L’ENTREVISTA

ENTREVISTA Ferran GARCIA

Arquitecte tècnic Cap de l’Àrea d’Operacions de la Regió d’Emergències de Girona

Anabel Ros Nuño

Arquitecte tècnic

Ferran Garcia té, entre les seves funcions al cos de Bombers, la direcció i inspecció dels Parcs de la Regió de Girona. També, l’elaboració de plans d’actuació i propostes d’activitats relatives al coneixement del risc i a les infraestructures de suport. Així mateix, s’encarrega d’organitzar simulacres i exercicis en l’àmbit.

El fet de ser aparellador en aquest món és una avantatge molt important, i el fet d’haver treballat en el camp de la construcció, ajuda molt a la feina sobre el terreny.

Com t’incorpores als Bombers de la Generalitat?

Vaig fer els estudis d’arquitecte tècnic a la Universitat de Girona, a la promoció de 1992. Posteriorment, en vaig ser professor associat durant 15 anys, impartint l’assignatura de CAD. També vaig treballar al despatx familiar, dedicat a la promoció immobiliària. L’any 1994, però, vaig començar a treballar com a tècnic de protecció civil a la Generalitat de Catalunya. Aleshores, des d’aquesta plaça, entro en contacte amb el cos de bombers i em dedico a la planificació, als sistemes de prevenció passius (franges forestals, tallafocs, dipòsits...) amb l’objectiu d’evitar que els focs forestals agafessin dimensions desmesurades i poder protegir la població.

El 1999, em presento a la primera promoció de sotsinspectors del cos de bombers. Fins aquell moment, els tècnics de bombers eren aparelladors o enginyers de l’administració. I, des de llavors, desenvolupo la meva tasca en aquest cos.

Com t’ha ajudat la teva formació en el teu lloc de treball?

El fet de ser aparellador, en aquest món, és un avantatge molt important. Haver treballat en el camp de la construcció ajuda molt a la feina sobre el terreny. Hi ha casos de deflagracions o incendis que malmeten l’estructura dels edificis i, per tant, hi ha molts aspectes que havíem estudiat a la carrera que són aplicables. També, amb un caràcter més general, tot allò que té a veure amb la planificació, l’organització d’equips, el diagrames de flux... Per a un aparellador és molt senzill adaptar-se a aquest món.

En quines funcions habituals treus més profit del teu perfil d’aparellador?

En les que requereixen una resposta operativa, i en els aspectes d’organització i estratègia davant d’una emergència. Com deia, també, en tot allò que té a veure amb les patologies de la construcció, i les patologies estructurals.

Com ha afectat la digitalització i la tecnologia a la vostra feina?

La digitalització ha suposat una transformació profunda. La tecnologia dona suport al comandament. Els mòbils ajuden a localitzar persones que es perden. Gràcies a la tecnologia i la comunicació, en un instant podem saber les característiques i fitxes de les matèries perilloses: si es pot tirar aigua o no, la densitat dels materials... També ens proporciona suport a la part estructural, ja que permet assegurar la intervenció dels bombers. En el foc forestal, gràcies a la tecnologia pots saber en tot moment on estan els efectius humans i tots els vehicles. Amb això, es poden fer millors desplegaments, anticipar-se i fer els moviments de vehicles, posicionar-se...

Abans hi havia focs forestals gairebé a diari. S’havien de vigilar per torres de guaita. Ara hi ha molta més prevenció i, per tant, moltes menys ignicions que fa vint anys. Per contra, el manteniment forestal ha anat a la baixa. Si tens una columna de fum, de seguida arriben molts avisos per part de la població. I, fins i tot, hem pogut eliminar les torres de guaita, perquè la població avisa al 112 directament. La tecnologia ha canviat el nostre ofici en tots els àmbits.

Quin paper juga la formació en el vostre sector?

A l’ofici de bomber, necessites una formació constant. Per exemple, pel que fa als ascensors, necessitem saber com entrar, com funciona... i, per tant, hem d’estar al dia de tots els models i tipus de funcionament. Però no només formació en aspectes tècnics, també formació psicològica per a situacions de crisi en què ens podem trobar amb ferits o morts. Tots els bombers fan 40 hores anuals de formació fora de servei i, a part, vuitanta hores de pràctiques en matèries com estructures, salvament, rescats aquàtics, rescats de muntanya, incendis forestals, incendis en habitatges, matèries perilloses, accidents de trànsit... La formació és una eina indispensable. També hi ha una part pràctica que té a veure amb la coordinació entre parcs per atendre sinistres que involucren més d’un parc. En el 80% del nostre temps ens estem preparant per situacions d’aquestes, i el 20% restant fent intervenció.

Quina feina desenvolupeu en l’àmbit preventiu?

Als bombers hi ha la branca d’operacions, que mira què fer davant d’una emergència, però també hi ha la part de prevenció. Totes les regions d’emergència tenen una àrea de prevenció que valida la documentació de les activitats que la llei determina. La prevenció és cara, però absolutament necessària. Els tècnics de bombers que intervenen en aquest camp estan molt especialitzats, però hi entenen en moltes matèries diferents. En un edifici nou, tothom té clar que s’ha de respectar la norma, però en edificis existents sovint no pots modificar l’espai. Per tant, apareixen les mesures complementàries. És normal que a un hoteler no li agradi la indicació que ha de treure un seguit d’habitacions per fer una segona escala, ja que això té una repercussió econòmica. Però, des del punt de vista de la seguretat, de vegades és inevitable. Tot i estar tipificades, les normes complementàries són a criteri dels nostres tècnics, i costa casar la visió del promotor amb el criteri de prevenció i seguretat. Les mesures volen sectoritzar l’impacte del possible sinistre, i evacuar amb seguretat ràpidament en cas de sinistre, passadissos, portes...

Què és el que prioritzeu en la prevenció?

intervenir en un incendi amb gent a dins o que no n’hi hagi. Les mesures de prevenció, el que busquen és que arribi al màxim nombre de persones l’avís, i poder evacuar ràpid. Es calculen unes mitjanes de temps per intentar que quan arribin els bombers no quedin persones dins l’edifici. Els bombers tenen una indicació clara que és prioritzar persones, béns i medi natural, en aquest ordre.

Què caldria millorar en el camp de la prevenció?

Un dels hàndicaps més importants que ens trobem és el desconeixement que té la població general sobre com actuar en una situació de risc, ja sigui davant d’un incendi domèstic o un de major envergadura, un terratrèmol, un aiguat... Tenim molts accidents per manca de cultura de prevenció, evacuació i resposta en aquestes situacions. Voldríem fer alguna línia d’educació a secundària o a la població general per millorar la cultura preventiva de la societat.

Normalment, els elements preventius pretenen que quan els bombers arribin a l’incident ja no quedi ningú a l’edifici. Des del nostre punt de vista, no té res a veure