PROGRAMAPOLÍTIC SOLSONA 2015
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
ÍNDEX
Presentació......................................................................... 3 Participació i transparència . ............................................. 4 Urbanisme ......................................................................... 8 Mobilitat .......................................................................... 10 Medi ambient .................................................................. 11 Cultura . ........................................................................... 12 Joventut .......................................................................... 14 Esport .............................................................................. 15 Promoció econòmica ...................................................... 16 Hisenda local . ................................................................. 18 Serveis socials ................................................................ 20 Educació ......................................................................... 22 Nova ciutadania .............................................................. 24 Sanitat ............................................................................. 25
2
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
PRESENTACIÓ
Aquest programa que ara comenceu a llegir conté les propostes que des d’Alternativa per Solsona - CUP plantegem de cara a les Eleccions Municipals del 24 de maig de 2015. Els punts i propostes que conté han estat elaborats a partir d’un seguit d’Assemblees Obertes que es van dur a terme en diferents espais de Solsona durant el primer trimestre de 2015, i en termes generals en són un recull. També s’hi han afegit continguts aportats per la ciutadania mitjançant la pàgina web que vam habilitar per aquest propòsit, així com idees pròpies i provinents del Programa Marc de la CUP per a les Eleccions Municipals de 2015. Els diferents punts que s’hi tracten tenen una estructura comú, amb una breu introducció de la conjuntura actual i, seguidament, les propostes d’acció municipal que fem per cadascun d’aquests àmbits. Ens agradarà molt rebre comentaris, crítiques, propostes i esmenes a qualsevol dels continguts del programa mitjançant els canals de contacte (pàgina web, facebook, twitter, correu electrònic) o, evidentment, en qualsevol moment que ens trobeu pels carrers.
Assemblea d’Alternativa per Solsona - CUP
3
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
PARTICIPACIÓ I TRANSPARÈNCIA La política tradicional, en què la població únicament s’involucrava cada 4 anys per votar a les eleccions, ha caigut en crisi i ha demostrat ser un model que no funciona. És per això que cada cop més ciutadans i ciutadanes demanen polítiques i institucions molt més permeables a la iniciativa popular, fet que representa l’eclosió d’un nou paradigma que reclama la plena sobirania en la presa de decisions col·lectives. Creiem que a Solsona hi ha una situació de manca de participació que cal capgirar. És per això que proposem una sèrie de mesures i instruments perquè l’Ajuntament posi a les mans dels ciutadans i ciutadanes la possibilitat d’involucrar-se en els afers col·lectius de la nostra ciutat. Els objectius en aquest sentit que tenim des d’Alternativa per Solsona - CUP són: •
Dotar l’Ajuntament d’instruments que afavoreixin l’activació de la població i la seva implicació, de forma directa, constant i efectiva, en l’acció política municipal.
•
Construir estructures que garanteixin la màxima transparència en la gestió municipal.
•
Impulsar programes que facin pedagogia i transmetin hàbits i valors participatius i democràtics que permetin l’apropament dels infants, dels joves i de la població en general a la gestió dels afers públics.
Apostar per una regidoria de participació ciutadana transversal, activa i amb pressupost adequat Per tal de que la participació sigui una realitat, cal que la Regidoria de Participació sigui activa, transversal a la resta de regidories i amb un pressupost adequat. La Regidoria ha d’incidir en les diferents àrees d’organització municipal perquè així la participació es traslladi a tots els àmbits i esdevingui un nou model de funcionament de l’Ajuntament. Tot i que l’horitzó és que la pròpia ciutadania sigui la
4
que acabi controlant, a través dels instruments necessaris, el desenvolupament de la participació, de manera immediata caldrà dotar aquesta regidoria de suport tècnic circumstancial, per tal que es faci càrrec de la tasca de dinamització de la regidoria amb l’objectiu que la participació sigui una realitat. La manca de cultura de la participació és una assignatura pendent a Solsona que cal resoldre. Aquesta regidoria tindrà una important tasca pedagògica, impulsant programes que transmetin hàbits i valors participatius, i que permetin l’apropament dels infants, dels joves i de la població en general a la gestió dels afers públics.
Creació del Reglament de Participació Ciutadana La primera iniciativa de la Regidoria de Participació en només iniciar aquest mandat ha de ser la de confeccionar un Reglament de Participació elaborat a partir criteris tècnics i de les propostes de la gent i les entitats. El Reglament ha de tenir el següent contingut: •
Regulació dels mecanismes i processos de participació (intervenció de la ciutadania als plens, consultes i referèndums, pressupostos participatius, etc.).
•
Creació d’òrgans o plataformes que serveixin per vehicular i aplicar la participació (consells de barris i consells sectorials).
•
Regular la relació d’aquests mecanismes, processos i organismes amb les diferents regidories de l’ajuntament
La normativa que es planteja cal que estigui subjecta als següents principis: •
Cal evitar l’eternització dels procediments establint mecanismes que en prevegin l’agilitat.
•
Els mecanismes regulats s’han de regir per uns principis de proporcionalitat, equitat i igualtat.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
•
•
La participació s’ha desenvolupar dins els principis ètics de convivència democràtica i no es poden prendre decisions que vagin en contra de col·lectius determinats o que afectin a un col·lectiu que mai podrà tenir majoria a l’hora de decidir una determinada matèria que l’afecti.
Per altra banda, els òrgans de govern municipals, en clar exercici de transparència, hauran de respondre davant dels participants de les reunions dels consells: •
Obligació d’informar sobre l’activitat l’Ajuntament i com s’està desenvolupant.
El reglament ha de tenir en compte el llindar mínim de participació que hi ha d’haver a l’hora de prendre decisions, sobretot davant d’aquelles que tinguin més transcendència.
•
Donar resposta a les qüestions o dubtes formulats en les reunions.
•
De forma especial, aquests espais poden ser un dels canals perquè la ciutadania tingui coneixement de les qüestions econòmiques de les institucions municipals i del cost dels diferents projectes que s’estan realitzant en cada àmbit.
Consells sectorials i de barri Proposem la creació d’uns espais de participació i democràcia directa, on els ciutadans i entitats podran tenir veu i vot sobre les qüestions relacionades amb els àmbits sectorials de la ciutat (consells de Cultura, Urbanisme, Esports, etc.) o sobre els aspectes que tinguin a veure amb diferents zones del municipi (consells de barri). Es tracta de punts de trobada amb la ciutadania i el teixit associatiu en forma de reunions obertes amb caràcter assembleari que s’han de poder celebrar periòdicament durant l’any. Aquests consells tindran assignades diferents funcions: •
Detecció de les necessitats i identificar prioritats en un àmbit sectorial concret o dins els barris de la ciutat.
•
Generar iniciatives i fer propostes que els òrgans de govern de l’Ajuntament s’encarregaran de desenvolupar.
•
Dels consells se’n poden derivar grups de treball o comissions (integrades per ciutadans, entitats, professionals) amb la finalitat de col·laborar en el desenvolupament d’una activitat o assessorar tècnicament a les diferents regidories.
•
Presa de decisions en aquells temes que els puguin afectar directament.
de
Cal tenir en compte la existència dels consells municipals que hi ha actualment, com el de la Infància o el de la Gent Gran. Davant d’aquesta proposta d’organització plantejada, la composició dels actuals òrgans existents podria subsistir a través de grups de treball o comissions amb caràcter permanent que tinguin atribuïdes les mateixes funcions que ara i compatibles amb aquesta idea de consells oberts a tota la ciutadania.
Consell de Ciutat Una vegada s’hagin pogut consolidar els consells sectorials i de barri cal fer un pas més enllà i crear el Consell de Ciutat. Aquest òrgan, que també ha de permetre la participació de la ciutadania i les entitats, s’ha d’encarregar de traçar unes línies de treball més generals respecte els assumptes públics locals. Entre les funcions que pot adoptar hi ha la de fer un seguiment del funcionament i els resultats dels consells sectorials i de barri, així com detectar-ne els problemes, mancances o els incompliments de les resolucions adoptades.
5
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
Participació de la ciutadania als plens Els plens municipals han de permetre la participació de la ciutadania i de les entitats a partir de diverses fórmules: •
•
Una és a través de la intervenció dins un torn de precs i preguntes obert al públic. Aquests torns, però, han d’estar regulats amb la finalitat d’evitar que hi hagi moments en que es monopolitzi el temps de paraula. Potser cal tenir present que les intervencions dels ciutadans i les entitats s’han d’encaixar dins l’ordre del dia de la convocatòria, atès que a través d’altres canals -com és el cas dels consells proposats- ja es podria donar resposta a qualsevol tipus de qüestió. Un altra fórmula de participació és la de facilitar la inclusió dins l’ordre del dia de mocions o textos proposats per col·lectius i entitats.
Recollim la idea d’alterar l’horari i/o el dia de la celebració dels plens per tal de promoure l’assistència de públic. També es pot mirar de convocar plens dedicats a aspectes sectorials determinats o de temàtica específica si es preveu que aquests poden tenir una assistència de públic prou transcendent. Al mateix temps, cal garantir la retransmissió dels plens de l’Ajuntament a través dels mitjans de comunicació públics, així com promoure i facilitar que també puguin ser emesos en directe per mitjans privats.
6
La transparència municipal i la lluita contra la corrupció Les administracions públiques han de ser escrupolosament transparents i des d’Alternativa per Solsona - CUP defensem la màxima transparència en la gestió municipal com a element vertebrador de la qualitat democràtica de l’Ajuntament. La ciutadania ha d’estar al corrent del que passa a l’Ajuntament i amb aquest objectiu proposem: •
Fer accessible a tota la població, a través dels mitjans que es considerin més adients, tota aquella informació que li pugui ser d’interès com a ciutadà de Solsona, com per exemple: »»
Tota la informació relacionada amb els procediments administratius (períodes d’al·legacions, terminis,...) dels diferents concursos, convocatòries o projectes que s’estan realitzant a Solsona.
»»
Sous, categories professionals i número d’empleats de l’Ajuntament.
»»
Sous i patrimoni dels regidors de l’Ajuntament.
»»
Empreses contractades per l’Ajuntament (subministres, obres, consultories,..)
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
•
Emprar un llenguatge menys tècnic i més divulgatiu en la publicació del pressupost municipal i de la seva liquidació.
•
Apostar per una web municipal àgil i senzilla o uns portals amb un format obert que permetin un accés fàcil a tota la informació municipal i realitzar tràmits de manera telemàtica.
•
Ampliar els mitjans amb els que fer arribar la informació a la població, no només internet, sinó, per exemple, cartelleres repartides pels barris o notes de premsa periòdiques.
Obligacions dels regidors i regidores i els Grups Municipals •
Declaració d’interessos dels regidors i regidores. Aquesta declaració s’haurà de realitzar no només en el moment d’acceptar el càrrec, sinó també en el de deixar-lo.
•
Els regidors i regidores hauran de presentar la seva declaració de renda anual a Intervenció, que igualment quedarà en el registre d’interessos sota custòdia de Secretaria.
•
Els Grups Municipals de l’Ajuntament hauran de presentar la declaració anual de despeses i interessos del seu davant la secretària municipal o a la interventora.
•
Si els partits polítics representats a l’Ajuntament sol·liciten crèdits a una entitat financera, aquests crèdits hauran de fer-se públics. També caldrà que la despesa de propaganda per partit polític durant el període electoral no superi mai l’import d’un euro per persona inscrita en el cens electoral municipal, i que sigui igualment pública.
•
Que totes les dades que fan referència als ingressos dels regidors i regidores i dels grups municipals, siguin públiques al web de l’Ajuntament.
7
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
URBANISME
A Alternativa per Solsona - CUP defensem un model de ciutat compacta, mediterrània i diversa. Una ciutat dinàmica, intensa, complexa i socialment cohesionadora. Per fer-la possible és necessari apostar per la renovació de la ciutat construïda, moderar el consum del sòl i protegir les àrees no urbanitzables. Hem de treballar per adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania. L’urbanisme és un dels àmbits en que els ajuntaments tenen poder d’intervenció, es a dir, capacitat de proposar el model que ha d’adoptar el territori del seu municipi. El territori que volem ha de garantir un presència humana equilibrada i s’ha de fixar i atreure la gent al territori evitant el perill de despoblació, per això cal garantir un nivell de serveis adequat i el manteniment de les activitats productives, agràries, forestals i ramaderes compatibles i pròpies del territori.
tió, amb especial consideració per les persones amb la mobilitat reduïda. També es proposa obrir un procés participatiu amb els ciutadans més joves en coordinació amb el Consell d’Infància de Solsona, per tal que puguin participar en la planificació de diversos espais del seu interès. Proposem organitzar una marxa des dels quatre punts cardinals de la ciutat fins la plaça del Camp, amb la intenció que els ciutadans de cada barri puguin posar en comú les barreres arquitectòniques (per a grans i petits) i els dèficits urbans (voreres, enllumenat, seguretat, parcs infantils,etc.) que hi han detectat. Així mateix, considerem que la comunitat ha de participar de les plusvàlues generades per l’actuació i planificació urbanística.
Sòl públic i equipaments Revisió dels plans urbanístics de la ciutat La regidoria d’urbanisme és de les més importants del consistori, i el POUM i el Pla Especial del Nucli Antic són una visió integral de la ciutat i el territori que es pot i cal revisar en determinades circumstancies. Proposem una revisió de la gestió dels dos plans, per tal d’adaptar els nous continguts a la nova realitat sorgida de la crisis i garantir-ne la vigència. Així mateix, creiem que hem de lluitar per la transferència dels actius pagats en diners públics en els rescats dels bancs en fallida (ara en mans de la SAREB) als ajuntaments.
Defensem una política de sòl públic i vetllar pels equipaments, les zones verdes i el dret a l’habitatge. L’aposta ha de ser d’espais públics en detriment d’espais privats, col·lectivitat enlloc d’individualitat, concentració i no dispersió, integració en comptes de segregació. Proposem urbanitzar per etapes, segons el projecte existent, el Camp del Serra, reclamant la propietat pública que reconeix el POUM i negociant, amb el SAREB o amb els seus propietaris, el traspàs al municipi de TOT el camp de Serra per convertir-lo en un gran equipament que dignifiqui la ciutat. També proposem negociar la propietat o la cessió en ús dels blocs d’habitatges d’Obres Públiques per habilitar-los com un Alberg Juvenil i/o habitatge social.
Un urbanisme sostenible i participat L’urbanisme ha de ser sostenible i els processos de planificació i/o revisió han de garantir i fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania. Proposem obrir un procés participatiu als barris per valorar-ne els dèficits urbanístics, de serveis i de ges-
8
Una nova gestió de l’IBI Creiem que cal gestionar la política fiscal (IBI i Plusvàlues) amb rigor, actualitzant periòdicament el cadastre, desgravant el primer habitatge i donant suport a aquelles persones amb baix poder adquisitiu per l’accés a una llar (de propietat o de lloguer).
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
Així mateix, proposem un pla municipal de l’habitatge i actuar en defensa activa contra els desnonaments
Àmbit rural Cal assegurar una connexió entre el món urbà i el món rural, afavorint un veritable equilibri de l’edificació adequat a les persones que hi viuen. Alhora, apostem per defensar la dimensió social dels valors estètics i d’identitat del patrimoni rural i del paisatge, que han de permetre al mateix temps el gaudi i la supervivència del model econòmic i de vida rural.
Participació de la ciutadania Cal garantir la participació ciutadana en la gestió de l’urbanisme i recolzar les lluites ciutadanes en defensa del territori i del model de ciutat. Proposem impulsar una consulta popular per tal de debatre el model de grans superfícies que se’ns vol imposar, tenint en compte totes les ja que ja existeixen a la ciutat i amb la probable arribada de noves corporacions. L’autoconsum i el foment de l’autoocupació pot trobar en els horts un camp d’aplicació o vàlvula d’escapament. Cal aprofitar el sòl públic i la possible cessió de sòl privat no conreat.
Servei d’aigua: Cal crear un servei professional del Cicle Integral de l’Aigua que garanteixi la propietat i el caràcter públic d’aquest servei. Seria desitjable encabir-hi, si ho permet la correlació de forces al Consell Comarcal, la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès i fer-ne una empresa pública competent i que sigui una garantia de l’accés a l’aigua a totes les famílies de la comarca, que impedeixi l’especulació o el negoci privat en un servei tant essencial. Lavabos públics: Cal garantir l’obertura dels urinaris públics de la Plaça del Camp i estudiar-ne la instal·lació a altres indrets del municipi. Neteja: Municipalització a l’acabament de la concessió. Recollida d’escombraries i deixalleria: Unificació de les parts d’aquest servei i optimització de la gestió. Eficiència energètica i energies renovables en instal·lacions municipals: Mesures d’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables a l’hora de fer noves instal·lacions o renovar les ja existents en els equipaments municipals, com podrien ser la instal·lació de calderes de biomassa i l’aprofitament de l’energia solar i eòlica. Tot i la inversió inicial, a mig i llarg termini resultaria en un estalvi econòmic i ambiental. Sòl Industrial: Incorporar criteris de racionalitat per a la gestió d’un sòl industrial sostenible com a suport per a la recuperació econòmica i l’ocupació. Recuperació de la propietat municipal del sòl industrial (caldria negociar-ne el traspàs amb la Generalitat). Parcs i zones de lleure
Municipalització de Serveis Urbans i Equipaments
•
Parc de la Mare la Font: Millorar-ne la gestió a partir d’un procés participatiu.
La municipalització dels serveis urbans és una mesura imprescindible per garantir l’accés de les persones amb menys recursos i per garantir el control sobre els preus i la conservació de les infraestructures. A la finalització de la concessió o per incompliment de contracte, el municipi recuperarà la gestió directa de tots els serveis.
•
Parc de la Font dels Frares: Cal recuperar-ne la propietat municipal.
•
Camí del Pont de l’Afrau: Proposem promoure una iniciativa popular per millorar-ne les parts més malmeses del recorregut.
9
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
MOBILITAT
El nostre model de mobilitat urbana passa per potenciar el transport públic, col·lectiu i pel desplaçament a peu o en bicicleta, i per prioritzar el vianant al cotxe.
Desplaçaments urbans A peu: estem convençuts que millorant els accessos als barris (voreres amples, recorreguts segurs, vetllant per anar eliminant les barreres arquitectòniques...) i no descuidant el model de ciutat compacta, les famílies anirien a peu a comprar el pa i el diari, portar els fills al col·legi, etc. Al mateix temps, apostem per recuperar els camins tradicionals del municipi. En bicicleta: cal actuar amb urgència per dotar de carrils bici els accessos al Càmping i CTFC, als Polígons Industrials i als centres educatius.
Transport públic urbà i interurbà Mitjançant una consulta als usuaris, apostem per millorar l’eficàcia del bus urbà. També creiem necessari sol·licitar a la Generalitat la integració tarifària amb Cardona, tenint en compte l’especial situació geogràfica de Solsona i la seva dependència de Manresa i Barcelona, pel que fa als serveis supramunicipals d’educació i de sanitat, entre d’altres. Apostem per millorar el transport públic amb Lleida i la integració tarifaria. Actualment hi ha un bus a Lleida 4 dies a la setmana, però creiem que caldria com a mínim un bus diari i la integració tarifaria, ja que des de Solsona val 16€ el trajecte i des de Biosca no arriba als 2 €.
La mobilitat en el Nucli Antic El Nucli Antic de Solsona és un dels principals atractius de la nostra ciutat. El Pla de Barris va representar una important injecció de recursos i va permetre rehabilitar moltes de les cases, carrers i places, així com la cons10
trucció d’un equipament que, en quan pugui obrir les seves portes, hauria de ser un agent dinamitzador del centre històric i de la ciutat, com ho ha estat, en certa manera, el Pou de Gel. Malgrat tot , creiem que faltaria una actuació que convertís el nostre centre històric en més que un testimoni de la història i que dinamitzés el seu atractiu comercial, turístic i fins i tot de lleure: “Passejar pel Centre Històric”. En aquest sentit, Alternativa per Solsona - CUP recull una idea que ja s’està madurant i que sumaria a la ambientació temàtica i històrica dels carrers i places, un recorregut il·lustrat i divulgatiu amb panells informatius i exposicions temporals del material dipositat en el Museu Etnogràfic, sobre els molt diversos oficis que acollia els carrers i places del centre històric. Permeabilitat del Nucli Antic: caldria executar els passos més necessaris que es contemplen en el Pla Especial del Nucli Antic. Caldria implantar zones blaves horàries al Nucli Antic per tal de prioritzar el vianant, així com condicionar els aparcament de sota el pont i millorar-ne l’accés. En qualsevol cas creiem que és imprescindible recuperar l’Associació de Veïns del Nucli Antic, de tant curta existència, per consensuar-ne el contingut i l’execució de qualsevol proposta.
Mobilitat pels voltants de Solsona Tot i que sabem que és una obra cara i segurament no realitzable a curt termini, caldria vetllar per la circumval·lació de Solsona prevista en el POUM (variant externa i variants internes, com a mínim pel que fa a una part de la variant interna que passa pel Cementiri. Aquesta part creiem que és viable a hores d’ara i activar-la es reduiria a un tema de gestió, amb un pressupost molt baix, en una primera intervenció. Finalment, apostem per l’arribada del tren a Solsona com a mitjà de transport sostenible energèticament.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
MEDI AMBIENT
L’urbanisme sostenible requereix la utilització racional del territori i el medi i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. És sota aquests criteris que entenem que Solsona i el Solsonès disposa d’un patrimoni natural i una activitat econòmica que no ha estat agressiva amb els nivells d’altres indrets de Catalunya i que això, si ho sabem aprofitar, ens pot permetre una envejable qualitat de vida, que esdevingui un exemple a imitar i un valor que generi riquesa col·lectiva, si ho sabem preservar, millorar i repensar. Cal que els ciutadans puguem decidir quin model socioeconòmic i de creixement volem. Per això proposem un procés de reflexió i de generació de propostes veritablement participatiu. Què volem, una activitat a qualsevol preu o una activitat que aprofiti els recursos naturals i mediambientals de forma creativa i respectuosa? Què volem, grans superfícies de gestió externa o activitats cooperatives que posin en valor els recursos naturals, agraris i ramaders propis i apostin per una economia de proximitat? En la generació de qualsevol activitat, Alternativa per Solsona - CUP apostem per un canvi de model energètic i la municipalització o control públic o col·lectiu de tots els serveis (Aigua, Residus, Neteja, Generació d’Energia, etc.)
Canvi de paradigma en el model energètic
•
Producció, distribució i gestió energètica pública o be gestionada per la ciutadania, amb cooperatives, per tal de garantir l’accés a l’energia.
•
L’autogeneració individual i col·lectiva és un aspecte fonamental. Així com la recuperació dels centres municipals de producció.
•
Implantació d’energies renovables (solar, mini eòlica, o biomassa)
Creació de l’Agència Municipal per a l’autosuficiència energètica Si la correlació de forces polítiques ho fes possible, proposaríem també el seu caràcter comarcal. Els objectius d’aquesta agència hauran de ser: •
Elaboració de mapes locals per al desenvolupament d’energies renovables.
•
Elaborar un pla d’autonomia energètica dels edificis, serveis i espais municipals.
•
Estudiar amb els agents locals (administracions i societat civil) i científics (universitats, CTFC, Escola Agrària...) la generació d’energia mitjançant la biomassa de la gestió forestal i el biogàs de residus orgànics.
•
Divulgació dels principis del Manifest de SomEnergia. (En diferents apartats del programa d’urbanisme ja hem tocat temes molt relacionats amb aquest apartat, com: Servei d’Aigua, Residus, Parcs, Vies verdes...)
Per assolir el canvi de model energètic, Alternativa per Solsona - CUP definim diverses línies estratègiques: •
Reducció de la demanda energètica. Una nova cultura energètica amb drets i deures individuals i col·lectius.
11
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
CULTURA
Entenem que la cultura és una eina d’aprofundiment democràtic i de vertebració social. Des de les institucions públiques cal vetllar per garantir l’accés a la cultura als ciutadans, promoure una producció cultural i artística de qualitat i establir mecanismes de socialització del patrimoni comú. En aquest sentit, la figura de l’Ajuntament ha de ser la de facilitador i catalitzador de les iniciatives que sorgeixin de la ciutadania. No obstant això, és imprescindible el lideratge del consistori per dotar de sentit al model cultural de la ciutat.
L’ajuntament com a canalitzador de les propostes de les entitats L’ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de ser una eina per a canalitzar les propostes de les entitats i coordinar-les de manera proactiva. L’ajuntament ha de crear polítiques de promoció del teixit associatiu, oferir eines, fer veure les necessitats del municipi a les associacions i pensar en les entitats que organitzen actes i, fins i tot, organitzar-los conjuntament.
vic, Biblioteca o Casal de cultura. S’ha de prioritzar les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural d’aquests espais. Cal apostar a la vegada per programacions regulars al llarg de l’any i tenir en compte les diverses disciplines artístiques.
Un nou Museu per a Solsona L’actual Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (MDCS) hauria d’evolucionar cap un futur Museu de Solsona. Cal que des del Patronat del MDCS es treballi per fer col·laborar les parts implicades, ja que entenem que el patrimoni que s’hi gestiona és un bé cultural de la ciutat, encara que la titularitat jurídica de gran part del seu fons sigui de l’Església Catòlica. Cal recuperar la unitat entorn d’aquest equipament, i que ja s’havia assolit abans de l’actual pacte entre la Generalitat, l’Ajuntament i el Bisbat. Creiem necessari recuperar les propostes de futur que van aconseguir el recolzament de gairebé totes les entitats culturals de Solsona i que plantejaven com a objectius de futur: •
La construcció d’una nova seu pel Museu de Solsona
Col·laboració a través del consell d’entitats
•
El trasllat a la nova seu dels fons museístics actuals i el fons municipal de l’antic Museu Etnogràfic.
Apostem per la creació d’un consell d’entitats que generi dinàmiques de col·laboració entre les entitats fomentant el treball en xarxa i les relacions de solidaritat entre les diverses associacions. L’Ajuntament ha de vetllar per una bona coordinació de les entitats que permeti unir esforços i optimitzar recursos. Cal promoure un associacionisme que sorgeixi de demandes reals i interessos comuns, per evitar que es generi del no res, sense tenir cap sentit ni continuïtat.
•
Nou model de gestió: Un Museu de Solsona amb personalitat jurídica. Mentre això no sigui possible, s’hauria de recuperar la gestió del Museu per un Patronat sense cap domini excloent de cap de les parts. En aquest sentit, un objectiu urgent i irrenunciable ha de ser dotar de personalitat jurídica pròpia l’actual Patronat.
Capital de la Cultura Catalana Dinamització dels espais de cultura Cal una aposta ferma per la gestió dels diferents espais de cultura de la ciutat: Teatre, Sala Polivalent, Casal Cí-
12
Proposem dinamitzar la candidatura de Solsona com a Capital de la Cultura Catalana i vetllar perquè aquesta candidatura actuï com a incentiu per aquest nou paradigma de model cultural de ciutat que volem.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
Accés de les entitats als recursos municipals Més enllà dels recursos econòmics, es valora que el material, infraestructures i capital logístic de l’ajuntament han d’estar al servei de les entitats. Caldrà que el consistori ofereixi assistència a les entitats per encarar la nova regulació sobre fiscalitat associativa. Al mateix temps, creiem que cal treballar per adequar les convocatòries de subvencions per a entitats a les seves dinàmiques, repartint les convocatòries al llarg de l’any i facilitant-ne la tramitació.
Transparència en la gestió cultural És important que hi hagi transparència en el pressupost destinat a cultura. També s’han d’establir relacions directes i clares amb les entitats, evitant així el clientelisme i possibles greuges.
Difusió dels actes culturals Cal centralitzar la informació de l’agenda cultural per facilitar-hi l’accés. Cal utilitzar tots els recursos comunicatius físics o online per fer arribar als ciutadans l’oferta cultural (mitjans de comunicació, web i xarxes socials, cartelleres, etc.).
Promoció de la cultura popular Apostem per expandir i acostar la Festa Major a tota la ciutadania, perquè tothom se la senti seva. Així mateix, l’ajuntament ha de garantir l’organització de festes populars com Sant Joan, Carnaval, Festa Major, Cap d’Any, etc. i enfortir el suport a les entitats que ho organitzin. Creiem en la necessitat de potenciar la realització d’activitats culturals al carrer. En aquest sentit, és necessari contemplar la flexibilització de l’horari de finalització dels actes nocturns en dates assenyalades.
13
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
JOVENTUT
Des d’Alternativa per Solsona - CUP creiem que és imprescindible facilitar que els joves que creixen a Solsona trobin en aquesta ciutat sortides formatives, laborals i d’oci. El suport de l’administració per tirar endavant nous projectes és bàsic perquè el col·lectiu, sovint ben format, no hagi de buscar lluny de casa un lloc on establir-se. Les institucions han de vetllar perquè els joves tinguin opcions reals que els permetin quedar-se a la comarca i, d’aquesta manera, garantir-ne l’avanç, la dinamització i la vitalitat. Per dur-ho ha terme, cal potenciar que el col·lectiu se senti partícip del canvi per mitjà de la participació activa en les polítiques de joventut.
Polítiques de joventut i apoderament dels joves La interlocució directa amb els joves és el pilar que fonamenta el disseny de les polítiques de joventut. Aquestes polítiques treballen sobre qualsevol tema que afecti o interessi el jovent a partir de les demandes dels propis joves així com de les necessitats que s’hagin pogut observar. Requereixen de recursos, pressupost propis i el suport de professionals especialitzats, però sobretot els és imprescindible la participació dels propis subjectes afectats.
Participació i comunicació Pensem en un consell de joves com una eina participació d’aquest sector de la població. Per fer-ho possible, cal crear una pla de comunicació periòdica entre l’entitat i la pertinent regidoria que garanteixi el progrés i la millora de les mancances i propostes, així com facilitar i fomentar el compromís dels joves amb la ciutat impulsant noves polítiques de joventut.
Disponibilitat i accés als recursos És vital que els joves coneguin els mecanismes que l’ajuntament ofereix per trobar feina a la comarca i el
14
seu funcionament. Cal facilitar el coneixement de les eines disponibles i fomentar-ne l’ús. És per això que creiem que és important la millora de la comunicació entre les borses de treball per tal de fer transversal la recerca i, també, l’anàlisi dels millors canals per fer arribar aquesta informació a tots els ciutadans.
Suport tècnic i logístic als estudiants Cal facilitar als joves, tant els que es formen a Solsona com a fora, poder estudiar, llegir o connectar-se a Internet oferint diferents espais que s’adaptin a les respectives necessitats. S’ha de treballar per millorar l’actual oferta, concretament, en períodes d’exàmens i en caps de setmana. Alhora, creiem necessari buscar sistemes per facilitar la mobilitat a ciutats com Barcelona, Lleida o Manresa per tal que els joves que actualment hi estudien puguin mantenir el lligam amb la nostra ciutat.
Increment de l’oferta formativa a la comarca Creiem que la nostra comarca podria proporcionar una millor oferta formativa ampliant les opcions de realitzar pràctiques pels estudiants i apostant per la formació continuada mitjançant cursos o tallers. D’aquesta manera es dóna l’oportunitat als joves, així com l’impuls, de créixer professionalment a la ciutat.
Revisió del model d’oci Apostem per potenciar un model d’oci creatiu i no consumista, on hi tingui cabuda un ambient festiu però, al mateix temps, basat en activitats que promoguin el desenvolupament personal en el seu significat més ampli. Entenem que Solsona ha d’oferir un oci integrador i de qualitat que esdevingui un reclam pels joves de la comarca. Amb l’objectiu d’apropar el lleure a la cultura popular, creiem en promoure la realització d’activitats culturals al carrer per tal que pugui arribar a tota la població.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
ESPORT
Cal garantir una pràctica i gestió esportiva amb valors: on la cooperació, la inclusió, la diversió, l’aposta per un model de vida saludable i fomentar una bona relació amb l’entorn siguin els eixos principals impulsats des de l’ajuntament, i materialitzats per les entitats.
Gestió cooperativa i comuna dels recursos destinats a l’esport Proposem crear una gestora comuna entre ajuntament i entitats, clubs i associacions, per compartir responsabilitats en la gestió de les instal·lacions i dels recursos econòmics destinats a l’esport.
Camins i rutes a l’aire lliure Proposem prendre mesures per tal d’habilitar i condicionar els espais, camins i rutes del municipi de Solsona per garantir una pràctica esportiva que tingui cura del medi ambient.
Piscina coberta Ens proposem estudiar la viabilitat de cobrir la Piscina Municipal i calefaccionar-la a l’hivern, mitjançant la combustió de biomassa.
Estudiar la viabilitat de convertir la zona esportiva en “El Raval de l’Esport” Creiem que és urgent acabar i condicionar els espais necessaris per les seus socials dels clubs i completar l’edificació d’un local comú, on compartir futurs equipaments com un gimnàs i un café/restaurant.
15
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
PROMOCIÓ ECONÒMICA L’actual situació de crisi fa més urgent que mai el prendre mesures per tal de revitalitzar l’economia local. Des d’Alternativa per Solsona - CUP, lluny de creure en grans projectes, apostem per petites passes que ens facin menys dependents de grans corporacions i que alhora generin un canvi de cultura econòmica on els intercanvis de béns i serveis estiguin, en tot moment, al servei de les persones.
Municipalització de serveis públics Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’ajuntament ofereix en règim de concessió. Amb gestió directa dedicarem el marge de benefici empresarial a generar ocupació, reduir despeses i millorar el servei. Serà una prioritat la municipalització de serveis bàsics: com la llar d’infants municipal, la recaptació d’impostos i la gestió de residus, com ja hem desenvolupat en part en el punt 2.1 del programa.
Economia local L’actual crisi econòmica ha provocat una situació catastròfica en termes d’ocupació i desigualtat social. No hi ha soluciona miraculoses que puguin solucionar els problemes actuals d’un dia per l’altre, però cal començar a bastir un nou model d’economia basat en els recursos del territori, que aposti per la diversificació sectorial, i que potenciï empreses que es basin en l’economia social i la cooperació i no en maximitzar el benefici. Aquest és un sector en alça a Catalunya, creant milers de llocs de treball, i demostrant que és el model més capaç de resistir-la.
16
Per això proposem incentivar i fomentar una economia més justa, fomentant la creació de cooperatives i d’empreses d’economia social. Alhora, apostem per fomentar la suma d’esforços amb el conjunt de la comarca i Cardona a l’hora de generar economia. A més, creiem necessari fer una promoció econòmica multisectorial per diversificar l’economia, partint dels recursos que tenim a l’abast i basada en les necessitats de les persones.
Sector forestal Pel que fa al sector forestal, apostem des de les institucions locals i comarcals per l’impuls de la industria de transformació de la fusta amb el suport i col·laboració del CTFC i l’Escola Agrària del Solsonès.
Noves tecnologies Creiem en la necessitat de promoure la instal·lació d’empreses de caràcter creatiu, de recerca i desenvolupament de productes, que puguin operar a través de les TIC, aprofitant la centralitat geogràfica i la qualitat de vida que aporta Solsona i el Solsonès.
Sector agroalimentari i comerç Volem impulsar la creació d’un mercat municipal per productors locals i/o ecològics. També promoure la creació d’un espai al mercat dels divendres destinat als productors de la comarca amb bonificacions a les taxes. Alhora, creiem en fomentar el consum dels pro-
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
ductes de proximitat, especialment l’ecològic, facilitant els canals de distribució i punts de venda directa, i fent la difusió pertinent a partir dels mitjans municipals. Incentivar la creació de cooperatives de productors i crear una marca de qualitat. Ens plantegem d’estudiar la possibilitat de la reobertura d’infraestructures com un escorxador o un molí fariner per als productors locals gestionat de forma cooperativa. Alhora, creiem imprescindible promocionar el comerç local enfront les grans superfícies, limitant-ne l’obertura de noves.
Promoció turística Apostem per promocionar un model turístic de qualitat, basat en el patrimoni cultural, històric, natural i gastronòmic de Solsona i el Solsonès. Volem potenciar els productes i productors locals per fer-ne un atractiu per al sector. També estudiarem la creació d’una marca de qualitat del Solsonès per impulsar la producció local en fires i mercats. Considerem necessari aglutinar els esforços existents i impulsar una promoció turística potent per aconseguir que Solsona i el Solsonès tinguin projecció i presència en fires, revistes, blocs, webs i agències especialitzades. En aquest sentit, cal impulsar amb diferents agents d’àmbit cultural projectes per posar en valor el patrimoni històric, cultural i natural de Solsona i el Solsonès.
17
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
HISENDA LOCAL
La fiscalitat municipal és la principal font d’ingressos de l’ajuntament, i és per això que creiem necessari fer una proposta acurada que permeti la màxima fluïdesa econòmica i d’informació cap a la ciutadania. Cal que la gent recuperem la confiança en les institucions i això només serà possible quan les institucions siguin transparents i eficients. Així mateix, el deute és una part cada vegada més important dels pressupostos de les administracions públiques i el seu pagament ha significat una retallada en les polítiques socials.
Transparència en els comptes municipals i control ciutadà del deute Cal aplicar criteris de màxima transparència en la gestió dels comptes municipals, així com garantir l’accés a la informació detallada de l’estat de comptes i la situació financera de l’Ajuntament. Creiem necessari impulsar una auditoria ciutadana del deute per tal d’avaluar-lo i quantificar-lo. Aquesta ha de permetre saber com es recapten i es gasten els recursos públics i garantir la transparència dels comptes municipals.
Pressupostos participatius El pressupost municipal és la principal eina de gestió d’un Ajuntament. És per això que si volem avançar cap a una democràcia més participativa i fomentar la pràctica de la transparència en la gestió municipal és fonamental que la decisió d’aquestes accions se sotmeti a participació ciutadana. En això consisteix el Pressupost Participatiu: és la ciutadania qui decideix directament com es gasten els diners municipals anualment.
18
Per tant, l’Ajuntament ha de garantir especialment la plena participació ciutadana en el procés d’estudi, anàlisi i reflexió previ a l’aprovació pel ple dels pressupostos municipals anuals. S’han d’introduir, doncs, fórmules diverses d’intervenció i de participació de la ciutadania i de les entitats en el debat pressupostari, és a dir la creació de comissions de participació amb presència de ciutadans i ciutadanes i d’entitats. Per començar, apostem perquè una part del pressupost de l’ajuntament es decideixi de forma participada per la ciutadania.
Bastir un sistema financer popular El sistema financer català de les caixes d’estalvi ha desaparegut, absorbit pel sistema bancari capitalista. Com a alternativa, la banca cooperativa i ètica ha guanyat desenes de milers de nous i noves sòcies i ha augmentat la seva participació en el mercat de crèdit. Cal apostar per un sistema financer subjecte al control democràtic de la població i que respongui a les necessitats de les persones. Des dels consistoris local i comarcal apostem per promoure treballar amb entitats d’estalvi i de crèdit de caràcter ètic i popular. Al mateix temps, creiem que cal impulsar una caixa d’estalvis pública municipal o mancomunada entre diversos municipis i fer pedagogia dels beneficis d’una economia col·laborativa, solidària i ètica, enfront a l’economia depredadora capitalista.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
Nova fiscalitat i impostos progressius
Treballadors de l’administració pública
Des de la candidatura Alternativa per Solsona - CUP creiem imprescindible augmentar els criteris progressius dels impostos municipals, per aconseguir una tributació que garanteixi la viabilitat econòmica de les institucions i apliqui criteris redistributius.
Per garantir l’optimització dels recursos i de la qualitat del servei, caldria estudiar si les plantilles de treballadors de l’ajuntament i del consell comarcal s’adeqüen a les necessitats i les possibilitats de les institucions.
Per això proposem foment una depesa pública austera -entesa com el màxim aprofitament dels recursos comuns- i acabar amb la despesa associada a grans projectes sense cap tipus de rendibilitat ni econòmica ni social. Proposem l’augment dels impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius, així com imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges i locals desocupats que estiguin en propietat de bancs, immobiliàries, constructores i grans propietaris, que es descomptarà en cas que es posin en lloguer social. D’altra banda, creiem necessari aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades sense que cobrin prestació de desocupació o els que cobrin una prestació baixa o assistencial.
D’altra banda creiem que no per treballar més hores diàries es produeix més, sinó al contrari, el fet de permetre uns horaris més flexibles i que permetin una major qualitat de vida de les persones, pot permetre mantenir la productivitat dels treballadors i treballadores. És per això que volem estudiar la viabilitat de reduir la jornada laboral dels treballadors i treballadores municipals, mantenint les mateixes retribucions i les mateixes responsabilitats. Això comportarà una revisió i adequació del personal de l’ajuntament i del consell comarcal a les necessitats reals.
19
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
SERVEIS SOCIALS
L’actual situació de crisi sostinguda que pateix el sistema d’economia de mercat on vivim està provocant l’empobriment de sectors cada cop més grossos de la nostra societat, així com també està fent que aquest empobriment sigui cada cop més profund. A Solsona, més enllà de la baixada d’ingressos generalitzada, hi ha un gruix de persones aturades de llarga durada que han exhaurit totes les prestacions a què tenien dret, cosa que fa que cada cop tinguin més dificultats per satisfer el pagament de serveis bàsics com són l’aigua, la llum i l’habitatge. Actualment, s’està fent front a les dificultats que tenen aquests veïns i veïnes a través del Fons d’Emergència Social, una iniciativa amb participació de les institucions públiques i d’entitats privades que és la que està permetent continuar pagant aquestes despeses bàsiques a un bon nombre de famílies solsonines. Des d’Alternativa per Solsona - CUP, però, creiem que les solucions puntuals basades en l’assistencialisme i la caritat no van a l’arrel del problema i que cal anar un pas més enllà, afrontant-lo amb mesures de solidaritat i empoderament col·lectiu. Tanmateix, tenim el compromís de recolzar el Fons d’Emergència Social fins que se’n pugui deixar de dependre.
Municipalització i blindatge dels serveis bàsics d’abast local Cal que l’Ajuntament tingui el control total sobre els serveis bàsics, per tal de poder garantir-hi l’accés a tota la ciutadania sense dependre de tercers, com ara empreses privades que en puguin ser concessionàries. És per això que treballarem per garantir que cap servei bàsic serà privatitzat d’ara endavant, i per recuperar els que hagin estat adjudicats a empreses privades tan bon punt ho permetin els contractes acordats en el seu moment.
20
Progressivitat en els impostos municipals La redistribució de la riquesa és una mesura de justícia social que combat la desigualtat econòmica fent que cadascú participi de les arques municipals en la mesura justa de les seves possibilitats. En aquest sentit, proposarem un nou sistema de recaptació d’impostos basat en la renda de cada família, de manera que un recàrrec sobre els qui més posseeixen permeti oferir bonificacions per als ciutadans i ciutadanes que més ho necessitin.
Creació de l’Assemblea d’Aturats de Solsona Les persones que es troben temporalment excloses del mercat de treball, més enllà de les dificultats econòmiques que això els suposa, pateixen un desgast important en la seva autoestima. És per aquest motiu que apostem per l’empoderament d’aquest col·lectiu a partir de la creació d’una assemblea on s’autoorganitzin per tal de dur a terme projectes de treball que repercuteixin en ells mateixos i el seu benestar: horts autogestionats associats a cooperatives de consum; menjadors comunitaris on s’organitzin per torns per treballar-hi; etc. De la mateixa manera, promourem un atur actiu on, en col·laboració amb entitats educatives, puguin fer valdre els seus coneixements en treballs per a la comunitat, com ara: arranjament de camins, acompanyament i suport en rutes escolars, o gestió d’espais d’aprenentatge en diferents arts i oficis que puguin gestionar o resoldre aspectes bàsic d’higiene i salut: roba, menjar, mobles, electrodomèstics, etc.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
Accés universal a l’habitatge Tot i que l’habitatge és un dret bàsic reconegut per la Declaració Universal dels Drets Humans, a la pràctica hi ha un gruix de veïns i veïnes per als quals accedirhi pot arribar a esdevenir un luxe. La manca d’un treball remunerat i del sou que se’n deriva pot dificultar, i molt, l’accés a un sostre sota el qual viure amb dignitat. En aquest sentit, proposem promoure un sistema de lloguer social associat a treballs comunitaris. Així doncs, enlloc de dependre d’un sistema d’intercanvi estrictament monetari, aquests lloguers podran estar relacionats amb la cura d’ancians o la participació en projectes de treball social com els proposats en el punt anterior. També proposem promoure els contractes de masoveria, ja sigui urbana o rural, que garanteixin al mateix temps l’accés a un sostre i la conservació dels habitatges en condicions d’habitabilitat. De la mateixa manera, les entitats financeres, grans constructores, immobiliàries i grans propietaris podran beneficiar-se d’una bonificació de l’IBI dels seus immobles buits si els posen a disposició de la Borsa Local d’Habitatge en règim de lloguer social, és a dir, amb un preu que no superi un percentatge concret dels ingressos del llogater/a de forma que li permeti subsistir dignament.
Un Casal per a la gent gran: Treure el debat al carrer Els darrers mesos hi ha hagut polèmica sobre quina és la ubicació idònia com a punt de trobada i per a les activitats de dia que duen a terme els nostres veïns més grans. Nosaltres creiem que tant l’estesa de rumors com la presa de decisions unilaterals per part de les institucions no ajuden a resoldre aquests petits conflictes que sorgeixen en el dia a dia d’una ciutat. És per això que volem promoure un procés d’informació accessible i un debat públic que permeti a la població avaluar els pros i els contres de cada proposta per a poder, així, prendre una decisió el màxim de consensuada i, per tant, de satisfactòria per als usuaris d’aquest servei.
Apostem per la creació d’un cens d’habitatges buits municipal i per elaborar un reglament que desenvolupi el procediment de detecció, actuació i penalització. També volem proposar aprovar en el Ple de l’Ajuntament la ILP sobre el dret a l’habitatge de la PAH. Així mateix l’ajuntament actuarà en la mediació amb les entitats bancaries en casos de desnonaments per motius econòmics d’habitatges habituals.
21
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
EDUCACIÓ
Diu un vell proverbi indígena que per a educar un sol infant és necessària tota la tribu. Des d’Alternativa per Solsona - CUP som conscients que els processos educatius ni comencen, ni s’acaben, ni es limiten a les institucions escolars i que la socialització dels nostres infants és una tasca que compartim tota la ciutadania i de la qual ens hem de coresponsabilitzar. Els valors democràtics, la participació i la cohesió social han de ser els pilars de la tasca educativa que exercim com a ciutat, a través de tots els agents que tenim a l’abast, als quals l’Ajuntament ha de donar ple suport. A més, també creiem que l’educació formal és un dret que inclou totes les etapes educatives, des de l’Escola Bressol fins a la Universitat, i que per tant ha de ser pública i gratuïta des del principi fins al final.
Garantia d’accés a totes les etapes educatives i optimització de l’oferta formativa Segons els ingressos de les famílies, la petita infància no té garantit l’accés a l’Escola Bressol. És per això que proposem la municipalització d’aquest servei, per tal que l’Ajuntament tingui el control sobre les taxes i pugui prendre la decisió de no excloure’n cap usuari per motius econòmics. Pel que fa als cicles formatius, volem fer un informe sobre l’oferta existent i treballarem per poder fer una proposta que s’adapti a les necessitats i potencialitats del territori, donades les característiques concretes de la nostra comarca i la riquesa de patrimoni natural i cultural que ofereix.
Solsona, ciutat educadora Davant l’existència d’un Pla Educatiu d’Entorn que valorem com a poc aprofitat, proposem revisar-lo i actualitzar-lo per tal que esdevingui útil a tots els agents educatius, i que d’aquesta manera els resulti més senzill actuar de forma consensuada i amb uns objectius comuns. Cal que es valoritzi la tasca que fan les entitats d’educació no formal de Solsona (Esplai, Agrupament Escolta, entitats esportives, etc.) a l’hora de promoure valors positius com ara la cooperació i la participació, i que l’Ajuntament els ofereixi el recolzament que necessitin, ja sigui econòmic, d’infraestructures i equipaments, o simplement exercint-ne d’ambaixador en institucions superiors quan sigui necessari.
22
Accessibilitat a l’escola i beques de menjador escolar La configuració urbanística de la nostra ciutat i de la comarca són les que actualment determinen els ajuts de transport i la major part de les beques menjador, que responen més a criteris de distància del centre educatiu que no pas a nivell socio-econòmic i renda de la família. Volem garantir que arribar de forma segura i autònoma al lloc on estudien sigui un dret garantit per a tots els infants i joves de la ciutat en la mesura que el necessitin, des dels petits trajectes urbans, reforçant els camins segurs amb la participació de comerços i persones que puguin trobar pel camí, fins a donar suport als universitaris en les seves reivindicacions en matèria de transport públic per accedir a les ciutats on estudien.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
Pel que fa a les beques de menjador, considerem que caldria valorar-ne el funcionament i l’equitat, posar molta atenció a la veracitat de les dades que s’aporten així com ampliar els barems econòmics que permeten accedir-hi.
Desobediència a la LRSAL Creiem que des de l’Ajuntament s’ha de desobeir la “La llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local” (LRSAL), i recuperar les competències recentralitzades per l’Estat espanyol. Cal dotar de recursos pel manteniment de l’Escola de Música, que ha patit una retallada del 100% del pressupost provinent de la Generalitat. L’Ajuntament ha de gestionar tota l’oferta educativa que depengui de la ciutat i ampliar-ne les opcions: Escola de Música, Centre de Formació d’Adults, EOI, PQPI, Centre de Normalització Lingüística, etc.
Prioritat a les decisions preses pel Consell Escolar L’Ajuntament hauria de recolzar les decisions preses en Consell Escolar, passant per alt aquelles iniciatives que siguin personals de les direccions i que no vinguin avalades per la decisió del Consell Escolar. Alhora, apostem per dinamitzar els Consells Escolars Municipals dotant-los de contingut decisori i reglaments que permetin el funcionament assembleari d’aquests òrgans de representació.
23
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
NOVA CIUTADANIA Per poder afrontar les problemàtiques relacionades amb els nous ciutadans hem de conèixer les causes de la immigració i cooperar de forma conjunta entre els nouvinguts i la població arrelada a la ciutat. Cal establir mecanismes d’acció conjunta -ja no solidària amb els immigrants- per tal de resoldre les tensions socials que, en efecte, produeix la immigració i que són tensions socioeconòmiques derivades d’assumir un augment de població sense un augment dels recursos i dels serveis públics.
Transparència i claredat Cal garantir la màxima transparència en l’adjudicació d’ajuts ja que la gent desconeix els criteris de base d’aquests i això fa que augmenti la xenofòbia. És per això que, a més de ser públics, els criteris han de ser accessibles i publicitats.
24
Cohesió social Cal fer una revisió del Pla de Ciutadania i Immigració actual de manera participada amb tots els agents implicats. Així mateix, apostem per treballar de forma activa perquè aquests nous ciutadans es vinculin al teixit associatiu de la ciutat – entitats esportives, de lleure, culturals- com a forma directa d’inclusió social. Les escoles han de ser un agent actiu en aquest sentit ja que son un punt de confluència tant de fills com de pares i mares nouvingudes.
PROGRAMA POLÍTIC - SOLSONA 2015
SANITAT
Existeixen diferents factors socials que influeixen sobre la salut de les persones. Per aquest motiu, és necessari que des de totes les regidories de l’Ajuntament de Solsona treballem conjuntament amb un enfocament de salut en totes les polítiques per tal de millorar la salut i el benestar de la població. Creiem en la necessitat d’implicació dels municipis en la lluita per uns serveis sanitaris i sociosanitaris que donin resposta a les necessitats reals de la població. Davant de les tendències privatitzadores de l’administració, l’ajuntament i el consell comarcal han d’apostar per la defensa d’uns serveis 100% públics, universals, de qualitat i transparents.
Salut en totes les polítiques Treballarem de manera transversal i incorporarem la visió de salut i els seus determinants socials en el disseny i l’avaluació de les polítiques públiques de l’Ajuntament. Vetllarem per un compromís intersectorial entre les administracions i la participació de tota la comunitat.
Millora del servei Creiem necessària una reorganització del servei sanitari per atendre horaris de 24 hores a nivell comarcal, sobretot reforçar l’atenció als usuaris mes vulnerables. Així mateix, cal assegurar recursos ràpids de trasllat en casos d’emergència.
La promoció de la salut, el millor recurs Apostem per la promoció de la salut i les conductes saludables. Per aquest motiu, promourem programes de salut comunitària, especialment entre els infants i adolescents Proposem intervencions per potenciar un envelliment actiu i saludable; així com vetllarem per la participació i representació de la gent gran en totes les àrees de la vida social i política. Apostem per la promocióde la salut i potenciar les conductes saludables, i potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència amb l’impuls d’iniciatives a les escoles i des del mateix ajuntament.
Millora de la gestió Apostem per la gestió col·lectiva de treballadors i usuaris dels serveis sanitaris, així com per la creació de serveis de salut amb capacitat executiva i participació directa per millorar el servei.
Pobresa energètica Desenvoluparem un pla contra les situacions de pobresa energètica que incideixen sobre la salut, especialment en persones grans i infants
25
www.alternativapersolsona.cat twitter.com/cupsolsones facebook.com/alternativapersolsona