6
c
aracriatures
DISSABTE, 7 DE FEBRER DEL 2015 ara
Compartim un futur
veuen créixer les plantes o els fruits que han cuidat amb el compost que entre tots han produït a l’escola”, afegeix. Per adquirir-ne un, el centre que ho desitgi cal que es posi en contacte amb el seu ajuntament i faci un curs de formació de dues hores de durada. En acabar, l’escola rebrà gratuïtament un compostador: “Durant el primer any els nous compostaires també reben la visita d’un expert en compostatge per resoldre dubtes i controlar que el procés s’està fent correctament”, explica Torras. Una xarxa a l’alça
RECICLAR. A l’àrea metropolitana 350 escoles, com els Jesuïtes de Gràcia, ja disposen d’un compostador.
Aprendre a compostar
Les escoles amb compostador reciclen la matèria orgànica i la converteixen en fertilitzant natural per a l’hort GEMMA CASTANYER FOTOS: G.C.
“T
enir un compostador a l’escola permet que els alumnes aprenguin el cicle natural de les plantes a partir de la pròpia experiència. Ells s’encarreguen de recollir les matèries orgàniques sobrants del dinar, per exemple les peles de la fruita, i les aboquen a dins del compostador. Al cap d’un temps aquell menjar s’ha convertit en un adob boníssim per a l’hort, que quan arribi la primavera produirà noves verdures i fruites que els alumnes menjaran. I aleshores el cicle torna a començar. És fantàstic!” Això ens ho explica la Laura Ceraldi, encarregada dels projectes mediambientals de l’escola Jesuïtes de Gràcia-Col·legi Kostka. Fa deu anys que el centre va decidir incorporar un petit compostador domèstic cedit per una família de l’escola. Des d’aleshores el projecte ha anat creixent fins a esdevenir una peça clau del
seu programa mediambiental: “L’Ajuntament, a través de l’AMB [Àrea Metropolitana de Barcelona], ens ha cedit els tres compostadors que tenim actualment, un dels quals és vermicompostador, que produeix l’adob gràcies a l’acció dels cucs de terra, i que és més petit de mida”, explica la Laura. “Treballant el compostatge reduïm la brossa generada: a més tenim l’oportunitat d’estudiar els insectes que participen en el procés (com ara
el porquet de Sant Antoni, les formigues, els cucs, etc.), fomentem una alimentació saludable, aprenem el cicle natural de la vida i compartim els aliments que generem”, afegeix. Escoles compostaires
Com els Jesuïtes de Gràcia-Col·legi Kostka, actualment ja són 350 les escoles de l’àrea metropolitana que disposen d’un compostador. Obtenir-lo és senzill, només cal disposar d’un espai exterior
de 12 metres quadrats, generar residus orgànics i tenir una mica de temps lliure: “En els últims anys hi ha hagut una nova onada d’escoles interessades en la biocultura que han sol·licitat un compostador i que n’estan obtenint excel·lents resultats”, afirma Albert Torras, cap de prevenció de residus de l’AMB. “Qualsevol activitat que les criatures fan amb les mans els genera una enorme recompensa i això es fa tangible quan
Castellbisbal
Corbera de Llobregat
Torrelles de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Santa Coloma de Cervelló
Badia Barberà del Vallès del Vallès Molins de Rei
Castelldefels
Viladecans Gavà
Sant Cugat del Vallès
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Cerdanyola del Vallès
L’Hospitalet de Llobregat
Ripollet
Montcada i Reixac
Sant Just Desvern
Esplugues Cornellà de Llobregat de Llobregat Sant Boi de Llobregat
El Prat de Llobregat
La XCM s’adreça a qualsevol ciutadà. També a entitats, escoles, tècnics de l’administració pública, empreses i universitats. e Com
Per ser compostaire cal assistir a un curs de dues hores de formació. Durant el primer any els aspirants rebran la visita a casa d’un expert. e On
Per fer el curs i rebre el compostador domèstic cal contactar amb el tècnic de medi ambient de l’ajuntament corresponent. e Més informació:
93 223 51 51 contreras@amb.cat info@amb.cat
Una fórmula per estalviar e
Bosses d’escombraries
Les deixalles orgàniques van al compostador. e Adobs naturals
100 kg de restes compostades donen uns 30 kg de compost 100% natural. e Aigua de reg
El compost afavoreix la retenció d’aigua. e Fitosanitaris
Les plantes cultivades amb compost són més sanes i pateixen menys plagues. e Impostos
Alguns municipis redueixen la taxa d’escombraries.
pells de la fruita i la verdura sobrants del dinar i després llençar-les al compostador. Gràcies a l’hort de l’escola he començat a tastar noves verdures, com la ruca, que ara m’encanta!”
El Papiol
Sant Vicenç dels Horts
Qui
Laia Sales, 11 anys : “M’encarrego de barrejar les
Pallejà
Cervelló Begues
e
L’opinió dels protagonistes
Sant Andreu de la Barca
La Palma de Cervelló
L’any 2004 és quan l’AMB, encarregada de la gestió i tractament dels residus a l’àrea metropolitana, va engegar un programa per promoure el compostatge, i ara ja són 31 els municipis col·laboradors i més de 4.000 els compostadors repartits. És una de les línies d’acció de prevenció de residus de l’AMB. “El creixement és lineal i sostingut, però és cert que gràcies a les escoles noves famílies s’han interessat per tenir un compostador a casa”, explica Torras. Per potenciar la campanya de compostatge domèstic, l’AMB també ha impulsat la creació d’una Xarxa de Compostaires Metropolitans (XCM) oberta a compostaires i experts. La XCM ofereix cursos i manté un blog i una pàgina de Facebook, on es pot trobar informació d’interès sobre el compostatge metropolità i on compartir les seves experiències. L’AMB també organitza cada mes demostracions de compostatge domèstic als parcs metropolitans. Si voleu informació de dates i llocs, trobareu el detall al blog de la XCM: Compostmetropolita.blogspot. com.es.e
Vull fer compost! Primers passos
Òscar Puig, 11 anys : “És impressionant que una
Santa Coloma de Gramenet Tiana Badalona Barcelona
Sant Adrià de Besòs
Montgat
pell d’una fruita, que en teoria va a la brossa, es converteixi en un adob que després servirà per fer créixer una planta que produeix nous fruits. És el que més m’agrada de venir a l’hort!”