ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
Són les petites obres les que creen grans ciutats L’AMB ha destinat més de 230 milions d’euros a projectes de millora als municipis de l’àrea metropolitana i als espais fronterers com parcs, passejos marítims i zones fluvials
Castellbisbal
Sant Andreu de la Barca Sant Cugat del Vallès
Corbera del Llobregat Pallejà La Palma de Cervelló Cervelló
Begues
El Papiol
Castelldefels Gavà
Barberà del Vallès
Cerdanyola del Vallès
Ripollet
Molins de Rei
Sant Vicenç dels Horts Sant Feliu de Llobregat Torrelles Sant Just Santa Coloma de Llobregat de Cervelló Desvern Sant Joan Esplugues Despí de Llobregat San Climent de Llobregat Cornellà de Llobregat L’Hospitalet de Llobregat San Boi de Llobregat
Montcada i Reixac Santa Coloma de Gramanet Badalona
Barcelona
Tiana Montgat
San Adrià del Besòs
El Prat de Llobregat Viladecans
PILAR MAURELL
OPINIÓ
A
ra m’agrada molt més Santa Coloma”. Ho diu Isabel Pérez, que fa 40 anys que viu a la ciutat i que, acompanyada pel seu marit Antonio Serrano, passeja pels voltants del Mercat Municipal Sagarra, inaugurat el 1934 i reobert a finals del 2014 després d’una profunda remodelació. També s’ha actuat als carrers del voltant per convertir la zona en un gran espai comerXIFRES cial per als vianants. Cristina L’AMB gestiona Callén treballa en una parada 41 parcs en 26 de fruita seca del Mercat de municipis que Santa Coloma de Gramenet i ocupen unes 225 està convençuda que el nou Sa- hectàrees. garra atraurà molts més clients. “Abans hi havia moltes parades tancades i ara són totes noves, quilòmetres de més grans i còmodes. A més, el platges amb una mercat està molt més il·luminat nota dels usuaris i tenim aire condicionat i cale- de 7,2 sobre 10. facció. I molts clients que havien deixat de venir ara tornen”. Al bar del davant, la granja peticions Jaume, els germans Torelló es d’assistència dels mostren satisfets del canvi, tot ajuntaments ha i el maldecap que els ha supo- rebut l’AMB en el sat més d’un any i mig d’obres. període 2011-2015. Fa 30 anys que regenten el bar i asseguren que “la gent està actuacions s’han fet molt contenta”, diu la Marga- en espais fluvials. rida, que explica que la seva clientela és familiar i de tota la vida. “La gent del barri torna a venir per aquí”, projectes per millorar la cohesió social del terdiu Jaume Torelló “i han deixat la zona molt ritori, facilitar la igualtat entre els 36 municipis maca, tot i que ara l’aparcament els queda més de l’àrea metropolitana i avançar en la qualitat lluny. Però és el que diem, renovar-se o morir”. de vida dels ciutadans, com a Santa Coloma. Una mica més enllà hi ha el carrer de Pompeu “Volem que la gent s’identifiqui amb el seu Fabra que també s’ha convertit per a vianants, entorn immediat, la seva ciutat, els seus baron Joan Agüera, fill de Santa Coloma, hi té ris”, explica el gerent de l’Àrea Metropolitana una botiga de comestibles. També està content de Barcelona, Ramon Torra. Per això, des de amb les reformes perquè “passa molta més l’Àrea d’Espai Públic de l’AMB s’ha optat per gent pel carrer tot i que de moment encara no “llançar un núvol d’actuacions que irradien s’ha notat gaire en les vendes”, explica. qualitat urbana” a tots els municipis. “No La reforma del Mercat Municipal Sagarra i hem tractat mai de fer grans obres sinó d’anar els voltants és un dels centenars d’actuacions construint places, passejos, carrers o parcs” que s’han fet en els últims anys i que s’han im- a l’espai públic per vertebrar el territori; i des pulsat des de l’oficina d’Espai Públic de l’Àrea de l’any 1990 ja s’han desenvolupat més de Metropolitana de Barcelona, que ha destinat 1.500 d’aquestes actuacions. De fet, en aquest aquest mandat més de 230 milions d’euros en mandat s’ha multiplicat per cinc el total d’in-
Antonio Balmón Vicepresident Executiu de l’AMB
Un model social amb expressió territorial
32
650
10
tervencions de l’AMB a l’espai públic respecte als anys anteriors, i s’ha destinat un pressupost “més alt que en qualsevol altre mandat i que gairebé hem duplicat”, explica Torra. Així, des d’Espai Públic s’estudien i s’executen projectes en espais naturals com Collserola, els rius Besòs i Llobregat o a les platges, però també a les ciutats en col·laboració amb els ajuntaments. A més, s’ha dedicat un pressupost específic de 20 milions d’euros a Barcelona, i s’ha participat en les obres del passeig de Gràcia i de l’avinguda del Paral·lel. A més de la dotació econòmica als ajuntaments, “una altra línia d’actuació és oferir el nostre suport tècnic als consistoris. Els fem el projecte, la direcció d’obra, i tot el treball tècnic”, explica el gerent de l’AMB.
UNA ESTRATÈGIA PER COHESIONAR EL TERRITORI
ESPAI CIUTADÀ. Durant el període del 2011 al 2015 s’han rebut 442 peticions dels ajuntaments de l’àrea metropolitana per fer actuacions als espais públics. Els projectes, que han augmentat en nombre respecte a anys anteriors, han vist reduïda la seva mida.
Badia del Vallès
EQUIPAMENTS. Representen el 38% de la inversió total i des de l’AMB s’han impulsat biblioteques (a Cerdanyola, Badalona i Molins de Rei), mercats (a l’Hospitalet o Pallejà), equipaments docents i esportius i centres culturals i científics com les sales de lectura a Cornellà.
PLATGES. L’AMB és responsable de la gestió integral dels 32 quilòmetres de platges des de Montgat fins a Castelldefels. La seva voluntat és crear un gran passeig marítim metropolità, modern i accessible, amb les mateixes infraestructures i qualitat per a tots.
ESPAIS NATURALS. La Xarxa de Parcs Metropolitans que gestiona l’AMB es compon de 41 parcs urbans, i des del 2012 ha crescut un 30%. De fet, l’AMB dirigeix el Pla d’usos del parc de Collserola i s’ha encarregat de la rehabilitació dels rius Besòs i Llobregat.
El territori on vivim les persones –la seva qualitat urbana i mediambiental, la dotació d’infraestructures i d’equipaments– condiciona les oportunitats de desenvolupament personal i social. Desatendre la relació entre drets de ciutadania i territori significa permetre que l’espai públic esdevingui expressió i causa de les desigualtats d’una societat poc cohesionada. L’AMB és conscient d’això i, per aquesta raó, sempre hem apostat per la construcció d’un espai públic de qualitat com a via per afavorir la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i la convivència. Hem continuat amb la tasca engegada per l’antiga MMAMB i l’hem reforçat mitjançant actuacions directes i col·laboracions amb els municipis metropolitans, la Generalitat i l’Estat. Durant aquests quatre anys hem destinat més de 230 M€ a la transformació de carrers, passejos, parcs, rius i platges. Es tracta d’una aposta per la dignificació dels espais, des del centre de les ciutats fins a l’últim barri; per fer dels rius i platges metropolitans espais mediambientals al servei de la ciutadania i per articular una xarxa d’espais verds i d’equipaments que millori la qualitat de vida als nostres pobles i ciutats. Una estratègia i un treball intens que han esdevingut un referent internacional, per la seva qualitat i per la seva extensió. La seva funció social ha quedat palesa durant aquests anys de crisi econòmica en què l’AMB ha reforçat la seva inversió amb l’objectiu de no deixar que es perdessin les millores assolides durant dècades passades, amb la seguretat que es tracta de l’expressió territorial del tipus de societat que som i que volem continuar sent.