ara? DIJOUS, 30 D’ABRIL DEL 2015
? Pàgines especials PUBLICITAT
Metròpolis Barcelona
L’ajuda en origen, el compromís de l’AMB en la crisi dels refugiats Una delegació encapçalada per Alfred Bosch visita el Líban per ampliar les accions de cooperació a la zona “Hem de continuar denunciant que el govern espanyol no ens deixa acollir refugiats, JUDIT MONCLÚS però nosaltres busquem solucions i no deixarem de fer el que calgui per assistir persones en condicions lamentables que reclamen ajuda sobre el terreny”. El vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Alfred Bosch, ho assegura després de tornar d’una visita de tres dies al Líban per conèixer els diferents projectes d’ajuda humanitària en què participa l’AMB en aquest país. Acompanyat d’un equip de la xarxa de ciutats MedCities, s’ha entrevistat amb alcaldes de Byblos, Trípoli i El Mina, per conèixer les necessitats més urgents d’aquestes ciutats i explorar noves vies de col·laboració amb l’objectiu d’ampliar les accions de cooperació posades en marxa.
plementada per un projecte aprovat per ECHO-Comissió Europea. Bosch ha defensat la necessitat de dur a terme més projectes com aquest: “La feina s’ha de fer en origen, sobre el terreny”. Respostes a llarg termini
Les ONG, actors principals Actualment, al Líban hi ha registrats més d’un milió de refugiats sirians, xifra que equival a una quarta part del total de la població libanesa, estimada en els 5,9 milions d’habitants. La difosa frontera entre els dos estats i la seva permeabilitat han implicat, històricament, una gran influència de Síria en la política interior i exterior del Líban. De fet, la presència de tropes sirianes al país va durar del 1976 fins al 2005, any de l’assassinat del primer ministre Rafiq Hariri. La recent arribada de refugiats sirians ha accentuat les tensions polítiques i de seguretat al Líban que, entre la seva població, també compta amb més de 320.000 refugiats palestins. “El nostre treball és essencial perquè els refugiats hi estan assentats des de fa anys i no estan de pas”, explica Fàtima G. Candela, cooperant d’Acció Contra la Fam (ACF). “Les organitzacions són les que desenvolupen aquestes infraestructures en els camps informals perquè l’estat deriva tota la gestió en les ONGs”, afegeix. La manca de camps de refugiats oficials provoca que els sirians estiguin dispersos per tot el país, tant en àrees urbanes com rurals. Durant la seva estada al Líban, Bosch va vi-
El vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, Alfred Bosch, durant la visita. AMB sitar la Vall de la Bekaa, una regió agrícola propera a la frontera siriana on hi viuen 365.000 refugiats, i el camp de Tanayel 005, al costat de la localitat de Zahle, on hi resideixen 225 persones en 34 tendes. En aquestes zones, Acció Contra la Fam hi ha implementat un programa d’aigua, higiene i sanejament per millo-
“El govern espanyol no ens deixa acollir refugiats, però nosaltres busquem solucions”, diu Alfred Bosch”
rar les canalitzacions d’aquest camps de refugiats i facilitar l’accés a l’aigua potable. L’AMB ha cofinançat el projecte mitjançant el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD), amb una aportació de 60.704,74 euros. El programa s’emmarca en una estratègia humanitària global al Líban que està com-
NOUS AJUTS DE L’AMB PER A PROJECTES DE COOPERACIÓ ■ Amb l’inici del nou mandat, l’AMB ha rellançat
l’Àrea d’Internacional i de Cooperació, especialment arran de les crisis humanitàries sorgides al voltant de la guerra de Síria. La seva creació va establir que el 0,7% dels recursos propis de l’AMB es destinarà a la cooperació i al desenvolupament, sobretot en països de l’àrea mediterrània “on ara hi ha el drama més urgent”, en paraules d’Alfred Bosch. Aquest percentatge suposarà que, a final de mandat, al 2019, l’AMB passarà a destinar 1,5 milions anuals a l’acció i projectes de cooperació internacional. Recentment, s’han aprovat les noves bases de subvencions de l’AMB per a entitats dedicades a l’àmbit de la cooperació internacional i a l’educació
per al desenvolupament. La dotació econòmica per als projectes que sorgeixin d’aquest concurs públic és de 500.000 euros –la meitat correspon al pressupost del 2016 i l’altra, al del 2017–. Els destinataris de la convocatòria són les ONG i els ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona i els projectes que hi optin han d’estar vinculats als àmbits de la gestió de l’aigua i de residus, planificació territorial i urbanisme, habitatge, desenvolupament ambiental i econòmic sostenible, mobilitat urbana i ordenació del transport públic, cohesió social i territorial, així com l’ajuda al refugiat. Els àmbits geogràfics prioritaris als que hauran d’estar destinats són l’Àfrica i la Mediterrània i la seva zona d’influència.
Actualment, hi ha tres projectes en curs sobre la zona. A més del que permet facilitar l’accés a l’aigua potable, hi ha l’execució d’una planta d’embalatge de residus a Trípoli. La segona ciutat més gran del Líban i on el 65% de la població viu sota el llindar de la pobresa pateix els efectes mediambientals derivats de l’augment demogràfic que li ha suposat l’arribada de refugiats. De la mateixa manera, aquest fet també ha comportat un augment de la pobresa infantil amb les conseqüents dificultats d’accés a l’educació i una saturació del mercat laboral entre els joves que implica una precarització de les condicions de treball. Per aquest motiu, el tercer projecte en curs és la creació d’un centre de formació ocupacional a Sidó, que suposa una inversió de 55.000 euros. Realitzat de manera conjunta amb la Fundació Hariri, s’orienta tant a joves libanesos com a refugiats per tal d’evitar la segregació. “La realitat és que és probable que els refugiats sirians es quedin al Líban durant anys, per això hem de dinamitzar l’economia de la ciutat”, explicava Ahmad Kamareddine, alcalde de Trípoli, a Bosch. Finalment, Bosch també va conèixer de primera mà les extremes condicions de vida que pateixen milers de famílies síries després de visitar dos assentaments de refugiats al nord del Líban. Allà va conversar amb desenes de refugiats que van explicar els nombrosos problemes diaris als quals s’enfronten, des de la manca d’infraestructures, sanitat o escolarització dels fills a les dificultats legals o l’ajuda insuficient, unes condicions que forcen a molts a arriscar seva vida per intentar arribar a Europa tot i que el que realment volen és tornar a Síria. “Els refugiats no volen perdre el somni del retorn i cultiven la idea que podran tornar a casa sabent que potser el que era casa seva ara deu ser un munt de runa”, afirma Bosch.