desembre 1990

La ciutat sanitària respon a un model de formació no planificada. El conjunt, s’ha anat construint per agrupació d’edificis. La conflictivitat, agressivitat, soroll i sensació d’inseguretat que actualment presideix el trànsit per la ciutat sanitària, demanen una solució urgent i a l’hora inviten a imaginar la manera d’ordenar l’espai exterior. L’accessibilitat depèn de les connexions amb l’exterior situades en els fronts Nord i Sud. L’accés provisional existent en el llindant est amb front al carrer arquitectura, previst amb anterioritat i després tancat constitueix el tercer punt d’accés al recinte. El pla incorpora la xarxa viaria modificada respecte el PGM, ara en fase de construcció, així com la disposició de vials d’accés i connexió del recinte amb l’avinguda Jordà, afavorint obertures a través de les finques veïnes. aquestes solucions d’altre banda úniques possibles per a garantir l’accessibilitat imprescindible al recinte són contemplades en el present pla. Objectius d’ordenació : Re definició dels accessos a la ciutat sanitària en funció de l’espai exterior determinat per la xarxa viària bàsica. Permeabilització visual del perímetre del recinte a fi d’aconseguir la seva integració a l’entorn urbà. Establiment de circuits bàsics per a millorar les circulacions entre accessos i punts de destinació, així com les circulacions de ralció entre els edificis del conjunt. El pla preveu l’obertura d’un carrer de caràcter peatonal amb pas restringit de vehicles que uneixi l’avinguda Jordà amb el recinte de la ciutat Sanitària en terrenys ocupats per la pista esportiva de l’escola JR Jiménez.

133

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

URBANISME A BARCELONA, PLANS CALP 92

Servei de Planejament Urbanístic ED - 711.4-163 (46.71 bAR) urb Biblioteca ETSAV

Pla d’organització: urbanització producte de la consolidació o posterior renovació de barraques dels anys 50, construïdes sobre les dues vessants del torrent i que ofereix un aspecte caòtic derivat d’aquesta barreja de tipus d’edificacions situats en un terreny topogràficament molt accidentat. Principis Pla 92: 1.Completar la xarxa vial del barri obrint els trams de carrer necessaris per a relacionar actuals culs de sac i passos de vianants i escalinates que relacionen els carrers alts i baixos. 3.Obertura d’espais lliures, d’una certa dimensió que polaritzin mínimament la xarxa actual composta exclusivament de carrers estrets i que permetin localitzar alguns equipaments locals necessaris per articular socialment els habitants. 4.Preveure més aparcament 5.Possar en valor el conjunt arquitectònic, la Parròquia, i dignificar el seu entorn. 6.Obrir el barri a l’estructura urbana, redissenyar els seus accessos, tant des de la Vall d’Hebron com des de la futura continuació de la carretera de les Aigües. Aquí hi haurà, sens dubte, un dels punts d’accés d’aquell ei estructurador del futur parc metropolità de Collserola i per tant la previsió d’aparcament i de recorreguts que no interferiran el funcionament interior del barri 7.Programar les inversions de l’ajuntament en matèria d’obtenció de sòl públic, urbanització de carrers i espais lliures i construcció d’equipament.

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 8 FEBRER 2006

El solar ubicat per sota del carrer Canovelles , en paral·lel també a l’Avinguda Elies Pagès, conegut com “el solar del Muerto”. En el PERI de l’any 1988, consta com a zona verda. En l’any 2006 l’Ajuntament va fer una quantiosa inversió per condicionar-lo com a tal, les obres es van paralitzar en el moment en que es va tenir constància de que era una propietat particular, des de llavors que resta com un espai totalment abandonat. Aquest lloc no pot continuar en l’actual estat de deixadesa i de brutícia, demanem que l’Ajuntament hauria executar allò que disposa el PERI, condicionant-lo com a zona verda, i més quan ja hi ha hagut una forta inversió de diner públic. “Una ciutat amiga de la gent gran és una ciutat que facilita que les persones grans, en la seva diversitat, visquin amb seguretat, mantinguin la seva salut i participin plenament en la societat”

135

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 8 FEBRER 2010

Plenari del districte - Més inversió i millora en el barri de sant genis El Districte d’Horta-Guinardó ha decidit presentar els barris de Sant Genís dels Agudells i La Teixone- ra a la candidatura de la Llei de Barris de la Generalitat de Catalunya. És per això que un equip de professionals n’està redactant el projecte. Aquest projecte donarà l’oportunitat als dos barris de concretar un conjunt d’accions d’intervenció integral a diferents nivells: urbanístiques, socials, de sostenibilitat ambiental, de dinamització econò- mica, de mobilitat... en aquesta àrea d’intervenció. Construcció murs contenció al carrer Sagàs, al Carrer Cànoves L’equipament es construí l’any 1991 en els terrenys on anti- gament hi havia la masia que duia el mateix nom. Va ser el primer centre cívic de la ciutat amb característiques bioclimà- tiques. L’objectiu del centre és, fomentar la participació ciutadana, la creació i difusió cultural. El Centre Cívic és un punt de trobada per a veïns/es del barri i entitats, posant també a disposició de la ciutadania els espais i recursos dels que disposa. L’especialització de la Casa Groga són les arts escèniques, principalment les arts de carrer. Els bloc principals són: l’espai d’assaig, el punt d’informació, tallers específics, el festival d’arts de carrer Des de Medi Ambient, Parcs i Jardins es va fer una rehabilitació integral de la Masia de Can Soler. Aquesta masia està voltada d’horts urbans gestio- nats pels veïns i veïnes de la zona. En aquests moments s’està estudiant la implantació d’un projecte, gestionat per Parcs i Jardins que permeti l’ús de la masia per part d’entitats del barri, dins d’un projecte d’abast de ciutat.

PLA FUTUR SANT GENIS 2010-2020 Març 2010

Potenciar la proximitat als ciutadans de les accions municipals. Participen les persones que formen part de la comissió de seguiment del consell de barri. 40% teixit associatiu del barri 40% representants polítics i d’equips tècnics 20% representants de la ciutadania Majoria d’equipaments fora dels límits del barri Problemes d’acccesibilitat Activitat comercial escassa SOLICITACIONS: Obertura casa roga tot el dia Espai d’activitats per a gent gran mentre no es fa el casal dins de casa groga Vestuaris femenins i masculis al camp de futbol Vàter púbic al costat de les petanques Obertura d’alguns tancaments perimetrals amb l’hospital vall d’hebron – crear eix vianant sga/montbau Centre de dia per a gent gran Ruta cultural : patronat de ribes / museu palmero / cementiri / església sant genis Urbanització provisional espai plaça meguidó i av jordà i naïm Augment de freqüència del bus 112 Ampliació recorregut 119 i 19 Cobriment ronda de dalt av.jorda i plaça vall d’hebron Demanar usos públic per a solars de titularitat privada c/Canovelles i elies pagès Espais infantis Impulsar comerç de proximitat Reividicacio espa de la llosa Can soler – masia esplai de natura de Collserola Crear espai públics que fagin possible la convivència i relació El barri vol participar en el projecte “Ciutat Amiga de la Gent Gran”, per participar en la transformació col·lectiva de la ciutat de Barcelona.

137

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 13 DESEMBRE 2010

Sacramento Burgos - línies estratègiques del Pla del Futur segons els eixos de treball: Aprovació del PMU (ascensors) construcció d’un nou Casal de Gent Gran. Projectes aprobats (Lourdes Conesa, Cap de Projectes de Serveis Tècnics d’Horta-Guinardó): -Arranjament espai públic entre carrer de Perea i lateral ronda. -Millores accessibilitat plaça de Manuel Arnalot. -Arranjament de la plaça de Lledoner i entorns. -Arranjament de la plaça Palestina i entorns. -Reurbanització de Elies Pagès (entre els carrers Costa Pacheco o Olvan. local per a gent gran provisional, mentre no es construïa el nou. Juli Fontoba va informa de la aprovació de Collserola com a parc natural, i va demanar la senyalització i recuperació dels antics camins de Collserola. Masia Can Soler fos un equipament de ciutat i de barri i es deurien de potenciar àrees de conreu pels veïns i més horts urbans a l’entorn. -Va reafirmar la titularitat pública de can Soler, i va informar que el projecte de can Soler seria del barri per a la ciutat, per tant es farien activitat pel barri i seria seu de l’entitat del barri (Col·lectiu dels Agudells). el barri tenia prous equipament de ciutat i mancaven equipament de barri. Bus 112 no está adaptat Els barris de Sant Genís i Teixonera es presentaran a la Lleis de Barris si la Generalitat la convoca aquest any.

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 30 JULIOL 2011

Caràcter d’urgència un Casal d’Avis Construcció dels equipaments previstos a la Llosa Vestidors del camp de futbòl dels penitens, remodelació graderies, del terreny de joc i entorns. Tal com la ciutat es va obrir definitivament al mar l’any 1992, proposem que aquest mandat sigui recordat per obrir la ciutat a la muntanya, facilitant l’accés al Parc de Collserola dels nostres veïns i veïnes i de la resta de ciutadans de Barcelona. El barri sigui un nou accés a Collserola pels que la volen gaudir a peu o amb bicicleta. Recuperar els antics camins que des de Sant Genís s’hi endinsen, amb tasques de desbrossament i de senyalització adient. Com bé sabeu, el nostre barri ha patit l’oblit de les diferents administracions durant molt de temps, per això us proposem un seguit d’actuacions que milloraran els espais actualment degradats i poden implicar nous usos. Patis interiors de Sidó – Lledoner. Eliminació dels espais insalubres, enjardinament i mobiliari urbà, creant un possible circuit esportiu de referència per a la gent gran. Recuperar l’entorn de la Font del Roure i la seva zona de picnic, arranjament del espai de jocs, i tapar, per la seva perillositat per a la mainada, el canal de desaiguat existent. Reconvertir l’espai verd de Canovelles amb Elies i Pagès en un espai de jocs infantils. Restauració de l’antic molí a tocar de la nova passarel·la entre Lledoner i Naim, dignificant l’entorn i pavimentant el seu enllaç fins a l’accés al Centre Cívic i al carrer Naim, millorar el gual d’accés des del carrer Lledoner. Posar lavabos i aixeta d’aigua als camps de petanca. Instal·lar taules ping-pong al Parc de Canovelles-Elies Pagès i als jardinets de Lledoner.

139

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

Cobriment de la Ronda de Dalt (entre l’Avgda. Jordà i l’Arrabassada). Obri una connexió amb Montbau per a vianants, travessant l’Hospital de la Vall d’Hebron des de l’Av. Jordà. Millora dels accessos a Can Soler i al Camp de Futbol dels Penitents des de la Ctra. de l’Arrabassada i el carrer Cànoves. Convertir en camí per a vianants el camí que envolta Can Piteu. Aprofitant les ajudes que la U.E. ofereix per la millora de l’accessibilitat als espais verds, demanem un ascensor que connecti els carrers Cànoves i Costa Pacheco. Escales o ascensors que connectin els carrers Viver i Costa Pacheco (38b-8b). Millorar la connexió entre el carrer Idumea i Natzaret mitjançant un ascensor per facilitar l’accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda. Afavorir la construcció d’ascensors als edificis que els necessiten dels carrers Sinaí , Natzaret, Lledoner i Naim, inclosos en el PEMU. Potenciar el comerç del barri. Baixa freqüència del bus 112 La part alta del barri resta desatesa de transport públic a partir de les 21.10h, demanem un cop més el perllongament del horari, no existeix cap altre possibilitat de transport públic obligant als veins a utilizar transport privat. Perllongament de la línea de bus a montbau, manca de conectivitat implica el desplaçament a peu. Millorant la connexió i convivencia entre 2 barris històricament separats. Connectivitat amb Montbau Accesibilitat de les vivendes, aplicación PEMU

PLA ACTUACIONS SANT GENÍS 2011-2015

Ajuntament de Barcelona - Departament de manteniment i projectes

Arranjament de places, zones verdes, zones de joc infantil. Potenciar l’ús d’espais actualment en desús o degradades. Murs de protecció a la zona alta del barri Actuacions de millora de comunicació i connectivitat del barri – nou accés a montbau a través de vall d’Hebron Nous equipaments : Pistes esportives PASSATGE VALL D’HEBRON ( 12 mesos de termini – 2600000 €) Casal per gent gran ( 18 mesos de termini – 1970000 €) Espai interior carrer sidó-lledoner (7 mesos de termini – 1244216€) c/ costa Pacheco – pavimentació de zona d’estacionament – gestió amb el propietari per disposar dels terrenys Pavimentació plaça Meguido con aparcament Accés al recinte vall d’Hebron Arranjament de l’espai verd a la font del roure Pavimentació camí can piteu Arranjament i pavimentació triangle entre carrers haifa i naïm Solar del mort ( Canovelles nº7-11) L’ excés de vegetació i la manca de manteniment en aquesta parcel·la provoquen que aquesta zona sigui marginal i en desús. A banda d’això, també representa un elevat risc d’incendi. Proposta: neteja i esbrossada de la finca, actuació d’arranjament bàsic i pavimentació amb element mobiliari. Arranjament accés vianant masia can soler Enjardinament parcel·la carrer Judea carrer tiró Ascensor carrer idumea Nazaret Piscina sant genis (av Jorda) Gestions per adquirir aquest equipament pel barri, ús públic

141

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 12 DESEMBRE 2011

Pista multi-esportiva pels joves ús futur de la llosa Ampliació horari bus barri 112 Informa de la idea principal del Govern era l’apropament de la serralada de Collserola a la ciutat, Aquest concurs d’idees integraria les propostes dels veïns del barri limítrofs i de l’entorn. Va recordar la jornada informativa que es va desenvolupar a la seu del districte. Per últim, sinforma dels tallers participatius que es celebrarien arpoximadament durant el mes de Febrer, i era interessant la participació dels barris ja que una de les 16 portes era la de Sant Genís. Pors del concurs de portes : - volia que Sant Genís fos un barri tranquil, i va dir que no volia una excessiva massificació del barri degut a aquest projecte. - projecte “Portes de Collserola” podia acabar sent un parc temàtic. -La Regidora va explicar que es treballarien les necessitats més immediates del barri, i va reconèixer les mancances d’inversions en el barri. -Sr. Pere de la Fuente va indicar que no estava d’acord amb el conveni de l’Escola d’Art Floral de Catalunya, i va explicar que les seves demandes, respecte aquest tema, s’havien fet via escrita i volia recordar que l’Administració té l’obligació de respondre per escrit, quan les preguntes són de forma escrita (via instància). -Recollida de signatures, 451 signatures, per manca d’aparcament a la zona nord. -Aparells de gimnàstica gent gran a la zona nord de Sant Genís. -Ampliació horari bus 112

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 13 DESEMBRE 2012

En tràmit - Avantprojecte amb valoració econòmica Casal de Sant Genís (Sala Polivalent) Remodelar els interiors d’illa dels carrers de Sidó i Lledoner. Continuar els murs de contenció de terres als carrers de Saldes, Viver i Sagàs. Cal donar-hi un impuls aquesta legislatura. Incrementar les zones de jocs infantils i d’espais de gimnàstica per a gent gran. Encarregar l’estudi necessari per desenvolupar el projecte sobre la ronda de Dalt, que permeti fer-la més permeable, reduir-hi la contaminació acústica i avaluar les alternatives viables per aconseguir el soterrament o el cobriment de la Ronda, tot recuperant el passeig de la Vall d’Hebron. Finalitzar el tram VII del passeig de les Aigües i iniciar el tram V al barri de Sant Genís. Millorar els entorns dels patis de l’Escola Mare de Déu de Montserrat. Elaborar un pla de millora integral per al barri de Sant Genís i fixar-ne les prioritats conjuntament amb el teixit associatiu i definir un pla d’etapes. Estudiar la construcció d’un aparcament al barri, tenint-ne en compte l’orografia. Treballar per obrir una connexió transversal amb Montbau, per a vianants, a través de l’hospital. Reformar el camp de futbol de Sant Genís per millorar-ne tant l’estat del terreny de joc com els vestuaris. Redactar el projecte del nou casal de gent gran a Sant Genís, conjuntament amb les entitats i veïns del barri. Cercar nous espais per a la gent gran de Sant Genís on puguin desenvolupar les seves activitats, mentre no es construeix un casal per a la gent gran.

143

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 16 OCTUBRE 2013

En tràmit . El projecte global de re urbanització de l’Illa de Sidó i Lledoner està realitzat. S’estan realitzant els estudis d’anàlisis i geotècnia de l’indret per poder tancar definitivament el projecte executiu.

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 30 MAIG 2013

En tràmit interior d’illa carrer sidó-lledoner : S’ha redactat el projecte de re urbanització de l’Illa de Sidó i Lledoner. Es durà a terme en fases, segons la dotació econòmica disponible. En aquests moments s’està treballant en la planificació d’aquestes fases. S’ha realitzat la reparació dels reguerots existents al camí de terra de Can Soler, que uneix el carrer Cànoves amb l’aparcament del Camp de Futbol, s’ha realitzat una rasa perimetral en aquest camí per reconduir les aigües pluvials i alhora s’ha estès i compactat una capa de graves per arranjar els sots i millorar així l’accessibilitat a la zona. Fet - Condicionament sala informàtica Centre Cívic Casa Groga RESUM EXECUTIU PRESSUPOSTOS 2013 horta guinardó ( AJUNTAMENT DE BARCELONA) Camp de futbol sant genis 120000€ Interior d’illa sidó lledoner 124958€

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 29 MAIG 2014

En resposta a la sol·licitud presentada per l’Escola Art Floral de Catalunya, vers la reparació dels reguerots existents al camí de terra de Can Soler, que uneix el carrer Cànoves amb l’aparcament del Camp de Futbol, s’ha realitzat una rasa perimetral en aquest camí per reconduir les aigües pluvials i alhora s’ha estès i compactat una capa de graves per arranjar els sots i millorar així l’accessibilitat a la zona. El projecte global de re urbanització de l’espai interior l’Illa comprès entre els carrers Sidó i Lledoner està realitzat. Redacció de l’estudi d’alternatives per l’emplaçament del futur Casal de Sant Genís en l’àmbit comprès entre la Plaça Meguidó, els Jardins de Manuel J. Arnalot, l’Avinguda Jordà i els carrers d’Haifa, Naïm, Sidó, Lledoner i Natzaret. Contenció de terres als carrers Cànoves, Saldes i Sagàs al barri de Sant Genís del Agudells (1 de 3) Contenció de terres als carrers Cànoves, Saldes i Sagàs al barri de Sant Genís del Agudells (2 de 3) Estat actual: en el tram més occidental ja hi ha construït mur de formigó armat revestit amb pedra natural (1,6 metres d’alçada) Contenció de terres als carrers Cànoves, Saldes i Sagàs al barri de Sant Genís del Agudells (3 de 3) Al gener del 2014 en un Consell de Barri de Sant Genís, s’informa de que el projecte del tram 5 ja ha estat aprovat, i que aquell mateix dia s’acabava el termini per presentar al·legacions. La part principal del projecte és un pont de 144 metres de llarg i 50 d’alt sostingut sobre pilars de ciment que anirà paral·lel a la corba del Bacallà a la Carretera de l’Arrabassada

145

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

El Col·lectiu Agudells s’hi va oposar radicalment a aquest atemptat ecològic, i paisatgístic i va denunciar la despesa faraònica que suposava. Des de feia anys es discutia del tema i havia presentat alternatives pel tram 5 basades en utilitzar antics camins ja existents, eixamplant-los, i fer un petita passera per damunt la Rabassada com la que hi ha al Forat del Vent. Tot i que es el termini d’al·legacions es va allargar uns dies, el Col·lectiu Agudells considera que aquest projecte es va aprovar sense la participació del veïns incomplint el compromís que reiteradament s’havia expressat en les reunions del Consell Consultiu del Parc de Collserola. Basant-se en que no s’havia complert el Reglament de Participació Ciutadana i demanant que es paralitzés el projecte i s’obrís un procés de participació ciutadana, va presentar una al·legació al l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, de la que no hi ha hagut resposta i una queixa a la Síndica de Greuges Municipal, que si que ha respòs donant la raó al Col·lectiu Agudells.

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 11 DESEMBRE 2014

Projecte bàsic casal de gent gran Projecte bàsic camp de futbol Previsió execució – col·locació vàter autònom poly klyn A la part de dalt del barri a sota de la carretera de l’Arrabassada hi ha la masia Can Soler, durant molts anys va estar abandonada. El Col·lectiu Agudells va impulsar una campanya al barri perquè l’Ajuntament l’expropiés, l’arreglés i en fes un equipament de barri o de ciutat. Fa dos mandats finalment es va aconseguir que fos expropiada i rehabilitada, però per comptes de fer-hi un equipament públic, l’Ajuntament, amb un concurs fet a mida, en va cedir la major part a una escola de floricultura privada per un lloguer de 500 € al mes, per un període de dos anys renovables per uns altres dos. Es va poder salvar que en el jardí es fessin horts pels jubilats del barri i al Col·lectiu Agudells com a “premi de consolació” per haver impulsat la reivindicació se li va cedir un petit despatx, que des de llavors és la seva seu social, un dels horts i el dret a usar el jardí. D’això ja han passat 6 anys, és a dir la cessió de dos anys més dos a l’escola de floricultura ha vençut, i no s’ha convocat cap nou concurs sinó que tàcitament se’ls ha prorrogat la cessió. Entenem que s’ha d’obrir el debat de quin us s’ha de donar a aquest espai, que entenem que ha de ser públic i no privatitzat.

RESUM EXECUTIU PRESSUPOSTOS 2015 12 DESEMBRE 2011

Camp de futbol sant genis Interiors d’illa carrers sidó lledoner

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 20 FEBRER 2015

Estudi de viabilitat de la cobertura de la ronda de dalt

147

8 ANÀLISIS POLÍTIC | Context polític i problemàtica

CONSELL DE BARRI DE SANT GENIS 29 ABRIL 2015

Pl-Meguidó – seguiment actuació: Aquest expedient contempla la instal·lació d’aparells de gimnàs per a gent gran, de tipus fitness, i estaran formades per 4 jocs de gimnàs. Les noves àrees de jocs previstes per la seva col·locació a la plaça Meguidó (darrera Casa Groga) seran tipus fitness i estaran formades per 4 jocs de gimnàs. Segueixen les obres dels murs de contenció c cànoves, sagàs.. Segueixen obres al carrer sidó-lledoner Objectiu construcción camp de futból Connexió barri sga i montbau dins de la vall d’hebron –estudi recorregut Connexió nou casal de gent gran – inici pbres primer trimestre 2016 Cobertura ronda de dalt . execució 2023

DETECCIONS I ESTRATÃ&#x2C6;GIES GENERALS

151

9 DETECCIONS | Mancanรงes i potencials

153

9 DETECCIONS | Mancanรงes i potencials

MANCANÇES

D B

C A

PRESSIÓ AUTOMÒVIL

BUITS Parcel·les que no al llarg del temps no han estat mai ocupades o que actualment estàn en desús.

POTENCIALS

Es dona prioritat als vehicles sobre els peatons., nºcotxes molt per sobre de la mitjana de la ciutat; molt predominant al barri.

NOUS CAMINS INTERNS Crear passejos on el peató n’és el protagonista sense interrompre el tràfic rodat ni limitar l’espai d’aparcament allà on és necessari.

BUITS POTENCIALS

Recuperar els buits amb pendent suau com a espai verd públic i aquells amb més pendent com a horts urbans aterrassats.

155

9 DETECCIONS | Mancançes i potencials

E G H

BARRI EN PENDENT Solucionar a través d’escales i ascensors desconnexions internes les desconnexions del barri

MANCA D’ESPAI PÚBLIC Condensadors socials i espai públic existent situats a les parts centrals i baixes del barri. manca espai públic a la part alta.

CONNECTORS

ELEMENT SOCIABILITZADOR

Permet lliberar el carrer Idumea de zones d’aparcament i a més a més millorar la connexió entre el centre del barri i el nou passeig a Montbau.

La dotació d’espai públic al barri equipat millorarà la relació entre els veïns incrementant la sensació de comunitat i de pertinènça.

Grans buits u INTERV INTERVE

DETECCIONS

DETECCIONS DETECCIONS

Grans buits urbans Grans buits urbans

Espai v Espai púb Predomini zona destina Espai públ

Espai públic potencial Predomini zona destinada als vehicles Espai públic potencial

Sistema de Sistema desvinc Condensadors socials Sistema desvincu

INTERVENCIONS

Grans buits urbans INTERVENCIONS

Predomini zona destinada als vehicles

s urbans urbans

157

10 ESTRATÈGIES GENERALS

Predomini zona destinada als vehicles Espai públic potencial Espai públic potencial

ENCIONS

vehicle

inada vehicles ada alsals vehicles lic potencial

esvinculat ials preeixstents s preeixstents ulat de la via rodada

Condensadors socials Condensadors socials preeixstents Sistema desvinculat rodada Sistema desvinculat dede la la viavia rodada

Cohesió Cohesió Cohesió

PROPOSTA URBANA

ARRABASSADA

C/ CÀNOVES ( límit del barri)

RECUPEARCIÓ ESPAI URBÀ

CAMP DELS PENITENTS

CC CASA GROGA

PLAÇA MEGUIDÓ

NOU EQUIPAMENT

Sant Rafael)

161

11 PROPOSTA CONNEXIÓ AMB COLLSEROLA

Camins de sauló que possen en relació el Parc Natural amb el barri, concienciant-lo de la seva posició.

A B

Netejant els camins marcats Camins de Sauló dotats d’il·luminació

RECUPERAR LA IDENTITAT DEL BARRI - CULTIU DE PROXIMITAT

Detectem els espais cultivables

Tornem el sòl als veïns

Element sociabilitzador que fomenta la cooperació, educació dels infants i millora de l’alimentació.

ús d’energies renovables: - Retenció i acumuladors d’aigua - Energia solar

BUITS URBANS POTENCIALS - NOUS ESPAIS PÚBLICS

METRO

RONDA

Parcel·les en pendent

Aterrassament d’horts urbans amb gabions

Parcel·les en plà

Plaçes o parcs públics de sauló

“SOLAR DEL MORT”

QUALIFICACIÓ

Parcel·la en desús amb qualificació urbanistica 6b desde 1989. Es tracta d’un terreny amb XX metres de desniv- Es proposa intervenir aquí ja qu ell entre els dos carrers que connecta però amb una situació molt cèntrica en aquesta part del barri. estat mai edificada i a més

SITUACIÓ ACTUAL

FACILITAT

DESCAMPAT CARRER DE CANOVELLES

QUALIFICACIÓ

“SOLAR DEL MORT”

QUALIFICACIÓ

Gran buit amb situació privilegiada, en una part del barri que no disposa de cap espai públic. Actualment és un Es proposa intervenir aquí ja qu estat mai edificada i a més descampat destinat al aparcament.

CAMP DELS PENITENTS

Antic camp de futbòl. Actualment en desús desde que va quedar obsolet pel risc d’inundacions.Espai públic potencial situat en una conca amb poca vegetació i alt risc d’incendi.

DESCAMPAT CARRER DE CANOVELLES

ESPAI ECOTÒN

Espai intermig amb límit difòs veins millorant-ne el se

QUALIFICACIÓ

ATERRASSAMENT AMB HORTS URBANS

TAT DE BANC

lificació d’espai públic, no ha nc n’és l’actual propietari.

RVENCIÓ

163

Es proposa crear un aterrassaments amb petits murs seguint la topografía per tornar els horts als veïns i el caràcter al barri.

11 PROPOSTA

TAT DE BANC

PROPOSTA

PARC PÚBLIC AMB APARCAMENT

alificació d’espai públic, no ha Es proposa convertir-lo en un parc públic sense perdre les plaçes d’aparcament actual ja que en son necessaries. nc n’és l’actual propietari.

TAT DE BANC

alificació d’espai públic, no ha anc n’és l’actual propietari.

COLLSEROLA

nt en desús, retornar-l’ho als i recuperant el cultiu.

TAT DE BANC

ATERRASSAMENT AMB HORTS URBANS

Es proposa crear un aterrassaments amb petits murs seguint la topografía per tornar els horts als veïns i el caràcter al barri.

PARC NATURAL I ATERRASSAMENTS HORTS URBANS

Es proposa crear un parc amb espais de conreu. En el desnivell es proposa plantar vegetació antiincendi

PARC PÚBLIC AMB APARCAMENT

alificació d’espai públic, no ha Es proposa convertir-lo en un parc públic sense perdre les plaçes d’aparcament actual ja que en son necessaries. anc n’és l’actual propietari.

NOU CENTRE A SANT GENÍS

DETECCIONS PRINCIPALS

SITUACIÓ ACTUAL

BUITS URBANS

Detecció situació de centre

Situació deficitària del peató Condensadors socials detectats

Espai potencial d’intervenció

Condensadors socials detectats Situació deficitària del peató

Detecció situació de centre

DETECCIONS PRINCIPALS INTENCIONS DETECCIONS PRINCIPALS

BUITS URBANS

Solucionar el problema del aparcament

BUITS URBANS

Donar continuitat i generar nous fluxes

Solucionar el problema del aparcament

Nou

Donar continuitat i generar

DETECCIONS PRINCIPALS DETECCIONS DETECCIONS PRINCIPALS PRINCIPALS

167

12 NOU CONDENSADOR SOCIAL | Equipament de barri

BUITS URBANS BUITS URBANS BUITS URBANS

Espai potencial d’intervenció

Recorreguts a emfatitzar

Espai potencial Espai d’intervenció potencial d’intervenció

RecorregutsRecorreguts a emfatitzara emfatitzar

INTENCIONS

xes

Donari continuitat i generar nuitat generar nous fluxes nous fluxes

INTENCIONS INTENCIONS

Nou punt intensitat i focus d’activitat

Nou punt intensitat i focus d’activitat Nou punt intensitat i focus d’activitat

Reactivació de la plaça

Reactivació Reactivació de la plaça de la plaça

169

12 NOU CONDENSADOR SOCIAL | Equipament de barri

D’

A’

B’

C’

E’

ZONA APARCAMENT 4000 m2 PLANTA BAIXA SALA POLIVALENT VESTUARIS LAVABOS CAFETERIA RECEPCIÓ AULA TALLER LAVABOS AULA TALLER

280 m2 20 m2 18 m2 120 m2 85 m2 260 m2 20 m2

PLANTA PRIMERA SALA ESPORTIVA SALA D’ESTAR SALA 1 SALA 2 SALA 3 LAVABOS

180 m2 150 m2 50 m2 50 m2 35 m2 15 m2

PLANTA SEGONA TALLER CUINA SALA 5 SALA 6 LAVABOS

50 m2 50 m2 35 m2 15 m2

171

12 NOU CONDENSADOR SOCIAL | Equipament de barri

ZONA APARCAMENT

400 PLANTA BAIXA SALA POLIVALENT VESTUARIS LAVABOS CAFETERIA RECEPCIÓ AULA TALLER LAVABOS AULA TALLER

28 2 1 12 8 26 2

PLANTA PRIMERA SALA ESPORTIVA SALA D’ESTAR SALA 1 SALA 2 SALA 3 LAVABOS

18 15 5 5 3 1

PLANTA SEGONA TALLER CUINA SALA 5 SALA 6 LAVABOS

5 5 3 1

173

12 NOU CONDENSADOR SOCIAL | Equipament de barri

175

12 NOU CONDENSADOR SOCIAL | Equipament de barri