El Rinoceront ď‚–
Característiques La família dels rinoceronts es caracteritza per la seva gran grandària, sent de les poques espècies considerades com megafauna existents avui dia, juntament amb elefants i hipopòtams; totes les espècies poden sobrepassar com a mínim la tona de pes. Tots són herbívors, i tenen una pell gruixuda i resistent, d'entre 1,5 i 5 cm de gruix, formada per capes superposades de col·làgen. Tenen cervells relativament petits per a la seva grandària corporal (entre 400 i 600 g).
Convivència
El rinoceront és un animal solitari i territorial. Per regla general solament hi ha associació entre una mare i la seva cria menor, i els mascles adults de totes les espècies solament s'associen temporalment amb femelles en època de zel. Entre els rinoceronts blancs, i de vegades en els indis, els animals inmadurs formen parelles, i de vegades constitueixen grups més nombrosos. El rinoceront blanc és el més sociable de les cinc espècies, i les femelles sense descendència es reuneixen de vegades i accepten la companyia d'un o més animals inmadurs, podent formar-se grups persistents de fins a set individus.
Hàbitat El rinoceront té un vast hàbitat, que va des de les sabanes fins als boscos, viuen en àrees tant tropicals com subtropicals. Necessiten molt menjar i tenir accés a l'aigua, és per això que, sovint, es troben vivint en les proximitats de prades, arbres i masses d'aigua.
Els diferents hàbitats d'aquests animals també depenen del tipus de rinoceront al que es refereixi. Tant el rinoceront blanc com el rinoceront negre viu en les sabanes, es poden trobar en planes o en boscos, en àrees seques i caloroses. El rinoceront indi, viu en l'herba alta, molt prop dels rius. El rinoceront de Java, viu en zones de selves tropicals.
Reproducció Les femelles del rinoceront blanc i l'indi comencen els seus cicles sexuals al voltant dels cinc anys d'edat, i pareixen les seves primeres cries entre els sis i els vuit anys. Les femelles del rinoceront negre, que són més petites, són fèrtils un any abans. Per norma general, totes les espècies tenen una sola cria per part, encara que la presència de dues mames ha portat a especular sobre la possibilitat de gestació de dues cries en casos excepcionals.
L'interval entre successives procreacions és, com a mínim, de vint-idos mesos, encara que el normal és que variï entre els dos i els quatre anys. Les cries són petites en néixer, pesen uns 65 kg en els casos del rinoceront blanc i indi i 40 kg en el rinoceront negre, i poden seguir el pas de les seves mares tres dies després de nascuts.
Depredadors A causa de la grandària i la naturalesa agressiva del rinoceront tenen pocs depredadors dels quals pot preocupar-se. Quan un rinoceront és petit, té major risc de depredadors, els joves són sovint curiosos, i poden aventurar-se massa lluny de les seves mares i alguns depredadors com a grans gats, gossos salvatges, o cocodrils poden entrar en acció i alimentar-se abans que la mare pugui fer res per evitar-ho.
Curiositats/Altres Els rinoceronts tenen un agut sentit de l'olfacte i una oïda sensible, però molt mala vista. La seva esperança de vida màxima és d'uns 60 anys. La longitud del cap i el cos és de 240 a 315 cm en el rinoceront de Sumatra i de 335 a 420 cm en el rinoceront blanc. El pes, que és de 800 kg en el rinoceront de Sumatra, pot arribar als 3.600 kg en el rinoceront blanc considerant-ho el segon animal més gran terrestre després de l'elefant.
Bibliografia He cercat les fonts d’informació a: http://www.rinocerontepedia.com http://es.wikipedia.org/wiki/Rhinocerotidae
APM? Fet per Adrià Tolosa El 12 de desembre de 2013