www.amb.cat
Sant Andreu de la Barca
compatible amb la biodiversitat d’aquest corredor de primera magnitud. L’ens metropolità lidera el projecte des de mitjans dels anys 90, consolidat a partir del 2006 a través d’un conveni que va ser firmat per les administracions estatal, autonòmica i local.
Els ciutadans descobreixen un entorn ple de possibilitats
A
mb una extensió d’unes 1.070 hectàrees i més de 36 quilòmetres de longi tud, el Parc Riu Llobregat s’ha convertit en els últims quatre anys en un dels espais naturals més ben va lorats i més concorreguts de tota la Barcelona metropolitana. Les seves mesures, però, sobretot, el seu poten cial en biodiversitat i el seu patrimoni històric, amb diversos punts d’interès, transcendeixen el parc urbà tradi cional. La transformació en els últims anys ha estat espectacular, i la seva principal fita ha estat combinar les infraestructu res i els serveis existents amb el medi natural i les activitats a l’aire lliure. «La recuperació dels rius Besòs i Llobregat ha sigut des de sempre una prioritat per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En els últims 20 anys s’ha treballat molt per dignificar aquests espais i donar-los un ús públic», explica Antoni Farrero, coordinador d’infraestructu res de l’AMB. Des del Pont del Diable, el que uneix Castellbisbal i Martorell, fins a la des embocadura al mar, al Prat de Llobregat. Aquest gran parc lineal tra vessa i connecta 16 municipis amb un camí continu en els dos marges del riu, habilitats per a la circulació de vianants i bicicletes. Al llarg d’aquest ampli re corregut també s’han creat nous pas sos transversals. L’últim va ser inaugu
rat el desembre del 2013 i connecta Sant Boi de Llobregat i Sant Joan Despí. Pel seu caràcter multifuncional, ja que millora la qualitat de vida dels habi tants del Baix Llobregat i facilita les connexions no motoritzades, el projec te del Parc Riu Llobregat es podria con vertir en un referent per a altres ciutats amb espais fluvials. PAPER VERTEBRADOR La relació entre els veïns i aquest gran corredor verd va empitjorar amb la pro liferació d’assentaments industrials i al tres infraestructures al marge del riu. A finals del segle XX la gent va girar l’es quena al riu, com també va succeir al Besòs, perquè la seva riba va arribar a un grau de marginalitat preocupant. Brut i inaccessible, cosit per infraes tructures com la carretera nacional o el tren, el principal riu català i la societat demanaven una reconciliació. Farrero recorda que els primers estu dis per recuperar socialment, ecològi cament i paisatgísticament el Llobregat es remunten a la dècada dels 90. «Es tractava d’identificar oportunitats i definir estratègies per tornar-li al riu el seu paper vertebrador en l’àrea metropolitana», recorda el co ordinador. El resultat d’aquests estudis va ser el Projecte Marc de Recuperació de l’Es pai Fluvial del Llobregat del 2003, un document que va servir per controlar posteriors impactes ambientals asso ciats a la construcció del tren d’alta ve
XIFRES EN
taronja
quilòmetres fa el Parc Riu Llobregat des de Castellbisbal fins a la desembocadura al Delta.
16
Pallejà La Palma de Cervelló
Cervelló
municipis estan connectats pel recuperat parc fluvial del Llobregat.
Begues
«Buscava una ruta plana i segura»
«Fa poc aquest passeig no existia»
dXavier Borràs, de 40 anys, i la seva filla Sílvia, de 8, han trobat en el riu Llobregat una molt bona manera de fer esport junts. «M’agrada molt fer bicicleta i faig altres itineraris, però per sortir amb la meva filla buscava una ruta plana i segura», explica Borràs, que va descobrir aquest corredor verd recentment seguint la recomanació d’uns amics i reconeix que esperava trobarse un entorn «molt més descuidat». Aquests veïns de l’Hospitalet de Llobregat, habituals del riu Llobregat des de fa un parell de mesos, destaquen la netedat del parc fluvial i serveis com «els bancs, les fonts i les taules per fer-hi un pícnic».
dAlfonso Romero, de 70 anys, està encantat amb la transfor mació que ha patit el tram del riu Llobregat al seu pas pel seu mu nicipi, el Prat. «Fa goig caminar per aquí. Està net i arreglat. Sem bla mentida que fa cinc anys aquest passeig no existís», expli ca Romero. Amb el seu bastó de pastor re corre dues vegades a la setmana aquest gran espai fluvial. «A ve gades arribo fins a la desembo cadura per veure el mar. Així em distrec, surto de casa i faig sa lut», explica Romero, que no tro ba a faltar cap servei. «No hi ha moltes coses a millorar. Tenim fonts, papereres, bancs... No ne cessitem gaire més», afegeix el veí.
RICARD CUGAT
RICARD CUGAT
RAMONA PUBILL DESOCUPADA
NÚRIA RIBA TREBALLADORA DE MÀRQUETING
«L’entorn del riu és molt agradable»
«La vegetació conserva un punt salvatge»
dCórrer, caminar i tornar a córrer. Així s’entrena Ramona Pubill, de 54 anys, pel Parc Riu Llobregat. «Surto de Cornellà i baixo fins a una font que hi ha al Prat de Llobregat seguint el riu. Anada i tornada són unes dues hores. Si vaig fins al Delta, al meu ritme, puc trigar dues hores més», explica Pubill. Aquesta veïna de Cornellà prefereix sortir els dissabtes al matí. «Cada any hi veig més gent. L’entorn és molt agradable i la salut preocupa cada vegada més. ¡Però els diumenges és una bogeria! Imagino que les famílies vénen al Llobregat perquè és una bona alternativa d’oci, de contacte amb la naturalesa, i a sobre gratuïta», afegeix Pubill.
dFa mig any Núria Riba es va comprar una bicicleta de munta nya i sempre que pot la treu a passejar pel marge del Llobregat. Riba, de 50 anys, és veïna de Mo lins de Rei però el seu tram favo rit comença a Sant Boi de Llobregat. «Més avall, a partir del Prat fins a la platja m’encanta. La vegetació està arreglada, però conserva un punt de naturalesa salvatge molt més interessant», puntualitza l’aficionada al ci clisme. Riba encara recorda l’estat anterior del riu. «No fa tants anys era impracticable, brut. Però ha canviat molt. Ara fins i tot es dei xen veure diversos tipus d’o cells», subratlla la veïna de Mo lins de Rei.
EL PARC DEL LLOBREGAT
CASTELLBIS CA SBAL
MARTORELL MARTOREL RELL
Pont del Diable Basses de recàrrega de Ca n’Albareda
Parc de la Solana SANT ANDR DREU DE LA BARCA A
gat
JUBILAT
Tiana
Santa Montgat Coloma de Badalona Gramenet
Viladecans Gavà Castelldefels
lobre
EMPLEAT D’UN BANC
Cerdanyola Montcada del Vallès i Reixac
Sant Adrià Sant Vicenç Sant Feliu de Besòs dels Horts de Llobregat Sant Just Desvern Barcelona Santa Sant Esplugues Coloma Joan Torrelles de Cervelló Despí de Llobregat de Llobregat Cornellà de L’Hospitalet Llobregat de Llobregat Sant Climent Sant Boi de Llobregat de Llobregat
Riu L
ALFONSO ROMERO
Sant Cugat del Vallès
Molins de Rei
RICARD CUGAT
XAVIER BORRÀS
El Parc Riu Llobregat sedueix Luis Benavides
36
El Papiol
Corbera de Llobregat
PALLEJÀ À
Basses d’infiltració de Sant Vicenç dels Horts
EL PAPIOL
MOLIN NS DE REI
Maresmes de Molins de Rei
SANT ANT VICENÇ DELS HORTS DE
Parc Natural de Collserola SANTA COLOMA DE DE CERVELLÓ CERVE Ó
Parc fluvial de Sant Boi
Parc del Llobregat SAN NT FELIU LI DE E LLOBREGAT REG SANT NT JU JUST DESVERN DE RN
SAN NT BO OI
SANT JOAN DESPI E
Termes romanes
L’HOSPITALET L DE LLOBREGAT LL
EL PRAT DE LLOBREGAT
AEROPORT DE EL PRAT
Espai natural del delta del Llobregat
El Prat de Llobregat
locitat i altres infraestructures viàries. «Les actuacions per recuperar l’ús social del riu van arribar a partir del 2006, gràcies a un conveni entre les diferents administracions, i l’AMB va ser l’encarregada de liderar-les. Des d’aleshores s’hi han pogut invertir uns 30 milions d’euros», explica Farrero. Una de les actuacions al riu més destacades ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l’aqüífer de Sant Andreu de la Barca. Un dels dos estanys rep l’aigua captada pel riu i recupera nous aiguamolls, amb illots i talussos que afavoreixen el desenvolupament de la flora i la fauna. La transformació al Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat també ha estat radical. En les seves tres hectàrees, ocupades anteriorment per petits horts i ara habilitades per a l’oci ciutadà, s’hi han plantat diferents espècies de vegetació de ribera com salzes i pollancres.
CONVENI
bLes actuacions per recuperar el parc fluvial van començar el 2006 bLes últimes obres al riu han suposat una inversió de 30 milions d’euros
COR RNELLÀ
Parc lúdic i fluvial del Prat de Llobregat
Riu Llobregat
La transformació territorial del Llobregat en un espai multifuncional on conviuen aspectes econòmics, ecològics i socials representa una aposta de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un ens que segueix treballant amb la finalitat de potenciar un ús ciutadà
RICARD CUGAT
TRANSFORMACIÓ
Barberà del Vallès Badia del Vallès Ripollet
Castellbisbal
Biodiversitat a l’abast de tothom mobilitat
medi ambient
Promoció de la cohesió social i territorial mitjançant serveis comuns i intervencions amb la finalitat de millorar la qualitat de vida.
AMB
Territori
infraestructures
Barcelona Metropolitana
45
DISSABTE 3 DE MAIG DEL 2014
DISSABTE 3 DE MAIG DEL 2014
44
Mar Mediterrani
Parc agrari del delta del Llobregat
BARCELONA
«Les condicions de tot el riu han canviat molt des de fa 200 anys però hem aconseguit un funcionament ecològic acceptable. És un procés llarg, però l’aigua, per exemple, cada vegada és de millor qualitat i això ha sigut decisiu perquè tornin algunes espècies animals i vegetals», explica Farrero. INFORMACIÓ Per millorar l’experiència al riu i donar a conèixer els seus principals punts d’interès, el Parc Riu Llobregat compta amb una senyalització recolzada en les noves tecnologies. Així, els codis QR (Quick Response) redirigeixen a la pàgina web www.parcriullobregat.cat amb una audioguia específica, i l’aplicació gratuïta AR o realitat augmentada permet obtenir informació visualitzant a través de la pantalla de l’smartphone una imatge real. W