DISSABTE 23 DE JULIOL DEL 2016
38
www.amb.cat
Experiència al servei de la cooperació La crisi humanitària dels refugiats que fugen de la guerra a Síria suposa un gran desafiament pel que fa a cohesió social als països receptors com el Líban, però també en el subministrament de serveis bàsics. La nova Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’Àrea Metropolitana de
mobilitat
medi ambient
Promoció de la cohesió social i territorial mitjançant polítiques públiques, serveis i intervencions per millorar la qualitat de vida.
territori
AMB
infraestructures
Metròpolis Barcelona
Barcelona (AMB) col·labora amb les administracions locals i oenagés en diversos projectes. L’AMB pot aportar una experiència de més de 30 anys en matèries com la gestió dels residus, el cicle de l’aigua i plans de formació i reinserció laboral.
DESPLAÇATS PER LA GUERRA DE SÍRIA
Cooperació al Líban Un equip de l’AMB viatja al Pròxim Orient per supervisar els seus projectes d’ajuda als refugiats LUIS BENAVIDES
D
els cinc milions de desplaçats generats per la guerra a Síria, un milió i mig han trobat refugi en un país limítrof com és el Líban, amb la gran responsabilitat i problemàtiques que això comporta per a un país tan petit i dens. I és que els desplaçats en aquest país, comptant els refugiats palestins, uns 320.000, ja representen un terç de la població total, estimada en 5,9 milions d’habitants. Un equip de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) encapçalat per Alfred Bosch, vicepresident d’Internacional i de Cooperació, va visitar recentment el Líban per comprovar sobre el terreny els projectes d’ajuda humanitària en què participa l’ens metropolità. «Ha sigut un viatge breu, de tres dies, però totalment justificat. Volíem comprovar de primera mà que funcionen els projectes que estan en marxa, i explorar noves vies de col· laboració per ajudar els refugi· ats», explica Bosch, que recorda que una de les primeres decisions al crear l’Àrea d’Internacional i de Cooperació de l’AMB el juny del 2015 va ser destinar 251.000 euros a projectes per millorar les condicions de vida dels refugiats. ACCIONS CONCRETES «Tenim assumit que acollirem pocs refugiats perquè el Govern espanyol no facilita les coses, i hem de denunciar aquesta situa· ció, però no podem quedar-nos en la queixa. Hem de fer alguna cosa», explica Bosch, que s’ha en-
Homs
EL LÍBAN
SÍRIA
Trípoli
1 de cada
Hermel
3 habitants LÍBAN
Gubayl
Baalbek
Jounieh
és un desplaçat de Síria o Beirut Aley de Palestina
Karak Nuh
TURQUIA
Damasco
Sidó Mar Mediterrani
Qana
LÍBAN Tebnine
Tir
N
0
SÍRIA
ISRAEL
Alts del Golan
30 KM
JORDÀNIA EGIPTE
ARÀBIA SAUDITA
Dades demogràfiques i econòmiques POBLACIÓ SEGONS LA RELIGIÓ Sunnites
Xiïtes
27%
27%
Població 5,9 milions
Població urbana 87,6%
PIB 2015
Població en el llindar de la pobresa 28,6% 2014
75.340 Altres
11%
Cristians maronites
Cristians ortodoxos
21%
8%
Altres denominacions cristianes
11%
milions d’euros
PIB segons sectors Sector Sector Sector agrícola industrial serveis 5,6%
24,7%
69,7%
LA CRISI DELS REFUGIATS, EN PRIMERA PERSONA
VISITES q A dalt, Alfred Bosch (esquerra) conversa amb un membre de l’oenagé Acció Contra la Fam (ACF) a la vall de la Beqaa. A
39
DISSABTE 23 DE JULIOL DEL 2016
Barberà del Vallès Badia del Vallès Ripollet
Castellbisbal
Sant Andreu de la Barca
1,5 MÉS
XIFRES
milions d’habitants al Líban –un terç de la població– són desplaçats sirians
El Papiol
Corbera de Llobregat
251.000
Cervelló
euros destina l’AMB a diferents projectes humanitaris en ciutats com Trípoli i Saida.
AMB
Begues
Pallejà La Palma de Cervelló
ciutat de Trípoli amb refugiats sirians que van patir paràlisi a Síria a causa del conflicte. Tots van ser víctimes de trets de franctiradors.
L’equip de l’AMB, encapçalat per Bosch, va visitar aquesta comunitat i tres assentaments en territori libanès.
Cerdanyola Montcada del Vallès i Reixac
Tiana
Santa Montgat Coloma de Badalona Gramenet
Molins de Rei
Sant Adrià Sant Vicenç Sant Feliu de Besòs dels Horts de Llobregat Sant Just Desvern Barcelona Santa Sant Esplugues Coloma Joan Torrelles de Cervelló Despí de Llobregat de Llobregat Cornellà de L’Hospitalet Llobregat de Llobregat Sant Climent Sant Boi de Llobregat de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels
trevistat tant amb alcaldes de ciutats com Byblos, Sidó, Trípoli i El Mina com amb refugiats sirians proce· dents de tres assentaments dife· rents. COFINANÇAMENT La comitiva de l’AMB, acompanyada per un equip de la xarxa de ciutats MedCities, va visitar un dels camps informals situat a la vall de la Beqaa, on es treballa per millorar les canalit· zacions d’aigua per augmentar la hi· giene i l’accés a l’aigua potable dels refugiats. L’ens metropolità cofinan· ça el projecte, desenvolupat per l’oenagé Acció Contra la Fam i pres· supostat en uns 61.000 euros, a tra· vés del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Els altres dos grans projectes en marxa que compten amb el recolza· ment de l’AMB estan relacionats amb la gestió dels residus, amb la creació d’una planta de separació de residus a Trípoli, i la capacitació laboral, amb la posada en marxa d’un centre de formació ocupacional a Sidó conjun· tament amb la Fundació Hariri. «Hem de millorar les condicions de vida i generar oportunitats, sense oblidar mai que la millor manera d’ajudar és acabar amb la guerra a Síria, que està en l’arrel del problema. La gran majoria dels refugiats somien poder tornar aviat al seu país», puntualitza el vicepresi· dent. L’AMB destina actualment un milió d’euros a acció i projectes internaci· onals i de cooperació, i l’objectiu és arribar al 0,7% dels recursos propis. Això suposaria destinar a la coopera· ció internacional més d’1,5 milions d’euros anuals a partir del 2019.
sota a l’esquerra, una de les cisternes d’aigua que proveeixen aquest assentament, cofinançada per l’AMB. A la dreta, trobada a la
Sant Cugat del Vallès
NOVA LÍNIA D’AJUDES L’ens metropolità aportarà fins a 500.000 euros a altres projectes de cooperació internacional impulsats per ajuntaments metropolitans i oenagés del territori. A finals d’agost s’obriran les convocatòries per sol· licitar aquestes ajudes, per primera vegada obertes a projectes en països afectats pel desplaçament forçós de persones. L’ens finançarà fins al 70% dels projectes aprovats, que hauran d’es· tar relacionats amb «les competències de l’AMB, les que garanteixen els serveis bàsics, com l’accés a l’aigua, l’urbanisme, les vivendes o el tractament dels residus», subratllen fonts metropolita· nes. W
El Prat de Llobregat
TRIBUNA
Alfred Bosch VICEPRESIDENT D’INTERNACIONAL I COOPERACIÓ DE L’AMB
‘Welcome Barcelona’
H
e estat uns quants dies al Líban comprovant la situació dels refugiats que fugen de la guerra de Síria. Estem cooperant en ajuda humanitària per als desplaçats. En general, hem de puntualitzar que la idea de ser acollits a Barcelona o qualsevol altre lloc distant de casa seva no és la seva principal demanda. En un assentament de la Beqaa m’ho deia Mubàrak, un sirià de 72 anys. No té cap sentit marxar a l’altra punta del món. Ell és pagès, va abandonar les terres per por, però no vol allunyar-se per sempre de les seves oliveres i els seus ametllers. Encara que això signifiqui mala vida durant un temps. Ho veuen de la mateixa manera els seus companys Ahmed i Raixida. Quan els pregunto si voldrien emigrar, em diuen gairebé a l’uníson: «¿I què sabrem fer a casa vostra?». A més, a Síria encara conserven una filla. Des del Líban la té a tres hores de cotxe, mentre que a l’altra punta del món... No volen renunciar al somni del retorn. Al Líban hi ha 1,5 milions de refugiats de Síria. Hi van arribar i s’hi van quedar per proximitat. No per condicions de vida (que, en general, són lamentables). A tot Europa, no arriben ni a 150.000, i a l’Estat Espanyol, les xifres oficials estan per sota dels 100. És obvi: el gran drama és a Síria i als països veïns. Estem obligats a revisar la consigna Welcome Refugees. Potser hauríem d’adoptar el Welcome Barcelona amb què ens reben els mateixos refugiats. I ajudar aportant-los aigua potable, medecines, tendes, i tots els recursos que puguem oferir per dignificar la vida de les persones.