Del Clot al món by anna curià

Ceip Sant Joan de Ribera

2n B

curs:08-09

PROJECTE “DEL CLOT AL MÓN”

El dossier “Del Clot al món” és el recull del treball per projectes realitzat al llarg del segon trimestre. L'objectiu de treballar per projectes és aprendre a proposar i argumentar; cercar informació, interpretar-la i elaborar-la; i transmetre el coneixement adquirit. El punt de partida del projecte va ser el nostre barri i els seus mitjans de transport, els alumnes volien saber quins mitjans de transport hauríem d'utilitzar per desplaçar-nos a diferents llocs del món, fou llavors quan vàrem decidir viatjar virtualment al país d'origen d'alguns dels companys de classe , o bé de les seves famílies. Per portar a terme aquest treball vam decidir que les nostres fonts d'informació serien les famílies, els companys nouvinguts de la classe i de l'escola, les mestres, llibres, revistes de viatges, agències de viatges , mapes , atles , vídeos, fotografies, diapositives , pàgines web i el programa informàtic “Google Earth”. Una vegada situat el Clot al districte i a Barcelona, i després de conèixer els transports que hi ha al barri; els 6 alumnes, que ells o les seves famílies han nascut en un altre país, van ser els encarregats de proposar-nos els indrets que els agradaria que coneguéssim, i entre tots vam decidir que visitaríem el castell Peles de Romania, la mesquita Badshahi del Pakistan, la vall de la prehistòria de Cuba, el volcà Cotopaxi de l'Equador, la ciutat inca de Machu Picchu del Perú i el llac Titicaca de Bolívia. Es van formar 6 grups i cada un d'ells havia de buscar informació sobre el lloc a visitar, situar-lo al país , al continent, saber els idiomes que es parlen, paraules en alguna de les llengües del país , un menjar típic... Una vegada acabat el treball de recerca vam iniciar el nostre viatge virtual: el camí a fer per anar d'un indret a l'altre, els transports que s'haurien d'agafar, llegir un conte o llegenda del país. Cada grup ens va presentar el seu treball amb el suport de les TIC ( Tecnologies de la Informació i la Comunicació ) i ens van visitar mares i companys d'altres cursos per explicar-nos com són els seus països, respondre a les preguntes que teníem preparades i ens van oferir un bon berenar. Hem acabat el nostre projecte amb la “Cançó del barri” i jugant amb el “Transport game” . Agraïm la vostra col·laboració i molt especialment a la Mihaela, a l'Ausalan , a la Mirurgia, a la Tania , a la Mónica, a la Tania, a la Brisa , a la Jael i a la Violeta per dedicar-nos el seu temps i ajudar-nos a portar a terme aquest projecte.

26 25 24 23 22 21 20 19 18 17 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1

MESUEM DISTÀNCIES AMB GOOGLE EARTH

DEL CLOT AL CASTELL PELES

País

Romania

Continent

Europa

Moneda

Leu romanès

Idiomes

Romanès, hongarès i alemany Expressions en romanès

CASTELL PELES

Buna : Hola

La revedire: Adéu

Da : Sí

Nu: No

Buna dimineata : Bon dia

Buna ziua : Bona tarda

Buna seara: Bona nit

Mult'umesc: Gràcies

Scuzat'i-ma: Perdó

Va rog : Si us plau

Descripció El castell Peles està situat a la ciutat de Sinaia i és considerat un dels més bonic d'Europa . El va fer construir el rei Carol I al 1873. Té 160 habitacions i va ser el primer castell europeu en tenir corrent elèctrica. Recepta

COZONAC ( pastís tradicional romanès )

Ingredients

Preparació

1 kg de farina 50 g de llevat de cervesa 200 g de sucre 1 got d'oli de gira-sol 1/2 l de llet 6 ous nous i panses vainilla ratlladura de llimona

Desfeu el llevat de cervesa en la llet tèbia prèviament aromatitzada amb vainilla i llimona i una mica de sucre. Després afegiu-hi la resta del sucre. En un bol de mida grossa, barregeu-hi una part de farina i una part del llevat desfet en la llet i una mica dels ous batuts. Remeneu-ho perquè quedin tots els ingredients ben amalgamats i repetiu l'operació una altra vegada amb tots els ingredients. És qüestió d'anar-hi afegint farina fins que la massa no n'admeti més. Heu d'anar-hi abocant petites quantitats d'oli de gira-sol mentre seguiu remenant. La massa ha d'anar absorbint l'oli de mica en mica. Afegiu-hi les panses i les nous trossejades. Continueu remenant, com a mínim durant mitja hora, fins que aconseguiu una pasta homogènia i elàstica, i deixeu-la reposar, tapada amb un drap en un lloc temperat, com més estona millor. Aboqueu la massa en un motllo del tipus "plum-cake" i enforneu-ho durant uns 45 minuts.

EL GALL I LA GALLINA ( conte romanès ) En un poblet molt petit , un poblet de pagès de quatre cases , hi vivien una vella que es deia

Quiquiriquic, quiquiriquic,

Petresca i un vell que es deia Calotescu. Eren veïns, i ella tenia una gallina i ell tenia un gall. La

gran senyor, torna’m la bossa

gallina de la vella Petresca cada dia li ponia un o dos ous, que la dona es menjava amb

gran delit. Ell, en canvi, no han podia menjar mai. Un dia, el vell Calotescu, que es delia per menjar-se un bon parell d’ous ferrats, els va demanar a la seva veïna. La vella Petresca era molt avara, però com que no es volia enemistar amb el seu veí, li va dir: -Saps què has de fer, si vols menjar ous ? Clavar una bona pallissa al teu gall. Com et penses que ho faig, jo, perquè la meva gallina em pongui? A garrotades! El pobre Calotescu, que era una mica curt de gambals, s’ho va creure, va córrer al galliner i, amb una bona vara de freixe, va començar a donar cops al seu gall, mentre li deia que si no ponia uns quants ous el deixaria mig mort. El pobre animal, és clar, incapaç de pondre, es va escapar del corral i se’n va anar camí enllà, a veure si trobava un indret on el tractessin amb més consideració. Mentre anava pel camí pensant on podia anar a fer cap, el gall va trobar, en un revolt, una

dels tres rals, que tu ja ets ric. Fins que van arribar a casa del senyor Antonescu, que era una gran mansió, amb un gran pati i un corral tot ple de gallines ponedores. El senyor Antonescu va baixar del cotxe i, empipat amb el gall que l’havia anat seguint i que no parava de cantar, va manar al seu cotxer: -

Agafa’m aquest gall tan desvergonyit i llença’l al fons del pou.

Però aquest cop el gall no es va deixar pas agafar. Amb un bon batec d’ales es va anar a posar dalt de la branca més alta d’un roure que hi havia al mig del pati . I d’allí dalt estant , el gall no deixava de cridar: Quiquiriquic, quiquiriquic, gran senyor, torna’m la bossa dels tres rals, que tu ja ets ric.

bossa que contenia tres rals. El gall va agafar amb el bec i se’n va tornar a casa del seu amo,

El senyor Antonescu estava cada vegada més enfurismat. Ell era un home ric i poderós,

pensant, segurament, que si el veia arribar amb aquells diners, que tanta falta li feien, estaria

acostumat a fer sempre la seva voluntat sense que ningú

content i el deixaria viure com sempre al galliner, sense amoïnar-lo.

encara , posar-lo en evidència, com ara s’atrevia a fer aquell gall tan descarat. Va manar que

Vet aquí, però, que va passar un cotxe de cavalls d’un senyor que tornava de viatge. Era un

sortissin tots els criats de la casa a ajudar el cotxer en la seva persecució del gall, però

senyor molt ric que es deia Antonescu. I aquell senyor, mirant per la finestrella del cotxe , va

aquest no es deixava pas agafar. Així que se li acostaven els del servei del senyor Antonescu,

veure, estranyat, un gall que duia al bec una cosa que no va saber distingir què era . Intrigat,

amb un vol curt però ràpid, passava de la branca de roure a la paret del galliner , de la paret

va fer un crit al cotxer, li va dir que parés i que baixés a veure què era allò que duia aquell

del galliner a dalt de la teulada i d’allí un altre cop a una de les branques del roure. I totes

gall que passava pel camí.

les gallines que hi havia al galliner , que no havien vist mai un gall tan valent i tan pinxo,

El cotxer va fer el que li manava el seu senyor. Va parar, va baixar del cotxe, va agafar el

s’anaven esvalotant cada cada cop més.

pobre gall d’una revolada i li va prendre la bossa, que va dur al seu amo. Aquest, que no tenia

I amb una veu cada vegada més aguda i estrident, el gall no deixava de cridar:

gaire manies, se la va quedar i va dir al cotxer que ja podien continuar el seu camí. Però el pobre gall no s’hi va pas conformar, va anar seguint el cotxe del senyor Antonescu cridant tan fort com podia:

Quiquiriquic, quiquiriquic, gran senyor, torna’m la bossa dels tres rals, que tu ja ets ric.

el gosés contradir ni, menys

Fins que la paciència del senyor Antonescu es va acabar. Va comprendre, al capdavall, que no hi havia res a fer , i com que és ben veritat, no li venia pas de tres rals ni de quatre, va agafar la bossa i la va llençar per la finestra , mentre deia , ple de despit: - Aquí tens la bossa, gall del dimoni, i fuig d’aquí d’una vegada , que no vull sentir mai més el teu quiquiriquic. I el gall va agafar la bossa amb el bec i se’n va anar, la mar d’ufà i d’orgullós. Tant, que totes les gallines del galliner del senyor Antonescu, plenes d’admiració per aquell gall extraordinari, amb aires de capità general o de primer tenor d’òpera, van saltar la paret el galliner i el van seguir com si fossin un ramat d’ovelles. El vell Calotescu s’havia penedit amargament d’haver fet fugir el seu gall a cops de garrot. Compteu, doncs, quina alegria que va tenir quan el va veure arribar duent al bec una bossa amb tres rals i seguit de tot aquell esbart de gallines ponedores. A partir d’aquell dia se li va haver acabat la misèria, perquè podia menjar tants ous com volia i encara li’n quedaven per anar a vendre a mercat . Quan la vella Petrasca es va adonar de la prosperitat del seu veí es va engelosir de mala manera , perquè ella havia de viure únicament dels ous que li donava la seva única gallina. I va anar a preguntar al vell Calotescu com s’ho havia fet per aconseguir aquella prosperitat . - Vaig seguir el teu consell - li va dir el vell Calotescu-. Vaig apallissar el meu gall, aquest se’n va anar i em va tornar amb una bossa de diners i totes aquestes gallines. Si vols prosperitat, no has de fer sinó apallissar la teva gallina. La pobra Petrasca va fer el que li deia el seu veí, clavar una bona allisada a la seva gallina .Però la pobra bèstia no ho va poder resistir i es va morir de les patacades. I a partir d’aquell dia , l’avara i envejosa Petresca es va quedar sense els ous que, fidelment, li ponia cada dia la seva gallina.

DEL CASTELL PELES A LA MESQUITA BADSHAHI

País

Pakistan

Continent

Àsia

Moneda

Rúpia Pakistanesa

Idiomes

Urdú , panjabi, anglès i altres Expressions en urdú

MESQUITA BADSHAHI

Hola

Adéu

Sí

Bon dia

Bona tarda

Bona nit

Gràcies

Perdó

Si us plau

Descripció La mesquita és l'edifici on es reuneixen els fidels musulmans per orar. La mesquita Badshahi està a la ciutat de Lahore i és la segona més gran del Pakistan, va ser construïda al 1673 per un emperador mogol anomenat Aurangzeb. Recepta

SIKH

KEBAD ( broquetes )

Ingredients

Preparació

1 kg de carn picada de vedella 4 o 5 cebes

Barregeu la carn picada amb la ceba, els alls i els bitxos (tot picat ben petit) i incorporeu-hi totes les espècies, una

4 o 5 alls

mica de gingebre ratllat, la farina de blat de moro i la sal. Deixeu reposar aquesta massa a la nevera durant 24 hores

3 o 4 bitxos

ben tapada per tal que no perdi humitat. Prepareu les broquetes enganxant-hi la barreja de carn picada. És molt millor

Gingebre 2 cullerades d'espècies mòltes (clau, cardamom, pebre vermell...) 2 cullerades de garam massala (barreja d'espècies ) 1 cullerada de farina de blat de moro Sal

si són del tipus espasa (planes i de ferro, en lloc de fusta) ja que l'escalfor del metall ajudarà a coure les broquetes per dins. Cal que la planxa per coure sigui ben calenta quan hi poseu les broquetes. Aneu-les girant sovint per evitar que se us enganxin.

HONESTEDAT ( conte pakistanès ) Hi havia una vegada un home tan ric, que no trobava la manera de dissimular a ulls estranys

–

T'ho agraeixo molt , però no caldrà -va respondre l'home ric-. He vingut a veure't per

totes les seves pertinences, posseïa una enorme extensió de terreny on cultiva de tot i més,

comunicar-te que me'n vaig de la ciutat. Feia temps que m'ho rumiava i crec que ha

un fotimer de caps de bestiar, una casa gran com un palau, joies i pedres precioses per

arribat el moment. I com no vull endur-me totes les meves riqueses , et vull demanar que

donar i vendre, una col·lecció de baguls replets de monedes d'or, d'argent i de coure,

siguis tu qui se'n faci càrrec fins al meu retorn.

objectes d'art i moltes més coses que ara no ve al cas esmentar perquè no acabaríem mai. La

–

qüestió és que tots els habitants de la vila sabien que la seva riquesa era incalculable. De fet, tothom ho comentava amb admiració i una certa enveja. I, és clar, la seva fama d'home

Jo! - va exclamar el comerciant desconcertat per la petició-. Però és una gran responsabilitat!

–

No pateixis -va afegir l'home ric amb serenitat-. Si les pots conservar, bé; i si no, també.

opulent es va anar escampant fins a arribar a orelles d'una colla de bandits.

No passarà res ! Si les perds o te les roben, jo ho entendre i et garanteixo que mai te'n

Un dia va començar a córrer el rumor que la quadrilla de lladregots planejava cometre un

faré retret.

robatori. La gent del poble ho comentava neguitosa i un veí de bon cor va presentar-se a

Els dos homes van mostrar-se d'acord i van signar la seva aliança amb una forta abraçada.

casa de l'home ric per advertir-lo que estigués alerta.

Fent honor a la seva paraula, l'home ric va partir de viatge després d'entregar-li a l'amic la

En comptes d'espantar-se i de posar el crit al cel, l'home ric s'ho va prendre amb tota la

major part de les seves riqueses. De bon començament, el comerciant no sabia on guardar-

tranquil·litat del món. No es va deixar vèncer pel pànic i, fent com qui sent ploure, va

les, però després de donar-hi moltes voltes, va optar per embolicar-les amb un llençol que va

continuar amb la seva rutina habitual.

nuar amb força. Després va cavar un forat profund per enterrar-les com si fossin un tresor,

Estupefactes per aquesta incomprensible reacció, el consell de savis va decidir parlar amb

al peu del majestuós arbre que feia ombra al seu jardí.

l'home ric per intentar convèncer-lo d'adoptar mesures de protecció.

Encara no havia passat una setmana de la marxa de l'home ric, que els bandits assaltaven

–

És bo ser valent, però no és bo caure en la imprudència -van aconsellar-li-. Has de tenir

per sorpresa la casa del comerciant: Els brètols li van encordar mans i peus i, quan el van

en compte que són uns trinxeraires molt perillosos. I és possible que actuant d'aquesta

tenir completament immobilitzat, el capitost dels lladres el van interrogar:

manera tan inconscient estiguis posant en perill la teva vida.

–

Gràcies pel vostre interès -els va reconèixer l'home ric un cop van haver acabat -. No patiu, que jo ja sé què he de fer.

les riqueses del teu amic. Si em dius on són , no

prendràs cap mal... I si m'ho dius... –

Aquella mateixa tarda, l'home ric va anar a visitar un amic de la infantesa en qui confiava a ulls clucs, un comerciant que s'havia guanyat merescudament la fama de persona honrada.

Un ocellet m'ha dit que guardes

Us han enganyat! - va tallar el comerciant encreuant els dits-. Jo no tinc res més que allò que és meu. Ho prometo!

–

Mentider! Sabem de bona font que les tens tu -va escridassar-lo el cabdill estirant-li una

Asseguts al voltant d'una taula, l'home ric el va posar al corrent de l'amenaça que planava

orella-. Escolta'm bé, capsigrany, no facis l'heroi i digues on les has amagat. Canta, o et

sobre ell i li va enumerar els suggeriments donats pel consell de savis.

tallaré la llengua!

–

Saps que pots comptar amb mi de totes totes, per a tot allò que et sigui de menester -va

El comerciant no es va deixar acovardir per les amenaces del truà i va fer muts i a la gàbia .

oferir-se el comerciant-. Si vols un sostre per protegir-te, aquí tens un a la teva

Desesperats pel obstinat silenci, els bandolers van regirar-ho tot de dalt a baix

disposició. Casa meva és casa teva.

sense èxit. I no es van donar per vençuts fins que no va mancar cap racó per furgar.

esperava l'arribada del seu amic sense desfer l'embolcall.

Llavors, el capitost va pensar que potser deia la veritat i va ordenar retirada, emportant-se

I el viatger es va quedar sense parla quan, un cop va deslligar el llençol, va comprovar que

com a botí els estalvis i els pocs objectes de valor que van trobar per la casa, deixant el

allà dins s'apilaven molts més diners , joies i valors que els que havia deixat.

brau comerciant més escurat que un pinyol.

–

Va trigar una bona estona a aconseguir desfer-se dels lligams. Però malgrat l'ensurt i l'espoliació, el comerciant se sentia d'allò més orgullós per haver evitat que els lladres

Com és possible ? - es va sorprendre, incapaç de trobar una explicació-. Però si em van dir que t'havien robat!

–

En efecte, em van robar- va confessar el comerciant-. Però només es van endur els meus

s'apropiessin de les riqueses que s'havia compromès a custodiar..

diners . Gràcies als teus, vaig poder sobreviure i tirar endavant . Et vaig agafar un

Sense un cèntim a la butxaca, per sortir de la misèria el comerciant va agafar prestades un

grapat de monedes en qualitat de préstec i les vaig invertir en un negoci que, com pots

grapat de monedes d'or de les que guardava enterrades i les va invertir en un negoci

veure, ha funcionat de primera. Eren els teus cales, i això ens va convertir en socis. I

d'exportació de mercaderies. L'home va pencar de valent i va ser tan emprenedor que al

tot això que ara trobés que hi ha de més no és cap regal, sinó la part que et pertoca

cap de quatre anys ja era més ric que ningú.

dels guanys que hem obtingut en tot aquests anys.

Una tarda d'estiu en que descansava a l'ombra del majestuós arbre del seu jardí, de cop i

Amb aquest gest, el comerciant li donava a entendre que l'autèntica amistat no té preu ni

volta va aparèixer l'amic viatger. Quina alegria més gran! Els dos homes van abraçar-se

es pot pagar amb diners. El viatger es va quedar tan meravellat que , des d'aleshores,

emocionats i, mentre picaven uns dàtils i prenien un té , van posar-se al dia de les seves

aprofita qualsevol ocasió per explicar a tort i a dret que el seu bon i estimat amic és

vides. Van xerrar de tot. Excepte dels diners amagats. El comerciant no gosava per

l'autèntica encarnació de l'honestedat.

timidesa i l'altre no preguntava per tal de no incomodar-lo. A partir d'aleshores,cada nit es reunien per sopar i fer-la petar. I cap dels dos no gosava sortir a parlar de les riqueses que s'havien confiat. Van passar dos mesos fins que el comerciant es va atrevir a fer el primer pas tot dient: –

Ja fa un quant temps que has tornat del teu viatge i, no obstant això, encara no has reclamat allò que és teu i que jo t'he guardat durant els teus anys d'absència.

–

No ho he fet per no avergonyir-te, perquè estic al cas de la teva experiència amb els lladres -va aclarir el viatger-. Sé que et van robar i no volia posar-te en un compromís : Si les conserves , me les tornes i, si no les conserves , no t'amoïnis perquè continuarem sent tan amics com sempre.

–

Ara ja és fosc, però demà et donaré allò que et pertany -va assegurar el comerciant donant la conversa per finalitzada.

L'endemà mateix , ajudant-se d'un pic i una pala, el comerciant desenterrava les riqueses i

DE LA MESQUITA BADSHAHI A LA VALL DE LA PREHISTÒRIA

País

Cuba

Continent

Amèrica

Mapa

VALL DE LA PREHISTÒRIA

Moneda

Peso cubà

Idioma

Castellà

Descripció És un centre recreatiu i turístic dedicat a la paleontologia que està dins del parc natural de Baconao . Hi ha escultures que representen dinosaures, mamuts i espècies que van poblar la terra fa milions d'anys. Les figures estan construïdes amb ferro i ciment. Recepta Ingredients

FRITURA DE MALANGA ( bunyols de malanga ) Preparació Peleu i talleu a trossos la malanga. Ratlleu els trossos per obtenir-ne una mena de puré pastós.

1 malanga

Barregeu aquesta pasta de malanga amb un ou, una cullerada d'alls matxucats i coriandre fresc trinxat (si no en teniu,

1 ou

podeu substituir-lo per julivert) i remeneu la barreja fins que us quedi una pasta homogènia.

coriandre

Aneu fregint porcions d'aquesta pasta com si féssiu bunyols. Deixeu-los enrossir lleugerament i serviu-los calents.

alls sal

Aquesta fritura és molt típica de Nadal o també d'àpats especials; a més, la malanga, preparada en puré, és molt suau i

oli

digestiva (a Cuba la prenen els malalts, la gent gran i la canalla).

UNICORNIO AZUL Mi Unicornio azul ayer se me perdió, pastando lo dejé y desapareció. Cualquier información la voy bien a pagar, las flores que dejó, no me han querido hablar. Mi Unicornio azul ayer se me perdió, no sé si se me fue, no sé si se extravió. Y yo no tengo más que un Unicornio azul. Si alguien sabe de él, le ruego información, cien mil o un millón yo pagaré. Mi Unicornio azul se me ha perdido ayer, se fue... Mi Unicornio y yo hicimos amistad, un poco con amor, un poco con verdad. Con su cuerno de añil pescaba una canción, saberla compartir era su vocación. Mi Unicornio azul ayer se me perdió, y puede parecer acaso una obsesión, pero no tengo más que un Unicornio azul y aunque tuviera dos, yo solo quiero aquel. Cualquier información la pagaré. Mi Unicornio azul se me ha perdido ayer, se fue... Silvio Rodríguez

Aprendre el poema y haz un dibujo. El mago Un mago con mucha magia por una puerta salió y su sombrero volando por la puerta regresó: regresó, cruzó las piernas y en la mesa se sentó. Del sombrero sale un gato, del gato sale un avión, del avión sale un pañuelo, del pañuelo sale un sol, del sol sale todo un río, del río sale una flor, de la flor sale una música y de la música yo.

David Chericián

DE LA VALL DE LA PREHISTÒRIA AL VOLCÀ COTOPAXI

País

Equador

Continent

Americà

Moneda

Sucre

Idiomes

Shuar, quítxua, castellà i altres. En llengua shuar es diu:

Chai winishi ! : Bon dia! Penkeak pusan : Com estàs? Kashin paitia: Fins demà En llengua quítxua es diu: Imainayan qashkanki?: Com estàs? Yusulpayki: Gràcies VOLCÀ COTOPAXI

Ari: Sí

Mana: No

Descripció És un volcà actiu de 5897 m d'altura i el segon més alt del món . Està situat a uns 50 Km de Quito . Des de 1906 l'activitat del volcà ha estat continua però poc significativa. Actualment el volcà i el parc natural que hi ha al voltant són un important centre d'excursions.

Recepta Ingredients

Plàtans mascle Oli de gira-sol Sal

CHIFLE ( plàtan mascle fregit ) Preparació

Peleu els plàtans mascle i talleu-los de llarg amb un pelapatates perquè quedin unes tires molt fines i uniformes. Fregiu aquestes tires en abundant oli de gira-sol. Quan s'hagin enrossit una mica, traieu-les de la paella o de la fregidora i saleu-les al vostre gust. Aquest aperitiu pot substituir les clàssiques patates xips.

NUNKUI, LA CREADORA DE PLANTES ( conte equatorià ) Fa molts anys, quan els shuares tot just començaven a poblar les terres orientals de

Nunkui va continuar:

l'Equador, la selva encara no existia. En lloc seu hi havia una planura tacada només per unes

- I per al teu poble, que avui lluita contra la mort, t'obsequiaré amb una nena prodigiosa

quantes herbes. Una d'aquestes era l'unkuch, l'únic aliment dels shuares.

que té la virtut de crear l'unkuch i la yuca que has menjat, i el plàtan i ...

Gràcies a l'unkuch, els shuares van poder aguantar durant molt de temps la sorra àrida i el

- Gràcies Nunkui! Moltes gràcies!

calor sufocant del sol equatorial. Un dia l'herba va desaparèixer i els shuares van començar

Nunkui va desaparèixer i en lloc seu va aparèixer la nena promesa. Nuse va quedar

a desaparèixer lentament.

enlluernada pel que havia vist i es va sentir tan a gust en aquell lloc, que va desitjar

Alguns, recordant altres desgràcies, van donar la culpa a Iwia i a Iwianchi, éssers diabòlics

romandre allà per sempre. Però el record del seu poble la va entristir. Llavors, la petita, la

que es menjaven tot el que existia; però d'altres van continuar esforçant-se per trobar el

filla de Nunkui, li va anunciar que allà també, al territori dels Shuares, la vegetació

preuat aliment. Entre aquests hi havia una dona: Nuse. Ella va buscar l'unkuch entre els

creixeria majestuosa. Nuse va reanimar els seus fills i va tornar al poble. Quan van arribar,

llocs més amagats i tenebrosos, però tot va ser en va. Sense desanimar-se, va tornar on

les plantes es van elevar als horts i van cobrir el terra d'esperances.

eren els seus fills i, contagiant-los el valor, va continuar amb ells la recerca. Seguint el curs del riu, van caminar molts dies; però a mesura que passava el temps, la intensa calor d'aquestes terres va acabar per aixafar-los. Així, un a un, els fills van quedar estesos a terra. Inesperadament, sobre el riu van aparèixer petites rodanxes d'un aliment que fins aleshores desconeixien: la yuca.

Quan Nuse

va tastar aquest menjar dolç i

saborós va sentir com els seus ànims renaixien misteriosament, i al moment va córrer a socórrer els seus fills. De sobte, va

aparèixer una dona de gran bellesa. Nuse va

retrocedir espantada, però al descobrir la dolçor del rostre d'aquella dona, li va preguntar: - Qui és vostè, senyora? - Em dic Nunkui, la reina sobirana de la vegetació. Sé que el teu poble viu en una terra nua i trista, on amb prou feines creix l'unkuch, però ... - L'unkuch ja no existeix! Era el nostre aliment i ha desaparegut. Si us plau, senyora, sap on puc trobar-ne? Sense ell, tots els del meu poble moriran! - Res els succeirà, Nuse. Has demostrat la teva valentia i per aquest motiu et donaré l'unkuch i tota classe d'aliments. En segons, davant dels ulls sorpresos de Nuse, van aparèixer hortes i camps plens d'aliments. Nuse va quedar extasiada com mai, doncs no havia vist res semblant. El paisatge era majestuós i la música que cantava la vegetació li havia robat el cor.

DEL VOLCÀ COTOPAXI A LA CIUTAT INCA MACHU PICCHU

País

Perú

Continent

Amèrica

Moneda

Nou sol

Idiomes

Quítxua, aimara, castellà i altres Salutacions en quítxua

Allillanchu . Hola Wuasleglla: Adéu Allichu : Si us plau Salutacions en aimara Aski urukipan: Que tingui un bon dia Aski jayp'ukipan: Que tingui una bona tarda Aski arumakipan: Que tingui una bona nit

MACHU PICCHU Descripció

Antiga ciutat inca, situada a 130 km de Cuzco, edificada al cim d'una muntanya dels Andes Peruans al segle XV. És un gran recinte emmurallat, amb més de 150 edificis interiors comunicats per una gran escala i per passadissos. Havia estat una de les residències de descans de Pachacútec (primer emperador inca) i també un santuari religiós. Les ruïnes foren descobertes el 1912. Recepta

PAPAS A LA HUANCAÍNA

Ingredients

Preparació

Patates

Bulliu les patates senceres i reserveu-les. Prepareu la salsa: tritureu les galetes, un tros de mató, la crema de llet i l'ají (si veieu que queda massa espessa, hi podeu afegir una mica de llet). Quan les patates s'hagin refredat, talleu-les a rodanxes. En una safata, poseu-hi una base amb fulles d'enciam i col·loqueu-hi les patates al damunt. Aboqueu la salsa sobre les patates (ha de quedar com una maionesa) i repartiu-hi les olives i els trossos d'ou dur.

Ous Galetes (del tipus crackers) Llet Crema de llet Mató Ají Olives negres Enciam

LA HISTÒRIA DE MANCO CAPÀC I MAMA OCLLO ( conte peruà ) La llegenda del naixement de l’imperi inca Fa molt i molt de temps, la gent del sud del Perú vivia a les coves de les muntanyes. No

feu néixer una nova civilització.

tenien cases perquè no sabien construir cabanyes. I com que tampoc sabien fabricar eines,

-I com ho aconseguirem’? – van preguntar un altre cop .

doncs no caçaven ni conreaven la terra. Vivien d’una manera salvatge i així anaven fent des

- Apareixereu a la Terra entre l’escuma del llac Titicaca . I caminareu nit

de feia segles i segles.

vareta d’or a la mà – els va explicar el Sol-. I allà on s’enfonsi la vareta , s’alçarà una ciutat

El sol que tot ho veia des de les altures, se sentia d’allò més decebut perquè tota aquella

rica i pròspera que, amb el pas del temps, es convertirà en el bressol d’un imperi mai vist.

gent tan primitiva no treia cap mena d’utilitat de l’energia que ell els enviava. No entenia

En Manco Càpac i la Mama Ocllo van assentir amb resolució.

perquè els habitants del sud del Perú no tan sols no aprofitaven els rajos que d’ell fluïen,

Entesos, pare, així ho farem- van afirmar.

sinó que tampoc se’n adonaven de la quantitat de beneficis i d’avantatges que en podrien

I agafant la vareta d’or que el Sol els va donar, en Manco Càpac i la Mama Ocllo van

obtenir, si aprenguessin a utilitzar-los.

i dia amb la

començar immediatament el seu viatge cap al llac Titicaca per dur a terme la seva missió.

Un bon dia, afligit i cansat d’aquesta situació i després de comprovar per enèsima vegada

Així, doncs , al cap d’un temps, els dos fills del Sol van aparèixer a la Terra entre l’escuma

que aquella gent no reaccionava, el Sol va cridar els seus dos fills, Manco Capàc i Mama

del llac i van començar a caminar nit i dia amb la vareta d’or a la mà.

Ocllo, perquè l’anessin a veure.

Decidits a fer complir l’encàrrec del seu pare , van continuar caminant sense descans

Tot just sentir que el Sol el cridava, en Manco Càpac i la Mama Ocllo s’hi van presentar de

travessant valls i muntanyes ..., fins que, de cop i volta, el dia que van arribar al lloc que més

seguida.

endavant es convertiria

es va enfonsar a terra.

Aquí ens tens, pare – van dir tot just arribar-, què et preocupa? Per què ens has cridat?

en la ciutat de Cuzco, la vareta d’or se’ls va escapar de les mans i

I el sol , amb veu greu i profunda, els va explicar:

Desconcertats però alegres, tots dos van exclamar:

-Us he fet venir perquè vull encarregar-vos una missió molt important.

-Ací s’ha d’alçar la ciutat inca més rica i més pròspera que donarà lloc a un imperi!

En Manco Capàc i la Mama Ocllo es van mirar l’un a l’altre i, expectants , van esperar en

I un cop dit això , molt satisfets per haver complert els desitjos del Sol, en Manco Capàc i

silenci . << Quina deu ser aquesta missió tan important ?>>, es preguntaven morts de

la Mama Ocllo es van separar per facilitar la creació de l’esmentat imperi: en Manco Capàc

curiositat.

es va dirigir cap al nord de Cuzco i la Mama Ocllo cap al sud.

El Sol va continuar:

Allà per on passaven, reunien la gent per crear noves ciutats i estendre la civilització. Els

-Els habitants del sud de Perú no tenen ni la més petita idea de com poden utilitzar la meva

ensenyaven a viure de manera diferent i els parlaven de crear un gran imperi com el que volia

energia . Viuen com salvatges i no s’adonen que podrien millorar la qualitat de les seves vides

el seu pare.

si aprenguessin a fer-ho. I vosaltres els ensenyareu a fer-ho.

Molts dels homes i dones que fins aleshores havien viscut com salvatges sense sortir de les

- Nosaltres? I ara! – van exclamar sorpresos -. I com podrem fer-ho això nosaltres ?

coves, van arribar de tot arreu atrets per les promeses de riquesa i prosperitat que feien

- Penso enviar-vos a la Terra amb la intenció que , amb aquesta vareta d’or que ara us dono ,

els fills del Sol, disposat a poblar les ciutats que ells anaven construint al seu pas.

Passat un temps, molta gent els havia seguit fins a la vall de Cuzco , un indret on van elevar un gran temple en lloança al Sol, el seu benefactor . Però en Manco Capàc i la Mama Ocllo encara tenien molta feina per fer. Així doncs, els dos germans es van reunir de nou i es van repartir les tasques que havien de dur a terme. -Jo els ensenyaré a caçar i a conrear la terra – va dir en Manco Capàc . -I jo- va dir la Mama Ocllo-, els ensenyaré a teixir perquè d’aquesta manera puguin fer els seus propis vestits i així no aniran nus per la vida. - Doncs jo, a més a més – va afegir en Manco Capàc -, també els instruiré en l’art de fer cases i també a utilitzar totes les eines necessàries per construir grans ciutats. - I perquè puguin viure millor – va continuar la Mama Ocllo-, jo també els ensenyaré a netejar i a cuinar, i a educar els nens per transmetre la cultura i el coneixement del nostre poble. - No perdem més temps – va concloure en Manco Capàc-, que tenim molta feina per endavant. -Tens raó- va afirmar la Mama Ocllo-, encara ens queda molt per fer. I des d’aquell moment, els dos germans es van posar mans a l’obra i, demostrant molt d’amor i afecte, es van dedicar a impartir els seus coneixements per tots els racons del territori. El Sol, content de saber que per fi la seva energia era apropiada, es va posar a contemplar la seva obra amb orgull. I així va ser com va néixer el gran Imperi inca.

DE LA CIUTAT INCA MACHU PICCHU AL LLAC TITICACA

País

Bolívia

Continent

Amèrica

Moneda

Peso bolivià

Idiomes

Quítxua, aimara, guaraní, castellà i altres. Els números en quítxua

1: Huh

2: Iscay

3: Kinsa

4: Tawa

5: Pisqa

6: Suhta

7: Qanchis

8: Pusah

9:Isqun

10: ChunKa

11: Chunka huhniyuh

12: Chunka iskayniyuh

Els números en aimara

LLAC TITICACA

1: Maya

2: Paya

3:Kimsa

4:Pusi

5: Pisqa

6: Suxta

7: Paqallqu

8: Kimsaqallqu

9: Llatunka

10: Tunka

11:Tunka mayani

12:TunKa payani

Descripció És el llac navegable més gran del món i està situat a 3821 metres sobre el nivell del mara la regió dels Andes, entre Perú i Bolívia. Al llac hi desemboquen 25 rius i conte al seu interior 41 illes, algunes de les quals bastant poblades. Recepta

SARSA ( amanida de ceba i tomàquet)

Ingredients

Preparació

Cebes Tomàquets madurs Oli Sal

La quantitat dels ingredients dependrà del nombre de persones que n'hagi de menjar. Peleu i talleu les cebes a llunes. Renteu els tomàquets i trossegeu-los. Amaniu-ho tot plegat amb un bon raig d'oli i saleu-ho al vostre gust. Aquesta amanida és molt refrescant i sol acompanyar plats com el "silpancho cochabambino".

EL NAIXEMENT DEL LLAC TITICACA ( llegenda boliviana ) Deessa Quilla, que en llengua quítxua significa “Lluna”, i el déu Intí, que significa “Sol”, tenien una preciosa filla anomenada Wayra. Wayra, que en quítxua significa “Vent”, era una noia alegre, de caràcter noble i obert, que vivia feliç i despreocupada al costat dels seus pares. Un dia , passejant pel camp, es va trobar amb un camperol que es deia Mururata. Van començar a xerrar, a conèixer-se, i de seguida es va sentir atrets l’un per l’altre. En

 Què et passa, filla? - va preguntar la deessa Quilla-.Quina preocupació entristeix el teu rostre? Sense poder resistir-ho més, la Wayra va confessar finalment la veritat.  Pares meus , us respecto amb tota la meva ànima i mai gosaria causar-vos cap pena...però jo...jo estimo en Mururata.

Mururata, a més a més d’admirar la bellesa de la Wayra, va sentir-se enlluernat per la

 En Mururata!- va exclamar enfurismat el déu Inti-.Si només és un pobre pagès!

bondat del seu cor. I la Wayra fins aquell moment només coneixia la vida de palau, es va

 Sí, ja ho sé, però l’estimo amb tot el meu cor- va declarar la Wayra.

sentir captivada per la noblesa d’esperit d’en Mururata. A l’instant, i sense poder evitar-ho,

 Això és una bogeria –va afegir la deessa Quilla-. Estàs promesa amb el príncep

tots dos es van enamorar perdudament. Tanmateix, hi havia un problema : haurien d’estimar-se en secret perquè els pares de la Wayra l’havien promès en matrimoni amb el príncep Ollantay, fill dels reis d’un altre poble. Però això no suposava cap impediment pels enamorats que, dia rere dia, anaven fent més

Ollantay! No pots estimar un altre home!  Doncs l’estimo –va replicar la Wayra-.I mai em casaré amb aquest Ollantay a qui ni tan sols conec.

gran el seu amor.

Atònits, el déu Inti i la deessa Quilla van presenciar com la seva dolça filla es transformava

Un temps després, els pares de la Wayra la van cridar a la seva presència.

en una dona valenta i decidida. En una dona que, amb tota la fúria del vent, era capaç

 Filla meva – va anunciar el déu Inti-, d’aquí a tres setmanes se celebrarà el teu esperat casament amb el príncep Ollantay.  Estimada nena – va dir la deessa Quilla -, el moment que hem esperat des que vas néixer és a punt d’arribar. Estàs contenta?

d’enfrontar-se a ells en defensa del seu amor per un camperol. Després de discutir-ho molt, la Wayra va liquidar la conversa tot afirmant: - Em casaré amb en Mururata i només amb ell. I no se’n parli més. - Escolta’m bé, filla esgarriada –va amenaçar el déu Inti traient foc pels queixals-. Si no

La Wayra va abaixar la mirada sense badar boca. No sabia què contestar. Per una banda , hi

et cases amb el príncep Ollantay, et desterraré. Ho has entès? Desterrada per sempre! Per

havia el seu amor per en Mururata; però, per altra era conscient que, si ho confessava als

a tota l’eternitat!

seus pares, els provocaria tristesa i una profunda decepció. La noia debatia entre aquests

La Wayra va escoltar en silenci aquelles paraules terribles, sense immutar-se gens ni mica.

sentiments sense saber què dir.  Wayra – va intervenir el déu Inti-. Per què calles? Que potser no et sents la noia més afortunada d’aquest món?  Jo ... és que jo...-Balbucejava la Wayra.

 Filla, si us plau –va insistir la deessa Quilla -, reflexiona. T’ho demano pel teu bé. No facis cas del teu cor jove i obeeix els teus pares.  La decisió està presa –va afirmar la Wayra, ferma com una roca-. No em casaré amb el príncep Ollantay perquè estimo en Mururata. El rostre del déu Inti es va esquerdar de ràbia mentre exclamava:

 Llavors, des d’aquest moment, considera’t desterrada! I, com a càstig ploraràs durant tota l’eternitat , per tot el mal que ens has fet! I així va ser. I no satisfet amb això , el deu Inti també va sentenciar el pobre noi. Però , a ell, a mort, convertint-lo en una muntanya que , amb el decurs del temps, va passar a anomenar-se Mururata. Condemnada a fer-ho per sempre més, La Wayra va plorar i plorar sense parar. I ho va fer damunt la muntanya Mururata. I van ser tantes les llàgrimes que hi va abocar, que el seu cim es manté permanentment nevat. I la neu, en desfer-se i caure pel seu vessant, va formar el gran llac Titicaca. Aleshores, el poble inca , en la seva saviesa , va batejar-lo com el Llac Sagrat.

Contesta

DEL LLAC TITICACA A L'ESCOLA

LA SOPA D’ALL ( conte català ) El cavaller Cebrià de Vallhonesta , que era un propietari riquíssim , una vegada , anant de cacera , es va desorientar i es va trobar separat dels seus companys.

fins i tot més aviat impropi d’una bona taula, d’un àpat en què s’havien servit

Sense saber cap on tirar , i amb una gana que el tenallava, va anar seguint uns

uns requisits tan saborosos .

corriolets, entre els pins i les alzines, fins que va arribar a la cabana d’una

Cebrià de Vallhonesta no se’n sabia avenir. No comprenia com un plat que li

pobra dona que es dedicava a collir herbes remeieres.

havia semblat tan bo a la cabana de l’herbolària ara trobava que no tenia pas

El cavaller de vall honesta , defallit després de tantes hores de caminar i de no

res de particular. Però un dels convidats, home de bon sentit i de molta

menjar, va demanar a l’herbolària que li amanís alguna coseta de menjar:

experiència, li va aclarir aquell misteri:

-Res, qualsevol cosa: unes costelletes a la brasa, un parell de llesques de pa

- Estimat amic, penseu en la gana que teníeu aquest dia. I la bona gana val més

amb tomàquet i pernil...- va suggerir el cavaller .

que el millor menjar.

Però la pobra dona li va haver de dir que no tenia res de tot allò, que només tenia uns rosegons de pa sec, un poc d’oli i sal i un gra d’all. Però amb aquells ingredients la vella herbolària me li va preparar una sopa d’all que el cavaller, sorprès i meravellat, va trobar que era la cosa més bona que mai hagués menjat. No se’n sabia avenir. Al cap d’uns dies, quan el cavaller ja havia pogut tornar al seu opulent casal de Vallhonesta , va convidar el seus amics, tots ells cavallers i dames de molt bona posició a un àpat suculent. I recordant el plat que li havia ofert la vella herbolària, va prometre als seus convidats que els faria servir el plat més exquisit que es poguessin imaginar. I després d’uns altres menjars molt fins i delicats , els va fer servir una bona sopa d’all. Però va tenir una gran decepció, perquè a tothom li va semblar , començant per ell mateix , que era un plat que no mereixia , ni de bon tros, els grans elogis que n’havia fet,

33 32

20 30

22 28

23 27

TRANSPORT GAME

VOCABULARY

WHERE CAN WE GO? KEY

GO TO THE...

TRAIN STATION BUS STATION

PLANE: GO 8

PORT

TRAIN: GO 6

AIRPORT

SHIP: GO 4 CAR: GO 3 BUS: GO 2

HOTEL MISS ONE TURN

GET ON /OFF THE...

BUS TRAIN

BEACH BAD SEA VERY HOT

TAKE A...

TRAIN PLANE

STORM : GO BACK TO THE AIRPORT.

BUS BOAT CAR

STRONG WIND : GO BACK TO THE HOTEL.

HEAVY RAIN : GO BACK TO THE AIRPORT.

BUY A TICKET. SHOW THE BOARDING CAR.

EXPLICA QUÈ HAS APRÈS

BIBLIOGRAFIA HERNÁNDEZ RIPOLL, J.M. I; SAINZ DE LA MAZA, A. ( 2004 ). Contes de tots colors. Barcelona: La magrana. HERNÁNDEZ RIPOLL, J.M. I; SAINZ DE LA MAZA, A. (2008 ). Tot un món de contes. Barcelona: Molino. JANÉ, ALBERT. ( 2002 ). La volta al món en vuitanta contes. Barcelona: Edebé.

WEBGRAFIA http://www.bcn.es/catala/laciutat/districtes/welcome.htm http://www.descobrimsantmarti.org/wk/P%C3%A0gina_principal http://www.aeropuertosdelmundo.com.ar/americacentral/cuba/index.php http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada http://www.totcontes.com/view.php?p=C:nunkui http://bibliopoemes.blogspot.com/search/label/poesia%20infantil%20i%20juvenil%20cubana http://www.visitdestinos.com/ca/2006/10/peru/ http://www.travlang.com/languages/index.html http://www.ravalnet.org/iestarradell/lm/ http://www.yachay.com.pe/especiales/quechua/ http://www.viatgeaddictes.com/dst/equador/exp1_equador.php http://www.linguamon.cat/ http://www.ilcanet.org/ciberaymara/ http://www.tv3.cat/karakia/presentacio.htm http://www.youtube.com/watch?v=3NruPesB0Fw http://www.tv3.cat/videos/219839453 http://www.mp360.com/ http://www.freshtourism.com/index.php?pageid=342 http://www.youtube.com/watch?v=KRSEAwMftoQ&NR=1