El nou camp de gespa de Can Cartró
Com ja havíem anat avisant, que finalment no es rebran les subvencions esperades per poder realitzar el projecte del camp de gespa. Per
tant l’Ajuntament passa a assumir el 100% del cost: 157.113,34€ · Pàg. 6
Si les dones parem, aturem el món!
Hem d’atacar el problema des de l’arrel. Hem
Subirats no es privatitza!
Què passa amb els socorristes? · Pàg.8
L’1 d’Octubre a Subirats · Pàg. 4
de posar la vida al centre per aquesta raó és imprescindible debatre i qüestionar-nos el sistema en el qual vivim · Pàg. 9
El Carrer! · Setembre 2018
2
EDITORIAL SOBRE LA CONFIANÇA I LA COHERÈNCIA La confiança i la coherència són dos valors importants en política, i en altres aspectes de la vida. El control absolut és impossible i esdevé malaltís, per tant cal confiança amb els equips de treball, amb la gent que ens envolta i també en els polítics que estan al davant. I la confiança va acompanyada de la coherència, perquè la trajectòria d’un govern no pot ser només un discurs sinó que cal que les paraules vagin acompanyades dels fets.
votació per assegurar que estarien oberts el diumenge el matí. Finalment van arribar les urnes i , en la mesura del possible, la resta del material. Quan això va passar, el nivell de confiança va ser màxim i malgrat la força de l’oponent vam guanyar en un dia històric.
Un element important que es va donar l’1 d’octubre va ser la confiança. Malgrat totes les dificultats hi havia indicis que l’aposta per celebrar el referèndum era certa i creïble.
Al mateix moment, eren molts els que confiaven en que guanyat el referèndum en 48 hores des declararia la independència i s’iniciaria la transició cap a la República. Malgrat aquest era el discurs, mica en mica, dia a dia, es va anar demostrant que això no passaria, potser perquè no s’havia preparat un escenari de ruptura real amb l’Estat espanyol.
Tot i així, una cosa és tenir confiança i l’altre fe, per això, en una part important amb l’empeny dels CDR’s, es van ocupar les escoles i punts de
Els esdeveniments posteriors han portat els nivells de confiança a nivells mínims, sobretot perquè els nivell de confiança s’havia sobrevalorat.
Mentre es deia una cosa, entre mil excuses, se’n fa una altre. I així és difícil carregar de nou el nivell de confiança necessari per guanyar la República. Un cop trencat el fil de la confiança, no n’hi ha prou amb paraules per recuperar el que durant unes hores hi va arribar a haver. Durant els darrers mesos ens hem cansat de sentir confieu, confieu, confieu … quan el que fa falta és fer, construir, avançar, treballar i complir. En tot cas, seguint els aprenentatges de la tardor passada, potser la confiança que cal reforçar és la pròpia, la de la gent, la de les entitats, mantenint aquell punt de desconfiança que va fer que entre tots i totes obríssim els col•legis pel que pogués passar, sobrepassant les pròpies institucions.
3
El Carrer! · Setembre 2018
DESPRÉS DE VUIT ANYS, A JUDICI
Han passat més de vuit anys d’aquells fets del 25 d’abril del 2010, quan PxC va celebrar la seva diada anual a Vilafranca del Penedès. PxC neix el 2003 apadrinada per Alberto Royuela (ex guàrdia de Franco) i Josep Anglada, ex militant de Fuerza Nueva, que porta “el franquisme i la bandera espanyola al cor”. A les files de PxC trobem reconeguts feixistes, condemnats per terrorisme i amb una llarga llista d’atacs a col•lectius independentistes i d’esquerres. Part dels fons de la campanya del 2010 provenen de Patrik Brinkman que també financia l’NSP, hereu del partit nazi d’Adolf Hitler i hi ha militants que provenen de partits com Fuerza Nueva (partit espanyol d’extrema dreta liderat per Blas Piñar que va sorgir l’any 1976 amb la intenció de salvaguardar la ideologia franquista) i Democracia Nacional (partit espanyol d’extrema dreta fundat l’any 1995 pel Círculo Español de Amigos de Europa, Las Juntas Españolas, col•lectius de música RAC, Acción Radical (grup relacionat amb l’assassinat de Guillem Agulló)... DN ha compartit projecte amb La Falange, Nudo Patriota Español i el Movimiento Católico Español i està relacionat amb l’assassinat de l’antifeixista Carlos Palomino i moltes altres accions feixistes actuals.
Així doncs, PxC és un partit xenòfob, racista, homòfob, islamòfob, imperialista... (i un llarg etc d’adjectius que defineixen el feixisme i l’extrema dreta) amb un discurs oportunista, fruit de l’atur i la pobresa que ha generat la crisi. Davant d’això, diversos col•lectius i entitats de Vilafranca, van decidir convocar una marxa pels carrers, sota el lema ”Racisme, ni a Vilafranca ni enlloc”. La marxa transcorre sense cap incident fins arribar a la Zona Esportiva on PxC feia l’acte polític. En arribar hi havia els antiavalots dels mossos, porra en mà, amenaçant als antifeixistes. Van començar els cops de porra, en una actuació totalment gratuïta de violència. La manifestació va arribar fins on PxC feia l’acte, i allà es van viure moments de tensió entre els manifestants i els antiavalots dels Mossos, que en tot moment protegien als feixistes, utilitzant esprais lacrimògens i clavant cops de porra. Davant d’aquesta situació, es va decidir llegir el manifest i desconvocar la marxa. Moments més tard, dos dels manifestants van ser detinguts pels Mossos, passant a disposició judicial dos dies més tard. Se’ls atribuïren atemptat a l’autoritat,
desordres públics, danys i lesions. Després d’haver declarat, se’ls va deixar en llibertat. Uns dies més tard, set persones més també van ser imputades sota les mateixes infraccions penals, dos d’elles són veïnes de Subirats. Demanen 2 anys i 9 mesos de presó a cadascuna. Dos anys després, van ser cridats a declarar als Jutjats de Vilafranca, després d’haver suspès altres citacions. Temps més tard, també els van aplicar les sancions econòmiques. Quan al 2017 semblava que el cas havia prescrit, l’advocat de La Generalitat va presentar un recurs, tornant a remoure-ho tot altra vegada. Aquest cop, però, si que les encausades van ser citades al Jutjat Penal núm.1 de Vilanova, el 24 de maig, per la vista de conformitat, a la qual no van arribar a cap acord. Per això el 13 de novembre a les 9:30h van a judici. Mentrestant PxC segueix explotant el seu missatge d’odi i confrontació, sempre contra el més dèbil, sota la total permissivitat de les autoritats.
ABSOLUCIÓ 9 ANTIFEIXISTES PENEDESENCS! EL FEIXISME AVANÇA SI NO SE’L COMBAT!
El Carrer! · Setembre 2018
4
RECORDEM L’1 D’OCTUBRE I recuperem el seu esperit!
Felicitats a tot Subirats per garantir el referèndum i defensar les urnes a les 5 meses. Ho hem aconseguit, 5 de 5! Volem agrair la feina feta a tothom i en especial, a totes aquelles persones que es van desplaçar a altres nuclis de Subirats de forma solidària, a l’Escola Sant Jordi, al Patronat Familiar Els Casots, al Local Social Casablanca, a l’Ateneu Agrícola de Lavern, a l’Escola el Montcau, a les persones de les meses, a l’ADF i una llista infinita d’agraïments. Totes vosaltres, amb perseverança i fermesa vau fer possible el referèndum i vau fer front a tots els impediments i embats de l’Estat Espanyol. Ahir vam demostrar que la unitat fa la força i que juntes som més fortes! Ahir vam demostrar que per molta distància que ens separi som un municipi que anem a la una! Ahir vam demostrar el gran potencial combatiu que té Subirats. Ahir vam crear un contrapoder com mai abans s’havia vist. Ahir ens vam conèixer una mica més totes i vam estar molt contentes de veure com el nostre lema de campanya electoral “Juntem-nos” es feia realitat. Sant Pau ens va regalar una experiència enorme. La gran organització que vau planejar, la gran mobilització que vau realitzar, els ànims incansables que vau demostrar i la immensa motivació que vau transmetre a tothom ens van emocionar. No tenim paraules. Sou molt grans! Ordal, la vostra convicció i la vostra motivació van ser gegants! La solidaritat és la nostra millor arma i així, ahir, ho vau demostrar. Molt orgulloses de totes vosaltres!
Vau mantenir l’encant Ordalencament que tan us caracteritza i us vau moure amb rapidesa quan més us necessitaven a altres llocs. Gràcies infinites! Que no s’apagui mai aquesta flama! Lavern, vau ser la seu de molta gent i gràcies a la vostra paciència moltes persones van poder votar. En els moments més tensos vau ser capaços de preservar la calma; els somriures i aplaudiments cap als helicòpters de la guàrdia civil que sobrevolaven el poble en van ser un exemple. Vau demostrar ser un poble alegre i combatiu! Enhorabona! A Els Casots s’hi va respirar valentia. Era un dels llocs més exposats a la intervenció policial però tot i així, el vostre rigor i la vostra acollida ens va donar forces per no decaure en un dia tan dur i tens com el d’ahir. Petit col•legi amb una tenaç defensa! Seguiu així! A Casablanca ens vam contagiar de la vostra honradesa, la vostra amabilitat i la vostra alegria. La vostra serenitat el dia anterior de la votació i durant tot l’1-O ens va sorprendre gratament. Vau ser la última resistència de Subirats, vau voler aguantar fins al final i així ho vau fer. Sou un exemple a seguir. Ens vau enamorar! Juntes som imparables! Felicitats de part de tota l’APS-CUP. Subirats, ahir ens vau tornar a robar el cor. “Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel•ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força.“ Antonio Gramsci
5
El Carrer! · Setembre 2018
ES FRENA EL CREIXEMENT DE LAVERN Aquest principi d’any hi hagut dos grans projectes urbanístics a Lavern. Per una banda una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municiapl (POUM) per tal desvincular la futura nova plaça de l’ateneu del sector de creixement on estava inclosa. Pràcticament en paral•lel, sorgia una sol•licitud dels promotors del sector anomenat Eixample de Lavern, per tal de tirar endavant el Pla Parcial i poder iniciar el procés de reparcel•lació i urbanització per construir poc més de 100 nous habitatges. Pel que fa a la plaça, fa aproximadament un any ja vam avançar que davant la manca de voluntat dels propietaris per urbanitzar, una de les solucions era modificar el Pla. Evidentment, si la plaça no la paguen els promotors de la urbanització, aquest camí implica que caldrà assumir els costos de la nova plaça amb els impostos de tots els subiratencs i subiratenques. Al final, dos governs diferents no han estat capaços de tirar endavant
un dels projectes estrella dels seu programa electoral, potser si els projectes no fossin de programa i fossin de municipi, es podria arriba a millors solucions treballant entre tots. Pel que fa al projecte de l’Eixample, la denúncia pública i les al•legacions que vam presentar com a APS-CUP i la pressió d’alguns veïns han portat a replantejar el projecte que s’està revisant. Per tant es frena una aposta on l’equip de govern es limitava a assumir la proposta del l’empresa promotora i s’obre una oportunitat per incloure millores tant en la forma, com en el contingut com en el procés d’aprovació d’aquest important sector de creixement de Lavern. Com a APS-CUP estem satisfets que es pugui rectificar i ens preocupa alhora que sigui necessari revisar el projecte, ja que implica el reconeixement que no estava ben encaminat. Seguirem amb un ull posat sobre aquest i altres projectes.
El Carrer! · Setembre 2018
6
EL CAMP DE GESPA DE CAN CARTRÓ Avui dia si no ets de Can Cartó o de l’entorn del Club de Futbol de Can Cartró segurament desconeixes que s’ha posat gespa al Camp Municipal de la Figuera del mateix poble. Les primeres notícies que ens van arribar sobre el tema van venir de part d’uns veïns de Can Cartró, el 24 d’agost del 2016. Ens van presentar el projecte i van donar a entendre que aquest era una promesa del govern de CiU-PSC de la legislatura anterior. Una promesa que pràcticament ningú més coneixia, ja que fer dos camps de gespa al municipi en una legislatura era una proesa que l’alcalde Pere Pons va voler evitar.
entrades del poble, la poca utilitat de la plaça triangle per practicarhi esport, l’estat de les voreres, la depuradora, etc. Ja al final de la reunió, uns veïns (i no pas el govern) van demanar explicacions sobre l’estat del projecte del camp de futbol. L’alcalde Pere Pons va respondre que en aquell moment no podien fer el projecte perquè no estava tancat l’exercici 2016 i encara no se sabia amb quin romanent es contava per a les inversions, però era molt important el posicionament de l’oposició.
Tot i que des del Can Cartró F.C. van posar tots els mitjans i esforços perquè el projecte tirés endavant, ja que ho veuen com a una inversió de futur imprescindible, el govern va seguir donant llargues.
A una setmana del ple del 10 de maig de 2017 vam conèixer a través de l’ordre del dia que hi havia una modificació de crèdit on es destinaven 78.557€ al projecte del camp de futbol de Can Cartró. Se’ns va exposar el projecte a la comissió informativa prèvia al ple, després de demanar explicacions pel silenci que envoltava aquest tema. Vam votar en contra de la modificació de crèdit deixant clar que no ens agrada aquesta forma de treballar, ja que no és ni participativa ni transparent. A més, la subvenció que s’havia de rebre pel camp de gespa no era segura, només emparaulada, i nosaltres avisàvem de la perillositat d’això, ja que podria arribar a embargar la partida d’inversions de l’Ajuntament durant anys.
Per entendre millor quina situació hi havia a Can Cartró i veure quin posicionament tenia el govern davant les necessitats del poble vam assistir a la reunió que hi van fer el 23 de febrer 2017. Durant la reunió vam ser conscients de la manca d’inversions que pateix, com altres pobles petits del municipi, des de fa anys i que això ha portat que tinguin moltes necessitats: la rehabilitació del Centre Cultural, la necessitat de senyalització a les
programa, com tants cops ens han advertit al posar en dubte les seves decisions.
És a dir, que sense el consens amb l’oposició no es veien en cor de tirar el projecte endavant. Allà mateix li vam respondre que un govern que té majoria gaudeix d’autonomia suficient per poder dur a terme els projectes que porta al
Si com a govern t’interessa tenir el suport de l’oposició per tirar endavant un projecte, no entenem per què se’ns deixa de banda. La sensació que ens crea és que quan davant dels veïns es parla de consens i de la importància que té l’oposició, simplement s’està desviant l’atenció i fent creure que d’alguna manera depèn de nosaltres.
7 És un recurs recurrent de l’actual alcalde amb temes polèmics, ja que fa creure que l’oposició pot fer perillar el projecte i ens enfronta amb els veïns interessats. Fa poc se’ns va informar, com ja havíem anat avisant, que finalment no es rebran les subvencions esperades per poder realitzar el projecte del camp de gespa. Per tant l’Ajuntament passa a assumir el 100% del cost: 157.113,34€. Quan promets la construcció d’un camp de gespa a un poble petit de Subirats on es realitzen poques inversions, implícitament estàs avisant que un cop acabat el projecte, estaran temps sense rebre cap nova inversió per poder suplir la resta de necessitats. El govern ha d’assumir tota la responsabilitat i poder explicar a la resta del municipi com és que prioritza aquest projecte que no portava al programa electoral per sobre d’altres que sí que portava. Entenem que prometre a cada poble el que més li convé és una pràctica habitual de l’alcalde Pere Pons i posa de manifest la manca d’un pla d’equipaments al municipi. Estaria bé que des de la regidoria d’esports en Carles Morgades, regidor d’esports i president del C. F. de Can Cartró, pogués exposar públicament el projecte i explicar que es realitzarà sense subvenció. S’entén que en el context actual un camp de gespa és una millora molt important per qualsevol equip, com va passar amb el camp de gespa de Sant Pau d’Ordal. I més quan a es tracta d’un equip amb la història del C. F. de Can Cartró i la seva afició, que des de fa molts anys han fet mans i mànigues per poder arribar on són ara. Per això entenem la necessitat però no compartim les formes, ja que un projecte amb aquest cost no s’hauria d’amagar a la resta de Subirats. En fi, tenim un equip de govern que va a un ritme de camp de gespa per legislatura, primer com a CiU i ara com a PDeCat, però ja sabem que el canvi de sigles no enganya a ningú.
El Carrer! · Setembre 2018
El Carrer! · Setembre 2018
8
SUBIRATS NO ES PRIVATITZA L’any passat va ser difícil trobar socorristes per les piscines del municipi per motius legals, havia canviat el títol que se’ls demanava per a poder exercir i a molts els va agafar per sorpresa i no van poder treballar com a socorristes. Vistos els problemes, l’equip de govern aquest hivern ha anat dient que a l’estiu volien externalitzar el servei, és a dir, contractar una empresa que gestioni el tema enlloc de contractar els socorristes directament. Des de la APS-CUP sempre ens hi hem oposat. Era lògic creure que aquest any els socorristes ja estarien al dia amb la titulació i per tant n’hi hauria més de disponibles. A més a més contractar el servei a través d’una empresa suposa un estalvi econòmic, això vol dir que les persones que hi treballen perden drets i les condicions de treball són
més precàries. A partir de les nostres queixes van optar per un discurs més suau dient que ho intentarien i que sinó trobaven servei, aleshores externalitzarien. Però arribat el moment ni tan sols han fet l’intent, han anat directament a la privatització. Un cop fet el concurs i decidit quina empresa oferiria el servei no s’han preocupat de quin tipus d’empresa és, que fent una cerca simple pel Google resulta que té denuncies d’algun ajuntament no satisfet amb el servei. Aquesta empresa, Aunar Soco, porta 1700 socorristes procedents de països llatinoamericans oferintlos un sou molt baix treballant tota la jornada, que són 9 hores diàries, tenint en compte que abans aquesta jornada la feien dues persones diferents.
Els prometen facilitat d’allotjament, i un cop arriben les condicions d’aquests són bastant dolentes i lluny del lloc on treballen. I són gent que es troben sense transport privat ja que arriben de fora. Des de l’APS-CUP creiem que és una feina que comporta molta responsabilitat i que no es poden escatimar diners en la seguretat de les persones. El govern ha decidit privatitzar un dels pocs serveis públics que l’Ajuntament oferia fins el darrer any per tal d’abaratir el seu cost i evitar fer més feina de la necessària, contractant una empresa que deixa molt que desitjar. Creiem que aquesta deriva no és bona pel municipi ja que també hem d’informar que no és l’únic servei que es vol privatitzar; les llars d’infants seran les properes.
9
El Carrer! · Setembre 2018
SI LES DONES PAREM, ATUREM EL MÓN! Cada dia és 8 de març amb la diferència que avui fem vaga per reclamar els nostres drets. Fem vaga laboral i estudiantil, de consum, de cures i sobretot, feminista. Al nostre país, no estem acostumades a fer vagues laborals (si més no, la participació no és massiva) però encara menys vagues de cures i de consum. Si volem que siguin un mitjà per aconseguir transformar la nostra societat és imprescindible entendre perquè serveix cadascuna de les accions que s’han proposat a la vaga feminista i la importància d’aquestes eines per aconseguir més drets i revolucionar el món on vivim.
Perquè vaga laboral? I perquè feminista? La vaga laboral feminista serveix per forçar a les empreses a que ens ofereixin unes condicions de treball no només d’igual a igual entre homes i dones sinó també unes condicions dignes per a totes i tots; un sou digne, un horari conciliador... També és necessària per paralitzar el país i forçar a l’Estat a desenvolupar les demandes, que en aquest cas, són feministes. La mirada està centrada en el món laboral femení i ens serveix per denunciar l’assetjament sexual al treball, la precarietat laboral, la temporalitat i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials que sofreixen les dones, l’adopció de mesures concretes i immediates que acabin amb la bretxa salarial i
la desigualtat en les pensions i un infinit de demandes que podeu trobar al següent enllaç: http:// www.cgtcatalunya.cat/spip. php?article12748#.W0UC59IzaUl
quin punt és vital aquesta feina per al sosteniment de la vida i la quantitat de càrrega que ha d’assumir la dona, la majoria de vegades, en solitari. La vaga de cures també és útil per donar un espai polític a les dones durant el dia Si volen la nostra força de treball de la vaga. ens han de cuidar. Anar a les manifestacions, organitzarse amb les companyes del seu barri, Perquè vaga de cures? vila o poble, participar dels diferents actes que es fan duran el dia; penjades I perquè feminista? col•lectives de cartells, recorreguts per informar del perquè hi ha vaga feminista, repartiment d’octavetes... Un dels objectius de la vaga de cures és la co-responsablitat en les Un dia de vaga pot arribar a ser molt cures. És important que els homes més esgotador que un dia de feina i assumeixin les tasques en l’àmbit requereix d’una disponibilitat del 100% domèstic per adonar-se fins a perquè aquesta sigui exitosa.
El Carrer! · Setembre 2018 La vaga de cures doncs, serveix per fer evident que les dones cada dia fem un treball domèstic, reproductiu i de cures que és totalment invisibilitat i totalment gratuït. La societat dóna més importància a les tasques productives que no pas les que sustenten la vida, ignorant que sense cures no hi ha producció. Per aquesta raó es menysprea la tasca domèstica; si no produeixes no cobres i si ets dona, has de produir amb un sou per sota del d’un home i has de curar gratuïtament als homes que produeixen i de les persones dependents. És un cercle que al capitalisme li va com anell al dit per fer més rics als rics i per tant, més pobres als pobres.
- No siguis demagoga! És mentida que les dones cobrin menys que un home per la mateixa feina! Ho va dir un tertulià per la TV l’altre dia i a més a la meva empresa la dona que treballa amb mi i fa la mateixa feina cobra igual que jo. La bretxa salarial no existeix.
Potser que ens deixem de mirar tant el melic i utilitzar aquest temps per controlar més el nostre ego i no deixar que surti tan a “flote”. Hem d’evitar voler ser el centre del món. Que a tu no et passi no significa que no existeixi. El fet irrefutable, perquè les estadístiques així ho demostren, és que a l’Estat espanyol, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) per a l’any de 2017, les dones cobren de mitjana un 23% menys que els homes, la qual cosa suposa treballar 60 dies a l’any gratis o treballar 10 anys més o començar 10 anys abans per guanyar tant com els homes. Això es tradueix, indubtablement, que les condicions laborals de les dones són molt més precàries.
10
- Però és que les dones s’agafen excedències i són elles les que demanen la mitja jornada per cuidar als fills.
Doncs potser que ens posem les piles, abandonem els privilegis i comencem a fer feines de cures per igual. El teu fill també és la teva responsabilitat. Per altra banda, també cal plantejarse quin és el motiu que hi hagi més mares que demanin la mitja jornada que no pas pares. Potser és perquè es decideix suprimir la feina amb el sou més baix?
- D’acord m’ocuparé de la meitat de la feina gratuïta que fan les dones. Però clar, les dones sempre busquen feines com netejar, cuidar persones dependents... I aquestes feines estan menys pagades, són feines menors.
És clar, el capitalisme s’alimenta del treball productiu, del treball gratuït de cures i del treball precari de cures que fan, majoritàriament les dones, per imposició dels rols que atorga l’aliança capitalista-patriarcal. Hem d’atacar el problema des de l’arrel. Hem de posem la vida al centre per aquesta raó és imprescindible posar a debat i qüestionar-nos el sistema en el qual vivim. Però tornant a divagar sobre què significa una vaga de cures... que arribis a casa de treballar i no hi hagi el llit fet ni la bugada estesa, que et trobis la roba bruta al terra, els estris del rentaplats sense desar, el dinar per fer però no hi hagi res a la nevera per cuinar, el terra brut i tota la casa desendreçada i a sobre hagis d’anar a buscar els fills a l’escola, trucar al banc perquè t’ha arribat una carta i un cobrament de més, estar més d’una hora fent gestions al telèfon per solucionar el problema d’internet,
demanar hora al metge perquè el teu fill s’acaba de posar malalt..., posa de manifest que sorprenentment, les coses no passen per art de màgia, sempre hi ha algú al darrera que les fa. I no, no és el que ens toca. I no, no és que se’ns doni millor. I no, no és amor. Ens ho heu imposat per alliberarvos de la feina que suposa pensant, segurament inconscientment, que el vostre temps és més valuós que el nostre.
Perquè vaga de consum? I perquè feminista? En un dia de vaga no s’ha de consumir; si ho fem ens estem autoboicotejant. No podem fer vaga i alhora anar a comprar al Super o a prendre una cervesa al bar perquè estem contribuint a que l’economia segueixi igual i això és contraproduent als nostres objectius. A més, donem peu a que les empreses segueixin obrint i en conseqüència molts treballadors es vegin obligats a anar a la feina. També cal tenir clar que qui obre en un dia de vaga no és aliat nostre ni mira pels nostres drets. Els moviments feministes, amb la vaga de consum, també denuncien la pressió estètica i demanen el boicot, no només el 8M sinó sempre, a les empreses que potencien aquests estereotips com també l’eliminació de la famosa taxa rosa que és com es coneix popularment la diferència de preu que té en el mercat un producte etiquetat per al públic femení respecte a un d’igual però que no porta la mateixa etiqueta. Com va escriure Simone de Beauvoir; “L’opressor no seria tan fort si no comptés amb la complicitat del grup oprimit. És la lluita per la
11
igualtat i no l’èmfasi en la diferència el que ens donarà llibertat. Per això, siguem rebels i mantinguem l’alerta davant qualsevol crida al “rosa” perquè molt probablement amagui una discriminació per a nosaltres”. Un cop passat el 8M de 2018, que serà una data que recordarem durant anys degut al seu massiu seguiment, posant els diferents feminismes al centre de tot i fent una demostració de força impressionant que a moltes ens va deixar sense paraules. També la recordarem pel sabotatge que van fer els grans sindicats apostant per les aturades de dues hores, passant per sobre dels drets de les treballadores, una vegada més, i relegant les reivindicacions feministes a un estatus inferior. També recordarem aquesta data pel tracte mediàtic que va tenir, sobretot, recordarem la imatge de molts partits i líders polítics un cop
El Carrer! · Setembre 2018
passada la vaga, que aposten per polítiques masclistes, volent-se apoderar del nostre moviment, no per desenvolupar les nostres demandes, sinó per arreplegar vots. Esperem doncs, que aquest 8 de març sigui l’inici d’un gran moviment feminista i anticapitalista que lluiti dia si i dia també pels drets de les dones treballadores. Perquè cada dia és 8 de març.
Subirats Feminista El Ple de l’Ajuntament de Subirats va aprovar el passat 18 de juliol l’acord de la moció presentada per APS-CUP de denúncia al caràcter patriarcal i de classe de la justícia Espanyola i per la creació d’un ordenament jurídic en el marc republicà amb perspectiva feminista. Podeu consultar el text íntegre de la moció a www.subirats.cat
“La llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general” Joan Margarit
El Carrer! · Setembre 2018
12
CONSTRUÏM LA REPÚBLICA DES DE BAIX DES DE DALT ENS HAN FALLAT! Abandonem les empreses de l’IBEX35 i fem el canvi a un consum ètic, sostenible i de proximitat. La República no es fa només de dies històrics, també hi ha petites accions individuals del nostre dia a dia que ens apropen a l’objectiu de construir un país més just per a tothom. Aixecar la República vol dir deslligar-se de les empreses de l’IBEX que actuen de forma il•legítima en contra la voluntat popular. Apostem per empreses de proximitat, respectuoses amb el medi ambient, socialment responsables i basades en models democràtics. Ens hi acompanyes?
Font: http://adeuibex35.cat/ca/all/
Escaneja el següent codi per obtenir la versió digital d’aquesta publicació
Recorda que ens pots contactar mitjançant els següents canals
@aps_cup /AlternativaPerSubirats.CUP
M
alternativa.subirats@gmail.com
alternativapersubirats-cup.blogspot.com