EL MODERNISME A BARCELONA by arnau

ÍNDEX

pàgina 12345678910111213141516171819202122232425262728293031323334-

Expectatives del treball de síntesi (tutoria Activitats de socials (vídeo) Activitats de francès (Art Nouveau) Activitats de naturals (cultura científica de l’època) Resum visita Sagrada Família Activitats de matemàtiques Casa Macaya Casa de les Punxes Palau del Baró de Quadras Palau de la Música Activitats de música Mercat de la Boqueria Edifici dels Quatre Gats Resum de la visita hospital de Sant Pau Arc de Triomf L’Exposició universal Passeig monumental de Sant Joan Parc de la Ciutadella Castell dels Tres dragons Hivernacle Umbracle Anunci anglès Resum de la visita Pedrera Activitats de matemàtiques Pla Cerdà Quadrat d’or Passatge Permanyer Torre de les Aigües Illa de la Discòrdia Casa Batlló Casa Ametller Casa Lleó Morera Resum de la visita a la Colònia Güell Cartes al director.Text argumentatiu de català

3 5 8 10 15 19 21 22 23 24 27 29 29 30 33 33 34 34 34 34 34 36 37 40 43 44 44 45 45 45 46 47 49 53

EXPECTATIVES

Durant

aquest

treball

espero aprendre moltes coses,

també guiar.

veure

l’arquitectura

espero

aprendre

moltes sobre

Barcelona l’àmbit

modernista i saber la vida d’aquests arquitectes.

amagades i que m’agradaria descobrir.

treball,

modernisme

Vull

En aquesta ciutat hi ha petites meravelles

aquest

coses

voldré

saberme

Durant

el a

general.

Molts dels monuments que visitarem jo ja els he vist, però no els he estudiat de la manera que ho farem, així que suposo que m’anirà bé fer-lo. Per

Àlex Mínguez

altra banda, podré descobrir Barcelona, indrets i monuments que encara no he vist. Pel que fa a la revista, em sembla que és una bona manera d’acostar-se al modernisme, perquè és original i ens permet comunicar al públic tot allò que haurem après i fer-ho de manera entenedora i de fàcil comprensió, perquè estigui a l’abast de tothom. Pel que respecta a l’itinerari fotogràfic, em fa l’efecte que serà emocionant veure molts monuments que encara no he tingut el plaer de presenciar. El modernisme és un moviment artístic del que sé poques coses, i aquest treball em

permetrà

aprendre

descobrir

molts

conceptes sobre aquest tema. Martí Oró

El treball de síntesi de

ja que per una banda, tenim la visió més formal

tercer d’ESO se centra al

dels guies turístics i per una altra, una visió més

voltant del Modernisme a

comprensible ja que està explicada per gent de la

Barcelona. Un treball de

teva edat que s’ha preparat el tema i

síntesi, com el seu propi

suposadament, s’ha trobat amb les mateixes

nom indica, ha d’englobar

dificultats de comprensió que et trobaries tu, i

totes

per tant ofereixen un enfocament més proper.

les

matèries

treballades durant el curs però d’una manera sintetitzada i centrada en un mateix tema. En aquest cas, el Modernisme ha estat el tema escollit i les diferents matèries es treballen a través d’articles que formen part d’una revista i un

suport

digital,

blog

www.TSmodernismegrup26.blogspot.com.

Aquest tipus de treball en grup poden ser molt positius a l’hora d’aprendre, però també poden generar molts problemes quan el grup no s’escull lliurement. La forma de treballar a nivell individual repercuteix en el desenvolupament final del projecte, per tant sempre és preferible escollir els integrants del grup, ja que les

Ja des d’un principi el tema em cridava l’atenció

expectatives individuals poden ser molt variades.

perquè el Modernisme el veia com una

Tot i això, aquestes dificultats acaben enriquint la

manifestació de l’art que va resultar molt

teva formació en aprendre a treballar amb gent

innovadora en el seu moment. Dia a dia

passegem per la ciutat de Barcelona sense

possiblement passarà en un futur professional.

adonar-nos de la gran quantitat d’edificis modernistes que ens envolten. Per tant, amb

molts

diferents

interessos,

tal

com

Arnau Velàzquez

aquest treball es podria dir que volia aprendre a valorar allò que forma part de la nostra quotidianitat i aprofundir en el coneixement de la simbologia, de la història i dels avenços arquitectònics que va suposar el Modernisme; així com adonar-nos del fet que gran part d’aquests edificis han estat objecte d’alteracions, crítiques i l’empobriment de la seva bellesa. La idea de visitar quatre edificis emblemàtics del Modernisme amb visita guiada, i la resta que siguin presentats per als nostres companys i companyes pot afavorir la comprensió del tema, 4

MODERNISME

apreciades en tota la seva totalitat i opulència, donant un gran impuls al pla Cerdà. En aquest

CATALUNYA

moment, després de desplaçar els edificis, va esclatar

El concepte de Modernisme ha estat utilitzat únicament a Barcelona, durant el transcurs del segle XX. A França va ser anomenat “Art Noveau”; a Anglaterra, Modern Art; a Alemanya, “juvextal”; a

Àustria,

“sesessionstil”...

moviment

modernista va tenir molta rellevància arreu d’Europa on va ser anomenat de maneres diferents.

aquest

tipus

d’arquitectura,

constructors i arquitectes van començar a idear noves obres. Totes aquestes construccions van triomfar a Barcelona; tot burgès adinerat havia de viure en una casa d’aquest tipus, perquè eren edificis dotats d’un gran esclat de colors i d’una arquitectura mai vista fins llavors, era quelcom modern i fascinant. La burgesia barcelonesa que va establir-se a l’Eixample era de procedències molt variades: alguns venien enriquits i d’altres fugien, tot buscant la pau en aquest barri, l’Eixample. Als burgesos els agradava aquest barri perquè els permetia demostrar el seu poder adquisitiu, ja que el barri era ric i pompós. Per altra banda, alguns burgesos tan sols buscaven la seguretat en aquest indret. De la pompositat i la necessitat de demostrar la riquesa

Cúpula del Palau de la Música de Barcelona

d’alguns

burgesos,

sorgir

una

competència entre burgesos. Aquest volien A Europa el modernisme es va considerar quelcom no religiós i que estava fora del món eclesiàstic.

Per

contra,

Catalunya,

modernisme es va permetre, perquè la majoria d’obres eren de caire religiós, o seguien arrelats a ella.

ensenyar que eren molt rics, comprant-se cases grans i de colors vius, visibles. Això també va posar als arquitectes en “guerra”, perquè el que dissenyava la casa més extravagant era aquell que seria recompensat i admirat amb respecte per la resta. De totes les cases dissenyades, la

Inicialment es van començar a construir obres

més extravagant, era per suposat, la Pedrera.

modernistes al barri de la ciutat vella de Barcelona,

però

més

endavant

aquestes

estructures es van desplaçar fins a l’eixample ja que en la ubicació anterior no podien ser 5

descrèdit al passeig i afectava al valor monetari de l’avinguda. Malgrat aquesta crítica per part de molts artistes i intel·lectuals més prestigiosos, Foix, Pla, entre d’altres, hi va haver altres que ho van defensar, però Dalí, va ser l’artista català que va defensar amb més força el modernisme en publicacions internacionals,tot i que no va tenir gaire repercussió. La Pedrera

Totes aquestes crítiques no passaven de simples

Va arribar un moment, però, que el modernisme

especulacions, sense anar més enllà. Els edificis

va perdre poder i es va produir un rebuig envers

es criticaven però no es destruïen.

aquest moviment. Eugeni d’Ors va ser l’impulsor

després de la guerra civil, aquestes construccions

principal d’aquest pensament. Ell afirmava que el

es van enderrocar. Algunes de les construccions

modernisme no encaixava amb la societat

que es van tirar a terra van ser: la Casa Sitjà, la

barcelonina. Per això proposà un nou art,

Casa Llorach, la Casa Juncadella, Palau Simon,

anomenat Noucentisme que tenia un aire

entre d’altres. Les causes d’aquesta destrucció

conservador, un art més civil i que seguia els

d’edificis van ser, per una banda, el canvi de la

models típics i que no transmetia la mateixa

moda de l’època (a la gent ja no li agradaven les

violència del Modernisme.

cases modernistes) i per l’altra que es feia un ús

Ara bé,

inadequat d’aquests edificis i es deixaven abandonats a la seva sort. Després de la guerra, donada la situació econòmica no es va enderrocar més ja que tornar a construir era car.

EXEMPLE DE NOUCENTISME

Hi havia un ampli sentiment antimodernista. El primer en ser criticat va ser en Falqués, molt criticat pels seus fanals situats al Passeig de Gràcia. Tanmateix, el més criticat va ser Gaudí per la seva obra, la casa Milà, a la que el poble va dir

CASA JUNCADELLA (ABANS DE SER ENDERROCADA)

la Pedrera. Va ser molt criticada i que donava 6

Una altra de les solucions més conflictives i una

El mobiliari modernista, situat a l’interior de les

de les mesures urbanístiques pitjors per a la

cases, va desaparèixer amb molta més quantitat

conservació dels edificis modernistes va ser

que les cases. Aquest fet va produir-se perquè

l’ordenança del franquisme anomenada “la

aquest mobiliari no es veia, ja que estava a

solución vertical” que consistia en ampliar els

l’interior de les cases i si es destruïa les persones

edificis dos pisos en altura. Això va suposar la

no se n’adonaven. Entre mobiliari i cases, el

mutilació de les façanes de totes les finques

modernisme va estar a punt d’extingir-se i la

modernistes.

culpa va ser d’un únic fet: el noucentisme, perquè si aquest no hagués existit, els burgesos no haguessin tingut la necessitat d’estar a la moda, fer construir cases noucentistes i destrossar el modernisme.

SOLUCIÓN VERTICAL

L’any 1963, Oriol Bohigas va un numero especial de la revista Quaderns d’Arquitectura, dedicat a Domenech i Muntaner, defensant el modernisme. En aquell moment, molts edificis modernistes havien acabat en un estat molt degradant. Aquest escrit va fer que la població pogués conscienciarse i tornés a donar suport al modernisme. L’any 1950, Barcelona posseïa més de 1200 espais modernistes (hotels, restaurants, botigues...).

Mobiliari modernista Finalment, a Nova York, l’any 1952 es va produir un canvi de mentalitat internacional sobre el modernisme, fent adonar a la gent el valor real d’aquestes obres i donat a Barcelona el respecte que es mereix com a centre del Modernisme. Martí Oró

Exemple de la degradació d’alguns edificis modernistes. 7

L’ART NOUVEAU On peut situer l’Art Nouveau dans la première moitié de XIXème siècle. Il était une petite révolution

architecturelle.

L’architecture

bourgeoise du début du XIX siècle était une architecture opulente constipé ou lourdingue. L’Art Nouveau avait de la fantaisie et de la légèreté dans les édifices. Per exemple, on peut trouver

ces

caractéristiques

dans

les

Métropolitain du Paris.

Il a étudié à l'Ecole Nationale des Beaux-Arts à Paris,

mais

reposait

sur

ses

études

d'architecture, Guimard qui est sensibilisé avec les futurs principes structurels de l'Art Nouveau. La conversion du style Guimard a eu lieu de façon accidentelle quand il allait en voyage à Bruxelles, où il a visité Horta Hôtel Tassel. De 1888 à construire un certain nombre de villas pour les bourgeois de Paris. Mais ce fut la

It utilisé matériaux très différents pour décorer et créer les ornementations, comme verre et la

décoration du Castel Béranger au printemps de 1896, revient à Guimard célèbre.

fonte. Avec ces matériaux l’Art Nouveau volais représenter l’élément principal de ce mouvement artistique que était la Nature. Ce mouvement représentait une nouvelle forme de faire art parce que il s’opposait a le Paris de l’époque qui était sale, pollué et triste. Un exemple de l’Art Nouveau est les ouvres de Hector

Guimard.

architecture

peut

représente

dire

que

son

l’innovation

l’exceptionnalité. Il était né à Lyon, le 10 Mars 1867 et il est considéré comme le principal représentant de l'Art nouveau en France.

Malgré ces innovations et de manifestations dans tous les domaines, la presse et le public se détournent rapidement Guimard, plus per lui que

per ces travaux. Les travaux étaient parfaits mais ils étaient très chers pour le public en général. Il était totalement oublié al 1942 où il allait à vivre pour la guerre Mondiale.

Entrée de le métropolitain de Paris.

Détail des lumières du métropolitain de Paris Arnau Velàzquez

QUINS

MEDICAMENTS

PODÍEM

TROBAR

ELIXIR GRIVÉ

L’ÈPOCA? IODHYRINE Avui en dia que la gent cuida tant el seu cos i que cada estiu apareixen anuncis amb productes miraculosos per aconseguir el cos perfecte, crida l’atenció que aquest medicament contra la obesitat es presentés com el fàrmac que proporcionava la cura absoluta contra aquesta malaltia. Avui sabem que l’obesitat pot tenir una base genètica, i que per tant seria impossible de curar sense una teràpia gènica.

Igualment, actualment es centra l’atenció en un model de vida saludable com la lluita eficaç contra l’obesitat, dieta regulada, exercici físic i estil de vida sa són la curació que es receptaria en

Aquest medicament es tracta d’un elixir bucal

l’actualitat.

que té moltes propietats. D’una banda protegeix

Resulten curiosos els adjectius que fa servir per referir-se a una vida sana, com “esbeltez”, “elegancia” “buen humor”, que tenen una base molt poc científica com a model de vida sana, i en canvi parla d’aquest medicament com “última palabra de la ciencia”.

contra l’halitosi, contra el mal de queixals i a l’hora conserva la blancor de les dents. Per tant, el descriuen com un medicament amb efectes globals. Avui en dia, la higiene bucal segueix uns paràmetres

molt

establerts,

higiene

diària

profunda, revisions periòdiques i ortodòncia quan calgui en edats infantils. Aquest tipus de productes no s’anunciarien així. Si bé, és cert, que productes com els col·lutoris com a complement a una higiene adequada es segueixen venen. Crida l’atenció el fet que aquest tipus de producte es pogués comprar en farmàcies, en perfumeries i també en drogueries. Per tant, es podria associar més a un producte dels que en l’actualitat 10

formarien el que es coneix com parafarmàcia, que no pas a un medicament.

PASTILLAS SOLER Aquestes pastilles són, segons anuncien, un potent antisèptic que podrà lluitar contra el bacil de la grip. En l’actualitat hi ha molt informació que pot anul·lar totalment la informació que proporciona aquest anunci. En primer lloc, la grip està provocada per un virus i no per una bactèria. En segon lloc, si bé és cert, que les èpoques de fred són més propiciatòries a provocar grip, sabem en l’actualitat que aquest fet no és el que provoca la malaltia. D’altra banda, anuncien aquest producte com a “oxigeno puro naciente”. Aquest concepte no té cap base científica i tampoc podem expressar a què es refereix exactament però en l’actualitat no hi ha cap medicament o vacuna contra la grip que faci referència a l’aportació d’oxigen com a lluita contra la malaltia. Finalment, crida l’atenció el to apocalíptic de l’anunci amb adjectius més atemoritzadors que científics

com

“bacilo

invasor”

“enemigo”

“pernicioso producto de implantación”

“terribles depredaciones”. Inclús el grafisme de l’anunci amb la imatge de la mort envoltant el món resulta molt poc científic i busca l’efectisme de la por sobre la ciència. Arnau Velàzquez

LA MEDICINA A PRINCIPIS

ciutat, aproximadament 25 milles quadrades, van quedar totalment destruïdes.

DEL SEGLE XX

La majoria dels habitants es van dirigir cap als pobles més propers. Malgrat això més de vint-i-

Molts van ser els fets que van destacar dins la

cinc mil persones van restar a d’intempèrie tot i

ciència i la medicina, però de tots ells cal destacar

que es van habilitar hospitals especialitzats.

alguns per la seva transcendència en la ciència i medicina d’avui en dia, com els descobriments de Santiago Ramón y Cajal o els de Marie Curie.

“El biólogo Ramón y Cajal gana el Nobel de Medicina” (La Vanguardia, 1906) El 25 d’octubre de 1906 Santiago Ramón y Cajal va rebre el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre l’estructra de les cèl·lules nervioses

“Marie

i el seu caràcter independent, a diferència de

radioactividad” (La Vanguardia, 1910)

Curie

investiga

Golgi que pensava que el cervell era una acumulació de teixit nerviós com un conjunt.

El 21 de març de 1910, Marie Curie, després d’haver guanyat el premi Nobel, va seguir

SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL

investigant sobre la radioactivitat. Va aconseguir extreure d’unes tones d’òxid d’Urani la dècima part d’un mil·ligram d’una substància auto lluminosa anomenada polinium.

“San

Francisco

queda

reducida

escombros por un gran terremoto” (La vanguardia, 1906) El 24 d’abril de 1906 va haver-hi un terratrèmol a

MARIE CURIE

San Francisco on quatre cinquenes parts de la 12

“El

‘apocalíptico’

Halley

impresiona a nadie” (La Vanguardia, 1910) El 25 de maig del 1910 un periodista descrivia com el cometa Haley, que havia estat descrit per la premsa ministerial i governació civil com una amenaça apocalíptica, es manifestava en realitat pràcticament com una atracció sense cap tipus de perillositat arrel dels estudis dels astrònoms de l’època. Es constatava en l’article que la premsa no podia ser massa científica atesa la rapidesa que la caracteritzava.

Arnau Velàzquez

VISIÓ DE LA NATURA AL MODERNISME Durant l’època modernista, la naturalesa juga un paper importantíssim en les obres dels autors i arquitectes d’aquest moviment artístic. La natura, i tot el que està relacionat amb aquesta, serveixen de font d’inspiració per a ells, de tal manera que, sense la naturalesa, els autors modernistes no haguessin pogut realitzar les seves obres. Antoni Gaudí, per exemple, era un “fanàtic” (per dir-ho d’alguna manera) de la natura. La majoria

Porta d’entrada a la Sagrada família. Façana del Naixement.

de les seves obres consten d’elements naturals

L’interior de la Sagrada Família està subjectada

que tenen un sentit propi i un significat majúscul.

per una sèrie de columnes que representen

La Sagrada Família, segons la meva opinió, és on

enormes arbres, perquè el visitant tingui la

hi veiem més elements naturals. En la façana del

sensació d’estar en un bosc. Un altre element

naixement hi podem observar, per exemple, dues

natural que ajuda a ambientar-se en aquest

tortugues, les quals simbolitzen la resistència

paisatge són els grans vitralls que permeten el

(entre d’altres coses). Les portes d’entrada al

pas constant i amb gran quantitat de llum

temple estan farcides d’animals i vegetació,

natural. Ara bé, aquesta hi serà present durant el

representant la primavera, una època de pau i

dia; un cop arribi la nit el temple quedarà a les

prosperitat.

fosques, ben bé com si fos un autèntic bosc.

Columnes de l’interior de la Sagrada Família. 14

Gaudí, amb la Sagrada Família, ha demostrat que la natura era summament important per a ell, i ho representava a les seves obres. A la cripta de la Colònia Güell, per exemple, hi apareixen també elements naturals, com els vitralls, que poden obrir-se i simbolitzar les ales de les papallones.

Vitralls de la Sagrada Família. Aquest cas i molts d’altres són els exemples on Gaudí utilitzava la naturalesa; ara bé, els colors, les formes, els dissenys, les estructures... tots tenien relació, per molt que fos indirectament, amb la ella.

Antoni Gaudi (1852-1926) Martí Oró 15

RUTA MODERNISTA PER BARCELONA

El temple expiatori de la Sagrada Família és un exemple de com Gaudí va desenvolupar tota una simbologia en la seva arquitectura, des de les

Barcelona és una ciutat on el Modernisme es troba a tot arreu. Per això us proposem un passeig per aquest indret, tot parant atenció als

façanes, dedicades cadascuna a un tema, fins a l’interior on combina el tractament naturalista de l’arquitectura amb l’abstracció de les torres.

edificis més emblemàtics d’aquest moviment artístic. A continuació, trobareu un recull d’aquelles construccions que no us podeu perdre!

SAGRADA FAMÍLIA Situada al barri de l’Eixample, la Sagrada Família es va començar a construir el dia de Sant Josep de 1882. És un edifici viu, encara en construcció i el més visitat d’Espanya. Només està construït un 60% de la totalitat del temple i està finançat actualment amb la recaptació de les visites, si bé al principi, els fons provenien de particulars i entitats privades. La data prevista de finalització de les obres és al 2026 que coincidiria amb el centenari de la mort de Gaudí.

Torres de la façana del Naixement Hi ha 3 façanes, la façana del naixement, la façana de la Glòria i la façana de la passió. Les escultures de la façana de la Passió, per la qual s’accedeix al recinte estan dissenyades per Subirachs i es pot apreciar conjunts escultòrics que representen a Sant Jordi, a la figura de Jesús nu o una altra que representa a Gaudí. Tot i això, no hi ha gaire escultures i en totes destaquen les formes quadrades i un estil auster, sense

profusió de detalls de l’altra façana. Plànol de la Sagrada Família 16

El temple, de creu llatina, consta de 5 naus i en general, no té l’orientació típica de les esglésies, ja que el sol surt coincidint amb la façana del naixement, i s’amaga per la façana de la mort. FAÇANA DE LA PASSIÓ

En total, actualment hi ha 8 torres, però encara falta la construcció de 10 torres més. La torre més alta farà 172 m d’alçada un cop finalitzada, ja que segons Gaudí, aquesta no podria sobrepassar els 174 m d’altura de la muntanya de Montjuic, ja

Detall de la façana de la Passió.

que aquesta muntanya era una creació divina, i la seva creació, la Sagrada Família, només era una

En canvi, en la façana del Naixement, té 4 torres amb tres portalades i que està dedicada al

creació humana. D’aquestes torres, hi haurà 12 dedicades

als

apòstols,

dedicades

als

Naixement de Jesús. En aquesta façana també hi

evangelistes, una a Maria i l’altra a Sant Josep.

ha representades parts de la vida de Jesús i

també podem trobar escultures naturalistes, és a

pràcticament cap escultura i les columnes tenen

dir, de pastorets, animals, i altres elements que

l’interior

l’església

trobem

forma naturalistes representant palmeres. En

recorden la natura. Com a curiositat dir, que hi ha

total hi ha 56 columnes que sustenten l’interior

escultures que es repeteixen pràcticament en dos

del temple. Aquestes columnes o pilars són

façanes, així doncs, a la façana que dóna a mar hi

inclinades i el tronc té un aspecte geomètric que

ha una tortuga marina, i en canvi a la façana que

es diversifica en forma de fulles.

dóna a muntanya, hi ha una tortuga terrestre.

Columnes de l’interior de la Sagrada Família

Respecte al color de les parets de l’interior, Façana del Naixement.

també hi ha variació segons el material amb el que estan construïdes. Es van escollir diferents 17

materials segons la quantitat de pes que han de

Els finestrals van ser dissenyats per Gaudí per

suportar, però també per una voluntat de fer

aconseguir una harmonia des del principi de

servir les pedres que dóna la terra segons va

l’obra fins al final de la mateixa. Respecte als

evolucionant l’obra. Així doncs, hi ha columnes de

vitralls van ser dissenyats per Joan Vila i Grau. La

color vermelles construïdes amb porfit, que és un

primera vidriera simbolitza la Resurrecció i les

material molt resistent fet d’una roca ígnia

altres simbolitzen les paràboles de Jesús i

plutònica . També hi ha columnes de color gris

diferents elements naturalistes.

fort fetes de basalt, gris clar fetes de granit i blanc fetes de pedra calcària.

Diferenciació dels materials emprats a les diferents columnes del temple.

Les voltes del temple tenen forma hipèrbole, seguint l’arc catenari que sustentava grans pressions.

Vitrall de la Resurrecció.

Arnau Velàzquez

Arc catenari 18

APAREIXEN

UNS

NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA S’han trobat uns nombres intrigants a la façana de la Passió de la Sagrada Família. Aquests nombres estan disposats en el que es coneix com quadrat màgic. Un quadrat màgic és aquell conjunt de nombres que estan disposats en forma de quadricula i que compleixen que la

Ubicació del quadrat màgic a la façana de la Sagrada Família.

suma dels nombres en files, columnes i diagonals suma sempre un nombre que és el mateix i que

A més a més, hem buscat una mica d’informació

es coneix com constant màgica. En el cas dels

sobre altres quadrats màgics apareguts al llarg de

nombres trobats a la façana de la Sagrada

la història i hem trobat que hi ha una relació

Família, la constant màgica d’aquest quadrat

entre el quadrat màgic que va dibuixar Albert

màgic d’ordre 4, és a dir, de quatre files i

Durero al segle XVI titulat La Malencolia i aquest.

columnes, és 33. Justament, aquest número

Aquesta relació la trobem en que els nombres

coincideix amb l’edat de Jesucrist a la Passió. Això

que hi apareixen són els mateixos, només amb

ens

dues excepcions que són les que fan possible

dissenyador de la façana tenia la intenció de

reduir la constant màgica de 34 a 33. A més a

mostrar-nos aquesta simbologia.

més, ens hem fixat detingudament i hem

pensar

que

Antoni

Subirachs,

observat que el quadrat de la Sagrada Família seria el mateix que el de Durero però girat 180º, si no fos únicament per dos nombres que canvien, el 15 i el 16 que es redueixen en una unitat.

Quadrat màgic de la façana de la Passió.

emprats ha de ser igual a la constant màgica multiplicada pel nombre de files o columnes. Per tant, tenint en compte que en un quadrat d’ordre 5, els nombres van de l’1 al 25, la suma de tots aquests nombres és 325 i si la dividim entre 5, que és el nombre de files, trobem que la constant màgica hauria de ser 65. Per tant, podem jugar amb aquests nombres com si es tractés d’un sudoku o un entreteniment Quadrat màgic de Durero. Segle XVI (1514) Usualment els nombres que es fan servir són els

matemàtic. Arnau Velàzquez

consecutius des d’1 fins a n2, sent n el nombre de files o columnes o ordre del quadrat. El quadrat de Durero és d’ordre 4 i es diu que és perfecte, ja que les diagonals també sumen 34. Igualment, el de la façana de la Sagrada Família ho és ja que la suma de les diagonals dóna 33 tot i que es repeteixen els nombres 10 i 14, donat el canvi que es va fer per mantenir el 33 com a constant màgica. Una altra diferència més entre ells és que en el quadrat de Durero apareix amagada la data en la que es va crear, 1514, en dos nombres seguits en la última fila, mentre que en el cas del de Subirachs això no passa. D’altra banda, podem deduir com seria un quadrat màgic més gran, com per exemple de 5 files. Així doncs, si en un quadrat d’odre 4 els nombres van del 1 al 16, en un quadrat d’ordre 5 anirien del 1 al 25, i podem deduir la constant màgica d’un quadrat màgic fent una petita prova matemàtica. La suma de tots els nombres 20

CASA MACAYA La casa Macaya és un edifici modernista d’estil molt variat o eclèctic, dissenyat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1901, situat al Passeig de Sant Joan núm. 108 de Barcelona. L’edifici destaca per la seva façana molt ornamentada amb estucat blanc i una balconada de pedra dissenyada per Eusebi Arnau i Alfons Juyol.

Cadafalch és la representació de les figures al·legòriques a la llegenda de Sant Jordi i el drac. D’altra banda, a les columnes de l’entrada la porta principal destaca els capitells on hi ha representat un home amb bici que figura la modernitat, tot i que també hi ha qui opina que és una representació de l’artista que es desplaçava per Barcelona en bicicleta; i un apareix un burro com a símbol de tradició i catalanisme. Igualment,

l’interior

també

està

ricament

decorat. Alguns dels artistes col·laboradors de Puig i Cadafalch per a l’ornamentació de l’interior van ser: Manuel Ballarín per a la forja o Joan Paradís per als esgrafiats.

Façana de la Casa Macaya L’element arquitectònic més destacable de la façana és aquesta balconada del pis principal que presenta una ornamentació tallada en pedra molt més rica que els altres balcons dels pisos superiors i l’asimetria de la distribució amb una

Detall de l’escala interior amb esgrafiats.

balconada coberta situada al costat dret de

La casa va ser declarada bé cultural d’interès

l’edifici. Disposava de dues portes, la de

nacional l’any 1976. Va ser un encàrrec de

carruatges i la porta principal. Aquests elements

l’industrial Romà Macaya i Gibert, que la volia

es repeteixen de manera molt similar a la gran

com a residència habitual. Posteriorment, la van

majoria de cases dissenyades per Puig i

fer servir com a presó durant la Guerra Civil fins

Cadafalch, com per exemple la casa Amatller.

que va ser comprada per La Caixa i va passar a ser

L’element decoratiu que es repeteix en totes i

un centre cultural fins l’any 1991.

cada una de les cases dissenyades per Puig i

Arnau Velàzquez

CASA DE LES PUNXES És un edifici modernista amb elements que recorden al gòtic europeu, dissenyat per Puig i Cadafalch l’any 1905 situat a la Avinguda Diagonal de Barcelona, entre els carrers Rosselló i Bruc. Va ser encarregat per les germanes Terrades que volien unificar les tres cases de les tres germanes en una única propietat. Al plafó modernista que apareix a la façana principal hi veiem la següent inscripció: “Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat”.

Casa de les Punxes

L’edifici té aspecte medieval amb quatre torres acabades en punxa a cada cantonada, d’aquí el seu nom, Casa de les Punxes. Una de les característiques principals és que va ser construït amb maó de color vermell per donar-li un aspecte medieval i tradicional, ja que aquest material provenia de Catalunya. Aquesta cita va provocar conflictes polítics ja que mostrava el compromís de l’autor amb Catalunya. En l’edifici es pot apreciar elements que es repeteixen en moltes obres de l’autor, com la balconada ricament decorada en pedra. Arnau Velàzquez 22

PALAU

DEL

BARÓ

QUADRAS

La façana posterior, que dóna al carrer Rosselló, recorda a l’estil vienès i té un estil més sobri.

El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista dissenyat per Puig i Cadafalch situat a l’avinguda Diagonal, 373 de Barcelona. Es a construir entre 1904 i 1906 com a allotjament unifamiliar per al Baró de Quadras després que aquest hagués finalitzat el seu palau a Massanes. La façana que dóna a la Diagonal és una façana ricament elaborada que presenta elements comuns amb altres edificis dissenyats per Puig i Cadafalch com la balconada de pedra ricament decorada que recorda a l’estil gòtic.

La façana principal podríem dir que té un estil eclèctic, és a dir, barreja estils, mentre que la façana posterior és més senzilla.

La porta d’entrada de les dues façanes està dissenyada en forja per un col·laborador habitual de Puig i Cadafalch, Manuel Ballarín. En quant a les escultures realitzades pels artistes Eusebi Arnau i Alfons Juyol destaca, com en altres edificis, la figura de Sant Jordi en la seva batalla contra el drac, representatiu de la seva implicació amb la cultura catalana. Comparant el Palau del Baró de Quadras amb la Façana davantera del Palau del Baró de Quadras

Casa Macaya hi ha elements que es repeteixen, com per exemple, la balconada de pedra del primer pis amb un treball molt elaborat dels escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol. També es repeteix la asimetria en la distribució de la façana.

El seu interior també està molt decorat amb un

Situar l'auditori al primer pis amb

estil que recorda l’estil islàmic amb mosaics i

l'accés des de la planta baixa pels

talles en els sostres de fusta.

diferents trams de l'escala. Arnau Velàzquez

Dotar la sala de grans finestrals i de la cúpula de vitrall

PALAU DE LA MÚSICA Situat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera el Palau de la música té la seva façana principal al carrer Sant Pere més Alt, únic accés fins l'any 1989.

Fer un pati a la paret mitgera del solar

contigu

amb

l'església,

perquè la sala de concerts quedés amb

mateixa

simetria

distribució i entrada de llum.

El Palau va ser construït entre el 1905 i el 1908 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner com a seu de l'Orfeó Català, i també com a auditori per a concerts instrumentals i orquestrals. Va estar finançat amb fons procedents de financers, industrials i amants de la música També, va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1997

Interior del Palau de la música

En tot l’edifici es combinen totes les arts

La decoració del Palau va ser a càrrec de diversos

aplicades amb l’escultura, el mosaic, el vitrall i la

artistes que van col·laborar amb l’arquitecte:

forja, fent ús a l’ornamentació d’elements florals i

- Escultura de la porta d’accés de Miquel Blay

policromats (de molts colors).

- Eusebi Arnau: busts dels músics

L’autor, Domènech i Montaner va innovar en dos

- Lluís Bru: mosaic

aspectes arquitectònics: -

Estructurar l’edifici al voltant d’una cúpula de

Arnau Velàzquez

vidre situada al sostre que està sustentada per

Cançó popular catalana: Aquesta obra va ser

una estructura de metall i deixava la planta

dissenyada i pensada per l’escultor català Miquel

lliure.

Blay. Es diu que aquesta escultura representa la

Solucionar la manca de llum per la seva

proa d’un vaixell, per això està col·locada a la

situació. Això ho va aconseguir amb diversos

cantonada entre dos carrers.

recursos:

L’anomenem “cançó popular catalana”. La dona representa la cançó, (és una al·legoria, una espècie de metàfora) i la resta de personatges 24

són el poble català, tots fortament protegits per

nens: aquests són els que mantindran viva la

Sant Jordi.

cançó. Martí Oró A la bandera de Sant Jordi hi trobem una al·legoria a la cançó “el noi de la mare”. Elements decoratius de la façana:

Altres

elements d'aquesta façana són els arcs amb grans columnes de maó vermell i ceràmica. Inicialment, dues d'aquestes columnes conformaven les taquilles originals. Al primer, pis hi ha un balcó que recorre la façana amb catorze columnes, cobertes amb mosaic, totes amb un dibuix diferent.

Conjunt escultòric de la façana principal

Entrem

més

detall

les

figures

representades: podem veure-hi Sant Jordi, per damunt de tots, representant la figura forta, poderosa, que farà qualsevol cosa per a salvar el seu poble, que necessita la seva protecció. A la part inferior, hi podem veure una dona. Com ja he esmentat abans, aquesta representa “la

Conjunt de columnes del primer pis.

cançó”. El poble són pescadors, pagesos, ancians i nens. Sant Jordi els protegeix perquè són pobres, nens o ancians i no disposen de la capacitat per defensar-se. Podem veure també com un dels pagesos agafa el braç de la noia: és en aquest moment quan la cançó esdevé popular. Els mariners i els pescadors són aquells que transportaran les cançons arreu. A la part

Al segon pis hi trobem busts de músics sobre columnes,

construïts

per Eusebi

Arnau:

d'esquerra a dreta són: Palestrina, Bach

i Beethoven; després

l’escultura “cançó popular catalana” trobem el bust de Wagner. A la part superior d'aquesta façana un gran frontó en mosaic de Lluís

esquerre hi podem veure un grup de dones i 25

Brú simbolitza la senyera de l'Orfeó d'Antoni Maria Gallissà.

Mosaic del frontó superior

Àlex Mínguez

BIOGRAFIA DE JOSEP ANSELM CLAVÉ I ENTREVISTA

anomenada Aurora que obtingué un èxit popular al Carnestoltes barceloní del 1846. Era composta per quaranta homes. El 1857, Clavé li canvià el nom, anomenant-la Euterpe, i aviat va estendre’s pel Principat i pel País Valencià (València,

Josep Anselm Clavé:

Vinarós) moltes“societats euterpenses”, que van

Josep començà la seva vida musical als disset

ser l’origen dels Cors de Clavé.

anys, guanyant-se la vida cantant per cafès i

Clavé componia la lletra i la música de les seves

tavernes acompanyat amb la seva guitarra. Des

cançons. Les cançons eren de melodia fàcil i

de molt jove, va militar al partit republicà d’Abdó

encomanadissa, i es van fer populars des del

Terrades, defensant les llibertats del nostre

primer moment. L’impuls del renaixement el va

poble. Justament per això, l’any 1843 va

portar a escriure les primeres composicions en

participar en la revolta contra el general

català: La

Espartero, i el 1845 va estar empresonat a la

Ter (1854); Les

Ciutadella de Barcelona.

conformar un autèntic esdeveniment. Més tard

font

del flors

roure i Les de

nines

maig (1859)

del van

introduí els temes del treball i del progrés (Els pescadors,1861; La verema, 1862; La Maquinista, 1867) i l’alegria de les festes populars (Els xiquets de Valls, 1867; Pasqua Florida, 1868). La seva millor obra és, probablement, la serenata Goigs i planys (1873).

Escriví també algunes peces

teatrals en castellà (entre elles la sarsuela Una zambra en Alfarache, 1851, i la sarsuela bilingüe L’Aplec del Remei, 1858). Fundà i dirigí la revista musical El Eco de Euterpe (1859) i El Ell era un home que estimava la llibertat, i per això s’esforçava per treure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes, i d’unir-los en societats corals. Va ser en aquestes tavernes on va aprendre a tocar el violí, la flauta i teoria musical, que l’ajudà a compondre melodies, que eren cantades als cafès. L’èxit el va encoratjar a organitzar, l’any 1845, una agrupació coral,

Metrónomo (1863). Amb els seus cors actuà a Saragossa, Madrid (1861) i Montserrat (1863). El 1867 el van empresonar a Madrid, i, en triomfar la Revolució de Setembre (1868), la política absorbí gairebé totes les seves activitats: militant del partit federal i membre de la Junta Revolucionària, va formar part de la redacció de La Vanguardia i d'El Estado Catalán, que dirigia el seu amic Valentí Almirall. Fou elegit 27

president de la diputació provincial de Barcelona

melodies senzilles i fàcils de recordar però que no

durant el regnat d’Amadeu I (1873) i, el mateix

estan lliures de significat i contingut.

any, diputat a les Corts Constituents i governador

Vostè també ha escrit alguna sarsuela en

civil de Castelló de la Plana i de Tarragona (1873-

castellà. Quines diferències troba en el procés

74). Es retirà de la vida pública després del cop

creatiu?

d’estat del general Pavía.

Realment no hi trobo cap diferència, simplement escullo escriure en català perquè m’hi trobo més a gust amb la llengua i m’identifico més amb el

Molt bon dia senyor Clavé

temes i composicions.

Bon dia tingui

Com molt bé sap, avui som aquí per fer-li una sèrie de preguntes sobre la seva vida

Veig Sr. Clavé que està molt compromès amb el moment polític que l’envolta?

Doncs sí. Crec que els intel·lectuals hem de fer

Exactament, i amb molt de gust les respondre

arribar a la gent la nostra veu i fer-nos portaveus

totes!

del nacionalisme polític i alhora cultural. No

Així doncs, comencem.

podem separar les dues coses perquè la cultura

Sr. Clavé, la seva vocació per la música li venia

és la base d’un país i la política s’ha d’encarregar

de família?

de dirigir un país; per tant han d’estar

exactament,

meva

mare

era

una

enamorada de les arts, però provenim de famílies

profundament lligades. -

humils que no van poder desenvolupar aquestes facetes més que de manera autodidacta. -

Bé, per acabar, quines expectatives de futur té en aquest moment?

Bé, ara la meva màxima prioritat és organitzar de

Vostè va començar a treballar molt jove de

nou l’obertura del Liceu després d’aquest terrible

torner, com es produeix llavors el seu gir cap a la

accident que ha patit i ajudar a crear una

música?

consciencia nacional catalana. I així seguiré fins

Com ja li he dit, de manera autodidacta vaig

que pugui. És el meu deure amb Catalunya.

poder entrar en contacte amb la música i també

gràcies a amics intel·lectuals que m’envoltaven en les meves inquietuds artístiques. -

Com descriuria la seva música?

La meva música està basada en expressar el

Gràcies Sr. Clavé per la seva sinceritat i espero que tingui sort amb el seu objectiu.

Gràcies a vostè i li demano que ajudi a la difusió de la cultura catalana.

Així ho faré. Sr. Clavé.

sentiment català a través del cant coral i les meves composicions, però també vull expressar

Arnau Velàzquez i Martí Oró

el modernisme que envolta el meu país. Són 28

MERCAT DE LA BOQUERIA

era l’arquitecte en cap de l’ajuntament de Barcelona. Altres obres d’Antoni Falguera són,

El mercat de la Boqueria està situat a les Rambles núm. 91 de Barcelona. Quan es va construir l’any

per exemple, la Farmàcia Novellas, el Mercat de Sants i el Mercat de Galvany.

1586 era un convent de les Carmelites descalces de l’ordre de Sant Josep. Més endavant, al 1835,

Arnau Velàzquez

aquest convent es va cremar i llavors, al 1840, van transportar el mercat de la ciutat que estava situat a les afores per la necessitat de situar-lo

EDIFICI DELS QUATRE GATS

més a prop del nucli urbà i es va establir

És un edifici modernista dissenyat per Puig i

definitivament a la seva ubicació actual.

Cadafalch situat al carrer Montsió de Barcelona que es va construir al 1897.

Cúpula d’entrada al mercat de la Boqueria

La primera pedra del mercat es va col·locar el dia de Sant Josep en honor a l’antic convent que hi havia situat a l’època medieval. L’arquitecte que el va dissenyar va ser Josep Mas. Més endavant, al 1914, va haver una de les primeres transformacions que ha patit el mercat afegint la coberta metàl·lica del sostre, va ser dissenyada

Detall de la porta d’entrada a la Casa Martí

per Miquel de Bergue, arquitecte especialitzat en l’àmbit ferroviari. L’arc d’entrada és obra de l’arquitecte Antoni Falguera i Sibilla, i està fet de ferro forjat amb vidres de color blau i groc. Antoni Falguera era deixeble de Pere Falqués, que en aquell moment

El nom real d’aquesta casa és la Casa Martí. En els baixos de l’edifici es situava el local conegut com els Quatre Gats. Inicialment era un cafè cabaret on es feien obres de teatre i tertúlies.

Els

inversors del local van ser el pintor Ramón Casas i 29

el banquer Manuel Girona. El promotor del local va ser Pere Romeu que va crear un centre avantguardista i bohemi on anaven artistes de l’època com Ramón Casas, Picasso, Santiago Rossinyol, entre altres. L’edifici recorda a l’estil neogòtic, com altres edificis de Puig i Cadafalch, per la balconada molt ornamentada o la porta d’entrada a l’edifici on hi ha escultures d’Eusebi Arnau i Josep Llimona. A la façana es poden veure uns dracs de ferro forjat que reivindiquen el sentiment nacionalista de l’autor i són una al·legoria a la llegenda de Sant Jordi.

Porta principal a l’Hospital Arnau Velàzquez La distribució de l’hospital és mixta amb més d’un

HOSPITAL DE SANT PAU

km de túnels que uneixen tots els pavellons. Els túnels que unien els pavellons servien per traslladar els malalts sense que aquests entressin

Al 1901 el Consell de Cent va unir 6 hospitals en un únic hospital al barri del Raval, l’Hospital de la Santa Creu. Després es va traslladar aquest a la seva ubicació actual gràcies a Pau Gil que va deixar part del seu llegat a la ciutat de Barcelona (30.000 pessetes).

en contacte amb l’exterior. En un principi s’havien de construir 48 pavellons, però finalment se’n van construir 27. D’aquests, n’hi ha 16 pavellons modernistes dissenyats per Lluís Domènech i Muntaner i 11 dissenyats pel seu fill. La construcció va durar del 1930 al 2009.

L’arquitecte al que es va encarregar l’obra va ser Lluís Domènech i Muntaner. Abans de dissenyarlo va viatjar per Europa per enriquir-se amb noves idees.

Exemple de pavelló. 30

L’edifici està orientat cap al sud per tenir llum

l’anestesia, a la segona l’operació i a la tercera es

natural. Els usuaris estaven separats per gènere

feia el post-operatori.

en els diferents pavellons que rebien noms de

A la part de darrera, juntament amb la farmàcia,

sants i santes. Més endavant, la separació va ser

la cuina i el banc de sang, hi ha una sèrie d’edificis

per les diferents malalties.

que no es poden considerar patrimoni cultural

Cal destacar que la visita al Hospital de Sant Pau

perquè són edificis més austers. Actualment,

va començar a la Sala hipòstila que era una sala

alguns d’aquests pavellons poden ser llogats per

de pas. L’edifici està construït en estil modernista

institucions caritatives.

amb inspiració neogòtica on destaca l’ús de la ceràmica amb motius florals i animals en la decoració i escultures que representen la visió religiosa de l’autor. L’ús de la ceràmica decorada amb elements florals fa una funció terapèutica amb els malalts i a banda, també es considerava que eren més netes i higièniques. L’ús del color verd predomina ja que es considera un color neutre apte per a un ambient hospitalari.

Pavellons de l’Hospital de Sant Pau Tots els pavellons tenen la mateixa estructura arquitectònica amb sostres alts per afavorir la circulació de l’aire, sala de visites (sala de dia) i una

entrada

amb

rampa

escales.

Detall del mosaic que recobreix les parets de l’Hospital.

La Casa Principal era l’edifici on es realitzaven les operacions i en ceràmica en la façana principal es poden observar les inscripcions on apareixen els

Fotografia de l’estructura d’un pavelló.

noms dels cirurgians i l’escut de Pau Gil. La paret posterior d’aquests quiròfans està feta de vidre de manera que es podien veure les operacions. Hi

En general tots els malalts compartien el mateix espai, però hi havia una part separada per als

havia 3 sales contigües. A la primera es feia 31

malalts més greus. A principis dels anys 70, els pavellons es van dividir en 2 pisos. L’arxiu hospitalari ocupava tota una planta. El Pavelló de l’administració va ser l’entrada principal fins al 2009. En aquest pavelló destaca l’escut de l’hospital, així com l’escalinata que porta decoracions on apareixen l’escut del benefactor, Pau Gil, i l’escut de l’hospital a les cantonades.

Detall de l’escala amb decoracions en pedra La claraboia que ocupa el pavelló principal és un antecedent de la que hi ha al palau de la Música.

Claraboia d’un pavelló.

Destaquen 7 relleus que representen les set obres de misericòrdia. El sostre té una alçada de 18 m coberts amb volta catalana.

Arnau Velàzquez i Martí Oró 32

ARC DE TRIOMF Un Arc de triomf era un monument de l’època romana. Els romans construïen l’Arc quan obtenien una victòria, i ho feien a la ciutat on havien guanyat. El de Barcelona, però, es va edificar l’any 1888 per l’exposició Universal. L’any 1989 es va restaurar.

exposició semblant a París i li va agradar. L’empresari va proposar-ho a l’alcalde del moment, Rius i Taulet, que va aprovar la proposta de grat, (era un home que recolzava obertament el modernisme) aprofitant l’envergadura del Pla Cerdà. Martí Oró

PASSEIG MONUMENTAL DE SANT JOAN Palau de la justícia: Els arquitectes d’aquest palau van ser Enric Sagnier i Josep Domènech i Estapà. Utilitza elements naturalistes, curvilinis i maó. No és purament modernista, perquè té elements d’estils anteriors. Arc de triomf L’arquitecte va ser Josep Vilaseca Casanovas. Ell va voler que l’Arc simbolitzés la Barcelona del segle XIX, perquè l’Arc rebia a tots aquells que

Monument a Rius i Taulet: Rius i Taulet va ser un alcalde a favor del modernisme, que ho va ser tres vegades. Va ser també un dels impulsors de l’exposició Universal. Eusebi Arnau va ser

venien a l’exposició. Les escultures que trobem a

l’arquitecte d’aquesta estàtua en honor seu.

damunt de tot simbolitzen la fama i la glòria. Es

L’escultura conté un pedestal de bronze i un

considera una construcció modernista perquè el

obelisc de pedra.

material més abundant és el maó. Josep Llimona va ser l’escultor encarregat de fer les decoració.

Martí Oró

EXPOSICIÓ UNIVERSAL Va ser una exposició de gran envergadura que es va produir a la meitat del segle XIX. L’objectiu era exposar la Barcelona d’aquella època a visitants de tot el món. La idea la va tenir un empresari anomenat Eugeni Serrano, que va veure una

Martí Oró 33

PARC DE LA CIUTADELLA El parc es va construir per a l’exposició Universal, després de destruir la fortalesa edificada per Felip V l’any 1714. Aquesta fortalesa es va enderrocar perquè Barcelona volia desfer-se de l’opressió que havia viscut.

Hivernacle: un hivernacle permet modificar la temperatura

del

seu

interior,

podent

fer

proliferar plantes que a temperatura ambient no podrien viure. Aquest és de ferro i vidre. El va dissenyar Josep Amargós, com a complement de l’exposició Universal. Umbracle: És un petit jardí cobert per arcades paral·leles, que té com a objectiu protegir a les Castell dels 3 dragons: inicialment, era una construcció pensada per a ser un cafè. Això, però,

plantes de la llum solar. Hi predomina el ferro, el maó i la fusta.

va complicar el procés d’elaboració de l’edifici, perquè l’arquitecte, Lluís Domènech i Montaner va tenir molts problemes amb la llicència per a servir cafè i això va alentir les obres. En aquest edifici hi destaca la decoració amb ceràmica i ferro. L’element diferent, però, és que l’edifici s’aguanta amb les bigues de ferro que conté a

Font: és d’estil neoclàssic. Es va construir entre

l’interior. Montaner va cansar-se de l’obra,

1875 i 1888. La va dissenyar Gaudí. La temàtica és

perquè el tema de la llicència i els altres edificis

mitològica. Podem veure-hi el naixement de

que tenia entre mans van acabar amb la seva

Venus i el carro d’Apolo. Està considerat un bé

paciència. Així doncs, va passar el relleu a Josep

cultural d’interès local.

Forteza, que va acabar l’edifici.

Parlament: Inicialment, es va construir l’any 1716 i era un arsenal d’armes de l’imperi de Felip V i era d’estil classicista. Més endavant, l’any 1889, Pere Falquers el va reformar, donant-li retocs modernistes. Hi trobem esgrafiats i vitralls propis del modernisme. Després de la reforma havia de ser una residència reial.

Martí Oró

LA CASA MILÀ La Casa Milà o Pedrera es un edifici modernista construït per Antoni Gaudí l’ any 1906 fins l’any 1912. La va demanar l’ empresari Pere Milà i Camps però la va pagar Roser Segimon, la seva dona que era qui realment tenia el patrimoni familiar per haver estat casada amb anterioritat amb el Sr. Josep Guardiola. De fet, era comú a l’època qüestionar el seu matrimoni.

finestres més petites i en canvi, els pisos inferiors les hi tenen més grans per regular l’entrada de llum. El mateix passa amb la porta principal, ja que la part superior de la porta està formada per vidres de mida més gran que la part inferior de la porta; aquest disseny de la porta també permetia major seguretat. Els senyors Milà es van quedar amb un apartament, el més baix de tot l’edifici, de 1300 m2. La resta d’apartament eren de lloguer.

La Pedrera. Façana principal Pati interior de la Pedrera La Pedrera va ser molt polèmica per les formes ondulades de la façana, així com pel ferro forjat dels balcons. Els materials que es van fer servir eren pedra, maó i ferro forjat, bàsicament. Els senyors Milà no van tenir una bona relació amb l’arquitecte, Antoni Gaudí, ja que l’edifici no s’ adaptava al gust de la gent, i ells tampoc la veien amb bons ulls. La Pedrera te quatre pisos: dos d’ ells habitats, un altre d’exposició i l’ altre reservat per a esdeveniments. Consta de dos patis interiors que permeten l’entrada de llum i la renovació de l’aire. Va ser un dels primers edificis en tenir dos ascensors. Els pisos més elevats tenen les

Actualment es pot visitar l’apartament del quart pis, ambientat amb mobles i objectes d’època. L’ edifici va ser també un dels primers en tenir pàrquing soterrani. Aquest edifici consta de dos portes la inicial situada al Passeig de Gràcia i l’ altra que dóna al carrer Provença. Ara de la casa se’n ocupa una fundació privada anomenada Pedrera i que la manté gràcies al preu de les entrades. Respecte als pisos cal dir que tenen un disseny molt precís. Els panys són clarament ergonòmics i tenen dues àrees molt diferenciades, la de servei i la de la burgesia. Així doncs, tenen dues portes: la de servei i la dels senyors. El sector de servei té 37

el terra de rajoles i el sector de la burgesia té el

A la part superior, a les golfes de l’edifici, hi havia

terra de parquet.

un espai de servei per fer la bugada. Les golfes estan construïdes amb arcs catenaris que recorden a les costelles del cos humà. Finalment, al terrat es poden distingir 6 creus que destaquen la gran fe religiosa de Gaudí i una inscripció a la part superior, que es pot veure des de la façana on diu “Ave Gratia Maria Plena Dominus Tecum”. Es poden distingir dues estructures diferents: els badalots que són

Detall dels diferents terres segons els diferents

escultures amb creus i que guardaven en el seu

usos.

interior escales de cargol que unien els pisos amb

Els sostres són amb decoracions ondulades i

el terrat; i les xemeneies que tenien la finalitat de

sense angles rectes. Respecte als marcs de les

facilitar la sortida de fums i ventilació dels pisos.

portes són de guix i moldejats a mà.

Aquestes recorden a l’època medieval perquè són

Generalment en la zona de servei se situaven les

com soldats. En una de les xemeneies hi ha 2

habitacions dels nens perquè el servei era

cors. Un apunta cap a la Sagrada Família i l’altre

l’encarregat de cuidar els infants de la casa.

cap al Camp de Tarragona, lloc de naixement de

També hi havia les habitacions dedicades a les

l’autor.

tasques de la llar, com l’habitació de la planxa i la cuina i un únic dormitori per a tot el servei. Aquest dormitori no tenia decoració i era d’estil molt sobri. A la zona destinada als senyors de la casa es disposaven diverses sales com el menjador, el despatx i el dormitori amb bany inclòs.

El trencadís que es troba a les xemeneies tenia una doble funció. D’una banda impermeabilitzar i d’altra decorar. Hi ha un conjunt de xemeneies que estan decorades amb vidre que provenia d’ampolles de cava com a símbol de famílies adinerades de l’època. 38

recorden a les cel·les de les abelles i amb les decoracions de cargols de mar, estrelles de mar i algues són una altra aproximació al món marí.

A nivell arquitectònic, l’edifici de la Pedrera és singular també perquè no té parets mestres sinó que se sustenta per columnes i bigues. Es pot dir que la façana es autoportant. Un dels grans

Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

problemes que té aquest edifici és que alguns blocs de pedra que formen la façana són de només 2 cm de gruix i això fa que es filtri l’aigua i oxidi les bigues que sustenten l’estructura. Hi ha múltiples referències a la natura en tot l’edifici. D’una banda els arcs catenaris de les golfes que recorden l’esquelet humà. D’altra banda, l’estructura

l’escala

recorda

Nautil·lus, les escates dels peixos i per tant el mar. El terrat recorda l’escorça de les palmeres; la porta d’entrada fa pensar en la closca d’una tortuga;

la forja dels balcons recorda les garrofes i finalment les rajoles amb la seva disposició 39

LA PEDRERA, UN INDRET RELACIONAT AMB LES MATEMÀTIQUES Segur que la majoria dels que esteu llegint aquesta revista coneixeu la Pedrera, de fet us l’hem explicat en les anteriors pàgines. La

coses interessants. Abans d’arribar a aquestes dades, però, ens cal explicar una sèrie de coses:

curiositat que us volem exposar en aquest

L’eix d’abscisses és la línia horitzontal i l’eix

reportatge és l’estreta relació que té aquest

d’ordenades la línia vertical. Primer de tot, cal

monument amb les matemàtiques. Les golfes de

explicar què és una paràbola. Una paràbola és

la Pedrera estan construïdes mitjançant arcs

una

catenaris. Les catenàries són corbes amb la forma

gràficament. En realitat, però, una paràbola és

que té una corda flexible i inextensible quan està

una funció algebraica que conté un dels seus

suspesa pels seus dos extrems. Els arcs catenaris

termes elevats al quadrat. Té l’estructura d’una

són molt semblants als arcs parabòlics; les seves

equació de segon grau: ax2+bx+c. Una funció no

diferències son gairebé inapreciables. En aquest

és ni de bon tros una equació, ni tampoc totes les

reportatge intentaré explicar les característiques

paràboles

dels arcs catenaris.

aquesta és la més bàsica. El nostre objectiu és

espècie

d’arc,

tenen

quan

aquesta

representa

estructura.

Però

extreure una funció a partir d’aquesta paràbola i per fer-ho necessitem trobar els punts de tall amb l’eix d’abscisses. Molts de vosaltres deveu estar pensant... però què és tot això? Tranquils, pas a pas. El punt de tall amb l’eix d’abscisses són aquells dos indrets de l’eix d’abscisses per on la paràbola passa. A la imatge veiem que són els punts (-2,0) i (2,0). El punt de tall amb l’eix d’ordenades, serà, doncs, (0,5).

A la fotografia podem veure un eix de coordenades, de manera que l’arc catenari té la forma d’una paràbola. A través d’aquest eix de coordenades podrem arribar a saber una sèrie de

L’equació que tenim és y=ax2+c.El valor de c és el

En el cas d’aquest arc, volem arribar a saber les

vèrtex de la paràbola, és a dir el punt més elevat,

seves mides reals, per a que vosaltres, els lectors,

que és, per tant, el punt (0,5). El valor de a, per

us en pugueu fer una idea aproximada, per a que

contra, el calcularem de la següent manera:

podeu imaginar la magnitud de les construccions

0=a·22+5; a=-5/4. De fet, aquests càlculs tenien

de Gaudí, que tenen relació directa amb la passió

com a objectiu trobar la funció que representa

que ell hi posava. En aquest cas, tenim la funció:

aquesta paràbola. La funció, per tant, serà:

y=-3’35x2+2’75. Primer haurem de saber l’alçada

y=(-5/4)·x2+5. Ara anem comprovar-la amb

de l’arc, que són 2’75m, perquè el vèrtex és la c,

exemples:

el terme sense x.

x y

-3

-2,5

-2

-1,5

-1

-0,5

0,5

1,5

2,5

6’25 2’81

2’19

3’75

4’69

3’75

2’19

2’81 6’25

Ara haurem de calcular l’amplada del terra del Amb tot això, no he vull dir pas que Gaudí fes tots

passadís, per saber les mides completes. Per a

aquests càlculs per a fer els seus arcs (en feia de

fer-ho, primer de tot haurem de calcular el punt

diferents), però si que he volgut demostrar la

de tall amb l’eix d’abscisses: 0=-3’35x2+2’75;

relació i la semblança entre els arcs catenaris i els

3’35x2=2’75; x2=2’75/3’35; x=+/-0’906m. Amb

parabòlics.

això, sabem la distància que hi ha des del punt

ARCS CATENARIS A L’INTERIOR DE LA CASA MILÀ

(0,0) a la paret. Ara només ens falta calcular l’altre distància. Cal fixar-nos, però, que l’arc

Gaudí utilitzava els arcs catenaris allà on podia, i

esquerra surt uns 2’15m de la paret. La seva

la Pedrera no se’n va salvar. A part de posar

abscissa en aquest punt és: 2’15= -3’35x2+2’75;

aquest arcs a les golfes, també els va col·locar en

2’15-2’75=-3’35x2;-0’6/-3’35=x2; +/-0’42=x. Tenint

altres indrets de la casa, com és aquest cas:

això, sumem els dos resultats i podem saber l’amplada del terra del passadís. Amplada= =0’9+0’42= 1’32m. Havent trobat aquestes dues dades, podem saber i fer-nos una idea de la mida dels arcs catenaris de Gaudí (realment molt grans).

SISTEMA D’ELABORACIÓ DE MAQUETES DE GAUDÍ

1’44m. Seria positiu perquè la paràbola seria invertida. Martí Oró

Gaudí tenia un sistema que va inventar ell mateix pe a elaborar les maquetes de les seves obres. El que feia era agafar un seguit de cadenes enganxades sobre un pla. Aquestes cadenes tenien la forma d’arcs catenaris, i estaven fets a escala. Gaudí h posava un saquet de sorra a cadascuna d’elles per a representar el pes que haurien d’aguantar. Tot això ho feia invertit. Tot seguit ho col·locava davant d’un mirall i veia la forma que haurien de tenir els seus arcs. A la Pedrera s’hi pot veure la maqueta de la cripta de la Colònia Güell. En aquesta maqueta hi trobem 3 tipus d’arcs diferents:

A:y=6x2-3’8; 0=-3’8+6x2; 3’8/6=x2; +/-0’79=x B:y=2x2-2’8; 0=2x2-2’8; 2’8/2=x2; +/-1’18=x 2

C:y=x -2’1; 0=x -2’1; +/-1’44=x

Ara hem calculat el punt de tall amb l’eix

d’abscisses. Hem pogut saber les respostes perquè, a les imatges, s’insinuen els punts amb l’obertura de la paràbola. A partir d’aquestes imatges podem saber l’altura que haguessin tingut realment; la A seria 0’79m, la B 1’18m i la C 42

PLA CERDÀ Abans del 1850 la ciutat es concentrava a l’interior de les muralles amb una població de 8000 habitants per metre quadrat. Sempre hi havia rebuig a ampliar la ciutat fora de les muralles ja que això suposava per a la gent una feblesa de la ciutat i un impediment a la defensa de la mateixa. Al 1860 la Reina Isabel II dona suport al projecte d’ampliació de Barcelona.

altres plans, com el pla Soler que projectava una quadrícula amb dues vies orientades a França i Madrid;

projecte

Fonseré

que

donava

centralitat al Passeig de Gràcia o el projecte Garriga. El tractament igualitari del pla va ser molt criticat ja que anava en contra de les idees defensades per la burgesia que volien mostrar la clara divisió

PLÀNOL DEL PLA CERDÀ

de classes. Els arquitectes representants de la burgesia catalana també es mostraven contra aquest pla i ho posaven de manifest intentant donar a les cases que dissenyaven de criteris que s’allunyaven del criteri igualitari del pla. Les vies més valorades van ser el Passeig de Gràcia i l’avinguda Diagonal. La primera via pel seu valor

Es van presentar 3 projectes i finalment va

estratègic com a centre del pla i la segona perquè

guanyar el pla Cerdà. L'eixample contemplat al

suposava una irregularitat dins el pla.

pla es desplegava sobre una immensa superfície

Al llarg de tot aquest temps, el pla s'ha anat

que havia estat lliure de construccions pel fet

transformant i moltes de les seves directrius no

d'haver estat considerada zona militar estratègica

es van aplicar. Els interessos dels propietaris del

i que ara suposava un gran valor especulatiu.

sòl i l'especulació van desvirtuar finalment el pla

El pla cerdà fou un pla de reforma i eixample de

Cerdà, així com el trencament de la quadrícula a

la ciutat de Barcelona de 1860 que seguia criteris

l’avinguda Diagonal, la Meridiana i el Paral·lel.

del pla hipodàmic, és a dir, amb una estructura en quadrícula, oberta i igualitària. Va ser creat per l'enginyer Ildefons Cerdà i es va presentar a un concurs públic amb altres propostes. La seva aprovació va anar seguida d'una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l'estat espanyol en contra del pla d’ Antoni Rovira que també s’havia presentat i que disposava la zona

Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

en forma de teranyina. També es van presentar 43

QUADRAT D’ OR

que les illes de cases tenien xamfrans de 45° per a permetre una millor visibilitat. El desplegament del pla va durar quasi un segle. Es preveia una densitat de població de 800.000 persones però l’especulació va fer que la població augmentés molt. El pla tenia una visió moderna i es va anticipar als problemes de densitat de trànsit que han sigut comuns després.

QUADRAT D’OR

Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

El Quadrat d'or és la zona de l’Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Gràcia delimitada pels carrer Aribau i Passeig de Sant Joan, i des de les Rondes de Sant Pere i Universitat a la Diagonal que acull un ric patrimoni arquitectònic.

que si situem la zona en el context de la burgesia catalana del moment, el Quadrat d'Or guarda exponents molt importants de l'arquitectura catalana

Les cases Cerdà són els primers edificis construïts a l’Eixample eren cases unifamiliars. El Passatge Permanyer té aquestes cases que consten de planta baixa i semi-soterrani amb un petit

Aquesta zona parteix del principi igualitari, tot i

modernista

PASSATGE PERMANYER

barcelonina

jardinet individual. Aquest passatge no ha patit pràcticament modificacions i conserva l’essència del pla Cerdà.

Aquest passatge té la mateixa

estructura que el Passatge Méndez Vigo.

començament del segle XX. Així podem trobar la casa Batlló, la casa Ametller, la Casa Lléo Morera, la Pedrera, la Casa Terrades (coneguda com la Casa de les Punxes), la Casa Macaya o la Casa Montaner i Simón. El pla proposava una quadrícula contínua amb dues vies: una paral·lela al mar i una altra perpendicular. Al centre de cada una de les illes

PASSATGE PERMANYER

Arnau Velàzquez

de cases hi havia d’anar un pati o jardí-hort. Cada illa de cases era d’aproximadament 100 m de costat i havia de tenir construccions d’alçada màxima de 16 metres. La novetat en l'aplicació del pla en forma de quadrícula consistia en el fet 44

TORRE DE LES AIGÜES La

torre

les

aigües

d’emmagatzemar l’aigua

tenia

Aquest nom prové de la rivalitat entre Gaudí, Puig funció

per a la ciutat de

Barcelona obtenint-la del subsòl de la ciutat. Es troba al carrer de Llúria, núm. 56 de la ciutat de Barcelona i va ser dissenyada per Josep Oriol

i Cadafalch i Domènech i Muntaner per dissenyar cada vegada edificis més singulars. El Passeig de Gràcia era la part de l’Eixample més desitjada ja que era la zona on es concentraven les famílies més adinerades de la societat de Barcelona que buscaven mostrar la seva posició social i

Mestre.

econòmica

fent-se

construir

cases

mansions que representessin la seva situació. Hi ha diversos edificis en aquesta illa que cal destacar com la Casa Batlló, la Casa Ametller i la Casa Lleó Morera. Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

CASA BATLLÓ Casa Batlló dissenyada i construïda per Antoni Gaudí entre els anys 1904-1906 situada al Passeig de Gràcia, número 43 i que forma part de la “illa de la discòrdia”. La va encarregar l’ empresari Josep Batlló que estava vinculat amb la família Godó per matrimoni i que s’havia enriquit amb la industria tèxtil. Donada la seva relació amb la família Godó el Sr. Batlló també es va relacionar TORRE DE LES AIGÜES

Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

amb la Vanguardia. La casa Batlló també rep el nom de “Casa dels ossos” per les columnes que suporten els balcons

ILLA DE LA DISCÒRDIA

de la façana i que recorden als ossos humans. Gaudí la va construir just abans de començar el disseny de la Pedrera, per tant es creu que li va servir per iniciar-se en l’ús de les arts aplicades

ILLA DE LA DISCÒRDIA

L’illa de la discòrdia es trobava al Passeig de

vinculades

l’arquitectura

innovacions

arquitectòniques com els arcs catenaris.

Gràcia entre els carrers Consell de Cent i Aragó. 45

CASA BATLLÓ

la part superior simbolitza l’espasa que mata el drac en la llegenda de Sant Jordi. La façana té en el pis principal una balconada de pedra que continua en els extrems del primer pis. Tota la façana utilitza el trencadís de ceràmica i vidre, que es van unint tros a tros mitjançant l’ús de la calç. Hi ha molta varietat de colors per provocar la sensació de brillantor quan dóna el sol. La façana té formes ondulades que afavoreixen aquest efecte. El pis principal que era la residencia familiar. El saló principal té un remolí de guix que ocupa tot el sostre de l’estància. La casa també tenia una sala d’oració que contenia un relleu de la Sagrada Família. Els dormitoris i els serveis estaven en el pis superior, i s’orientaven, igual que el saló cap a la façana posterior. Arnau Velàzquez

CASA AMETLLER La Casa Ametller construïda per Josep Puig i Cadafalch és un edifici que va encarregar el La façana construïda de pedra, maó, trencadís i

xocolater Antoni Ametller i Costa i que es va

ferro dóna una forma orgànica a l’edifici. Era una

construir durant els anys:1890 i 1900. L’encàrrec

obra que partia d’una reforma d’una casa prèvia,

va consistir en reformar un edifici vell que el Sr.

la qual s’havia d’ampliar. En un principi només

Ametller havia comprat per traslladar-se a viure-

s’havia de transformar la façana, però l’obra es va

hi. El Sr Ametller era un industrial xocolater amb

ampliar i va haver una remodelació completa dels

una gran afició pel col·leccionisme i la fotografia.

espais interiors.

En l’obra es van incorporar alguns dels elements

La part més destacada de l’edifici és la façana. La

de modernitat com l’ascensor o una plataforma

teulada representa l’espinada d’un drac feta amb

giratòria per als cotxes. El pis principal quedava

peces de ceràmica i teules disposades com

per als propietaris, mentre que la cuina i serveis

escates. La creu també recoberta de ceràmica de

es situaven a la planta baixa 46

L’ arquitecte li va donar un aire de palau gòtic

donar nom a l'edifici. L'obra finalitzà el 10 de

urbà.

març de 1905.

El tema principal de la façana pretén

recordar els castells medievals amb una part

L'avi de Francesca, Antoni Morera i Auger, s'havia

superior que recorda una rajola de xocolata en

dedicat al negoci mercant amb Amèrica del Sud

referència a la professió del Sr. Ametller. Tota la

en societat amb els seus tres fills, Joan, Josep i

part

rajoles

Antoni Morera i Busó. Aquest darrer era vidu i

ceràmiques vidriades i predominen les línies

sense descendència, i va deixar la seva fortuna a

rectes en la part superior, a l’estil germànic.

la seva neboda, filla del seu germà Joan.

superior

està

revestida

amb

L’encàrrec inicial consistia en enderrocar la CASA AMETLLER

façana principal i afegir tres tribunes i balconades de pedra en els diferents pisos de l’edifici. Els materials que s’utilitzen en aquesta obra són el marbre (interiors), pedra, ferro i ceràmica. CASA LLEÓ MORERA

La part inferior de la façana és de pedra i també està molt ornamentada amb esgrafiats florals i decoracions esculturals en el seu balcó amb obres d’Eusebi Arnau. En aquestes escultures es pot veure també referències a Sant Jordi i el drac i a les aficions del Sr. Ametller, el xocolata, la fotografia i el col·leccionisme. Totes aquestes escultures fan pensar en l’ús del treball artesanal a l’arquitectura. Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

CASA LLEÓ MORERA Edifici construït per l’ arquitecte Lluis Domènech i Muntaner situat al Passeig de Gràcia, núm. 35 i encarregada per Francesca Morera i Ortiz per remodelar una antiga casa, la Casa Rocamora del 1864. La reforma va portar-se a terme entre 1902 i 1905. A la seva mort, l'any 1904, el seu fill

La casa disposava del pis principal per als propietaris, l’entresol i el semi-soterrani per a negoci i tres pisos més per a lloguer. La distribució dels balcons i finestres de cada pis és diferent, allargats en el primer pis i arrodonits en el segon, i molt decorats amb motius florals de morera i lleons i els escuts de la família. Destaca

Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va 47

el templet que és la glorieta central que dóna

recobriment a la paret de mosaic on apareixen

simetria a la façana.

petites flors blanques i grogues. El replà del

La façana presenta un aspecte on destaca el

primer pis també té mosaic imitant l’estil romà.

treball artesanal. La decoració inclou escultures

Els arcs de les portes tenen imatges de Sant Jordi

de formes femenines i de mida natural obra

i el drac. El menjador té unes vidrieres que

d’Eusebi Arnau, així com garlandes florals entre

l’envolten de manera circular, disseny d’Antoni

les columnes. Les 4 figures femenines fan

Rigalt i també hi ha relleus de porcellana

referència als avenços tecnològics: la fotografia,

dissenyats per Gaspar Homar .

l’electricitat, el telèfon i el fonògraf. També hi ha els bustos que podrien correspondre a membres de la família. D’una altra banda, els noms de la família estan presents en la decoració ja que els pilars que sustenten els arcs estan decorats amb lleons i flors de morera, com a símbol dels cognoms. La façana és de pedra amb esgrafiats i

VIDRIERES

predominen les línies arrodonides. La part interior està molt decorada. L’escala que

Àlex Mínguez i Arnau Velàzquez

puja al pis principal és de marbre amb un

COLÒNIA GÜELL

es girarien en contra seva. I aquí es on neixen les colònies, que eren aquests poblets situats al costat de les fàbriques.

A l’edat moderna, després de la revolució industrial,

van

començar

formar-se

les

empreses i es va desenvolupar la tecnologia, ja que va sorgir la necessitat de produir a gran escala. Per això es va inventar la maquinària. Nosaltres, però, ens centrarem en la maquinària de l’àmbit de la indústria tèxtil. Les indústries, a

UN DELS EDIFICIS DE LA COLÒNIA

Anglaterra, funcionaven amb la màquina de

La família Güell, una família barcelonina molt rica,

vapor, que funcionava amb carbó. L’any 1833,

tenia una segona residència molt a prop d’on hi

Josep Bonaplata va portar la màquina de vapor a

ha la colònia, perquè va ser el senyor Eusebi Güell

Catalunya. Després de la implantació de la

qui va crear-la, ja que estava prop d’un riu. La

màquina de vapor a les indústries tèxtils, els

fàbrica va estar molt temps en funcionament, fins

obrers van revoltar-se pel perill que comportava i

que va tancar l’any 1973. Encara ara hi ha

les condicions pèssimes que tenien a la seva

persones que hi viuen.

feina. Així doncs, es va implantar l’energia hidràulica,

La majoria de cases estan fetes de pedra i maó,

per tant les fàbriques van situar-se prop dels rius.

que eren materials molt barats.

Els empresaris, per evitar les revoltes dels

Tot passejant per la colònia, hi trobem diferents

treballadors, van decidir fer petits pobles al

edificis: la casa de Joan Rubió i Vellvé, família

costat de les fàbriques; tot treballador tenia dret

dedicada a l’agricultura; la casa del secretari, on

a un habitatge, proporcionat per l’empresari. Ara

hi podem veure el símbol de Güell, un rat-penat,

bé, si es revoltaven, acabaven sense res. Per tant,

l’escut de Catalunya i la creu de Sant Jordi;

els empresaris ja estaven segurs que els obrers no

l’escola de noies, on aprenien a escriure, llegir i cosir. Les noies treballaven des dels 7 anys; les cases dels treballadors, que eren d’uns entre 60 i 140m2, eren baixes i els carrers eren amples, per evitar malalties; l’escola de nens, ideada per un col·laborador de Gaudí, on aquests aprenien a dibuixar, a llegir, a escriure. Hi ha un pinacle fet 49

amb trencadís, propi de l’estil de Gaudí; hi trobem també la casa de l’administrador, que destaca en front de les altres, perquè és més bonica, ja que l’administrador era el màxim representant del propietari quan aquest no era present a la fàbrica.

A la plaça major hi trobem una estàtua que commemora a Güell. La plaça era l’indret on els obrers s’esbargien de tota una jornada de treball. Hi trobem teatres, bars i llocs d’oci en general. A Güell li interessava tenir al poble satisfet, per això va crear aquests espais. La raó, però, no era únicament aquesta: Güell no volia que els obrers haguessin d’anar a buscar res fora de la colònia, volia que allà ho tinguessin tot.

PLAÇA MAJOR

Martí Oró

CRIPTA

COLÒNIA

molt elaborat, amb dues esglésies. Del disseny original, únicament es va respectar la més petita

GÜELL

de les dues. Això va ser perquè, mentre es

La Cripta de Colònia Güell es va construir perquè

construïa la cripta, va esclatar una guerra.

els obrers necessitaven algun lloc on anar a resar.

Aleshores, com que la colònia Güell es dedicava a

Com ja he dit, el poble ho havia de tenir tot, tot el

la indústria tèxtil, van decidir concentrar tots els

que els treballadors poguessin necessitar. I una

esforços econòmics en l’elaboració d’uniformes

església és quelcom essencial en qualsevol vila,

per a els soldats, ja que sabien que els beneficis

així que Güell va decidir que en faria construir

serien enormes. Així doncs, No va quedar

una. L’arquitecte escollit per a dissenyar el

pressupost per a construir la cripta, i aquesta es

monument va ser Antoni Gaudí. Gaudí va

va deixar inacabada.

acceptar de grat el projecte, però va trigar 10 anys a tenir acabats els plànols, ja que tenia altres projectes entre mans. PLÀNOL DE LA CRIPTA

CRIPTA ACTUAL

Gaudí, per a l’elaboració del disseny de l’església, va basar-se en tres temes bàsics: la natura, la religió i Catalunya. Hi abunden moltes formes triangulars i hi destaca la presència del nombre 3. Hi trobem també el famós mosaic de trencadís, propi de l’autor. Hi podem veure símbols com “alfa” i “omega”, la primera i la última lletra de l’alfabet grec.

En aquest cas, simbolitzen el

principi i la fi, el naixement i la mort. Els materials més utilitzats són el maó i la pedra. El 4 d’octubre de 1908 es va posar la primera

El maó més utilitzat és l’anomenat “escòria de

pedra a la construcció. Gaudí va idear un edifici

ferro”. S’anomena així perquè és el maó recremat que s’ha de llençar i que Gaudí va aprofitar per a la seva obra. Ho va fer perquè el color d’aquest material recorda al color dels pins que hi ha al 51

voltant de l’edifici. Gaudí desitjava que la

l’arquitecte. Ell opinava que els contraforts eren

construcció gairebé formés part de la natura. No

na espècie de crosses. I ell no volia que el seu

hi veiem línies rectes: en aquesta obra, Gaudí no

monument necessités ajuda per aguantar-se,

va ser gens quadriculat.

volia que es valgués per ell mateix. Per tant, amb

Passem a analitzar l’interior de l’església. Els

aquest sistema era la força de la gravetat qui i

vitralls, són, en realitat, finestres, ja que poden

dictava com fer els monuments, per tant era

obrir-se. Quan s’obren, adopten la forma d’una

impossible que s’equivoqués.

papallona. Els colors dels vitralls també recorden a aquest animal.

MAQUETA INVERTIDA

Els bancs no són rectes. Al voltant de l’altar hi ha VITRALLS

Les columnes de l’interior de l’edifici són les que realment l’aguanten, juntament amb els arcs que hi ha al seu interior. Estan col·locades de forma diagonal, pel sistema que utilitzava Gaudí a l’hora

un semicercle. A darrere de l’altar s’hi posava el cor. Hi veiem també una moreneta i una closca de petxina enorme (portada des d’Amèrica per uns parents de Güell) que conté aigua beneïda.

d’elaborar els edificis. L’arc que ell feia servir era l’arc catenari. Gaudí feia un sistema de cadenes a escala

amb

l’edifici,

manera

que

representessin els arcs. Els col·locava de manera invertida. Tot seguit, en cadascun d’ells, hi posava un saquet de sorra, amb el pes que l’arc hauria d’aguantar, fet a la mateixa escala que els propis INTERIOR DE LA CRIPTA

arcs. Aleshores, ho posava davant d’un mirall, de manera que li sortien els arcs que hauria de fer i com. Aquest era el mètode que utilitzava

Martí Oró 52

VALORACIÓ

Aquestes

aplicacions

eren

d’un

simplisme

exagerat, absolutament inadequat per a un públic que, pot ser adolescent, però no necessàriament ha de ser desinteressat per la cultura. Quan parlo TECNOLOGIA NO ÉS SEMPRE SINÒNIM D’UN

de simplisme em refereixo a aportar com si d’una

BON APRENENTATGE.

novetat es tractés, activitats com unir els

Aquests dies, amb l’escola, hem estat fent algunes visites a monuments i llocs emblemàtics del Modernisme. Potser el més esperat per tots

diferents punts que formen una imatge amagada o relacionar diferents formes geomètriques amb l’estil de les columnes que sustenten el temple.

era la visita a la Sagrada Família de Barcelona.

A la pràctica, aquesta innovació tecnològica va fer

Podem dir que gairebé tots els barcelonins i

que la visita fos un desastre, ja que no aportava

barcelonines sentim aquest edifici com nostre i

més informació de la que podria haver transmès

per això he decidit fer aquesta carta al director

un guia amb bona capacitat d’oratòria. D’altra

perquè aquest edifici, i molts altres, siguin

banda, l’explicació va resultar infantil, poc

tractats i presentats als nous visitants amb la

didàctica i gens motivadora per a un públic

importància que es mereixen, i sense ser

adolescent, alhora que va posar de manifest la

desmerescuts per uns guies poc professionals i un

poca formació artística del guia i la seva

plantejament educatiu inadequat.

necessitat

La visita a l’Hospital de Sant Pau em va donar la oportunitat de conèixer aquest lloc del que fins

informacions

permanent que

aportava

recolzar amb

les

recursos

tecnològics.

aquell moment, no en tenia cap referència. Va ser

Tot i així, vam tornar a tenir uns bons guies amb

una molt bona guia la que ens va portar per les

la visita a la Pedrera i a la Colònia Güell que, tot i

instal·lacions i em va despertar la il·lusió per

que la segona va resultar una mica cansada per la

veure més del Modernisme català.

seva durada i la calor, s’ha de reconèixer que els

La següent visita al Temple Expiatori de la Sagrada Família va ser un autèntic fracàs. En lloc d’explicar-nos en profunditat, tant els seus

guies es van explicar molt bé i ens van ajudar a comprendre més clarament la vida a la colònia i a un edifici com la Pedrera.

orígens, com la seva arquitectura, ens vam trobar

Per tant, podem dir que la tecnologia i la

que s’havia canviat el programa educatiu fins ara

innovació didàctica sempre són ben rebudes en el

vigent, per un altre, en teoria, més dinàmic, basat

món de l’ensenyament i aprenentatge però

en l’ús de tabletes i aplicacions didàctiques.

tampoc cal utilitzar-les a qualsevol preu. Correm el perill de no veure ni gaudir de la grandiositat 53

que ens envolta perquè estem massa ocupats

guia va influir molt, perquè la dona ho va fer

mirant una simple pantalla.

realment bé, fent que ens motivéssim amb la visita. Pel que fa a l’actitud del meu grup, crec

Arnau Velàzquez

que ens vam portar força bé, tot i que no vam ELS EDIFICIS MODERNISTES DE BARCELONA

participar massa (almenys jo).

Per començar, aquest crèdit de síntesi m’ha

Sobre la Sagrada Família, com a construcció, va

semblat molt interessant i he après moltes coses

ser la que més em va agradar, perquè realment

sobre

l’objectiu,

em va semblar al·lucinant la magnitud de l’edifici.

començant per quins eren els arquitectes més

De la mateixa manera que Montaner, Gaudí ho

coneguts a la Barcelona modernista i acabant per

tenia tot igual de pensat. El que més fort em va

descobrir que tots els objectes, escultures,

semblar, però, és que l’altura de la torre més alta

vitralls, materials... tenien una finalitat amb

(que representa a Jesús) és dos metres més baixa

concret i volien ensenyar alguna cosa. Dit això,

que la muntanya de Montjuïc, cosa que significa,

m’agradaria analitzar més profundament cada

com va dir Gaudí: que la mà de l’home no pot

edifici visitat.

superar a la mà de Déu. En aquest punt vaig

el modernisme, que

era

Pel que respecta a la primera vista que va fer el meu grup (el D), a l’hospital de Sant Pau, em va semblar molt engrescadora i realment vaig veure que era extremadament interessant. Segons la meva opinió, hi va influir el fet que jo encara no hagués visitat aquest monument, de manera que per mi era quelcom nou. L’edifici em va semblar molt intrigant, perquè l’arquitecte, Domènech i Montaner, tenia pensada cada cosa; començant per la disposició dels pavellons, col·locats de tal

veure que Gaudí era un home molt savi, tot ho tenia extremadament mil·limetrat. Per això em va agradar tant la visita, perquè totes aquestes coses no se saben si no te les explica un expert. Les explicacions del guia no van ser massa acurades i el sistema de funcionament de la visita (que anava amb unes tauletes), no em va semblar gens didàctic. En quan al nostre comportament, no vam estar massa participatius. Malgrat això, la nostra actitud va ser correcte.

manera que, vistos des de damunt, conformessin

Pel que respecta a la última visita, a la Pedrera,

l’escut de l’hospital i l’escut de Barcelona (cosa

l’edifici no em va semblar tan espectacular com

que finalment no es va fer); passant pel color de

els anteriors, perquè no tenia tants detalls,

les parets, d’un verd tranquil·litzant, per a que els

malgrat que era igual o més bell que els altres.

malats se sentissin a gust; i acabant per l’altura

Tot i això, he dir que les explicacions de la guia

del sostre, extremadament elevat per a que l’aire

van ser realment magnífiques, cosa que va

tingués espai i fos més difícil contagiar malalties.

compensar sobradament la falta de magnificència

Tot això em va semblar fascinant. L’explicació del

que vaig trobar a la construcció. Com a grup, vam 54

comportar-nos adequadament, però, altre cop, vam ser poc participatius. La colònia Güell també em va agradar molt, sobretot les explicacions del guia. Anys enrere, però, jo ja havia visitat una colònia, així que no vaig aprendre gaires coses noves. Finalment, en resum, he trobat que aquesta setmana

estat

molt

engrescadora

enriquidora, ja que m’ha permès aprendre aspectes del modernisme que per a mi eren desconeguts. Ho valoro molt positivament. Martí Oró VALORACIÓ ALEX MINGUEZ Dia 1 Hospital de Sant Pau- a mi em va agradar molt la visita. Estava ben explicada i crec que el grup ens vam portar bastant be. M' esperava que l'hospital estigues encara com a hospital. Dia2 Sagrada Família- jo ja havia estat aquí. La visita amb les tablets no em va agradar gens ja que la noia només deia que féssim el exercicis i explicava molt poc. El grup es va portar súper be. Dia3 La Pedrera- va ser perfecte. La guia s'explicava perfecte i es respirava molt d' ambient al grup! Dia 4 Colònia Güell- aquí en el viatge m' ho vaig passar molt bé tot i que el grup ja no estàvem tan concentrats ens portàvem bé i hem de tenir en compte que feia molta calor! El Sr Ramón s' explicava perfecte. També m' ho vaig passar perfecte!