DISSABTE 12 D’ABRIL DEL 2014
44
El Pla Director Urbanístic (PDU), responsabilitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i actualment en fase de preparació, establirà les bases de l’urbanisme a la zona a mig i a llarg termini. La redacció del pla, objecte de reflexió de professionals i
Sant Andreu de la Barca
experts de diferents àmbits a través d’estudis previs i sessions de treball, té en compte les necessitats actuals així com les que es preveuen en el futur. El PDU, quan s’aprovi, agafarà el relleu del Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976.
38 LES
XIFRES
anys fa que està vigent el Pla General Metropolità (PGM), precedent del Pla Director Urbanístic (PDU).
200.000
persones neixen cada dia a les ciutats. La població és un aspecte a tenir en compte en la planificació urbana. MÒNICA TUDELA
EL DISSENY DE LES CIUTATS
Metròpoli s’escriu en verd E
ls espais verds de l’àrea metropolitana de Barcelona que estan dins de l’entramat urbà haurien de proliferar i estar més connectats entre si. I és que els pulmons verds urbans han de tenir més protagonisme en el disseny de les ciutats del segle XXI. Aquesta és una de les propostes de la segona sessió de treball que s’ha realitzat abans de la redacció del Pla Director Urbanístic (PDU), organitzada pel seu principal responsable, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El futur pla, sobre el qual es va treballar el 27 de març passat a l’auditori Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, establirà les bases en matèria urbanística, amb noves visions de l’urbanisme per afrontar les noves necessitats. El Pla General Metropolità (PGM), el seu antecedent, es va aprovar el 1976 i va patir mil i un canvis per adaptar-se a les demandes econòmiques, socials i urbanístiques d’una zona en transformació. «El pla general va permetre el desplegament de moltes accions de millora urbanística a nivell municipal i metropolità, però ara és necessari fer un pas més i reorientar l’urbanisme per ajustar-nos a una nova realitat i a noves concepcions», explica Joan Busquets, arquitecte, urbanista i col·laborador habitual de l’AMB. El PDU ha de superar conceptes avui
caducs. «Quan es va aprovar el PGM el camp i la ciutat estaven molt delimitats. Ara hi ha més tensió, és menys uniforme, perquè no és fàcil saber on acaba un i on comença l’altre. Per un altre costat, abans es pensava que faltaven moltes infraestructures, grans i pesades. Ara toca donar-los un ús més bo, ferles reversibles, reinventar-les», afegeix l’urbanista. ESpAIS obErTS L’objectiu principal del segon workshop era reflexionar sobre els espais oberts del futur. «La reflexió prèvia ha de tenir en compte tota la tradició urbanística, des de l’Eixample de Cerdà fins al PGM, però sobretot ha d’incloure els canvis que intuïm i els que no», afirma Ramon Torra, gerent de l’AMB. Més de 180 professionals i experts de l’àrea metropolitana van assistir a les conferències i van participar en els diferents grups de debat del març passat. El principal conferenciant convidat, Richard T.T. Forman, professor de la Universitat de Harvard, va subratllar la importància de protegir i potenciar el patrimoni natural. Les pròximes sessions se celebraran al maig i al juliol, i se centraran en l’estructura social i productiva i el paper de l’àrea metropolitana de Barcelona en el sistema urbà europeu. El procés participatiu es completarà amb diferents publicacions i una gran exposició oberta a la ciutadania. W
El Papiol
Corbera de Llobregat Cervelló
Begues
Pallejà La Palma de Cervelló
«Collserola refresca l’ambient i neteja l’aire» rICHArD T. T. ForMAN Ecòleg de Harvard Luis Benavides
L’
ecologia del paisatge és l’estudi dels ecosistemes vistos des d’un avió. Aquesta definició pertany a l’ecòleg nordamericà Richard T. T. Forman, considerat el pare d’aquesta disciplina. La seva particular visió ha estat inclosa a l’últim workshop organitzat
per l’AMB, dirigit a discutir el paper que han de tenir els espais oberts a la Barcelona metropolitana del futur. –El 2004 va escriure Mosaic territorial per a la regió metropolitana de Barcelona. 10 anys després, ¿ha canviat molt la regió? –És difícil de dir perquè des d’aleshores només he estat a Barcelona un parell de vegades. M’atreviria a dir que més o
menys la situació és la mateixa, si bé he notat que hi ha més cotxes circulant, que hi ha més autopistes. Diria també que durant molt de temps ha faltat una bona planificació, que moltes coses s’han deixat a l’atzar. Sens dubte, es poden millorar moltes coses. –¿Per exemple? –Collserola és una gran àrea verda, molt a prop de la ciutat, i és molt impor-
tant per a la ciutadania com a zona de descans i oci. A més a més, proporciona frescor a l’ambient, aporta humitat i neteja l’aire. Sense Collserola la regió metropolitana perdria el seu efecte refrescant i, amb l’actual escenari de canvi climàtic, un extra de calor seria molt perjudicial. –És el gran pulmó de la ciutat. –Sí. Aquest parc és important per a la ciutat de Barcelona, però també per a altres municipis pròxims com, per exemple, Sant Cugat del Vallès. Collserola actua com a nexe d’unió entre diferents localitats i heu d’evitar qualsevol tipus de construcció. Fins i tot mouria algunes edificacions a altres llocs més adequats. –¿Concentrar-nos a la ciutat? –El verdader repte és un altre: les Nacions Unides estimen de manera clara que els habitants de les ciutats creixen cada dia en 200.000 persones.
«Una planificació intel·ligent a 25 anys vista és essencial per evitar problemes seriosos»
–I això pot ser un problema. –És clar que sí. ¿On anirem col·locant aquesta gent? Hem de tenir en compte que el 50% seran pobres. ¿Suburbis? Aquest tema mereix una bona reflexió, un plantejament intel·ligent de futur. –¿Hauríem d’aplicar el model de la xarxa maragda, amb grans parcs interconnectats? –Han passat 10 anys i segueixo pensant que és un bon model perquè aquests parcs proporcionen protecció als aqüífers, biodiversitat, camins per passejar i també per a l’oci... L’anell verd que envolta la regió metropolitana és necessari, la ciutat depèn d’aquests recursos. Com l’aigua, que és un tema molt important. Al voltant dels rius només s’haurien de concentrar corredors, perquè si contamines l’aigua dels rius, el que passa és que després, a més a més, has d’invertir molts més diners per depurar-la.
Cerdanyola Montcada del Vallès i Reixac
Tiana
Santa Montgat Coloma de Badalona Gramenet
Sant Adrià Sant Vicenç Sant Feliu de Besòs dels Horts de Llobregat Sant Just Desvern Barcelona Santa Sant Esplugues Coloma Joan Torrelles de Cervelló Despí de Llobregat de Llobregat Cornellà de L’Hospitalet Llobregat de Llobregat Sant Climent Sant Boi de Llobregat de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels
–Barcelona des de l’avió no és gaire maragda... –No, és clar que no. Però el meu cor està a Barcelona i a Catalunya. M’agrada la seva gent perquè tenen molta empenta, és gent voluntariosa, gent can do, i confio que podran millorar moltes coses. Però hi ha alguns elements molt valuosos, com el delta del Llobregat, per exemple, que és l’horta de Barcelona. Qualsevol mercat, qualsevol restaurant pot disposar d’infinitat de productes frescos amb el mínim transport.
–¿En quines ciutats hauríem d’inspirar-nos a l’hora de replantejar l’urbanisme a l’àrea metropolitana? –Habitualment utilitzo la ciutat de Canberra, a Austràlia, com a exemple a seguir. També Oregon i Londres, que encara que té coses molt positives també en té altres de molt millorables. La ciutat perfecta no existeix, encara que hi ha característiques que es poden tenir en compte. Nova York, per exemple, té un transport públic molt bo, molt intens, i la gent camina molt, però té molts altres problemes.
El professor de Harvard, Richard T.T. Forman, durant la seva visita a Barcelona.
Sant Cugat del Vallès
Molins de Rei
–¿Què li ha semblat el workshop organitzat per l’AMB? – És absolutament essencial perquè si no fas una planificació intel·ligent pensant en els pròxims 25 anys et pots trobar després amb problemes seriosos: massa calor, massa gent, massa trànsit... Hi ha matèries que requereixen un debat important.
Uns 180 experts aposten per promoure i unir parcs urbans Luis Benavides
Barberà del Vallès Badia del Vallès Ripollet
Castellbisbal
Les bases de l’urbanisme futur mobilitat
medi ambient
AMB
La millora de la qualitat de vida passa per potenciar la cohesió social i territorial creant serveis metropolitans compartits.
infraestructures
Barcelona Metropolitana www.amb.cat/pdu Territori
45
DISSABTE 12 D’ABRIL DEL 2014
–¿I la seva ciutat, Boston? –Boston és probablement la ciutat més europea dels Estats Units. Visc allà i no puc ser gaire objectiu. Però m’agrada perquè molta gent es desplaça a peu o en bicicleta, hi ha molts mercats de producte fresc... -Per acabar, ¿què ens aconsellarà als workshops de l’AMB? -El meu consell per a Barcelona és que es facin més parcs, petits i ben repartits. Que els ciutadans tinguin punts verds a 10 minuts caminant. Els alcaldes de Chicago i Londres han aplicat aquest sistema, i és molt apreciat pels veïns perquè té un gran efecte en l’aire i la temperatura de la ciutat. –Més zones verdes. –Sí. Una altra cosa que podeu fer és plantar més arbres, ben a prop de les parets dels edificis. No és el millor lloc per als arbres, però és molt beneficiós per a les construccions: fan ombra, mantenen la humitat i aturen l’aigua de la pluja. W
El Prat de Llobregat
LES OPINIONS ENRIC BATLLE ARQUITECTE
«Els carrers de la ciutat han de ser més verds» «Els carrers de la ciutat es poden transformar, ser més verds, ser passejos que ens porten a parcs i a l’exterior. Les zones verdes han d’estar connectades, no poden ser peces autònomes». MARIA RUBERT ARQUITECTA
«Ara hem de ser ambiciosos» «El Pla General Metropolità (PGM) va fixar uns mínims. Ara hem de ser ambiciosos. Per això els municipis hauran de treballar en una planificació conjunta». XAVIER MAYOR BIÒLEG
«Els espais verds són essencials» «Els espais verds són essencials en la planificació perquè poden proporcionar ubicacions per a noves activitats compatibles amb el medi ambient». PABLO MOLINA ADVOCAT
«Necessitem saber a què ens enfrontem» «El PDU haurà de proporcionar els criteris per ordenar el sòl no urbanitzable. Per a això necessitem saber a què ens enfrontarem en el futur». ANTONIO FARRERO ENGINYER
«Els espais oberts són multifuncionals» «Els espais oberts metropolitans constitueixen una infraestructura verda multifuncional que dóna caràcter i qualitat a l’àrea metropolitana».