el camí de la teua mar Josep Lluís Grau Vallés
El camí de la teua mar
Josep Lluís Grau Vallés Il·lustracions: Altea Grau Vidal Poemes escrits en veu baixa i caminant a la vora de la mar
tu
caminaves
Tu caminaves i jo et seguia Callat, pensarós. Seguia les teues petjades Que es dibuixaven en la sorra Humida, freda. Seguia el teu camí, El camí de la teua mar, La teua mar immensa, fosca, misteriosa. Seguia les teues petjades efímeres Que les ones desdibuixaven I esborraven I desapareixien. La mar immensa.
La teua mar ens acompanya. L’horitzó fosc S’endevina, infranquejable. La teua mar banya els teus peus menuts Que dibuixen el meu destí.. I els acarona Ara sí, ara no, Capritxosament. La teua mar, Trenca el silenci callat Amb una remor monòtona. Tu caminaves, La teua mar i jo Anem amb tu... Acompanyem el teu silenci Mira la teua mar! Mira les espurnes de plata Que dibuixen la fosca! Poema de colors.
el riu
M’agrada la teua aigua clara, eixa remor desesperada, eixe corrent arrabassador a la recerca de la llibertat. M’encanta la joia d’eixes paraules que mai no puc entendre, però que esdevenen crits joiosos d’esperança! Prompte, molt prompte, Veurem la mar!
nebulosa
Nebulosa de colors vius, cridaners com flors salvatges. Viatge clandestí d’un àcid furtiu bombollejant dins d’un got de cocacola amb gordons. Verd intens Reflectant... Verd de poto Interior Famolenc de llum Esclat de carcassa de concurs... Milers de coets de Brunchú... Milers de bombolletes de mil colors distints. Iris de nòrdica atractiva -enlluernat pel sol mediterrani.
felicitats, estimada! Castelló, 25 de gener de 2009 T’estime... i m’agrada estimar-te. Et mire... i m’agrada mirar-te. Et sent... i m’agrada sentir-te. Et toque... I m’agrada tocar-te. Et somie... i el somni es meravellós, perquè en despertar... hi ets tu!
tristor
Parles de tristor? Tu? T’entenc estima: la sent dins del meu cor!
somni Castelló, març de 1999
Mai més no vull somiar Sinó amb tu Mai més no vull somiar Si no somie el millor: tu
Mai més no vull somiar Si no es el teu rostre I els teus ulls grans, foscos... Si no hi es la teu boca I els teus llavis rojos I la teua veu inunda el somni I m’arrossega cap a l’infinit De les paraules. Mai més no vull somiar, Sinó amb tu. I no vull despertar!
amor meu Sogorb, maig de 1982
Mira´m amb eixos ulls De llum fosca Amor... T’estime Com un xiquet Desitja la nit de reis una joguina. Amor... Mira’m amb eixos ulls foscos De llum, De nit, De lluna.
demà
Mig full. El full sencer em dóna por. Sempre la por! Al buit, a les paraules, a l’amor. Al temps, Al passat i al futur i al demà. Demà... Demà? Demà! Demà em miraràs als ulls i jo no sabré on mirar... Demà em mirarràs als ulls i jo no sabré on mirar... Demà em voldràs besar i els meus llavis dubtaran. Demà... Demà no sabré què dir Ni on mirar ni a qui acudir ni a qui parlar... Demà?
eufòria
L’eufòria del no viure! Tampoc de morir. Ni tan sols de malviure Potser, de morir malvivint!
conyac
El groc trist d’un conyac amb espurnes i llum. Olor d’alcohol barat Tan
barat
que
jo me l’ h e
t
r
o
b
a
t
poemes en veu baixa
versos a ma mare
#1
Gel a les mans. Fred a la teua cara roja. Els teus ulls quasi tancats, de vidre, em miren fixes i la teua boca dibuixa un somriure. Res, no diuen res els teus llavis rojos... Però jo entenc la remor del teu cor, El batec de la teua ànima calenta... El soroll estrepitós dels teus pensaments.
#2
La suor de l’esforç em goteja i rega la terra seca que xafen els meus peus cansats. Un pensament recorre distàncies infinites al ritme monòton d’unes passes mesurades mil vegades, per a parar-se com un ocell cansat en el teu muscle ferm, acollidor. L’esforç mina, a poc a poc, el meu cos... No pararé mai!
#3
Mare, vine amb mi! Vine al meu pensament I et faré viure. Vine. Tots dos anirem lluny i reviurem el que hem viscut. Corre, mare, vine! Jo t’ho contaré tot i tu riuràs, riuràs molt! Com ries abans, abans del teu dolor.
Riurem, mare: et faré riure, si ja ho veuràs com riuràs! I els ulls et tornaran a espurnejar. Vine, mare. Tot serà com abans i plorarem de riure. Vine, mare! Vine!
#4 Castelló, març de 1988
Sí, estic ací, a prop teu. Prop del teu record, de la teua rialla meravellosa que omplia l’espai, que anava redolant per tot arreu. Ací sóc, mare, molt prop de tu, de la teu mirada trista, dels teus ulls apagats. Prop del teu gran dolor, del teu sofriment infinit. però hi sóc, mare, sóc molt prop de tu!