Castellbisbal
Corbera de Llobregat
METRÒPOLIS BARCELONA
Sant Andreu de la Barca
La Palma de Cervelló Pallejà
El Papiol
Cervelló Begues Torrelles de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Badia Barberà del Vallès del Vallès
Cerdanyola del Vallès Ripollet
Santa Coloma Sant Feliu de Cervelló de Llobregat
Sant Climent de Llobregat Viladecans Castelldefels Gavà
Sant Cugat del Vallès
Molins de Rei
Sant Boi de Llobregat
L’AMB participa a Habitat III, la cimera sobre desenvolupament urbà
Montcada i Reixac
Sant Just Sant Joan Desvern Despí Esplugues Cornellà de Llobregat de Llobregat
Santa Coloma de Gramenet Tiana
L’Hospitalet de Llobregat
Barcelona
Badalona Sant Adrià de Besòs
Montgat
El Prat de Llobregat
La conferència, que s’ha celebrat a la capital d’Equador, Quito, ha reforçat el compromís global a favor de ciutats inclusives i sostenibles amb una Nova Agenda Urbana Clara Ribas L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha participat activament en la cimera Habitat III, celebrada aquesta setmana a Quito, Equador, organitzada per les Nacions Unides sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible. Una delegació de l’AMB, formada per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau com a Presidenta de l’entitat, el Director de l’àrea d’Internacional i de Cooperació, Oriol Illa, el Responsable d’Internacional, Xavier Tiana i el Coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència, Eduard Saurina, ha estat present en aquesta conferència, que segueix a Habitat II, celebrada a Estambul el 1996. Les conclusions d’Habitat III es recolliran en la Nova Agenda Urbana (NAU), un document que ha de ser, segons els seus creadors, el que marqui les polítiques d’urbanització per als propers 20 anys al món, amb l’objectiu d’aconseguir ciutats sostenibles i inclusives. Totes les competències de l’AMB estan directament relacionades amb els objectius de la Nova Agenda Urbana. En aquest sentit, el vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, Alfred Bosch, ha explicat que l’Agenda indicarà “on hem de fer els deures a partir d’ara”. però assegura que, en aquest camp, l’àrea metropolitana, ha fet ja un camí molt llar: “el nostre model de gestió comença a ser valorat perquè representa la filosofia de l’èxit compartit: “Hi ha una redistribució, els municipis solvents contribueixen al creixement dels altres municipis”. “La realitat metropolita-
La ciutat de Quito, a Equador, on s’ha celebrat la tercera cimera sobre desenvolupament urbà sostenible, Habitat III. ■ EPA
Els cinc punts prioritaris ■ Urbanisme:A l’AMB es treballa en Parcs i platges i en accions de l’Espai Públic com el front marítim, o diferents mercats locals. ■ Habitatge: Per a garantir l’accés a la vivenda, des de l’IMPSOL es promou habitatge protegit amb criteris sostenibles i inclusius. ■ Mobilitat: S’aposta pels vehicles elèctrics, per la reconversió de la flota d’autobusos interurbans, així com per l’ús de la bicicleta. ■ Sostenibilitat: L’AMB lluita contra el canvi climàtic amb projectes com l’Estratègia de Gestió del Carboni, instal·lacions pel tractament de residus, o amb la gestió de tot el cicle d’abastament d’aigua. ■ Desenvolupament econòmic: Un creixement econòmic que sigui sostenible i inclusiu. Des de l’AMB s’aposta per les smartcity i s’ha invertit en polígons, i equipaments metropolitans, entre molts altres.
na”,afegeix Bosch, “té un pensament urbà molt avançat” en el qual, adverteix, “caldrà seguir aprofundint, segons les noves directius aprovades en la NAU. Així, entre altres prioritats, Bosch destaca la del planejament urbanístic, el disseny del qual, ha remarcat ”pot ajudar a reduir les desigualtats socials”. El representant de l’AMB ha defensat l’èxit de la mixtura d’usos, ”més que el funcionalisme”, ha dit,,i ha recordat que la metròpolis de Barcelona és un dels exemples que es segueixen en aquest sentit. Un altre dels eixos marcats a Quito és el de la mobilitat sosteni-
ble, camp en el que, segons Boch, l’AMB fa temps que treballa: “la idea de l’ecologia urbana es basa amb optimitzar recursos i augmentar el reciclatge”. També l’aposta per les smartcity pot contribuir, segons BoBosc, a la sostenibilitat:“ a través de les TIC, utilitzant les dades que recollim, podem gestionar millor els circuits i el fluxos de les ciutats”. En l’aspecte econòmic, Bosch ha advertit que els experts defineixen una ciutat d’èxit com “una ciutat d’èxit compartit, on es cuida la dimensió social, reivindicant la dignificació de salaris, i apostant per la concentració de talent”. ■
El paper de les ciutats en el debat global —————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Segons Alfred Bosch, un dels conceptes imprescinbles que Habitat III deixa per a futurs debats és el paper fonamental de les ciutats en la implementació de la Nova Agenda Urbana. En aquest sentit, l’assemblea Mundial de Govern Regional i Locals (CGLU), que s’ha també reunit aquests dies a Quito, ha posat en
evidència la necessitat de crear dins l’ONU un òrgan en el que les ciutats prenguin protagonisme a l’hora d’implementar la Nova Agenda Urbana, que ha estat aprovada aquesta setmana dins el fòrum Habitat III, que també ha tingut lloc a la ciutat equatoriana. Tot i l’impacte que tenen les grans ciutats en la sosteni-
bilitat del medi, (més de la meitat de la població mundial s’agrupa en els grans centres urbans), els representants municipals només tenen un paper consultiu en el debat, el qual rep la signatura dels Estats, però no de les regions o els municipis. Els representants municipals adverteixen que les
decisions a nivell de ciutat poden influir en milions de persones i que molts dels objectius recollits en la Nova Agenda Urbana, només es podran complir si amb ciutats menys contaminants. Segons afegeixen, és necessari ser en les decisions, i poder accedir als organismes internacionals de finançament. ■
Pisos de lloger social a Sant Adrià del Besos ■ M.M.