ÀREA metroPOLITANA de barcelona
Més de 22.200 persones milloren el seu habitatge La primera fase del Programa d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis subvenciona entre el 35% i el 50% de les millores en 8.885 habitatges de 35 municipis de l’àrea metropolitana
Castellbisbal
Sant Andreu de la Barca
Pallejà La Palma de Cervelló Cervelló
Begues
Castelldefels Gavà
Barberà del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Ripollet
Molins de Rei
Montcada i Reixac Santa Coloma de Gramanet Badalona
Barcelona
Tiana Montgat
San Adrià del Besòs
El Prat de Llobregat Viladecans
opinió
L
tatge, José Antonio Artímez. “Tenim un parc d’habitatges que en un percentatge gens menyspreable del 10% necessita actuacions de rehabilitació segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística), i del total de 200.000 edificis, uns 150.000 no tenen ascensor”. “Hi havia molta feina a fer, i si miràvem l’impacte econòmic que el pla podria tenir en el sector de la construcció, amb moltes petites empreses i autònoms que estaven patint la crisi, vam creure des d’un principi que era una bona idea actuar en l’àmbit de la rehabilitació”. I així ha estat, perquè el pla gairebé ha triplicat la inversió inicial d’11,5 milions
El Papiol
Sant Vicenç dels Horts Sant Feliu de Llobregat Torrelles Sant Just Santa Coloma de Llobregat de Cervelló Desvern Sant Joan Esplugues Despí de Llobregat San Climent de Llobregat Cornellà de Llobregat L’Hospitalet de Llobregat San Boi de Llobregat
a primera convocatòria del Programa d’ajuts per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i habitatge, “Rejoveneix el teu edifici”, que ha engegat el Consorci Metropolità de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha estat un èxit i ja ha beneficiat 22.212 persones. A més, s’han complert els dos objectius principals del pla: la millora del parc d’habitatges i la generació d’activitat econòmica i llocs de treball. “Hem cobert els 11,5 milions d’euros previstos per al 2014 i la repercussió econòmica i la rendibilitat a escala social és evident”, destaca el director general del Consorci Metropolità de l’Habi-
Durant la primera fase d’aquest programa, dotat amb 30 milions d’euros, es resoldran prop de 480 expedients
Sant Cugat del Vallès
Corbera del Llobregat
Pilar maurell
El 10% del parc d’habitatges de l’àrea metropolitana necessita rehabilitar-se i 150.000 no tenen ascensor
Badia del Vallès
Antonio Balmón
Vicepresident executiu d’AMB
Rehabilitar cohesiona els barris
d’euros, fins als 29,4 milions si s’hi afegeix la inversió privada, de gairebé 18 milions d’euros. El programa, del qual es beneficien tots els municipis de l’àrea metropolitana excepte la ciutat de Barcelona, està dotat amb 30 milions d’euros a fons perdut, 23 dels quals estan destinats a edificis i els restants a actuacions municipals, i consta de dues convocatòries, la primera, de setembre a desembre del 2014, en què es resoldran prop de 480 expedients; i la segona, que començarà aquest mes de febrer. De moment, gràcies al pla es podran rehabilitar 554 edificis, xifra que significa un total 8.885 habitatges. cultura del manteniment Les ajudes són per a treballs de conservació i per a la millora de la sostenibilitat i l’eficiència energètica, de l’accessibilitat i de l’habitabilitat dels habitatges, i se subvenciona entre el 35% i el 50% de l’import de les obres. “Hi
Les dades
30 milions
d’euros és la dotació total del programa de rehabilitació d’edificis i millora de barris que ara inicia la seva segona convocatòria
Xifres de la primera fase
216 expedients s’han presentat el 2014
per a la conservació dels edificis, sobretot de rehabilitació de façanes
SABER-NE MÉS A la pàgina web del Consorci Metropolità de l’Habitatge, www.cmh.cat, i a la d’AMB, www.amb.cat, hi ha tota la informació de les ajudes: qui pot sol·licitar-les i com, l’import de les subvencions, on s’han de presentar les sol·licituds, i com fer el seguiment dels expedients que ja s’han presentat
ha un element que valorem molt des del Consorci i és que s’ha començat a generar certa cultura del manteniment”, destaca Artímez. “L’habitatge no deixa de ser el patrimoni més important que tenen les persones i un bon manteniment sempre surt a compte”, afegeix. En aquest sentit, moltes de les peticions que els han arribat han estat per rehabilitar façanes, instal·lar ascensors i rampes o canviar banyeres per dutxes. “Les obres per millorar l’accessibilitat tenen unes ajudes del
50% pel seu component social. Hi ha molts edificis sense ascensors on viuen persones grans amb problemes de mobilitat, i actuacions com ara instal·lar un ascensor o una rampa els faciliten molt la vida”, explica Artímez. Part de l’èxit del programa es deu a les facilitats que s’ofereixen en la tramitació de les ajudes gràcies a acords amb els col·legis d’aparelladors i d’arquitectes, per exemple, però també per la implicació dels ajuntaments. “L’element clau han estat els municipis, els ciutadans no s’han hagut de desplaçar per tramitar els ajuts i les oficines municipals han fet una tasca de mediació molt valuosa”, afirma el director general del Consorci Metropolità de l’Habitatge, que recorda que “un any abans de la publicació del pla vam fer un exercici de pedagogia als municipis perquè se’l fessin seu. I ens vam reunir amb tots els sectors de la indústria implicats, amb els gremis, les associacions professionals...”.
147 de les peticions han estat per a la
554 edificis s’han beneficiat de les
103 expedients s’han obert per fer
29,4
13 han estat les demandes d’ajudes per
17,9
millora de l’habitabilitat, com ara canviar banyeres per dutxes
millores en l’accessibilitat, com la instal·lació d’ascensors i rampes
augmentar l’eficiència energètica dels edificis i els habitatges
ajudes, 8.885 habitatges i un total de 22.212 persones
milions d’euros és el total de la inversió feta en les millores entre inversió pública i privada
milions d’euros han aportat les famílies de l’àrea metrolitana en la millora dels seus habitatges
El conjunt de construccions i espais que normalment donen suport a la nostra activitat residencial s’inscriu en una situació de mancances de confort molt significatives. En el context de l’àrea metropolitana de Barcelona, la nostra memòria quotidiana va lligada a les construccions del segle passat, que en molts casos no tenen prou qualitat constructiva, ni tampoc estan dotades de les mesures necessàries d’estalvi energètic, ni de comunicació vertical. La relació entre la nostra memòria urbana i el seu escenari demanava un programa potent per incorporar aquestes trames urbanes a les necessitats del segle XXI, al compliment de les normatives europees i a la definició dels mecanismes de les ciutats intel·ligents. La millora del manteniment dels edificis i les seves dotacions és l’objectiu del programa de rehabilitació endegat per la nostra administració metropolitana; consolidar en les millors condicions possibles els barris perquè es puguin incorporar a les noves formes de vida i d’activitat econòmica. En resum, millorar els barris i les condicions de vida dels ciutadans serà un factor de cohesió i creació d’activitat econòmica. El programa metropolità incorpora la iniciativa privada com a eina principal per resoldre els problemes del nostre patrimoni residencial i estableix unes ajudes econòmiques i tècniques a fi que els ciutadans puguin optar a la rehabilitació de les seves llars.