P ÀG I N E S
DIVENDRES, 30 GENER 2015
LA VANGUARDIA 31
E S P E C I A L S
ÁREA METROPOLITANA DE BARCELONA
L’AMB col·labora en 90 projectes de cooperació Ha aportat la seva experiència en els àmbits de la gestió de residus i de l’aigua, la mobilitat urbana i la governança de les regions metropolitanes en iniciatives a Nicaragua, El Salvador, Hondures, Gàmbia, Tunísia i el Líban des del 2011 PILAR MAURELL
—UNA APOSTA DE FUTUR. L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha impulsat de manera directa o indirecta 90 projectes de cooperació internacional durant el mandat 2011-2015, 30 dels quals els ha dirigit i executat directament l’AMB en els àmbits de la seva competència: la gestió dels residus i de l’aigua, la mobilitat urbana i la governança de les regions metropolitanes. “Un dels reptes que es va avançar en aquest mandat és el Pla Director que va definir el model de cooperació que volia impulsar l’AMB i que es defineix en quatre conceptes: municipalista, metropolitana, catalana i concertada”, explica Ferran Anglès, responsable de Cooperació Internacional de l’AMB. I és així perquè malgrat que l’administració metropolitana té projectes de cooperació des del 1993, l’última dècada s’ha avançat molt en el model fins a arribar a aquest segon Pla Director de Cooperació al Desenvolupament per als anys 2013 al 2016, que es basa en una actuació transversal que involucra diferents administracions i entitats. FEINA CONJUNTA “L’experiència ens diu que sempre que hem estat capaços d’unir esforços hem anat més enllà”, defensa Anglès, que recorda que des de l’AMB hi ha un traspàs d’informació amb l’Agència Catalana de Cooperació, amb el Fons Català de Cooperació, que agrupa diferents municipis, amb la Diputació de Barcelona i amb els diferents ajuntaments.
OPINIÓ Jordi Portabella
Vicepresident de l’AMB President del Consell Metropolità de Cooperació Internacional al Desenvolupament
Necessitem fer cooperació
—REFORÇ SOCIAL. El projecte dels horts urbans de San Salvador és una de les iniciatives de l’AMB.
És per aquest esforç impulsat directament SABER-NE conjunt que l’Àrea 30 projectes a ManaMÉS Metropolitana de Bargua, El Salvador, HonA la pàgina web www.amb. celona ha donat sudures, Gàmbia, Tuníport també de manera cat/cooperacio-internacional sia i el Líban, oferint hi ha la informació de tots indirecta a 46 inicia- el projectes que ha impulsat l’experiència dels seus tives de cooperació al l’Àrea Metropolitana de tècnics. “Per nosaltres, desenvolupament sor- Barcelona, l’aportació el concepte bàsic de la econòmica, les característiques, gides dels ajuntaments les iniciatives per municipis i el cooperació parteix de i diferents ONG, 12 text del Pla Director. la humilitat; per tant, projectes d’educació ni imposem el que sapel desenvolupament i bem ni diem el que és dues campanyes d’ajuda humaniprioritari”, explica Anglès. Perquè tària i emergències. del que es tracta és “de construir En aquest mandat, l’AMB ha junts”, amb les administracions
de cadascuna de les regions on es desenvolupen els projectes. “L’oportunitat de treballar transversalment entre administracions beneficia el ciutadà i és un estalvi de recursos”, defensa el responsable de Cooperació Internacional d’AMB, que també aposta de cara al futur “per reforçar la cooperació entre entitats i administracions, i per basar-se en polítiques públiques més que no pas en projectes molt concrets. Les preocupacions de la ciutadania són molt concretes, aquí i a tot arreu”, conclou.
Quan la cooperació internacional per al desenvolupament, duta a terme des dels municipis, es va posar en dubte per les circumstàncies socials i polítiques que vivim, a l’AMB vam creure prioritari donar suport als ajuntaments metropolitans per contribuir a visualitzar-ne els resultats. Donar a conèixer les fites assolides amb la cooperació ha estat un repte educatiu però també un deure de rendició de comptes i de gestió amb la ciutadania. La nostra cooperació s’ha basat en les nostres competències i en el suport als ajuntaments metropolitans, defensant un model de cooperació municipalista, metropolità, català i concertat amb tots els actors implicats. L’acompanyament tècnic i l’apoderament municipal, per la via de mancomunar serveis a partir de l’experiència, d’encerts i desencerts, del nostre desenvolupament han estat les característiques de la cooperació que hem ofert. Els resultats ens demostren que la cooperació descentralitzada és clau perquè som les unitats politicoadministratives més properes i amb més experiència per resoldre les necessitats de la ciutadania, atendre humanament els desplaçaments de població o donar resposta als reptes ambientals. I ens dota de més coneixements per fer front als nous impactes en temps de crisi. La coordinació necessària amb el teixit associatiu ha contribuït al desenvolupament social, el creixement personal i la millora de la qualitat de vida de moltes persones.
UN SOCI ADEQUAT, LA CLAU DE LA COOPERACIÓ La col·laboració entre institucions i la transversalitat dels projectes són dos dels punts que fomenta el Pla director de cooperació al desenvolupament de l’AMB. Ara, es posa l’accent en les iniciatives a “les zones que considerem prioritàries, de temàtiques relacionades en l’àmbit de treball de l’AMB, i en aquelles en què els socis tinguin un mínim d’estructura”, explica Ferran Anglès. “El gran canvi és que fa uns anys el projectes es feien des d’aquí, amb professionals o consultors, mentre que ara la nostra política és que han de ser ells, a partir de la seva realitat, els que dissenyin el projecte, i nosaltres els fem arribar les nostres aportacions de material o personal. Ja no concedim subvencions, sinó que fem convenis amb les administracions”, explica Joan Miquel Roca, coordinador de Relacions Institucionals de l’AMB.
—AIGUA. “Aigües compartides” és el
—RESIDUS. “Cal mirar, escoltar i
projecte que l’AMB va iniciar el 2014 a la regió delTrifinio, entre Guatemala, Hondures i El Salvador. La iniciativa vol ajudar a reforçar les capacitats de gestió de la MancomunitatTrinacional per abastir d’aigua potable de qualitat els ciutadans dels municipis fronterers. L’AMB hi aporta, a més de l’assessorament dels seus experts, 160.000 euros el 2014 i 52.000 euros en el Pla Anual del 2015. “Impressiona la unió de la capacitat tècnica dels enginyers amb la sensibilitat dels treballadors socials i la coordinació amb l’associacionisme de les comunitats locals”, destaca Anna Fàbregas, enginyera del Cicle de l’Aigua AMB que ha treballat en el projecte.
pensar per no plantejar solucions allunyades de la realitat del país”, afirma Joan Carles Fernández, tècnic del Servei de Prevenció i Gestió de Residus d’AMB, que ha participat en el projecte RESSOC. “Se n’aprèn molt, dels seus procediments de treball (amb molts menys recursos), de la seva filosofia de vida i de les seves necessitats”. A Managua i l’àrea metropolitana de San Salvador, l’AMB ha ofert la seva experiència en la gestió de residus i ha impulsat la creació i la consolidació de cooperatives formades per les persones que vivien enmig de la brossa als grans abocadors de la capital; a més, ha ajudat a consolidar un model de gestió de residus eficient.
—MOBILITAT. A través d’un conveni amb el Ministeri deTransports, Obres Públiques i Infraestructures de Gàmbia, l’AMB ha enviat 26 autobusos que donaran servei de transport escolar als infants i joves de la regió de Banjul, uns 5.000 escolars. Els vehicles, tot i que s’han donat de baixa del servei actiu, estan en perfectes condicions i s’envien amb una gran quantitat de recanvis. A més, els tècnics d’AMB fan un seguiment d’aquests autobusos i donaran suport tècnic als responsables gambians. Luis GarcíaTato, enginyer deTMB, destaca que aquesta nova flota “facilita l’accés a l’escola, evita llargues caminades i representen un millor percentatge d’èxit en l’educació”.
—ORGANITZACIÓ DE LA METRÒPOLI.
El model de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és un referent i hi ha moltes administracions interessades a conèixer la seva gestió de més a prop. Ara, a través de l’AulaVirtual Corporativa del Centre Iberoamericà de Desenvolupament Estratègic (CIDEU) s’imparteix formació a persones de Centreamèrica amb els objectius de destacar el municipalisme i la gestió pública de proximitat, i donar a conèixer l’experiència de l’AMB. Segons Pelayo Martínez, director deTransport i Mobilitat d’AMB, hi ha una necessitat a les ciutats iberoamericanes “d’assolir un model organitzatiu de la mobilitat que faci possible una ciutat eficient i sostenible”.