Flota a l’aire un desconegut misteri. Infinita la carícia que ha de venir. Anna Gual
Amb el bell alè del que ha acabat de néixer ens contemplam amb cura i atenció.
Damunt dels nostres rostres, la finíssima petjada de l’eternitat.
Milions de llegats ens precedeixen: siguem-ne dignes.
I que ens aclapari el continu miracle d’existir.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
FEBRER
Breu temps d’espera. La clau oportuna: créixer, renéixer, grimpar.
Després del temporal les cordes es desfaran soles.
Sona una música de branques. És urgent una altra febre.
Tot és tebi i frisós com d’avançant el foc de la pròxima primavera Màrius Torres
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
Pins i matolls.
Cap a casa, de nit, m’acompanya el sender.
Ponç Pons
Quan l’aroma del pètal travessa els narius oberts tu somrius i ningú no ho nota.
Arriben els fruits d’allò que has estat conreant en secret.
Punys oberts a la revolta. Boscos ufanosos al cor.
La pura plenitud de ser.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
La llum glaçada d’aquest mes cruel allunya l’horitzó enllà dels límits de la veu Zoraida Burgos ABRIL
Domini de les tiges i dels cartílags.
Frissant pel llindar de la claror, ens enfilam per les fibres nervioses del dia.
Ens empenyen el ritme i el vertigen de la sang reomplint-nos les venes.
Jorns sanguinolents que rebenten de tanta vida.
Existim per escriure.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
Antònia Vicens MAIG
Després de l’esclat, l’encegador suplici de la lluor que s’aproxima amb passa titànica.
Estranya estirp d’obligacions que van i venen com si estigués a punt de produir-se la fi del món.
No pateixis.
Junts travessarem el mirall per caminar amb les brases.
llavors et revé la immensitat
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
JUNY
Oh maig i juny, oh terra i vida sàvia Enric Casasses
Els orientals van encenent els fanalets que guiaran els esperits cap al descans. A Itàlia comencen a bastir les carrosses que estiraran tot seguint medievals tradicions. Mentrestant, Ciutadella es va omplint de cavalls, i a tots els Països Catalans es preparen les fogueres que cremaran els passats irrepetibles.
Carrers, avingudes, places, platges amb guspires i espurnes, flames i focs, calius i cendres.
D’acompanyament, licors i coques a rompre, i les promeses compartides.
Santa fúria que cremes dins nostre per redimir-nos.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
De bon matí creixien els velluts de la mar Antoni Vidal Ferrando JULIOL
Els matins, encara frescos, s’emmirallen en uns capvespres que supuren greixos deliciosos.
Aconseguim escalar els borrissols de les escumes fins assolir el llindar de la calor.
La terra vibra amb reflexos mentre amb fervor acollim la pluja seminal dels estels.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
Sempre hauria de ser estiu.
L’arena que embafa la proliferació de tactes i bacanals d’aigua a cada glopada de sal.
Tot el jardí de les delícies en un mil·límetre quadrat de pell morena i calenta.
Llepa’m com una flama sobre el foc viu de tants amors
Margarita Ballester
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
SETEMBRE
Vindran mesos amb erra Gabriel Ferrater
Tothom sap que setembre és un dilluns llarguíssim. Amb l’estupor, torna l’arrossegament de cadenes i les mosques s’amaguen als seus caus.
Que difícil el ritme frenètic del món.
Que bastarda aquesta agonia d’esclavitud.
I, tanmateix, hi ha consol en el retorn a la rutina.
El goig de les tardors que comencen, de la filigrana lumínica en el seu minvar: la lenta transformació al límit de les matèries.
La roda del curs també s’inflama: s’enceten nous viatges de fervors violetes.
Tremolors i estremiments a balquena.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
escriure només vora el bosc crepuscular
Francesc Parcerisas
Els arbres agonitzen amb fulgors d’or i les fulles s’estremeixen amb els vents.
Els frenesís s’acostumen a la quietud. La gent es parapeta als respectius refugis.
La fredor aprèn a amansir el sol.
Enmig del desolat paisatge, una nena s’encalenteix les mans amb una neula de castanyes entre els braços d’un gegant.
Exèrcits d’insectes que s’aclofen. Oceans de boscos hibernant. La crua bellesa de la transició.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
NOVEMBRE
Alcem els cors cantant la vida entera Joan Maragall
Un oracle sagrat es va despertar tot demanant “Quin és el mes més bell?” El primer digué que abril predominava, com un gran cerimonial, en l’àvida conquesta del regne del rei que pesca. L’altre digué que desembre: els ulls de mel de la bèstia és quan millor arrabassen les ales dels àngels, i es va treure la camisa i va començar a volar entre gemecs a través de l’esquelet profund de la tardor, d’horabaixa vespral als carrers solls d’ombra i d’un fred cada cop més blau.
Un altre explicava que setembre és, si no el més bell, sí el més sensible, amb el so de l’esplín que es contagia com un constipat amb molts de mocs. El darrer de tots va rematar el debat tot cridant:
“El mes més bell és novembre, no ho dubteu mai, bona gent, aquest mes sempre crema com una treva que no espera la condemna dels udols dels poemes que penetren mil temples.”
L’oracle va concloure que tothom s’equivoca perquè tothom té raó.
Poemari LES CASES DELS MESOS
de Jaume C. Pons Alorda per Amat Immobiliaris
DESEMBRE
Ha vingut ja l’hivern sense sorprendre’m
Teresa Pascual
Aquest fred eixoriveix i les estrelles ens encomanen celebracions i retrobades, cants i renaixements. Tornam als mantells enyorats de la infantesa i brindam amb exultacions.
La mort, en realitat, no existeix: la vida sempre es reinicia en la dansa de l’univers, i som eterns en la mudança del ball.
Tot és infinit, res no té final: quan tot fineix, el no-res reverbera i en efecte tot torna a començar.