Resum i Comentari Llibre Persones Adultes by Antoni Ramis

Centre d'Educació de Persones Adultes Son Canals C./ de Son Canals, 10. 07008 Palma Telèfon: 971 42 03 05 Fax: 971 24 45 03 E-mail: ceasoncanals@educacio.caib.es

Curs de Formació en educació a distància - Contingut i comentari del llibre: JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999

Antoni Ramis Caldentey Palma, Abril de 2000

Contingut: I Introducció. Pag. 3 II Lectura, resum i comentari del llibre seleccionat.

Pag. 4

Introducció.

Pag. 4

1 Síntesi històrica de l’educació d’Adults.

Pag. 5

2 Bases conceptuals de l’educació d’Adults.

Pag. 7

3 L’aprenentatge de les Persones Adultes.

Pag. 10

4 Les prioritats en la formació d’Adults.

Pag. 14

5 Metodologia i formació d’Adults.

Pag. 16

6 Organització i funcionament de les institucions educatives de formació d’Adults. Pag. 19 7 Formació d’Adults i futur.

Pag. 21

Conclusió.

Pag. 22

I Introducció Arribats a aquesta part del curs a distància sobre l’ensenyament a distància, en que hem de llegir i comentar o bé quatre articles o bé un llibre sobre ensenyament a distància o sobre ensenyament de persones adultes he optat per un llibre (concretament sobre ensenyament de persones adultes). Per un llibre que dona una visió general, sintetitzada i sistematitzada de l’ensenyament de persones adultes. I he pres aquesta opció per una qüestió de funcionalitat pràctica: Comentant articles podria anar fent i contrastant opinió, estudiant el llibre, a més de complir el requisit del curs, vaig aprenent sobre l’ensenyament de persones adultes, aprenentatge que, donada la meva situació professional actual, tenc molt necessari. Efectivament, quan a principi de curs, vaig accedir, per primera vegada, al departament d’Orientació d’un centre d’ensenyament de persones adultes vaig veure la necessitat d’informar-me, d’aprendre, d’accedir als coneixements teòrics (i normativa legal vigent) necessaris per a poder aplicar la pràctica docent a aquest nivell i modalitat educatius. Sense massa orientació, tot s’ha de dir, vaig cercar aquestes fonts teòriques i normatives a través de llibres especialitzats en el tema (apart, també a través de la normativa que me va proporcionar la direcció i prefectura d’estudis del Centre). En vaig adquirir tres: •

ROMANS SIQUES, M. I VILADOT VOEGELI, G.: La educación de las personas adultas. Cómo optimizar la práctica diaria. Col·lecció Papeles de Pedagogia. Ed. Paidós. Barcelona, 1998.

•

GELPI, Ettore: Identidades, conflictos y educación de adultos. Col·lecció Diálogos y Universidad. Ed.: UIB i Dialogos (coedició). Palma, 1998.

•

JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999.

Els apartats (continguts o índex) de cada un d’ells és: •

Del primer: Pròleg; 1 Concepte, contextos i gestió; 2 L’adult i l’aprenentatge; 3 L’educador d’adults; 4 La preparació de l’ensenyança; 5 Interacció dins l’aula; 6 Organismes internacionals i educació d’adults; Bibliografia.

•

Del segon: Pròleg; 1 Identitats i poder; 2 Contextos productius, culturals i educatius; 3 Formar (se) i educar; 4 Legislació, Societat i Educació d’adults; Educació i praxis social (Entrevista a Ettore Gelpi).

•

Del tercer: Introducció; 1 Síntesi històrica de l’educació d’adults; 2 Bases conceptuals de l’educació d’adults; 3 L’aprenentatge de les persones adultes; 4 Les prioritats en la formació d’adults; 5 metodologia i formació d’adults; Organització i funcionament de les institucions educatives de formació d’adults; 7 Formació d’adults i futur; Bibliografia.

Contingut i comentari del llibre: JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999. Antoni Ramis Caldentey. Abril de 2000. ResumicomentarillibreAdults.doc Pàgina: 3

El que pareix més interessant per a comentar és el segon, el d’Ettore Gelpi, però requereix més tranquilitat, menys presses, més temps de reflexió i comprensió. Conseqüentment he optat per a llegir, tranquil·lament els dos primers, en temps de vacances (tot i que prenent notes, personals, dels aspectes a tenir en compte en la meva aplicació docent) i fer l’estudi, resum i comentari del tercer, que es el que me pot oferir més conceptes i recursos per a aquesta pràctica docent al nivell i modalitats de les persones adultes. Per la seva extensió, presentam, de forma succinta, el contingut del llibre, i ens estenem més al primer capítol, que fa referència a l’evolució històrica de l’educació de les persones adultes.

II Lectura, resum i comentari del llibre elegit Tal com hem indicat anteriorment aquest llibre és, dels tres, el que pareix més funcional i pràctic com a referent per a la pràctica docent. Es podria considerar com un referent, recurs o llibre de capçalera per el professor neòfit en formació de persones adultes.

Introducció Igualment hem comentat ja que comença amb una introducció. Introducció que justifica l’objectiu propi del llibre i presenta el contingut. La pretensió d’aquesta obra, segons els autors, és la de realitzar un anàlisi i descripció de la formació de persones adultes, amb una doble intenció: L’estudi de la formació d’adults des d’una perspectiva superadora de prejudicis i lectures parcials, així com la descripció d’un model educatiu d’adults en el moment històric en que es beneficia de la seva més gran transformació i creixement quantitatiu i qualitatiu. Informa que el contingut del llibre està constituït

per: els seus antecedents històrics, elements

conceptuals, el procés d’aprenentatge de les persones adultes i les seves demandes prioritàries, les metodologies i tecnologies més apropiades i innovadores, organització i funcionament d’aquestes ensenyances als diferents centres, programes i institucions i, finalment, reflexions i hipòtesis sobre el futur d’aquesta modalitat. Dues premisses informen l’elaboració del llibre: Oferir suficients referents teòrics sobre la formació d’adults i oferir una explicació actualitzada i general sobre la situació d’aquest sistema. Contingut i comentari del llibre: JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999. Antoni Ramis Caldentey. Abril de 2000. ResumicomentarillibreAdults.doc Pàgina: 4

No volen arribar a conclusions tancades, i citen a Flaubert quan diu que el més pretensiós és el voler concloure. Igualment afirmen que les conclusions de múltiples experts s’han vist sistemàticament incomplides i en el lloc d’aquestes s’ha imposat una rica, variada i complexa realitat sobre la formació d’adults. Del restringit discurs sobre l’alfabetització s’ha passat al model d’educació al llarg de tota la vida amb diversitat d’ofertes i recursos. El model de la formació de persones adultes, característic d’una moderna societat del coneixement s’ha convertit, a pesar de les previsions de certs tècnics educatius i sociopolítics, en un dels sectors capdavanters de la nostra societat i que, encara està cridat a assolir més alts nivells d’expansió i desenvolupament. Certament, per a això, aquest sector precisarà especialistes i tècnics suficientment formats, especialment en els aspectes més específics, educatius i psicopedagògics, com són l’adaptació i desenvolupament curricular, elaboració i aplicació de metodologies i tecnologies didàctiques, avaluació d’alumnes i programes, formació professional o ensenyança de llengües. Aquest text intenta ajudar en aquest objectiu. I, per a mi, i pel que fa a la funció informativa referent, ho aconsegueix plenament. No obstant això, distints apartats del llibre són idèntics a d’altres del “Manual de formación en educación a distancia” que ens han donat per a fer aquest curs, d’autores: Mª Luisa Lagartos García, Mª Jesús Martínez i Pilar Montero Montero (coordinadora), editat pel Ministeri d’Educació l’any 1995 a Madrid. Qui ha copiat a qui, sense indicar-ho? O ambdós copien a un mateix tercer autor, també sense indicar-ho?. Un altre defecte que té el llibre (tot i que, com he dit és un referent molt vàlid i funcional) és que, en ocasions, fa referències a altres autors que cita (autor i any), però que, posteriorment, no figuren a la bibliografia.

1 Síntesi històrica de l’educació d’adults Primerament fa una introducció que ens parla de la instrucció dels adults abans de la revolució Industrial i de les exigències que va suposar aquesta Revolució. A continuació dona una visió de l’evolució de l’educació d’adults a Espanya des de el s. XVIII fins a l’actualitat desglossat de la següent manera: 4

Antecedents 4.3 Corrent lliberal burgesa 4.4 Experiències confessionals 4.5 Corrent obrera i popular

L’educació d’adults en el s. XX 5.3 Primer terç de segle 5.4 Les missions pedagògiques a la Segona República 5.5 L’Educació d’adults al règim franquista 5.6 La Llei General d’Educació (LGE)

Documents per a la Reforma

L’Educació d’adults a la LOGSE

Antecedents

1.1 Corrent lliberal burgesa -

Es creen les “Societats Econòmiques d’Amics del País” que consideren necessari elevar el nivell cultural del poble per a que el país progressi.

Es crea l’”Ateneu Científic i Literari de Madrid”. És un referent històric de la promoció de l’educació i la formació del conjunt dels ciutadans.

4.3 Experiències confessionals: A finals del segle XIX l’Església comença a dur a terme, de forma institucionalitzada, experiències educatives dirigides als nivells més desfavorits de la societat. 4.4 Corrent obrera i popular: La cultura comença a ser percebuda com un instrument per a l’emancipació social. 5

L’educació d’adults en el s. XX

5.3 Primer terç de segle: Nombroses normatives que tenen la finalitat d’eradicar l’analfabetisme: -

Obligació de les empreses de concedir un hora de treball als obrers menors de 18 anys per a que puguin dedicar-la al estudi.

La docència a Instituts i escoles Normals de classes nocturnes gratuïtes per als obrers

L’estat pren consciència de la necessitat de realitzar una campanya exhaustiva per a reduir l’analfabetisme (50% de la població espanyola). 5.4 Les missions pedagògiques a la Segona República: La República vol elevar el nivell cultural dels pobles i així alliberar-los del caciquisme en el que havien viscut durant dècades. Per a això crea les Missions Pedagògiques, que eren ambulants i anaven a formar als distints pobles (Cossio). 5.5 L’Educació d’adults al règim franquista: Es crea la Junta Nacional contra l’analfabetisme i s’impulsa una gran campanya d’alfabetització a tot l’Estat.

5.6 La Llei General d’Educació (LGE. 1970 Villar Palasí): Per a la formació d’adults s’aplica la mateixa metodologia que a l’Escola sense tenir massa en compte les particularitats d’aprenentatge que tenen els adults. Així mateix els mestres accedien als centres d’adults per concurs de trasllats sense tenir cap tipus de formació específica. Entre el 81 i el 89 s’hi accedia per comissió de serveis. A partir del 89 el MEC exigia un concurs de mèrits específics (Actualment, a la nostra Comunitat Autònoma s’hi torna a accedir per concurs general de trasllats de primària i de secundària, per especialitats). 6

Documents per a la Reforma:

Projecte per a la Reforma de l’Ensenyament (1987).

Llibre Blanc per a la Reforma del Sistema Educatiu (1989).

L’Educació d’adults a la LOGSE (1990):

Es defineixen dos termes: Educació de Persones Adultes (per a evitar sexisme al llenguatge) i Educació Permanent (per a donar continuïtat a la formació).

Actuacions prioritàries de la LOGSE: -

Alfabetització.

Obtenció de titulació.

Aprenentatge d’idiomes (especialment els de la Comunitat Europea)

2 Bases conceptuals de l’educació d’adults 2.1 Concepte de persona adulta Defineixen adult per la seva rel etimològica llatina que s’oposa a adolescent i que significa “el que ja ha acabat de créixer” per contraposició amb “el que està creixent”. Aquesta maduresa es refereix tant als aspectes físics com als psíquics de la persona. Físicament implica que l’organisme està en la seva plenitud de desenvolupament i capacitats i psíquicament es fixen uns criteris que associam amb el concepte de maduresa. Aquests criteris, proposats per Ludojoski, que els autors troben al llibre de Monclus, 1990, són: -

L’acceptació de responsabilitats

El predomini de la raó per damunt els impulsos dels sentits i sentiments, moltes vegades massa impulssius i passionals.

L’equilibri de la personalitat (seria el més important i el que coincidiria amb el concepte de maduresa psíquica).

Sintetitzen l’apartat donant una definició d’adult: “A la nostra societat actual podriem definir l’adult com a aquella persona que s’ha independitzat dels pares o tutors, que s’enfronta a la vida de forma autònoma, individualment o amb col·laboració amb un altre, creant el seu propi nucli familiar”. Pel que fa a la legislació acadèmica i formativa l’adult és aquella persona que ja ha complit els 18 anys (o que ha complit els 16 anys i té un contracte de treball). 2.2 Conceptes d’ensenyança, instrucció, formació i educació d’adults Primerament defineixen els conceptes d’ensenyança i instrucció. Senyalen que els dos termes fan referència al camp concret dels coneixements, a una transmissió lineal dels conceptes sense intervenció dels discents. Mentre que els conceptes educació i formació tenen un enfocament global i processal. La formació implica una assimilació de coneixements (com part integrant de la cultura de l’individu) i a més implica valoració i us d’aquests coneixements, actituds vitals, incorporació de nous coneixements, valors, ... A continuació recullen les definicions de formació (de Quintana i Sanz) i d’educació permanent (de la UNESCO i de A.P. González) i expliquen l’organització de l’educació permanent mitjançant un sistema tridimensional: Espais (llar, barri, Comunitat, àmbit laboral, mitjans de comunicació, institucions, ...), Temps (nins, adolescents, adults, vells) i Modalitat formativa (Educació formal, no formal i informal) i defineix les tres modalitats de formació. Formal: educació estructurada institucionalment dirigida al reconeixement formal de la formació i titulació corresponent. No formal: estructurada però sense tenir com a finalitat principal la titulació i el reconeixement oficial. Informal: procés educatiu no organitzat que transcorre al llarg de la vida, provinent de les influències educatives de la vida diària i del medi ambient.

2.3 Educació d’adults i animació sociocultural: “L’animació sociocultural és un procés que es dirigeix a l’organització de les persones per a realitzar projectes i iniciatives des de la cultura i per al desenvolupament social” (Cembranos, Montesinos i Bustelo; 1989). L’animació sociocultural ofereix, entre d’altres, les següents possibilitats: -

l’individu adquireix la consciència de pertànyer a un grup

Crea i desenvolupa una vida col·lectiva dins la comunitat a la que pertany

Desenvolupa potencialitats que estaven ocultes i que comparteix amb el seu grup.

L’educació precisa d’una animació sociocultural. Aquesta forma part de l’educació informal, però col·lectiva i, fins i tot, participaria de l’educació no formal. Formació permanent, educació d’adults, i animació sociocultural són conceptes inserits en un altre més ample: Cultura. A continuació indiquen les funcions educatives de l’animador, que atribueixen a Quintana, 1995 (però que, posteriorment, no citen a la bibliografia): -

proposa valors

estimula

convenç

proposa mètodes

predica amb l’exemple.

2.4 Formació d’adults i feina. Formació ocupacional En aquest apartat comencen per definir i diferenciar educació tècnico-professional i formació ocupacional i mostra aquesta com a inserida dins la primera. Tenint en compte les distintes necessitats hi ha tres tipus de destinataris i varis nivells de formació. Aquests tipus de destinataris específics són: -

Joves en recerca de la seva primera ocupació o feina sense formació acadèmica bàsica.

Aturats de llarga duració amb formació acadèmica bàsica.

Dones amb estudis de grau mitjà i dones amb estudis superiors.

El nou sistema educatiu desenvolupa una formació professional de base que forma part de l’ESO i del batxillerat com a integrant dels seus curriculums. La formació professional específica està estructurada en cicles formatius, que exigeixen per al seu ingrès o bé la superació de l’ESO o bé la superació del batxillerat, i constitueixen la formació professional reglada. L’educació ocupacional no reglada, per a aquells alumnes que no han assolit l’ESO, proporciona una qualificació i reciclatge, que molts de joves i adults necessiten, de forma immediata. Se realitza a través de l’INEM depenent del Ministeri de Treball i Seguretat Social (a la nostra Comunitat de la Conselleria de Treball). L’oferta formativa s’articula a través del Pla Nacional de Formació i Inserció Professional (Pla FIP) (A la nostra comunitat, els darrers anys i fins el 31 de desembre de l’any passat, juntament, es desenvolupava el Pla Mestral que, amb molts de fons socials europeus i, conseqüentment, molts de medis, eclipsava, pel seu volum, l’esmentat pla FIP).

Per a atendre les necessitats de formació continua dels treballadors que estan en actiu s’ha creat més recentment, la fundació per a la formació continua en l’empresa, FORCEM, institució que rep aportacions estatals i comunitàries i que s’encarrega de desenvolupar plans de formació.

L’aprenentatge de les persones adultes

1 L’adult i les distintes etapes vitals 2 Aprenentage significatiu i formació d’adults 3 Les capacitats bàsiques: La seva importància i desenvolupament.

1 L’adult i les distintes etapes vitals: 1.1 El concepte de persona adulta. Segons Ferran Miguel, 1997, qui cita a J. Gajey, les característiques bàsiques de les persones adultes fan referència a les següents varaiables: -

físiques

psíquiques

de la personalitat

afectives

professionals

Les característiques de les distintes etapes de la vida adulta segons R. Ramirez i F Sanz, 1994, són: -

edat cronològica

edat biològica

edat psicològica

edat funcional

edat social

1.2 Etapes de la vida adulta. Factors físics i intel·lectuals a) Primera edat adulta b) Edat adulta mitjana c) Edat madura d) Prejubilació e) Jubilació

Podem considerar que existeixen dos factors intrínsecs al subjecte i fonamentals per al seu aprenentatge que, a més a més tenen una relació directa amb la significativitat i que són: -

Els factor físics

Els factors intel·lectuals -

Intel·ligència fluida

Intel·ligència cristal·litzada (que té molt a veure amb l’experiència).

Ens parlen també dels tipus de memòria i les característiques d’aquesta en les persones adultes. El deteriorament és sempre més acusat a la memòria de fixació que en la d’evocació. 2 Aprenentatge significatiu i formació d’adults 2.1 Formació d’adults: Constructivisme i tipus d’aprenentatge. El postulat de Piaget segons el qual el subjecte és el constructor del seu propi coneixement també s’aplica plenament en els processos de formació d’adults. A la tercera conferència europea d’educació d’adults es va acordar constatar la mancança d’investigacions psicopedagògiques existents i animar als estats membres, als experts i a la comunitat científica a corregir aquesta situació i compensar el dèficit existent, per la qual cosa s’ha d’analitzar el procés d’aprenentage de l’adult, i això motivat per: -

Ésser una estratègia superadora de models tradicionals o marcadament conservadors, que han considerat que les persones adultes tenen poques capacitats per l’aprenentatge i que, aquest, quan es produïa, ho feia de manera lenta i incompleta.

Millorar els processos i programes de formació d’adults mitjançant la incorporació i adaptació de les nombroses investigacions i innovacions psicopedagògiques.

Els diferents tipus d'aprenentatges es poden situar als dos extrems d’un continuum (Coll, 1992): El memorístic i el significatiu. A continuació defineix els dos tipus d’aprenentatges.

2.2 La motivació i l’aprenentatge de les persones adultes En la formació d’adults s’han de tenir en compte els interessos, necessitats i motivacions dels destinataris de cada oferta formativa. L’adult apren si està motivat, es a dir si l’aprenentatge respon als seus més autèntics i pròxims interessos. f)

Motivacions extrínseques: -

Recerca de solucions a problemes o necessitats concretes.

Adaptació professional

Promoció professional

Ajudar als fills en els estudis.

g) Motivacions intrínseques -

Satisfacció personal

Rompre les rutines habituals en la vida diària

Augmentar la seguretat en sí mateix

Millorar la capacitat d’adaptació als canvis socials

Aquestes motivacions tenen uns efectes condicionants: -

Limitacions naturals en que compten les persones adultes que augmenten la seva por al fracàs en funció de les experiències exitoses o de fracàs anterior.

Constant por a la inutilitat de l’esforç.

Tendència conservadora resistent al canvi.

Persistència d’estereotips socials.

Obligacions familiars, laborals, etc. Que limiten el temps disponible per a l’aprenentatge.

Progressiva pèrdua de capacitat física per a l’esforç.

2.3 Elements bàsics de l’aprenentatge significatiu en les persones adultes: -

L’adquisició de nous coneixements per part de l’adult és la conseqüència d’un procés constrructiu basat en tres factors: El context en el que s’apren, l’activitat generada en la resolució del problema que es genera amb el nou coneixement, el suport que presten els coneixements anteriors i l’experiència de cada subjecte.

La realitat coneguda, malgrat la resistència al canvi, va canviant com a conseqüència dels coneixements

adquirits.

Paradoxalment,

resistència

afavoreix

fixació

dels

nous

coneixements. -

Els coneixements han de ser assimilats de manera correcta: Cada persona ha de descubrir quin és el seu propi procés de construcció de coneixement.

La guia metodològica del programa Alba (Fundació CIREM, 1997) és un dels textos que, amb major detall, ha concretat la relació existent entre l’aprenentatge significatiu i la formació d’adults. Contingut i comentari del llibre: JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999. Antoni Ramis Caldentey. Abril de 2000. ResumicomentarillibreAdults.doc Pàgina: 12

3 Capacitats bàsiques. La seva importància i desenvolupament. 8.3 Un nou context, unes noves necessitats d’adquisició de capacitats bàsiques Es resumeix en crisi del petroli de 1970, creixement anual europeu i d’EEUU que és la meitat que el del Japó i la UE amb més de 18 milions d’aturats. Tot això representa un greu problema per a Europa que sols es podrà solucionar mitjançant l’educació i la formació. En resum, les tendències fonamentals són: -

Importants canvis en l’organització del treball.

Fragmentació dels processos de producció.

Globalització de l’economia i dels mercats que incideix directament sobre la competitivitat en els sectors productius ja organitzats amb criteris de qualitat i d’estratègies de qualificació de recursos humans.

8.4 Conceptes sobre capacitats bàsiques: Els països de la Unió Europea ja han assumit que l’adquisició de capacitats bàsiques és essencial per a fer front als reptes de la revolució tecnològica-industrial. Aquí defineixen els conceptes sobre capacitats bàsiques que donen distints països europeus, així com els continguts de les noves capacitats bàsiques. 8.5 Continguts de les actuals capacitats bàsiques: El projecte Eurotecnet de la Unió Europea defineix un “model europeu de necessitats bàsiques” que inclou: -

competències tècniques

competències metodològiques

competències socials

competències comportamentals.

8.6 Alguns models europeus de capacitats bàsiques: Aquí defineix els models italià, alemany i britànic. 8.7 Possible model bàsic i comú per als països de la Unió Europea (proposta dels autors): -

Capacitats/qualificacions transversals

Capacitats/qualificacions ocupacionals genèriques

Capacitats/qualificacions socials, acadèmiques o laborals específiques.

Les prioritats en la formació d’adults

L’amplitud del camp de formació d’adults és tan ample que requereix establir un ordre de prioritats. L’edat adulta és el període més llarg de la vida d’una persona (aproximadament el 75%). Els darrers temps els organismes internacionals com la UNESCO, OCEDE, UE, OEI han manifestat la urgent necessitat d’adaptar els sistemes educatius a les necessitats d’un món tecnològicament molt avançat i en constant progrés. 1 Orientacions dels organismes internacionals 1.1 La Unió Europea: Les directrius de la Comissió Europea en matèria d’educació i formació d’adults es fonamenten en: A) Necessitat que té Europa de preparar-se en les millors condicions possibles, per a afrontar les profundes transformacions que provenen de la globalització de l’economia, l’avanç de la societat de la informació i l’acceleració dels progressos científics i tecnològics. B) Els articles 126 i 127 del Tractat de Maastricht (desenvolupats al llibre, i dels que volem destacar el punt que demana que l’acció de la Comunitat s’haurà d’encaminar, entre d’altres, a fomentar el desenvolupament de l’educació a distància. C) El Llibre Blanc “Creixement, competitivitat i ocupació: Reptes i pistes per a entrar en el s. XXI”. (Luxemburg, 1993). D) El Llibre Blanc “Ensenyar i aprendre. Cap a la societat del coneixement”. (Luxemburg, 1995). E) A l’àmbit específic de l’educació d’adults, les Conferències Europees d’Educació d’Adults que es venen celebrant des de l’any 1994. L’interès més gran d’aquestes Conferències és l’heterogeneïtat de procedència dels participants: sector públic (Administracions Centrals, Autonòmiques i Locals), organitzacions no governamentals, agents socials, agents socials, associacions, etc. 1.2 La UNESCO -

Nacions Unides per a l’Educació, Ciència i Cultura, amb països membres als cinc continents.

Utilització del terme “educació permanent” ja des dels anys 70.

Informe “Aprender a ser” de E. Faure, president de la Comissió Internacional sobre el Desenvolupament de l’Educació.

Pla d’Acció per al futur de l’Educació d’Adults de la Comissió Internacional sobre Educació presidida per Jacques Delors.

Informe “L’Educació amaga un tresor”: Quatre pilars de l’educació: “Aprendre a coneixer”, “Aprendre a fer”, “Aprendre a viure junts” i “Aprendre a ser”

1990: Declarat “Any Internacional d’Alfabetització”.

Les cinc Conferències Internacionals sobre l’Educació d’Adults (1949, 1960, 1972, 1985, 1997).

Temes de la Conferència d’Hamburg (la darrera).

2 Prioritat de les ofertes d’educació d’adults Les demandes que fan les persones adultes són diferents segons edat, situació laboral, social, familiar, necessitats formatives, etc. Conseqüentment és necessari conèixer les necessitats de formació dels adults i l’acceleració dels canvis socials per a planificar les prioritats d’oferta educativa. Aquestes venen determinades per: a) Situació de desenvolupament o subdesenvolupament del país b)

Índex d’analfabetisme absolut o funcional

c) Situació laboral de les persones en edat activa: ocupació, desocupació, qualitat del mercat de treball. d) Desenvolupament de processos que promouen la igualtat d’oportunitats. e) L’educació d’adults front els problemes actuals: Salut, Medi Ambient i Increment de la Població. f)

Cooperació Interinstitucional i Internacional.

Accions i objectius en l’educació de persones adultes. Accions: -

Alfabetització.

Ensenyances bàsiques

Formació per a l’ocupació

Formació mitja i superior

Formació per al coneixement d’altres llengües.

Formació per a l’esbarjo i el lleure.

Formació per a l’ús de les noves tecnologies professionals i d’informació.

Formació per a la participació

Formació per a la integració i la igualtat d’oportunitats.

Formació per a la conservació de la salut i del medi ambient.

3 Prioritats segons els sectors socials destinataris Els col·lectius que necessiten atenció preferent són: -

En primer lloc un grup social en situació d’exclusió: Les persones que no saben llegir ni escriure.

En segon lloc, els grups de persones immigrants.

En tercer lloc, les persones que pertanyen a minories ètniques.

Un grup social que precisa una atenció especial és el grup de dones, ja que, tradicionalment havia representat un rol social secundari i ara s’incorpora, per primera vegada, al món laboral i polític, amb bastants mancances de formació i d’oportunitats.

5 Metodologia i formació d’Adults 1 Consideracions generals L’article 51.1 és el que fa referència al dret de les persones adultes a l’educació, i delimita el contingut d’aquest dret: “adquirir, actualitzar, completar o ampliar coneixements i actituds”. Objectius: -

Adquirir i actualitzar la formació bàsica i facilitar l’accés als distints nivells del sistema educatiu.

Millorar la qualificació professional o adquirir una preparació per a l’exercici d’altres professions.

Desenvolupar la capacitat de participar en la vida social, cultural, política i econòmica .

Els articles 52, 53 i 54 preveuen les mesures per a assolir aquests objectius. El desenvolupament metodològic de la formació d’adults ve condicionat per quatre principis bàsics: -

Extensió i increment de l’oferta.

Renovació de l’ensenyança.

Diversificació de les ofertes formatives.

Innovació metodològica i tecnològica.

La metodologia, en la formació d’adults, és un factor que explica i determina la relació entre teoria i pràctica. Les activitats, en el marc d’un model constructivista i procurant els aprenentatges significatius, s’han d’orientar a: -

Connectar amb els aprenentatges previs

Motivar per a propiciar la participació

Fomentar la formació individualitzada dins un marc de necessitats col·lectives.

En definitiva, les activitats han de ser motivadores, participatives i eficaces. 2 Els curriculums: Definició i desenvolupament. Contingut i comentari del llibre: JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999. Antoni Ramis Caldentey. Abril de 2000. ResumicomentarillibreAdults.doc Pàgina: 16

2.1 Definició, fonts, elements, característiques, el curriculum per a persones adultes, objectius i continguts. 9.3 Ensenyances bàsiques. a) Nivells inicials b) Educació Secundària. 3 Modalitats presencial i a distància 3.1 Consideracions prèvies. 9.4 Desenvolupament i expansió de les modalitats presencial i a distància. Causes. 9.5 L’educació a distància: orígens, evolució històrica i caracterització. 3.3 L’educació a distància: orígens, evolució històrica i caracterització. A) Orígens i evolució històrica: Fase A: Ensenyança per correspondència. És possible que el primer curs d’ensenyança a distància fos el d’Isaac Pitman a Anglaterra, el qual l’any 1840 va posar en marxa un curs d’estenografia per correspondència mitjançant el “penny post” (servei privat de correu). Fase B: Recerca d’altres mitjans i diferents metodologies -

Centre Nacional d’Ensenyança a Distància (CNED) França. 1939

Universitat d’Àfrica del Sud (UNISA). 1946

Open University al Regne Unit. 1967

UNED. Espanya. 1972

Fernuniversität. Alemanya. 1974.

Caracterització de l’Etapa: -

Preocupació pel rendiment de l’oferta a distància.

Ampliació de l’oferta formativa.

Respondre, quasi en exclusiva, a iniciatives i i desenvolupaments públics.

La recerca de nous mitjans didàctics: radio, TV, magnetòfon, cinema, ...

Fase C: Els sistemes de xarxes: Es pot dir que aquest període històric s’inicia a finals dels anys 80 amb la generalització i us de les noves tecnologies de la informació i comunicació.

B) Caracterització de l’Educació a distància: El procés d’ensenyança-aprenentage respon a: L’alumne auto-apren gràcies a als mitjans didàctics i les tutories. Aquest aprenentatge és avaluat mitjançant autoavaluació i heteroavaluació i, finalment, certificat i titulat. Notes: 1 Si utilitzen, de manera habitual, sistemes didàctics multimedia, l’abandó o deserció de l’alumne rara vegada supera el 30 %. 2 R. Diez Hochleitner, 1997 diu que un adult que veu apren un 25%, fins a un 50% si a més de veure escolta i fins un 75% si veu, escolta i pràctica. En quant als objectius hem de considerar els dels alumnes, els de les institucions educatives i els dels poders públics. Les denominacions més usuals són: Educació a distància, educació oberta i teleeducació o teleensenyament. S’ha de diferenciar l’Educació a distància (es refereix a una organització educativa que cerca l’autonomia de l’alumne) de l’aprenentatge obert (està directament relacionat amb la manca de requisits per a l’accés als programes de formació). Característiques bàsiques de l’educació a distància: Oberta, modular, flexible i adaptada. Característiques de l’oferta de l’educació a distància: mitjans didàctics, tutoria i orientació, aprenentatge significatiu, sistema flexible i obert amb una estructura modular, formació específica per al professorat, comptar amb una infrastructura i organització. 3.4 Aspectes qualitatius de la modalitat presencial. Aquí fa referència a: a) Accés de l’alumne adult al procés educatiu: La informació i difusió de les ofertes formatives. b) Atenció integral a grups socials singularitzats. c) La modalitat presencial i les diferències territorials. d) Modalitat presencial i gènere. e) Ciutadania i educació d’adults. 10 Tecnologia i formació d’adults 4.1 Tecnologia i desenvolupament de la formació d’adults: A Espanya existeix un departament depenent del MEC, la tasca fonamental del qual consisteix en promoure l’ús de les noves tecnologies a les institucions educatives públiques o concertades. Es denominen PNTIC (programa de noves tecnologies).

4.2 Tecnologies prioritàries: Les decisions tecnològiques en matèrie de formació d’adults han respost, normalment, a dues orientacions generals: a) Importància dels mitjans didàctics, b) La qualitat d’aquestes ofertes s’aconsegueix procurant la interacció de l’alumne amb el sistema. Les conclusions generals que se’n deriven són: -

La idoneïtat dels sistemes multimedia.

Major importància a la qualitat i complexitat dels mitjans didàctics i a la interactivitat front als procediments clàssics de relació presencial entre el professor i l’alumne.

La imatge és un valor essencial, així com tot el que suposi comunicació audiovisual.

Les estratègies educatives han de ser actives, basades en l’alumne amb primer lloc i, desprès, en els mitjans.

4.3 Diferents recursos tècnics per a la formació d’adults: A) Mitjans impresos: Llibres de text i unitats didàctiques, Diaris i revistes, Textos literaris i científics. B) Mitjans audiovisuals (formar, informar, entretenir) que podem resumir en: Programes audiovisuals a través de videocassets, audiocassets i CD i Programes en format TV. C) Sistemes multimedia: Els avantatges dels quals són: l’activitat, la individualització didàctica, la independència amb la seva utilització i un gran potencial d’informació.

6 Organització i funcionament de les institucions educatives de formació d’adults Aquest torna a ser, com la resta, un capítol que serveix de referent per tot directiu, orientador o professor neòfit en la formació de persones adultes, amb una sèrie d’apartats i, especialment, quadres, molt il·lustratius. Comença explicant la formació d’adults dins el sistema educatiu actual de la LOGSE, amb un quadre sobre la normativa específica de persones adultes, referent a les ensenyances bàsiques, tant pel que fa a les ensenyances inicials com a l’Educació Secundària Segueix explicant el concepte i normativa de les institucions educatives d’educació d’adults, començant per les del sector públic (Administració Educativa Estatal, quadre sobre les seves competències, Administració pública educativa autonòmica, lleis d’Andalusia, Catalunya, Galícia i País Valencià, Administració Educativa Local, Administració Laboral), i continua parlant dels agents socials (Organitzacions sindicals i empresarials) i les seves competències i acaba amb el sector privat, distingint entre institucions educatives privades amb finalitats lucratives i sense finalitats lucratives. A aquest apartat presenta un quadre exhaustiu sobre les ensenyances de persones adultes, que contempla modalitats, mòduls, camps, àrees, cicles, ensenyances tècniques de l’educació bàsica (Ensenyances Inicials i Educació Secundària), Formació Professional, BUP, COU, Contingut i comentari del llibre: JABONERO, M; LOPEZ, I; NIEVES, R.: Formación de adultos. Col·lecció: Sintesis Educación. Ed. Síntesis. Madrid, 1999. Antoni Ramis Caldentey. Abril de 2000. ResumicomentarillibreAdults.doc Pàgina: 19

Batxillerat LOGSE, Accés a la Universitat per a majors de 25 anys, preparació per les proves del títol de Batxiller per a majors de 23 anys, Llengua castellana per a immigrants i “Thats English” (evidentment no figura al quadre, però a la nostra Comunitat Autònoma hem d’afegir: Català per a la Junta Avaluadora de Català). El tercer apartat fa referència als Centres públics d’EPA: Referent legal, quadre sobre la normativa específica i la normativa ordinària d’educació de persones adultes depenent del MEC, quadre sobre el contingut del Decret 156/1997 sobre formació d’adults a la Junta d’Andalusia, Organització, gestió i funcionament dels Centres públics de formació de persones adultes., model organitzatiu, quadre dels òrgans de govern, òrgans de coordinació docent i comissió de coordinació pedagògica; documents directes de l’organització de cada centre: Projecte Educatiu del Centre, Projecte Curricular de cada Etapa, Programació General Anual, Memòria i Reglament de Regim Interior (RRI). L’apartat següent fa referència a la formació del professorat de persones adultes (Formació inicial i formació continua dels educadors d’adults; i àmbits de formació dels educadors de persones adultes: a) l’aprenentatge de l’adult, b) les metodologies i tecnologies didàctiques pròpies de la formació d’adults, c) Caracterització, organització i instruments propis de cada oferta formativa). L’apartat cinquè fa referència als aspectes organitzatius de la Formació ocupacional: -

Aspectes generals

La formació i les organitzacions: Tipologia de les organitzacions d’acord amb la seva formació: - Fortament educatives - Moderadament educatives - Dèbilment educatives Continuum formatiu a les organitzacions: -

Formació inicial

Formació d’actualització

Formació estratègica

Organització en aprenentatge

La formació en l’empresa

L’organització de la formació ocupacional: reptes i dificultats. a) Dificultats derivades del canvi contextual b) Dificultats en la predicció de les necessitats ocupacionals. c) Deficiències en la formació inicial

- Solucions organitzatives.

7 Formació d’adults i futur Com a epíleg, posteriorment sols presenten una petita bibliografia incompleta, aquest capítol fa una resumida prospectiva de sols cinc pàgines. Comença citant els que per als autors és el més significat prospectiu educatiu, el suec Torsten Husén al qui atribueixen la constatació entre un continuum entre els investigadors en ciència bàsica (normalment professors universitaris) i els legisladors i gestors de la política educativa i lamenten, coincidint amb aquest autor, la ignorància mútua entre ambdós extrems del continuum que provoca un aïllament de l’investigador en la seva torre de marfil i una “voragine activista del gestor” no sustentada sobre cap evidència d’investigació. Aquí discrep dels autors i de l’esmentat significat prospector: L’experiència de trenta anys al món de l’educació m’ha mostrat que ambdós extrems del continuum, quasi bé sempre, han estat molt allunyats de la realitat: la pràctica educativa. Tant els investigadors com els polítics realitzen la seva activitat totalment allunyats i ignorants de la realitat d’aquesta pràctica educativa, cada un des de la seva perspectiva (teòrica o fictícia en situació de laboratori experimental el primers, o política els segons). Seguint amb Torsten Husén, consideren que els tres objectius bàsics de l’acció prospectiva en educació són: a) La investigació no pot limitar-se sols a identificar, valorar i criticar les conseqüències o efectes de la planificació i realitzacions polítiques. b) No confondre la prospectiva amb la rutina de l’acció planificadora. c) En l’anàlisi prospectiu, els valors socials i polítics són objecte legítim d’investigació. A continuació fan referència a les previsions de futur, basant-se amb el text “Aprendre a ser” (UNESCO, 1972) del francès Edgar Faure: “L’efecte acelerador i multiplicador de les noves tècniques de la informació i la comunicació és una condició primordial per a dur a terme la innovació educativa”. “El desenvolupament de la formació d’adults estirà condicionat de manera directa amb l’ús sistemàtic de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i, especialment, amb l’ús dels sistemes multimedia i la televisió”.

“Podem preveure que l’expansió, extensió i diversificació de la formació d’adults es produirà d’acord amb sistemes distints dels que són habituals, cercant solucions més obertes, recolzant-se en entorns reals i virtuals” “Al menys tres àmbits s’identifiquen com a espais naturals per al desenvolupament futur de la formació d’adults: l’acadèmic-escolar, l’entorn local, ja sigui el barri, municipi o comarca i, cada dia amb més interès, el món de l’empresa”. La darrera hipòtesi de futur, en la que estic totalment d’acord, i darrer paràgraf del llibre és: “Tant per motius de recerca del benestar, com per increment i millora de la competitivitat, els continguts de la formació d’adults estaran, cada vegada més, relacionats amb la formació professional, concepte que ha d’incorporar a les formacions bàsiques, comunes i polivalents, la formació professional de base, la formació professional específica i l’ocupacional”.

Conclusió: Tal com he anat dient al principi del treball i al llarg del mateix, aquest és un llibre senzill que és un molt vàlid referent per a Equips Directius, Orientadors i Professors i, concretament, per a mi: Certament, quan vaig arribar a aquest Centre de formació de persones adultes, tant el Director com la Cap d'Estudis, com la majoria de professors veterans me varen anar informant de les distintes modalitats, característiques i normatives de formació de persones adultes, tant de forma presencial com per la modalitat a distància. No obstant això el llibre és un referent, un esquema, una síntesi que serveix per a fer consultes per a centrar els conceptes, modalitats, normativa, etc. Per a mi, com a neòfit a l’educació d’adults, me resulta molt útil i funcional, com a manual de consulta, com a llibre de capçalera, davant qualsevol dubte, qualsevol ignorància, qualsevol necessitat, qualsevol interés. Sols en aquest sentit, com a síntesi referent, que no és poc, aconsellaria el llibre per a tenir a la Direcció i Sala de Professors/es de tot Centre d’Adults, així com als Departaments en que s’investiga sobre l’ensenyança d’adults i ensenyança a distància i als gabinets on se legisla sobre aquesta modalitat educativa: L’educació permanent. Palma, abril de 2000. Antoni Ramis Caldentey