ENTREVISTA XAVIER QUEROL
“Hem de treure cotxes dels carrers per una qüestió de salut” Amb una proporció a parts iguals d’energia, entusiasme i indignació, Xavier Querol explica com de brut està l’aire que respirem. Professor del CSIC, ha estat assessor de la Unió Europea i ha col·laborat amb l’ONU
MOBILITAT SOSTENIBLE
Una campanya vol canviar els hàbits de mobilitat dels ciutadans En cap altre lloc d’Europa hi ha tants vehicles per quilòmetre quadrat com a l’àrea metropolitana de Barcelona, on respirem 292 quilos d’aire contaminat a l’any. L’ús excessiu del vehicle privat n’és un dels causants. Una campanya de l’AMB vol conscienciar els conductors perquè canviïn d’hàbits.
E
l trànsit motoritzat és el responsable de fins al 80% de la contaminació atmosfèrica a les grans ciutats. El diòxid de nitrogen i les partícules en suspensió són els dos contaminants que originen més problemes a les àrees de concentració urbana.
als milers de ciutadans que opten cada dia pel transport privat.
En aquest sentit, Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, apunta que des de l’entitat “disposem dels serveis i els recursos, però necessitem i demanem que els ciutadans siguin agents actius en la construcció del futur, que és el seu propi futur”. Segons Poveda es tracta que QUILOS D’AIRE la ciutadania “Això implica un CONTAMINAT QUE veritable canvi d’hàbits. Ara es RESPIREM CADA tracta de responsabilitzar-nos ANY personalment”, conclou.
292
Tot i que cada cop els vehicles contaminen menys, els especialistes coincideixen en què l’única manera de reduir significativament la contaminació a la metròpoli de Barcelona es treure vehicles del carrer. La concentració de cotxes i l’ús que se’n fa es tan elevat, que si la ciutadania no s’implica activament i canvia d’hàbits serà impossible disminuir els índex de contaminació actuals. Per aquesta raó, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha llençat la campanya “Canviar d’hàbits és tan necessari com l’aire que respirem”, per conscienciar sobre aquesta realitat
CAMPANYA PER CANVIAR HÀBITS La campanya de l’AMB intenta arribar, d’una manera molt pràctica i visual, als usuaris del vehicle privat i ajudar-los a prendre la decisió de canviar el sistema de transport. El web canvidhabits.com ofereix dades objectives i casos pràctics d’altres ciutats
del nostre entorn que demostren que el canvi d’hàbits és possible. Per prendre consciència, una calculadora permet descobrir quant contaminem amb els nostres desplaçaments i conèixer rutes alternatives.
A canvidhabits.com hi ha una calculadora per saber quant contaminem quan ens desplacem La pàgina web es completa amb el testimoni d’experts, famosos i ciutadans anònims que expliquen la seva experiència, com el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri, que ja fa un parell d’any que circula amb vehicle elèctric; o un taxista que condueix un taxi elèctric. La campanya se suma a altres que des de fa anys realitza l’AMB amb l’objectiu de promocionar una mobilitat més sostenible.
4
AVANTATGES DE MOURE’S AMB TRANSPORT PÚBLIC ESTALVI
Mantenir un cotxe costa 2.000 euros l’any segons el Ministeri d’Indústria. Un abonament trimestral de 3 zones de transport públic són 269 euros. L’estalvi és de quasi 1.000 euros l’any.
SALUT
Un estudi de la Universitat d’Osaka demostra que els usuaris de transport públic tenen un 44% menys de risc de tensió arterial i un 34% menys de diabetis.
SOSTENIBILITAT
El cotxe privat és el sistema de transport que més contamina: quatre cops més que un autobús pel mateix nombre de passatgers.
MENYS RISC
Després de l’avió i el vaixell, els sistemes de transport més segurs que hi ha són el tren i l’autobús. L’any passat van morir a l’Estat 111 persones en accidents de trànsit de casa a la feina.
Com és l’aire que respirem a l’àrea metropolitana? Hi ha tres contaminants crítics: els òxids de nitrogen, les partícules en suspensió i l’ozó. Superem els llindars que marquen la Unió Europea i l’Organització Mundial de la Salut en els tres contaminants. De fet, es calcula que les partícules en suspensió, per exemple, escurcen l’esperança de vida 9 mesos. Quines en són les causes? Els vehicles suposen un 70% de l’òxid de nitrogen que respirem. L’única solució per reduir-ne el nivell és treure cotxes del carrer, ja
A Europa moren 450.000 persones cada any per culpa de les partícules en suspensió que, tot i els avenços normatius, encara ara, sis cotxes de benzina emeten tan diòxid de nitrogen com un de dièsel nou. És realment necessari? Treure els cotxes del carrer és una qüestió de salut pública. Ja no parlem només d’ecologia, que també, sinó que a Europa moren prematurament 450.000 persones cada any només per culpa de les partícules en suspensió. No es tracta d’escollir una opció més o menys ecològica. Ens hi va la salut. L’administració hi està fent prou? A Espanya el 2005 hi havia 49 zones de qualitat de l’aire que incomplien els llindars de protecció de la salut en partícules. Actualment, només una zona de Catalunya i una d’Astúries superen aquests llindars. Hem de treballar molt, però hem millorat.
Mesures per millorar la qualitat de l’aire altres ciutats MILÀ
PARÍS
ESTOCOLM
ÀREA C. Després de l’oposició d’alguns comerciants i dels propietaris de pàrquings, Milà va consolidar una zona d’accés restringit per a alguns tipus de vehicles amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire.
VELOCITAT REDUÏDA. Una tercera part dels seus 560 quilòmetres de carrers tenen la velocitat limitada als 30 quilòmetres per hora. La creació de les Zones de Trobada, amb una limitació de 20 quilòmetres per hora, ha permès generar espais de convivència entre cotxes, bicis i vianants.
PEATGE URBÀ. El 2006 es va provar durant 6 mesos. Després, se’n va sotmetre la continuïtat a un referèndum. Va guanyar el sí i ara cal pagar 1 euro per entrar al centre, i 3,5 euros si és en hora punta.
TARIFA VARIABLE. L’administració obté uns recursos econòmics que destina a facilitar la mobilitat amb transport públic, en bicicleta o caminant.
PERIFÈRIA. No es poden superar els 70 quilòmetres per hora des de l’any 2014.
Com hem millorat? Aplicant la directiva de grans instal·lacions de combustió i la d’emissions industrials. La indústria ha fet un gran esforç. El problema és que no s’ha actuat prou en la reducció del nombre de vehicles, com sí que s’ha fet en ciutats de l’Europa més avançada. La indústria i el transport públic han millorat, però en el canvi d’hàbits tenim un problema. Què cal fer? És imprescindible que els plans de millora es
VEHICLES DE TRANSPORT. Paguen fins a 11 euros al dia. En total, s’ha reduït un 30% el nombre de cotxes que entren a la capital de Suècia.
facin en l’àmbit de l’àrea metropolitana, no només dels ajuntaments, ja que el 60% dels vehicles que es mouen són de gent que canvia de municipi per anar a treballar. Cal una política de mobilitat interurbana. Què hauria de tenir en compte aquesta política? En primer lloc, reduir el nombre de cotxes instaurant un peatge urbà, com a Estocolm, i regulant els pàrquings públics, com a les zones centrals de les grans
capitals, on no hi ha aparcaments. Ningú espera aparcar a Oxford Street. Cal reduir el nombre d’aparcaments públics i apujar-ne el preu. N’hi haurà prou tenint menys cotxes? Cal una segona fase en què els cotxes que circulin siguin nets. Ja hi ha 222 ciutats europees on els cotxes més contaminants no poden entrar al centre. Si tenim menys cotxes i són més nets, ja podem aplicar transformacions urbanístiques com les superilles, que pacifiquin els carrers i apartin el trànsit dels ciutadans.
Com a ciutadans no hem fet prou pressió per demanar als polítics que moguin fitxa Quin paper hi té el transport públic? És el més important de tot. No es pot aplicar cap mesura si no tenim un transport públic ràpid, econòmic i confortable. Si, a més, és ecològic, molt millor. Com a ciutadans què podem fer-hi? L’administració ha aplicat moltes mesures per millorar el transport públic i reduir la contaminació de les indústries, però queda pendent incidir amb més fermesa en el transport privat. Però això comporta un desgast polític difícil d’assumir per cap partit. La culpa és nostra, doncs? Sens dubte. Com a ciutadans no hem fet prou pressió per demanar als polítics que moguin fitxa. Hem de fer més pressió social per aconseguir que actuïn.