El Futbol a Sant Feliu

Josep Mufíoz iAyais va dher a Sant Rliu de

ouhrots l'my

1%1.

Llfeenciat en HIstZlria i

cranista esportiu del ePunt-üiin de Ghna.

EL FUTBOL A SANT FELIU

AJUNTAMENT DESANT FELIU DE G U k O U Servei de Publicacions i d'Arxiu Amb la wlJaboracid de la Diputaci6 de Girona Servei d'Esports

JO TAMBE MIG JUGAR A FUTBOL ia lectum d'aquesta bar hisfiria del futbol a Sant FMu que ha e w i t Jarrp Mutior i les hafges que's'hi mmtm, partu a un petit pxswigper ia,dp& memdriafuIbd&ka &eq& tothom sem dubie, enim algun m n l futbolem mPs O menys actiu, de ian i m r i t com a@ en la nostm societat, el que aigun f m p s se'n va dir ael deporte rem).

- Aquevt producte apospiornrt cde lafrsm¿¿ico Anglalem 4footlmIl~ un enttwenimenf a /i de compta, ha vistal.1itzat en un deis m i f e les eStiquts L en amar, les puranoies, del nostre t e m p i espai Pe& $poques hi hagrrd que tor pm m& sendli, m& nLrPec ipotsw més encunfador per qurtni em szgurnment me3 innocent. Eis &us de d o diumenge eten m& casolans, pe& no pgs per aLwb menys d& i e& grans partits se seguien per la ddio (quan n'hi havia) o #Hoja &I Lunaru I 'endemd. En inquella em de wndor que sizuarlem enttr /esducs g u e m gtvms hi hada el mig-centre -arn es por& del arcenúe del campa com un espa& no rom una p e r n a - un pivot sobte ei qual g h w tot I'enrretenlmenf i que si ho ma M, em una mena de bon alcrrlde rrprrfinl joc f Wensunt quan calbbEkjugadorsportuven uns u i l p t s enormes, fóigats i m d a , molt d&+ents dels que s'urcn arn qiie donen lloc a p e m m com el tan soncll ifiiog@at de ButrptgeRo I em bofla m t u m l l i g un ~ mom& a /a re- com un ust~nya-mpkDe ics umunsn, en d&em #hem#( m f la wha) qw em ka 011tuIanitzacriiW ~ h a n d mtglks, s~ 19&rirbllre,per la mateixlr mdem el un## (ak r@2mm), el ul1nesmas em el ccliniem que diem arn fel &@&i# w k i c k ) de I & w & actuuhent ds el alliun d k m. Per m f melawur~solia ewriure's ushma, amb foies ics ile~m.

Sqwurnetu que l e s a v a ~ e de s l a p e n # ~ ' dde I'idioma a n g k que am fot ho con@mha, f o a n les del ILulFJutbolBtIc

I dew& hi havia els dtus: el gran i mai igualat uSomim, 1;4 lcdnfam -de qui es deia que d'un ushoolm haviafomdal (més d'una vegada) la xarxa de la porferia? Zamora -el porter llegendari (que tomb4 suporta alguna golejada, com em sembla que fou a Arnbers) i que de I'Esponyol se n bnb al Real (sense passar pel Rarp) que ja passaven aquestes coses, i a qui fins el sovietic Iashin admirava molts anys despris.

Els madrilenys Quincoces, els germans Regueim, eleganríssims i etlc~exinats,uns dandies, Gorostiza ala bala ro~avde /Witl?rie, Coiburu i rambé aquell davanter prodigi que es deia Ldngam que sotgí a I'Oviedo, inespmdamenf. perquP el monopoli dels grans cmcks el tenien el Barca, el Madrid i el Bilbao.

Era un iutbol de muscle i f i r i a esportiva que (a g u e m enfonsa i dispersi. Un cop acabada, vinguemn els argentins del San Lorenzo de Almagm a enrenyar una diferent manem dejugar, aparegueren els entrenadors com els cervells savis del joc i comparegu4 fofa I'esimngeria, els multimilions i la iela que fa que el.?nanos ja no cobleccionin els cromos dels ídols aguerrits unflormars de pau.

Mentre aixb passava, en el gran petit mdn furboler de I'?poca, a Sant Feliu rmnscorrio I 'entusiasta i modesta hisrdria que Muiíot ens explica ran detalladament i tan senzillameni en les p&Rines que segueixen. I els nois, plegant d'esrudi, rnunla ven elsseus pariits a camp obert al camp d 'en Sala, a Visia-Alegre, al camp de prop del Cementiri -on ara hem fet el segon camp defutbol- amb pilotes escassament rodones i suades, enormes, ensucmdes de pots.

J q que llavors -vuN dir al temps de Sami i Quincoces- vivia a Tossa, jugava amb no gaire &i1 i rnolrs ~enollspelats en equips sense nom, practicamenl inexislenrs per6 que ens ho feien passar molt b i i tambP -en la nostm imaginacid infanril- executavern les nostres gestes calcades d'espanlenyes amb shla de goma.

PerquP tots, qui mks qui menys, som o hem estar fulboleros.

A la l'hora de plantejar un estudi sobre e1 que ha estat i 4s el futbol guixolcnc cal aclarir certs conceptes que s6n mal interpretats per bona part d'aquells que es considerin (<persobren d'una cosa tan superficial com podria esser el futbol o qualsevol aItre esport.

Per molta gent una histbria del rutboles una part ridícula dcl que anomenen Historia i no es mereix ni ser esmentada: per altres nomes Ps una cnumcracjo erudita de resultats o de noms, sense anar mks e n l k Aqui intentar4 no ofcrir ni una visio superficial ni una relació cronolbgica dels esdeveniments relacionats amb els diversos equips de futbol de la nostra ciutat, sin6 una anhlisi d'un fet social que a nivell d'historia local s'ha de tenir molt en compte, ja que en molts moments ks un fidel rcfiexe del que esta succeint.

Cal veure com la historia d'una micro-socictat com gs Sant Feliu de Guixols es manifesta sobretot en aquelles activilats que suposcn la participaci6 ciutadana, més que no en actuacions de personatges mes o menys coneguts. El futbol s'ha d'estudiar com un element mes d'un tot quecs completaria amb I'examen d'altres entitats o societats com podcn Csser cls ccntrcs cxcursionistcs, les agrupacions de teatre, les associacions dc pares, de comerciants o d'altrcs esporls.

Si hem escollit el htbol com a punt de parlenca is, sobretot, per ser I'esport que mes ha marcat el nostre segle i perquh encara és el mes practicat a la nostra ciutat, malgrat la puixant competkncia que cstA rcbcnt I'csport dcls vuitanta, el basquct.

A traks d e les pigines que segueixen podreu veure I'evolucib del futbol ganxó en imatges i podreu llegir una llarga i poc espectacular historia quc s'inicia el 1913. Aquesta historia esta molt lligada amb la d e Sant Feliu, ja que com s'ha dit és una part d'clla'marcixa; aixi no ha de sorprendre que I'ensopiment de la ciutat durant bona part d'aquest segle es manifesti alhora en el futbol.

Parlarem d'aquell primer equip oficial anomenat d t e n e u Deport i ~ ) ) del , &port>), del NCEIDAP,del {<Casaldels Esports))o de la penya ccGAAVn, i després de la Guerra Civil del club mcs antic que hi ha actualment, IkAteneu Deportiu Guixolsn, que inicia la seva histbria cap a I'any 1943 amb el nom de c~C.F.Guíxolsn.Ximb.4 hi trobareu rot a116 que fa refcrtncia a la ((Unió Esportiva Vilartaguesn o a la ((Penya Sportn, sense oblidar el futbol escolar i el d'aficionats que formaren penyes com I'actual Kafeteria Catalunyax 5

Per acabar aquesta introducci6 vull dir que el llibre 6s un mercscut homenatge a tots aquells que han estat relacionats amb el nostre futbol. des dels jugadors fins als seguidors, passant pels dirigents i els cronistes d e premsa, pcro sobretot a una colla d'homes quc scnw la seva dedicaci6 desinteressada en tasques poc valorades han fct possible que el futbol guixolenc anés fent histbria.

L'origen del futbol guixolcnc cal situar-lo a la segona decada del nostre segle, poc abans de l'esclat d e Ia Primera Gucrra Mundial.El Sant Feliu d'aquella epoca no era gaire esplendorós puix comcncava a entrar en una crisi que serA mts o menys permanent fins als nostres dies. En aquells anys la ciutat vivia de la industria surera, de la construcció i del comerc, pero en un ambient de cert retroes que sovint provocarn l'enfrontament de la classes socials antagoniques. Aixo arribaria al seu moment algid l'agost del 1917 i des d'aque11 moment la situaci6 social anira ernpitjorant,cosa que donari molta vida al moviment obrer, sobretot als sindicats adscrits a la CNT. Fou en aquest ambient socio-econbmic que uns quants joves guixolencs iniciaren els seus primers passos en un esport que havia arribat al nostre pais des d'Anglaterra: el futbol.

6 s molt difícil donar una data concreta dels primers partits, perb si que es pot assegurar que es realitzaren al Passeigdel Mar, un espai de lleure propiament ganx6. Alli una colla de nois comencaren a jugar a pilota seguint les regles que s'havien establert i amb les aportacions tkcniques dels guixolcncs que estudiaven a Barcelona. D'aquests equips de carrer sortiran els primers futbolistes de Sant Feliu.

Aquesta nova activitat no passi desapercebuda a una entitat com ('Ateneu Social, que havia fundat I'omnipresent Mossen Sants Boada(]) i dpidament comenwren els primers intents per poder tenir unes instal.lacions dignes per a la prhctica del futbol (2).

(I) Sobre I'obn de Sants Boada podeu wuw tl treball d'Anwl JimCncl. ~Mouimmtc m a Sani RliudeGuimls ll08J-lP39i~eLlvd~sohrPIm~rlPIBoixEmaordd. nP 2. I%>.

(2) Mts iniormacid d'aqwar p n m m moments tls pododeu [robar al treball dr J o v p Se. rrarr. *El iutbol guixolcnc al llarg d d lcrnpr (1913-15W a Esfudu sobw Irms de/ eoixEmpordd, n 9 , 1903.

-!¡u

.

-

-

que

:orada pri-

i, !iviIS

mĂŠs I un I en

incI de :ha

club

7

Els primers moments del club novell es caracteritzen per I'organitzaci6 de partits amistosos que no solien esser de molt h i t pels jugadors locals.

Fou el 14 de febrer del 1914 quan es realiti4 el primer partit del que en tenim noticia escrita i grhfica. Aquell dia d'hiwrn s'enfrontaren els de I'Ateneu amb el Cassa, amb el resultat favorable als visitants per 3 gols a 2. Per aquest partit els preus eren de 0,15 ptes. I'enrrada general i de 410 ptes. per una cadira; eIs socis ja pagaven una quota mensual de 0,50 ptes.

TambC s'incia en aquella epoca el futbol de base, amb un equip infantil que realitzava partits amistosos amb equips de pobles vei'ns.

Mentre, l'equip titular feia partits amb e q u i p ben diversos com el format pels marinen del vapor &aldebongn o el quc rormaren els soldats del destacament que hi havia a Sant Feliu.

El futbol arrelava rapidament i ben aviat sorgiren persones que intentaren trencar el monopoli que tenia I'Ateneu, que cada dia agafava m k volada dedicant-se a altres activitats esportives o culturals, tot ampliant les seves instal.lacions amb un cinema i un cafi: Va ser a finals del 1915 que inicia la seva vida un nou club de futbol amb el nom de Sport Club Guixoleng que volia oferir ans joves guixolencs una societat més oberta a les idees progressistes. Aquesta entitat va haver d'esperar fins I'estiu dc 1916 per comptar amb un espai on desenvolupar les seves activitats esportives, el nou camp de futbol es construiria als terrenys del Sr. Castello, a la carretera de Palambs.

Als tres anys d'haver-se iniciat el futbol local es produi un fet que cal esmentar donada la seva gran rellevhncia. La Festa Major del 1916 va comptar en el programa del 11 d'agost amb un espectacle inedit a nivell esportiu. l'enfmntament dels dos millors equips de Catalunya.

D'aquesta manera el partit entre el Barcelona EC, i el R.U.D. Espanyol al camp de I'Ateneu er conwrti en un esdeveniment local i comarcal.

Pcr aquell gran moment del futbol ganxb el camp de wl'horta~ es preparh per acollir un gran nombrc d'espectadors i per facilitar-ne la ubicació es muntaren llotges de 6 cadires (a 10 ptes. per llotja), butaques (I pta.) i cadires (0,70 ptes.). A més els socis de I'Ateneu tenien I'cntrada de franc i hi havia una entrada de general a 0,50 ptes.

L'ambient va ser dels que fan epoca, ja que a la categoria dels equips s'hi afegi la provocació dels membres de l'expedició blaugrana. Els jugadors barcelonistes van donar una molt mala imatge, puix que es

dedicaren a fer molta gresca i fins i tot roren expulsats de la fonda on s'hostejaven per la serie d'aldarulls que hi provocaren.

A I'hora del partit hi havia unes 3.W persones per veure com, malgrat la lluita dels dos equips, el resultat final fou el d'empat. Aquest fct va impedir que s'cntregumsin les carteres de suro que hi havia com a premi per al guanyador.

Sense cap dubte el primer d'agost del 1916 ha passat a la membria futboli~ticade Sant Feliu com un fet irrepetible.

Sport vemus Ateneu

A partir de la rormacid de I'Sporí, Isenfrontament entre les dues societats set3 constant, ja que no deixaven dc denunciar-se els interessos politics que hi havia al seu darrera. Resultava que <(dretes i esquerres rivalit7.en per conquerir un primer lloc en aqueixa branca de la cultura moderna, i uns i altres han establert com a principi que I'esport ha de servir en gran manera per la momlitnacib i cultura del jovent de Sant Feliun.

A mcs dcls lbgics recels i enfrontaments públics, la lluita es canalitzava a travks dels setmanaris locals, aixi {(Ciutat Nova), defensava I'Ateneu i (<ElPmgraman es mostrava favorable a 1'Sport. Cal dir que el primer era I'brgan ofici6s dels conservadors catalanistes i el segon era el dels federals republicans.

Pel 1917 les batusses eren molt fortes, cosa normal si es teen compte la situaci6 politica, que era de molta tensi6, i que els dos equips locals participaven en el campionat provincial. Deien els conservadors que els progressistes oferien raons de ubogadera desenreinadas. a m k de tractar-10s de uratasses% Els atacats solien respondre centrant-se en el cap visible de )'Aleneu, que era conegut com c<ElCallitoa o <<Moss&n Pollastren, 6s a dir, Sants Boada: al quin fistic. que un home que vesreix els hdbits que són emblemu de /'amor i la santedat, qui hourio de sembrar la pau enfre els homessigui qui sembri odis idiscbrdiesr (Sembla cen que 1'al.hdit no dubtava en aixecar aldarulls quan ell creia que l'irbitre ho feia malament).

..

Cap al campionsí de Catalunya

Un cop normalitzada la situacid internacional amb I'acabament de la guerra mundial i en un ambient molt tens a nivell social, el fut-

bol e n t d en una fase que es defineix per l'enlairament de I'Ateneu i la desaparici6 de I'Sport.

Un fet important d'aquell moment va ser la sortida a Sant Feliu d'un nou setmanari de caricter satíric i critic, el simpatic &Avi Munen, que des de les seves planes es dedica a fer acudits i critiques dcl futbol. especialment de I'Ateneu, que justament passava per uns bons moments a nivell esportiu. Entre altres bones idees podeu veure, com a mostra. I'alineacib d'un equip local en un partit imaginari celebrat a ncan Santos)>: -Porter: c M o s s h Tr6 i Muesquesn -Defenses: <(elwrrido Jaume i el rellotger satrianistan (Juli Garreta) -Mitjos: (tel sacrista Pepe, el primo Estevet i I'aglomerat Ris),.

-Davanters: <Ca-terrorificSicart, mosstn Pollastre el gran Cimal, m0ssi.n Pasunas i el llitero Lbpezv.

I hi afcgia una nota molt més critica que feia rererencia a les relacions que hi havia entre Sants Boada i el rector: <<Figuravencom a suplents, mossh Ramangai i I'enemic Caga-xites.

Algú proposa que figurés a l'equip el rector, perd mossen Pollastre com a amo de l'equip s'hi oposa perque diu que nomes enrcda i destorban.

UAteneu e n t d el 1918 en la seva millor epoca, aconseguint tres anys consecutius el campionat provincial, amb un equip format bisicament per jovesde Sant Feliu: Rosiq Canals, Rovira, Humbert, Lluhi. Portas. Pey,Prats, SAnchez, Nancy, Cid, Casagran, La Rosa i Uzaro. Pero el 1921 les circumstancies polítiques i personals van posar en perill la continufiat d'aqucll potent conjunt i la temporada 1921-22 no comenci amb grans kxits, i quan el futur era més negre un petit incident provo& el ressorgir d e l'equip. Deixem que ens h o expliqui un testimoni directe com fou Rafel Portas: <<Desobte, un setmanari figuerenc per acabar d'ensorrar-nos ens insulta públicament tractant-nos de nmarranosn i venuts, es reuneixen forces, els de fora tornen, el descoratjat es reanima, el degi es sent jove i a Figueres el DEPORTIU posa la primera pedra de I'edifici mes glorids que mai havia edificatn.

Seria el 9 de juliol del 1922 quan en un partit celebrat al camp del EC.Barcelona que I'Ateneu. guanyant I'Ailktic de Sabadell, es proclama Campi6 de Catalunya de Segona Categoria.

El futbol guixolenc havia arribat molt lluny i bona part dels ciutadans ho senti com una cosa swa, per aixir foren molts els que ana13

m: .... .

Afencu Ocporliu ll9La-21):Charlrr. Porus, Caragran. h'anci. 1-luhi, Canalr. Sr. Clar& k l i u (Tilolrl. Nicula. Plnrrnn i h l i l h l Il. Va wscr I'cquip que pwli a I'Alencu a im campionalr cnnrcculius dc la nrnvincia.

Poble de Sant Feliu: Un c r i t inmena d e Victoria sosmou la ciutat. Tot Sant Feliu brunz. El nostre Ateneu Deportiu, en vutta noble i honrada ha conquerit el OAMPIONAT DE OATALUNYA. Els nostres jugadors plens d'amor ciutadd han pomt

ben ait el nom del nowtre poble.

Ciutadans: A v u i a les fi de fa tarde arrivardn els nostres valerosos eq-alplers.

Vingueu a rebrels a l a Rambla Vidal en fust homenatje al seu esforq.

visca l'eaport guholencl ~V&calaAteneuDeportiur h,, I.Uw-*"

El lriomf en aqudl campionat Tou commcmom amb molla sltgris pcr Is majoria dc ciuladanr.

ren a rebre els jugadors a I'entrada de la ciutat i des d'alli s'organitza una gran manifestaci6, <(músicaen cap),, que els porti fins a 1'Ajuntament, on eh rebé l'alcalde, que els felicite i dona les grkies en nom de la poblacio per aquell gran resultat esportiu.

Pcro aquests moments d'eufbria quasi generalitzada no eren ben vistos per una gent que creia en quelcom mes que el rurbol. La critica mes dura es produi en els ambients anarco- indical lis tes i al seu setmanari aAcci6n Social Obreran (22-V1l-1922): aEsros dius pasados, con motivo del rriunfo del rcA!eneu Deporliun de San1 Feliu en el rompeonaro regional deJoot-ball, se~unda caregor/a, virnos una hoja en la que se decia, enlre muchas sandeces, que el <<nombrede San! Feliu hahia sido llevado muy allon. Llevar el nombre de una ciudad umuy oliou, por acerrar a dar unas cuantas parados que den al goal, nos parece mas que simple, esrupida Un asno o un caballo lo llebarian mas alio o mús lejm. Afm~parece bien

ALS CAMPIONS DE C A T A L U N Y A DE SEGONA

CATEGORIA

FLOAKNZA

FANALS POWTA5

CASABRAN rnLanl I

PALAHI LI

JULIOL

Aquest meni cnr m o r m com CIP S O P a n Ympx acompanyen d~mdmnirnmts hirthricr.

16

I

I'crirSdico dc cultura. cllutuciOn strciul ) rlcfcnsnr dc Les rausea obrrrar O R G A N O D E !.OS S I S I > L ( : A T O S o a u c ~ o s

El atmanari anarco-rindicalirta cr mor(& xmprc molt crltic rnwn Ics qünuinnr quc a h lawn clx treballadon.

que 10sjdvenesse ilivierton, se enfusiasmeny hasta que escriban tonter/as propias de su juventud. L o que no se puede comprender es que una multitud compacta se haga eco de semejantes niiíerías y crea que un tmm Neve en su vicroria, sobre orros, la pmsperidad, el honor y la fama inmorfal de una crudad entera.

Aceprando el foof-ball, hemos de condenar en&icamente ese ambiente sobrecargado de felichisma de idolatria, de patrioferismo en el que se le va a ddormar y a anegor El foof-ball debe ser elpasatiempo y expansion fkica y mom1 de la juventud, jamas el armo de comhate o el trofm de vanagloria de alguna entidadpolilica, religiosa o econdmica, menos atin de una ciudad enrera...iQ ue hay decomdn entre Sant Feliu con sus 15.000 hahitantes y once muchachos que saben ~<shootarnbien el balon? Ademús no creemos que el mkriro y la gmndeza se hayan pasado de las arnigas del cewbro al metatarso de 10s pies para que sefesteje de esa manem tan general el progreso deporrivo de unos jdvenes. Si en el foo t-ball reside elprogreso y la fama de un pueblo hay que convenir en que sohmn centros de culrura y esroseun ferrenos de foor-ball.

Contra este ambien fe castrador de la personalidad hay que levanfarse. N o podemos tolerar que se envenene l a juventud con esta ot-

n

mdsfem de frivolidad y de insulsez que desde la adolescencia hasta la madurez viril, embota 10s senfidos y la mente de la juvenrud inurilizándola pam 10s pmblemas fecundos y trascendenrales de la vida.

No queremos que el foof-bull, dejuego sano y sencillo se convierto en corruptor y omfiiodor de jovenes, ni en pasidn socia(. morbosa, y decadenfe que absorba hasra nuesrro senrido comun*.

(E BA RTHE) A partir d'aquell triomf historic I'Ateneu entrh en una fase d'ensopiment que el portaria pocs anys despds a la seva desaparicib. Dels, anys aquests en parlarem en el següent capitol.

LA LENTA AGONIA SOTA LA DICTADURA DE P R I M 0 DE RIVERA L'adwniment de la dictadura de Primo de Rivera pel setembre del 1923 suposa cert trasbals a la ciutat, perd sobretot a nivell politih ja que les coses no canviaren gaire en aItres aspectes.

Aquest nou dgim politic provoca que e l futbol tornés a ser I'eina més útil per a la discbrdia politica. perquh I'enrrontament socio-politic no podia realitzar-se en llibertat.

Els anys que anaren del 1923 fins a la proclamaci6 de la 11' República es caracteritzaren, futbolislicament, per I'ensorrament de l'equip dega i la quasi desaparicib del futbol, en concret cl de competicid oficial. Tot aquest pro& s'accelerh amb la lamentable wnda del camp de ccl'hortan, és a dir, e1 de I'Ateneu Deportiu, quedant la ciutat al final d'aquest periode molt mancada d'instal.lacions, nomes hi resta e l quasi destartalat camp de la carretera de Palamós.

Hem vist com I'any 22 el futbol guixolenc assoli una fita inigualable i tot podia fer pensar en l'inici d'una epoca d'esplendor, perb en realitat significa I'origen d'una crisi que acabaria amb el rutbol. L+Ateneu va anar a la baixa, molts jugadors deixaren l'equip per raons diverses, les mks corrents foren I'anada al Marroc a defensar els interessos dels capitalistes espanyols en una guerra molt dura o e l fitxatge per un equip de superior categoria.

El +(GuíxolsSporlw, el Futbol progrensirla.

Perb mentre tots els mals es centraven en I'equip de I'Ateneu, hi havia qui tornava a pensar en la possibilitat de donar nous aires a

GUIXOLS SPORT GRAN ACONTEIXEMENT per ela d i e ~de Pamun

NJ i 21 d6Abril de 1924.

I=-

Diee 20 i 21 a lm 4 Cnmp del Guixots Bport

DepĂ­ de Catalunya No as necessari fer historial dt aquert e h b raformst notablement, cal remarcar qse hs venput al PortBpn per 4 a 'l

Guixols Sport El Gt~ixolsSporr no va s a mai un quip de Brans Cxirr j-xd era el rrprrstnwnl d'una idmlogia concrela que mneirm com a lcderalisra.

19

HIMNE DELS tiTRANQUILSrr DEL SPORT

¡Guanya o perdre la partida s'ens en fum! ;Guan$ o perdre la parlida s'cns en fum!

Som els tranquils tant si perdem com si guanyem, menlres tant passem k s t o n a fem, pms goals i moltes cones js'ens en fum! ;Viva nuestro Capithn! (en calald rcnsc normalil?ari

Una caracltrlrtica de I'Sporl m la rcva mltgrh.

I'esport local i es feren cls primers passos per reconstituir el desaparegut &port Club Guixolencs.

El nou club que s'anomenh ctGuixols Sportn es funda el setembre del mateix 1923 i va tenir com a primer president al Sr. Vilossa. A partir d'aquell moment aquest equip intentari rellanqar el futbol guixolenc i treure'l de I'ensopiment en que havia caigut merds a l'actuaci6, segons aPalmariumrr, de !'Ateneu: N E /único culpable de que elfulhol no haya alcanzado el desarm10 que en o m s poblaciones, es et Arenea que ha querido mantener constanlemenle la seccion deportiva, dentro de su obra social de conjunfq ohm que ninguna simpatia Iiene entre la opinion guixotensen.

L'Sport torna a fer servir el camp del seu avantpassat, a la carretera de Palamos. La re-inauguració del camp es va realitzar el 23 de setembre d'aqucll any amb I'assistencia de dos politics il.lustres de la nostra ciutat, els aleshores diputats, Salvador Albert i Josep Irla. Cal anotar la seva preskncia perqul. en e r t s sectors de la ciutadania es considerava als jugadors i socis de I'Sport com nla púrria del pobler).

Aixi s'iniciava una nova divisió socio-politica entre dos clubs de futbol de la nostra ciutat.

Aquesta lluita es manifesta públicament en els partits que es celebraven, ja que molts cops el seguidors d'un o altre equip anaven al 20

ESPALMATORIUM, 8-XII-23 i 15-XII-23 EL TENORIO FUTBOL~TICO Drama espeluznunfe en dos acfos y fres cuadros Aclo Primem

(7pnorio)

En esta noche tan triste si no es infiel la memoria voy a contarles la historia de mi vida futbolistica. /Se ve un rrldmpago seguido del correspondienie /meno).

En Barcelona jugaba con una gran aficion, y al punto quedo notori0 que del futbol, cl tcnorio era, scnse discusi6n Con enorme voluntad y amor al club que jugaba sus colores defensaba igual que qualswol gat; lo hacia con gran teson, de mancra tan estrafia, que hasta haciendome el b u f h marcaba goa15 con romana.

(Llueve ropiosamenfe)

Demandas de muchos clubs al momento me llovieron en que mucho me ofrecieron sin que caso les hiciera.

Mas con amargo dolor me ensefio la wperiencia que nada daba la ciencia ni llevar al Club amor; por lo que al fin decidi ir en busca de fortuna, y en noche de clara luna por cinc cenles me wndi.

(Se oye dentro una voz que grifa #Dones el dmpairen).

Por si os fiais de mi en una lisia aquĂ­ van 10s testigos anotados quc 10 justificarh.

M e el club que ha)a d alto a1 mhs humilde en Sport ha recorrido mi honor tcda la escala social.

Yo a las farmacias subi con panadems tratĂŠ y en todas partes dejt memoria amarga de ml.

(Se sienfe un fuerfe terremoque hace brandar las casos.

Con serenidad pasmosa el =norio saca la pefaca y bebe un vaso de vino).

10

Que e? un chico luribundo (Gonzalo)

No puedo m i s escucharte vil Don Juan; oh con que gana te haria bailar la sardana en un campo de football.!

No pudiendo yo creer 10 que de ri me decian

confiando en que mentian te vine esta noche a ver; pero te juro trapem que me pesa haber venido para salir convencido que eres un gran embustero.

(7enorio)

Anciano la lengua Ien o sin6 sabrds quien soy. {Conzulo)

Donde?

(Pnorio)

En el ilustrado (2) de hoy.

(Gonzalo)

Ers cobard como en Rroy.

Acto Segundo

(Tenorio)

Mi vida de futbolista Fuk por un tiempo apagada Mas hoy vuelve a la palestra Con la cara destapada (Se pone el antifazJ

Para aumentar mi valor Me unĂ­ un dia con Rey Mundo

Y me tiene un gran amor. {Enira unJantasmo vesfido de futbolista y dice).

Insensato vive Dios Que de no temblar mi mano A palos como un gitano Te hacia hacer mort de gos. penorio)

Callad, mc causan pavor Vuestros semblantes esquivas, Y temo al veros tan vivos Que humillar& mi valor.

Sereis pues mi matador Como el mundo es bien notori@ Y si en el campo mortuori0 Quereis dar carne a la fiera, Daos prisa, que os espera Esta vez D. Juan Tenorio. {Saca una espada de quinienras canas y con ella tmspaso la piemnu del fonrasma dejandolo cojo pura siempw).

LlamC a Guixols y no me oy6 Ya que sus puertas me cierra De mis actos en la tierra Responde Guixols, no yo.

ISale a correcuila dejando el Mundo y al cojo en sifuocion compmmetida. Apurece un personaje con una espelma en la mano y dice).

Amigos yo os vengak Con CSIC hcrmoso puaal: Si encuentro aquell carcamal Lo descorazonarĂŠ.

8

Cuadro 3: (Se apagun fodas las candelas del Teatm y despuk de un insfanfe el escenario queda rmnsformado en un Cemenferio). {Entra Tenorio)

Ya esroy aquĂ­ amigos mios Tocar quiero vuestras manos Probando a n'aquells fulanos De que e ~ t a m o sbien unidos (Sale la Funeruria con un saco de sermduras y un metro)

ÂżQue es eqto?

(Funemria)

Vcngo a tomarte la mida Pues tu vida se halla ya Cornpletarnente extinguida.

Innofio)

Muerto yo?

(Funemria)

Una espelma te mat6 En la puerta de tu campo.

(Tira el saco de sermdum.~a lierra y se va despues de tomar la mida a Tenorio).

(Aparece en un pedestal la esturua de D. Gonzaiocon una espelma encendidu en la mano).

(Al verla, 7enorio cae de mdillus encima de las serraduras, y esmapem'ido dice).

Oh, gran Dios Espalmatorium Perd611 te pide azorado El Tenorio desdichado En momento tan mortuorun.

Mira aqui a tus plantas pues Todo el alrivo rigor De este gran jugador Que venderse no queria Admirando espelma rnia Tu grandexa y tu valor {Cae muerro envuelto con sermdums. Aparecen varios angeles vesfidos de futbolis fa y hacen una sardana quedando en medio el Tenorio).

(Salen en escena dos Jantusmas llevando encima una paplino de arroz i fideos y un mmo de romani que /o deposifan sobw el cuerpo inerte de R Juan).

(Se sienfen campanadas lejanas de una Iglesia cercuna, pilos de futbol, ocordeones y un gmrnofon que pame una verdadem mojiganfa de unos consubidos cinco males y cae el faldn paulafinarnenre mienlius ponen a D. Juan demro de un bati1 que cierran con un Cerrojo bien mf orwdo).

F/N DEL TENOR10 PiIu-Cmro

El nivell futbolĂ­stic va baixar molt, cada cop anava menys gent a futbol, entre altres coses perque els preus eren considerats cars, anotem que es pagaven 10 rals (2,5 ptes.) d'entrada per anar a veure un partit de I'Ateneu, un equip que havia quedat, segons les crdniques de I'epoca, ((sense tripa ni mocau.

A mĂŠs I'Sport tampoc no va esser un equip d'alta volada i cl seu camp en poques ocasions es vciC molt concorregut, sobretot tenint en compte que no oferia un ambient gaire acollidor als espectadors.

Aquest camp estava tancat per una paret baixa, la zona reservada al pĂşblic estava plena de pedres, no hi havia serveis sanitaris. el terreny de joc feia pendent i nomes una mena de barraca scrvia com a vestidor, el que provocava que els jugadors s'haguessin de vestir al seu local social que era al {(Cafe Lyon d'Orw, a la Rambla del Portalet. rRadow Porlas, un guixolenc internacional.

Un fet molt important per a la histdria guixolenca es produi I'estiu del 1925, quan el conegut jugador local Conrad Portas i Burcet (1902-19873, fitxa pel R.C,D. Espanyol de Barcelona.

En Portas havia comencat la seva vida esportiva jugant al Passeig del Mar, en un d'aquells equips de noiets que practicaven e1 nou e5port. Ell comench a destacar al ctContinental)). un equip dels anomenats de carrer i ben aviat passia I'Ateneu, on jugava de davanter centre i mks endavant de mig. Per& a poc a p o s'ana ~ consolidant com un del5 millors defenses de Catalunya, essent seleccionat per jugar

olors de I'Atedona el setma-

rangrefria que romefidos, con solfum /o cua1 rro y por /o re-

es confirma ral&i espanyol. rleccid Estatal, sa al camp del stadi del Moli-

)>

I fam& porter ria de 1'Ateneu U.

Un altrc bxit d'aquest gran jugador guixolenc va ser cl conquerir. amb el seu club ,el Campionat d'Espanya dcl 1929 contra el V a l h cia. D'aquell equip dels ccperiquilos) cn diu el dega de la premsa esportiva de Barcelona. ({El Mundo Deportivon, que <(hamarcado en el largo historial del R.C.D. Espaaol un hito, un capitulo y una lcyenda imborrablen.

Amb rot aquest historial csportiu e5 pot dir que en Portas 6s. fins ara, I'linic jugador guixolenc que ha entrat a la llegenda del mai prou glori6s futbol catala.

Adiu a I'Ateneu Deporliu.

Un any clau per a la historia del nostre futbol 6s el 1927, quan es produeix la definitiva desparicid deIs dos clubs que fins llavors havien representat Sant Feliu cn cl m6n d e I'esport.

Els problemes van venir un darmm I'altre i la situaci6 era mĂŠs critica, a m& no s'oferien gaires al.licien~sal p~iblicaficionat, com molt bĂŠ ho explica cci2Avi M u n h ccEs molt fris[, i no A estrany que cada dia minvi /'ofici4 que un home hagi de p u g r deu ralossos per a wurejtrtuc salvant tres o qrraire noms, una colla de pepes...),.

Es en aquest marc decrisi que es produí la desaparicio de I'equip r havia nascut sota la proteccid de 1'Ateneu Smial i tambC la de uip dels progressistes, perb no per aixb va acabar-se e l futbol gui:nc. . -i a aue . e l esforcos . .ner salvar-10 van donar bons fruits. A nar-

jel comenwment de I'estiu del 27 s'iniciaren els contactes per consir un nou club i merces al treball d'una comissi6 que compra amb olSaboracib de I'Ajuntament, presidit per Pere Torres Albertí, es ~stituiuna primera junta que va fer-se carrec de les instal.lacions * fins aquells moments havia utilitzat 1'Atencu Deportiu.

El nou club intenta, des d'un principi, acollir 101s els rutbolisies :eren de Sant Feliu sota un nom ben curibs: Centre d'Esbarjm eports Atletics)), i que serh conegut popularment per les seves inis CEIDA. Aquest equip j a participh al campionat provincial dc la tempora1927-28 i va obtenir un resultat acceptable, assolint un digne sub?pionat. Perb malgrat aquest resultat, els ciutadans ja s'havien deres del futbol i encara hi havia qui no deixava passar qualsevol ocaper seguir acusanl I'Ateneu d'esser e l culpable d'aquella trista sicio en que es trobava el futbol guixolenc, així ho feia d X v i Munkn: <Res guanya elfurbol amb la fusid inoportuna i exlemporirnia de 'eneu i el Guíxols. Elprirner se n 'onava o les acaholles; l'alrre en-

com havia de comencar Feta aquesta conjunció hibrida, la coi~udo del futbol guixolenc s'ha accelerar. Més li valia o IIAtenesr Deportiu morir-se ben soler i per la prdpia raó':

((La Corchera Catalana S.A.n acaba amb el futbol.

Desprk del primer any de vida, mes o menys problematic, el CEIDA participh tambe a la temporada següent en el mateix campionat provincial amb els equips d'Olot, Girona, La BisbaI. Palamb i Figueres. Aquella seria, durant uns quants anys, la darrera vegada que un equip de Sant Feliu participes en una competicio oficial, aixo succela pcl marc d e 1929.

El fet que suposa la mort del futbol d e competicid va ser, widentment, la venda dels terrenys on hi havia el vell camp de ]'Ateneu a una empresa com (<LaCorchera Catalana SA.>>que es dedicava al comerc amb el suro.

Aquells terrenys que havien estat nl'hortan, 6s a dir, e1 planter d'on sorgiren grans jugadors, passaren a converiir-se en magatzems de suro per una quantitat de cent trenta mil pter;. que &el que paghel ciTmst Belga>)quan tot just comencava I'any 29. A mds la venda implicava que per part de I'Ajuntament es concedissin ets permisos necessaris per a la urbanitzacio i construccid d c noves instaLlacions, cosa que es concedí definitivament a t a sessib municipal del 21 d'agost d'aquell mateix any, essent alcalde el fabricant Pere Torres.

La penya (tG.A.A.V.v EI darrer apartat de la histbria del futbol abans d e la 11' República I'ocupa sense cap mena de dubte una d e les coses que mes caracteritza el futbol: ('amistat que l'envolta. Diem aixb perque quan va desapartixer el CEIDA una colla d e joves guixolencs organitzaren un equip d'aficionatr que nom& tenia com a objectiu seguir practicant un esport que els agradava molt i alhora passar una estona agradable amb els companys.

Va ser a la primavera del 1930 que el nou equip anomenat ((Penya GAAVn (Guixols Avant Avant Visca), tingub una actuacib mes continuada, celebrant partits contra equips de les nmtres comarques al camp de la carretera de hlam6s. Entre els jugadors podem citar com a membres d'quclla alegrc pcnya a: Carrerach, Tibau, Janer, Güell, Mas, Girona 11, Bux6, Girona 1, Masvidal, Aicart o Torres.

Aquest conjunt format en un moment dolent pel futbol guixolenc serA el que establira el pont cap e l que anomenarem futbol republicb. ks a dir, aquell que es desenvolupA a partir del 14 d'abril de 1931.

Ja s'ha vist com a finals de la dbcada dels vint l'esport guixolenc va patir una greu davallada que es trigaria a superar. N o m h la moral i I'entusiasme d'aquells joves que seguiren jugant a futbol per aficio va permetre que amb els nous aires que porti I'establiment del dgim republicA es pogués recuperar una activitat que tanta anomenada renia en altres indrets.

El fet de la praclamaci6 de la 11" Reptiblica e l 14 d'abril del 1931, com diu Angel Jimknez, w a omplir dc joia el cor dels nostres fcderals, republicans de ({tota la vidan. Aixb suposa un gran ambient a la ciutat amb una colla de celebracions i sobretot amb I'esperanca de que quelcom canviaria al nostre pais.

Els canvis no van ser gaire radicals, j a que la situaci4 econbmica internacional i estatal impedi que es consolidés un proces que anava cao a la modernitzacib del nostre nais a nivell oolitic i smial.

A Sant Feliu l a dkcada dels trenta es va caracteritzar per les serioses dificultats econbmiques i aixo ho pati I'esport i el futbol en concret, malgrat que e l seuressorgiment significh un pas endavant en la normalitzaci6 de la vida guixolenca en general.

En menys de cinc anys la ciutat va patir una rransformaci6 bastant accentuada, sobretot en a l b que feia refertncia als serveis socials i a la participacib ciutadana en tots els nivells de la vida pliblica.

El 4 a s a I dels Esports),, un any despds del 14 d'abrll.

Poc desprks de I'arribada del nou &gim e l m6n futbollsíic local comenca a moure's per aconseguir sortir del pou on estava des de feia alguns anys.

El primer intent de crear un nou club de futbol es produí a finals del I'any 31 i va anar prenent forma en els primers mesos de I'any wgüent amb la creacio d'una entitat anomenada ~ U n i Esportiw 6 Guixolenca),, que tenia la intenció de jugar els seus partits en un camp que s'estaw acondicionant al paratgede Vista Alegre D'aqueste~obres en donava informacib e l setmanari <(LaCosta Brava)): 31

~ S d ja n mol! avancars d r rr@baIlsque porra realitzat.sla socierm espoNivaja esmentada -Unid Esporfiva Guim/encu- i consrirui'da UItimament a GuĂ­xols, per a tenir el camp d'esporls en Iu urbanitwcid de lu munfanya de Sant Elm -en ferrenysdel Sr. Pere Rius i Calvel; w Aquest equip realitzd algun partit amist6s perb no va arribar a consolidar-se i molts dels seus components com Tresenk Miri,+Coll, Girona o Pujo!, passarien a integrar-sc a l'cquip que naixeria a I'estiu del 1932.

EI nou club es va batejar amb el nom de d a s a l dels Esports),, un nom ben propi de I'tpoca en qu&s'estava, i va comencar la seva curta vida intentant jugar al camp de Vista Alegre, pero a I'hom de la veritat van haver de rccupcrar el camp que havia estat de l'Sport, a la carretera de Palambs. Va ser pel juliol d'aquell any que I'equip guixolenc torna a utilitzar aquell espai per a la practica de! futbol merces a les obres d'acondicionarnent que s'hi realitzaren.

Pocs mesos mes tard, l'octubre, Sant Feliu va veure com, despres d'url llarg parhtesi, un equip dc la cimal participava en la compctici6 oficial. En aquell moment e1 Casal jugava a la Segona Categoria Ordinaria, grup A. Aquest club novell va tenir uns resultats accepta-

-Una canc6 cada dimarts feiner.

L'escena representa !'andana d'una estacid. El Casal plora sota el rellotge. D'una finestra d'un vag6 dc tercera surt I'Icart, i amb música de ccEl desfile de Candilejasn (Shangai Hul), diu:

S& ccquinto,} de nova fornada. s6c de la colla juvenil que ara hem de marxar, ara hem de pirar embarcats amb e! carril.

A l l i estarem com a cal sogre i fins i t o l de quan en quan ens podrem fumar i saborejar borilles del comandanl

Iamb aquest programa, que Cs tot un drama, j o em poso a cantar.

Som bericaldistes, els mbs optimistes que a l mon h i ha

Tindrem la roba regatada que fins polse ens a n i d gran, I cns podrem lluir, provant de cosir, lots els botons que ens cauran.

Sempre estarem fent xirinola acompanyats d'agulla i fil, scmpre repassant, sempre apedavnt els nostres wrtits de dril.

Menjarem millor que a la fonda amb cigrons tan ben amanits, que no pensarem ni ens recordarem de crustacis ni rostits.

Serem els amos de la c m i l i ) > , ens tractaran com uns barons, doncs s'ha decidit que durant l a nit dorrnircm sobre taulons.

EL SECRETARI D'EN W V A

En Nmis Marferrer m p r c ha etel un home IlÍgar al furbol, a q u r r l n lkrm de csnconr amb mhsiqus ben concgudu mn moll bcn acollides pell alitblaalr.

-Una can& cada dimarts feiner.

Música d'El vestir d'en Pascua!.

El noi Pasqual que ks el dcfensa del <cCasaln b u n xicot que es coneix que Cs quelcom.

S'ha passat anys estudiant a la Normal i es diu Sidon de primer nom.

A l m6n vingué calcat amb botes.

Petit, a L'Escala nasqué,

i encar que ha tingut tres xicotes, tota la vida ha catal solte Tornada

El noi Pasqual, jugant 4s colossal perqui. t é un tipus eixerit, alt i gros i fornit, i és jugador que Deu n'hi d6!

Si algun rosset

33

no li juga prou net

i veu que li busca el cos per trencar-li algun os, en Pasqual es tira a fons per... galons.

En Pasqual 6s el dcfensa ideal que ens cal.

El noi Pasqual, que es el defensa del Casal, corre pel mon

disfressat d'ariiller, que 4s un veslir que vesteix molt si ets caporal i quc no costa cap caler.

Es un barber bericaldista i fins i tot sap ondular, i en e l seu art Cs un artista que afaita sense remullar.

EL SECRETARI R'EN DOVA

bles grilcies a la incorpomcid de jugadors que ja havien actuat a I'equip del CEIDA, perb I'entitat no acabava d'arrelar i ben aviat sorgiren els primers problemes, especialment a nivell de junta directiva.

Pel setembre del 32 s'elegi una junta presidida pel Sr. Jerdnimo Sagarmy, amb el Sr. Pere Ribera com a vice-presiden铆, ij a a comencaments del 1933 van aparkixer les primeres notes de la crisi. Veiem el que comentava ((La Costa Bravan:

~Semhlaque els jugadors estan descontents de I'aciuaci贸 d'aIgun significar dirigenr i volen demanar; en reunid general, la dimissid dels dirigenrs si abans aques!s no la presenren)>.

I no sembla que millorés la situaci6 quan el cronista de I'esmentada publicació, tres mesos mes tard, feia la següent analisi del que passava al Casal: aNo sabem qui cuida actualment de formar els equips ja que oficialment no ens ha esrar possible esbrinar-ho, perd un estat anormal com el que passa el Casal es mis que svficient perque desaparegui /'esperit esportiu que avui anima molts guixolencs que acudeixen els diumenges a conrribuir al manrenimenl del furbol ...Qu6 en rraurem ara de panyar pmirs, de formar i tenir un equip dltassosn i wiejas gloriasr si a I'hora delcampionat quedem ({enquadmn, sense jugadors per o la palesrra, per al final quedar ncolislesn del gruph>.

Davant aquesta critica situaci6 no 6s estrany que la junta directiva deixes els seus cimecs i que pel maig del 33 se'n formes una de nova presidida pel Sr. Duran, amb la vice-presidencia del Sr. Oliveras.

A nivell esportiu els resultats eren el de menys, el que mes s'havia de valorar era el fet de donar una altra oportunitat als guixolencs per gaudir del futbol i, al mateix temps, tenir una entitat que col.laborés amb lot all0 que s'organitmva des del nou Ajuntament republica. Entre aquests actes es pcdcn destacar els partits que es celebraren en motiu del primer aniversari de la República i que fou a benefici dels obrers en atur forcós (recordem que la situaci6 economica era molt dolenta a nivell local i I'atur era elevat). Aquest partit el van jugar els del Casal contra ]'anomenada (<PenyaKolenkos, que estava Formada per joves de la ciutat. Com que el resultat fou el d'empat a un gol s'organitza un nou partit en una altra data significativa, el Primer de Maig. Aquell dia el camp presentava un aspecte desconegut, hi havia molta gent i rot tenia el cadcter dels grans esdeveniments, ja que no hi faltaren les banderes i banderetes dels dos conjunts locals. Amb actes com aquestsel Casal dels Esports es convenien un defensor més dels ideals del egim republica.

Els exils del Casal.

Les iemporades 1933-34 i 1934-35 significaren un bon moment per al Casal, ja que durant la primera assoliren el campionat del seu grup i a la segona el sub-campionai, és a dir, que en menys de dos anys s'havia format un equip capac de defensar amb molta categoria el nom de la ciutat de Sant Feliu.

El moment va ser optim per aquell club i un cop mes els guixolencs van viure l'ambient alegre i, en certs dies, conflictiu dels cncon35

tres futbolistics. Aquest darrer aswcte era habitual quan es tractava d'enfrontar-se a equips com el de la veha poblaci6 de Ralarnds. Recordem el que succeí al setembre del 33 en un d'aquests Palambs-Casal dels Esports: #El mrtit fou verifablemenrun encontre de campionat. No ja/taren les invasions al camp,I'amenaro, l'ogressid, la passi6 dels espectadors en la lluita, la intervenció de la guardi~civil...(Amb aquella perspectives) no Ps estrany que el diumenge mPs de rws-centes persones facompanyessin) al Casal...n~ I al final d'aquell interessant partit deia cl cronista que nva havcrhi bolets pel que en volia>),o sigui un ccderbin amb tots els ets Euts.

En aquells dies que el Casal passava per un bon moment esportiu es forma un nou equip de futbol entre la gent mes jove de Sant Feliu i amb una ideologia determinada, ja que estava sola la proteccio de la ccFederaci6 de Jwes Cristians de Catalunyan. Aquest equip dels coneguts com ctfejocistew jugava al camp de Vista Alegre des del fcbrer del 1934, data en que es pwsentd la secció esportiva del Grup dermanorw, que compta ben aviat amb un equip infantil amb el nom de <(Mar Blavan.

Del primer equip de F.J.C.C. de Sant Feliu es pot veure la següent alineació: Winterhalder, Ruscalleda 11, Roca, Murla, Torraella, Llopis, Esteva, Castellb, Olivera, i Auladell. Pcr la seva banda el .(Mar Blavan tenia al seu equip a: Pol, Serrats, Mpez, Jan6, Duran, Clara, Amate, Llweras, Martell, Miralles i Rein4.

De la bona situacib del Casal n'és una mostra que fins i tot realitzii partits internacionals. desplacant-se als pobles francesos de Rave1 i Saint Gaudens, on demostraren la seva categoria. Aquests partits a Franqa foren de clar domini guixolenc i els que hi anaren els recorden com un fet important de la seva carrera fuibolistica, ja que poques vegades els jwes de la ciutat han pogut desplacar-se a I'estranger per realitzar un encontre de futbol, i menys fa cinquanta anys.

L'agost de 1934 el Casal enlrA en una nova crisi, tant a nivell rnoral com material, ja que la qüesti6 economica no presentava un estat gaire optimista i. a mes, es criticava la gestib de la Junta Directiva en uns fulls que portaven el titol de ccFac4cies futbolistiquesn. Malgrat tot, com ja s'ha dit, el Casal encara va arribar a col.locar-se en segon lloc en el campionat que s'inicia paral.lelament als greus esdeveniments polítics i socials que es produ'irrn I'octubre d'aquell any a 1'Estat Espanyol.

...

36

AUCA sincera i formal, del partit que's disputaren el PALAMOS i e1 CASAL.

IM GUIXOIS krlclonn: a I~alammxm r rnool<.% doom** ,'ha na4adol.

Netas;,> ,I? q ~ ; , ~ ~ ~ l w d d # . ?

1.4 I ~ , I +C, <la: , . I I I ~ ~ Id m s n a I amnal-n.

I.mm.18,~ adm ;!rl~w II.?IY~ aqwll wro! mqw'rlm(:-.,, ,, un r ~ l c w rmoll mn.~r!~'..

A ~ I G I#!W b #&llrm% O, k l ~ h n c , .unlarc~~ lm mk;, rw 1r4- ca~.+m-.

fi, IIC 111 r d

an

<IS RIIIII,

,,<lw~ddllm

ntc h,~ m n * n dcl lkimh

b~vlh,n E:,

Al 8 I tl lmrrll r'ha ecabal &.I ~ b (L,.r h u r c ~ a a , ~ ~ ~ a un a v~~mmdlal

r,",

-...-..

nAwa s i n e n i formal. del partit quc's dirputsrrn el PALAMOS i el CASALa de Nalrir Masfcrrcr, lcla d 1933 pcr d c b n r cl rcsulcal.

Comcnqa un dels huils mCs sagnanls de Iu nnslra hintdria.

Quan faltava poc per aquell negre 18 de juliol de 1936, el futbol guixolenc ja semblava preveure els momenls durs que es viurien. A partir del 1935 el Casal ja no participa en el campionat i des de la primavera d'aquell any Sant Feliu nom& compta amb els partits que realitzaven les diverses penyes locals com la Penya Amistat o la Penya Unics, i algun partit amist贸s dels equips del Casal (infantil o primer equip). La situaci贸 a finals del I'any de pre-guerra no cra gens tranquil.litzadom, el setmanari (<LaCosta Brava})ens ofereix un comentari sobre el moment que passava el futbol: delebrem que /'esport guixolencsubsisreixi i es d 'esperar que IVcio local reaccioni donant e/ cormsponent suport als nostmsjugadorm Perb era dificil la reacci6 dels aficionats sobretot si tenim cn compte que el Casal tenia molts deutes per haver contractat jugadors dc fora de Sant Feliu que ahan estat a fi de comptes els causants del desastre esportiu guixolenc, per la seva manca d'entusiasme, deimnt al Casal, per falta de medis econbmics, sense camp i ple de dcutesn.

Davant de tot aixb la junta del Casal decid铆 suspendre les activitats, quedant la ciutat sense un equip de futbol de competicib oficial.

Mentre, la revista ((LaCosta Brava)) esperava veure ctben aviat subsanada (la situaci贸) per I'esforc dels socis, els quals deixant odis i ran-

cors personals voldran prestar el seu ajut a la reacci6 esportiva que necessita tingui la nostra ciutatn.

Una reaccio que no es produí per moltes raons, per aixb a partir del comencament del 1936 només va haver-hi futbol al camp de Vista Alegre, on jugaven els joves de Ia Federació dc Jows Cristians.

Poc abans d'acabar aquest curt període del futbol republici en que Sant Feliu s'havia quedat sense competicib oficial i havia desaparegut el Casal, el futur no era gens esperan~ador.Per& malgrat tot. es deia a la primavera del 1936 quc {(unsquants entusiasles conciutadans projecten la creaci6 d'una societat futbolistican.

Evidentment aquest entusiasme no va comptar amb les condicions necesshries per arribar a convertir-se en una realitat, ja que el 18 de juliol d'aquell any comenqava, amb la sublevacib de Franco, un periode molt trist i sagnant de la nostra histdria contemporinia, en que el futbol hi tenia poca cosa a dir i a fer.

EI tres de febrer del 1939 les tropes de I'exkrcit franquista ocuparen Sant Feliu, donant per acabada una guerra que havia ruposat la Mrdua de moltes vides guixolenques i la destruccio fisica de bona part de la vila a causa dels criminals bombardeigs de la marina i aviació feixista.

Amb I'entrada dels ctnacionalsn el poble de Sant Feliu veuria com tot all0 pel que havia lluitat i defensat aferrissadament des del juliol de 1936 era esborrat. La nrimera (<feina>)del5 vencedors va ser nerseguir i eliminar tota possible resist&ncia,a mes de rer desaparkixer qualsevol cosa que haguks tingut el vist-i-plau dels homes de la repllblica. És en aquest marc que e s d e s c n v o ~ u pla~penecucib dels elements de la Falange local contra aquells que havien estat republicans i contra tot all0 que fos un signe d'identitat del nostre pais, especialment la nostra llengua.

Enmig d'aquesta situacid amarga i dura, les noves autoritats franquistes van comenqar a pensar en oferir a la poblaci6 quelcom per entretenir-se, a més dels nombrosos actes militaristes d'adhesi6 al nou regim o els sempre necrofilics homenatges als ncaidos por Dios y por Espana)). Lentament es van anar prenent les mesures necessaries per poder acabar amb el buit que hi havia a nivell futbolistic i tornar a oferir als aficionats un element de normalització de la vida quotidiana.

De I'equip de F a l a n ~ eal wlecsalis FC>) A la primavera del 1939 s'iniciaren els primem contactes per a la formacib d'un equip de futbol. Aquests inicis estaven marcats per la manca de jugadors, ja que la majoria de joves havien lluitat al front o havien mort, o estaven ferits, o en un camp deconcentraci6 o a I'acili.

R r tirar endavant aquella idea, el cap de la Falange decidí facilitar les coses als futbolistes ex-combatents que tornaven a la ciutat i els obliga a integrar-se al nou equip a canvi de no ser molestats per qücstions polítiques i evitar així la repressi6 que estaven patint els republicans. D'aquesta manera algun jove guixolenc pol dir que rnerch al futbol va poder superar una de les etapes més negres de la vida local.

Aquell conjunt portava el nom de aS.D. de la F.E.T. y de las J.O.N.S.,, i jugava al camp de la carrelem de Palam6s. La majoria d'encontres es feien amb altres equips de la comarca o contra algun equip local com el que formaren els soldats que hi havia a la ciutat i que es coneixia com el <(Artilleria localn.

Un dels primers partits dc quC cn tenim noticia enfronta Falange contra I'Artilleria, justament el 18 de juliol d'aquell any per celebrar la cckstividad de la Exaltacion del Trabajow El partit I'arbitrA el <<camarada,) Canals i per la Falange formaren:

CAMPO DE DEPORTES DE U CARRETERA DE PALAMOS

Calonge F. C.'-S.D.deIaF.E.T.ydelasJ.0.N.S.

C l l P O DE DEPORTES DE srn F E L I U D E G U I X O L S

WJRWI 22 OCTUBRE lm RPlo d. 11 V K W

nIbs3mpuraodrI.b~

El ltcralis F.C., sucmor de I'eqaip dc Falange va tenir

una C U ~ a .r b

miva,durada.

Pol

Mi16 Serrats JU~a

Aicart It

Pujo1 Aicart 1 Palahi

Coll CaIzada

Trevi铆io

Aquell nou futbol s'oferi als aficionats al preu de 4 7 5 ptcs pels homes i 30 centims els nens i senyoretes, unes quantitats d'acord al baix nivell de vida que hi havia en aquells diricils moments per l'economia del pais.

Aquest equip de Falange va fer diversos partits durant I'estiu del 39 i pel mes d'agost se l i va canviar el nom. Aquest fet es produf concretament durant la setmana del 13 al 20 d'aquell mes. El nou nom era el de cttecsalis EC.))i realitzi3 el primer partit amistds contra un format per jugaconjunt que duia el nom de dndependencia EC.)>, dors de Girona i en Balmaiia del Barcelona.

L a primera alineaci贸 no diferiagaire d e la que presentava Falange:

Pol Mir6 Calzada Aicart I

Pujol Aicart I Palahi

Coll Morat6

Alb

El Iecsalis, sota la protecci6 de les noves autoritats de la ciutat, tenia la intencib d'acollir tots els joves guixolencs aficionats al futbol, ja quecom deia una de les consignes pmpagandistiques de l'tpoca, que s'emetien mitjancant uns altaveus instal.lats al passeig: *Con ei deporre vamos a crwr una juvenrud fuerte, 10 mismo que con /us ormus cmmos una juventud heroicu.

7i1conciencia espaaoio dehe ayvdarnm en estu gran tareu de reconstrucción nacionaln.

Tambe els colors que llui'a tenien un significat politic per defensar els nous ideals, eren ctel blanc0 de mestra tmdicidn y el azul de nuesm imperion. El nou club tampoc oblidava el passat del futbol local i volia realitzar nla tvconqui.~tude aquellus g/oriaspasudus que alcanzaron por su fe, nuesrros mlryores, inspirados por Iu en tusiustu abnegocion de uno de aqueilos nuestms ilusrres Caldosn (Sant s Boada).

A I'hora de la veritat la vida del Iecsalis no va ser gaire llarga i en menys de dos anys, com diu Enric D e s c a y ~cwa haber de tancar portes, pelat com una rata. 1 ens quedhrem sense ell, com sense el nou Camp d'Esports, que tambk per aquells dies ben solemnemenl se'ns va prometre)) (Aixo no es compli, com tothom sap, fins l'arribada de la democracia, quasi cinquanta anys desprks).

Després de la desaparicid del Iecsalis els jugadors formaren un altre equip que tenia el suport de .cEducacion y Descanso)> (organisme del nou regim que s'ocupava de les qüestions del lleure i I'esport).

Aquest conjunt portava el nom dkUni6n Deportiva Guixolensea i jugava al camp de la carretera de Palambs, per6 va tenir una vida molt curta i mancada d'una organitzacib com a club de futbol. ~OrganizacionesJuvenilesu de Falangeper controlar els més Joves.

Una de les idees primordials dels franquistes era aconseguir una joventut que els dones suport ideolbgic, per aixo crearen un organisme que s'ocuph de les activitats dels mes joves, les crorganizaciones Juveniles de la Falangen, que mes endavant es coneixeri com O.J.E.

Els primers equips formats per la seccib esportiva de les OO.JJ., que dirigia Jordi Palahi, funcionaren des del setembre de 1939. Una de les primeres alineacions la formaren:

Serrats Valentí Respecta

Noguer

Bargueilo Vilar

Bas

Ponce

Liii6n

Martell

(Suplent: Gmartmoner) Uestrucrura d'aquest organisme politico<sportiu era marcadament militarista i tambk el seu funcionament, aixo queda demostrat a les notes que eren redactades per comunicar les noticies sobre ler diverses activitats. Tot seguit oferim part d'una nota on es reclamava el material que s'havia deixat als jugadon. Aquest material s'havia de tornar al <(Cuartelde 0.J.n o atendre's a les conseqüencies: *El incumplimiento de esta orden sera castigada con la expulsidn inmediatu d d equipo de fufbolr 125-IX-1939).

Els jugadors no podien gaudir de bones instal.lacions i a més tenien uns horaris d'entrenament ben matiners: ctA partir de esfa semana, el entrenumiento se realiurm' /os mi&coles y viernes de 7 a 8 de la marlana. Deben asistir los pertenecientes al equipo de futbol, asi como 10s suplentes y todos /os que sean uutorizados~~.

Aquests entrenamentseren una cosa molt seriosa i s'witava la prcsencia de públic: <<Elentrenamienro se e/ecruani apuerta cermdo en el campo de la carretera de Pulamds y no se permirini la entrada a nadie mas que 10s camaradas mencionados)).

En p m temps tots aquests esforws per tirar endavant el futbol

toparen amb seriosos problemes i s'obri un nou parentesi a la histbria del futbol guixolenc, aquell se& el darrer buil fins els nostres dies.

El Sr. Mas, mestre, i el fulbol de penyes.

Un cop superats els primers moments d e postguerra, el futbol va trobar refugi al pati dels a m u d i s Nous)>(avui E m l a fiblica ctGazieln).

Va ser cn aquell marc que mercer a I'empenta del Sr. Mas, un dels 43

.

.

.

domiciliedo en San Pr':u de Guixok csl:e

N." ...$2...... dc

a ha ingresado en este centro deporlivo con el .

N . . A d. . cernpromell~n-

dose n cumplir estrlctnmentelodas las leyes que en el r w ' a m t n l l ae expresan Y pars que consle se exliende pot duplicado y a un solo eleclo la pre-

sente hoja de ingrero fir~ndn la las parles interesadas en San Feliu de Guixoh a

............e..?&...

2-

............................

, g e

Un dck duhr qut participava al campionat dc pcnw dels a n F suarenla cre I'Htrcula. com a club.

quc ja *nia un minim d'organiumcib

mestre5 que marcaren i'ensenyament dels anys quaranta i cinquanta, que el futbol va c o m e n p r a ser practicat per gran nombre d'infants.

Entre els mateixosalumnes del col.legi es va formar un primer equip amb el nom de ctAtlCtic Club Plus Ultra), (A.C.P.U.), que tenia un local propi en una dependhcia d e I'escola. Fbc a poc I'ACPU va anar creixent i aixo crei greus problemes, sobretot per I'excessiu nombre de jugadors. Quan el5 problemes arribaren a &ser insolubles un grup de jugadoa se'n separa i fundaren 1tcHkrcules C.D.)), conjuntament amb els integrants del ctGesbrian.

La formacio d'aquest equip dona moll d'ambient als Estudis Nous, ja que els enfrontaments entre els vermells de I'Wrcules i cls blaus de I'ACPU es convertren en un espectacle que permetia oblidar la lamentable situaci6 que e$ patia, e~pecialmentla fam.

Per aquells anys n o es podia anar molts anys a escola i ben aviat els joves havien de deixar els estudis per anar a treballar. Fer6 els que havien format I'Ht5rcules. quan van haver de deixar l'cscola, no abandonaren la pr;lc~icadel seu eqport preferit i seguiren jugant a futbol.

D'aquella manera va comencar a funcionar la primera penya futbolĂ­stica al marge de qualsevol entitat oficial.

El primer problema va ser el del camp de futbol, ja que no n'hi havia cap en condicions. Primerament s'intenti d'arreglar uns terrenp a S'Agaró, perd finalment s'anh a jugar a Vista Alegre. Aquell camp seria durant els anys següents I'llnic espai rninimament acondicionat per a la practica del futbol, ja que el camp de la carretera de Palamos l'havien convertit en un magatzem de suro.

UHkrcules va ser el que va tenir una primera organitzacib com a club, amb una junta directiva, uns socis i fins i tot un butlleti setmanal que malgrat els pocs mitjans era una eina pels aficionats. Aquesta publicacib, de cadcter intern, tenia com objectiu: ahacer llegar a rodos /asafiliados al HemIes CD. las mis mientes noricias deporfivas, enferarles de rodos 10s asunfos que @cran a esre club, y ert especial, en hocer ver a tos que no estan afiliados l a imporfancia v 10s henflicios a que se hacen acreedores 10s afiliados (El

carnet de soci suposava una quota de 10 chtims).

Al costat de I'H&rcules van anar formant-se altres penyes de joves futbolistes que tamb&jugaven al camp de Vista Alegre. Entre altres padem recordar que hi havia: -aJupitern.

-nAtletico Aviacionn.

-ccJ.A.C.E.s, format per jovcs I'Accid Catblica i que vestia samarreta blanca.

-ctOlimpicsn, integrat per jwes de famílies benestants, portaven samarreta arlequinada (blanc i vermell). Popularment eren coneguts com els ccianquiw.

Donat el gran nombre de penyes s'organitd una federaci6 local que tenia cura d'una minima infraestructum per tirar endavant els campionats. Les penyes també tenien les swes necessitats i entre altres coses decidiren d'establir una mena d'asseguranqa que servia per pagar unes 9 pessetes diaries a qualsevol jugador que m lesionis en un partit i no tingub els mitjans necessaris p.er viure. Aixb 4s una mostra de la solidaritat que hi havia entre els joves futbolistes, malgrat que a altres nivells primava I'estraperlo i la corrupcio. temps el futbol local anil creixent en nombre de practiEn cants i d'espectadors, per aixb algun equip organitzh el seu reserva per acollir a tots els que volien practicar aquell esport.

El %ClubCanela*, els origens de I'actual A.D. Cuixols.

El 27 de maig de 1942 es fundh una nova penya d'esportistes, el 45

r

o l u v m o y ( m t s m ~Is1 rod i r 8 w i:do> mam8su si smpls~?dr~p '33 Y 1p. w o p . 8 n l 101 "01 V J O I b l aluauusrorlphl 3 I d r m W V ini w ! a o,lmnlul oprpu-lplcl #I "p s r a l v nl=d naw w q w - n rupllsg o p ! m apnv O W ~ mywq oum!~ ombrv rmmxid 1

VA lqwd

~ W n n

11 .3 .

Y I ~ W

m1mqsn~ rru9~

lllh

Campo d e Deportes de V i s t a A l e g r e 0 1 S A U PELI11 D E O l l l X O L S . .- .................... .....

DCas 1, 2 y 3 de Agosto, Fiesta Mayor de esta ciudad s. rrw r~ Dclrpa&n Laal dc aEDL'C~CIONY DexANsOb. lnlerrrnle lwnw de Ba'rmplt. entre lm q u i p a Imaln, =

-

aawlzado

DEPORTIVO FENIX

4. h. C. E.

HERCULES C. D.

Deportiva Fenix contra I-. A. C. '

hL4WChttbM

OC C O S

por

Por nERcuLeS C. D.

E.

CPUIPDI

oemunvo F ~ N I X .

For1

Pot J. A . C. E. Mnlwr Calwl

nmantes del Deportel

Una

frsla

Todos al Campo de Vlsta nlegre!

ben animada m m t s al gran nombre dc parlirs de futbol que r'anunciavcn.

Un dia important per a la historia ganxona va ser el 18 de juliol d'aquell any, quan es disputaren dos partits que arbitrA I'ex-defensa internacional guixolenc Conrad Portas. El fcl histbric que cal csmentar ĂŠs que el Dcportivo F h i x va canviar els colors de la seva samarreta pels rmlows Azul-gmna que emn 10s del clubfundador del hdonpie localn. D'aquella manera el FĂŠnix feia honor al seu nom i va treure de les cendrcs uns colors que sempre ha lluit un equip de Sant Feliu.

Despr+s d'un torneig organitzat per la a~elegacionLocal de EDUCACION Y DESCANSOHdurant cls dies de la Fesla Major, el Fdnix va Cer un tercer i definitiu canvi de nom, pel setembre va apakixer el ctGuixolsn. A m b el nou nom aquest equip es va convertir en el mes representatiu i acolli jugadors dc les diferents renyes, cosa quc provoca la davallada del futbol d'aficionats.

En aquell moment el Guixols es transrormh en un equip per participar a la competici6 oficial i pzr a la temporada que s'inici8 el 1943 ja ens trobem amb el C.F.Guixok participant en el campionat, sernpre mer& a innegable tasca del Sr. Ribot, un home que ho va donar tot per al futbol local.

nirrcny dd primer escul del Goixnlr rcalirmr pcr Narch Masferrrr, dcrprfr r ' a d varianl.

48

go de la cuota .mensual.

e&

W-R,...te+

San ~ e ü u de ~ulxots ........

a+.

SO" vtms

?.E? ---.

/-'

-

El C.F.Guixols comenca la w a vidaesporliva amb molla pmt que hauia eslar Ireballan~ al lutbol dr Wny.3. com m Lluir Palahi, qut I& l'honor dr rcr rl roti n' I.

Els primers passos del CF. Cuixots

Els inicis del Guixols no van ser gens senzills, ja que a més de les dificultats economiques generals no comptaven ni amb un camp per poder jugar a la nortra ciutat. Uúnica solucio que trobamn els fundadors del club va ser anar a jugar els partits a Santa Cristina d'Aro, en un camp que havien habilitat els soldats del regiment destinat a la vei'na poblacih Per poder assistir als partits els aricionat~guixolencs comptaren amb la col.laboraci6 dc la c o ~ p a n y i del a {(carriletn. que organitzava viatges especials fins el camp cada dia que hi havia nartit.

Quan els soldats deixaren Santa Cristina, el camp va desapakixer i !'equip de Sant Feliu n o va tenir altre remei que jugar la compe1icio següent a camp contrari, 6s a dir, que durani tot el campionat sempre jugaven fora de casa. Una nota que avui ens semblari comica Cr que els despla~rnentsel5 feien amb un carni6 vell i dexoben, on hi col.10caven cadires plegables i...som-hi!, esperant n o haver d e baixar per intentar pujar la costa de I'Alou.

Tot aixo ens fa pensar que era moli I'esperit d'aquells homes que diumenge darrera diumenge es passajawn per les carreteres de les nos-

tres comarques sobre una ntartanan amb I'unica intencid de jugar un bon partit de futbol.

A la temporada següent el futbol torna al camp de la carretera de Palam6s i comenca un nou període de la histbria del nostre futbol.

RECONSTRUCCI~DE LA CIUTAT 1 DEL FUTBOL. Al final de la 11' Guerra Mundial el rbgirn franquista va entrar en una nova etapa que es caracteritzaria per I'allunyarnent de I'estil purament feixista que havia mantingut mentre els nazis controlaven bona part d'Europa. Aquest canvi també s'hauria d e notar en certs aspectes de la vida local i, malgrat que economicament les coses no L....:--:,,-..-.

--:'-a vida ~'anavanormalitzant. ~~irvrc lllllroliri l~ ~ U I I C ,l Aquest periodc que s''inicia pel 1945 i que tot seguit examinarem es pot definir com el de 1a rcconstrucci6 tant moral com fisiica de la ciutat de Sant Feliu.

No ha de sorprendre, doncs, que el futbol entrts en una a a p a de recuperaci6 que ja tenia 4:Is seus fonaments a l'any 1943. Una d e les primeres coses que cal es1mentar és la nova utilitzaci6 del camp de la carretera de Palambs. De: les obrcs que s'hi realitzaren ens en parla el Sr. Valenti Valls:

n..se ha procedida o la mejom del campo, que estaba complelamenlf des~artaloda,cornprendiendo esta meiom una primera nivelacidn del Ierrero de juega o fin de suprimirle en gran parre la pendiente hacia 10 via, la construccidn de una valla de madera, unas casem paro jugadores y círbrito y unos re!re!espara el ptiblim, la pianracidn d~ un arbolado que al mismo tiempo que de sombm a 10s espec~adoresSEU una mejom es!Crim nofable, la ronsfruccidn de un marcador, y la de un pasillo para el conrrol de las enjradas*.

A m b totes aquestes reformes com a mínim es tcnia un lloc per jugar i veure e l futbol. especialment al C.F. Guíxols.

El CF. Guixols cap amunl.

Púnic equip que reprerentava la ciutat en competicid oficial era e l Guíxols, per aixo no ha d'cstranyar que a partir d'ara ens hi refcrim amb certa amplitud.

EI primer campionat que va jugar I'equip guixolenc va comencar el 30 de desembre de 1945, em e l Campionat ProvincialdlAficionats, amb la participació del Palambs, Palafrugell, L'Escala, Albons i Bellcaire. Les coscs van anar b6 als de Sant i aconreguircn el titol, cosa que els permet6 debutar a la temporada segucnt a la Primera Categoria Regional B.

La situacib del Guixols no era del tot doienta i a niveL1 esportiu les coses li anaren forca b&com ho demostra el sub-campionat de la temporada 1947-48, amb un equip format bisicament per: GalcerĂĄn, Colomer. Terrades, Esteva, Lbpez. Fornells, Mufioz, Casabb, Dani i Peyr6.

A nivell econamic hi havia certs problemes, cosa general en aquella *poca, perb al final de la temporada esmentada, la junta directiva presidida llavors per Josep Sibils va presentar uns comptes positius.

Aques fet I'explicava el cmnista del nau setmanari lwal .~cChutn(fundat el 1947 per donar informaci6 de la ciutat, especialment de tol allb que feia refcrcncia al futbol i al GuĂ­xols en particular): <Por prirnem vez en la hisloria de 10s Clubs modestos, se cierm un balance con un sarperahir qtce es por si solo el rnayor elogio para una labor directiva como 10 es tarnbih pam la ofici& que ÂĄo ha he-

..

rho posible.

)>

La profcssionalitmcib del Guixols va fer apa&ixer pel 1947 un equip

Expedida, a soll crlpclbn nCm.

. ..

1 7 d . ~ ~ L : . ~194 ~ G......e.;'

El

'

k&io

dc'ln I.. E. F..

format per joves locals que no tenien gaires possibilitats de jugar a I'equip mks representatiu de la seva ciuiat, era el ctEducacion y Descanso Guixolw. Entre els seus integrants podem citar a: Isern, Prat, Conchillo, Canal, Tauler, Serra, Riera, Gi~pert,Campos, Oliva i Tauset. En aquest conjunt podem veure-hi els orígens del que pocs anys després sefi el ressorgir del rutbol aficionat, amb la formacio de penyes d'amics que feien esport i es divertien jugant a htbol.

Alts I baixos del CF. Guixols El 1948 significa I'inici d'una etapa d e relativa estabilitat pel que fa referkncia al Guixols, ja que malgrat una serie de problemes va anar endavant.

Llavors el futbol s'anava convertint en el que €s avui, un espectacle, i aixb implicava unes despeses que molt poques vegades podien Csser assumides per un club que no tenia una base social Amplia i que havia d'organitzar sub~cripcionrpopulars pro-fitxatges o comptar, com

que l u e m e smsa qndod.xom e1 anb I ~ J[ad 0!3ednsoa~d esaJdJ0S enas e[ uarmsoru sqlasuos sia !lo!~njap 8 p p [ed!s!unu~ald [e epel ,[esoi loqlnj [e [ed!51unu1i~odns[a meueluap

-swllas EA o!lsanb q

molta duresa la gestio esportiva municipal, considerant-la nul.la. El Consistori va rebutjar aquestes critiques lent una anilisi d e tot cl que havia fet pel futbol, des de les obres d'acondicionament del camp merces al treball de la brigada municipal fins a deixar el carro-bola per regar el terreny d e joc. Davant d'aquella situacib es va decidir la constituci贸 d'una comissi6 que va ser encarregada en primer lloc d e redactar un nou contracte de lloguer del camp de la carrctcra de Palambs, propietat del Sr. CasteIM, i que des d'aquell moment s'anomenaria (<CampoMunicipal de Deportesn i estaria obert a totes les entitats que ho dcsitgcssin.

Pcr altra banda, tot salvant els problemes econbmics produits pels costosos fitxatges, la renovaci6 de la junta i els enfrontament amb la institucib municipal, el 3 de maig de 1951 el C.E Guixols es proclama campM del seu grup de Primera Regional El, un cop jugada la promoci贸, va aconseguir I'ascens a Primera Regional A, que eslaria formada per equips de tanta vdua com el Rcus, l'Horta, el Vic o el Figueres.

Aquest ascens de categoria va donar una revifalla al m6n dcl futbol local que es concret& en les obres d'acondicionamcnt del camp municipal i el definitiu inici del futbol de base, que comencava a 茅s-

('.E Gvixol%119.v.195l): Mallarl. Tcrradcr. Arquer. Ircrn. Zutucra. IWi, .%hsll*, U l p e ~ .

Manin. Vennlra. Gonzalcr i E, Aicarr; V i l a p a n i 1.. Aicarl.

55

ser considerat com a bhsic per molts dels aficionats i entesos del futbol. D'aquesta reivindicacio del futbol de promocid n'es una mostra el que deia en Joaquim Gimbernat I'estiu del 1949: aPor entormsa que seu en el aspecto econdmico la creacidn de un equipo de jbvenes afionados, siempre se& para el club ventaja superior que no el pagar unos iruspasmfobulosospam adquirir unos jugadoms que, salvo muy contadm ocasiones, no dan sobre el rerreno 10 que en buenu ldgica cabriu esperurn.

1 tenia rab ja que no es podia permelre que Fos noticia el fet que un jugador guixolenc s'integrk a la plantilla del club de la seva ciulat, com ha demostra la nota apareguda a ({Ancorau el 13 de juliol del 50: cthdria ser que este aila mis de un jugador I o d defendiese nuesrros coloresr).

Les penyes futbolisiiques i la Uni6n Deporliva Guixolense Els primers anys de la ditada dels cinquanta també van veure la reconstrucci6 del futbol amateur, en concret eI de penyes i el de juvenils.

Un dels elements inicials va ser I'organitzaci6 d'un curset de titnica per als més joves que feia el Sr. Gimbernat amb la sempre decidida col.laboraci6 del Sr. Clari.

Els joves que's'aglutinaren entorn d'aquells dos homes formaren quatre penyes: -1nvictus C.F. (Marafi$, Crosas, Mic6, Miquel, XargaylI, Quintin, Sdnchez, Novi, Xavier i Palahi) -La Penya Deportiva o fifia Deportiva Palahi (Maurio, Jose, Sanchez, Martin, Aragonks. Calvel, Prats, Camps, Cribillers, Buxb i Ferrer).

-Pefia Shnchez.

-Pefia Canals.

Aquests equips van dhputar-se el primer campionat locaI de futbol aficionat que portava el nom de tiTrofeo Rdo. Santos Boada)) i que es juga durant la primavera del 1950. La competicio tenia el seu propi comitk organitzador, amb la seu al Bar Montserrat. Va ser d'aquest comite que sorgi la idea de fer un equip juvenil que es transromés en el segon equip del Guíxols.

Així per I'abril del 50 es constituí la Uni6n Deportiva Guixolense, aentidad filial de nuestro club decano, que agruparh a toda la juven56

El primer equip de nova crcaci6 el formaren: tud deportiva Zerbts. Rigau, PagCs, Serra, Canal, Oliva, Gutarra, Calvet, Campos, Ruxo i Granolleras. I la swa primera competicib va ser en el torneig Primavera d'aquell mateix any, amb el suport econdrnic de molts guixolencs que coLlaboraren a la rtSupscripcion a favor de la U.D. Guixolense, para soslener su participacidn en el Torneo Copa Primaveran.

En relaci6 a aquests joves podem parlar d'una ankdota historica com va ser que en un partit d'enrrenament enare jugadors del mateix equip van jugar-hi Olsen i Scarone, davanter-centre i entrenador del Real Madrid de l'tpoea.

Al setembre del 51 el Guixols decidi que la U.D. Guixolense deixes de ser el seu filial i aquesta entitat va decidir no fer cap competencia ni crear conflictcs i va acordar suprimir les seves activitats futbolistiques, tot i que un any després encara en trobem referencies ai'llades com a equip de juvenils. No scra fins a finals del 53 que el Guixols forma& el seu propi juvenil amb Ribot, Márquez, Sol&,Bosch I, Alberti, Cruanas, Bardera, Bosch I I , Torres, Roca, Garrido i Cuenca.

TURISME I FUTBOL A mitjans de la década dels cinquanta es produi un fet que determinara la histbria guixolenca fins als nostres dies: el crboomv turistic.

Amb I'arribada d'aquella allau d'e~trangersla Costa Brava va patir una transformacib profunda que la convertiria en un dels centres de turisme europeu per excel.lkncia. Sant Feliu no en queda al marge del canvi, perd la vella ciutat no es transformad radicalment com les altres zones propere5 i va mantenir certes caracteristique$ del seu passat taper, especialment la mentalitat individualista.

El nou impuls que rebia I'econornia local tambk va afectar el futbol, que va viure una de les epoques daura de^ de la seva histbria.

Aquest periode s'iniciaria amb l'ascens a Tcrcera Divisio el 1956 del C.F. Guixols, passaria pel triomf en el trofeu Moscardb i acabaria amb la tornada a 111' Divisi6 I'any 1967.

Alhora que el club de rnPs renom vivia un bon moment esportiu tambe va anar prenent forma el futbol dels col.legis, de juvenils, d'entitars socio-poliriques com la OJE, o dels diferents equips que anaven apareixent en el centre o als barris de la ciutat.

Una zona es convertira en el centre de la ciutat en ['aspecte nsi-

dencial, la d e Poble Nou i Vilartague?, ja que allí s'anaven in?tal.lant la gran majoria d'immigrants que arribaven a Catalunya amb l'esperanca de n o passar Fam i assolir un nivell de vida digne, encara que tot aixo es fe5 en condicions de treball que nom& eren beneficioses pel? burges05 catalans. En general els fills d'aquells que van venir a impulsar I'economia catalana, en el nostre ca? la d e Sant Feliu, serien a mig termini la base fonamental del futbol guixolenc.

Per primer cop a Tercera nivisih.

Ja dcs de 1952 es noti un canvi al C.F. Guíxols, sobretot per I'arribada a la presidcncia del club d e Francisco Campoy i la tasca del Ilavors conseller municipal Sr. Clavagucra. Aqucsts dos homes, que es caracteritzaven per la swa aficib al h t b o l i per la seva ideologia politica propxa al regim establert el 1939, van donar una nova imatge al club local.

Un dels primers passos quc cs van donar tenia molt a veure amb tot alli, que es defensava a travks del sindicat vertical o del nMovimienton, especialment a nivell d e llenguatge: (<Un0 de 10s problemas que mus premupun a la Directiva es el poder dar entrada, denrro de la gran familia social del Cluh a esu gran musa de aficionudos que por tenef que destinar sus ingresos a otras necesidudes mas perenlorias se han visto imposibilirados, hasta el presente, de poder disfruiar del liiulo y mlegoria de socio del Club de Fúrhol Guixolsn.

Per solucionar aquesta discriminaci6 es va decidir crear la categoria de d o c i o Productor,) que era ctexcIusivamente para productoresa (eufemisme franquista per witar les connotacions que per a ells tenia el mol treballador) i noines havia d e pagar una quota de I5 ptes. mensuals per poder assistir als partits que es feien al camp municipal.

A aquell camp s'hi dedicaren certs esforcos per part de I'Ajunlament mitjan~antel conseller Clavaguera. Així el 1952 l'esmentat va fer la proposta d e pintar la tanca que envoltava el terreny i el plantament d'eucaliptus. El Sr. Robert Palli, alcaldc, li contesta que la qüestio dels arbres s'arreglaria amb la col.laboraci6 del nScrvicio Forestal)) i que en relació a la pintura, adado su c a ? t e ~hauria , de ser el conseller qui nvaliéndose de su influencia y cargos que hun gmnjeado amisrades en 10s Organisrnos oficiales de la provincia recabe la concesián de pintura y aceite de linaja a precios usequiblesh i així ho acceplh

I'afectat.

58

Fins I'ascens del Guixols a Tercera e l 1956, aquest club va mantcnir un línia constant basada en e l fitxatge de jugadors de fora i despreciant, quasi sempre, el planter local. Una nolicia del rebrer de 1956 ens demostra aquella realitat:

ccActuulmen~nueslm cuad~ocuenfacon la mayoria dejugadoms locales, cosa que hacia muclros arlos no esfúhrnosocorIumbradosn.

L'ascens a Tercera s'aconsegui per I'ampliació de la categoria i no per mkrits propis i aixo suposa nous prablcmcs a1 club. Un cop més la qüestió economica frenava qualsevol possibilitat de donar tranquill i t a i a I'aficib guixolenca i ja pel juliol del 57 la crisi em important.

Davant la greu situaci6 I'Ajuntament va haver de fer front a I'important deute del C.E Guixols, que havia manifestat estar a les liltimes.

El consistori acordi. per unanimitat, donar una subvencib de trentacinc mil pres., a mCs I'aporlacib normal per al manteniment del camp.

A la rcmporada següent el Guixols va seguir jugant a Tercera i el 1959 va baixar a Primera Regional, fins que el 1961 va tornar a pujar de categoria. Aquell fet i aquell any serien e l punt de partenca del futbol dels anys seixanta.

El fulbol a I'escola, al carrer...

El futbol d e base no sempre ha comptat amb el suport del club local ni de les institucions, per aixo durant molts anys els htbolistcs es feien al pati de les escoles o en qualsevol camp improvisat en cls terrenys que hi havia lliures de construccib.

Els nois tenien dues escales per fer l'ensenyament primari i un centre pel secundari, per aixb els equips d e la <&alles, dels (<EstudisNousv i del ctliceon eren el planter del rutbol local i es trobavcn habitualment per comparar el seu potencial. Aqucsts partits, especialmenl els que fcicn els dcls (cHermanosn contra els del <(ColegioNacional),, eren molt cspcrats perqu* significaven quelcom m4s que I'enfrontament esportiu.

Els partits entre escoles soIien fer-se al camp municipal qoc cra permanentment noticia pel mal estat de conservacio ({Desdeiuego PS unn Iusrimn el lerfeno de juego que Ienemas. sin duria nI.quna es un descddiro pam PI Cluh y farnhidn pom la ciudadn 17-VII-55).

lik l%ruds Nou%(anybcbtbquania):%lo*wnIknrr. Vi,yurr. I w n , I\orrr.w t . h r l , U w r . p4, Vilcllp: Horch. Comminar. Hcpullir. I l l a i hndreu.

Un altre aspecte era el del futbol al carrer, un futbol que es caracteritzava per ser espontani i fer-se en condicions minirnm. Un lloc habitual dels partits de carrer era, com 6s logic, e1 passeig, perb per l'abril de 1960 el conseller Molas va promsar que es prohibis jugar-hi, aespecialmenre duranre las horas de las 2 a las 4, por las desperfecros y daitos que podrfan causarse ut alumbrado e inslalacioncs, urbusros. etc.#.

La proposta fou aprovada sense discusi6 i s'acordh ctdar las ordenes oportunas a la Policia Municipal)).

Rellanpment del futbol inhniil i juvenil.

A finals dels anys cinquanta la preocupacib pel Futbol d e base estava molt extesa, ja que el club local no el tenia molt en comple. Un fet clarificatiu Cs quc en aquell moment nomes Rosch i Rardcra havien sortit d e la pedrera guixolenca. El cronista &aut n en feia un comentari molt crític d'aquella deixadesa: u...elfufbol juvenil, no tiene ni el verdadero a p y o de la Direcfiva locol. ni el momenro mom1 de la ciudad guixolense. Da pena ver 10s domingos en que juegan 10sjuveniles acudir al Campo Municipal de Deportes y observar que no se recaudo ni para 10s wJw.wos, y iamb i h da pena que nuesfms rnuchochos que nec~sitande buenos profesores, salgan a jugar sin ton ni son, sin la debida prepuracidn fisica y sin el dehido conocimiento de /o que es el fzifho/~~.

Amb el canvi de dhcada es produiri el ressorgiment del futbol d e base. Entre altres equips integrats per joves va haver-hi: -U.D. Guixolense -C.E Guixols, juvenil -GimnAstic de la OJE -Atl&tico Guixolense -La Salle -San Fernando El primer campionat local portava cl nom de {(CasaToni,) i es jugic des del febrer del 1960, el segon I'organitzk un altre establiment, el d h i c Barn.

Aquell mateix any els juvenils del Guixols aconseguiren un bon resultat ja que quedaren campions del seu grup. L'equip el formaven: Planas, Gonzdlez, Jirnénez, J a n 6 Palahi. IbAiíez, Vidal, Feliu, Cateura i RornAn. Aquest exit cal veure'l com una conseqii~nciad e la feina que realitzava I'incansable Josep Masferrer, entrenant i dirigint 62

.-.,. ...

-u....... lquanlal, jurmilr: \-lsrĂ­crrcr. Jancr. iinnrfilcr, Jirndllc?. IhSAcr. liu, hlahi: Vidal. Budb, Cnrcaia. Roman i Tcrrncr.

FC.

63

els joves futbolistes. En molts moments nom& la seva empenta i la del seu col.labomdor Pere Ragué, va permetre que no desaparegues el planter.

Un triomf espectacular del CF. Guixnls: {(el Moscardon.

A parrir de I'ascens a Tercera I'any 1961 el C.F. Guixols inicii un curt periode d'txits i fracassos més o menys espectaculars que culminarien a I'estiu del 1964.

Sora la presidcncia del Sr. Stierle el club va seguir fen1 una politica de fitxatges cars, de gen1 forania i aixb suposava greus problemes econbmics, perb sembla que els aficionats preferien un equip car i d e fora que un equip més barat format per jugadors ganxons. Els linics guixolencs que jugaven al primer equip d e la seva ciutat ho feien dcsprés d'haver triomfat en clubs d'al~respoblacions, com en el cas de Jaume Pla que havia jugar a Esplugues, Lleida, la Seu dYUrgell,Andorra i L'Hospitalet.

C.F. Cuixoir (14-VI-IW4L aiiionals: h(srlerrer. baf: Vila. Calzada. Mim. R a d n i Dalmau.

66

M.Budd.

Gui. Lara.

J. Bud4 Collcll, Ri.

mA. Adam. Sukr. Sr. Pou; Mariar.

L'estada a la divisió de bronze va durar dues temporades i I'any 63 ens trobem novament amb una roria crisi del club local. Els problemes economics van deixar al Gulxols en una situaci6 anguniosa ja que no va rebre el suficient suport dels aficionats ni molt menys de la majoria d'establiments comercials i hotelers que llavors tenien grans beneficis amb la temporada estiuenca. Amb aquesta pmblemhtica era molt dificil que la junta directiva wguCs seguir i pel desembre del 1963 se'n constituí una de nova formada pcr homes afortsb de la ciutat, com ['Enric Descayre o en Robert Palli. Aquesta junta va presentar un ampli ventall d'idpes per enlairar aquell club que, en molts moments, I'unica relació que tenia amb San1 Feliu era la swa junta i el lloc de joc, ja que els jugadors eren la majoria de Barcelona i els entrenaments es feien al popular camp del Jupiter.

Una de les propostes que va tenir importancia va ser la formaci6 d'una secció d'infantils, que estava dirigida per Joan Clara, amb la col.laboraci6 de Josep Masferrer i Jaume Pla com cntrenadors. La secció d'infantils tenia la missi6 d'agrupar i formar a joves jugadors guixolencs per un futur inmediat. Un punt destacable 6s que els 24 jugadors que s'iniciaren en aquella secció pagavcn 5 ptes, setmanals per poder jugar i tenir un mínim de material, realment eren moltes les ganes de jugar a futbol que tenien aquells jovenets que van fer el seu debut oficial el 26 de dcsembre de 1963 en un partit entre la selecció blaugrana i la seleccib blanquiverda.

Uintent dc formar una agrupació femenina per donar ({ambiente y simpatia a nuestro club decanon no va tenir l'hxit esperat i es queda en projecte.

La temporada 1963-64 va ser histdrica pel Guixols, ja que malgrat no obtenir grans resultats a la lliga, va fer un gran paper al ccVII TROFEO GENERAL MOSCARD6n, un torneig molt vatubs pels equips de categories inferiors.

El Gufxols va superar unes eliminatbries molt diflcils, amb resultats espectaculars, eliminant a ]'Angles, Olot, Granollers, Calella i Tortosa, nom& va tenir problemes amb el Girona (per arbritatge moll discutit del Sr. Martorell). El dia I1 de juliol del 64 va jugar la gran final contra el Reus al camp del R.C.D. Espanyol.

El partit va mobilitzar tots els aficionats locals i molts anarcn a Barcelona a animar el seu equip, entre altres hi havia I'agrupacid infantil amb les corresponents pancartes de suport. Els que es quedaren a St. Feliu van poder patir escoltant la transmissib que es va fer

a traves de I'emissora barcelonina uRadio Juventuds.

L'encontre ha passat a la histbria pcr la incertesa del resultat, ja que no es trenc&I'empat a un gol durant 120 minuts de joc i el llencament de 10 penals per banda. L'equip del Guixols jugh amb: Vilalta, Guasch, Adam, Rius, Matias, Barbera, Ruscalleda, Piera. BaltA, Tejedor i Sancho, amb el Sr. Espejo d'entrenador.

Amb aquell empat la Federaci6 va decidir que es fessin dos partits mts, un a cada camp del? finalistes. Així ho acceptaren els dos clubs pero, poc abans d c fer-se el primer partit, els de Reus decidiren no jugar i quan s'hi presenta el Guixols va trobar les portes tancades.

A causa d'aquella situacid la Federacib declad guanyador l'equip de Sant Feliu.

La ciutat va viure momcnts d'cufbria, ja que des d e 1922 no s'havia pogut celebrar un triomf de tanta volada. El juliol del 64 encara e%&present a la ment de molts aficionats guixolencs com una data memorable i és que han estat ben poques les alegries que els ha donat el futbol.

Als cinquanta anys del futbol pluixolenc.

El 1964 es celebld cl cinquante aniversari de1 futbol local, sobretot per la iniciativa d'Enric Descayre, que en aquells moments controlava el C.E Guixols i del que per cert canviaria el nom, atenent als raonaments següents: *Per haver e m t , dons, I X teneu el primer. com per haver conquerit els millors títols i tmfelrs. bd es mereix cordial i senzill, I'homenatge perenne de la nostra admimcid i recordanga.

Tornem, dons, de bell nou o insistir sobre la conveni$ncio de qut les glorioses A i D les faci seva el nostre club octualn.

Aquesta idea del canvi de nom, molt ben lligada amb les festes del cinquanrenari, fou ben acceptada pels socis i cl C.F.Guíxols passit a anomenar-se Ateneu Deportiu Guixols.

Aquest fet permet parlar de I'actual club d e futbol com un dels més antics d e les comarques gironines, quan realment hem demostrat que els seus orignes cal cercar-10s a la d k a d a dels quaranta.

Els actes d e I'aniversari van ser molt fastuosos, amb sopar, ball, i un gran acte d'afirmacib esportiva al passeig, que comptA amb la presencia de vells i joves futbolistes de la ciutat. S'aprofitb I'ocasi6 per cntregar al Guixols una bandera blaugrana <<queel Casal Guixolense

de Barcelona, ofrece a nuestro club decanon (aquest Casal tambP estava controlat per E. Descayre).

A partir de finals d'aquell any el club, amb el nom canviat, va viure uns anys d e cert esplendor, cspecialment pel creixement de la seva base social. Un fet que demostra la bona situaci6 PS la publicacio d'un butlleti informatiu, ctGoln, que des del setembre del 1555 tenia la intcnci6 de <(Conseguir,carn al deporfe una oerdudern formacidn ciudadana, junro a la mds plena conciencio colecfiva, iddnrico o la que, desde liempo inmemorrul, han precisndo siempre rodos las gmndes empresas..*

Hi havia perb aspectes negatius en aquest proces, un era la manca d'un camp d'esports nou i I'altre el paper del Guixols com acaparador de la practica esportiva. En certs moments aquell club va posar entrebancs a la constitucio de noves entitats o criticii la construcci6 d'instal.lacions poliesportives, es pot dir que es creien els amos de tot allb que tinguks relaci6 amb I'esport.

La construcci6 de la pista de bhsquet del passeig va ser durament criticada pel president del Guixols i el conseller Juanola va haver de 70

A.!) Cuixals. aficianau: Carablanca. Casrm. Segura. Trigucmr. hladcll. Fernindcr; RIC.Manucl. Cartilln. Andreu. Collell. Gui.

Mircl. Llurcn~.Callir&,

ente els dos col.legis fa pensar que s'aprofitava el htbol per enfrontar dues maneres diferents d'entendrc la ciutat.

D'aquells anys 6s I'inici del futbol d'cmpreses, amb partit? espa&dics entre industries o establiments amb gran nombre de treballadors. Un partit tipic de l'epoca era el que per Sant Josep enfrontava als fusters de la indtjstria aMaycorn amb la resfa de fusters de la ciutat. Una cr6nica afectuosa d e Lluis Palahi ens demostra com eren aquells partits: whuhiendo resultado el juego muy viril i ulgo sublemineq com no mm lmldndose de curpinlems>>.

Un altre fet va ser la formacio d'un equip d e futbol al barri d e Vilanagues i Poble Nou, ja que aquell seria l'origen del trencament del monopoli que fins llavors havia tingut el Guixols. Aquest primer EC. Pueblo Nuevo el formaren joves del barri i van Ter la swa presentaci贸 contra un equip de 1'Ateneu.

El futbol s'anava convertint cipidament en una nova eina per aquells que es capficaven a aconseguir la no-integracid dels residents en aquella zona marginada, posant tota mena d'obstacles que dones-

sin com a resultat I'existhcia de dues comunitats ben diferenciades.

Aquesta polĂ­tica, per sort, ha estat sensiblement rrenada i a nivell futbolistic I'enfrontament ha estat purament esportiu.

La lornada a Tercera o el (<can1del cignen.

Quan a finals de juny del 1967 el Guixols acon~eguiaun nou ascens a Tercera ning~ino podia pemar que allb significaria l'ensorrament del club i I'inici d'un periode molt magre per al futbol professional local.

La plantilla que va portar el club a aquell h i t la rormaven: Salvador, Matias, Soler, Rius, Juyol. Catala, Jerez, Tejedor, Piera, Sancho, Boada, Vidal 1, Vidal [I, Palomeras i Luque.

Jugar a Tercera suposa un nou esforc cconomic ja que s'hague d'acondicionar el camp per complir les normes de la Federacib. Una de les obres de millora que mCs van cridar I'atencib dels aficionats va ser el plantamenr d'herba. TambC cs van construir novcs graderies i s'cnvolta el terrcny de joc amb una tanca de tub met8l.lic.

L'equip seguia romant-se amb jugadors de BarceIona i s'entrenava al camp del Poble Nou al Cap i Casal, i aixi, es pagaria molt car.

La competició els va anar forca malament perque molts jugadors, com deia Xavier Daró (J. U p e z de Lerma) a la revista juvenil ccPreJicn, van tenir apoco sentido profesionalu. Per aquest motiu van poder debutar a I'equip d e la seva ciutat joves procedents del planter com eren Chamorro, Vern, Clad i Borrego.

En poc menys de sis mesos es va perdre la gespa, l'espwan~ai la crisi e c o n h i c a del club va posar en perill la seva continu'itat. El descens de categoria la temporada 68-69 fou una mena de treva pert~I'mtiu del 1969 nomes la intervenció de diferents inslitucions feu possible que no desapareguts I'Ateneu Deportiu Guixols.

Els darrers anys del franquisme es poden considerar com de tran;ició, ja que la situació s'aniria caracteritzant pel reforpment d e l'oposici6 democratica i les darreres accions del consistori franquista, especialment en questions urbanistiques.

La crisi economica que va comencar el 1973 tambk afecti Sant Feliu, sobretot per la davallada del sector de la construcci6 i del turisme. De 1974 a 1979 la critica situació economica nomes es wi6 ccalegrada,, per la recuperacib d e les llibertats democratiques.

El futbol guixolenc fins les primeres eleccions municipals en Ilibertat,el 1979, es va veure marcat per la crisi del club més antic i el nou aire que rebia el futbol d e base i el d'aficionats, aixi com el nou enfocament, mis popular, de totcs les quesiions esportives.

Els tristos anys setanla de 1'A.B Guixols.

Amb dos descensos consecutius des de 1968 el vell club d e Sant Rliu inicih els anys setanta en una situacid lamentableque nomes aniria superant a partir de la seguen1 decada.

Els problemes bhsics eren, com 4s habitual, els econbmics, que alhora suposaven l'abandonament de la majoria de seguidors i ciutadans guixolencs, sempre propers quan el club funciona i llunyans en moments dc crisi.

El punt de partenqa d'aquell procés crític era el balafiu e c o n h i c que es va fer durant la temporada 1%7-48.

A.D. Guixok (1913-741: Aardna, Estrw. SaguC. Ror. Raura. Bnnn, Cruehas, Nararrn Mnntb. UarnCnech. Palahi, F r a n m . Clarh. Garcia. Juparcn la promoeid dr Segona a I'rimcra Regional. y r r D nn l a s u p m r r n .

A.D. Guixolr 11974-75): Ouillcn~.Aonn. Ihrrcll. Roura, Gallanln, Scrra. I)ornCnwh. Flanclla. Scgura: R*.Arnat. Sa@. %illarm Carnpayo, .Maratri, Salrnonl, Cmrr i Hucnn.

A.D. Guixolr (6-IX.75): Rabnsdar, Fluvih. Ros, Hono, Carilla. Mmld: Girall. Fnnlanf. lalahi. Mdrqucz, l a m a i M. lhncora)

A.D. Guiaolr (>.IX-781: Danf$ hbareciar. Callda, tlnnh r;lud. Antincr, Rbco!a. Anur: Blhzqurr. Monrqa. Camp. Gallardo i Crispin.

80

A . U Gubolr (1976.77). junnil: k r d m . Galindp l 3 q k u , Anghch. a r b r i n ~ ~ 1.. %la. Cavlrcr S n c h n . Campar. Murcia. M. Bou: R o j q Prdra. Pou, L a m a . Campr. I d a . Die-yo, Caldar i 1. Hou.

RI

Lm alegries d'aquella temporada a Tercera, sobretot amb els fitxatges de jugadors foranis (una obsessi6 permanent de la majoria de juntes directives), van ser la tomba de I'esplendor d'una entitat esportiva amb un passat important.

RBpidament molts directius deixaren que la barca s'enfonsbs i el club no va veure la llum de la recuperad6 ni amb la instal.laci6 de I'enllumenat elktric al camp de la carretera de Palamds, inaugurat el dia de Sant Joan de 1970. No eren gaire realistes i semblen mancades de visi6 de futur les següents paraules de la nota que va fer pública l'entitat en motiu d'aquell esdeveniment:

&...les deu teies elktriques que avui s'encendron al Comp seran la millorprova de quP el Guíxols m p i f j a mésferm que mai, superant el malhumor dels qui a vegades es deixen vhcer pels minúsculs desenganys que inevilablemenr comporta, a tora hom i a fot indret, la vulgorirot que dins l'esport han tingut sempre les anhiotesn.

L'equip no va aixecar el cap i va caure al pou de la 2" Regional.

Nomes els esforcos dels pocs homes quc cs qucdarcn al davant del club, amb la col.laboraci6 momentiinia del mecenes Roberto de Robert, va fer possible que el Guíxols es recuper& i comenck una vida més estable despres de I'ascens a I' Regional pel juliol del 1975 i la propera arribada de la democrikia.

Tot seguit el nivell esportiu i social va ser mes aviat pobre. El club seguia, amb molts esforcos, una politica m&ssensata, que es confirma sota la presidencia de Josep Suñer. Els únics problemes estarien relacionats amb la qücstid del camp i la renúncia a I'ascens a Prefcrent, que fou un cop molt dur per bona part de I'afici6.

Uns avall i els altres amunl.

El futbol aficionat no va patir una realitat tan crítica i va entrar en una fase de transformaci6.

A partir de 1972 aquest futbol anild cada dia a mes, aconseguint que molta gent practiques I'esport mes popular, passant d'una &poca on dominava el nombre d'espectadors a una altra amb la preponderancia dels practicants.

El futbol local tindrA tres centres d'&pansid: Vilartagues, Col.legi Sant Josep i Col.legi Gaziel.

L a majoria de futbolistes s'anaren formant mercks a I'aiici6 d'una colla de mestres i persones que es dedicaren a promocionar l'esport que més els agradava.

Escola hihlica ~Caziclu(19141: Huhh Ctbribn. Seuui I. Carlm. Ilnnal. M Anecl, Ferran. Rueda. C i m i Cironclla.

..

,--

Un fet d'aquells darrers anys del franquisme va ser la desaparicid de I'equip que mantenia la OIE, wri, els jugadors no van deixar de practicar el futbol i formaren un nou equip que duria el nom d'Atl6tico Guixolense. Al darrer encontre l'alineacib de I'equip del vell organisme franquista va ser: Josk, Rafa, Tendero, Garriga, Juliiin, Ribas, Ricardo. Sgnchez, Pepe, Olmo i Pedro.

EI 1974 cn Joan Rardera organitzA, amb la col.laboracio dels mestres del crGazieln, una Escola de Futbolistes que ben aviat acolliria uns cinquanta nois entre vuit i catorze anys. Aquesta escola comptava amb dos equips, un d'alwi i I'altre infantil, que van fer diversos partits de preparacio, sobretot al camp de Palafrugell. Malgrat no tenir una ajuda de les diverses instiíucions i eníitats locals, aquells equips van donar bons fruits a la llarga, convertint-se en un bon planter de jugadors guixolencs. El 1975 I'equip d'aquella escola el formaven: Calindo, Gironella, Donat, Ferniindcz I, Maríi, Fcrnatidez 11, Quintin, Oliveras, Cisco. Larena, Martí 11. Jordi i Moreno.

Per altra banda el Col.legi Gaziel tenia un equip que va assolir grans resultats a la competicio escolar que es feia a nivell provincial, arribant en dues ocasions a la final.

EI Col.legi Sant Josep tamb6 va ser un centre de formacid d e futbolistes, ja que d e d e 1972 el rncstre Jo& Migucl CatalAn dedich molts esforcos-a la promocid d1aquel1esport.

Una de les primeres aportacions va ser l'organittacfd d'un campionat d e futbol de base entre equips formats per nois d e difercnts barris i escoles d e la ciutat. Aquest torneig el jugaren: d a Estrella del Mam, aEl Lotusn. t<ADCHI>),ctAtIético Guixolense>>,ctCinqu6 d'EGRw. i <cUDEn.Aquest seria el punt de partenca de la idea dc constituir un nou club de futbol dedicat a acollir als mes joves pe& s'haurh. d'espemr al 1978 per fcr-ho.

Un altre centre dment com I'lnstitut d e Batxillerat també va donar alegries a I'aficW futbolística, ja que el 1973 el seu equip es proclama campi6 provincial i aixb li va permetre jugar la següent fase contra el campi6 de Granada. El partit es cclebrh a Madrid i guanya I'equip format pels guixolencs: Palahi. Fons, Rondos, Esquiva, Vargas, Rocosa, Ibars, Fibregas, Irla, Cdceres, Oliver i EstaAol. A Vilanagues tamM s'and consolidant el futbol i desprks del c<Pueblo Nuevon va apai+ixer un nou conjunt que ja portava el nom d'aquell barri guixolenc. A la primavera del 1972 ja trobem per primer cop un C.F. Vilartagues jugant el ctXfoko Copa Donutsn amb els següents jugadors: Garcia. Santaella, Rosillo, Capillo, Luque, Benito, Gutitrrcz, Segura, Niwas, lzquierdo i Sarabia. Ens trobavem als orfgcns del quc pocs anys m&s tard seria un nou club, la U.D. Vilartagues.

El nou futbol de ccpenps)>.

En molts moments hem vist com e1 futbol aficionat mantenia I'existtncia d'aquesr esport i per aixb en aquells moments de renovacib tambe hi va participar amb forw.

Una de les primeres penyes que va funcionar va ser la que portava el nom de d a Cavaw i poc desptis la Rnya Guixolenca Amura. Aquesta segona va tenir una vida llarga i al seu hi~torialhi ha un campionat de grup d e la lliga d'cmpreses. La plantilla que formava ['Amura era a la segona meitat dels setanta: Sala, Albertí, Serra, Stierle, Puigmoler, lsern, van cell^, Vicente. Boada, M. Gorina, Valldeperes, Esteva, Alfon~edai Faz. Durant un parell de temporades la lliga d'ernpreseq comptiZ amb la participacid de dos equips de Sant Feliu, <(E1Dorado Petit), i P.G. Amura. El 1978 la primera passaria a portar el nom de Penya Comercial Evara.

86

Un altre equip aficionat va ser el format sota el nom de Penya Bamlonista Guixolenca, que el 12 de juny del 1976 es present& amb els següents jugadors: Garcia, E n r i ~Manolo, Kiko, Toni, Pator, Romero. Pallar& Pedro, Eloy, Gimna, Gabriel i Josep.

Aquesta gent que només jugava a futbol per fer esport van tenir el seu gran moment en aquells anys, ja que avui només ens queda I'equip de la Cafeteria Catalunya),.

Desprks d'aquests canvis arribem al darrer punt de la nostra historia que es centrare en els anys vuitanta i el nou moment polític per I'arribada de la democrhcia.

A LA DEMOCRACIA MES FUTBOL QUE MAI Un tres de febrer s'havia iniciat la llarga dictadura franquista i la podem donar per acabada un tres d'abril, el de 1979, un cop celebrades les eleccions municipals democrhtiques.

El triomf de les candidatures d'esquerres (P.S.C.i P.S.U.C.) supoSA I'entrada d'un nou esperit per tirar endavant una ciutat que estava bastant abandonada i mancada de qualsevol tipus d'instal.Iacions pkibliques dignes.

A nivell esportiu les mancances eren múltiples i lentament e? posaren les bases per fer-les desaparPixer.

Parlant de futbol s'haura dc fer refcrbncia a l'abandonament del camp de la carretera de Palambs o la construcci6 del nou camp de Vilartagues, fins arribar a parlar del Camp Municipal de Mascanada. Tot aixo sense oblidar la forrnaci6 de nous clubs o els enfmntaments politics per molius esportius.

El problema de les instal.lacions.

A l'hora d'examinar la recent evolucib de les instal.lacions esportives cal veure com durant molts anys nomes existi el vell camp de la carretera de Palamos i no va ser fins el 10 d'octubre de 1976 que s'inaugurh un nou espai per a la practica del futbol al barri de Vilartagues.

La construcci6 d'aquell camp va molt lligada a la lluita que els ve'ins estaven realitzant per aconseguir la reforma i acondicionament del seu barri. Serien uns moments en q d I'Associacib de Vei'ns es con-

A . n Guixnlr tI98WlJ:Marri. Galindo. Donal. Scrrs. Marrincx. Cartrq Dclfin, @inrin.

Roca. Dicso. Rdrn Moralb. Pam N i m r . Gironella. Mamo, Parcusl. R m .

A9

wrti en una eina de reivindicacio popular que permetria assolir bona part del que es demanava.

A partir de 1979 sorgiria un nou problema ja que les condicions que posava el propietari del camp antic comenwven a ser massa carregoses per a la hisenda municipal i es van havcr de cercar possibles alternatives.

La primera idea de I'Ajuntarnent, governat per la majoria d'esquerres, era aprofitar el terreny que s'havia acondicionat a Vilartagues, pero ripidament s'hi oposi 1'A.D. Guixols. Aquesta negativa del club de futbol amb mes antiguitat va anar acompanyada d'una forta campanya a la premsa local i es passh d'una qĂźesti6 esportiva a una polemica politica encapcalada per la dreta guixolenca.

El centre de I'argumentaci6 per no anar a jugar a Vilartagues era el que normalment s'utilitza a l'hora de mantenir una clara diferenciacid entre el ques'anomenen (<dosSant Feliun i en aquell cas el Guixols es converti en defensor d'aquest cspcrit trencador de la conviv6ncia ciutadana.

L'estiu de 1980 no va haver-hi altre remei que donar una solucid provisional al problema, ja que s'havia de deixar definitivament el camp vell. La solucio va ser acondicionar els terrenys de (<LaCorcheran, que eren patrimoni municipal des del 23 de marc de 1973, com a camp de futbol provisional. La instal.lacid no era res de l'altre mbn, m&saviat es pensava en utilitzar-la un parell de temporades pero en realitat ha estat en servei fins el 1987.

L'ambient es va tornar a remoure quan es produi cert malestar entre el Guixols i la Penya Sport, que es solucionA amb la construccib d'uns nous vestidors per I'equip de futbol base. AixĂ­ el setembre de 1984 va ser mes d'inauguracions, ja que a mes dels vestidors per la Penya Sport al camp de d a Corcheran, s'inaugumren les obres realitzades a la Zona Esportiva Municipal de Vilartagues. Aquestes darreres les havien iniciat els mateixos v e h amb la col.laboraci6 de I'Ajuntament i s6n una mostra de la participacio ciutadana en moments de llibertat.

Des d'aquell any I'rinica preocupacio va ser aconseguir tirar endavant un nou camp de futbol que permetes deshipotecar els terrenys de ({La Corchera),. El 1986 s'inciaren les obres del Camp Municipal de Mascanada que vindrA a donar una nova imatgeal futbol guixolenc

La fundacid d'un nou club de futbol a I'estiu dei 1976 suposa un pas endavant cap a la normalittacib de l'esport local, ja que donava moltes possibilitats a la mainada de1 poblat barri guixolenc. Aquest club tenia la intenci6 de convertir-se en centre de promocib i els seus primers equips forcn un d'infantil i l'altrc de juvenils.

El Vilartagues, amb homes com Francisco Mhrqucz, Pcdro Gonz9lez i Federico Bueno entre altres, va tenir un bon inici pel seu historial i els bits no van trigar a arribar, ja que el 1977 I'equip infantil queda campi6 provincial. Aquest conjunt cl formarcn: Lozano, Angel, Joaquin, Esquiva, Segui t, Ito, Segui 11, Chico, Ferragut, Esquinas i Guti. Tambe a la segĂźent temporada va tenir un paper destacable a la categoria de prc-juvenils, assolint el campionat del seu grup sense perdre cap partit.

Una decisio important va ser la de formar un equip que juguks a categoria regional i des de 1978 hi hauria un altre equip guixolenc en compcticio oficial absoluta. Les primeres temporades a Tercera Regional les compartiel Vilartagues amb el Sant Fcliu, un equip format per joves del mateix barri i que havien jugat a I'AtlĂŠtico Guixolense.

LI>,t'ilariar'uc~( I Y W , iwcnil: % ~ u i . Tnrrchlonca. Uucno. Marrillrz. R u d a . Maruincz, h u r a . GĂşmrr: Chira Angrl. Cnrrnelo. Curi, loaquin i Gonzhlrr.

A partir de 1980 es fusionaren els dos clubs i el Vilartagues cornench el carni que el portaria el 1984 a I'ansiat ascens a Segona Regional.

Avui el segon club mCs antic de la ciutat acull gran nombre d e jugadors. ja quc mante equips en totes les categories de futbol-base, a m茅s de I'equip de grans, i segueix oferint un bon servei esportiu als practicants i seguidors del futbol.

Ida Penya Sporl.

Els origens d'aquest club cal cercar-10s en els e q u i p que funcionaven al Col.lcgi Sant Josep. El primer equip que va sortir d'aquella escola duia el nom de Vilartagues B, ja que per poder participar a la competicib oficial calia estar dins d'un club federat, a mes jugaven al mateix camp que aquell club.

Va ser el 1978 que una colla de mestres com Josep Rius, Rossend Serradell i Josc Miguel Catalin, amb la col.laboraci贸 d'alguns pare% van formar un club dedicat cxclusivament al futbol de base, i muntaren un equip infantil i un d'alevi. Els dos primers equips que funcionaren foren:

R n p Sporl (IPRI-1982). a l n i : Tudcla. Girb. RRomn, Uurqum 11. Mar, Valmzurla, b i s : Ferragur. Soler. Robles. Nararro. A l h n i . Strra. Segura i Swillano. Guanyartn cl campionat prm.incial.

95

b y a Sporr (1984-851, juwnil: Mar. Luque. Rtmus. k i l l s n n , Idpez. Vila, RubCn. N a v a rm, Mannln. Hurquclr 11: Iwrn. Puig. VAcntuc1& Cid. CnrncllA i Scqura.

Rnya Sporl (1983.84). akvi: Rdri. Dcla futnrc. Sehas, Chamorm. hradeda. Narrir. Rinr; Nogucrdn. Rodrisucl. FonIanC h u r a . Bscual, h r a n i Altris.

97

Penya Sporl (IWS-86). lots =Is intcgranls dcls dirnenus cquips dels dclr bcnjarninr fins cl juwnilr.

- Infantil: Meseguer, Rigau, Crosas I[, Itquierdo, Saló, Juan Carles, Crosas I, Rovira, Martinez, Ortega. Clara i Roca.

-Alwi: iuzano, Heriberto, MalIol, Sebas, Tomillas, Valenmela, Vilatge, Domtnec, Boyero, Rios i Camp.

La primera temporada, I'equip dcls alevins guanya el campionat comarcal i aixb suposa una injeccib de moral per a la gent que formava la Penya Sporl, que a poc a poc es conveni en un club dc solera dins del futbol-base de les comarques gironines. Entre allres bons rcsultats es poden citar els campionats provincials d'alwins de les temporades 1980-81, 1981-82, 1983-84 i el campionat provincial infantil de 1982-83.

El club va anar creixent i des de 1982 funcioni un equip d'alevins escolars i a I'any següent ja en tenien un de benjamins. Va ser a causa d'un conflicte amb l'A.D. Guixols que el club decidí formar un equip de juvenils, ja que fins llavors la majoria de jugadors passaven dels infantils de la Penya als juvenils del Guíxols. Aquell trecament suposava I'existtncia d'un tercer equip de juvenils a Sant Feliu, que malgrat esser el més jwe, en dues temporades lo& I'ascens a la mAxima categoria del futbol juvenil de les comarques gironines.

Han estat molts els moments difícils que ha superat la Penya, tot

98

i que en certs moments semblava que podia desaparkixer, perb a ]'hora de la veritat I'afició al futbol d'una colla de persones ha permks la seva continuitat.

El lent despertar de 1'A.D. Cuixols.

L'arribada de la democrhcia troba el Guixols sortint d'una de les etapes mes negres que hagi patit aquest club.

El 1980 es produi el ja esmentat fet de la renúncia a I'ascens a la Regional Preferent, cosa que provoc~la indignació d'una part de I'afici6 que va arribar a acusar la junta directiva d'una possible ccvendan de I'ascens a un equip de Barcelona. Cenrenou va ser moll gran i malgrat les greus acusacions la junta referma la seva postura i campeja la crisi.

L'dnica conseqütncia d'aquell conflicte Fou que el president Josep Sufier nomCs acceptes dirigir el club un any mes i pel juliol de 1981 ocupB el seu cArrec I'Esteve Serra.

El nou president intent&de donar una empenta al club per treure'l dc l'ensopiment que estava vivint, perb les primeres temporades al tant demanar camp de *La Corcheras no van ser gairc exitose~.

S'hauria d'esperar a la temporada 1984-85 per assolir el campionat de Primera Regional i l'esperat ascens a Rcgional Preferent.

D'aque~tadarrera etapa del Guíxols cal destacar-ne una major atenci6 als jugadors locals, encara que no al nivcll que voldria el bon aficionat ganxo. I per altra banda va iniciar-se amb molt retard la promoci6 del planter, ja que si bf funcionava un equip juvenil no va ser fins aquells anys que es formaren equips de futbol-base.

Actualment aquest club es troba en una etapa de trancisió que no es pot saber cap a on portari.

A.[) Guixolr (1980-RI): Lklfin. h n a Strra. Rocara. Marhcr. Csmpr. Marti, (ialindq R-, Anlonio; Rrc. (iirondla. Jnnli. Hmatb, b r a g u l . Pam i W m .

Donal.

A.D. Guixols (19113-841: Pinto. M a m . AnRel. Fnrnsul. Rorrcpo. Scgui. Scrrantr Rcqwne.

Manln. Anlonlo: R d r a C i m Gironella. Cortahclla, h s c u l . Escr~hawF k h w r . hquc. H n guanyar cl Trofeu Manucl Llom.

A.D. Guixolr (IW-RSl: Pcrc. Rwucns. %ui. Lo~ano.JusnCarlnr. C m r I[. Angcl. MarAnlonio: Canlalosella. Rdro, h m r a l . Niwar. Scrrann Circn Gimnella. Rbrepar. Comhella i Luque. Aconrcguirrn r l carnpinnat dc Primera h i o n a l i cl dcriljaf erccnr e Regional Rcfcrtnl.

COS.

ANNEX 1 FUTBOLISTES GUIXOLENCS QUE MARXAREN. Des dels primer5 moments del futbol guixolenc va haver-hi jugadors que per una o altra rad deixaren la seva ciutat per a anar a jugar en equips d'altres poblacions, cosa que demostra la vhlua del planter ganxd.

Molts dels que quedaren campions de Calalunya I'any 1922 van deixar Sant Feliu per anar a equips de categoria superior o a I'estranger. Entre els que marxaren, podcm destacar els que anaren a la Havana (Cuba): Lluhi, Charles. Gimbernat, Mir贸, Nicola o Portero. Altres preferien equip5 del pais com Nanci, Feliu o Pcy. Els jugadors que triomfaren abans de la guerra civll en categories superiors foren Palahi i Rosic al Milrcia, Portas i Florenza a I'Espanyol i Estrada al EC. Barcelona. Tambe juga en un equip de Segona I'Andreu Romaguera, concretament al C.D.Gracia de Barcelona.

Un cop acabada la guerra e l planter guixolenc va perdre rorm i no es troben gaires jugadors que passin a jugar en conjunts de les categories superiors, per6 si que jugaven a equips dc Ics comarques gironines. Un exemple en son Tauler, Lbpez i Morat6 al Falahugell i molts altres al Palambs. Llagosrera o Cassd.

Arribant als anys seixanta ens trobem a Jaume Pla en importants equips de Tercera Divisio, pcro no sera fins ben entrada la dkcada dels setanta que els guixolencs comptaran amb conciutadans en equips de cert renom. Un dcls primers jugadors que destaci en aquesta etapa va ser Jaume Borrego, que passant pel F.C. Barcelona, jugd al Malgrat, a Tercem Divisib. Aquesl mateix equip va acollir al tambC guixolenc Rocosa.

Dels jugadors actualment en actiu e l que ha militat cn una categoria cstatal ha estat Pere Sala que juga al Girona, quan aquest equip cstava a Segona Divisi6 B (1979-80). El seu germh Francesc wmbi passa pel mateix club quan estava a Tcrcera (1981-82).

En categoria juvenil ha destacat en Francesc Garcia (Cisco) que juga al juvenil del Girona i fitxh mes endavant per I'OIot, jugant a Tcrcera (1980-81). Tambe va estar en equips de categoria el jugador Ferran.

Dos dels darrers guixolencs que han jugat a Primera Divisió Juvenil, son Joan Ferragut i Enric Crosas, que s'integrawn a la Unib Esportiva Figueres.

Dins de la mateixa categoria juvenil cal esmentar en Jordi Busquets, que es proclama campi6 dlEspanya a la temporada 1985-86 defensant els colors del EC. Barcelona.

Un dels Últims fru'its del planter ganx6 que ha cridat I'atencid d'un club important es Xavi Giró, que Forma part de la plantilla de la U.E. Figueres, de Segona Categoria A. Aquests són els que en un moment o alire han viscut, o viuen, moments d'kxit, ara només cal esperar que les promeses que ja s'estan consolidant aconsegueixin anar mks lluny, cada cop mCs lluny.

Girona F.C. (1981.821: rrancerc Salo, drcl -prirncr pcr la drcw.

104

F.C. Rarmlona (1985.86). jitrmil: Jordi Burquclr. dret-primer per I'c<qlrrm. Campiunr d'tispanya d t l a s m CaIrRoria.

Xaui Gir& arnhla ramilrrcrn dc San, Feliu rrhcnl c l rmickh dc \I~ndcll~cim. f'n; Itmpr r1r.rp& fitrarh pcr la U.E. Fiplucrcr. rcria pel lrbwr dc 19s:.

!UCK¡.+ ,lwmtI < ~ u i t o l ~ ín Jc ~~ ~ l ~ ~ ~ Jcw l - l >I4, ~ ! ~T~ L: I ~ ~>lww!, A. : \ l l ~ r r ~l1~1wnch , Il. I'araxrla, I.uque. L i ~ r u n ? ~Kw,. : E ~ l u .Innrmc. Cinnr, Roman.

Scvill;mo, Girawlla Il. %un i Gir6 Es prmlamcncampion~dclrnrnrig in[ernacinnal dc Min-

F c r r s g ~Il. Lili. Solcr. \.lax

dclhcim (Alcman)a Fcdenlt

107

ANNEX 11 El mes de juliol de 1986 es celebra un merescut homenarg

me Pla, Joan Clara. Josep Masferrer i Pere Ragut

en el rna I"Festa del Futbol Base. Un moment important va ser e1 pa

enfronth a joves-velles glories del futbol guixolenc dels anys : i setanta.

.-......r.......

."

.

sa. Jnan Clarh. Rorrcp~C:anadrll. Valldcpcrcs loaquim ClarA.

BIBLIOGRAFIA Jimenez, Angel.

Jiménez, Angel.

Serrats, Josep.

(<Moviment cooperatiu a Sant Feliu de Guíxols.

(1885-1939))) a Estudis sobre temes del Baix Empudi n? 2, 1983.

Sonr Feliu de Gulxols, Quaderns de la Revista de Girona, Diputacib de Girona, 1986. ((El futbol guixolenc al llarg del temps. (1913-1980)~

a Esrudis sobre temes del Baix Empordii n P 2, 1983.

Una bona part de la informaci6 ha estat possible recollir-la merc&sals setmanaris i publicacions guixolenques, ((Ciutat Nwan aL'Onadaa ((El Progmman <(Proan c<L'Avi Munén aSimbolon c(Pa1mariumn ctChut)) ~cEspalmatoriumn nAncoran ctAcci6n social Obrera,) ctGola ((L'Idealn *Es Corcox ({La Costa Bravan

PROCEO6NCIA DE LES FOTOGRAFIES

S& de !'Arxiu Hiabric Municipal ler rorograrie de les plane 7. 8. 10 la, a dalt). 12. 14lah 29. 911b. a baix1 i 9 4 lm dc Ics planrr IMhl, 63(h). 78lbl. 79. Rl(a). Wb). 9IIaI. 93(b). 9SW. 5l(bl. IOl(a1. han cslal cedidn wr ~Ancorao:h d e la plann Wb). 63(b), hSlb1. 74 i 78lil). per 1'A.D. Guixolr: per A. Romaguera les dc Ics plana 32. 34 i 3R: Ics & Ics planes Wa). 65Is).

Wa)i 75 p r J. Sullcr: Ics dc lrr plano h7W. 70 i 72(a> per J. Clarh.

TamW han tedi1 les m fofognlirs. F. Bancrar IM i 731. J. Maskrrcr (M-b- i 72-b.). J. Andlijrr (R7.b- i 101-b-I. R. SRrredcll W5-b- i%.b.). P, FcmBndc 181-b- i 894-I. J.A. Scvillano (97-a- i981. E.P. G a r i c l n (84-b- i 81). X. Puig (%a- i IM), X Gir6 ( I M b - i 107.a-I. F. Garcia (1M.a- i 105-a-). 1*I de Ics plancr 50 I 51 sbn de la col.lccti¿ de N. Erwfia.

La mu px M.A. .Morard (541. E. Aicarr (591. P. Sala UP). J.,W, lscrn (611. A. Boix (61h LI. Palahi (67). J. Ple (77-s-). 1. Bud6 (17-b.). F. Corrk ( $ 3J. Gironella (84-a-). F. Bucno (SS-a-). U.D Vilarfa#ues (93.8.). 1. rrrragur (%). F. Crormr (lO5.b-I. J. Rurquclr (106.a-).

R. Mas 1107-b.) i nPublibravaa IlOB).

Han rrlal rtproduldm dc la misla mkportctn im dc Ics p l a m 26 i 211 i dcl llibrer ~Hirlo. r i l l drl (;imna C.F.lr la de la plana 104lb).

109

AGRAIMENTS

La realitmci6 d'aquest treball n o haguks estat possible sense la col.laboracid desinteressada de moltes persones que han cedit amablement fotografies, material o informacid, a tots ells el mes sincer agrai'ment.

Una menci6 especial la mereix Angel Jirnknez, com historiador i com amic, ja quesense la seva empenta i pacikncia haguis estat dificil tirar endavant aquest llibrc.

Antoni Agustí Rafel Agusti Ernest i Francesc Aicart Josep Andújar <(Ancora>) Francesc Balleras Agusti Boix Jordi Budo Federico Bueno Jordi Busquets Joan Clald Francisco ConCs Enric Crosas ((N.Espuila)> Lluís Esteva R r c Fcrnhdez Joan Ferragut Francesc Garcia Xavier Giro

Jordi Gironella aA.D. GuixoIsn Josep M' lsern Rafel Mas Josep Masferrer Narcís Masferrer Josep Miquel MB Assumpci6 Morat6 Federico Navarro Lluís Palahi <(Penya Sport C.Es Jaume Pla Xavier Puig d'ublibravas Pere SaIa Rossend Serradell J.A. Sevillano Josep Suncr au. D. Vilartaguesn

P6wrrc INTRODUCC~~ ORÍGENS I CONSOLIDACI6 a k r i q u i l ~conlra culcru Sporr v c r w Alencu Cap el Camptonat dc C a l a l u v

LA LENTA AGONIA SOTA LA DICTADURA DE PRIM0 DE RIVERA E l &uixolr S w l n , el lulbol pfogmsista .Radon Porlas, un guimlcnc intcrnacinnal Adiu a I'Alrntu Dmurliu u h Corchcra calaians. SA.* acuba amb t1 I u l M la pcnp v G A A V ~

EL FUTBOL REPUBLICA

E l acCaral del? Fsportsu, un any dcrprCr dcl 14 dlabril Els Cxilr dcl Caral Cornrnca hln drlr buits rnh sagnanlr, de l a nostra hirtdria

REP RES SI^, FAM I FUTBOL DE PO!?iTUERRA ü c I ' e q u i ~dc Falange el '<lcfralir FC.x <dhgsni~a&ncr Juwnilao dc Fa1;lnge per conlrolar als mfs j o r e El Sr. Mar, rnmrc, i cl fulbnl dc pcnycr 11 "Club Canclan. el, O r i ~ c n rde I aclual A.D. Gulmols Els prisncrs parros dcl C.T. Guirols

RECONSTRUCCI6 DE LA CIUTAT 1 DEL FUTBOL EI C.F. Ciuirnlr cap srnunl Allr i baix- dcl CF. Ciuimlr 1x5 pcnyo futbolirrique!. i la 4Jnidn I k p o r r i w Guixolensex

TURISME I FUTBOL R r p r i m s cop a Rrccra Divisi6 F I Iu~lhola Ihcnla, al carrer...

Rrlla~l$amentdel fulbol iníantil i juvenil Iln ariorni cqxcracular dcl C.F. Guixntr: ncl hlorcardtm Al5 A q u a n l a anys dcl i u t b o #uixolcm nllallrev h l h n l l a fornada a Tcrcen o el w m l del cigne"

LA TRANSICI6 FUTROL~STICA Elr Iri<los anys rctanle dc 1'A.U Guixolr L:ns avall i clr altrcl amunt El nnu futhnl dc ~ p m y c w

A LA DEMOCRACIA MES FUTBOL QUE MAI E l prublcrna dr les in\lal.lacions L? U,D, Vilarta8ua la R n y a Sywrl E l Imf d m l n l a r de I'A.D. Guixols

ANNEX 1 ANNEX l I BIBLIOGRAFIA

AQUEST LLIBRE DE LA COL.LECCI~

ESTUDIS GUIXOLENCS FIA QUEDAT ENLLFSTIT. EN ELS TALLERS DE GRAFIQUESBICI\S DE SANT FELIU DE GUIXOI-9.

AL MES IYABKIL DE MCMLXXXVIT