per a una escola viva
...I ens diuen que hi cabrem?
Número 7
l Juny del 2009 l Revista del CEIP La Draga l
Dibuix Por tada: Ber ta R.
notícies vives
L’escola nova de Banyoles es farà? La Draga implanta el reciclatge de llibres de cara al proper curs
Els alumnes de 6è s’impliquen en la redacció de la Dragoneta
Les activitats de l’escola i el projecte compartit mestres/ pares / mares
PRESENTACIÓ Més informació: www.ceipladraga.cat
Canals de comunicació: Tel. 972 57 23 56 ceipladraga@xtec.cat ampa@ceipladraga.cat
El racó del lector Cartes per donar vida a la comunitat educativa TEXT _ Redacció
V
oldríem que aquest apartat fos un espai on tothom hi pogués expressar les seves inquietuds, preocupacions, impressions; pogués donar sortida a les seves idees i aportacions en vers l’escola; pogués expressar les seves alegrIes i el seu desencís... En fi, un canal més de comunicació que no sigui el que estrictament prové de les persones que treballen en el centre educatiu, ni el que prové de la gent, que pel fet de formar part de la comissió de la revista de l’AMPA, posem el nostre gra de sorra per fer-la possible. Ens agradaria molt que de cares a futures revistes, us animessiu a escriure el que us preocupa, i que pot ser d’interés per a la resta de pares, mestres i alumnes de l’escola. Si tots participem, l’escola esdevé més viva. Si us animeu, podeu enviar les vostres cartes al correu electrònic de l’AMPA. Æ
SUMARI 3 - Editorial 4 - Reportatge_Educació torna a ajornar la nova escola de Banyoles 7 - Llibres reciclats 8 - Notícies breus de l’escola 10 - Activitats escolars 16 - Projecte mestres/pares/mares 20 - Projecte revista de 6è 26 - L’entrevista_Víctor López i Ros, expert en esports 29 - Els nostres graduats de 6è 30 - Recomanacions vàries
LA REVISTA DE LA DRAGA
VENDA LLIBRES CURS 2009-2010: DIES: 31 D’AGOST I 1 DE SETEMBRE HORARI: DE 10-14h. i DE 16-19h.
FEU-VOS SOCIS DE L’AMPA TOT SÓN AVANTATGES Més informació: www.ceipladraga.cat Edita: CEIP La Draga i AMPA Disseny: STUDI DF i AMPA Maquetació: AMPA Redacció: Glòria Ametller, Jaume Llorens, Xavi Garcia, i Carles Figueras Impressió: LITH GRÀFIQUES Dipòsit legal: GI. 647-2009 Tirada: 350 exemplars
EDITORIAL
Si Tu ho fas, Ells també ho fan TEXT _ Lourdes Guitart i Romans (Directora del CEIP La Draga)
E
ls nens i nenes, de ben petits van formant la seva personalitat per mimetisme, a base d’imitar les actituds i maneres de fer dels grans; primer, imiten als pares, germans, avis, família... després, als companys de classe, de l’escola, als mestres... més tard, als amics, a les persones adultes, als personatges famosos... al final, ajuntant els trets de personalitat pròpia de cadascú i les conductes adquirides, surten
els nostres nois i noies preparats per a la vida adulta. Per tant: Si tu estàs de bon humor, ells aprenen a estar contents. Si ets respectuós amb les altres persones i coses, ells aprenen a tractar bé les persones i les coses. Si veuen que tu llegeixes, que els hi expliques contes i històries, ells tindran ganes de llegir . Si saludes, ells saludaran, si crides, ells cridaran.
CEIP La Draga: 10 anys!!! TEXT _ Joan Arbat i Ferrés (President de l’AMPA del CEIP La Draga)
E
l 25 de febrer del 1999 naixia “oficialment” el CEIP LA DRAGA. L’Ajuntament de Banyoles, en sessió plenària, aprovava el nom per a la nova escola de la ciutat. D’això justament aquest any fa 10 anys. Des de la seva creació fins aquesta data el nom utilitzat era CEIP Banyoles - Zona Nord. Les famílies que vau viure els inicis de l’escola sabeu prou bé les dificultats i tots els esforços esmerçats per superar–les. Les famílies que us heu incorporat fa poc temps ja heu viscut l’escola dins uns paràmetres de més normalitat. Ara, arran la negativa del Departament d’Educació a crear una nova escola a Banyoles, la normalitat més o menys aconseguida es pot tornar a complicar de manera important. En principi el proper curs arrancarà amb les aules de P-3 massificades a totes les escoles
de la ciutat, amb 25 i 26 alumnes i amb possibilitat d’arribar fins a 28 depenent de la matrícula viva (mig curs). Les AMPES de tots els CEIP i els IES públics de la ciutat ens hem posat d’acord per treballar plegats per intentar millorar la situació i sobretot vigilar que no es torni repetir aquesta situació el curs 2010-11. Volem una ESCOLA NOVA PER A BANYOLES!! Però si bé hem d’estar atents i fer front a les dificultats, no hem d’oblidar com a AMPA el dia a dia del nostre centre. Per aquest motiu, durant aquest curs s’han continuat fent activitats (escola de pares i trobada esportiva), sortides familiars (dinar a Sant Miquel, calçotada a Cal Santu de Camós, sortida a Sigean, llegendes i ara la festa final de curs 2008-9) , els serveis de menjador, venda llibres, acollida matinal, extraescolars, web, revista La Dragoneta... També aquest any hem
Si ets independent, ells aprendran a ferse les coses, si ets massa protector, ells es tornaran “comodons”. Si els valores els esforços, ells es faran forts i no es rendiran davant la més petita contrarietat. Si els nens viuen en harmonia les relacions entre els pares i els mestres, si els valors que es donen a casa i els que es donen a l’escola s’assemblen... ells no tindran contradiccions. En resum, el que han aprés i vist fer els nostres nens i nenes, serà el seu bagatge per viure, més o menys feliços i amb més o menys èxit. Æ
intentat millorar la part administrativa de l’AMPA amb la compra d’un ordinador portàtil, el programa gestió AMPA i l’adequació i equipament del despatx de l’AMPA. A més, hem continuat col·laborant amb els projectes i activitats organitzades per l’escola (colònies, festes, equipament de la biblioteca, etc). Ara conjuntament mestres i pares intentarem fer un pas més i hem iniciat el “Projecte de reutilització de llibres”. Creiem que és una oportunitat molt interessant, que combina la vessant pedagògica i l’econòmica (estalvi en la compra de llibres que serà molt benvingut, en aquest moment de crisi que estem vivint). Per aquest motiu, us demano la màxima implicació perquè el projecte assoleixi l’èxit desitjat. Ara que estem a punt d’acabar el curs, només resta desitjar-vos que gaudiu de les vacances d’estiu i ens retrobem el proper mes de setembre. Æ LA DRAGONETA
EL REPORTATGE
Educació torna a ajornar la nova escola de Banyoles
Les classes de P3 del nou curs estaran plenes de gom a gom TEXT _ Redacció / FOTOGRAFIA _ Redacció
N
o és cap novetat afirmar que Banyoles necessita una nova escola d’educació infantil i de primària, I és ben cert. Les dades demogràfiques així ho demostren. Però el que també és cert és que de moment, la decisió “política” de posar data al nou centre encara no està presa. Malgrat que des del Departament d’Educació s’havia adquirit el compromís de començar a utilitzar el codi del nou centre en el proper curs escolar (fet que demostraria la voluntat ferma de construir la nova escola), aquest compromís ha quedat esvaït del tot en poques setmanes. El regidor d’Esports i Educació de Banyoles, Jordi Congost, va explicar en una reunió amb l’AMPA de l’escola el passat abril que en converses entre el director dels serveis territorials d’Educació, Andreu Otero, i l’Ajuntament, la Generalitat s’havia compromès a crear la nova escola tant bon punt se superés el nombre de nens que justifiquen la necessitat d’un nou centre escolar. Així va ser, els números canten: el padró diu que tenim prou nens per tirar endavant. I tant bon punt es va arribar a la xifra requerida, l’Ajuntament i el Departament d’Educació van posar-hi fil a l’agulla.
LA REVISTA DE LA DRAGA
S’intenta crear un nou bony a la Draga Com tota escola nova, els alumnes del futur centre haurien d’ocupar temporalment mòduls prefabricats, mentre aquesta no fos realitat. Què ens han d’explicar a la Draga amb el polèmic tema dels barracons! Congost va informar que Otero havia indicat que de cara al proper curs 2009-2010 la Generalitat tenia marcades altres obres prioritàries i que no podia posar mòduls prefabricats a Banyoles. Enlloc d’això, proposava crear un nou bony per al proper curs de P3 i que els alumnes d’aquest bony fossin inscrits amb el codi del futur CEIP. D’aquesta manera, explica Congost, “durant el curs 2010-2011 els alumnes amb aquest codi farien P4 als nous barracons, juntament amb els nens que comencessin P3”. A més, el regidor va indicar que Otero va manifestar que la millor escola per acollir el bony d’aquest any era La Draga, donada la disponibilitat d’aules. Amb aquesta informació a l’esquena el regidor d’Educació va informar els assistents de la Comissió de Participació del Consell Escolar Municipal –on participen pares i mares, mestres, directors de centres, la tècnica d’ensenyament de Banyoles i el mateix regidor. En aquesta trobada s’havia
de parlar sobre aquest futur bony i s’havia de prendre una decisió sobre quina escola finalment l’acolliria. Malgrat les controvèrsies i les discussions de la reunió, el resultat va ser que tots els assistents veiem amb bons ulls la creació del codi per al nou centre, malgrat que no tenien més remei que acceptar que es fes amb els “sistema bony”, el qual finalment aniria a parar a La Draga. El malestar generat per la necessitat d’una escola nova va ser el més important de la reunió.
La nova escola torna a allunyar-se Poc més tard, l’11 de març, l’Ajuntament tenia la reunió de presentació de les preinscripcions als pares dels nous alumnes de P3, als quals els volia informar sobre la creació, en un futur, d’un nou CEIP, i de la necessitat d’inscriure els alumnes d’aquest centre amb un codi nou, malgrat que els alumnes farien P3 a la Draga. Uns dies abans d’aquesta reunió de pares, el regidor, segons les seves pròpies paraules es va posar en contacte amb l’inspector d’Educació de la nostra zona, per saber com estava aquest tema del codi nou. La sorpresa va ser quan, segons Congost, “el director dels serveis territorials d’Educació, Andreu Otero, va informar que l’opció d’inscriure els alumnes del bony amb el codi del nou centre no podia portar-se a bon terme enguany”. Així doncs, els alumnes de P3 haurien de ser inscrits com a tercera línia de la Draga i posteriorment cursarien P4 als nous mòduls. Davant d’aquesta “solució”, el problema es fa evident: qui té la facultat de treure d’una escola uns nens que han fet tot un curs amb la resta de companys sense que hi hagi un document legal on agafar-se? És evident que ningú. Sense codi de nou centre, la solució és poc social i no agrada gens a la comunitat educativa.
Classes plenes i amb molts alumnes amb necessitats especials Finalment, després de setmanes de discussions i maldecaps, sembla que el nou
P3 començarà sense bony. I és que s’han inscrit en centres públics de Banyoles menys nens dels previstos pel cens i això fa que els alumnes puguin ser repartits entre totes les escoles de Banyoles. Ara bé, les aules estaran plenes de gom a gom (amb 25 i 26 alumnes per línia) i amb un percentatge de nens amb necessitats educatives especials per sobre del que és recomanable. En aquest sentit, Congost va assenyalar “que aquests alumnes seran més del 30% en cada classe, és a dir, 8 nens amb necessitats educatives especials, mentre que ell, personalment, és de l’opinió que a les classes hi hauria d’haver com a molt 23 nens amb un màxim de 7 de necessitats especials. D’altra banda, el regidor va avançar que l’Ajuntament està acabant de decidir on s’ubicarà la nova escola. La decisió s’haurà de prendre entre el sector UP7 –sota l’IES Pla de l’Estany-, o en uns terrenys situats a la
“S’han inscrit en centres públics de Banyoles menys nens dels previstos i això fa que els alumnes puguin ser repartits entre totes les escoles de Banyoles, sense ser necessari crear un nou bony”
zona de Tover -la carretera que condueix a la variant-. Amb tot, mentre duri la burocràcia i, posteriorment els treballs de construcció de l’escola -a partir del curs 2010-2011- els alumnes serien ubicats en barracons. Per altra banda, de manera paral·lela, l’Ajuntament està fent gestions per trobar els 7.000 metres quadrats necessaris per acollir aquests mòduls, els quals podrien ubicar-se en una zona propera al Monestir, tot i que, tal com va indicar Congost, aquesta opció serà una realitat a mitjà termini.
LA DRAGONETA
EL REPORTATGE Les AMPES de Banyoles es mobilitzen per reivindicar una nova escola Davant d’aquesta incertesa i davant el temor que tot plegat sigui una estratègia del Departament d’Educació per anar perdent temps i, d’aquesta manera endarrerir la creació de la nova escola, les associacions de mares i pares de Banyoles, tant dels CEIP com dels IES, han decidit que cal ser proactius. “Si el compromís que hi havia per aquest proper curs se n’ha anat en orris, qui es pot creure ara que realment tindrem barracons el 2010-2011? A més a més, cal pensar que justament aquest curs s’hauran acabat les obres d’ampliació de Can Puig”, assenyala Joan Arbat, president de l’AMPA de La Draga, que a continuació afegeix que “tot plegat és un pèl sospitós”.
Així, les AMPES de Banyoles s’han unit en una plataforma per reivindicar i treballar conjuntament per aconseguir la nova escola. Fins al moment s’ha creat un bloc i s’ha obert un compte de correu electrònic per tal de coordinar-se (escolaperbanyoles@gmail. com). Paral·lelament, s’està elaborant un manifest i, a més, s’estan estudiant altres tipus de mobilitzacions socials. Aquest manifest serà aprovat per totes les associacions de pares i mares del municipi i es portarà al Consell escolar de cada centre per tal de trobar el recolzament dels mestres. Finalment s’aprovarà al Consell Escolar Municipal. Un cop tota la comunitat educativa de Banyoles hagi mostrat el seu suport a la reivindicació del nou centre educatiu, es demanarà una entrevista amb el director dels serveis territorials d’Educació per tractar el tema i obtenir, definitivament, un compromís en ferm. Æ
...I a on volen que juguem, si a l’escola ja no hi cabem?
Tel.972.59.43.63 Mòbil 609.729.551 17845 SANT ANDREU DEL TERRI
LA REVISTA DE LA DRAGA
INFORMACIÓ GENERAL
LLibres reciclats
De cares al proper curs s’inicïa el projecte de reciclatge TEXT _ Redacció i Escola
T
al com ja sabeu, aquest any hem començat a tirar endavant el projecte de reutilització de llibres. La resposta de la majoria de vosaltres ha estat positiva, així que: Som-hi! Com que era un dels objectius d’enguany tant del centre com de l’AMPA, s’ha creat una comissió amb representants de l’equip del centre, pares i gent de l’AMPA. Ens hem proposat gestionar la reutilització de tots els llibres possibles, tenint en compte que hi ha canvis curriculars a 5è i 6è, així com presentar a través del centre la sol·licitud per a una subvenció que atorga la Generalitat. Per a la recollida i redistribució dels llibres, utilitzarem un sistema (tipus semàfor) per fer la classificació segons el nivell de conservació: •Verd: Bon nivell de conservació •Taronja: Nivell de conservació mig •Vermell: Mal estat de conservació (quedaran a l’escola per a casos d’extrema necessitat, en cas de que el propietari vulgui cedir-lo, però no es garanteix cap llibre a canvi d’aquest, si no és que en sobra algun)
segons van assenyalar en la circular, i se’ls hi recolliran individualment confirmant els llibres entregats. Aquesta tasca anirà a càrrec del mestre tutor de cada classe i d’algun dels pares que s’ha ofert per portar endavant el projecte. Una vegada tinguem tots els llibres classificats, es procedirà a folrar-los i etiquetar-los de nou per redistribuir-los.
De cara al curs que ve, es farà el repartiment dels llibres comptant amb l’ajuda dels voluntaris, possiblement durant els dies de venda. (s’informarà degudament amb alguna circular) L’entrega dels llibres es farà en règim de lloguer (aprox. 4€ per llibre), ja que amb els diners obtinguts s’haurà de gestionar la compra d’algun llibre nou, per tal d’ajustar la quantitat dels llibres cedits amb els que hem de entregar, així com per al manteniment dels mateixos per als propers anys.
La data de recollida dels llibres serà el dilluns 22 de juny. Els nens han de portar a classe tots els llibres que van decidir cedir
Esperem que amb l’ajuda de tots els que us heu ofert a col·laborar (penseu que s’ha de fer la recollida, seleccionar, folrar els llibres, fer la classificació...) acabarem de portarho a bon terme i així començarem un nou curs ensenyant al nostres fills el que podem fer per ser responsables, cuidar el medi ambient i gestionar l’ús racional dels recursos. Æ
Tel.972.57.00.63 Av. Països Catalans 123 · 17820 BANYOLES amsa@amsa.es
Joaquim Duran i Ametller Tel.972.57.10.19 Circumval.lació al Puig 99-101 17820 BANYOLES
Els propietaris dels llibres, en rebran uns que estiguin classificats amb el mateix nivell de conservació que els que han cedit (sempre que això sigui possible):
LA DRAGONETA
NOTÍCIES BREUS DE L’ESCOLA TEXT _ Redacció i els alumnes de 6è: Alba, Laia, Jordi S., i Pere / FOTOGRAFIA _ Escola i Redacció
Els nens i nenes de la Draga van de colònies
Els alumnes de 6è vam passar 3 dies a la Molina. Vam marxar el dia 3 de març, i vam tornar el dia 6. Ens vam allotjar a l’alberg de la Mare de Déu de les Neus de la Molina, que estava a deu minuts de l’estació d’esquí. Volem destacar que el primer dia quan anàvem a l’alberg després d’esquiar, les carreteres estaven gelades i l’autocar es va haver d’aturar i posar cadenes. Tot i això, l’estada va anar d’allò més bé. Per la seva banda, els alumnes d’infantil van anar a Can Què d’Esponellà els passats 26 i 27 de març. Van fer una volta pel poble i van fer una visita a l’escola. Van fer tallers de ‘’La Bruixa Marduixa’’ (un personatge que es varen inventar els professors). També van fer jocs de nit. Hi havia molt bosc, on varen trobar molts espàrrecs. Finalment,e¡ els alumnes de 1r i 5è han anat de colònies a Pontós els dies 6,7 i 8 de maig. Æ
LA REVISTA DE LA DRAGA
Una sessió amb el poeta visual J.M. Calleja Els alumnes de l’escola varen tenir l’ocasió d’assistir a una sessió amb en J.M. Calleja, un poeta visual. Va fer una xerrada molt interessant on l’autor comentava les seves obres. Havent après tècniques de poesia visual, a la tarda vàrem inventar les nostres poesies. Des de l’escola es pretenia que els nens i nenes sabessin que a més de la poesia més tradicional amb els versos escrits i les estrofes pertinents, també hi ha una altra manera de fer poesia, basada sobretot en dibuixos i làmines. També vàrem tenir la presència de membres de la Universitat de Girona que varen fer un seguiment especial de l’artista. Æ
Un Carnaval ple de disbauxa El 20 de febrer passat a la tarda varem acomiadar el rei en Carnestoltes a l’escola. Després de cinc dies de disbauxa on el rei ens va fer portar roba girada, un pentinat original, ple de benes i ferides, i un mocador, el carnaval es va acabar i és per aquest motiu que tots el nens i nenes varen sortir al pati per tal de ballar i menjar xocolata.
També, i dins del marc del Carnestoltes, els nens i nenes de la Draga van treballar les disfresses de rua a les aules. Es va decidir que la carrossa seria una pesquera, mentre que els participants a la rua es convertirien en animalets de l’estany. Tot plegat una iniciativa per fer més enriquidor el projecte educatiu d’aquest curs escolar, dedicat a l’aigua. Æ
L’escriptora Mercè Arànega ens fa una demostració de com treballa Els nens i nenes de l’escola hem après una mica mica més secrets i estratègies per saber il·lustrar i escriure contes. Mercè Arànega, il·lustradora i escriptora, va venir al CEIP la Draga a fer-nos una petita demostració de com fer-ho. Va ser molt divertit i vàrem aprendre moltes coses. També ens va explicar que li agrada molt anar a les escoles i a les biblioteques i estar en contacte amb els nens. Æ
Activitats de Sant Jordi
La Draga forma Pessebre vivent 2008 un equip prebenjamí El 19 de desembre els alumnes del CEIP La Draga van fer una representació de bàsquet del pessebre vivent. El pessebre va El Consell Esportiu del Pla de l’Estany organitza un cicle comercial de bàsquet pre-benjamí els mesos de març i d’abril i ha convidat a la secció esportiva de l’AMPA del CEIP La Draga a formar un equip de nens i nenes nascuts el 2001 i el 2002.
Durant tot el dia els alumnes van realitzar tot tipus d’activitats relacionades amb Sant Jordi. Els de 6è van vendre roses durant tot el matí, mentre els de 5è eren els encarregats de vendre llibres. A mig matí, tota l’escola va anar a la Plaça Major a veure i escoltar els nens i nenes de 2n, 4t i 6è com llegien els seus contes. A la tarda, les classes amigues (classes de petits amb classes de més grans) es van intercanviar el seus contes i van fer una mica d’interpretació. Æ
Dijous Llarder en bicicleta
començar amb una cantada de Nadales dels alumnes de 5è a la porta de l’escola. També hi havia els guies de 6è que acompanyaven els visitants per tot el recorregut. Un cop a dins, els pares i mares es van trobar els Manaies de P5, la berenada dels pastors amb els àngels a càrrec dels nens i nenes de P3. Després un bonic mercat amb els alumnes de P4 i el naixement i els Tres Reis Mags amb els de 6è, tot això a dins del gimnàs. A fora el pati, els nens i nenes de 1r i 2n van ballar la dansa de dimonis i àngels i 3r i 4t la dansa dels pastors. Æ
Es tracta de passar unes estones divertides introduint els conceptes més bàsics del bàsquet amb companys i companyes de l’escola. Æ
Visita al Parlament de Catalunya
Els alumnes de cicle superior vam anar amb bicicleta a celebrar el Dijous Llarder. Com ja ve essent habitual, vàrem fer una ruta d’uns vint quilòmetres, vam passar pel Pla de Martís, el salt d’Espolla i Serinyà. Fins i tot vàrem tenir temps de fer una cursa.Æ
Fideuà a Sant Miquel de Catalunya La primera trobada de famílies de l’escola del curs 2008-2009 va tenir lloc diumenge 12 d’octubre al pavelló de Sant Miquel de Campmajor, on ens va aplegar una setantena de persones per compartir una fideuà i unes hores de gresca. Tots plegats ens ho vam passar d’allò més bé fent-la petar, jugant a corda, a bàsquet... Æ
El 2 de febrer passat els alumnes de cicle superior vàrem fer una visita al Parlament de Catalunya. Ens van fer una breu explicació de la història de l’edifici i del seu funcionament. Tot seguit vàrem anar a l’hemicicle, on ens van rebre dos diputats als quals vam poder fer preguntes. Æ
LA DRAGONETA
INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS
Educació Infantil Els tallers d’internivell TEXT _ Les mestres d’educació infantil / FOTOGRAFIA _ Escola
A
l llarg d’aquest curs hem realitzat una sèrie de tallers internivell. En aquests tallers es fan agrupaments barrejant els nens/es de P3, P4 i P5. A cada taller s’hi realitza una activitat que s’engloba dins un tema determinat. Aquest any els tallers han estat els següents: la fira de tardor, els contes de Nadal i els tallers de Carnaval.
La fira va adoptar un caire molt llaminer. Mmmmmmm... que bo!
Que divertides que són les dances!!!
...i que en són de bons els iogurts!!!
10
-Fem Macedònia: primer es va dramatizar el conte de la Reina Magrana i la Princesa Mandarina. Després vam obrir les magranes i mandarines, vam veure com eren per dins i les vàrem tastar. Tot seguit, amb les mans netes, en vàrem pelar i desgranar per elaborar una macedònia boníssima. -Unes piruletes de xocolata molt divertides: es va fondre xocolata en el fogonet. Es posaven cullerades de xocolata fosa sobre paper d’alumini i cada nen/a les decorava amb fruits secs i hi posava el pal de la piruleta. -Barregem iogurt amb fruits secs: primer, es van pelar els fruits secs (nous, avellanes, ametlles...), després es van abocar els iogurts naturals en bols i hi vam afegir el sucre i els fruits secs, una bona remenada i a punt per menjar. -Decorem les estovalles: es van estampar diferents fruites de tardor sobre estovalles blanques i en vam pintar d’altres amb ceres i les vam enganxar en unes estovalles vermelles. -Ambientem la fira: van fer banderoles i murals de tardor.
LA REVISTA DE LA DRAGA
Els personatges més entranyables d’aquestes festes ens apareixen en els següents contes: - El conte de Nadal, El caganer, La cuca de Llum, Contes del tió, En Fumera. Per alegrar el Carnaval, festa de gresca i xerinola. Els nens i nenes d’Educació Infantil, van participar en aquests tallers tan divertits: -Fem instruments: vam decorar amb pintura i gomets dues canyes. Una d’elles la vam omplir de llegums perquè sonés i l’altra servia per picar. -Fem collarets: vam enfilar en fils d’scobidoo diferents materials (pastes, càpsules de cafè, palles de diferents colors...). -Ens disfressem: els nens/es van portar diferents disfresses de casa i es va muntar un vestidor temàtic i una passarel·la perquè els nens/es escollissin la disfressa que més els agradava i desfilessin davant dels seus companys/es. -Ens maquillem: cadascú escollia un personatge i per parelles ens maquillàvem la cara. Æ
Cicle Inicial
Jugant amb les lletres Els nens i nenes del cicle inicial hem practicat amb la llengua i les lletres i us en volem fer partíceps amb un parell de jocs que podeu fer a casa. Esperem que us siguin divertits. Æ
Disfressar lletres és d’allò més divertit. Animeu-vos-hi, veureu que darrera de cadascuna hi ha un petit món amagat.
A veure si sabeu trobar noms relacinats amb l’aigua
A- (8 lletres) Estany petit. La classe de 1er-A tenim aquest nom. B- (3 lletres) Els van construir els monjos fa molts anys. La classe de 1er-b tenim aquest nom. C- (5 lletres) Recull l’aigua de la pluja. la classe de de 2on tenim aquest nom.
LA DRAGONETA
11
INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS
Cicle Mitjà
Els de 3r a la piscina!
C
om cada any, l’Ajuntament subvenciona, durant el curs unes classes de natació a la piscina del Club. Els nens i nenes de tercer hi assisteixen cada dijous, i la seva activitat dura una hora. És una activitat molt interessant per què permet als nens i nenes que no tenen
l’oportunitat d’aprendre a nedar, de fer-ho sense cap cost per a les seves famílies, i als que ja n’han aprés, de perfeccionar-ne la tècnica. Tot es fa d’una manera molt lúdica, intercal·lant jocs i entrenament. D’aquesta manera, la mainada disfruta al mateix temps que apren. Æ
És la primera vegada que ens posem a la piscina... i caram, fa un xic de respecte!
Al capdevall si volem aprendre a nedar o a perfeccionar la nostra tècnica, ens hi hem de llençar..
Uauuh!!! Que relaxada estic.
12
LA REVISTA DE LA DRAGA
Els de 4rt fem activitats per conèixer l’entorn Hem estudiat les característiques d’un rec i hem seguit la ruta del travertí.
Hem observat les propietats dels minerals i de les roques, i també hem anat al Puig de Sant Martirià per observar-ne el relleu i reproduir-lo en corbes de nivell.
LA DRAGONETA
13
INFORMACIÓ D’ACTIVITATS ESCOLARS
Cicle Superior
Premi Alzina reclamadora
L
a Jordina Grabuleda Sala, de 5è, ha guanyat el 1er premi del concurs literari Alzina reclamadora. Des d’aquestes línies la volem felicitar i us reproduïm el text guardonat per tal que el pogueu gaudir.
Pallus-06 en acció per primera vegada!
U
n dia, al 1642 es va escriure aquesta història: Jo era un ratolí secretari d’una agència de detectius, d’estatura mitjana, els ulls verds, el morro punxegut, les orelles petites i una mica camacurt. Tot va començar així, precisament així: Jo estava treballant a l’oficina, quan de sobte va venir el meu cap, un ratolí, baixet i grassonet, amb unes ulleres molt grosses i rodones com unes taronges, i va dir: -Eh, tu, què fas aquí parat sense fer res??? Que no et pago pas per això, eh! Mira, precisament, ara tinc una missió per a tu, noi!! Jo ràpidament vaig posar-me a treballar (a toquetejar ordinadors i aquestes coses.) El meu cap em va tornar a cridar: -Però, que no m’has sentit?? Tinc una missió per a tu!! Espavila’t, tanoca! En aquell moment tots els de l’oficina ho van sentir i van començar a cridar: -Que has triat a en pallús abans que a nosaltres!! (sí, així és com em diuen, pallús, tots saben que sóc un patata!!) un altre va exclamar: -Però cap! Què fa? Que l’ha subornat o què? El cap va contestar: -No!!! En pallús ha d’anar a salvar el Món de les Galetes, abans que en Llovarín Tongari se’l mengi sencer!!!
14
LA REVISTA DE LA DRAGA
En Llovarín Tongari és un cocodril d’estatura mitjana amb els ulls blaus i petits. El cap va tornar a cridar: -Agafa un “cel-motor” (és una moto que va pels núvols). Jo vaig dir: -Què?... però cap, que no sap que em fan por les altures?? Després va sortir la meva ajudant de la butxaca, la Galeta Galetona (és una galeta vivent que ve del Món de les Galetes) i va dir: -Hem d’anar-los a ajudar si us plau ! -Esta bé... va anem-hi, tot sigui per les galetes. I, hi vam anar, però pel camí em va venir un cangueli terrible, i un mareig. La Galetona m’animava: - Vinga va! només hem de girar cap a la dreta i ja estarà: Vam arribar: Era un país molt petit, amb els rius de llet, les pedres de xocolata i les cases de galeta. Era un país de somni! Una galeta d’aspecte preocupant va venir cridant esvalotada i em va dir: - Ajuda!! en Llovarín Tongari se’ns vol menjar a totes i al nostre país també! -i se’n va anar. -Això no passarà... oi que no?- la Galetona va sortir: -No! va contestar convençuda Em va sonar alga cosa de la butxaca, vaig mirar, i hi vaig trobar un mòbil. Vaig dir: -Què hi fa això aquí? -Hola pallús, sóc el teu cap! En Llovarín Tongari està al castell de xocolata! -D’acord, cap. Ara hi vaig, però a on està
aquest castell? Després em va penjar. La Galetona em va dir: -Jo sé on està, és aquí mateix en aquest edifici tan gros d’aquí!!! -Entrem-hi doncs! Tot seguit el vam trobar, amb el seu mono desagraït que ens va tirar una pell de plàtan. Vaig relliscar, em vaig fer mal al cul, però vaig aguantar.
El vam agafar. La Galetona estava preocupada, el mono se la volia menjar. Ella corrent es va ficar dins la meva butxaca. Per fi el vam atrapar. Aquesta missió no m’ha agradat gens!!! Vam arribar a l’oficina, va venir el meu cap i em va dir: -Tinc una missió per a tu, noi!!! -Però, cap !!!! Noooo!!! Æ
Els alumnes de 6è fan de tutors de lectura als de 1er TEXT _ Escola / FOTOGRAFIA _ Escola
E
ls dimecres al matí i els dijous a la tarda són els dies en què els nens i nenes de 6è ensenyem a llegir als nens i nenes de 1r. Cada tutor té assignat un o dos alumnes. El treball consisteix a fer llegir una breu lectura que prèviament les mestres (la Irene i la Sandra) han preparat. Cada sessió dura aproximadament deu minunts i s’ha d’omplir una fitxa d’avaluació. Æ Esperem que la nostra feina serveixi per què tots aprenguin a llegir.
Podium M. Duran - Tel.972.57.49.02 - C/ de la Llibertat, 137 - 17820 BANYOLES
LA DRAGONETA
15
INFORMACIÓ PROJECTE MESTRES/PARES/MARES
Projecte compartit L’escola que volem TEXT _ Sandra Masdevall/Collell Güell / FOTOGRAFIA _ Escola
L
’escola que volem, la que ens agrada és un treball compartit amb les famílies del centre. Pensem que tan sols caminant junts és possible formar nens i nenes capaços de viure en la societat actual. Massa vegades els continguts i currículum ens fan anar a contra rellotge i sabem que és difícil entendre o comprendre aquest ritme frenètic, però una part de la vida de l’escola és aquesta...
No ens quedem en un somni
Sense l’aportació de tothom aquests moments no són possibles.
El projecte compartit amb pares/mares/ mestres ens permet adonar-nos que és possible una nova manera d’entendre l’escola, on el temps no és tan ràpid, on la complicitat és compartida, on treballar junts és possible i on somiar es fa realitat. Hi ha gent que pensa que somiar és d’il·luminats, de persones que no toquen de peus a terra, de mestres que tenen poca feina... doncs no, no és veritat, somiar és possible si tothom té dret a opinar, a compartir, a aprendre conjuntament. L’escola que volem ens permet avançar a poc a poc, però amb pas ferm cap a una nova manera de viure l’entorn escolar. La nostra escola ha tingut sempre la sort de comptar amb el suport de les famílies, que s’impliquen i que ens ajuden en el dia a dia. Fa dos anys però, vam creure necessari organitzar i estructurar tota aquesta feina compartida creant una comissió que fes possible donar continuïtat a aquesta nova manera d’entendre l’educació.
16
LA REVISTA DE LA DRAGA
Els tallers de col·laboració pares/mares/ mestres que s’han dut a terme aquest curs abasten des de P3 fins a 6è. Són els següents: - P3: Hora del conte - P4: Projecte - P5: Jocs de taula - 1r: Racons de llengua - 2n: Projecte de teatre - 3r: Racó de lectura i de taules - 4t: Racó de comprensió lectora i operacions - 5è: Zona debat - 6è: Projecte revista - Anglès: Expliquem contes a Cicle inicial. - Ed. Física: Kung-Fu, rocòdrom, ciclisme. Volem acabar amb un proverbi africà que el sentim com a nostre:
“Per educar un nen és necessari tot un poble” Æ
Aprendre jugant amb les caixes d’experiències TEXT _ Lurdes Tarradas Torras / FOTOGRAFIA _ Lurdes Tarradas Torras
A
quest curs 2008-09 he tingut l’oportunitat de desenvolupar el projecte Aprendre jugant amb les caixes d’experiències a educació infantil, gràcies a una llicència d’estudis que m’ha concedit el Departament d’Educació.
del carrer. Són materials vegetals, naturals, minerals i d’origen animal... que es presenten als nens i nenes dins d’unes caixes de plàstic, de fusta, de cartró... i que ofereixen un ventall de possibilitats d’investigació.
La proposta educativa d’aquest projecte està pensada per a l’alumnat d’educació infantil de 3 a 6 anys. La finalitat d’aquest projecte és: 1. Elaborar diferents propostes d’activitats per a tots els infants oferint materials, recursos i estratègies per treballar l’àrea de descoberta de l’entorn. 2. Assegurar experiències riques a tots els nens i nenes que ajudin a desenvolupar la capacitat de plantejar-se problemes, de ferse preguntes, d’interpretar les seves idees i comparar-les amb les dels altres utilitzant diferents llenguatges per connectar i fer conscients les experiències viscudes. Es tracta d’una proposta lúdica per descobrir el nostre entorn a través de l’exploració de materials i objectes quotidians, no de joguines, sinó de materials procedents de la natura, de casa,
Són materials que moltes vegades aporten els nens a l’escola i els volen ensenyar i compartir amb els seus companys perquè són propers a ells i prou significatius o tresors que recullen quan fem una sortida pel nostre entorn més proper: pedres, plomes d’animals, glans, castanyes, fulles, branquillons, flors, petxines... i moltíssimes altres coses.
Experimentem amb pals, glans, pedres i llegums.
Posant en contacte als nens i nenes amb tots aquests materials pretenem afavorir i estimular la necessitat d’exploració, la creativitat i coneixement a nivell sensorial i perceptiu. Els infants han de poder observar, manipular, experimentar, fer deduccions, plantejar-se problemes, compartir les seves idees, dubtes i descobertes amb altres companys... Totes aquestes activitats afavoriran el desenvolupament del seu pensament científic. Æ Els nens i nenes observen, manipulen, investiguen, comparteixen experiències, es plantegen problemes... i així van avançant en els seus aprenentatges.
LA DRAGONETA
17
INFORMACIÓ PROJECTE MESTRES/PARES/MARES
Els de 5è fem debat TEXT _ Alumnes de 5è / FOTOGRAFIA _ Escola
E
n el marc del projecte compartit, els alumnes de 5è han realitzat dos debats.
El primer sota el títol “Què és la crisi ?” , va consistir en una exposició molt acurada i adequada al nivell dels nens i nenes, en la que en Joan Arbat va explicar, amb exemples propers, què és la crisi, com s’origina i quins factors influeixen en el seu desenvolupament. Després de l’exposició, els nens i nenes de 5è van poder preguntar tot allò que els preocupava. El segon debat amb el títol “La Banyoles que volem”, el vam treballar a classe seguint aquests passos:
A veure si malgrat l’edat, l’Ajuntament recull i porta a debat les nostres propostes!
18
1. Vam preparar una enquesta per tal de saber l’opinió dels veïns sobre el seu barri. 2. Cada alumne va fer l’enquesta a una desena de persones. 3. Vam fer un buidatge de les respostes obtingudes. 4. Vam fer un esquema sobre els punts forts i febles de cada barri. 5. Posteriorment, la classe va elaborar una dotzena de propostes sobre la Banyoles que volem.
LA REVISTA DE LA DRAGA
Paral·lelament, la coordinadora de cicle superior, la tutora i un grup de tres pares (Albert Comas, Rosa Marzo i Sandra Masdevall) vam preparar el debat i vam decidir convidar el regidor d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Banyoles, Sr. Jordi Congost a participar-hi. A l’inici del debat, els moderadors van fer la presentació del regidor i van introduir el tema. Tot seguit dos alumnes van llegir els resultats de les enquestes. Llavors el regidor va exposar els projectes a mig termini de l’equip de govern, de manera amena i adaptada al nivell dels nens i nenes, i després els alumnes van poder fer preguntes a la taula, que van ser contestades pel regidor i els moderadors. Finalment, i per acabar, dos alumnes van llegir les 12 propostes sobre la Banyoles que volem, i les van entregar al Sr. Jordi Congost a fi i efecte que les fes arribar al Ple de l’Ajuntament. Æ
From the English classroom TEXT _ Fina Geli / FOTOGRAFIA _ Fina Geli
CICLE INICIAL. Storytelling Project
T
he main idea of this workshop came from the great relationship between parents and the school. It was a great idea that parents able to speak English (we have got a Scotish family in our school) carry out a workshop in English. We thought that it could be a new way of working with the traditional English tales. Also, it was a good way to hear different accents and pronunciations. After two previous meetings we did the workshop on Friday 27th February. From 3 to 5 and 75 pupils took part. We counted on the collaboration of 7 mothers and 7 helpers. They worked at the same time in 7 different spaces with groups of 12 pupils. The story was “The three little pigs “. They enjoyed the story very much and they made pupets. The experience was excellent. We had a lot of fun and we want to repeat it next year!
CICLE MITJÀ. Food in English
I
n the 4th level class we did Sciences in English. We had learnt a lot about food, vocabulary, the food pyramid and the different functions of the food. Also we found out how important it is to eat well in order to be healthy . We had a lot of fun making a very nice display!
CICLE SUPERIOR. Our school is in the net
D
uring the second term in C.S our 6th level have been working very hard. First, we did a very interesting virtual tour in Woodlands Junior School. It is in English school in the south-east corner of the United Kingdom (www.woodlands-junior.kent.sch.uk/ schoolday.html) We have learnt a lot about the schools in England: Do you know that it’s compulsory in he state schools to wear uniforms? Or that they have an Assambly every day at 9 o’clock? Or that they finish school at 3:15 p.m.? Then, we wanted to do the same with our school. We have a beautiful school and very well equiped and according the idea that we’re all interconected we thought ouerselves: Why don’t we tell to the world how wonderful is our school? We did differets groups and each group did a ppt. Finally, we put together and we upload in our school page. The result was amaizing! Are you interested in see our work? Then go to our web page! Æ
www.studidf.cat Tel. Fax 972.58.32.90 Carrer del Ponent 3 · 17820 BANYOLES
TIP:
If you want to sing our sngs in English, remenber that we have the useful links in our web page (ceipladraga escola - departements - anglès)
www.lithgrafiques.com Tel. 972.57.21.85 Pol Ind La Farga. Carrer del noc s/n · 17820 BANYOLES LA DRAGONETA
19
INFORMACIÓ PROJECTE MESTRES/PARES/MARES
Els de 6è treballem de periodistes a la Dragoneta TEXT _Redacció / FOTOGRAFIA _ Llorenç Llop
E E
n aquestes properes pàgines trobareu el resultat del projecte compartit pares-maresmestres amb els alumnes de sisè, que havien d’aprendre a fer de periodistes i col.laborar en l’edició de la Dragoneta. Anireu trobant escrits dels alumnes al llarg de la publicació, i els identificareu perquè tenen els titulars de color verd. l projecte compartit amb pares i mares dels alumnes de sisè ha consistit en realitzar la revista de l’escola.
Aquest projecte ha constat d’unes xerradesconferències introductòries sobre com escriure, redactar, maquetar o editar un diari, una revista o qualsevol publicació. La primera d’aquestes xerrades va tenir lloc a principis de febrer a la nostra aula de 6è. El primer conferenciant va ser el Sr. Xavi Xirgo, director del diari El Punt de Girona. D’entre les moltes coses interessants que va dir, en volem destacar les tres característiques que ha de tenir un periodista: molta curiositat, no ha de tenir vergonya i ha de saber escriure bé i per aconseguir-ho ha de llegir molt. Al cap d’uns dies, en Carles Figueras ens va preparar una sessió introductòria sobre com editar i maquetar una revista. És per aquest motiu que va convidar a dos especialistes sobre la matèria. Per un costat, en Xavi Teixidor ens exposava diferents maneres i estratègies sobre la maquetació
Les classes magistrals van ser força intenses, però al mateix temps, molt instructives.
20
LA REVISTA DE LA DRAGA
d’una publicació. La seva experiència en revistes com ara “Sapiens” i “Descobrir Catalunya” va servir per aprendre aspectes importants sobre la matèria. Mentrestant, en Xavi Domènech utilitzava l’ordinador amb un programari especial i ens mostrava com preparar les diferents pàgines de la nostra revista. A partir de les següents sessions els veritables protagonistes vam ser els mateixos nens i nenes, que vam decidir quin format tindrien les pàgines que ens encarregavem i de quin apartat de la revista ens féiem càrrec. Æ
PROJECTE REVISTA DE 6è
Relat - “Una aventura a la neu” TEXT _ Alumnes de 6è / FOTOGRAFIA _ Llorens Llop
T
ot va començar quan a la meva escola es va decidir d’anar de colònies a la neu. Estàvem tots molt nerviosos la setmana abans de marxar. Tothom havia preparat amb molta cura la maleta amb tota la roba i els estris necessaris. La nit abans, la majoria no vam poder dormir, i quan per fi va sonar el despertador, ens vam preparar per no fer tard i a primera hora del matí ens vam trobar tots davant de l’escola. Un cop tots a dalt de l’autocar, els mestres van comptar que no hi faltés ningú, i després d’acomiadar els pares, vam agafar la carretera direcció cap a l’estació de la Molina. La cosa semblava que no aniria massa bé quan ens vam adonar que el DVD no acabava de funcionar. No hi havia manera de treure un disc que hi havia posat. Vam haver de veure la mateixa pel·lícula anant i tornant. Per sort, la resta de les colònies van ser genials!!! A mig camí ens vam parar a esmorzar a Ribes de Freser. - Va , Llorenç, que tinc gana - va dir l’Alba. - Tranquils que hi ha tiberi per a tots! - va dir la Fina. - Sort, perquè ja m’estava marejant - va dir la Núria. Un cop ben tips vam enfilar la Collada de Toses, i a prop de les onze del matí arribàvem a la Pista Llarga. Sense anar a l’alberg, vam llogar tot el material, ens vam trobar amb els monitors, i vam tenir el primer contacte amb els esquís i la neu. Només de començar, la Laia va caure de cul i va passar per sota les cames del monitor. En Narcís va topar amb un senyor i l’Aniol es va petar de riure. La Nyuma va baixar la Pista Llarga de cul, amb els pals a la mà, i els esquís rodolant. I no parlem d’en Carles, que queia cada dos per tres i deixava anar paraulotes que ara mateix no anomenarem. Al voltant de la cinc de la tarda tornàvem a pujar a l’autocar per dirigir-nos, ara sí, a l’Alberg Mare de Déu de les Neus. Pel camí vam tenir un ensurt molt gran quan l’autocar va derrapar per la carretera que estava nevada. - Mama, tinc por! - va dir la Numa. - Jo vull baixar! - va dir en Jordi Sala. - Tranquils, que jo estic aquí! - va dir l’Arnau. Degut a la nevada que estava caient vam decidir suspendre la bolera i ens vam quedar jugant a les habitacions fins a l’hora de sopar. L’endemà el temps va millorar i vam poder esquiar tot el dia, i evidentment ens van passar coses molt divertides, com ara que en Mourad que va xocar contra un pobre innocent, o en Marc i en Pere que estaven més estona a terra que no sobre els esquís. En acabar la jornada vam anar a Puigcerdà a fer una volta i a comprar algun detall. - Heu vist quins nois? - va dir la Mercè - Ja fa estona que els he vist - va dir l’Eira. - Deixeu estar els nois... - va dir la Gemma. - Exacte, que jo ara tinc gana- va dir la Maria. Després de que en Dani, l’Osama i l’Aniol arribessin tard, vam tornar cap a l’alberg carregats de regals. A la nit hi va haver discoteca: a en Narcís li va pujar la llimonada al cap i es va esverar molt, en Jordi Arolas feia de les seves cridant i corrent darrera la Nyuma, i a més, en Carles i l’Arnau van posar un banc al mig i tothom va començar a saltar, sobretot en Marc i en Pere que eren els reis de la pista. I si uns s’ho passaven d’allò més bé, d’altres, com en Dani (que anava
descalç buscant les seves sabates) o en Jordi Marias (que tenia mal de cap) estaven desesperats i amb ganes d’anar a dormir. L’últim dia va començar amb mal temps. En un principi els mestres van suspendre l’esquiada, però finalment, el temps va millorar tot i que feia molt vent. És per aquest motiu que les pistes de dalt estaven tancades, però, malgrat això, vam poder gaudir del superestil de l’Arnau i en Carles, amb caigudes espectaculars incloses. Mentrestant a dalt del telecadira... - Ai, que m’ha caigut l’esquí - va dir l’Alba. - Tranquil·la, jo te’l recolliré - va dir en Joel. - No, jo ho faré primer - va dir l’Eduard. - Si tu no saps ni posar-te els esquís - va dir la Imelda - ja hi aniré jo. I a la tarda ... - Vinga, hem de marxar - va dir en Llorenç. - No, encara no - es va queixar tothom. - I per acomiadar-se de la Molina, farem una guerra de boles de neu - va dir la Fina. - Va, sí, tots contra en Llorenç!!! - va proposar l’Aniol. - Bona idea - va dir en Narcís. - No, no, contra la Fina i en Llorenç, contra tots dos - va dir l’espavilada de la Maria. Finalment, havia arribat l’hora de marxar. A mig camí, ens vam parar a Ripoll. - Aquest avet el va plantar el meu avi - va dir la Mercè assenyalant un bonic arbre al costat del Monestir. Cap a les 8 del vespre, arribàvem a casa, cansats però contents. - Ja tinc ganes d’explicar-ho tot a en Mahamadou i l’Alejandro - va dir en Jordi Sala. - Sí, pobres, a mi m’hauria agradat que haguessin vingut- va dir en Mourad. - Escolteu, no podem tornar-hi a anar la setmana vinent ?!?!?! - va proposar algú... Æ
LA DRAGONETA
21
PROJECTE REVISTA DE 6è
Entrevista a Joan Nogué
TEXT _ Jordi Marias i Dani Morante / FOTOGRAFIA _ Jordi Marias i Dani Morante
J
oan Nogué és catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona i director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona i va ampliar estudis a la Universitat de Wisconsin a Madison (USA). És especialista en estudis de paisatge cultural i en pensament geogràfic i territorial, temes sobre els que ha escrit dotze llibres i nombrosos articles en revistes internacionals de prestigi. Col·labora habitualment al suplement “Cultura’s” de La Vanguardia. - Estàs content amb la feina que fas? Sí, molt content.
- Quin és el problema que més et preocupa? La falta de cultura i les injustícies socials.
- Vénen preparats els nois de batxillerat? Depèn de quins.
- Creus que hi ha canvi climàtic? Sí.
- De petit volies fer aquest ofici? De petit no ho sabia, però ja m’agradava la geografia.
- Què en penses del canvi climàtic? Que és conseqüència d’una societat poc sensible envers el medi ambient. Hem d’aprendre a contaminar menys i a reciclar més.
- Quina carrera recomanaries més? Un ha d’estudiar el que tingui ganes d’estudiar. - Creus que els alumnes s’esforcen per acabar la carrera? S’esforcen menys del que haurien d’esforçar-se. - Què en penses dels que no fan carrera? No tothom ha d’estudiar perquè hi ha oficis que són molt importants . - Has anat mai a una conferència internacional? Sí .
22
- Tens algun hobby? Quin és? Sí, m’agrada molt fer excursions, caminar, llegir i escoltar música. - Escrius articles al diari? A quin diari? Sí, escric a La Vanguardia i a El Punt, però normalment escric més a La Vanguardia. - Ens en pots parlar d’algun? Un dels últims publicats a El Punt va ser sobre els parcs eòlics. Explicava que per una banda no contaminen però per l’altra, s’ha de vigilar molt a on es posen perquè destrossen el paisatge.
- Quina? A Canadà sobre geografia, a Itàlia sobre paisatge…
- Quants llibres has escrit? N’he escrit 12.
- Què en penses de la crisi? A partir d’ara cal fer les coses millor, per exemple, no construir tants edificis i invertir més en la indústria i en les noves tecnologies.
- Dels llibres que has escrit quin destacaries més? Potser destacaria més l’últim, “Entre paisatges” perquè és el més recent i perquè és un recull de molts dels articles publicats a La Vanguardia. Æ
Tel.972.59.66.92 G.49 - Pol Ind Pont-Xetmar proisotec@proisotec.com 17844 CORNELLÀ DE TERRI
Tel.972.57.43.96 Av. Països Catalans 45 - 17820 BANYOLES
LA REVISTA DE LA DRAGA
Entrevista a Joana Fontàs i a Rosa Ribas TEXT _ Imelda Orriols i Maria Noguer / FOTOGRAFIA _ Imelda Orriols i Maria Noguer
J
oana Fontàs és professora de primària a la nostra escola i ensenya naturals, socials, dibuix i matemàtiques.
- A part de les notes, què valores més? El comportament a classe, les ganes per l’assignatura, la presentació de la feina, els deures... - Trobes que hi ha un bon nivell d’ensenyament? Sí, força bé. - Qui creus que ha d’educar els nens, el pares o els mestres? Primer els pares i llavors col·laborar amb els pares, els mestres. - Per què vas escollir la carrera de mestre? Quan era petita mai havia volgut ser mestra i quan estudiava la carrera tampoc ho veia massa clar. Va ser quan vaig començar a treballar que em va anar agradant cada com més aquesta professió. - Creus que hi ha algun inconvenient a la teva feina? I avantatges ? No, crec que totes les feines tenen pros i contres. Els horaris, les vacances... però el més important és treballar en una feina que t’agradi. - Creus que els alumnes haurien de fer més dies de classe? No ho sé si seria bo o no. - Creus que tens una mica de mania a alguns alumnes? No. - Quines són les assignatures que t’agraden més, o que t’agradaria fer? M’agrada una mica tot, el que no m’agradaria fer és música i anglès. - A classe, si sona algun mòbil que els dius? Que l’apaguin. - Tu, que has estat alumna i ets mestra trobes que ara hi ha un ensenyament més bo? Més que l’ensenyament, la diferència és que ara els alumnes van més contents i relaxats a l’escola. Abans estaven més reprimits i amb ànsia. No hi havia la confiança que hi ha ara. Æ
Tels. 669.471.475 - 650.479.683 C/ Puig d’en Colomer 20-àtic - 17820 BANYOLES
L
a Rosa Ribas és professora d’anglès a l’IES Josep Brugulat de Banyoles.
- A part de les notes què valores més? Valoro la capacitat de treball i esforç dels meus alumnes. M’encanta quan els meus alumnes s’engresquen amb les activitats que els hi proposo. Llavors, penso que val la pena la feina que faig. - Trobes que hi ha un bon nivell d’ensenyament? Pel que fa a l’anglès, crec que hauria de millorar el nivell d’expressió i comprensió oral. - Qui creus que ha d’educar els nens, els pares o els mestres? No vull defugir les responsabilitats, però penso que són els pares els qui han de jugar un paper clau en l’educació dels seus fills. I a partir d’aquí, treballar conjuntament pares i mestres. - Per què vas escollir la carrera de mestre? Vaig acabar la carrera de Filologia Anglesa i una sortida fàcil en aquell moment va ser entrar en el món de l’ensenyament. D’això ja fa molts anys: hi ha hagut moments bons i dolents com a qualsevol feina però encara amb ànims de continuar. - Creus que hi ha algun inconvenient a la teva feina? I avantatges? Definitivament, la correcció, exàmens, redaccions,... El piló no s’acaba mai!! D’avantatges la flexibilitat de l’horari. - Creus que els alumnes haurien de fer més dies de classe? Penso que els trimestres haurien d’estar distribuïts de manera equilibrada. - Creus que tens una mica de mania a alguns alumnes? Nooo! Æ
Tel.972.57.25.27 Av. Països Catalans 11 - 17820 BANYOLES LA DRAGONETA
23
PROJECTE REVISTA DE 6è
Treball d’enquesta: Té bona salut l’escola a Catalunya? TEXT _ Eira Ortiz, Núria Pascual, Eduard Pasadas i Carles Parals
E
l nostre treball va consistir a enquestar 10 persones amb perfils diferents, com ara que tinguessin oficis o professions variades. Aquesta és la relació dels enquestats:
- Lídia Espinosa (Aparelladora) - Ita Vives (Propietària d’un bar) - Llorenç Llop (Mestre) - Miquel (Dinamitzador social) - Mari Carmen López (Cuinera) - Lluís Gratacós (Conserge) - Lourdes Guitart (Directora d’escola) - Jordi Sirera (Mestre de religió) - Emma Fernández (Consell Esportiu del Pla de l’Estany) - Paco Viciana (Compositor) Aquestes varen ser les preguntes. Entre parèntesis hi hem posat les respostes: 1) Creus que són dignes els barracons que hi ha a algunes escoles catalanes ? a) Sí (0) b) No (5) c) Depèn de quins (5)
2) Creus que ha estat bona idea de posar
pissarres digitals a algunes classes del C.E.I.P La Draga? a) Sí (9) b) No (0) c) No ho sé (1)
3) Creus que el Govern de la Generalitat i el seu Conseller d’Educació fan la feina ben feta ? a) Sí (3) b) No (3) c) A vegades (4)
4) Creus que els pares col·laboren a l’escola ?
a) Molt (3) b) Poc (4) c) A vegades (3)
5) Creus que els professors estan ben preparats ? a) Sí (4) b) No (0) c) Depèn de quin (6)
6) Creus que el nivell de l’escola actual és el mateix que fa 20 anys ? a) Millor (5) b) Igual (4) c) Pitjor (1)
Un cop realitzades totes les qüestions, les conclusions són les següents: -
24
Encara hi ha la sensació que les instal·lacions no són totalment les adequades. Les noves tecnologies són una bona eina per millorar el rendiment escolar. Les autoritats polítiques no acaben de fer bé la seva feina. Un tant per cent elevat creu que els pares no sempre col·laboren prou. També hi ha l’opinió que alguns mestres no estan del tot preparats. I per acabar, sembla que es confia bastant en l’escola actual per sobre de la de fa 20 anys. Æ
LA REVISTA DE LA DRAGA
Opinió - Internet, què en pensem? TEXT _ Jordi Arolas, Narcís Bustins, Mònica Blanco, Numaisetu Ceesay i Gemma Bosch
I
nternet conté una gran font d’informació i diversió i es pot gaudir de navegar per la xarxa.
La majoria dels alumnes de l’escola el fem servir. Els llocs web on més anem són l’xtec i el ceipladraga.cat, i el cercador que fem servir és el google. Tots els alumnes de l’escola també gaudeixen del seu propi correu web. I creiem que això està molt bé, i el podríeu visitar. www.ceipladraga.cat és la pagina oficial de l’escola C.E.I.P La Draga, on pots trobar fotos i informació de les sortides que hem fet o de l’escola... http://inici.ceipladraga.cat no t’equivoquis, va sense les www! És la pagina que es fa servir per anar al correu. Nosaltres creiem que és útil per comunicar-nos per la xarxa.
Nosaltres creiem que Internet ha avançat molt en recursos tecnològics. És que... què faríem sense Internet? Molts nens d’ara, s’han viciat en jocs que han sortit nous, com per exemple: www.silkroadonline.net, http://crossfire.subagames.com. Si t’agrada lluitar virtualment descarrega-te’ls o recomana’ls!!!! I creiem que Internet també té molts inconvenients: pot fer mal a la vista, pot crear addicció, hi ha violència en alguns jocs que fan que les persones també en siguin... En fi, que hauríeu de saber agafar allò que és bo d’Internet i deixar allò que no ho és tant. I si sou menors d’edat, demaneu consell als pares o a algun adult. Æ
Reportatge - L’esport en edat escolar TEXT _ Mercè, Nyuma, Joel, Aniol i Mourad
L
’esport en edat escolar és molt important perquè els nens estan en època de creixement i l’esport ho afavoreix molt. També perquè desconnecten una estona de l’escola. Els que hem fet aquest treball, explicarem cadascú el seu esport, l’esport que practica.
Mercè: Natació- Jo entreno el dilluns una hora i mitja, i tots els altres dies una hora. Un dia a la setmana fem gomes abans d’entrenar i el dijous fem aletes. Un o dos caps de setmana al mes fem competicions. També hi han els campionats de Catalunya i
d’Espanya, però només s’hi pot anar si tens una marca determinada.
Aniol: Bàsquet- Jo entreno dilluns i dimecres una hora cada dia, al pavelló de Can Puig. Cada dissabte al matí fem un partit contra algun altre equip de fora. Dura una hora i mitja aproximadament. Al meu equip només som nens, i a part hi ha l’equip de nenes.
Joel: Futbol- Jo entreno el dilluns una hora i mitja i el dijous una hora, al camp de futbol de Fontcoberta. Els dissabtes al matí hem de fer el partit que dura una hora. A l’equip som nens i no hi ha equip de nenes.
Mourad:
Futbol- Jo entreno
dimarts i dijous una hora, al camp de futbol de Porqueres. Els dissabtes al matí fem un partit que dura entre una hora i una hora i mitja. A l’equip som nens i nenes barrejats.
Nyuma- No faig cap esport perquè de moment no he tingut l’oportunitat de fer-ne cap. Però m’agradaria, quan pugui, més endavant poder fer atletisme. Per tant, recomanem que tots els nens i nenes que tenen edats compreses entre els 6 i els 12 anys, comencin a pensar l’esport que més els agradaria practicar. Æ LA DRAGONETA
25
L’ENTREVISTA
Entrevista a Victor López i Ros
Les possibilitats educatives de l’esport en edat escolar TEXT _ Redacció / FOTOGRAFIA _ Redacció
J
a en la revista publicada l’any 2006, es va fer un reportatge que incidia en l’esport com una part més del creixement i aprenentatge dels infants. En ell diferents entrenadors donaven la seva opinió de l’esport que ells ensenyaven a practicar. Parlaven del que creien l’edat idònia per començar, dels valors que es pretenen inculcar, de com es plantegen els entrenaments... Aquest any i arran de dos fets puntuals -el reportatge sobre l’esport fet pels alumnes de 6è dins el marc del projecte de revista i la conferència “Possibilitats educatives de l’esport en edat escolar”, duta a terme per Víctor López i Ros el 12 de febrer passat-, hem cregut convenient aprofundir en el tema i mitjançant una entrevista poder fer arribar a tothom les impressions/opinions que una persona com ell, experta en el tema, té sobre aquests dos pilars del creixement infantil: l’educació i l’esport. Víctor López és professor titular de la Universitat de Girona, director de la Càtedra d’Esport i Educació Física de la UdG i responsable del Grup de Recerca en Educació Física i Esport de la UdG. És autor i coautor de diverses publicacions, entre les quals trobem aqusetes:
-Articles: o La enseñanza integrada técnico-táctica de los deportes en edad escolar: explicación y bases de un modelo Víctor López Ros, Francisco Javier Castejón Oliva o “Situaciones problema” y desarrollo de la competencia motriz en educación física escolar: cuestiones didácticas Víctor López Ros o La nova llei d’educació: L’àrea d’educació física Víctor López Ros, Carles Ballart o Utilizar los juegos para aprender a resolver conflictos T. S. Eberle, Víctor López Ros o Solución mental y solución motriz en la iniciación a los deportes colectivos en la educación primaria Víctor López Ros, Francisco Javier Castejón Oliva o La enseñanza del deporte escolar: hacia un deporte más educativo Víctor López Ros, Ricard Pradas o Técnica, táctica individual y táctica colectiva: Teoría de la implicación en el aprendizaje y la enseñanza deportiva (I) Víctor López Ros, Francisco Javier Castejón Oliva o Técnica, táctica individual y técnica colectiva: Implicación en el aprendizaje y la enseñanza deportiva (práctica) (II) Víctor López Ros, Francisco Javier Castejón Oliva
26
LA REVISTA DE LA DRAGA
-Col.laboracions en obres col.lectives: o Iniciación deportiva. La enseñanza y el aprendizaje comprensivo del deporte. (2003) Sevilla: Wanceulen. Francisco Javier Castejón Oliva, Francisco Jiménez Jiménez, F.J. Giménez i Víctor López Ros o La Educación Física de base en los estudios de primaria (1994) Santiago Romero (Coord.) Víctor López Ros o Iniciación deportiva. Manual del Maestro de Educación Física. (1997) Madrid: Pila Teleña. Francisco Javier Castejón (Coord.) i Víctor López o L’esport en edat escolar. Víctor López i Jordi Sargatal (Eds.) (2008) Girona: UdG. Titulars.
- Què hem d’entendre per esport i què hem d’entendre per educació? Són conceptes molt amplis i de difícil definició. L’esport és tant un fenomen social de gran abast com les pràctiques concretes que realitzen els esportistes. Tot i així, una manera senzilla de definirlo és com una pràctica física, de caràcter lúdic i competitiu que està reglada, reglamentada i institucionalitzada. Pel que fa a l’educació, i amb el risc de simplificar en excés, podem dir que és aquell procés que permet i facilita simultàniament la socialització i el desenvolupament individual de les persones. - L’esport com a tal, per tal de ser educatiu, l’hem d’entendre com un joc o cal diferenciar-ho completament? És impossible diferenciar-ho completament del joc per què en la pràctica esportiva hi ha una base lúdica. Crec que perquè sigui educatiu, el que cal és pensar com es desenvoluparan els infants com a conseqüència de participar en les pràctiques esportives. A partir d’aquí, cal reajustar aquestes pràctiques per afavorir el procés de desenvolupament dels nens i nenes. Allò que és important no és l’esport en sí mateix, sinó els infants. En termes generals, qualsevol contingut pot ser més o menys educatiu en la mesura que tingui una intencionalitat clarament educativa i, per tant, se centri en el desenvolupament dels nens i nenes, i no en el rendiment immediat. - Podem entendre l’esport fora de l’horari escolar com a “competitiu”, i el realitzat dins el marc de l’escola com a més “educatiu”?
Competició i educació no són paraules antagòniques. La competició és un tret inherent a l’esport. El que cal és transformar-lo o ajustar-lo per tal que sigui una eina d’aprenentatge. El problema sovint esdevé quan l’objectiu final de la pràctica esportiva és el resultat i, per tant, la competició agafa una dimensió massa gran com per poder-la treballar com un recurs educatiu. També és cert però, que en moltes pràctiques esportives fora de l’horari escolar estan cuidant molt aquest aspecte i hi estan treballant molt bé. - Molts pares ens hem fet la pregunta del milió: quina és la millor edat per començar a fer esport? I quin és el millor esport per practicar? Ens podries, des del teu punt de vista, obrir els ulls a aquests dos interrogants? Com bé dius, és la pregunta del milió. No és possible donar una resposta concreta. Crec que és molt important veure realment quina és la proposta per les diferents edats. És a dir, quan un club diu que fa “x” esport per a nens i nenes de 5 anys, hem de veure que és el que realment hi fan. No és un problema només d’edat. Ara bé, quan més petits són els nens i nenes, més curosos cal ser amb la proposta. Fer un esport, en el sentit d’una pràctica constant més o menys exigent, ho deixaria en termes generals, per quan els infants estan en la franja de 9-10 anys. No hi ha cap esport millor que un altre. Tots els esports poden aportar coses molt bones i d’altres no tant. Crec que el que és bo és que els nens i nenes puguin tenir experiències d’esports que siguin força diferents per tal de veure, conjuntament amb els pares, què els hi aporta i com ho viuen.
- És bo per a l’infant centrar-se només en un esport, per molt que li agradi, o tot el contrari, quants més i més variats en practiqui molt millor? Una mica en la línia del que ja he comentat, crec que és bo que els nens i nenes tinguin experiències variades a partir de les quals després es puguin anar decantant per aquells esports en els que millor se senten. Des del punt de vista del desenvolupament motor dels infants és molt important que facin una pràctica variada. Tot i que fer molts esports, per sí mateix no ho garanteix, és més probable que passi. - Tal com està plantejat l’esport en edat escolar ara actualment, és vàlid com a eina educativa? I en cas de que no ho sigui, quina creus que seria la fórmula idònei? Crec que s’està treballant des de molts àmbits per tal que sigui cada cop més una eina el més educativa possible. Sovint el problema esdevé quan les diferents institucions implicades en aquestes franges d’edat en realitat tenen interessos dife-
LA DRAGONETA
27
L’ENTREVISTA rents. Crec que caldria un treball conjunt més clar. Especialment en àmbits tan delicats com la formació dels monitors i dels responsables dels infants. Aquest és un tema cabdal i que no està ben encarat. Igual que el metge de les criatures és metge especialitzat en pediatria, crec que necessitem un salt de qualitat molt important en la formació dels tècnics. - Molts pares, entre ells jo mateix, portem els nostres fills fora de l’horari escolar, a diferents espais a on es practica un esport. Estic segur, però m’agradaria equivocar-me, que en la majoria dels casos els entrenadors tenen una instrucció mínima per realitzar la seva tasca. Si els nens en edat escolar són com esponges -cosa bona o dolenta que veuen, cosa que aprenen-, no creus que caldria posar al seu abast el millor entrenador possible, per tal de poder desenvolupar tot el seu potencial? Creus que la situació és tal i com la plantejo, i si s’albiren solucions per tal de que sigui possible? Crec que caldria posar un especialista en educació que també dominés l’esport. És molt important que siguin gent molt formada en els dos àmbits. Com et deia, s’estan fent esforços però crec sincerament que encara estem molt lluny. - Unes altres situacions que he detectat són “L’entrenador no fa jugar el meu nen
o ho fa millor” o “ Xuta!!! – però pare, si l’entrenador m’ha dit que la passi”. No creus que els pares ens posem moltes vegades on no ens pertoca, i trepitgem el terreny als entrenadors provocant conflictes?
28
LA REVISTA DE LA DRAGA
Sí. Els pares ens hem d’acostumar a respectar la feina de l’altre i saber quin és el lloc que ens correspon. Si hi ha alguna qüestió a comentar amb l’entrenador, de ben segur que no és des de la grada. Sovint l’entrenador necessita molt més l’ajuda dels pares que no la crítica. - No creus també, que en molts casos ens preocupem més de com practiquen i evolucionen els nostres fills/es en l’esport, que no pas de la manera en que alguns entrenadors els ensenyen? Estic molt d’acord. De vegades els pares i mares són els primers que volen guanyar a qualsevol preu. Més que els fills i les filles. - Quins reptes de futur veus en el tractament de l’esport com a eina educativa per a què esdevingui com a tal?
La llista seria llarga, però hi ha aspectes tan importants com que les diferents institucions vagin amb una idea comuna, que millori la qualitat i la consideració professional dels tècnics, que els pares i mares formin part del projecte esportiu assumint les idees del mateix (i, per tant, no persegueixin de forma soterrada objectius diferents), etc. - I per acabar, quines recomanacions faries als pares, per tal que tant ells com els seus fills, vegin l’esport com un mitjà més per créixer i socialitzar-se, i no com un mitjà per assolir qui sap què en un futur incert? Si ho he de simplificar diria que arribar a ser esportista professional és una “conseqüència”. No pot ser mai l’objectiu en aquestes edats. L’esport ha de ser un recurs, una eina, per l’avui dels infants i pel seu futur com a PERSONES. Æ
ELS NOSTRES GRADUATS DE 6è
JORDI AROLAS VALL-LLOSERA
MÓNICA BLANCO TEJERINA
GEMMA BOSCH DURAN
NARCÍS BUSTINS NUÑEZ
MUHAMADOU CEESAY
NUMAISETU CEESAY
NYUMA CEESAY
JOEL COSTABELLA PUJOLAR
MERCÈ GONZÁLEZ AMETLLER
ANIOL MAESTRE CAMPS
JORDI MARIAS PARELLA
DANIEL MORANTE REIXACH
MARIA NOGUER RIBAS
IMELDA ORRIOLS TRIAS
ALEJANDRO PALACIOS PEÑUELA
CARLES VILLABONA PARALS
EDUARD PEREIRA PASADAS
PERE SERRAT REYES
MOURAD CHRIAA
LAIA BUSQUETS SALA
MARC CUBERTA TEIXIDOR
NÚRIA MARTÍNEZ PASCUAL
ARNAU VILLASANTE CARULLA
EIRA ORTIZ VIVES
ALBA ESPESO RODRÍGUEZ
JORDI SALA NOGUER
OSAMA ZEANAMI
MOLTES FELICITATS A TOTS I CONTINUEU AMB EMPENTA QUE TOT JUST ACABA DE COMENÇAR
ENHORABONA!!!
LA DRAGONETA
29
RECOMANACIONS VÀRIES
A l’estiu: un llibre i una tovallola! TEXT _ Redacció / FOTOGRAFIA _ Redacció
L
legir ens permet viatjar pel món i conèixer gent nova sense moure’ns de casa. Obrir un llibre és tota una aventura: -què i qui ens esperarà allà dins?. Quan llegim “vivim” allò que el llibre narra, passem a ser part activa del text -ens fem amics dels seus personatges- i compartim somriures i (potser) alguna pena. Ara que s’acosten les vacances d’estiu pot ser un magnífic moment per llegir tot recargolats al sofà de casa, sota l’ombra d’un arbre o a la platja (i amb un gelat a la mà). Ens agradaria suggerir-vos uns quants títols, tot i que pensem que hi ha tants llibres com lectors, i que la tria de les pròpies lectures és una tasca de tastaolletes en què cadascú ha d’experimentar, cercar i passar-s’ho bé a la seva manera.
Per a lectors/es experimentats/es us agradaria enfrontar-vos amb la lectura perquè us desvetlli els secrets que amaga?. No defalliu, pel camí hi trobareu misteris, aventures, potser us aterrireu o, fins i tot, riureu pels descosits... Així, si voleu pixar-vos de riure, no ho dubteu, llegiu les esbojarrades històries del Capità Calçotets (diferents títols) o de La XXL de Màrquez. Però, si sou més aviat amants de l’aventura i dels misteris en Gerónimo Stilton o, la seva germana la Tea Stilton, de ben segur, us encantaran. Ep!, no ens oblidem de la simpàtica Tina Superbruixa o del Diari d’en Greg, un pringat total. Per la seva banda, la Gemma Lienas ens proposa unes narracions plenes d’aventures amb la Tribu de Camelot. Fins al moment hi ha dos títols: La Carlota i el canari robat, i La Carlota i el misteri del botí pirata.
Lectures per als més menuts: són llibres estimulants, amb il·lustracions fàcils d’interpretar. Alguns personatges que fan les delícies dels més menuts són: la Maisy, la Mima, l’Elmer o en Kipper. A més a més, també trobareu tots aquests personatges en DVD. Per a primers/es lectors/es: cal destacar l’àlbum il·lustrat. N’hi ha de meravellosos, de ben poètics, de divertits i, d’altres, ofereixen tot un repte intel·lectual. Àlbums destacats són: Quan surt la lluna d’Antonio Ventura, Gat i peix de Joan Grant, El peix irisat de Marcus Pfister, etc. Alguns personatges entranyables són: l’Olivia (una porqueta un xic esbojarrada), en Teo, les Tres Bessones, El Llop Pepito o en Barbar.
30
LA REVISTA DE LA DRAGA
Pel que fa als còmics : Detective Conan de Gosho Aoyama o Bola de Drac de Akira Toriyama. A més a més, ara també hi podeu trobar a en Gerónimo Stilton en còmic: El descobriment d’Amèrica i L’estafa del Colosseu. I, no podem passar per alt les aventures de les Witch, de Gaturro o de les noves reedicions d’Ot el bruixot.
Lectures adolescents: uns breus suggeriments de narrativa fantàstica i realista. - Narrativa fantàstica: com a novetats destacades (i esperades) esmentarem: Màgia d’una nit d’estiu de Maite Carranza i Alas Negras de Laura Gallego (continuació d’Ales de Foc). Altres obres fantàstiques que són ja tot un clàssic són: Cròniques de la Torre de Laura Gallego (4 volums) o la trilogia: Cor de tinta, Sang de tinta i Mort de tinta de Cornèlia Funke. - Narrativa realista: cal esmentar el Noi del pijama de ratlles de John Boyne ambientada en els camps d’extermini nazis o Kafka i la nina que se’n va anar de viatge, de Jordi Sierra i Fabra, un autor especialitzat en literatura juvenil
que tracta, sense embuts, les situacions i els problemes reals que viuen, dia a dia, els adolescents. Una novel·la divertida i original que, vol trencar amb alguns tòpics sobre l’ús del hijab (mocador musulmà), és Per què tothom em mira això del cap? de Randa Abdel-Fattah.
- Llibres per saber-ne més: el 2009 és l’Any internacional de l’astronomia, una bona excusa per animarse a observar el cel a les nits d’estiu. Hi ha força novetats sobre el tema: La meva primera guia sobre astronomia de Jordi Lopesino, Gran atles del cosmos d’Ofèlia Ortega o La conquesta de la Lluna de Marta Comas.
Altres recomanacions TEXT _ Arnau, Osama, Marc i Mahamadou
Pel·lícules: Recomano una peli que es diu “Escuela de Pringaos”, és una comèdia força divertida. També recomanem les tres pel·lícules de Spiderman, en les que hi ha molta acció i als nens els pot agradar. També una peli titulada “Una pareja de tres”, també és una comèdia on en una parella el marit decideix comprar un gosset per l’aniversari de la seva nòvia i llavors es troben en les situacions de tenir un gos força trapella.
Llibres : Dels llibres de manga recomanem Naruto que Per altra banda les vacances són, també, una magnífica oportunitat per descobrir l’entorn més proper. Si voleu investigar allò que us envolta, qualsevol de les aventures d’en Blauet, us seran útils. El darrer títol de la col·lecció (editada per l’Escola de Natura) és En Blauet i la pedra misteriosa. Per als que sou amants de la natura, la col·lecció Guies de Natura –també editades per l’Escola de Natura- us seran imprescindibles. Cada guia tracta un tema diferent: els ocells, les plantes aquàtiques, els peixos, els microorganismes, els rèptils i els arbres. L’últim títol: Mamífers de l’estany de Banyoles. En canvi, si us agraden les llegendes i les rondalles de la nostra contrada el llibre Llegendes del Pla de l’Estany d’Àngel Vergés us encantarà. Però si el que voleu és badar davant unes belles fotografies i conèixer una miqueta més la història, els costums o el patrimoni arquitectònic i natural us suggerim el llibre: Banyoles, la ciutat de l’Estany, coeditada recentment per l’editorial Nautilus Comunicació i l’Ajuntament de Banyoles.
Llibres pels pares: L’Escola contra el món: l’optimisme és possible de Gregorio Luri, un assaig esperançat i esperançador sobre el paper que juga l’escola – i per extensió l’educació- dins la societat. Bon estiu i bones lectures! Æ
els protagonistes són dos nois i una noia, en Naruto, en Sasuke i la Sakura que s’hauran d’aventurar en batalles i missions per ser més forts i per pujar més de ranking.
Jocs: Si t’agraden les lluites d’acció compra el nou joc de Dragonball z i si no t’agraden les lluites, compra’t el Zoo tycoon 2 que es tracta de fer un zoo i posar-hi els animals. Però vigila que els animals no se t’escapin de les gàbies que els turistes podrien prendre mal! Webs: la web de l’escola es: www.ceipladraga.cat. Aquí hi trobareu tota la informació sobre l’escola La Draga. També recomanem un web molt conegut de vídeos que es diu: www.youtube.com, on trobareu tota mena de vídeos de riure, de lluites d’acció... Us recomanem també un joc per fer amb els teus amics: Tòtem. El Tòtem és un joc que es pot jugar en llocs oberts com ara el parc de la Draga. Es tracta de fer dos equips i posar un objecte lluny dels dos equips. Comença un equip triant un jugador que hagi d’anar a buscar el tòtem, quan surt el jugador triat corrents molt ràpid els de l’altre equip l’han d’anar a atrapar i impedir que agafi el tòtem. Després quan ja l’han atrapat li toca a l’altre equip triar un jugador per què corri a buscar el tòtem i així fins que un equip porta el tòtem al seu camp. Æ
LA DRAGONETA
31