22 Monestir. Informatiu de l'Arxiu i Museu (L'Arjau). El passeig del mar vist per Josep Amat

ST

PER .JOSEP AMAT

risevident q"e seda cornpletornent inútil intenta, de fe" oqui, "na presentoció del pintor Josep Amat, puix que és ben conegut de tothom, com reconeguda és també la seva obra pictòrica. A Sant Feliu, l'Amat no necessita presentació. Igualment sabem que la nostra ciutat va ser un dels temes fonamentals en la seva vida de pintor. No en va hom l'havia anomenat també "el pintor de Sant Feliu". Els seus paisatges són bàsicament urbans: el centre de la població. I en dir això ens referim a uns espais guixolencs molt concrets: el passeig, la rambla, el port altres indrets que I'Amat pintava donant-los plenitud de color i de vida; d'humanitat quotidiana. "Visc a la ciutat -deia- i sempre he pintat el que m'envolta". No era, doncs, un artista tancat a la seva torre de vori, aïllat del món. Ans tot el contrari, aquí sempre es trobava voltat d'admiradors i d'amics. I d'aquesta manera li fou possible d'esdevenir el narrador plàstic del viure de cada dia de Sant Feliu. I no podia pas ser d'una altra manera en ell, perquè I'Amat era prou conscient que la ciutat és una realitat urbana i alhora -fonamentalment-, una realitat humana.

De tots els àmbits físics de la ciutat que inspiraren la seva obra, el passeig sens dubte ocupa un lloc preferent per damunt dels altres: la rambla, el port ple de veles, etc. Allà als anys trenta, ja se n'havia enamorat, del passeig; amb els tendals dels casinos, les taules parades, els envelats, els típics fanals el mar al fons. I sempre amb gent, estirant les cames a asseguts als seus bancs de fusta, a amb nens jugant-hi. El passeig va ser un marc immillorable per enamorar-se de debò i festejar una ganxona, Isabel Girbau; per a viure-hi després amb la família. Primer a la cantonada de la Rambla Vidal. Després en un pis on hi havia hagut la malaguanyada casa de les Llagostera (la Catequística). I malgrat aquestes darreres transformacions de les velles cases senyorials que eren substituïdes per altres; a pesar que li canviaren els fanals, els bancs i altres elements que ell tant estimava, tot amb tot I'Amat continuà repetint que el nostre passeig "segueix essent el més bonic del món".

A Sant Feliu, d'exposicions de l'Amat ja se n'han fet d'altres més importants que aquesta que us presentem. Per què avui una altra, circumscrita al passeig? Doncs perquè sempre és bo de tornar a posar en contacte I'obra d' un creador amb el seu públic. De continuar el diàleg fa temps iniciat entre I'artista, que ha utilitzat quelcom que era i és de tots en la seva obra per a transformar-la en art -donant-li una dimensió universal-, i el seu poble. És just doncs que, d'alguna manera, ho vagi retornant a la població que el va inspirar. segurament aquesta és la funció més clara del Museu: fer d'intermediari entre un artista el seu públic. La finalitat del nostre Museu no és la de posseir "tresors", obres de gran valor, i de tenir-les ben guardades. Sinó la d'integrar, contextualitzant-lo, el patrimoni cultural (Amat) amb el seu entorn natural (passeig), de manera que reforci la consciència de pertinença a una comunitat i el sentiment d'identitat dels guixolencs, tot obrint-nos a la cultura universal.

Pensem que cal utilitzar I'obra de l'Amat, que ens han deixat, perquè no es perdi el contacte -que ell tant havia estimat- amb la seva població. Si en vida no va voler estar aïllat, tampoc ara no ha de restar tancada la seva obra, privada del seu públic. De la mateixa manera pensem que el passeig, que ens ha estat deixat pels nostres avantpassats, l'hem d'utilitzar, l'hem de gaudir de millorar per tal que les futures generacions de guixolencs visitants puguin continuar fent-ne ús. Ningú -ni I'administració- no n'és propietari per a fer-ne el que vulgui. Cap poder, doncs, no pot liquidar a cedir -ni un trosset- un patrimoni tan valuós que només se'ns ha deixat. Aquesta exposició ens pot ajudar a retrobar la personalitat de Josep Amat tot contemplant de nou la seva obra referida al passeig, on poder-nos reconèixer i trobarhi el que estimem i que, per això mateix, ens preocupa.

Angel Jiménez

Director del Museu d'Història de la Ciutat

Aquest modest informatiu/catàleg tan sols conté la reproducció de nou quadres del pintor Amat, dels trenta-dos exhibits a I'exposició "El Passeig del mar vist per Josep Amat".

1901

Neix a Barcelona el13 d'abril ol núm. 29 del carrer de Muntaner.

1917

Assisteix a dosses de dibuix a l'Ateneu Obrer del carrer Tallers, del qual era director Nicanor Vázquez.

1920

Havent acabat el batxillerat ols Escolapis del carrer Diputació, ingresso a l'Escolo de Belles Arts de Barcelona (Llotja).

1922

Participo per primera vegada en uno exposició œllecñvc, organitzada per Carles Fages de Climent.

1924

Coneix Joaquim Mir, quan aquest pintava pel Vallès. A partir d'aquesta doto passo temporades a Vilanova ln Geltrú a caso de Joaquim Mir.

1928

Primera exposició individual a les Galeries "Dalmau".

1931

Diverses exposicions col-lectives, És premiat a l'exposició "Barcelona vista pels seus artistes".

1932

Exposició a les galeries "loyetones". Participo ol"Soló de Primavera", on és premiat. Primera visito a Sant Feliu de Guíxols. Exposició a les Galeries "Syra".

1933

Primer viatge a París. Participo en uno exposició col-lerlivn a les Galeries "Syra". És premiat ol"Soló de Primavera".

1934

Exposició de dibuixos a les Galeries "Syra". Medalla a l'Exposició Nocional de Barcelona. Exposició de pintures a le Pinacoteca.

1935

És premiat ol"Soló de Primavera".

1936

EI17 de juny es cosa amb Isabel Girbou a Sant Feliu de Guíxols; és podrí de l'acte el pintor Joaquim Mir. Van a viure en uno torreta de Sant Gervasi, el núm. 25 del carrer Juli Verne. Començo la Guerra Civil. Aquesta situació l'npcrto de la pintura a l'aire lliure i treballo principalment figures interiors.

Posseig

1938

Neix la seva filla Isabel.

1939

S'acabo la Guerra Civil. Amat es veu obligat a refer la seva vida, i a més a més de pintor, fa alguns projectes de deroruriô. A l'estiu s'instol·lo en un pis del Passeig del Mor a Sant Feliu, vila en lo qual passo llargues temporades.

1940

Primera exposició a la Solo "Parés". Des d'aquesta doto i tol com varen acordar, hi va exposar regularment.

Obté lc 30 medalla a le Exposición Nocional de Bellos Artes de Madrid.

Neix el seu fill Josep.

1941

Obté la 30 medalla a l'Exposició Nocional de Belles Arts de Barcelona.

1942

És nomenat professor de paisatge a l'Escolo Superior de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. Obté el segon diploma de la Exposición Nocional de Bellos Artes de Barcelona.

Neix el seu fill Joan.

1943

Exposo per primera vegada a lo Solo "ViI(hes" de Madrid.

1944

Obté el premi Diputació de Barcelona a lo Exposición Nocional de Bellos Artes de Barcelona.

1947

Obté el segon premi de paisatge ol Concurs de Pintura de Montserrat.

1948

Exposo a la Solo "Vikhes" de Madrid i ol Saló "Delso" de Bilbao.

1949 Fo uno llarga estada a París.

1951

Primer premi de dibuix a le Primera Bienal Hispanoamericana de Arte de l'Havana (Cuba).

Exposo uno col·le((ió de dibuixos acolorits a lo Solo "Voyredo" de Barcelona.

1953

Premi José Ramón Ciervo a lo Segundo Bienal Hispanoamericano de Arte de l'Havana (Cubo).

Exposo ols salons municipals de Sant Sebastià i a les Galeries "Georges Giroux" de Brussel·les.

1955

Exposo a lo Solo I/Vilches" de Madrid. Gran Premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona.

1962

A conseqüència de l'obertura de l'avinguda del General Mitre, amb motiu del proper enderroc de la cosa del correr Juli Verne, es trasllado a viure en uno torreta del correr Manacor. Lo seva esposo Isabel té un occident i quedo impossibilitada.

1963

Li concedeixen el Premi Ynglodo Guillot de dibuix. Exposició a la Galeria "EI Cisne" de Madrid.

1966

Lo cosa en què vivia a Sant Feliu es ven. El nou propietari l'enderroco per edificor-ne uno altra, renovo a Amat el contracte que tenia.

1970

Es jublilo de professor a l'Escolo Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Exposició d'homenatge a Sant Feliu de Guixols a ln solo d'exposicions "Reino Elisenda".

1974

Exposició a la Galeria "EI Cisne" de Madrid.

1976

l'estiu d'aquest any s'instol·lo en un altre pis del Passeig de Sant Feliu. Lo seva terrassa li proporciono uns nous punts de vista.

1977

Exposició a ln Galeria I/EI Cisne" de Madrid.

1978 Pateix un atac de cor, del qual es recupera. Després d'uns mesos de convalescència remprèn progressivament lo seva activitat.

1980

Exposició ontològica de Josep Amat a Sant Feliu de Guíxols. �Ajuntoment de Sant Feliu Ii dedico un correr.

1981

Ingresso a lo Reial Acodèmio Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El discurs d'ingrés verso sobre el temo "Histôrln del paisatge"; és presentat per JA Maragall. Participo en uno exposició col·lectivo a le Galeria "Drouont" de París. Exposició d'homenatge i lliurament de lo Medalla d'Or del Gons Internacional de Pintura de Barcelona.

Jugadors de petanca. Oli sabre tela, 65 50 e. Thyssen-Bornemisza Collection, Madrid.

1982

Exposa a la Galeria "El Cisne" de Madrid.

1985

Pateix una embòlia que li afecta quasi totalment el braç i la cama esquerra, que ja no recuperarà. Uns mesos més tard retorna a la seva activitat tot i les dificultats en què es troba.

1987

Exposa per 250 vegada a la Sala "Parés" de Barcelona (última exposició de pintura). Exposició antològica a la Fontana d'Or de Girona.

1988

Exposició de dibuixos a la Sala "Parés". Li és concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

1990

Empitjora el seu estat de salut. Mor la seva esposa Isabel.

1991

EI17 de gener mor a Barcelona i és enterrat a Sant Feliu de Guíxols.

AGRAïMENTS

Fernando Albericio Família Amat Família Cendrós Carmen Cervera, baronessa Von Thyssen Casino Guixolenc Família Estrada Alfons Hereu Ruax Pere Manera MarolaRaimond Maragal i Marfà

Museu Nacional d'Art de Catalunya (Barcelona) Antonio Onrubia Família Pont Josep Vicente i Romà

Area