Castellbisbal
Metròpolis Barcelona
Com seran les ciutats? Avançar cap a unes urbs sanes i sostenibles. Aquest és el gran propòsit de la Nova Agenda Urbana definida durant la Tercera Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III) de Quito.
Sant Andreu de la Barca Corbera de Llobregat Pallejà La Palma de Cervelló
Begues
El Papiol Molins de Rei
Barberà del Vallès Badia del Vallès Sant Cugat Ripollet del Vallès Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac
Sant Vicenç dels Horts Sant Feliu de Llobregat Cervelló Torrelles Sant Just Santa Coloma de Llobregat de Cervelló Desvern Sant JoanEsplugues Despí de Llobregat San Climent de Llobregat Cornellà de Llobregat L’Hospitalet de Llobregat Sant Boi de Llobregat
Castelldefels Gavà
Santa Coloma Tiana de Gramenet Badalona Montgat
Barcelona
San Adrià del Besòs
El Prat de Llobregat Viladecans
a tots els treballadors de l’àrea metropolitana. “Si no hi ha salaris qualificats, és molt complicat atreure treballadors qualificats; alhora, això dificulta fomentar el talent i mantenir un model de justícia social. La reivindicació dels salaris dignes és un punt clau per assolir una cohesió social i una ciutat d’èxit”, assegura Bosch, que, a més, recorda que els salaris baixos “limiten l’accés a l’habitatge”. En la línia d’assolir les ciutats sostenibles que proposa la Nova Agenda Urbana, el president de la confederació de les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya (PIMEC), Josep González, posa l’èmfasi en el fet que aquest model de ciutat inclou, obligatòriament, generar, també, una “economia sostenible”. El problema, segons González, és que s’han de millorar tres qüestions clau per arribar a l’economia sostenible: “Modernitzar les infraestructures bàsiques de polígons perquè les empreses tinguin un accés real a l’era de la digitalització; millorar la mobilitat sostenible amb una bona xarxa de transport públic que faciliti l’arribada dels treballadors als seus llocs de treball sense necessitat de fer servir el cotxe i, finalment, canviar algunes decisions polítiques i donar suport a les energies renovables –principalment, l’energia solar– que permetin l’ús d’una energia neta, no contaminant i de baix cost”.
ConvivÈncia d’usos
El 2050 s’haurà duplicat la població mundial que viu a les grans ciutats.
Anna Cano
B
arcelona i les ciutats que formen l’àrea metropolitana persegueixen el model de ciutat sostenible que proposa la Nova Agenda Urbana. La capital catalana és un model per seguir per a altres ciutats i continua treballant en la línia d’acostar-se cada vegada més als compromisos aprovats a la Nova Agenda Urbana. Compromesa amb les directrius acordades a la cimera, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) proposa fer un pas més i liderar un procés postHàbitat III amb la celebració de dues conferències internacionals, el 2017 i el 2018, sobre el pensament i el disseny urbà perquè noves metròpolis s’afegeixin al debat. El planejament de les ciutats, l’ecologia urbana i el seu sistema productiu sostenible seran els tres eixos del marc conceptual que debatran experts de primer ordre a les conferències postHàbitat III que acollirà Barcelona. L’AMB no tan sols ha assistit
a la cimera, sinó que també ha estat present, els últims mesos, en moltes de les sessions preparatòries d’Hàbitat III. Tot i que en el debat hi han participat estats i municipis, els documents resultants –amb les tesis acordades– només els han signat els estats. Alfred Bosch, vicepresident d’Internacional i de Cooperació de l’AMB, explica que un dels temes que sens dubte regiran el debat del futur és l’apoderament de les ciutats: “S’ha d’entendre que les ciutats concentren el 50% de la població mundial i el 80% de la producció, i que tenen molt a dir en la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat i el medi ambient”. En aquesta línia, Bosch ha denunciat que d’alguna manera “les ciutats encara són presoneres dels seus estats i en tot el que afecta l’Agenda Urbana. Les ciutats haurien de tenir les mans lliures per poder dissenyar les polítiques més convenients”. En aquest sentit, la Nova Agenda Urbana que defineix com han de ser les ciutats del futur recull alguns dels grans
La Nova Agenda Urbana que defineix com han de ser les ciutats del futur recull alguns dels grans reptes sobre els quals ja està treballant l’AMB reptes sobre els quals l’AMB ja està treballant. És el cas, per exemple, de les decisions sobre planejament urbanístic que permeten dissenyar les ciutats del futur, i que segons Hàbitat III són l’instrument bàsic per traçar polítiques que redueixin les grans desigualtats. Un altre dels reptes sobre els quals treballen els 36 municipis de l’àrea metropolitana és la defensa d’una ecologia urbana basada en l’eficiència i la sostenibilitat. Alguns dels macroprojectes de l’AMB estan enfocats a conscienciar i impulsar una mobilitat sostenible i l’ús de les noves tecnologies per aconseguir
més eficiència i un descens de la contaminació mediambiental. El tercer repte que afronta l’AMB és el d’assolir una economia sostenible. Alfred Bosch recorda que l’AMB fa temps que està reforçant la indústria metropolitana i la creació d’ocupació per mitjà del programa de subvencions per millorar els polígons industrials. Aquest pla subvenciona projectes que promouen la tecnificació i la modernització del sòl industrial per atreure més inversió empresarial i, d’aquesta manera, aconseguir més qualitat de l’ocupació, que acabi repercutint en el nivell de vida de les persones.
EconomIa sostenible
Un dels frens en el camí cap a una economia sostenible és la baixa qualitat de l’ocupació i la precarietat laboral. Malgrat l’esforç per atreure ocupació de qualitat, en un context de crisi, no acaba d’arribar. Amb l’objectiu de posar fi a aquesta problemàtica, l’AMB està liderant una iniciativa que estableixi un salari mínim de 1.000 euros per
Alfred Bosch explica que una de les particularitats de Barcelona que està sent aplaudida com a clau de l’èxit per les grans ciutats és la convivència d’usos: “Fa quaranta anys, Barcelona ja tenia aquest model (una zona urbana densa, plural i diversa en la qual conflueixen feina, lleure, formació, comerç i residència), però a escala internacional s’apostava per un concepte de ciutat funcional i amb una divisió d’usos molt definida, amb centres financers delimitats, amb suburbis exclusivament residencials i polígons especialitzats en la funció industrial. Aleshores, el concepte de ciutat era molt distant a la realitat barcelonina, però amb el pas dels anys la noció de ciutat d’èxit s’ha anat acostant al model barceloní i, per això, avui Barcelona és un model en molts llocs del món”. Barcelona pot aportar molt pel que fa a pensament urbà, i després de la cimera sobre habitatge i desenvolupament urbà sostenible de l’ONU pren el relleu internacional per continuar debatent el futur de les esperades ciutats sostenibles.