32 L'Arjau. Homenatge a Josep Irla, president de la Generalitat a l'exili

L'Arxiu pàg. 3-7

G. Bussot, Les Drassanes Mallol B. Julià, Una altra Porta Ferrada?

P. Molas Ribalta, Estudiants de Sant Feliu a la Universitat d'Osca A. Jiménez, Any 1898 (3) Donacions Comentari

El Museu pàg. 8-10

Nota de la Junta Tècnica del Museu sobre canvis en els espais interns i d'exposició al Museu Museu: darreres donacions, altres ingressos i adquisicions

El projecte museològic del salvament i activitats organitzades pel Museu sobre el salvament marítim Cloenda de l'exposició "Eduardo Masferré. Fotografies de Filipines" Exposició filatèlica i de col.leccionisme

Servei de Publicacions pàg. 11

L'Agenda pàg. 11

Directori pàg. 11

El Tema pàg. 12-15

Homenatge a Josep Irla, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili

Servei d'Educació pàg. 16:-17

Implantació del nou sistema educatiu a la nostra ciutat Inici dels cursos de formació cultural

El Patrimoni pàg. 18-20

A.Gironès, S. Alemany, L'Ardenya, un entorn paisatgístic per descobrir. C. Montalbán, N. Colomeda, Valoració de les visites guiades "Secrets del Monestir" i "Les Nits Màgiques" durant l'estiu de 1998.

La Biblioteca pàg.

EDICiÓ

COORDINACiÓ

Àngel

CONSELL

Les drassanes Mallol

Quan a l'any 1918 Carles Mallol va aixecar a la platja els "Astilleros Mallol", esmerçats principalment en la construcció de vaixells de cabotatge, feia ja molt temps que a Sant Fe-· liu s'havia perdut l' antic art de fabricar grans velers en les seves drassanes. De fet, aquesta activitat laboral tan important per a la nostra població al llarg dels segles XVII i XVIII" va entrar en una forta crisi industrial a partir del primer terç del XIX. Desapareixia gairebé en la seva totalitat el darrer quart d' aquell mateix segle. Així consta documentat a la sessió municipal del 19 de febrer de 1879, quan l'Ajuntament va haver de certificar a instàncies de la Junta Provincial d'Agricultura, Indústria i Comerç que en aquells temps la vila guixolenca no comptava "desde muchos años acá, con personas que se dediquen a la indústria naviera a navegación de gran cabotaje".

El precedent més immediat al funcionament de les drassanes Mallol, l'hem de situar entre els anys 1891 i 1913, quan Ricard Esteva i Massonis va sol-licitar, a finals de l'any 1891, de construir un cobert de fusta

Vaixell St. Jordi 1918

de 66 m", per a fabricar embarcacions a la platja; autorització que li fou. atorgada amb caràcter de provisionalitat, en data 11 de novembre d'aquell any. Aquesta decisió va generar -l'estiu següent- un seriós conflicte entre la nova corporació local i els dos fusters de "ribera" que havien aixecat aquelles guinguetes, en voler traslladar-les cap a la platja de Calassanç.

Hom considerava que aquells "tendutxos", plaçats al sorral davant mateix del passeig dels Guíxols, no tenien la importància que se'ls volia conferir, donat que ja feia temps que havia desaparegut "por completo la construcción de buques de gran porte".

Finalment per resoldre aquest afer, va haver d'intervenir el governador de la província, l' ajudant de marina del port de Palamós i el Capità General del Departament Marítim de Cartegena, que donaren la raó a l' Ajuntament, malgrat que aquelles construccions continuaven dempeus almenys fins a l'any 1913, en què es varen realitzar diverses obres de reforma, sense autorització municipal.

Les drassanes Mallol i el seu promotor.

Carles Mallol i Deixeus era natural de Tarragona. Començà a navegar per diversos mars i oceans a partir del mes de juny de 1881, com a oficial tercer. de la marina mercant espanyola. Amb els anys i l'experiència necessària, Mallol assolí la graduació de capità de primera classe, i abandonà l'alta navegació a començaments del decenni dels anys noranta del segle passat. Establert novament a la seva ciutat natal, fou nomenat pèrit "arqueador" d'aquella província, el mes de setembre de 1893. La seva eficaç activitat portuària el portà a ocupar el càrrec de pràctic del port de Tarragona a partir del mes d' agost de 1897, i per oposició pública, el de Barcelona l'any 1903.

A partir del segon decenni del segle XX, Carles Mallol i la seva família decidiren d'estiuejar a la nostre ciutat. Inicialment s'allotjaren als hotels més emblemàtics de Sant Feliu, com ho eren aleshores el Marina i el de "Las Noyas", per bé que més endavant comprarien un xalet molt a prop de l' estació de tren.

Pel mes de novembre de l'any 1917, Carles Mallol va sol.licitar a l' Ajuntament de construir unes drassanes de 3600 rrr', situades davant dels passejos del Mar i Guíxols. Aquesta proposta fou rebuda amb gran satisfacció per la corporació local, precisament

s'havia

agreujat com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-18).

Així, a la sessió municipal del 22 de novembre d'aquell any, hom decicidí d'exposar durant vuit dies l'expedient al públic, per tal que les entitats i veïns en general, poguessin manifestar-se sobre aquesta qüestió. Semblava, doncs, que els mals temps econòmics per a la ciutat començaven a esvair-se definitivament, en conèixer-se la notícia de dues importants promocions a Sant Feliu: la instal.lació dels "Astilleros Mallol", i la promoció urbanística de la muntanya de Sant Elm, per part d'un altre industrial anomenat Pere Rius i Calvet.

No seria, però, fins al mes de juliol de 1918, quan la Comissió de Foment va emetre l'informe favorable per a bastir aquelles drassanes, després que s'hagués resolt convenientment davant el "Ministerio de Fomento" i "La jefatura de Obras Públicas". D'aquesta manera, per una informació apareguda a l'Avi Muné del6 de novembre, sabem que en aquestes dates, l' activitat industrial de les drassanes s'havia iniciat a bon ritme: "En els astilleros Mallol poguerem veure el començament d'un veler de 400 tonelades. És una bona noticia més que podem donar als nostres llegidors".

Malauradament, ben aviat sorgiren alguns entrebancs de difícil solu-

ció. Així pel mes de febrer de 1919, els treballadors d'aquell establiment naval demanaren diverses millores en les seves condicions laborals. En no arribar, però, a cap acord amb la direcció, es declararen en vaga el primer de març d' aquell any. Bàsicament, doncs, les seves reivindicacions es concentraven en el reconeixement del sindicat, la reducció de la jornada de treball a vuit hores, a més d'altres millores salarials que es fixaven en un preu mínim de vuit pessetes per dia i operari; jornal sencer en cas d' accident de treball, i gratificacions en reparacions de cabotatge i hores extraordinàries.

Després de gairebé dues setmanes d'estira-i-arronsa, els operaris i patró arribaren a un acord pactat malgrat que amb alguns recels per a reivindicar la feina a les drassanes. D'aquesta manera, Carles Mallol reconegué el sindicat, acceptà l'horari de treball de vuit hores diàries, però tan sols augmentà a vuit pessetes a l'únic mestre d'aixa que hi havia en aquell taller, tot i que s'avingué a igualar aquest salari quan algun oficial de segona arribés a artesàmajor. Alhora i com a prova de bona voluntat, va oferir a tots els seus obrers (fusters de banc, asserradors, peons, serrallers i electricistes) dues-centes cincuanta pessetes per a repartir-les entre cadascun i segons les seves necessitats.

No obstant això, aquestes drassanes no es mantingueren en actiu més enllà de l'any 1921. Una de les darreres comunicacions que va adreçar Mallol a la corporació local, va ser el mes de novembre de 1920, quan va demanar que els arbitris municipals no se li cobressin fraccionats cada cop que havia d'importar fusta a pintura, sinó que ho regularitzessin en una contribució anual. Amb l'espifiada construcció del veler Sant Jordi, finia sobtadament la darrera gran activitat naval a Sant Feliu. L' equivocació dels seus punts de flotació, així com la imprevista botadura nocturna, provocada en afluixarse els caps de sosteniment de l' embarcació, causaren el descens improvisat d' aquell vaixell cap el mar, capgirant-se tot seguit el seu casc a estribor i quedant ancorat entre l'aigua i el sorral.

Malgrat la urgència en què es va reflotar la nau, i la col.locació de diversos pesos d'estabilització, el fracàs fou prou evident. Es perdé tota la inversió que Mallol havia fet en aqueII gran veler i, fins i tot, hi hagué d'afegir diners.

Poc temps després, Carles Mallol va traspassar el seu negoci a constructors foranis que aprofitaren el divers material d' aquella instal.lació. Els coberts, però, mig desballestats, encara restarien dempeus durant molts anys. En liquidar el seu negoci, Mallol va comprar un xalet al final del carrer Santa Teresa, prop de l'actual ronda de Joan Casas, i continuà venint, any rere any, a estiuejar a Sanf Feliu. El seu fill gran, Carles Mallol i Casanovas, arribaria a ésser pràctic de port comercial de la nostra ciutat.

Documentació: AHMSFG. Manuals d'acords, obres i instàncies de particulars i premsà de l'època.

Agraïments: Fina i Carles Mallol, i Salvador Sabater i Jener. (Arxiu familiar i fotogràfic)

Gerard Bussot

Una altra Porta Ferrada?

Vaig passar ja fa molt de temps per les terres riojanes del Berceo, que em va permetre visitar l'interessant monestir de San Millán de la Cogolla de la diòcesi de Calahorra.

Consta, aquest convent, de dos edificis separats; un el conegut amb el nom de el "Yuso" per estar situat en la plana en contrast amb l'altre que, per estar situat dalt d'una pro" pera muntanya, és conegut com el "Suso", lloc on San Millán o Emilià visqué com anacoreta en una cova del segle VI.

Es tracta, el citat cenobi del "Suso", d'una petita església preromànica, probablement del segle X, amb un pòrtic format per tres arcs de ferradura i, a sobre, s'hi despleguen una sèrie d'arquets de mig punt. Al seu davant tenia un atri que en la reforma que es va practicar el segle XI -destinada probablement a reparar la devastació feta per al-Mansur en les seves ràtzies per aquelles terres-, el transformaren en una segona nau

paral-lela a l' anterior, solució original enfront de la majoria d'esglésies proveïdes d'una o tres naus. Al mateix temps, per recolzar-hi les noves bòvedes, s'aprofitaren del citat pòrtic que va permetre una més fàcil deambulació i visualització de tots els oficis religiosos efectuats dins dels cossos d'aquest renovat edifici.

Com que redacto això confiant en la meva memòria, per això vull anar a parar que tot recordant-me de la possible semblança dels dos monuments el guixolenc i el riojà- animaria als nostres viatgers que poguessin visitar aquestes interessants terres logronyeses, que s'arribessin fins aquesta església de "Suso" per examinar-la, comparar-la i àdhuc fotografiar-la per intentar entreveure si aquest monument ens permetés o ajudés a conèixer un poc més l' origen del nostre. Si aquesta meva suposició fos certa tot recordant la seva època fundacional, la seva singularitat arquitectònica, la relació amb l'orde benedictí, etc. suggereixo de proposar un "jumelage" d' aquests dos monuments preromànics tan originals.

Benet Julià i Figueras

Estudiants de Sant Feliu a la Universitat d'Osca

La universitat d'Osca, fundada en el segle XIV, va comptar fins la seva extinció el 1845, amb una nodrida presència d'estudiants catalans. Sembla que hi va contribuir la facilitat econòmica de la matrícula. Després de 1714 també hi devia tenir la seva part la reticència davant la universitat borbònica de Cervera. El professor de la universitat de Saragossa, José Ma. Lahoz Finestres ha fet la seva tesi sobre les facultats de neis i de cànons (Dretcanònic) que eren les majoritàries, i ha elaborat un estudi sobre.els graduats catalans I que, amb un mínim de 1700 casos, constituïen un 30% del total. D'ells, n'hi havia set sant-feliuencs, la major part pertanyents als darrers 50 anys de l'època estudiada. Són els següents:

1626. Joan Llinàs

Batxiller en cànons 1768. Bonaventura Pla. Llicenciat en cànons Prèviament havia estudiat a Cervera.

1779. Raimon Barraquer. Llicenciat en lleis. 1781. Narcís Salomó. Llicenciat en lleis. 1797. Pelegrí Pla. Batxiller en lleis. 1824. Tomàs Barraquer i Llauder, Batxiller en lleis i llicenciat el 1825.

1825. Narcís Sicars. Llicenciat en lleis. Prèviament batxiller per Saragossa.

Són unes dades senzilles, en part ja conegudes, però que contribueixen al nostre coneixement de la presència de santfeliuencs fora de la seva població al llarg dels segles.

Pere Molas Ribalta

"Graduados catalanes en las Facultades de leyes y Cánones de la Universidad de Huesca", dins Estudis Històrics i

Any 1898 (3)

La pèrdua de les colònies

Com dèiem en l' anterior Informatiu, �l tema important de la premsa ganxona de fa cent anys era la guerra de Cuba i Filipines i la consegüent pèrdua de les últimes colònies 'd'Amèrica i Àsia, Era un tema que realment preocupava als nostres avantpassats del segle XIX. Com ja saben, ells tenien una especial relació amb les Antilles per l'emigració massiva que s'hi havia produït entre 1820 i 1862. Emigració que després d'aquests anys va continuar i que, de fet, mai no es va estroncar del tot. Ni després de la pèrdua. Tant és així, que aproximadament la rneitat de la població de Sant Feliu tenia parents més o menys llunyans a Amèrica, Per als besavis guixolencs, l'Havana, Santiago, Matanzas, Mayagüez, etc. eren poblacions més properes i conegudes que no pas moltes de l'interior de Catalunya.

Per tant, l' impacte de la guerra va ser fort. Però, com sempre passa, no tots els guixolencs en patiren de la mateixa manera les conseqüències. N'hi va haver uns, els més pobres,

que en van ser els més perjudicats. Eren les famílies que tenien nois joves que no se'n podien alliberar, del servei obligatori -no tenien les 1.500 pessetes que costava la redempció de la quinta-, les que hi posaren el cost humà.

Bé és veritat que també hi havia voluntaris que, o per necessitat o perquè hi creien -eren temps en què dominava, en l'imaginari, la idea i la fe en una pàtria espanyola- hi anaren de bon grat a la guerra. l alguns esdevingueren herois i van ser condecorats: Pau Bartomeu, segon tinent; Gumersind Fortó i Melitó Castelló, ambdós capitans de voluntaris; Francesc Calzada, Manuel Llorca, etc. Sobre aquest aspecte del desastre del 98 nb hem d'insistir gaire, perquè l'investigador de Sant Feliu Gerard Bussot ja en va publicar un treball a la revista Àncora (12.12.1996).

Per altra part, acabem de publicar a la Revista de Girona (núm. 190, setembre-octubre 1998) un estudi més extens sobre les conseqüències que tingué entre els guixolencs la crisi del 98.

Aquí, en aquest Arjau, potser s' escau de completar els dos anteriors treballs, concretant amb noms i cognoms els soldats morts i els retornats. Una llista que encara que no sigui exhaustiva, és prou indicativa de la commoció que havia de produir a Sant Feliu la pèrdua de les colònies.

Morts: Rossend Mayrní Gelpí, Jaume Barceló Mir, Vicenç Pacien Casagola, Pere Burgell Pugnau, Josep Rodríguez López, Pere Bagué

Mallol Manuel Ferrer Deulofeu i Baldiri Izaguirre Mont.

(Es comunicà a Sant Feliu la mort de soldat Pere Rius Casanova. Però l'Ajuntament digué que era desconegut aquí).

Ferits o malats: -Ramon Budó Carré, Baldomero Deusedas Pagès, Josep Pumarola, Francesc Calzada BIas, Joan Casadevall Duasà, Josep Llorens Cortés, Pere Gispert Bosch, Rafael Rivas Bamés, Domingo Alsina Carreró, Agustí Turró Isla, Martirià Salgas Puget, Mateu i Badia Buch i Constantí Viader Margarit

Retornats: Josep Torivio Font, Teodor Corominas Valls, Ferriol Reixach Cabrera, Josep Soler Hernández, Manuel Llorca Zaragoza, Francesc Ferrer Cruañas, Joan Sala Ferrer, Joan Basart Casas, Josep Soler Hernández, Eugeni Damaculleta Ribot, Joan Comas Rossell, Joan Bofill Ayats, Joan Casellas Sitjar, Agustí Viñas Martí, Jaume Basart Burch, Timoteu Basart Burch, Ferran Pla Jaume, Josep Portos Reiné, Joan Julián Ricet, Josep Portés Reinós, Antoni Nadal Muñoz, Josep Pujol Musal, Joan Agut Pons, Nemesi Marín Cruset, Gumersind Fortó Isern, Pau Bartomeu Batllori, Melitó Castelló Anglada, Jaume Bofill Fábregas, Joan Fornós Isern, Jaume Caritg, Jaume Vinyas, Joan Navarro, Joan Masferrer, Serafí Cruañas, Francesc Agustí, Frederic Cardona, Joan Saguer, Emili Florensa, Francesc Soley, Josep Riera, Pere Bach, Josep Gros Comas, Josep Bosch, Mariano Marco, etc.

Donacions

01.07.1998

Josep Escortell Cerqueda

1 fotografia d'una colla d'amics fent un cremat, possiblement a Can Pey i als voltants de 1910. Entre ells, s'hi troba Sidro Cerqueda.

3 cartells de diferents actes de 1976 del Centre Excursionista Montclar.

23.07.1998

Yolanda Albertí

1 fotografia panoràmica del port de Sant Feliu, d'A. Vicens

2 quaderns de patrons, 1921.

A. Claret, Camí dret y segur per arribar al cel. Barcelona, 1858.

P. Pascual de Sanjuán, Flora a la educación de una niña. Barcelona, 1911.

24.01.1998 M. de la Concepció Costa Torró 1 recordatori de 1919.

6.08.1998

Família Puig-Mir

1 diploma de la Societat de Salvament de Nàufrags a favor de Sebastián Andreu, 1890

14.10.98

Carme Calzada Roman

Guy-Ferreres, Compendium Theological Moralis. Barcelona, 1906.

Ramon O'Callaghan, Pràctica parroquial. Tortosa, 1891.

15.10.1998

Rosa M. Martí

1 fotografia aèria. Servicio Fotográfico Aeronaval, 10.12.1935.

REPRODUCCIÓ DE DOCUMENTACIÓ

25.09.1998

Lluís Gelpí

Dibuix "Vista del convento de Sn. Feliu de Guixols tomada del Monte Calvario". Signat: J. Gelpí (Joan Gelpí Jofre), 1870.

15.10.1998

Rosa M. Martí

1 fotografia del Festival organitzat per Pau Casals per recaptar fons per erigir un mausoleu dedicat a les víctimes durant l'èxode espanyol.

Carta de Francesc Ida a Lluís Martí de 30 de setembre de 1950, relatant els Jocs Florals a Perpinyà. Programa dels Jocs Florals de la

Llengua Catalana. Perpinyà, 24 de setembre de 1950.

Programa del V Congrés Català d'Esperanto. Sant Feliu de Guíxols, 1914.

"A los no electores del Distrito de La Bisbal.. ", 1893. "manifestación en Honor a Don Enrique Heriz". Suplement de El Bajo Ampurdán, 3 de novembre de 1889.

5 fotografies aèries. Servicio Fotográfico Aeronaval, 10.12.1935.

F. Ferrer de la Concepción, Coleeción de problemas de Aritméticapara uso de las Escuelas Pías, 1838.

Llibre escolar manuscrit. Escola Horaciana de Sant Feliu de Guíxols, 1913-1914

LLffiRES I FULLETONS DONATS PER MARIA XIFRÓ PER FORMAR PART DEL FONS XIFRÓ·GIRBAL

36 llibres i fulletons, entre els quals cal destacar:

J. Olavarrieta, Gerunda-Girona, Caixa Provincial de Girona (2 vol.)

Full Dominical. Parròquia de Ntra. Sra. dels Àngels, 1996i 1997

Full Dominical. Parròquia de Santa Maria, 1991-1996

BIBLIOGRAFIA

Robert Remus, "Treinta y tres años de mi vida (1964-1997)"a Azul Marino, núm. 18, 1998 (donat per l'autor).

f M. Vives Teixidó, "A prop del mar el Massís de l' Ardenya (Costa Brava)" a Muntanya, núm. 818, agost de 1998 (donat per Josep Escortell),

Una donació oportuna

Entre altres, l' Arxiu Municipal ha rebut un full solt de l'any 1893. S'acostaven les eleccions a diputats, i uns espontanis varen fer publicar en to irònic les promeses que uns suposats candidats oferirien al poble.

Han passat 105 anys, i encara les eleccions són força això: promeses.

A los no electores oel Distrito

de LA BISBAL

¡SALUD y PESETAS!·

yond

ferrocarrrl.vy

hnya-

pagarémos

Nota de la Junta Tècnica del Museu

CANVIS EN ELS ESPAIS INTERNS I D'EXPOSICIÓ DEL MUSEU

Conseqüències a curt termini de la ubicació provisional de l'Escola Oficial de Turisme a l'edifici del Monestir

El passat 14 de setembre s'aprovà l' adjudicació del projecte del nou edifici de l'Escola Oficial de Turis-

tament amb una ruta fins a una de les torres del monestir. Aquesta proposta no fou acceptada perquè l'espai estava pensat com un accés a les aules universitàries i s' acordà, en la següent reunió de.25 d'agost de 1998, amb l'assistència del regidor de Cultura, d'ubicar provisionalment l'obra Albertí conjuntament amb part del fons d'art que es troba en dipòsit, en un altre passadís del 3r. pis. Aquestes obres estan pendents de confirmació.

També a la mateixa reunió s' acordà de sol.licitar que el Ple de me que s'haurà de començar a cons- l' Ajuntament modifiqués el Pla truir al'espai que anteriorment havia ocupat la plaça de toros, a la zona de Mascanada. Mentrestant i fins a l'any 2000 en què es calcula la finalització del nou edifici, les aules i despatxos universitaris han ocupat de moment espais del Monestir: la sala polivalent, el Servei d'Educació (que s 'ha traslladat fora del monestir), les sales del Museu d'Història dedicades a la indústria del suro, al pintor Josep Albertí així com espais d'ús intern com el despatx i petits magatzems d'infrastructura.

Això ha provocat que s'hagués de clausurar un mes abans l' exposició "La gent i el mar"; en el seu lloc, s'hi ha traslladat tot ampliant els continguts l'exposició permanent dedicada a la indústria del suro.

d'Usos del Monestir vigent des de 1994 ja que aquest ha quedat totalment obsolet (aquest emplaçava la biblioteca municipal al 3r. pis i l' Arxiu la planta baixa-pels quals serveis l'Ajuntament va adquirir la finca de la Cra. De Girona- a més que a partir de 1997 ja s'usa la planta baixa com a oficina de turisme i entrada i sales del Museu) i per reafirmar com a seu principal del Museu d'Història bona part de l'edifici del Monestir. Aquesta sol.licitud s'entrà al registre general amb data del 28 d'agost de 1998. El projecte que està elaborant una Comissió de la Junta inclou també altres subseus, com la del salvament marítim.

Darreres donacions

17.09.1998

Josep Antoni Molina

1 moneda romana trobada als afores de Sant Feliu, de l'època de Claudi (Dinastia Juli-Clàudia) 41-54 dC. 6.08.1998 Família Puig-Mir

1 medalla de la Societat de Salvament de Nàufrags, amb la inscripció: "Medalla de cooperación al Sr. Sebastián Andreu. 8 de Dicbre de1889"

10.08.1998 Serafín Pérez Ribera

1 bot 16.07.1998 Yolanda Albertí

Un lot d'objectes d'ús domèstic, dues trones de criatura i objectes religiosos

25.06.1998

Josep Andújar

Una màquina de ciclostil

Altres ingressos

Dues obres procedents del Concurs de Pintura Ràpida:

Oli de Joan Carles Pérez Sulla (Tema:Passeig/ Casino). 3r. Premi

Acrílic de Pio Costa (Tema: PI. Mercat! Ajuntament). Accèssit

Adquisicions

Pel que fa a la sala Josep Albertí, a la reunió de la Junta Tècnica del Museu d'Història amb l'alcalde i els regidors de Cultura i de Turisme el passat 10 d'agost de 1998, l'equip de govern prometé estudiar les propostes referents a la ubicació de la sala Albertí. Al cap de pocs dies, la Junta demanà de poder instal.lar la sala Albertí al passadís del 3r. pis, proper

Cal, doncs, que aviat es prengui una decisió sobre quins usos finals s'ubicaran al monestir, a l'igual que cal que les necessitats per poder conservar i difondre el nostre patrimoni (un magatzem en condicions, les exposicions permanents bàsiques) siguin solventades no de manera temporal o provisional sinó definitiva. En aquest sentit, la Junta Tècnica es va adreçar a l' Ajuntament amb data de 13 d'octubre de 1998 demanant resa l'escala principal que cal restaurar posta a aquests plantejaments de fui amb possibilitat d'oferir-la conjun- tur del Museu.

Enguany es va encarregar al' artesà i nansaire guixolenc Jaume Soler la realització d'unes nanses a mida reduïda i la construcció d'una maqueta d'una barca de mitjana. Aquestes peces s'han pogut contemplar fins a finals d'aquest mes d'agost en l'exposició «La gent i el mar», dins l'àmbit dedicat a la pesca.

El projecte museològic del salvament i activitats organitzades pel Museu sobre el salvament marítim

Adjudicació de la realització del projecte a l'empresa Comunicació & Exhibit

El passat d' agost de 1998 fou adjudicat el disseny del projecte a l'empresa Comunicació & Exhibit la qual d' acord amb els objectius el Museu, haurà d'ordenar l'espai de la planta baixa de l'edifici del Salvament(on s'exhibiran els materials originals procedents de l' estació de salvament de Sant Feliu) i la planta primera (com un espai per donar informació, audiovisuals, multimèdia, etc. sobre la història del salvament de nàufrags i referències d' altres llocs). Des d'aquesta planta primera s' accedeix a la terrassa, idònia per gaudir de la panoràmica de la badia i del port de Sant Feliu. També caldrà que es contempli la instal.lació d'un elevador per fer possible l' accés a persones amb mobilitat reduïda.

El discurs museogràfic haurà d'explicar el context històric en quèes fundà la secció local de la Sociedad de Salvamento de Náufragos (1'etapa de la navegació i l'emigració cap a Amèrica, l'esperit de la Societat estatal de Salvament, ) vinculant així l'annex del Salvament amb les sales d'exposició permanent a la seu del Monestir.

.Xerrada d'Enric Garcia sobre les estacions de salvament de nàufrags

El passat 12 de juny tingué lloc aquesta xerrada per part de l'investigador Enric Garcia, qui també és tècnic al Museu Marítim de Barcelona. Ens explicà el naixement

d'aquestes entitats seguint el model de la Institució de Salvament anglesa, i el funcionament de les estacions locals, com és el cas de la de Sant Feliu.

.Xerrada de Néstor Sanchiz sobre les diferents actuacions de restauració del material procedent de l'estació de salvament

El passat 10 de juliol tingué lloc al Monestir aquesta xerrada per part del tècnic del Museu sobre les diferents etapes de restauració de les principals peces procedents de l' antiga estació de salvament de nàufrags: el bot salvavides i el carro varador

La xerrada s'inicià fent un repàs de la decisiva tasca duta a.terme pel Museu Marítim de Barcelona, a partir de l' any 1994 quan hi foren traslladats el bot salvavides i el carro varador per tal d'iniciar una important fase de restauració. Quant al bot, s'inicïen les operacions de canvi i afermament de quilla i contrapés de sotaquilla, també afermament d' altres parts (rodes de proa i popa, bancades remers, ) i fer'de nou els quarters.

Després d'una etapa d'estancament, aquestes dues peces es traslladen a Sant Feliu de Guíxols, on continua la restauració del bot a càrrec de l'equip tècnic del Museu d' Història, i s'inicia la del carro varador. Pel que fa al bot, s'han dut a terme les operacions de masillat i protecció amb oli de llinosa, i la integració dels embornals de desguàs automàtic després de la seva neteja i tractament. Mancarà la restitució de cordatges i el pintatge final. Quant al carro, que medeix uns 10 m de llargada sense comptar l'espasa on es guarnien els cavalls, es recuperà l' eix original (inicialment s'estudiava la seva substitució per un altrede nou), es reintegraren i tractaren els ferratges al seu lloc i es manipularen les terminals de l'eix, ja que després de 70-80 anys d'estàtica inactivitat (des

que ja no s'usà més fins al seu trasllat al Museu marítim) aquestes tancaven cap endins de manera que no permetien la ubicació del bot sobre el carro.

.Diada commemorativa del bateig del bot Miquel de Boera (23 d'agost de 1998)

Molt estretament amb el Club Nàutic de Sant Feliu, el Museu organitzà una diada commemorativa del centenari del bateig del bot salvavides «Miquel de Boera» el23 d'agost de 1898.

La diada oferia la visió de dues èpoques de salvament marítim. La primera, representada pel bot de salvament de Calafell (construït el 1920), i la segona, per SASEMAR (Societat de Seguretat Marítima).

El grup «Bot de salvament de Calafell», que ja ens havien visitat el passat mes de juliol per veure el bot de Sant Feliu, va realitzar uns quants girs del bot, de manera que quedava ben demostrada la insubmergibilitat característica d'aquests bots de salvament. Per la seva banda, SASEMAR realitzà uns exercicis oficials de salvament representant l'extinció

d'un incendi a bord d'una barca i el salvament dels seus ocupants gràcies a la participació d' helicòpters. Des d' aquí volem agrair molt especialment la bona disposició i ajut sobretot del Club Nàutic i de la Capitania Marítima de Palamós.

Cloenda de l'exposició "Eduardo Masferré. Fotografies de Filipines"

El passat 17 de juliol tingué lloc l' acte de cloenda de l' exposició "Eduardo Masferré. Fotografies de Filipines", amb la conferència a càrrec de Josep M. Fradera, professor d'Història a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

No acaba aquí, però, la difusió de l'obra d'Eduardo Masferré. En el darrer número de la Revista de Girona, d'octubre de 1998, dins el dossier dedicat a "Ressons de 1898 a Girona", trobem un article sobre Eduardo Masferré del mateix Fradera (també se n'hi pot llegir un altre sobre Sant Feliu i la crisi de 1898 d' À. Jiménez). Per altra banda, el Museu Etnològic de Barcelona està preparant una exposició sobre Filipines, en la qual també hi seran presents algunes fotografies de Masferré

El Ple de l'Ajuntament en la sessió del passat 29 d'octubre, aprovà la signatura d'un conveni entre l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i el Consorci Drassanes de Barcelona, ens que gestiona el Museu Marítim de Barcelona. La proposta és la de constituir-se com una xarxa de museus amb patrimoni marítim a Catalunya, que sumi esforços per millorar la rendabilitat de les accions que puguin emprendre les diverses institucions implicades en la gestió d'aquest patrimoni marítim

Sota la coordinació del Museu Marítim de Barcelona, han tingut lloc durant el1998 una sèrie de contactes entre diferents museus (Dénia, Torrevella, Peníscola, Amposta, Vilassar de Mar, Calella, Tarragona, Palamós, ) que custodien patrimoni marítim La situació actual (manca de mitjans materials i d'instruments legals per assegurar la seva protecció, l'escassa sensibilització respecte a la seva importància com a part de la memòria històrica del nostre passat, ) fa necessari unir esforços entre els diferents centres que gestionen patrimoni marítim.

Alguns dels objectius fonamentals d'aquesta futura xarxa seran promoure la salvaguarda, protecció i conservació del patrimoni marítim de la costa catalana; incentivar la recerca,l'estudi i el coneixement del nostre patrimoni marítim.; difondre i revaloritzar el nostre patrimoni marítim; i elaborar programes d'actuació conjunta.

Exposició fIlatèlica i de col.leccionisme

Un any més l' Associació Filatèlica i de Col.leccionisme de Sant Feliu de Guíxols ha organitzat una exposició al Monestir del 9 al 14 de setembre amb la col.laboració de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols sobre filatèlia i col.leccionisme. La mostra ha rebut una notable assistència de públic i ens ha mostrat des de col.leccions de segells i de faixes de cigar, passant per les.de sabres de sucre i altres, fins arribar a una nova col.lecció de soldats de plom (Guardia Suïssa del Vaticà) presentada per primera vegada a l'Estat aquí, a Sant Feliu.

Ingrés del Museu d'Història en una xarxa catalana de museus amb patrimoni marítim

Servei de publicacions

Marquès, Salomó "Una lliçó d'història local". Revista de Girona núm. 188, maig-juny 1998. Salomó Marquès, professor d'Història de l'Educació a la Universitat de Girona, hi fa la recensió del libre Sant Feliu de Guíxols. Una lectura històrica, d'À. Jiménez.

Fradera, Josep M "Eduardo Masferré, fotògraf a la Cordillera Central de Filipines", Revista de Girona, núm. 190, setembre-octubre, 1998.

Una vegada més el catedràtic d'història contemporània de la Universitat Pompeu Fabra situa i explica l'obra fotogràfica d'Eduardo Masferré, a Filipines. ¿Qui eren aquelles poblacions, els habitants d' aquells pobles de les muntanyes tan remots, que retratà Masferré ?

Jiménez, Àngel "Sant Feliu de Guíxols i la crisi del 98", Revista de Girona, núm. 190, setembre-octubre 1998.

NOVETAT!

MEMÒRIA D'UN TEMPS Josep

Iria i Bosch (1876-1958)

Sant Feliu de Guíxols, sota les bombes (1936-1939)

160 fotografies de l'Iria i de la guerra civil a Sant Feliu de Guíxols.' amb una introducció i les notes pertinents d'A. Jiménez, i dissenyat per Josep M Oliveras.

El40 aniversari de la mort de Josep Iria coincideix amb ei 60è dels bombardejos a Sant Feliu. La Guerra Civil marcà per igual la vida de l'Iria i la ciutat on visqué. 118 pàgines i 1.500 PTA

EL CARRILET DE SANT FELIU DE GUÍXOLS A GIRONA. VALORS ACTUALS D'UN TRAÇAT

Una altra novetat local, o millor, comarcal és El carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Valors actuals d'un traçat, editat pel Consorci de la Via del Tren de Sant Feliu a Girona, Diputació de Girona, Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Girona, Departament d'Arquitectura de la Construcció de la Universitat de Girona. Empar Vaqué hi escriu dels valors culturals. Ramon Ripoll, del patrimoni arquitectònic. Ramon Fortià, de territori i medi ambient. I, finalment, di versos autors parlen de l'adaptació del traçat per a carril bicicleta. Són 104 pàgines amb molta fotografia i reproducció de plànols del fons del tren que es guarden a l'Arxiu Municipal.

Tot i que el títol de "carrilet" ja ens indica que en eillibre no hi deu haver treballat cap investigador ganxó -a Sant Feliu, era el "tren"; la gent mai no l'anomenava amb el diminutiu de "carrilet" que alguns literats, posteriorment, van fer servir-, tanmateix serà bo de llegir-lo i comentar-lo més extensament en el proper Arjau.

l�agenda

Divendres, 20 de novembre, a les 17:30 h., a la biblioteca:

Entrega de premis als participants i guanyadors del concurs de dibuix "Com és la Biblioteca"

Divendres 20 de novembre, a les 18:00 h., a la Biblioteca:

"L'Hora deiConte", a càrrec de Sílvia Lloveras i Elisabet CIarà.

Dimecres 23 de desembre, a les 18:00 h., a la Biblioteca:

"Taller de titelles: en Fumera", a càrrec d'Intermedi. Taller gratuït. Límit de places: 35.

Cal inscripció: a la Biblioteca o per telèfon (972.32.40.57)

EXPOSICIONS AL MONESTIR: MEMÒRIA D�UN TEMPS

Josep Iria i Bosch (1876-1958)

Sant Feliu de Guíxols, sota les bombes (1936-1939)

NOU ÀMBIT DEDICAT A LA INDÚSTRIA DEL SURO

SORTIDES:

Dissabte, 28 de novembre: TERRASSA MEDIEVAL I INDUSTRIAL

Visita del Museu de la Ciència i de la Tècnica

Itinerari pei la Terrassa Medieval (Castell cartoixa de Vallparadís, conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, ) directori

Biblioteca Municipal

St. Llorenç, 13, Ir 17220 SANT FELIU DE GUÍXOLS

Tel. 972.32.40.57

E'mail: bibsfg@ddgi.es

Horari:

Matins, de dimarts a dissabte, de 11 a 13,30 h.

Tardes, de dilluns a divendres, de 17 a 20,30 h.

Jornades

JOSEP IRLA, PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A L'EXILI.

Introducció

Aquesta tardor s' acompleixen quaranta anys de la mort del president Irl a que va néixer un 24 d'octubre de l'any 1876. Aquesta doble coincidència i el desig de difondre, un cop més, el perfil de l'iLlustre guixolenc ens ha portat a celebrar aquestes jornades. L'objectiu, evidentment, no pot ser un altre que el de donar a conèixer un xic més -a la seva ciutat i més enllà la figura humana i política de qui fou president de la Generalitat a l'exili (1940-1954). Perquè el fet és que encara avui Josep IrIa és una personalit�t oblidada o ignorada, si no mal coneguda al seu país.

Quan la tasca política és arreu qüestionada i la consciència cívica dels ciutadans esdevé difusa, cal potser recórrer a la memòria i reinterpr.etar tot allò que ens ajudi a prendre consciència històrica i de la prò-

pià identitat. L'herència rebuda de Josep IrIa, en el seu significat total, pot ser una bona eina.

D'altra banda, es pretén de reunir a l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols la documentació gràfica i escrita, original o còpia, que permeti a ciutadans i investigadors d'aproparse al seu coneixement.

A hores d'ara ja podem afirmar que aquell objectiu inicial s'està acomplint perfectament. Són molts

els particulars i les institucions que hi volen participar, en aquesta tasca. Ho hem comprovat.

"Bo és que els pobles no oblidin aquells que més abnegadament els han servit"

Josep Iria

PROGRAMA

Divendres, 23 d'octubre de 1998

19 h Acte inaugural de l'exposició: "Memòria d'ún temps: Josep Iria (1876-1958) i Sant Feliu de Guíxols, sota les bombes (19361939)" i presentació del llibre/catàleg.

(L'exposició restarà oberta fins al 10 de gener de 1999)

Fotografies de Josep Irla i de la seva família, de La Humanitat (lliurades per Felip Calvet), dels bombardejos- a Sant Feliu (fons. V. Gandol, de l' Arxiu Municipal) i diversos documents cedits per Eduard Clusa, RosaM Martí, VíctorTorres, Jaume. Albertí i Arxiu Històric de Girona. Joan Vilaret ha cedit un moble despatx utilitzat pels Iria.

Es passa en vídeo la Catalunya Màrtir, reportatge dels bombardeigs

(Laya Films, BCN, 1938, i dos de familiars (El bateig de Jordi Ginesta, Sant Rafael, 1941, i els Irla a la casa d'estiueig de Balauris, pocs mesos després de l' altre). Els tres films procedeixen del fons Josep Tarradellas, Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.

19.30 h- la ponència: Josep Iria, de l'alcaldia de Sant Feliu a la presidència del Parlament català.

A càrrec de Josep M. Roig, catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Tarragona i, amb Felip Calvet, biògraf de Josep Irla. A partir de la poca extensió i els errors que la Gran Enciclopèdia Catalana (Edició, 1975) li dedica, va anar seguint la trajectòria política de l'iLlustre guixolenc fins a la presidència del Parlament català (1938).

Acte seguit, el també biògraf i amic personal de Josep Irla, Felip Calvet, parlà amb emoció i rigor històric dels primers anys de la Generalitat a l'exili i de qui la va representar. Llegí i comentà cartes originals que l'Irla li havia adreçat.

(Des d'aquí volem deixar constància del nostre especial agraïment a Felip Calvet i a la seva esposa. Sense ells no hauria estat possible muntar aquestesjornades)

Dissabte, 24 d'octubre de 1998

12 h- 2a ponència: Josep Iria, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili.

A càrrec de Víctor Torres, antic secretari general de la Presidència de la Generalitat a l'exili. Diputat al Parlament de Catalunya i Senador.

La presència d'Antònia Macià, viuda Tarradellas, va donar un especial relleu a la formidable conferència de Víctor Torres, bon orador.

El conferenciant va recordar amb molta emoció els anys passats a París, on exercia el càrrec de secretari general de la Presidència de la Generalitat al costat del president Irla. Irla era un republicà convençut, nacionalista i esquerrà, que va fer possible que ens uns moments difícils, crítics, no es trenqués la continuïtat de

les institucions històriques del poble català.

18 h 3a ponència: Actualitat de la figura humana i política de Josep Iria

A càrrec de Josep-Lluís Carod Rovira, secretari general d'ERC.

A Josep-Lluís Carod-Rovira no se'l va invitar a parlar de l'Irla per ser el màxim representant del partit republicà, sinó perquè coneix a fons el personatge que ens ha aplegat aquests dies. Sent molt jove encara, s'hi va dedicar, a estudiar la personalitat ganxona. Ja al diari Avui (20.09.1977) vapublicar "La vindicació del president Irla", i a Serra d'Or (febrer, 1980) "Josep Irla, un president per a un país vençut". La relació freqüent i l'amistat familiar amb Felip Calvet i Teresa Rovira li desvetllà molt aviat l'interès per la figura humana i política de Josep IrIa.

Després de repassar la biografia de Josep Irla, arribà la part més inte-

ressant i alliçonadora per als oients. L'Irla -l'únic català que ha ocupat tots els càrrecs possibles en la jerarquia habitual del poder polític a Catalunya- era un home assenyat i modest, reflexiu, inteLligent, lluny de l' arrogància que després hem vist tantes vegades en l'exercici polític dels nostres dies. Gestor eficaç, honest i honrat, que és segurament el que millor es pot dir d'algú que es dedica a la política i remena diners i pren decisions que acaben afectant la vida quotidiana de la gent. Generós, solidari. Quants taps de suro no va haver de vendre per a sostenir la Generalitat i ajudar tants i tants catalans que ho necessitaven]

Irla era un home de poble i al servei del poble, amb un sentit unitari -no excloent- de la política.

Al.ludint un tema tan actual com el de Pinochet, lamentà la impunitat en què havia quedat el franquisme i els franquistes. "Un país com el nostre no serà democràtic del tot fins que no recuperi amb plenitud la seva memòria col.lectiva".

Per això va felicitar els organit-

zadors de l'exposició de Sant Feliu i del catàleg: "Memòria d'un temps".

Es van concloure les Jornades amb ellliurament d'un ram de flors a la Pepita Irla i a la Núria Ginesta. Jordi Ginesta, alcalde de Sant Rafael va dir unes breus i emocionades paraules. També, la neboda Pepita, va agrair els actes i el record que teníem pel seu oncle.

22 .30 h Al teatre-auditori municipal. Recital de Maria del Mar Bonet.

El concert va ser magnífic. La veu de la Maria del Mar, i els acompanyaments de les tres guitarres. Va constituir una bona manera, lúdica, d' acabar les jornades d'estudi.

1998

12 h Inauguració oficial de l'escultura que la ciutat dedica a Josep Irla (Rambla de la Generalitat).

L' autor de l' escultura és el guixolene Manel Marzo-Mart.

Hi assisteixen els màxims representants de les institucions catalanes: Ajuntament, Parlament i Generalitat. Els parlaments de l' alcalde, del president del Parlament i del president de la Generalitat han estat dignes.

Després de la inauguració, el president Jordi Pujol, acompanyat de la senyora, Rafael Ribó, Joan Boada i de l'equip de govern municipal, visitaren amb calma i molt d'interès l' exposició "Memòria d'un temps: Josep Irla (1876-1958) i Sant Feliu, sota les bombes (1936-1938).

Com a organitzadors, restem agraïts al gest i a la felicitació rebuda del president actual de la Generalitat.

Implantació del riou sistema educatiu a la nostra ciutat

Aquest és un curs prou significatiu per fer una reflexió sobre el nou sistema educatiu i concretament sobre els canvis que la implantació ha provocat a la nostra ciutat.

Sant Feliu, en aquests moments compta amb la següent oferta educativa:

Escola Bressol Municipal, que forma part del centre 0-3, i Llar d'Infants Els Patufets, acullen nens i nenes fins als 3 anys. Centre 0-3 on esdóna educació infantil i familiar.

Centres públics d'educació infantil i primària: Gaziel, L'Estació i Mn.Baldiri i Reixach

C. Cor de Maria, centre concertat d'educació infantil i primària

C. Sant Josep, centre concertat d'educació primària i securidària obligatòria (ESO)

lESI Sant Elm, institut d' educació secundària obligatòria i batxillerat.

lES Sant Feliu, institut d'educació secundària obligatòria i batxillerat. Cicles formatius �e grau mitjà i superior

CFA Sant Feliu, centre públic per a adults que en aquests moments porta a terme aprenentatges que van des del Ir. nivell instrumental fins a Graduat Escolar i prova d' accés als cicles formatius de grau mitjà, per alumnes que no tenen el títol de graduat en ESO. Escola oficial de Turisme, que aquest any inicia les classes amb el lr. curs universitari.

Cursos de Lliure elecció (els reptes de l'euro, noves tendències turístiques: turisme i mediambient, drets humans i educació,

tendències del cinema contemporani i introducció al jazz) organitzats conjuntament per la UdG i l' Ajuntament. Es duen a terme en el centre cultural Monestir en els espais compartits amb l'Escola Oficial de Turisme.

UEE (unitat d'escolarització externa), una nova alternativa municipal que, en els locals on

s'havia dut a terme els fins ara pretallers, ha començat a funcionar tot establint un conveni amb el Departament d'Ensenyament. Intervé en els casos que dictamina l'EAP dels alumnes d'ESO.

Una mancança en l' engranatge d' aquest sistema educatiu, que a la nostra ciutat al-llarg del curs 97-98, s'havia treballat i sol-licitat tant des del Consell Escolar

del servei municipal d'educació, és la implantació d'un programa de transició al treball (PTT) per aquells alumnes que no han assolit el títol de Graduat en ESO. Després de reiterades gestions amb laAdministració de la Generalitat: entrevista, cartes, sol-licitud amb memòria adjunta,

l'Àrea de Cultura

trucades telefòniques, etc no s'ha rebut resposta a la petició i en aquests moments, l'Àrea de Serveis Socials i el Servei d'Educació de l'Ajuntament, amb la col.laboració del Càmping Sant Pol, han acollit un programa de garantia social, organitzat pel CEPROM, de Manteniment d'Instal.lacions Thrístiques.

Aquest programa, de 700 hores de durada, pretén donar una preparació professional (coneixements d'electricitat, instal.lacians, manteniment de piscines, jardineria, atenció al client, etc.) que permeti al jove que no ha obtingut el títol de Graduat en ESO la possibilitat d'incorporar-se al món laboral en un

CENTRE

realització de pràctiques en empreses del sector turístic.

Les dades d' escolarització del curs 1998-99 són:

ALUMNES ESCOLARITZATS

Escola Bressol Municipal 116

Llar d'Infants Els Patufets 47

CEIPGaziel 459

CEIP L'Estació 454

CEIP Mn.Baldiri i Reixach 374

C.Cor de Maria 294

C.SantJosep 406

IESI Sant Elm 466

lES Sant Feliu 647

CFA Sant Feliu 177

Escola oficial de Turisme, 89

Cursos de Lliure elecció 250 camp, el turístic, amb una certa demanda d'aquest tipus de professionals, sempre amb l'objectiu d'afavorir el seu grau de maduresa i autoestima. Un cop 1'alumne tingui els coneixements bàsics hi ha prevista la

Per últim la notícia de la inauguració del nou lES Sant Feliu, ben segur, abans de finalitzar aquest curs escolar ens complau plenament a tots els ciutadans i ciutadanes després de tants esforços i anys d' espera per aconseguir-ho.

Inici dels cursos de formació cultural

El dilluns 5 d'òctubre va començar el primer dels cinc cursos de formació cultural previstos per al període 98-99. Aquests cursos, organitzats pel Servei d'Educació de l' Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Universitat de Girona; són oberts a totes aquelles persones interessades en el tema que s' hi inscriguin. Per als estudiants de la Universitat de Girona, són convalidables com a assignatures de lliure elecció, amb una validesa acadèmica de tres crèdits per curs que equivalen a trenta hores lectives.

Durant el primer semestre del curs s'impartiran les assignatures "Naves tendències turístiques: turisme i medi ambient" a càrrec del professor José Antonio Donaire, director de l'Escala Oficial de Turisme de Catalunya amb seu a la nostra ciutat, i."Els reptes de l'euro", curs coordinat pel professor Josep Anguera del. Departament d'Economia de la Universitat de Girona. Un total de 100 alumnes s'han matriculat en aquest primer semestre.

A partir de febrer de 1999, començaran tres cursos més: "Introducció al jazz", "Tendències del cinema contemporani" i "Drets humans i educació". S'obrirà un nou període de matriculació del 18 al 29 de gener de 1999 per cobrir les places vacants d' aquests cursos. Per a més informació, podeu trucar al Servei d'Educació, telèfon 909752623.

L�Ardenya� un ". entorn paisatgístíc per descobrir

Aquest passat mes d'agost s'ha organitzat un seguit d' excursions guiades que seguia un itinerari per la vessant més propera al nostre nucli urbà del massís de l'Ardenya. Les excursions, més que caminades, volien seruna passejada; tenien una durada d'unes 2-3 hores i tan podien ser ben seguides per mainada com per gent més gran.

Estaven pensades com una prova pilot: ens servirien per observar si hi havia interès suficient, quin tipus de ruta era la idònia, amb quins problemes o suggeriements ens trobàvem, S'organitzaren quatre excursions; se sortia cada dijous, a les cinc de la tarda per tornar cap a les vuit del vespre, i es repartia un dossier amb informació geològica i arqueològica de la zona. El guia i inductor de la proposta era l' Albert Gironès, conegut per tots perquè-ha tingut cura i netejat algunes de les fonts dels nostres voltants. El resultat podem dir que ha estat molt exitós, ja que, exceptuant la primera de les sortides de la qual encara la publicitat no havia conegut prou i

Passant per la font de Monticalvari

en la qual es reuniren unes 10 persones, en les altres convocatòries S' ajuntaren unes JO-40 persones cada vegada. A més, amb l' anècdota d'unes poques persones que repetiren.

La ruta, semblant a la que dos anys abans s'havia organitzat amb els Tallers d'Història, era la se­

güent:

Dirigir-nos cap a la Cava de la Costa d'En Cirera (cova utilitzada antigament com a refugi, d'uns 10 md' altura que fou usada per l'home

primitiu com a lloc d'enterrament.). D' aquí continuàrem pujant, sempre fixant-nos amb les formacions rocalloses que tenim al nostre voltant. Així arribàrem al sepulcre paradolmènic del Turó de l'Àliga., aixopluc natural arranjat amb tècnica constructiva de tipus megalític per a ser usat com a lloc d'enterrament.

Acabàrem de pujar fins al Puig Gros (repetidor), on segons les mostres recollides de material ceràmic i lític, podria haver estat unbon conjunt cavernícola de caracterís-

Informatiu de l'Area

L'interior de la Cova del Turó de ]' Àliga

tiques similars a la resta de coves. Des d' aquí gaudírem de la gran panoràmica.

Caldrà, ja cara a l'hivern, i conjuntament amb altres persones i entitats que s'hi han mostrat interessades, començar a preparar noves rutes i també potser altres accions per ajudar a conservar i estimar el nostre entorn.

Albert Gironès Sílvia Alemany

l' estiu del '97,hem pogut observar amb cert. desencant com enguany l' afluència de visitants ha estat molt menor. Sembla ser que el turisme de sol í platja ha estat el més nombrós a les nostres costes durant aquest període estiuenc, i això ha influït negativament en les activitats de caire més cultural que s'havien programat com a oferta turística.

Tot i que el nombre de visitants _no ha resultat massa engrescador, sí hem dedir que el turista que s'ha acostat fins nosaltres i ha triat una

Nits màgiques

Aquest' estiu s'han dut a terme per segon any consecutiu les visites guiades que reben el nom de SECRETS DEL MONESTIR i les NITS MÀGIQUES. Malgrat les espectatives de públic que s'auguraven tenint en compte la bona acollida que havien rebut

opció més cultural i lúdica, ha quedat gratament sorprès en veure quin era el nostre patrimoni i de quina forma li oferíem poder gaudir-lo i conèixer-lo amb més detall.

Els SECRETS DEL MONES­

TIR, que es desenvolupaven de dimarts a diumenge, amb dues visites, a les 18 i 19 hores, i en 4 idiomes (català, castellà, francès i anglès), feien un recorregut històric per un dels àmbits més importants de la vida de la nostra vila: el monestir.

El seu objectiu era acostar el públic a l' evolució històrica (arquitectònica i artística) del recinte del monestir, amb totes les incògnites i secrets que encara guarda al seu interior.

El recorregut que s'iniciava a la Porta Ferrada, seguia amb una petita passejada per l' exterior del recinte, per acabar a l'interior de l' església parroquial, amb una explicació de la seva evolució des dels seus inicis al S.X i fent referència obligada a les mostres artístiques que acull en el seu si.

Per finalitzar aquesta visita el Museu era pas obligat, i així podíem mostrar tota la història del nostre patrimoni i de la vila per mitjà de

la cultura material que acompanya cada període històric.

A les NITS MÀGIQUES el sentit de la visita era una mica diferent. Aquestes S' oferien de dijous a dissabte a les 22 hores, i tan sols en català, ja que estadísticament està demostrat que és la gent del país la que mostra més acceptació per aquestes activitats nocturnes.

El recorregut d' aquesta visita partia també de la Porta Ferrada però es dirigia a fer una caminada que, passant pel centre i els punts més emblemàtics de Sant Feliu (Plaça del Mercat, Rambla Vidal, Carrer Major, Rambla del Portalet, Monument a Juli Garreta, Carrilet...), acabava al Salvament. I aquesta caminada encara tenia una part final més distesa i lúdica amb un cremat a la platja.

Aquestapassejada, a més, tenia l'alicient d'incorporar l' escenificació de llegendes i anècdotes de la vila, que van ser del gust de grans i petits, i que van ser acollides amb interès i satisfacció.

Les Nits Màgiques tenien una durada aproximada de dues hores, i perla forma de combinar cultura i "espectacle" donant un caire més

IDIOMES

'Iniumuuiu. de l:Àrea de Cultura

lúdic i participatiu al recorregut van tenir una gran acceptació entre els visitants que van optar per afegir-se a la nostra oferta, fent fins i tot que es demanés en diverses ocasions una visita més llarga i que inclogués més escenes per la temporada vinent.

Com sol passar a tota la costa, el període que ha portat més visitants ha estat el mes d'agost, seguit deljuliol (amb una quantitat molt menor) i del setembre, mes en què gairebé no hem tingut visitants.

La llengua que més s'ha utilitzat en les visites ha estat el català, amb un percentatge del 55%, per davant del castellà (39%), del francès i l'anglès, que és elque ocupa la darrera posició (GRÀFICA 1).

També s'ha d'esmentar que la major part dels nostres visitants han estat catalans, tal com es desprén del fet que la llengua catalana hagi estat la més emprada, però en concret pel que fa a les visites de tarda la major demanda ha vingut de les comarques barcelonines (GRÀFICA 2). I pel que es refereix a les Nits Màgiques, sembla ser que els que han rebut amb més entusiame aquesta iniciativa han estat precisament els ganxons, seguits de ben a prop pels nostres, veïns de Barcelona i rodalies (GRÀFICA 3).

Natàlia Colomeda i Carme Montalbán

PROCEDÈNCIA

Novetats

LITERATURA

Novel-la i narracions

BARBAL, Maria. Bari

BARICCO, Alessandro. Terres de vidre

GALA, Antonio. La regla de tres

JACQ, Christian. El temple de milions d'anys

MAALOUF, Amin. Segle primer després de Béatrice

RIERA, Carme. Temps d'una espera

ROY, Arundhati. El déu de les coses petites

SOLER, Enric. Per la ruta 40 TAHAN, Malba. L'home que 'caleulava

TAKHTSIS, Kostas. Terceres núpcies

Poesia

DELGADO, Josep Francesc. El temps dels poderosos

MARTÍ I POL, Miquel.Paraules al vent

MARTÍ I POL, Miquel. Elfugitiu

TEMES DIVERSOS

Ciències

BIOSFERA: enciclopèdia de les ciències naturals

GOLDSTEIN, H. Mecánica clásica

LEVINE, LN. Físico-química MICROBIOLOGÍA. Ed. Reverté

ORTUÑO, M. Física para biología, medicina, veterinaria yfarmacia

PASACHOFF, J.M. Guía de campo de las estrellas y los planetas VIAN, A. Introducción a la química industrial

XAMBÓ, S. Geometría

Economia

CODINA, J. Guía de acciones europeas 1998-1999

DICCIONARIO de economía y empresa EVOLUCIÓ econòmica de Catalunya

NOVALES, A. Estadística y econometría

SAMUELSON, P.A. Economía

SANTODOMINGO, À. Manual de análisisfundamental

Esports i gimnàsia

CHOQUE, J. 1000 ejercicios y juegos de gimnasia recreativa LOUVARD, A. Fichas de ejercicios para la tercera edad MARTINELLI, E. El entrenamiento adecuado para cada deporte

Excursions i viatges

RATIO, R. 50 passejades per la Cerdanya i el Capcir VIVES, T. Ruta del cargol

SUÁREZ, J.MA. Manual imprescindible de Excel 97

Llengua i literatura

SARGATAL, R. Diccionari d'escriptors en llengua catalana

VALLVERDÚ, F. Velles i noves qüestions sociolingüístiques

Medicina i salut

ÁLVAREZ, M. Combatir la infertilidad

CERVERA, M. Riesgo y prevención de Laanorexia y la bulimia

CLAIRE, T. Los masajes terapéuticos

MASTERS, W.H. La sexualidad humana MITTAG, O. Asistencia práctica para enfermos terminales RUIPÉREZ, L Guía para auxiliares y cuidadores del anciano SALVADOR, T. Tabaquismo TORTORA, G.J. Principios de anatomía yfisiología

Pedagogia i ensenyament MANZANO, J. El sistema educativo y las salidas profesionales VILARRUBIAS, P'L'autoavaluació del projecte curricular de centre

Informàtica

CASAS, J. Manual imprescindiblede Office 97 professional CASAS,1. Manual imprescindible de Word 97 FRAMIÑÁN, J.M. Manual imprescindible de Java JOYANES, L. Fundamentos de programación

PARDO, M. Guía visual de Access 97 SCHWARTE� J. El gran libro de HTML

Psicologia, ètica i autoajuda BAIN, Q. A plena luz: abusos infantiles en la infancia BOLINCHES, A. L'art d'enamorar CARNEGIE, D. Com guanyar amics i influir sobre les persones DYER, W.W. Lafuerza de creer FERNÁNDEZ, J. Manual práctico deljuego patológico, PÉREZ, MA. Sexo a la fuerza SERRANO, L Agresividad infantil TORRES, P. de. Violencia en casa

Sociologia ADAN, T. Ultras y skinheads GARCÍA, H. Minorías étnicas: gitanos e inmigrantes OBJECCIÓ, la revolta pacifista ORTEGA, F Fundamentos de socio-· logía

Thrisme

GALLEGO, J.F. Diccionario de hostelería

GONZÁLEZ, 1. Espacios naturales de Cataluña

Legislación turística básica

PICAZOS, C. Asistencia y guía a grupos turísticos

LLIBRES SOBRE SANT FELIU

Autors vinculats a Sant Feliu

CLAVER, Llibert. Los parias

CLAVER, Llibert. La noche

Espectacle poètic a la Biblioteca

Aquest proper dimarts 20 d' octubre va tenir lloc a la Biblioteca l'espectacle "La sambra de Borges", dins del cicle Temps de poètes que la Xarxa de Biblioteques de la Fundació "la Caixa" ofereix a les Biblioteques Públiques d' arreu de Catalunya. L' actriu Cristina Cervià (que ja havia participat en l'espectacle "Els fruits saborosos", basat en l'obra homònima de Josep Carner, representat a la Biblioteca l' abril de

Donacions a la Biblioteca Municipal

Recentment, la Biblioteca ha rebut donatius de diverses persones de Sant Feliu de Guíxols. Entre elles, Llibert Claver (autor local), Eulàlia Casassas i Joaquim Llop.

Voldríem destacar també els donatius que realitzen alguns dels turistes estrangers que visiten la nostra població: durant la seva estada, usen el servei de préstec de la Biblioteca per tal de llegir novel-les en els seus respectius idiomes, ja que es compta amb tres seccions de novel-les estrangeres: en francès, en anglès i, recentment, també en alemany. Un cop finalitzada, hi ha el costum força estès de regalar una novel-la estrangera amb la qual ampliar aquest fons de llibres.

Voldríem recordar també que, tot i que s' accepten donatius, aquests han de passar primer els criteris de selecció i adequació abans d'integrar-se en el fons general de la Biblioteca. En cas de no acceptar-se el donatiu (en part a en la seva totalitat), es recomana a la persona a on pot dirigir-se per tal de dipositar els seus llibres (a altres Serveis Municipals a a altres Biblioteques).

1997) i l' actor i ballarí Eduard Teixidar van ser els encarregats de dur a terme la representació.

L'espectacle combina diferents llenguatges (poesia, música i dansa) i parteix d'una conferència publicada al recull Siete noches, on s'inclouen fragments de poemes que tracten la ceguesa. Aquest és un dels elements principals que es recrea en l'espectacle; l'altre és el món dels llibres, i tots dos estan perfectament entrellaçats (tant en el text com en la posada en escena). Prenent aquesta

discapacitat, que marcà profundament la vida de Borges, com a fil conductor, se'ns transporta a una reflexió sobre la lectura, el món dels llibres, i la seva capacitat per recrear móns nous i diferents, i la capacitat de desvetllar sentiments en els seus lectors. Elllibre ve a ser un camí per als sentiments, per als coneixements.

Jorge Luis Borges (Buenos Aires, 1899 Ginebra, 1986) és un dels autors sudamericans més importants d' aquest segle, junt amb, entre d'altres, García Márquez a Vargas Llosa. Narrador, poeta, i també assagista, va rebre el 1957 el premi nacional d'Argentina i el 1980 el premi Cervantes de Literatura. L'any vinent es complirà el centenari del seu naixement, i amb aquest espectacle la Biblioteca vol retre homenatge a aquest gran autor, apropant la poesia al públic, estimulant-ne la seva lectura, i oferint al text literari un suport dramàtic, musical i escenogràfic que ampliï el seu abast i contribueixi a la seva comprensió. En definitiv a, reforçar l'interès pel gènere poètic i animar a la lectura. La bona acollida per part del públic estimula a continuar realitzant aquests actes des de la Biblioteca Municipal.

Parlem de

Temps d'una espera, de Carme Riera

(Iniciem una nova secció en què els lectors de la Biblioteca opinen sobre les seves lectures. Amb cada número de L'Arjau publicarem ú�a reflexió sobre alguna de les novetats de la Biblioteca)

Tots hem llegit algun cop un llibre

Carrne Riera

Fins i tot crec que va un xic més enllà fins arribar a les rondalles que s' expliquen des de la nit dels temps, on les paraules eren simples eines de transportar idees.

Aquesta narració retroba l'esperit .ancestral de la literatura, perdut sovint enmig d'experimentacions formals: comunicar

Nota informativa

d' aquells que JO anomeno "arquitectures": magnífiques estructures dé paraules triades amb cura per la seva forma i no pel seu contingut, belles en sí mateixes, desinteressades dels significats que en puguin transcendir. El plaer de llegir-lo resta en degustar les paraules, en la eurítmia de les frases, en l'afany estètic de l' escriptor de buscar quelcom que sigui tan bell que no sigui necessari buscar-li més utilitats. Per mi el gran exemple d' aquest gènere és Cr.Ónica de una muerte anunciada. Bé, no em matin: només he explicat tot això per dir que Temps d'una espera és exactament tot el contrari. Aquesta narració de forma hiper-senzilla retroba l'esperit ancestral de la literatura, perdut sovint enmig d'experimentacions formals: comunicar.

La voluntat de l' autora és captar tot el que passa al seu voltant durant els mesos del seu segon embaràs, perquè la seva filla conegui algun dia la història de la seva prehistòria. Sense' recerques estilístiques visibles, les paraules són les justes i precises, les metàfores, de tan senzilles, són gràfiques, el ritme és fluid, natural. És una rondalla que amb la seva austeritat formal aconsegueix plasmar un microcosmos ple de sensacions, un retall de temps que s'escola al ritme regular del creixement d'un fetus.

Aquesta-narració retroba l'esperit ancestral de la Iiteratura, perdut sovint enmig d'experimentacions formals: comunicar

El temps no s'escapa, com passa de cap amb les belles arquitectures, entre escletxes que pUgUlll haver entre dues paraules que trenquin la delicada harmania. Aquí l'harmonia és per sobre de les paraules. És al temps, quelcom massa escorredís com per fer-lo esperar tot buscant la paraula, la frase, el recurs perfecte. Només es pot captar quan l' agafes a l'instant, el captures per sorpresa amb les paraules exactes.

La Biblioteca Municipal va organitzar una nova sessió de l'Hora del Conte el passat divendres 30 d' octubre, de 6 a 7 de la tarda. Aquesta vegada els conta-contes eren dues noies: Sílvia Llaveras i Elisabet CIarà, que ja havien participat totes dues anteriorment com a contacantes a la Biblioteca (el Nadal de 1997).

Durant aquesta sessió, la trentena de nens i nenes d'edats compreses entre els 3 i els 12 anys, alguns d'ells acompanyats dels seus pares, van poder escoltar quatre contes. Però, a més, va haver-hi una novetat. Es va realitzar entre tots els presents (pares, mares, nens i nenes) un conte participatiu: es tractava que cadascun dels participants fes un dibuix en un full de paper. Després s' ajuntaven tots els dibuixos i, seguint l' ordre, cadascú anava explicant un tros de conte, de manera que al final teníem un conte fet entre tots (d'aquí el nom de "conte participatiu"). Tots els dibuixos van quedar recollits després en un llibre gegant que quedarà exposat a la Biblioteca: "Elllibre dels nostres contes". Després dels contes, es van regalar castanyes a tots els presents.

La propera sessió de contes serà el divendres 20 de novembre, a les-ô hores, a la Biblioteca Municipal, també a càrrec de Sílvia Llaveras i Elisabet CIarà. El mateix dia 20, a dos quarts de 7, tindrà lloc l'entrega dels premis del Concurs de dibuix "Com és la Biblioteca?", amb el qual s'ha volgut donar a conèixer la Biblioteca als nens i nenes de Sant Feliu. Els dibuixos de tots els participants s'exposaran durant un mes a la Biblioteca; i a més, els dibuixos dels guanyadors s'exposaran també a laFira del Llibre Infantil i Juvenil, que tindrà lloc a Girona del 25 de novembre al4 de desembre, a la Fontana d'Or (carrer Ciutadans, 19).

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols Àrea de Cultura

Junta del Museu