LLISTAT CARTOGRAFIES D’INFORMACIÓ PDU_12.09.2018 Cc. Constel·lació de centres CC.01 Centres metropolitans i supramunicipals existents. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació de “Àrees d’Innovació i Centralitat. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” (2016) i de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: El nivell de cobertura del centres metropolitans i supramunicipals sobre el teixit urbà, representat a nivell de mansana, es determina per la quantitat de centres accessibles en transport públic a menys de 45min (metropolitans) i/o 30min (supramunicipals).
CC.02
Categorització dels centres metropolitans. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB.
CC.03a
Nivell de cobertura del centres metropolitans – Comercials. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: El nivell de cobertura del centres metropolitans i supramunicipals sobre el teixit urbà, representat a nivell de mansana, es determina per la quantitat de centres que proporcionen aquest tipus de servei i són accessibles en transport públic a menys de 45min (metropolitans) i/o 30min (supramunicipals).
CC.03b
Nivell de cobertura del centres metropolitans – Equipaments. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: El nivell de cobertura del centres metropolitans i supramunicipals sobre el teixit urbà, representat a nivell de mansana, es determina per la quantitat de centres que proporcionen aquest tipus de servei i són accessibles en transport públic a menys de 45min (metropolitans) i/o 30min (supramunicipals).
CC.03c
Nivell de cobertura del centres metropolitans – Portes. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: El nivell de cobertura del centres metropolitans i supramunicipals sobre el teixit urbà, representat a nivell de mansana, es determina per la quantitat de centres que proporcionen aquest tipus de servei i són accessibles en transport públic a menys de 45min (metropolitans) i/o 30min (supramunicipals).
CC.04
Centres tradicionals i locals existents. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació de “Àrees d’Innovació i Centralitat. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” (2016) i l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015). Nota metodològica: El nivell de cobertura sobre el teixit urbà, representat a nivell de mansana, es determina per la quantitat de centres que proporcionen serveis quotidians de proximitat i són accessibles a menys de 8 minuts caminant (aproximadament 500m de distància).
Iv. Infraestructura verda IV.01 Heterogeneïtat del paisatge metropolità. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir del “Mapa de Cobertes del Sòl de l’àrea metropolitana de Barcelona 2015” CREAF (2017).
IV.02
Rang de biodiversitat. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació de l’estudi “Serveis de la Infraestructura Verda” CREAF (2017).
IV.03
Índex de vegetació. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades NDVI Sentinel (2017).
IV.04
Infraestructura verda. Font: “Infraestructura verda metropolitana. Biodiversitat, connectivitat i productivitat Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació del “Mapa de Cobertes del Sòl de l’àrea metropolitana de Barcelona 2015” CREAF (2017), “Espais intersticials i de marge de l’àrea metropolitana de Barcelona” CREAF (2015), “Mapa dels Usos del Sòl de l’àrea metropolitana de Barcelona 2015” Servei de Cartografia i Estudis Territorials AMB (2017), “Parcs urbans a l’àrea metropolitana de Barcelona” BR (2017) i, dades de NVDI Sentinel (2017) i de la Direcció de Serveis d’Espai Públic AMB.
IV.05
L’espai de l’aigua. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades de l’ACA i de l’estudi “Oportunitats de millora de la funcionalitat ecològica i paisatgística de l’AMB: connectivitat ecològica i problemàtiques de fragmentació” BR (2013).
IV.06
Espai productiu agrícola. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades del SIGPAC 2017 de la Generalitat de Catalunya i l’estudi “Agricultura urbana i periurbana a l’àmbit metropolità de Barcelona” IERMB (2015).
Tr. Teixits residencials TR.01 Usos del sòl. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir del “Mapa dels Usos del Sòl de l’àrea metropolitana de Barcelona 2015” Servei de Cartografia i Estudis Territorials AMB (2017).
TR.02a
La síntesis de la metròpolis en dues realitats. Font: “Estudi dels Teixits Morfològics Residencials. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017).
TR.02b
La pluralitat metropolitana en quatres categories. Font: “Estudi dels Teixits Morfològics Residencials. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017).
TR.02c
La complexitat metropolitana en catorze subcategories. Font: “Estudi dels Teixits Morfològics Residencials. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017).
TR.03
Estructura socio-morfològica residencial. Font: “Forma urbana i cohesió social. Criteris per una major equitat urbana en els teixits residencials” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB i IERMB (2016). Nota metodològica:
L’estructura sociomorfològica de l’àrea metropolitana de Barcelona sorgeix de la suma i síntesis de: la categorització social, a partir de les 6 àrees socioresidencials definides a l’estudi “L’evolució de l’estructura socioresidencial de l’àrea metropolitana de Barcelona: dinàmiques de diferenciació residencial i desigualtat urbana en la ciutat postindustrial” IERMB (2015), i dels 4 teixits morfològics residencials identificats a l“Estudi dels Teixits Morfològics Residencials. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla director DSU-AMB (2017).
TR.04
Intensitat funcional del teixit urbà. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades de la BBDD de Cadastre 2017. Nota metodològica: Els usos definits pel cadastre s’assimilen a 4 categories funcionals: residir, proveir, produir i distribuir. Així mateix, aquestes categories es subdivideixen depenent de l’equilibri d’intensitats funcionals: Predominant: es caracteritza perquè el sostre construït de la categoria funcional majoritària representa més del 60% del sostre del seu entorn. Altres usos: es caracteritza perquè el sostre construït de cap categoria funcional arriba al 60% del sostre del seu entorn. En alguns casos, la proporció entre categories està més repartida i alhora és representativa en el territori. Per aquest motiu, apareix una nova categoria de funció complexa, que aglutina aquells teixits amb més mixtura funcional. El resultat es representa a nivell de parcel·la però tenint en compte, no només els usos de la pròpia parcel·la, sinó també aquells usos existents a les parcel·les pròximes (parcel·les a menys de 8 minuts caminant).
TR.05
Els tres models de viure. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB. Llegenda: LA INTENSA PLANA URBANA Model amb uns alts nivells de centralitat i accessibilitat, la qual cosa ha comportat una concentració molt elevada de persones i d’activitats. Són teixits residencials força diversos caracteritzats per la continuïtat dels seus espais públics. Es conformen així per una malla atapeïda d’espais socials, on es produeixen les relacions de veïnatge al voltant dels entorns de proximitat i es proveeixen els serveis bàsics. Es caracteritzen també per la continuïtat urbana, on els límits municipals clarament es desdibuixen. LES CIUTATS NODALS ENTRELLIGADES Model conformat per ciutats relativament denses, amb una massa crítica important de població. Es referencia i vincula majoritàriament entorn d’uns centres urbans històrics. És aquí on tenen lloc unes relacions de veïnatge d’una escala molt més local que en el cas anterior. Aquests centres compten amb uns nivells de vitalitat relativament bona, que contrasten clarament amb perifèries urbanes homogènies i fortament residencialitzades. Així doncs, les ciutats segueixen un patró basat en el ritme i la seqüència dels grans buits que entrellacen aquests nuclis urbans i les singularitzen. PAISATGE DE BAIXA DENSITAT Model format per territoris fortament especialitzats, centrats en la residència i amb un pes poblacional baix, on les interaccions que tenen lloc a l’espai públic són escasses i, generalment, els serveis bàsics dels quals depenen els residents, no sempre se situen als entorns residencials més immediats, sinó a les ciutats nodals de la plana. Són territoris on hi predomina la discontinuïtat i sovint tenen una relació poc articulada entre ells i amb l’entorn natural que els envolta.
Ae. Àrees especialitzades d’activitat econòmica AE.01 Accessibilitat a la xarxa viària d’alta capacitat. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació del “Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana 2013-2018” ATM (2015), la BBDD de Open Street Map i la BBDD del Cadastre 2017. Nota metodològica: S’han representat totes aquelles parcel·les de les àrees especialitzades d’activitat econòmica, situades com a màxim a 5 minuts en vehicle privat als nusos d’accés de la xarxa viària d’alta capacitat, categoritzades en funció de la seva mida.
AE.02
Accessibilitat a la xarxa ferroviària de mercaderies. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació del “Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana 2013-2018” ATM (2015), la BBDD de Open Street Map i la BBDD del Cadastre 2017. Nota metodològica: S’han representat totes aquelles parcel·les de les àrees especialitzades d’activitat econòmica, situades com a màxim a 10, 20 i 30 minuts en vehicle privat a les estacions de mercaderies, categoritzades en funció de la seva mida.
AE.03
Relació amb els teixits residencial i els espais oberts. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB.
AE.04
Tipologies edificatòries. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB.
AE.05
Categorització de les àrees especialitzades d’activitat econòmica. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB. Llegenda: EN CORREDOR Àmbits d’activitat especialitzada ubicats sobre els grans corredors territorials. La seva ubicació i evolució guarda relació directa amb el traçat de les grans infraestructures, principalment viàries i excepcionalment en referència al Port i Aeroport. La seva imatge respon a una mida parcel·lària de gra mitjà -alt, que s'incrementa en l'àmbit del corredor mediterrani. La tipologia principal respon a la nau aïllada, i els usos principals són la distribució (logística de qualsevol escala) i la manufactura. EN CONTINU URBÀ Àmbits d’activitat econòmica integrats als nuclis urbans principals. Al seu inici foren teixits perifèrics als nuclis residencials però, amb el temps, han quedat embeguts dins dels continus urbans. Sovint comparteixen espais viaris amb la resta de la ciutat. El gra parcel·lari és mitjà -petit, adaptant-se als usos i a cada realitat urbana. Tot i que la nau aïllada continua sent la majoritària, la presència d’edificacions entre mitgeres i en filera és notable. Gran varietat d’usos i forta dependència entre les diferents activitats que si desenvolupen, tant dins del propi àmbit com a la ciutat consolida.
Ms. Mobilitat sostenible MS.01 La ciutat densa i complexa. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de la BBDD de Cadastre 2017 i BBDD del Padró d’habitants 2011. Nota metodològica:
Es divideix el sòl urbà i urbanitzable de l’àrea metropolitana en una matriu de cel·les homogènies de 250x250m i es calcula la densitat de població i el sostre majoritari d’ús industrial, comercial o oficines de cada graella.
MS.02
El teixit productiu intens. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de la BBDD de Cadastre 2017 i BBDD de Camerdata 2011.
MS.03
Oferta de transport públic existent. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB.
MS.04
Xarxa viària bàsica existent. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació del “Pla Metropolità de Mobilitat Urbana. Síntesi de la diagnosi” Àrea de Mobilitat i Transport AMB-IERMB (2016).
MS.05
Fluxos de mobilitat. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB.
MS.06
Mobilitat activa. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB.
MS.07
Transport integral. *PDI - Pla Director d’Infraestructures 2011-2020, Tercer Informe de Seguiment, 2017. Autoritat del Transport Metropolità. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB.
MS.08
Logística i Distribució urbana de mercaderies (DUM). Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació del “Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana 20132018” ATM (2015) i la BBDD de Camerdata 2014.
MS.09
Accessibilitat integral al transport públic. Font: “L’accessibilitat al transport públic. Metodologia pel càlcul de l’accessibilitat al transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB, BR i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: S’estima la freqüència equivalent des de cada mansana de tots els serveis de transport públic que tenen una parada a un màxim de 8 o 12 minuts caminant. L´Índex és la suma de totes aquestes freqüències (variable adimensional) ponderades amb tres criteris que depenen del nivell de servei de cada línia: freqüència de pas (α), fiabilitat (β) i connectivitat als principals centres metropolitans (γ).
MS.10a
Connectivitat de l’àmbit metropolità en transport públic.
Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de RENFE, FGC, TRAM, TMB, BR i de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: Es divideix el sòl urbà i urbanitzable de l’àrea metropolitana en una matriu de cel·les homogènies de 500x500m i es calcula la mitjana de temps de viatge en transport públic, des de cada un dels centroides d’aquestes cel·les a la resta de cel·les de la matriu.
MS.10b
Connectivitat de l’àmbit metropolità en vehicle privat. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de dades de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: Es divideix el sòl urbà i urbanitzable de l’àrea metropolitana en una matriu de cel·les homogènies de 500x500m i es calcula la mitjana de temps de viatge en vehicle privat, des de cada un dels centroides d’aquestes cel·les a la resta de cel·les de la matriu.
MS.11
Fragmentacions metropolitanes. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB.
MS.12
Densitat de circulació per teixit urbà. Font: “Mobilitat i infraestructures de transport. Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de dades de l’Àrea de Mobilitat i Transport AMB. Nota metodològica: Es determina l’impacte del trànsit sobre l’habitabilitat a partir de la densitat de circulació de vehicles dins d’un teixit residencial (veh*km/àrea), definida pel sumatori del producte del flux de vehicles per la longitud de cada tram de carrer, dividit per l’àrea del teixit considerat.
Mu. Metabolisme urbà Matriu Biofísica MU.01
Estocs de carboni. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Per estimar l’estoc de carboni s’han obtingut, en primer lloc, les estimacions de la biomassa i els estocs de carboni en boscos i matollars a partir de parcel·les de mostreig de camp. Així mateix, s’han pres mesures de les característiques del terreny (orientació, pendent, etc.), com també una descripció dels diferents estrats de vegetació a diferents alçades. Els models cartogràfics resultants són de 20m de mida de píxel, que és la resolució a la que s’han calculat les variables explicatives.
MU.02
Servei de regulació de l’escorrentia. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB.
Nota metodològica: El coeficient d’escolament s’ha estimat a partir del treball de Tratalos et al. (2007), expressada com retenció de litres per m². Aquesta avaluació es basa en la metodologia del Soil Conservation Service Curve Number (també conegut com el Mètode dels complexos hidrològics, Cronshey 1986). Aquesta és la tècnica més utilitzada per a l’estimació de l’escolament superficial d’una determinada quantitat de la precipitació de petites conques. Els càlculs del coeficient d’escolament es fan per un episodi de pluja forta (d’una gran intensitat en un període de temps molt curt), que correspon a uns 20mm de pluja/5min a Barcelona (Casas Castillo 2003).
MU.03
Servei de regulació de la qualitat de l’aire. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: El punt de partida per estimar la capacitat de la vegetació per retenir els contaminants, ha estat el càlcul de la densitat d’àrea foliar total dels arbres i arbustos (LAI, m²/ha). Aquesta ve determinada pel verd urbà i periurbà, calculat segons la metodologia de Caparro i Terradas (2009), i pels boscos, a partir de les dades obtingudes al “III Inventario Forestal Nacional”, amb valors mitjans de la superfície foliar estimats per caducifolis, perennifolis i coníferes. A més, s’han tingut en compte les característiques morfològiques del limbre foliar de les espècies llenyoses i herbàcies.
Potencials energies renovables MU.04
Potencial de generació d’energia fotovoltaica. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: El potencial ve determinat pel ràster de potencial fotovoltaic (wh/m2*any) desenvolupat en el treball “Potencial d’energia solar a l’àrea metropolitana de Barcelona” Direcció de Serveis Ambientals AMB, en el marc del PSAMB 2014-2020 i es caracteritza per cada teixit urbà. A partir de la radiació anual, la modelització LiDAR i la delimitació de les cobertes aptes segons diferents criteris, radiació solar mínima, rugositat màxima, superfície mínima de coberta, o inclinació màxima de coberta, i un rendiment total de les instal·lacions del 12%, s'ha obtingut un resultat estimatiu del potencial màxim d'energia fotovoltaica per a cadascuna de les parcel·les. Finalment es sumen els potencials fotovoltaics màxims de les parcel·les de cada teixit i es divideix per la seva superfície obtenint la densitat mitjana de potencial existent per cada teixit urbà.
MU.05
Potencial de generació d’energia eòlica. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: El potencial ve determinat pel ràster de potencial d’energia minieòlica (wh/m2*any) desenvolupat en l’”Estudi potencial de generació d’energia minieòlica a l’àrea
metropolitana de Barcelona” Direcció de Serveis Ambientals AMB, en el marc del PSAMB 2014-2020 i es caracteritza per cada teixit urbà. Aquest estudi obté velocitats de vent i produccions d'electricitat per a diverses altures respecte el terreny (10, 20, 30 40 i 50m) i petits aerogeneradors de 1kW de potència, per tot el territori metropolità. En les zones urbanes s'ha utilitzat un model de vent específic introduint la geometria 3D de tots els edificis del teixit urbà. Finalment es sumen els potencials d’energia minieòlica màxims de les parcel·les de cada teixit i es divideix per la seva superfície obtenint la densitat mitjana de potencial existent per cada teixit urbà.
Infraestructures MU.06 Xarxes d’infraestructures de servei. Font: “Metabolisme Urbà. Directrius urbanístiques pel Pla director Urbanístic Metropolità” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació de l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015), i dades de BR i de l’Àrea de Medi Ambient AMB.
MU.06a
Infraestructures entorn al cicle del cicle urbà de l’aigua. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació de l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015) i dades de l’Àrea de Medi Ambient AMB.
MU.06b
Infraestructures entorn al cicle de l’energia. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació de l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015), i dades de BR i de l’Àrea de Medi Ambient AMB.
MU.06c
Infraestructures entorn els residus. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació de l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015) i dades de l’Àrea de Medi Ambient AMB.
MU.06d
Infraestructures entorn a les TIC. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació de l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015) i dades de BR.
MU.07
Adequació de les instal·lacions de serveis al planejament. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació del refós de planejament 2018 DSU-AMB, l’exposició “Metròpolis Barcelona” DSU-AMB (2015), i dades de BR i de l’Àrea de Medi Ambient AMB.
Externalitats MU.08
Mapa acústic i àmbits conflictius. Font: Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB a partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Els nivells sonors s’indiquen amb quatre índexs diferents en funció de la franja horària: Ld (període diürn, de 7ha 21h), Le (període vespre, de 21h a 23h), Ln (període nocturn, de 23h a 7h) i Lden (nivell ponderat dia-vespre-nit). A nivell europeu se segueixen les mateixes pautes per a la seva elaboració.
En aquest cas s’ha optat per cartografiar l’índex Lden al considerar-se el més representatiu respecte les diferents situacions analitzades.
MU.09
Risc potencial d’illa de calor. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics del METROBS en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Per avaluar aquest risc s’han considerat 4 factors principals: La presència i densitat de la vegetació, extreta a partir de l’índex NDVI. S’ha considerat un risc elevat de patir illa de calor per les zones amb absència de verd i un risc més baix per a les zones amb major densitat de vegetació.
La permeabilitat i capacitat de retenció d’aigua al sòl, caracteritzada considerant els sòls agrícoles i forestals com els sòls amb major potencial. S’ha considerat un risc més baix de patir illa de calor per aquells sòls amb major permeabilitat i capacitat de retenció d’aigua.
La distància als entorns agroforestals, classificada linealment assignant un valor més alt a la màxima distància i el valor més baix a la mínima. S’ha considerat un risc més alt de patir illa de calor per aquells espais més allunyats dels entorns agroforestals.
L’albedo. S’ha considerat un risc més baix de patir illa de calor un major albedo.
Canvi climàtic MU.10a
Increment de temperatures mitjanes. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics del METROBS en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Es representa la diferència entre l’estimació de temperatures mitjanes del període 2041-2071, considerant l’escenari RCP 4.5, i les temperatures mitjanes del període de control (1971-2000). S’ha escollit l’escenari RCP 4.5 al considerar-se el més plausible i representatiu del full de ruta que es va aprovar amb el Protocol de París en la COP21.
MU.10b
Increment de nit tòrrides. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics del METROBS en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Es representa la diferència entre l’estimació de nit tòrrides (nits amb temperatura mínima superior als 25ºC) del període 2041-2071, considerant l’escenari RCP 4.5, i les nit tòrrides del període de control (1971-2000). S’ha escollit l’escenari RCP 4.5 al considerar-se el més plausible i representatiu del full de ruta que es va aprovar amb el Protocol de París en la COP21.
MU.10c
Increment de dies càlids.
Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics del METROBS en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Es representa la diferència entre l’estimació de dies càlids (dies amb temperatura mínima superior als 30ºC) del període 2041-2071, considerant l’escenari RCP 4.5, i els dies càlids del període de control (1971-2000). S’ha escollit l’escenari RCP 4.5 al considerar-se el més plausible i representatiu del full de ruta que es va aprovar amb el Protocol de París en la COP21.
MU.11a
Alteració de les precipitacions febles. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics del METROBS en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Es representa la diferència entre l’estimació de precipitacions febles (precipitacions inferiors a 5mm en 24h) del període 2041-2071, considerant l’escenari RCP 4.5, i les precipitacions febles del període de control (1971-2000). S’ha escollit l’escenari RCP 4.5 al considerar-se el més plausible i representatiu del full de ruta que es va aprovar amb el Protocol de París en la COP21.
MU.11b
Alteració de les precipitacions fortes. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics del METROBS en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB. Nota metodològica: Es representa la diferència entre l’estimació de precipitacions fortes (precipitacions superiors a 50mm en 24h) del període 2041-2071, considerant l’escenari RCP 4.5, i les precipitacions fortes del període de control (1971-2000). S’ha escollit l’escenari RCP 4.5 al considerar-se el més plausible i representatiu del camí que es va aprovar amb el Protocol de París en la COP21.
MU.12
Zones inundables i cotes T100-T500. Font: “Metabolisme Urbà i Serveis. Document de base per la Taula Temàtica en el marc del PDU” Servei de redacció del Pla Director DSU-AMB (2017). A partir de la informació d’estudis específics en el marc del “Pla de Sostenibilitat Ambiental de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2014-2020” Àrea de Medi Ambient AMB.