LES PUCES VAMPIRES
col·legi grans i menuts 6é primaria ALEX SEGARRA MARTA VILLAROYA JOEL VIDAL SOFÍA CASTELLANO EIZAN CERDAN Hi havia una vegada, en un castell que semblava tret d’una pel·lícula de por, un majordom, que li deien Paco, que estava preparant un suc de maduixa. L’hivern havia arribat.Eren les sis de la vesprada i el sol es ponia sense contemplacions.Paco escorria la darrera fruita.La liquadora acabava d’omplir el got d’un suc tan roig com la sang.La cuina es va perfumar d’aquella olor de xiclet de maduixa que, cada vesprada, anunciava l’hora de desdejunar-se, com en una casa normal ho feia,al mati, l’olor de la xocolata calenta o del cafè.
Va posar el got vermellós a la safata i li va afegir palleta. Després, va completar la preparació amb el canelobre ences i la resta de les coses per a l’esmortzar del compte. Abans d´eixir de la cuina, Paco va obrir un armari secret i la seua imatge es va reflectir a l´espill que tenia amagat darrere de la porta. Era el únic de tota la casa, i el majodorn el tenia
clandestinament. El comte odiava els espills! Es va mirar, es va repentirar la clenxa, es va col·locar el cabatí recte, i es va estirar l´amilla retllada. Era molt mirat com a majordom. mai no s´hauria perdonat que cap detall, per més insignificant que semblara, trencara el ritual a l’hora de despertar el seu amo. Després, va agafar la safata i va començar a baixar, lentament, les escales de la cripta, lluitant contra la foscor que ja s’apoderava de tot el castell.
La llum d’un llamp va il·luminar les escales i,al cap de poc,es va sentir el primer tro de la nit. El vent udolava, s’escolava per les escletxes dels finestrons. Un bufit lleuger i glaçat va apagar un dels ciris del canelobre. La penombra es va fer més llòbrega encara. Qualsevol altre s’hauria escagarrinat de por en aquell ambient tan tenebrós, però, Paco ja hi estava acostumat. Ja feia molts anys que servia com a majordom en aquella casa, i, cada vesprada, tan bon punt el sol s’amagava per horitzó, es repetia la mateixa rutina.Va obrir la cripta. Les frontisses van grinyolar. El taüt, solitari, descansava al bell mig de l’estança sense finestres. En un racó hi havia una teulada amb una cadira i un ordinador portàtil. Paco el va fer a un costat, va recoltzar la safata, va agafar el canelobre i va trucar tres vegades sobre la tapa del taüt: “toc, toc, toc”. El comte Alucard es va despertar i va obrir la tapa del seu “llit”. -Uaaaaa! Holaaaa Paco -va badallar el comte mentre s’estirava amb peresa. Van baixar a desdejunar-se i mentres desdejunaves va adonarque tenia a muntó de foradets al cul. -Pacoooo! -Que vol el senyor? -Mira, mira el que tinc al cul. -Pero pero pero si això son mossos de puces! -Bullc que me les tregues totes;Lí dia a Paco. -Clar que si senyor, de seguida senyor.
Va tirar un llitre d´oli;van es començar a treure el cap i es van ahuçegar.
Desprès el senyor es va convertir en vampir i va mossegar a Paco per-ha fer li compliçe. l diumenge van fer una festa a la que va anar molta gent, desprès de la festa van tancarlos ha un cuarto oscur i els van xuplar la sang.
Un xiquet es va amagar vaig la taula,desprès va anar a la cuina per agarrar algo per defensarse,sense voler va obrir la porta on estava l´espill de paco,va agarrar l´espill i es va trobar a Paco i li va tirar l´espill al cap i el va trencar.Va agarrar una estaca i va començar a barallar amb ell,i va fugir corrents cap a sa casa,van passar uns dies,i el xiquet va entrar a la casa de Paco,pero el xiquet portava una estaca i all, per poder protegir-se i matar al conde i a Paco, Peró Paco va convertir a el xiquet en vampir i Paco es va morir. Entonces el conde va utilitzar a el xiquet de criat . El compte Alucard es va fer vell i es va morir,el xiquet es va quedar amb el castell i ja no havia puces vampires ni vampirs i el xiquet va ser feliç per a sempre.
FÍ