Castellbisbal
Corbera de Llobregat
METRÒPOLIS BARCELONA
Sant Andreu de la Barca
La Palma de Cervelló Pallejà
El Papiol
Cervelló Begues Torrelles de Llobregat Sant Climent de Llobregat
Sant Vicenç dels Horts
Badia Barberà del Vallès del Vallès
Cerdanyola del Vallès Ripollet
Santa Coloma Sant Feliu de Cervelló de Llobregat
Viladecans Castelldefels Gavà
Sant Cugat del Vallès
Molins de Rei
Sant Boi de Llobregat
Montcada i Reixac
Sant Just Sant Joan Desvern Despí Esplugues Cornellà de Llobregat de Llobregat
Ricard Riol. President de l’Associació per a la Promoció pel Transport Públic (PTP)
Santa Coloma de Gramenet Tiana
L’Hospitalet de Llobregat
Barcelona
Badalona Sant Adrià de Besòs
Montgat
El Prat de Llobregat
“Cal reduir el cotxe privat i fer més atractiu el transport públic” evident doncs, que qualsevol pla de futur ha de ser metropolità. Així el repte és connectar la perifèria de Barcelona de manera sostenible? Sí, la ciutat Barcelona es pot dir que està molt avançada en aquest canvi. Hem de focalitzar esforços a resoldre els dèficits, com està fent l’AMB, en el servei de rodalies i en els transports de vocació metropolitana que no connecten prou els diferents municipis, com és el cas del
Redacció Ricard Riol, enginyer d’Obres Públiques, és president, des de 2007, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, una organització que, fa prop de 23 anys planteja debats sobre com millorar la mobilitat interurbana i fer-la més sostenible. També és membre del Consell de Mobilitat de l’AMB, creat el juliol del 2016. En motiu de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, i amb el llançament de la nova campanya de l’AMB ”Canviar d’hàbits és tan necessari com l’aire que respirem” per fer el pas a una mobilitat més sostenible, Riol, parla del moment en què es troba la conscienciació del ciutadà respecte a la necessitat de canviar els hàbits i destaca accions empreses per l’AMB per a potenciar l’ús del transport públic. Encara ens cal una Setmana de la Mobilitat per recordar canviar els hàbits cap a una mobilitat sostenible? A tot el món, de fet. La Setmana de la Mobilitat és important per recordar que hi ha ciutats on hi ha un excés de transit i que calen més mesures per afavorir un canvi de la mobilitat. Es tracta de canviar-la no de suprimir-la. Una mobilitat tan densa com tenim ara tan basada en el cotxe no pot comprometre la qualitat de vida de les ciutats o el medi ambient. Al final també és un tema econòmic.
El Bicibox, la bici elèctrica i més busos, són algunes de les iniciatives de l’AMB El ciutadà està disposat a canviar d’hàbits? Potser el que viu al centre de Barcelona hi està més avesat, però hi ha unes grans contradiccions perquè la gent de rodalies es veu obligada a agafar el vehicle privat. Si no millorem la xarxa interurbana de transport públic no els podrem fer deixar el cotxe. És la comoditat i el temps de viatges que inverteix cada un, contra les 3.500 morts prematures per contaminació a Barcelona on l’actual concentració de cotxes a és totalment anòmala. Amb 6.000 cotxes per quilòmetre quadrat multiplica per quatre els cotxes de Londres i per dos i mig, els de Madrid. Quina és la solució? Cal fer una transició tranquil·la. El
Es tracta de que el ciutadà pugui trobar alternatives a l’ú s del propi cotxe
El president de PTP, Ricard Riol, en una parada de bus davant la seu de l’AMB. ■ dia que restringim el transit per peatges o per baixes emissions, s’haurà de posar en servei un carril bus d’altes prestacions, per exemple. No es tracta de prohibir el cotxe sinó de facilitar que el ciutadà trobi alternatives al propi cotxe. Amb més transport públic o amb els cotxes privats més plens. Actualment la mitjana d’ocupació d’un cotxe privat a Barcelona és d’1,8 persones. Això es pot canviar amb polítiques d’aparcament, i amb altres iniciatives. A més, ho hem de fer perquè ens hi obliga la Unió Europea. Des de que és president de PTP ha vist una evolució? Sí, i tant, però el ciutadà segueix necessitant solucions que impliquin canvis senzills. És difícil acontentar
tothom i per això cal acompanyar les restriccions amb mesures que afavoreixin el transport públic . Donar el pal i la pastanaga. Quan restringeixes has de ser capaç de generar una oferta. I potser a algú no li funcionarà, però li hem de dir que també s’en benefici a perquè hi ha una reducció de la congestió. Si tothom anés en superfície i no en Metro seria impossible moure’s. Es, per tant, un tema d’interes col·lectiu. L’AMB ha instaurat mesures per promoure el transport públic. Què més cal? S’està en el camí però hi ha urgència per intensificar aquestes mesures. L’oferta d’autobusos, el Bicibox, la promoció de la bicicleta elèctrica ha augmentat la visibilitat. S’han in-
JUANMA RAMOS
crementat els recursos públics però això no s’ha acompanyat amb mesures per als cotxes. Els semàfors haurien de “pensar en bus”, calen carrils de bus a les autopistes que entren a Barcelona i fer més atractiu el transport públic. Es tracta també de guanyar espai en la superfície per al transport públic? Sí, cal fer més èmfasi en la modificació de la superfície urbana. I alhora cal un pla d’abast metropolità que contempli la xarxa de carrils bus a l’autopista per connectar tots municipis. Perquè els dèficits de transport es troben fora de la ciutat de Barcelona. A Barcelona ciutat, la majoria dels cotxes venen de l’àrea metropolitana, no són interns. Es fa
Campanya de l’AMB pel canvi d’hàbits L’AMB participa a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2016 amb la presentació de diverses actuacions, accions i nous serveis digitals, per facilitar el canvi d’hàbits en els trasllats dels ciutadans de l’àrea metropolitana. Una d’elles és la campanya “Canviar d’`Habits és tan necessari com l’aire que respirem”, que té com a objectiu principal posar en coneixement del ciutadà la problemàtica i les seves conseqüències i convidar-lo a la reflexió i a que pren-
gui les decisions adequades. Així, el microsite www.canvidhabits.com dóna eines i informació per ajudar a prendre decisions que ajudin a modificar la manera com es realitzen els desplaçaments urbans i interurbans. Entre altres elements, l’AMB ofereix una calculadora per saber el grau de contaminació atmosfèrica que genera cada ciutadà en cada desplaçament que realitza, segons les seves opcions de transport.
Tramvia o la Línia 9 de metro. Com valoren el funcionament de la L9? Està en el moment més critic: funcionen els ramals externs, de Badalona a la Sagrera, i de l’Aeroport fins a Zona Universitària. Però falta la connexió entre aquests dos ramals. El mateix passa amb el Tramvia. La PTP defensa fermament el Tramvia per la Diagonal. S’han construït 30 quilòmetres i en falten 3,7 que dupliquen la demanda dels ramals actuals. Es un símbol per molts motius. Demanem treure un carril per sentit de la Diagonal, que són uns 1.200 cotxes per hora per posar un tramvia que un transport que equival a sis carrils de circulació per sentit. A grans trets, quin és el principal objectiu a plantejar per a la PTP? Hem plantejat fets que eren impensables i que ara són realitat com el carril bus a l’autopista o el tramvia. Ara calen més carrils busos a les autopistes. La nostra preocupació principal ara és ressaltar que no hi ha una política d’inversions d’infraestructures que afavoreixi a la majoria de ciutadans. Encara es construeix per pur prestigi. La gran part dels trasllats dels ciutadans són inferiors a una hora. Cal invertir en Rodalies,. I el ciutadà què hi pot fer? Recordant que reduir l’ús del cotxe privati optar pel transport públic es reduir contaminació. Cal avançar cap a un canvi d’habits. Potser no fer desaparèixer el cotxes però si aparcar abans i buscar una solució més sostenible per arribar a la seva destinació. No hi ha d’haver ruptura, ha de ser una transició. ■