34 kg de CO2

Page 1

Aquesta és la quantitat de CO2 que hem emès per imprimir cada exemplar d’aquest llibre. Si només 1.050 grams de paper emeten més de 34 kg de CO2, quant n’emet el meu cotxe? I la meva casa? Com podem construir i habitar de manera més sostenible?

7>7A>DI:86 9: 86I6AJCN6# 969:H 8>E/

IebWdWi" Jed_ () `\ YZ 8D' 7^Wa^d\gVÒV ># 8VaViVnjY! 9Vc^Za >># 8aVgZi! 8dfjZ >>># 8ViVajcnV# 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z >K# I ida K# I ida/ IgZciV"fjVigZ `\ YZ 8D' &# 9ZhZckdajeVbZci hdhiZc^WaZ '# 6gfj^iZXijgV hdhiZc^WaZ (# 6gfj^iZXijgV Ä 6heZXiZh VbW^ZciVah *%)#%(

() `\ YZ 8D' <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z ]iie/$$bZY^VbW^Zci#\ZcXVi#XVi :Y^X^ V XjgV YZ Idc^ HdaVcVh 6jidgh/ Idc^ HdaVcVh! 8dfjZ 8aVgZi ^ 9Vc^ 8VaViVnjY GZVa^ioVX^ ZY^idg^Va/ a c^VoZgd ZY^X^dch 9^hhZcn \g|ÒX/ EVj YZ G^WV ^ <j^aaZb 8VgYdcV 9dXjbZciVX^ [did\g|ÒXV/ HZgkZ^ YÉ:YjXVX^ 6bW^ZciVa! 9^gZXX^ <ZcZgVa YZ BZY^ CVijgVa ^ HZgkZ^ YÉ:hijY^h ^ 9dXjbZciVX^ YÉ=VW^iVi\Z! 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z# 8dggZXX^ a^c\ hi^XV/ HZXX^ YZ Hjedgi >Y^db|i^X! 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z Eg^bZgV ZY^X^ / VWg^a YZ '%%. I^gVi\Z/ '#%%% ZmZbeaVgh EgdYjXX^ / HNA H#6# 9A7/ &*#())"%. 6fjZhi aa^WgZ ]V ZhiVi ^beg h VbW eVeZg YZ &&* \ egdXZYZci YZ WdhXdh \Zhi^dcVih VbW Xg^iZg^h YZ hdhiZc^W^a^iVi ^ aZh XdWZgiZh h c YZ XVgida^cV `gV[i gZX^XaVYV YZ (%% \#

)* a] Z[ 9E( Idc^ HdaVcVh q 9Vc^ 8VaViVnjY q 8dfjZ 8aVgZi

'(

Presentació D h_W F[ZhWbi _ Fk] i Presentació <h[Z[h_Y N_c[de _ HeYW Introducció Jed_ IebWdWi r :Wd_ 9WbWjWokZ r 9egk[ 9bWh[j

('

' :Êed l[d_c5

)%

Les històries de la vida a la Terra Els quatre elements de la naturalesa Evolució de la biosfera Del Big Bang a la Revolució Industrial @eWd CWd[b Z[b BbWde La cooperació com a motor de l’evolució biològica C[hY F_gk[hWi Breu història de l’ocupació del territori 9bWhW =WhY W Cehe

*)

( Ed iec5

),

+)

El creixement il·limitat: un model insostenible Les quatre dimensions de la vida Què és sostenible? Què és insostenible? Per què diem que el model actual és insostenible? Ciutats i crisi de civilització @ei CWdk[b DWh[Ze El factor mediambiental :Wd_[b = c[p Sense les persones no canviarem @eWd IkX_hWji Economia i ecologia L_Y[dj 7bY|djWhW Tres eco-potes maleïdes 9h_ij_dW <WbbWh}i

,-

) 9ec [i c[ikhW bW _dieij[d_X_b_jWj5

'* (-

*+% +'

A la recerca d’indicadors Noves formes de mesurar els recursos i els residus ,%

)7 8_eYWfWY_jWj

Quina és l’evolució de la biocapacitat terrestre? ,(

)8 7d}b_i_ Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW Z[ X di Z[ Yedikc _ [Z_ÓY_i

Quant CO2 emetem en menjar o desplaçar-nos? Quant CO2 s’emet en fabricar un totxo? I un habitatge? ,,

)9 BW f[j`WZW [Yeb ]_YW Z[b Yedikc_Zeh

Aliments, habitatge i transport -'

.) .,

): BW f[j`WZW [Yeb ]_YW Z[ Y_kjWji _ fW iei

Les ciutats són grans consumidores de recursos i productores de residus La petjada ecològica del món Anàlisi del cicle de vida @eWd H_[hWZ[lWbb Sostenibilitat i petjada ecològica ?lWd Ck _p

'&'

* 9ec [i ][ij_ed[d [bi [Yei_ij[c[i5

Sobre papallones i tempestes Els cicles tancats de la natura L’evolució de les societats humanes Els cicles oberts del nostre sistema industrial &%*

*7 Inputs0 bW ][ij_ Z[bi h[Ykhiei

&&)

Què prenem de la natura? Les necessitats de l’opulència El tancament dels cicles naturals en l’arquitectura i l’urbanisme 8[jj_dW IY^W[\[h El ritme de consum dels recursos FWk Ceh[hW <edj Quina energia per a quina arquitectura? @eWgk_c 9ehec_dWi El paper de l’aigua ;b[dW :ec[d[

&&+

*8 Outputs0 bW ][ij_ Z[bi h[i_Zki

&'%

Què tornem a la natura? Efectes secundaris dels residus Les tres R Els residus que produïm @ei[f ;igk[hh}

&''

*9 ;b f[i Z[b i[Yjeh Z[ bW YedijhkYY_

&'+ &(%

Els recursos i els residus de la construcció Impacte del sector a Espanya +WU ZML]QZ MT[ OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM MV MT [MK\WZ LM T¼MLQÅKIKQ~' 7ddW FW] i Metabolisme urbà i territori 9Whb[i IWkhW _ 9WhkbbW El territori com a recurs 7ddW PW^ed[he N_\h

'))

+ ;bi ]Wiei WcX [\[Yj[ ZÊ^_l[hdWYb[ _ [b FhejeYeb Z[ Aoeje

&%&&% &&'

&'-

La Terra en perill Canvis climàtics El CO2 i el canvi climàtic El factor antropocèntric &)%

+7 Gk h[]kbW [b FhejeYeb Z[ Aoeje5

El Protocol de Kyoto El comerç d’emissions a la Unió Europea &)(

+8 ;b FhejeYeb Z[ Aoeje _ bÊ;ijWj [ifWdoeb 7ddW FW] i

Plans d’acció i estratègies per a l’any 2020 &)+

+9 9ec W\[YjWh} [b YWdl_ Yb_c}j_Y [b deijh[ [djehd5

&*%

Possibles escenaris de futur Cap a la mitigació i l’adaptació Polítiques de mitigació al canvi climàtic: de la teoria a la pràctica CWhjW Jehh[i =kd\Wki

'++

, 9ec W\[YjW bW YedjWc_dWY_ bW iWbkj5

&+)

Per un futur més saludable Efectes secundaris d’un model de creixement Alguns riscs Algunes dades Habitatge i salut CWh_Wde 8k[de La contaminació física, química i biològica ;dh_Y 7kb :ILQIKQWV[ VI\]ZIT[ Q IZ\QÅKQIT[" TI PQOQMVM MVMZOv\QKI I T¼PIJQ\I\OM ;b_iWX[j I_bl[ijh[

',-

- 9Wf W ed Wd[c5

&+% &+'

&-)

+IUQV[ XMZ QV^M[\QOIZ MV MLQÅKIKQ~ Sobre límits i fronteres Sobre equilibris i participació, tècnica i creativitat Arquitectura: un nou paradigma @eWd IWXWj Noves maneres de mesurar 9^h_ijef^ F[j[hi ;WJZM T¼ [ Q TI OM[\Q~ LMT[ MLQÅKQ[ IT ^WT\IV\ LM TI [W[\MVQJQTQ\I\ <WX_|d B f[p FbWpWi Rehabilitar: una oportunitat urgent CWh_Wde L|pgk[p ;if La rehabilitació d’habitatge públic a Catalunya @ei[f B_dWh[i _ 7ddW C[ijh[ Habitabilitat 7bX[hj 9kY^

'./

. FhejW]ed_ij[i" b[i f[hied[i

&,% &,+ &,&-% &-'

Tots en som part implicada Cap a una nova comprensió de la realitat Sobre certeses i actituds Sobre ecologia i ecologistes Sobre poder i participació &.'

&.) &.+

&.-

.7 BÊ7Zc_d_ijhWY_ gk[ h[]kbW

-[\ZI\vOQM[ L¼M[\IT^Q MV T»MLQÅKIKQ~ I -[XIVaI -T ,MKZM\ L¼-KWMÅKQvVKQI I +I\IT]VaI Altres normatives i actuacions Normatives: el yin i el yang d’un canvi necessari F_bWh CWhjeh[bb Quan la participació esdevé diàleg: vers les administracions interactives F[h[ IkX_hWdW _ IWc_j_[h .8 ;bi iWl_i gk[ _dl[ij_]k[d0 ^_ij h_W Z[ bW f[j`WZW [Yeb ]_YW :Wd_ 9WbWjWokZ _ Àb[n 9k[ijW

/MWOZIÅI Biologia Termodinàmica Química Economia

'')

.9 J Yd_Yi _ [nf[hji gk[ Yedijhk[_n[d

'*%

Enric Aulí Fructuós Mañà Reixach Rafael Serra Florensa Albert Cuchí El planejament: base de la ciutat construïda 9bWhW @_c d[p Bioconstrucció i bioarquitectura: avantguarda marginal? Reacció revolucionària? LWb[dj_dW CW_d_ L’arquitectura bioclimàtica <_Z[bW <hkjei _ @ei[f C$ IWdcWhj d La industrialització i com s’aproxima a la sostenibilitat J[h[iW 8Wjbb[ _ <[b_f F_Y^#7]k_b[hW Industrialització i sostenibilitat IWdZhW 8[ijhWj[d" ;c_b_e >ehc Wi _ 7ddW CWdo[i

'*'

.: ;bi kikWh_i0 [YeY_kjWji" [YeXWhh_i" [Ye¾ Jehij[d CWii[Ya

'(')' ')) ')-

L’Andreas, de Freiburg (Alemanya) El Juha, de Hèlsinki (Finlàndia) L’Alberto, de Vitoria-Gasteiz (Espanya) La Mireille, de La Rochelle (França) L’Ita, de Mataró (Catalunya) El Pierre, de Lausanne (Suïssa)

(-+ ',+ '-) '-+

(/&

/ 9edijhkcWj (&&-0 [ijWdZ Z[b :[fWhjWc[dj Z[ C[Z_ 7cX_[dj _ >WX_jWj][ /7 BW f[j`WZW Z[ FWkI :Wd_ 9WbWjWokZ _ 9egk[ 9bWh[j /8 7YY_edi f[h ikf[hWh b[i XWhh[h[i >ehWY_e ;if[Y^[ /9 9edYbki_edi Z[ b[i `ehdWZ[i Z[ 9edijhkcWj

8_Xb_e]hWÓW Yec[djWZW 7]hW c[dji

')

D h_W F[ZhWbi _ Fk] i 9^gZXidgV \ZcZgVa YZ FjVa^iVi YZ aÉ:Y^ÒXVX^ ^ GZ]VW^a^iVX^ YZ aÉ=VW^iVi\Z! 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z! <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV

De tant en tant, prenem decisions a la vida sense sospitar que el camí que acabaran desencadenant superarà qualsevol de les previsions que havíem imaginat. I així veiem com aquelles decisions, deslligant-se del motiu original, adquireixen vida pròpia i obren camins insospitats que les reconverteixen, com si fossin les responsables o les incentivadores de les noves perspectives que van prenent les coses. Quan a l’edició de la Fira Construmat 2007 vam presentar un pavelló que es deia «El primer pas...», no érem prou conscients del simbolisme d’aquest títol, ni del fet que veritablement es produiria un segon pas –que de ben segur no serà l’últim– en la línia de l’estudi, de la difusió i de la implantació dels criteris de sostenibilitat en la construcció. Finalitzat Construmat 2007, vam considerar que valia la pena recollir tota la informació continguda en el pavelló i editar-la per a l’ús posterior de tothom que hi pogués estar interessat. Va ser a partir d’aquell moment que les coses van començar a adquirir vida pròpia. El temps transcorregut i les circumstàncies permanentment canviants fan que aquesta publicació ja no es limiti a ser un recull de la informació presentada a Construmat 2007, sinó que incorpori informació i coneixements que van molt més enllà dels continguts estrictes del pavelló. S’amplien els temes, sempre dintre de la mateixa línia, i es multiplica el nombre de collaboradors, perquè seria una llàstima prescindir LM TM[ ZMÆM`QWV[ Q LM TM[ QV^M[\QOIKQWV[ LM \IV\[ especialistes. Així, a més, pretenem arribar a

un públic més ampli del que participa habitualUMV\ MV ]VI ÅZI LM TI KWV[\Z]KKQ~ +ZMQMU XMZ tant, que podem dir sense equivocar-nos que aquest llibre constitueix un «segon pas...» cap a la implantació de la sostenibilitat. El llibre és una demostració de la voluntat del Departament de Medi Ambient i Habitatge d’avançar en tot el que suposa l’aplicació progressiva i constant de criteris de sostenibilitat en l’àmbit de la construcció, entesa de manera àmplia i global, partint de la utilització i el consum del territori, dels recursos naturals o primaris, de la qualitat dels materials, de la petjada MKWT OQKI Y]M \MVMV TM[ LQNMZMV\[ KWVÅO]ZIKQWV[ urbanes, de les solucions constructives, de les noves tecnologies i de les energies renovables Q KWU I X]V\ ÅVIT XMZ VW XMZ IQ` UMVa[ QUXWZ\IV\ LM T¼ [ LM T¼MLQÅKQ Y]M ZMKI] LQZMK\Iment en l’usuari mateix. Són temes tractats en el llibre. L’objectiu potser no és tan ambiciós en l’extensió –és impossible recollir en un sol volum l’exhaustiu coneixement existent–, però sí en l’abast i pretén cridar l’atenció d’un públic interessat i no especialitzat, i obrir-li una porta per obtenir més informació acurada sobre aquests temes. Vull expressar el meu agraïment a tots els col·laboradors que han fet possible aquest «segon pas». Estic convençuda que, com a bona decisió, també acabarà adquirint vida pròpia i donarà lloc a futurs projectes que enriquiran els coneixements i ens ajudaran a tots plegats a fer millor les coses.

'+

<h[Z[h_Y N_c[de _ HeYW 9^gZXidg \ZcZgVa YZ Eda i^fjZh 6bW^ZciVah ^ HdhiZc^W^a^iVi 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z! <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV

L’origen etimològic de la paraula ecologia és el mateix que el de la paraula economia (oikos=casa). L’ecologia és la ciència que estudia la casa (logis=estudi), l’economia la que n’estudia l’administració (nomos=administració). Ambdues disciplines són tan antigues com la humanitat, però han estat formalitzades en temps diferents. L’economia com a disciplina de les ciències socials té potser uns 300 anys d’història. L’ecologia com a disciplina de les ciències de la vida en té 150, i això potser sorprendrà a algú. La primera càtedra d’Economia a Espanya va ser creada el 1784 a Saragossa. La primera càtedra d’Ecologia fou per al Dr. Ramon Margalef, a Barcelona, el 1968. Si convinguéssim que el tractat de Vitruvi –del segle I dC– és la primera formalització de l’arquitectura, ens adonarem d’un gran contrasentit amb relació a com la humanitat ha afrontat la seva casa. Primer va formalitzar com fer-la: l’arquitectura. Molt, molt més tard va formalitzar com administrar-la: l’economia. I fa relativament poc, ha començat a entendre-la: l’ecologia. El sentit comú ens diria que primer caldria entendre, per tal de poder construir i administrar correctament. Per contra, el coneixement ha arribat després. Un contrasentit que ens ha dut a un atzucac. Per això avui mereixen la nostra atenció i la nostra preocupació les disfuncions ambientals generades per un segle i mig d’un model constructiu i econòmic que ha negligit els seus efectes.

Integrar el factor ambiental en la concepció LM T¼M[XIQ X JTQK LM T¼M[XIQ KWV[\Z]|\ Q LM T¼MLQÅKQ com a artefacte –giny fet amb art– necessari per a l’articulació del territori i la vida de les persones ens corre pressa. Jo sóc dels qui pensen que encara hi som a temps, però no ens queda UI[[I UIZOM 4I KWV[\I\IKQ~ KQMV\yÅKI Y]M el canvi climàtic d’origen antròpic és un fet i que hi hem de fer front no ens permet més dillacions. Ens cal un canvi copernicà del model territorial, urbanístic i energètic que ens permeti desenvolupar una economia baixa en carboni. Aquest canvi passa per una nova perspectiva IUJ ZMTIKQ~ I T¼MÅKQvVKQI Q T¼M[\IT^Q L¼MVMZOQI Q materials. I també de l’anàlisi del cicle de vida LMT[ MLQÅKQ[ Y]M MV UQVQUQ\bQ TM[ MUQ[[QWV[ Q MT[ residus, alhora que es generi de fonts renovables bona part de l’energia necessària per al seu ús. A més d’una necessitat peremptòria atesa la situació del planeta, és també una oportunitat econòmica de primer ordre i un fet no gens menor en temps de crisi. Probablement l´única WXWZ\]VQ\I\ XW[[QJTM -T LMKZM\ L¼MKWMÅKQvVKQI el pla de mitigació del canvi climàtic o el programa de residus de la construcció són passos MV TI LQZMKKQ~ KWZZMK\I 8MZ QV[]ÅKQMV\[ Catalunya no pot mirar-se de lluny com d’altres avancen decididament en aquesta direcció. És hora de passar a l’acció. Tenim les capacitats i el coneixement. Aquest llibre n’és una mostra. Espero que sigui inspirador alhora que pràctic.

'-

Jed_ IebWdWi :Wd_ 9WbWjWokZ 9egk[ 9bWh[j 6gfj^iZXiZh

El coneixement i la comprensió profunda de la realitat són condicions convenients –tot i que no VMKM[[oZQIUMV\ []ÅKQMV\[· XMZ XWLMZ KIV^QIZ TI Si bé és cert que el coneixement de la nostra UIVMZI L¼IK\]IZ VW u[ [MUXZM ZI~ []ÅKQMV\ XMZ UWLQÅKIZ MT[ VW[\ZM[ PoJQ\[ LM KWVL]K\I [MV[ dubte és la manera més recomanable per arribar-hi. És possible canviar d’hàbits a la força i ÅV[ Q \W\ XWLMU [IJMZ Y]M MV[ KWV^u KIV^QIZ ]V hàbit –un exemple és el tabac– i que, malgrat això, no ho fem. En qualsevol cas, sí que podem IÅZUIZ Y]M KWVvQ`MZ Q KWUXZMVLZM ]V NM\ ]V procés o una manera de ser faciliten que els possibles canvis que s’hagin de realitzar es produeixin amb convenciment i, així, se n’afavoreixi T¼MVKMZ\ MT JMVMÅKQ Q TI L]ZILI LMT[ [M][ MNMK\M[ Aquest llibre pretén ajudar el lector a conèixer i comprendre la realitat en la qual ens movem, la realitat física que és la biosfera del nostre planeta. Constatem avui una major consciència del fet que estem vivint una situació de canvi en diversos fronts: en el clima, en les relacions de gènere i en la nostra manera de percebre el progrés; percebem canvis derivats de la progressiva escassetat de determinades matèries primeres, fonamentalment els aliments i el petroli; els altres són canvis socials i de poder profunds que alguns desitgen i d’altres pretenen evitar. Cada vegada s’alcen més veus denunciant que el model productiu actual caracteritzat pel malbaratament de recursos i la producció massiva de residus, així com un sistema econòmic de tendència cap a la desregulació del mercat,

implantat durant els darrers decennis del segle XX, ha produït desequilibris ambientals i socials tan importants que el canvi necessari haurà d’anar més enllà d’un simple lífting. La crisi econòmica iniciada el 2008 ens mostra a més que la mà invisible del mercat sense regulació només serveix perquè alguns desaprensius aconsegueixin enfonsar-lo. Com en tota transició o canvi profund, a allò nou li costa créixer i el que és vell no vol morir, i aquest procés és dolorós. Però és innegable que de manera progressiva va augmentant el nombre de persones que creuen que l’evolució vers un desenvolupament sostenible ens conduirà cap a un nou paradigma en el qual la nostra relació amb l’entorn serà diferent i les nostres relacions socials més equitatives i agradables. Estem convençuts que, per evitar caure en MZZWZ[ XZWXQ[ LM TI [QUXTQÅKIKQ~ LM TM[ IVoTQ[Q[ Q TM[ XZWXW[\M[ Q IJIV[ Y]M LMÅVQZ Q XZWXW[IZ ZMKMX\M[ concretes, cal conèixer de la millor manera possible d’on venim i on som; cal, doncs, saber en quin context ens movem i preveure cap on anem, establint escenaris raonables de futurs possibles, que difícilment estaran constituïts per certeses absolutes, ja que, com hem après al llarg del segle XX, sabem que no existeixen. Tanmateix, algunes tendències molt probables sí que ens poden inclinar, aplicant el principi de precaució, cap a actuacions i comportaments determinats. Aquest és, doncs, un llibre que pretén propiciar interrogants més que alliçonar, informar o manipular; ^WT XTIV\MRIZ L]J\M[ Q NMZ VW[ KWUXZMVLZM Q ZMÆMxionar abans que memoritzar.

'.

El llibre té el seu origen a l’estand que el Departament de Medi Ambient i Habitatge de TI /MVMZITQ\I\ LM +I\IT]VaI ^I XZM[MV\IZ I TI ÅZI Construmat 2007 a Barcelona. La idea, projecte i realització de l’estand va ser obra de PAuS (Plataforma d’Arquitectura i Sostenibilitat), entitat que agrupa l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a través de l’agrupació AuS (Arquitectura i Sostenibilitat) i l’Escola d’Arquitectura de La Salle (URLL) de Barcelona. El col·lectiu PAuS, que compta amb col·laboracions diverses i concretes, té com a objectius el debat i la investigació aplicada sobre sostenibilitat i arquitectura, construcció, ciutat i territori. L’estand, realitzat amb materials reciclats i completament reciclable, serà en el futur un centre d’investigació de construcció i sostenibilitat a l’Escola d’Arquitectura del Vallès. El contingut de l’estand, que es va batejar amb el títol «El primer pas» i estava dedicat fonamentalment a un públic de professionals de la construcció, ha estat aquí completat en aquells aspectes de caràcter general, des de l’economia i la cultura ÅV[ I TI [IT]\ XMZ LWVIZ ]VI ^Q[Q~ Uu[ oUXTQI sobre la sostenibilitat; també s’ha retallat en aquells aspectes tècnics menys comprensibles a un públic no necessàriament especialitzat. <W\ Q IQ`y T¼IZY]Q\MK\]ZI T¼MLQÅKIKQ~ T¼PIJQtabilitat, les ciutats i l’ocupació del territori, la mobilitat i les nostres formes de viure i produir constitueixen la columna vertebral de l’obra. Convé tenir en compte també que el sector de la construcció ocupa un lloc important tant

en l’economia com en les nostres vides. Passem la major part del nostre temps a l’interior L¼MLQÅKQ[ ) -[XIVaI ]VI XIZ\ LMT KZMQ`MUMV\ econòmic dels darrers anys, i també en gran mesura la crisi actual, es deuen a haver fet de la construcció un dels pilars bàsics de l’econoUQI IUJ ZM[]T\I\[ JMVMÅKQW[W[ XMZ I ITO]V[ Q perjudicials per a molts. El canvi climàtic que s’està produint en el XTIVM\I XWZ\IZo I UWLQÅKIZ ZILQKITUMV\ TM[ NWZmes de viure i construir, perquè l’impacte generat per l’activitat del sector en el medi ambient és considerable. La construcció, en conjunt, considerant el transport que s’hi associa, consumeix més de la meitat dels recursos materials i el 40% de l’energia; genera, a més, prop de la meitat dels residus i un terç de les emissions de CO2. Així doncs, l’anàlisi del sector, part fonamental de la societat, es mereix una anàlisi, no tan sols per part de les persones que hi estan directament vinculades, sinó per part de cadascun de nosaltres, perquè tots som habitants L¼MLQÅKQ[ KQ]\I\[ Q \MZZQ\WZQ[

(&

('

:ﾃ各d l[d_c5

((

' ' Jc aa^WgZ ^ciZgZhhVci eZg kZjgZ aV ]^hi g^V YZa b c YZh YZ aV eZgheZXi^kV ZXda \^XV h/ Historia verde del mundo YZ 8a^kZ Edci^c\# :Y^idg^Va EV^Y h# 7VgXZadcV! &..'# AÉdWgV VcVa^ioV aZh gVdch YZa YZXa^k^ YZ XjaijgZh YZhVeVgZ\jYZh ^ YZhiVXV aV ^cÓj cX^V YZa bZY^ [ h^X Zc aV ]^hi g^V ]jbVcV#

B[i ^_ij h_[i Z[ bW l_ZW W bW J[hhW Els llibres d’història solen explicar-nos les històries del poder. La llista dels noms dels reis d’una dinastia governant en qualsevol país és un exemple que ens recorda la nostra etapa escolar. També hi ha altres històries, la de l’art i la cultura, per exemple, que ens expliquen de quina manera MT[ P]UIV[ PMU WJ[MZ^I\ Q ZMÆMK\Q\ MT U~V MV MT VW[\ZM INIVa XMZ KWUprendre’l. I algunes exposen les ciències naturals i d’altres els sistemes de producció de les diferents societats. Són aquestes les que ens interessen, perquè avui sabem que el nostre futur depèn de com gestionem uns recursos que cada vegada són més escassos.1 ;bi gkWjh[ [b[c[dji Z[ bW dWjkhWb[iW

( :j\ZcZ 8]jYcdkh`n! ?Vk^Zg IZ_VYV! :YjVgYd EjchZi# El templo de la ciencia. Los científicos y sus creencias# :Y^X^dcZh 9Zhi^cd! H6# 7VgXZadcV! '%%-#

Segons la nostra cultura occidental, que es remunta al temps dels grecs, la vida necessita dels quatre elements per prosseguir: aire, foc, aigua i terra. Tales de Milet IÅZUI^I Y]M T¼MTMUMV\ NWVIUMV\IT LM TI VI\]ZITM[I MZI T¼IQO]I I TI ^MOILI Y]M )VIxímenes deia el mateix pel que fa a l’aire i Heràclit d’Efes atribuïa tal condició al foc, mentre que Xenòfanes creia que la terra era l’element bàsic; en el segle V aC EmpèLWKTM[ ^I Å`IZ TI Y]M u[ TI VW[\ZI PMZvVKQI K]T\]ZIT" TI VI\]ZITM[I M[\o KWV[\Q\]|LI XMT[ quatre elements –aire, aigua, terra i foc.2

El nostre propi coneixement ens diu que si no respirem, morim en ben pocs minuts; si sotmetem el nostre cos a temperatures extremes, morim en poques hores; si no bevem podem resistir únicament alguns dies, i si no ingerim cap aliment sòlid, només conservarem la vida algunes setmanes. Tenim experiència de com és d’agradable la brisa marina o l’escalfor del sol a l’hivern, del plaer que sentim quan saciem la nostra set a una font o quan ens estirem al terra en un bosc. Qualsevol dels quatre elements, l’existència del qual és necessària per a la vida, pot, tanmateix, perjudicar-la [Q V¼PQ PI UI[[I W VW V¼PQ PI OMV[ )Q`y XWLMU IÅZUIZ Y]M KILI[K]V LMT[ Y]I\ZM elements és bo o és dolent? Diríem que més aviat és la carència o l’excés de qualsevol d’aquests elements el que ens pot perjudicar. La literatura i la mitologia ens relaten esdeveniments sobre les conseqüències dels excessos o la manca de qualsevol d’aquests elements; dels seus efectes si es troben en estat defectuós i les seves propietats benefactores quan estan en estat pur. Si respirem

()

aire contaminat podem contraure malalties i, com diu Thomas Mann a La muntanya màgica, cal l’aire sa d’un clima muntanyenc per curar la tuberculosi. A l’extrem oposat, un huracà sembra mort i destrucció. L’excés de calor ens fa pensar en l’infern, com diu Dante a La divina comèdia. D’altra banda, les travesses dels deserts ens mostren a la vegada les relacions entre els elements: un excés de calor produeix una manca d’aigua. La mitologia sobre l’aigua com a font de perills es remunta al diluvi universal. Les IQO M[ LM[JWZLILM[ LM UIZ[ Q ZQ][ PIV LWVI\ TTWK I O]QWV[ KQVMUI\WOZoÅK[ IUJ ZMTI\[ estremidors i a meravelloses novel·les com Moby Dick de Hermann Melville. La terra que s’obre i engoleix el que reposa sobre la seva escorça, els terratrèmols i moviments sísmics també són l’origen d’imatges angunioses. I de la mateixa manera que hi creixen els nutrients que necessitem per alimentar-nos, hi apareixen verins mortals que hem d’evitar. En aquest sentit, potser és Juli Verne l’escriptor que proporciona el repertori més ampli d’aventures literàries a les profunditats del mar i de la terra o a les alçades del cel. L’aire conté oxigen i nitrogen en proporcions precises i l’aigua, hidrogen i oxigen; el foc es compon de diferents radiacions, i la terra de minerals diversos. Tots aquests elements es troben en equilibris inestables que van evolucionant lentament al llarg de milions d’anys. D’aquestes combinacions i els seus delicats equilibris sorgeix la vida tal com la coneixem. La nostra vida es desenvolupa, doncs, dins de certs límits. Si ens mantenim a dins, trobem el confort, l’habitabilitat; en canvi, si els superem, o no els assolim, amb molta probabilitat patim o morim. La biosfera és un sistema en equilibri inestable en què aire, aigua i terra constitueixen sistemes de cicles tancats que perduren gràcies a l’acció d’una energia exterior al sistema: l’energia que ens arriba del sol. Probablement per aquesta raó alguns pobles, KWU MT[ MOQXKQ[ MT ^IV LM|ÅKIZ ;lebkY_ Z[ bW X_ei\[hW

La Terra es va originar fa 4.600 milions d’anys, com explica la teoria del Big Bang. Des d’aquell moment el planeta ha evolucionat de manera considerable. Tant la terra com els mars i els rius presenten formes i composicions que han variat al llarg dels milions de segles transcorreguts. També s’ha transformat l’element foc: els canvis en la radiació solar que rep el planeta i el magma del seu nucli han provocat tant èpoques càlides com glaciacions. La composició dels quatre elements és molt diferent avui que en altres èpoques, tot i que hi ha una constant que perdura: els canvis són lents, molt lents. ;Q MV[ Å`MU MV T¼I\UW[NMZI [IJMU Y]M TI ZMTIKQ~ Y]M PQ PI MV\ZM MT[ LQ^MZ[W[ OI[W[ és en funció de les reaccions bioquímiques que es produeixen entre els seus múltiples components. Així, la seva composició és el resultat de gasos alliberats per l’activitat d’éssers vius primigenis que no necessitaven l’aire per respirar. L’oxigen és un residu que emetien determinats bacteris fotosintètics que, a la vegada, consumien CO2. Durant 2.500 milions d’anys els bacteris van anar construint el nostre planeta associant-se mitjançant mecanismes de simbiogènesi. Els animals superiors som el resultat d’aquesta simbiogènesi. Des de fa 540 milions d’anys l’atmosfera està composta principalment per nitrogen (78%), oxigen (21%) i vapor d’aigua (0-7%), però també hi ha altres gasos nobles i diòxid de carboni, el CO2 (1%) en petites proporcions. Altres gasos, com el metà, són importants pels efectes que poden produir. L’atmosfera està en desequilibri, i ho està perquè existeix la vida. La vida és matèria organitzada en evolució constant. Tot ésser viu interactua amb l’entorn, amb el

6 aV K^V A|Xi^V ]^ ]V jch )%%#%%% b^a^dch YZ hdah# AÉZcZg\^V YZa »cdhigZ¼ hda XgZV aZh XdcY^X^dch fjZ [Vc edhh^WaZ aV k^YV# :ah X^Zci ÒXh XVaXjaZc fjZ hÉZmi^c\^g| YÉVfj V jch *#%%% b^a^dch YÉVcnh#

(*

) :g^X 9# HX]cZ^YZg ^ 9dg^h HV\Vc. La termodinámica de la vida# IjhfjZih ZY^idgZh# 7VgXZadcV! '%%-#

* Jc iZmi a X^Y hdWgZ Zah XVck^h fjZ ]V XdbedgiVi aV GZkdajX^ >cYjhig^Va Zc aV cdhigV gZaVX^ VbW aV W^dh[ZgV h Arquitectura i sostenibilitat YÉ6aWZgi 8jX] 7jg\dh# :Y^X^dch Jc^kZgh^iVi Eda^i Xc^XV YZ 8ViVajcnV# 7VgXZadcV! '%%+# + JcV VaigV k^h^ ^ciZgZhhVci YZ aV ]^hi g^V VbW^ZciVa gZXZci YZa b c h Za aa^WgZ YZ ?d]c G# BXCZ^aa Algo nuevo bajo el sol. Historia medioambiental del mundo en el siglo XX# 6a^VcoV :Y^idg^Va# BVYg^Y! '%%(#

UMLQ Y]M T¼MV^WT\I Q LM TI UI\MQ`I UIVMZI Y]M MT UMLQ QVÆ]MQ` MV MT[ u[[MZ[ ^Q][ MT[ u[[MZ[ ^Q][ QVÆ]|U MV MT UMLQ <IVUI\MQ` IY]M[\[ LM[MY]QTQJZQ[ \MVMV TyUQ\[ ) XIZ\QZ de certs valors l’efecte que produeixen alguns components pot fer perillar la continuïtat de determinats éssers vius; per exemple: si la proporció d’oxigen sobrepassés el 25%, tots els boscos del planeta s’incendiarien. Les estructures complexes, a més de reproduir-se, tendeixen a mantenir els seus sistemes i característiques més rellevants contra les resistències de l’entorn, però a la vegada la vida és energia i, per tant, està sotmesa a la segona llei de la termodinàmica.3 Probablement fa uns tres milions d’anys, es va produir un fet extraordinari: va aparèixer una espècie animal amb capacitat per dominar el planeta, una espècie que utilitza tots els recursos que troba disponibles. Durant molts anys solament va recollectar allò que la naturalesa li oferia, però amb l’aparició de l’agricultura va aprendre a incidir sobre la naturalesa i, amb la Revolució Industrial4, fa 200 anys, les seves ZMTIKQWV[ IUJ MT XTIVM\I M[ ^IV UWLQÅKIZ LM UIVMZI UWT\ ZoXQLI# TI QVKQLvVKQI Y]M ÅV[ ITM[PWZM[ PI^QI M[\I\ LM KIZoK\MZ TWKIT ^I XI[[IZ I [MZ OTWJIT )UJ TI OTWJITQ\bIKQ~ esdevinguda els últims anys, aquesta incidència s’ha multiplicat de manera exponenKQIT Q I ]VI ^MTWKQ\I\ LM[KWVMO]LI ÅV[ IZI 5

(+

:[b 8_] 8Wd] W bW H[lebkY_ÂŒ ?dZkijh_Wb 0Q PI KMZ\ KWV[MV[ KQMV\yĂ…K I TÂźPWZI LÂźM[\IJTQZ TÂźMLI\ LMT VW[\ZM ]VQ^MZ[" MT *QO *IVO [MUJTI Y]M M[ ^I XZWL]QZ NI UQTQWV[ LÂźIVa[ )T KIX LÂź]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ ^IV KWUMVtIZ I [WZOQZ TM[ M[\ZMTTM[ Y]M IOZ]XIV\ [M PIV IKIJI\ NWZUIV\ KILI[K]VI LMT[ UQTQWV[ LM OITo`QM[ Y]M [ÂźM[\QUI Y]M M`Q[\MQ`MV =VI LÂźIY]M[\M[ TI >QI 4oK\QI KWV\u ]V[ milions de sols. I al voltant d’un d’aquests orbita el planeta on vivim, oriOQVI\ IZI NI \W\ R][\ ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[

'7

@eWd CWd[b Z[b BbWde 7^ÂŒaZ\

9edieb_ZWY_ΠZ[ bW J[hhW

La Terra va ser gairebĂŠ homogènia i freda un cop condensats la pols i els gasos interestelars per l’atracciĂł de la gravetat. La gravetat mateixa i la contracciĂł dels materials van fer que s’anĂŠs escalfant, i tambĂŠ va contribuir-hi la radioactivitat dels elements mĂŠs pesants. Quan la temperatura va ser molt alta, la Terra va començar a fondre’s i es va començar a diferenciar l’escorça del nucli, on van anar a parar els elements mĂŠs pesants, sobretot ferro i nĂ­quel. ParalĂ•lelament, les erupcions volcĂ niques van provocar la sortida de vapors i gasos lleugers de l’escorça; alguns van ser atrapats per la gravetat i van formar l’atmosfera primitiva, mentre que d’altres es van condensar i van formar els primers oceans del mĂłn. No obstant això, una altra font important d’aigua a la Terra van ser els cometes, boles de roca i gel que es van formar tambĂŠ a partir de la VMJ]TW[I Y]M ^I WZQOQVIZ MT [Q[\MUI [WTIZ ,M NM\ PQ PI Y]Q KZM] Y]M Ă…V[ IT LM TÂźIQgua que hi ha al planeta provĂŠ dels impactes dels cometes. Hegk[i ‡]d_[i

4M[ ZWY]M[ yOVQM[ M[ NWZUMV Y]IV MT [M] UI\MZQIT UI[[I Æ]QLI Q U JQT UWT\ KITMV\I LM UI\vZQI UQVMZIT M[ ZMNZMLI Q [WTQLQĂ…KI MT Y]IT [ÂźIVWUMVI UIOUI Y]IV M[\o XMZ [W\I de la superfĂ­cie) o lava (quan estĂ per sobre). En el moment de la formaciĂł de la Terra, les roques Ă­gnies en dominaven la superfĂ­cie i hi havia una gran activitat volcĂ nica. Eh_][d Z[ bW l_ZW W bW ÂźiefW fh_cehZ_Wb½

Una probable hipòtesi sobre l’origen de la vida n’explica l’apariciĂł a partir d’una atmosfera primordial composta per hidrogen, amonĂ­ac, metĂ i vapor d’aigua. El vapor d’aigua condensat hauria estat l’escenari on es van dur a terme les primeres sĂ­ntesis abiòtiques de compostos orgĂ nics: aquelles produĂŻdes sense l’existència prèvia de vida. Amb la intervenciĂł de les radiacions solars ultraviolades i les descĂ rregues elèctriques, aquesta ÂŤsopa primordialÂť –anomenada aixĂ­ per l’experiment realitzat per StanTMa 5QTTMZ TÂźIVa ! ¡ ^I LWVIZ TTWK I KILMVM[ LÂźIUQVWoKQL[ []KZM[ Q V]KTM \QL[ XMKM[ fonamentals de la cèlĂ•lula viva. Altres hipòtesis suposen factors exteriors a la Terra, per exemple l’arribada de meteorits com a portadors dels components orgĂ nics que van donar origen a les protocèlĂ•lules. El pas segĂźent va ser l’organitzaciĂł espontĂ nia d’aquests elements per crear la primera cèlĂ•lula antipoiètica, capaç de mantenir-se ella mateixa activa enfront de les IOZM[[QWV[ LM TÂźM`\MZQWZ TI Y]IT KW[I M[ ^I XZWL]QZ NI ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[

K^hiV eVgX^Va YZ aV K^V A|Xi^V! aV \Va|" m^V dc Zh igdWV Za eaVcZiV IZggV#

(,

Ceb„YkbW

Una molècula ĂŠs un conjunt d’à toms. Les molècules prebiòtiques sĂłn aquelles que van donar origen a les primeres cèlĂ•lules i provenien de les molècules orgĂ niques presents a la Terra primitiva. La matèria dels ĂŠssers vius del planeta estĂ formada bĂ sicament per la quĂ­mica del carboni o quĂ­mica orgĂ nica. Els Ă toms de carboni enllaçats entre si i envoltats d’à toms d’hidrogen, oxigen, nitrogen, sofre i fòsfor donen lloc a tot tipus de molècules orgĂ niques. <ehcWY_ÂŒ ZĂŠeY[Wdi _ Yedj_d[dji

A mesura que la Terra s’anava refredant durant el perĂ­ode arqueĂ i desprĂŠs de la diferenciaciĂł de l’escorça i el nucli, algunes zones de la superfĂ­cie van acumular prou quan\Q\I\ LM ZWY]M[ yOVQM[ XMZ NWZUIZ XM\Q\M[ bWVM[ LÂźM[KWZtI M[\IJTM ÆW\IV\ [WJZM ]V WKMo LM magma. La condensaciĂł de l’aigua i l’apariciĂł de pluges van crear els primers oceans i aixĂ­ van començar a erosionar-se les roques i a formar-se els primers sediments. 9_WdeXWYj[h_

8daÂŒc^V YZ X^VcdWVXiZg^h#

Els bacteris sĂłn els organismes vius mĂŠs antics i amb mĂŠs èxit del planeta. D’entre aquests, els cianobacteris destaquen perquè sĂłn de mida mĂŠs grossa que la resta de bacteris i perquè alliberen oxigen en fer la fotosĂ­ntesi. SĂłn organismes procariotes que ^IV [WZOQZ IZI NI ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ IT[ UIZ[ UIZOQVIT[ LM TM[ XZQUQ\Q^M[ UI[[M[ continentals i van provocar l’apariciĂł de l’oxigen a l’atmosfera de la Terra. A mĂŠs, van ser els principals productors primaris (generadors de matèria orgĂ nica a partir LM UI\vZQI QVWZOoVQKI LM TI JQW[NMZI L]ZIV\ UQTQWV[ LÂźIVa[ Q MV MT[ WKMIV[ [~V MT[ XZQVKQXIT[ KIX\ILWZ[ LM VQ\ZWOMV I\UW[NvZQK XMZ I TM[ KILMVM[ \Z Ă…Y]M[ 8WLMV [MZ unicelĂ•T]TIZ[ W Ă…TIUMV\W[W[ LM Ă…V[ I UU LM TTIZO Q KWV[\Q\]MQ`MV ]VI XIZ\ QUXWZtant del plĂ ncton marĂ­. 7fWh_Y_ÂŒ Z[ bW \ejei‡dj[i_

La fotosĂ­ntesi ha estat la innovaciĂł metabòlica mĂŠs important de la història del planeta. En aquest procĂŠs, l’aigua (H2O), el diòxid de carboni atmosfèric (CO2) i l’energia procedent de la llum solar sĂłn els elements necessaris perquè la planta sintetitzi sucres i alliberi oxigen a l’atmosfera. Les primeres cèlĂ•lules capaces de realitzar fotosĂ­ntesi oxigènica van ser els cianobacteris. Abans de l’apariciĂł d’aquests organismes, l’oxigen era present en l’atmosfera nomĂŠs en quantitats molt petites, i, grĂ cies a la seva acciĂł, la concentraciĂł d’oxigen atmosfèric va començar a crĂŠixer. De vegades, els cianobacteris viuen en simbiosi amb altres microorganismes en costes fangoses d’escassa profunditat, formen una massa compacta i molsosa i creen mantells calcaris d’uns pocs centĂ­metres de gruix anomenats estromatòlits. 9„bĂ–bkbW [kYWh_ejW

H]Vg` 7Vn cdgY YÉ6jhig|a^V ! ^cYgZi dc Zh igdWZc ZhigdbViÂŒa^ih Zc VWjcY|cX^V# :h Xdch^YZgZc Zah ^cY^XVYdgh b‚h Vci^Xh YZ k^YV V aV IZggV#

Les cèlĂ•lules eucariotes sĂłn aquelles que contenen la informaciĂł genètica dins el nucli cellular o doble membrana nuclear. ContrĂ riament, les cèl¡lules procariotes tenen aquesta informaciĂł dispersa en el citoplasma i no tenen nucli cel¡ lular. Els organismes formats per cèlĂ•lules eucariotes reben el mateix nom. Pertanyen a aquest domini –mĂ xima categoria ][ILI MV TI KTI[[QĂ…KIKQ~ JQWT OQKI¡ \W\[ MT[ IVQUIT[ XTIV\M[ NWVO[ Q XZW\Q[\[ ;MUJTI Y]M TI \ZIV[QKQ~ MV\ZM XZWKIZQW\M[ Q M]KIZQW\M[ WKWZZMO]LI NI ]V[ milions d’anys, s’explica per la teoria endosimbiòtica, concebuda per Lynn Margulis.

(-

Segons aquesta hipòtesi, el nucli i els mitocondris i els cloroplasts (aquests Ăşltims orgĂ nuls caracterĂ­stics de les cèlĂ•lules vegetals) es van originar a partir de bacteris amb relaciĂł de simbiosi entre si. 7k]c[dj Z[ bĂŠen_][d _ \ehcWY_ÂŒ Z[ bW YWfW ZĂŠepÂŒ

Els cianobacteris van ser els responsables de l’apariciĂł i l’augment de l’oxigen a l’atmosfera de la Terra. Un cop l’oxigen va ser prou abundant a l’atmosfera, i grĂ cies a l’acciĂł de la radiaciĂł solar, es va començar a formar ozĂł (O ), a partir de la combinaciĂł d’una molècula normal biatòmica amb un Ă tom lliure d’oxigen: O2 + O = O . Per la seva capacitat d’absorciĂł de la radiaciĂł solar ultraviolada de tipus B, l’ozĂł feia que fos mĂŠs fĂ cil la vida a la superfĂ­cie dels oceans i dels continents. Es calcula Y]M Y]IV TÂźW`QOMV ^I I[[WTQZ TI KWVKMV\ZIKQ~ LM TÂź XZQUMZ VQ^MTT KZy\QK M[ ^I M[\Iblir la capacitat de respiraciĂł, la qual cosa va permetre als organismes disposar de mĂŠs MVMZOQI Q \W\ Q KWVĂ…VI\[ I TÂźIQO]I ^Q]ZM MV XZWN]VLQ\I\[ UMVWZ[ RI Y]M TI KIXI LÂźWb~ oferia una protecciĂł extra. Quan, mĂŠs endavant, la concentraciĂł d’oxigen va arribar a ]V [MOWV VQ^MTT KZy\QK TI ^QLI I TM[ IQO†M[ []XMZĂ…KQIT[ ^I [MZ XW[[QJTM NM\ Y]M ^I IKIJIZ permetent la respiraciĂł aèria. ?d_Y_ Z[b f[h‡eZ[ cƒi \h[Z Z[ bW J[hhW

Durant el neoproterozoic sembla que va haver-hi grans glaciacions, i, segons les eviLvVKQM[ \ZWJILM[ MV ZWY]M[ LI\ILM[ LM NI ]V[ Q UQTQWV[ LÂźIVa[ ^IV [MZ TM[ Uu[ intenses que hi ha hagut mai a la Terra. Van durar milions d’anys i probablement van esdevenir-se en tres episodis glacials. Les proves geològiques indiquen que van INMK\IZ \W\[ MT[ KWV\QVMV\[ Q MT[ OMT[ M[ ^IV M[\MVLZM Ă…V[ I TI\Q\]L[ \ZWXQKIT[ 6W [M [IX [Q la superfĂ­cie del mar es va glaçar completament o no, però sĂ­ que els animals multicellulars que ja existien van sobreviure a aquestes glaciacions. El perquè va iniciar-se aquest perĂ­ode no ĂŠs clar del tot, però es creu que una disminuciĂł brusca dels gasos amb efecte d’hivernacle (CO2 i metĂ ) en podria ser la causa. Altres explicacions posen èmfasi en els canvis en l’obliqĂźitat de l’eix de la Terra o en la pols còsmica que hauria interferit en la radiaciĂł solar. Fh_c[hi eh]Wd_ic[i fbkh_Y[bĂ–bkbWhi

Un pas important en l’evoluciĂł bilògica va ser la consolidaciĂł de les formes pluricellulars. Un organisme pluricelĂ•lular ĂŠs aquell constituĂŻt per mĂŠs d’una cèlĂ•lula i que tĂŠ cèl¡lules funcionalment diferenciades que realitzen tasques concretes; en contraposiciĂł, els organismes unicel¡lulars –la majoria dels protozous, bacteris i altres– tenen totes les seves funcions vitals concentrades en una Ăşnica cèlĂ•lula. La pluricelĂ•lularitat permet l’especialitzaciĂł de diferents grups cel¡lulars: fa uns ! UQTQWV[ LÂźIVa[ ^IV IXIZvQ`MZ MT[ XZQUMZ[ WZOIVQ[UM[ XT]ZQKMTĂ•lulars a partir de cèl¡lules eucariotes. Aquestes, en algunes estirps, es van associar per formar colònies i algunes es van especialitzar, es van fer interdependents i van constituir-se en organismes pluricelĂ•lulars. Sembla que els primers organismes pluricelĂ•lulars eucariòtics ^IV [MZ ITO]M[ LM NWZUI Ă…TIUMV\W[I W M[NvZQKI KWV[\Q\]|LM[ XMZ KvTĂ•lules sense diferenciar que no formaven teixits. FWd][W ?

S’anomena Pangea I la primera agrupació continental coneguda i datada del mesoproterozoic. Durant el precambrià , Ês molt probable que hi haguÊs una dinà mica

:hedc_V Hippospongia communis! jc ZmZbeaZ YÉVc^bVa ejg^XZaĂ•ajaVg ZjXVg^ÂŒi^X VbW bdaiV Vci^\j^iVi#

(.

de plaques molt similar a l’actual, ja que hi ha proves de la formació de serralades. A l’inici del neoproterozoic, Pangea I va començar a disgregar-se, i posteriorment va agrupar-se de nou per formar Pangea II. Aquest procés d’agrupació i disgregació segurament reprodueix cicles anteriors dels quals no hi ha cap prova. <WkdW ZÊ;Z_WYWhW

GZXgZVX^ YZ aV [VjcV YÉ:Y^VXVgV#

La primera evidencia fòssil que es té d’organismes multicel·lulars complexos amb \MQ`Q\[ LQNMZMVKQI\[ u[ LMT VMWXZW\MZWbWQK NI ]V[ UQTQWV[ L¼IVa[ Q M[ KWVMQ` KWU fauna d’Ediacara. S’anomena així per la localitat d’Austràlia on es van descobrir els primers fòssils d’aquests organismes, tot i que amb posterioritat se n’han trobat restes similars arreu del món. Aquest conjunt de restes fòssils està format per petjades i motlles de parts toves d’una gran varietat d’organismes, els quals arriben a mesurar més d’un metre en diversos casos. El més sorprenent d’aquesta primera fauna és la seva gran diferència amb la majoria de les morfologies animals posteriors: hi abunden les formes planes espirals o amb simetries radials de tres o cinc radis, mentre que els organismes amb simetria bilateral són minoria. Això ha servit perquè alguns autors com Stephen Gould proposin que Ediacara va ser un experiment evolutiu fallit, un moment en què van aparèixer gran quantitat de novetats evolutives que no van continuar, ja que és molt difícil trobar continuïtat de les característiques d’Ediacara en els organismes posteriors. Jh_beX_ji

; hh^a YÉjc ig^adW^i! igdWVi Va BVggdX# I jch *'* b^a^dch YÉVcnh#

Els trilobits (trilobita, tres lòbuls en llatí) són una classe d’artròpodes marins fòssils que ^IV ^Q]ZM LM[ LMT XMZyWLM KIUJZQo ÅV[ IT XMZUQo u[ I LQZ L]ZIV\ \W\ MT XITMWbWQK >IV ser molt abundants durant l’ordovicià i el silurià, però cap al devonià van començar a desaparèixer diverses famílies, i es van extingir completament amb la primera gran extinció massiva del permià. Aquests són uns dels fòssils més coneguts i amb una diversitat més gran de grups. ;M V¼PIV LM\MZUQVI\ ]V[ VW] W LM] WZLZM[ OvVMZM[ Q ]VM[ M[XvKQM[ 4I raó per la qual han fossilitzat tan abundantment és el seu exosquelet quitinós impregnat de carbonat càlcic. A causa d’això, resulten una òptima guia fòssil, ja que actuen KWU I UIZKILWZ[ M[\ZI\QOZoÅK[ Q KZWVWT OQK[ L’aspecte general del cos dels trilobits sol ser ovalat, amb una divisió longitudinal tripartida, en tres lòbuls. El seu exosquelet presenta tres seccions principals: el cèfalon (cap), amb forma d’escut, conté dues antenes preorals, quatre apèndixs i els ulls; el tòrax (tronc), que consta de tres segments amb múltiples plaques totalment articulaLM[ u[ UWT\ ÆM`QJTM Q \u M`\ZMUQ\I\[ JQZZoUQM[ ]V XIZMTT XMZ KILI XTIKI IZ\QK]TILI# Q MT pigidi (cua), que és un membre important per al desplaçament aquàtic. 7fWh_Y_ Z[ bW cW`eh fWhj Z[bi \ bkci

Durant el cambrià, va succeir el que s’anomena l’explosió cambriana, és a dir, l’aparició sobtada en termes geològics de complexos organismes macroscòpics multicellulars. Així, es produeix el sorgiment dels membres més antics de molts fílums d’animals multicelÕlulars. Un fílum és la major categoria taxonòmica formal de la KTI[[QÅKIKQ~ TQVVMIVI LMT ZMOVM IVQUIT )Y]M[\I M`XTW[Q~ JQWT OQKI []XW[I KIV^Q[ M^WT]\Q][ ZoXQL[# LMT[ NyT]U[ LM UM\Izous amb extensos registres fòssils, almenys 11 apareixen per primer cop al cambrià. Hi ha 12 fílums més, de cos tou, i, per tant, amb registres fòssils pobres, però s’espe-

(/

cula que un nombre important també són d’origen cambrià. Els motius d’aquesta aparició sobtada no són gaire clars, però podrien atribuir-se a canvis climàtics com el desglaç i l’escalfament de la Terra o a l’augment de la concentració d’oxigen, que PI]ZQI XMZUv[ MT LM[MV^WT]XIUMV\ L¼M[XvKQM[ IUJ ]V UM\IJWTQ[UM Uu[ MÅKIt j[ MT període en què apareixen els esquelets, motivats per canvis en la química dels oceans o per la necessitat de protegir els teixits tous enfront dels depredadors. F[_nei }]dWji

El nom d’àgnat correspon a un grup de peixos sense mandíbula del fílum Chordata del Y]IT M[ KWVMQ`MV ]V KMV\MVIZ L¼M[XvKQM[ UWLMZVM[ -T[ XMQ`W[ oOVI\[ ^IV [WZOQZ NI UQTQWV[ L¼IVa[ I KWUMVtIUMV\ LMT XMZyWLM WZLW^QKQo Q ^IV [MZ UWT\ IJ]VLIV\[ ÅV[ I ÅVIT LMT LM^WVQo UWUMV\ MV Y]v ^IV LM[IXIZvQ`MZ OIQZMJu LMT \W\ 8ZWJIJTMUMV\ l’ancestre comú dels àgnats primitius i dels moderns tenia el cos tou i s’alimentava de [MLQUMV\[ XMZ ÅT\ZIKQ~ Els representants actuals d’aquest grup de peixos es divideixen en dues classes (mixines i llamprees), tenen l’esquelet cartilaginós, de manera que no desenvolupen veritables ossos, i el seu cos és prim, anguilÕliforme i de secció circular i s’alimenten d’una manera peculiar a causa de l’absència de mandíbules.

Pikaia! edhh^WaZ VkVcieVhhVi b h Vci^X XdcZ\ji YZah kZgiZWgVih bdYZgch#

Fh_c[h[i fbWdj[i _ fh_c[hi Wd_cWbi l[hj[XhWji

Actualment es pensa que els primers vertebrats van aparèixer durant el cambrià, encara que a l’ordovicià els invertebrats marins continuen sent la forma de vida predominant, inclosos graptòlits, trilobits, braquiòpodes i conodonts. Igualment, els coralls, els crinoïdeus, els briozous i els bivalves apareixen en aquest període. ,¼IT\ZI JIVLI M[ \ZWJMV MT[ XZQUMZ[ QVLQKQ[ L¼M[XWZM[ \M\ZIvLZQY]M[ LM NI UQTQWV[ d’anys, la qual cosa suggereix que algunes formes vegetals ja havien començat a adaptar-se a la vida terrestre en aquest període. A més, algunes característiques de les espores fòssils fan pensar que tindrien un lligam proper amb les actuals plantes hepàtiques. Tot Q IQ` TI ^QLI M[\I^I OIQZMJu KWVÅVILI IT UIZ WV ]VI \yXQKI KWU]VQ\I\ UIZQVI KWV[Q[\QI en una varietat d’invertebrats marins més algues verdes o vermelles i peixos primitius. L_ZW \ehW Z[b cWh

La vida s’aventurà a la superfície de la terra en forma de plantes i animals en el transcurs de l’ordovicià i del silurià. Unes primitives plantes, anomenades Cooksonia, que segurament ja disposaven d’un sistema vascular per a la circulació de l’aigua, van colonitzar la terra juntament amb les hepàtiques, unes plantes semblants a les molses. ParalÕlelament, uns animals semblants als escorpins anomenats euriptèrids, parents dels artròpodes marins i extingits en l’actualitat, van començar a envair la terra ferma, i també insectes sense ales i milpeus. Els peixos van evolucionar cap a peixos amb mandíbula (com els placoderms), que van aparèixer en aigües dolces o salobres i es van constituir en grans predadors. FbWdj[i lWiYkbWhi c i fh_c_j_l[i

Les plantes vasculars més primitives, ja extingides, van desenvolupar-se en el trànsit del [QT]ZQo IT LM^WVQo 8WLQMV I[[WTQZ ]VI ITtILI LM ÅV[ I KU Q XZM[MV\I^MV ]VI \QRI []J\MZZoVQI PWZQ\bWV\IT W ZQbWUI L¼WV XIZ\QMV \QOM[ ^MZ\QKIT[ ZIUQÅKILM[ LQKW\ UQKIUMV\ Q sense fulles; tampoc no tenien arrels. En alguns casos, els fòssils d’aquestes plantes perUM\MV ^M]ZM UWT\[ LM\ITT[ IVI\ UQK[ ÅV[ Q \W\ MT \MQ`Q\ ^I[K]TIZ LM T¼QV\MZQWZ LM TM[ \QOM[

AaVbegZV! YZhXZcYZci VXijVa YZ aV Pikaia#

)&

:[led_}" bÊ feYW Z[bi f[_nei

Encara que durant el silurià ja es té constància de l’existència de peixos amb mandíJ]TI u[ IT LM^WVQo Y]IV M[ LQ^MZ[QÅY]MV Q XZW[XMZMV XMZ TI Y]IT KW[I IY]M[\ XMZyWLM és conegut com l’era dels peixos. Entre els primers peixos vertebrats mandibulats hi ha MT[ XTIKWLMZU[ Y]M IXIZMQ`MV I KWUMVtIUMV\ LMT XMZyWLM Q M[ LQ^MZ[QÅY]MV MV ]VI OZIV ^IZQM\I\ LM NWZUM[ Q UQLM[ ITO]V[ LM ÅV[ I UM\ZM[ Q IXIZMVtI OZW\M[KI -ZMV peixos cuirassats amb escates en forma de diamant o amb grans plaques òssies, i es ^IV M`\QVOQZ I ÅVIT LMT XITMWbWQK La classe de peixos condrictis o peixos cartilaginosos (taurons) també va sorgir al [QT]ZQo Q PI KWV\QV]I\ ÅV[ I T¼IK\]ITQ\I\ -T[ IT\ZM[ LW[ OZ]X[ LM XMQ`W[ UIVLQJ]TI\[ MT[ acantodis, ja extingits, i els peixos ossis també hi eren presents. Actualment, els peixos ossis són el grup més abundant, d’entre els quals els sarcopterigis romanen com a relíquia fòssil d’aquella era. F[_nei iWhYefj[h_]_i

Els peixos sarcopterigis o d’aletes lobulades són peixos mandibulats que van abundar al devonià i actualment encara estan representats pels peixos pulmonats i el celacant. Aquests peixos tenen l’honor de ser el grup germà dels tetràpodes: eren peixos de crani relativament gros i escates gruixudes amb característiques que eren funcionals a l’aigua i la terra, la qual cosa va facilitar la transició dels vertebrats dels hàbitats aquàtics als terrestres. Fh_c[hi j[jh}feZ[i EZ^m [ hh^a YZ aÉZgV eVaZdod^XV! igdWVi Va FjZWZX 8VcVYV #

-T XMZyWLM LM^WVQo Y]M ^I QVQKQIZ [M NI ]V[ UQTQWV[ L¼IVa[ ^I [MZ ]VI vXWKI LM temperatures suaus amb alteracions d’inundacions i sequeres. Durant aquest període, alguns vertebrats aquàtics van desenvolupar dues característiques fonamentals per a l’evolució de la vida terrestre: els pulmons i les potes. Segons una interpretació acceptada durant molt de temps, en les èpoques de sequera els vertebrats aquàtics tenien la necessitat de desplaçar-se de bassa en bassa a la recerca d’aigua i és llavors quan les aletes lobulades dels sarcopterigis podien ser utilitzades per propulsar el cos a la terra. Els que tenien les aletes més fortes sobrevivien per reproduir-se. Tot i que aquesta hipòtesi ha estat arraconada per les darreres trobaTTM[ N [[QT[ \IV\ IY]M[\[ XMQ`W[ KWU MT[ XZMK]Z[WZ[ LMT[ XZQUMZ[ IUÅJQ[ KWU T¼Acanthostega o l’Ichthyostega comparteixen característiques morfològiques similars. FbWdj[i WcX bbWleh

; hh^a YZ [Va\jZgV YZa XVgWdc [Zg#

L’origen de la llavor se situa al devonià tardà i inici del carbonífer, en fòssils que van ser anomenats progimnospermes o falgueres amb llavors i posteriorment van evolucionar cap a les gimnospermes, plantes amb llavor i sense fruit. Les gimnospermes comprenen, entre d’altres, les coníferes (araucàries, pins), els ginkgos i les bennettitines. Aquests tres grups van prosperar a partir del carbonífer i van començar a davallar durant el cretaci. Les últimes es van extingir, mentre les coníferes i els ginkgos M[ ^IV ZML]QZ XZWOZM[[Q^IUMV\ []J[\Q\]|LM[ XMZ TM[ IVOQW[XMZUM[ XTIV\M[ IUJ ÆWZ i fruit). Aquestes han anat expandint-se en tots els ambients terrestres i les espècies actuals de gimnospermes han quedat relegades a les zones on les angiospermes tenen LQÅK]T\I\ XMZ M[\IJTQZ [¼PQ

)'

=hWdi [nj[di_edi Z[ XeiYei _ ped[i ^kc_Z[i Wb YWhXed‡\[h

,]ZIV\ MT XMZyWLM KIZJWVyNMZ NI ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ TI \I`I LM NWZUIKQ~ LM KWUbustibles fòssils a la Terra va ser molt alta. Aleshores, les zones temperades d’Europa i Amèrica del Nord eren zones tropicals i subtropicals i tenien vegetaciĂł tot l’any. Les terres eren baixes, cobertes per mars poc profunds o maresmes, i les plantes dominants eren licopodis arborescents, cues de cavall gegants, falgueres i conĂ­feres. Un cop morta, l’exuberant vegetaciĂł que s’enfonsava al sòl ho feia tan rĂ pidament que no tenia oportunitat de descompondre’s per la manca d’oxigen; aquest material parcialment degradat es coneix com a torba. Segons el temps transcorregut, la temperatura i d’altres factors, la torba pot esdevenir carbĂł, petroli o gas natural, que constitueixen els anomenats combustibles fòssils. ;nj[di_ÂŒ Z[bi j[jh}feZ[i Wb YWhXed‡\[h

El perĂ­ode carbonĂ­fer es va caracteritzar per un clima temperat i humit on van prosperar i crĂŠixer molses i grans falgueres. Els tetrĂ podes es van estendre rĂ pidament en aquest ambient, produint una varietat de formes que s’alimentaven de l’enorme abundĂ ncia d’insectes disponibles, de les seves larves i tambĂŠ d’invertebrats aquĂ tics. Dins LÂźIY]M[\ OZ]X MT[ IUĂ…JQ[ ^IV [MZ XIZ\QK]TIZUMV\ XZ [XMZ[ MV IY]M[\I vXWKI -V KWVKZM\ TI LQ^MZ[QĂ…KIKQ~ LMT[ TQ[[IUĂ…JQ[ Y]M KWV\MVMV MT[ IUĂ…JQ[ UWLMZV[ ^IV aparèixer llinatges extingits com els Temnospondyli, que nomĂŠs tenien quatre dits a les XW\M[ IV\MZQWZ[ MVNZWV\ LMT[ KQVK LQ\[ LM TI ZM[\I LM \M\ZoXWLM[ 4I LQ^MZ[QĂ…KIKQ~ LMT[ TQ[[IUĂ…JQ[ L]ZIV\ MT KIZJWVyNMZ ^I LWVIZ TTWK IT[ IV\MKM[[WZ[ LMT[ \ZM[ OZ]X[ LÂźIUĂ…JQ[ que sobreviuen en l’actualitat: les granotes i els gripaus, les salamandres i les cecĂ­lies. ) Uu[ LMT[ TQ[[IUĂ…JQ[ ^IV IXIZvQ`MZ IT\ZM[ TTQVI\OM[ M`\QVOQ\[ KWU MT[ \MUVW[X VLQT[ que nomĂŠs tenien quatre dits a les potes anteriors, contrĂ riament a l’esquema pentadĂ ctil bĂ sic de gairebĂŠ tots els tetrĂ podes actuals.

Cyathea dealbata! [Va\jZgV VgWd" gZhXZci YZ CdkV OZaVcYV! YZ Ă’ch V &* bZigZh YÉVa |g^V#

;nj_dY_Œ Z[b /+ Z[ b[i [if„Y_[i

4ÂźM`\QVKQ~ LMT XMZUQo ^I \MVQZ TTWK NI ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ Y]IV KWU I UyVQU TI UMQ\I\ LM TM[ NIUyTQM[ LÂźQV^MZ\MJZI\[ UIZQV[ Q Y]I[Q MT ! LM TM[ M[XvKQM[ LÂźQV^MZ\Mbrats van desaparèixer en pocs milions d’anys, una extinciĂł encara mĂŠs gran que la Y]M ^IV XI\QZ MT[ LQVW[I]ZM[ I Ă…VIT LMT KZM\IKQ 4I ^QLI ^I \ZQOIZ I ZMNMZ [M Q L]ZIV\ ]V llarg perĂ­ode de temps van ser els organismes oportunistes mĂŠs ben adaptats els que van ocupar l’espai buidat per l’extinciĂł. S’han proposat moltes hipòtesis sobre la causa d’aquest episodi: el moviment de les plaques tectòniques, l’impacte d’un meteorit, l’activitat volcĂ nica extrema a Sibèria i mĂŠs recentment es pensa en una cascada d’esdeveniments que haurien provocat un efecte d’hivernacle per l’alliberament de metĂ congelat del fons del mar. )UJ QVLMXMVLvVKQI LM Y]QVI MV [QO]Q TI KI][I IY]M[\I M`\QVKQ~ ^I [MZ MT Ă…VIT per a moltes espècies, entre les quals la del major depredador terrestre conegut d’aquell temps, el dimetrodont. TambĂŠ van desaparèixer una gran part de les espècies marines, entre elles els trilobits i diverses varietats de placoderms.

IdgWZgV Va cdgY YÉ:hXÂŒX^V#

;bi h„fj_bi ecfb[d [b Xk_j Z[ bĂŠ[nj_dY_ÂŒ

-T[ IUĂ…JQ[ RI PI^QMV NM\ ]VI VW\IJTM KWVY]M[\I M^WT]\Q^I \MZZI MVLQV[ XMZ MT[ [M][ ous sense closca i les larves aquĂ tiques els obligaven a un desenvolupament forçosament aquĂ tic. L’apariciĂł de l’ou amb closca va alliberar els rèptils d’aquesta depenLvVKQI Q MT[ ^I NMZ MT[ XZQUMZ[ ^MZ\MJZI\[ ILIX\I\[ \W\ITUMV\ IT UMLQ \MZZM[\ZM ) Ă…VIT

;ÂŒhh^a YÉjc eiZgdhVjg^! jc gƒei^a kdaVYdg YZa eZg†dYZ _jg|hh^X#

)(

del paleozoic, van aparèixer els amniotes sorgits d’un grup de tetràpodes semblants IT[ IUÅJQ[ )Y]M[\[ IUVQW\M[ M[ ^IV LQ^QLQZ MV IVoX[QL[ \WZ\]O]M[ LQoX[QL[ Y]M van donar lloc a la resta de rèptils i aus) i sinàpsids (que van donar lloc als mamífers IT ÅVIT LMT TTQVI\OM Les aportacions biològiques dels rèptils van ser l’ou amniòtic amb closca impermeable, la pell forta, seca i queratinitzada, uns músculs de la mandíbula més grossos i potents, la fecundació interna i les adaptacions per a la conservació de l’aigua. 7fWh_Y_ Z[bi fh_c[hi Z_deiWkh[i _ cWc \[hi AÉArchaeopterix! aÉdXZaa b h Vci^X XdcZ\ji! kV k^jgZ [V jch &*% b^a^dch YÉVcnh#

El nom de dinosaure va ser utilitzat per primer cop per l’anatomista anglès Richard 7_MV T¼IVa I XIZ\QZ LM TM[ XIZI]TM[ OZMO]M[ deinos, terrible, i sauros, llangardaix, per descriure els fòssils del mesozoic, dels quals es coneixien llavors només tres gèneres de dinosaures i ben poc estudiats. 4¼IXIZQKQ~ LMT[ LQVW[I]ZM[ I QVQKQ LMT \ZQo[QK ^I XIZ\QZ LM TI LQ^MZ[QÅKIKQ~ LMT[ ZvX\QT[ diàpsids, els quals van originar la majoria de rèptils i aus actuals. Dins del grup de diàpsids els arcosaures van tenir una gran importància en la fauna mesozoica i en aquest grup s’inclouen els pterosaures –ja extints– els cocodrils i les aus. Els primers dinosaures probablement van ser petits predadors bípedes, amb les extremitats dirigides per sota del cos que produïen una postura alçada sobre les potes columnars, la qual cosa permetia []XWZ\IZ MT XM[ LMT KW[ Q ITPWZI \MVQZ ]VI KIZZMZI ZoXQLI Q MÅKIt Els primers mamífers també van sorgir al triàsic derivats de la culminació del llinatge dels amniotes sinàpsids. Eren de mida petita, probablement nocturns i menjaven insectes, cucs i ous. :ec_d_ Z[bi Z_deiWkh[i

,]ZIV\ MT R]Zo[[QK M[ XZWL]MQ` T¼M[XMKQITQ\bIKQ~ Q LQ^MZ[QÅKIKQ~ LMT[ LQVW[I]ZM[ )Y]M[\[ ZvX\QT[ Q MT[ [M][ XIZMV\[ ^IV LWUQVIZ TI \MZZI T¼IQZM Q T¼IQO]I L]ZIV\ ]V[ UQTQWV[ d’anys. A més, durant el juràssic i part del triàsic, els dinosaures van assolir unes proporcions gegantines que cap vertebrat terrestre no ha assolit mai més. A l’ero mesozoica també apareixen les aus a partir de l’evolució d’un grup de dinosaures teròpodes, carnívors bípedes amb característiques esquelètiques semblants. A Uu[ LM TM[ XTWUM[ \W\M[ XZM[MV\MV M`\ZMUQ\I\[ IV\MZQWZ[ UWLQÅKILM[ KWU ITM[ Q JMK[ cornis, i extremitats posteriors adaptades per a la marxa, la natació o per posar-se sobre les branques. 7fWh_Y_ Z[ b[i Wd]_eif[hc[i

; hh^a egdXZYZci YÉ:hX X^V YZ [jaaV YZ Corylus! \ cZgZ Wdi|c^X YZ aÉVkZaaVcZg#

Es creu que les angiospermes –plantes amb llavor tancada i protegida– van evolucionar a partir d’un grup ja extingit de gimnospermes. Van aparèixer al registre fòssil del cretaci, en plena època dels dinosaures, però el seu origen podria remuntar-se a ÅVIT LMT XMZUQo j[ XZWJIJTM Y]M [¼WZQOQVM[[QV IT[ \]ZWV[ Q IT\QXTIV[ UMVa[ NvZ\QT[ LM TM[ àrees tropicals, i, un cop establertes, es van estendre a les terres més temperades on es van transformar en les formes vegetals dominants. ) UQ\RIV KZM\IKQ MT KTQUI LM TI <MZZI M[ ^I NMZ Uu[ KoTQL Q ]VQNWZUM Q IT ÅVIT LMT període, la major part de la Terra estava coberta amb un bosc d’angiospermes, que IZZQJI^I ÅV[ IT KMZKTM XWTIZ oZ\QK )K\]ITUMV\ M[ KWVMQ`MV Uu[ LM M[XvKQM[ L¼IVOQW[XMZUM[ Y]M LWUQVMV les regions temperades i tropicals del món i conformen una gran part de la superfície ^MOM\IT LM TI <MZZI +WUXZMVMV VW VWUu[ TM[ XTIV\M[ IUJ ÆWZ[ [QV~ \IUJu OZIV[

))

arbres de fusta dura com els fruiters, les hortalisses, les herbes i les gramĂ­nies, que sĂłn components bĂ sics de la dieta humana i de l’economia agrĂ­cola. ;nj_dY_ÂŒ Z[bi Z_deiWkh[i _ Z[ cƒi Z[b +& Z[bi ]„d[h[i X_ebÂ?]_Yi

) Ă…VIT LMT XMZyWLM KZM\IKQ IZI NI ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ MT[ LQVW[I]ZM[ Q UWT\M[ LM TM[ espècies d’animals terrestres es van extingir i s’estima que va desaperèixer mĂŠs d’un LMT[ OvVMZM[ JQWT OQK[ ,M TI UI\MQ`I UIVMZI M[ ^I M`\QVOQZ ]VI OZIV XZWXWZKQ~ de les espècies de plantes de les regions temperades i una gran part del plĂ ncton marĂ­, i tambĂŠ diversos dels principals grups d’invertebrats marins. En canvi, les plantes tropicals, els animals terrestres petits i els organismes que vivien a l’aigua dolça sembla que van sobreviure a l’extinciĂł. Aquest perĂ­ode ha estat un dels mĂŠs estudiats de la història de la Terra i s’han plantejat moltes hipòtesis sobre la causa de la desapariciĂł de tantes espècies en un perĂ­ode relativament curt de temps. Les hipòtesis van des de la detecciĂł de nivells LÂźQZQLQ IVWZUITUMV\ MTM^I\[ LM\MK\I\[ MV ZWY]M[ [MLQUMV\oZQM[ I 1\oTQI Ă…V[ I TI KIQguda d’un meteorit a la penĂ­nsula del YucatĂĄn, a Mèxic, passant per possibles erupcions volcĂ niques a l’Ă?ndia i pels patrons d’aparents periodicitats en l’adveniment d’extincions massives. Qualsevol que en fos la causa, els efectes sobre el curs segĂźent de la història evolutiva sĂłn clars i drĂ stics, i van donar lloc a noves oportunitats per als organismes que van sobreviure.

;ÂŒhh^a YÉjc Nummulites! [dgVb^c†" [Zg egdidodj jc^XZaĂ•ajaVg fjZ kV k^jgZ [V jch *% b^a^dch YÉVcnh#

;nfWdi_Œ Z[bi cWc‡\[hi

Amb el paleocè, s’inicia l’era cenozoica, que comença arran de la visible discontinuĂŻtat en els registres fòssils que va deixar l’extinciĂł del cretaci. Això va permetre el desenvolupament de grups d’espècies que acabarien sent dominants actualment i la recessiĂł de les que ho eren a l’era mesozoica. AixĂ­, a conseqßència de la desapariciĂł dels dinosaures i de moltes altres espècies, els mamĂ­fers van començar lentament a estendre’s pel planeta i a conquerir tambĂŠ el medi aeri i marĂ­. Aquestes primeres espècies de mamĂ­fers primitius tenien moltes caracterĂ­stiques en comĂş: eren petits, nocturns, quadrĂşpedes i caminaven sobre la planta dels peus amb cinc dits cadascun. Durant el paleocè, els mamĂ­fers es van anar estenent i ocupant nous nĂ­nxols ecològics i van aparèixer els marsupials, els insectĂ­vors, els lèmurs, els creodonts i altres animals ungulats. <ehcWY_ÂŒ Z[bi Yedj_d[dji WYjkWbi

.I ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ MT[ KWV\QVMV\[ M[ KWUMVKMV I KWVĂ…O]ZIZ KWU MV TÂźIK\]ITQ\I\" l’Àfrica i Amèrica del Sud ja es van separar durant el triĂ sic, i a partir del paleocè MT[ UW^QUMV\[ LM \MK\ VQKI LM XTIY]M[ ^IV [MXIZIZ Ă…VITUMV\ TÂź)V\oZ\QLI LÂź)][\ZoTQI A l’hemisferi nord, es van separar el CanadĂ i GroenlĂ ndia, i aquesta es va allunyar d’EscandinĂ via. Igualment, Ă€sia es va unir amb Amèrica del Nord per l’estret de Bering, cosa que va possibilitar les migracions d’animals entre ambdĂłs continents. El nivell del mar estava per sobre de l’actual i inundava gran part dels continents. L’ampli i obert mar de Tethis (precursor del Mediterrani) ofegava grans extensions d’Europa i del nord d’Àfrica. Europa era un arxipèlag d’illes i en els seus mars poc profunds es van formar dipòsits de roques calcĂ ries i coralĂ•lines.

8adhXV [dhh^a^ioVYV YÉjc Vbbdc^i! XZ[VaÂŒedYZ Zmi^c\^i YZ aĂ‰ÂƒedXV YZah Y^cdhVjgZh hZbWaVci Vah VXijVah Nautilus#

)*

:_l[hi_Ă“YWY_ÂŒ Z[ b[i \Wc‡b_[i Z[bi cWc‡\[hi fbWY[djWh_i

-VKIZI Y]M M[ KWVMQ` TÂźM`Q[\vVKQI LM UIUyNMZ[ XTIKMV\IZQ[ LM[ LM NI Uu[ LM UQTQWV[ LÂźIVa[ u[ I TÂźMWKv NI ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ Y]IV MT[ XTIKMV\IZQ[ M[ LM[MV^WT]XMV i prosperen al planeta. En comparaciĂł amb els mamĂ­fers marsupials, els mamĂ­fers XTIKMV\IZQ[ [~V JQWT OQKIUMV\ Uu[ MĂ…KQMV\[ RI Y]M TÂźIXIZQKQ~ LM TÂźÂƒ\MZ Q TI XTIKMV\I MT[ permet protegir millor les cries en el seu desenvolupament i fer-les menys vulnerables en el moment de nĂŠixer, alhora que els facilitava l’adaptaciĂł a ambients i climes mĂŠs diversos, en mantenir la cria mĂŠs temps a temperatura constant. Entre els mamĂ­fers de l’eocè hi havia avantpassats dels futurs cangurs, petits cavalls, rinoceronts, tapirs, porcs primitius i lèmurs. TambĂŠ apareixen a l’eocè els primers primats a EurĂ sia i Amèrica del Nord. La majoria de mamĂ­fers eren petits i adaptats a viure als boscos i les muntanyes. Presentaven entre un i onze parells de glĂ ndules mamĂ ries, tenien cervells grossos en proporciĂł a la mida corporal i tots eren apreciablement peluts. ?d_Y_ Z[ bW \ehcWY_ÂŒ Z[bi 7bfi _ Z[ bĂŠ>_c}bW_W

.I ]V[ UQTQWV[ LÂźIVa[ ^I KWUMVtIZ MT Y]M [ÂźIVWUMVI plegament alpĂ­, que va culminar durant l’eocè i ĂŠs el darrer que s’ha produĂŻt a la Terra. AixĂ­ es va formar el sistema anomenat alpi-himalai, que s’estĂŠn des del Pirineu i els Alps cap a l’est, passa pel Caucas i enllaça amb el major nucli orogènic d’aquesta època, l’HimĂ laia. TambĂŠ tenen el seu origen en aquest plegament les muntanyes mediterrĂ nies meridionals, el sistema Bètic i l’Atles, o les muntanyes Rocalloses i els Andes del continent americĂ . Fh_c[hi fh_cWji

<gVb†c^V#

Els primats sĂłn l’ordre de mamĂ­fers al qual pertanyen els humans. El seu origen es ZMU]V\I I Ă…VIT LMT UM[WbWQK RI Y]M MT N [[QT Uu[ IV\QK KWVMO]\ Y]M XWLZQI [MZ LÂź]V protoprimat data de fa uns 66 milions d’anys. Es pensa que els fòssils d’aquest animal (Purgatorius) corresponen a l’ancestre dels plesiadapiformes (un ordre extingit emparentat amb els primats) i dels mateixos primats, si bĂŠ la seva posiciĂł evolutiva continua sent incerta. Purgatorius tenia un mida semblant a la d’una rata petita i probablement era insectĂ­vor i frugĂ­vor. <IVUI\MQ` u[ I TÂźMWKv MV\ZM Q UQTQWV[ LÂźIVa[ MVZMZM Y]IV MT[ XZQUI\[ comencen realment a aparèixer al registre fòssil. Aquests primats primitius estan representats per dos grans grups, els adĂ pids i els omomĂ­ids, ambdĂłs d’EurĂ sia i Amèrica del Nord. MĂŠs endavant, van sorgir els primers simis –grup que va donar lloc al nostre llinatge–, però les seves arrels evolutives avui sĂłn font de discussiĂł. 7fWh_Y_ÂŒ Z[ b[i ]hWc‡d_[i

El desenvolupament dels mamĂ­fers al miocè sembla que va estar molt relacionat amb un important avenç evolutiu al regne vegetal: l’apariciĂł de les gramĂ­nies. Aquestes XTIV\M[ Y]M ^IV XZWTQNMZIZ I \W\I TI <MZZI I Ă…VIT LM TÂźWTQOWKv KWQVKQLQV\ IUJ ]V KTQUI mĂŠs temperat, sĂłn ideals com a farratge i van contribuir a l’expansiĂł i el creixement dels animals herbĂ­vors, com ara cavalls i rinoceronts. 9^Wj^m YÉjc bZ\ViZg^! \gVc bVb†[Zg kZ\ZiVg^|! YZa odÂŒaZ\ <Zdg\Zh 8jk^Zg ^ XdchZgkVi V aV W^Wa^diZXV YZ 8ViVajcnV#

7XkdZ}dY_W Z[ cWc‡\[hi ^[hX‡lehi _ fh[Zec_d_ Z[ fbWd[i _ fWijkh[i

En el transcurs del miocè, el clima va tendir a refredar-se i a tornar-se mĂŠs Ă rid. Les grans Ă rees de bosc que ocupaven Alaska, el nord d’Amèrica, el nord d’Europa i la Sibèria van ser substituĂŻdes per grans prades de gramĂ­nies. L’amplada del cinturĂł de selves tropicals es va reduir cap a l’equador i, a mĂŠs, al sud va començar a formar-se

)+

el casquet polar a l’Antàrtida per efecte d’un canvi en les circulacions marines, la qual cosa també va contribuir al refredament del planeta. Aquest canvi climàtic va provocar una pronunciada especiació entre els grups de mamífers, i és el període en què V¼PQ ^I PI^MZ TI UIRWZ ^IZQM\I\ Q LQ^MZ[QÅKIKQ~ L’extensió de les prades va fer augmentar el nombre d’espècies i la mida dels herbívors; eren molt habituals cavalls, camells i elefants, tots de formes arcaiques i alguns de mides descomunals. Aquests herbívors eren a la vegada font d’aliment i van permetre l’evolució dels mamífers carnívors; eren comuns els tigres, lleopards i óssos. També es van estendre per Àsia, l’Àfrica i el sud d’Europa els grans simis, que serien els precursors dels primers hominins, els representants bípedes i els grans simis (gorilles, ximpanzés i orangutans). CWijeZedj

El terme mastodont és el nom comú d’una família extinta de mamífers proboscidis anomenada Mammutidae. Va aparèixer a Euràsia a l’oligocè, fa uns 20 milions d’anys, Q L¼IY]y M[ ^I M[\MVLZM I T¼²NZQKI Q )UvZQKI WV TI NIUyTQI ^I XMZ[Q[\QZ ÅV[ IT XTMQ[\WKv W ÅV[ Q \W\ T¼PWTWKv )K\]ITMUV\ M[ XMV[I Y]M T¼M`\QVKQ~ L¼IZI NI VWUu[ IVa[ LM TI darrera espècie, el Mammut americanum, fos accelerada per la caça practicada pels primers pobladors humans. Els mastodonts tenien tot el cos cobert de pèl gruixut, la qual cosa els permetia sobreviure en climes freds. Tenien una alçada semblant o una mica menor que els elefants actuals, però un pes similar a causa de la seva constitució. Les potes columnars eren molt gruixudes i estaven dotats de defenses grans en la mandíbula superior que probablement utilitzaven per aixecar les branques i herbes de què s’haurien alimentat.

8gVc^ YZ Paranthropus boisei! bZbWgZ YÉjcV a c^V Zkdaji^kV YZg^" kVYV YZah Australopithecus fjZ! V Y^[Zg cX^V YZ aV YZa \ cZgZ Homo! cd kV iZc^g Xdci^cj iVi#

Fh_c[hi ^ec_d_di [h[Yj[i

L’any 1992, es van descobrir a la conca de l’Awash (Etiòpia) uns fragments de crani Q UIVLyJ]TI Y]M M[ ^IV KTI[[QÅKIZ KWU I XMZ\IVaMV\[ I ]VI M[XvKQM VW^I L¼PWUQVQV[ batejada com a Ardipithecus ramidus, que sembla que és l’ancestre més antic del nostre llinatge. Aquestes restes dataven de fa 4,5 milions d’anys, instant proper a la separació evolutiva entre hominins i ximpanzés. L’estudi de les dents de les restes i dels fòssils d’animals que els acompanyaven va mostrar que es tractava d’una espècie que s’alimentava, com els ximpanzés, de fulles, fruita i branques tendres, i que, com ells, habitava a la selva. Certs detalls del crani i, sobretot, l’aparició d’un os del dit gros del peu indicaven clarament que era bípede. L’Ardipithecus pot considerar-se l’ancestre dels Australopithecus, i les similituds entre els dos hominins són moltes encara que els primers presentaven trets més simiescos i corpulència menor. Els Australopithecus van tenir una existència de més de dos milions L¼IVa[ LM[ LMT[ ÅV[ NI IXZW`QUILIUMV\ UQTQWV[ L¼IVa[# MT TTQVI\OM ^I QVKTW]ZM diverses espècies i totes van evolucionar exclusivament a l’Àfrica. Els hominins es diferencien dels ximpanzés i goril· les pel caminar erecte, per tenir un cervell més gros en proporció a la mida corporal i perquè el primer premolar té dues cúspides. Tant els Ardipithecus com els Australopithecus presenten un caminar bípede i les dents homínides ben establertes, si bé la mida cranial manté l’estat ancestral. Les relacions de parentiu entre els Australopithecus i el gènere Homo han estat molt debatudes, però és clar que el primer membre del gènere Homo va ser l’Homo habilis. Aquesta espècie va viure fa aproximadament 2 milions d’anys i s’anomena així perquè, aparentment, van ser les primeres criatures que van fabricar eines.

9^Wj^m gZXgZVi^j YZ aÉHomo habilis! Xdch^YZgVi Za eg^bZg bZbWgZ YZa \ cZgZ Homo#

),

?d_Y_ Z[ b[i ]bWY_WY_edi

Les glaciacions van ser un conjunt de fases fredes intercalades amb fases càlides que PQ ^I PI^MZ [WJZM\W\ MV TM[ bWVM[ LMT VWZL LMT XTIVM\I >IV QVQKQIZ [M I ÅVIT LMT XTQWKv i es van estendre al pleistocè; el clima actual es considera una prolongació d’aquesta etapa. En els períodes glacials, les temperatures baixaven molt, disminuïen les pluges Q MVWZUM[ UI[[M[ LM OMT LM ^MOILM[ \IV M[XM[[M[ Y]M []XMZI^MV MT[ UM\ZM[ cobrien grans extensions de la Terra. Dos enormes mantells de gel s’estenien per les terres continentals del nord d’Amèrica i d’Europa, que s’afegien als ja existents de manera més o menys permanent sobre l’Antàrtida i Groenlàndia. En els períodes interglacials, en pujar la temperatura, les masses de gel es fonien en part, augmentaven les pluges i s’elevava el nivell del mar. Això provocava canvis en la KWVÅO]ZIKQ~ LM TM[ KW[\M[ Q MV TI ÆWZI Q TI NI]VI Les oscilÕTIKQWV[ KTQUo\QY]M[ I KWUMVtIUMV\ LMT XTMQ[\WKv NI ]V[ UQTQWV[ L¼IVa[ [MO]QMV KQKTM[ XMZQ LQK[ LM Uu[ W UMVa[ IVa[ Y]M [MUJTI^MV WJMQZ IT KQKTM LM ^IZQIKQ~ L¼QVKTQVIKQ~ LM T¼MQ` \MZZM[\ZM ,M[XZu[ MV\ZM Q UQTQWV[ L¼IVa[ T¼IUXTQ\]L LMT[ KQKTM[ ^I \MVLQZ I I]OUMV\IZ Q I XIZ\QZ LM NI IVa[ MT[ KQKTM[ OTIKQIT[ [¼PIV []KKM|\ MV QV\MZ^IT[ LM L]ZIKQ~ L¼MV\ZM Q IVa[ .I ]V[ anys va acabar la darrera glaciació i actualment ens trobem en un període càlid. Es creu que l’origen de les glaciacions quaternàries va ser de caràcter astronòmic en reduir-se la insolació dels estius de l’hemisferi nord per l’augment de la inclinació de l’eix de la Terra. A més, les nevades hivernals augmentaven a causa d’un corrent del golf molt actiu i d’un Atlàntic nord relativament càlid. Un cop iniciades les glaciIKQWV[ IY]M[\M[ [¼QV\MV[QÅKI^MV I KI][I LM T¼ITJMLW LMT TTI\y albedo: blancor), que és el XMZKMV\I\OM LM TT]U [WTIZ Y]M M[ ZMÆMK\MQ` I T¼M[XIQ Q M[ XMZL [MV[M M[KITNIZ TI <MZZI ?d_Y_ Z[ bÊW]h_YkbjkhW" i[Z[djWh_ic[

.I ]V[ IVa[ MT[ P]UIV[ ^IOI^MV XMZ TI <MZZI I TI ZMKMZKI LM KItI Q ZMKWT lectaven fruita allà on la trobaven. Quan arribaven a una zona rica en caça o vegetaKQ~ KWUM[\QJTM [¼PQ M[\IJTQMV MV KIUXIUMV\[ \MUXWZIT[ WV ZWUIVQMV ÅV[ I M[OW\IZ VM

)-

els recursos. Però algunes comunitats van trobar paratges especialment fèrtils que es regeneraven abans d’esgotar-se, i, a poc a poc, van sorgir campaments estables. ) XIZ\QZ LM TÂźIVa I+ [ÂźPIV \ZWJI\ M^QLvVKQM[ LM TÂźM`Q[\vVKQI LM XZoK\QY]M[ agrĂ­coles amb cereals de varietats domèstiques a Palestina i als Zagres. Sembla que aquestes prĂ ctiques es van realitzar en unes condicions climĂ tiques millors que en fases anteriors, ja que hi va haver un augment de pluviositat en aquestes zones. Al mateix temps, es va produir un canvi en el model poblacional que va adquirir una major estabilitzaciĂł i reagrupaciĂł, van minvar les ocupacions en coves i campaments temporals i es va consolidar el sedentarisme. L’hĂ bitat domèstic consistia en construccions circulars, moltes vegades semiexcavades, amb escales d’accĂŠs. La tova va esdevenir el material de construcciĂł, i va permetre aixecar murs no adossats, sinĂł a l’aire lliure. 4I LQM\I M[ ^I LQ^MZ[QĂ…KIZ IUJ MT K]T\Q] LM KMZMIT[ Q TTMO]UQVW[M[ \W\ Q Y]M TI KItI TI pesca i la recolĂ•lecciĂł continuaven sent importants. L’apariciĂł de la domesticaciĂł d’oveTTM[ M[ LI\I KIX IT I+ Q ZoXQLIUMV\ [ÂźM[\uV I KIJZM[ Q XWZK[# MV IY]MTTI vXWKI tambĂŠ hi ha evidències de la presència de sitges per guardar-hi el gra ja conreat. Ieh]_c[dj Z[ Y_l_b_jpWY_edi

+IX I TÂźIVa I+ MT[ XZQUMZ[ I[[MV\IUMV\[ IOZyKWTM[ RI \MVQMV IZ\M[IVQI Q KMZoUQKI en una cultura que podem anomenar preurbana. A diferents llocs del mĂłn, sorgeixen I[[MV\IUMV\[ [MLMV\IZQ[ INI^WZQ\[ XMZ ]V KTQUI Q ]VM[ KWVLQKQWV[ OMWOZoĂ…Y]M[ NI^WZIJTM[" 2MZQK~ I 8ITM[\QVI I+ 2IZUW IT 3]ZLQ[\IV I+ 3I\IT 0]a]S I <]ZY]QI I+ ;]UMZ I TÂź1ZIY I+ )Y]M[\I LIZZMZI u[ KWV[QLMZILI TI XZQUMZI gran civilitzaciĂł; desprĂŠs vindran l’egĂ­pcia, la minoica, la fenĂ­cia, la meda i la persa. )Q`y I TI K]T\]ZI IVWUMVILI LÂź-T 7JMQL KIX IT I + M[ ^I LM[MV^WT]XIZ MT primer assentament urbĂ , Eridu, el qual tenia governants, temples, cerĂ mica pròpia i KIVITQ\bIKQWV[ 5u[ \IZL KIX IT I + [WZOMQ` TI XZQUMZI KQ]\I\ M[\I\ =Z]S la qual pot considerar-se el precedent de la civilitzaciĂł sumèria. Aquesta primera civilitzaciĂł va suposar l’apariciĂł d’una cultura superior a les XZMKMLMV\[ 4I [M^I ]JQKIKQ~ OMWOZoĂ…KI MV\ZM MT[ ZQ][ <QOZQ[ Q -]NZI\M[ XZWXWZKQWVI^I aigua (fonamental per a l’agricultura, la construcciĂł i el transport), però mancaven a la zona les matèries primeres (pedra, metalls i fusta), fet que va motivar el començament del comerç. D’altra banda, l’apariciĂł d’excedents agraris va provocar l’especialitzaciĂł de la feina i l’inici dels intercanvis, i tot plegat va afavorir la complexitat social i el naixement de classes socials segons les funcions i la riquesa. BW H[lebkY_ÂŒ ?dZkijh_Wb

S’anomena RevoluciĂł Industrial el pas històric d’una economia agrĂ ria i artesana a una economia dominada per la indĂşstria i la mecanitzaciĂł, la qual cosa va permetre un gran creixement de tots els sectors de l’economia. Es va iniciar a Gran Bretanya a la segona meitat del segle XVIII i es va estendre per l’Europa continental, els Estats Units i el JapĂł al llarg del segle XIX. Aquest conjunt de canvis va fer possible la desapariciĂł de l’antic règim econòmic i les societats agrĂ ries tradicionals, i la implantaciĂł del capitalisme industrial. La nova societat sorgida de la RevoluciĂł Industrial es caracteritza per la mecanitzaciĂł agrĂ­cola, TÂźIXTQKIKQ~ LM TM[ UoY]QVM[ MV \ZIV[XWZ\[ Q KWU]VQKIKQWV[ TÂźI]OUMV\ LMUWOZoĂ…K la urbanitzaciĂł i la implantaciĂł dels contractes laborals entre patrons i treballadors. L’acumulaciĂł de capital com a motor del sistema econòmic va fer canviar l’organitzaKQ~ LM TM[ `IZ`M[ Ă…VIVKMZM[ LÂźIZZM] LMT U~V

>bVi\Z YÉjcV YZZhhV YZa cZda†i^X! igdWVYV V @ViVa =jnj`! V Ijgfj^V#

O^\jgVi V aV X^jiVi YÉJg BZhded" i|b^V ! ^bedgiVci XZcigZ gZa^\^‹h ^ XdbZgX^Va YZa iZgXZg b^aÕaZc^ V8#

).

La cooperació com a motor de l’evolució biològica

El premi Nobel d’Economia 2005 va distingir Robert Aumann i Thomas Schelling per la seva contribució a TI KWUXZMV[Q~ LMT[ KWVÆQK\M[ Q TI KWWXMZIKQ~ UQ\RIVtIV\ l’anàlisi de la teoria de jocs. Els models matemàtics d’Aumann demostren que quan hi ha una interacció continuada entre dues parts durant un llarg període de \MUX[ TI KWWXMZIKQ~ XIKyÅKI [WT [MZ ]VI UM[]ZI MY]QTQJZILI XMZ M^Q\IZ MT[ KWVÆQK\M[ 4I KWWXMZIKQ~ KWV[Q[\MQ` a dirigir els esforços de les diverses parts vers uns objectius comuns, normalment treballant també en comú, en comptes de fer-ho de manera separada i competint els uns amb els altres. +WU IÅZUMV 4aVV 5IZO]TQ[ Q ,WZQWV ;IOIV MV el llibre Microcosmos, «[la] humanitat i el seu lloc en la història només poden entendre’s a mesura que explorem i donem sentit al nostre passat cel·lular». Els éssers vius que formen el macrocosmos estan formats per agregacions de cèl·lules. En els animals i les plantes, els components més senzills són cèl·lules amb nucli diferenciat, aïllat de la resta de la cèl·lula per una membrana i a l’interior del qual hi ha els cromosomes, portadors del material genètic. Són les cèl·lules anomenades eucariotes, sorgides fa uns 1.800 milions d’anys. Tots els animals (també els humans), plantes i molts microorganismes (protozous, fongs i algues unicel·lulars) estan formats per cèl·lules eucariotes. Des de l’origen de la vida, fa uns 3.800 milions L¼IVa[ ÅV[ IT[ M[UMV\I\[ UQTQWV[ L¼IVa[ MT[ VQK[ organismes que hi havia a la Terra eren bacteris, cèl·lules molt senzilles, sense nucli diferenciat (les anomenades procariotes). En la història de la vida, la transició de la cèl·lula procariota a l’eucariota no pot explicar-se per canvis graduals al llarg del temps causats per mutacions. Les noves cèl·lules eren més grans i més complexes.

C[hY F_gk[hWi 7^ ad\V

)/

A més de la membrana que envoltava el nucli, tenien uns circuits formats per canals membranosos. I en el [M] QV\MZQWZ ·MV MT KQ\WXTI[UI· ÆW\I^MV ]V[ WZOoV]T[ que usaven l’oxigen que trobaven en aquell ambient i que tenien el seu propi mecanisme de reproducció, independent del de la cèl·lula; eren els mitocondris. En el citoplasma d’algunes d’aquelles cèl·lules eucariotes XZQUQ\Q^M[ PQ PI^QI \IUJu ]V[ WZOoV]T[ IUJ KTWZWÅTÈTI que feien la fotosíntesi i que, com els mitocondris, amb els quals coexistien, s’autoreproduïen; eren els plastidis. Les cèl·lules amb nucli, mitocondris i cloroplasts, són el resultat de la cooperació de cèl·lules amb funcions diferents que van establir unions permanents i van esdevenir organismes estables, els anomenats protists (organismes eucariotes unicel·lulars), quimeres de la biologia. El creixement, la reproducció i la innovació són estratègies amb les quals la vida es defensa d’amenaces, ferides i pèrdues de tota mena. El primer gran desastre ambiental de la Terra va ser l’acumulació d’oxigen en una atmosfera on aquest element gairebé no hi era present. L’oxigen, tòxic per als organismes que vivien a la Terra primitiva, va promoure l’aparició d’altres organismes que el feien servir per obtenir energia d’una manera UWT\ Uu[ MÅKIt Y]M Y]IT[M^WT LMT[ [Q[\MUM[ UM\IJ TQK[ que hi havia hagut abans. Aquests primers respiradors d’oxigen eren bacteris i els seus descendents són avui dia els mitocondris de la cèl·lula ecuariota. Al llarg de l’evolució i en els diferents nivells de l’estructura biològica, la cooperació ha demostrat ser ]VI M[\ZI\vOQI UWT\ MÅKIt -T[ JIK\MZQ[ Y]M KWTWVQ\bMV superfícies ho fan de manera cooperativa i s’envien [MVaIT[ Y]yUQK[ XMZ [IJMZ Y]IV PQ PI ]V VWUJZM []ÅKQent d’individus que asseguri l’èxit de l’empresa. Alguns fongs viuen units a les arrels de plantes i han establert

ZMTIKQWV[ [QUJQ \QY]M[ M[XMKyÅY]M[ UWT\ yV\QUM[ TM[ IVWUMVILM[ UQKWZQbM[ ÅV[ IT X]V\ Y]M VW XWLMV ^Q]ZM els uns sense els altres. D’altres han establert unions amb algues i formen els líquens, organismes dels quals és possible separar els seus components. Animals de grups molt distants, com ho poden ser els tèrmits o els mamífers remugadors, poden digerir la cel·lulosa perquè aquesta tasca la fan microorganismes que s’allotgen en el seu aparell digestiu. Les relacions de cooperació solen estudiar-se des de les ciències socials, tenint com a objecte d’estudi l’espècie humana i les relacions entre grups. Tanmateix, la cooperació, essencial en la majoria de sistemes biològics, ha tingut un paper fonamental en l’evolució dels éssers vius. El concepte d’evolució en què predomina la lluita i la destrucció està essent substituït per un altre en què predominen la cooperació i la simbiosi entre organismes per fer front a l’hostilitat de l’ambient.

A_bb_d]XWYa J$ _ :e[X[b_ C$ Adembjed D$ '/// »KVg^VWaZ ^ckZhibZci! i]Z Xdci^cj" djh eg^hdcZgÉh Y^aZbbV! VcY i]Z dg^\^c d[ XddeZgVi^dc¼# Proc. R. Soc. AdcY 7! '++/&,'("&,'CWh]kb_i B$ (&&( Planeta simbiótico# 9ZWViZ! 7VgXZadcV CWh]kb_i B$ _ IW]Wd :$ '//+ Microcosmos# :Y# IjhfjZih! 7VgXZadcV

=k[hh[he H$ _ 8[hbWd]W C$ (&&- »I]Z ]^YYZc h^YZ d[ i]Z egd" `Vgndi^X XZaa/ gZY^hXdkZg^c\ i]Z b^XgdW^Va ldgaY#¼ Int Microbiol &%/&*,"&+=k[hh[he H$ _ F_gk[hWi C$" 8[hbWd]W C$ (&&( $ »B^XgdW^Va bVih VcY i]Z hZVgX] [dg b^c^bVa ZXdhnhiZbh¼# Int Microbiol */&,,"&--

*&

Breu història de l’ocupació del territori

Quan no hi ha limitacions ambientals el potencial de creixement de les poblacions humanes pot ser molt elevat. I, tanmateix, en un espai que s’utilitza d’acord amb certs principis regulars d’interacció entre poblacions i ZMK]Z[W[ KWU PI []KKM|\ ÅV[ VW NI OIQZM MV TI PQ[\ ZQI LM TI VW[\ZI M[XvKQM T¼QVKZMUMV\ LMUWOZoÅK \IUXWK VW PI estat un problema. La diversitat de recursos de l’ecosistema no és esgotada pels seus consumidors i, quan passa això localment, és possible l’ocupació de nous territoris. Durant més del 99% del temps transcorregut des de l’aparició de l’home, l’ésser humà ha viscut com a caçador-recol·lector, en allò que suposa l’adaptació humana més reeixida del moment. La seva supervivència depenia de l’abundància de recursos naturals que pogués trobar dins d’una àrea concreta, accessible des d’un campament base, en general en un viatge d’un dia a la rodona. Això condicionava una estructura espacial jerarquitzada en territoris, que cada grup utilitzava al seu antull segons els patrons temporals de migració i de relació entre els individus, desplaçant el campament segons les necessitats estacionals. Com més grans siguin les dimensions del grup local, més grans seran els requeriments d’aliment; de manera que, en aquest sentit, es podria considerar el territori com un regulador de la població. La dimensió òptima d’aquests agregats poblacionals és l’efectiu mínim amb MT Y]IT u[ XW[[QJTM UIV\MVQZ QVLMÅVQLIUMV\ TM[ ITQIVKM[ matrimonials amb tots els grups circumdants. Una indiscutible revolució en la relació de l’home amb el seu entorn es va produir fa 10.000 anys, quan aquesta economia inicial de caça i recol·lecció va donar pas a una agricultura de subsistència, mitjançant la qual T¼PWUM ^I [MZ KIXIt LM UWLQÅKIZ MT UMLQ MV MT Y]IT

9bWhW =WhY W Cehe Egd[ZhhdgV i^ijaVg YÉ6cigdedad\^V ;VXjaiVi YZ 7^dad\^V YZ aV Jc^kZgh^iVi YZ 7VgXZadcV

*'

vivia, en exercir un control sobre els recursos. Aquest fet va suposar un increment enorme, almenys en teoria, del nombre d’individus que podien habitar la Terra. L’ésser humà, per primera vegada sedentari, va començar a produir el seu propi aliment forjant una puixant economia que li va permetre, gràcies a la disponibilitat d’aliment, reproduir-se en major mesura que en el passat i ocupar els primers assentaments estables, que van constituir el germen de la civilització. L’aparició de l’agricultura de mercat, que implica intenses transformacions dels ecosistemes, ha anat paral·lel al naixement i expansió de les primeres urbanitzacions i de les societats complexes. El paper que ha tingut la gestió dels recursos a l’hora de controlar TI XZWL]K\Q^Q\I\ u[ IT\IUMV\ [QOVQÅKI\Q] Y]IV M[ \ZIK\I d’interpretar els canvis produïts en la població durant i després de l’inici del sedentarisme. La civilització és transformadora. Segons diversos models arqueològics, l’arquitectura monumental, inherent a les grans civilitzacions, es devia donar en moments en els quals les condicions ambientals permetien l’existència d’excedents alimentaris. Al mateix temps que l’home sedentari ocupava totes les regions del planeta, va adquirir adaptacions biològiques i culturals complexes que li van permetre transformar la seva relació amb nombrosos components de l’hàbitat. Però, més enllà de les regles culturals comunes, establertes en la cerca constant d’avantatges ecològics per a l’establiment de camps de cultiu, d’infraestructures i habitatges, també hi ha hagut diferències de percepció en les societats, que s’expressen en la diferent organització i utilització del territori.

La residència va passar a tenir ben aviat un paper social, moltes vegades totalment oposat als interessos ecològics. S’observa sovint que els models urbanístics de determinades cultures s’han traslladat a d’altres [MV[M ^ITWZIZ TI [M^I MÅKoKQI MV MT[ VW][ IUJQMV\[ sovint amb resultats desastrosos a curt termini. També avui l’ímpetu modernitzador, implícit en la idea de progrés, que prové de les ciutats, ha introduït aquestes aspiracions en les àrees rurals com a factors del canvi UWLQÅKIV\ TI ^Q[Q~ Y]M IY]M[\M[ [WKQM\I\[ \MVMV LM TM[ seves relacions amb l’entorn.

Ed iec5

**

(

;b Yh[_n[c[dj _bÖb_c_jWj0 kd ceZ[b _dieij[d_Xb[

' :a 8ajW YZ GdbV h jcV Zci^iVi eg^kVYV! [jcYVYV V GdbV aÉVcn &.+-# :a hZj dW_ZXi^j h ^ckZhi^\Vg! ZcXdgVi_Vg b idYZh ^ ^ciZgZhhVg V [jcX^dcVg^h ^ V \gjeh ^cÓjZcih hdWgZ aZh eZgheZXi^kZh YZ aV Xg^h^ fjZ V[ZXiV Za bZY^ VbW^Zci# ( 9Zcc^h BZVYdlh# Los límites del crecimiento &g# >c[dgbZ YZa 8ajW YZ GdbV# lll#XajWYZgdbV#cZi 6 VfjZhi eg^bZg ^c[dgbZ kV hZ\j^g"cZ jc hZ\dc#

?d]h[iiei f[h ^WX_jWdj Zc b^aZgh YZ Y aVgh

B[i gkWjh[ Z_c[di_edi Z[ bW l_ZW

)% (* (% '*

eV hdh g^Xh

'% &* &% * % &.+%

eV hdh edWgZh &.,% &.-%

&..%

L’any 1972 es va publicar el primer informe del Club de Roma1, titulat Los límites del crecimiento2. S’hi prevenia sobre l’esgotament de les primeres UI\vZQM[ MV ]V N]\]Z VW TT]Vao [Q VW [¼QV\ZWL]|MV UWLQÅKIKQWV[ QUXWZ\IV\[ en el model de producció i consum vigent. L’any següent es va produir la XZQUMZI KZQ[Q LMT XM\ZWTQ Y]M ^I KWVÅZUIZ TM[ XZM^Q[QWV[ LM T¼QVNWZUM <IVmateix, una vegada superada la crisi es van oblidar les seves recomanacions. Les crisis van tornar els anys 1982 i 1993 i també es van superar. La crisi en la qual avui ens trobem immersos ens recorda una vegada més les advertències que constaven a l’informe, perquè el problema continua sent MT UI\MQ`" TI OM[\Q~ LMÅKQMV\ LMT[ MKW[Q[\MUM[ 1 VW T¼PMU ZM[WT\

'%%%

[dci/ 7VcX BjcY^Va! '%%, ]iie/$$\d#ldgaYWVc`#dg\$@'8@B,-88%

) ?dVc BVgi cZo 6a^Zg# Introducción a la economía ecológica. GjWZh ZY^idg^Va# 7VgXZadcV! &...# 9^kZghdh ^cY^XVYdgh gZaVX^dcZc aÉVXi^k^iVi ZXdc b^XV VbW Za bZY^ VbW^Zci# * BVhh^bd <V\\^ ^ :YdVgYd CVgYjoo^# El fin de la clase media# :Y# AZc\jV YZ igVed# BVYg^Y! '%%+# JcV Vc|a^h^ YZ Xdb aÉZXdcd" b^V \adWVa YZ bZgXVi kV eZgÒaVci Zah hZjh cdjh Xdchjb^Ydgh# + >c[dgbZ HiZgc# The Economics of Climate Change. Executive Summary. 8dgdcV Wg^i|c^XV! '%%+# Edi XdchjaiVg"hZ V aV lZW YZ aÉ6\gjeV" X^ 6jH YZa 8daÕaZ\^ YÉ6gfj^iZXiZh#

El sistema productiu propi d’una organització social que destil·la una cultura se sosté sobre quatre elements: el social, l’econòmic, l’ambiental i el cultural. Dit d’una altra manera, la producció de béns i serveis amb els quals satisfer les nostres necessitats requereix, primer, matèries primeres; després, treball humà i tecnologia per transforUIZ TM[ Q ÅVITUMV\ KIXQ\IT XMZ XZWL]QZ TW[ Q ILY]QZQZ TW[ 4M[ ZMTIKQWV[ MV\ZM IY]M[\[ NIK\WZ[ QVÆ]QZIV MV TM[ NWZUM[ Y]M ILWX\Q TI K]T\]ZI LM Y]IT[M^WT \MUX[ Q TTWK -V KILI vXWKI PQ[\ ZQKI MT KWV\ZIK\M [WKQIT LMÅVMQ` TM[ KIZIK\MZy[\QY]M[ L¼IY]M[\M[ ZMTIKQWV[ Q quins són els delicats equilibris entre elles. Quin predomina? Quins interessos defensa cada model? Com passava amb els quatre elements de la naturalesa esmentats al capítol anterior, també aquí caldria una situació d’equilibri, que desgraciadament no existeix. El desenvolupament sostenible no és solament un tema ambiental, és també una Y M[\Q~ [WKQIT MKWV UQKI Q K]T\]ZIT 8WLMU Q PMU LM Y]IV\QÅKIZ XMZ \IV\ KILI[K]V d’aquests factors per conèixer i avaluar una forma de vida, un sistema productiu. Hem de mesurar el factor econòmic no només en la manera habitual del PIB, sinó en IT\ZM[ UIVMZM[ Y]M KWVKWZLQV UQTTWZ IUJ TI ZMITQ\I\ Ny[QKI Q Y]M XMZUM\QV Y]IV\QÅKIZ la depreciació ambiental.3 També podem relacionar el factor econòmic amb el social mesurant les desigualtats socials. Aquestes, juntament amb la progressiva exclusió social que comporten, s’han accentuat en els últims decennis de manera greu: als Estats Units l’1% de la població disposa del 40% de la renda, percentatge similar al del 90% dels treballadors amb renda inferior; mentre el 1967, el 20% dels ciutadans més rics percebien el 43,8% de les rendes totals, l’any 2003 el percentatge havia ascendit al 49,8%; al seu torn, la franja central de rendes havia descendit del 17,3% al 14,8%.4 D’altra banda, juntament amb les grans i creixents desigualtats socials, el deteriorament del medi ambient provoca distorsions en la biosfera, i una de les més greus és el canvi climàtic. «El canvi climàtic constitueix el major fracàs del mercat mai no vist al món, i interactua amb altres imperfeccions del mercat».5 Aquesta contundent asseveració no la formula cap grup ecologista radical, sinó l’informe Stern, elaborat a petició del Govern britànic de Tony Blair, i és la primera avaluació econòmica dels riscs que comporta el fet de no actuar per corregir l’efecte d’hivernacle produït en la biosfera per l’ús massiu de combustibles fòssils.

*+

Gk i ieij[d_Xb[5 Gk i _dieij[d_Xb[5

Sostenible és allò que perdura. Insostenible serà, per tant, allò encaminat a desaparèixer. El nostre model de desenvolupament està basat en un consum creixent de recursos que són limitats; això vol dir que és insostenible. Per tant, sembla raonable pensar i buscar un altre o altres models alternatius. El concepte sostenible Y]M ^I [WZOQZ KWU I Y]ITQÅKI\Q] XMZ LMÅVQZ ]V UWLMT LM LM[MVvolupament, s’ha convertit en una moda, un concepte políticament correcte, que estem obligats a complir; d’altra banda, l’ambigüitat del terme ha facilitat la seva banalització Q NI Y]M UWT\[ MT LM[Y]ITQÅY]QV =V LM[MV^WT]XIUMV\ [W[\MVQJTM u[ ]VI QVKWVOZ]vVKQI IÅZUMV XMZY]v desenvolupament és sinònim de creixement. Si mirem els diccionaris potser podrem recuperar el concepte, perquè no és el mateix creixement que desenvolupaUMV\ +ZMQ`MUMV\ M[ ZMNMZMQ` I Y]IV\Q\I\ [QOVQÅKI Uu[ LMT UI\MQ`# XMZ M`MUXTM ]VI persona creix en alçada. En canvi, la noció de desenvolupament està més associada a Y]ITQ\I\ Q VW [QOVQÅKI VMKM[[oZQIUMV\ KZMQ`MUMV\ [QV~ Y]M XW\ QUXTQKIZ KZuQ`MZ W \IUJu LMKZuQ`MZ Q Uu[ I^QI\ [QOVQÅKI KIV^QIZ M^WT]KQWVIZ j[ KMZ\ Y]M ]V KZMQ`MUMV\ VW XW\ [MZ [W[\MVQJTM MV ]V UMLQ ÅVQ\ XMZ ]VI M^WT]KQ~ [y Y]M XW\ [MZ PW [Q [¼I\u I TM[ ZMOTM[ de l’ecosistema en el qual es troba. Potser si entenem el concepte desenvolupament amb IY]M[\ [MV\Q\ [MZo XW[[QJTM ZMK]XMZIZ T¼ [ LMT KWVKMX\M Q MT Y]ITQÅKI\Q] =VI ^MOILI IKKMX\I\ MT \MZUM TQ PMU LM LWVIZ ]VI LMÅVQKQ~ 4I LQ^MZ[Q\I\ LM JQJTQWOZIÅI M[KZQ\I MV[ XZWXWZKQWVI VWUJZW[M[ XW[[QJQTQ\I\[ MV\ZM TM[ Y]IT[ ZM[[IT\IZMU TI d’un economista, Robert solow, per a qui la sostenibilitat és l’exigència de deixar per a la pròxima generació «el que sigui necessari per aconseguir un nivell de vida almenys tan bo com el nostre i que els permeti igualment proveir de manera similar la generació següent».6 En conseqüència, un desenvolupament sostenible porta implícita la collaboració intergeneracional i té en compte la qualitat de vida desitjable per a tothom. F[h gk Z_[c gk[ [b ceZ[b WYjkWb i _dieij[d_Xb[5

AZh X^jiVih! ZheZgVc V YÉjcV k^YV b^aadg eZg V aV \Zci egdXZYZci YÉjc b c gjgVa ZbedWg^i! ]Vc ZhYZk^c\ji \gVch XdcjgWVX^dch! VbW jc bZiVWda^hbZ mjXaVYdg YZ gZXjghdh! XdciVb^cVci ^ egdYjXidg YZ gZh^Yjh XVYV Xde b h VWjc" YVcih ^ eZg^aadhdh#

, GdWZgi Hdadl# »Jc eVhd XVh^ eg{Xi^Xd ]VX^V aV hdhiZc^W^a^YVY¼# 8^iVi eZg 6bVginV HZc V Primero la gente :Y^idg^Va 9Zjhid# 7VgXZadcV! '%%,#

4I ZM[XW[\I MV[ TI LWVMV KQMV\yÅK[ MKWTWOQ[\M[ MKWVWUQ[\M[ XWTy\QK[ Q XMV[ILWZ[ LM tipus i condició molt diferents. Tots coincideixen en el fet que la taxa actual d’explotació i consum dels recursos naturals, així com la de generació de residus que porta aparellada, estan esgotant la naturalesa a una velocitat molt superior a la de la seva regeneració. El consum de recursos progressiu i accelerat que el creixement econòmic requereix i l’increment de les necessitats i estàndards de vida dels països industrialitzats »eZV` d^a¼ e^X YZ eZigda^ (%

FheZkYY_ Z[ f[jheb_ b^aZgh YZ b^a^dch YZ WVgg^ah$Vcn

YÉV^\ Zh egd[jcYZh

[dci/ 8da^c 8VbeWZaa! 6hhdX^VX^ eZg V aÉZhijY^ YZa »EZV` D^a¼ 6HED ! '%%,

edaVg

'* eZhVi '%

XdckZcX^dcVa

&* &% * % &.(%

&.*%

&.,%

&..%

'%&%

'%(%

'%*%

*,

:[iYeXh_c[dji _ fheZkYY_ Z[ fh[jheb_ Yedl[dY_edWb b^aZgh YZ b^a^dch YZ WVgg^ah$Vcn

+% YZhXdWg^bZcih

*% [dci/ 8da^c 8VbeWZaa! 6hhdX^VX^ eZg V aÉZhijY^ YZa »EZV` D^a¼ 6HED ! '%%,

)% egdYjXX^ (%

'%

&%

% &.(%

- 9Vc^Za >ccZgVg^in# 9^Vg^ El País. '- YZ _jcn YZ '%%-# AÉVjidg VcVa^ioV aZh igVch[dgbVX^dch YZ aV hdX^ZiVi XdciZbedg|c^V V/ El nuevo espacio público YÉ:heVhV 8VaeZ! H6# BVYg^Y! '%%+#

&.*%

&.,%

&..%

'%&%

'%(%

'%*%

en les tres últimes dècades han degradat de manera greu i exponencial el medi ambient, l’aire, l’aigua, la terra i la biodiversitat del planeta. El desenvolupament econòmic s’ha realitzat amb notables contraprestacions que han incidit negativament en la societat i en la naturalesa. El cas més preocupant és el del petroli, paradigma de la Revolució Industrial. Aquest combustible fòssil no renovable, format al llarg de milions d’anys, es troba en MT X]V\ oTOQL LM XZWL]KKQ~ 5 3QVO 0]JJMZ\ ^I XZMLQZ IUJ IVa[ L¼IV\MTIKQ~ MT moment de màxima producció –l’anomenat pic o zènit– de petroli als Estats Units. Tot i que avui les dades difereixen segons la font, sembla clar que ens trobem a prop del moment en què no hi haurà prou petroli per cobrir totes les demandes actuals. El OZoÅK LM TI XoOQVI IV\MZQWZ UW[\ZI TI KWZJI Y]M UIZKI T¼QVQKQ LMT LMKZMQ`MUMV\ MV TI XZWL]KQ~ -VKIZI Uu[ QVLQKI\Q] u[ MT OZoÅK MV IY]M[\I XoOQVI Y]M QVLQKI T¼M^WT]KQ~ LMT[ VW][ LM[KWJZQUMV\[ ^MOM] \IUJu MT OZoÅK LM TI XoOQVI Per ajudar a posar remei a aquests problemes, cal una voluntat de canvi, però \IUJu MT[ QV[\Z]UMV\[ Q TM[ MQVM[ Y]M MV[ XMZUM\QV UM[]ZIZ Y]IV\QÅKIZ Q ^ITWZIZ UQTTWZ l’impacte del sistema productiu actual sobre el planeta i del ritme de vida consumista, tant referent als inputs –que prenem del planeta– com als outputs, tot allò que rebutgem com a residus una vegada extreta dels recursos aquella part que ens és útil. Podem afegir que el concepte temps està íntimament associat a la sostenibilitat, perquè estem parlant d’una ètica del futur, una ètica intergeneracional. Durant LvKILM[ M[ ^I \MVQZ KWV[KQvVKQI Y]M MT U~V N]\]Z [MZQI UQTTWZ Y]M MT[ VW[\ZM[ ÅTT[ ^Q]rien millor que nosaltres. Tanmateix, ara molts indicis apunten que ens trobem en MT KI[ QV^MZ[ Q Y]M MT[ VW[\ZM[ ÅTT[ XZWJIJTMUMV\ ^Q]ZIV XQ\RWZ Y]M VW[IT\ZM[ j[ IQ` TTMQ LM ^QLI' j[ v\QKIUMV\ IKKMX\IJTM ®WK]XIZ MT N]\]Z¯ KWU LQ] ,IVQMT 1VVMZIZQ\a' j[ UWZITUMV\ IKKMX\IJTM \ZIV[UM\ZM I TM[ OMVMZIKQWV[ N]\]ZM[ MT[ ZM[QL][ V]KTMIZ[ un medi ambient degradat, un deute públic considerable o un sistema de pensions insostenible? Convé examinar amb criteris de justícia les transferències que es realitzen d’una generació a una altra, l’herència i la memòria, però també les expectatives i possibilitats que es lleguen a les generacions futures en termes de capital físic, ambiental, humà, tecnològic i institucional.

*-

9_kjWji _ Yh_i_ Z[ Y_l_b_jpWY_ '$ 9h_i_ Z[ Y_l_b_jpWY_ 5

4I XZMWK]XIKQ~ XMZ TI KZQ[Q IUJQMV\IT Q TI XWTIZQ\bIKQ~ [WKQIT PI UIZKI\ MT ÅVIT LMT [MOTM @@ Q PI XW[I\ MV Y M[\Q~ TI NM MV TI [MVLI LM XZWOZu[ QVLMÅVQ\ Y]M MV[ PI^QI XZWXW[I\ la civilització industrial. Tanmateix, aquest fet no autoritza per si mateix a parlar de crisi de civilització. Encara més, pot argumentar-se que el projecte de modernitat i progrés subjacent mai no s’havia estès tant, ni havia desbancat tant com ara d’altres maneres de concebre i sentir el món. Precisament, el gran èxit del projecte de modernitat civilitzadora que ens ha tocat viure rau en la seva capacitat de donar suport als seus fonaments en valors que se suposen universals, transcendents i, per tant, aliens a consideracions espaciotempoZIT[ Q I ^QVK]TIZ TW[ IUJ IXIZMVKM[ LM ZIKQWVITQ\I\ KQMV\yÅKI I M^QLvVKQM[ MUXyZQques domesticades que donen compte puntual dels assoliments del progrés promès, alhora que defugen les conseqüències regressives, no desitjades, que els acompanyen. La ciència econòmica ha exercit un paper fonamental en aquest joc reduccionista aportant el nucli dur de la racionalitat sobre la qual s’assenta l’anomenat «pensament únic»1. Una vegada sotmès el món al jou d’aquest «pensament únic» guiat per una racionalitat econòmica servil a l’universalisme capitalista dominant, s’ha pogut XW[\]TIZ I JWUJW Q XTI\MZM\[ TI ®UWZ\ LM TM[ QLMWTWOQM[¯ Q ®MT ÅVIT LM TI 0Q[\ ZQI¯ La manca de pudor intel·lectual que és subjacent al maneig acrític i despreocupat L¼IY]M[\M[ IÅZUIKQWV[2, en un món intel·lectual que se suposa informat, dóna compte de la impunitat amb què es desenvolupa el reduccionisme imperant en semblar IY]M[\M[ KWV[QLMZIKQWV[ Uu[ XZ XQM[ LM ^Q[QWV[ XITMWKQMV\yÅY]M[ I^]Q XI[[ILM[ LM moda: ens recorden aquest presumpte «ordre natural» immutable, fruit de la creació divina, a la qual es considerava subjecte el món abans que Darwin construís la teoria de l’evolució. Curiosament, en una cabriola intel·lectual sorprenent, un immobilisme reduccionista com aquest sol venir preparat amb ostentacions de relativisme «postmodernista», per fugir així dels problemes del present. A la vista de tot això, sembla que s’ha invertit l’antic paper progressiu que en el seu moment es va atribuir a les ciències socials. Des de Plató i Aristòtil, s’ha pensat que les persones són capaces de millorar la societat en què viuen i que el coneixement racional KQMV\yÅK NWZVMQ` MT X]V\ LM []XWZ\ VMKM[[IZQ XMZ XW[[QJQTQ\IZ MT KIV^Q [WKQIT <IVUI\MQ` avui, l’economia, aquesta «reina de les ciències socials», ha invertit la situació: hem assistit a l’extensió d’un discurs econòmic reduccionista que aniquila la possibilitat de ZMKWV[QLMZIZ TM[ Å\M[ LM TI [WKQM\I\ Q XMZ \IV\ LM KIV^QIZ TI Q NI Y]M ÅV[ Q \W\ TI XWTy\QKI [M []XMLQ\Q I IY]M[\ LQ[K]Z[ 4I ZMÆM`Q~ MKWV UQKI M[\oVLIZL [M [Q\]I IQ`y MV ]V KIUX merament instrumental, servil al cec instint de promoció competitiva i al desfermat mecanisme del creixement econòmic, i tanca els ulls als danys socials i ambientals que aquest model ocasiona o ajuda a assumir-los com a quelcom de normal o inevitable, KWU [Q NW[[QV MT TTIUX W TI KITIUIZ[I <IVUI\MQ` MT \MZZQ\WZQ \M[\QÅKI MT[ LIVa[ Ny[QK[ Q [WKQIT[ QVÆQOQ\[ Y]M ZWUIVMV ZMÆMK\Q\[ MV MT[ XIQ[I\OM[ ]ZJIV[ XMZQ]ZJIV[ Q Z]ZIT[ La situació crítica de la civilització actual alimenta una pugna ideològica sorda MV\ZM MT ZMK]Z[ IJIV[ M[UMV\I\ I M^QLvVKQM[ LWUM[\QKILM[ Y]M UIOVQÅY]MV ®TI QZZMNZMnable marxa cap al progrés» de la nostra societat i els signes de regressió cada vegada més evidents que mostren el deteriorament ecològic i la polarització social en el dia a dia. Assistim així a les tribulacions del discurs dominant del «pensament únic» per

(7 @ei CWdk[b DWh[Ze :Xdcdb^hiV ^ ZhiVY hi^X

6fjZhi Vgi^XaZ kV hZg ejWa^XVi dg^\^c|g^VbZci V Documentación Social! c b# &&.! VWg^a"_jcn YZ '%%%! ^ V Boletín CF+S »&*"" 8Va^YVY YZ k^YV jgWVcV/ kVg^ZYVY! Xd]Zh^ c n bZY^d VbW^ZciZ¼ ]iie/$$]VW^iVi#Vf#jeb#Zh$WdaZi^c$ c&*$a^hiV#]iba ! ejWa^XVi eZg aÉ>chi^ijid ?jVc YZ =ZggZgV! Vk# YZ ?jVc YZ =ZggZgV! )! '-%)% BVYg^Y# :heVcnV# >HHC/ &*,-"%.,M#

' IZgbZ XgZVi eZg >\cVX^d GVbd" cZi eZg YZh^\cVg aV jc^X^iVi YZ aV ^YZdad\^V Ydb^cVci! gZ\^YV eZg aV gV ZXdc b^XV# :c aZh YZbd" Xg|X^Zh VXijVah! XVYV kZ\VYV ]^ ]V b h X^jiVYVch fjZ hZ hZciZc VigVeVih! VbVgVih Zc jcV Zhe X^Z YZ YdXig^cV k^hXdhV fjZ! ^chZc" h^WaZbZci! ZbWda^XV fjVahZkda gVdcVbZci gZWZa! aÉ^c]^WZ^m! Za eZgidgWV! Za eVgVa^ioV ^ VXVWV eZg d[Z\Vg"ad# 6fjZhiV YdXig^cV h Za eZchVbZci c^X! aÉ c^X Vjidg^ioVi eZg jcV eda^X^V YÉde^c^ ^ck^h^WaZ ^ dbc^egZhZci GVbdcZi! >#! &..* # KZ\Zj iVbW »HdWgZ Za ÈeZchV b^Zcid c^Xdɼ CVgZYd! ?# B#! &.., # ( KZ\Zj! eZg ZmZbeaZ! »:a DgYZc <adWVa Zc Za H^\ad MM>¼! YZWVi ZcigZ ;j`jnVbV! ;#! 8ddeZg! G#! <Vgidc 6h]! I#! AjiilV`! :# ^ YÉVa" igZh! ejWa^XVi V El cultural '%%% #

*.

empescar-se-les, no només per subratllar els signes de progrés, sinó sobretot per ocultar els signes de regressió. En aquesta pugna juguen dues novetats dignes d’esment: una, l’escala sense precedents que han assolit els fenòmens urbans i els problemes i deterioraments que generen, i, de l’altra, els mitjans de difusió i de dissuasió, també sense precedents, amb què compta el «pensament únic» per afavorir el conformisme i desactivar la dissidència. ($ BW Yh_i_ khXWdW Z[b N?N Wbi fW iei _dZkijh_Wb_jpWji _ [bi i[ki [di[doWc[dji

) IZgbZ XgZVi eZg EVig^X` <ZYYZh &.&* eZg YZh^\cVg VfjZhiV cdkV [dgbV YÉjgWVc^ioVX^ ^ Y^[ZgZcX^Vg" aV YÉVaa fjZ VWVch hÉZciZc^V eZg X^jiVih# AZl^h Bjb[dgY! V La cultura de las ciudades h$[ ! Vgg^WV V eVgaVg YZ »YZhjgWVc^ioVX^ ¼ eZg gZ[Zg^g"hZ V VfjZhi bViZ^m egdX h! ^ gZbVgXV fjZ hjedhVkV aV YZh" igjXX^ YZ aÉVci^\V ^YZV YZ X^jiVi#

Les grans concentracions urbanes que va implicar la Revolució Industrial van suposar una clara ruptura amb els models d’ordre que, amb diverses variants, havien presidit ÅV[ ITM[PWZM[ TI KWVÅO]ZIKQ~ LM TM[ KQ]\I\[ )Y]M[\M[ KWVKMV\ZIKQWV[ ^IV \ZMVKIZ TM[ XZQmitives idees d’unitat en el traçat que es tenia de les ciutats, fent que la seva contínua construcció i remodelació evolucionés de manera erràtica i incontrolada, per acabar oferint el panorama de les modernes conurbacions.3 8MV[ILWZ[ Y]M ^IV LM[ LM T¼IV\QO]Q\I\ ÅV[ I T¼-LI\ 5Q\RIVI KWU )ZQ[\ \QT W ;IV\ Isidor de Sevilla) van dir: «no són les pedres, sinó els humans, els qui fan les ciutats», en què subratllaven la dimensió comunitària que des d’antic va permetre la realització i el manteniment d’aquest instrument material de vida col·lectiva que ha estat la ciutat. Tanmateix, l’ètica individualista i insolidària i els enfocaments d’una ciència parcel·lària que es van estendre amb la civilització industrial van soscavar sistemàticament aquesta dimensió comunitària que en el seu moment va sostenir els projectes ]ZJIV[ -T VW] \W UWZIT Y]M XZM[MV\I KWU ]VI KW[I IKKMX\IJTM Q ÅV[ Q \W\ [WKQITUMV\ desitjable, la realització de la fam més voraç de poder i de diners va acabar fent de la construcció urbana una activitat especulativa més, i motivant que ja no siguin «els P]UIV[¯ [QV~ MT T]KZM ZMKWTbI\ MV T¼PoJQT [ LMT KQUMV\ MT UI~ Q TM[ QVÆ]vVKQM[ ITT que de veritat fa la ciutat, la qual cosa ha donat com a resultat aquests gegants sense oVQUI Y]M [~V TM[ IK\]IT[ KWV]ZJIKQWV[ 4I QUXTIV\IKQ~ LM T¼-[\I\ UWLMZV KWU I IÅZmació d’un nou poder polític va aplanar el camí a l’ordre actual de coses. L’expressió territorial del nou complex cultural, polític i social es va plasmar en el model de «ciutat barroca», així anomenat per Mumford i altres autors. La «ciutat barroca» va trencar els antics recintes emmurallats per desplegar per l’espai obert un pla geomètric en què prevalien la perspectiva horitzontal, les llargues avingudes i el disseny ortogonal, en contraposició als carrers més estrets i amb revolts i al disseny més orgànic dels «cascs» medievals. L’homogeneïtat administrativa en el tractament de les persones i els territoris i la formalització democràtica dels nous estats van contribuir a eliminar la idea medieval de la ciutat com a baluard de llibertat o refugi d’«homes lliures», i va debilitar l’antiga cohesió dels ciutadans, fent que aquest terme passés a designar el conjunt dels súbdits d’un Estat amb independència que visquessin o no en ciutats: la gran ciutat només atorga ja als individus la llibertat que, per a bé o per a mal, deriva de les cotes d’anonimat més grans. El pes determinant de l’autoritat política fundadora dels nous estats explica la NMZUM[I XTIVQÅKILWZI []JRIKMV\ I TM[ ZMITQ\bIKQWV[ LM TI ®KQ]\I\ JIZZWKI¯ TI Y]IT malgrat tot, es va esglaonar en el temps, va compartir estils, va conviure amb el teixit urbà preexistent i va originar al «vell món» allò que acostuma avui a anomenar-se la «ciutat clàssica» o «històrica», en contraposició a les conurbacions d’ara. El projecte de «ciutat barroca» va ser així un parèntesi en el desmantellament de la vella cultura

*/

urbana que va deixar obert el camí al major pes del capitalisme i el predomini del UWLMT L¼]ZJIVQ\bIKQ~ Y]M IUJ LQ^MZ[M[ ^IZQIV\[ PI IZZQJI\ ÅV[ IT[ VW[\ZM[ LQM[ Com és sabut, el capitalisme va orientar la gestió del món físic des de l’univers LMT[ ^ITWZ[ UWVM\IZQ[ XMZ UI`QUQ\bIZ JMVMÅKQ[ )Y]M[\ KZQ\MZQ LM OM[\Q~ u[ ]VI màquina potentíssima de deteriorament del patrimoni (natural i construït) de la [WKQM\I\" MT[ ®IOMV\[ MKWV UQK[¯ \ZIK\MV L¼INI^WZQZ MT [M] JMVMÅKQ XIZ\QK]TIZ Q NWZKMV els seus ingressos a base d’explotar béns «lliures» o de tercers, o traslladen els seus costos sobre altres «agents» o territoris que queden fora del seu àmbit comptable. )Y]M[\ XZQVKQXQ L¼I]OUMV\IZ JMVMÅKQ[ XZQ^I\[ I KW[\I LMT LM\MZQWZIUMV\ X JTQK W de tercers és el que va originar la crisi de la urbanització massiva que va implicar el capitalisme industrial del segle XIX. Aquest gran «escull humà» que era, segons Geddes, el Gran Londres de l’època, constituïa l’exemple més característic de la nova problemàtica urbana. Les imatges poc recomanables que presentaven les primeres ciutats industrials a l’Anglaterra del segle XIX, governades per l’afany de lucre empresarial, van implicar un fort moviUMV\ LM ZMÆM`Q~ Q LM XZW\M[\I 4I QUXWZ\oVKQI QVvLQ\I LMT VW] NMVWUMV Q T¼WJ[\QVIKQ~ per discutir amb dades a la mà l’amplitud i gravetat dels problemes suscitats van propiciar nombrosos estudis i estadístiques.4 Les enquestes i els registres sistemàtics LM XWJTIKQ~ ^IV IR]LIZ I Y]IV\QÅKIZ TI XWJZM[I Q I KWVÅZUIZ Y]M TM[ VW^M[ IOTWUMracions urbanes de l’època comportaven taxes de mortalitat superiors a les del medi rural5 KWU I ÅLMT ZMÆM` LM TM[ LMXTWZIJTM[ KWVLQKQWV[ LM ^QLI L¼]VI XIZ\ QUXWZ\IV\ de la població i el medi ambient. A causa d’això, a Anglaterra es va desencadenar un fort moviment «antiurbà» que veia les noves aglomeracions més com a «tumors abominables» que com a exponents del progrés promès per la civilització indus\ZQIT 4M[ WJZM[ LM +PIZTM[ ,QKSMV[ <PWUI[ +IZTaTM Q 2WPV :][SQV M`MUXTQÅY]MV MT ZMÆM` TQ\MZIZQ L¼IY]M[\ KWZZMV\ Y]M ^I QV[XQZIZ MTIJWZIKQWV[ QUXWZ\IV\[ MV MT KIUX del socialisme (William Morris i, en certa mesura, Marx i Engels) i de l’urbanisme (Howard, Geddes i, més tard, Mumford). Aquest moviment va ajudar a veure l’statu quo KWU ]VI KW[I QVILUQ[[QJTM Q ^I M[\MVLZM MV\ZM XWTy\QK[ ILUQVQ[\ZILWZ[ Q ÅTIVtrops afanys de reforma amb tendència a corregir els aspectes més negatius que IKWUXIVaI^MV MT XZWKu[ L¼]ZJIVQ\bIKQ~ M`MUXTQÅKI\ XMZ IY]M[\I ®KQ]\I\ UWV[\ZM¯ de Londres. Es tractava, sobretot, de pal·liar la insalubritat i la inseguretat millorant «les condicions de vida dels pobres» que es concentraven en el medi urbà per fer-lo una mica més saludable i plàcid. Un estudi molt documentat i divulgat sobre els problemes sanitaris que comportaven les grans aglomeracions urbanes6 ^I XMZUM\ZM WZQMV\IZ IUJ MÅKoKQI TM[ ZMNWZUM[ I )VOTI\MZZI )T[ VW[\ZM[ MNMK\M[ KIT LM[\IKIZ Y]M IY]M[\ M[\]LQ ^I QLMV\QÅKIZ TM[ KI]ses de l’elevada mortalitat urbana i va proposar solucions en el camp tècnic, deixant de banda les inquietuds socials, ètiques, estètiques i religioses que veien en aquesta UWZ\ITQ\I\ MT ZMÆM` L¼]VI UWZIT Q ]VM[ NWZUM[ LM ^QLI XWK ZMKWUIVIJTM[ -V ZM[]U M[ ^I [MXIZIZ LMÅVQ\Q^IUMV\ TI UWZIT LM TI XI\WTWOQI ]ZJIVI7, i es va postular que no calia canviar la societat, ni tan sols reduir la mida de les concentracions urbanes, sinó fer que aquestes concentracions complissin determinats estàndards de salubritat. En veure que les malalties infeccioses explicaven el gruix de les elevades taxes de mortalitat urbana, es va tractar de millorar les condicions higièniques de la ciutat i els habitatges mitjançant el control de la densitat de població, la separació entre l’abastament d’aigua i els abocaments, la pavimentació dels carrers i la recollida dels residus sòlids. Davant de l’evidència que el mercat no resolia per si mateix aquests problemes, es va

* :ah &, kdajbh YZa bdcjbZciVa ZhijY^ YZ 8]VgaZh 7ddi] &-)%" &.&+ Life and Labour of the People of London! V 6c\aViZggV0 Za YZ ;g Y g^X AZ EaVn &-** Les Ouvriers Européens! ^ Zah VeVgZ\jih V aV gZk^hiV Réforme Sociale, V ;gVc V0 aV a c^V YÉZhijY^h hdX^Vah Zbe g^Xh egdbd\jYV eZg <jhiVk HX]bdaaZg &-(-"&.&, V igVk h YZ aÉ6hhd" X^VX^ eZg V jcV Eda i^XV HdX^Va KZgZ^c [ g HdX^Vaeda^i^` V 6aZ" bVcnV0 d Za aa^WgZ YÉ=Zcgn <Zdg\Z &-,- Progress and Poverty! Vah :hiVih Jc^ih! h c ZmedcZcih YZa XdggZci YZ gZÓZm^ ZhbZciVi ^ YZ egZhV YZ YVYZh! ^c^X^Vi V 6c\aV" iZggV ^ hZ\j^i YZheg h Zc VaigZh eV hdh# 6 aÉ:hiVi ZheVcnda! aV ^bedgiVci YdXjbZciVX^ ZhiVY h" i^XV hdWgZ aZh XdcY^X^dch YZ k^YV YZ aV edWaVX^ ZbegVYV eZg >aYZ" [dch 8ZgY| &-+, gZÓZXiZ^m aÉV[Vcn \ZcZgVa^ioVi YZ bZhjgVbZci ^ ZhijY^ YZah egdWaZbZh fjZ kV egZXZY^g ^ VXdbeVcnVg aV egdedhiV YZ hdajX^dch Z[ZXi^kZh# + 6 aV ;gVc V YZ aV GZhiVjgVX^ ! aV iVmV YZ bdgiVa^iVi V aZh X^jiVih ZgV YZ b^i_VcV jcV kZ\VYV ^ b^i_V hjeZg^dg V aÉZcgZ\^higVYV Zc Za bZY^ gjgVa PE^cda! ?# A#! &..&R# 6fjZhiV Y^[Zg cX^V Zh kV Xdci^cjVg dWhZgkVci V :jgdeV ^ Vah :hiVih Jc^ih Òch V ÒcVa YZa hZ\aZ M>M ^ eg^cX^e^ YZa MM#

, >c[dgbZ egZhZciVi V aV 8VbWgV YZah AdgYh aÉVcn &-)' [gj^i YÉjcV |bea^V ^ckZhi^\VX^ gZVa^ioVYV eZg :Yl^c 8]VYl^X` &-%%"&-.% hdWgZ aZh XdcY^X^dch hVc^i|g^Zh YZ aV edWaVX^ jgWVcV ^ Zah hZjh cdjh gZfjZg^bZcih# 6fjZhi ^c[dgbZ [dgbV eVgi YZ aÉVbea^ XdggZci YÉZhijY^h hdWgZ hVajWg^iVi jgWVcV ZaVWdgVih eZg bZi\Zh ^ ]^\^Zc^hiZh YjgVci Za hZ\aZ M>M V :jgdeV ^ Vah :hiVih Jc^ih! YÉVXdgY VbW Za XdggZci YÉZhijY^h YZbd\g|ÒXh ^ hdX^Vah VWVch ZhbZciVi# - AÉZkdajX^ YZ aV bZY^X^cV kV YdcVg hjedgi V VfjZhi XdggZci ]^\^Zc^ioVYdg/ aZh ^ckZhi^\VX^dch YZ EVhiZjg kVc YZhXdWg^g fjZ bdaiZh bVaVai^Zh egdXZY^Zc YZ b^Xgddg\Vc^hbZh fjZ egda^[ZgVkZc VbW aV Wgji X^V! ^ fjZ aV hVaji! aajcn YZ hZg jc Vig^Wji ^cig chZX YZah hhZgh ]jbVch! ZgV XdcY^X^" dcVYV eZa bZY^ VbW^Zci [ h^X#

+&

. :c aÉV[Vcn YZ igVXiVg Zah [Zc " bZch hdX^Vah Zc Za XdciZmi YÉjc bZXVc^X^hbZ eVgXZaÕaVg^! aV Xg^" b^cdad\^V kV VXVWVg Xdch^YZgVci Za YZa^cf Zci jc bVaVai ^ igVXiVci YZ WjhXVg Zc aV hZkV XdcÒ\jgVX^ XZgZWgVa aZh XVjhZh YZa hZj Xdb" edgiVbZci! ^\jVa Xdb aÉZj[ g^V Vcigdedb ig^XV YZ aÉ edXV kV Yjg V VÒgbVg fjZ »aÉZb^\gVX^ YZa XVbe V aV X^jiVi ZhiVkV YZhi^cVYV V XgZVg jcV gV V Y^[ZgZci! ViZhV aV iZcY cX^V V Zb^\gVg YZah Yda^Xd" X [Vah VbW XVe VaaVg\Vi ! bZcigZ fjZ Zah WgVfj^X [Vah VbW XVe gdY gdbVc^Zc Zc Za XVbe¼ PDiid 6bbdc! &-..R#

plantejar la necessitat legal d’establir una sèrie d’estàndards mínims de densitat i de [IT]JZQ\I\ MV\ZM MT[ Y]IT[ ÅO]ZI^I T¼MUJTMUo\QKI LW\IKQ~ L¼]V ^o\MZ XMZ NIUyTQI Els nous estàndards i reglaments van entroncar amb d’altres derivats del projecte de ciutat «barroca» que lligaven, per exemple, l’amplada dels carrers a l’alçada dels MLQÅKQ[ W TI LW\IKQ~ L¼MY]QXIUMV\[ IT VWUJZM L¼PIJQ\IV\[ XMZ ZMWZLMVIZ MT VW] KZMQ`Mment urbà i readaptar l’antic, cosa que resolia els principals problemes de les naixents conurbacions. En conseqüència, les taxes de mortalitat (i de natalitat) urbana van LQ[UQV]QZ I T¼)VOTI\MZZI LM ÅVIT LMT [MOTM @1@ ÅV[ I [Q\]IZ [M XMZ [W\I LM TM[ LMT UMLQ Z]ZIT Q ^IV IV\QKQXIZ MT XI\Z~ LMUWOZoÅK Y]M IUJ Uu[ W UMVa[ LM[NI[IUMV\ ^IV seguir els altres països industrialitzats. Les «omnipotents» palanques de la ciència i la tècnica van facilitar una sortida raonable a la crisi que van plantejar les noves aglomeracions urbanes del XIX. Va renéixer la fe en el progrés, va decaure l’«antiurbaVQ[UM¯ IJIV[ M[UMV\I\ Q ^I I]OUMV\IZ TI KWVÅIVtI MV MT KIXQ\ITQ[UM Q MV MT[ I[XMK\M[ JMVvÅK[ LMT KZMQ`MUMV\ MKWV UQK Q ]ZJo Cal insistir en el caràcter tecnicoparcel·lari que va impregnar les solucions: cada problema va ser tractat amb reglamentacions i mesures ad hoc. La salubritat i la seguretat urbana van millorar gràcies a evitar l’excessiu amuntegament, instal·lar vàters en locals i habitatges, elevar l’alçada de les xemeneies fabrils o enviar els detritus físics i socials a abocadors i presons.8 Es va poder millorar així el confort i la netedat del medi ambient urbà, però a còpia d’ocupar més sòl, d’utilitzar més recursos forans i de dur a l’extraradi encara més contaminació, amb un augment de les necessitats de transport. )$ FheXb[c[i Z[ b[i YedkhXWY_edi WYjkWbi

3.1 Extensió i importància del fenomen urbà 4M[ KQ]\I\[ LM T¼IV\QO]Q\I\ Q ÅV[ Q \W\ LM T¼-LI\ 5Q\RIVI \MVQMV ]VI LQUMV[Q~ UWT\ QVNMrior a la de les aglomeracions d’avui. L’any 1800, només Londres assolia el milió d’habitants, i Anglaterra era el país més urbanitzat del món. L’any 1850, només hi havia al món dues ciutats que superaven el milió d’habitants: Londres (amb 2,3 milions) i París (amb 1,1 milions). L’any 1900, apareixen ja deu ciutats amb més d’un milió d’habitants, encapçalades per Londres (4,5), Nova York (3,4) i París (2,7). L’any 1910, ja n’hi ha tretze, alhora que comença a observar-se la presència d’aquelles ubicades als antics països colonials, que prendrien la davantera en nombre de població: avui, entre les aglomeracions de més de 10 milions d’habitants hi ha, al costat de Nova York, Mèxic, Sao Paulo, Calcuta, Xangai, etc. Podem resumir el gir esmentat en l’evolució de la població urbana mundial de la manera següent. La població mundial que viu en ciutats de més de 100.000 habitants va passar de representar el 16% de la població total l’any 1950 al 24% l’any 1975 i IT T¼IVa 8MZ []JZI\TTMU KWU I LILI Uu[ [QOVQÅKI\Q^I MT XM[ LWUQVIV\ que han adquirit els països pobres o «menys desenvolupats» en el procés d’urbanització mundial: l’any 1950, la població urbana abans esmentada, que es trobava als països rics o «desenvolupats», doblava la dels països pobres, mentre que l’any 1975 la població urbana es distribuïa meitat i meitat entre països pobres i rics, i, l’any 2000, la població urbana dels països pobres doblava ja la dels països rics. Els problemes derivats de la urbanització massiva han deixat de ser el problema gairebé exclusiu dels països rics fa un segle i han esdevingut un problema de primer ordre als països pobres, la taxa d’urbanització dels quals va créixer d’acord amb les dades aportades, i va passar del 7,8% l’any 1950 a superar el 40% amb el canvi de segle.

+'

3.2 Sobre els criteris que orienten l’ordre actual de les coses Mumford va assenyalar la força impulsora que va conduir des de l’ordre geomètric M[\ZQK\M LM TI KQ]\I\ ®JIZZWKI¯ ÅV[ IT KIW[ LM TI KWV]ZJIKQ~" ®MT K]K LM T¼M[XMK]TIKQ~ ·^I LQZ· ^I KWZKIZ ÅV[ IT KWZ TI JMTTI ÆWZ JIZZWKI¯ -T UWLMT LQNMZMV\ LM KQ]\I\ W Uu[ Ju LM ®VW KQ]\I\¯ Y]M XZM[MV\I^MV TM[ XZQUMZM[ KWV]ZJIKQWV[ ZMÆMK\QI RI T¼PMOMUWVQI del capitalisme sobre l’autoritat política. Aquesta hegemonia va haver d’ajustar-se als nous estàndards de qualitat urbana acordats a les metròpolis per continuar progressant. Tanmateix, a mesura que aquesta hegemonia es va estendre pel món, també s’hi va estendre, en la part essencial, el nou model d’ordre territorial, amb alguna variant Y]M IÅVIZMU I KWV\QV]IKQ~ 4I \IV ZMNZMOILI ®OTWJITQ\bIKQ~¯ MKWV UQKI Q TI KWV[Mgüent extensió del «pensament únic» duen associades l’aplicació planetària d’un únic model d’ordenació del territori. En resumim els trets essencials. En primer lloc, crec haver demostrat9 que les regles del joc econòmic desenvolupades pel capitalisme tendeixen a ordenar el territori en «nuclis d’atracció de capitals i productes (més densos en població i informació) i àrees d’apropiació i abocament». Al costat d’aquesta tendència general, que funciona en l’àmbit nacional i internacional, es plantegen d’altres que expliquen més matisadament la universalitat del model aparentment caòtic de les KWV]ZJIKQWV[ UI\MQ`M[ )Y]M[\M[ \MVLvVKQM[ LMZQ^MV LM TI KWVÆ]vVKQI LM KMZ\[ XZM[[]postos tecnicoeconòmics que es poden resumir de la manera següent: 8ZM[[]XW[\[ MKWV UQK[" IUJ MT KIXQ\ITQ[UM TI UIRWZQI LMT[ MLQÅKQ[ Q MT[ PIJQ\I\OM[ no es construeixen ja directament per als futurs usuaris, sinó que entitats interposades, Y]M J][Y]MV MT JMVMÅKQ UWVM\IZQ PW NIV XMZ I TI ^MVLI W MT TTWO]MZ )Y]M[\I ÅVITQ\I\ fa que tendeixin a maximitzar (al menor cost possible) el volum construït per unitat de []XMZNyKQM ÅV[ WV PW XMZUM\Q TI VWZUI\Q^I ^QOMV\ Q Y]M MT[ XZWXQM\IZQ[ LM [ T \ZIK\QV LM UWLQÅKIZ VM TI Y]ITQÅKIKQ~ KIX I VWZUM[ Uu[ TI`M[ IT\MZIV\ MT[ XTIV[ M`Q[\MV\[ 10 Pressuposts tècnics: el perfeccionament tècnic i l’abaratiment, observats en el UIVMQO LMT NMZZW Q MT NWZUQO~ LM[ LM ÅVIT LMT [MOTM @1@ ^IV XMZUM\ZM LW\IZ MT[ MLQÅKQ[ d’un «esquelet» de bigues i pilars independent dels murs, capaç de suportar nombroses XTIV\M[ Q L¼IKWV[MO]QZ ]V ^WT]U KWV[\Z]|\ XMZ ]VQ\I\ LM []XMZNyKQM []XMZQWZ IT LMT[ MLQÅcis tradicionals, amb un cost inferior, gràcies a substituir treball per energia fòssil.11 Amb els pressuposts assenyalats, es va generalitzar pel món l’aparença uniforme LMT[ MLQÅKQ[ Y]M PI WZQOQVI\ ]VI ®M[\v\QKI ]VQ^MZ[IT¯ KWVNWZUM IT XZMLWUQVQ LMT ®XMVsament únic», alhora que la nova possibilitat d’augmentar el volum construït sobre MT [ T WK]XI\ XMZ MLQÅKQ[ IV\QK[ ^I LM[MVKILMVIZ XZWKM[[W[ LM LMUWTQKQ~ LM TI ®KQ]\I\ històrica» sense precedents, quan el marc institucional ho permetia, com ha estat el cas de l’Estat espanyol.12 D’altra banda, el desastrós comportament tèrmic dels nous MLQÅKQ[ ^I I]OUMV\IZ TI LM[XM[I MVMZOv\QKI VMKM[[oZQI XMZ NMZ TW[ PIJQ\IJTM[ Evidentment, com l’afany de lucre no té límit, tampoc no el tenen les aglomeraKQWV[ KWV[\Z]K\Q^M[ Y]M IUJ IY]M[\I ÅVITQ\I\ M[ XZWL]MQ`MV -V\ZM MT[ VWUJZW[W[ aspectes que complementen o matisen el funcionament de les tendències indicades, cal insistir que cada model d’usos del territori comporta unes necessitats de transport Y]M IT [M] \WZV \MVMV QVKQLvVKQI \MZZQ\WZQIT Q QVÆ]MQ`MV [WJZM MT[ ][W[ 4I XW[[QJQTQtat tècnica i econòmica de satisfer adequadament aquestes necessitats condiciona la mida dels assentaments. Serien inconcebibles les conurbacions actuals sense comptar amb els oleoductes, els gasoductes, les línies elèctriques, els ferrocarrils, els aeroports i les autopistes que faciliten el tràfec continu de persones i materials i informació que ZMKTIUI Q XW[[QJQTQ\I TI LQ[XMZ[Q~ OMWOZoÅKI KZMQ`MV\ LM TM[ [M^M[ N]VKQWV[ [MXIZIV\ zones dormitori de zones industrials, comercials, d’esbarjo, etc.). Precisament, els

/ CVgZYd! ?# B# ^ KVaZgd! 6#! &...#

'& AV iZh^ YdXidgVa YZ ?Vk^Zg Gj o &... XdcÒgbV fjZ! V aV 8dbj" c^iVi YZ BVYg^Y! aÉdXjeVX^ YZa iZgg^idg^ hÉ]V ZhYZk^c\ji Zc WdcV bZhjgV XdggZ\^ci d XdcigVkZc^ci Vaa egZk^hi Zc Zah eaVch bjc^X^" eVah! ^ fjZ Zah eaVch YÉ^c[gVZhigjX" ijgZh ]Vc ZhiVi b h XdcY^X^dcVcih YZa bdYZa YZ XgZ^mZbZci fjZ Za eaVcZ_VbZci jgW| dg^\^cVg^# '' AV \ZcZgVa^ioVX^ YZ aV cdkV i Xc^XV XdchigjXi^kV Zh kV gZXdaoVg Zc Za bVcZ^\ bVhh^j ^ WVgVi YZ XdbWjhi^WaZh [ hh^ah! XdhV fjZ kV eZgbZigZ YZhWVcXVg aZh i Xc^fjZh adXVah YÉVgfj^iZXijgV! igVY^X^dcVabZci egdXa^jh V aÉ h YZah bViZg^Vah YZ aÉZcidgc eg m^b! iVbW eZg gVdch ZXdc b^fjZh# :a XdciZmi iZXc^XdZXdc b^X [Vkd" gVWaZ ^ aV bVcXV YZ cdgbZh fjZ a^b^iZhh^c aÉVa VYV ^ Za kdajb YZah ZY^ÒX^h kVc [Zg YZah :hiVih Jc^ih Za iZgg^idg^ e^dcZg Zc aÉVea^XVX^ YÉVfjZhiV i Xc^XV XdchigjXi^kV# '( AÉ:hiVi ZheVcnda h Za iZgg^idg^ VbW Za eVgX YÉ]VW^iVi\Zh b h gZcdkVi YZ aV Jc^ :jgdeZV! XdhV fjZ eZgbZi XdcXadjgZ fjZ Za »YZhZckdajeVbZci ZXdc b^X¼ kV hZg egdedgX^dcVabZci b h YZhigjX" i^j YZa cdhigZ eVig^bdc^ ^bbdW^a^Vg^ YZa fjZ ]d kV hZg aV HZ\dcV <jZggV BjcY^Va V eV hdh Xdb 6aZbVcnV PCVgZYd! ?# B#! '%%%R#

+(

') IZgbZ XgZVi aÉVcn &.** eZg L# ;# L]niZ eZg gZ[Zg^g"hZ V VfjZhi [ZcdbZc Zc Za XVh ZmigZb YZ Adh 6c\ZaZh#

'* :ah eV hdh g^Xh gZWZc Vcj" VabZci! V igVk h YZa XdbZg ZmiZg^dg! jcV ZcigVYV cZiV fjZ hjeZgV Za W^a^ ^ b^\ YZ idcZh YZ gZXjghdh egdXZYZcih YZ aV gZhiV YZa b c! aV bV_dg^V Zc [dgbV YZ XdbWjhi^WaZh ^ b^cZgVah! fjZ! Zc ZhYZkZc^g gZh^Yjh! [Vc YZ aV XdciVb^cVX^ Za eg^cX^eVa egd" WaZbV VbW^ZciVa YZah eV hdh g^Xh PCVgZYd! ?# B# ^ KVaZgd! 6#! &...R#

'+ KZ\Zj CVgZYd! ?# B# ^ KVaZgd! 6# &... / Za gZfjZg^bZci idiVa YZ bViZg^Vah YZ aV X^k^a^ioVX^ ^cYjh" ig^Va ^ Zah Ójmdh [ h^Xh ^ bdcZiVg^h YZa XdbZg ^ aZh ÒcVcXZh bjcY^" Vah eZgbZiZc hdhiZc^g Zah eVigdch YZ k^YV YZah eV hdh g^Xh ji^a^ioVci aV gZhiV YZa eaVcZiV Xdb V [dci YZ gZXjghdh ^ ZbWdgcVa YZ gZh^Yjh#

avenços tècnics observats en el terreny dels transports i les comunicacions han facilitat l’enorme extensió territorial en forma de «taca de tinta o d’oli» que caracteritza la conurbació difusa o l’urban sprawl»13 del nostre temps. Si reduir l’amuntegament va ajudar en altre temps a millorar la salubritat urbana, l’extrema dispersió actual dels usos i la gran dependència del transport constitueixen avui un dels principals factors de deteriorament del medi ambient urbà. Convé assenyalar com a mínim dues variants fonamentals. Una és la incapacitat dels països pobres de mantenir la qualitat interna de les seves cada vegada més poblades conurbacions i d’assegurar uns estàndards mínims de salubritat i habitabilitat anàlegs als assolits als països rics, cosa que marca la diferència entre el nord i el sud. Una altra distingeix l’urbanisme del vell continent europeu, que tracta de reviure més o menys formalment les restes d’aquesta «ciutat històrica» tan valorada per tothom, de l’urbanisme d’ultramar, en què l’«estil universal» i l’urban sprawl van evolucionar amb menys entrebancs. Finalment, cal advertir que la «globalització» econòmica va dur a l’àmbit internacional les relacions de dominació, atracció i dependència que abans hi havia entre les ciutats o capitals i el medi rural, cosa que ha produït que certs estats exerceixin també MT XIXMZ Y]M PI^QMV M`MZKQ\ TM[ KQ]\I\[ ) ÅVIT LMT [MOTM @1@ TI XIZI]TI metròpoli va passar a designar no només la capital d’un país, sinó també el país que controlava territoris més amplis. Gran Bretanya sencera era ja la metròpoli de l’Imperi britànic. Així, al costat d’aquests nuclis més concentrats d’atracció de capitals i productes que són les conurbacions, avui exerceixen aquestes funcions d’atracció els estats metropolitans on es domicilia el poder polític i econòmic del nostre temps (els Estats Units, la Unió Europea i el Japó).14 La projecció internacional de les relacions de la ciutat amb l’entorn fa que la tradicional emigració del camp a la ciutat tendeixi a produir-se també ara des de la resta del món cap als estats metropolitans, cosa que testimonia que l’època de les grans colonitzacions i l’obertura de noves fronteres va acabar fa temps. Després de la confusió que va originar l’antic «bipolarisme» polític entre els dos estats més poderosos, la desaparició d’un dels pols ha ofert inequívocament un ordre mundial unipolar dominat pel poder econòmic capitalista i escindit només per la segregació entre pobres i rics, que es projecta dins i fora de les conurbacions i els països. Els nous estats metropolitans van passar a exercir una funció que Weber (1921) considerava característica de les ciutats: la de constituir no només una organització econòmica interna, sinó la d’organitzar també un espai econòmic més ampli capaç de garantir establement els seus abastaments a preus moderats. Les regles del joc econòmic que orienten el funcionament del mercat mundial asseguren l’abastament LMT[ \MZZQ\WZQ[ UM\ZWXWTQ\IV[ I JIQ` XZM] ITPWZI Y]M MT [Q[\MUI ÅVIVKMZ QV\MZVIKQWVIT inclina al seu favor la capacitat de compra sobre el món per utilitzar-lo com a font de recursos i embornal de residus.15 Això situa aquests països en una posició privilegiada per tenir cura del seu medi ambient. Tanmateix, així com no es pot concebre l’existència de les ciutats sense posar un entorn rural al seu servei, avui resulta inconcebible l’opulència dels països metropolitans sense posar la resta del món al seu servei. En ser fruit de la seva posició dominant, aquesta opulència esdevé un «bé posicional» impossible de generalitzar a la resta del planeta. Fer creure el contrari continua sent un dels més grans enganys de la civilització industrial.

+)

3.3 Sobre el panem et circensis promès a les urbs mundials Un greu problema de fons lligat al procés d’urbanització actual, el planteja el gens qüestionat afany d’estendre arreu del món els patrons urbans de vida de les metròpolis mundials, quan aquests patrons es mostren avui inviables per al conjunt de la població: la seva generalització planteja unes exigències en recursos i residus que surten del limitat entorn planetari, la qual cosa evidencia aquesta impossibilitat. Tanmateix, el problema no solament es limita a proposar a l’espècie humana un model de progrés que es revela inviable en vista de la lògica més elemental, sinó que, en els últims temps, la distància entre rics i pobres s’accentua a passes gegantines en l’àmbit planetari, cosa Y]M M[ ZMÆMK\MQ` MV T¼MQ`IUXTIUMV\ LM T¼M[Y]MZLI VWZL []L Q MV T¼IXIZQKQ~ LM JWZ[M[ LM pobresa i de marginació creixents al nord mateix.16 En contraposició amb el model de progrés i benestar que presenten, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, aquests aparadors que avui són les metròpolis del món civilitzat, ressalta sobretot el panorama cada vegada més dramàtic que ofereix el forassenyat creixement de les conurbacions dels antics països colonials, amb els seus enormes «cinturons» de misèria. És com aquell aprenent de bruixot que va ser víctima del seu èxit, en desencadenar forces que després no va poder controlar. Els cants de sirena del desenvolupament econòmic industrialista i urbanitzador van apuntalar amb èxit la posició de domini de les metròpolis del capitalisme mundial, però van desencadenar processos de frustració creixent i crisi que es manifestaran en tota la cruesa durant el nou segle que comença. I per això té sentit parlar de crisi de civilització, quan el panem et circensis que l’anomenada «societat de consum» havia promès a les urbs mundials resulta cada vegada més inabastable per a la majoria de la població, i es revela incapaç d’adormir-ne la consciència crítica [WJZM MT[ KWVÆQK\M[ Q LM\MZQWZIUMV\[ KILI ^MOILI Uu[ IK][I\[ Y]M M[ LMZQ^MV LM T¼WZLZM social i espacial imperants. En efecte, el «desenvolupament» –és vana la seva pretensió d’eradicar la pobresa– no ha intervingut millorant d’entrada les condicions de vida de les societats «perifèriques» al capitalisme, sinó provocant-ne la crisi sense garantir alternatives solvents de UQTTWZI XMZ I TI UIRWZQI LM TI XWJTIKQ~ QUXTQKILI Q ÅV[ Q \W\ WZQOQVIV\ LM ^MOILM[ situacions de penúria i desarrelament més grans que les que pretenia corregir. Des d’aquesta perspectiva, podem imaginar el «desenvolupament» com «una ventada que arrenca el poble de terra, lluny del seu espai familiar, per situar-lo sobre una plataNWZUI IZ\QÅKQIT IUJ ]VI VW^I M[\Z]K\]ZI LM ^QLI 8MZ [WJZM^Q]ZM MV IY]M[\ TTWK M`XW[I\ i arriscat, la gent es veu obligada a assolir nous nivells mínims de consum, per exemple, en educació formal, sanitat hospitalària, transport rodat, lloguer d’habitatge...» (Ivan llich, 1992). I, per a això, cal disposar d’uns ingressos que el «desenvolupament» acostuma a escatimar a la majoria dels individus, cosa que origina processos de miserabilització17 [MV[M XZMKMLMV\[ Y]M INMK\MV ÅV[ Q \W\ TM[ VMKM[[Q\I\[ IVWUMVILM[ XZQUoZQM[ o elementals (alimentació, roba...). Perquè, a més, les noves necessitats apareixen com quelcom d’aliè a les possibilitats dels individus per fer-los front directament, amb la qual cosa la persona mancada de feina i d’ingressos apareix com un residu obsolet, inadequat a les noves exigències del «desenvolupament», que cau amb facilitat pel pendent de la marginació social i el deteriorament personal. Així, no es pot considerar el procés actual d’urbanització als països pobres com un pas que repeteix el mateix camí de modernització i progrés seguit temps enrere pels països rics: és més comú que aquest procés derivi de la mera destrucció de les formes de vida i de cultura que [MK]TIZUMV\ PI^QMV UWL]TI\ Q I[[QUQTI\ MT KZMQ`MUMV\ LMUWOZoÅK Y]M VW LM TM[ KIXIcitats del «desenvolupament» per treure la població de l’«idiotisme de la vida rural»18 i

', Cd YZWVYZh aÉZheZgVc V YZ k^YV XVj Vah hjWjgW^h YZ CdkV Ndg` eZg hdiV YZ aV b^i_VcV YZ 7Vc\aV 9Zh] PEZigVh! ?#! &..'R#

'- »>\jVa Xdb aV XgZbV WVijYV ZhYZk hdWiVYVbZci bVciZ\V! l’Homo miserabilis kV VeVg ^mZg gZXZcibZci! \V^gZW YZ aV c^i Va Y^V! V eVgi^g YÉjcV bjiVX^ YZ l’Homo economicus! Za egdiV\d" c^hiV YZ aÉZhXVhhZiVi# AV \ZcZ" gVX^ fjZ kV hZ\j^g aV HZ\dcV <jZggV BjcY^Va kV hZg iZhi^bdc^ YÉVfjZhi XVck^ YÉZhiVi Zc aV cVijgVaZhV ]jbVcV YZh YZ aÉ]dbZ Xdb V aÉ]dbZ cZXZhh^iVi# B h YZ aV bZ^iVi YZah ^cY^k^Yjh ]jbVch kVc c ^mZg Zc VfjZhiV edXV ^ eZgiVcnZc V VfjZhiV cdkV XaVhhZ¼ P>aa^X]! >#! &..'R# '. 8db YZ^V BVgm Zc Za Manifest comunista#

+*

'/ =^ ]V Xdcig^Wj i iVbW Za egdX h YZ YZh^cYjhig^Va^ioVX^ dWhZgkVi Vah eV hdh g^Xh! fjZ [V dWhdaZi Za k^cXaZ fjZ jc^V aV ^cY hig^V VbW aV bdYZgc^iVi ^ Za egd\g h! k^cXaZ fjZ Xdci^cjV k^j Zc aÉ^bV\^cVg^ edejaVg YZ aZh odcZh »YZeg^b^YZh¼ Va^bZciVci [VahZh egdbZhZh#

millorar-ne la qualitat de vida en les aglomeracions actuals. La magnitud de les imatges de frustració i desarrelament que presenten avui les conurbacions dels antics països KWTWVQIT[ IQ`y PW \M[\QÅKI Q MUXM\Q\MQ` MT[ XZWJTMUM[ Y]M XZM[MV\I^I MT /ZIV 4WVLZM[ de fa un segle. La qualitat ambiental de Londres ha pogut sens dubte millorar, juntament amb la d’altres antigues ciutats industrials19, i ha mostrat que, per les raons abans indicades, els països metropolitans estan en condicions molt més favorables que la resta del món per mantenir la qualitat interna de les conurbacions pròpies, i per continuar desenvolupant formes d’urbanització inviables en l’àmbit planetari. *$ IeXh[ b[i f[hif[Yj_l[i Z[ bW Yh_i_

Tenir una consciència clara de les causes dels nostres mals és el primer pas per guarirlos o, com a mínim, per diagnosticar-ne la possible evolució. Es pot subratllar aquesta evidència quan, en la situació actual, les racionalitats parcials que ofereix el coincident XZMLWUQVQ L¼]V KWVMQ`MUMV\ KQMV\yÅK XIZKMTÈTIZQ Q ]V QVLQ^QL]ITQ[UM QV[WTQLIZQ KWVL]MQxen més a defugir que a subratllar les arrels dels problemes, i més a deixar sense qües\QWVIZ Y]M I ZM^Q[IZ TM[ Å\M[ [WJZM TM[ Y]IT[ [¼PI IVI\ KWV[\Z]QV\ TI KQ^QTQ\bIKQ~ QVL][\ZQIT 8MZ \IV\ TI LQÅK]T\I\ L¼QVKQLQZ [WJZM TI UIZ`I LM T¼IK\]IT KQ^QTQ\bIKQ~ Q MT [M] ZMÆM` territorial no rau tant, com sol dir-se, en la falta de mitjans econòmics o d’instruments \vKVQK[ KWU MV TI VW[\ZI QVKIXIKQ\I\ LM ZM^Q[IZ TM[ ÅVITQ\I\[ Y]M XZM[QLMQ`MV Q WZQMV\MV els comportaments en la nostra societat. Hem vist que la crisi urbana que van passar els països industrials naixents del segle XIX va ser causada per errors de qualitat interna del sistema urbà mateix, i es va resoldre, amb el suport de l’Estat, utilitzant més intensament els recursos i embornals de la resta del territori. Tanmateix, la crisi actual no solament torna a plantejar nous problemes de qualitat interna, sinó que topa amb el deteriorament augmentat de la resta del territori. El seu tractament exigeix, per tant, reconsiderar les relacions del sistema urbà mateix amb la resta del territori. L’enfocament sectorial i parcel·lari que [¼PI^QI ]\QTQ\bI\ IUJ v`Q\ XMZ ZM[WTLZM TI KZQ[Q IV\MZQWZ u[ IZI QV[]ÅKQMV\ -T[ XZWJTMUM[ ja no es resolen augmentant l’alçada de les xemeneies o estirant la cadena dels vàters. Cal preocupar-se del funcionament del sistema urbà en el seu conjunt i, per a això, cal tornar a considerar la ciutat com a projecte, consideració que s’havia esvaït juntament amb la cohesió i la participació socials que en un altre temps va construir i va mantenir les ciutats. Es copsa, així, la necessitat de reconstruir el cos social de la ciutat i de dotar-lo d’òrgans responsables capaços de controlar-ne el funcionament físic i el deteriorament que origina sobre el territori. Tanmateix, llavors, trobem que la mida [WJZMP]UIVI LMT[ I[[MV\IUMV\[ IK\]IT[ LQÅK]T\I MVWZUMUMV\ IY]M[\I ZMKWV[\Z]Kció, la qual cosa urgeix a redimensionar aquesta ciutat-projecte i a trencar la inèrcia M`XIV[Q^I LM TM[ KWV]ZJIKQWV[ )Q` M`QOQZQI []XMLQ\IZ TI ÅVITQ\I\ QUXMZIV\ LMT T]KZM I T¼I[[WTQUMV\ L¼IT\ZM[ Å\M[ [WKQIT[ IUJQMV\IT[ Q LM[MVKILMVIZQI ]V XZWKu[ Y]M mitjançant la interacció transparent entre informació, participació social i normativa, LMÅVy[ MT VW] XZWRMK\M LM KQ]\I\ Q TI [M^I ZMTIKQ~ IUJ TI ZM[\I LMT \MZZQ\WZQ 8MZ ITPWZI la dimensió internacional i planetària dels problemes fa que transcendeixin l’esfera local o nacional en què s’han anat tractant. La translació de les funcions de la ciutat a estats metropolitans cada vegada més servils als interessos del capitalisme transnacioVIT ZMÆMK\QLI MV T¼IVWUMVILI ®OTWJITQ\bIKQ~ MKWV UQKI¯ ZMY]MZQZQI WZOIVQ\bIKQWV[ internacionals capaces de frenar-los, i, també, l’ordenació en curs de l’espai planetari. Aquest nou internacionalisme hauria de recolzar-se en un nou geocentrisme per proRMK\IZ IY]M[\I QUI\OM LM KI[I UIZM Uu[ MVTTo LM TI KQ]\I\ Q LM T¼-[\I\ ÅV[ I QVKTW]ZM

++

la Terra en conjunt. Per tot això, la crisi del model d’ordenació del territori que s’ha estès pel món s’acabarà resolent amb la crisi de la civilització que el va engendrar. La situació actual és poc receptiva a les idees que acabem d’esbossar com a guia XMZ IJWZLIZ L¼IZZMT TM[ KI][M[ Y]M T¼WZQOQVMV -T XIVWZIUI VW R][\QÅKI T¼WX\QUQ[UM més que com a fruit de la desinformació o de la covardia per enfrontar-se a la crua realitat. Superar la crisi de les naixents conurbacions a l’Anglaterra del segle XIX va requerir plantejar sense embuts els problemes, demanar estadístiques per documen\IZ TW[ Q \MVQZ QV\MZv[ I ZM[WTLZM¼T[ <IVUI\MQ` I^]Q Æ]Q`MOMV TI ZMÆM`Q~ TI XZM[I LM dades i la voluntat política necessàries per resoldre els problemes, amb l’agreujant que són molt més complexos i difícils de tractar. Comunament, tant les ciències socials i ambientals com les institucions que s’ocupen del territori i del medi ambient inverteixen més esforç a ocultar que a analitzar i pal·liar els problemes de fons que suscita la crisi actual. La vergonyosa falta de dades sistemàtiques sobre l’ocupació del sòl i MT[ Æ]`W[ Y]M KWUXWVMV MT UM\IJWTQ[UM LM TI [WKQM\I\ IK\]IT MV MT[ [M][ LQNMZMV\[ nivells d’agregació, o sobre les condicions de vida de la població, és paral·lel als milers de satèl·lits enviats a l’atmosfera i als abundants recursos destinats a estudiar el medi IUJQMV\ MT KTQUI Q ÅV[ Q \W\ MT XTIVMRIUMV\ \MZZQ\WZQIT Q TM[ [M^M[ ^ITWZIKQWV[ UWVM\ories. En el terreny de les idees, per exemple, ja no es critica aquest sistema històric que és el capitalisme, sinó els nous dimonis del neoliberalisme, ni tampoc no es discuteixen els absurds que comporta la mitologia de la salvació pel creixement, consubstancial a aquest sistema, sinó que es tracta de fer-lo sostenible...20 O, més en relació amb el tema que ens ocupa, es defuig el deteriorament territorial diari mentre es discuteix sobre hipotètics canvis climàtics. I, a mesura que es reforça la funció apologètica de l’statu quo que exerceixen acadèmies i administracions estatals i empresarials, embarKILM[ MV ZMÆM`QWV[ QV[\Z]UMV\IT[ Q KIUXIVaM[ L¼®QUI\OM ^MZLI¯21 dignes de millor causa, decau la seva capacitat d’interpretar i gestionar la crisi actual. ,¼IY]M[\I UIVMZI u[ XZWJIJTM Y]M TM[ \MVLvVKQM[ ZMOZM[[Q^M[ [MO]MQ`QV KWU ÅV[ ara, endavant, sense que la societat prengui consciència de la crisi. Perquè resulta difícil que una civilització prevegi la pròpia crisi i hi posi els mitjans necessaris per resoldre-la quan n’afecta els fonaments: és més normal que aquesta crisi la sorprengui, com va succeir a la Grècia clàssica o la Roma imperial, quan adquireixi un caire KTIZIUMV\ KI\I[\Z ÅK Q LQNyKQTUMV\ ZM^MZ[QJTM 4I KZQ[Q KIX I TI Y]IT IX]V\I MT UI[[Q] procés d’urbanització actual té, en aquest sentit, més punts en comú amb la crisi en què va desembocar l’apogeu de les ciutats a l’Occident medieval entre els segles XI i @1> Y]M IUJ TI LMT [MOTM @1@ IJIV[ KWUMV\ILI 4M[ UITIT\QM[ MT[ KWVÆQK\M[ Q MT LM\MZQWZIUMV\ LMUWOZoÅK [WKQIT Q MKWV UQK ^IV LM[MUJWKIZ MV TI KZQ[Q LMT UWLMT LM TI ciutat-illa medieval22, que no es va poder resoldre mitjançant iniciatives locals. Va caldre esperar molts anys perquè les ciutats renaixessin de la mà de l’Estat modern sobre bases diferents. La crisi urbana del nostre temps ja no es pot resoldre en l’interior d’aquests estats-illa. Necessita nous enfocaments i organitzacions capaces de generar models d’urbanització local ajustades als requeriments del geocentrisme abans esmentat. El problema s’agreuja quan el model d’organització jeràrquica propi de les empreses transnacionals s’estén ja per sobre dels estats i sembla poc procliu a admetre la competència, sobretot amb organitzacions que pretenen condicionar les regles del joc econòmic que impulsa l’actual model d’ordre territorial.

(& CVgZYd! ?# B#! &..*#

(' KZ\Zj <gZZg! ?# ^ 7gjcd! @# &..+ # 6fjZhi aa^WgZ edhV Va YZhXdWZgi Za XVck^ YÉVXi^ijY ^ aZh eda i^fjZh YÉ»^bVi\Z kZgYV¼ YZh" ZckdajeVYZh eZg k^ci ^bedgiVcih \gjeh YÉZbegZhZh igVchcVX^d" cVah »jcV XdgedgVX^ a YZg Zc YZhigjXX^ YZ aÉdo hÉVXgZY^iV Xdb V a YZg Zc egdiZXX^ YZ aÉdo 0 jc \Z\Vci igVchcVX^dcVa YZa eZigda^ Zh egZhZciV Xdb V e^dcZg YZah egd\gVbZh YZ ÈÈegZkZcX^ ÉÉ YVkVci aÉZhXVa[VbZci \adWVa###¼ # HÉ]^ gZkZaV! V^m bViZ^m! aV ^cÓj c" X^V YÉVfjZhiZh XdgedgVX^dch Zc aÉdg^ZciVX^ YZ aV 8^bZgV YZ G^d YZ &..'! ^ aV YZhVXi^kVX^ YZ aÉZXdad\^hbZ ^ YZ aÉde^c^ e Wa^XV Zc \ZcZgVa# (( Cd ZhXVj Vfj [Zg aV ]^hi g^V YÉVfjZhiV Xg^h^ fjZ! Xdb aÉVXijVa! kV \ZcZgVg mZcd[ W^V! hZ\gZ\VX^ hdX^Va ^ dgYgZh bZcY^XVcih! aZh fjVah! V iVaa YÉVXijVah DC<! kVc igVXiVg YZ eVaÕa^Vg Zah YVcnh hdX^Vah hZchZ hjWkZgi^g aÉstatu quo fjZ Zah Zc\ZcYgVkV# KZ\Zj Gdjm! H# &..) #

+,

H[\[h dY_[i X_Xb_e]h}Ógk[i

Carter, H. i Lewis, C. R. (1990) An urban geography of England and Wales in XIX. (Century, Edward Arnold, Londres). Cerdá, I. (1867) Teoria general de la urbanització i aplicació a l’eixamplament de Barcelona. (Impremta Espanyola, Madrid. 2 volums (Reed. facsímil de l’IEF, Madrid, 1968). Fukuyama, F. et al. (2000) (El cultural, núm. de 20.2.2000, pp. 20-24). Geddes, pàg. (1915) Cities in evolution ^MZ[Q~ M[XIVaWTI L¼-L 1VÅVQ\ *]MVW[ )QZM[ ! Greer, J. i Bruno, K. (1996) Greenwash. The Reality Behind Corporate Environmentalism. (Third World Network Penang i The Apex Press, Nova York). Illich, I. (1992) «Needs.» (a Sachs, W. (ed.) The development dictionary. A guide to knowledge as power, Zed Books, Nou Jersey (hi ha traducció espanyola de CAI, Cochabamba). Mumford, L. (s/f) La cultura de las ciudades. (EMCE, Buenos Aires, 3 volums). 6IZMLW 2 5 !! ®;WJZM MT WZQOMV MT ][W a MT [QOVQÅKILW LMT \uZUQVW »[W[\MVQJTM¼ ¯ (Documentación social, núm. 102) (ara també a http://habitat.aq/cs/p2/a004.html). Naredo, J. M. (1997) «Sobre el ‘pensamiento único’» (Archipiélago, núm. 29). Naredo, J. M. i Valero, A. (dirs.) (1999) Desarrollo económico y deterioro ecológico (Fundación Argentaria i Visor Distrib., Madrid). Naredo, J. M. (dir.) (2000) Composición y valor del patrimonio inmobiliario en España (Ministeri de Foment, Madrid). Petras, J. (1992) «New York fait éclater le mythe de la société post-industrielle» (Le Monde Diplomatique, núm. d’abril). Pinol, J. L. (1991) Le Monde des villes au XIX siècle. (Hachette, París). Ramonet, I. (1995) (Le Monde Diplomatique, núm. de gener). Roux, S. (1994) Le monde des villes au Moyen Age (Hachette, París). Ruíz, J. (1999) Madrid, 1963-1994:... La génesis del modelo disperso (tesis doctoral, ETSA de Madrid). Weber, A. F. (1899) The growth of cities in XIX Century, a study in statistics (Reed. Cornell University Press, 1967). Weber, M. (1921) Die Stadt (ed. en castellà: La ciudad, La Piqueta, Madrid, (1987). Williams, R. (1973) The country and the city (Oxford University Press, Nova York).

+-

+.

El factor mediambiental

La vida al planeta Terra és possible per als humans i altres espècies gràcies a un afortunat cúmul de circumstàncies. La mida, la composició química i la situació de la Terra dins del sistema solar permeten l’existència d’aigua en estat líquid, prerequisit per a l’existència de vida complexa. Fins i tot hem d’agrair al veí gegantí i llunyà Júpiter que atregui asteroides i cometes que podrien haver impactat en el nostre planeta, posant el comptador de la vida de nou a zero. El viatge de la vida cap al complex ha desembocat, de moment, en el predomini d’una espècie, la humana, que ja té capacitat per actuar com una força geològica, KIXIt LM UWLQÅKIZ MT JITIVt Y]M NI Y]M TI <MZZI [QO]Q capaç de suportar una forma de vida com la nostra. )TO]V[ KQMV\yÅK[ PIV JI\MRI\ IY]M[\I vXWKI KWU T¼IVtropocè. Ja al segle XX es va advertir que aquesta força transformadora del medi en un àmbit planetari podria haver anat massa lluny: en el seu afany transformador, l’espècie humana podria estar soscavant els sistemes UMLQIUJQMV\IT[ Y]M ÅV[ IZI TQ PI^QMV XMZUv[ M`XIVLQZ MT[ [M][ V UMZW[ Q TI [M^I QVÆ]vVKQI Dos dels indicadors més importants d’aquesta transformació, que es podrien tornar contra els nostres propis interessos com a espècie, són el canvi climàtic i la crisi energètica. Tanmateix, ambdós fenòmens són en realitat un de sol: el model energètic exosomàtic de les nostres [WKQM\I\[ QVL][\ZQITQ\bILM[ Q \MKVQÅKILM[ 5u[ LMT de les fonts energètiques que sostenen el nostre model actual provenen dels combustibles fòssils, carbó, petroli i gas natural. Aquests recursos energètics, en realitat energia solar fossilitzada en les cadenes d’hidrocarburs Y]M MT[ KWUXWVMV I Uu[ LM [MZ ÅVQ\[ Q M[\IZ [W\UM[W[ I un esgotament constant, produeixen en la seva combustió gasos amb efecte d’hivernacle que contribueixen a la

:Wd_[b = c[p EgZh^YZci YÉ6:G:C"6HED HeV^c

+/

desestabilització del clima, i, per tant, posen en perill la continuïtat de l’equilibri mediambiental que permet la vida a la majoria d’espècies al planeta. Hi ha més indicadors del desequilibri mediambiental causat per les transformacions realitzades per les societats humanes industrialitzades, com pot ser la desertització per un canvi d’usos de la terra, l’esgotament dels aqüífers, la contaminació per xenobiòtics, la pèrdua de JQWLQ^MZ[Q\I\ W T¼IKQLQÅKIKQ~ LMT[ WKMIV[ MV\ZM L¼IT\ZM[ Qualsevol acció pal·liativa o de correcció d’aquests efectes indesitjables passa per noves transformacions, en LMÅVQ\Q^I XMZ TI ZMITQ\bIKQ~ L¼]VI \I[KI 1 [MOWV[ ]VI LM TM[ LMÅVQKQWV[ Uu[ ]VQ^MZ[IT[ LM T¼MVMZOQI IY]M[\I u[ precisament la capacitat per realitzar l’esmentada tasca. És per aquesta raó que l’energia podria presentar-se, en un exercici de reduccionisme amb aparences pràctiques, com el factor mediambiental més important, per englobar i afectar-ne tants d’altres. Sense un model MVMZOv\QK [W[\MVQJTM VW VWUu[ VW PQ PI]Zo MVMZOQI []Åcient per continuar per la senda de la insostenibilitat, encara que sigui per poques dècades, sinó que tampoc no hi haurà possibilitat d’esmena: la transició cap a una societat industrialitzada menys agressiva amb l’entorn, Q Y]M ®^Q[Y]Q¯ LMT[ Æ]`W[ MVMZOv\QK[ [WTIZ[ Q VW LM TM[ seves acumulacions fòssils, necessitarà energia. Per això, la perspectiva de canvi mediambiental cap a la sostenibilitat només pot començar des de la consideració del model energètic que l’hagi d’alimentar. )Y]M[\ UWLMT PI]ZQI LM XIZ\QZ LMT XZWX [Q\ LM T¼MÅKQència, i, per a això, hauria de ser el més descentralitzat possible, evitar el transport, l’emmagatzemament i els vectors innecessaris, com també aquelles fonts energètiques més contaminants i perilloses. Tanmateix, a més de les característiques tècniques del futur subministrament

energètic, el més important serà establir quina qualitat de vida volem universalitzar (la pobresa energètica encara s’escampa arreu). Establir uns mínims des de postulats austers serà la millor manera d’assegurar l’èxit MV T¼M[NWZt" TI XZM[[Q~ Y]M ]VI LMUWOZIÅI ÅV[ Q \W\ M[\Ibilitzada, i el deteriorament en el medi ambient exerciran sobre els ecosistemes convida a plantejar aquesta transició des del principi de precaució.

,&

Sense les persones no canviarem

Les ciutats concentren recursos de tota mena que necessiten per funcionar, i aquesta concentració de persones Q ZMK]Z[W[ OMVMZI ]V ^WT]U UWT\ [QOVQÅKI\Q] L¼QUXIK\M[ ambientals que cal afrontar i gestionar. En aquestes notes volem posar en relleu la importància dels elements d’implicació i participació social per avançar en la recerca de models arquitectònics i urbans més coherents amb els reptes que planteja la sostenibilitat. No podem oblidar que tothom sembla estar d’acord en el fet que, al marge de trobar millors alternatives tècniques, sense la gent serà impossible avançar cap a societats en les quals NMU ZMITQ\I\ T¼IUJQKQ~[ Q ÅV[ I KMZ\ X]V\ IUJQO] WJRMKtiu del desenvolupament sostenible. Les dinàmiques que es van plantejar en les agendes locals 211 posaven claZIUMV\ MV ZMTTM] IY]M[\ NM\ Q I[[MVaITI^MV TM[ LQÅK]T\I\[ d’anar més de pressa del que avança la ciutadania, i la importància dels mecanismes participatius i de consens. Som en un país en el qual, malgrat una aparent sensibilitat ambiental més gran, té l’imaginari col·lectiu encara centrat en les preocupacions tradicionals de superar l’escassetat i afavorir un desenvolupament sense límits massa clars. No fa pas tants anys2 que les famílies de l’àrea metropolitana de Barcelona continuaven acumulant certs aliments bàsics (farina, sucre, oli...), pràctica arrelada per raons històriques de carència periòdica i rutines molt interioritzades de previsió. Això ha canviat cap a una lògica de consum instantani i en molts casos sense sensibilitat sobre el seus efectes i impactes externs. En altres treballs s’ha observat que la preocupació ambiental sempre està condicionada pel manteniment de les capacitats de consum (només 1 de cada 10 espanyols prioritza la protecció ambiental davant del creixement econòmic).3 És important considerar aquests factors a l’hora d’argumentar que si la gent no canvia la manera

@eWd IkX_hWji 8ViZYg|i^X YZ 8^ cX^V Eda i^XV ^ Y^gZXidg YZ aÉ>chi^iji Jc^kZgh^iVg^ YZ <dkZgc ^ Eda i^fjZh E Wa^fjZh YZ aV Jc^kZgh^iVi 6ji cdbV YZ 7VgXZadcV

,'

de veure les coses i d’acostar-se al consum, no podrem avançar efectivament en una visió més sostenible de la ciutat i de l’arquitectura, per molt que les alternatives tècniques millorin de manera clara. D’altra banda, la nostra pròpia història ens diu que es va molt més ràpid per canviar unes regles de joc polítiques o per aconseguir unir-nos als països més avançats d’Europa, que per acostumar-nos a entendre els espais públics com una responsabilitat col·lectiva. En aquests quasi trenta anys que portem de democràcia, ens hem anat adonant de la importància de les dependències històriques. Els llargs decennis d’autoritarisme van generar ]V LQ[\IVKQIUMV\ [QOVQÅKI\Q] MV\ZM M[\Z]K\]ZM[ QV[\Q\]KQonals, societat política i societat civil. La gent té tendènKQI I LM[KWVÅIZ LMT Y]M u[ X JTQK VW PW [MV\ [M] 1 XMZ IY]M[\I [MV[ L]J\M R][\QÅKILI LM[KWVÅIVtI M[ \MVLMQ` I entendre que allò que passa fora de casa, en aquest espai públic o civil, o bé és responsabilitat dels poders públics o no ho és de ningú. El binomi entre desresponsabilització social i impotència institucional és particularment perillós en temes com els mediambientals, on es juga amb criteris de béns col·lectius, o amb expectatives de generacions no presents. Finalment, a l’hora d’analitzar el context en el qual cal situar les estratègies de conscienciació i implicació ciutadana en els temes de sostenibilitat i ecologia urbana, convé també tenir en compte la manera com s’han construït i portat a terme les polítiques ambientals a Espanya i Catalunya aquests darrers anys. L’enfocament que ha predominat en les polítiques mediambientals a l’Estat espanyol (amb la complexitat propiciada pels múltiples nivells de govern actuant simultàniament) ha estat el regulatiu i correctiu o reactiu. Com ja sabem, la perspectiva regulativa implica quasi sempre una visió

jeràrquica, vertical, d’imposició de dalt a baix. D’altra banda, en la construcció d’aquesta mena de polítiques s’ha tendit a «blindar-ne» el procés d’elaboració, adduint que les peculiaritats de la política imposaven perspectives molt tècniques. No és, doncs, estrany que, quan es tracta d’abordar temes d’arquitectura sostenible, les exigències plantejades per la implicació ciutadana en les polítiques més consistents ens obliguin a buscar maneres obertes i participatives que no són precisament habituals MV T¼M[\QT Y]M ÅV[ IZI XZMLWUQVI <W\ XTMOI\ MV[ XWZ\I I IÅZUIZ Y]M Y]IT[M^WT M[\ZI\vgia de canvi cap a la sostenibilitat en temes d’arquitectura (com en molts d’altres) serà molt més difícil de dur a terme si es basa només en recursos –sobretot si són de caràcter estrictament tècnic o regulatiu– i no busca les complicitats socials. Sense la gent no avançarem.

' EZg V jcV Vc|a^h^ ^ WVaVc YZ aZh V\ZcYZh adXVah '& V :heVcnV! kZ\Zj D h_W <edj#@eWd IkX_hWji ZYh# ! Local y Sostenible! >XVg^V! 7VgXZadcV! '%%% ( Enquesta de la Regio Metropolitana de Barcelona! >chi^iji YÉ:hij" Y^h BZigdeda^iVch YZ 7VgXZadcV! 7VgXZadcV! &..-

) KZ\Zj"cZ gZhjb ^ YVYZh V 7b[n 9WiWZ[cedj! &...! »BdYZgc^oV" X^ c ZXda \^XV n eVjiVh YZ Xdb" edgiVb^Zcid e Wa^Xd n eg^kVYd¼! V IkX_hWji"@$ [Z$ ! ¿Existe Sociedad Civil en España? Responsabilidades colectivas y valores públicos! ;jcYVX^ c :cXjZcigd! BVYg^Y! e# '*+"'.)

,(

Economia i ecologia

Tant l’economia com l’ecologia tenen el seu origen «eco» en la paraula grega oikos, que vol dir «casa». L’economia constitueix, grosso modo, l’estudi de la gestió de les societats referida a la producció, distribució i consum de béns adreçats a la satisfacció dels humans, tant des d’una perspectiva micro com macro. Mentrestant, l’ecologia s’ocupa de les relacions entre plantes i animals en el marc d’un ambient tant orgànic com inorgànic. Encara que la natura o, dit d’una altra manera, la biosfera constitueix la base material de l’activitat econòmica, els economistes sovint hem oblidat les relacions ocultes entre economia i ecologia, de manera que les activitats econòmiques, tant productives com de consum, i el nostre ambient natural, des d’una perspectiva analítica, han anat cadascú pel seu costat. Tot i així, hi ha dues explicacions per entendre aquest desencontre. ,¼]VI JIVLI I ÅVIT LMT [MOTM @1@ TM[ KQvVKQM[ \MVdeixen a un alt grau d’especialització. El reduccionisme de les ciències, tal com avui el coneixem, no és ni més ni menys que això. S’entén, en aquell moment, que tot allò que es pot separar i estudiar des d’una perspectiva particular ha de fer-se i, més tard, ja es reuniran les diferents parts per tenir una visió conjunta. Tanmateix, això no ha estat així. L’economia i l’ecologia no han estat alienes I IY]M[\ XZWKu[ L¼I\WUQ\bIKQ~ KQMV\yÅKI ,¼IT\ZI JIVLI ÅV[ I ÅVIT LMT[ IVa[ [MQ`IV\I TM[ distorsions en el medi natural produïdes per l’activitat econòmica no van ser percebudes pels humans com una cosa que els afectava. Al contrari, es predicava un crei`MUMV\ UI\MZQIT QVLMÅVQ\ MV MT UIZK L¼]V U~V Ny[QK ÅVQ\ que s’associava falsament a un creixement del benestar de les societats. Encara que els economistes no eren aliens a aquests problemes, en particular, a partir d’aquells anys, el seu interès pels problemes ambientals se centra principalment en l’extensió de la teoria de les externalitats de

L_Y[dj 7bY|djWhW Egd[Zhhdg i^ijaVg YÉ:Xdcdb^V 6ea^XVYV >ckZhi^\VYdg VYhXg^i V aÉ>chi^iji YZ 8^ cX^V ^ IZXcdad\^V 6bW^ZciVa >8I6 Jc^kZgh^iVi 6ji cdbV YZ 7VgXZadcV

,)

T¼MKWVWUQI M[\oVLIZL I Å LM UW[\ZIZ MT XIXMZ Y]M MT[ instruments de política econòmica podrien tenir per solucionar-los. Encara que l’economia ecològica preveu aquests aspectes, el seu contingut, tal com avui s’entén, va més enllà de l’encotillament de les externalitats. Com assenyala Constanza: «L’economia ecològica difereix de l’economia convencional per la importància que dóna als humans com a espècie, i per l’accent que posa sobre la importància mútua de l’evolució cultural i biològica». L’economia ecològica centra el seu interès en les interdependències entre el món socioeconòmic i el món natural, en el qual es desenvolupa, posant de manifest TM[ [M^M[ QVÆ]vVKQM[ Q LMXMVLvVKQM[ U \]M[ )Q` []XW[I un coneixement interdisciplinari de cara al coneixement de la reproducció material dels humans; l’economia no és cap altra cosa que l’organització complexa i no determinista, de la qual, com a espècie certament molt diferent de la resta, es doten les societats per a la seva reproducció duradora. Tot i que poden existir, i de fet existeixen, camps concrets del món econòmic que poden ser analitzats des d’una perspectiva reduccionista, l’economia ecològica centra el seu interès en els aspectes de la vida que

[Yedec_W

[Yebe]_W

[Yedec_W [Yeb ]_YW

només poden ser explicats, si volem que aquesta sigui sostenible, tornant a posar en contacte l’economia i T¼MKWTWOQI \IT KWU UW[\ZI MT OZoÅK [MO MV\ ITT]VaIV\ VW[ del paradigma reduccionista del segle XIX, al qual ens hem referit. Si es té en compte la coevolució, més que la simple interdependència entre el sistema socioeconòmic i ecològic, en la qual els efectes de l’activitat econòmica sobre els ecosistemes que són suport de la vida poden tornar-se contra ella mateixa, a tall de retroalimentació més o menys violenta, l’economia ecològica pot entendre’s com un nou paradigma que pretén repensar la ciència econòmica des d’un marc integrador de l’econòmic amb el seu últim suport material. Al llarg de la història de l’economia, allò que és econòmic s’ha explicat des de paradigmes molt diferents en funció de les diferents circumstàncies del moment; no és estrany que es vulguin abordar les qüestions econòmiques en un marc nou, alhora que, en aquests moments, assistim a impactes, en els quals la transgressió de les lleis naturals és tan important, per exemple, en el canvi climàtic, que necessàriament retroalimenten impactes substancials al món econòmic.

,*

Tres eco-potes maleïdes

Perquè un concepte qualli amb aires de permanència necessita el seu temps de transgressió, la seva polèmica. La criatura que ens ocupa –anomenem-la allò eco– va néixer i immediatament es va haver d’enfrontar a tot el contrari. L’establishment la va adoptar amb alegria i en va fer bandera. Així les coses, el seu èxit era improbable, la seva credibilitat mínima i la seva assumpció per part LMT[ LMTQVMIV\[ LM TI K]T\]ZI ]V [WUVQ -V Å KWU [Q MT punk hagués crescut taral·lejat per la reina d’Anglaterra o el heavy metal hagués arrencat a les misses de dotze. Un desastre. Allò eco apareix en un moment de crisi important d’idees i ideals. L’esquerra tradicional patia l’inici d’una sequera que ha resultat de llarga durada. Els darrers espeternecs d’allò alternatiu no convencien ja ningú i els hàbits de consum dur estaven substituint qualsevol altre mètode d’autoreconeixement juvenil. En una situació semblant, tot ens portaria a pensar que allò eco com a valor –com a bandera rebel, com a arma de transgressió– apareixia en un moment immillorable. El problema? Que va passar el mateix pels caps pensants dels dictadors de moda i tendències. Àvids de trobar nous «valors de la joventut», cansats de rastrejar un mercat en crisi i esgotades les tribus urbanes, els cantants suïcides i els actors adolescents, van caçar al vol la idea d’allò eco. I encara pitjor, es van adonar que no solament els anava bé per vendre-la a la joventut com a valor de canvi, sinó també a l’amplíssim ventall de l’esquerra dispersa i culta, perplexa després dels darrers esdeveniments dels anys vuitanta. Així que va sortir al mercat un exèrcit de productes presumptament eco que incloïen des de sabates infantils a desodorants, de paelles a gomina, de cotxes a pintallavis, passant per una escombrada intensiva del sector de l’alimentació.

9h_ij_dW <WbbWh}i EZg^dY^hiV

,+

Conseqüència: el valor que podria haver constituït allò eco es va convertir només en néixer en tot el contrari, i a sobre, en una sola temporada –comercialment parlant una temporada són 3 mesos– va patir un desgast immediat i devastador. Si allò eco era territori d’El Corte Inglés o Revlon, quin humà audaç o lluitador o compromès hauria volgut fer-lo seu? D’altra banda, no eren només els venedors de moda els que anaven a la caça del concepte nou i vendible. Els partits polítics, pels mateixos motius –crisi d’ideals, caiguda de l’esquerra tradicional, descrèdit del comunisme i similars–, estaven assedegats d’idees i van veure la llum en el nostre pobre i ja una mica blasmat concepte eco (no oblidem que els partits polítics van unes passes pel darrere de les iniciatives comercials). Així que després de les rentadores ecològiques van arribar els ecosocialistes, els ecocomunistes, els verds integrats, els verds sense integrar, els verds integristes, els ecocentrats i no va arribar l’eco-Conferència Episcopal, però li va anar d’un pèl. Si a l’electorat se li havia de vendre un concepte fàcil d’entendre i més fàcil d’aplicar, per barat i per la seva incidència en les futures generacions, és a dir, en el seus ÅTT[ IQ` MZI ITT eco. Però el cert és que eren tants els xarlatans, tan enfrontats a més, i tan poc l’auditori que l’únic que van aconseguir va ser matar la resta –mínim, d’altra banda– de crèdit que encara li quedava a la idea. I ja, a més a més, el nostre pobre eco va aparèixer en el «mercat de valors» a la vegada que altres respostes, aquestes d’aires espirituals, que intentaven seduir i captar als desorientats ciutadans que abans creien en l’esquerra com a llum de bondat i ara carn de perplexitat. Allò eco va coincidir amb el new age, tots els graus del concepte integral, totes les variants de les teràpies paraclíniques

·LM T¼IZWUI\MZoXQI W TI ZQ[W\MZoXQI I TM[ ÆWZ[ LM *IKP· sectes més o menys apocalíptiques i esoterismes varis. Total, que allò eco es va recolzar només en néixer en tres potes maleïdes, les tres potes que el van consagrar i el van enfonsar en un mateix suport: el consumisme, els XIZ\Q\[ XWTy\QK[ Q T¼M[XQZQ\]ITQ[UM LM Å LM [MOTM Per això, el més normal és que, en una situació semblant, la nostra idea, allò eco, despertés totes les suspicàcies. En realitat, només ara, al cap de trenta anys d’irrompre a l’àmbit popular, comença a tenir aires de quallar una cultura eco que no provoqui entre el públic enrojolament o dissimulació.

9ec [i c[ikhW bW _dieij[d_X_b_jWj5

,.

)

7 bW h[Y[hYW ZÊ_dZ_YWZehi La Torre de Babel és el símbol de la confusió per la falta d’entesa entre persones que parlen llengües diferents. La incomprensió no solament es dóna entre llengües, també pot generar-se confusió, particularment en el KWUMZt XMZ TI ]\QTQ\bIKQ~ L¼]VQ\I\[ LM XM[ Q UM[]ZI LQNMZMV\[ 4I LMÅVQKQ~ del metre com a unitat de mesura de longitud es va produir a París el 22 LM R]Va LM !! -T ZQOWZ MV TI UM[]ZI LWVI^I [MO]ZM\I\ Q KWVÅIVtI IT[ QV\MZKIV^Q[ KWUMZKQIT[# [QOVQÅKI^I ]V KZQ\MZQ KWU ]VI UMVI L¼M[XMZIV\W comprensible per a tothom. La creació de l’euro com a moneda única va suposar, independentment d’altres consideracions, una indubtable comoditat entre els habitants viatgers del vell continent. Del[i \ehc[i Z[ c[ikhWh [bi h[Ykhiei _ [bi h[i_Zki

' 8Vgadh YZ 8Vhigd 8VggVco# Ecología y desarrollo humano sostenible. Jc^kZgh^YVY YZ KVaaVYda^Y# KVaaVYda^Y! '%%)# ( ;ZgcVcYd Eg^Zid# »>cY^XVYdgZh YZ YZhVggdaad hdhiZc^WaZ/ cjZkdh ^cY^XVYdgZh eVgV aV hdhiZc^W^a^YVY YZa YZhVggdaad¼# 6/ Ecología y economía para un desarrollo sostenible. EjWa^XVX^dch YZ aV Jc^kZgh^iVi YZ KVa cX^V# KVa cX^V! '%%(#

) ?dVc G^ZgVYZkVaa ^ ?dVc K^cnZih# Ecodisseny i ecoproductes. :Y^idg^Va GjWZh# 7VgXZadcV '%%(#

L’aparició de nous conceptes pot requerir noves maneres de mesurar que permetin avaluar el grau o nivell de compliment de l’esmentat concepte. Malgrat l’ús i abús de la paraula sostenibilitat, i de l’ambigüitat del terme, l’incompliment d’aquest concepte, u[ I LQZ TI QV[W[\MVQJQTQ\I\ u[ UM[]ZIJTM XM[IJTM Q XMZ \IV\ Y]IV\QÅKIJTM Q ^MZQÅKIJTM La difusió de nous productes que afecten el medi ambient i la intensitat de la nostra pressió sobre aquest han conduït a la conveniència de disposar de nous indicadors que permetin valorar les conseqüències de les nostres accions. Així, al costat d’indicadors de sostenibilitat «febles», com la comptabilitat verda o l’índex de desenvolupament sostenible, propis de l’economia ambiental, hi ha altres indicadors de sostenibilitat propis de l’economia ecològica, com són la biocapacitat, l’anàlisi de cicle de vida (ACV), la petjada ecològica, la motxilla ecològica, el deute MKWT OQK Q IT\ZM[ Y]M XWLMU LMÅVQZ KWU I QVLQKILWZ[ LM [W[\MVQJQTQ\I\ ®NWZ\[¯ -[ LQ[\QVOMQ`MV XMZ M[\IZ JI[I\[ MV Æ]`W[ Q KWV[]U[ L¼MVMZOQI Q UI\MZQIT[1, i són més concordes amb la realitat biofísica del planeta.2 La biocapacitat o capacitat biològica M[ ZMNMZMQ` I TI KIXIKQ\I\ L¼]VI oZMI M[XMKyÅKI biològicament productiva de generar un abastament regular de recursos renovables i d’absorbir els rebuigs resultants del seu consum. Quan la necessitat d’abastament d’una regió supera la seva capacitat biològica, vol dir que s’està usant de manera no sostenible. Podem fer un símil; la biosfera és com un rebost del qual prenem els recursos amb els quals satisfem les nostres necessitats. Aquest rebost conté productes peribles, que anomenem recursos no renovables, i productes que es renoven a un determinat ritme, que anomenem renovables. Si utilitzem aquests últims de manera que el que prenem sigui inferior al que es renova, podem viure «de rendes»; si al contrari, en prenem més del que es renova, arribarà un moment en què el rebost estarà buit, perquè haurem esgotat el capital que teníem. Un indicador de sostenibilitat en el sector dels materials és l’anomenada anàlisi del cicle de vida (ACV).3 L’ACV és una eina de càlcul amb una metodologia i uns pro\WKWT[ Y]M MV[ XMZUM\MV KWVvQ`MZ Q Y]IV\QÅKIZ MT[ QUXIK\M[ IUJQMV\IT[ MT[ ZMK]Z[W[ UI\MZQIT[ Q MVMZOv\QK[ I[[WKQI\[ I ]V XZWL]K\M XZWKu[ W IK\Q^Q\I\ LM[ LMT [M] QVQKQ ÅV[ I la seva eliminació o acabament.

,/

El càlcul de les emissions de CO2 és un altre nou indicador ja molt popularitzat. Es XW\ Y]IV\QÅKIZ TI XM\RILI LM KIZJWVQ L¼]V XZWL]K\M ITQUMV\IZQ L¼]VI MLQÅKIKQ~ LMT[ [Q[\MUM[ LM \ZIV[XWZ\ ÅV[ Q \W\ L¼]VI XMZ[WVI [MOWV[ TI [M^I NWZUI LM ^QLI Q KWV[]U també d’una ciutat, un territori, un país o el món sencer. Aquest indicador permet mesurar les emissions de manera individual. Fa poc, al Regne Unit un comitè parlamentari ha comminat el Govern a imposar quotes en les emissions de cada ciutadà. Una manera senzilla d’explicar la sostenibilitat és mitjançant l’indicador de la petjada ecològica, que en anglès s’anomena footprint. )Y]M[\ QVLQKILWZ Y]IV\QÅKI TM[ PMKtàrees que es requereixen per satisfer les necessitats de recursos i absorció de residus d’una persona, una ciutat o un país. La metodologia de càlcul es basa en l’estimació de les hectàrees de terreny productiu necessàries per satisfer les necessitats de consum relatives als aliments, productes forestals, despesa energètica i ocupació del territori. Es consideren pastures, boscos, cultius, mar productiu, terreny construït i espai públic, així com l’àrea necessària per a l’absorció del CO2 generat. L’impacte de les ciutats depèn de la forma de vida dels seus habitants. -T KWVKMX\M LM XM\RILI MKWT OQKI \u MV KWUX\M MT[ Æ]`W[ LM UI\MZQIT[ Q MVMZOQI Q MT[ converteix en la seva corresponent àrea de terra/aigua requerida per la naturalesa per [W[\MVQZ IY]M[\[ Æ]`W[ 4 )Y]M[\I \vKVQKI u[ ITPWZI IVITy\QKI Q ML]KI\Q^I ZMÆMK\MQ` ]VI realitat biofísica que mesura i pesa per poder conèixer quins són els límits dels nostres recursos i, amb ells, els límits del nostre creixement. La metodologia té els seus orígens en l’estudi de la termodinàmica realitzat pel noble ucraïnès Sergei Podolinsky (1876), encara que els pares de la petjada ecològica són William Rees i Mathis Wackernagel (1996). Aquest càlcul mesura l’energia primària associada a la producció dels béns de consum, transformant-la després en biocapacitat. Es poden mesurar els béns de consum d’un sol consumidor o conjunts estadístics com barris, ciutats o països. Rees i Wackernagel van estimar la biocapacitat necessària associada a la producció i vida útil de 150 béns de consum estàndard. Mitjançant l’anàlisi del cicle de vida del producte estimen l’energia primària necessària per a l’extracció, el transport, la producció, la distribució, la vida i el reciclatge, que després divideixen per la vida útil i substitueixen per biocombustible o hectàrees d’absorció. Finalment, hi ha els anomenats indicadors socials, que són més subjectius i, per tant, menys precisos que els físics; això no impedeix reconèixer que proporcionen aspectes de la realitat interessants d’analitzar. Un d’aquests indicadors és el de la felicitat de les persones, un indicador d’ús creixent i divulgat sovint pels mitjans de comunicació. De les diverses dades que es coneixen destaquen dues conclusions. Als Estats Units, l’índex de felicitat disminueix des dels anys seixanta. Els països més feliços del món són una curiosa barreja de països nòrdics, que compten països amb una alta protecció social per part de l’Estat, i països tropicals en els quals la societat es caracteritza per uns forts vincles de relació humana i de protecció de la comunitat. Quan ens alimentem o ens movem amb cotxe, per exemple, estem intercanviant matèria i energia amb el medi ambient. El nostre cos i el nostre entorn estan contínuament renovant-se i transformant-se. Però aquest canvi es produeix a partir de tot allò que ens proporciona la naturalesa: aliments, petroli, pedra, argila i minerals, aigua, IQZM M\K <IUJu MVMZOQI TT]UQVW[I Q KITWZyÅKI ;Q ^WTMU XMZUM\ZM Y]M TM[ OMVMZIKQWV[ N]\]ZM[ ^Q[Y]QV IUJ ZMK]Z[W[ []ÅKQMV\[ MV[ PMU L¼I[[MO]ZIZ LM VW OI[\IZ MT[ ZMK]Z[W[ renovables més de pressa del temps que necessiten per renovar-se. Actualment, el nostre model de consum actua com si els productes naturals fossin recursos il·limitats, una cosa que ja sabem que no és certa.

* BVi]^h LVX`ZgcV\Za n L^aa^Vb GZZh# Nuestra huella ecológica. Adb ZY^X^dcZh# HVci^V\d YZ 8]^aZ! '%%&#

AV eZi_VYV h jc h bWda YZ aÉVXX^ ]jbVcV hdWgZ Za iZgg^idg^! YZh YZ aV gZegZhZciVX^ e^Xi g^XV fjZ igd" WZb Zc XdkZh egZ]^hi g^fjZh Òch V aV [did\gVÒV YZa gVhigZ YZ^mVi eZa eg^bZg ]dbZ hdWgZ aV aajcV# 6kj^! aV eZi_VYV ZXda \^XV ZhYZk jc ^chigjbZci YZ bZhjgV eZg VkVajVg aV ^cX^Y cX^V ]jbVcV VXijVa hdWgZ Za eaVcZiV#

-&

)7

8_eYWfWY_jWj Tots els éssers vius obtenim els nostres recursos de la biosfera. Per produir els béns que satisfan les nostres necessitats recorrem als materials que ens proporciona la Terra. La pregunta que se’ns planteja és: quantes hectàrees de la superfície terrestre tenim a la nostra disposició? Per saber-ho cal considerar l’extensió total de la superfície terrestre i descomptar les superfícies no productives. Aquesta resta ens donarà la superfície de terra productiva de la qual disposa la humanitat per satisfer les seves necessitats: una superfície d’1,78 ha per habitant. Podríem dir que constitueix els recursos que tenim disponibles al rebost. Gk_dW i bÊ[lebkY_ Z[ bW X_eYWfWY_jWj j[hh[ijh[5

' Lda[\Vc\ HVX]h n I^abVc HVc" iVg^jh# Un futuro justo. Recursos limitados y justicia global. Jc ^c[dgbZ ZY^iVYd edg Za >chi^ijid LjeeZgiVa eVgV Za 8a^bV! Za BZY^d 6bW^ZciZ n aV :cZg\^V# >XVg^V ZY^idg^Va# 7VgXZadcV! '%%,#

( AZhiZg G# 7gdlc# Salvar el planeta. Plan B. ecología para un mundo en peligro. :Y^idg^Va EV^Y h# 7VgXZadcV! '%%)#

El problema de la insostenibilitat de la nostra societat és que aquesta superfície disponible disminueix any rere any, perquè mentre els recursos van disminuint, la població i les seves necessitats augmenten. Tenim, doncs, un problema de gestió dels recursos que ]ZOMQ` UWLQÅKIZ [Q VW ^WTMU MUXWJZQZ VW[ XZWOZM[[Q^IUMV\ 8WLMU KZM]ZM Y]M TM[ VW^M[ \MKVWTWOQM[ QVKZMUMV\MV T¼MÅKQvVKQI LM TI XZWL]KKQ~ de manera que compensem el creixement de la demanda amb un major rendiment, però això no és així. Si analitzem, per exemple, la producció agrícola, sabem que a tot el planeta disposem de 5.000 milions d’hectàrees, de les quals 3.500 milions estan dedicades a les pastures per al bestiar i 1.500 s’utilitzen per a l’agricultura. En els últims 40 anys, la superfície agrícola mundial ha augmentat aproximadament un 10% mentre que la població s’ha duplicat en el mateix període; així doncs, la disponibilitat per càpita ha passat d’1,4 a 0,83 ha.1 La superfície productiva disminueix cada any a causa de l’augment d’ocupació de territori productiu per part de les ciutats i de les infraestructures de transport, que actualment creixen de manera exponencial per satisfer l’increment d’una població que té grans necessitats de consum de productes. La població del planeta ha passat de 150 milions d’habitants fa 30.000 anys a 1.700 milions a l’inici de la Revolució Industrial, al segle XIX, i a uns 6.300 milions en l’actualitat. A mitjan segle XX, amb un terç dels habitants dels existents actualment, es conreaven 3.000 milions d’hectàrees i uns altres 1.150 milions es dedicaven a les pastures. A la pàgina 76 veiem l’evolució dels recursos renovables i dels no renovables. En els últims 200 anys, des de la Revolució Industrial, es produeix un fet nou: el progressiu increment de la població que viu en ciutats que, al seu torn, van creixent de manera continuada. Les ciutats ocupen ja 216 milions d’hectàrees. Acullen la meitat de la població mundial i són grans consumidores de recursos i productores de CO2, en gran part derivat del transport necessari per moure persones i productes, així com dels residus que produeixen. Tot això provoca un increment exponencial en l’ocupació de terreny productiu que passa llavors a ser no productiu, i un augment del consum de recursos renovables com són els terrenys destinats a boscos, agricultura, pastures i pesca.2 A més, estem assistint a la progressiva escassetat i esgotament dels recursos no renovables com són el petroli, el carbó, el gas i l’urani.

<edj0 [bWXehWY_ fh f_W

-'

Gk i bW X_eYWfWY_jWj5 AV IZggV i *)#--% b^a^dch YÉ]ZXi|gZZh B]V ! YZ aZh fjVah )'#%-% cd h c [dci YZ gZXjghdh

Cdb h jc '% YZ aV hjeZg[ X^Z h i^a# H^ aV gZeVgi^b ZcigZ aV edWaVX^ bjcY^Va idXV V &!,- ]V eZg ]VW^iVci# 6^m h aV W^dXVeVX^iVi YZ aV IZggV

\Za #'$,)/ C^W

YZhZgih #)$(*+ C^W bVgh ^ dXZVch #)*$'&& C^W

bjciVcnZh #'$'(, C^W

-(

;lebkY_ Z[bi h[Ykhiei h[delWXb[i

.$&&& C^W

WdhXdh ,$&&&

*$&&&

V\g^XjaijgV ($&&&

eVhijgZh eZhXV & '-.& H[lebkY_ ?dZkijh_Wb

H[i[hl[i ZÊ[d[h]_[i \ ii_bi

eZigda^ \Vh cVijgVa d^a gdX]Z d^a hVcY Xgj XVgW W^ijb^c h jgVc^ XVgW (&&&

(&+&

('&&

(&&-

<edj0 [bWXehWY_ fh f_W

)&$&&& W9 D[eb j_Y

('+&

((&&

-)

)8

7d}b_i_ Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW Z[ X di Z[ Yedikc _ [Z_ÓY_i Una vegada sabem què tenim al rebost –la biocapacitat– ens convé Y]IV\QÅKIZ MT KWV[]U Y]M MV[ KIT [MOWV[ TI VW[\ZI UIVMZI LM ^Q]ZM +WU M[ XW\ Y]IV\QÅKIZ LM UIVMZI PWUWOvVQI \W\ ITT Y]M KWV[]UQU' Per produir qualsevol bé material necessitem matèries primeres, però per poder utilitzar-les necessitem energia: per extreure-les de la terra, per \ZIV[NWZUIZ TM[ Q NMZ TM[ IX\M[ XMZ IT VW[\ZM [ Q ÅVITUMV\ XMZ \ZIV[XWZ\IZ TM[ ÅV[ I TM[ VW[\ZM[ TTIZ[ 9]IT[M^WT Ju XZWL]|\ LM[ L¼]VI XI[\IVIOI ÅV[ I ]V UI~ W ]V XIZMTT LM [IJI\M[ ZMY]MZMQ` T¼ [ L¼MVMZOQI Y]M IVWmenem energia primària. També necessitem combustible per moure els vehicles amb els quals transportem les matèries primeres i els productes manufacturats resultants. GkWdj 9E( [c[j[c [d c[d`Wh e Z[ifbW Wh#dei5

Habitualment mesurem i pesem les matèries primeres en metres cúbics o en tones; també acostumem a saber el seu preu en euros per unitat. Amb el sistema de càlcul de T¼)+> XWLMU Y]IV\QÅKIZ \IUJu T¼QUXIK\M Y]M M`MZKMQ`MV MV MT UMLQ IUJQMV\ I^Iluant el consum d’hectàrees de superfície necessàries per produir-los, o les hectàrees de superfície de bosc necessari per absorbir les tones de CO2 emeses. Podem mesurar el consum de combustibles i pesar-lo en litres, però avui és més indicatiu mesurar les tones de CO2 MUM[M[ 4¼)+> Q TI XM\RILI MKWT OQKI MV[ XMZUM\MV Y]IV\QÅKIZ MT[ UI\Mrials en hectàrees de terreny i en tones d’emissions de CO2. <MVQU LWVK[ LQ^MZ[M[ ]VQ\I\[ XMZ Y]IV\QÅKIZ KWV[]U[ Q MUQ[[QWV[ Y]M XWLMU convertir d’una a una altra mitjançant equivalències. Tones de pes, de materials o de CO2, tones equivalents de petroli, hectàrees de superfície i metres cúbics de volum. També disposem d’una altra unitat, els joules, per mesurar l’energia. Aquesta possibilitat de convertir l’impacte d’un material en diferents unitats és important, perquè permet superposar i comparar les dues comptabilitats: d’una banda, la comptabilitat de les hectàrees de biocapacitat necessàries per produir un bé o absorbir CO2, i, de l’altra, la de les teps (tones equivalents de petroli) o les unitats energètiques. Com hem dit anteriorment, és possible mesurar i pesar, i per tant Y]IV\QÅKIZ Q ^ITWZIZ T¼QUXIK\M LM KILI UI\MZQIT u[ I LQZ MT [M] OZI] LM [W[\MVQJQTQ\I\ )T[ OZoÅK[ LM TM[ XoOQVM[ [MO MV\[ WJ[MZ^MU MT KoTK]T LM T¼)+> LM LQNMZMV\[ ITQUMV\[ sistemes de transport i formes de vida. En l’alimentació, les hectàrees necessàries per produir els aliments d’una dieta determinada depenen lògicament dels seus components; així, s’ha constatat que per produir un aliment d’origen animal calen molts més recursos que per a la verdura o la fruita. 4I XM\RILI LMT \ZIV[XWZ\ u[ TI Y]M \u ]VI QVÆ]vVKQI Uu[ OZIV [MOWV[ [QO]QV MT[ nostres hàbits. Es pot dividir en diària o obligada, segons el recorregut que fem per anar a la feina, les compres del cap de setmana o les vacances. Aquí la forquilla és UWT\ Uu[ OZIV Y]M TM[ WJ[MZ^ILM[ MV ITQUMV\IKQ~ Q MLQÅKIKQ~ 4I Y]M Uu[ QVKQLMQ` és la corresponent al cap de setmana, a causa dels trasllats a les segones residències, i a la petjada que resulta de les vacances, pels vols amb avió, molt cars en CO 2.

-*

Aquesta és la diferència d’utilitzar un sistema de transport o un altre. En aquest [MV\Q\ MT Uv\WLM LM \ZIV[XWZ\ Uu[ MÅKQMV\ MV \MZUM[ LM [W[\MVQJQTQ\I\ u[ TI JQKQKTM\I després caminar, després els transports públics com el ferrocarril, els tramvies i els autobusos; en el grup de grans contaminants trobem els vehicles privats com el cotxe –encara que dins d’aquests hi ha graus molt diversos– i en la cota més baixa de la sostenibilitat, l’avió. GkWdj 9E( iÊ[c[j [d \WXh_YWh kd jejne5 ? kd ^WX_jWj][5

' ?dhZe Ej^\! ?dVfj^b 8dgdb^cVh# La ruta de la energía. :Y^idg^Va 6ci]gdedh# 7VgXZadcV! &..%#

Considerem una «totxana», que és el nom que rep a Catalunya el maó doble buit, UI\MZQIT ZMXZM[MV\I\Q] LM TI KWV[\Z]KKQ~ L¼MLQÅKQ[ 8MZ KWVvQ`MZ T¼MVMZOQI KWV[]UQLI MV la fabricació hem d’estudiar el seu cicle de vida (ACV) i analitzar les diverses fases del XZWKu[ LM[ LM T¼M`\ZIKKQ~ LMT[ LQ^MZ[W[ UI\MZQIT[ Y]M MT KWUXWVMV ÅV[ I TI KWTÈTWKIKQ~ I T¼WJZI ) Uu[ IVITQ\bIZMU MT \ZIV[XWZ\ ÅV[ I TI NoJZQKI TI JIZZMRI LMT[ QVOZMLQMV\[ T¼IQO]I KWV[]UQLI MT \IUQ[I\ \ZQ\]ZI\ Q T¼M`\Z][Q~ MT \ITT I[[MKI\OM Q IXQTI\ Q ÅVITUMV\ TI LQ[\ZQJ]KQ~ LMT[ UIWV[ ÅV[ I IZZQJIZ I T¼WJZI -T KoTK]T LM\MZUQVI MT VWUJZM LM \WVM[ de CO2 que s’emet per cada peça de totxana que utilitzem. 4 OQKIUMV\ TI ^IZQIJTM ®LQ[\ZQJ]KQ~ ÅV[ I T¼WJZI¯ u[ UWT\ ITMI\ ZQI LMXMVMV\ LM TI distància que es recorri, però les altres són fàcils de mesurar. També tindrem en compte, si volem realitzar un mesurament precís, l’energia emprada pels treballadors per trasTTILIZ [M LM[ LM TI [M^I ZM[QLvVKQI ÅV[ IT TTWK LM \ZMJITT IQ`y KWU TI XIZ\ KWZZM[XWVMV\ LM la seva pròpia petjada ecològica en la prestació del servei «treball». Finalment, podem transformar aquesta quantitat d’energia en emissions de CO2. És possible calcular aquestes emissions per a qualsevol material, tant renovable com no renovable, i també per a cada procés de fabricació. Al seu torn, la xifra resultant es pot convertir, mitjançant factors de conversió, en hectàrees necessàries i després en biomassa. Aquest càlcul és important perquè d’aquesta manera es pot realitzar la conversió de tones de CO2 en hectàrees de biocapacitat necessàries per produir l’energia equivalent d’energies netes i renovables, o per mesurar la superfície de boscos que es necessita per absorbir aquestes emissions. Les energies renovables són les que no s’esgoten, les netes [~V TM[ Y]M VW KWV\IUQVMV" TI ZILQIKQ~ [WTIZ MT ^MV\ TM[ WVM[ MT[ Æ]`W[ L¼IQO]I TI KITWZ procedent de la radiació solar emmagatzemada prop de la superfície de la terra, i els Æ]`W[ OMW\vZUQK[ Q T¼MVMZOQI MUUIOI\bMUILI XZWKMLMV\ LM T¼QV\MZQWZ LM TI \MZZI1. 8MZ KWV[\Z]QZ Q ]\QTQ\bIZ ]V PIJQ\I\OM Q MT[ MLQÅKQ[ MV OMVMZIT VMKM[[Q\MU UI\vZQI Q energia. Existeixen nombrosos materials i sistemes constructius, alguns consumeixen UWT\I MVMZOQI XMZ M`MUXTM MT[ MLQÅKQ[ KWV[\Z]|\[ MV MT[ IVa[ KQVY]IV\I Q [MQ`IV\I LM vidre i alumini; en canvi, d’altres en consumeixen molt poca, com les cases de fang, XITTI W N][\I +ILI [Q[\MUI \u MT [M] XMZÅT L¼MVMZOQI QVKWZXWZILI MV IVOTv[ embodied energy) Y]M u[ TI Y]M M[ KWV[]UMQ` MV TI KWV[\Z]KKQ~ ,¼IT\ZI JIVLI MV ]\QTQ\bIZ ]V MLQÅKQ consumirem encara més energia que la utilitzada en la seva construcció; es denomina energia útil i depèn de la construcció, en particular del grau d’aïllament tèrmic i del bon [ Y]M MV NMU -V MT[ M`\ZMU[ XWLMU \ZWJIZ L¼]VI JIVLI MT[ MLQÅKQ[ LMT[ IVa[ LMT boom QUUWJQTQIZQ MV OMVMZIT UITOI[\ILWZ[ L¼MVMZOQI Q LM T¼IT\ZI MT[ MLQÅKQ[ ZMITQ\bI\[ IUJ estàndards europeus alemanys o suïssos (passive house o minnergie) que consumeixen poca MVMZOQI# MV\ZM IY]M[\[ T\QU[ ITO]V[ ÅV[ Q \W\ XZWL]MQ`MV Uu[ MVMZOQI Y]M TI Y]M KWVsumeixen. En els exemples analitzats ens movem en una forquilla que va de 250 kw/ m2 XMZ I ]V PIJQ\I\OM IUJ ]VI M\QY]M\I L¼MÅKQvVKQI - I ]VI IT\ZI IUJ M\QY]M\I ) Y]M consumeix solament 42 kw/m2. La diferència en el consum és d’1 a 5; fent la conversió a hectàrees és d’1,8 a 0,2 respectivament. En CO2 ens movem entre 1,32 i 11,88 tones.

-+

GkWdj[i [c_ii_edi fheleYW bW \WXh_YWY_ Z[ cWj[h_Wbi Z[ YedijhkYY_ 5 6c|a^h^ YZa X^XaZ YZ k^YV YZ ,*#(-% idimdh

[njhWYY_

jhWdifehj

fheZkYY_

f[hiedWb

*,

'$&)+

')$'+)

*)/

i 8D'

i 8D'

i 8D'

i 8D'

HÉ]V ZhijY^Vi aÉ^beVXiZ YZa egdX h egdYjXi^j YÉjcV W W^aV Va aaVg\ YÉjc Vcn ,*#(-% idimdh # :h kVc ZbegVg &%'#%%% i YÉVg\^aV# AÉZmigVXX^ ^bea^XV aV ji^a^ioVX^ YZ bVfj^c|g^V fjZ ZbZi 8D' ^ Za igVhaaVi Òch V aV [|Wg^XV gZfjZgZ^m jc igVchedgi VbW XVb^dch fjZ iVbW ZbZiZc 8D'# :a egdX h egdYjXi^j YZ WVggZ_V! Zmigjh^ ! hZXVi! Ve^aVbZci! [dgc ^ ZbWVaVi\Z XdchjbZ^m iVbW ZcZg\^V ^! eZg iVci! ZbZi 8D'# AZh eZghdcZh fjZ igZWVaaZc V aV [|Wg^XV ^ hÉ]^ ]Vc YZ igVhaaVYVg ÄegdWVWaZbZci VbW XdimZÄ h c Za YVggZg [VXidg VcVa^ioVi# H^ Y^k^Y^b aZh Zb^hh^dch idiVah eZa cdbWgZ YZ eZXZh [VWg^XVYZh gZhjaiV fjZ eZg V XVYVhXjcV hÉZbZiZc &-) `\ YZ 8D' \g|ÒX YZ aV e|\^cV hZ\ Zci #

<edj0 [bWXehWY_ fh f_W

-,

3 &-) `\ YZ 8D'

(-. c( Z[ j[hh[do

'$)/& a] Z[ X_ecWiiW

&",( aM%^ ZÊ[d[h]_W

'/"- b_jh[i Z[ \k[b

--

BW f[j`WZW [Yeb ]_YW Z[b Yedikc_Zeh Ara que sabem com funciona la nostra calculadora, podem mesurar el consum de dues persones amb diferents hàbits de vida. Una té una petjada baixa, l’altra la té alta. Les dues consumeixen bàsicament tres coses que necessiten i obtenen dels recursos naturals i de les quals sabem ja mesurar la petjada: els aliments, l’habitatge, l’espai on viuen, i la mobilitat, és a dir, els sistemes de transport que utilitzen per desplaçar-se.

)9 8_eZ_l[hi_jWj ]beXWb :he X^Zh YZ kZgiZWgVih Va b c &!+

7b_c[dji" ^WX_jWj][ _ jhWdifehj

Per aconseguir 1 kg de carn de vedella calen pastures, aigua, pinsos, matar l’animal, M[XMKMRIZ TW \ZIV[XWZ\IZ TW ÅV[ I KI[I VW[\ZI Q XZMXIZIZ TW 8MZ XZWL]QZ SO LM ^MZL]ZM[ s’han de conrear els camps, tractar les plantes, recollir-les i transportar-les. Cadascun L]] IXIZMTTI\ KWV[]U L¼MVMZOQI 8MZ \IV\ XWLMU Y]IV\QÅKIZ MT[ KWV[]U[ MVMZOv\QK[ dels diferents components, deduir la superfície equivalent de terreny per produir-los i avaluar les hectàrees de terreny que calen per a cada usuari tipus. Ens movem en un interval d’entre 0,22 i 4,2 hectàrees. El primer cas correspondria a una persona vegetariana i el segon a una persona que consumeixi quantitats ingents de carn. Considerem ara l’habitatge. Entre un pis de 60 m2 construït de manera bioclimàtica, amb un ús moderat dels sistemes de climatització i uns electrodomèstics i aparells d’il·luminació de baix consum, i un xalet de 200 m2, amb jardí i piscina, construït de la manera habitual i sense preocupacions pel consum d’energia, l’interval varia entre 0,2 i 1,8 hectàrees. El tercer element estudiat és el transport, que presenta diferències molt més notables. Ens movem a peu, amb bicicleta, en cotxe, en tren o en avió. Ens traslladem per motius inexcusables però també per motius de lleure: els caps de setmana, els trasllats a la segona residència i els viatges de plaer, que poden ser en avió. Veiem que en aquest cas l’interval és molt més gran; la necessitat de superfície per satisfer les necessitats de diferents formes de vida oscil·la entre les 0,5 hectàrees i les 25 hectàrees.1 Deduïm, doncs, que el transport té una incidència extremadament elevada en la petjada ecològica d’una persona i, per tant, és el factor que hauríem de tenir més en compte si desitgem reduir la nostra contribució al canvi climàtic. En parlar de biocapacitat, hem vist que si dividim els recursos disponibles pel nombre d’habitants de la Terra obtenim una superfície mitjana d’1,78 hectàrees. Si ara sumem les biocapacitats dels exemples analitzats, observem que mentre la persona A –que es desplaça amb bicicleta, segueix una dieta vegetariana i viu en una casa sostenible– té una petjada d’1,75 hectàrees que correspon al valor mitjà; i la persona B –que consumeix molta carn i peix, es desplaça en tot terreny, viu en un xalet amb jardí i viatja sovint en avió- té una petjada de 29 hectàrees, és a dir, el consum de B és més de 16 vegades superior al d’A. Podem considerar que A viu d’una manera sostenible, mentre que B té una forma de vida molt poc sostenible. Si tothom consumís com ell, caldrien 14 planetes per satisfer les necessitats de la població actual; com no disposem de tants planetes, podem deduir que B consumeix hectàrees de biocapacitat Y]M KWZZM[XWVMV I IT\ZM[ XMZ[WVM[ >MOM] MT[ OZoÅK[ LM TM[ XoOQVM[ Q !

&!) &!' &!% %!%!+

cYZm/&.,%

%!) %!' % &.+% &.,% &.-% &..% '%%%

F[j`WZW [Yeb ]_YW Z[ bW ^kcWd_jWj FjVcih eaVcZiZh IZggV cZXZhh^iZb4 &!+ &!) &!' &!% %!%!+ %!)

W^dXVeVX^iVi bjcY^Va

%!' % &.+% &.,% &.-% &..% '%%% [dci/ >c[dgbZ EaVcZiV K^kd '%%lll#ll[#dg\#Xd

' =^ ]V Y^kZghZh ^chi^ijX^dch fjZ egdedgX^dcZc iVjaZh eZg XVaXjaVg aV cdhigV eZi_VYV/ 8VgWdc ;ddieg^ci! OZgd 8D'! LL;$6YZcV ^ <gZZceZVXZ# KZ\Zj aÉVgi^XaZ YZ ?Vk^Zg G^Xd Va Y^Vg^ El País YZa '* YÉV\dhi YZ '%%-#

-.

7d}b_i_ Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW Z[ Z_l[hiei Wb_c[dji _ cWj[h_Wbi Z[ YedijhkYY_ [d[h]_W d[Y[ii}h_W f[h fheZk_h 'a] Z[ cWj[h_Wb

[c_ii_edi Z[ 9E( Zc idcZh

Zc IZeh idcZh Zfj^kVaZcih YZ eZigda^ )(. /&"/

AV fjVci^iVi YÉZcZg\^V cZXZhh|g^V eZg XVeijgVg & `\ YZ eZ^m Zh YZg^kV YZ aÉVai Xdchjb YZ XdbWjhi^WaZ YZ aZh WVgfjZh ji^a^ioVYZh#

AV [jhiV i jc kVadg cZ\Vi^j eZgfj fjVc XgZ^m jc WdhX VWhdgkZ^m 8D' AaVkdgh Za [dgb^\ h ZXda \^X4 :a [dgb^\ ^ Za \gZh YdcZc kVadgh WV^mdh eZgfj h c bViZg^Vah bdai eZhVcih ^ aV \g|ÒXV kVadgV & `\ YZ bViZg^Va#

'/"/ +'"+

'*")

eZ^m

XVgc

Vajb^c^ h[delWXb[i

[dgb^\

\gZh

idimd eZg[dgVi de h[delWXb[i

XZgZVa

-"-&

&"&/ &"'' &")'

eZ^m

XZgZVa

XVgc

[dgb^\

[jhiV YZ e^

\gZh

&"(*

h[delWXb[i

&"&+

Vajb^c^

&"&,

de h[delWXb[i

&"&+

idimd eZg[dgVi

',"(& ("')

\kijW Z[ f_0 Wgk[ijW XWhhW Yh[kWh_W kdW WbjhW f}]_dW Yec Wgk[ijW #-/(

^[Yj}h[[i Z[ XeiY e cWh d[Y[ii}h_[i f[h WXiehX_h b[i [c_i_edi :c ]V YZ WdhX d bVg# :ah WdhXdh ^ Za bVg VWhdgkZ^mZc Za 8D' YZ aÉVibdh[ZgV0 eZg VWhdgk^g Za 8D' fjZ hÉZbZi Zc egdYj^g & `\ YZ bViZg^Va XVaZc VfjZhiZh ]V YZ WdhX d bVg

gkWdj_jWj ZÊ[jWdeb d[Y[ii}h_W f[h fheZk_h ' a] Z[ cWj[h_Wb :c b(# H^ Zc aadX YZ XVgWjgVcih [ hh^ah hÉji^a^io h ZiVcda! XVaYg^V VfjZhiV fjVci^iVi YZ W^dbVhhV Zc b( eZg egdYj^g & `\ YZ bViZg^Va# ($'.,

,"(+

'$)'(

'"&* '",,

)+&

&",,

eZ^m

XZgZVa

XVgc

[jhiV YZ e^ h[delWXb[i

\gZh

(,"+

Vajb^c^

,"(( +")/

[dgb^\

+"+/

idimd eZg[dgVi

eZ^m

XZgZVa

XVgc

[jhiV YZ e^ h[delWXb[i

Vajb^c^

[dgb^\

\gZh

idimd eZg[dgVi

&"&)

de h[delWXb[i

')*

&"'(

de h[delWXb[i

&")& &")&

<edj0 [bWXehWY_ fh f_W

-/

.&

F[j`WZW [Yeb ]_YW WiieY_WZW W bW Z[cWdZW Z[ YWbeh" \h[Z _ [b[Yjh_Y_jWj [d bÊ i Z[ bÊ[Z_ÓY_

[Z_ÓY_ Wdj_Y '') a] Z[ 9E(%c(%Wdo ,"+ j 9E( f[h ^WX_jWdj%Wdo (+& aM^%c(

) ^W

[Z_ÓY_ i[]edi YeZ_ j Yd_Y .& a] Z[ 9E(%c(%Wdo +"' j 9E( f[h ^WX_jWdj%Wdo (&& aM^%c(

[Z_ÓY_ i[]edi Z[Yh[j ZÊ[Ye[ÓY_ dY_W Z[ 9WjWbkdoW +&"* a] Z[ 9E(%c(%Wdo )") j 9E( f[h ^WX_jWdj%Wdo ')& aM^%c(

[Z_ÓY_ Z[ XW_n Yedikc )+") a] Z[ 9E(%c(%Wdo ("/ j 9E( f[h ^WX_jWdj%Wdo c[deh Z[ .+ aM^%c(

[Z_ÓY_ fWii_k ',", a] Z[ 9E(%c(%Wdo ("( j 9E( f[h ^WX_jWdj%Wdo c[deh Z[ *( aM^%c(

' ^WX_jWj][ 3 ''/ c( j_bi 'a] 9E( 3 '"/+ aM^ # c_n [ifWdoeb

&"&* ^W

<edj0 [bWXehWY_ fh f_W

.'

F[j`WZW [Yeb ]_YW WiieY_WZW Wbi [Z_ÓY_i i[]edi [b j_fki Z[ YedijhkYY_

ckh Z[ Y}hh[]W ZÊeXhW Y[h}c_YW ! \eh`Wj Z[ \ehc_] [c_ii_edi

[d a] Z[ 9E(%c(%Wdo

f[i f[h kd_jWj

[d JC%c(

[Z_ÓY_ f[iWj

'.", ("*

ckh Z[ Y}hh[]W ZÊeXhW Y[h}c_YW ! \eh`Wj bb[k][h [c_ii_edi

[Z_ÓY_i i[c_f[iWji

')"'

f[i f[h kd_jWj

("(

YWiW Z[ jWf_Wb [c_ii_edi

'-")

f[i f[h kd_jWj

'"**

[Z_ÓY_ ZÊWY[h [c_ii_edi

,"(

f[i f[h kd_jWj

'"(-

[Z_ÓY_ ZÊWbkc_d_ [c_ii_edi

)-"+

f[i f[h kd_jWj

'"',

[Z_ÓY_ bb[k][h" [d i[Y [c_ii_edi

'+",

f[i f[h kd_jWj

'"'*

i_ij[cW B7<J [c_ii_edi f[i f[h kd_jWj

,", &"(-

^_l[hdWYb[ [c_ii_edi f[i f[h kd_jWj

[Z_ÓY_i bb[k][hi

)". &"*)

.(

):

BW f[j`WZW [Yeb ]_YW Z[ Y_kjWji _ fW iei Els dos ciutadans de l’exemple anterior són consumidors que formen part L¼]V KWVR]V\ M[\ILy[\QK Y]M M[ LMÅVMQ` KWU I ciutat. El metabolisme de TM[ KQ]\I\[ KWU MT LM TM[ XMZ[WVM[ M[ LMÅVMQ` XMT Æ]` LMT[ XZWL]K\M[ Y]M hi entren i en surten. És una manera de conèixer l’impacte que produeixen en el medi. L’Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple, és una conurbació amb 4,3 milions d’habitants i una petjada ecològica de 3,9 hectàrees per habitant, molt superior a les 1,78 hectàrees que tenim de mitjana segons la biocapacitat del planeta. Londres presenta una petjada encara superior, de l’ordre de les 6,6 hectàrees per habitant. Dos països que s’apropen a la petjada ecològica mitjana són Nigèria i Lituània. B[i Y_kjWji i d ]hWdi Yedikc_Zeh[i Z[ h[Ykhiei _ fheZkYjeh[i Z[ h[i_Zki'

' 8VgaZh HVjgV ^ 8VgjaaV# Arquitectura y Medio Ambiente# :Y^X^dch JE8# 7VgXZadcV! '%%(

Adh 6c\ZaZh :J6

Si multipliquem els habitants de Barcelona per les hectàrees de petjada ecològica, obtenim un resultat de 17-18 milions d’hectàrees. Atès que la superfície de Catalunya és de 3 milions d’hectàrees, es pot concloure que consumim la biocapacitat corresponent a 5 catalunyes; això implica que, si situem la petjada ecològica de Barcelona al mapa, comprovarem que per satisfer les necessitats de la seva ciutadania cal una regió equivalent a un quadrat de 410 km de costat. Una regió que començaria a la Mediterrània i acabaria a l’Atlàntic, just al nord de Bordeus. )Q` M[ ZMÆMK\MQ` MV TI ^QLI Y]W\QLQIVI" ITO]V[ ITQUMV\[ Y]M KWV[]UQU NWZI LM temporada provenen de l’hemisferi sud, on les estacions són invertides respecte a les nostres; molts productes de consum provenen de la Xina i altres països del Sud-est I[Qo\QK# MV ITO]V[ MLQÅKQ[ TI XMLZI IZZQJI LM T¼ÑVLQI# MV[ IOZILI ^Q[Q\IZ KWU I \]ZQ[\M[ aquests països emergents, exòtics i llunyans, que imiten les nostres formes de vida i consum. Tot això comporta el transport de materials, persones, etc. Aquest càlcul de la petjada ecològica dels habitants de Barcelona permet visualitzar quin tipus d’alimentació es consumeix –sigui pa i cereals, carn, peix, etc.–, i \IUJu UWLITQ\I\[ LM KWV[]U MV \ZIV[XWZ\ MLQÅKIKQ~ KWV[\Z]KKQ~ QVNZIM[\Z]K\]ZM[ residus, roba, paper, etc. A més, permet comparar la dimensió i estructura de la petjada ecològica de diverses ciutats. Així, doncs, segons els estudis dels investigadors, la petjada ecològica de ciutats nord-americanes com San Diego és de 9 hectàrees, la de Vancouver al Canadà de 7 hectàrees i la de ciutats europees com Londres de 6,6 hectàrees, mentre que les ciutats mediterrànies tenen 4,5 hectàrees de mitRIVI ;IJMU Y]M TI []UI LM ZMK]Z[W[ \u ]V ZM[]T\I\ ÅVQ\ Q PMU ^Q[\ Y]M TI UQ\RIVI u[ d’1,78 hectàrees. Per tant, perquè nosaltres puguem tenir empremtes 3 o 4 vegades superiors a la mitjana, les d’altres ciutats hauran de ser-ne d’un terç o un quart; podem comprovar que així ocorre si cerquem les empremtes de les ciutats del Tercer Món, o les de les poblacions rurals. Prenguem de nou com a exemple la ciutat de Londres, que requereix una superfície exterior de 125 vegades la seva regió de referència; solament per cobrir les seves necessitats d’aliments i productes forestals i per assimilar les emissions de contaminants, cal

.)

un territori que és la pràctica totalitat de la Gran Bretanya.2 Comencem a entendre el colonialisme i el fet que la riquesa d’Anglaterra en l’època de la Revolució Industrial només fos possible per l’enorme quantitat de recursos importats de les colònies.

( BVg V Cdkd# El desarrollo sostenible. Su dimensión ambiental y educativa# :Y^idg^Va EZVghdc! EgZci^XZ ]Vaa# BVYg^Y! '%%+

BW f[j`WZW [Yeb ]_YW Z[b c d

;Q IOZMO]MU MT[ QVLQKILWZ[ WJ\QVO]\[ ÅV[ IZI WJ\MVQU LILM[ I M[KITI OTWJIT Y]M XMZmeten comprendre millor quina és la situació al planeta. Disposem de dades sobre la petjada de tots els països que, sumats, donen lògicament la petjada global. Podem agrupar els països segons el consum de barrils de petroli, la qual cosa proporciona una imatge clara del nivell de riquesa i de petjada ecològica. Mentre que un grup de països amb uns 400 milions d’habitants consumeixen entorn de 70 barrils de petroli diaris, altres països que agrupen 1.000 milions d’habitants consumeixen només 3 barrils al dia. Observem que la magnitud de la petjada ecològica oscil·la des de la que tenen els Estats Units, on és de 9,4 hectàrees, la Unió Europea amb 4,8 hectàrees i el Japó IUJ PMK\oZMM[ ÅV[ I TI @QVI Y]M \u ]VI XM\RILI L¼ PMK\oZMM[ T¼ÑVLQI PMKtàrees i Bangla Desh, 0,5 hectàrees. Per tant, un ciutadà nord-americà necessita 20 vegades més biocapacitat que un ciutadà de Bangla Desh. Recordem les dades de la biocapacitat del principi: la Terra té una biocapacitat d’11.200 milions d’hectàrees disponibles i una petjada per persona d’1,87 hectàrees. La realitat és que consumim Uu[" KWVKZM\IUMV\ PMK\oZMM[ XMZ PIJQ\IV\ )Q` [QOVQÅKI Y]M M[\MU M[OW\IV\ els recursos del rebost global: no vivim de la renda que produeixen els recursos que tenim, sinó que estem emprant el capital amb què les pròximes generacions s’haurien d’alimentar. Estem consumint l’equivalent a 1,25 planetes, i quan els països emergents més poblats –la Xina i l’Índia– arribin a ser de consum intensiu, necessitarem dos planetes i mig. Si anem in crescendo i imaginem que tothom volgués viure segons les pautes de consum dels Estats Units, necessitaríem 4 planetes. Els tenim? Altrament dit: la petjada actual dels 6.300 milions d’habitants de la Terra equival a 14.000 milions d’hectàrees, mentre que la Terra té 11.000 milions d’hectàrees; falten, per tant, 3.000 milions d’hectàrees. On són? La resposta és preocupant: rauen en el passat, se les anomena hectàrees de biocapacitat fantasma, i aquesta generació les extreu de les reserves de biocapacitat creades al llarg de milions d’anys. En altres paraules, estem clarament hipotecant el futur de les properes generacions. -T[ ZMK]Z[W[ UI\MZQIT[ LQ[XWVQJTM[ [~V ÅVQ\[ TM[ VW[\ZM[ VMKM[[Q\I\[ I]OUMV\MV LM manera exponencial. Fins a quin punt podem satisfer les necessitats d’una població en augment, amb un consum creixent i uns recursos decreixents? A partir de les dades actuals, cal pensar en escenaris possibles de transició cap a models de futur. Les hipòtesis es poden establir a partir d’escenaris de transformació lenta o ràpida, amb creixements de població gran o menor; els resultats seran diferents segons les combinacions que efectuem. La petjada ecològica permet construir escenaris d’un futur en què el conjunt dels KWV[]UQLWZ[ LMT XTIVM\I [QO]Q [W[\MVQJTM -T OZoÅK QTÈT][\ZI ]V M[KMVIZQ [W[\MVQJTM WV Europa redueix la seva petjada un 25% i els Estats Units un 50%, i el món viu dins de la biocapacitat disponible. Què és, en resum, la sostenibilitat? És viure adaptat a la biocapacitat. Viure amb PMK\oZMM[ +ITLZQI LWVK[ ZML]QZ TI VW[\ZI XM\RILI ÅV[ I IZZQJIZ I IY]M[\I Y]IVtitat i és difícil, perquè només en alimentació ja consumim 2,2 hectàrees. I això si la població es manté constant, situació no previsible a curt termini.

:ah gZh^Yjh YZ aV cVijgVaZhV! fjVc Zh YZhXdbedhZc! ZhYZkZcZc cjig^Zcih! h V Y^g! jc cdj gZXjgh VbW Za fjVa Zh iVcXV Za X^XaZ cVijgVa hZchZ eZgYgZ"]^ gZh#

:ah ea|hi^Xh iVbW Zh edYg^Zc gZX^XaVg! eZg V aV eg|Xi^XV Zh aaZcXZc ^! Xdb fjZ cd h c W^dYZ" \gVYVWaZh! eZgYjgVgVc XZciZcVgh YÉVcnh Zc bVgh ^ bjciVcnZh#

.*

F[j`WZW [YebÂ?]_YW i[]edi Z_[jW Y_kjWZ} 7 )$*&& aYWb%Z_W *& Z[ YWhd

*"( ^W

Y_kjWZ} 8 ($)&& aYWb%Z_W '& Z[ YWhd

'",) ^W

F[j`WZW [YebÂ?]_YW i[]edi [ij_b Z[ l_ZW

(/ ^W X^jiVY| 6

)&$&&& ac WcX Wl_Œ

igVchedgi

'"-+ ^W X^jiVY| 7

'&$&&& ac WcX X_X_Yb[jW

'"-. ^W eZi_VYV ZXdaŒ\^XV hdhiZc^WaZ

CWdk[b Je^Wh_W Ÿ;b Yb_cW½ ;Z$ Z[ Xebi_bbe 8WhY[bedW (&&.

.+

;d[h]_W Yedikc_ZW f[h kdW f[hiedW [d h[YÂŒhh[h ' ac [cfhWdj Z_\[h[dji c_j`Wdi Z[ jhWdifehj Zc bZ\V_djaZh %!%+ %!&+ %!(* %!* %!+ '

'!-

2'$*&& Yc)

'!. *!)

)

<edj0 [bWXehWY_Œ fh�f_W

4($&&& Yc)

kdW fWh[bbW WcX 'W _ (W h[i_Z„dY_W

)$)&& a9Wb" *& YWhd

Y^ZiV

($)&& aYWb" '& YWhd

( ^WX_jWj][i Z[ '&& c(

XdchigjXX^‹

'. c(%^WX_jWdj + f[hied[i [d kd f_i Z[ '&& c(

(,& aM^%c(

ZĂ’X^ƒcX^V

.,

F[j`WZW [Yeb ]_YW Z[ 8WhY[bedW

',.$+&& ac(

hjeZg[ X^Z YZ aɿgZV BZigdeda^iVcV YZ 7VgXZadcV (') `b' [d ^W%^WX_jWdj%Wdo i b khX} &"&'.

)!( b^a^dch YZ eZghdcZh cZXZhh^iZc &+-#*%% `b' YZ hjeZg[ X^Z eZg egdYj^g Zah hZjh gZXjghdh

YedijhkYY_ &"()

[d[h]o bWdZ '"+/ [b[Yjh_Y_jWj &"'' YecXkij_Xb[ &"+

_cfehjWY_ &"('

XeiYei &"&*) W]h_YkbjkhW &"*/

X_ei\[hW ("*'

fWijkh[i &"./

f[iYW &"//

YWZW ^WX_jWdj Z[ 8WhY[bedW d[Y[ii_jW YWZW Wdo *"'. ^W )"+ _bb[i Z[ bÊ;_nWcfb[ JEJ7B *"'.

.-

F[j`WZW [Yeb ]_YW Z[ BedZh[i *./$&&& ac(

hjeZg[ X^Z YZa <gVc AdcYgZh .-( `b' [d ^W%^WX_jWdj%Wdo

,!) b^a^dch YZ eZghdcZh cZXZhh^iZc )-.#%%% `b' YZ hjeZg[ X^Z eZg egdYj^g Zah hZjh gZXjghdh

YedijhkYY_ &"/.

i b khX} &"&+ [d[h]o bWdZ ("&(

[b[Yjh_Y_jWj &")* YecXkij_Xb[ &",+

_cfehjWY_ '"(

XeiYei '"(-

X_ei\[hW )".,

W]h_YkbjkhW '"(+

fWijkh[i '"(/

YWZW ^WX_jWdj Z[ BedZh[i d[Y[ii_jW YWZW Wdo +"/) ^W + _bb[i Z[ bÊ;_nWcfb[ f[iYW &"&+

JEJ7B +"/)

..

F[j`WZW i[]edi h[dZW

f[j`WZW [Yeb ]_YW [d ^W f[h Y}f_jW

:hiVih Jc^ih

/

8VcVY|

.

-

6jhig|a^V Hj X^V CdgjZ\V

,

GZ\cZ Jc^i

;gVc V <g X^V +

:heVcnV

¿jhig^V 6aZbVcnV

GZe# YZ 8dgZV

@VoV`]hiVc *

=dc\g^V

>i|a^V

?Ve

Eda c^V B m^X

)

>gVc M^cV

(

HjY"|[g^XV 7gVh^a

7da k^V ' >gVf

8da bW^V BVggdX ;^a^e^cZh 7Vc\aV 9Zh]

& &

+$&&&

'&$&&&

'+$&&&

(&$&&&

(+$&&&

)&$&&&

)+$&&&

h[dZW f[h Y}f_jW [d Z bWhi

:jgdeV

eV hdh edX edWaVih

¿[g^XV

eV hdh bdai edWaVih

¿h^V Dg^Zci B^i_| 6b g^XV YZa CdgY 6b g^XV YZa HjY

./

F[j`WZW i[]edi ]hWk ZÊkhXWd_jpWY_

f[j`WZW [Yeb ]_YW [d ^W f[h Y}f_jW

''

'&

:hiVih Jc^ih

/

8VcVY|

.

6jhig|a^V

-

CdgjZ\V

,

;gVc V ¿jhig^V

Hj X^V GZ\cZ Jc^i

:heVcnV

+

*

>i|a^V

)

HjY"|[g^XV M^cV

(

'

7da k^V

BVggdX

7Vc\aV 9Zh]

6aZbVcnV

B m^X

>gVc

H g^V :\^eiZ

ÞcY^V

?Ve

M^aZ Ijgfj^V 7gVh^a 8da bW^V

;^a^e^cZh EV`^hiVc

& &

'&

(&

)&

*&

+&

,&

-&

.&

/&

'&&

feXbWY_ khXWdW

/&

F[j`WZW [Yeb ]_YW ckdZ_Wb

f[j`WZW [Yeb ]_YW WYjkWb

f[j`WZW [Yeb ]_YW WYjkWb Wii[djWc[dji ^kcWdi [d[h]_W dkYb[Wh Yedikc Z[ 9E( ped[i Z[ f[iYW

XeiYei j[hh[i Z[ fWijkhW j[hh[i W]h Yeb[i

(* f[j`WZW

(&

. *

)* XWhh_bi%^WX%Wdo & '/.&

(&.&

('&&

]hWdi Yedikc_Zehi

. ,

K;

+ *") * )

(",

;khefW de K; 7c h_YW BbWj_dW" N_dW _ ßdZ_W À\h_YW _ Ài_W FWY ÓY

'".

(

'

' &

($.('

&

(&,&

/

($')&

X_eYWfWY_jWj ]beXWb

/

,.+ ',-

f[j`WZW c_j`W (

(&*&

f[j`WZW f[h feXbWY_

f[j`WZW [Yeb ]_YW ^W

*

(&(&

."+ XWhh_bi% ^WX%Wdo

9WdWZ} AkmW_j DelW P[bWdZW Kd_ ;khef[W 7h}X_W IWkZ_jW ?ihW[b @Wf H ii_W H[f Xb_YW Z[ 9eh[W B X_W ;khefW de K; IkZ#}\h_YW c d 7c h_YW BbWj_dW Eh_[dj C_j`} _ Ài_W 9[djhWb N_dW À\h_YW Ài_W FWY ÓY fW iei ZÊ_d]h[iiei XW_nei ßdZ_W

,

(&&&

)( XWhh_bi%^WX%Wdo

) XWhh_bi% ^WX%Wdo

.

X_eYWfWY_jWj

)(.

'&

-& XWhh_bi%^WX%Wdo

;ijWji Kd_ji

'(

'(

;c_hWji ÀhWXi

f[j`WZW [Yeb ]_YW ^W

',

c_b_edi ZÊ^WX_jWdji

/'

f[j`WZW [Yeb ]_YW [b (&+& WcX ][ij_ jhWZ_Y_edWb

f[j`WZW [Yeb ]_YW [b (&+& WcX YWdl_i Z[ ][ij_

N_dW _ ßdZ_W i[]k[_n[d [b ceZ[b eYY_Z[djWb Z[ Yh[_n[c[dj

;bi fW iei eYY_Z[djWbi h[Zk[_n[d \ehjWc[dj b[i [c_ii_edi (*

(* f[j`WZW

(&

(&

',

',

'(

'( X_eYWfWY_jWj

.

* &

& '/.&

(&&&

(&(&

(&*&

(&,&

(&.&

('&&

'/.&

f[j`WZW f[h feXbWY_

(&&&

(&(&

(&*&

(&,&

(&.&

('&&

f[j`WZW f[h feXbWY_

/

/ ]hWdi Yedikc_Zehi

.

]hWdi Yedikc_Zehi

.

-

K;

* )

(", À\h_YW _ Ài_W FWY ÓY

( '

'

*$)+&

)$+&&

,.+ ',-

)(.

& c_b_edi ZÊ^WX_jWdji

+ *") * )

K; ! ;khefW de K; 7c h_YW BbWj_dW" N_dW _ ßdZ_W

(",

À\h_YW _ Ài_W FWY ÓY

'".

(

'

' &

*$)+&

;khefW de K;

)$+&&

*")

,.+ ',-

*")

)(.

+

,

7c h_YW BbWj_dW" N_dW _ ßdZ_W f[j`WZW [Yeb ]_YW ^W

,

f[j`WZW [Yeb ]_YW ^W

X_eYWfWY_jWj

.

*

/

f[j`WZW

c_b_edi ZÊ^WX_jWdji

\edj0 D[mcWd _ A[dmehj^o" '/./$

/(

;c_ii_edi Z[ 9E( f[h Y_kjWji

.&

=djhidc -&

E]dZc^m 9Zigd^i 9ZckZg

,&

Yedikc [d[h] j_Y l_dYkbWj Wb jhWdifehj \^\V_djaZh eZg ]VW^iVci

Adh 6c\ZaZh HVc ;gVcX^hXd 7dhidc

7c h_YW Z[b DehZ

LVh]^c\idc

+&

8]^XV\d CdkV Ndg` *&

Idgdcid EZgi] 7g^hWVcZ BZaWdjgcZ HnYcZn

)&

7kijh}b_W

;khefW

(&

Ài_W =VbWjg\

:hidXdab O g^X] EVg h Bjc^X] AdcYgZh 7Zga c dZhi K^ZcV 6bhiZgYVb Id`^d

'&

H^c\Vejg =dc\ @dc\

BdhXdj

& &

(+

+&

-+

'&&

'(+

Z[di_jWj khXWdW ]VW^iVcih eZg ]ZXi|gZV

'+&

'-+

(&&

((+

(+&

(-+

)&&

/*

Anàlisi del cicle de vida

La metodologia d’anàlisi del cicle de vida (ACV) és una eina ambiental que permet l’anàlisi, la diagnosi i les propostes de millora globals de productes, processos i serveis. Els seus objectius són múltiples, com l’obtenció d’informació ambiental de qualitat, el subministrament d’un quadre el més complet possible de les interrelacions dels processos, productes i activitats amb el medi ambient o la QLMV\QÅKIKQ~ LM TM[ UQTTWZM[ IUJQMV\IT[ IXTQKIJTM[ I XZWductes, processos i serveis. Segons la Society of Environmental Toxicology and Chemistry (SETAC): «l’ACV és un procés objectiu per avaluar les càrregues ambientals associades a un proL]K\M XZWKu[ W IK\Q^Q\I\ QLMV\QÅKIV\ Q Y]IV\QÅKIV\ \IV\ l’ús de matèria i energia com les emissions a l’entorn, per determinar l’impacte d’aquest ús de recursos i aquestes emissions i per avaluar i portar a la pràctica estratègies de millora ambiental». L’estudi inclou el cicle complet del producte, procés o activitat, tenint en compte les etapes d’extracció i processament de matèries primeres, producció, transport i distribució, ús, reutilització i manteniment, ZMKQKTI\ Q LQ[XW[QKQ~ ÅVIT. Per a la International Standards Organization (ISO), «l’ACV consisteix en la recopilació i avaluació d’entrades, resultats i impactes ambientals potencials d’un sistema o producte durant el seu cicle de vida». És a dir, l’ACV avalua de manera sistemàtica els aspectes i impactes ambientals dels sistemes de producte, des de T¼ILY]Q[QKQ~ LM TI UI\vZQI XZQUMZI ÅV[ I TI LQ[XW[QKQ~ ÅVIT L¼IKWZL IUJ T¼M[\IJTMZ\ MV T¼WJRMK\Q] Q T¼IJI[\ 1;7 14040: 2006 Gestió Mediambiental: Anàlisi de Cicle de Vida. Principis i Marc de Referència). 7dj[Y[Z[dji" Wfb_YWY_ _ Z[i[dlebkfWc[dj Z[ bÊ79L W [iYWbW ckdZ_Wb

Els estudis en aquesta àrea es van iniciar els anys setanta en el sector energètic i d’envasos, com els realitzats per

@eWd H_[hWZ[lWbb Egd[Zhhdg YZa 9ZeVgiVbZci YÉ:c\^cnZg^V Fj b^XV ^ ^ckZhi^\VYdg YZ aÉ>chi^iji YZ 8^ cX^V ^ IZXcdad\^Zh 6bW^ZciVah Jc^kZgh^iVi 6ji cdbV YZ 7VgXZadcV

/+

Coca Cola per seleccionar envasos de menor impacte ambiental. En la dècada dels vuitanta les primeres millores metodològiques les va aportar el Programa d’inventari de descàrregues de tòxics aplicat als Estats Units i pels treballs de la SETAC, relatius als mètodes internacionals de millora dels efectes ambientals i el desenvolupament de la metodologia de l’ACV. En els noranta destaquen les noves orientacions de la SETAC, que al 1993 publica la guia d’ajuda ACV, i les de la ISO, i que l’any 1994 inicia accions per normalitzar l’ACV. En la dècada actual l’ACV l’estan aplicant de manera sistematitzada institucions privades i públiques en la millora de productes, processos i serveis. Exemples d’aquesta maduresa són el programa Life Cycle Iniciative d’UNEP-SETAC, el desenvolupament per part de la UE d’una plataforma de dades ELCD (European reference Life Cycle Data system) o les normes

revisades ISO 14040:2006 (Gestió mediambiental. Anàlisi de Cicle de Vida. Principis i Marc de Referència) i ISO 14044:2006 (Gestió mediambiental. Anàlisi de Cicle de Vida. Guies i requeriments). Fkdji \ehji _ \[Xb[i Z[ bÊ79L

Un dels aspectes més remarcables de l’ACV és el fet que permet considerar totes les etapes de la vida d’un producte i visualitzar de manera global el sistema amb ]VI OZIV \ZIV[XIZvVKQI LM LILM[ -V ]V MLQÅKQ ZMÆMKtiria l’impacte dels materials, la seva construcció, usos i desconstrucció. Però té també aspectes negatius des del X]V\ LM ^Q[\I KQMV\yÅK# XMZ M`MUXTM MT NM\ LM KWV[QLMZIZ els impactes potencials i no els reals, i la manca de consideració de l’espai i el temps o d’aspectes econòmics, cosa que es tradueix en un elevat ACV en sistemes com-

;jWf[i ZÊkd 79L

[dci/ JC: " :C >HD &)%)%

>

>

Z[Ód_Y_ eX`[j_ki _ WXWij

Wfb_YWY_edi Z_h[Yj[i

>

> >

>

>

>

WlWbkWY_ _cfWYj[

_dj[hfh[jWY_

>

>

Wd}b_i_ _dl[djWh_

YZhZckdajeVbZci ^ b^aadgV YZa egdYjXiZ eaVc^ÒXVX^ ZhigVi \^XV eda i^XV e Wa^XV b|gfjZi^c\

>

VaigZh

/,

XTM`W[ KWU ]V MLQÅKQ T¼IT\I QV^MZ[Q~ MV \MUX[ W TI XWKI disponibilitat de bases de dades espanyoles. CWhY b[]Wb$ 8Wi[i Z[ ZWZ[i _ fhe]hWcWh_

L’ACV és present a la Unió Europea en diverses directives associades a envasos i els seus residus, en el sector de l’automoció, elèctric i electrònic o en la política integrada de producte. Per facilitar la implantació de l’ACV existeixen bases de dades ambientals i eines informàtiques que faciliten la seva aplicació i redueixen costos i temps. Entre aquests destacaríem els programes SimaPro 7, de Pré Consultants (Holanda), una aplicació professional i universitària que conté diferents mètodes d’avaluació d’impactes i distintes bases de dades; permet analitzar i comparar productes complexos1. Un altre programa és GaBi 4, de PE Europe GmbH i IKP Universitat d’StuttOIZ\ )TMUIVaI Y]M XMZUM\ I^IT]IZ MT XMZÅT IUJQMV\IT social i econòmic de productes, processos i tecnologies2.

catalana d’ACV.6 Un exemple d’aquesta vitalitat va ser l’organització del congrés mundial sobre la gestió del cicle de vida a Barcelona organitzat el 2005 amb el títol «LCM2005 Innovation by Life Cycle Management». L’ACV és una eina ambiental clau per al sector industrial, ja que permet obtenir informació ambiental de qualitat i avaluar alternatives i escenaris en l’ecodisseny i ecoinnovació de productes. Per a les administracions, l’aplicació de l’ACV facilita el desenvolupament de polítiques ambientals amb una visió més global i objectiva, IQ`y KWU TI LMÅVQKQ~ LM ZMY]MZQUMV\[ MV TM[ MKWM\QY]M\M[ (en productes de construcció) o la de criteris ambientals en la compra de productes (mobiliari urbà, equips, UI\MZQIT[ M\K W MV TI XTIVQÅKIKQ~ LM KQ]\I\[ [W[\MVQJTM[ I^IT]IKQ~ L¼QVNZIM[\Z]K\]ZM[ MLQÅKQ[ M\K

79L _ Whgk_j[YjkhW

L’ús sistemàtic de l’ACV per ambientòlegs, enginyers W IZY]Q\MK\M[ MV T¼MKWLQ[[MVa L¼MLQÅKQ[ JIZZQ[ W KQ]\I\[ és encara molt incipient. Hi ha algunes bases de dades ambientals de materials de la construcció, com The Environmental Impact Estimator de l’Institut de Materials Sostenibles ATHENA (Canadà)3 o Ecoinvent, de The Ecoinvent Centre (Suïssa).4 També es disposa de programari ACV aplicat a l’arquitectura, com BEES 3.0, del National Institute for Standards and Technology, NIST (Estats Units).5 7fb_YWY_edi _ f[hif[Yj_lW Z[ \kjkh

A Espanya el desenvolupament de projectes en el camp de l’ACV ha augmentat en els darrers anys. Dues iniciatives clau han estat la creació de les xarxes espanyola i

' lll#egZ#ca$h^bVegd$YZ[Vji#]ib ( lll#\VW^"hd[ilVgZ#Xdb ) lll#Vi]ZcVhb^#XV$iddah$hd[ilVgZ$^cYZm#]iba * lll#ZXd^ckZci#Xdb + lll#W[ga#c^hi#\dk$dVZ$hd[ilVgZ$WZZh#]iba , lll#VXk#XVi

/-

Sostenibilitat i petjada ecològica

La capacitat de càrrega d’un territori és la població màxima d’una determinada espècie, animal o vegetal, que pot suportar el seu ecosistema durant un temps QVLMÅVQ\ [MV[M Y]M M[ ZML]MQ`Q TI [M^I XZWL]K\Q^Q\I\ L’indicador de capacitat de càrrega s’expressa en individus per unitat de superfície (població per hectàrea). Aquest concepte, àmpliament utilitzat en biologia, presenta similituds evidents amb el de desenvolupament [W[\MVQJTM \IT KWU MT ^I LMÅVQZ TI +WUQ[[Q~ *Z]VL\TIVL («Desenvolupament sostenible és aquell que és capaç de donar resposta a les necessitats del present sense comprometre la capacitat de satisfer les generacions futures». WCED, 1987), d’aquí l’interès a trobar un indicador de sostenibilitat de característiques similars. El problema és que el concepte de capacitat de càrrega no és aplicable al món dels humans a causa del comerç. En l’actualitat consumim productes que provenen d’arreu del món, per la qual cosa resulta pràcticament impossible imputar-los un impacte localitzat. Com a solució, els professors de la Universitat de British Columbia Mathis Wackernagel i William Rees han proposat un indicador especialment dissenyat que incorpora la complexitat del comerç, donant literalment la volta al concepte de capacitat de càrrega. La seva proposta consisteix a estimar l’àrea total necessària per satisfer de manera sostenible el consum d’una persona/ciutat/país durant un any, sigui quina sigui la regió del planeta d’on s’extreguin els recursos i cap on es dirigeixin els residus. Aquest indicador s’anomena petjada ecològica i s’expressa en superfície per habitant (hectàrees per càpita). És la superfície de sòl que caldria per obtenir els recursos que necessitem i absorbir els residus que generem durant un any de manera sostenible, és a dir, continuada en el temps (Rees i Wackernagel, 1996). El càlcul de petjades ecològiques implica d’una banda: a) convertir tots els consums no sostenibles en

?lWd Ck _p 9dXidg Zc :Xdcdb^V! egd[Zhhdg i^ijaVg YÉ:Xdcdb^V 6ea^XVYV YZ aV Jc^kZgh^iVi 6ji cdbV YZ 7VgXZadcV

/.

sostenibles, és a dir, suposar que és possible canviar recursos no renovables per renovables i estimar la superfície necessària per obtenir-los, i b) suposar una explotació dels recursos renovables a un ritme que permeti la seva recapitalització. La qüestió de fons que va inspirar el càlcul era contrastar si la petjada estimada sota aquests supòsits és major o menor que la capacitat ecològica del planeta. Si la petjada total estimada supera el sòl ecològic productiu global, la nostra pauta de desenvolupament no és sostenible i les generacions futures disposaran d’un planeta amb una capacitat ecològica inferior per satisfer les seves necessitats. Recapitulant, d’entre tots els indicadors de sostenibilitat, la petjada ecològica és possiblement aquell que recull de manera més precisa la idea de desenvolupament sostenible. És un indicador sintètic, adaptable a diferents escales, fàcil d’entendre i, lamentablement, difícil de calcular, a causa de l’ús de nombrosos factors de conversió, la majoria dels quals discutibles i millorables. Segons les darreres estimacions, la població mundial és de 6.301 milions d’habitants, el sòl ecològic productiu mundial, d’11.342 milions d’hectàrees i la petjada ecològica mundial total, de 14.114 milions d’hectàrees (WWF, 2006). Això implica que mentre que el sòl ecològic mundial disponible és de 1,8 hectàrees per habitant, la petjada per càpita és de 2,2 hectàrees. En altres parauTM[ PQ PI ]V LvÅKQ\ MKWT OQK UQ\Ro I M[KITI XTIVM\oZQI LM 0,4 hectàrees per càpita o, el que és el mateix, per dur a terme el nostre model de vida de manera sostenible VMKM[[Q\IZyMU ]V XTIVM\I Q Y]IZ\ 9]v [QOVQÅKI IQ` ' Doncs que consumim els recursos a un ritme superior a la seva capacitat de reposició; que consumim recursos no sostenibles i que, per substituir-los per altres de sostenibles, caldria explotar un espai del qual no disposem; i que com a resultat de l’anterior estem canviant les condicions del planeta que heretaran les generacions futures

(això es tradueix en canvi climàtic, contaminació, etc.). Les dades per països ofereixen resultats molt aclaridors sobre a qui s’ha d’assignar la responsabilitat d’aquesta situació. Mentre que a països com el Marroc, el Iemen, l’Índia, Libèria, Pakistan o Somàlia la petjada ecològica per càpita no arriba a l’hectàrea, als Emirats Àrabs, Estats units, Finlàndia o el Canadà, supera les 7 hectàrees (WWF, 2006). Adaptar la metodologia utilitzada per al càlcul de petjades a escala urbana i intentar extreure conclusions sobre quina forma urbana resulta més sostenible no és una qüestió senzilla; tanmateix, durant els darrers anys diversos treballs han intentat comparar la petjada ecològica de diferents ciutats –així com de teixits urbans que pertanyen a una mateixa ciutat– i explicar les diferències obtingudes en funció de la densitat (Walker i Rees, 1997; Høyer i Holden, 2003; Muñiz i Galindo, 2005; Moos et al, 2006). La qüestió: les ciutats denses i compactes són més sostenibles que les disperses? es reformula de la manera següent: la petjada ecològica per càpita de les ciutats denses és menor que la de les ciutats disperses? D’entre tots els consums que estan afectats per la forma urbana, el transport i l’habitatge són els més importants, d’aquí el fet de concentrar la investigació en aquests dos [MK\WZ[ ) Uu[ XWLMV ZMXZM[MV\IZ ÅV[ IT LM TI XM\jada ecològica d’un país (Rees i Wakernagel, 1996). L’evidència empírica disponible sembla indicar que, a major densitat, menor petjada, la qual cosa validaria l’equiparació ciutat compacta = ciutat sostenible. Tanmateix, encara hi ha alguns aspectes que només molt recentment s’estan abordant i que qüestionen, o ITUMVa[ UI\Q[MV T¼IÅZUIKQ~ IV\MZQWZ -V XZQUMZ TTWK TI tendència a utilitzar exclusivament les dades de mobilitat obligada per aproximar la petjada de la mobilitat està essent cada vegada més discutida. El problema és que, si bé les ciutats compactes presenten una menor

//

petjada en aquest tipus de desplaçaments, és possible que un excés de densitat es compensi durant els caps de setmana i el període vacacional amb una mobilitat més gran, per la qual cosa el saldo net no és tan clar (Holden i Norland, 2005; Naess, 2005). En segon lloc, i per al cas de l’habitatge, se solen prendre uns valors LM XM\RILI M[\oVLIZL[ XMZ \QXWTWOQI L¼MLQÅKQ Y]M ZMK]llen de manera només molt aproximada la realitat. Les tècniques de construcció, materials, fonts d’energia utilitzades per al seu funcionament, orientació solar, any de construcció, entre altres dimensions, poden generar ]VI ^IZQIJQTQ\I\ MV TI XM\RILI LMT[ MLQÅKQ[ Y]M VW KWV^u oblidar. En darrera instància, respondre al repte de la sostenibilitat mitjançant canvis en els models d’habitatge i transport exigirà buscar solucions diferents per a teixits urbans i tipologies d’habitatge diferents.

>ebZ[d" ;$ _ ?$J$ DehbWdZ (&&+ »I]gZZ X]VaaZc\Zh [dg i]Z XdbeVXi X^in Vh V hjhiV^cVWaZ jgWVc [dgb/ ]djhZ]daY Xdchjbei^dc d[ ZcZg\n VcY igVchedgi ^c Z^\]i gZh^YZci^Va VgZVh ^c i]Z <gZViZg Dhad GZ\^dc¼ Urban Studies! kda)'! c°&'! e#'&)*"'&++ >´o[h" A$=$ _ >ebZ[d" ;$ (&&) »=djhZ]daY Xdchjbei^dc VcY ZXd" ad\^XVa [ddieg^cih ^c CdglVn" 9dZh

jgWVc [dgb bViiZg4¼ Journal of Consumer Policy! c°'+! e#(',"(). Ceei" C$" M^_jÓ[bZ" @$" @e^died" B$9$ _ 7dZh[o" @$ (&&, »9dZh YZh^\c bViiZg4 I]Z ZXdad\^" XVa [ddieg^ci Vh eaVcc^c\ idda Vi i]Z adXVa aZkZa¼ Journal of Urban Design! kda&&! c°'! e#&.*"'') Ck _p" ?$ _ 7$ =Wb_dZe (&&+ »JgWVc ;dgb VcY i]Z :Xdad\^XVa ;ddieg^ci d[ 8dbbji^c\# I]Z 8VhZ

d[ 7VgXZadcV¼ Ecological Economics **! e#).."*&) DW[ii" F$ (&&+ »gZh^YZci^Va adXV" i^dc Z[[ZXih igVkZa WZ]Vk^djg ÄWji ]dl VcY l]n4 I]Z XVhZ d[ 8deZc" ]V\Zc bZigdeda^iVc VgZV¼ Progress in Planning c°+(! e#&+,"'*, H[[i" M$ _ C$ MWYa[hdW][b '//, Our Ecological Footprint! i]Z CZl 8ViVanhi 7^dgZ\^dcVa HZg^Zh! 8VcVYV

MWba[h" B$ _ H[[i" M$ '//- »JgWVc 9Zh^\c VcY :Xdad\^XVa ;ddieg^cih/ 6c 6cVanh^h d[ 8VcV" Y^Vc =djhZ]daYh¼ Zc GdhZaVcY! B# ZY :Xd"X^n 9^bZch^dch# <VWg^daV >haVcY! 78/ CZl HdX^Zin EjaW^h]Zgh! e#.+"&&' MehbZ 9ecc_ii_ed Ed ;dl_hed# c[dj 7dZ :[l[befc[dj '/.- Our Common Future! Dm[dgY Jc^kZgh^in EgZhh#

9ec [i ][ij_ed[d [bi [Yei_ij[c[i5

'&(

*

IeXh[ fWfWbbed[i _ j[cf[ij[i =V MKW[Q[\MUI u[ ]VI ]VQ\I\ N]VKQWVIT NWZUILI XMT[ WZOIVQ[UM[ Y]M ^Q]MV MV ]VI bWVI LM\MZUQVILI T¼MV\WZV Y]M MT[ MV^WT\I Q \W\M[ TM[ ZMTIKQWV[ Y]M [¼M[\IJTMQ`MV MV\ZM IY]M[\[ KWUXWVMV\[ ^Q][ Q MT [M] MV\WZV 4I JQW[NMZI u[ T¼MKW[Q[\MUI OTWJIT LMT XTIVM\I <MZZI 4I JQW[NMZI Q TI <MZZI [~V [Q[\MUM[ \IVKI\[ Q LQVoUQK[ TI UI\vZQI Q T¼MVMZOQI PQ [~V ÅVQ\M[ XMZ TM[ ZMTIKQWV[ MV\ZM ]VI Q T¼IT\ZI QUXTQY]MV TI [M^I KWV\yV]I \ZIV[NWZUIKQ~ )^]Q [IJMU Y]M Y]IT[M^WT IKKQ~ [WJZM IY]M[\ MKW[Q[\MUI XW\ QVÆ]QZ VW VWUu[ MV MT VW[\ZM MV\WZV QUUMLQI\ [QV~ MV MT[ IT\ZM[ MKW[Q[\MUM[ Y]M T¼MV^WT\MV j[ TI KWVMO]LI UM\oNWZI LM T¼MNMK\M XIXITTWVI MT []I] ITM\MQO LM TM[ [M^M[ ITM[ XW\ LM[MVKILMVIZ ]VI \MUXM[\I \ZWXQKIT ;bi Y_Yb[i jWdYWji Z[ bW dWjkhW

' B^X]VZa 7gVjc\Vgi $ L^aa^Vb BXYdcdj\]# «Cradle to cradle (de la cuna a la cuna) Rediseñando la forma en que hacemos las cosas». :Y^idg^Va BX<gVl"=^aa# 6gVkVXV# BVYg^Y! '%%*

4I VI\]ZI IK\]I [MOWV[ ]V [Q[\MUI LM V]\ZQMV\[ Q UM\IJWTQ[UM[ MV Y]v \W\ [¼IXZWÅ\I Q no hi ha escombraries.1 9]IV TM[ ÆWZ[ W MT[ NZ]Q\[ UIL]Z[ LMT[ IZJZM[ KI]MV I \MZZI VW es perden; amb el temps i l’ajuda de microorganismes es descomponen i enriqueixen la terra. El CO2 u[ ]V V]\ZQMV\ XMZ I TM[ XTIV\M[ Q MT[ XZQVKQXIT[ V]\ZQMV\[ KWU MT KIZJWVQ T¼PQLZWOMV T¼W`QOMV Q MT VQ\ZWOMV NWZUMV KQZK]Q\[ \IVKI\[ 4¼IQO]I Y]M JM^MU Q T¼IQZM Y]M ZM[XQZMU [~V [MUXZM MT[ UI\MQ`W[ RI Y]M TI KITWZ LMT [WT M^IXWZI T¼IQO]I LMT[ UIZ[ Y]M NWZUI MT[ V ^WT[ IQO]I Y]M \WZVI MV NWZUI LM XT]RI -T[ ZQMZWT[ MT[ KWZZMV\[ []J\MZZIVQ[ Q MT[ ZQ][ KIVITQ\bMV IY]M[\I IQO]I KIQO]LI LMT KMT ÅV[ Y]M LMO]LIUMV\ \ZIK\ILI MV KI[ L¼M[\IZ KWV\IUQVILI TI \WZVMU I KWV[]UQZ 4I JQW[NMZI u[ XMZ \IV\ UWT\ MÅKQMV\ -V MT [M] UM\IJWTQ[UM KWU I [Q[\MUI \IVKI\ WJ\u MT Uo`QU JMVMÅKQ IUJ ]V UyVQU [ LM ZMK]Z[W[ Q ]VI XZWL]KKQ~ UyVQUI LM ZM[QL][ Y]M [¼IXZWÅ\MV MV TI [M^I \W\ITQ\I\ RI Y]M MT ZM[QL] L¼]V KQKTM M[LM^u ]V ZMK]Z[ XMZ I ]V IT\ZM =V M`MUXTM QTÈT][\ZI\Q] u[ T¼W`QOMV ZM[QL] L¼]V KQKTM Y]M MV ITO]V UWUMV\ ^I XMZUM\ZM T¼IXIZQKQ~ LM TI ^QLI I TI <MZZI BÊ[lebkY_ Z[ b[i ieY_[jWji ^kcWd[i

( 8a^kZ Edci^c\# de# X^i#

-V TM[ XZQUQ\Q^M[ [WKQM\I\[ WZOoVQY]M[ MT[ ZM[QL][ L¼]VI ^QLI UWT\ PIZU VQKI IUJ TI VI\]ZI PQ \WZVI^MV XMZ [MZ ]\QTQ\bI\[ KWU I ZMK]Z[W[ -T KI[ Uu[ KTIZ u[ T¼ [ LMT[ M`KZMUMV\[ XZWL]|\[ XMT[ IVQUIT[ QVKTW[W[ MT[ P]UIV[ KWU I UI\MZQIT L¼ILWJ MV T¼IOZQK]T\]ZI -V T¼vXWKI LMT[ KItILWZ[ ZMKWTÈTMK\WZ[ TI ^QLI P]UIVI M[ JI[I^I I KWTTQZ IY]MTT[ NZ]Q\[ ^MOM\IT[ Y]M TI VI\]ZI WNMZQI Q JM]ZM T¼IQO]I KZQ[\ITÈTQVI LMT[ ZQ][ 4I VMKM[[Q\I\ LM ZMK]Z[W[ MZI UyVQUI <W\ Q IQ`y I^]Q [IJMU Y]M IY]M[\[ OZ]X[ [MUJTMV PI^MZ QV\MV\I\ KWV\ZWTIZ TI [M^I LMUWOZIÅI XMZ VW XZM[[QWVIZ M`KM[[Q^IUMV\ MT[ [M][ MKW[Q[\MUM[ 4¼IOZQK]T\]ZI ^I [QOVQÅKIZ TI XZQUMZI OZIV ZM^WT]KQ~# ^I KWUXWZ\IZ MT [MLMV\IZQ[UM TM[ XZQUMZM[ MQVM[ Q T¼M[\IJTQUMV\ LMT[ XZQUMZ[ ZMN]OQ[ IZ\QÅKQIT[ XMZ XZW\MOQZ [M LMT[ MTMUMV\[ TI Y]IT KW[I ^I QUXTQKIZ TI VMKM[[Q\I\ LM VW][ UI\MZQIT[" MT NIVO Q TI N][\I LMT[ IZJZM[ MZMV XMZ IT[ XWJTILWZ[ LM T¼vXWKI QTÈTQUQ\I\[ 9]IV ]VI bWVI M[OW\I^I TI KIXIKQ\I\ XZWL]K\Q^I LMT[ [M][ K]T\Q][ TI \ZQJ] IQ`MKI^I MT KIUXIUMV\ Q MT \WZVI^I I I[[MV\IZ ]VI UQKI Uu[ TT]Va ;Q MT \MZZQ\WZQ MZI XZW] OZIV VW PQ PI^QI XZWJTMUM[ XMZ I^]Q [IJMU KWU ^IV []K]UJQZ ITO]VM[ K]T\]ZM[" TI K]T\]ZI UIWZQ LM T¼QTTI LM 8I[Y]I Y]M ^I LM[IXIZvQ`MZ MV M[OW\IZ MT[ [M][ ZMK]Z[W[ LM N][\I V¼u[ MT UQTTWZ M`MUXTM 2 +ILI I^MVt

'&)

W XZWOZu[ L]] MNMK\M[ IXIZMTTI\[ QUXZM^Q[\W[# IQ`y T¼IOZQK]T\]ZI ^I QUXTQKIZ T¼M`XTW[Q~ LMUWOZoÅKI Q TI XZWOZM[[Q^I RMZIZY]Q\bIKQ~ LM TI [WKQM\I\ )JIV[ Y]M IXIZMO]u[ TI XWJTIKQ~ LMT U~V MZI L¼]V[ UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ XMZ I XIZ\QZ LM T¼IVa I+ TI XWJTIKQ~ M[ L]XTQKI^I KILI UQTÈTMVVQ# [¼M[\QUI MV ]V[ UQTQWV[ KIX I T¼IVa I+ UQTQWV[ T¼IVa I+ Q UQTQWV[ T¼IVa L+ 4M[ []KKM[[Q^M[ UQTTWZM[ MV MT ZMVLQUMV\ LMT[ K]T\Q][ ^IV XMZUM\ZM M`KMLMV\[ Y]M PI^QMV LM KWV[MZ^IZ [M Q XZW\MOQZ [M 4M[ KQ]\I\[ ^IV [QOVQÅKIZ ]VI IT\ZI OZIV ZM^WT]KQ~ XMZ KILI XI[ LM T¼IVWUMVI\ XZWOZu[ ZMY]MZMQ` ]VI UIRWZ Y]IV\Q\I\ LM ZMK]Z[W[ XMZ [I\Q[NMZ TM[ VMKM[[Q\I\[ KZMQ`MV\[ L¼]VI XWJTIKQ~ Y]M ^I I]OUMV\IV\ Q Y]M KILI ^MOILI XZWL]MQ` ]VI Y]IV\Q\I\ LM ZM[QL][ UIRWZ -T[ QUXMZQ[ LM[ LMT ZWUo I T¼IVOTv[ LMT [MOTM @1@ MT KWTWVQITQ[UM Q T¼PMOMUWVQI IUMZQKIVI IK\]IT [¼M`XTQY]MV XMZ TI ]ZOvVKQI LM TM[ XWJTIKQWV[ L¼IVIZ I J][KIZ TT]Va LMT [M] XIy[ MT[ ZMK]Z[W[ Y]M ZMY]MZMQ`MV XMZ ITQUMV\IZ [M Q [I\Q[NMZ TM[ [M^M[ MTM^ILM[ VMKM[[Q\I\[ UI\MZQIT[ 3 <IVUI\MQ` MT[ WZyOMV[ TWKITQ\bI\[ LM T¼IOZQK]T\]ZI Q TI ZIUILMZQI [~V VWUu[ ]VI XIZ\ LM T¼M`XTQKIKQ~ LMT[ LQNMZMV\[ LM[\QV[ LMT[ XWJTM[ )T KW[\I\ LM TI VW[\ZI ^Q[Q~ WKKQLMV\IT LM XZWOZu[ IT\ZM[ K]T\]ZM[ PIV M^WT]KQWVI\ LM UIVMZM[ UWT\ LQNMZMV\[ 4 )^]Q TI OTWJITQ\bIKQ~ MV[ PI XW[I\ LI^IV\ LM L]M[ M^QLvVKQM[ ,¼]VI JIVLI MT ZMJW[\ LM Y]v XIZTo^MU \u ]V TyUQ\# TI JQW[NMZI KWU I KIXQ\IT VI\]ZIT Y]M MV[ XZWXWZKQWVI ZMK]Z[W[ Q IJ[WZJMQ` ZM[QL][ u[ ÅVQ\I Q MT OTWJ][ \MZZIY Q VW XW\ M`XIVLQZ [M ,M T¼IT\ZI PQ PI MT KZMQ`MUMV\ M`XWVMVKQIT LM TI LMUIVLI LM ZMK]Z[W[ OMVMZILI MV XIZ\ XMT KZMQ`MUMV\ LMUWOZoÅK Q [WJZM\W\ XMT KZMQ`MUMV\ LMT VQ^MTT LM ^QLI LMT[ XI|[W[ MUMZOMV\[ IT[ Y]IT[ VW PI]ZyMU L¼QUXMLQZ T¼IKKu[ IT[ VQ^MTT[ LM JMVM[\IZ Y]M nosaltres hem assolit. )TO]VM[ `QNZM[ QVLQY]MV KTIZIUMV\ T¼M^WT]KQ~ MV\ZM T¼WNMZ\I Q TI LMUIVLI LM JuV[ -V MT \ZIV[K]Z[ LMT [MOTM @@ TI XWJTIKQ~ U]VLQIT [¼PI U]T\QXTQKI\ XMZ Q MT XMZKMV\I\OM LM XWJTIKQ~ ]ZJIVI [¼PI \ZQXTQKI\ 4I XZWL]KKQ~ QVL][\ZQIT PI KZM[K]\ ^MOILM[ Q TI XM[KI UIZy\QUI -V KIV^Q TM[ []XMZNyKQM[ LM KWVZM] VWUu[ [¼PIV L]XTQKI\ TI []XMZNyKQM LM ZMOILQ] [¼PI U]T\QXTQKI\ XMZ Q TI []XMZNyKQM NWZM[\IT [¼PI ZML]|\ L¼]V .

) ?VgZY 9^VbdcY# Armas, gérmenes y acero# :Y^idg^Va GVcYdb =djhZ BdcYVYdg^! H6# 7VgXZadcV! '%%-# * ;g^i_d[ 8VegV# El Tao de la Física# :Y^idg^Va H^g^d# B|aV\V! '%%(#

+ ?d]c G# BXCZ^aa# De# X^i#! e|\# )(&#

'&*

;bi Y_Yb[i eX[hji Z[b deijh[ i_ij[cW _dZkijh_Wb

, GdcVaY Lg^\]i Breve historia del progreso. ¿Hemos aprendido por fin las lecciones del pasado? :Y^X^dcZh JgVcd# 7VgXZadcV! '%%+#

4I :M^WT]KQ~ 1VL][\ZQIT ^I QUXTQKIZ MT KIV^Q Uu[ XZWN]VL MV TI ZMTIKQ~ LMT[ P]UIV[ IUJ TI JQW[NMZI 4¼M`QOvVKQI LM VW][ UI\MZQIT[ ^I [MZ NIKQTQ\ILI XMZ TI OZIV XW\vVKQI WJ\QVO]LI I XIZ\QZ LM TM[ VW^M[ \MKVWTWOQM[ Q M[ ^IV KWUMVtIZ I M`\ZM]ZM ZMK]Z[W[ N [[QT[ TI Y]IT KW[I ^I XZW^WKIZ MUQ[[QWV[ LM[KWVMO]LM[ ÅV[ ITM[PWZM[ 4I KWUJ][\Q~ L¼IY]M[\[ VW][ UI\MZQIT[ ^I TTIVtIZ I T¼I\UW[NMZI []J[\oVKQM[ KTIZIUMV\ KWV\IUQVIV\[ Q XMZR]LQKQIT[ XMZ I TI [IT]\ 4M[ XZQUMZM[ Y]M ^IV XZW\M[\IZ ^IV [MZ TM[ LWVM[ XMZY]v MT N]U LM TM[ `MUMVMQM[ LM TM[ NoJZQY]M[ QUXMLQI MUJTIVY]QZ TI ZWJI Q LQÅK]T\I^I TI VM\MRI LM TM[ TTIZ[ 1 VW WJ[\IV\ IQ` ^I [MZ IUJ T¼IXIZQKQ~ LMT[ ^MPQKTM[ QUX]T[I\[ XMZ OI[WTQVI Y]IV TI KWV\IUQVIKQ~ ^I KWUMVtIZ I KZuQ`MZ M`XWVMVKQITUMV\ -T XZWJTMUI Y]M M[ XTIV\MRI IUJ IY]M[\M[ VW^M[ MUQ[[QWV[ u[ Y]M TI JQW[NMZI VW ZMKWVMQ` ITO]V[ LMT[ ZM[QL][ Q VW MT[ XW\ ZMKQKTIZ# L¼IT\ZM[ KWU MT +7 queden absorJQ\[ XMZ IUJ MNMK\M[ [MK]VLIZQ[ QUXZM^Q[\W[ -T[ ZM[QL][ V]KTMIZ[ [~V MT KI[ Uu[ KTIZ LM TI QVKWUXI\QJQTQ\I\ LMT[ ZM[QL][ QVL][\ZQIT[ IUJ MT[ MKW[Q[\MUM[ \MZZM[\ZM[ Q L]ZIV\ UQTMZ[ L¼IVa[ ZWUIVLZIV XZoK\QKIUMV\ QV\IK\M[ I TI <MZZI Q [MZIV ]V XMZQTT XW\MVKQIT XMZ I LQ^MZ[M[ OMVMZIKQWV[ MV MT N]\]Z )T [yUQT LMT ZMJW[\ Y]M PMU ^Q[\ MV KIXy\WT[ IV\MZQWZ[ XWLMU INMOQZ MT LMT[ QV\MZM[[W[ LMT KIXQ\IT 4I VI\]ZI XZWXWZKQWVI ZMK]Z[W[ ZMVW^IJTM[ Y]M [~V IY]MTT[ Y]M M[ XZWL]MQ`MV LM UIVMZI XMZQ LQKI M[\IKQWVIT KWU XMZ M`MUXTM ]V KIUX LM KWVZM] W ]V IZJZM NZ]Q\MZ ;Q MV \MVQU K]ZI KILI IVa XZWXWZKQWVMV MT Y]M XWLZyMU LMVWUQVIZ els interessos" TI KWTTQ\I Q TI NZ]Q\I ;MZQI IJ[]ZL UMVRIZ [M ]V \ZW[ L¼IZJZM XMZ [I\Q[NMZ TI VW[\ZI VMKM[[Q\I\ ITQUMV\oZQI 8MZ UM[]ZIZ IY]M[\ KWUXWZ\IUMV\ KWU [IJMU [¼]\QTQ\bI MT [Q[\MUI LM TI XM\RILI MKWT OQKI ,WVK[ Ju [Q MV[ PQ Å`MU MT[ QVLQKILWZ[ MKWT OQK[ I[[MVaITMV Y]M T¼IVa ! TI 0]UIVQ\I\ ]\QTQ\bI^I MV\WZV LMT LMT XZWL]K\M IV]IT ·u[ I LQZ MT[ interessos LM TI VI\]ZI# MV TI LvKILI LMT[ ^]Q\IV\I M[ ^I I[[WTQZ MT Q MV T¼IK\]ITQ\I\ V¼M[\MU KWV[]UQV\ MT u[ I LQZ M[\MU OI[\IV\ VW [WTIUMV\ MT[ QV\MZM[[W[ [QV~ \IUJu MT KIXQ\IT -[\MU UMVRIV\ T¼M[KWZtI LM T¼IZJZM j[ KWU \ZIV[UM\ZM ]VI PQXW\MKI IT[ VW[\ZM[ LM[KMVLMV\[ [MV[M Y]M X]O]QV IXZWÅ\IZ [M LMT XQ[ perquè ja ens l’haurem menjat nosaltres.

'&+

Inputs0 bW ][ij_ Z[bi h[Ykhiei 4I [W[\MVQJQTQ\I\ u[ ]VI Y M[\Q~ LM OM[\Q~ LM ZMK]Z[W[ Q ZM[QL][ 5u[ MVTTo de les recomanacions habituals i quotidianes a què ja comencem a estar IKW[\]UI\[ T¼PMU L¼MVNWKIZ KWU T¼ILMY]ILI Q MÅKQMV\ OM[\Q~ L¼]V[ ZMK]Z[W[ Y]M MV WKI[QWV[ [~V IJ]VLIV\[ Q MV L¼IT\ZM[ M[KI[[W[# I Uu[ ITO]V[ [~V JMVMNIK\WZ[ Q L¼IT\ZM[ XMZR]LQKQIT[ XMZ I TI VW[\ZI [IT]\ W XMZ IT UMLQ UI\MQ` ,¼IT\ZI JIVLI UWT\M[ ^MOILM[ VW [IJMU T¼MNMK\M Y]M TI OM[\Q~ dels residus que generem produeixen en el medi i les persones. Es plan\MOMV LWVK[ LQ^MZ[M[ XZMO]V\M[" Y]QV[ MTMUMV\[ XZMVMU LM TI JQW[NMZI Q són escassos? Amb què els substituirem quan s’esgotin? Quins elements VW IXZWÅ\MU XMZ XWLZQMV NoKQTUMV\ JMVMÅKQIZ VW['

*7

Gk fh[d[c Z[ bW dWjkhW5

4¼u[[MZ P]Uo PI XZWL]|\ [MUXZM ITO]V \QX][ L¼QUXIK\M [WJZM MT UMLQ IUJQMV\ )Q` u[ VWZUIT )TT Y]M WKI[QWVI XZWJTMUM[ [~V MT OZI] Q TI QV\MV[Q\I\ L¼IY]M[\ QUXIK\M -V XZQUMZ TTWK LM[ LM [MUXZM XZMVMU LM TI VI\]ZI ITT Y]M VMKM[[Q\MU XMZ [WJZM^Q]ZM# LM[XZu[ V¼PMU M`\ZM\ TM[ UI\vZQM[ XZQUMZM[ XMZ I XZWL]K\M[ Y]M TM[ LQ^MZ[M[ K]T\]ZM[ PIV NIJZQKI\ XMZ [I\Q[NMZ \IV\ TM[ [M^M[ XZQWZQ\I\[ Jo[QY]M[ KWU MT LM[QO LM T]`M W TM[ oV[QM[ LM O]MZZI ;MOWV[ MT VQ^MTT LM ^QLI TI OZIVLoZQI LM TM[ XWJTIKQWV[ Q TM[ \MKVWTWOQM[ LM KILI vXWKI MT KWV[]U LM ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ PI M[\I\ Uu[ W UMVa[ QV\MV[ <IUJu KIT I[[MVaITIZ Y]M MT KWVKMX\M LM UMLQ IUJQMV\ VW PI NWZUI\ XIZ\ LM TI PQ[\ ZQI ÅV[ I LI\M[ NWZtI ZMKMV\[ 1 4I [WJZMM`XTW\IKQ~ LMT[ ZMK]Z[W[ u[ ]V NM\ Y]M M[ ZMXM\MQ` IT TTIZO LM TI PQ[\ ZQI LM TI 0]UIVQ\I\# [MUJTI KWU [Q TM[ XZM^Q[QWV[ I TTIZO \MZUQVQ []XW[M[[QV ]V M[NWZt M`KM[[Q] XMZ I T¼u[[MZ P]Uo Q IQ`y TI QUUMLQI\M[I Q MT K]Z\ \MZUQVQ [MUXZM PIV LWUQVI\ MT XMV[IUMV\ 8MZ M`MUXTM ÅV[ IT [MOTM @>1 T¼ITQUMV\IKQ~ LMT[ M]ZWXM][ M[ JI[I^I [WJZM\W\ MV TI XM[KI Y]M [¼IKWV[MO]QI MV IQO M[ KW[\IVMZM[ XMZ KIX I T¼IVa MT[ JIVK[ L¼IZMVO[ LMT UIZ *oT\QK OIQZMJu PI^QMV LM[IXIZMO]\# TI [WJZMM`XTW\IKQ~ LMT[ ZMK]Z[W[ UIZQV[ u[ ]V NMVWUMV Y]M M[ ZMXM\MQ` MV MT[ VW[\ZM[ LQM[ )UJ TI :M^WT]KQ~ 1VL][\ZQIT M[ XZWL]MQ` ]V MVKILMVIUMV\ LM KI][M[ Y]M \MVMV KWU I MNMK\M T¼I]OUMV\ M`XWVMVKQIT LMT KWV[]U LM ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ ÅV[ IT X]V\ LM XZW^WKIZ VM T¼M[KI[[M\I\ L¼ITO]V[ -T XZWJTMUI I Uu[ u[ Y]M MT VW[\ZM [Q[\MUI XZWL]K\Q] u[ UWT\ QVMÅKQMV\ =\QTQ\bMU OZIV Y]IV\Q\I\ LM XZWL]K\M[ IUJ Y]v WJ\MVQU béns escassos i generem una quantitat ingent de residus i contaminació que en molts KI[W[ [~V XMZR]LQKQIT[ Q MV L¼IT\ZM[ KTIZIUMV\ \ `QK[ ;W^QV\ VW [WU KWV[KQMV\[ LMT KWV[]U Y]M PQ PI LIZZMZM LM KMZ\[ JuV[ =V M`MUXTM" XMZ XZWL]QZ ]V Y]QTW LM KIZV KITMV TQ\ZM[ L¼IQO]I XMZ XZWL]QZ ]V Y]QTW L¼IT]UQVQ ]V[ Q XMZ XZWL]QZ ]V I]\WU JQT M[ XWLMV IZZQJIZ I ]\QTQ\bIZ ÅV[ I TQ\ZM[ =V LMT[ JuV[ Uu[ QVLQ[XMV[IJTM[ XZWXWZKQWVI\[ XMZ TI VI\]ZI [~V MT[ ITQUMV\[ [MO]ZIUMV\ T¼MTMUMV\ XZQWZQ\IZQ 8MZ KWU PMU ^Q[\ MV T¼IXIZ\I\ [WJZM TI JQWKIXIKQ\I\ MT[ \MZZMVa[ XZWL]K\Q][ [~V TQUQ\I\[ ,¼IT\ZI JIVLI T¼M[XMK]TIKQ~ QVKZMUMV\I MT[ XZM][ LM T¼WNMZ\I j[ KWZZMK\M Y]M [¼M[XMK]TQ IUJ XZWL]K\M[ KWU T¼IZZ [ TI NIZQVI W MT JTI\ LM

' ;gVcX^hXd ?ja^d 6gZcVh 8VWZaad# El impacto ambiental en la edificación. Criterios para una construcción sostenible. :Y^hd[Zg! HA! a^Wgdh _jg Y^Xdh# BVYg^Y! '%%,#

'&,

( E^Zigd AVjgZVcd# Atlas del agua. Los conocimientos tradicionales para combatir la desertificación! ZY^iVYd edg >ED<:6# BViZgV# >iVa^V# KZgh^ c ZheV daV JC:H8D n A6>6 a^Wgdh# 7VgXZadcV! '%%*#

&%%#%%%

UWZW Y]M [~V ITQUMV\[ Jo[QK[ LM TI 0]UIVQ\I\' -T JMVMÅKQ MKWV UQK PI L¼IVIZ XMZ LI^IV\ LM TM[ VMKM[[Q\I\[ Uu[ XZQUoZQM[ LM TI XWJTIKQ~' -V MT KIUX LM T¼MVMZOQI [~V XZW] KWVMO]LM[ TM[ LILM[ [WJZM TI X]RILI LMT XZM] LMT XM\ZWTQ 6W [~V \IV KWVMO]LM[ TM[ ZMTI\Q^M[ I TI QVMÅKQvVKQI L¼ITO]V[ [MK\WZ[ Y]M TI KWV[]UMQ`MV -[ KITK]TI Y]M MV MT \ZIV[XWZ\ M[ XMZL MT LM T¼MVMZOQI ]\QTQ\bILI# MV MT KIUX LM T¼MVMZOQI UI\MQ` M[ KITK]TMV XvZL]M[ L¼]V XMZ ÅT\ZIKQWV[ I TI `IZ`I -V T¼ [ LMT[ MLQÅKQ[ ZM[QLMVKQIT[ Q KWUMZKQIT[ [Q M[ OM[\QWVu[ KWZZMK\IUMV\ TI QTÈT]UQVIKQ~ TI KITMNIKKQ~ Q TI ZMNZQOMZIKQ~ M[ XWLZQI ZMJIQ`IZ MT KWV[]U MVMZOv\QK ]V # Q XI[[IZQI MT UI\MQ` MV TI QVL [\ZQI 4¼IQO]I XZWL]K\M TQUQ\I\ MV KWV[\IV\ KQZK]TIKQ~ XMZ TI JQW[NMZI u[ KILI ^MOILI Uu[ M[KI[[I MV ITO]VM[ bWVM[ I KI][I LMT KIV^Q KTQUo\QK Q TI LM[MZ\Q\bIKQ~ LM UWT\[ \MZZQ\WZQ[# L¼IT\ZI JIVLI M[\o KILI KWX Uu[ KWV\IUQVILI Q TM[ VW[\ZM[ KQ]\I\[ VMKM[[Q\MV anar a buscar-la més lluny.2 =V JWV M`MUXTM u[ TI [Q\]IKQ~ OMVMZILI I +I\IT]VaI TI XZQUI^MZI LM Y]IV TI [MY]MZI Y]M M[ XZWTWVOI^I LM[ LM NMQI UM[W[ IUMVItI^I MT []JUQVQ[\ZIUMV\ L¼IQO]I I *IZKMTWVI Q ^I NMZ M^QLMV\ TI NZIOQTQ\I\ LM TI KQ]\I\ LI^IV\ IY]M[\ XZWJTMUI .QV[ Q \W\ ]VI KW[I \IV IXIZMV\UMV\ QVÅVQ\I KWU u[ MT U~V LM TI QVNWZUo\QKI IUMVItI L¼IZZQJIZ I TyUQ\[ UI\MZQIT[" T¼7+,- PI ITMZ\I\ MT[ OW^MZV[ Y]M TM[ ILZMKM[ L¼1V\MZVM\ 1X^ [¼M`PI]ZQZIV T¼IVa B[i d[Y[ii_jWji Z[ bÊefkb dY_W

,]ZIV\ T¼-LI\ 5Q\RIVI MT LM TI LM[XM[I LM TI XWJTIKQ~ M[ LM[\QVI^I I T¼ITQUMV\IKQ~ -T UI\MQ` XI[[I I^]Q MV UWT\[ XI|[W[ LMT <MZKMZ 5~V ,M[XZu[ M[ KWJZMQ`MV IT\ZM[ VMKM[[Q\I\[ M[[MVKQIT[ KWU MT ^M[\Q\ Q T¼IQ`WXT]K T¼PIJQ\I\OM Q I XIZ\QZ L¼IY]y M[ ^IV creant necessitats segons la riquesa disponible. La riquesa creixent de les nacions indus\ZQITQ\bILM[ PI XZWXWZKQWVI\ I oUXTQM[ KIXM[ LM TI XWJTIKQ~ XMZ XZQUMZI ^MOILI MV TI PQ[\ ZQI TI XW[[QJQTQ\I\ L¼ILY]QZQZ JuV[ Y]M ^IV UWT\ Uu[ ITTo LM TI UMZI [I\Q[NIKKQ~ LM TM[ VMKM[[Q\I\[ Jo[QY]M[ 4I QVL][\ZQITQ\bIKQ~ PI XZWXWZKQWVI\ VW^M[ \MKVWTWOQM[ Y]M permeten augmentar sense parar el tipus i la quantitat de productes que el mercat posa I LQ[XW[QKQ~ LMT[ KWV[]UQLWZ[ 4M[ []KKM[[Q^M[ ZM^WT]KQWV[ Y]M ^IV L]Z MT[ MTMK\ZWLWUv[\QK[ I TM[ TTIZ[ ·ZMV\ILWZM[ ZoLQW[ \MTM^Q[WZ[ QVNWZUo\QKI \MTMNWVQI U JQT M\K · PIV OMVMZI\ VMKM[[Q\I\[ KZMQ`MV\[ LM XZWL]K\M[ IUJ T¼M`\ZIKKQ~ KWV[MO MV\ LM ZMK]Z[W[ amb la qual cosa la pressió sobre els ecosistemes ha crescut exponencialment. La despesa proporcional destinada a alimentació disminueix any rere any i representa ara XMZKMV\I\OM[ LMT [WJZM MT XZM[[]XW[\ NIUQTQIZ 7_]kW d[Y[ii}h_W f[h W bW fheZkYY_ Z[ Z_l[hiei fheZkYj[i Zc a^igZh

&%#%%% -#%%%

egdYjXiZ ZaVWdgVi [dci/ »8^i YZh hX^ZcXZh Zi YZ aÉ^cYjhig^Z¼! EVg h! Jc^kZgh^iVi YZ <^cZWgV

)%%

'*%

&)%

(%

'*

&%

& `\ YZ eVeZg

& a^igZ YZ aaZi

& `\ YZ X^bZci

& a^igZ YZ XZgkZhV

& a^igZ YZ WZco^cV

& `\ YZ WaVi

& `\ YÉVgg h

& `\ YZ hjXgZ

& `\ YZ Xdi

& `\ YÉVajb^c^

&#*%%

& `\ YZ WaVi YZ bdgd

)#*%%

'&-

El poder adquisitiu creixent de certes capes de la població i d’alguns països pos[QJQTQ\I T¼ILY]Q[QKQ~ LM XZWL]K\M[ ÅV[ NI XWK QVQUIOQVIJTM[ 4¼WX]TvVKQI PI XMZUv[ LM[\QVIZ \MUX[ Q LQVMZ[ I IK\Q^Q\I\[ LM TTM]ZM 4M[ ^IKIVKM[ XIOILM[ PIV QUXTQKI\ un increment dels desplaçaments de persones arreu del món i la liberalització dels UMZKI\[ PI KWUXWZ\I\ ]V UW^QUMV\ LM UMZKILMZQM[ UIQ VW ^Q[\ )Y]M[\ I]OUMV\ LMT \ZIV[XWZ\ ZMY]MZMQ` OZIV[ `IZ`M[ L¼QVNZIM[\Z]K\]ZM[ Y]M M`MZKMQ`MV XZM[[Q~ [WJZM \MZZMVa[ IOZyKWTM[ XZWL]K\Q][ -T \]ZQ[UM LM UI[[M[ PI IKKMV\]I\ TI XZM[[Q~ [WJZM TM[ bWVM[ KW[\IVMZM[ Q PI MTQUQVI\ bWVM[ LM KWVZM] MV JMVMÅKQ L¼]VI ]ZJIVQ\bIKQ~ VW [MUXZM JMV XTIVMRILI# XMZ \IV\ KILI ^MOILI Y]MLI UMVa[ \MZZMVa K]T\Q^IJTM IT[ XI|[W[ LM[MV^WT]XI\[ Q KIT IVIZ I J][KIZ MT[ ITQUMV\[ I bWVM[ Uu[ TT]VaIVM[ -T[ PIJQ\IV\[ LMT 8ZQUMZ 5~V LQ[XW[MU LM ZMK]Z[W[ Y]M I[[MO]ZMV ]VI I[[Q[\vVKQI [IVQ\oZQI OMVMZITQ\bILI ]VI UQTTWZ ML]KIKQ~ Q XW[[QJQTQ\I\[ LM L]Z ]VI ^QLI UWT\ Uu[ K UWLI Y]M TI Y]M ^I \MVQZ KIX OMVMZIKQ~ IV\MZQWZ 8MZ IY]M[\I UQTTWZI VW PI M[\I\ LM NZIVK -T XZM] XIOI\ u[ TI XZWOZM[[Q^I VMKM[[Q\I\ L¼MVMZOQI Q UI\vZQM[ XZQUMZM[ Q TI XZWL]KKQ~ L¼]V[ VQ^MTT[ LM KWV\IUQVIKQ~ UIQ IJIV[ I[[WTQ\[ )Q`y UI\MQ` TI ZQY]M[I KZMQ`MV\ PI XZWL]|\ ]V I]OUMV\ LM TM[ LM[QO]IT\I\[ MKWV UQY]M[ Q [WKQIT[ MV\ZM XI|[W[ Q LQV[ MV\ZM LQ^MZ[W[ [MK\WZ[ LM TI XWJTIKQ~ -T KWV[]U W[\MV\~[ PI M`Q[\Q\ MV \W\M[ TM[ [WKQM\I\[ XMZ TM[ XW[[QJQTQ\I\[ ILY]Q[Q\Q^M[ L¼I^]Q TI Y]IV\Q\I\ LM XZWL]K\M[ LQ[XWVQJTM[ TI QVKWZXWZIKQ~ IT KWV[]U LM KMZ\M[ KIXM[ LM XWJTIKQ~ IT[ XI|[W[ MUMZOMV\[ Q TI K]Z[I XMZ IKWV[MO]QZ VM [MUXZM Uu[ KWUXWZ\MV ]VI XZM[[Q~ M`\ZIWZLQVoZQI [WJZM MT[ ZMK]Z[W[ -V KWV[MY vVKQI LM TI TQUQ\ILI JQWKIXIKQ\I\ M[ LM[\QVMV ZMK]Z[W[ I ÅVITQ\I\[ []XvZÆ]M[ IJIV[ Y]M I TI [I\Q[NIKKQ~ LM VMKM[[Q\I\[ MTMUMV\IT[ 4¼I]OUMV\ LMT[ XZM][ LMT JTI\ LM UWZW LM[\QVI\ I TI NIJZQKIKQ~ LM JQWKWUJ][\QJTM[ V¼u[ ]V LMT[ M`MUples més contundents.

'&.

El tancament dels cicles naturals en l’arquitectura i l’urbanisme BÊ[Z_ÓY_ Yedl[dY_edWb 8dchjbZ^m gZXjghdh cVijgVah cd gZcdkVWaZh EgdYjZ^m \gVc fjVci^iVi YZ gZh^Yjh ^ XdciVb^cVcih Cd VegdÒiV aZh ZcZg\^Zh ^ Zah gZXjghdh gZcdkVWaZh

4I KWV[\Z]KKQ~ L¼]V MLQÅKQ ]V JIZZQ W ]VI VW^I QVNZIM[\Z]K\]ZI [MUXZM [QOVQÅKI ]VI IT\MZIKQ~ LM TM[ KWVLQKQWV[ VI\]ZIT[ LMT TTWK WV M[ KWV[\Z]MQ` Q MVKIZI XQ\RWZ TI UIRWZQI LM ^MOILM[ \u ]V MNMK\M VMOI\Q] [WJZM MT UMLQ ambient a escala local i/o global. )Q` u[ IQ`y XMZY]v XMV[MU Q IK\]MU MV NWZUI LM Æ]`W[ TQVMIT[ L¼MVMZOQI IQO]I Q UI\MZQIT[" [Q Nu[[QU ]V balanç input-output L¼]V MLQÅKQ KWV[\Z]|\ LM UIVMZI KWV^MVKQWVIT \W\ MT UI\MZQIT LM KWV[\Z]KKQ~ Y]M ]\QTQ\bu[[QU Q \W\ MT UI\MZQIT KWV[]UQJTM M[ KWV^MZ\QZQMV MV TI UI\MQ`I quantitat de residus. El mateix passa amb l’energia i T¼IQO]I" \W\I T¼IQO]I XW\IJTM Y]M ]\QTQ\bMU Uu[ TM[ IQO M[ XT]^QIT[ Y]M KI]MV [WJZM T¼MLQÅKQ M[ KWV^MZ\MQ`MV MV IQO M[ ZM[QL]IT[ Q IKIJMV IT KTI^MO]MZIU# \W\I T¼MVMZgia que necessitem per a la producció de materials de KWV[\Z]KKQ~ Q LM JuV[ LM KWV[]U XMZ NMZ IVIZ MT[ VW[\ZM[ BÊ[Z_ÓY_ ieij[d_Xb[ HÉ^ciZ\gV Zc Zah X^XaZh cVijgVah ^ Zah ji^a^ioV B^c^b^ioV Za Xdchjb ^ aÉ^beVXiZ hdWgZ aV cVijgV

kZci hda

gZXjghdh cd ji^a^oVih

V^gZ [gZhX ZcZg\^Zh cd gZcdkVWaZh V^\jV ediVWaZ bViZg^Vah

eaVciZh

eaj_V \Vhdh XdciVb^cVcih XVadg gZh^YjVa gZh^Yjh V^\jV XdciVb^cVci

h a

X^XaZ YZ aÉV^gZ

X^XaZ YZa [dX

X^XaZ YZ aÉV^\jV

X^XaZ YZ aV IZggV

V^\jV

gZXjghdh cd ji^a^oVih

8[jj_dW IY^W[\[h 6gfj^iZXiV

'&/

aparells electrodomèstics i per a la nostra mobilitat es KWV^MZ\MQ` MV MUQ[[QWV[ LM +72 Q IT\ZM[ OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM 8MZ \IV\ \W\[ IY]M[\[ ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ MT[ PMU M`\ZM\ LM TI VI\]ZI Q MT[ PQ \WZVMU MV NWZUI LM ZM[QL][ · [ TQL[ TyY]QL[ W OI[W[W[ ,M TI UI\MQ`I UIVMZI MT NM\ KWV[\Z]K\Q] [QOVQÅKI ]VI LM[\Z]KKQ~ LMT [ T KWU I MTMUMV\ ^Q]" V¼MTQUQVMU TM[ N]VKQWV[ L¼QVÅT\ZIKQ~ L¼IQO]I LM KZMQ`MUMV\ LM TI ^MOM\IKQ~ Q LM KWVVMK\WZ ^MZL XMZ I TI NI]VI T¼PMU QUXMZUMIJQTQ\zat i hem eliminat el seu rol en el cicle natural. 8MZ ZML]QZ T¼QUXIK\M LM T¼IK\Q^Q\I\ MLQÅKI\ ZQI [WJZM TI VI\]ZI KIT \WZVIZ I XMV[IZ MV MT [QOVQÅKI\ LMT[ KQKTM[ naturals i en el seu tancament. Igual que les generacions IV\MZQWZ[ ]\QTQ\bI^MV ZM[\M[ LM UMVRIZ XMZ ITQUMV\IZ MT[ IVQUIT[ Q MT[ NMU[ XMZ ILWJIZ MT[ KIUX[ MV ]V KQKTM \IVKI\ I M[KITI TWKIT MV T¼IZY]Q\MK\]ZI Q T¼]ZJIVQ[UM [W[\Mnible el principi més important i generalitzable a tots els oUJQ\[ ·MVMZOQI IQO]I UI\MZQIT[· u[ MT LMT \IVKIUMV\ dels cicles naturals. -T \IVKIUMV\ LMT[ KQKTM[ VI\]ZIT[ VW [QOVQÅKI VQ Uu[ ni menys que la reducció de l’input, la recirculació i la reducció de l’output >WT LQZ MV XIZI]TM[ Uu[ KWTÈTMOQIT[ KWV[]UQZ Q ]\QTQ\bIZ UMVa[ ZM]\QTQ\bIZ Q ZMKQKTIZ 1 ^WT LQZ ZM[XMK\IZ TM[ KWVLQKQWV[ TWKIT[" TI LQ[XWVQJQTQ\I\ TWKIT L¼IQO]I XW\IJTM MT[ UI\MZQIT[ LM KWV[\Z]KKQ~ TM[ NWV\[ L¼MVMZOQI ZMVW^IJTM Y]M \MVQU I Uo ITTo WV KWV[\Z]|U ;Q XMV[MU XMZ M`MUXTM MV MT \IVKIUMV\ LMT KQKTM LM T¼IQO]I MV MT KI[ L¼]V MLQÅKQ MV ]V MV\WZV ]ZJo I +I\IT]VaI TI ZML]KKQ~ LM T¼input L¼IQO]I XW\IJTM [QOVQÅKIZQI QV[\ITÈTIZ IQ`M\M[ Q L]\`M[ IUJ TQUQ\IKQ~ LM KIJIT ]ZQVIZQ[ [MV[M IQO]I MV MLQÅKQ[ X JTQK[ Q ZMV\IXTI\[ Q ZMV\ILWZM[ LM JIQ` KWV[]U L¼IQO]I Q \IUJu ]\QTQ\bIZ IQO M[ NZMo\QY]M[ W IQO M[ LMX]ZILM[ XMZ I ^o\MZ[ M[\IJTQV\ ]V doble circuit. La reutilització i la recirculació de l’aigua MV IY]M[\ KQKTM QV\MZV LM T¼MLQÅKQ M[ XWLZQI NMZ LMX]ZIV\ QV [Q\] TM[ IQO M[ OZQ[M[ Q ZM]\QTQ\bIV\ TM[ MV MT[ ^o\MZ[

4M[ IQO M[ XT]^QIT[ [¼PI]ZQMV LM ZM\MVQZ Q ZM]\QTQ\bIZ XMZ regar o per a d’altres usos que no necessiten una qualitat d’aigua potable. Amb aquestes mesures podem dismiV]QZ TI ]\QTQ\bIKQ~ L¼IQO]I XW\IJTM MV ]V 8WLMU WJ\MVQZ ZM[]T\I\[ [MUJTIV\[ MV MT[ KQKTM[ LM T¼MVMZOQI Q LMT[ UI\MZQIT[ -V MT XZQUMZ KI[ IUJ T¼IXTQcació de mesures tècniques podem arribar a construir MLQÅKQ[ Y]M XZWL]MQ`QV Uu[ MVMZOQI LM TI Y]M KWV[]UMQ`QV L]ZIV\ MT [M] N]VKQWVIUMV\" IUJ TI UQTTWZI LM T¼I|TTIUMV\ LMT[ \IVKIUMV\[ TI ^MV\QTIKQ~ KWV\ZWTILI MT[ MTMUMV\[ L¼WUJZI TI ]\QTQ\bIKQ~ L¼MTMK\ZWLWUv[\QK[ MÅKQMV\[ ]V KWUXWZ\IUMV\ KWV[KQMV\ LMT[ ][]IZQ[ Q TI ]\QTQ\bIKQ~ QV [Q\] L¼MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ XMZ I TI XZWL]KKQ~ d’aigua calenta i electricitat. -V MT KI[ LMT [ T Q LMT ^MZL TM[ UM[]ZM[ [MUXZM [MZIV KWUXMV[I\ ZQM[ KWU XWLMV [MZ T¼IXTQKIKQ~ LM XI^QUMV\[ XMZUMIJTM[ MV T¼M[XIQ ]ZJo TM[ KWJMZ\M[ Q NItIVM[ ^MZLM[ W TI KZMIKQ~ LM KWVVMK\WZ[ ^MZL[ ØJ^QIUMV\ ITTo on hem construït no podem retornar a la natura les UI\MQ`M[ KWVLQKQWV[ Y]M MTTI MV[ PI WNMZ\ XMZ [y Y]M PW XWLMU NMZ ·I \ZI^u[ LM UM[]ZM[ KWUXMV[I\ ZQM[· MV IT\ZM[ QVLZM\[ LMT UI\MQ` U]VQKQXQ I]OUMV\IV\ TI Y]ITQ\I\ JQWT OQKI Q MKWT OQKI L¼M[XIQ[ VI\]ZIT[ M`Q[\MV\[ Q QV\MV\IV\ ZMMY]QTQJZIZ IT Uo`QU TI VW[\ZI QV\MZ^MVKQ~ Internalitzar aquest principi del tancament dels cicles VI\]ZIT[ I M[KITI XMZ[WVIT TWKIT Q ZMOQWVIT PI]ZQI LM [MZ MT KWUXZWUy[ [WKQIT QVPMZMV\ I T¼M`MZKQKQ LM TI XZWNM[[Q~ de l’arquitecte en el segle XIX.

''&

El ritme de consum dels recursos

«La naturalesa pot satisfer totes les necessitats dels humans, però no totes les seves ambicions.» 5IPI\UI /IVLPQ

9edikc ZÊ[d[h]_W Wb c d [d j[hWmWjji JM " '/,+#(&&, JM , f[jheb_ + YWhX

* )

]Wi

( dkYb[Wh

'

^_Zh}kb_YW &

'/-&

'/.&

'//&

(&&&

>Q^QU MV ]VI [WKQM\I\ Y]M IVWUMVMU MVKMZ\ILIUMV\ societat de consum -T KWV[]U LM [MZ^MQ[ Q ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ W UIV]NIK\]ZI\[ u[ T¼MTMUMV\ M[[MVKQIT LMT [Q[\MUI L¼MKWVWUQI KIXQ\ITQ[\I QUXMZIV\ MV TI XZoK\QKI \W\ITQ\I\ LM TM[ [WKQM\I\[ IK\]IT[ +WV[]UQZ [¼PI KWV^MZ\Q\ MV MT UW\WZ LM TI ^QLI MKWV UQKI TI LQVoUQKI KMV\ZIT LM TI VW[\ZI [WKQM\I\ 4M[ UQTTWZM[ \MKVWT OQY]M[ PIV XMZUv[ T¼IJIZI\QUMV\ LMT[ KW[\W[ LM XZWL]KKQ~ TI U]T\QXTQKQ\I\ L¼WNMZ\I LMT[ XZWL]K\M[ Q TI [M^I LQ[\ZQJ]KQ~ Uu[ MÅKQMV\ Q oOQT )Y]M[\M[ UQTTWZM[ MV\ZM L¼IT\ZM[ INMOQLM[ IT NMVWUMV LM TI OTWJITQ\bIKQ~ K]T\]ZIT Q LM TI QVNWZUIKQ~ KIZIK\MZy[\QY]M[ LM TI VW[\ZI vXWKI VW PIV NM\ Uu[ Y]M IKZuQ`MZ IY]M[\I LQVoUQKI" KZMQ` MT VWUJZM LM KWV[]UQLWZ[ KZMQ` MT KWV[]U LM UI\vZQM[ XZQUMZM[ KZMQ` MT KWV[]U LM JuV[ Q LM [MZ^MQ[ Q KZMQ` MT VQ^MTT LM LM[XM[I KMZKIV\ TI UQTTWZI KWV\yV]I LM TI VW[\ZI Y]ITQ\I\ LM ^QLI <W\ IQ` VW MV[ ^M LM VW] VWUJZW[W[ M[\]LQ[ PIV NM\ XITM[I TI ZMITQ\I\ L¼IY]M[\[ QVKZMUMV\[ XZQVKQXITUMV\ MV MT KIUX LMT[ JuV[ Q Uu[ M[XMKyÅKIUMV\ MV MT[ ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ VMKM[[IZQ[ XMZ WJ\MVQZ TW[ ,QI ZMZM LQI I]Omenta el ritme amb què consumim els recursos de què LQ[XW[MU L¼]VI UIVMZI W IT\ZI" MT[ XI|[W[ ZQK[ LQ^MZ[QÅY]MV MT[ XZWL]K\M[ Q [MZ^MQ[ MT[ Y]M M[ \ZWJMV MV ^QM[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ I]OUMV\MV TM[ [M^M[ ®VMKM[[Q\I\[¯ Q MT[ XWJZM[ I]OUMV\MV TI XWJTIKQ~ LM[MVNZMVILIUMV\ 4M[ [WKQM\I\[ \MVLMQ`MV I KZuQ`MZ Q KZuQ`MZ [MV[M Å XMZ ^Q^QU MV ]V U~V ÅVQ\ .QV[ Y]IV XWLZMU UIV\MVQZ T¼M[\QT LM ^QLI IT Y]IT M[\MU IKW[\]UI\[ MT[ Y]Q \MVQU TI [WZ\ LM ^Q]ZM MV XI|[W[ LMT UIT IVWUMVI\ 8ZQUMZ 5~V' .QV[ on poden arribar a créixer les nacions ja superpoblades? 9]QVM[ KWV[MY vVKQM[ \QVLZIV TM[ IKKQWV[ XZM[MV\[ [WJZM MT UMLQ IUJQMV\ Q [WJZM T¼M[\QT LM ^QLI LM OMVMZIKQWV[

FWk Ceh[hW <edj Aa^XZcX^Vi Zc 8^ cX^Zh 6bW^ZciVah

'''

N]\]ZM[' ;~V QVK OVQ\M[ LQNyKQT[ LM ZM[XWVLZM XZWJIJTMUMV\ MT UIRWZ ZMX\M IT Y]IT TI [WKQM\I\ IK\]IT [ÂźMVNZWV\I i a les quals no es pot donar l’esquena. ;MOWV[ TÂźQVNWZUM Planeta Vivo 2008 LMT ?WZTL ?QTLTQNM .]VL ??. MT KWV[]U P]Uo LM ZMK]Z[W[ IT U~V [ÂźPI \ZQXTQKI\ MV\ZM MT ! Q MT Q MT[ LIZZMZ[ IVa[ PMU XMZL]\ OIQZMJu ]V \MZt LM TI ^QLI [QT^M[\ZM LMT XTIVM\I ) IY]M[\ ZQ\UM Y]M VW [MUJTI I\]ZIZ [M KIX I UQ\RIV LM TI LvKILI LMT VMKM[[Q\IZMU LW[ XTIVM\M[ XMZ [I\Q[NMZ TI LMUIVLI LM ZMK]Z[W[ -V XIZI]TM[ LM TI UI\MQ`I N]VLIKQ~ ÂŽTI OMV\ M[\o KWV^MZ\QV\ MT[ ZMK]Z[W[ MV ZMJ]QO Uu[ ZoXQLIUMV\ LMT Y]M TI VI\]ZITM[I XW\ KWV^MZ\QZ MT ZMJ]QO IT\ZM KWX MV ZMK]Z[W[ÂŻ )Y]M[\I LMOZILIKQ~ LM TI VI\]ZI [MV[M XZMKMLMV\[ MV TI PQ[\ ZQI Y]M MV[ X]O]QV IXWZ\IZ M`XMZQvVKQI u[ Uu[ Y]M XZMWK]XIV\ -T[ XI|[W[ Y]M M[\IV KWV\ZQJ]QV\ MV UIRWZ UM[]ZI I IY]M[\I LMOZILIKQ~ [MOWV[ IY]M[\ QVNWZUM [~V" -UQZI\[ ²ZIJ[ =VQ\[ -[\I\[ =VQ\[ LÂź)UvZQKI .QVToVLQI +IVILo 3]_IQ\ )][\ZoTQI -[\ VQI ;]vKQI 6W^I BMTIVLI Q 6WZ]MOI ;~V MT[ XI|[W[ que consumeixen mĂŠs energia i recursos per capita del XTIVM\I 8I|[W[ Y]M W Ju XZM[MV\MV IT\[ KWV[]U[ LÂźMVMZOQI ¡XMT [M] M[\QT LM ^QLI KWU MT[ -[\I\[ =VQ\[ W XMZ TI [M^I KTQUI\WTWOQI KWU MT[ XI|[W[ V ZLQK[¡ W Ju [~V OZIV[ XZWL]K\WZ[ LM XM\ZWTQ -)= 3]_IQ\ +I[]ITQ\I\' -T KWV[]U MVMZOv\QK LÂź]V \MZZQ\WZQ M[\o yV\QUIUMV\ TTQOI\ IT [M] VQ^MTT LM LM[MV^WT]XIUMV\ Q I TI UQLI LM TI [M^I XWJTIKQ~ .MV\ ]VI JZM] ]TTILI IT OZoĂ…K ^MQMU Y]M es mostra de manera clara el que estem exposant. 4ÂźIVa ! MT KWV[]U \W\IT LÂźMVMZOQI IT U~V ¡QVKTWMV\ XM\ZWTQ KIZJ~ OI[ MVMZOQI V]KTMIZ Q PQLZWMTvK\ZQKI¡ IZZQJI^I IUJ XZW] NMQVM[ IT[ \MZI_I\\[ \MZI_I\\ MY]Q^IT I 12 _I\\[ # TÂźIVa RI M[ LWJTI^I aquest consum. El major exponent d’aquest increment u[ MT KWV[]U LM XM\ZWTQ Y]M ZMXZM[MV\I XZWX LM TI UMQ\I\ LMT KWV[]U \W\IT Q Y]M \u TI KIZIK\MZy[\QKI Q ITPWZI TÂźQVKWV^MVQMV\ LM [MZ ]V ZMK]Z[ VW ZMVW^IJTM -T XM\ZWTQ

VWUu[ M[ XW\ WJ\MVQZ XMZ M`\ZIKKQ~ Q \IZL W LÂźPWZI [ÂźM[OW\IZIV TM[ ZM[MZ^M[ LMT[ [M][ RIKQUMV\[ Q KWU PMU ^Q[\ MT[ XI|[W[ Y]M MV LMXMVMV [QO]QV XZWL]K\WZ[ W KWVsumidors) sĂłn alhora els que presenten majors taxes de degradaciĂł dels recursos del planeta i del seu consum. )Y]M[\M[ LILM[ \MVMV ]V KIQZM M[XMZIVtILWZ [Q Uu[ no. La societat de consum s’ha basat en l’economia LMT XM\ZWTQ ¡XZQVKQXITUMV\¡ Q IY]MTT[ XI|[W[ Y]M [QO]QV capaços d’alliberar-se abans d’aquesta dependència [MZIV MT[ UMVa[ INMK\I\[ Y]IV IY]M[\ M[KI[[MOQ 4M[ WXKQWV[ [~V LQ^MZ[M[ LM[ LM TM[ LQNMZMV\[ NWV\[ LÂźMVMZOQI ZMVW^IJTM I TÂźMVMZOQI V]KTMIZ ,MQ`IV\ LM JIVLI TÂźM\MZV LMJI\ [WJZM TM[ QV[\ITĂˆTIKQWV[ V]KTMIZ[ IT\IUMV\ MĂ…KQMV\[ XMZ Y]M OMVMZMV ZM[QL][ ZILQWIK\Q][ Q \MVMV ]V KWUXWVMV\ LM ZQ[K [MUJTI Y]M LM UWUMV\ u[ IY]M[\I MVMZOQI TI Y]M M[\o O]IVaIV\ \MZZMVa [WJZM\W\ MV XI|[W[ MV ^QM[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ KWU TI @QVI 4M[ MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ \W\ Q [MZ TM[ Uu[ ÂŽVM\M[ÂŻ Q LM NWV\[ QTĂˆTQUQ\ILM[ MVKIZI VW [~V XZW] KWUXM\Q\Q^M[ MV MT UMZKI\ MKWV UQK 4ÂźIK\]IT LMXZM[[Q~ MKWV UQKI U]VLQIT u[ ]V \WK LÂźI\MVKQ~ [WJZM TM[ KWV[MY†vVKQM[ LM OI[\IZ Uu[ ZMK]Z[W[ LMT[ Y]M \MVQU XMV[IV\ \IV [WT[ MV KZuQ`MZ KZuQ`MZ Q KZuQ`MZ [MV[M UQZIZ Uu[ MVTTo 9]IV XIZTMU LM [W[\MVQJQTQ\I\ ¡XIZI]TI \IV LM UWLI Y]M [MUJTI Y]M M[\o XMZLMV\ XIZ\ LMT [M] [QOVQĂ…KI\¡ NMU ZMNMZvVKQI XZMKQ[IUMV\ I TI [WT]KQ~ Uu[ ^QIJTM XMZ IT KZMQ`MUMV\ LM TM[ VW[\ZM[ [WKQM\I\[ Y]M VW u[ [QV~ TÂźWJRMK\Q] Ă…VIT LM \W\I MKWVWUQI XMZ I TTIZO \MZUQVQ 0MU LM \MVQZ K]ZI LMT VW[\ZM MV\WZV Q LM TM[ VW[\ZM[ IKKQWV[ QVLQ^QL]IT[ Q KWTĂˆTMK\Q^M[ XMZY]v [Q VW XZW\MOQU MT[ VW[\ZM[ ZMK]Z[W[ M[\IZMU INMK\IV\ VW [WTIUMV\ MT VW[\ZM VQ^MTT LM ^QLI [QV~ TI ^QLI UI\MQ`I

<edji X_Xb_e]h}Ă“gk[i0 World Energy Outlook 2008! D:89$>:6# Informe Planeta Vivo 2008! LL;# lll#_jhi^X^V^eVj#dg\ lll#hdhiZc^WaZ#Zh

''(

Quina energia per a quina arquitectura?

,]ZIV\ UWT\ LM \MUX[ PMU LWVI\ XMZ NM\ Y]M VMKM[[Q\MU ]VI LM\MZUQVILI NWZUI L¼MVMZOQI Q ]V[ LM\MZUQVI\[ MY]QX[ XMZ IKWV[MO]QZ ]VM[ LM\MZUQVILM[ N]VKQWV[ MVMZOv\QY]M[ TT]U IQO]I KITMV\I KITMNIKKQ~ \ZIV[XWZ\ -ZI ]VI vXWKI LM LM\MZUQVQ[UM KQMV\QÅKW\MKVWT OQK LMT JMVM[\IZ TTQOI\ IUJ T¼MY]QXIUMV\ LM TM[ VW[\ZM[ ^QLM[ Q MT KWV[]U LMT[ ZMK]Z[W[ ;Q [¼IKIJI^I ]VI NWV\ L¼MVMZOQI la ciència i la tecnologia de les empreses ja ho solucioVIZQMV \ZWJIV\ IT\ZM[ NWV\[# MZI ]VI LM TM[ [M^M[ N]VKQWV[ ITQUMV\ILI XMZ M[T OIV[ KWU MT LM ®<Z]KIV¼[ Q MV[ WK]XMU LM \W\¯ 5ITI]ZILIUMV\ VW [¼WK]XI^MV LM \W\ VWUu[ LMT Y]M XWLQI UWTM[\IZ MT[ [M][ KTQMV\[ Q [Q ITO]VI LM TM[ [M^M[ IK\]IKQWV[ TMOIT[ XWLQI UWTM[\IZ ITO IT\ZM RI VW MZI LM TI [M^I QVK]UJvVKQI [QV~ ]V \MUI LM TM[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ X JTQY]M[ XI\ZWKQVILM[ IUJ MT[ VW[\ZM[ QUXW[\W[ Q MTMOQLM[ IUJ MT[ VW[\ZM[ ^W\[ Cal tenir molt en compte que la tecnologia no és LM\MZUQVQ[\I Y]M VW PQ PI ]VI [WT]KQ~ VQKI W X\QUI Y]M MT[ UI\MZQIT[ MT[ MY]QX[ Q TI OM[\Q~ VW [~V NZ]Q\ VWUu[ L¼]V[ XIZoUM\ZM[ KQMV\QÅKW\vKVQK[ [QV~ \IUJu LM KZQ\MZQ[ MKWV UQK[ QV^MZ[Q~ UIV\MVQUMV\ ^QLI \QT M`\MZVITQ\I\[ [WKQWK]T\]ZIT[ Q XWTy\QK[ +Q\IZu ]VM[ IÅZUIKQWV[ NM\M[ MV KWVNMZvVKQM[ [WJZM MVMZOQI NI IVa[ I ;]|[[I Q I *WVV ZMNMZMV\[ I T¼IZY]Q\MK\]ZI" <y\WT L¼]V X [\MZ L¼]V XIy[ oZIJ" ®-VMZOQI ZMVW^IJTM I T¼IZY]Q\MK\]ZI' .I UQT IVa[ Y]M PW NMU ¯ +WVNMZvVKQI I *WVV" ®)^]Q MT ZMX\M VW u[ NMZ MLQÅKQ[ LM KWV[]U L¼MVMZOQI [QV~ M`XWZ\ILWZ[ L¼MVMZOQI¯ 4I XZMO]V\I T OQKI I XIZ\QZ LMT UQ[[I\OM IXWZ\I\ XMZ IY]M[\M[ L]M[ KQ\M[ u[" PI^MV\ PQ \MKVWTWOQI Q ZMK]Z[W[ MVMZOv\QK[ KWU u[ Y]M VW M[ NI I^]Q'

@eWgk_c 9ehec_dWi 9dXidg Zc\^cnZg! Y^gZXidg YÉ:XdhZgkZ^h

'')

) ÅVIT LMT[ IVa[ [MQ`IV\I I *IZKMTWVI ]V KWVR]V\ L¼PIJQ\I\OM[ ]VQNIUQTQIZ[ \MVQMV TTIZ LM NWK KWV^MVKQWVIT LM LQ[[MVa XMZ VW \MVQMV KITLMZI L¼IQO]I KITMV\I VQ LM KITMNIKKQ~ 4I ZM[XW[\I LM T¼IZY]Q\MK\M I TI XZMO]V\I LM XMZ Y]v VW PQ PI^QI KITLMZI ^I [MZ Y]M ]\QTQ\bu[[QU MTMK\ZQKQ\I\ Y]M MZI Uu[ JIZI\ Q I Uu[ VW KITQI XZM^M]ZM M[XIQ VQ [WZ\QLI LM N]U[ -T KWV[]U L¼MVMZOQI [¼PI I[[WKQI\ I ZQY]M[I I VQ^MTT LM ^QLI Q KWVNWZ\" MT[ IVOTM[W[ M[ JIVaMV Q MT[ VWZL IUMZQKIV[ M[ L]\`MV" [~V Uu[ ZQK[ MT[ IVOTM[W[' )U[\MZLIU u[ XTM LM JQKQKTM\M[ Q *IZKMTWVI LM UW\W[" MT VQ^MTT LM ^QLI de Barcelona és millor que el d’Amsterdam? )T[ XI|[W[ V ZLQK[ M[\IV WZO]TTW[W[ LM UW[\ZIZ TM[ [M^M[ KI[M[ UIV\QVO]LM[ I \MUXMZI\]ZI KWVNWZ\IJTM L]ZIV\ MT TTIZO PQ^MZV IUJ JWUJM[ LM KITWZ L¼ S? MTvK\ZQK UMV\ZM MV TI\Q\]L[ UMLQ\MZZoVQM[ MV MT[ XM\Q\[ XQ[W[ [¼QV]\QTQ\bMV XIZM\[ IUJ ZILQILWZ[ LM KITWZ ²][\ZQI ^I UW[\ZIZ KWU QV\ZWL]QZ T¼MVMZOQI [WTIZ LM UIVMZI ZoXQLI Q MKWV UQKI Q KZMIV\ ]VI QVL [\ZQI Y]M V¼M`XWZ\I ÅV[ Q \W\ I -[XIVaI IUJ IK\]IKQWV[ L¼I]\WKWV[\Z]KKQ~ KWTÈTMK\Q^I Q UMKIVQ[UM[ LM NWZUIKQ~ XZv^QI ILMY]I\[ ) KI[I VW[\ZI KW[\I \ZWJIZ ]V QV[\ITÈTILWZ XZW] XZMXIZI\ XMZ NMZ ]VI JWVI QV[\ITÈTIKQ~ L¼IQO]I KITMV\I [WTIZ -T [Q[\MUI MVMZOv\QK IK\]IT u[ NZ]Q\ LM T¼IK]U]TIKQ~ d’accions de temps passats i té una gran inèrcia; els KIV^Q[ \IZLMV \MUX[ I VW\IZ [M Q XMZ IQ` UI\MQ` KIT QVQKQIZ TW[ I^QI\ ZMKWZLIV\ TI LQ\I I\ZQJ]|LI I -QV[\MQV" ®TI [WT]KQ~ LMT[ XZWJTMUM[ VW M[ XW\ NMZ IUJ MT[ UI\MQ`W[ KZQ\MZQ[ Y]M MT[ PIV KZMI\¯ 8MZ \IV\ KIT QV\ZWL]QZ VW][ KZQ\MZQ[ IJIV[ Y]M IXTQKIZ ZMKMX\M[ Q XMZ IQ` KIT QVNWZUIKQ~ NWZUIKQ~ XMZ[]I[Q~ Q \IUJu [WZ\ M[\IZ MV MT TTWK ILMY]I\ MV MT UWUMV\ WXWZ\ 0Q PI TI KZMMVtI OMVMZITQ\bILI Y]M ]V VW] producte només es pot introduir si és més barat que els seus

KWUXM\QLWZ[ =V M`MUXTM UW[\ZI Y]M IQ` VW u[ KMZ\ MV T¼oUJQ\ LM T¼MVMZOQI 4M[ JWUJM\M[ Æ]WZM[KMV\[ KWUXIK\M[ XZWXWZKQWVMV ]V M[\IT^Q MKWV UQK Q MVMZOv\QK KWV[QLMZIJTM I TM[ ÅV[ IZI KWV^MVKQWVIT[ LM ÅTIUMV\ 8MZ Y]v VW M[ OMVMZITQ\bMV TM[ Æ]WZM[KMV\[' -T[ KW[\W[ \IUXWK VW PW [~V \W\ MV TM[ OZIV[ QV^MZ[QWV[ -T[ LQ^MZ[W[ ZQ[KW[ TI ^ITWZIKQ~ LM TI LQNMZvVKQI MV\ZM MT[ KW[\W[ L¼IZI Q MT[ N]\]Z[ LMT[ MNMK\M[ [WJZM T¼MKWVWUQI TWKIT Q TI KWUXM\Q\Q^Q\I\ [~V NIK\WZ[ QUXWZ\IV\[ I T¼PWZI LM XZMVLZM LMKQ[QWV[ MKWV UQY]M[ )TO]V[ XZWL]K\WZ[ MTvK\ZQK[ IÅZUMV Y]M MT S? V]KTMIZ u[ UWT\ JIZI\ XMZ VW M[ LMKQLMQ`MV I QVQKQIZ TI KWV[\Z]KKQ~ L¼]VI KMV\ZIT V]KTMIZ 4¼MKWVWUQI IÅZUI Y]M MT[ XZM][ [~V QVLQKILWZ[ LMT[ KW[\W[ ZMIT[ XMZ I -[XIVaI PQ PI ]V ®LvÅKQ\ LM \IZQNI¯ Y]M UIV\u MT[ XZM][ LM T¼MTMK\ZQKQ\I\ XMZ [W\I LMT[ [M][ KW[\W[ PQ PI NIK\]ZM[ MVMZOv\QY]M[ iguals al llarg de l’any (podem relacionar-ho amb el KW[\ LM TI KTQUI\Q\bIKQ~' IT[ \MZZQ\WZQ[ M`\ZIXMVQV[]TIZ[ L¼-[XIVaI T¼MTMK\ZQKQ\I\ u[ Uu[ JIZI\I Y]M I TI XMVyV[]TI malgrat que els costos són molt superiors. Es manté la XZWL]KKQ~ LM KIZJ~ VIKQWVIT XMZ ]VI []XW[ILI Y M[\Q~ de seguretat nacional. +WVKT][Q~" [Q VW \MVQU ]V [Q[\MUI MVMZOv\QK [W[\MVQJTM u[ XMZY]v VW PW KZMQMU XW[[QJTM VW ^WTMU VW MV[ PQ I\ZM^QU W XMZ IT\ZM[ ZIWV[ [QUQTIZ[ 8ZMO]V\I" Y]v NI NIT\I Y]M XI[[Q XMZ \IT Y]M QVQKQMU TI VMKM[[oZQI \ZIV[NWZmació del sistema energètic?

''*

El paper de l’aigua

4¼IQO]I u[ M[[MVKQIT XMZ IT LM[MV^WT]XIUMV\ P]Uo Q M[\o QV\ZyV[MKIUMV\ TTQOILI I T¼IXIZQKQ~ L¼I[[MV\IUMV\[ ]ZJIV[ Q IT [M] KZMQ`MUMV\ -V TI PQ[\ ZQI T¼M`XIV[Q~ urbana ha anat acompanyada de la recerca i explotació LM VW][ ZMK]Z[W[ PyLZQK[ XMZ \IT LM [I\Q[NMZ TM[ VMKM[[Q\I\[ LMT[ LQNMZMV\[ ][W[ IOZyKWTM[ QVL][\ZQIT[ X JTQK[ LWUv[\QK[ Q ZMKMV\UMV\ MKWT OQK[ Y]M PIV IVI\ KIV^QIV\ IT TTIZO LMT[ [MOTM[ 4M[ NWV\[ L¼IQO]I TWKIT[ ]\QTQ\bILM[ WZQOQVoZQIUMV\ [¼PIV KWUXTMUMV\I\ Q ÅV[ Q \W\ []J[\Q\]|\ XMZ NWV\[ KILI ^MOILI Uu[ TT]VaIVM[ IUJ ZMXMZK][[QWV[ [WKQWIUJQMV\IT[ Y]M PIV \ZI[XI[[I\ MT[ TyUQ\[ \MZZQ\WZQIT[ LM TI KQ]\I\ 4¼I]OUMV\ LM T¼WNMZ\I Q LM TI UQTTWZI LM la qualitat de l’aigua disponible a pobles i ciutats han INI^WZQ\ MT KZMQ`MUMV\ MKWV UQK Q LM TI XWJTIKQ~ I TI ^MOILI Y]M IY]M[\ Ju Jo[QK PI M[\I\ NWV\ LM KWVÆQK\M[ [WKQIT[ Q \MZZQ\WZQIT[ M[XMKQITUMV\ MV IY]MTTM[ bWVM[ WV T¼IQO]I PI M[\I\ \ZILQKQWVITUMV\ ]V ZMK]Z[ M[Ko[ -V ]V UWUMV\ MV MT Y]IT Uu[ LMT LM TI XWJTIKQ~ U]VLQIT ^Q] MV KQ]\I\[ Q MV ]V KWV\M`\ L¼I]OUMV\ N]\]Z LM T¼M[KI[[M\I\ LM T¼IQO]I MV LM\MZUQVILM[ bWVM[ KWU I KWV[MY vVKQI LMT KIV^Q KTQUo\QK MT []JUQVQ[trament i la gestió de l’aigua per a usos domèstics és ]V \MUI L¼M[XMKQIT ZMTTM^oVKQI XMZ I XWTy\QK[ \vKVQK[ Q QV^M[\QOILWZ[ ) Uu[ LMT[ M[\]LQ[ [WZOQ\[ MV MT[ KIUX[ LM T¼MVOQVaMZQI KMV\ZI\[ [WJZM\W\ MV TI ZMKMZKI Q LQ[\ZQJ]KQ~ LM VW^M[ NWV\[ L¼IJI[\IUMV\ MV TI UQTTWZI LM TI Y]ITQ\I\ XW\IJQTQ\bIKQ~ Q LMX]ZIKQ~ Q LM T¼MÅKQvVKQI MV T¼IXZWÅ\IUMV\ M`Q[\MQ` ]VI XZWL]KKQ~ KQMV\QÅKW\vKVQKI Y]M \ZIK\I L¼IJWZLIZ T¼M[\]LQ LMT KQKTM PQLZWT OQK LM[ L¼IT\ZM[ XMZ[XMK\Q^M[ 8MZ M`MUXTM LM[ L¼]V ^M[[IV\ XWTQ\QKWQV[\Q\]KQWVIT [¼PI XW[I\ QV\MZv[ MV Y]Q PI \QVO]\ TI \Q\]TIZQ\I\ LM T¼IQO]I Q MT XWLMZ [WJZM TI [M^I OM[\Q~ Q Y]QV[ ][W[ PIV M[\I\ XZQWZQ\bI\[ ZM[XMK\M I L¼IT\ZM[ 4¼MVNWKIUMV\ [WKQWIUJQMV\IT PI QV\MV\I\ IXZWN]VLQZ MV MT[ LQ^MZ[W[ KWVLQcionants urbans del consum d’aigua i sobre els impactes Y]M T¼I]OUMV\ LMT [M] KWV[]U MV bWVM[ ]ZJIVM[ M[\o

;b[dW :ec[d[ 9dXidgV Zc 8^ cX^Zh 6bW^ZciVah! XVe YZ egd_ZXiZh YZ aÉ>chi^iji YÉ:hijY^h GZ\^dcVah ^ BZigdeda^iVch YZ 7VgXZadcV

''+

XZW^WKIV\ MV MT UMLQ IUJQMV\ Q MV TI [WKQM\I\ -T[ NIK\WZ[ determinants del consum d’aigua urbana (principalment L¼ [ LWUv[\QK \IUJu PI M[\I\ WJRMK\M L¼IVoTQ[Q[ LM U Ttiples estudis economètrics1. ;MOWV[ LQNMZMV\[ M[\]LQ[2 IY]M[\[ [~V MT[ NIK\WZ[ Uu[ ZMTTM^IV\[ Y]M KWVLQKQWVMV MT KWV[]U L¼IQO]I LWUv[\QKI" -KWV UQK[" XZM] LM T¼IQO]I VQ^MTT L¼QVOZM[[W[ ;WKQIT[" OZIVLoZQI Q KWUXW[QKQ~ NIUQTQIZ OZI] LM KWV[ciència ambiental. <vKVQK[" KWUX\ILWZ[ QVLQ^QL]IT[ \MKVWTWOQI ]\QTQ\bILI [Q[\MUM[ L¼M[\IT^Q 1V[\Q\]KQWVIT[" VWZUI\Q^I ML]KIKQ~ QVNWZUIKQ~ )UJQMV\IT[" KTQUI Q \QX][ LM ^MOM\IKQ~ LM TM[ bWVM[ enjardinades. =ZJIVy[\QK[" UWLMT ZM[QLMVKQIT LMV[Q\I\ MLQÅKI\ ZQI \QXWTWOQI LM T¼PIJQ\I\OM []XMZNyKQM LM T¼PIJQ\I\OM VWUbre de punts de consum. )Q`y MT KWV[]U LWUv[\QK L¼IQO]I I]OUMV\I IUJ MT VQ^MTT L¼QVOZM[[W[ \W\ Q Y]M IUJ UI\Q[W[" MT KWV[]U L¼IQO]I LQV[ LM T¼PIJQ\I\OM PQOQMVM XMZ[WVIT Q LWUv[\QKI IQO]I LM JWKI XZMXIZIKQ~ L¼ITQUMV\[ u[ ZMTI\Q^IUMV\ M[\IJTM XMZ I LQNMZMV\[ VQ^MTT[ LM ZMVLI UMV\ZM Y]M TM[ ^IZQIKQWV[ [~V Uu[ VW\IJTM[ Y]IV M`Q[\MQ`MV ][W[ M`\MZQWZ[ ZMO LM RIZLQV[ UIV\MVQUMV\ LM TI XQ[KQVI ,M TI UI\MQ`I UIVMZI MT KWV[]U L¼IQO]I XMZ I ][W[ Jo[QK[ u[ UMVa[ [][KMX\QJTM [Q M[ XZWL]MQ`MV KIV^Q[ MV MT XZM] que el relacionat amb usos exteriors. -V\ZM MT[ NIK\WZ[ [WKQIT[ MT KWV[]U LWUv[\QK XMZ KoXQ\I [WT [MZ Uu[ OZIV Y]IV LQ[UQV]MQ` MT VWUJZM LM UMUJZM[ I TI TTIZ Q \IUJu MV NIUyTQM[ IUJ KZQI\]ZM[ -T[ PoJQ\[ LM KWV[]U ZM[XWV[IJTM XWZ\MV I KWV[]U[ UMVWZ[ )T\ZM[ NIK\WZ[ KWU IZI TI QV[\ITÈTIKQ~ LM KWUX\ILWZ[ QVLQ^QL]IT[ Q TI \IZQÅKIKQ~ LM T¼IQO]I UWT\[ KWX[ IKWUXIVaI\[ L¼QVNWZUIKQ~ Q ZMXIZIKQ~ LM N]Q\M[ LQ[UQ-

V]MQ` QO]ITUMV\ MT KWV[]U XMZ KoXQ\I :MTIKQWVI\ IUJ IQ` TM[ KIUXIVaM[ Q TI QV[\ITÈTIKQ~ LM [Q[\MUM[ L¼M[\IT^Q I TM[ TTIZ[ Q ]VI VWZUI\Q^I Y]M NWUMV\Q T¼M[\IT^Q XW\ KWV\ZQbuir a consums menors. -V\ZM MT[ NIK\WZ[ ]ZJIVy[\QK[ MT[ PIJQ\I\OM[ Uu[ grans i amb més punts de consum comporten consums LWUv[\QK[ L¼IQO]I Uu[ MTM^I\[ [Q Ju TI ^IZQIJTM Y]M PQ \u MT XIXMZ Uu[ QUXWZ\IV\ u[ TI \QXWTWOQI MLQÅKI\ ZQI )T[ PIJQ\I\OM[ ]VQNIUQTQIZ[ KWU Y]M PQ PI ][W[ M`\MZQWZ[ KWU MT ZMK LMT RIZLy W MT UIV\MVQUMV\ LM TI XQ[KQVI MT[ KWV[]U[ L¼IQO]I IKW[\]UMV I [MZ Uu[ MTM^I\[ Y]M IT[ blocs de pisos. ) ]VI M[KITI Uu[ OZIV MT UWLMT ZM[QLMVKQIT u[ ]VI LM TM[ ^IZQIJTM[ Y]M M`XTQKI UQTTWZ MT KWV[]U L¼IQO]I 4M[ zones urbanes basades en un model de baixa densitat LM XWJTIKQ~ WV XZMLWUQVMV MT[ PIJQ\I\OM[ ]VQNIUQTQIZ[ IUJ RIZLQV[ Q XQ[KQVM[ XZM[MV\MV ]VM[ LMUIVLM[ L¼IQO]I XMZ KoXQ\I UWT\ []XMZQWZ[ I TM[ bWVM[ ]ZJIVM[ KWUXIK\M[ Q IUJ \QXWTWOQM[ MLQÅKI\ ZQM[ L¼IT\M[ LMV[Q\I\[ -V IY]M[\ [MV\Q\ ]VI XTIVQÅKIKQ~ ]ZJIVy[\QKI Y]M \MVLMQ`Q KIX I ]V UWLMT ]ZJo UMVa[ KWV[]UQLWZ L¼IQO]I PI LM [MZ TI KTI] XMZ INZWV\IZ MT ZMX\M LM TI OM[\Q~ [W[\MVQJTM LM T¼IQO]I

' KZ\Zj! eZg ZmZbeaZ/ 7hXk i# =WhY W" <$" =WhY W#LWb_ Wi" C$7$ _ CWhj d[p#;if_ [_hW" H$" (&&)$ »:hi^bVi^dc d[ GZh^YZci^Va LViZg 9ZbVcY# 6 HiViZ d[ i]Z 6gi GZk^Zl¼# Journal of Socio-Economics! Kda# (' & ! e# -&"&%'#

( EZg V jcV gZk^h^ b h YZiVaaVYV YZah [VXidgh XdcY^X^dcVcih YZa Xdchjb YÉV^\jV Ydb hi^X Zc |gZZh bZigdeda^iVcZh/ :ec[d[" ;$ _ IWkh " :$ (&&,$ »JgWVc^oVi^dc VcY LViZg 8dchjbei^dc/ >cÓjZcX^c\ ;VXidgh ^c i]Z BZigdeda^iVc GZ\^dc d[ 7VgXZadcV¼# Urban Studies! Kda# )( . ! &+%*"&+'(#

'',

*8 ' @Zk^c AncX]# Echar a perder. Un análisis del deterioro. :Y^idg^Va <jhiVkd <^a^# 7VgXZadcV! '%%*#

Outputs0 bW ][ij_ Z[bi h[i_Zki <WZVMU I TI VI\]ZI LM UIVMZI KWV[KQMV\ \W\ ITT Y]M VW [MZ^MQ` VW \u ^ITWZ UWTM[\I W [WJZI XMZ QVKWV[KQMV\UMV\ \IUJu PQ IJWY]MU MT[ XZWductes resultants de processos productius o de simples accions que no I[[WKQMU I IY]M[\[ IJWKIUMV\[ XMZ M`MUXTM MT +72 que emetem pel tub d’escapament dels nostres cotxes. Residu u[ ITT Y]M VW [IJMU IXZWÅ\IZ# IQ` VW ^WT LQZ Y]M KIX IT\ZI XMZ[WVI VW PW X]O]Q ZMK]XMZIZ Q I[[QOVIZ TQ ]V ^ITWZ L¼ [ 6W [WU OIQZM KWV[KQMV\[ LM TI Y]IV\Q\I\ LM ZMJ]QO Y]M XZWL]|U1 Q MV OMVMZIT MV[ XZMWK]XMU XWK LMT[ MNMK\M[ Y]M XZWL]MQ`MV [WJZM TI JQW[NMZI TM[ MUQ[[QWV[ Q MT[ ZM[QL][ ZM[]T\IV\[ LM TM[ VW[\ZM[ IK\Q^Q\I\[ Gk jehd[c W bW dWjkhW5

( GdcVaY Lg^\]i# De# X^i# e|\# ''#

9]QV[ ZM[QL][ TTMVKMU I TI VI\]ZI' ;IJMU Y]QV[ MNMK\M[ [MK]VLIZQ[ \MVMV' 9]Q XMZR]LQquen? Què malgastem? Què malbaratem? 4M[ ZMKMV\[ VWZUI\Q^M[ LM ZMKWTTQLI [MTMK\Q^I Y]M WJTQO]MV I [MXIZIZ MT[ ZM[QL][ [MOWV[ TI [M^I VI\]ZITM[I KWUMVKMV I KWV[KQMVKQIZ VW[ LM TI LQ^MZ[Q\I\ LM XZWL]K\M[ MNyUMZ[ M`Q[\MV\[" TM[ ZM[\M[ WZOoVQY]M[ MT XTo[\QK MT[ KIZ\ZWV[ MT[ ^QLZM[ TM[ XQTM[ MT[ UMLQKIUMV\[ KIL]KI\[ MT[ ITQUMV\[ Y]M M[ ^IV M[XI\TTIZ I TI VM^MZI MT[ \ZI[\W[ ^MTT[ M\K 8MZ \IUJu XWLMU KWV[QLMZIZ ZM[QL][ MT[ N]U[ Q OI[W[ ZM[]T\IV\[ LM XZWKM[[W[ QVL][\ZQIT[ W [QUXTMUMV\ LMT NM\ L¼IVIZ MV I]\WU JQT XMZ TI KIZZM\MZI -T +72 produït XMZ TI KZMUI LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ u[ MT UQTTWZ M`MUXTM L¼]V ZM[QL] LMT Y]IT ÅV[ Q \W\ NI ZMTI\Q^IUMV\ XWK \MUX[ VW [IJyMU Y]M \u MNMK\M[ XMZR]LQKQIT[ 4M[ KQ]\I\[ LMT XI[[I\ MZMV UWT\ QV[IVM[ ^MZQ\IJTM[ NMUMZ[# MT[ ZM[QL][ [ TQL[ [¼IU]V\MOI^MV MV T¼M[XIQ X JTQK ÅV[ Q \W\ MV T¼QV\MZQWZ LMT[ MLQÅKQ[ 4M[ KIUJZM[ LM JIVa [~V KZMIKQWV[ LMT [MOTM @>11 -T[ Y]Q PMU ^Q[K]\ MV KQ]\I\[ IUJ ZQ] MT[ ZMKWZLMU KWU ]VI KTI^MO]MZI [WKQITUMV\ IKKMX\ILI -VKIZI I^]Q UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ ^Q]MV IU]V\MOILM[ MV JIZZQ[ UIZOQVIT[ LM OZIV[ UMOIT XWTQ[ [MV[M `IZ`I LM [IVMRIUMV\ )T VW[\ZM 8ZQUMZ 5~V I^]Q T¼IQO]I XW\IJTM [¼]\QTQ\bI XZMNMZMV\UMV\ KWU I KWVL]K\WZI LM ZM[QL][ I T¼QV\MZQWZ LMT[ PIJQ\I\OM[ Q I TM[ bWVM[ QVL][\ZQIT[# TI ZMO]TIKQ~ LMT[ IJWKIUMV\[ u[ ZMKMV\ ·ÅV[ NI XWK \MUX[ MT[ ZQ][ MZMV TM[ KTI^MO]MZM[ LM TM[ ZM[\M[ industrials– i el mar continua sent el gran abocador. -T[ MNMK\M[ LM TI OMVMZIKQ~ Q LM T¼IJWKIUMV\ LM ZM[QL][ [~V XZWJIJTMUMV\ MT XMZQTT Uu[ OZIV I Y]v [¼MVNZWV\I TI 0]UIVQ\I\ )Q` u[ XMZY]v TI KWV\IUQVIKQ~ u[ ]V XZWblema d’escala.2 )Y]M[\ NMVWUMV M[ XZWL]MQ` Y]IV VW M[ \IVY]MV MT[ KQKTM[ Q MT ZM[QL] ZM[]T\IV\ L¼]V XZWKu[ LM \ZIV[NWZUIKQ~ VW \u KIX ]\QTQ\I\ -T[ ZM[QL][ WZOoVQK[ [~V [MUXZM ZM]\QTQ\bIJTM[ ·JQWLMOZILIJTM[· \ZM\ Y]M M[ XZWL]MQ`QV M`KMLMV\[ MV MT [Q[\MUI# KWV\ZoZQIUMV\ MT[ ZM[QL][ QVL][\ZQIT[ VW M[ ZMK]XMZMV PIJQ\]ITUMV\ [QV~ Y]M [¼MTQUQVMV Ju MV IJWKILWZ[ Ju MV KMV\ZIT[ L¼QVKQVMZIKQ~ -T XMZKMV\I\OM Y]M [M¼V ZMKQKTI u[ UyVQU ;\[Yj[i i[YkdZWh_i Z[bi h[i_Zki

) GVX]Za A# 8Vghdc# Primavera silenciosa# :Y^idg^Va 8g i^XV# 7VgXZadcV! '%%*#

La percepció dels perills que amaga la contaminació de l’aire i de l’aigua és sempre \IZLIVI 4¼IVa M[ ^I I\ZQJ]QZ XMZ XZQUMZI ^MOILI TI XZWXIOIKQ~ LMT \QN][ I T¼IQO]I KWV\IUQVILI 4I KWV\IUQVIKQ~ XMZ XIZ\yK]TM[ XZWKMLMV\[ LM TI KZMUI LM KIZJ~

''-

WKI[QWVI^I KMV\MVIZ[ LM UWZ\[ MV KQ]\I\[ IVOTM[M[ KWU 5IVKPM[\MZ XMZ VW M[ ^I KWUMVtIZ I KWUJI\ZM ÅV[ UWT\[ IVa[ Uu[ \IZL -T[ XZQUMZ[ MNMK\M[ LM TI KWV\IUQVIKQ~ Y]yUQKI XMZ XM[\QKQLM[ ^IV [MZ LMV]VKQI\[ T¼IVa ! 3 -T NWZI\ LM TI KIXI L¼Wb~ MZI ]V XZWJTMUI QV[W[XQ\I\ ÅV[ NI XWK[ IVa[ -T N]U M[ ^M] Q [IJMU Y]M QUXTQKI NWK Q \MVLQU I I[[WKQIZ KMZ\[ KWTWZ[ IUJ MT XMZQTT MVKIZI Y]M VW [MUXZM u[ IQ`y 4¼IQO]I JZ]\I M[ LQ[\QVOMQ` LM T¼IQO]I VM\I XMZ què passa amb el CO2 TM[ XIZ\yK]TM[ MV [][XMV[Q~ MT[ UM\ITT[ XM[IV\[ TM[ WVM[ MTMK\ZWUIOVv\QY]M[' +WU ;IV\ <WUo[ [MUJTI [MZ Y]M [Q VW PW ^MQMU VW PW KZMQMU -[ ^I \IZLIZ \MUX[ I IKKMX\IZ TI XMZQTTW[Q\I\ LMT N]U LM TM[ NoJZQY]M[ [WJZM MT VW[\ZM [Q[\MUI ZM[XQZI\WZQ Q MT[ XW[[QJTM[ MNMK\M[ KIVKMZyOMV[ LMT \IJIK XMZY]v MVKIZI Y]M u[ ^Q[QJTM MT [M] MNMK\M VW M[ XMZKMX LQZMK\IUMV\ -V MT KI[ LM TM[ UWLMZVM[ KWV\IUQVIKQWV[ ZM[]T\I Y]M I Uu[ MT[ XZWL]K\M[ KWV\IUQVIV\[ VW [~V ^Q[QJTM[ 8W\ NMZ [M ^Q[QJTM el CO2' <IUJu PI M[\I\ LQNyKQT IKWV[MO]QZ T¼IKKMX\IKQ~ OMVMZITQ\bILI LMT[ [M][ MNMK\M[ XMZR]LQKQIT[# MT KI[ LMT \IJIK u[ [MUJTIV\" MT[ QV\MZM[[W[ LM TM[ \IJIY]MZM[ KWVLMUVILM[ NI XWK XMZ LQNWVLZM KWV[KQMV\UMV\ QVNWZUIKQ~ NIT[I Q MT[ LM TM[ XM\ZWTQMZM[ IZI Y]M QV^MZ\MQ`MV ingents quantitats de diners per negar o minimitzar els ZQ[K[ LMT KIV^Q KTQUo\QK IKWV[MO]MQ`MV ZM\IZLIZ MT \MUX[ LM ZMIKKQ~ ]V \MUX[ MV Y]v KITLZQI IK\]IZ

FWf[h h[Y_YbWj Zc YZ eVeZg Xdchjb^i

L_Zh[ h[Y_YbWj Zc YZ k^YgZ Xdchjb^i &%% 7 a\^XV Hj hhV ;^ca|cY^V .%

4¼QVKZMUMV\ XZWOZM[[Q] LM ZM[QL][ NI Y]M TI [M^I IK]mulació i possible destrucció generin problemes ambiMV\IT[ L¼QUXWZ\oVKQI 8MZ IY]M[\I ZI~ TM[ XZQVKQXIT[ UM[]ZM[ Y]M KWV^u XZMVLZM ZM[XWVMV IT KWVMO]\ MV]VKQI\ LM TM[ \ZM[ :" ZML]KKQ~ ZM]\QTQ\bIKQ~ Q ZMKQKTI\OM ) IY]M[\M[ \ZM[ : M[ XWLMV INMOQZ IT\ZM[ L¼MY]Q^ITMV\[ com rehabilitar MV MT KI[ LM T¼MLQÅKIKQ~ W regular XMZ actuar des de les administracions. ,M \W\M[ TI ZML]KKQ~ LM TI XZWL]KKQ~ LM ZM[QL][ Q KWV\IUQVIKQ~ u[ MT UQ\Ro XZQWZQ\IZQ XMZY]v u[ TI Uu[ MÅKIt 4I [M^I KWV[MK]KQ~ KWUXWZ\I IK\]IKQWV[ [WJZM MT[ OZIV[ MUQ[[WZ[ XMZ \IUJu [~V QUXWZ\IV\[ TM[ IKKQWV[ LMT[ XM\Q\[ XZWL]K\WZ[ u[ I LQZ LM \W\[ VW[IT\ZM[ 1 u[ Y]M [Q []UMU MT[ ZM[QL][ Y]M MV KWVR]V\ IJWY]MU IT UMLQ [¼IK]U]TMV Y]IV\Q\I\[ [QOVQÅKI\Q^M[ 4I KWV[KQvVKQI sobre la necessitat de reduir xoca amb el consumisme I Y]v TI VW[\ZI [WKQM\I\ M[\o QV[Q[\MV\UMV\ IJWKILI Augmenten les campanyes per tal de no utilitzar bosses LM XTo[\QK \W\ Q Y]M VW OI]LMQ`MV MVKIZI LM OIQZM v`Q\ -T KZMQ`MUMV\ u[ MT NM\Q\`M LMT VW[\ZM \MUX[ 8W\[MZ XMZ

CdgjZ\V ¿jhig^V >ha|cY^V ?Ve

-% EV hdh 7V^mdh 9^cVbVgXV

;^ca|cY^V 6aZbVcnV Hj hhV CdgjZ\V

,%

8dgZV YZa HjY

?Ve EV hdh 7V^mdh 8dgZV YZa HjY ¿jhig^V

+%

Kd_ ;khef[W

Kd_ ;khef[W ;gVc V

9^cVbVgXV ;ifWdoW GZ\cZ Jc^i

>i|a^V *%

7 a\^XV

B[i jh[i H

6aZbVcnV

>gaVcYV

=dc\g^V >i|a^V Edgij\Va

)% ;ifWdoW Edgij\Va

>gaVcYV <g X^V (% >ha|cY^V

<g X^V GZ\cZ Jc^i

'%

=dc\g^V &% 9VYZh eZg Va '%%%! ZmXZeiZ/ '%%&! &...! &.., [dcih/ :bbVcjZaaZ 7djgcVn! K^iVa LVhiZ <gVe]^Xh '! JC:E"<g^Y 6gZcYVa! '%%+! hZ\dch D:89 :ck^gdcbZciVa 9ViV '%%)

%

''.

:c aZh Vc|a^h^h YZ X^XaZ YZ k^YV! Xdb ]Zb k^hi Zc Za XVe ida (7! hÉVcVa^ioZc Zah gZXjghdh ^ gZh^Yjh YÉjc egdYjXiZ Va aaVg\ YZ idiV aV hZkV k^YV! YZa WgZhhda Òch V aV idbWV# AÉZmegZhh^ cradle to cradle ÄYZa WgZhhda Va WgZhhdaÄ hÉji^a^ioV eZg ^cY^XVg aV cZXZhh^iVi YZ iVcXVg Zah X^XaZh egdYjXi^jh gZVegdÒiVci Zah gZh^Yjh YÉjc egdX h Xdb V gZXjghdh YÉjc VaigZ B^X]VZa 7gVjc\Vgi ^ L^aa^Vb BX9dcdj\] Cradle to cradle# BX<gVl"=^aa# BVYg^Y! '%%* #

egdYjXX^ YÉZcZg\^V

egdYjXiZh ^cY hig^V V\g^XjaijgV XdchigjXX^

gZXjgh cVijgVa

bVi g^V eg^bZgV

X^jiVi

gZX^XaVi\Z

gZXdaa^YV hZaZXi^kV

Xdbedhi

* HZg\Z AVidjX]Z# La apuesta por el decrecimiento# >XVg^V :Y^idg^Va# 7VgXZadcV! '%%-# + 8a^kZ ]Vb^aidc# El fetiche del crecimiento# :Y^idg^Va AVZida^# 7VgXZadcV! '%%+#

, ?dVfj^b K^ daVh BVgaZi# Diseño ecológico# :Y^idg^Va 7ajbZ# 7VgXZadcV! '%%*# - Basurama h jc XdaÕaZXi^j YZY^" XVi V aV ^ckZhi^\VX^ ^ V aV \Zhi^ XjaijgVa YZh YZ '%%& fjZ ]V XZc" igVi aV hZkV |gZV YÉZhijY^ ^ VXijVX^ Zc Zah egdXZhhdh egdYjXi^jh! aV \ZcZgVX^ YZ gZWj^\ fjZ ^bea^fjZc ^ aZh edhh^W^a^iVih XgZVi^kZh fjZ hjhX^iV VfjZhiV Xdc_jcijgV XdciZbedg|c^V# CVhXji V aÉ:hXdaV YÉ6gfj^iZXijgV YZ BVYg^Y! ]V VcVi ZkdajX^dcVci ^ VYdeiVci cdkZh [dgbZh YZh YZah hZjh dg \Zch#

IQ` VMQ`MV UW^QUMV\[ Y]M MT Y M[\QWVMV KWU I VQKI UM\I Q M[ XTIV\MOMV XZMO]V\M[ com per què no el decreixement?4 W XMZ Y]v [MUXZM KZuQ`MZ [WTIUMV\' W KWU KZuQ`MZ [MV[M WNMOIZ MT XTIVM\I' -T[ XZWKM[[W[ VI\]ZIT[ XZM[MV\MV NI[M[ IT\MZVI\Q^M[ LM KZMQ`MUMV\ Q LMKZMQ`MUMV\ MV XMZUIVMV\ ZMKMZKI L¼MY]QTQJZQ[# \IVUI\MQ` [¼QV\]MQ` Y]M XMZseguir un creixement perpetu i continuat tendeix a crear desequilibris. 4I ZM]\QTQ\bIKQ~ LM XZWL]K\M[ u[ XWK NZMY MV\ MV MT KQZK]Q\ KWUMZKQIT <IVUI\MQ` PQ PI VWUJZW[W[ XZWL]K\M[ IT U~V Z]ZIT Q I TM[ KQ]\I\[ Y]M NoKQTUMV\ XWLMV XI[[IZ LM [MZ KWV[QLMZI\[ ZM[QL][ I KWV^MZ\QZ [M MV WJRMK\M[ L¼ [ [Q IZZQJMV I TM[ UIV[ LM Y]Q [oXQOI ZMK]XMZIZ W \ZIV[NWZUIZ VM TI ]\QTQ\I\ 4I KQVMI[\I NZIVKM[I )OVv[ >IZLI MV[ ^I LMTMKtar a Les glaneurs et la glaneuse IUJ ]V ]VQ^MZ[ LM \ZIt]\[ XMZ[WVI\OM[ Y]M M[ LMLQKI^MV I ZMK]XMZIZ WJRMK\M[ LM ^MOILM[ LM UIVMZI [WZXZMVMV\ -T ZMKQKTI\OM MV KIV^Q RI QUXTQKI ]VI \ZIV[NWZUIKQ~ LMT ZM[QL] Q MT ^ITWZ [¼IKWV[MO]MQ` UIVQX]TIV\ TW XMZ \ZIV[NWZUIZ TW MV ]V XZWL]K\M VW] 1UXTQKI XMZ \IV\ ]VI IXWZ\IKQ~ L¼MVMZOQI XMZ MV OMVMZIT MT XZWÅ\ IKWV[MO]Q\ KWUXMV[I T¼IXWZ\IKQ~ -T KI[ de l’alumini és molt clar. Fabricar un quilo d’alumini requereix una gran quantitat L¼MVMZOQI Q IQO]I UMV\ZM Y]M [Q M[ ZMKQKTI IY]M[\ KWV[]U M[ ZML]MQ` LZo[\QKIUMV\ El disseny de productes elaborats amb materials procedents del reciclatge genera una IK\Q^Q\I\ KZMQ`MV\ Q M[ U]T\QXTQY]MV TM[ KZMIKQWV[ IZ\y[\QY]M[ NM\M[ IUJ UI\MZQIT[ LM ZMJ]QO KWU u[ MT KI[ LM basurama. -T[ PIJQ\IV\[ LM TI TWKITQ\I\ LM 3IUQSI\[] IT 2IX~ ZMKQKTMV MT ! LMT[ ZM[QL][ LWUv[\QK[ ) 0WTIVLI MT ZMKQKTI\OM L¼oZQL[ LM TI KWV[\Z]KKQ~ I[[WTMQ` `QNZM[ UWT\ IT\M[ UW\Q^I\ XMZ TI UIVKI LM XMLZMZM[ IT XIy[

''/

=V WJRMK\Q] Y]M KIT QVKWZXWZIZ MV MT[ LQ[[MVa[ LM XZWL]K\M[ u[ TI ZMKQKTIJQTQ\I\ LMT[ KWUXWVMV\[# KWV^u XZM^M]ZM Q NIKQTQ\IZ MT ZMKQKTI\OM XW[\MZQWZ L¼ITT Y]M M[ XZWL]MQ` )Q` KWUXWZ\I TI ]\QTQ\bIKQ~ LM UI\MZQIT[ [][KMX\QJTM[ LM [MZ ZM]\QTQ\bI\[ W ZMKQKTI\[ Q \IUJu IKWJTIUMV\[ Y]M XMZUM\QV TI [MXIZIKQ~ LMT[ LQ^MZ[W[ KWUXWVMV\[ -V IY]M[\ KIUX TI QVL [\ZQI \u [MV[ L]J\M ]V TTIZO KIUy XMZ K~ZZMZ BW h[^WX_b_jWY_ 0 [b \kjkh _cc[Z_Wj

4I ZMPIJQTQ\IKQ~ u[ TI [WZ\QLI XZQVKQXIT XMZ NMZ NZWV\ I TI KZQ[Q IK\]IT LM UIVMZI [W[\MVQJTM 4I =8+ ^I L]Z I \MZUM ]V M[\]LQ LQZQOQ\ XMZ )TJMZ\ +]KPy XMZ ^M]ZM KWU PI^QI LM [MZ T¼PIJQ\I\OM QLMIT [MOWV[ MT[ KZQ\MZQ[ L¼]V [Q[\MUI LM Y]ITQÅKIKQ~ XZM[\QOQ~[ KWU u[ MT 4--,# MT ZM[]T\I\ ^I UW[\ZIZ Y]M UWT\ XZWJIJTMUMV\ T¼PIJQ\I\OM XZW^QVLZQI L¼]VI ZMPIJQTQ\IKQ~ =V MLQÅKQ NM\ LM VW] []XW[I OIQZMJu [MUXZM QVKZMUMV\IZ T¼ [ LM ZMK]Z[W[ Q TI XZWL]KKQ~ L¼MUQ[[QWV[ -V ]V MLQÅKQ M`Q[\MV\ IXZWÅ\MU NWVIUMV\[ M[\Z]K\]ZI Q OZIV XIZ\ LMT[ \IVKIUMV\[ PQ UQTTWZMU T¼I|TTIUMV\ LM TI XMTT Q TM[ XZM[\IKQWV[ Q XMZ \IV\ VWZUITUMV\ MUM\Zo UMVa[ +72 que abans de ser rehabilitat. Sempre utilitzarem UMVa[ ZMK]Z[W[ Y]M MV TI KWV[\Z]KKQ~ L¼]V MLQÅKQ LM VW^I XTIV\I ) IQ` KIT INMOQZ T¼M[\IT^Q MV MT KWV[]U LM \MZZQ\WZQ Actualment la rehabilitació representa més d’un terç de la producció del sector de TI KWV[\Z]KKQ~ I -]ZWXI XMZ UMV\ZM MV ITO]V[ XI|[W[ u[ LM T¼WZLZM LM TI UMQ\I\ I -[XIVaI Q +I\IT]VaI VW IZZQJI IT ) Uu[ KIT XMV[IZ TI ZMPIJQTQ\IKQ~ MV \MZUM[ VW][ ,¼]VI JIVLI T¼M[\IT^Q MVMZOv\QK ha de ser una premissa imprescindible i l’increment dels aïllaments –en general per TI KIZI M`\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ Q MV OZ]Q`W[ UWT\ Uu[ OZIV[ LMT Y]M M[ NI PIJQ\]ITUMV\· u[ KWVLQKQ~ QVLQ[XMV[IJTM ,M T¼IT\ZI KIT XMV[IZ MV \MZUM[ QVVW^ILWZ[ L¼QVKZMUMV\ L¼M[XIQ Q Y]ITQ\I\ IUJQMV\IT 0W NIV MT[ IZY]Q\MK\M[ NZIVKM[W[ 4IKI\WV >I[IT MV MT[ conjunts d’habitatges del boom LM TI KWV[\Z]KKQ~ LMT[ IVa[ [MQ`IV\I Q [M\IV\I Y]M I^]Q XZM[MV\MV OZIV[ UIVKIVKM[# IT[ VW[\ZM[ OZIV[ KWVR]V\[ MT[ KWV^QVLZQI ]VI UIVMZI [QUQTIZ LM \ZMJITTIZ Q \IUJu I \W\I T¼MLQÅKIKQ~ NZ]Q\ LM T¼M[XMK]TIKQ~ NM\I MV OMVMZIT IUJ Y]ITQ\I\[ UWT\ LMÅKQMV\[ Y]M [~V ZM[]T\I\ LM KWV[QLMZIZ VWUu[ MT ^ITWZ LM KIV^Q MV TTWK LMT ^ITWZ L¼ [

'(&

Els residus que produïm

Les constants campanyes institucionals sobre el tema LMT[ ZM[QL][ Q XMZ NWUMV\IZ VM TI ZMKWTTQLI [MTMK\Q^I MV[ recorden permanentment que aquest és un tema ambiental important i encara no ben resolt. ) LQNMZvVKQI L¼IT\ZM[ Y M[\QWV[ IUJQMV\IT[ VW UMVa[ QUXWZ\IV\[ KWU MT KWV[]U L¼IQO]I W L¼MVMZOQI MV MT KI[ LMT[ ZM[QL][ VW LQ[XW[MU L¼QVNWZUIKQ~ XMZ[WVITQ\bILI LQZMK\M" I KI[I VW \MVQU ]V KWUX\ILWZ Y]M MV[ XMZUM\Q [IJMZ Y]IV\[ MV XZWL]|U )Q`y Y]M XMZ [IJMZ PW MV[ PMU LM ZMUM\ZM I TM[ M[\ILy[\QY]M[ -T 8ZWOZIUI LM /M[\Q~ LM :M[QL][ 5]VQKQXIT[ LM +I\IT]VaI 8ZWOZMUQK [Q\]I TI XZWL]KKQ~ LM ZM[QL][ U]VQKQXIT[ I +I\IT]VaI T¼IVa MV \ KW[I Y]M []XW[I ]VI XZWL]KKQ~ L¼ SO per persona i dia. )Q` u[ UWT\ W u[ XWK' ;Q UQZMU KWU M^WT]KQWVI TI XZWL]KKQ~ ZMIT ZM[XMK\M I T¼M^WT]KQ~ XZM^Q[\I KWV[\I\IZMU L]M[ KW[M[" TI LWTMV\I u[ Y]M TI XZWL]KKQ~ ZMIT [MUXZM []XMZI TI XZM^Q[\I# TI JWVI u[ Y]M TI LQNMZvVKQI MV\ZM aquestes tendeix a reduir-se. 8MZ Y]IV\[ MV XZWL]|U VW[IT\ZM[ ZMITUMV\' ;Q comptem MT[ ZM[QL][ I KI[I MV[ [MUJTIZo Y]M TI VW[\ZI XZWL]KKQ~ LWUv[\QKI [M [Q\]I [QOVQÅKI\Q^IUMV\ XMZ [W\I L¼IY]M[\ ^ITWZ <IVUI\MQ` IY]M[\I KWVKT][Q~ u[ XZMKQXQtada i enganyosa. La quantitat de residus municipals s’obté sumant les ZMKWTTQLM[ U]VQKQXIT[ LM TM[ LQNMZMV\[ NZIKKQWV[" XIXMZ ^QLZM MV^I[W[ TTM]OMZ[ NZIKKQ~ WZOoVQKI KWV\MVQLWZ OZQ[ IXWZ\IKQWV[ I TM[ LMQ`ITTMZQM[ WJRMK\M[ ^WT]UQVW[W[ Q IT\ZM[ ZMKWTTQLM[ LM NZIKKQWV[ M[XMKyÅY]M[ KWU IZI ZWJI M\K =VI WXMZIKQ~ [QUXTM LM LQ^QLQZ IY]M[\I Y]IV\Q\I\ XMZ TI XWJTIKQ~ LMT U]VQKQXQ W MV IY]M[\ KI[ LM +I\IT]VaI MV[ L~VI TI Zo\QW LM XZWL]KKQ~ XMZ KoXQ\I 8MZ \IV\ TI XZQUMZI KWZZMKKQ~ Y]M PI]ZyMU LM NMZ u[ INMOQZ I TM[ LMQ`ITTM[ KWZZMV\[ TI Y]IV\Q\I\ LM ^WT]UQVW[W[ Y]M JIQ`MU IT KIZZMZ MT LQI Y]M \WKI LMT Y]M PMU

@ei[f ;igk[hh} 7^ aZ\! aa^XZcX^Vi Zc BZY^ 6bW^Zci

'('

H}j_e Z[ fheZkYY_ Z[ h[i_Zki ckd_Y_fWbi W 9WjWbkdoW `\$eZghdcV ^ Y^V &!, &!+ &!* &!) &!( '%%%

'%%& g|i^d gZVa

'%%'

'%%(

'%%)

'%%*

'%%+

g|i^d egZk^hiV

L]\ I TI LMQ`ITTMZQI LM TI ZWJI Y]M KILI KIV^Q LM \MUXWZILI XW[MU IT KWV\MVQLWZ LM ZWJI M\K )UJ IQ` TI VW[\ZI XZWL]KKQ~ RI PI]Zo I]OUMV\I\ Q [¼PI]Zo IXZWXI\ més a la mitjana. =V [MOWV I[XMK\M Y]M KIT MV\MVLZM u[ MT NM\ Y]M IT KWV\MVQLWZ LM ZMKWTTQLI ]ZJIVI VW VWUu[ PQ ^I I XIZIZ la nostra brossa domèstica. O és que potser mentre som I TI NMQVI Q \MVQU MT[ ÅTT[ I T¼M[KWTI VW OMVMZMU ZM[QL][' ,WVK[ [y Y]M MV OMVMZMU Q MV UWT\[ KI[W[ IVQZIV IT mateix contenidor que els residus domèstics. I aquesta Y]IV\Q\I\ XW\ [MZ [QOVQÅKI\Q^I" UW[\ZM[ X]V\]IT[ XZM[M[ MV MLQÅKQ[ ILUQVQ[\ZI\Q][ Q L¼WÅKQVM[ LWVMV ]VI XZWL]KKQ~ LM ZM[QL][ LM SO XMT KIX JIQ` XMZ Y]M XW\ IZZQJIZ ÅV[ I SO XMZ XMZ[WVI Q LQI TIJWZIJTM )Q`y Y]M [Q []UMU TI Y]IV\Q\I\ Y]M OMVMZMU I TI NMQVI I TI Y]M OMVMZMU I KI[I XW\[MZ RI VW MV[ Y]MLI OIQZM UIZOM XMZ a l’autocomplaença. -T 8ZWOZMUQK UIV\u NMZU T¼WJRMK\Q] LM ZML]KKQ~ LMT LM TI XZWL]KKQ~ LM ZM[QL][ Q XZWXW[I \W\I ]VI [vZQM LM UM[]ZM[ KWZZMK\Q^M[ ZM[XMK\M IT XZWOZIUI IV\MZQWZ 8MZ IT UM] MV\MVLZM T¼M[NWZt VW T¼PMU LM NMZ VWUu[ I KI[I +IT Y]M \IUJu TM[ MUXZM[M[ LM

[MZ^MQ[ Q \W\ MT [MK\WZ \MZKQIZQ NIKQV ]V M[NWZt XMZ KWV\ZWTIZ TI OMVMZIKQ~ LMT[ ZM[QL][ Y]M MVOZMQ`MV TM[ LILM[ LM producció municipal. 4¼IT\ZI Y M[\Q~ u[ [IJMZ KWU IVMU MV ZMKQKTI\OM 4I \I]TI [MO MV\ ZMK]TT MT[ WJRMK\Q][ XZM^Q[\W[ XMT XZWOZIUI IV\MZQWZ 8ZWOZMUQK MT[ ZM[]T\I\[ I[[WTQ\[ [MOWV[ T¼M[\]LQ LM ZM^Q[Q~ LMT XZWOZIUI Q MT[ WJRMK\Q][ LMT 8ZWOZMUQK ;Q WJ[MZ^MU MT[ ZM[]T\I\[ Q MT[ KWUXIZMU IUJ T¼WJRMK\Q] LMT XWLMU LQZ Y]M IXZW^MU MV XIXMZ Q ^QLZM XMZ [][XMVMU MV WZOoVQKI Q MV^I[W[ TTM]OMZ[ <W\ Q IUJ IQ` MT VW] XZWOZIUI VW ZMJIQ`I MT[ WJRMK\Q][ ;Q I Uu[ \MVQU MV KWUX\M Y]M [MOWV[ MT 8ZWOZMUQK TI NZIKKQ~ WZOoVQKI ZMXZM[MV\I TI NZIKKQ~ UIRWZQ\oZQI IUJ ]V Y]MLI NWZtI KTIZ XMZ WV PMU LM KWUMVtIZ I NMZ MT[ LM]ZM[ [gVXX^ eVeZg$ dg\|c^XV XVgig

k^YgZ

ZckVhdh aaZj\Zgh

Egd\gZb^X '%%&" '%%+

**

,*

,*

'*

GZhjaiVih '%%)

&'!(

(-!.

)(

+!(

Egd\gZb^X '%%," '%&'

**

,*

,*

'*

8MV[MU XMZ MV MT[ MV^I[W[ TTM]OMZ[ XTo[\QK[ TTI]VM[ JZQK[ M\K XMZ IT[ Y]IT[ L¼MV\ZILI RI M[ XTIV\MRI T¼WJRMK\Q] UMVa[ IUJQKQ~[ Q WV TI XWJZM[I LM ZM[]T\I\[ u[ M^QLMV\ 8W\[MZ RI [MZQI PWZI LM XZMO]V\IZ VW[ [Q MT[ ZM[]T\I\[ R][\QÅY]MV T¼M[NWZt TM[ NIKQTQ\I\[ Q MT[ ZMK]Z[W[ destinats al contenidor groc o si realment no sortiria Uu[ I KWUX\M XMVITQ\bIZ TW \IV\ LM[ LM T¼)LUQVQ[\ZIKQ~ KWU LM[ LMT[ KWV[]UQLWZ[ I NI^WZ L¼IT\ZM[ UI\MZQIT[ L¼MV^o[ Q L¼MUJITI\OM KWU MT ^QLZM Q MT XIXMZ Y]M I TI XZoK\QKI MV[ XMZUM\MV aprovar IUJ ]V M[NWZt RW LQZQI Y]M sensiblement menor.

'((

*9

;b f[i Z[b i[Yjeh Z[ bW YedijhkYY_ÂŒ =V IT\ZM QVLQKILWZ LMT KWV[]U LM UI\vZQM[ XZQUMZM[ u[ MT XM[ LMT XZWL]K\M -T :MY]MZQUMV\ <W\IT LM 5I\MZQIT[ :<5 IVWUMVI\ \IUJu motxilla ambiental u[ ]V QVLQKILWZ XIZ\QK]TIZUMV\ QV\MZM[[IV\ MV TI KWV[trucciĂł. Indica la quantitat de matèries primeres que es consumeixen en ]V LM\MZUQVI\ XZWKu[ \IV\ TI XIZ\ LM UI\MZQIT ƒ\QT Y]M KWVNWZUI MT XZWL]K\M IKIJI\ KWU MT KWVR]V\ LM ZM[QL][ OMVMZI\[ <MVQV\ MV KWUX\M Y]M UWT\M[ LM TM[ UI\vZQM[ XZQUMZM[ ]\QTQ\bILM[ PIJQ\]ITUMV\ VW [~V ZMVW^IJTM[ TÂźQVLQKILWZ ZMÆMK\MQ` \IUJu MT OZI] LM [W[\MVQJQTQ\I\ LÂź]V LM\MZUQVI\ UWLMT LÂźMLQĂ…KIKQ~ [MO]Q\ I -[XIVaI L]ZIV\ MT[ ƒT\QU[ IVa[

F[i jejWb f[h ikf[h\‡Y_[ Yedijhk ZW i$b'

;bi h[Ykhiei _ [bi h[i_Zki Z[ bW YedijhkYY_Œ

F[i Z[b cWj[h_Wb h[Ykf[hWXb[ f[h ikf[h\‡Y_[ Yedijhk ZW i$b' I_ij[cW f[iWj [dgb^\‹ $ XZg|b^XV h^hiZbV XdciZbedgVc^ %!)

'!+

I_ij[cW i[c_f[iWj XZg|b^XV $ [jhiV :^mVbeaZ &-%%

?cfWYj[ Z[b i[Yjeh W ;ifWdoW

&!%.

'!)

I_ij[cW bb[k][h [jhiV $ VXZg Zhi|cYVgY ZjgdeZj &!(.

4I KWV[\Z]KKQ~ KWV[]UMQ` MT LMT \W\IT LMT[ ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ Q MT LM TÂźMVMZOQI# IT [M] \WZV OMVMZI MT LMT[ ZM[QL][ Q ]V \MZt LM TM[ MUQ[[QWV[ LM +72. Aquestes LILM[ TI [Q\]MV KWU ]V LMT[ oUJQ\[ MV Y]v u[ XZQWZQ\IZQ IK\]IZ XMZ ZML]QZ TI LMUIVLI de recursos i l’emissiĂł de residus. Com es poden disminuir aquests impactes i permetre Y]M TM[ OMVMZIKQWV[ N]\]ZM[ ^Q[Y]QV IUJ XZW] ZMK]Z[W[ XMZ [I\Q[NMZ TM[ [M^M[ VMKM[[Q\I\[' -T OZIV KWV[]U LMT[ ƒT\QU[ IVa[ I KI][I LMT boom LMT [MK\WZ IT VW[\ZM XIy[ Q I M[KITI OTWJIT LM TÂźQVKZMUMV\ XZW^WKI\ XMT[ XI|[W[ MUMZOMV\[ XW\ XZW^WKIZ I UQO \MZUQVQ TÂźM[KI[[M\I\ LÂźITO]V[ UI\MZQIT[ )Y]M[\ NIK\WZ R]V\IUMV\ IUJ TÂźM[XMK]TIKQ~ PI WKI[QWVI\ X]RILM[ LM XZM] KWV[QLMZIJTM[ MV UI\vZQM[ KWU MT KW]ZM MT[ UQVMZIT[ W MT[ LMZQ^I\[ LMT XM\ZWTQ Y]M [~V VWUu[ TI X]V\I LM TÂźQKMJMZO LM N]\]ZM[ M[KI[[M\I\[

&!)'

I_ij[cW ikf[h bb[k][h VXZg $ hdggV ZmeZg^bZciVa %!)* %!)[dci/ ZaVWdgVX^‹ egŒe^V

' âhXVg 8Vge^ciZgd# El metabolismo de la economĂ­a espaĂąola. Recursos naturales y huella ecolĂłgica &.**"'%%% ! ;jcYVX^‹c 8‚hVg BVcg^fjZ# AVcoVgdiZ! '%%*#

,Q[XW[MU LM LILM[ LM TÂźM^WT]KQ~ L]ZIV\ TM[ ƒT\QUM[ LvKILM[ LM TI UW\`QTTI IUJQMV\IT UM[]ZILI MV \WVM[ XMZ XMZ[WVI <X8 Ă•[KIZ +IZXQV\MZW1 IVITQ\bI TM[ LILM[ LMT XMZyWLM ! -T[ VW[\ZM[ I^Q[ TÂźIVa ! LQ[XW[I^MV LÂź]VI UW\`QTTI LM XZWL]K\M[ I^IT]ILI MV <X8 LM TM[ Y]IT[ VWUu[ \WVM[ MZMV QUX]\IJTM[ I TI KWV[\Z]KKQ~ )^]Q TI VW[\ZI UW\`QTTI IUJQMV\IT u[ LM TÂźWZLZM LM <X8 LM TM[ Y]IT[ Uu[ LMT ZMKI]MV MV TI ]ZJIVQ\bIKQ~ TI KWV[\Z]KKQ~ Q MT \ZItI\ LÂźQVNZIM[\Z]K\]ZM[ KWU IZI I]\WXQ[\M[ Q KIZZM\MZM[ MT \ZMV LÂźIT\I ^MTWKQ\I\ M\K 8MZ IKWV[MO]QZ ]VI \WVI LÂźMLQĂ…KIKQ~ KIT MVMZOQI Q XMZ WJ\MVQZ IY]M[\I MVMZOQI ƒ\QT [ÂźMUM\MV \WVM[ LM +72 per tona de producte obtingut. Si multipliquem la massa LM UI\MZQIT VMKM[[IZQ XMZ TÂźMVMZOQI Y]M PMU KWV[]UQ\ XMZ WJ\MVQZ TW [IJZMU TM[ MUQ[sions de CO2 Y]M OMVMZI TÂźIK\Q^Q\I\ KWV[\Z]K\WZI ;Q MVNWY]MU MT LM\ITT Q IVITQ\bMU WV M[ KWVKMV\ZI ]V UIRWZ OZI] LM KWV[\Z]KKQ~ ^M]ZMU Y]M [M [Q\]I [WJZM\W\ I TI NZIVRI TQ\WZIT I TI bWVI LM XTI\OM[ Q [WT Y]M I\ZM] MT \]ZQ[UM -V MT XZQUMZ Y]QT UM\ZM LM[ LM TI KW[\I Y]M ZMXZM[MV\I ]V LM TI []XMZNyKQM LM [ T LM TÂź-[\I\ M[XIVaWT M[ KWVKMV\ZI MT LM TÂźWK]XIKQ~ -[\MU XIZTIV\ LÂź]VI \MZKMZI XIZ\ LMT TQ\WZIT M[XIVaWT Y]M [Âź]ZJIVQ\bI I ]VI ^MTWKQ\I\ LM PMK\oZMM[ XMZ PWZI -^QLMV\UMV\ XMZ IZZW[[MOIZ IY]M[\I massa de material per a la construcciĂł cal energia. I aquesta energia genera emissions. -V[ XWLMU XTIV\MRIZ IZI ITO]VM[ XZMO]V\M[" Y]v XI[[IZQI [Q MT KW[\ LMT +7 2 ILY]QZy[ ^ITWZ MKWV UQK' -T UM\IJWTQ[UM ]ZJo LMT[ XZWKM[[W[ ]ZJIVQ\bILWZ[ M[ \ZI[-

'()

TTILIZQI IQ`y LM TI LQ[K][[Q~ IUJQMV\IT IT LMJI\ MV \MZUM[ L¼MKWVWUQI 9]Q V¼I[[]UQZQI MT KW[\ MKWV UQK' La crisi actual ha posat de manera descarnada sobre el paper els perills de certs UWLMT[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ ,]ZIV\ IVa[ PMU IKKMX\I\ XI[[Q^IUMV\ TI \M[Q Y]M KWU Uu[ [ T ]ZJIVQ\bIJTM PQ PIO]u[ Uu[ JIQ`IZQI MT XZM] LM T¼PIJQ\I\OM )Q` PI LMUW[\ZI\ [MZ ]VI IJ[WT]\I NITÈToKQI# UIQ VW PQ PI^QI PIO]\ \IV\ [ T ]ZJIVQ\bI\ Q UIQ MT XZM] LM T¼PIJQ\I\OM VW PI^QI M[\I\ \IV IT\

9ZaiV YZa AadWgZ\Vi &.),

9ZaiV YZa AadWgZ\Vi '%%+

'(*

;lebkY_ Z[ bW feXbWY_ _ Z[b decXh[ ZÊ^WX_jWj][i deki W ;ifWdoW .'($(/*

decXh[ ZÊ^WX_jWj][i _ f[hied[i

^WX_jWj][i

deki ^WX_jWj][i [b (&&+

.&&$&&&

-&&$&&& Z[bi Wdoi /&

,&&$&&& Z[bi Wdoi -& +&&$&&& Z[bi Wdoi .& *&&$&&&

)&&$&&& ^WX_jWj][ _d_Y_Wj (&&$&&& Yh[_n[c[dj Z[ce]h}ÓY

'&&$&&&

(&&,

(&&*

(&&(

(&&&

'//.

'//,

'//*

'//(

'//&

'/..

'/.,

'/.*

'/.(

'/.&

'/-.

'/-,

'/-*

'/-(

'/-&

&

[lebkY_ Z[b H[gk[h_c[dj JejWb Z[ CWj[h_Wbi f[h ^WX_jWdj BW gkWdj_jWj ZÊ[njhWYY_ Zec ij_YW _ bW _cfehjWY_ Z[ cW# j[h_Wbi Yh[_n$ ;d [bi bj_ci Wdoi bÊ[njhWYY_ _ bW _cfehjWY_ YedÔk[_n[d1 f[h jWdj" b[i j%^WX_jWdj Wk]c[dj[d Yec jWcX bW cejn_bbW ZÊ[d[h]_W WiieY_WZW Wb jhWdifehj _ W bÊ[njhWYY_ $ Wdo (&&&

*& Z_h[Yj[i _cfehjWji

'+ j%^WX

eYkbji _cfehjWji

_cfehjWY_edi0 c[jWbb" [d[h]_W

(&

Z_h[Yj[i Zec ij_Yi

(( j%^WX

'+

eYkbji Zec ij_Yi

[njhWYY_edi0 [nYWlWY_ " YWdj[h[i

)+ )& (+

'&

JejWb Wdo (&&&

)- j%^WX

+ (&&&

'//+

'//&

'/.+

'/.&

'/-+

'/-&

'/,+

'/,&

'/++

&

'(+

F[i Z[b i[Yjeh Z[ bW YedijhkYY_ΠW ;ifWdoW

cejeh i[Yjeh YedijhkYY_Œ

Yh[_n[c[dj '//&#(&&& eYkfWY_Œ Z[b i�b

Yec [i jhWZk[_n [b h_jc[ Z[ Yh[_n[c[dj0

Yh[_n[c[dj '//&#(&&&

-&

Yh[_n[c[dj Ă“di Wb '//&

,&

[d jed[i Z[ cWj[h_Wb f[h f[hiedW0

+&

9edijhkYY_ΠZ[ .'($(/* ^WX_jWj][i

."+& j

KhXWd_jpWY_Œ

'"+, j

?d\hW[ijhkYjkh[i

)"&- j

,&' `b YÉVjide^hiZh

*& )& (&

('' `b YÉ6K: &#*++ `b YZ XVggZiZgZh

;Z_Ă“YWY_ÂŒ

'"+* j

?d\hW[ijhkYjkh[i

&"(& j

JEJ7B

'*".- j ^WX_jWdj % Wdo

;b i[Yjeh Z[ bW YedijhkYY_Πh[fh[i[djW [b *& Z[b jejWb Z[b Yedikc Z[ cWj[h_Wbi W ;ifWdoW$

>k[blW

7bc[h_W

=hWdWZW

?bb[i 8Wb[Whi

H[]_Œ Z[ C‘hY_W

9Wij[bbŒ

9|Z_p

LWb}dY_W

=_hedW

JWhhW]edW

7bWYWdj

8WhY[bedW

[d jed[i ZĂŠ[d[h]_W \Â?ii_b f[h f[hiedW0

C}bW]W

&

I[l_bbW

'&

beYWb_jpWY_Œ Z[bi ]hWdi fhe`[Yj[i khXWd‡ij_Yi

'(,

Com reduir els gasos amb efecte d’hivernacle en el sector de l’edificació?

8MZ M^Q\IZ ]V I]OUMV\ []J[\IVKQIT LMT ZQ[K I TM[ XQ\RWZ[ KWV[MY†vVKQM[ LMT KIV^Q KTQUo\QK TÂźIVa TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM LMT[ XI|[W[ LM[MV^WT]XI\[ [ÂźPI]ZQMV LÂźPI^MZ ZML]|\ MV\ZM MT Q MT ! ZM[XMK\M I TM[ LMT !! :ML]QZ IY]M[\I Y]IV\Q\I\ LÂźMUQ[sions implica que tots els sectors de la societat hauran LÂźI[[]UQZ ZML]KKQWV[ QUXWZ\IV\[ -T [MK\WZ LM TÂźMLQĂ…KIKQ~ VW u[ ]VI M`KMXKQ~ Q I LQNMZvVKQI LÂźIT\ZM[ [MK\WZ[ PI LÂźIKWV[MO]QZ TM[ ZML]KKQWV[ IUJ TI Uo`QUI ]ZOvVKQI I\v[ Y]M TI UIRWZQI LMT[ MLQĂ…KQ[ Y]M M[ KWV[\Z]MQ`MV I^]Q [MO]QZIV MV ƒ[ MT Les emissions de CO2 ¡KWU I KWV[MY†vVKQI LM TM[ TQUQ\IKQWV[ QUXW[ILM[ XMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W¡ KWUMVKMV I KWV[QLMZIZ [M ]V NIK\WZ LM KWUXM\Q\Q^Q\I\ LMT [Q[\MUI MKWV UQK )Q`y Y]IT[M^WT IK\Q^Q\I\ LMT [Q[\MUI XZWL]K\Q] PI]Zo LÂźIKWV[MO]QZ [I\Q[NMZ VMKM[[Q\I\[ OMVMZIV\ KILI ^MOILI UMVa[ MUQ[[QWV[ 4I VMKM[[Q\I\ Y]M MT [MK\WZ LM TÂźMLQĂ…KIKQ~ [I\Q[No u[ TÂźPIJQ\IJQTQ\I\ Q XMZ \IV\ TI UIVMZI de reduir les emissions associades al sector ĂŠs actuant [WJZM \W\M[ TM[ IK\Q^Q\I\[ Y]M QV\MZ^MVMV MV TI KZMIKQ~ Q MT manteniment d’aquesta habitabilitat. 4M[ XZQVKQXIT[ MUQ[[QWV[ Y]M KWVNWZUMV TÂźoUJQ\ LMT [MK\WZ [~V LÂź]VI JIVLI TM[ I[[WKQILM[ I TI NIJZQKIKQ~ LMT[ UI\MZQIT[ LM KWV[\Z]KKQ~ IUJ ^ITWZ[ XZ `QU[ IT[ SO LM +72 per m2 KWV[\Z]|\ I -[XIVaI# Q LM TÂźIT\ZI TM[ I[[WKQILM[ IT KWVLQKQWVIUMV\ Q MT[ [MZ^MQ[ LMT[ Y]IT[ LQ[XW[MV MT[ MLQĂ…KQ[ L]ZIV\ MT [M] ƒ[ QTĂˆT]UQVIKQ~ KTQUI\Q\bIKQ~ IQO]I KITMV\I KWKKQ~ IXIZMTT[ MTvK\ZQK[ M\K En aquest darrer cas les emissions depenen del tipus LÂźMLQĂ…KQ# M[ KWV[\I\I Y]M I -[XIVaI MT[ PIJQ\I\OM[ MUM\MV IV]ITUMV\ IT ^WT\IV\ LM SO +72 / m2 i que els MLQĂ…KQ[ LÂźÂƒ[ \MZKQIZQ XWLMV MUM\ZM Ă…V[ I SO +72 / m2 en un any.

7ddW FW]„i 6gfj^iZXiV! 9ZeVgiVbZci YZ 8dchigjXX^dch 6gfj^iZXiŒc^fjZh YZ aV Jc^kZgh^iVi Eda^iƒXc^XV YZ 8ViVajcnV

'(-

En relaciĂł amb les emissions associades al sector de TÂźMLQĂ…KIKQ~ M[XIVaWT KIT LM[\IKIZ LW[ I[XMK\M[ -V XZQUMZ TTWK Y]M MY]Q^ITMV I Uu[ LÂź]V \MZt LM TM[ MUQ[[QWV[ QUX]\IJTM[ I -[XIVaI MT ^IV [QOVQĂ…KIZ MT LMT \W\IT 1 MV [MOWV TTWK Y]M L]ZIV\ MT XMZyWLM !! MT ZQ\UM LM KZMQ`MUMV\ LM TM[ MUQ[[QWV[ LMT [MK\WZ ^I [MZ molt superior al de les emissions nacionals. ConcretaUMV\ MV IY]M[\ XMZyWLM TM[ LMT [MK\WZ ^IV I]OUMV\IZ MV ]V UMV\ZM Y]M TM[ VIKQWVIT[ PW ^IV NMZ MV ]V ^ITWZ UWT\ ITT]VaI\ LM TÂźI]OUMV\ Uo`QU LMT XMZUv[ XMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W -T !! MT [MK\WZ LM TÂźMLQĂ…KIKQ~ ^I [MZ ZM[XWV[IJTM LM TÂźMUQ[[Q~ LM ! UQTQWV[ LM \WVM[ LM +72# MT LÂźIY]M[\I Y]IV\Q\I\ ^I KWZZM[XWVLZM I TÂźÂƒ[ LMT[ MLQĂ…KQ[ M`Q[\MV\[ Q MT ZM[\IV\ I TI KWV[\Z]KKQ~ LM VW][ MLQĂ…KQ[ ,]ZIV\ MT[ IVa[ [MO†MV\[ TM[ MUQ[[QWV[ LÂźIY]M[\[ LW[ []J[MK\WZ[ M[ ^IV QVKZMUMV\IZ MV ]V Q ]V ZM[XMK\Q^IUMV\ TI Y]IT KW[I ^I KWUXWZ\IZ ]V augment de la proporciĂł d’emissions associades a la KWV[\Z]KKQ~ LÂźMLQĂ…KQ[ LQV[ LMT \W\IT LMT [MK\WZ L’increment de les emissions associades a la cons\Z]KKQ~ LMT[ MLQĂ…KQ[ ^I M[\IZ LQZMK\IUMV\ ZMTIKQWVI\ IUJ TI Y]IV\Q\I\ LM []XMZNyKQM VW^I KWV[\Z]|LI Q XMZ \IV\ IT boom LM TI KWV[\Z]KKQ~ ^Q[K]\ I -[XIVaI MT[ LIZZMZ[ IVa[ -V IVa[ ^I I]OUMV\IZ TI []XMZNyKQM KWV[\Z]|LI MV ]V UMV\ZM Y]M TI XWJTIKQ~ VWUu[ ^I KZuQ`MZ MV ]V ,ÂźIT\ZI JIVLI TM[ KI][M[ XZQVKQXIT[ LM TÂźQVKZMUMV\ LM TM[ MUQ[[QWV[ I[[WKQILM[ I TÂźÂƒ[ LMT[ MLQĂ…KQ[ ^IV M[\IZ ^QVK]TILM[ I TI VMKM[[Q\I\ LM LW\IZ LM KWVLQKQWVIUMV\ Q [MZ^MQ[ I TI OZIV Y]IV\Q\I\ LM XIZK VW] MLQĂ…KI\ Q \IUJu I TI QV\MV[QĂ…KIKQ~ MVMZOv\QKI ¡[WJZM\W\ MTvK\ZQKI¡ XMZ ]VQ\I\ LM []XMZNyKQM LMT[ MLQĂ…KQ[ LMT [MK\WZ \MZKQIZQ

8MZ XWLMZ ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ MV MT [MK\WZ Q IKWV[MO]QZ MT[ WJRMK\Q][ LÂźMUQ[[QWV[ XMZ I TÂźIVa M[ proposen tres estratègies. La primera consisteix en la ZMPIJQTQ\IKQ~ LMT XIZK MLQĂ…KI\ RI Y]M VWUu[ u[ XW[[QJTM ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ I[[WKQILM[ I TÂźÂƒ[ LMT[ MLQĂ…KQ[ [Q [ÂźIK\]I [WJZM MT[ MLQĂ…KQ[ M`Q[\MV\[ Q M[ UQTTWZI KWV\yV]IUMV\ TI [M^I MĂ…KQvVKQI 4I [MOWVI M[\ZI\vOQI XZM\uV Y]M MT[ MLQĂ…KQ[ VW][ \MVLMQ`QV I bMZW MUQ[[QWV[ \IV\ MV TI KWV[\Z]KKQ~ KWU MV TÂźÂƒ[ XMZ KWV\ZIZM[\IZ TI \MVLvVKQI IK\]IT Y]M MT[ MLQĂ…KQ[ LM VW^I KWV[\Z]KKQ~ ¡MVKIZI Y]M M[ XZWRMK\QV XMZY]v [QO]QV MĂ…KQMV\[¡ INMOMQ`MV MUQ[[QWV[ IT [MK\WZ .QVITUMV\ KIT ZMLMĂ…VQZ MT KWVKMX\M LÂźPIJQ\IJQTQ\I\ entenent-la com el principal objectiu del sector i relacioVIV\ TI IUJ TM[ MUQ[[QWV[ VMKM[[oZQM[ XMZ IKWV[MO]QZ TI

'(.

Metabolisme urbà i territori

*I[IV\ [M MV MT[ I^MVtW[ LM TI \MWZQI MKWT OQKI [¼PIV M^QLMVKQI\ KMZ\[ XIZITÈTMTQ[UM[ MV\ZM MT[ MKW[Q[\MUM[ VI\]rals i les ciutats. Aquestes dues realitats comparteixen MT NM\ LM \ZIK\IZ [M LM [Q[\MUM[ LQVoUQK[ KWVNWZUI\[ XMZ ]V VWUJZM QUXWZ\IV\ L¼MTMUMV\[ MV QV\MZIKKQ~ LM LQNMZMV\ VI\]ZITM[I Q Y]M ^IV KIV^QIV\ MV MT \MUX[ ;MOWV[ IY]M[\I XMZ[XMK\Q^I M[ KWVKMX TI KQ]\I\ \IUJu KWU ]V [Q[\MUI WJMZ\ UWT\ PM\MZW\Z ÅK QV[MZQ\ MV ]V \MZZQ\WZQ IUXTQ LMT Y]IT LMXvV 4I [M^I M[\Z]K\]ZI QV\MZVI u[ UWT\ KWUXTM`I RI Y]M XZM[MV\I ]VI OZIV ^IZQM\I\ L¼IZ\MNIK\M[ KWU [~V MT[ [M][ MLQÅKQ[ MT[ ^QIT[ TM[ `IZ`M[ LM \ZIV[XWZ\ W TM[ QVNZIM[\Z]K\]ZM[ LM[\QVILM[ I TI LQ[\ZQJ]KQ~ LM TI UI\vZQI Q LM T¼MVMZOQI IQ`y KWU XMZ IT \ZIK\IUMV\ Q M`XWZ\IKQ~ LM ZM[QL][ Q XZWL]K\M[ LMZQ^I\[ LM TM[ [M^M[ IK\Q^Q\I\[ W XZWKM[[W[ QV\MZV[ 1 ,M[ L¼IY]M[\I XMZ[XMK\Q^I M[ XW\ IÅZUIZ Y]M TI KQ]\I\ XZM[MV\I ]V UM\IJWTQ[UM [QUQTIZ IT L¼]V u[[MZ ^Q] W també una organització semblant a la que presenten els MKW[Q[\MUM[ VI\]ZIT[ -V IY]M[\ [MV\Q\ TI KQ]\I\ QUXWZ\I UI\vZQI Q MVMZOQI MV NWZUI L¼ITQUMV\[ UI\MZQIT[ LM KWV[\Z]KKQ~ MVMZOQI LM LQNMZMV\[ \QX][ IQO]I Q QVNWZUIKQ~ MT[ \ZIV[NWZUI XIZKQITUMV\ MV ]\QTQ\bIZ TW[ MV MT[ [M][ XZWKM[[W[ QV\MZV[ Q M`XWZ\I ZM[QL][ [ TQL[ IQO M[ ZM[QL]IT[ XZWL]K\M[ W QVNWZUIKQ~ +WU I ZM[]T\I\ LMT[ XZWKM[[W[ L¼QUXWZ\IKQ~ \ZIV[NWZUIKQ~ Q M`XWZ\IKQ~ LMT[ Æ]`W[ UI\MZQIT[ MVMZOv\QK[ Q L¼QVNWZUIKQ~ MT [Q[\MUI ]ZJo KZMQ` MV KWUXTM`Q\I\ M[\Z]K\]ZIT Q MV MT KWV\QVO]\ \W\IT L¼QVNWZUIKQ~ 2 ) T¼QO]IT L¼IT\ZM[ \QX][ LM [Q[\MUM[ TI KQ]\I\ XZM[MV\I ]VI [vZQM LM XZWXQM\I\[ LM KIZoK\MZ OMVMZIT Y]M M[ LML]eixen del sistema en el seu conjunt denominades propie\I\[ MUMZOMV\[ 1VNWZUMV [WJZM MT KIZoK\MZ Q TI QV\MV[Q\I\ LMT[ XZWKM[[W[ QV\MZV[ LMT[ [Q[\MUM[ 8MZ I TI KQ]\I\ Q IT\ZM[ [Q[\MUM[ TM[ M[UMV\ILM[ XZWXQM\I\[ M[ KWV[QLMZMV KIZIK\MZy[\QY]M[ KWU [~V TI [M^I KWUXTM`Q\I\ TI [M^I M[\IJQTQ\I\ UIRWZ W UMVWZ TI [M^I MÅKQvVKQI TI KWUXIKQ\I\ Y]M

9Whb[i IWkhW _ 9WhkbbW 7^ aZ\ ^ egd[Zhhdg

'(/

9_kjWj YecfWYjW l[hiki Y_kjWj Z_\kiW

X^jiVi Y^[jhV

X^jiVi XdbeVXiV

Ójm YÉZcigde^V

Ójm YÉZcigde^V

^beVXiZh VbW^ZciVah b h ^cXZgiZhV Zc aÉZcidgc

^beVXiZh VbW^ZciVah a^b^iVih bZcnh ^cXZgiZhV Zc aÉZcidgc

) Hk[ZW" I$ &..* Ecologia Urbana: Barcelona i la seva regió metropolitana com a referents# 7ZiV :Y^idg^Va# 7VgXZadcV# Hk[ZW" I$ '%%' Barcelona ciutat mediterrània, compacta i complexa. Una visió de futur més sostenible# 7VgXZadcV# 6_jciVbZci YZ 7VgXZ" adcV ^ 6\ cX^V YÉ:Xdad\^V JgWVcV YZ 7VgXZadcV#

* IWkhW" 9$ '%%( # Arquitectura y medio ambiente# 8da# 6gfj^iZXid" c^Xh# 7VgXZadcV# JE8# + KZ\Zj ZmeZg^ cX^Zh Zc VfjZhiV Y^gZXX^ Y^hedc^WaZh V aÉ>8A:> AdXVa <dkZgcbZcih [dg HjhiV^cVW^a^in lll#^XaZ^#dg\

;6

' 8WhhWY " >$" FWh i" C$" FhWj" 7$ _ J[hhWZWi" @$/ 7VgXZadcV &.-*" &...# Ecologia d’una ciutat# :Y# 6_jciVbZci YZ 7VgXZadcV! &...# KZ\Zj iVbW IZggVYVh! ?# Ecologia urbana! '%%&! :Y# GjWZh! ( FWh[i" C$" Fek" =$ _ J[hhWZWi" @$0 7VgXZadcV &.-*# Descobrir el Medi Urbà. 2 Ecologia d’una ciutat. 7Vg" XZadcV# 6_jciVbZci YZ 7VgXZadcV#

+WV\ZoZQIUMV\ TI KQ]\I\ LQN][I M[ UIVQNM[\I XMZ ]V [ LM T¼M[XIQ IUJ XWY]M[ ZM[\ZQKKQWV[ M[\MVMV\ [M [WJZM el territori com una taca d’oli. Es basa en un urbanisme Y]M XZWL]MQ` [MOZMOIKQ~ LM N]VKQWV[ Y]M LQÅK]T\I T¼QV\MZKIV^Q XMZY]v ITT]VaI MT[ ][W[ Q Y]M u[ QV[W[\MVQJTM pel model de transport de persones i de materials que XW\MVKQI \ZIV[XWZ\ Y]M WJTQOI I [IT^IZ OZIV[ LQ[\oVKQM[ Y]M IT [M] \WZV OMVMZI KWV\IUQVIKQ~ Q M[\Zv[ MV MT[ sistemes del territori i en els habitants de la ciutat i de T¼M[XIQ XMZQ]ZJo -V MT UWLMT IK\]IT LM KZMQ`MUMV\ OTWJITQ\bI\ LM T¼MKWVWUQI TI KQ]\I\ LQN][I KWV\QV]I QUXW[IV\ [M UIRWZQ\oZQIUMV\ KWU I UWLMT MV MT[ XI|[W[ MV LM[MV^WT]XIUMV\ MVKIZI Y]M [¼M[\IV XZWXW[IV\ IT\MZVI\Q^M[ NI^WZIJTM[ I ]V KIV^Q LM UWLMT Uu[ [W[\MVQJQTQ[\I

;0

presenten en relació amb el territori considerant l’entroXQI Y]M M`XWZ\I Q TI QVKMZ\M[I I[[WKQILI Y]M XZWL]MQ` MT KWV\QVO]\ \W\IT L¼QVNWZUIKQ~ LMT [Q[\MUI TI LQ^MZ[Q\I\ LMT[ [M][ MTMUMV\[ MV T¼M[XIQ W TI []KKM[[Q~ W M^WT]KQ~ UI\MQ`M[ MV MT \MUX[ LM T¼MKW[Q[\MUI ]ZJo 3 4I UIVMZI KWU M[ UIVQNM[\I TI ZMITQ\I\ ]ZJIVI IT \MZZQ\WZQ \u KWV[MY vVKQM[ MKWT OQY]M[ Q \IUJu [WKQIT[ -[ pot reconèixer l’existència d’una dialèctica del sistema ]ZJo MV\WZV Y]M [¼M[Y]MUI\Q\bI MV TI UIVMZI KWU MT[ QUXIK\M[ IUJQMV\IT[ INMK\MV MT \MZZQ\WZQ TWKIT Q OTWJIT ;M [IX Y]M MT[ [Q[\MUM[ VI\]ZIT[ KWUXTM`W[ \IVKI\[ Y]M UQVQUQ\bMV MT[ QV\MZKIV^Q[ IUJ T¼MV\WZV Y]M XZM[MV\MV ]V IT\ KWV\QVO]\ L¼QVNWZUIKQ~ ]VI IT\I LQ^MZ[Q\I\ d’elements que es troben molt ben interconnectats en KQZK]Q\[ W `IZ`M[ M[\IJTM[ XZM[MV\MV ]VI M[\IJQTQ\I\ LQVomica i exporten poca entropia o desordre a l’entorn per TI Y]IT KW[I PQ XZWL]MQ`MV UMVa[ QVKMZ\M[I +WV\ZoZQIUMV\ MT[ [Q[\MUM[ UMVa[ WZOIVQ\bI\[ XZM[MV\MV oUXTQM[ Æ]K\]IKQWV[ MV MT[ [M][ M[\I\[ QV\MZV[ I KI][I L¼]VI TQUQ\ILI KIXIKQ\I\ L¼IV\QKQXIKQ~ Q L¼ILIX\IKQ~ IT[ KIV^Q[ OMVMZI\[ XMZ KIV^Q[ LMT [M] MV\WZV 8WLMU LQNMZMVKQIZ TI KQ]\I\ KWUXIK\I Q TI KQ]\I\ LQN][I KWU UIVQNM[\IKQWV[ MY]Q^ITMV\[ MV MT KWV\M`\ ]ZJo 4I KQ]\I\ KWUXIK\I u[ Uu[ [W[\MVQJTM RI Y]M ZML]MQ` TI QUXWZ\IKQ~ LM UI\vZQI Q MVMZOQI KWV\u MT UM\IJWTQ[UM ]ZJo MT KWV[]U MVMZOv\QK Q T¼M`XWZ\IKQ~ LM ZM[QL][ I T¼MV\WZV MV ZML]QZ MT Æ]` LM UI\MZQIT[ )Q` u[ XW[[QJTM [Q [¼IXTQY]MV XWTy\QY]M[ IUJQMV\IT[ LQZQOQLM[ I TI [W[\MVQbilitat i que es tradueix en una gestió ambiental urbana Y]M XZWK]ZI \IVKIZ MVKIZI Y]M [QO]Q XIZKQITUMV\ MT[ KQKTM[ UI\MZQIT[ Q ZML]QZ MT Æ]` MVMZOv\QK I \ZI^u[ LM TI KQ]\I\ 4I ZML]KKQ~ TI ZM]\QTQ\bIKQ~ Q MT ZMKQKTI\OM I]OUMV\MV T¼MÅKQvVKQI LMT [Q[\MUI UQVQUQ\bIV\ IQ`y T¼M`XWZtació de desordre a l’entorn.4

')&

El territori com a recurs

8ZWJIJTMUMV\ ]V LMT[ XZWJTMUM[ MV TI OM[\Q~ [W[\MVQJTM del territori és que aquest no es considera un recurs Uu[ )UJ NZMY vVKQI MT \MZZQ\WZQ [¼PI QV\MZXZM\I\ KWU ]V [QUXTM []XWZ\ MV Y]v MT[ QVLQ^QL][ LM T¼M[XvKQM P]UIVI LM[MV^WT]XMU TM[ VW[\ZM[ IK\Q^Q\I\[ [WKQIT[ ;W^QV\ XZWRMK\MU [WJZM IY]M[\ []XWZ\ ]VI ^Q[Q~ IV\ZWXWKvV\ZQKI Q \W\ ITT Y]M NWZUI XIZ\ L¼IY]M[\ M[KMVIZQ u[ ITTo XMZY]v VW[IT\ZM[ M`Q[\QU 4Q ZMKWVMQ`MU MT[ [M][ ][W[ NWZM[\IT IOZyKWTI ]ZJo M\K XMZ MT[ TTMOQU KWU [Q NW[[QV MTMUMV\[ L¼]V M[KMVIZQ# IUJ NZMY vVKQI TQ VMO]MU TI [M^I XZ XQI LQVoUQKI N]VKQWVIT Q u[ R][\IUMV\ IY]M[\I N]VKQWVITQ\I\ MT Y]M MT KWV^MZ\MQ` MV ZMK]Z[" T¼MV\ZIUI\ L¼][W[ Q [Q[\MUM[ LQ^MZ[W[ Y]M KWVÅguren el territori i sobretot les relacions que estableixen entre ells ens proporcionen els serveis ecològics Jo[QK[ ZMTIKQWVI\[ IUJ TI XZWL]KKQ~ LM UI\vZQM[ XZQUMZM[ ITQUMV\[ MVMZOQI LMVLZWKWUJ][\QJTM[ PQLZWMTvK\ZQY]M[ M\K Q ÅV[ Q \W\ TI [M^I XZ XQI UI\MZQITQ\I\ KWU I []XWZ\ Ny[QK LMT[ IZ\MNIK\M[ P]UIV[ KQ]\I\[ QVNZIM[\Z]K\]ZM[ LM KWU]VQKIKQ~ M\K \W\ NWVIUMV\IT XMZ IT UIV\MVQUMV\ de la nostra espècie en el planeta. ,M[ LM NI \MUX[ LQNMZMV\[ LQ[KQXTQVM[ ZMTIKQWVILM[ amb l’estudi de les ciències naturals anuncien la necessitat que la gestió del territori incorpori lectures sistèUQY]M[ Y]M XMZUM\QV LMÅVQZ MT[ NMV UMV[ NWVIUMV\IT[ L¼WZOIVQ\bIKQ~ Q Y]M I TI ^MOILI X]O]QV IXWZ\IZ VW][ IZO]UMV\[ Y]M IR]LQV I INZWV\IZ MT[ XZWJTMUM[ ZMIT[ LM TI [WKQM\I\ IK\]IT KWU XMZ M`MUXTM T¼MY]QTQJZQ MV\ZM TI ZMVLQJQTQ\I\ LMT [ T Z [\QK Q MT [M] XIXMZ MKWT OQK TI ]JQKIKQ~ LM LM\MZUQVILM[ QVNZIM[\Z]K\]ZM[ ZMTIKQWVILM[ IUJ TI XZWL]KKQ~ L¼MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ VW][ KZMQ`MUMV\[ ]ZJIV[ W T¼IXIZQKQ~ LM VW][ ][W[ T LQK[ MV MT [ T no urbanitzat.

7ddW PW^ed[he N_\h 7^ ad\V! egd[ZhhdgV YZa 9ZeVgiVbZci YÉJgWVc^hbZ YZ aV Jc^kZgh^iVi Eda^i Xc^XV YZ 8ViVajcnV! XVe YÉZhijY^h YZa B|hiZg Jc^kZgh^iVg^ Zc EV^hVi\^hbZ

')'

-V IY]M[\I TyVQI MV MT[ LIZZMZ[ IVa[ [¼PI QVQKQI\ TI incorporació al planejament territorial de determinades ZMNMZvVKQM[ I TI N]VKQWVITQ\I\ KWV[QLMZIV\ TM[ ZMTIKQWV[ MV\ZM MT[ MTMUMV\[ LMT \MZZQ\WZQ I \ZI^u[ LM T¼IVoTQ[Q LM TM[ N]VKQWV[ MKWT OQY]M[ LMT[ [Q[\MUM[ XMZ M`MUXTM MV ZMTIKQ~ IUJ TI NI]VI L¼IKWZL IUJ TI [M^I UWJQTQ\I\ LMTQUQ\IKQ~ LM KWVVMK\WZ[ MKWT OQK[ TI [M^I ITQUMV\IKQ~ LMTQUQ\IKQ~ L¼oZMM[ \Z ÅY]M[ W Ju TM[ VMKM[[Q\I\[ ZMXZWL]K\Q^M[ LMÅVQKQ~ L¼oZMM[ LM ZMK]XMZIKQ~ XMZ I LM\MZUQVILM[ M[XvKQM[ W Ju LM ZM[MZ^WZQ[ ;¼QVKWZXWZMV també a la gestió del territori conceptes relacionats amb TM[ XMZ\WZJIKQWV[ VI\]ZIT[ KWU XMZ M`MUXTM TM[ QV]VLIKQWV[ ·XZWKM[[W[ ZMK]ZZMV\[ Q KIZIK\MZy[\QK[ MV MT[ ZvOQU[ KTQUI\WT OQK[ UMLQ\MZZIVQ[· W TI XvZL]I LM [ T ·MZW[Q~· [Q\]IKQWV[ ZMTIKQWVILM[ IUJ TI LQVoUQKI XZ XQI LMT[ [Q[\MUM[ W LMZQ^ILI L¼QV\MZ^MVKQWV[ IV\Z XQY]M[ -V \W\[ IY]M[\[ KI[W[ TI [M^I KWV[MO MV\ M`XZM[[Q~ MV T¼M[XIQ u[ I LQZ TI ZMXZM[MV\IKQ~ KIZ\WOZoÅKI LM LM\MZUQVI\[ XZWKM[[W[ u[ ]VI QUXWZ\IV\ IXWZ\IKQ~ I T¼WZLMVIKQ~ RI Y]M ZMXZM[MV\I MT ZMKWVMQ`MUMV\ TMOIT LM TM[ N]VKQWV[ MKWT OQY]M[ Y]M M[ LMZQ^MV LM TI UI\ZQ] \MZZQ\WZQIT L¼][W[ -V ]V WZLZM LM KW[M[ XIZITÈTMT IT Y]M [¼PI LQ\ ÅV[ IZI KIT ]VI ZMÆM`Q~ MVKIZI Y]M [QO]Q JZM] ZM[XMK\M IT UWLMT LM OM[\Q~ \MZZQ\WZQIT Y]M M[ LMZQ^I L¼IY]M[\M[ XZMUQ[[M[ 4I XTIVQÅKIKQ~ LMT \MZZQ\WZQ XZWXW[I UWLMT[ XMZ LM[MV^WT]XIZ TW[ MV XMZyWLM[ \MUXWZIT[ LM\MZUQVI\[ Q u[ KWV^MVQMV\ Y]M IY]M[\[ UWLMT[ ILWX\QV TM[ JI[M[ MKWT OQY]M[ ILMY]ILM[ []XMZIV\ TM[ \MVLvVKQM[ LMT KWV[MZ^IKQWVQ[UM QLMITQ[\I Y]M M[ JI[MV MV T¼IXZMKQIKQ~ Y]M Y]IT[M^WT KIV^Q Y]M UWLQÅY]Q TI LQZMKKQ~ L¼]V MKW[Q[\MUI KIX IT [M] M[\ILQ KTQUoKQK V¼u[ ]VI LMOZILIKQ~ -T KWVMQ`MUMV\ XZWN]VL LMT[ MTMUMV\[ LMT [Q[\MUI LM TI [M^I LQVoUQKI N]VKQWVIT Q MT Y]M u[ UWT\ QUXWZ\IV\ LM

TI [M^I PQ[\ ZQI ·QVKWZXWZIV\ IQ`y TI QVNWZUIKQ~ ZMNMZMV\ I TI [M^I KIXIKQ\I\ LM ZMIKKQ~ Q ILIX\IKQ~ I XW[[QJTM[ [Q\]IKQWV[ LQNMZMV\[· MV[ [Q\]I I TI JI[M L¼]VI OM[\Q~ [W[\MVQble dels recursos territorials. 4I OM[\Q~ [W[\MVQJQTQ[\I LMT \MZZQ\WZQ PI LM \MVQZ TI ÆM`QJQTQ\I\ VMKM[[oZQI XMZ ILIX\IZ [M I [Q\]IKQWV[ KIV^QIV\[ Y]M M[ LMZQ^MV LM TI N]VKQWVITQ\I\ LMT[ [Q[\MUM[ Q MTMUMV\[ Y]M MT KWUXWVMV ·IQ` QVKTW] MT [Q[\MUI ]ZJo· Q IUJ XZWNM[[QWVITQ\I\ Q QUIOQVIKQ~ OMVMZIZ XZWXW[\M[ L¼WZLMVIKQ~ Y]M QLMV\QÅY]QV KIXIKQ\I\[ ILUQ[[QJTM[ LM \ZIV[NWZUIKQ~ LMT UMLQ# Y]M I\MVO]QV Uu[ I TI \QXWTWOQI de relacions entre els elements o usos que a les caracteZy[\QY]M[ QVLQ^QL]IT[ LM T¼MTMUMV\ Q Y]M [QO]QV KIXIKM[ LM [][KQ\IZ ^Q[QWV[ OMVMZIT[ Y]M XMZUM\QV ]VI LQ[\ZQJ]KQ~ KWPMZMV\ L¼IK\Q^Q\I\[ Y]M OIZIV\MQ`QV TI XZWL]K\Q^Q\I\ MKWV UQKI VMKM[[oZQI Q TI [M^I KWUXI\QJQTQ\I\ IUJ MT[ [MZ^MQ[ MKWT OQK[ u[ I LQZ IUJ MT \MZZQ\WZQ ZMK]Z[

;bi ]Wiei WcX [\[Yj[ ZÊ^_l[hdWYb[ _ [b FhejeYeb Z[ Aoeje

')*

+

BW J[hhW [d f[h_bb 4I KQ^QTQ\bIKQ~ P]UIVI [MUXZM PI IK\]I\ [WJZM MT UMLQ Y]M T¼MV^WT\I )Y]M[\I QVKQLvVKQI VW MZI OZM] Y]IV MT[ XWJTILWZ[ LM TI <MZZI INMK\I^MV TI <MZZI TWKITUMV\ \IV\ MV TI XZM[I LM ZMK]Z[W[ KWU MV T¼M^IK]IKQ~ LM ZM[QL][ )^]Q [IJMU Y]M TI []UI LM LQ^MZ[W[ NIK\WZ[ KWU T¼M`XTW[Q~ LMUWOZoÅKI TI ZM^WT]KQ~ \MKVWT OQKI Q TI ^WT]V\I\ L¼QOVWZIZ TM[ KWV[MY vVKQM[ N]\]ZM[ LM TM[ VW[\ZM[ IKKQWV[ MV[ PIV KWVL]|\ I ]VI [Q\]IKQ~ MV Y]v XMZQTTI T¼M`Q[\vVKQI UI\MQ`I LM TI ZItI P]UIVI [WJZM TI <MZZI 9Wdl_i Yb_c}j_Yi

' ?dhZe :cg^X AaZWdi# ¿El tiempo está loco? y 74 preguntas más sobre el cambio climático. GjWZh :Y^idg^Va# 7VgXZadcV! '%%,#

4I PQ[\ ZQI KTQUo\QKI LM TI <MZZI u[ KWUXTM`I XMZ KILI ^MOILI Uu[ KWVMO]LI 0Q QVÆ]MQ`MV LQ^MZ[W[ NIK\WZ[" TI ZILQIKQ~ LMT [WT Q MT[ MTMUMV\[ [Q\]I\[ MV\ZM T¼I[\ZM ZMQ Q VW[IT\ZM[ Y]M IKKMV\]MV W XZW\MOMQ`MV IY]M[\I ZILQIKQ~ MT[ XIZoUM\ZM[ WZJQ\IT[ TI KWUXW[QKQ~ LM T¼M[KWZtI \MZZM[\ZM TI QVÆ]vVKQI LM TI LQ[\ZQJ]KQ~ ZMTI\Q^I L¼WKMIV[ Q KWV\QVMV\[ Q TI KWUXW[QKQ~ LM T¼I\UW[NMZI -T[ KIV^Q[ LM TI JQW[NMZI IKW[\]UMV I [MZ TMV\[ -T KIV^Q Y]M M[\MU ^Q^QV\ u[ UWT\ ZoXQL [Q M[ KWUXIZI IUJ TM[ W[KQTÈTIKQWV[ LMT[ T\QU[ IVa[# VW PW u[ MV KIV^Q [Q [¼IVITQ\bI MT KTQUI LMT[ T\QU[ IVa[ ;M [IX Y]M NI IVa[ TI \MUXMZI\]ZI \MZZM[\ZM LM [WJ\M ^I LQ[UQV]QZ £+ MV ]V XMZyWLM LM VWUu[ IVa[ KW[I Y]M ^I XZW^WKIZ VWUJZW[M[ \ZIV[NWZUIKQWV[ XMZ M`MUXTM TI LM[IXIZQKQ~ L¼M[XvKQM[ )^]Q M[ XMV[I Y]M MT[ KIV^Q[ XZWL]|\[ XMZ T¼IKKQ~ P]UIVI M[ XZWL]MQ`MV TMV\IUMV\ Q Y]M MT[ MKW[Q[\MUM[ [¼PIV IVI\ ILIX\IV\ UIRWZQ\oZQIUMV\ I IY]M[\[ KIV^Q[ OZIL]IT[ <IVUI\MQ` PQ PI MT ZQ[K Y]M TM[ KWVLQKQWV[ IUJQMV\IT[ KIV^Q|V LM UIVMZI ZoXQLI Q MVKIZI M[ LM[KWVMQ`MV NIK\WZ[ QUXWZ\IV\[ MV MT KIV^Q KTQUo\QK KWU MT[ KWUXWZ\IUMV\[ LMT[ WKMIV[ -V MT KI[ L¼]V KIV^Q ZoXQL M[ XW[MV MV XMZQTT TM[ KIXIKQ\I\[ L¼ILIX\IKQ~ 1 ;b 9E( _ [b YWdl_ Yb_c}j_Y

( 9^cnVg <dYgZ! ?# Cambio climático. >ciZgb c Dm[Vb# 7VgXZadcV! '%%'#

) <jn ?VXfjZh ^ =Zgk AZ IgZji! El canvi climàtic# <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV! 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z# 7VgXZadcV! '%%*#

-T VW[\ZM KW[ ZWUIV I ]VI \MUXMZI\]ZI MV\WZV LMT[ £+ ;Q X]RI W JIQ`I W OZI][ \MVQU UITM[\IZ W MUUITIT\QU 4I \MUXMZI\]ZI UQ\RIVI LMT XTIVM\I u[ L¼]V[ £+# VW u[ M[\ZIVa LWVK[ Y]M ]VI ^IZQIKQ~ QUXWZ\IV\ MV ]V XMZyWLM LM \MUX[ K]Z\ []XW[Q ]V QVKWV^MVQMV\ XMZ I TI <MZZI UI\MQ`I Q XMZ IT[ u[[MZ[ ^Q][ Y]M T¼PIJQ\MV )Q` KWV\ZI[\I IUJ TI \MUXMZI\]ZI LMT [WT Y]M u[ LM T¼WZLZM LMT[ £+ W TI LM XTIVM\M[ KWU 8T]\~ W 6MX\ Y]M [~V I XZWX LMT bMZW IJ[WT]\" £+ <W\ IQ` u[ ]VI UW[\ZI LM TI [QVO]TIZQ\I\ LM TI ^QLI IT VW[\ZM XTIVM\I 2 4¼I\UW[NMZI LM TI <MZZI M[\o NWZUILI XMZ ]V KWVR]V\ LM OI[W[ IUJ ]VI XZWXQM\I\" TI LM ZMO]TIZ \W\I TI ZILQIKQ~ [WTIZ Y]M IZZQJQ I TI []XMZNyKQM LMT XTIVM\I )Y]M[\I KWUXW[QKQ~ LM OI[W[ u[ XMZ \IV\ TI Y]M LM\MZUQVI TI \MUXMZI\]ZI I TI Y]IT M[\o TI []XMZNyKQM terrestre. El CO2 u[ MT XZQVKQXIT OI[ XZWL]K\WZ LM T¼MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM Y]M IT [M] \WZV WKI[QWVI T¼M[KITNIUMV\ LM TI <MZZI 4I OMVMZIKQ~ LM +72 XMZ KI][M[ LQ^MZ[M[ [¼PI QVKZMUMV\I\ MT[ T\QU[ IVa[ LM UIVMZI M`XWVMVKQIT ,M[XZu[ LM UWT\M[ LQ[K][[QWV[ Q KWUXZW^IKQWV[ I^]Q [M [IX IUJ ]VI KMZ\M[I LMT ! Y]M IY]M[\ QVKZMUMV\ M`KM[[Q] M[\o UW\Q^I\ XMZ T¼IKKQ~ P]UIVI XZQVKQXITUMV\ XMZ TI KZMUI LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ 3 ;Q IJIV[ LM XZMVLZM ]V I^Q~ MV[ LQO]M[[QV Y]M TI XZWJIJQTQ\I\ LM \MVQZ ]V IKKQLMV\ u[ LM T¼WZLZM LMT XWLMU I[[MO]ZIZ Y]M XZoK\QKIUMV\ VQVO VW PQ X]RIZQI 8MZ Y]IV MV[ I^Q[MV Y]M TI XZWJIJQTQ\I\ L¼]V KIV^Q KTQUo\QK MT[ XZ `QU[ IVa[ u[ LMT ! Y]v NMU'

')+

) ÅVIT LMT [MOTM @1@ MT KQMV\yÅK []MK ;^IV\M )ZZPM VQ][ ^I IÅZUIZ Y]M T¼QVKZMUMV\ LM KWV\QVO]\ LM +72 a T¼I\UW[NMZI \MZZM[\ZM I KI][I LM TI KZMUI LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ XWLQI L]Z I ]V KIV^Q KTQUo\QK -T XZWNM[[WZ :WOMZ :M^MTTM ^I [MZ MT XZQUMZ KQMV\yÅK Y]M ^I XZWXW[IZ mesurar el CO2 LM T¼I\UW[NMZI \MZZM[\ZM Q R]V\IUMV\ IUJ ]V IT\ZM KQMV\yÅK +PIZTM[ ,I^QL 3MTTQVO ^IV KWUMVtIZ I NMZ VM UM[]ZIUMV\[ I XIZ\QZ LM T¼IVa ! ,M TM[ LILM[ WJ\QVO]LM[ MV IY]M[\[ XZQUMZ[ M[\]LQ[ Q TM[ XZWXWZKQWVILM[ XMZ TM[ QV^M[\QOIKQWV[ XW[\MZQWZ[ XWLMU LML]QZ IUJ KMZ\M[I Y]M TI KZMUI LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ Y]M MUM\MV I T¼I\UW[NMZI ]VI OZIV Y]IV\Q\I\ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM KWU MT +72 R]V\IUMV\ IUJ TI LM[NWZM[\IKQ~ LMT XTIVM\I ·ZMKWZLMU Y]M MT[ JW[KW[ absorbeixen CO2· [~V MT[ KI][IV\[ LMT KIV^Q KTQUo\QK 4¼18++ /Z]X L¼-`XMZ\[ 1V\MZOW^MZVIUMV\IT [WJZM MT +IV^Q +TQUo\QK WZOIVQ[UM NWZUI\ XMZ UQTMZ[ LM KQMV\yÅK[ L¼IZZM] LMT U~V KZMI\ XMZ TM[ 6IKQWV[ =VQLM[ XMZ M[\]LQIZ Q I^IT]IZ TM[ KI][M[ Q T¼QUXIK\M LMT KIV^Q KTQUo\QK PI LMUW[\ZI\ Y]M TI KWVKMV\ZIKQ~ IK\]IT LM +72 I T¼I\UW[NMZI XZW^WKIZo ]V QVKZMUMV\ LM TM[ \MUXMZI\]ZM[ UQ\RIVM[ L¼MV\ZM Q £+ IT TTIZO LMT [MOTM @@1 4¼18++ XZWRMK\I M[KMVIZQ[ LM N]\]Z Q ZMKWUIVI Y]M TI concentració de CO2 VW []XMZQ MT[ XXU XIZ\[ XMZ UQTQ~ KW[I Y]M KWUXWZ\IZQI ]V M[KITNIUMV\ LM £+ LM UQ\RIVI LMT XTIVM\I )TO]V[ LMT[ M[KMVIZQ[ XZM^M]MV Y]M T¼M[KITNIUMV\ XW\ []XMZIZ IY]M[\I `QNZI [Q VW M[ XW[I ]V remei urgent a l’increment d’emissions. Aquesta distriJ]KQ~ VW [MZQI QO]IT I \W\M[ TM[ bWVM[ OMWOZoÅY]M[ [QV~ Y]M TM[ KWV[MY vVKQM[ [MZQMV Uu[ OZM][ MV ]VM[ bWVM[ Y]M MV L¼IT\ZM[ -T UIZ 5MLQ\MZZIVQ [MZQI ]VI LM TM[ bWVM[ Uu[ INMK\ILM[" X]RIZQI MT VQ^MTT LM T¼IQO]I W LQ[UQV]|ZQMV TM[ XZMKQXQ\IKQWV[ IUJ TI KWV[MY MV\ LM[MZ\QÅKIKQ~ LM OZIV XIZ\ LM T¼-[\I\ M[XIVaWT -T KIV^Q M[ VW\IZQI especialment a les ciutats.

7decWb_[i [d bW j[cf[hWjkhW dec i f[h YWki[i dWjkhWbi dWhZgkVX^dch

&!%

gZhjaiVih YZah bdYZah %!*

%

"%!*

"&!%

&-*%

&.%%

'%%%

dec i f[h bÊWYY_ ^kcWdW dWhZgkVX^dch

&!%

gZhjaiVih YZah bdYZah %!*

%

"%!*

"&!%

&-*%

&.%%

&.*%

'%%%

f[h YWki[i dWjkhWbi _ ^kcWd[i dWhZgkVX^dch

&!%

;b \WYjeh WdjhefeY djh_Y

0Q PI UWT\[ NIK\WZ[ VI\]ZIT[ Y]M PIV XZWL]|\ KIV^Q[ MV MT KTQUI LM TI <MZZI IT TTIZO LMT[ [MOTM[ )Y]M[\[ NIK\WZ[ KWU TI ^IZQIKQ~ LM TI ZILQIKQ~ [WTIZ W MT[ KIV^Q[ MV T¼ ZJQ\I \MZZM[\ZM VW [~V MT[ ZM[XWV[IJTM[ LMT KIV^Q KTQUo\QK IK\]IT 4M[ ^IZQIKQWV[ LMT KTQUI WJ[MZ^ILM[ [~V TI []UI L¼IY]M[\[ NIK\WZ[ VI\]ZIT[ Uu[ TM[ INMK\IKQWV[ I T¼I\UW[NMZI I KI][I LM T¼IKKQ~ P]UIVI Y]M MV MT[ T\QU[ IVa[ PIV KZM[K]\ M`XWVMVKQITUMV\ .QV[ NI XWK ITO]V[ escèptics i persones amb interessos determinats han M`XTQKI\ Y]M MT KIV^Q KTQUo\QK M[ XZWL]MQ` XMZ KIV^Q[ LM T¼ ZJQ\I \MZZM[\ZM W TM[ \IY]M[ LMT [WT 8MZ [Q ZMITQ\bMU

&.*%

gZhjaiVih YZah bdYZah %!*

%

"%!*

"&!%

&-*%

&.%%

&.*%

'%%%

'),

+ 6a <dgZ# Una verdad incómoda. La crisis planetaria del calentamiento global y cómo afrontarla. :Y^idg^Va <ZY^hV# 7VgXZadcV! '%%,#

[QU]TIKQWV[ OZoÅY]M[ ^M]ZMU Y]M TM[ LILM[ [~V LQNMrents de les que ens dóna la realitat. -T[ KQMV\yÅK[ PIV QV^M[\QOI\ I T¼)V\oZ\QLI TM[ KWVKMVtracions de CO2 I\ZIXILM[ MV MT OMT KW[I Y]M XMZUM\ saber quines han estat les concentracions d’aquest gas MV T¼I\UW[NMZI IT TTIZO LMT[ T\QU[ IVa[ )UJ IY]M[\M[ LILM[ Y]M ZMTIKQWVMV T¼IK\Q^Q\I\ P]UIVI IUJ MT VQ^MTT LM +72 PI Y]MLI\ LMUW[\ZILI TI QVÆ]vVKQI P]UIVI MV MT KIV^Q KTQUo\QK <IVUI\MQ` KMZ\M[ KWV\ZILQKKQWV[ MVKIZI VW [¼PI^QMV ZM[WT\ [I\Q[NIK\ ZQIUMV\ )UJ [QU]TIKQWV[ Uu[ XMZNMKKQWVILM[ M[ ^IV WJ\MVQZ IT\ZM[ LILM[ Y]M ZM[WTQMV MT[ L]J\M[ Q NMQMV KWVKWZLIZ TM[ [QU]TIKQWV[ IUJ TI ZMITQ\I\ -V IY]M[\ M[KMVIZQ LMÅVQ\Q] u[ WV [¼WJ[MZ^I KTIZIUMV\ KWU TM[ IKKQWV[ P]UIVM[ [¼MVKI^ITY]MV IUJ TM[ ^IZQIKQWV[ VI\]ZIT[ LMT KTQUI Q l’accentuen i acceleren de manera exponencial. 6W WJ[\IV\ IQ` ÅV[ NI XWK[ IVa[ MT NM\ VW PI M[\I\ ILUv[ LM UIVMZI OMVMZIT -T[ QVNWZUM[ LM T¼18++4 li PIV LWVI\ TI KZMLQJQTQ\I\ KQMV\yÅKI Q T¼QVNWZUM ;\MZV MVKIZZMOI\ XMT /W^MZV JZQ\oVQK T¼IVa PI ITMZ\I\ LMT[ KW[\W[ MKWV UQK[ Y]M KIT M[XMZIZ [Q VW IK\]MU de manera rigorosa i immediata; en un altre ordre de KW[M[ TI XMTÈTyK]TI Q MT TTQJZM L¼)T /WZM PIV NIKQTQ\I\ MT KWVMQ`MUMV\ OMVMZITQ\bI\ [WJZM MT KIV^Q KTQUo\QK Q MT[ [M][ XW[[QJTM[ MNMK\M[

GZigdX h YZah \Zah

9ZhZgi^ioVX^ eZg Zgdh^

C[ikhWc[dji Z[ 9E( W bÊeXi[hlWjeh_ Z[ CWkdW BeW Zc eVgih eZg b^a^ eeb (-%

(+%

()%

('%

&.+%

&.,%

* lll#^eXX#X]

&.-%

&..%

'%%%

+,&

9edY[djhWY_ Z[ 9E( W bÊWjcei\[hW

+*&

8dcXZcigVX^ YZ 8D' Zc eVgih eZg b^a^ eeb

(&+&

+(& +&& *.& *,&

(&)& bb_dZWh Yh j_Y Z[ YedY[djhWY_ Z[ 9E(

**& *(& *&&

(&&-

).& ),& )*& )(&

d_l[bb c}n_c Z[ YedY[djhWY_ Z[ 9E( ZkhWdj [bi ZWhh[hi *(&$&&& Wdoi

)&& (.&

[hW ]bWY_Wb

[hW ]bWY_Wb

[hW ]bWY_Wb

[hW ]bWY_Wb

(,& (*& ((&

\edj0 @[Wd HeX[hj F[j_j _ @[Wd @ekp[b" ¼9b_cWj[ WdZ Wjceif^[h_Y ^_ijeho e\ j^[ fWij *(&$&&& o[Whi \ehc j^[ Leijea _Y[ Yeh[ _d 7djWhYj_YW½" DWjkh[ d± )//" cW_]#`kdo '///" =hkfe ?dj[h]kX[hdWc[djWb ieXh[ bW ;lebkY_ d Z[b 9b_cW 9?;= (&&( _ (&&-1 KD;F%=H?:" 7h[dZWb" '//.$

')-

ffc

(&& '.& #)+&$&&&

#)&&$&&&

#(+&$&&&

#(&&$&&&

#'+&$&&&

#'&&$&&&

#+&$&&&

',& & ('&&

\edj0 @[Wd HeX[hj F[j_j _ @[Wd @ekp[b" ¼9b_cWj[ WdZ Wjceif^[h_Y ^_ijeho e\ j^[ fWij *(&$&&& o[Whi \ehc j^[ Leijea _Y[ Yeh[ _d 7djWhYj_YW½" DWjkh[ d± )//" cW_]#`kdo '///" =hkfe ?dj[h]kX[hdWc[djWb ieXh[ bW ;lebkY_ d Z[b 9b_cW 9?;= (&&( _ (&&-1 KD;F%=H?:" 7h[dZWb" '//.$

#*&&$&&&

LWh_WY_ Z[ bW j[cf[hWjkhW KVg^VX^dch YZ aV iZbeZgVijgV XdbeVgVYV VbW Za c^kZaa YZ &.*%

±9 !,

hWd] Z[ j[cf[hWjkh[i fh[l_ij[i f[h bW =?;9 f[h W bW Z YWZW (&/&#('&& h[if[Yj[ bW j[cf[hWjkhW c_j`WdW [djh[ '/.& _ (&&&

!*

bb_dZWh Yh j_Y Z[ b[i [b[lWY_edi Z[ j[cf[hWjkhW

!( &

d_l[bb Z[ j[cf[hWjkhW c_j`WdW [b '/+&

#(

[hW ]bWY_Wb

[hW ]bWY_Wb

[hW ]bWY_Wb

[hW ]bWY_Wb

#* #, #. #'& *&&$&&&

)+&$&&&

)&&$&&&

(+&$&&&

(&&$&&&

'+&$&&&

'&&$&&&

+&$&&&

& ('&&

').

;^IV\M )ZZPMVQ][ Q 8 + +PIUJMZTIQV IL^MZ\MQ`MV que la crema de combus\QJTM[ N [[QT[ XW\ XZW^WKIZ l’augment del CO2 de T¼I\U [NMZI

HkVciZ 6gg]Zc^jh

'/+&

'./&

9Wb[dZWh_ ZÊ[iZ[l[d_c[dji h[bWY_edWji WcX [b YWdl_ Yb_c}j_Y

,I^QL 3MMTQVO QV[\ITÈTI el primer sistema de seguiment continu de la concentració de CO2 a T¼I\U [NMZI Q KWV[\I\I Y]M augmenta cada any.

9Vk^Y @ZZa^c\

')/

'//& L’IPCC emet el pri-

mer informe que constata que la temperatura de la \MZZI PI I]OUMV\I\ £+ el darrer segle i alerta que l’escalfament només es pot aturar amb fortes mesures. (&&' Tercer Informe d’avaluació de l’IPCC. (&&+ El 16 de febrer entra en vigor el Protocol LM 3aW\W

'/-& '/.& '//& (&&&

'//( Cimera de la Terra a Rio de Janeiro: els líders polítics mundials es comprometen a prendre mesures per mitigar els efectes del canvi climàtic. Les mesures, però, no són jurídicament vinculants.

'/.. James Hansen va

alertar, en una històrica compareixença davant el Congrés dels Estats Units, sobre l’escalfament de la terra a causa de l’increment de les emisions de CO2.

'/-&#'/.& Estudis del Departament d’Energia dels Estats Units alerten sobre un futur escalfament planetari.

'/.. Les Nacions Unides

'/-/ Roger Revelle, que MT[ IVa[ ^I XZWXW[IZ mesurar el CO2 a l’atmòsfera, va defensar al Congrés dels Estats Units l’assignació de recursos per prosseguir les investigacions sobre el CO2.

i l’Organització Meteorològica Mundial creen el Panell Intergovernamental sobre el Canvi climàtic (IPCC), amb l’objectiu d’analitzar de forma exhaustiva, objectiva i transparent la informació KQMV\yÅKI Q \vKVQKI Q [WKQW econòmica per entendre el risc que suposa el canvi climàtic i les possibilitats d’atenuació i adaptació.

Gd\Zg GZkZaaZ

?VbZh =VchZc

'//* Entra en vigor el

Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, adoptat l’any 1992. '//+ Segon Informe d’avaluació de l’IPCC. '//- L’11 de desem-

bre, amb el Protocol de 3aW\W [¼IKWZLI LQ[UQV]QZ les emisions mitjançant processos legals. Wallace Broecker investiga la circulació termoalina –transport d’energia XMT[ WKMIV[· Q IÅZUI que el clima pot tenir salts caòtics.

LVaaVXZ 7gdZX`Zg

(&&- Quart Informe d’avaluació de l’IPCC.

(&&. La Conferència de T¼76= I 8WbVIV Å`I MT UIZK Y]M PI]Zo LM LMÅVQZ el futur Protocol que susti\]QZo IT LM 3aW\W (&&. Rajandra Pacahuri, president de l’IPCC i premi Nobel de la Pau LMT R]V\IUMV\ IUJ Al Gore. (&&/ A Copenhague se celebra la reunió per aprovar el Protocol que LMÅVQZo MT[ WJRMK\Q][ sobre el futur ambiental ÅV[ I T¼IVa

GV_VcYgV EVXV]jg^

'*&

+7 ' 6 ]iie/$$jc[XXX#^ci$edgiVaT ZheVcda$^iZbh$(%.(#e]e LZW YZ aV HZXgZiVg^V YZ aV 8dckZcX^ hdWgZ Za 8Vck^ 8a^b|" i^X YZ aZh CVX^dch Jc^YZh# HÉ]^ igdWZc Zah eg^cX^eVah YdXjbZcih gZaVi^jh Va iZbV#

Gk h[]kbW [b FhejeYeb Z[ Aoeje5 -T 8ZW\WKWT LM 3aW\W [¼PI XZWXW[I\ KWU I WJRMK\Q] ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ mundials de CO2 T¼IVa ]V ZM[XMK\M LM TM[ XZWL]|LM[ T¼IVa !! ;MOWV[ MT OZI] LM LM[MV^WT]XIUMV\ LM KILI XIy[ M[ XZM^M] ]V M[NWZt UIRWZ W UMVWZ KW[I Y]M QUXTQKI MV KILI KI[ ]VI ZML]KKQ~ W ]V QVKZMUMV\ L¼MUQ[[QWV[ 8MZ M`MUXTM TI =VQ~ -]ZWXMI LMT[ PI]ZQI LM ZML]QZ OTWJITUMV\ TM[ [M^M[ MUQ[[QWV[ ]V MV MT XMZyWLM M[UMV\I\ <IVUI\MQ` LQV[ TI =- \IUJu PQ PI LQNMZvVKQM[ MV\ZM MT[ XI|[W[ XMZ TI Y]IT KW[I -[XIVaI XWLZQI I]OUMV\IZ TM[ [M^M[ MUQ[[QWV[ ]V ZM[XMK\M LM T¼IVa !! XMZ )TMUIVaI M[ KWUXZWUM\ I ZML]QZ TM[ ]V 8MZ IT[ -[\I\[ =VQ\[ TI ZML]KKQ~ XZM^Q[\I u[ LMT ;b FhejeYeb Z[ Aoeje

:a hZXidg YZ aÉZcZg\^V ]V YÉZkdajX^dcVg XVe V [dcih b h cZiZh ^ gZcdkVWaZh#

6 aV ^cY hig^V! XVa egdbdjgZ iZXcdad\^Zh ^ccdkVYdgZh cZiZh#

4M[ 6IKQWV[ =VQLM[ PIV TQLMZI\ TI QV^M[\QOIKQ~ Q T¼ILWXKQ~ LM UM[]ZM[ LM XZMKI]KQ~ XMZ XZM^MVQZ Q UQ\QOIZ T¼QVKZMUMV\ IKKMTMZI\ LMT KIV^Q KTQUo\QK 1 4¼IVa ! ^IV KZMIZ MT /Z]X L¼-`XMZ\[ 1V\MZOW^MZVIUMV\IT [WJZM MT +IV^Q +TQUo\QK 18++ IUJ TI N]VKQ~ L¼IVITQ\bIZ LM UIVMZI M`PI][\Q^I WJRMK\Q^I Q \ZIV[XIZMV\ TI QVNWZUIKQ~ KQMV\yÅKI \vKVQKI Q [WKQWMKWV UQKI ZMTTM^IV\ XMZ KWUXZMVLZM MT[ ZQ[K[ Y]M XW\ []XW[IZ MT KIV^Q KTQUo\QK XZW^WKI\ XMZ TM[ IK\Q^Q\I\[ P]UIVM[ TM[ [M^M[ ZMXMZK][[QWV[ Q TM[ XW[[QJQTQ\I\[ existents d’adaptació i mitigació. ) TI +QUMZI LM TI <MZZI KMTMJZILI I :QW LM 2IVMQZW T¼IVa !! MT[ TyLMZ[ XWTy\QK[ U]VLQIT[ M[ ^IV KWUXZWUM\ZM I XZMVLZM UM[]ZM[ XMZ XITÈTQIZ MT[ MNMK\M[ LMT KIV^Q KTQUo\QK <IVUI\MQ` TM[ UM[]ZM[ VW MZMV R]ZyLQKIUMV\ ^QVK]TIV\[ Q T¼IVa !! ^I MV\ZIZ MV ^QOWZ MT +WV^MVQ UIZK LM TM[ 6IKQWV[ =VQLM[ [WJZM MT KIV^Q KTQUo\QK Y]M [y Y]M PW u[ -T[ ! XI|[W[ ILPMZQ\[ ^IV LMKQLQZ Y]M KWV^MVQI XZMVLZM IKWZL[ IUJ M`QOvVKQM[ Uu[ M[\ZQK\M[ XMZ ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM .Z]Q\ L¼IY]M[\M[ LMKQ[QWV[ UQ\RIVtIV\ MT 8ZW\WKWT LM 3aW\W ]V IKWZL XZM[ T¼IVa !! MT[ països signants es comprometien a reduir les emissions mitjançant processos legals. El 8ZW\WKWT VW ^I MV\ZIZ MV ^QOWZ ÅV[ I T¼IVa I KI][I LM TI TMV\Q\]L L¼ITO]V[ XI|[W[ I T¼PWZI LM ÅZUIZ TW Q I TI VMOI\Q^I L¼IT\ZM[ I NMZ PW ) Å LM UQVQUQ\bIZ MT[ KW[\W[ LM ZML]KKQ~ LM TM[ MUQ[[QWV[ M[ ^I IKWZLIZ Y]M TI KWV[MK]KQ~ LMT[ WJRMK\Q][ I[[MVaITI\[ [¼I[[WTy[ UQ\RIVtIV\ MT[ IVWUMVI\[ ®UMKIVQ[UM[ ÆM`QJTM[¯ Y]M [~V \ZM[" MT[ UMKIVQ[UM[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ VM\ T¼IXTQKIKQ~ KWVR]V\I Q MT KWUMZt L¼MUQ[[QWV[ -T[ UMKIVQ[UM[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ VM\ XZM\MVMV QVKWZXWZIZ MT[ XI|[W[ MV LM[MV^WT]XIUMV\ W MUMZOMV\[ MV TM[ XWTy\QY]M[ LM ZML]KKQ~ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM -V [MOWV TTWK T¼IXTQKIKQ~ KWVR]V\I XMZUM\ IT[ XI|[W[ QVL][\ZQITQ\bI\[ KWUXTQZ XIZ\ LM TM[ [M^M[ WJTQOIKQWV[ XIOIV\ XZWRMK\M[ Y]M ZML]MQ`QV TM[ MUQ[[QWV[ MV IT\ZM[ XI|[W[ LM[MV^WT]XI\[ .QVITUMV\ MT KWUMZt LMT[ LZM\[ L¼MUQ[[Q~ QV\ZWL]MQ` un mercat d’emissions pel qual un emissor pot comprar drets d’emissió a un altre; L¼IY]M[\I UIVMZI M[ ^ITWZQ\bI UWVM\oZQIUMV\ T¼I\UW[NMZI \MZZM[\ZM -T 8ZW\WKWT LM 3aW\W VW ZMO]TI \W\[ MT[ [MK\WZ[ Y]M MUM\MV +72 8WLMU IOZ]XIZ MT[ [MK\WZ[ MV KQVK OZIV[ KIXy\WT[" MVMZOQI QVL [\ZQI \ZIV[XWZ\ MLQÅKIKQ~ Q IOZQK]T\]ZI Y]M XWLMV []JLQ^QLQZ [M MV LW[ OZIV[ OZ]X[ [MOWV[ MT ^WT]U L¼MUQ[[QWV[ -T[ LW[ XZQ-

'*'

UMZ[ [MK\WZ[ ·IVWUMVI\[ ®[MK\WZ[ QVKTW[W[¯· [~V MT[ Y]M OMVMZMV Uu[ MUQ[[QWV[ XMZ XZWL]K\WZ RI Y]M ]VI NoJZQKI W ]VI KMV\ZIT MTvK\ZQKI ITTQJMZMV UWT\ +72# MV KIV^Q IT[ IT\ZM[ \ZM[ [MK\WZ[ KILI XZWL]K\WZ QVLQ^QL]IT XZWL]MQ` XWY]M[ MUQ[[QWV[ ZMTI\Q^IUMV\ <IUJu KIT \MVQZ MV KWUX\M Y]M u[ Uu[ NoKQT Q WXMZI\Q] ZMO]TIZ MT[ MUQ[[WZ[ OZIV[ Y]M MT[ XM\Q\[ -T 8ZW\WKWT Y]M []J[\Q\]QZo MT LM 3aW\W PI]Zo L¼QVKQLQZ [WJZM IY]M[\[ T\QU[ [MK\WZ[ IVWUMVI\[ ®LQN][W[¯ ;b Yec[h ZÊ[c_ii_edi W bW Kd_ ;khef[W

4I ,QZMK\Q^I M]ZWXMI +- Q TI [M^I UWLQÅKIKQ~ XW[\MZQWZ M[\IJTMQ`MV ]V ZvOQU LM ®KWUMZt LM LZM\ L¼MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM¯ LQV[ LM TI +WU]VQ\I\ I Å LM NWUMV\IZ TI ZML]KKQ~ LM TM[ MUQ[[QWV[ L¼IY]M[\[ OI[W[ LM UIVMZI MÅKIt MV ZMTIKQ~ IUJ MT KW[\ 4M[ LQZMK\Q^M[ WJTQO]MV KILI -[\I\ UMUJZM LM TI =VQ~ I MTIJWZIZ ]V 8TI VIKQWVIT L¼MUQ[[QWV[ XMZ I KILI XMZyWLM M[\IJTMZ\ LM \ZM[ IVa[ MT XZQUMZ Q LM KQVK MT [MOWV Y]M LM\MZUQVQ TI Y]IV\Q\I\ \W\IT LM LZM\[ L¼MUQ[[Q~ Y]M M[ XZM^M] I[[QOVIZ Q \IUJu MT XZWKMLQUMV\ L¼I[[QOVIKQ~ )Q`y [¼M[\IJTMQ` ]V TyUQ\ LM LZM\ L¼MUQ[[QWV[ Y]M XWLMV [MZ I[[QOVILM[ NM\ Y]M KZMI T¼M[KI[[M\I\ VMKM[[oZQI XMZY]v MUMZOMQ`Q ]V UMZKI\ -T KWUMZt L¼MUQ[[QWV[ [M KMV\ZI MV ]V OI[ VQK MT +72 Q MV MT[ OZIV[ MUQ[[WZ[ QVL][\ZQIT[ KWU [~V TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ LM XZWL]KKQ~ L¼MVMZOQI XZWL]KKQ~ Q \ZIV[NWZUIKQ~ LM UM\ITT[ NMZZQ[ QVL [\ZQM[ UQVMZIT[ NIJZQKIKQ~ LM XI[\I LM XIXMZ W KIZ\Z~ M\K <W\ Q [MZ ]V oUJQ\ TQUQ\I\ Y]IV\ I NWK][ MUQ[[WZ[ Q \QX][ LM OI[ MUQ[[WZ MV MT KI[ LM TI =VQ~ -]ZWXMI LMT[ [¼PI IKWV[MO]Q\ Y]M I[[QOVIV\ LZM\[ LM KWUXZI^MVLI VWUu[ I ]VM[ ! QV[\IT TIKQWV[ M[ ZMO]TQ MT LM TM[ MUQ[[QWV[ \W\IT[ eV hdh fjZ cd ]Vc h^\cVi Za EgdidXda

eV hdh fjZ cd Za XdbeaZ^mZc

eV hdh Zm^b^ih

eV hdh fjZ h Za XdbeaZ^mZc

eV hdh fjZ cd aÉ]Vc h^\cVi ^ cd iZcZc dW_ZXi^jh YZÒc^ih

'*(

( 7Zii^cV HX]Z[Zg# GZhjb YZ aZh _dgcVYZh hdWgZ bdW^a^iVi ^ ZY^ÒXV" X^ XZaZWgVYZh Va 8daÕaZ\^ YÉ6gfj^" iZXiZh YZ 8ViVajcnV! dg\Vc^ioVYZh eZg :Xd"Jc^dc#

EX`[Yj_ki Z[b FhejeYeb Z[ Aoeje f[h W Z_\[h[dji fW iei AÉdW_ZXi^j YZa EgdidXda YZ @ndid h gZYj^g Za idiVa YZ aZh Zb^h^dch YZah (- eV hdh YZ aÉVccZm >! YjgVci Za eZg^dYZ '%%-"'%&'! cd bZcnh YÉjc * gZheZXiZ aZh Zb^h^dch YZ aÉVcn &..%# 9^ch aV Jc^ :jgdeZV YZah &*! V aV fjZ eZgidXV YZ egdb^\ jcV Y^hb^cjX^ YZa - ! aÉZh[dg Zh Y^[ZgZcX^V eZg eV hdh \g|ÒX YZ aÉZhfjZggV #

4I ,QZMK\Q^I \IUJu M[\IJTMQ` [IVKQWV[ [Q VW M[ KWUXTMQ` IY]M[\ KWUXZWUy[ ,]ZIV\ MT XZQUMZ XMZyWLM MT XIy[ Y]M VW KWUXTMQ`Q MT[ WJRMK\Q][ XZWXW[I\[ PI]Zo LM XIOIZ Â per tona de CO2 MY]Q^ITMV\ L¼M`Ku[# MV MT [MOWV XMZyWLM TI [IVKQ~ [MZo LM Â XMZ tona. El pagament de la multa no eximeix de l’obligació de lliurar els drets d’emissió MY]Q^ITMV\[ I TM[ MUQ[[QWV[ L¼M`Ku[ LM T¼IVa [MO MV\ -T ZvOQU LM KWUMZt L¼MUQ[[QWV[ M[ ^I XW[IZ MV UIZ`I T¼ LM OMVMZ LM T¼IVa XMZ IT[ UMUJZM[ Y]M \MVQI TI =VQ~ Europea en aquell moment. 4I Y M[\Q~ L¼IXTQKIZ [IVKQWV[ XMZ KWV\IUQVIZ M`KM[[Q^IUMV\ XZM[MV\I LQ^MZ[W[ I[XMK\M[ Y]M KWV^u ^ITWZIZ ,¼]VI JIVLI [Q IXTQY]MU MT XZQVKQXQ LM ®Y]Q KWV\IUQVI XIOI¯ M[ KZMI ]VI LQ[KZQUQVIKQ~ NI^WZIJTM IT[ XI|[W[ Uu[ ZQK[ ·RI Y]M MT[ XWJZM[ VW [¼PW XWLZIV XMZUM\ZM· XMZ LM T¼IT\ZI [¼PI KWUMVtI\ I LQ[XW[IZ LM LILM[ Y]M XMZUM\MV Y]IV\QÅKIZ TI [Q\]IKQ~ I KILI XIy[ KW[I Y]M XMZUM\Zo I^IT]IZ Q KWUXIZIZ =V IT\ZM NIK\WZ Y]M KIT \MVQZ MV KWUX\M u[ Y]M XMZ XZQUMZI ^MOILI [¼QV\ZWL]MQ` ]V KWVKMX\M RI KWVMO]\ MV MT U~V MKWTWOQ[\I Y]M u[ MT LM ^ITWZIZ Y]MTKWU QUUI\MZQIT KWU ]V M[\IT^Q )Y]M[\ KZQ\MZQ ^I [MZ LM[MV^WT]XI\ XMZ )UWZa 4W^QV[ LQZMK\WZ LMT :WKSa 5W]V\IQV 1V[\Q\]\M IT[ -[\I\[ =VQ\[ Y]M ^I MVK]VaIZ MT KWVKMX\M LM Negawat com a substitució de Megawat 4I QLMI LM JMVMÅKQIZ [M L¼]V M[\IT^Q QUUI\MZQIT [¼PI M[\v[ I LQ^MZ[W[ [MK\WZ[ MV XZWRMK\M[ KWVKZM\[ KWU T¼IVWUMVI\ Y]M XZMUQI T¼M[\IT^Q MV M[KWTM[ KMV\ZMM]ZWXMM[" KWV[Q[\MQ` MV ]V KWV\ZIK\M MV\ZM T¼ ZOIV OM[\WZ LMT KMV\ZM Q T¼M[KWTI [MOWV[ MT Y]IT M[ Å`I ]V KWV[]U MVMZOv\QK LM ZMNMZvVKQI Y]M u[ MT LM T¼IVa IV\MZQWZ IT KWV^MVQ# TI LQNMZvVKQI MV\ZM IY]M[\ ^ITWZ Q MT KWV[]U ZML]|\ Y]M [¼IKWV[MO]MQ` MV XW[IZ MV UIZ`I TM[ UM[]ZM[ LM KWUXWZ\IUMV\ MÅKQMV\ LQK\ILM[ XMZ T¼ ZOIV OM[\WZ KWUXWZ\I ]V M[\IT^Q Y]M M[ ZMXIZ\MQ` MV\ZM IY]M[\ ZOIV Q T¼M[KWTI 2 FW iei h[fh[i[djWj_ki Z[ bÊWdd[n ? eZgXZciVi\Z YÉZb^hh^dch

>ha|cY^V

BÊ;khefW Z[bi '+ eZgXZciVi\Z YÉZb^hh^dch

Edgij\Va

&%

6jhig|a^V

<g X^V

-

CdgjZ\V %

>gaVcYV

CdkV OZaVcYV

%

Hj X^V

8gd|X^V

"+

Eda c^V ^ =dc\g^V

"+

?Ve

"+

8VcVY|

'*

:heVcnV

&

G hh^V ^ JXgV cV

"*

',

&* &( )

;^ca|cY^V

%

;gVc V

%

") "+

6c\aViZggV =daVcYV

:hiVih Jc^ih

"+!*

>i|a^V

"-

GZe Wa^XV ImZXV ^ :hadk|fj^V

",!*

7 a\^XV

"-

:jgdeV YZah &*

"-

:hi c^V! AZi c^V ^ A^ij|c^V

"'&

9^cVbVgXV

"-

Hj hhV

"'&

6aZbVcnV

"-

GjbVc^V ^ 7ja\|g^V

",

"&(

"'-

¿jhig^V

AjmZbWjg\

'*)

;b FhejeYeb Z[ Aoeje _ bÊ;ijWj [ifWdoeb 4¼WJRMK\Q] LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W XMZ I T¼-[\I\ M[XIVaWT u[ Y]M TI UQ\RIVI LM TM[ [M^M[ MUQ[[QWV[ VIKQWVIT[ MV MT XMZyWLM VW []XMZQV Uu[ LMT TM[ MUQ[[QWV[ LM T¼IVa !! u[ I LQZ UQTQWV[ LM \WVM[ de CO2 eq.1 KWU I Uo`QU IT ÅVIT LMT XMZyWLM M[\IJTMZ\ 6W WJ[\IV\ IQ` [MOWV[ MT[ T\QU[ QV^MV\IZQ[ WÅKQIT[ T¼IVa TM[ MUQ[[QWV[ M[XIVaWTM[ ^IV []XMZIZ ]V TM[ MUQ[[QWV[ LM T¼IVa JI[M Q M[ ^IV ITT]VaIZ ]V LMT KWUXTQUMV\ LMT KWUXZWUy[ IKWZLI\ FbWdi ZÊWYY_ _ [ijhWj ]_[i f[h W bÊWdo (&(&

4¼-[\I\ M[XIVaWT QO]IT Y]M TI ZM[\I LM XI|[W[ LM TI =VQ~ -]ZWXMI \u T¼WJTQOIKQ~ LM ZMLIK\IZ ]V 8TI VIKQWVIT L¼I[[QOVIKQ~ 86) XMZ IT XMZyWLM MV MT Y]IT [¼I[[QOVQV LZM\[ L¼MUQ[[Q~ I KILI[K]VI LM TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ LMT[ IVWUMVI\[ ®[MK\WZ[ QVKTW[W[¯ )Y]M[\[ [MK\WZ[ ·LMÅVQ\[ I TI LQZMK\Q^I +-· [~V MT KWVR]V\ L¼QV[\ITÈTIKQWV[ TM[ IK\Q^Q\I\[ LM TM[ Y]IT[ XZWL]MQ`MV OZIV[ Y]IV\Q\I\[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM XZWL]KKQ~ L¼MVMZOQI MTvK\ZQKI NIJZQKIKQ~ LM KQUMV\ \ZIV[NWZUIKQ~ LM UM\ITT[ NMZZQ[ M\K )[[QOVIZ MUQ[[QWV[ I IY]M[\M[ QV[\ITÈTIKQWV[ ·u[ I LQZ limitar la quantitat de CO2 que pot emetre cadascuna– és la manera de lluitar contra MT KIV^Q KTQUo\QK XMZ TI Y]IT [¼PI LMKIV\I\ TI =VQ~ -]ZWXMI RI Y]M LMTQUQ\IV\ TM[ MUQ[[QWV[ L¼]VM[ Y]IV\M[ QV[\ITÈTIKQWV[ M[ KWV\ZWTI ]VI OZIV Y]IV\Q\I\ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM -V MT KI[ LM T¼-[\I\ M[XIVaWT MV I[[QOVIZ LZM\[ L¼MUQ[[Q~ I TM[ IXZW`QUILIUMV\ QV[\ITÈTIKQWV[ Y]M XMZ\IVaMV IT[ [MK\WZ[ QVKTW[W[ [¼IK\]I [WJZM MT LM TM[ MUQ[[QWV[ QUX]\IJTM[ I \W\ T¼-[\I\ )T 86) \IUJu M[ LM[KZQ] MT XZWKMLQUMV\ Y]M T¼-[\I\ M[XIVaWT [MO]QZo XMZ I[[WTQZ MT[ WJRMK\Q][ Å`I\[ XMT 8ZW\WKWT QVKTWMV\ PQ TI \W\ITQ\I\ L¼MUQ[[QWV[ M[XIVaWTM[ u[ I LQZ \MVQV\ MV KWUX\M \IV\ MT[ [MK\WZ[ QVKTW[W[ KWU MT[ IVWUMVI\[ ®[MK\WZ[ LQN][W[¯ \ZIV[XWZ\ ZM[QLMVKQIT IOZQK]T\]ZI 4M[ XZM^Q[QWV[ L¼M^WT]KQ~ LM TM[ MUQ[[QWV[ VIKQWVIT[ MV MT UWUMV\ LM ZMLIK\IZ MT 86) QVLQKI^MV Y]M ÅV[ Q \W\ KWV[QLMZIV\ TM[ UM[]ZM[ LM ZML]KKQ~ ILWX\ILM[ ÅV[ TTI^WZ[ TM[ MUQ[[QWV[ XMZ IT XMZyWLM [MZQMV LMT TM[ LM T¼IVa JI[M ,I^IV\ L¼IY]M[\M[ Xv[[QUM[ XZM^Q[QWV[ MT 86) ^I M[\IJTQZ MV ]V T¼WJRMK\Q] LM ZML]KKQ~ 5Q\RIVtIV\ UM[]ZM[ ILLQKQWVIT[ I TM[ Y]M RI [¼PIV ILWX\I\ Q XMZ XWLMZ KWUXTQZ IUJ MT Å`I\ XMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W IT 8TI M[ ^I XZM^M]ZM TI KWUXMV[IKQ~ LMT L¼M`Ku[ OZoKQM[ I T¼IJ[WZKQ~ XMZ I]OUMV\ LM TI ^MOM\IKQ~ Q I T¼ [ LM UMKIVQ[UM[ LM ÆM`QJQTQ\I\ XZM^Q[\W[ MV MT 8ZW\WKWT =V IT\ZM X]V\ LM[\IKI\ LMT 86) u[ Y]M M[\IJTMQ` ]V ZMXIZ\QUMV\ XZWXWZKQWVIT LM T¼M[NWZt XMZ ZML]QZ MUQ[[QWV[ MV\ZM MT[ [MK\WZ[ QVKTW[W[ Q MT[ LQN][W[# u[ I LQZ MT[ [MK\WZ[ QVKTW[W[ \MVMV I[[QOVILM[ ]V[ UQTQWV[ LM \WVM[ LM +72 IV]IT[ KWZZM[XWVMV\[ I ]V LM TM[ MUQ[[QWV[ Y]M T¼-[\I\ M[XIVaWT XW\ MUM\ZM L]ZIV\ MT XMZyWLM -VKIZI Y]M MT ZMXIZ\QUMV\ [QO]Q XZWXWZKQWVIT TM[ XZM^Q[QWV[ LM TI \MVLvVKQI I T¼I]OUMV\ LM TM[ MUQ[[QWV[ LMT[ [MK\WZ[ LQN][W[ [~V UWT\ Uu[ MTM^ILM[ Y]M TM[ MUQ[[QWV[ LMT[ QVKTW[W[ j[ T OQK RI Y]M LM[ LM T¼IVa IUJ MT XZQUMZ 86) \W\M[ TM[ MUXZM[M[ Y]M NWZUMV XIZ\ LMT[ [MK\WZ[ QVKTW[W[ \MVMV TI ZM[XWV[IJQTQ\I\ QVLQ^QL]IT LM VW [WJZMXI[[IZ MT[ LZM\[ L¼MUQ[[Q~ Y]M MT[ PIV M[\I\ I[[QOVI\[ UMV\ZM Y]M TM[ MUXZM[M[ QV[\Q\]KQWV[ Q XIZ\QK]TIZ[ LMT[ [MK\WZ[ LQN][W[ VW TI \MVMV

+8 7ddW FW] i 6gfj^iZXiV

' :f# 2 Zfj^kVaZci# :m^hiZ^mZc Y^kZghdh \Vhdh VbW Z[ZXiZ YÉ]^kZgcVXaZ! YZah fjVah Za 8D' h Za b h h^\c^ÒXVi^j# 6bW Za iZgbZ »Zfj^kVaZci¼! hÉ^cY^XV Za kVadg YZah VaigZh \Vhdh XdckZgi^ih V aÉZfj^kV" aZci Zc 8D'#

'**

8MZ I TM[ MUXZM[M[ LMT[ [MK\WZ[ QVKTW[W[ TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM [¼PIV KWV^MZ\Q\ MV ]V NIK\WZ LM KWUXM\Q\Q^Q\I\ RI Y]M MT[ KW[\W[ LMT KWUXTQUMV\ M[ \ZI[TTILMV IT KTQMV\ Y]M ILY]QZMQ`Q MT[ [M][ JuV[ Q [MZ^MQ[# [~V XMZ \IV\ Uu[ KWUXM\Q\Q^M[ TM[ Y]M IKWV[MO]MQ`QV TI UI\MQ`I Y]IV\Q\I\ LM XZWL]K\M IUJ TI UyVQUI Y]IV\Q\I\ L¼MUQ[[QWV[ -V KIV^Q TI ZM[XWV[IJQTQ\I\ LMT KWUXTQUMV\ LMT[ [MK\WZ[ LQN][W[ VW ZMKI] [WJZM KILI NWK][ MUQ[[WZ [QV~ Y]M ZMKI] [WJZM T¼-[\I\ TI XWTy\QKI LM ZML]KKQ~ LMT Y]IT I XIZ\ LM \MVQZ ]VI QUXTMUMV\IKQ~ KW[\W[I Q ZM[]T\I\[ XWK QUUMLQI\[ VW QUXW[MV TQUQ\IKQWV[ ZMIT[ VQ XMVITQ\bIKQWV[ LM\MZUQVIV\[ I TM[ IK\Q^Q\I\[ Y]M Uu[ MUM\MV 4M[ M[\ZI\vOQM[ TM[ UM[]ZM[ Q MT[ QV[\Z]UMV\[ Y]M MT /W^MZV M[XIVaWT PI XW[I\ MV UIZ`I XMZ IKWV[MO]QZ MT KWUXTQUMV\ LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W [~V UWT\ LQ^MZ[W[ Q INMK\MV \W\[ MT[ [MK\WZ[ \IV\ LM UIVMZI \ZIV[^MZ[IT KWU XIZ\QK]TIZ 4M[ UM[]ZM[ \ZIV[^MZ[IT[ W PWZQ\bWV\IT[ [~V XMZ M`MUXTM TM[ UM[]ZM[ Å[KIT[ Y]M XMZUM\MV ZML]QZ MT[ XZM][ I TM[ WXKQWV[ Y]M XZWL]MQ`MV UMVa[ MUQ[[QWV[ ,¼IT\ZI JIVLI LQ^MZ[M[ QVQKQI\Q^M[ XZWXW[MV UM[]ZM[ M[XMKyÅY]M[ XMZ ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM MV T¼oUJQ\ [MK\WZQIT KWU XMZ M`MUXTM MT XTI M[\ZI\vOQK L¼QVNZIM[\Z]K\]ZM[ LM \ZIV[XWZ\ 8-1< MT KWLQ \vKVQK LM T¼MLQÅKIKQ~ Q MT :MOTIUMV\ [WJZM LM\MZUQVI\[ OI[W[ Æ]WZI\[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM MV\ZM L¼IT\ZM[ ) T¼-[\I\ M[XIVaWT TM[ MUQ[[QWV[ I[[WKQILM[ IT KWV[]U MVMZOv\QK ZMXZM[MV\MV IT ^WT\IV\ L¼]V LM TM[ MUQ[[QWV[ KWUX\IJQTQ\bILM[ XMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W XMZ TI Y]IT KW[I M[ XWLMV LM[\IKIZ L]M[ VWZUI\Q^M[ Y]M IK\]MV [WJZM TM[ MUQ[[QWV[ I[[WKQILM[ I T¼MVMZOQI ,¼]VI JIVLI MT 8TI L¼MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ 8-: Y]M [¼MVKIZZMOI LM TM[ NWV\[ LM OMVMZIKQ~ L¼MVMZOQI Q LM T¼IT\ZI T¼M[\ZI\vOQI L¼M[\IT^Q Q MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI - Y]M QVKQLMQ` [WJZM MT KWV[]U MVMZOv\QK -T 8-: IXZW^I\ T¼IVa KWV[\Q\]MQ` TI ZM^Q[Q~ LMT XTI LM NWUMV\ LM TM[ MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ 8.-: MT[ ZM[]T\I\[ LMT Y]IT T¼IVa M[ ^IV UW[\ZIZ QV[]ÅKQMV\[ XMZ XWLMZ I[[WTQZ MT[ WJRMK\Q][ XZWXW[I\[ -T XTI ^QOMV\ IK\]ITUMV\ 8-: UIV\u T¼WJRMK\Q] OMVMZIT LMT 8.-: Y]M KWV[Q[\MQ` MV TI QLMI Y]M TM[ NWV\[ L¼MVMZOQI ZMVW^IJTM[ KWJZMQ`QV KWU I UyVQU MT LM TI LMUIVLI \W\IT L¼MVMZOQI XZQUoZQI T¼IVa MVKIZI Y]M UWLQÅKIV\ MT[ M[NWZtW[ XMZ oZMM[ QVQKQITUMV\ XZM^Q[\W[ ) Uu[ MT 8-: QVKWZXWZI VW^M[ M`QOvVKQM[ LM TI =VQ~ -]ZWXMI MV UI\vZQI LM OMVMZIKQ~ L¼MVMZOQI KWVKZM\IUMV\ T¼WJRMK\Q] QVLQKI\Q] Y]M T¼MTMK\ZQKQ\I\ OMVMZILI IUJ NWV\[ ZMVW^IJTM[ I[[WTMQ`Q MT ! LMT KWV[]U VIKQWVIT JZ]\ L¼MTMK\ZQKQ\I\ T¼IVa Q \IUJu ]V IT\ZM WJRMK\Q] QVLQKI\Q] XMZ IT UI\MQ` IVa IUJ T¼WJRMK\Q] Y]M T¼ [ LM JQWKIZJ]ZIV\[ W IT\ZM[ KWUJ][\QJTM[ ZMVW^IJTM[ MV MT \ZIV[XWZ\ IZZQJQ IT LMT \W\IT LM OI[WTQVI Q OI[WQT KWUMZKQITQ\bI\[ )UJ T¼IXTQKIKQ~ L¼IY]M[\ XTI M[ XZM^M] ]V M[\IT^Q LM UQTQWV[ LM \WVM[ LM +72 T¼IVa )Y]M[\ M[\IT^Q M[ KITK]TI KWV[QLMZIV\ TI LQNMZvVKQI MV\ZM T¼MVMZOQI OMVMZILI IUJ NWV\[ ZMVW^IJTM[ XZM^Q[\I XMZ I T¼IVa Q TI Y]M M[ ^I OMVMZIZ T¼IVa -T [MOWV LWK]UMV\ Y]M KWV^u LM[\IKIZ T¼- M[ ^I IXZW^IZ T¼IVa IUJ \ZM[ WJRMK\Q][ Jo[QK[" UQTTWZIZ TI QV\MV[Q\I\ MVMZOv\QKI LMT XIy[ ZML]QZ T¼MTM^ILI LMXMVLvVKQI MVMZOv\QKI M`\MZQWZ Q KWILR]^IZ MV TI KWV[MK]KQ~ LMT[ KWUXZWUQ[W[ ILY]QZQ\[ XMZ T¼-[\I\ M[XIVaWT MV UI\vZQI LM UMLQ IUJQMV\ ) T¼- [¼I^IT]MV MT[ XW\MVKQIT[ LM UQTTWZI LM T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI XMZ [MK\WZ[ QVL [\ZQI \ZIV[XWZ\ IOZQK]T\]ZI Q XM[KI MLQÅKIKQ~ ZM[QLMVKQIT Q [MZ^MQ[ [MZ^MQ[ X JTQK[ Q \ZIV[NWZUIKQ~ LM T¼MVMZOQI Q M[ XZWXW[MV UM[]ZM[ LM ZML]KKQ~ LMT[ KWV[]U[ UQ\RIVtIV\ KIV^Q[ \MKVWT OQK[ Q LM KWV[]U 8MZ KITK]TIZ MT XW\MVKQIT L¼M[\IT^Q L¼IY]M[\M[ UM[]ZM[ M[ KWUXIZI MT KWV[]U LM ®T¼M[KMVIZQ JI[M¯ IUJ MT LM ®T¼M[KMVIZQ L¼MÅKQvVKQI¯" M[ KWUXIZI MT KWV[]U Uu[ XZWJIJTM XZM^Q[\ [MV[M KWV[QLMZIZ KIX M[\ZI\vOQI L¼M[\IT^Q IUJ MT KWV[]U ZM[]T\I\ L¼IXTQKIZ

'*+

TM[ UM[]ZM[ L¼MÅKQvVKQI ,¼IY]M[\I UIVMZI T¼M[\IT^Q Y]M KIT M[XMZIZ T¼IVa u[ L¼]V[ UQTQWV[ LM \MX \WVM[ MY]Q^ITMV\[ LM XM\ZWTQ Y]M ZMXZM[MV\I ]VI ZML]KKQ~ LMT ZM[XMK\M LMT[ UQTQWV[ LM \MX XZWRMK\I\[ MV ®T¼M[KMVIZQ JI[M¯ XMZ I IY]M[\ IVa 4M[ UM[]ZM[ Q MT[ QV[\Z]UMV\[ VMKM[[IZQ[ XMZ QUXTIV\IZ T¼- M[ KWVKZM\MV MV MT 8TI L¼IKKQ~ LM T¼- Q MV MT 8TI L¼IKKQ~ LM T¼- -V IY]M[\[ XTIV[ KWV[\I ]VI M[XMKQÅKIKQ~ LM\ITTILI LM TM[ IK\]IKQWV[ KWVKZM\M[ Y]M LMÅVMQ` \MZUQVQ[ TyVQM[ LM ÅVIVtIUMV\ Q ZM[XWV[IJQTQ\I\[ LMT[ WZOIVQ[UM[ X JTQK[ QV^WT]KZI\[ ) Uu[ XMZ I KILI UM[]ZI [¼I^IT]MV MT[ M[\IT^Q[ L¼MVMZOQI TM[ MUQ[[QWV[ LM +7 Q MT[ KW[\W[ -T XZQUMZ 8TI L¼IKKQ~ XZM\MVQI IKWV[MO]QZ ]V M[\IT^Q IK]U]TI\ LM UQTQWV[ LM \MX L¼MVMZOQI XZQUoZQI MY]Q^ITMV\[ I UQTQWV[ LM \WVM[ LM +7 IUJ ]VI QV^MZ[Q~ LM ! UQTQWV[ L¼M]ZW[ -T [MOWV 8TI L¼IKKQ~ LM TI - XMZ IT XMZyWLM u[ TI KWV\QV]IKQ~ LMT XZQUMZ Q XMZ \IV\ ZMK]TT T¼M`XMZQvVKQI Q MT[ ZM[]T\I\[ LMT XZQUMZ XMZyWLM )Q`y UI\MQ` QVKWZXWZI M[NWZtW[ ILLQKQWVIT[ VMKM[[IZQ[ XMZ XWLMZ KWUXTQZ MT 8ZW\WKWT LM 3aW\W TI Y]IT KW[I WJTQOI I QVKZMUMV\IZ TM[ ZML]KKQWV[ LMT KWV[]U MVMZOv\QK XZM^Q[\M[ QVQKQITUMV\ I T¼- [WJZM\W\ LMT[ [MK\WZ[ LQN][W[ )Y]M[\M[ UWLQÅKIKQWV[ ^IV UW\Q^IZ Y]M MT [MOWV XTI L¼IKKQ~ [¼IVWUMVu[ 8TI L¼IKKQ~ LM T¼- 8T][ 8)- 4¼M[\IT^Q Y]M XZM\uV IKWV[MO]QZ T¼IVa u[ LM UQTQWV[ LM \MX UQTQWV[ LM \MX Uu[ Y]M MT[ XZM^Q[\W[ I T¼- QVQKQIT ,¼IT\ZI JIVLI [¼M[\QUI Y]M T¼M[\IT^Q IK]U]TI\ L]ZIV\ MT[ KQVK IVa[ LM ^QOvVKQI LMT XTI [MZo LM UQTQWV[ LM \MX L¼MVMZOQI XZQUoZQI MY]Q^ITMV\[ I UQTQWV[ LM \WVM[ LM +7 Q M[ KITK]TI Y]M TI QV^MZ[Q~ VMKM[[oZQI [MZo LM UQTQWV[ L¼M]ZW[ .QVITUMV\ MT R]TQWT LM M[ ^I IXZW^IZ T¼-[\ZI\vOQI M[XIVaWTI LM KIV^Q KTQUo\QK Q MVMZOQI VM\I PWZQ\b~ --++-4 MV TI Y]IT M[ LMÅVMQ` MT UIZK L¼IK \]IKQ~ Y]M PIV L¼IJWZLIZ TM[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ X JTQY]M[ I T¼-[\I\ M[XIVaWT /W^MZV KWU]VQ\I\[ I]\ VWUM[ Q MV\Q\I\[ TWKIT[ XMZ I[[MO]ZIZ MT KWUXTQUMV\ LMT[ KWUXZWUQ[W[ IK\]IT[ MV UI\vZQI LM KIV^Q KTQUo\QK Q UQTTWZIZ TI KIXIKQ\I\ L¼I[[]UQZ VW][ KWUXZW UQ[W[ MV MT N]\]Z 4¼--++-4 M[ KWUXTMUMV\I IUJ MT XTI LM UM[]ZM[ ]ZOMV\[ LM T¼--++-4 Y]M XZM\uV IKWV[MO]QZ ]VM[ ZML]KKQWV[ ILLQKQWVIT[ ITO]VM[ XZM^Q[\M[ MV MT 8)- LM UQTQWV[ LM \WVM[ LM +7 MY MV MT XMZyWLM ;c_ii_edi f[h i[Yjehi bÊWdo (&&* W 9WjWbkdoW _ ;ifWdoW ;ifWdoW

9WjWbkdoW V\g^XjaijgV

VaigZh

) ZY^ÒXVX^

Zb^hh^dch ^cY^gZXiZh Zc ZaZXig^X^iVi

)

V\g^XjaijgV &)

'' (*

ZY^ÒXVX^

(. igVchedgi

^cY hig^V

^cY hig^V

(,

'&

') igVchedgi

'*,

+9

9ec W\[YjWh} [b YWdl_ Yb_c}j_Y [b deijh[ [djehd5 j[ QUXW[[QJTM [IJMZ [Q XTW]Zo W VW L¼IY]y I ]V UM[ Q MV KIV^Q \W\PWU OW[I XZWVW[\QKIZ Y]M L¼IY]y I IVa[ NIZo Uu[ KITWZ I T¼M[\Q] Y]M I T¼PQ^MZV ;IJMU XZMLQZ ]V KWUXWZ\IUMV\ OMVMZIT I KI][I LM TI VW[\ZI M`XMZQvVKQI Q MV KIV^Q VW XWLMU XZMKQ[IZ ]VI KW[I XZWXMZI XMZ KWVKZM\I +WV^u [IJMZ Y]M VW u[ MT UI\MQ` UM\MWZWTWOQI Y]M KTQUI\WTWOQI 5MV\ZM Y]M TI XZQUMZI XZM^M] MT \MUX[ QUUMLQI\ ·MT Y]M NIZo MT KIX LM [M\UIVI· TI [MOWVI [M [Q\]I MV XMZyWLM[ \MUXWZIT[ LM TTIZO IJI[\ Q IVITQ\bI TM[ \MVLvVKQM[ KWU NIV MT[ M`XMZ\[ LM T¼18++ Y]IV LQ]MV Y]M IY]M[\ [MOTM TM[ \MUXMZI\]ZM[ XWLMV KZuQ`MZ MV\ZM Q OZI][ Feii_Xb[i [iY[dWh_i Z[ \kjkh

' BVcjZa Id]Vg^V# El clima. El calentamiento global y el futuro del planeta. 9Z Wdah^aad# 7VgXZadcV! '%%-#

( B^\jZa 9Za^WZh n B^\jZa 9Za^WZh 8Vhigd# La Tierra herida. ¿Qué mundo heredarán nuestros hijos? :Y^X^dcZh 9Zhi^cd# 7VgXZadcV! '%%*# ) 6iaVh BZY^dVbW^ZciVa ZY^iVYd edg Le Monde Diplomatique# :Y^X^ c ZheV daV# KVaZcX^V! '%%-! e# )+"),#

)UJ WZLQVILWZ[ M[ XW\ [QU]TIZ MT N]\]Z XIZ\QV\ L¼PQX \M[Q[ LQ^MZ[M[ -T[ M[KMVIZQ[ ^IZQMV [MOWV[ TM[ XZM[]UX\M[ Y]IV\Q\I\[ LM +72 I T¼I\UW[NMZI TI LMUWOZIÅI Q IT\ZM[ NIK\WZ[ +WU Uu[ OZIV[ [QO]QV TM[ `QNZM[ XWLMU XZM^M]ZM Uu[ XZWJTMUM[ LM \QX][ KTQUo\QK Y]M M[ ZMÆMK\QZIV MV NMV UMV[ KWU ]V QVKZMUMV\ MV MT VWUJZM Q IJI[\ L¼P]ZIKIV[ QV]VLIKQWV[ [MY]MZM[ Q LM[MZ\Q\bIKQ~ LQ[UQV]KQ~ LM TI JQWLQ^MZ[Q\I\ Q XMT Y]M NI I TM[ XMZ[WVM[ NIU[ XMZ LQ[UQV]KQ~ LM KWTTQ\M[ OZIV[ UQOZIKQWV[ Q KWVÆQK\M[ Q O]MZZM[ I causa de l’escassetat d’aigua i d’altres recursos.1 =VI LILI XZMWK]XIV\ Y]M RI PMU KWUMV\I\ u[ TI KMTMZQ\I\ IUJ Y]v M[ XZWL]MQ`MV MT[ KIV^Q[ 4M[ XZQUMZM[ PQX \M[Q[ XIZTI^MV L¼]V \MZUQVQ LM KMV\ IVa[ XMZ I^]Q TTMOQU KILI ^MOILI Uu[ [W^QV\ IZ\QKTM[ KQMV\yÅK[ Y]M IL^MZ\MQ`MV Y]M MT KIV^Q u[ UWT\ Uu[ ZoXQL LMT Y]M QUIOQVo^MU u[ I LQZ Y]M VW M[\MU XIZTIV\ RI LM TM[ OMVMZIKQWV[ N]\]ZM[ sinó que ho notarem nosaltres mateixos. =V M[KMVIZQ LM NIT\I LM XT]OM[ XW\ \MVQZ ZMXMZK][[QWV[ MV UWT\[ [MK\WZ[ LM[ LM T¼IOZQK]T\]ZI IT \]ZQ[UM RI Y]M TI X]RILI LMT VQ^MTT LMT UIZ XWLZQI ZML]QZ UWT\ TM[ XTI\OM[ LM TM[ VW[\ZM[ KW[\M[ 6W WJ[\IV\ IQ` MT XZQVKQXIT MNMK\M XZM^Q[QJTM XMZ TI OZI^M\I\ LM TM[ [M^M[ KWV[MY vVKQM[ ZMKI]ZQI [MV[ L]J\M [WJZM T¼IOZQK]T\]ZI =V KIV^Q MV MT KTQUI ZMXZM[MV\I ]V KIV^Q MV MT[ K]T\Q][ IOZyKWTM[ Q IQ`y KWU PQ PI TTWK[ Y]M XWLMV [WZ\QZ VM JMVMÅKQI\[ ·ITO]VM[ ZMOQWV[ L¼)VOTI\MZZI XMZ M`MUXTM XWLMV KWVZMIZ RI ^QVaM[ Q bWVM[ I^]Q OMTILM[ XWLZQMV [MZ IX\M[ XMZ I K]T\Q][· MT[ XMZR]LQKQ[ MV INMK\IZ bWVM[ UIRWZ[ Q Uu[ XWJTILM[ [MZIV UWT\ Uu[ OZIV[ 8W[MU MT KI[ L¼]V XIy[ KWU T¼ÑVLQI MV Y]v ]V I]OUMV\ L¼ £+ MV TI \MUXMZI\]ZI UQ\RIVI KWUXWZ\IZQI Y]M TI KWTTQ\I L¼IZZ [ LQ[UQV]y[ LM T¼WZLZM LMT 2 =OIVLI T¼MKWVWUQI LM TI Y]IT LMXvV LMT KINv LMQ`IZQI LM \MVQZ MT KTQUI VMKM[[IZQ XMZ IT [M] K]T\Q] IUJ TI Y]IT KW[I XMZLZQI LW[ \MZtW[ LM TM[ [M^M[ LQ^Q[M[ -T[ LM[I[\ZM[ MKWT OQK[ INMK\IZQMV LM[ L¼]V Y]IZ\ ÅV[ I TI UMQ\I\ LM TM[ M[XvKQM[ I 5v`QK )][\ZoTQI MT VWZL LM TI @QVI Q MT []L LM T¼²NZQKI 3 No costa gaire L¼QUIOQVIZ TM[ NIU[ Y]M IQ` XW\ KWUXWZ\IZ VQ MT[ KWZZMV\[ UQOZI\WZQ[ KWV[MY MV\[ 4I X]RILI LMT VQ^MTT LMT UIZ INMK\IZQI KMV\MVIZ[ LM UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ Y]M IK\]ITUMV\ PIJQ\MV IT[ LMT\M[ LM OZIV[ ZQ][ KWU MT /IVOM[ MT 6QT W MT 5MSWVO# MT[ Y]Q ^Q]MV [W\I MT VQ^MTT LMT UIZ W MV bWVM[ I UWT\[ XWK[ KMV\yUM\ZM[ [WJZM MT [M] VQ^MTT KWU I 0WTIVLI Q .TWZQLI <IUJu MT[ PIJQ\IV\[ LM UWT\M[ QTTM[ LMT 8IKyÅK W MT[ Y]Q ^Q]MV MV MT[ UIZOM[ LMT[ LM[MZ\[ ;MOWV[ ITO]VM[ M[\QUIKQWV[ IY]M[\M[ UQOZIKQWV[ KTQUo\QY]M[

'*-

RI PIV KWUMVtI\ -T XTIVM\I XWLZQI \MVQZ XZWX LM UQTQWV[ LM ZMN]OQI\[ KTQUo\QK[ MV MT[ XZWXMZ[ IVa[ Q UQTQWV[ T¼IVa ;¼M[\QUI Y]M VWUu[ I *IVOTI ,M[P MT[ MUQOZIV\[ [MZQMV UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ Y]M I Uu[ XMZ ZIWV[ PQ[\ ZQY]M[ VW IK]LQZQMV IT[ [M][ XI|[W[ ^M|V[ T¼ÑVLQI Q 5aIVUIZ RI Y]M M[\IZQMV INMK\I\[ XMT[ UI\MQ`W[ XZWJTMUM[ 4 =V QVNWZUM LM TI =VQ~ -]ZWXMI \Q\]TI\ 1UXIK\M[ LMT KIV^Q KTQUo\QK I -]ZWXI ^I\QKQVI NIT\I LM XT]RI Q LM[MZ\QÅKIKQ~ ·KW[I Y]M M[ LMVWUQVI estrès de l’aigua· Q XZM^M] I Uu[ ]V UIRWZ VWUJZM LM LM[JWZLIUMV\[ LM ZQ][ -V IY]M[\ KI[ TM[ ZMOQWV[ Uu[ INMK\ILM[ [MZQMV MT 8Iy[ *I[K )VLIT][QI /ITyKQI TM[ *ITMIZ[ Q )[\ ZQM[ 4¼QVNWZUM I[[MVaITI Y]M MT ! LMT[ LM[I[\ZM[ VI\]ZIT[ M[LM^QVO]\[ I -]ZWXI MV MT[ T\QU[ IVa[ M[\IV ZMTIKQWVI\[ IUJ MT KTQUI Q MT[ [M][ MNMK\M[ ZMXZM[MV\MV MT ! LM TM[ XvZL]M[ MKWV UQY]M[ XZWL]|LM[ XMZ KI\o[\ZWNM[

9Wf W bW c_j_]WY_ _ bÊWZWfjWY_

2I Y]M MV[ \ZWJMU MV ]V XZWKu[ LM KIV^Q KTQUo\QK Q MT[ [M][ MNMK\M[ VW XWLMV MTQUQVIZ [M Y]MLMV L]M[ ^QM[ Y]M PMU LM [MO]QZ [QU]T\oVQIUMV\" TI UQ\QOIKQ~ LMT[ [M][ MNMK\M[ Q T¼ILIX\IKQ~ IT KIV^Q 8MZ XZMXIZIZ VW[ XMZ IT KIV^Q Q TM[ [M^M[ KWV[MY vVKQM[ [¼I[[MVaITMV LQ^MZ[M[ IKKQWV[" KWVvQ`MZ UQTTWZ MT[ KIV^Q[ XZWL]|\[ UQ\RIVtIV\ UWVQ\WZI\OM LM LILM[ XZM^M]ZM MT[ MNMK\M[ MV KILI TTWK Q IK\Q^Q\I\ M[\IJQTQ\bIZ MT KWV\QVO]\ LM +72 I T¼I\UW[NMZI XMZ M^Q\IZ Y]M TI \MUXMZI\]ZI X]OQ Uu[ LM LW[ OZI][ Q XZMVLZM UM[]ZM[ Y]M NIKQTQ\QV T¼ILIX\IKQ~ 8MZ IQ` PQ PI ]V 8TI VIKQWVIT L¼ILIX\IKQ~ IT KIV^Q KTQUo\QK, MTIJWZI\ T¼IVa KWU I UIZK OMVMZIT LM ZMNMZvVKQI XMZ INI^WZQZ TI KWWZLQVIKQ~ MV\ZM TM[ LQ^MZ[M[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ X JTQY]M[ -T [M] WJRMK\Q] u[ I^IT]IZ MT[ QUXIK\M[ XZM^Q[QJTM[ Q XZM^M]ZM TI ^]TVMZIJQTQ\I\ Q XW[[QJTM ILIX\IKQ~ LM \W\[ MT[ [MK\WZ[# MV\ZM IY]M[\[ [MK\WZ[ I[[MVaITI Y]M MT[ Y]M M[ ^M]ZIV Uu[ INMK\I\[ [~V T¼IOZQK]T\]ZI TM[ ÅVIVKM[ Q TM[ I[[MO]ZIVKM[ Q \IUJu TI [IT]\ Q MT \]ZQ[UM 4¼M[\]LQ NI ]VI M[\QUIKQ~ LMT[ \MZUQVQ[ IKWV[MTTIJTM[ XMZY]v MT[ LQNMZMV\[ [MK\WZ[ L]O]QV I \MZUM T¼ILIX\IKQ~ KWV^MVQMV\ )Y]M[\ PWZQ\b~ ^IZQI [MOWV[ MT[ [MK\WZ[ Q ITO]V[ LQ[XW[MV L¼]V \MZUQVQ ZMTI\Q^IUMV\ TTIZO KWU MT LM TM[ bWVM[ KW[\IVMZM[ Q MT[ JW[KW[ IT Y]IT [¼I\WZOI ]V \MZUQVQ L¼MV\ZM Q IVa[ UMV\ZM Y]M XMZ I L¼IT\ZM[ MT XMZyWLM L¼ILIX\IKQ~ u[ UWT\ JZM]" IT [MK\WZ LM TM[ ÅVIVKM[ Q I[[MO]ZIVKM[ M[ KWVKMLMQ` MV\ZM Q IVa[ Q IT LM TI [IT]\ Q T¼IOZQK]T\]ZI MV\ZM Q 8MZ KWVvQ`MZ UQTTWZ TI [Q\]IKQ~ M[ LQ[XW[I LM LQ^MZ[W[ M[\]LQ[ [MK\WZQIT[ KWU MT[ MTIJWZI\[

* ]iie/$$gZedgih#ZZV#ZjgdeV#Zj$ ZZVTgZedgiT'%%-T)$Zc + >Y#! e|\^cV ))")*#

"*% %

% *%

:_ic_dkY_ _ _dYh[c[dj Z[ fbk][i :a XVck^ Xa^b|i^X egdkdXVg| bdY^" ÒXVX^dch Zc Za g \^b YZ eaj\Zh ^ aV YZhZgi^ÒXVX^ VggZj YZa b c#

'*.

"*%

%

:_ic_dkY_Œ Z[ fbk][i W ;ifWdoW :c \gVc eVgi YZ aV EZc†chjaV >Wƒg^XV Zh egdYj^g| jcV ^bedgiVci Y^hb^cjX^‹ YZa gƒ\^b YZ eaj\Zh ^ V^mŒ egdkdXVg| aV egd\gZhh^kV YZhZgi^ioVX^‹ YZ bdaiZh odcZh#

, DWhZgkVidg^d YZ aV HdhiZc^W^a^" YVY Zc :heVŠV# Sostenibilidad en Espaùa, '%%,#

- AZhiZg G# 7gdlc# Salvar el planeta. Plan B: ecología para un mundo en peligro. EV^Y‹h ZY^idg^Va# 7VgXZadcV! '%%)#

per l’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya.6 0Q PI QO]ITUMV\ IT\ZM[ WĂ…KQVM[ Q organismes centrats en aquest tema en moltes comunitats autònomes. 4I /MVMZITQ\I\ LM +I\IT]VaI ^I KZMIZ TÂźIVa ]VI KWUQ[[Q~ QV\MZLMXIZ\IUMV\IT KWV\ZI MT KIV^Q KTQUo\QK -[ \ZIK\I LM TÂź7Ă…KQVI +I\ITIVI LMT +IV^Q +TQUo\QK 8ZWXWZciona el suport tècnic a la comissiĂł que ha impulsat la ConvenciĂł Catalana del Canvi ClimĂ tic, que ĂŠs el resultat d’un procĂŠs Ă mpliament participatiu grĂ cies al qual s’han MTIJWZI\ ]V KWVR]V\ LM ZMKWUIVIKQWV[ ZMKWTTQLM[ MV MT 8TI LÂźIKKQ~ -T XZQVKQXIT WJRMK\Q] u[ ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ MV UQTQWV[ LM \WVM[ LM +72. Per això, es XZWXW[I ]V KWVR]V\ LM UM[]ZM[ MV LQ^MZ[W[ [MK\WZ[" IOZQK]T\]ZI JW[KW[ MLQĂ…KQ[ MVMZgia, indĂşstria, residus i transport. La progressiva sensibilitzaciĂł davant el canvi climĂ tic, mĂŠs enllĂ de les orientacions KI\I[\ZWĂ…[\M[ Y]M VW L]MV MVTTWK Q Ă…V[ Q \W\ XZW^WY]MV TI XIZITQ\bIKQ~ LM TI KQ]\ILIVQI davant de la incommensurable dimensiĂł dels esdeveniments, condueix a la recerca de solucions locals i globals, tècniques i socials, innovadores i tradicionals que mitiguin els efectes del canvi i permetin adaptar-nos al progressiu canvi d’escenari en què ens veurem immersos. I, en aquestes mesures, cal que hi col¡labori tothom, però tambĂŠ cal assenyalar que, tant en l’origen dels problemes com en la seva mitigaciĂł, alguns sĂłn mĂŠs responsables que d’altres i alguns disposen de mĂŠs coneixements i recursos per INI^WZQZ TM[ [WT]KQWV[ Uu[ MĂ…KQMV\[ ,I^IV\ LÂźIY]M[\ WJRMK\Q] VW PQ PI TyUQ\[ XMZ I TI imaginaciĂł, la invenciĂł i la intuĂŻciĂł, degudament comprovades. Alguns autors assenyalen camins possibles, que sĂłn una mica diferents dels habituals. Les geleres sĂłn reserves d’aigua dolça que omplen els rius en el moment del desglaç. L’increment de la temperatura mitjana, juntament amb la disminuciĂł de pluges Q VM^ILM[ ¡[MOWV[ TM[ LILM[ LM[ LM ! TI \MUXMZI\]ZI PI X]RI\ ÂŁ+ Q TM[ XT]OM[ PIV LQ[UQV]Q\ T U2¡ WKI[QWVI TI LQ[UQV]KQ~ OZIL]IT LM TI [M^I []XMZNyKQM ) Ă…VIT LMT segle XIX, les geleres de la vessant espanyola dels Pirineus ocupaven una superfĂ­cie de ! PI Y]M KMV\ IVa[ LM[XZu[ [ÂźPI^QI ZML]Q\ I PI )K\]ITUMV\ VWUu[ MV Y]MLMV ) IY]M[\ ZQ\UM MV ]V JZM] XMZyWLM LM W IVa[ LM[IXIZMQ`MZIV LMT \W\

'*/

Bdci EZgYji! XVe V &.(%

Bdci EZgYji! '%%(

'+&

PolĂ­tiques de mitigaciĂł al canvi climĂ tic: de la teoria a la prĂ ctica

4ŸIUMVItI LMT KIV^Q KTQUo\QK PI M[\I\ OTWJITUMV\ reconeguda i els objectius generals per combatre-la [~V [WJZM TM[ \I]TM[ LMT[ ZM[XWV[IJTM[ OW^MZVIUMV\IT[ LŸIZZM] LMT U~V 4M[ XWTy\QY]M[ Y]M KIT QUXTMUMV\IZ XMZ I[[WTQZ IY]M[\[ KWUXZWUQ[W[ MV KIV^Q [MUJTMV M[\IZ Uu[ ^MZLM[ 4ŸIK\]IT KWVMQ`MUMV\ [WJZM TI KQvVKQI LMT KIV^Q KTQUo\QK Q MT[ QUXIK\M[ Y]M \u MV TI [WKQM\I\ ZMY]MZMQ` LQ[XW[IZ LŸ]VI MÅKQMV\ M[\ZI\vOQI LM UQ\QOIKQ~ Q ILIX\IKQ~ I K]Z\ UQO Q TTIZO \MZUQVQ I LQNMZMV\[ VQ^MTT[ LM TI OMWOZIÅI mundial. Aquest breu article intenta exposar primeraUMV\ WV M[ XZM\uV IZZQJIZ Q MV [MOWV TTWK MT[ XZWOZM[[W[ ÅV[ IZI TM[ JIZZMZM[ QLMV\QÅKILM[ Q MT[ X]V\[ LM UQZI XMZ I TM[ VW^M[ XWTy\QY]M[ LMT KTQUI 7 gk„ [di Yecfhec[j[c5

:QW LM 2IVMQZW 8ZW\WKWT LM 3aW\W )KWZL .QVIT LM 5IZZISMKP 8TI LÂźIKKQ~ LM *ITQ 8WbVIV Q XW\[MZ 8ZW\WKWT LM +WXMVPIO]MV NWZUMV TI PQ[\ ZQI LM Ă…\M[ XWTy\QY]M[ per establir objectius que estabilitzaran les emissions LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM /-0 Y]M M^Q\QV ]V increment en la temperatura global mitjana de 2 °C1 MT Y]IT XZW^WKIZQI QUXIK\M[ XMZR]LQKQIT[ QZZM^MZ[QJTM[ XMZ I TM[ XMZ[WVM[ Q MT UMLQ IUJQMV\ )Q` [QOVQĂ…KI Y]M KWU I Uo`QU \MVQU IVa[ XMZ KIV^QIZ TI \MVLvVKQI OTWJIT LM KZMQ`MUMV\ LÂźMUQ[[QWV[ LM /-0 Actualment ens trobem en plena negociaciĂł dels WJRMK\Q][ LM ZML]KKQ~ LÂźMUQ[[Q~ I XIZ\QZ LMT -V RWK M[\o M[\IJTQZ ]V WJRMK\Q] OTWJIT LM ZML]KKQ~ LÂźMUQ[[QWV[ Q \MZUQVQ[ ZMXIZ\QZ ZM[XWV[IJQTQ\I\[ I M[KITI LÂź-[\I\[ i/o de sectors industrials i determinar les regles del joc XMZ KWUX\IJQTQ\bIZ MT[ M[NWZtW[ MV ZML]KKQWV[ 8MZ IZI -]ZWXI UIV\u ]VI XW[QKQ~ LM TQLMZI\OM KWUXZWUM[I I ]VI ZML]KKQ~ UyVQUI LMT XMZ I TÂźIVa Q MV\ZM MT XMZ I TÂźIVa -T[ -[\I\[ =VQ\[ )][\ZoTQI Q :ƒ[[QI Y]M ^IV XW[IZ MV ZQ[K MV MT [M] UWUMV\ TÂźMV-

CWhjW Jehh[i =kd\Wki 8dchjaidgV Zc :higViƒ\^V :cZg\ƒi^XV ^ 8Vck^ 8a^b|i^X# :Xd[nh

'+'

\ZILI MV TÂźWXMZIKQ~ LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W IK\]ITUMV\ VW \MVMV ]V KTIZ XW[QKQWVIUMV\ QO]IT Y]M MT 2IX~ S’uneixen al clam generalitzat dels paĂŻsos industrialitzats que accepten la responsabilitat i la necessitat d’actuaciĂł QUUMLQI\I XMZ TI [M^I XIZ\ XMZ M`QOMQ`MV TI XIZ\QKQXIKQ~ LMT[ UIRWZ[ XI|[W[ MV ^QM[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ IUJ WJRMK\Q][ ^QVK]TIV\[ LM ZML]KKQ~ LÂźMUQ[[QWV[ XMZY]v \QVO]Q [MV\Q\ TI TT]Q\I KWV\ZI MT KIV^Q OTWJIT LMT KTQUI -T KWV\QVMV\ I[Qo\QK ^WT XZMVLZM IKKQ~ XMZ VW ^WT IKKMX\IZ KWUXZWUQ[W[ V]UvZQK[ Y]M X]O]QV INMK\IZ MT [M] KZMQ`MUMV\ MKWV UQK 4I UIRWZQI LMT[ XI|[W[ LM TÂź)UvZQKI Llatina no creuen que ja els hagi arribat el moment LM XZMVLZM ZM[XWV[IJQTQ\I\[ MV TI UQ\QOIKQ~ LMT KIV^Q KTQUo\QK -T 8IKyĂ…K Q ²NZQKI LMUIVMV IR]\ Q KWUXMV[IKQWV[ MKWV UQY]M[ XMZ INZWV\IZ MT[ XQ\RWZ[ QUXIK\M[ LÂź]V NMVWUMV ITQv I TM[ [M^M[ IK\Q^Q\I\[ -T[ XIK\M[ [WJZM Ă…VIVtIUMV\ Q \ZIV[NMZvVKQI MV \MKVWTWOQI \MVMV MT XWLMZ LM NMZ []Ă…KQMV\UMV\ I\ZIK\Q^I TI XIZ\QKQXIKQ~ LM XI|[W[ LM TI XMZQNvZQI MV TÂźIKWZL QV\MZVIKQWVIT 8MZ TI [M^I XIZ\ MT /W^MZV M[XIVaWT L~VI []XWZ\ IT KWUXZWUy[ I[[]UQ\ XMZ TI =VQ~ -]ZWXMI 5IVQNM[\I TI OZIV QUXWZ\oVKQI LÂźIKWV[MO]QZ TÂźMY]Q\I\ MV MT ZMXIZ\QUMV\ LÂźM[NWZtW[ MV\ZM MT[ LQNMZMV\[ M[\I\[ UMUJZM[ IUJ KZQ\MZQ[ KWU TM[ MUQ[[QWV[ XMZ KoXQ\I IT[ [MK\WZ[ LQN][W[ MLQĂ…KIKQ~ \ZIV[XWZ\ ZM[QL][ IOZQK]T\]ZI QVLƒ[\ZQI VW QV\MV[Q^I MV MVMZOQI Q TM[ MUQ[[QWV[ XMZ ]VQ\I\ LM producte als sectors industrials. Criteris similars als que ^IV [MZ ]\QTQ\bI\[ XMZ ZMXIZ\QZ TÂźWJRMK\Q] LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W MV\ZM -[\I\[ M]ZWXM][2 Q Y]M LMQ`MV IK\]ITUMV\ I -[XIVaI MV ]VI [Q\]IKQ~ KWUXTQKILI XMZ KWUXTQZ \W\ Q MT[ VW\IJTM[ M[NWZtW[ MKWV UQK[ ZMITQ\bI\[ +I\IT]VaI XMZ QVQKQI\Q^I XZ XQI [ÂźPI KWUXZWUv[ Ă…V[ IZI I I[[WTQZ reduccions proporcionals a les establertes a Espanya XMZ 3aW\W )Y]M[\ M[NWZt I]\WV UQK KWU MT LÂźIT\ZM[ KWU]VQ\I\[ I]\ VWUM[ VW u[ \IV [WT[ VMKM[[IZQ [QV~ QUXZM[KQVLQJTM XMZ ZMJIQ`IZ TM[ MUQ[[QWV[ VIKQWVIT[ I\v[

' >E88! '%%,! <gV›a Zi Va# '%%(! =VgZ '%%( ( Ignei^X] 6eegdVX] ) ;dci/ IPCC Fourth 6hhZhhbZci Report 6G) #

MT UIZK KWUXM\MVKQIT LM TÂź-[\I\ Q TÂźMNMK\Q^Q\I\ LMUW[\ZILI LM TM[ JWVM[ XWTy\QY]M[ TWKIT[ 9ec [i fWiiW Z[bi eX`[Yj_ki W b[i h[ZkYY_edi h[Wbi ZĂŠ[c_ii_edi5

=V KWX Å`I\[ MT[ WJRMK\Q][ KIT LQ[[MVaIZ TI NWZUI LŸI[[WTQZ TW[ LM TI UIVMZI Uu[ MÅKIt Q MKWV UQKI XW[[QJTM -T \ZMJITT LMT[ OW^MZV[ VIKQWVIT[ ZMOQWVIT[ Q TWKIT[ XI[[I I [MZ KTI] XMZ KWV^MZ\QZ WJRMK\Q][ MV ZML]KKQWV[ ZMIT[ -`Q[\MQ` ]V XW\MVKQIT MKWV UQK []J[\IVKQIT XMZ I TI UQ\QOIKQ~ LŸMUQ[[QWV[ LM /-0 MV TM[ XZ `QUM[ LvKILM[ Y]M XWLZQI KWUXMV[IZ MT KZMQ`MUMV\ M[XMZI\ LM TM[ MUQ[[QWV[ OTWJIT[ W ZML]QZ TM[ XMZ [W\I LMT[ VQ^MTT[ actuals3. Els estudis recents indiquen que el potencial global a cost zero o negatiu puja a una reducció d’emis[QWV[ IV]IT LŸMV\ZM MT Q MT MT [MV[M \MVQZ MV compte un possible cost de la tona de CO2. 4ŸMÅKQvVKQI MVMZOv\QKI u[ ZMY]Q[Q\ KMV\ZIT XMZ I XWTy\QY]M[ LM UQ\QOIKQ~ LŸIKWZL IUJ TŸ)OvVKQI 1V\MZVIKQWVIT LM TŸ-VMZOQI 8MZ IT [MK\WZ MTvK\ZQK Q QVL][\ZQIT TI KIX\]ZI Q MUUIOI\bMUI\OM LM KIZJWVQ M[ KWV^MZ\MQ` MV TI \MKVWTWOQI QVLQ^QL]IT Uu[ QUXWZ\IV\ I ]V \MZUQVQ UQ\Ro j[ ]V QUXMZI\Q] I^IVtIZ MV [Q[\MUM[ LM \ZIV[XWZ\ TTQ]ZM LM CO2 =V I]OUMV\ LM TM[ QV^MZ[QWV[ MV : , ZML]QZQI MT KW[\ LM KWUXTQZ IUJ MT[ WJRMK\Q][ LM UQ\QOIKQ~ OZoKQM[ I TM[ UQTTWZM[ \MKVWT OQY]M[ *o[QKIUMV\ \ZWJMU I^]Q MV LQI \ZM[ \QX][ LŸQV[\Z]UMV\[" ZMO]TI\Q][ Å[KIT[ Q LM UMZKI\ Q \W\[ \ZM[ IKW[\]UMV I NWZUIZ XIZ\ LM TM[ XWTy\QY]M[ IUJQMV\IT[ :MKMV\UMV\ MT[ QV[\Z]UMV\[ JI[I\[ MV MT UMZKI\ PIV XZM[ QUXWZ\oVKQI IUJ TŸMV\ZILI LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W )Y]M[\[ UMKIVQ[UM[ J][Y]MV NMZ IKKM[[QJTM[ I TM[ XIZ\[ KWUXZWUM[M[ I ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ TM[ WXWZ\]VQ\I\[ LM UQ\QOIKQ~ Uu[ MKWV UQY]M[ XIZ\QV\ LMT XZQVKQXQ Y]M M^Q\IZ ]VI \WVI LM +72eq. MV Y]IT[M^WT ZIK~ LMT U~V KWV\ZQJ]QZo MY]Q^ITMV\UMV\ I KWUJI\ZM TŸMNMK\M LŸPQ^MZ-

Cƒi _d\ehcWY_ÂŒ0 ™ :Xd[nh/ lll#ZXd[nh#Xdb ™ :higViZ\^V :heVŠdaV YZ 8VbW^d 8a^b{i^Xd n :cZg\†V A^be^V# =dg^" odciZ '%%," '%&' "'%'%/ ]iie/$$lll#bbV#Zh$edgiVa$hZXX^d" cZh$XVbW^dTXa^bVi^Xd$YdXjbZciV" X^dcTXX$ZhigViZ\^VTXX$^cYZm#]ib ™ :jgdeZVc 8dbb^hh^dc Ă„ 8a^bViZ 8]Vc\Z/ ]iie/$$ZX#ZjgdeV#Zj$ Zck^gdcbZci$Xa^bVi$Zb^hh^dc$ ^cYZmTZc#]ib

™ EaV bVgX YZ b^i^\VX^‹ YZa XVck^ Xa^b|i^X '%%-"'%&'/ ]iie/$$ bZY^VbW^Zci#\ZcXVi#cZi$XVi$ ZaTbZY^$8TXa^bVi^X$cdk$Vegd" kViTeaVTbVgXTb^i^\VX^dTXX#_he48d bedcZci>92&*---' HdjgXZEV\Z> 92&&'*.* & ™ >E88/ ]iie/$$lll#^eXX#X]$

'+(

VIKTM -T KWUMZt LM LZM\[ LÂźMUQ[[Q~ XMZ M`MUXTM M[\IJTMQ` ]V [W[\ZM Uo`QU LM ^WT]U LÂźMUQ[[QWV[ Q I[[QOVI a cada participant (sigui Estat o empresa) una certa Y]IV\Q\I\ Uo`QUI )Y]M[\ PI LM LMKQLQZ KWU KWUXTQZ IUJ MT [M] Uo`QU LÂźMUQ[[QWV[" ZML]QZ MUQ[[QWV[ Ă…V[ I KWUXTQZ W IVIV\ XMZ [W\I TÂźWJRMK\Q] XMZ XWLMZ IZZQJIZ I ^MVLZM LZM\[ LÂźMUQ[[Q~ M`KMLMV\[ W Ju KWUXZIZ KZvLQ\[ IT UMZKI\ Y]M KWUXMV[MV TI UM^I MUQ[[Q~ OZoKQM[ IT NM\ Y]M ]V [MOWV XIZ\QKQXIV\ PI]Zo LMQ`I\ LÂź]\QTQ\bIZ IY]MTT dret d’emetre. Aquests mecanismes doncs optimitzen el KW[\ LM KWUXTQZ IUJ KMZ\[ WJRMK\Q][ LM ZML]KKQ~ 8MZ TI [M^I VI\]ZITM[I Q KWUXTM`Q\I\ XW\MVKQIT [~V QV[\Z]UMV\[ Y]M N]VKQWVMV Ju IUJ ]V VWUJZM TQUQ\I\ LM XIZ\QKQXIV\[ Y]M KWUXZMVO]QV MT Uo`QU ^WT]U LÂźMUQ[[QWV[ 1VKTW]ZM PQ MT \ZIV[XWZ\ XZQ^I\ XMZ M`MUXTM [MZQI M`KM[[Q^IUMV\ KW[\~[ XMZ TÂźMNMK\M Y]M XZWL]QZQI )Y]M[\[ UMKIVQ[UM[ \MVMV IT\ZM[ QVKWV^MVQMV\[ Y]M VW M[ LQ[K]teixen en aquest article. -[\]LQ[ ZMKMV\[ [WJZM XWTy\QY]M[ KTQUo\QY]M[ QVLQY]MV Y]M ]V XIY]M\ X\QU LM UM[]ZM[ ZM[]T\I MV ZML]KKQWV[ LÂźMUQ[[QWV[ I ]V KW[\ [QOVQĂ…KI\Q^IUMV\ UMVWZ Y]M Y]IT[M^WT UM[]ZI QVLQ^QL]IT 4M[ [QVMZOQM[ Q KWV\ZILQKKQWV[ MV\ZM KIV^Q KTQUo\QK Q IT\ZM[ oZMM[ LM TI XWTy\QKI [~V \IUJu QUXWZ\IV\[ IUJL~[ XMT [M] MNMK\M [WJZM MT KW[\ LM TM[ XWTy\QY]M[ Q TÂźMNMK\Q^Q\I\ LÂźIY]M[\M[ 8MZ M`MUXTM KIV^Q KTQUo\QK ^MZ[][ [MO]ZM\I\ LMT []JUQVQ[\ZIUMV\ MVMZOv\QK en el sector de generaciĂł elèctrica o sobirania alimen\oZQI W WK]XIKQ~ W XWTy\QKI IOZoZQI XMZ JQWMVMZOQI -V Y]IT[M^WT KI[ TI UQ\QOIKQ~ Q M[XMKQITUMV\ TÂźILIX\IKQ~ IT KIV^Q KTQUo\QK [~V XWTy\QY]M[ QV\MZLQ[KQXTQVoZQM[ Q nomĂŠs una bona coordinaciĂł entre departaments del /W^MZV XW\ OIZIV\QZ VM TÂźv`Q\ ) -[XIVaI IUJ ]V VWUJZM LM XWTy\QY]M[ XMZ [MK\WZ QV\MOZILM[ MV ]VI M[\ZI\vOQI LM KIV^Q KTQUo\QK LM[\IY]MV MT[ XTIV[ UIZK LÂźMVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ LÂźMĂ…KQvVKQI MVMZOv\QKI Q LÂźQVNZIM[\Z]K\]ZM[ MT[ VW][ ZMY]Q[Q\[ LMT

+WLQ \vKVQK LM TÂźMLQĂ…KIKQ~ Q MT ,MKZM\ LÂźMKWMĂ…KQvVKQI I +I\IT]VaI Q LÂźIT\ZI JIVLI TI XIZ\QKQXIKQ~ IK\Q^I LMT UMZKI\ LM KIZJWVQ )Y]M[\ ƒT\QU ZMXZM[MV\I TÂźILY]Q[QKQ~ de crèdits de carboni en lloc de realitzar reduccions LWUv[\QY]M[ LÂźMUQ[[QWV[ LM /-0 QV[\Z]UMV\ NIKQTQ\I\ MV MT UIZK LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W +ITLZQI M[XMZIZ Y]M IY]M[\[ XTIV[ UIZK M[ KWV^MZ\Q[[QV MV IKKQWV[ MĂ…KIKM[ I IXTQKIZ LQZMK\IUMV\ XMT[ ZOIV[ KWUXM\MV\[ MV MT [M] KI[ [QO]Q MT U]VQKQXQ TI KWU]VQ\I\ I]\ VWUI W TÂź-[\I\ LQZQOQ\[ I ]V XƒJTQK M[XMKyĂ…K Q IUJ ]V XZM[[]XW[\ XZWXWZKQWVI\ -[XIVaI PI]ZQI LÂźQLMV\QĂ…KIZ MT[ XW\MVKQIT[ Q KW[\W[ I[[WKQI\[ XMZ KIV^QIZ LM UIVMZI QUXWZ\IV\ TI \MVLvVKQI LM TM[ [M^M[ MUQ[[QWV[ M[XMKQITUMV\ XMZ IT[ [MK\WZ[ LQN][W[ Q I XIZ\QZ LMT +WVvQ`MZ MT XW\MVKQIT QUXTQKI OMVMZITUMV\ \MVQZ TI QVNWZUIKQ~ [WJZM XZWRMKKQWV[ LM KZMQ`MUMV\ Q [WJZM TÂźMNMK\Q^Q\I\ ZMIT LM TM[ UM[]ZM[ LM reducciĂł d’emissions ja implementades. Caldria tambĂŠ M^Q\IZ TI LMXMVLvVKQI LMT UMZKI\ LM KIZJWVQ W LQ\ LÂź]VI IT\ZI UIVMZI Y]M VW [QO]Q VMKM[[IZQ PI^MZ LM ZMK~ZZMZ IT[ drets d’emissiĂł excedentaris per altres Estats o generats en XI|[W[ MV ^QM[ LM LM[MV^WT]XIUMV\ NM\ Y]M ZMXZM[MV\I ]V KW[\ QUXWZ\IV\ XMZ I TÂź-[\I\ Q VW OMVMZI KIV^Q[ M[\Z]K\]ZIT[ Y]M MV[ XW[QKQWVQV M[\ZI\vOQKIUMV\ XMZ KWV^MZ\QZ VW[ MV ]VI UWLMZVI Q KWUXM\Q\Q^I [WKQM\I\ JIQ`I MV KIZJWVQ :M[]UQV\ TI OZIV UIRWZQI LM XI|[W[ LÂźIZZM] LMT mĂłn i la ciutadania que els habiten tenen clar que cal KWUJI\ZM MT KIV^Q KTQUo\QK ,ÂźIY]y I IVa[ TM[ MUQ[[QWV[ LM /-0 OTWJIT[ PIV LM KWUMVtIZ I LMKZuQ`MZ 4M[ XWTy\QY]M[ LM UQ\QOIKQ~ PIV LM LM[MV^WT]XIZ [M I ]VI ^MTWKQ\I\ XZWXWZKQWVIT Q Ă…V[ IZI VW [MUXZM PI M[\I\ IQ`y ,MKQLQZ Y]QVM[ [~V TM[ XWTy\QY]M[ Uu[ IXZWXQILM[ XMZ I KILI U]VQKQXQ ZMOQ~ W XIy[ u[ KWUXTM` Q ZMY]MZMQ` LÂź]V KWVMQ`MUMV\ Uu[ XZWN]VL [WJZM XW\MVKQIT[ KW[\W[ Q KWJMVMĂ…KQ[ ^WT]V\I\ XWTy\QKI Q IKW[\IUMV\ LM LQNMZMV\[ oZMM[ LMT /W^MZV j[ MT UWUMV\ LÂźI[[]UQZ ZM[XWV[IJQTQtats i treballar per assolir els objectius establerts.

'+)

9ec bW YedjWc_dWY_ W\[YjW bW iWbkj5

'+,

, ' 8a^kZ Ed^ci^c\# Historia verde del mundo. :Y^X^dcZh EV^Y h# 7VgXZadcV! &..'# ( ?VgZY 9^VbdcY# Armas, gérmenes y acero. :Y^idg^Va GVcYdb =djhZ BdcYVYdg^ H6# 7VgXZadcV! '%%-#

F[h kd \kjkh c i iWbkZWXb[ La salut i la malaltia de les persones sempre han estat en relació directa IUJ MT \QX][ LM ^QVKTM[ Y]M M[\IJTQU IUJ MT UMLQ IUJQMV\ -V IY]M[\ [MV\Q\ M[ XWLMV ZM[[IT\IZ \ZM[ OZIV[ \ZIV[QKQWV[ MV TI PQ[\ ZQI P]UIVI Y]M PIV [QOVQÅKI\ KIV^Q[ XZWN]VL[" TI XZQUMZI ^I [MZ T¼IXIZQKQ~ LM T¼IOZQK]T\]ZI TI ZIUILMZQI Q TI QV[\I]ZIKQ~ LM [WKQM\I\[ [MLMV\oZQM[# LM[XZu[ T¼M`XIV[Q~ M]ZWXMI XMZ \W\ MT U~V Y]M ^I [MZ TI XZQUMZI OTWJITQ\bIKQ~ Q ^I []XW[IZ ]V QVKZMUMV\ []J[\IVKQIT LMT KWUMZt IZZM] LMT U~V Q ÅVITUMV\ TI :M^WT]KQ~ 1VL][\ZQIT +ILI \ZIV[QKQ~ PI QUXTQKI\ T¼IXIZQKQ~ LM UITIT\QM[ ^QVK]TILM[ I TM[ VW^M[ KWVLQKQWV[ LM ^QLI 1 8MZ M`MUXTM ITO]VM[ UITIT\QM[ KWV\IOQW[M[ KWU TI ^MZWTI TI OZQX TI \]JMZK]TW[Q TI UIToZQI TI XM[\I W MT K TMZI ^IV M^WT]KQWVIZ I XIZ\QZ LM UITIT\QM[ XZ XQM[ LMT[ IVQUIT[2 Q MV TI KWVY]M[\I L¼)UvZQKI UWT\[ QVLyOMVM[ ^IV [MZ ^yK\QUM[ LMT[ UQKZWJQ[ M[XIVaWT[ LI^IV\ LMT[ Y]IT[ VW \MVQMV LMNMV[M[ ;\[Yj[i i[YkdZWh_i ZÊkd ceZ[b Z[ Yh[_n[c[dj

BZY^X^ YZ XdciVb^cVX^ ZaZXigdbV\c i^XV#

-T XZWOZu[ KWU TM[ UWVMLM[ IKW[\]UI I \MVQZ L]M[ KIZM[ Q IT KW[\I\ L¼I^MVtW[ QVVMOIJTM[ IXIZMQ`MV QVKWV^MVQMV\[ QVLM[Q\RIJTM[ ;W^QV\ TM[ UQTTWZM[ QV\ZWL]|LM[ XMT[ NIK\WZ[ XW[Q\Q][ LMQ`MV MV T¼WUJZI MT[ MNMK\M[ [MK]VLIZQ[ VMOI\Q][# IQ`y XMZ M`MUXTM I TI 5IVKPM[\MZ QVL][\ZQIT LM UQ\RIV [MOTM @1@ TI KWV\IUQVIKQ~ I\UW[NvZQKI WKI[QWVILI XMZ TM[ NoJZQY]M[ XZW^WKI^I Y]M T¼M[XMZIVtI LM ^QLI MV MT[ KMV\ZM[ QVL][\ZQIT[ NW[ LM IVa[ XMZ IT[ WJZMZ[ Q LM XMZ I TM[ KTI[[M[ []XMZQWZ[ [MV[M Y]M IQ` NW[ UW\Q] LM XZMWK]XIKQ~ -V KIV^Q MV MT[ LW[ T\QU[ [MOTM[ TI ZM^WT]KQ~ PQOQMVQ[\I Q MT[ VW][ KWVMQ`MUMV\[ MV UMLQKQVI PIV XMZUv[ ITTIZOIZ T¼M[XMZIVtI LM ^QLI ÅV[ I TyUQ\[ UWT\ []XMZQWZ[ IT[ KWVMO]\[ ÅV[ IZI )^]Q \IVUI\MQ` KWU MV IT\ZM[ vXWY]M[ PQ[\ ZQY]M[ [WZOMQ`MV IT\ZM[ NWZUM[ LM UITIT\QI Y]M LMZQ^MV IQ`y UI\MQ` LMT[ UWLMT[ LM ^QLI Y]M MV[ KIZIK\MZQ\bMV -V KIXy\WT[ IV\MZQWZ[ PMU IVITQ\bI\ LM Y]QVI UIVMZI MT VW[\ZM [Q[\MUI XZWL]K\Q] IXZWÅ\I MT[ ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ XMZ NIJZQKIZ MT[ JuV[ VMKM[[IZQ[ Q LM KWV[]U ;IJMU Y]M KWU I ZM[]T\I\ L¼IY]M[\ XZWKu[ OMVMZMU ZM[QL][ Q KWV\IUQVIKQ~ 0MU LM[\IKI\ el paper del CO2 Q IT\ZM[ ZM[QL][ Y]M INMK\MV MT UMLQ IUJQMV\ Q \IUJu [WU KWV[KQMV\[ Y]M [¼M[\o XZWL]QV\ ]V KIV^Q KTQUo\QK Y]M KWUXWZ\IZo KWV[MY vVKQM[ [QOVQÅKI\Q^M[ 8MZ XMZ KWV\ZI IKW[\]UMU I LMQ`IZ LM KW[\I\ ]V IT\ZM \QX][ L¼MNMK\M[ [MK]VLIZQ[ QVPMZMV\[ IT [Q[\MUI" MT[ MNMK\M[ [WJZM TI [IT]\ LM TM[ XMZ[WVM[ ) XIZ\QZ LM TI :M^WT]KQ~ 1VL][\ZQIT IY]M[\[ MNMK\M[ [¼PIV QVKZMUMV\I\ W[\MV[QJTMUMV\ I KI][I LM T¼ [ UI[[Q] LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ XZWL]K\M[ Y]yUQK[ VW^M[ \MKVWTWOQM[ Q UIVMZM[ LM ^QLI UWT\ LQNMZMV\[ L¼IY]MTT[ Y]M TI 0]UIVQ\I\ M[\I^I IKW[\]UILI MV MT[ [MOTM[ IV\MZQWZ[ -T[ NIK\WZ[ UMLQIUJQMV\IT[ Q T¼ [ LM LZWO]M[ KWU MT \IJIK PIV XZWXQKQI\ ]V KIV^Q MV MT \QX][ Q IJI[\ LM LQ^MZ[M[ UITIT\QM[ ,¼IT\ZI JIVLI u[ ^MZQ\I\ Y]M TI XZMWK]XIKQ~ XMZ TM[ UM[]ZM[ XZM^MV\Q^M[ I NI^WZ LM TI [IT]\ u[ ]V QVLQKILWZ LM Y]ITQ\I\ LM ^QLI I[[]UQJTM Y]IV [¼PIV KWJMZ\ TM[ VMKM[[Q\I\[ Jo[QY]M[

'+-

)ZZM] LMT U~V TM[ KI][M[ XZQVKQXIT[ LM TM[ UITIT\QM[ KWV\QV]MV [MV\ TI XWJZM[I Q TM[ UITM[ KWVLQKQWV[ LM ^QLI ;Q Ju VW PQ PI L]J\M Y]M TM[ KWVLQKQWV[ IUJQMV\IT[ XZW^WY]MV UITIT\QM[ Q ZQ[K[ XMZ I TI [IT]\ XMZ IK\]IZ PQ [¼M`QOMQ`MV KMZ\M[M[ Y]M VW M[ LMUIVMV MV IT\ZM[ oUJQ\[ KWU MT LM T¼MKWVWUQI ;Q MT[ XWTy\QK[ M`QOQ[[QV IT[ MKWVWUQ[\M[ MT OZI] LM KMZ\M[I Y]M LMUIVMV IT[ KTQUI\ TMO[ Q MT[ MK TMO[ XZWJIJTMUMV\ M[ XIZITQ\bIZQMV UWT\M[ MKWVWUQM[ 3 7b]kdi h_iYi

-T[ XZQVKQXIT[ ZQ[K[ XMZ I TI [IT]\ LMZQ^I\[ LMT LM[MV^WT]XIUMV\ IK\]IT XZW^MVMV LM TI XZM[vVKQI LM []J[\oVKQM[ MV MT UMLQ Y]M [~V ITQMVM[ I TI [M^I KWUXW[QKQ~ VWZUIT TM[ ZILQIKQWV[ VI\]ZIT[ W IZ\QÅKQIT[ )TO]VM[ M[ \ZWJMV I" 4¼I\UW[NMZI" []J[\oVKQM[ Ny[QY]M[ Y]yUQY]M[ JQWT OQY]M[ W MTMK\ZWUIOVv\QY]M[ Y]M MV[ INMK\MV XMZ ^QI QVPITI\ ZQI LvZUQKI W WZIT -T[ MTMUMV\[ XZQVKQXIT[ [~V MT UWV `QL LM KIZJWVQ +7 MT LQ `QL LM [WNZM ;72 T¼ `QL LM VQ\ZWOMV 672 T¼Wb~ \ZWXW[NvZQK (O3 TM[ XIZ\yK]TM[ [ TQLM[ MT[ Æ]WZ]Z[ MT[ UM\ITT[ XM[IV\[ KWU MT XTWU W MT KILUQ MT CO2 Q TM[ ZILQIKQWV[ LM LQNMZMV\[ \QX][ 4¼IQO]I" []J[\oVKQM[ L¼WZQOMV ]ZJo QVL][\ZQIT IOZyKWTI W IVQUIT KWU MT[ X]ZQV[ -T[ KWV\IUQVIV\[ XWLMV [MZ JQWT OQK[ Y]yUQK[ W Ny[QK[ -T[ ZM[QL][" [¼PIV QVKZMUMV\I\ LM UIVMZI M`XWVMVKQIT I KI][I LM TI K]T\]ZI KWV[]UQ[\I MT KIV^Q L¼PoJQ\[ ITQUMV\IZQ[ Q MT KZMQ`MUMV\ ]ZJo -T [WZWTT" XW\ \MVQZ MNMK\M[ XMZR]LQKQIT[ [WJZM MT [MV\Q\ LM T¼W|LI XMZ \IUJu [WJZM MT[ [Q[\MUM[ MVLWKZy ZM[XQZI\WZQ LQOM[\Q] Q KIZLQWKQZK]TI\WZQ 4 -V MT KIUX LM TI OMWJQWTWOQI [¼M[\]LQI TI ZMTIKQ~ MV\ZM TM[ MVMZOQM[ Q ZILQIKQWV[ naturals i la salut humana. El bioelectromagnetisme és l’estudi dels camps electroUIOVv\QK[ OMVMZI\[ XMT[ u[[MZ[ ^Q][ Q MVOTWJI TI UIOVM\WJQWTWOQI Y]M M[\]LQI T¼QUXIK\M LMT[ KIUX[ MTMK\ZWUIOVv\QK[ [WJZM MT[ [Q[\MUM[ JQWT OQK[ MT JQWUIOVM\Q[UM Y]M M[\]LQI TI UQVMZITQ\bIKQ~ JQWT OQKI LM UI\MZQIT[ UIOVv\QK[ [QV\M\Q\bI\[ XMT[ u[[MZ[ ^Q][ Q TI UIOVM\W\MZoXQI Y]M KWUXZvV T¼IXTQKIKQ~ \MZIXv]\QKI LM KIUX[ MTMK\ZWUIOVv\QK[ IUJ ÅVITQ\I\[ UvLQY]M[ =V LMT[ KIUX[ Uu[ XZMWK]XIV\ u[ MT LM TM[ ZILQIKQWV[ XZWL]|LM[ XMZ TI \MTMNWVQI U JQT -V IY]M[\ X]V\ KWV^u I[[MVaITIZ Y]M TM[ ZMKWUIVIKQWV[ VWZUI\Q^M[ ^QOMV\[ M[ ^IV NWZU]TIZ L¼IKWZL IUJ TM[ ZMKWUIVIKQWV[ LM T¼1+61:8 LM T¼IVa !! u[ I LQZ RI MV NI Uu[ LM IVa[ ,M[ LM TTI^WZ[ VWUJZW[W[ M[\]LQ[ KQMV\yÅK[ IKWV[MTTMV ZML]QZ MT[ ^ITWZ[ TyUQ\[ IK\]IT[ 7b]kd[i ZWZ[i

-T XZQUMZ UIXI LM\ITTI\ LM TI UWZ\ITQ\I\ XMZ KoVKMZ I -[XIVaI I[[WKQI I +I\IT]VaI 0]MT^I Q )[\ ZQM[ TI KWV\IUQVIKQ~ QVL][\ZQIT I T¼IXIZQKQ~ LM \]UWZ[ ) Uu[ [¼WJ[MZ^MV MVWZUM[ LQNMZvVKQM[ [MOWV[ MT[ U]VQKQXQ[ -T[ ZQ[K[ LMT XTWU [~V KWVMO]\[ LM[ LM NI [MOTM[ -T[ OZMK[ IVWUMVI^MV saturnisme les [MY MTM[ LM T¼MV^MZQVIUMV\ XMZ XTWU 4¼MTQUQVIKQ~ LMT XTWU LM TM[ OI[WTQVM[ M[ ^I NMZ XMZ ]V[ M[\]LQ[ MTIJWZI\[ IT[ -[\I\[ =VQ\[ Y]M LMUW[\ZI^MV Y]M IY]M[\ UM\ITT INMK\I^I MT VQ^MTT UMV\IT LMT[ M[KWTIZ[ -T UI\MQ` XZWKu[ [M [MO]MQ` IZI IUJ T¼MTQUQVIKQ~ XZWOZM[[Q^I LMT XTWU LM TM[ XQV\]ZM[ 4¼7ZOIVQ\bIKQ~ 5]VLQIT LM TI ;IT]\ 75; PI IL^MZ\Q\ Y]M UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ M[ \ZWJMV M`XW[ILM[ I TI QV\W`QKIKQ~ XMZ IY]M[\ UM\ITT ;Q Ju u[ KMZ\ Y]M VW [¼PI LM KZMIZ ]V XZWJTMUI WV VW V¼PQ PI \IUJu PW u[ Y]M TI UIRWZQI LM ZQ[K[ XZW^MVMV LM T¼IK\]IKQ~ KWVR]V\I LM U T\QXTM[ NIK\WZ[# TI KWV\IUQVIKQ~ UMLQIUJQMV\IT ]VQLI I TI Y]M XZWKMLMQ` LMT[ ITQUMV\[ Q LM T¼M[\Zv[ Y]M LQ[UQ-

) MVk^Zg 9jgVc# «HVaji ^ bZY^/ YZ aV ^cXZgiZhV Va X|aXja ZXdc b^X»# :c Za c bZgd (& YZ aV gZk^hiV Medi ambient. Tecnologia i Cultura YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ ]VW^iVi\Z YZ aV <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV# C bZgd YZY^XVi V aV ^cÓj cX^V YZa bZY^ VbW^Zci Zc aV hVaji ]jbVcV# 7VgXZadcV! '%%&#

* BVg^V GdhV <^gWVj ^ @Vin HVaVh# »9ZiZgb^cVcih VbW^ZciVah ^ hVaji¼# :c aÉZhbZciVYV gZk^hiV Medi ambient. Tecnologia i Cultura, cjbZgd (& YZ YZhZbWgZ YZ '%%&#

+ ?dh Aj^h GVbdh ?VXdbZ# »7^d" ZaZXigdbV\cZi^hbd n ZaZXigdhZc" h^W^a^YVY». :c aV gZk^hiV Salud y Hábitat, fjZ gZXjaa aZh edc cX^Zh YZa 8dc\g h >ciZgcVX^dcVa! dg\Vc^ioVi edg <:6! V 7VgXZadcV aÉVcn '%%+# , BVcjZa EdgidaZh# »:[ZXidh YZ aVh gVY^VX^dcZh VbW^ZciVaZh Zc aV hVajY¼. :c aÉZhbZciVYV gZk^hiV Salud y Hábitat. :a 9g# EdgidaZh ]V gZVa^ioVi cdbWgdhZh ^ g^\dgdhZh ^ckZhi^\VX^dch hdWgZ Zah Z[ZXiZh YZ aV iZaZ[dc^V b W^a hdWgZ aV hVaji# - 8Zcigd CVX^dcVa YZ :e^YZb^dad" \ V# Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España.

'+.

. 8VgbZ KVaah"AadWZi et al. V aV bdcd\gVĂ’V/ Medi ambient i salut. :Y^iV 8Veh# 7VgXZadcV! '%%-#

/ 6bVginV HZc# Primero la gente. Una mirada desde la Êtica a los principales problemas del mundo globalizado. :Y^idg^Va 9Zjhid# 7VgXZadcV! '%%,# 6bVginV HZc kV hZg egZb^ CdWZa YÉZXdcdb^V aÉVcn &..-#

V]MQ` TM[ LMNMV[M[ XZWL]MQ`MV ZM[]T\I\[ IK]U]TI\Q][ LMT[ Y]IT[ M[ KWUMVKMV I \MVQZ M[\]LQ[ MXQLMUQWT OQK[ +IT ZMITQ\bIZ ]VI QV^M[\QOIKQ~ M[XMKyĂ…KI [WJZM MT[ MNMK\M[ LMT[ \ `QK[ IUJQMV\IT[ MV TI [IT]\ 2I [IJMU Y]M ]VI UITIT\QI MUMZOMV\ u[ TI [yVLZWUM LM [MV[QJQTQ\I\ Y]yUQKI UƒT\QXTM MV Y]v TÂźM`Ku[ LM XZWL]K\M[ \ `QK[ IJWKI\[ IT UMLQ ambient actua sobre les persones sensibles i els impedeix l’adaptaciĂł al medi. La =VQ~ -]ZWXMI PI IXZW^I\ ZMKMV\UMV\ MT :MOTIUMV\ XMZ IT ZMOQ[\ZM I^IT]IKQ~ I]\WZQ\bIKQ~ Q ZM[\ZQKKQ~ LM []J[\oVKQM[ Q XZMXIZI\[ Y]yUQK[ :-)+0 Y]M XZM^M] ZMO]TIZ Uu[ LM []J[\oVKQM[ 4I [IT]\ u[ ]V MTMUMV\ NWVIUMV\IT LM TI ^QLI P]UIVI 8MZ IQ` u[ QUXWZ\IV\ XIZTIZ LÂź]VI LM TM[ \ZM[ KTI][ LM TI [W[\MVQJQTQ\I\" TÂźMY]Q\I\ [WKQIT +IX KWVKMXKQ~ LM R][\yKQI [WKQIT VW XW\ LMQ`IZ LM KW[\I\ IY]M[\ KWUXWVMV\ RI Y]M u[ QVL]J\IJTM Y]M TI [IT]\ ^I M[\ZM\IUMV\ TTQOILI IT[ UWLMT[ LM ^QLI =V QVLQKILWZ KWU TÂźM[XMZIVtI LM ^QLI u[ MVWZUMUMV\ [QOVQĂ…KI\Q] 4ÂźM[\I\ LM 3MZITI I TŸÑVLQI XMZ M`MUXTM IUJ ]VI XWJTIKQ~ LM UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ UITOZI\ \MVQZ ]V 81* QVNMZQWZ IT OTWJIT LMT XIy[ OI]LMQ` LÂź]VI M[XMZIVtI LM ^QLI KQVK IVa[ []XMZQWZ I TI LM TI @QVI Q UWT\ []XMZQWZ I TI LMT[ INZWIUMZQKIV[ IT[ -[\I\[ =VQ\[ ;ÂźI[[MVaITMV L]M[ ZIWV[ XZQVKQXIT[" ]V IT\ VQ^MTT LÂźML]KIKQ~ Jo[QKI Q TÂźIJ[vVKQI LM LQ[KZQUQVIKQ~ LM OvVMZM OZoKQM[ I TM[ Y]IT[ ]VI XZWXWZKQ~ MTM^ILI LM LWVM[ WK]XMV KoZZMK[ LM ZM[XWV[IJQTQ\I\ !

'+/

',&

Habitatge i salut

4¼PIJQ\I\OM TI VW[\ZI \MZKMZI XMTT IK\]ITUMV\ KWVNWZUI MT UMLQ IUJQMV\ Uu[ Y]W\QLQo LM TI OZIV UIRWZQI LM TI XWJTIKQ~ RI Y]M XI[[MU LQoZQIUMV\ MV\ZM MT Q MT ! LMT \MUX[ MV T¼QV\MZQWZ L¼MLQÅKQ[ ,¼IY]y TI QUXWZ\oVKQI LMT[ NIK\WZ[ LM ZQ[K XMZ I TI [IT]\ ·JQWT OQK[ Y]yUQK[ Q Ny[QK[· XZM[MV\[ MV MT[ IUJQMV\[ QV\MZQWZ[ La creació i gestió d’habitatges saludables és una resXWV[IJQTQ\I\ VW [WTIUMV\ LMT[ XZWNM[[QWVIT[ LM T¼MLQÅKIKQ~ [QV~ \IUJu LM TM[ QV[\Q\]KQWV[ X JTQY]M[ Q LM TM[ XMZ[WVM[ KWU I QVLQ^QL][ ,M[ LM NI IVa[ M[ ZMKWVMQ` Y]M MT[ MLQÅKQ[ XWLMV constituir un risc per a la salut dels seus ocupants; de NM\ LM[ LM ! T¼7ZOIVQ\bIKQ~ 5]VLQIT LM TI ;IT]\ IVWUMVI MT XZWJTMUI ;yVLZWUM LM T¼-LQÅKQ 5ITIT\ ;-5 KW[I Y]M MVOTWJI MT KWVR]V\ LM [yUX\WUM[ Q UITIT\QM[ Y]M XI\MQ`MV MT[ WK]XIV\[ LMT[ MLQÅKQ[ M[XMKQITUMV\ MV MT[ Uu[ UWLMZV[ Q \MKVQÅKI\[ Q [WJZM\W\ en els anomenats MLQÅKQ[ QV\MTÈTQOMV\[ 8ZWX LMT LMT[ MLQÅKQ[ UWLMZV[ XZM[MV\MV XZWJTMUM[ LM [IT]\ I[[WKQI\[ IT ;-5 Q M[ KWV[\I\I ]VI ZMTIKQ~ LQZMK\I MV\ZM MT \MUX[ L¼WK]XIKQ~ LM T¼MLQÅKQ Q T¼IXIZQKQ~ MV UWT\[ KI[W[ LM XI\WTWOQM[ M[XMKyÅY]M[ KWU IZI \ZI[\WZV[ ITÈTvZOQK[ Q ZM[XQZI\WZQ[ QZZQ\IKQWV[ WK]TIZ[ UITLMKIX[ XMZ[Q[\MV\[ Vo][MM[ W M[\Zv[ Q VMZ^QW[Q[UM IKKMV\]I\ )Q`y UI\MQ` [¼WJ[MZ^I TI ZMUQ[[Q~ LMT[ \ZI[\WZV[ IT KIX L¼]V \MUX[ LM VW M[\IZ M`XW[I\[ IT TTWK Y]M MT[ XZW^WKI^I 4I XZWJTMUo\QKI [¼IOZM]RI MV MT[ M[XIQ[ LM XMZUIVvVKQI XZWTWVOILI TTWK LM \ZMJITT KMV\ZM[ ML]KI\Q][ LWZUQ\WZQ[ Q ÅV[ Q \W\ KMV\ZM[ LM [IT]\ [Q MV [~V XTMV[ LM UI\MZQIT[ [QV\v\QK[ [¼]\QTQ\bMV XZWL]K\M[ Y]yUQK[ IOZM[[Q][ MV TI VM\MRI M[ ZMVW^I XWK W UITIUMV\ T¼IQZM QV\MZV W XMZ[Q[\MQ` T¼M`XW[QKQ~ I ]VI OZIV KoZZMOI LM KIUX[ MTvK\ZQK[ IZ\QÅKQIT[ Q WVM[ MTMK\ZWUIOVv\QY]M[ LM JIQ`I Q IT\I NZMY vVKQI OMVMZILI XMZ TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ MTvK\ZQY]M[ LM T¼M`\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ T¼MY]QXIUMV\ QVNWZUo\QK W

CWh_Wde 8k[de :meZgi Zc <ZdW^dad\^V ^ 7^dXdchigjXX^

','

TM[ `IZ`M[ LM \MTMNWVQI U JQT ?Q .Q Q [Q[\MUM[ LM KWU]VQKIKQ~ [MV[M ÅT Y]M \IV\ [¼M[\IV M[\MVMV\ -T[ KWVMQ`MUMV\[ IK\]IT[ IXWZ\I\[ XMZ TI QV^M[\QOIKQ~ OMWJQWT OQKI Q TI JQWKWV[\Z]KKQ~ KWV[\I\MV TM[ QVKQLvVKQM[ [WJZM TI [IT]\ LM NIK\WZ[ ^QVK]TI\[ I TI KWV[\Z]KKQ~ KWU IZI MT TTWK L¼]JQKIKQ~ LM T¼MLQÅKQ TM[ M[\Z]K\]ZM[ Q MT [Q[\MUI KWV[\Z]K\Q] MT[ UI\MZQIT[ MUXZI\[ MT[ I|TTIUMV\[ W MT[ UI\MZQIT[ L¼IKIJI\ Q LM LMKWZIKQ~ Q \IUJu MT[ [Q[\MUM[ L¼QTÈT]UQVIKQ~ IZ\QÅKQIT MT[ KIUX[ MTvK\ZQK[ W UIOVv\QK[ OMVMZI\[ XMZ TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ MTvK\ZQY]M[ W MT[ MY]QX[ QVNWZUo\QK[ Q MT[ MTMK\ZWLWUv[\QK[ +IT INMOQZ PQ MT[ XZWJTMUM[ OMVMZI\[ XMT [WZWTT W TM[ LMÅKQvVKQM[ LM T¼IQZM ZM[XQZI\ MUXWJZQ\ XMT[ [Q[\MUM[ LM KTQUI\Q\bIKQ~ Q QUXZMOVI\ LM TM[ []J[\oVKQM[ \ `QY]M[ Y]M MUIVMV LMT UWJQTQIZQ TM[ XQV\]ZM[ W MT[ UI\MZQIT[ MUXZI\[ MV TI KWV[\Z]KKQ~ LM T¼MLQÅKQ 8W\[MZ TI XIZILW`I Uu[ OZIV [QO]Q Y]M TI VM\MRI LMT[ M[XIQ[ QV\MZQWZ[ M[ NI I KW[\I L¼MUJZ]\IZ T¼IUJQMV\ QV\MZQWZ Q M`\MZQWZ IUJ []J[\oVKQM[ Y]yUQY]M[# TI Y]IT KW[I MV M[XIQ[ \IVKI\[ [WT [MZ ]V XZWJTMUI XMZ I TM[ XMZ[WVM[ més sensibles. ,I^IV\ L¼]V XIVWZIUI \IV XWK NI^WZIJTM XMZ I TI [IT]\ LM TM[ XMZ[WVM[ Q XMZ I T¼MV\WZV XZW^WKI\ XMT[ PIJQ\I\OM[ Q MT[ [Q[\MUM[ KWV[\Z]K\Q][ IK\]IT[ M[ XTIV\MRI TI ZMKMZKI L¼IT\MZVI\Q^M[ Uu[ [IT]LIJTM[ Q ZM[XMK\]W[M[ MV^MZ[ MT UMLQ ,M NM\ MV TI LvKILI LMT[ [M\IV\I I )TMUIVaI ^I néixer un corrent constructiu anomenat Baubiologie ·JQWTWOQI LM TI KWV[\Z]KKQ~· W JQWKWV[\Z]KKQ~ KMV\ZI\ MV TI ZMKMZKI Q IXTQKIKQ~ XZoK\QKI L¼IT\MZVI\Q^M[ KWV[\Z]K\Q^M[ Y]M UQVQUQ\bMV T¼QUXIK\M IUJQMV\IT VMOI\Q] LM TI KWV[\Z]KKQ~ WX\MV XMZ \vKVQY]M[ [Q[\MUM[ KWV[\Z]K\Q][ Q UI\MZQIT[ Uu[ [IT]LIJTM[ ZM[XMK\]W[W[ Q [W[\MVQJTM[ Q XZQWZQ\bMV TI [IT]\ LMT[ WK]XIV\[ LMT[ MLQÅKQ[ Q TI LMT XTIneta en el seu conjunt global.

8W[[QJTMUMV\ QO]IT KWU IJIV[ ^IU IXZMVLZM I \MVQZ MV KWUX\M TM[ WXKQWV[ L¼PQOQMVM JQWT OQKI KIT KWUMVtIZ I XZQWZQ\bIZ TI PQOQMVM Y]yUQKI Q MVMZOv\QKI MV MT[ ambients interiors. )UJ TM[ VW^M[ XZWXW[\M[ LMT +WLQ \vKVQK LM T¼MLQÅKIKQ~ RI MV[ \ZWJMU MV KIUy L¼IVIZ QV\ZWL]QV\ WXKQWV[ KWV[\Z]K\Q^M[ Q MVMZOv\QY]M[ Uu[ ZM[XMK\]W[M[ MV^MZ[ MT UMLQ IUJQMV\ XMZ KIT KWV\QV]IZ I^IVtIV\ MV IY]M[\I XZM[I LM KWV[KQvVKQI I Å L¼QUXTIV\IZ \IUJu TM[ WXKQWV[ Y]M XW[[QJQTQ\QV ]VI ^QLI MV IUJQMV\[ Uu[ [IT]LIJTM[

',(

La contaminació física, química i biològica

4M[ XMZ[WVM[ QV\MZIK\]MU IUJ MT UMLQ IUJQMV\" ZM[XQZMU UMVOMU JM^MU \WY]MU TM[ KW[M[ WTWZMU [MV\QU M\K 9]IV MT UMLQ IUJQMV\ M[\o KWV\IUQVI\ TI KWV\IUQVIKQ~ XMVM\ZI MV VW[IT\ZM[ I \ZI^u[ L¼IY]M[\M[ IKKQWV[ El problema és especialment greu a l’interior dels MLQÅKQ[ WV TI UIRWZQI LM VW[IT\ZM[ XI[[MU Uu[ LMT ! LMT VW[\ZM \MUX[ <MVQU TI [MV[IKQ~ MY]Q^WKILI Y]M LQV[ LM KI[I VW[\ZI M[\MU [MO]Z[ Q \IVUI\MQ` M[ KWV[\I\I Y]M TI KWV\IUQVIKQ~ QV\MZQWZ LMT[ PIJQ\I\OM[ u[ I^]Q MT principal problema de salut ambiental per a la majoria LM TI XWJTIKQ~ 4I \MVLvVKQI IK\]IT I KWV[\Z]QZ MLQÅKQ[ [W[\MVQJTM[ UQTTWZIZo TI [Q\]IKQ~ XMZ IY]M[\[ MLQÅKQ[ VW [WTIUMV\ PIV LM [MZ ZM[XMK\]W[W[ MV^MZ[ MT UMLQ IUJQMV\ [QV~ Y]M \IUJu PIV LM [MZ PW IUJ TI [IT]\ LMT[ [M][ PIJQ\IV\[ 8W[[QJTMUMV\ TI KI[I LMT N]\]Z [MZo UWT\ Uu[ MKWT OQKI Q [IVI Y]M T¼IK\]IT XMZ LM UWUMV\ VW u[ IQ`y -T[ XZQVKQXIT[ XZWJTMUM[ LM KWV\IUQVIKQ~ IT[ VW[\ZM[ PIJQ\I\OM[ [~V I^]Q MT[ Y]M M[ LM\ITTMV MV MT[ X]V\[ [MO MV\[ 9edjWc_dWY_ \ i_YW

-T [WZWTT XZW^WKI QZZQ\IKQ~ QV[WUVQ Q MV M`XW[QKQWV[ XZWTWVOILM[ [WZLM[I 4I XZQVKQXIT KI][I LMT [WZWTT u[ ]VI KWV[\Z]KKQ~ LMÅKQMV\ Y]M XMZUM\ T¼MV\ZILI LM [WV[ LM T¼M`\MZQWZ Q \IUJu TI [M^I \ZIV[UQ[[Q~ I \ZI^u[ LM T¼M[\Z]K\]ZI LM T¼MLQÅKQ 4¼MV\ZILI MV ^QOWZ LMT +WLQ \vKVQK LM T¼MLQÅKIKQ~ UQTTWZIZo KWV[QLMZIJTMUMV\ IY]M[\ I[XMK\M 4I KWV\IUQVIKQ~ \vZUQKI XZW^WKI XZWJTMUM[ L¼QV[WUVQ Q NI\QOI 4I KI][I XZQVKQXIT u[ MT [WJZMM[KITNIUMV\ causat per l’excés d’exposició solar de murs i teulades que no estan dissenyades ni aïllades adequadament. -V T¼ T\QUI LvKILI PI KWJZI\ QUXWZ\oVKQI TI KWV\Iminació per olors. La causa principal en l’interior dels PIJQ\I\OM[ u[ ]V [Q[\MUI L¼M^IK]IKQ~ L¼IQO M[ ZM[QL]IT[

;dh_Y 7kb <ZgZci YZ Egd_ZXiZh CVijgVah! HA! ^ egd[Zhhdg YZ 8dchigjXX^ HdhiZc^WaZ ^ BZY^ 6bW^Zci YZ aV Jc^kZgh^iVi Eda^i Xc^XV YZ 8ViVajcnV

',)

LMÅKQMV\ Y]M XZW^WKI MT J]QLI\OM LMT[ [QNWV[ XMZ T¼MNMK\M >MV\]ZQ" MV JIQ`IZ T¼IQO]I LMT[ XQ[W[ []XMZQWZ[ I \ZI^u[ LM TM[ KWVL]KKQWV[ ®I[XQZI¯ T¼IQO]I LMT[ [QNWV[ LMT[ ^o\MZ[ Q MT[ J]QLI ) KWV[MY vVKQI L¼IQ` MT[ OI[W[ X]LMV\[ LMT KTI^MO]MZIU XMVM\ZMV I T¼PIJQ\I\OM )Y]M[\M[ WTWZ[ [~V OMVMZITUMV\ NMKIT[ XMZ \IUJu XWLMV XZWKMLQZ LM XZWL]K\M[ QVL][\ZQIT[ WTWZW[W[ IJWKI\[ IT KTI^MO]MZIU 9edjWc_dWY_ gk c_YW

/ZoKQM[ IT[ I^MVtW[ MV KWV[\Z]KKQ~ [W[\MVQJTM MT[ UI\MZQIT[ MUXZI\[ LM[XZMVMV KILI ^MOILI UMVa[ KWV\IUQVIV\[# M[XMKQITUMV\ [QOVQÅKI\Q^I u[ TI ZML]KKQ~ LM KWUXW[\W[ WZOoVQK[ ^WTo\QT[ XZWKMLMV\[ L¼IOTWUMZI\[ i pintures. -T XZQVKQXIT NWK][ LM KWV\IUQVIKQ~ Y]yUQKI u[ TI KWUJ][\Q~ MV K]QVM[ Q KITMNIKKQWV[ -T KWV\IUQVIV\ Uu[ XMZQTT~[ u[ MT UWV `QL LM KIZJWVQ Y]M M[ XZWL]MQ` MV TM[ KWUJ][\QWV[ LMNMK\]W[M[ LMT[ [Q[\MUM[ LM KITMNIKKQ~# IY]M[\ OI[ IOZM]RI TM[ UITIT\QM[ KIZLQW^I[K]TIZ[ Q I LW[Q[ MTM^ILM[ u[ UWZ\IT )T\ZM[ KWV\IUQVIV\[ L¼QV\MZv[ XZWKMLMV\[ LM TM[ KWUJ][\QWV[ [~V MT[ `QL[ LM VQ\ZWOMV MT[ PQLZWKIZJ]Z[ Q TM[ XIZ\yK]TM[# \W\[ XTMOI\[ INMK\MV LM manera més o menys intensa la nostra salut. ,¼IT\ZI JIVLI T¼ [ QVILMY]I\ LM XZWL]K\M[ Y]yUQK[ \IUJu KWV\IUQVI TM[ VW[\ZM[ TTIZ[ 0Q LM[\IY]MV MT[ XTIO]QKQLM[ LWUv[\QK[ MV OMVMZIT IUJ JI[M LM XQZM\ZQVM[ Q els productes de neteja i bricolatge que desprenen comXW[\W[ WZOoVQK[ ^WTo\QT[ Q KWUXW[\W[ QZZQ\IV\[ 9edjWc_dWY_ X_eb ]_YW

-T LM TI XWJTIKQ~ u[ ITÈTvZOQKI MV OZI] UIRWZ W UMVWZ Q JWVI XIZ\ L¼IY]M[\M[ ITÈTvZOQM[ [¼WZQOQVI MV TI KWV\IUQVIKQ~ JQWT OQKI LMT[ PIJQ\I\OM[ 4I XZQVKQXIT KI][I LM KWV\IUQVIKQ~ JQWT OQKI [~V TM[ P]UQ\I\[ Y]M

XWLMV XZWKMLQZ L¼QVÅT\ZIKQWV[ I XIZ\QZ LM N]Q\M[ XMZ també de la condensació –a causa d’una construcció LMÅKQMV\· MV UIZK[ LM ÅVM[\ZM[ Q I TI bWVI L¼]VQ~ MV\ZM U]Z[ Q [W[\ZM[ ) Uu[ TI P]UQ\I\ LMT VW[\ZM KW[ UI\MQ` INI^WZMQ` MT LM[MV^WT]XIUMV\ IT[ TTMVtWT[ LMT[ oKIZ[ ]V IZoKVQL ZM[XWV[IJTM LM UWT\M[ ITÈTvZOQM[ =V KI[ M[XMKQIT és la TMOQWVMTÈTI KI][IV\ LM TI TMOQWVMTÈTW[Q Y]M XW\ XZW[perar en aparells d’aire condicionat mal mantinguts. La XZWTQNMZIKQ~ ZMKMV\ LM teulades verdes és una bona mesura MKWT OQKI XMZ KIT M^Q\IZ XTIV\IZ M[XvKQM[ Y]M X]O]QV XZW^WKIZ ITÈTvZOQM[ I TI XWJTIKQ~ -V KWVKT][Q~ KIT ZMKWVvQ`MZ Y]M TI Y]ITQ\I\ LMÅKQMV\ dels nostres habitatges crea un problema tant per al UMLQ IUJQMV\ KWU XMZ I TI VW[\ZI [IT]\ -T LM[MV^WT]XIment de la construcció sostenible ha de ser la solució a ambdós casos.

',*

Radiacions naturals i artificials: la higiene energètica a l’habitatge

4M[ ZILQIKQWV[ \IV XZM[MV\[ MV TI ^QLI Y]W\QLQIVI NWZUMV XIZ\ L¼]V OZ]X LM NIK\WZ[ Ny[QK[ Y]M ·MV KI[ LM sobreexposició– poden comprometre la salut de les per[WVM[# IQ`y RI Y]M MV T¼M[\QT LM ^QLI IK\]IT OZIV XIZ\ LM TI RWZVILI \ZIV[KWZZM I T¼QV\MZQWZ L¼MLQÅKQ[ T¼PIJQ\I\OM ILY]QZMQ` ]V XIXMZ ZMTTM^IV\ Q KWV^u QUXTIV\IZ TM[ UM[]ZM[ VMKM[[oZQM[ Y]M M^Q\QV TI [WJZMM`XW[QKQ~ I TM[ ZILQIKQons en els espais habitats. -V MT[ MLQÅKQ[ UWLMZV[ IT\IUMV\ \MKVQÅKI\[ TI Y]ITQ\I\ LMT[ M[XIQ[ QV\MZQWZ[ [W^QV\ u[ UQV^ILI XMZ NIK\WZ[ KWU TM[ IT\MZIKQWV[ LMT KIUX MTMK\ZQKWI\UW[NvZQK MT[ VQ^MTT[ L¼P]UQ\I\ ZMTI\Q^I QVILMY]I\[ Q []XMZNyKQM[ [QV\v\QY]M[ MTMK\ZW[\o\QY]M[ MT[ LM[MY]QTQJZQ[ LMT KIUX OMWUIOVv\QK I[[WKQI\ I TI XZM[vVKQI L¼MTMUMV\[ NMZZWUIOVv\QK[ MV TM[ M[\Z]K\]ZM[ TI XZM[vVKQI LM bWVM[ L¼QV\MV[I ZILQIKQ~ \MZZM[\ZM W L¼IT\MZIKQWV[ OMWNy[QY]M[ MV MT []J[ T -V TI ]JQKIKQ~ Q LQ[\ZQJ]KQ~ LMT[ PIJQ\I\OM[ XZQVKQXITUMV\ I TM[ bWVM[ LM Uo`QUI XMZUIVvVKQI LM TM[ XMZ[WVM[ KIT considerar les radiacions d’origen natural procedents LMT []J[ T Y]M XWLMV XZW^WKIZ IUJ MT \MUX[ XZWJTMUM[ LM [IT]\ -V IY]M[\ KWV\M`\ TM[ Å[[]ZM[ W LQoKTI[Q[ IT []J[ T [~V ^QM[ XZMNMZMV\[ LM [WZ\QLI LM ZIL~ ]V OI[ ZILQWIK\Q] ZMKWVMO]\ KQMV\yÅKIUMV\ KWU I KI][I LM KoVKMZ LM X]TU~ XMZ QVPITIKQ~1# MT ZIL~ MV [MZ Uu[ LMV[ Y]M T¼IQZM M[ KWVKMV\ZI MV OIZI\OM[ XTIV\M[ QVNMZQWZ[ Q M[XIQ[ IUJ ^MV\QTIKQ~ V]TÈTI W LMÅKQMV\ -V LM\MZUQVILM[ bWVM[ OMWOZoÅY]M[ IY]M[\ OI[ u[ ]V XZWJTMUI LM [IT]\ X JTQKI# I /ITyKQI XMZ M`MUXTM ZMKMV\UMV\ [¼PI QVKT [ MV TM[ 6WZUM[ LM T¼PoJQ\I\ OITTMK T¼I^IT]IKQ~ LMT[ VQ^MTT[ de radó als habitatges.2 ,¼IT\ZI JIVLI MT[ UI\MZQIT[ ]\QTQ\bI\[ MV TI KWV[\Z]Kció poden contenir components radioactius com ara els ZM[QL][ LM NW[NI\[ ][I\[ MV KQUMV\[ NWZUQO~ W O]Q`W[# W T¼]ZIVQ \WZQ W bQZKWVQ XZM[MV\[ MV MT[ M[UIT\[ KMZoUQK[ -T VQ^MTT L¼M`XW[QKQ~ I IY]M[\[ IOMV\[ ZILQWIK\Q][ [¼QVKZMUMV\I MV T¼QV\MZQWZ LMT[ MLQÅKQ[ PMZUv\QKIUMV\ \IVKI\[

;b_iWX[j I_bl[ijh[ 9dXidgV Zc 7^dad\^V! ZmeZgiV Zc ]|W^iVi hVajYVWaZ ^ W^d]VW^iVW^a^iVi

',+

HWZ_WY_edi dWjkhWbi _ Whj_ÓY_Wbi [d h[bWY_ WcX bÊ^}X_jWj0 ' L¼WZQOMV VI\]ZIT KWU TI ZILQWIK\Q^Q\I\ MT KIUX MTMK-

\ZQKWI\UW[NvZQK MT UIOVM\Q[UM \MZZM[\ZM Q TM[ ZILQIKQWV[ K [UQY]M[ Q \MÈT T ZQY]M[# ( L¼WZQOMV IZ\QÅKQIT KWU MT[ KIUX[ MTvK\ZQK[ Q MTMK\ZWUIOnètics procedents d’instaÈT TIKQWV[ MTvK\ZQY]M[ MY]QX[ MTvK\ZQK[ QÈT T]UQVIKQ~ TyVQM[ L¼IT\I \MV[Q~ \ZIV[NWZUILWZ[ sistemes de comunicació sense cable o estacions base de \MTMNWVQI U JQT Q ]VI MÅKQMV\ ^MV\QTIKQ~ u[ TI XZQUMZI UM[]ZI I \MVQZ MV KWUX\M I Uu[ L¼WX\IZ XMZ UI\MZQIT[ LM KWV[\Z]KKQ~ LM JIQ`I MUQ[[Q^Q\I\ ZILQWIK\Q^I )K\]ITUMV\ LM TM[ ZILQIKQWV[ L¼WZQOMV IZ\QÅKQIT T¼MTMK\ZQKQ\I\ M[\o\QKI ]VQLI I KIUX[ MTvK\ZQK[ IT\MZV[ Q I TI P]UQ\I\ ZMTI\Q^I IUJQMV\IT u[ WJRMK\M L¼M[\]LQ KQMV\yÅK KWU I KI][I LMT[ OIQZMJu KI[W[ LM TQXWI\Z ÅI [MUQKQZK]TIZ LQIOVW[\QKI\[ I +I\IT]VaI XZQVKQXITUMV\

MV \ZMJITTILWZM[ L¼MLQÅKQ[ L¼WÅKQVM[ UWLMZVM[ 3 Atesa la VI\]ZITM[I MTMK\ZWUIOVv\QKI LM T¼u[[MZ P]Uo T¼M`XW[QKQ~ PIJQ\]IT I KIUX[ MTMK\ZWUIOVv\QK[ +-5 QVKQLMQ` XZQVKQXITUMV\ MV T¼IK\Q^Q\I\ LM TI OToVL]TI XQVMIT MT XZQVKQXIT ZMTTW\OM JQWT OQK Q [M TI ZMTIKQWVI IUJ \ZI[\WZV[ MV MT [Q[\MUI VMZ^Q~[ MT [Q[\MUI MVLWKZy Q T¼QUU]VWT OQK 4 +WU I WXKQWV[ XMZ M^Q\IZ T¼M`XW[QKQ~ KWV\QV]ILI IT[ KIUX[ MTvK\ZQK[ Q IT[ KIUX[ MTMK\ZWUIOVv\QK[ KIT KWV[QLMZIZ ITT]VaIZ TM[ XMZ[WVM[ LM TI XZW`QUQ\I\ LM NWV\[ L¼MUQ[[Q~ L¼WVM[ MTMK\ZWUIOVv\QY]M[ Q WX\IZ XMZ QV[\IT TIKQWV[ MTvK\ZQY]M[ JQWKWUXI\QJTM[ LMZQ^IKQWV[ I \MZZI LM TM[ M[\Z]K\]ZM[ UM\oTÈTQY]M[ XZM[M[ LM \MZZI MÅKQMV\[ cablatge elèctric protegit o sistemes de desconnexió elèc\ZQKI I]\WUo\QKI IT[ LWZUQ\WZQ[ Q IXW[\IZ XMZ [Q[\MUM[ LM KWU]VQKIKQ~ ^QI KIJTM M^Q\IV\ MT[ [Q[\MUM[ LM KWU]VQKIKQ~ XMZ UQKZWWVM[ Q ZILQWNZMY vVKQM[ -V LQ[[MVaIZ KWV[\Z]QZ W ZMPIJQTQ\IZ MLQÅKQ[ KIT incorporar també els criteris d’higiene energètica –a més LMT[ L¼PQOQMVM JQWT OQKI Q Y]yUQKI· MV\M[W[ KWU T¼MTMKKQ~ LM TM[ UQTTWZ[ WXKQWV[ ·L¼]JQKIKQ~ UI\MZQIT[ [Q[\MUM[ KWV[\Z]K\Q][ W QV[\ITÈTIKQWV[· MV^MZ[ TI [IT]\ Q KWUXI\QJTM[ IUJ TI JQWTWOQI P]UIVI IUJ T¼WJRMK\Q] L¼I[[WTQZ ]VI Y]ITQ\I\ IUJQMV\IT LMT[ M[XIQ[ QV\MZQWZ[ NI^WZIJTM XMZ I TI [IT]\ LMT[ [M][ WK]XIV\[ 1 MV IY]M[\ KWV\M`\ Uu[ Y]M LM ZMV]VKQIZ I TI \MKVWTWOQI M[ \ZIK\I LM XWLMZ NMZ VM [ ·OI]LQV\ LM TM[ [M^M[ KWUWLQ\I\[ Q I^IV\I\OM[· QUXTMUMV\IV\ IY]MTTM[ WXKQWV[ Uu[ [IT]LIJTM[ I\MVMV\ als principis de precaució indicats per les autoritats sani\oZQM[ Q IXW[\IV\ XMZ TI ZMKMZKI MV IY]M[\I ^QI )K\]ITUMV\ TI JQWPIJQ\IJQTQ\I\ IUJ TI QVKWZXWZIKQ~ LM KZQ\MZQ[ L¼PQOQMVM MVMZOv\QKI XZWXW[I WXKQWV[ XMZ M^Q\IZ TI [WJZMM`XW[QKQ~ LQoZQI I TM[ ZILQIKQWV[ VI\]ZIT[ Q IZ\QÅKQIT[ Q IXW[\I XMZ PIJQ\I\OM[ Y]M NWUMV\QV TI [IT]\ Q el benestar de les persones.

' B f[p#7X[dj[" =$" [j Wb$ Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España# >chi^ijid YZ HVajY 8Vgadh >>>/ 8Zcigd CVX^dcVa YZ :e^YZb^dad\ V# >H8>>>! V d '%%,# ( 9edi[bb[h W Z[ L_l_[dZW o Ik[be$ Normas del hábitat gallego. 9^Vg^d DÒX^Va YZ <Va^X^V '%%-! c#° &'# ) FW [bbW" >$" [j Wb$ Lipoatrofia semicircular: un nuevo trastorno de salud relacionado con el trabajo. <VX# HVc^i# '%%-0 ''/,(",*#

* 8WhZWiWde" @$ B$ Campos electromagnéticos, salud pública y laboral. ?dgcVYVh hdWgZ 8dciVb^cVX^ c :aZXigdbV\c i^XV n HVajY E Wa^XV# BVYg^Y! '%%'# + I_bl[ijh[" ;$ Salut i hàbitat. 8786I! '%%,0 &-"'(#

',,

',-

9Wf W ed Wd[c5

',.

-

9Wc_di f[h _dl[ij_]Wh [d [Z_ÓYWY_ j[ M^QLMV\ Y]M VW \W\PWU KIUQVI MV TI UI\MQ`I LQZMKKQ~ ;Q WJ[MZ^MU T¼oUJQ\ LM TM[ MVMZOQM[ MV[ ILWVMU Y]M UMV\ZM TM[ KWUXIVaQM[ XM\ZWTQMZM[ KMZY]MV LMTMZW[M[ VW][ RIKQUMV\[ []JUIZQV[ ITO]V[ LMNMV[MV TM[ KMV\ZIT[ V]KTMIZ[ KWU I MVMZOQI LM \ZIV[QKQ~ Q L¼IT\ZM[ IXW[\MV XMZ NWV\[ MVMZOv\QY]M[ VM\M[ Q ZMVW^IJTM[ KWU TI UQTTWZ WXKQ~ XMZ ZM[XMK\IZ MT UMLQ IUJQMV\ 5ITOZI\ IY]M[\I LQNMZvVKQI LM KZQ\MZQ XZWJIJTMUMV\ UWT\I OMV\ IKKMX\Q Y]M MV MT UWUMV\ IK\]IT ZML]QZ TI LMUIVLI MVMZOv\QKI u[ ]V XI[ QVLMN]OQJTM KWU PW u[ ]VI LQ[UQV]KQ~ MV MT KWV[]U L¼IQO]I Q LM TM[ UI\vZQM[ XZQUMZM[ Y]M M[KI[[MOMV <IVUI\MQ` IQ` QUXTQKI IVIZ MV ]V [MV\Q\ contrari al model actual d’increment continuat del consum. Com aconseO]QZ T¼M^WT]KQ~ KIX IT VW] XIZILQOUI [MV[M MVNWV[IZ VW[ MV MT KIW[' IeXh[ b c_ji _ \hedj[h[i

' :j\Zc^d Ig Vh# La lógica del límite. :Y^X^dcZh 9Zhi^cd! H6# 7VgXZadcV! &..&# IVbW YZa bViZ^m Vjidg Ciudad sobre ciudad, La edad del espíritu, La razón fronteriza i Ética y condición humana, Zc fj YZhZckdajeV Za hZj bdcjbZciVa Xdgejh iZ g^X hdWgZ aV ÒadhdÒV YZa a b^i! hhZg YZa a b^i#

0MU ^Q[\ Y]M TI JQW[NMZI MT VW[\ZM ZMJW[\ LM ZMK]Z[W[ u[ TQUQ\ILI 8WLMU M[OW\IZ TI ZoXQLIUMV\ [Q TI J]QLMU Q VW ZMXW[MU MT OvVMZM )TPWZI MT VW[\ZM OZIV IJWKILWZ TI JQW[NMZI UI\MQ`I VW ZMKWVMQ` KWU I [M][ OIQZM[ LMT[ ZM[QL][ Y]M XZWL]|U Q PQ IJWY]MU# MT ZM[]T\I\ u[ Y]M VW MT[ XW\ LQOMZQZ VQ \ZIV[NWZUIZ MV MTMUMV\[ \QT[ KWU NI IUJ MT[ ZM[QL][ WZOoVQK[ XMZ TI Y]IT KW[I MV[ MT[ \WZVI L¼]VI UIVMZI W ]VI IT\ZI )Y]M[\[ ZM[QL][ KWV\IUQVIV\[ MV[ XMZR]LQY]MV =VM[ ^MOILM[ INMK\MV LQZMK\IUMV\ TI VW[\ZI [IT]\ Q L¼IT\ZM[ QVLQZMK\IUMV\ XZW^WKIV\ NMV UMV[ KWU MT KIV^Q KTQUo\QK -V[ KWV^u XMZ IQ` \ZWJIZ VW^M[ UIVMZM[ LM XZWL]QZ Y]M UQVQUQ\bQV MT[ ZM[QL][ -V[ KWV^u Q UWT\ TQUQ\IZ TI XZWL]KKQ~ Q T¼IJWKIUMV\ LM ZM[QL][ -V TI ^QLI PQ PI TyUQ\[ Ny[QK[ XZMKQ[W[ Q ZW\]VL[ Y]M VW XWLMU ]T\ZIXI[[IZ# XMZ M`MUXTM VW XWLMU [WZ\QZ L¼]V I^Q~ MV XTM ^WT 0Q PI IT\ZM[ TyUQ\[ QO]ITUMV\ XZMKQ[W[ XMZ Uu[ []J\QT[ KWU XW\ [MZ MT TyUQ\ MV\ZM ITT Y]M XW\ W VW XW\ LQZ [M XMZ ZI~ L¼]VM[ ZMOTM[ L¼]ZJIVQ\I\ W ITT Y]M KIT NMZ W VW NMZ [MOWV[ ]V[ KZQ\MZQ[ UWZIT[ -VKIZI Y]M [QO]QV QO]ITUMV\ XZMKQ[W[ IY]M[\[ TyUQ\[ M[ XWLMV \ZI[XI[[IZ \ZIV[OZMLQZ [MUXZM Y]M V¼I[[]UQU TM[ KWV[MY vVKQM[ Y]M XZM^Q[QJTMUMV\ [MZIV XMZR]LQKQIT[ 0Q PI I Uu[ ]V IT\ZM \QX][ LM TyUQ\[ Y]M MV KIV^Q [~V LQN][W[ Q QUXZMKQ[W[ 6QVO VW [IX LMT KMZ\ WV u[ TI NZWV\MZI MV\ZM MT 5IZZWK Q )TOvZQI Y]IV M[ \ZWJI IT UQO LMT LM[MZ\ LMT ;oPIZI ,¼IY]M[\I VWKQ~ LM TyUQ\ KWU I NZWV\MZI LMZQ^I XZMKQ[IUMV\ MT KWVKMX\M ZWUo LM TyUQ\ MT llimis ]VI IUXTI Q ^I[\I NZIVRI LM \MZZMVa poblada pels lomitanei Uu[ MVTTo LM TI Y]IT PQ PI^QI MT[ JoZJIZ[ MT XMZQTT 1 Aquest TyUQ\ VW [WTIUMV\ MZI LQN [ [QV~ \IUJu KIV^QIV\ M[ LM[XTItI^I KWU WKWZZM IUJ \IV\[ PoJQ\[ [WKQIT[ MV MT LMK]Z[ LMT \MUX[ <IVUI\MQ` XZMKQ[IUMV\ IY]M[\I bWVI NZWV\MZMZI ILY]QZMQ` XZW\IOWVQ[UM XMZY]v LM[ L¼ITTy [¼MV\ZM^M]MV IUJL~[ KW[\I\[" ITT KWVMO]\ L¼WV XZWKMLQU Q ITT LM[KWVMO]\ ITT Y]M []XW[MU XMZQTT~[ 8MZ Y]Q LQ] Y]M XW\[MZ IY]M[\ KW[\I\ Y]M XZWL]MQ` \MUWZ VW KWV\QVO]Q VW^M[ WXWZ\]VQ\I\[' :MKWZLMU MT non plus ultra TI XWZ IT Uu[ MVTTo M[ XW\ ^vVKMZ XMZ \ZWJIZ ]V U~V VW] XTM L¼WXWZ\]VQ\I\[ 4¼u[[MZ P]Uo PI \ZIK\I\ L¼IVIZ PIJQ\]ITUMV\ ÅV[ IT TyUQ\ LM TM[ XW[[QJQTQ\I\[ MV KWUX\M[ L¼QV^M[\QOIZ TM[ XW[[QJQTQ\I\[ M`Q[\MV\[ Uu[ MVTTo LMT TyUQ\ )Y]M[\ XZWRMK\M ^QVLZQI UIZKI\ XMZ \ZM[ MUWKQWV[ NWVI-

',/

UMV\IT[" TI [WZXZM[I MT ^MZ\QOMV Q T¼IUWZ 2 <ZI[TTILIV\ IY]M[\M[ ZMÆM`QWV[ IT \MUI Y]M MV[ WK]XI" MV[ I\ZM^QZMU I [IJMZ KWU [MZQI ]V LM[MV^WT]XIUMV\ [W[\MVQJTM' 9]QV[ KIUQV[ PMU L¼M`XTWZIZ XMZ IZZQJIZ PQ' 9]Q MV[ PQ KWVL]QZo'

( ?dh Aj^h Bda^cjZkd# Humanismo y nuevas tecnologías# 6a^VcoV :Y^idg^Va# BVYg^Y! '%%)#

IeXh[ [gk_b_Xh_i _ fWhj_Y_fWY_ " j Yd_YW _ Yh[Wj_l_jWj

0MU ^Q[\ IT[ KIXy\WT[ Q Y]QV[ [~V MT[ Y]I\ZM MTMUMV\[ Y]M KWUXWVMV TI VI\]ZITM[I Q MT[ Y]I\ZM NIK\WZ[ Y]M KWV^u \MVQZ MV KWUX\M MV ]V [Q[\MUI XZWL]K\Q] <IUJu PMU ^Q[\ Y]M MT VW[\ZM UWLMT IK\]IT LM KZMQ`MUMV\ M`XWVMVKQIT JI[I\ MV MT KWV[]U QZZMNZMVIJTM LM ZMK]Z[W[ TQUQ\I\[ Q TI KWV\IUQVIKQ~ LM[XZMWK]XILI LMT UMLQ PI MV\ZI\ MV KZQ[Q )^]Q MV[ UW^MU MV\ZM ITO]VM[ KMZ\M[M[ Q UWT\M[ QVKMZ\M[M[ 8W\[MZ [QO]Q I KI][I L¼]VI PQXMZM[XMKQITQ\bIKQ~ MV TM[ LQ[KQXTQVM[ Y]M M[\]LQMV MT VW[\ZM U~V 6MKM[[Q\MU ]VI VW^I ^Q[Q~ Y]M MVOTWJQ MT[ LQ^MZ[W[ KWVMQ`MUMV\[ I^]Q LQ^WZKQI\[ Q MV[ XMZUM\Q ]V VW] [QVKZMtisme.3 -V\ZMU MV MT \MUX[ L¼M`XMZQUMV\IZ Q L¼QV^M[\QOIZ L¼M[\]LQIZ Q LM LMJI\ZM 5MV\ZM Y]M L¼]VI JIVLI M[\MU K]ZI\[ ·W PI]ZyMU L¼M[\IZ PW· LMT[ LWOUI\Q[UM[ QVIUW^QJTM[ Y]M ^IV UIZKIZ MT [MOTM @@ LM T¼IT\ZI [IJMU Y]M MT VQPQTQ[UM KWVL]MQ` I TI KI\o[\ZWNM j[ \MUX[ LWVK[ XMZ I TI QUIOQVIKQ~ Q TI QVVW^IKQ~ Y]M [¼PI]ZIV LM UW]ZM LQV[ LM KMZ\[ TyUQ\[ Y]M [y Y]M KWVMQ`MU UIZKI\[ XMZ TI LQ[XWVQJQTQ\I\ LM ZMK]Z[W[ UI\MZQIT[ Q TI KIXIKQ\I\ L¼IJ[WZKQ~ LM ZM[QL][ Q MUQ[[QWV[ +IT I Uu[ XW[IZ TyUQ\[ I TI XZMXW\vVKQI Q I TI KWVÅIVtI KMOI \IV\ MV TI \MKVWTWOQI X]V\I4 KWU MV TI ^QLI MV \WZZM[ L¼Q^WZQ [MXIZILM[ LMT U]VLIVIT [WZWTT# KIT QV\MOZIZ L]ITQ\I\[ Y]M [~V KWUXTMUMV\oZQM[ Q VW M`KTWMV\[ Q []XMZIZ MT[ JTWY]MQO[ K]T\]ZIT[ Y]M UWT\M[ ^MOILM[ KWVLQKQWVMV TI KZMI\Q^Q\I\ 4I QV[W[\MVQJQTQ\I\ u[ UI\MZQIT Ny[QKI Q XMZ \IV\ XW\ UM[]ZIZ [M XW\ XM[IZ [M" MV \WVM[ LM XZWL]K\M W LM ZM[QL][ [ TQL[ \WVM[ LM +72 S?P UMOIRW]TM[ M\K 8MZ IQ` MT[ M[T OIV[ LM KMZ\ màrqueting XZM\M[IUMV\ MKWT OQK L]ZIZIV XWK [Q ^MVMV VWUu[ N]U Q VW ZMITQ\I\[# LQ[XW[MU RI L¼QV[\Z]UMV\[ LM UM[]ZIUMV\ KILI ^MOILI Uu[ ÅIJTM[ Y]M MV[ QVLQY]MV LM UIVMZI KWUXZW^IJTM KMZ\M[ \MVLvVKQM[ Q MT[ OZIV[ VWUJZM[ LMT[ XZQVKQXIT[ XZWJTMUM[ I Y]v PMU LM NMZ NZWV\" T¼M[OW\IUMV\ LMT[ ZMK]Z[W[ MT KIV^Q KTQUo\QK MT LM\MZQWZIUMV\ LM TI [IT]\ Q TI XZWOZM[[Q^I M`KT][Q~ [WKQIT L¼oUXTQM[ KIXM[ LM XWJTIKQ~ 1 IUJ \W\ VW XWLMU WNMOIZ TI QV\]|KQ~ VQ MT[ KWVMQ`MUMV\[ Y]M VW XI[[MV XMZ TI raó. ;~V \MUX[ LM ZMKWVKQTQIKQ~ MV\ZM MT KW[ TI UMV\ Q T¼M[XMZQ\ LMT XI[[I\ Q MT N]\]Z LM T¼oUJQ\ X JTQK Q LMT XZQ^I\ LM TI ZI~ Q T¼MUWKQ~ LM T¼IT\Z]Q[UM Q T¼QV\MZv[ ;~V \MUX[ LM KIV^Q LM ZMXMV[IZ TI XZ XQI KWVKMXKQ~ LMT \MUX[ Y]Q MV[ T¼PI XZM['# XMZ Y]v UIQ VW \MVQU \MUX[ LM NMZ IY]MTTM[ KW[M[ Y]M \IV\ MV[ QV\MZM[[MV' Q LMT XTIMZ LM OI]LQZ L¼]VI VW^I NWZUI LM ^M]ZM T¼PIJQ\IJQTQ\I\ LMT U~V" LM T¼M[XIQ yV\QU MV Y]v ^Q^QU Q \ZMJITTMU LMT X JTQK LMT VW[\ZM MV\WZV LM TM[ VW[\ZM[ KQ]\I\[ MT nostre territori i els nostres paisatges. <IUJu u[ \MUX[ LM XIZ\QKQXIKQ~ VW TI Y]M IXWZ\MV MT[ \MZ\]TQIV[ I\ZM^Q\[ XMZ XWK QVNWZUI\[ [QV~ TI L¼WXQVQWV[ JI[ILM[ MV MT ZQOWZ 6W u[ \MUX[ LM ZMKMX\M[ Q [y L¼IK\Q\]L[ WJMZ\M[ K]ZQW[M[ I]\WKZy\QY]M[ QV[\ITÈTILM[ MV MT L]J\M Q MV TI ZMKMZKI L¼MY]QTQJZQ[ j[ \MUX[ XMZ I T¼MV\][QI[UM XMZ ITPWZI ]V \MUX[ LQNyKQT XMZY]v u[ ]V ZMX\M UIV\MVQZ [M MV T¼MY]QTQJZQ u[ ]VI [Q\]IKQ~ Y]M XZW^WKI KIV[IUMV\ j[ TI XW[\]ZI LM Y]Q [Q\]I\ MV MT TyUQ\ MV TI NZWV\MZI ITJQZI Q KWUXZvV IK\WZ[ Q XZWXW[\M[ LQNMZMV\[ KWV\ZILQK\WZQ[ Q XW\[MZ MVNZWV\I\[ j[ ]VI XW[QKQ~ NoKQTUMV\ I\IKIJTM L¼]VI JIVLI Q LM T¼IT\ZI VW M[ XZM[\I I T¼PMZWQ[UM Q MV KIV^Q [¼M`XW[I I TM[ LMZZW\M[ IT UMVa[XZM] 8MZ I XIZ\QZ LMT LM[QO L¼MY]QTQJZQ VW PQ PI ^MVKMLWZ[ VQ ^MVt]\[ PQ PI KWVÆQK\M Q LMJI\ XMZ \IUJu IKWZL[ ZM[XMK\M LM[QO LM KIV^Q[ MV MT NWV[ Q MV TM[ NWZUM[# PQ PI MT ZQ[K Q MT N]\]Z XMZ I \W\PWU XMZ I TI VW[\ZI OMVMZIKQ~ Q XMZ I TM[ ^MVQLWZM[ 6WUu[ KIT IVIZ NMV\ XI[[W[ Y]M MV[ IR]LQV I IXZMVLZM KWUXZMVLZM KWVvQ`MZ Q IK\]IZ

) :Y\Vg Bdg^c# La mente bien ordenada# :Y^idg^Va HZ^m"7VggVa! H6# 7VgXZadcV! '%%%"'%%(#

* ?jVc 9Vk^Y <VgX V 7VXXV# Elogio de la técnica# :Y^idg^Va 6ci]gdedh# 7VgXZadcV! &.-,# + 9Vk^Y 7d]b# Sobre la creatividad# :Y^idg^Va @V^g h# 7VgXZadcV! '%%'#

, :cod IZco^# La belleza y la ciencia# :Y^idg^Va >XVg^V# 7VgXZadcV! '%%+#

'-&

Arquitectura: un nou paradigma De l’ecologia a la sostenibilitat, el que avui en sabem...

«No puc imaginar cap altra perspectiva desitjable en el futur que una forma de vida ecològica, en la qual l’arquitectura retornaria a la idea inicial del funcionalisme, derivat de la biologia, i arrelaria novament al seu substrat cultural i regional. Aquesta arquitectura, que podria anomenar-se funcionalisme ecològic (...) implicaria una tasca paradoxal: fer-la contemporàniament més XZQUQ\Q^I Q Uu[ ZMÅVILI 4¼IZY]Q\MK\]ZI MKWT OQKI [QOVQÅKI Y]M T¼MLQÅKQ u[ Uu[ ]V XZWKu[ Y]M ]V XZWL]K\M¯1 2]PIVQ 8ITTI[UII )[[WTQZ MT[ WJRMK\Q][ XZWXW[I\[ I T¼QVNWZUM Our Common Future2 LM ®[I\Q[NMZ TM[ VMKM[[Q\I\[ LM TM[ OMVMZIKQWV[ actuals sense comprometre la capacitat de les generaKQWV[ N]\]ZM[ XMZ [I\Q[NMZ TM[ [M^M[¯ QUXTQKI [MZ KIXItW[ LM UIV\MVQZ QV\IK\M MT KIXQ\IT VI\]ZIT LMT XTIVM\I Q KWV[]UQZ VWUu[ MT[ QV\MZM[[W[ Y]M XZWL]MQ` u[ I LQZ MT[ UI\MZQIT[ Q T¼MVMZOQI ZMVW^IJTM[ ;IJMU Y]M MT VW[\ZM UWLMT MKWV UQK Q \MKVWT OQK VW N]VKQWVI L¼IY]M[\I manera. El progrés material assolit en el darrer segle i mig per la societat occidental s’ha basat en la degraLIKQ~ I OZIV M[KITI LMT[ ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[# I XIZ\QZ LM T¼M`\ZIKKQ~ LM UI\vZQM[ XZQUMZM[ Q TI [M^I \ZIV[NWZUIKQ~ MV XZWL]K\M[ UIV]NIK\]ZI\[ UQ\RIVtIV\ T¼ [ LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ =VI ^MOILI ÅVITQ\bI\ MT [M] [ IY]M[\[ XZWL]K\M[ M[LM^QVLZIV ZM[QL][ Y]M KITLZo MTQUQVIZ IUJ VW^M[ IXWZ\IKQWV[ L¼MVMZOQI Q Uu[ MUIVIKQWV[ LM KWV\IUQVIV\[ =V LMT[ ZM[]T\I\[ L¼IY]M[\ XZWKu[ [~V TM[ emissions de CO2 Q IT\ZM[ OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM I T¼I\UW[NMZI )XW[\IZ XMZ TI [W[\MVQJQTQ\I\ QUXTQKI LM[^QVK]TIZ MT XZWOZu[ LM TI LMXMVLvVKQI MVMZOv\QKI LMT[ KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ Q V]KTMIZ[ Q I^IVtIZ KIX I ]V IT\ZM UWLMT MV MT Y]IT MT[ ZMK]Z[W[ [¼WJ\QVO]QV UIRWZQ\oZQIment a partir de la reutilització dels residus; en el qual T¼MVMZOQI XZW^QVO]Q LM NWV\[ ZMVW^IJTM[ Q Y]M MT KWV[]U L¼IQO]I M[ UIV\QVO]Q I LQV\ZM LMT[ TyUQ\[ LM ZMOMVMZIKQ~

@eWd IWXWj 6gfj^iZXiZ# 9^gZXidg YZ aÉ¿gZV YZ 8dchigjXX^ YZ aÉ:hXdaV YÉ6gfj^iZXijgV YZ aV HVaaZ! Jc^kZgh^iVi GVbdc Aajaa ^ YZ HV6H! HVWVi VhhdX^Vih 6gfj^iZXijgV ^ HdhiZc^W^a^iVi! lll#hVVh#XVi

'-'

LMT [Q[\MUI KTQUo\QK 3 ;MV[M ]VI XWTy\QKI KWV[MV[]ILI I M[KITI U]VLQIT Y]M XMZ[MO]MQ`Q IY]M[\[ WJRMK\Q][ XMZ Y]M QVKTWO]Q \IUJu IT\ZM[ I[XMK\M[ KWU TM[ XWTy\QY]M[ XMZ M[\IJQTQ\bIZ TI XWJTIKQ~ TI ZML]KKQ~ LM TI KoZZMOI \ `QKI LMT XTIVM\I TI UQTTWZI LM TI [IT]\ Q MT JMVM[\IZ LM les persones i un repartiment mĂŠs just dels recursos ecoV UQK[ Q VI\]ZIT[ M[\IZMU KWVLMUVIV\ LMĂ…VQ\Q^IUMV\ MT XZM[MV\ Q MT N]\]Z LM \W\I TI 0]UIVQ\I\ I ]VI LMKILvVKQI TMV\I XMZ QVM`WZIJTM 4 8MZ IY]M[\M[ ZIWV[ MT XZQVKQXIT WJRMK\Q] LM TÂźIZquitectura hauria de ser limitar les emissions de gasos IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM I TÂźI\UW[NMZI ;MOWV[ MT LIZZMZ QVNWZUM LM TÂź18++ LM XMZ IKWV[MO]QZ Y]M TÂźI]OUMV\ LM TM[ \MUXMZI\]ZM[ M[ UIV\QVO]Q MV\ZM MT[ ÂŁ+ Q ÂŁ+ XMZ [WJZM LMT[ ^ITWZ[ IV\MZQWZ[ IT LM[MV^WT]XIUMV\ QVL][\ZQIT KITLZQI UIV\MVQZ TM[ KWVKMV\ZIKQWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM XMZ [W\I LMT ^ITWZ LM XXU KW[I Y]M MY]Q^ITLZQI I I\]ZIZ TÂźI]OUMV\ LÂźMUQ[[QWV[ KIX I TÂźIVa Q ZML]QZ TM[ MV\ZM MT Q MT MV IZZQJIZ I )Y]M[\ WJRMK\Q] VW u[ XW[[QJTM [MV[M ]VI ZML]KKQ~ QUXWZ\IV\ LM TI LMUIVLI MVMZOv\QKI Q u[ precisament en aquest camp on l’arquitectura disposa d’un ampli espai de millora. 8MZ MT VW] UWLMT LM LM[MV^WT]XIUMV\ VW [ÂźPI LM limitar a la reducciĂł de les emissions de CO2 MY]Q^ITMV\ [QV~ Y]M KIT Y]M QVKQLMQ`Q LM UIVMZI [QU]T\oVQI MV TI UQTTWZI LMT[ KQKTM[ LM TI UI\vZQI TÂźMVMZOQI Q TÂźIQO]I Q LM[MV^WT]XQ ITPWZI MT[ I[XMK\M[ ZMTIKQWVI\[ IUJ TI JQWPIJQ\IJQTQ\I\ +IT ILWX\IZ UM[]ZM[ XMZ ZML]QZ TÂźÂƒ[ LM UI\MZQIT[ VW ZMVW^IJTM[ Q M^Q\IZ TI LMOZILIKQ~ LMT[ espais on se situen les extraccions; controlar els proces[W[ LM \ZIV[NWZUIKQ~ [W^QV\ ZM[XWV[IJTM[ LÂź]VI KoZZMOI \ `QKI KZMQ`MV\# TQUQ\IZ TI OMVMZIKQ~ LM ZM[QL][ Q XZW\MOQZ ILMY]ILIUMV\ MT[ MKW[Q[\MUM[ Uu[ [MV[QJTM[ \IV\ LM TM[ VW^M[ ]ZJIVQ\bIKQWV[ KWU LM TÂźM`XTW\IKQ~ QVLQ[KZQUQVILI LMT[ JuV[ VI\]ZIT[ 5WT\M[ bWVM[ LMT XTIVM\I MV\ZM

TM[ Y]IT[ TI KWVKI UMLQ\MZZoVQI \ZIL]QZIV TÂźI]OUMV\ LM \MUXMZI\]ZM[ MV ]VI ZML]KKQ~ LMT ZvOQU LM XT]OM[ TI Y]IT KW[I QUXTQKIZo MT XMZQTT KZMQ`MV\ LM LM[MZ\QĂ…KIKQ~ Q LÂźQVKMVLQ[ NWZM[\IT[ LM OZIV[ LQUMV[QWV[ IQ`y KWU TI ZML]KKQ~ LM TÂźIQO]I LQ[XWVQJTM XMZ IT KWV[]U P]Uo Q TI LQ[UQV]KQ~ LM TI XZWL]K\Q^Q\I\ LMT[ K]T\Q][ +IT \IUJu ZM^Q[IZ TI ZMTIKQ~ MV\ZM TÂźIZY]Q\MK\]ZI Q TI [IT]\ >Q^QU KILI ^MOILI Uu[ MV^WT\I\[ LM UI\MZQIT[ MUQ[[WZ[ LM []J[\oVKQM[ Y]yUQY]M[ LÂźWVM[ LÂźIT\I Q JIQ`I NZMY†vVKQI LM KIUX[ MTvK\ZQK[ Q MTMK\ZWUIOVv\QK[ Q OIQZMJu VW PMU NM\ M[\]LQ[ I TTIZO \MZUQVQ [WJZM TM[ QVÆ]vVKQM[ Y]M XWLMV \MVQZ MV TI VW[\ZI [IT]\ Q JMVM[\IZ 4I KWVĂ…IVtI en el progrĂŠs ha estat tan gran que hem abandonat la KIXIKQ\I\ QVVI\I LM L]J\M LI^IV\ LM TM[ KW[M[ LM[KWVMgudes. Acceptem sotmetre’ns directament a l’acciĂł de VW][ NMV UMV[ LMT[ Y]IT[ LM[KWVMQ`MU MT[ [M][ XW[[QJTM[ MNMK\M[ [WJZM MT VW[\ZM KW[ <IVUI\MQ` KI[W[ KWU TM[ Ă…JZM[ LÂźIUQIV\ TÂźÂƒ[ LMT XTWU MV XQV\]ZM[ Q ^MZVQ[[W[ LMT[ KWUXW[\W[ LMT KTWZ LMT[ NWZUITLMPQL[ W Uu[ ZMKMV\UMV\ LM UITIT\QM[ KWU TI TQXWI\Z Ă…I PI]ZQMV LM NMZ VW[ ZMÆM`QWVIZ [WJZM TI QUXWZ\oVKQI LÂźIY]M[\ oUJQ\ en l’arquitectura. Gk_dW ƒi bW h[ifediWX_b_jWj Z[ bĂŠ[Z_Ă“YWY_ÂŒ _ [b ceZ[b khX} [d bW ][d[hWY_ÂŒ Z[ =;>5

;Q MV[ I\MVMU I TM[ LILM[ WĂ…KQIT[ MT 8TI VIKQWVIT LÂźI[[QOVIKQWV[ LM LZM\[ LÂźMUQ[[Q~ I\ZQJ]MQ` MT LMT \W\IT LÂźMUQ[[QWV[ LM +72 MY]Q^ITMV\ IT [MK\WZ LM TÂźMLQĂ…KIKQ~ )Y]M[\ XMZKMV\I\OM VWUu[ \u MV KWUX\M TM[ MUQ[[QWV[ XZWL]|LM[ XMZ TÂźÂƒ[ LMT[ MLQĂ…KQ[ XMZ VW TM[ LMZQ^ILM[ LM TI [M^I XZWL]KKQ~ W LMUWTQKQ~ VQ TM[ QVLQZMK\M[ I[[WKQILM[ IT [M] ƒ[ KWU XWLMV [MZ MT[ LM[XTItIUMV\[ WJTQOI\[ 5WT\M[ LÂźIY]M[\M[ MUQ[[QWV[ KWU TM[ LMZQ^ILM[ LM TI XZWL]KKQ~ LM TÂźIKMZ MT KQUMV\ MT ^QLZM TI KMZoUQKI W MT \ZIV[XWZ\ M[\IV I^]Q QVKTW[M[ MV IT\ZM[ MXyOZIN[ LMT 8TI LÂźI[[QOVIKQWV[ ) +I\IT]VaI MT ,MKZM\

' @k^Wd_ FWbbWicWW" ;gdb bZiVe]dg^XVa id ZXdad\^XVa [jci^d" cVa^hbŸ! Architectural Review! &..( ( Our Common Future! ^c[dgbZ YZ aV Xdb^hh^‹ egZh^Y^YV eZg a <gd ]VgaZb 7gjcYaVcY! &.-, ) M_bb_Wc CY :edek]^ _ C_Y^W[b 8hWkd]Whj YZ[ZchZc jc bdYZa YZ iVcXVbZci YZah X^XaZh! fjZ hZ\jZ^m jc egdX‚h h^b^aVg Va fjZ Zh \ZcZgV Zc aV W^dh[ZgV! Zc Za hZj XdcZ\ji

aa^WgZ Cradle to Cradle! Cdgi] Ed^ci EgZhh! '%%' * AÉ^c[dgbZ ZcXVggZ\Vi aÉVcn '%%+ eZa <dkZgc Wg^i|c^X V I_h D_Y^ebWi Ij[hd" ZmY^gZXidg ZXdcÂŒb^X YZa 7VcX BjcY^Va La verdad sobre el cambio climĂĄtico! ZY# EV^Y‹h! 7VgXZadcV! '%%, VaZgiV hdWgZ XV^" \jYZh YZa E>7 bjcY^Va hjeZg^dgh Va '% VcjVa h^ hZ hdWgZeVhhV aV m^[gV YZ *%% eeb Zc aV XdcXZcigV" X^‹ YZ 8D' V aÉVibdh[ZgV#

'-(

LÂźMKWMĂ…KQvVKQI ,-- I\ZQJ]MQ` I TÂźMLQĂ…KIKQ~ MT LM les emissions de CO2 MY]Q^ITMV\ [MV[M M[XMKQĂ…KIZ Y]QV[ KWVKMX\M[ PQ PI QVKTW[W[ Q Y]QV[ VW 4M[ L]M[ `QNZM[ ZM[]Tten poc concretes i amaguen probablement quantitats UIRWZ[ =VI LILI QUXWZ\IV\ u[ Y]M TM[ MUQ[[QWV[ I KI][I LM TÂźMVMZOQI QVKWZXWZILI IY]MTTI VMKM[[oZQI XMZ KWV[\Z]QZ MT[ MLQĂ…KQ[ XW\ [MZ TI UI\MQ`I Y]M TI Y]M KWV[]UMQ`MV IY]M[\[ UI\MQ`W[ MLQĂ…KQ[ L]ZIV\ IVa[ <W\ Q IQ`y Y]IV M[ XTIV\MRI TI VMKM[[Q\I\ LM ZML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ TM[ accions que s’emprenen estan mĂŠs relacionades amb TÂźI]OUMV\ LM TI XZWL]KKQ~ LÂźMVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ Y]M VW pas amb la disminuciĂł de la demanda a causa de l’ediĂ…KIKQ~ j[ KMZ\ Y]M TI OMVMZIKQ~ LÂźMTMK\ZQKQ\I\ I XIZ\QZ LM NWV\[ ZMVW^IJTM[ PI \QVO]\ ]V QVKZMUMV\ M[XMK\IK]TIZ i que tambĂŠ ha estat notable la incorporaciĂł d’energies ZMVW^IJTM[ MV TÂźMLQĂ…KIKQ~ M[XMKQITUMV\ TI KIX\IKQ~ [WTIZ \vZUQKI XMZ I IQO]I KITMV\I [IVQ\oZQI )+; Q Uu[ ZMKMV\UMV\ TI OMVMZIKQ~ NW\WMTvK\ZQKI <IVUI\MQ` IY]M[\M[ accions sĂłn en certa manera externes a l’arquitectura; IZI KWU IZI TÂźIZY]Q\MK\]ZI NWZUI XIZ\ LMT XZWJTMUI XMZ MVKIZI VW u[ XIZ\ LM TI [WT]KQ~ ,ÂźIT\ZI JIVLI XMZ ZML]QZ TI LMUIVLI LMT [MK\WZ LM TÂźMLQĂ…KIKQ~ VW VÂźPQ PI XZW] LM UQTTWZIZ TÂźMĂ…KQvVKQI LM TM[ VW^M[ XZWUWKQWV[ [QV~ Y]M KIT IK\]IZ [WJZM MT XIZK M`Q[\MV\ +ILI VW] MLQĂ…KQ KWV[\Z]|\ XMZ UWT\ MĂ…KQMV\ Y]M [QO]Q []XW[I ]V QVKZMUMV\ MV TI []UI \W\IT LM TM[ MUQ[[QWV[ LM UIVMZI Y]M TM[ ƒVQY]M[ UIVMZM[ LM ZML]QZ MT KWV[]U [~V ZML]QZ TI []XMZNyKQM KWV[\Z]|LI Q UQTTWZIZ TÂźMĂ…KQvVKQI LMT[ MLQĂ…KQ[ M`Q[\MV\[ -T KWUXTQUMV\ LM TI LQZMK\Q^I QUX]T[ILI XMZ TI =- IUJ TÂźWJRMK\Q] LM ZML]QZ MV ]V TI LMUIVLI MVMZOv\QKI TÂźIVa QUXTQKIZQI TI ZMPIJQTQ\IKQ~ LMT LMT XIZK KWV[\Z]|\ IK\]IT IUJ ]VI ZML]KKQ~ UQ\RIVI LMT KWV[]U LMT -V KWVKZM\ VWUu[ I +I\IT]VaI ZMXZM[MV\IZQI TI ZMPIJQTQ\IKQ~ LM Uu[ LM PIJQ\I\OM[ TÂźIVa I Uu[ LM TI XIZ\ XZWXWZKQWVIT LÂźMY]QXIUMV\[ Q MLQĂ…KQ[ LÂźWĂ…KQVM[ =V I]\vV\QK

ZMX\M Ă…VIVKMZ \MKVWT OQK Q LM OM[\Q~ Y]M QUXTQKI TI KZMIKQ~ LM VW][ UWLMT[ KWV[\Z]K\Q][ Q LÂźQV[\ITĂˆTIKQWV[ XMZ tambĂŠ un gran incentiu per superar la crisi i recuperar el ZQ\UM LM TÂźIK\Q^Q\I\ MKWV UQKI Y]M XW\ [MZ Ă…VIVtI\ IUJ la reducciĂł de consums que implica. 4I KWV\ZQJ]KQ~ MV TÂźMTIJWZIKQ~ LÂźIY]M[\[ VW][ UWLMT[ KZMILI LQV[ TÂźM[\IVL LMT ,MXIZ\IUMV\ LM 5MLQ )UJQMV\ Q PIJQ\I\OM I +WV[\Z]UI\ KWV[Q[\QI I M[\]LQIZ TM[ emissions de CO2 MY]Q^ITMV\ IT TTIZO LM \W\ MT KQKTM LM ^QLI LÂź]V MLQĂ…KQ ZM[WT\ IUJ LQ^MZ[W[ [Q[\MUM[ KWV[\Z]K\Q][ Q LÂźQV[\ITĂˆTIKQWV[ )Y]M[\[ M^WT]KQWVI^MV LM[ LMT Uu[ KWV^MVKQWVIT IT Uu[ MĂ…KQMV\ MV TÂźÂƒ[ LMT[ ZMK]Z[W[ IUJ KQVK M`MUXTM[ LÂźWJZI VW^I Q ]V LMLQKI\ I TI ZMPIJQTQ\IKQ~ -[ \ZIK\I^I LM ^Q[]ITQ\bIZ LQNMZMV\[ WXKQWV[ \MKVWT OQY]M[ Q KWV[\Z]K\Q^M[ IXTQKILM[ I ]V UI\MQ` MLQĂ…KQ de manera que es poguessin apreciar amb claredat els ZM[]T\I\[ WJ\QVO]\[ MV TI UQTTWZI LM TÂźMĂ…KQvVKQI Q MT KW[\ VMKM[[IZQ XMZ I TI [M^I QUXTIV\IKQ~ 4ÂźMLQĂ…KQ M[KWTTQ\ KWZZM[XWVQI I ]V XZWRMK\M ZMIT" TI KWV[\Z]KKQ~ LM PIJQ\I\OM[ LM +IV >MZOWVa~[ I <W[[I LM 5IZ XZWUWO]\ XMZ TÂź1V[\Q\]\ +I\ITo LMT ; T 1VKI[ T Q ZMLIK\I\ XMZ ;IJI\u associats Arquitectura i Sostenibilitat (SaAS). )Y]M[\ XZWRMK\M RI PI^QI M[\I\ IVITQ\bI\ XZWN]VLIUMV\ MV ]V M[\]LQ MVKIZZMOI\ XMT ,MXIZ\IUMV\ LM 5MLQ Ambient i habitatge sobre les possibilitats de reduir les emissions de CO2 MY]Q^ITMV\ MV PIJQ\I\OM XƒJTQK Aquestes possibilitats incloĂŻen les relacionades amb la KWV[\Z]KKQ~ LM TÂźMLQĂ…KQ KWU IZI TM[ XZWL]|LM[ XMZ TI NIJZQKIKQ~ MT \ZIV[XWZ\ Q TI XW[ILI MV WJZI LMT[ UI\MZQIT[# MT UIV\MVQUMV\ Q TI ZMXW[QKQ~ L]ZIV\ MT [M] ƒ[ Q TI LMUWTQKQ~ Q MT ZMKQKTI\OM MV Ă…VITQ\bIZ TI [M^I ^QLI ƒ\QT Q TM[ ZMTIKQWVILM[ IUJ TÂźÂƒ[ LM TÂźMLQĂ…KQ KWU IZI TM[ XZWL]|LM[ XMZ TI KTQUI\Q\bIKQ~ TÂźIQO]I KITMV\I [IVQ\oZQI )+; TI QTĂˆT]UQVIKQ~ MT KWV[]U LMT[ MTMK\ZWLWUv[\QK[ Q TI K]QVI 4I []UI LM TM[ MUQ[[QWV[ SO LM +72 MY]Q^ITMV\ m2 I TÂźIVa Y]M ^I ZM[]T\IZ M[ ^I KWUXIZIZ IUJ TI Y]M

'-)

XZWL]QZQI ]V MLQĂ…KQ IUJ TI UI\MQ`I OMWUM\ZQI Q MUXTIçament, però construĂŻt amb sistemes convencionals, que complĂ­s estrictament les determinacions de la normativa. El projecte va incorporar millores susceptibles de ser aplicades de manera generalitzada a les promocions d’habitatge pĂşblic. Es van pactar una sèrie de condicions, com ara la utilitzaciĂł de sistemes constructius convencionals, incorporant-hi tan sols petites millores, el manteniment de les tipologies dels habitatges i un increment mĂ xim del cost de la construcciĂł. Tot i la limitaciĂł inicial, els èxits van ser notables: les emissions de CO2 equivalent, a causa de la climatitzaciĂł i l’aigua calenta

[IVQ\oZQI M[ ^IV ZML]QZ ]V UMV\ZM Y]M TM[ KWZZM[XWVMV\[ I \W\ MT KQKTM LM ^QLI ^IV IZZQJIZ IT 4I ]\QTQ\bIKQ~ LÂźIQO]I XW\IJTM M[ ^I ZML]QZ ]V OZoKQM[ a la reutilitzaciĂł d’aigĂźes grises i a la captaciĂł d’aigua de pluja. El conjunt d’aquestes millores van implicar un increment de preu, respecte del valor inicial de referènKQI Ă…`I\ XMZ TÂź1VKI[ T LM VWUu[ ]V A partir de les dades del projecte de Can VergonyĂłs, M[ ^IV M`\ZIXWTIZ Y]I\ZM UWLMT[ Uu[ IUJ LQ^MZ[M[ MĂ…ciències per a obra nova i un cinquè per a rehabilitaciĂł. Els models proposats representaven situacions caracteZy[\QY]M[ ZM[XMK\M LM TÂźMĂ…KQvVKQI RI NW[ XMZY]v KWZZM[XW-

H[ZkYY_edi Z[ 9E([g$ _ Yeijei Z[ Z_\[h[dji i_ij[c[i GZYjXX^dch YZ aZh Zb^hh^dch YZ 8D' Zfj^kVaZci Va aaVg\ YZ idi Za X^XaZ YZ k^YV! Zc Zah Y^[ZgZcih bdYZah XdchigjXi^jh ^ YÉ^chiVaÕaVX^dch egdedhVih! ^ ZkdajX^‹ YZa hZj Xdhi jc^iVg^ YZ XdchigjXX^‹# `\ 8D'$b' eZg Vcn

â‚Ź $b'

+%

-%%

*+!)

Xdhi *%!&

*%

,%%

)%

+%%

Xj^cV

*%%

Xa^bVi^ioVX^‹ ^ 68H

(%!(% '%

)%%

&)!+ &%!'

&%

^aĂ•ajb^cVX^‹ ZaZXigdYdbƒhi^Xh

&&!+

ZcZg\^V ^cXdgedgVYV YZ aÉ]VW^iVi\Z ZcZg\^V ^cXdgedgVYV YZa e|gfj^c\

(%% egdYjXX^‹ '%%

%

'

(

)

*

")!, +

H

+ 6a Xdc_jci YZ aÉ:hiVi ZheVcnda! aV egdYjXX^‹ ZaƒXig^XV YÉdg^\Zc ZÂŒa^X ]V Vgg^WVi! Zc bdbZcih XdcXgZih! Va ', YZa idiVa! ^ hÉ]Vc h^ijVi Zc VfjZhih bdbZcih Xdb V eg^bZgV [dci eZg hdWgZ YZ aV cjXaZVg#

, :hijY^ hdWgZ aZh edhh^W^a^iVih YZ gZYjXX^‹ YÉZb^hh^dch YZ 8D' Zc ]VW^iVi\Z hdX^Va! Ă’cVc Vi eZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ ]VW^iVi\Z YZa <dkZgc XViVa|! Y^g^\^i eZg ?# HVWVi‚ ^ 6# 8jX]†! ^ VbW aV eVgi^X^eVX^‹ YZ HV6H 6# BdgZcd ^ =# :heZX]Z ! HD 6# HV\gZgV! <# LVYZa ^ ;# A‹eZo ^ aÉ:6AH ?# K^YVa ^ H# 8Vcidh #

'-*

>WX_jWj][ \WYjeh '& =VW^iVi\Z [VXidg &%! VbW VaiV ZÒX^ cX^V ZcZg\ i^XV! WV^mV ZcZg\^V ^cXdgedgVYV ^ egdYjXX^ [didkdaiV^XV# :bZi *!.% `\ YZ 8D'$b' V aÉVcn! jc &% YÉjc ZY^ÒX^ XdckZcX^dcVa VciZg^dg V '%%-#

VQMV I KIV^Q[ VWZUI\Q][ W XMZY]v UIZKI^MV KIUQV[ VW][ LM UQTTWZI -T[ KQVK UWLMT[ MZMV MT[ [MO MV\[" '$ >WX_jWj][ Wdj[h_eh W bÊWdo (&&- IUJ ]VM[ MUQ[[QWV[ de

! SO LM +72/m2 I T¼IVa Q TM[ KIZIK\MZy[\QY]M[ [MO MV\[" .IT\I L¼I|TTIUMV\ XWV\[ \vZUQK[ Q XWY]M[ XZW\MKKQWV[ [WTIZ[ *IQ`I MÅKQvVKQI LMT[ [Q[\MUM[ \vZUQK[ Q L¼MVTT]UMVI\ 5IVKI LM [Q[\MUM[ L¼M[\IT^Q L¼IQO]I ($ >WX_jWj][" ZÊWYehZ WcX b[i dehcWj_l[i WYjkWbi 9J; _ :;; IUJ ]VM[ MUQ[[QWV[ LM SO LM +72/m2 a

T¼IVa ]V UMVa[ Y]M MT XZQUMZ Q ]V UyVQU LM X]V\[ ,-- 1VKZMUMV\ LM T¼I|TTIUMV\ KWV[QLMZIKQ~ LM TI QVvZKQI tèrmica i millora del control solar. 1V[\ITÈTIKQWV[ LM KTQUI\Q\bIKQ~ QVLQ^QL]IT[ +IX\IKQ~ [WTIZ \vZUQKI XMZ I IQO]I KITMV\I [IVQ\oZQI 5QTTWZI LM T¼MÅKQvVKQI LMT[ [Q[\MUM[ L¼MVTT]UMVI\ =\QTQ\bIKQ~ LM [Q[\MUM[ L¼M[\IT^Q L¼IQO]I )$ >WX_jWj][ ZÊWbjW [ÓY_ dY_W [d[h] j_YW 9Wd L[h]e# do i" JeiiW Z[ CWh" (&&. IUJ ]VM[ MUQ[[QWV[ LM

SO LM +72/m2 I T¼IVa ]V UMVa[ Y]M MT XZQUMZ Q X]V\[ ,-- 4I ZML]KKQ~ L¼MUQ[[QWV[ M[ XZWL]MQ` [WJZM\W\ MV MT KWV[]U \vZUQK Y]M M[ ZML]MQ` ]V \W\ Q QVKWZXWZIZ TI ZMNZQOMZIKQ~ )Y]M[\[ ZM[]T\I\[ [¼WJ\MVMV per una acció combinada de reducció de la demanda Q KMV\ZITQ\bIKQ~ Q UQTTWZI LM T¼MÅKQvVKQI LMT[ [Q[\MUM[ :ML]QZ MVKIZI Uu[ IY]M[\ KIXy\WT u[ NWZtI Uu[ LQNyKQT :ML]KKQ~ LM T¼MVMZOQI QVKWZXWZILI XMZ I TI UQTTWZI LMT[ [Q[\MUM[ KWV^MVKQWVIT[ :ML]KKQ~ LM TI LMUIVLI [WJZM MT +<- UQTTWZI LM T¼I|TTIUMV\ Q LMT KWV\ZWT [WTIZ :ML]KKQ~ LM TI \ZIV[UQ\oVKQI \vZUQKI IUJ ^ITWZ[ =$ ? U23 XMZ I NItIVM[ =$ ? U23 XMZ I KWJMZ\M[ Q =0 ^$ ? U23 XMZ I N][\MZQM[

'-+

:ML]KKQ~ LM KWV[]U LM KTQUI\Q\bIKQ~ Q XZWL]KKQ~ L¼IQO]I KITMV\I [IVQ\oZQI IUJ [Q[\MUM[ MVMZOv\QK[ KWTÈTMK\Q][ L¼IT\I MÅKQvVKQI IUJ +78 []XMZQWZ[ I )XZWÅ\IUMV\ L¼IQO]I LM XT]RI Q W LMX]ZIKQ~ Q ZM]\QTQ\bIKQ~ L¼IQO M[ OZQ[M[ *$ >WX_jWj][ ZÊWbjW [ÓY_ dY_W [d[h] j_YW _ XW_nW [d[h# ]_W _dYehfehWZW IUJ ]VM[ MUQ[[QWV[ LM SO

CO2/m2 I T¼IVa ]V UMVa[ Y]M MT XZQUMZ Q X]V\[ ,-- )Y]M[\ UWLMT ZMXZM[MV\I ]V LMT[ ^MK\WZ[ L¼M^WT]KQ~ XZWXW[I\[ IUJ ]VI QUXWZ\IV\ ZML]KKQ~ LM T¼MVMZOQI QVKWZXWZILI OZoKQM[ I TI KWV[\Z]KKQ~ IUJ UI\MZQIT[ LM TI JQW[NMZI 4QUQ\IKQ~ LMT[ UI\MZQIT[ IUJ IT\I MVMZOQI QVKWZXWrada; utilització de materials minerals reciclats i de UI\MZQIT[ XZWKMLMV\[ LM TI JQW[NMZI -TQUQVIKQ~ LM T¼IXIZKIUMV\ MV MT [W\MZZIVQ ! :ML]KKQ~ LM TI \ZIV[UQ\oVKQI \vZUQKI IUJ ^ITWZ[ =$ ? U23 XMZ I NItIVM[ Q KWJMZ\M[ Q =0 ^$ ? m23 XMZ I N][\MZQM[ 1VKWZXWZIKQ~ LM [Q[\MUM[ LM ^MV\QTIKQ~ IUJ ZMK]XMZIció de calor. +$ >WX_jWj][ \WYjeh '&" WcX WbjW [ÓY_ dY_W [d[h] j_YW" XW_nW [d[h]_W _dYehfehWZW _ fheZkYY_ \ejelebjW_YW$

-UM\ ! SO +72/m2 I T¼IVa ]V ! UMVa[ Y]M MT XZQUMZ Q \u X]V\[ ,-- )UJ ]V[ VQ^MTT[ X\QU[ LM KWV[]U Q ]V KWX ZML]|LI IT Uo`QU T¼MVMZOQI QVKWZXWZILI QVKWZXWZMU XZWL]KKQ~ TWKIT XMZ I[[WTQZ ]VI ZML]KKQ~ OTWJIT LMT ! LM TM[ MUQ[[QWV[ j[ MT Y]M PMU IVWUMVI\ NIK\WZ 1VKZMUMV\ LM T¼IXWZ\IKQ~ MVMZOv\QKI LM NWV\[ ZMVW^IJTM[" [WTIZ NW\W^WT\IQKI [WTIZ \vZUQKI JQWUI[[I Q JQWOo[ ;Q[\MUM[ MVMZOv\QK[ IUJ +78 []XMZQWZ[ I

- :b^hh^dch XdggZhedcZcih Va idiVa YZ aÉZcZg\^V ^cXdgedgVYV ^ aÉZcZg\^V Xdchjb^YV YjgVci aV k^YV i^a! ZmegZhhVYV Zc `\ YZ 8D'$b' V aÉVcn Vea^XVi V aV hjeZg" [ X^Z i^a YZah ]VW^iVi\Zh# . :ah bViZg^Vah YÉdg^\Zc kZ\ZiVa ÒmZc Za 8D' Vibdh[ g^X eZg Xdchi^ij^g aV hZkV ZhigjXijgV0 Zc ji^a^ioVg"adh Xdb V bViZg^Va YZ XdchigjXX^ ! Zh gZi Za 8D' fjZ! YÉVaigV bVcZgV! eZg edYg^bZci d

XgZbV! gZidgcVg^V V aÉVibdh[ZgV# 6bW jcV \Zhi^ hdhiZc^WaZ YZah WdhXdh ZjgdeZjh! Zh edYg^V hVi^h[Zg aV idiVa^iVi YZ aV YZbVcYV VXijVa YZ bViZg^Vah YZ XdchigjXX^ # / AZh Zb^hh^dch YZ 8D'$b' YZah hdiZggVc^h h c bdai b h ZaZkVYZh fjZ aZh YZ aV gZhiV YZ eaVciZh! V XVjhV [dcVbZciVabZci YZ aV cZXZhh^iVi YÉji^a^ioVX^ bVhh^kV YZa [dgb^\ VgbVi# Dc h^\j^ k^VWaZ! Zh egdedhV hjWhi^ij^g

H[^WX_b_jWY_ ZÊWbjW [ÓY_ dY_W [d[h] j_YW _ XW_nW [d[h# ]_W _dYehfehWZW IUJ ]VM[ MUQ[[QWV[ LM SO +72/

m2 I T¼IVa ]V UMVa[ Y]M MT XZQUMZ -V ]V MLQÅKQ M`Q[\MV\ ]VI XIZ\ LM T¼MVMZOQI QVKWZXWZILI RI [¼PI IUWZ\Q\bI\ LM UIVMZI Y]M [Q QVKZMUMV\MU TI [M^I MÅKQvVKQI Q ITPWZI ITTIZO]MU TI [M^I ^QLI \QT TI ZML]KKQ~ L¼MUQ[[QWV[ u[ MVKIZI Uu[ VW\IJTM )UJ ]V[ [Q[\MUM[ MY]Q^ITMV\[ IT[ LM T¼PIJQ\I\OM L¼IT\I MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI +IV >MZOWVa~[ <W[[I LM 5IZ WJ\MVQU ]VI ZML]KKQ~ d’emissions molt superior. :ML]KKQ~ LM TI \ZIV[UQ\oVKQI \vZUQKI LMT[ \IVKIUMV\[ Q MTQUQVIKQ~ LM XWV\[ \vZUQK[# =$ ? U23 LM TM[ WJMZ\]ZM[ =0 ^$ ? U23 5QTTWZI LM TI XZW\MKKQ~ [WTIZ Q QVKWZXWZIKQ~ L¼M[XIQ[ exteriors. 1VKWZXWZIKQ~ L¼MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[" NW\W^WT\IQKI JQWUI[[I JQWOo[ ;Q[\MUM[ MVMZOv\QK[ IUJ +78 []XMZQWZ I 8MZ I KILI[K]V LMT[ [Q[\MUM[ XZM[MV\I\[ M[ ^IV IVITQ\bIZ LQ^MZ[M[ IT\MZVI\Q^M[ XMT Y]M NI I [Q[\MUM[ KWV[\Z]K\Q][ +ILI[K]V M[ ^I IVITQ\bIZ IUJ TM[ [M^M[ LILM[ LM \ZIV[UQ\oVKQI XM[ MUQ[[QWV[ LM +72 MY]Q^ITMV\ Q KW[\ L¼M`Mcució material. El treball realitzat demostra que és possible reduir les emissions de CO2 MY]Q^ITMV\ LM T¼MLQÅKIKQ~ LM UIVMZI UWT\ QUXWZ\IV\ Q Y]M MT[ QVKZMUMV\[ LM KW[\W[ VMKM[[IZQ[ [~V UWT\ TQUQ\I\[ ZM[XMK\M LMT[ JMVMÅKQ[ WJ\QVO]\[ IUJ ZMTIKQWV[ UWT\ Uu[ NI^WZIJTM[ Y]M MV TM[ QV^MZ[QWV[ VMKM[[oZQM[ XMZ I TI UQTTWZI LM TI XZWL]KKQ~ 4M[ LQÅK]T\I\[ XMZ I TI [M^I QUXTIV\IKQ~ KIT J][KIZ TM[ MV TI JIQ`I KWUXM\Q\Q^Q\I\ LMT [MK\WZ LM T¼MLQÅKIKQ~ Q MV TI UIVKI L¼QV^MZ[Q~ MV : , Q )Y]M[\ \ZMJITT LM ZMKMZKI \QVLZo KWV\QV]|\I\ LQV[ LMT XZWRMK\M 415) Low Impact Mediterranean Architecture).

Zah VeVgXVbZcih Zc hjWh a eZg VeVgXVbZcih Zc hjeZg[ X^Z d XdchigjXX^dch Zc Va VYV# '& :a egd_ZXiZ A>B6! a^YZgVi eZg HV6H! Zhi| ^ciZ\gVi eZg jc XdchdgX^ YÉZbegZhZh [VWg^XVcih YZ egdYjXiZh ^ h^hiZbZh YÉVaiV ZÒX^ cX^V! VbW aV eVgi^X^eVX^ YZ Y^kZghZh jc^kZgh^iVih ^ XZcigZh YZ gZXZgXV ZjgdeZjh! ^ Za hjedgi YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci#

'-,

Noves maneres de mesurar

4I XZQVKQXIT QVVW^IKQ~ MV MT LQ[K]Z[ [WJZM MT KIUy ^MZ[ ]VI MLQÅKIKQ~ Uu[ [W[\MVQJTM M`XW[I\ I +WV[\Z]UI\ KWV[Q[\QI R][\IUMV\ ·Uu[ Y]M MV VW^M[ UIVMZM[ de mesurar– en la incorporació de nous indicadors; en T¼QV\MV\ LM VW ^ITWZIZ VWUu[ XIZoUM\ZM[ KWV^MVKQWVIT[ KWU TI []XMZNyKQM W MT ^WT]U LM TM[ LQNMZMV\[ ]VQ\I\[ N]Vcionals (m2 U3 Q MT[ KW[\W[ LM KWV[\Z]KKQ~ Â U2 [QV~ \IUJu T¼QUXIK\M IUJQMV\IT OTWJIT LM T¼MLQÅKQ L]ZIV\ \W\ MT [M] KQKTM LM ^QLI -V\ZM MT[ U T\QXTM[ NIK\WZ[ IUJQMV\IT[ I ^ITWZIZ MV IY]M[\I ^Q[Q~ PWTy[\QKI KWU M[ ZMK]TTMV XMZ M`MUXTM MV Y]ITQÅKIKQWV[ KWU 4--, 4MILMZ[PQX QV -VMZOa IVL -V^QZWVUMV\IT ,M[QOV W *:--5 *]QTLQVO :M[MIZKP -[\IJTQ[PUMV\ -V^QZWVUMV\IT )[[M[[UMV\ 5M\PWL LM KZMQ`MV\ QV\MZv[ I -]ZWXI MV MT[ T\QU[ IVa[ ^IU M[KWTTQZ MT Y]M MV[ ^I [MUJTIZ Uu[ ZMTTM^IV\ MV MT KWV\M`\ IK\]IT" T¼QUXIK\M ZMTIKQWVI\ LQZMK\IUMV\ IUJ T¼M[KITNIUMV\ OTWJIT M`XZM[[I\ MV MT LMVWUQVILWZ KWU L¼MUQ[[QWV[ MY]Q^ITMV\[ I LQ `QL LM KIZJWVQ +72 eq). )Y]M[\ VW] MVNWKIUMV\ MV[ ^I L]Z I UM[]ZIZ LW[ KWVKMX\M[ ILLQKQWVIT[ W LM UIVMZI LQNMZMV\" T¼QUXIK\M relacionat amb la producció dels materials de cons\Z]KKQ~ TI [M^I XW[ILI MV WJZI Q NI[M LM LM[KWV[\Z]KKQ~ LM[XZu[ LM TI ^QLI \QT LM T¼MLQÅKQ Q \IUJu TM[ MUQ[[QWV[ ZMTIKQWVILM[ IUJ T¼MVMZOQI ][ILI I T¼MLQÅKQ L]ZIV\ MT \MUX[ LM TI [M^I M`Q[\vVKQI IY]y LMÅVQ\ MV IVa[ 8MZ NMZ XW[[QJTM TI KWUXIZIKQ~ MV\ZM IUJL~[ QVLQKILWZ[ ^I KITLZM I Uu[ ZMNMZQZ TW[ IT UI\MQ` LMVWUQVILWZ MV IY]M[\ KI[ TI []XMZNyKQM \QT LM T¼MLQÅKQ Els resultats de la incorporació d’aquests nous conKMX\M[ ^IV [MZ [WZXZMVMV\[ MV ITO]V[ I[XMK\M[" XMZ M`MUXTM I T¼MLQÅKQ L¼PIJQ\I\OM[ LM XZW\MKKQ~ WÅKQIT ]\QTQ\bI\ KWU I ZMNMZvVKQI KWV[\Z]|\ IUJ \MKVWTWOQM[ KWV^MVKQWVIT[ [MOWV[ M`QOvVKQM[ LMT +<- +WLQ \vKVQK LM T¼MLQÅKIKQ~ TM[ MUQ[[QWV[ LM +72 eq I[[WKQILM[ IT[ UI\MZQIT[ ^IV IZZQJIZ I [QOVQÅKIZ OIQZMJu MT LM TM[ MUQ[[QWV[ \W\IT[

9^h_ijef^ F[j[hi 6gfj^iZXiZ

'--

MV ]V KQKTM LM ^QLI I IVa[ IUJ ]V I]OUMV\ LM XM[ en la balança global d’emissions a mesura que reduïm el KWV[]U L¼MVMZOQI XMZ I TI NI[M L¼ [ LM T¼MLQÅKQ 4M[ UIY]M\M[ I VQ^MTT " LM [MKKQWV[ ZMXZM[MV\I\Q^M[ LM KILI M[\oVLIZL KWV[\Z]K\Q] M`XW[ILM[ I +WV[\Z]UI\ UW[\ZI^MV IY]M[\ KIV^Q LM XIZILQOUI MV ZMTIKQ~ IUJ MT[ UI\MZQIT[ MV QVLQKIZ VM I T¼M\QY]M\I LM[KZQX\Q^I VW VWUu[ XM[ Q KW[\ [QV~ MUQ[[QWV[ LM +72 eq associades a T¼MVMZOQI QVKWZXWZILI 8MZ IT [M] KoTK]T M[ ^I ]\QTQ\bIZ TI JI[M LM LILM[ *-,-+ 8: 8+< LM T¼1V[\Q\]\ LM <MKVWTWOQI LM TI +WV[\Z]KKQ~ LM +I\IT]VaI Y]M ^I XMZUM\ZM WJ\MVQZ IY]M[\I QVNWZUIKQ~ K UWLIUMV\ XMZ I TI OZIV UIRWZQI LM TM[ XIZ\QLM[ QVKTWMV\ MUJITI\OM Q ZM[QL][ LM KWV[\Z]KKQ~ )T\ZM[ NWV\[ Q \IUJu QV^M[\QOIKQWV[ XZ XQM[ ^IV KWUXTM\IZ TM[ LILM[ M`Q[\MV\[ ) Å LM LM\MZUQVIZ MT KWV[]U L¼MVMZOQI OTWJIT XZM^Q[\ XMZ I TI NI[M L¼ [ LM T¼MLQÅKQ M[ ^IV ]\QTQ\bIZ LQNMZMV\[ XZWOZIUM[ LM [QU]TIKQ~ LM LMUIVLI Q [M¼V ^I LM\MZUQVIZ MT KWV[]U L¼MVMZOQI I[[WKQILI [MOWV[ TI \MKVWTWOQI Q TI NWV\ L¼MVMZOQI ]\QTQ\bILM[ <IUJu IY]y M[ ^IV M`XMZQUMV\IZ KIV^Q[ LM XM[ MV TI JITIVtI MVMZOv\QKI" I UM[]ZI Y]M UQTTWZMU T¼MV^WT\IV\ LMT[ MLQÅKQ[ Q MV UQVQUQ\bMU T¼QV\MZKIV^Q \vZUQK KZMQ` TI QVÆ]vVKQI LM TM[ XvZL]M[ W O]IVa[ LMZQ^I\[ LM TI ^MV\QTIKQ~ ÅV[ I []XMZIZ MT[ ^ITWZ[ I KI][I LM TI KWVL]KKQ~ XMZ T¼MV^WT\IV\ ) UM[]ZI Y]M aconseguim reduir la demanda energètica per clima\Q\bIKQ~ ^MV\QTIKQ~ Q IQO]I KITMV\I [IVQ\oZQI ·[WJZM TM[ Y]IT[ MT[ XZWRMK\Q[\M[ \MVQU ]VI KTIZI QVÆ]vVKQI· KZMQ` MT XM[ LMT KWV[]U XZQVKQXITUMV\ LM\MZUQVI\ XMZ T¼][]IZQ" QTÈT]UQVIKQ~ K]QVI Q MY]QX[ -V ]V MLQÅKQ Y]M PIOQ aconseguit reduir a la meitat el seu consum per a aques\M[ XZM[\IKQWV[ NoKQTUMV\ \ZWJIZMU ]V KWV[]U XMZ I QTÈT]UQVIKQ~ K]QVI Q MY]QX[ []XMZQWZ IT LMT KWV[]U energètic primari total. -T KIUy KIX I TI QVKWZXWZIKQ~ PIJQ\]IT L¼IY]M[\[ VW][ QVLQKILWZ[ MV MT[ KoTK]T[ LMT[ MLQÅKQ[ MVKIZI M[\o

KWUMVtIV\" LM T¼QUXIK\M LM TM[ MUQ[[QWV[ QVKWZXWZILM[ IT[ UI\MZQIT[ MVKIZI PQ PI XWK[ M[\]LQ[ Q LM\ITT[# MV KIV^Q MV \MZUM[ L¼MVMZOQI LM KWV[]U Q MUQ[[QWV[ I[[WKQILM[ M[ KWUMVtI I KIUQVIZ XMZ T¼WJTQOI\WZQM\I\ LM TI Y]ITQÅKIKQ~ MVMZOv\QKI <IVUI\MQ` u[ TI QV\ZWL]KKQ~ LM TI ^Q[Q~ PWTy[\QKI LMT KQKTM LM ^QLI MV T¼MLQÅKIKQ~ ITT Y]M XMZUM\ UM[]ZIZ Q [WJZM\W\ ^ITWZIZ MT[ XZQVKQXIT[ QUXIK\M[ IUJQMV\IT[ Q TM[ XW[[QJQTQ\I\[ LM UQTTWZI# TI [M^I IXTQKIKQ~ XW\ NWZUIZ TI JI[M XMZ I ]V [ KZMQ`MV\ LM UI\MZQIT[ LM UMVa[ QUXIK\M T¼IXTQKIKQ~ LM LQ[[MVa[ Q \MKVWTWOQM[ QVVW^ILWZ[ L¼M[\IT^Q MVMZOv\QK Q TI Uo`QUI QUXTQKIKQ~ LM TM[ MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ ·IUJ ]V [WJZMKW[\ I[[]UQJTM L¼QV^MZ[Q~ Q ]V QUXWZ\IV\ M[\IT^Q MKWV UQK [Q [M []XMZI TI [MOZMOIKQ~ LM KW[\W[ L¼QV^MZ[Q~ Q MT[ I[[WKQI\[ I T¼ [ LM T¼MLQÅKQ

'-.

Sobre l’ús i la gestió dels edificis al voltant de la sostenibilitat

;Q VW NI OIQZM \MUX[ [¼IÅZUI^I Y]M T¼WJRMK\Q] LM T¼MLQÅKIKQ~ [M KMV\ZI^I I OIZIV\QZ T¼WJ\MVKQ~ L¼PIJQ\IJQTQ\I\ Q KWVNWZ\ TI QVIRWZVIJTM Q VMKM[[oZQI LMUIVLI IK\]IT de sostenibilitat implica introduir la consideració dels ZMK]Z[W[ Y]M PIV M[\I\ ]\QTQ\bI\[ XMZ WJ\MVQZ TI 8MZ \IV\ KIT MÅKQvVKQI I Uu[ L¼MÅKoKQI# IY]M[\I MÅKQvVKQI M[ XW\ LMÅVQZ KWU TI ZMTIKQ~ MV\ZM T¼PIJQ\IJQTQ\I\ IKWV[MO]QLI Q l’impacte ambiental causat per assolir-la. +WV[QLMZIV\ \W\ MT KQKTM LM ^QLI L¼]VI MLQÅKIKQ~ KIT LM[\IKIZ MT XM[ Y]M \u TI NI[M L¼ [ Q M`XTW\IKQ~ LM T¼MLQÅKQ Y]M XMZ M`MUXTM MV \MZUM[ L¼MVMZOQI [M [Q\]I IT ^WT\IV\ LMT LMT KWV[]U \W\IT 4¼ [ L¼]V MLQÅKQ L]] I[[WKQI\ MT KWV[]U LM LQNMZMV\[ \QX][ LM ZMK]Z[W[ MVMZOv\QK[ UI\MZQIT[ Q PyLZQK[ Q \IUJu la generació d’importants quantitats de residus associats I KILI ZMK]Z[ Q XZWXQ[ LM T¼IK\Q^Q\I\ j[ I LQZ T¼ [ Q TI OM[\Q~ L¼]V MLQÅKQ QVKQLMQ`MV LM UIVMZI [QOVQÅKI\Q^I MV MT KWV[]U ÅVIT Q MV T¼QUXIK\M IUJQMV\IT I[[WKQI\ La repercussió ambiental de l’accés i la disponibilitat LMT[ LQNMZMV\[ ZMK]Z[W[ Y]M M[ KWV[]UMQ`MV MV ]V MLQÅKQ PI]ZQI LM R][\QÅKIZ MT Uo`QU ZQOWZ MV TI OM[\Q~ LMT [M] KWV[]U <W\ T¼M[NWZt Y]M []XW[I OMVMZIZ \ZIV[XWZ\IZ Q LQ[XW[IZ L¼]V _I\\ LM XW\vVKQI MVMZOv\QKI L¼]V TQ\ZM L¼IQO]I W L¼]V SQTWOZIU LM UI\vZQI PI]ZQI LM KWUXWZtar la gestió més rigorosa possible d’aquests recursos. 4¼IVoTQ[Q L¼ITT Y]M M[ KWV[]UMQ` ZM[XMK\M L¼ITT Y]M M[ VMKM[[Q\I XMZUM\ M[\IJTQZ Y]M T¼ [ Q TI OM[\Q~ \MVMV TI clau perquè no hi hagi un consum de recursos sense ÅVITQ\I\ KW[I NZMY MV\ -[\]LQ[ XZWXQ[1 han permès M[\IJTQZ Y]M MV MLQÅKQ[ L¼ [ \MZKQIZQ XMZ M`MUXTM MT UITJIZI\IUMV\ MVMZOv\QK I[[WKQI\ I ]VI OM[\Q~ LMÅKQMV\ XW\ IZZQJIZ ÅV[ IT LMT \W\IT L¼MVMZOQI KWV[]UQLI IT TTIZO L¼]V IVa Q IQ` XW\ []KKMQZ MV MLQÅKQ[ UWT\ [MVbQTT[ Q [MV[M KIX UMVI LM KWV[QLMZIKQ~ L¼MÅKQvVKQI W ÅV[ Q \W\

<WX_|d B f[p FbWpWi 9dXidg Vgfj^iZXiZ! hdX^ [jcYVYdg YZ HdX^ZiVi Dg\|c^XV! Xdchjaidg^V VbW^ZciVa Zc aÉ|bW^i YZ aÉZY^ÒXVX^ #

'-/

MV MLQÅKQ[ ^MZL[ MKWT OQK[ [W[\MVQJTM[ <W\[ MT[ M[NWZtW[ del projecte es poden dilapidar molt ràpidament. Però, així com la resposta a les necessitats de confort no pot ser solament la incorporació d’un aparell de cliUI\Q\bIKQ~ UWT\ MÅKQMV\ TI OM[\Q~ MÅKQMV\ Q IK]ZILI LMT KWV[]U LM ZMK]Z[W[ L¼]V MLQÅKQ VW LMXvV VWUu[ L¼]V programari de telegestió intel·ligent; cal una estratègia de projecte prevista des de l’inici que requereix el compromís i la participació de tots els agents involucrats. )Q`y KWU u[ NWVIUMV\IT KWV[QLMZIZ Y]M ]V MLQÅKQ treballa en un entorn climàtic dinàmic, és igualment QUXWZ\IV\ \MVQZ MV KWUX\M Y]M T¼ [ LM T¼MLQÅKQ \IUJu és dinàmic. No n’hi ha prou que estigui plantejat de UIVMZI ILMY]ILI XMZ IXZWÅ\IZ TM[ KWVLQKQWV[ VI\]ZIT[ LM T¼MV\WZV [QV~ Y]M PI LM XZM^M]ZM TI ÆM`QJQTQ\I\ MV MT seu ús i ha de disposar dels mecanismes o sistemes adequats (passius o actius) per adaptar-s’hi; en cas contrari, és probable que no s’hi puguin realitzar les activitats previstes en les condicions d’habitabilitat adequades, o que es realitzin amb un malbaratament considerable de recursos associats. La comptabilització de consums, com també el seguiment de les condicions d’operació de les instal·lacions i les condicions de confort, han d’incorporar-se en la redacció dels projectes com a qualitats, ja que aporten la QVNWZUIKQ~ VMKM[[oZQI XMZ I^IT]IZ T¼MÅKQvVKQI MV T¼ [ LMT[ ZMK]Z[W[ L¼]V MLQÅKQ Es parla, s’escriu i s’investiga sobre les millors estratègies de disseny que redueixin la demanda de recursos, QVKWZXWZQV [Q[\MUM[ L¼IT\I MÅKQvVKQI Q [MTMKKQWVQV MT[ materials més adequats, però sembla que no es posa la mateixa intensitat i atenció en la gestió dels recursos una ^MOILI T¼MLQÅKQ MV\ZI MV [ Q LMQ`I LM [MZ ]V XZWRMK\M carregat de les millors intencions. Mentre que en uns

casos s’està arribant a ajustar molt en càlculs i estimacions, fa la sensació que d’altra banda l’aixeta continua oberta i sense control.

' B f[p FbWpWi" <$ Sobre el uso y la gestión como los factores principales que determinan el consumo de energía en la edificación. IZh^h YdXidgVa! Jc^kZgh^YVY Eda^i Xc^XV YZ 8ViVaj V! bVgod YZ '%%+#

8ehZWii" M$ '" 8hecb[o" A$ ( WdZ B[WcWd" 7$ User and Occupant Controls in Office Buildings. 7G: GZhZVgX] GZedgi ^c 7j^aY^c\ HZgk^" XZh! 6Wg^a &..(#

8ehZWii" M$" 9e^[d" H$" IjWdZ[# l[d" C$" 7dZ B[WcWd" 7$ (&&' # »6hhZhh^c\ Wj^aY^c\ eZg[dgbVcXZ ^c jhZ (/ :cZg\n eZg[dgbVcXZ d[ i]Z EgdWZ Wj^aY^c\h¼# Building Research and Information '. ' ! &&)"&'-#

?dj[hhe]Wdj

Fins on un projecte anomenat passiu, ecològic o sostenible garanteix realment a l’usuari que el consum de ZMK]Z[W[ Q T¼QUXIK\M IUJQMV\IT [MZIV UyVQU[' j[ XW[[QJTM XZM^M]ZM PW' j[ ZM[XWV[IJQTQ\I\ LM Y]Q XZWRMK\I'

9edikc ZÊ[d[h]_W [d kd [Z_ÓY_ j[hY_Wh_ j_fki Wb bbWh] Z[b i[k Y_Yb[ Z[ l_ZW ZcYZggdX bVciZc^bZci )

ZmigVXX^ ^ [VWg^XVX^ ',

igVchedgi & h +-

Ebe\iied" J$" 7dZ[hiied" I$ WdZ zij_d" H$ »:cZg\n adVY egZY^Xi^dch [dg Wj^aY^c\h WVhZY dc V idiVa YZbVcY eZgheZXi^kZ¼# Energy and Buildings 27, 1998.

'.&

Rehabilitar: una oportunitat urgent

,M[XZu[ LMT \ZIV[XWZ\ T¼MLQÅKIKQ~ u[ MT [MOWV NIK\WZ L¼QV[W[\MVQJQTQ\I\ LM TM[ VW[\ZM[ KWV]ZJIKQWV[ WV ^Q] TI UIRWZ XIZ\ LM TI XWJTIKQ~ j[ MT Y]M UW[\ZI T¼)+> L¼IUJL~[ [MK\WZ[ ]VI KW[I Y]M VW M[ ^M] IUJ TI KWUX\IJQTQ\I\ LMT 8ZW\WKWT LM 3aW\W IUJ TI Y]IT TM[ MUQ[[QWV[ [¼I[[QOVMV ITTo WV PQ PI TI boca de xemeneia +IT ZMUIZKIZ I Uu[ Y]M [~V MT[ [MK\WZ[ Y]M PIV M`XMZQUMV\I\ ]V KZMQ`MUMV\ Uu[ OZIV L¼MUQ[[QWV[ MV T¼ T\QUI LvKILI IT TTIZO LM TI Y]IT [¼PI XZWL]|\ MV XIZITÈTMT ]V LMJI\ KMV\ZIT entre desenvolupament i regeneració [WJZM KWU LQ[UQV]QZ TI QV[W[\MVQJQTQ\I\ LM T¼MLQÅKIKQ~" ®-T ZMX\M XMZ IT[ IZY]Q\MK\M[ u[ LM[MV^WT]XIZ VW][ MLQÅKQ[ Y]M QVKWZporin tecnologies sostenibles per reduir així la contaminació i els seus costos de manteniment. S’estan posant a punt innovacions que reduiran dràsticament els costos a llarg termini i la contaminació generada.» :QKPIZL :WOMZ[ !! ®4I QLMI Y]M MT[ MLQÅKQ[ LM JIQ` KWV[]U [~V ZM[XMK\]W[W[ MV^MZ[ MT UMLQ IUJQMV\ Q Y]M UQ\RIVtIV\ TI KWV[\Z]KKQ~ LM Uu[ MLQÅKQ[ d’aquest tipus, complirem les promeses fetes en la Cimera de Rio és, VI\]ZITUMV\ ]VI M[\]XQLM[I =V VW] MLQÅKQ UIQ VW M[\IT^QI MVMZOQI [QV~ Y]M OMVMZI VW^M[ VMKM[[Q\I\[ MVMZOv\QY]M[ Q TI Y]ITQÅKIKQ~ de nou sòl per urbanitzar és fonamentalment antiecològica.» /]V\PMZ 5WM_M[ !! La situació actual a Espanya pot resumir-se amb quatre `QNZM[ +WUX\MU IUJ ]V PIJQ\I\OM XMZ KILI L]M[ XMZ[WVM[ Uu[ Y]M TI UQ\RIVI M]ZWXMI 6W XI[ UMVa[ LM \ZM[ UQTQWV[ L¼PIJQ\I\OM[ [~V J]Q\[ LM[WK]XI\[ IT ^WT\IV\ LM LW[ UQTQWV[ [~V IX\M[ XMZ ^Q]ZM PQ Q Uu[ LM UQO UQTQ~ M[\IV XMZ M[\ZMVIZ 2I Y]M TI UIRWZ XIZ\ LMT[ VW[\ZM[ MLQÅKQ[ [MZ^MQ` XMZ ITTW\RIZ OMV\ MV KWUX\MU IUJ ]V

CWh_Wde L|pgk[p ;if GZhedchVWaZ YZa <gje YÉ>ckZhi^\VX^ Zc 6gfj^iZXijgV! JgWVc^hbZ ^ HdhiZc^W^a^iVi YZ aV Jc^kZgh^iVi Eda^i Xc^XV YZ BVYg^Y! <>6J H JEB

'.'

estoc Uu[ Y]M ZIWVIJTM" VW KIT KWV\QV]IZ KWV[\Z]QV\ j[ urgent que la demanda d’habitatge pugui trobar-se amb T¼PIJQ\I\OM LM[WK]XI\ 1 IY]y VW \ZWJIZMU OIQZM IR]\ MV TI VW[\ZI TMOQ[TIKQ~ TTM^I\ L¼]VM[ Y]IV\M[ M`KMXKQWV[ I]\WV UQY]M[ RI Y]M MV OMVMZIT MT [M] WJRMK\Q] u[ WZLMVIZ MT KZMQ`MUMV\ LM T¼M[\WK VW XI[ TI [M^I OM[\Q~ Quanta energia i emissions calen perquè l’estoc actual doni allotjament confortable als seus habitants? 9]ITQ\I\Q^IUMV\ TI [Q\]IKQ~ VW XMZUM\ L]J\IZ OIQZM" MV ]VI XIZ\ XM\Q\I XMZ [QOVQÅKI\Q^I TI OMV\ ^Q] [Q\]IKQWV[ LM LM[KWVNWZ\ XMZY]v IKWV[MO]QZ T¼PIJQ\IJQTQ\I\ LMT seu habitatge exigiria consums que simplement no pot XIOIZ# MV ]VI JWVI XIZ\ LM T¼M[\WK MT KWVNWZ\ [¼I[[WTMQ` amb malbarataments energètics notables. En ambdós KI[W[ KIT ]VI XWTy\QKI LM ZMPIJQTQ\IKQ~ MVMZOv\QKI XWTy\QKI VW OMV[ NoKQT XMZ I TI Y]IT VW KWUX\MU VQ IUJ ]V LQIOV [\QK OTWJIT KTIZ 8MZ UIV\MVQZ T¼IK\]IT [Q\]IKQ~ LM UITJIZI\IUMV\ W QVPIJQ\IJQTQ\I\ u[ QZZM[XWV[IJTM ÅV[ Q \W\ [Q UMV\ZM[\IV\ VWUu[ M[ KWV[\Z]|[[QV MLQÅKQ[ ecològics. 4M[ UM^M[ M[\QUIKQWV[ grosso modo i basades en l’estudi L¼]V[ Y]IV\[ KI[W[ IX]V\MV IT NM\ Y]M ]VI ZMPIJQTQ\IKQ~ [MVbQTTI LM JIQ` KW[\ XWK IUJQKQW[I MVMZOv\QKIUMV\ XMZUM\ZQI ZML]KKQWV[ [QOVQÅKI\Q^M[ LMT KWV[]U LM KILI MLQÅKQ Y]M [MZQMV Uu[ OZIV[ Y]M TM[ Y]M [¼I[[WTQZQMV UQ\RIVtIV\ TI X]ZI []J[\Q\]KQ~ L¼MLQÅKQ[" XIZIZ MT KZMQ`MUMV\ QUUWJQTQIZQ XMZ QVQKQIZ ]VI ZMPIJQTQ\IKQ~ [Q[\MUo\QKI XWLZQI \ZIL]QZ [M MV TI ZML]KKQ~ LM KWU I UyVQU ]V LMT \W\IT L¼MUQ[[QWV[ IV]IT[ LMT XIy[ <IVUI\MQ` TI ^IZQIJQTQ\I\ u[ \IV OZIV Y]M KITLZQI IVITQ\bIZ MLQÅKQ I MLQÅKQ W KWU I UyVQU XMZ \QX][ MLI\[ Q JIZZQ[ -V UWT\[ KI[W[ I Uu[ KIT KWUX\IZ Y]M MT KW[\ MVMZOv\QK LM TI ZMNWZUI M[\Z]K\]ZIT Q M[XIKQIT UI\MQ`I VW XWLZQI KWUXMV[IZ [M IUJ MT[ M[\IT^Q[ MV MT KWV[]U N]\]Z Q KITLZQI demolir i substituir.

La rehabilitació energètica podria donar una sortida I T¼IK\]IT Q JMVM|LI KZQ[Q LMT [MK\WZ LM TI KWV[\Z]KKQ~ RI Y]M ZMY]MZQZQI \IV\ LM ZMNWZUM[ UWT\ OMVMZILWZM[ L¼WK]XIKQ~ KWU LM VW^M[ KWV[\Z]KKQWV[ \W\ IQ` [MV[M ]ZJIVQ\bIZ VQ ]V XIU Uu[ LM [ T 1 KITLZQI QVVW^IZ MV NZWV\[ LQ^MZ[W[" MV TMOQ[TIKQ~ Q VWZUI\Q^I MV \vKVQY]M[ KWV[\Z]K\Q^M[ XMV[ILM[ XMZ I TI ZMPIJQTQ\IKQ~ MV OM[\Q~ Q M`XTW\IKQ~ LM TI QVNWZUIKQ~ \MZZQ\WZQIT [WJZM KWV[]U[ XMZ I ]V LQIOV [\QK MÅKIt MV XIZ\QKQXIKQ~ [WKQIT )T KW[\I\ LM TI ZMNWZUI L¼MLQÅKQ[ KITLZQI MUXZMVLZM TI ZMOMVMZIKQ~ ]ZJIVI UI\MQ`I 1 MVKIZI Y]M LM[XZu[ LM \W\ IQ` TM[ VW[\ZM[ KQ]\I\[ KWV\QV]IZQMV KWV[]UQV\ ZMK]Z[W[ M[OW\IJTM[ KWU I UyVQU PI]ZyMU O]IVaI\ MV JMVM[\IZ <MVQU T¼WXWZ\]VQ\I\ LM XIZIZ MT KZMQ`MUMV\ ]ZJo [MV[M LMQ`IZ LM KWV[\Z]QZ" PQ PI]ZQI \MKI LM [WJZI XMZ IT[ XZ `QU[ IVa[

'.(

La rehabilitació d’habitatge públic a Catalunya

;WZ\W[IUMV\ LM[ LM NI ]V[ IVa[ M[ NI XITM[I TI VMKM[[Q\I\ QUXMZQW[I L¼I^IVtIZ ^MZ[ ]V KIV^Q KWV\QV] Q [W[\QVO]\ LM UWT\[ XTIV\MRIUMV\[ I Å LM VW M[OW\IZ MT[ ZMK]Z[W[ del nostre planeta i limitar els impactes lligats al nostre [Q[\MUI MKWVWUQKWXZWL]K\Q] -T ZMX\M LM TI QV\MZ^MVKQ~ MV T¼M[\WK LMT XIZK MLQÅKI\ [MO]QV\ XIZoUM\ZM[ LM [W[\MVQJQTQ\I\ u[ I^]Q ]V LMT[ KIV^Q[ [QOVQÅKI\Q][ Y]M KIT emprendre en la construcció.1 )Q`y UI\MQ` PQ PI ]VI consciència connectada no tant a l’expressió decreixement com a una estratègia per fer-ne més o igual amb menys recursos. ,M[ LM ! I )LQO[I2 ens ocupem de rehabilitar MT[ IV\QK[ JIZZQ[ L¼PIJQ\I\OM X JTQK 8MZ I VW[IT\ZM[ ]V MLQÅKQ L¼PIJQ\I\OM[ VW LMQ`I LM [MZ ]V UWV]UMV\ LM KWV^Q^vVKQI [WKQIT Y]M KWUUMUWZI TI ^QLI LM TM[ XMZ[WVM[ Y]M T¼PIJQ\MV# XMZ IY]M[\I ZI~ MV\MVMU Y]M PI LM [MZ ZM[XMK\I\ Q KWV[MZ^I\ XMZ OIZIV\QZ MT UIV\MVQUMV\ LM TI XWJTIKQ~ M`Q[\MV\ Q LM TM[ KWVÅO]ZIKQWV[ IK\]IT[ LMT[ \MQ`Q\[ [WKQWMKWV UQK[ MV N]VKQWVIUMV\ =V MLQÅKQ \u ]VI ^QLI \QT ZMVLQJQTQ\bILI XMZ T¼IKKQ~ de manteniment dels ocupants. Els conceptes manteniment i rehabilitació [~V [QV VQU[ LM KWV[\Z]QZ [MV[M LM[\Z]QZ L¼ITTIZOIZ TI ^QLI \QT LMT[ MLQÅKQ[ UQ\RIVtIV\ ]VI IKKQ~ Y]M QV\MOZI I[XMK\M[ VW [WTIUMV\ MKWT OQK[ MÅKQvVKQI MKWVWUQI [QV~ \IUJu [WKQIT[ u[ I LQZ [~V MT Uo`QU garant de la sostenibilitat. :M[]UQV\ XWLMU LQZ Y]M TI VW[\ZI N]VKQ~ IT[ JIZZQ[ PI M[\I\ ILMY]IZ MT[ PIJQ\I\OM[ [WKQIT[ I TM[ VW^M[ VMKM[[Q\I\[ ZM[WTMV\ VM XI\WTWOQM[ UQTTWZIV\ VM MT KWVNWZ\ Q MV LMÅVQ\Q^I ITTIZOIV\ VM TI ^QLI \QT ,QV[ LMT KQKTM LM ^QLI L¼]V MLQÅKQ TI QV\MZ^MVKQ~ d’Adigsa se centra en un dels aspectes que consumeix Uu[ ZMK]Z[W[ Q MV KWV[MY vVKQI OMVMZI Uu[ QUXIK\M[" T¼ [ -VKIZI Y]M MV TM[ M\IXM[ LM XTIVMRIUMV\ Q XZWRMK\M M[ XZMVMV TM[ OZIV[ LMKQ[QWV[ L¼IZY]Q\MK\]ZI JQWKTQUo\QKI u[ MV T¼M\IXI L¼ [ IUJ TM[ WXMZIKQWV[ LM ZMPIJQTQ-

@ei[f B_dWh[i 9^gZXidg YZ aV Jc^iVi DeZgVi^kV YZ GZ]VW^a^iVX^ ^ B^aadgV YZ aÉ]VW^iVi\Z YÉ6Y^\hV 7ddW C[ijh[ GZhedchVWaZ YZ G 9 ^ YÉ6Y^\hV

'.)

tació i manteniment) on es pot actuar sobre la presa de consciència social respecte a la disminució dels impac\M[ Q TI ]\QTQ\bIKQ~ LM T¼MLQÅKQ XMZY]v KWV[]UMQ`Q UMVa[ ZMK]Z[W[ -`MK]\MU I Uu[ ]VI ZMPIJQTQ\IKQ~ XIZ\QK]TIZ XWLZyMU LQZ Y]M M[XMKQITUMV\ P]UIVI RI Y]M TM[ LQNMZMV\[ QV\MZ^MVKQWV[ [¼PIV L]\ I \MZUM [MV[M LM[ITTW\RIZ els habitants. Aquest contacte ha permès prendre KWV[KQvVKQI LM TM[ VMKM[[Q\I\[ ZMIT[ LMT[ ][]IZQ[ Q NIKQTQ\I\ ITO]VM[ \I[Y]M[ LM *WVM[ 8ZoK\QY]M[ Q LM KWV[KQMVKQIKQ~ IUJQMV\IT 4I XIZ\QKQXIKQ~ XZWIK\Q^I LM T¼][]IZQ MV \W\ el procés rehabilitador contribueix a la concertació social i a la garantia de dur a terme una obra amb un [ ILIX\I\ I TM[ XMZ[WVM[ Y]M PIJQ\MV T¼PIJQ\I\OM 8MZY]v VW V¼PQ PI XZW] LM NMZ WJZM[ TM[ WJZM[ [¼PIV LM NMZ amb i per a l’usuari.

com la constatació d’alguns problemes reals que perceJMU MV OM[\QWVIZ PIJQ\I\OM X JTQK KWU MT[ ZMTIKQWVI\[ IUJ TI XZMKIZQM\I\ Q TI XWJZM[I MVMZOv\QKI ÙT\QUIUMV\ hem dut a terme alguns treballs de camp (enquestes MV JIZZQ[ MV Y]v M[ KWV[\I\I ]V NWZ\ XM[ LM T¼][]IZQ MV el resultat real del consum energètic i una adaptació QUXWZ\IV\ MV\ZM ZMVLI NIUQTQIZ KWV[]U MVMZOv\QK Q XMZ \IV\ OZI] LM KWVNWZ\ ZMIT H[fj[i Z[ \kjkh

8ZM^ITMZ Q XW\MVKQIZ MT XTIVMRIUMV\ Q T¼WJZI VW^I IUJ KZQ\MZQ[ JQWKTQUo\QK[ 1UXTMUMV\IZ TI ZMPIJQTQ\IKQ~ MVMZOv\QKI MV Y]IT[M^WT IK\]IKQ~ LM ZMPIJQTQ\IKQ~ W UQTTWZI LM T¼MLQÅKQ 8ZWUW]ZM Q QVKMV\Q^IZ UM[]ZM[ L¼M[\IT^Q Q MÅKQvVKQI Y]M [QO]QV acceptades pel mercat; potenciar el consens en comuni?dl[ij_]WY_edi h[Wb_jpWZ[i0 Z_W]dei_ WcX_[djWb \I\[ LM ^M|V[ UQ\RIVtIV\ KWV^MVQ[ MV\ZM IY]M[\M[ KWU]VQ[d bW h[^WX_b_jWY_ Z[ bÊ[dlebl[dj j hc_Y tats i les administracions que assegurin un assessorament 4I KWV[KQvVKQI IUJQMV\ITQ[\I IXTQKILI IT[ ZMK]Z[W[ KWVtècnic directe en tot el procés. KZM\IUMV\ I UI\MZQIT[ Q MVMZOQI RI MV[ ^I L]Z T¼IVa :M[WTLZM ITO]VM[ TTIK]VM[ KWU TI UIVKI LM VWZUI\Q^I I IVITQ\bIZ MT ^MK\WZ MVMZOv\QK 52 LM TM[ QV\MZ^MVKQWV[ M[XMKyÅKI XMZ I ZMPIJQTQ\IKQ~ Q LM \vKVQK[ M[XMKQITQ\bI\[ LM UQTTWZI LM T¼MV^WT]XIV\ \vZUQK IT[ JIZZQ[ [WKQIT[ -[ o la manca de coneixement i bases de dades disponibles ^I KITK]TIZ MT JITIVt MVMZOv\QK LMT[ I|TTIUMV\[ Q M[ ^I LM T¼M[\WK MLQÅKI\ I LQ[XW[QKQ~ LMT[ \vKVQK[ Q LM T¼)LUQVQ[M[\QUIZ T¼MVMZOQI M[\IT^QILI MV KTQUI\Q\bIKQ~ OZoKQM[ I TI tració per atorgar ajuts a la rehabilitació. UQTTWZI LM T¼I|TTIUMV\ LM NItIVM[ Q KWJMZ\M[# M[ ^I \MVQZ 8ZWUW]ZM M[\]LQ[ Q LQIOVW[Q[ \vKVQY]M[ Q [WKQIT[ Q QV^MZ\QZ MV : , Q MV KWUX\M MT KWV[]U MVMZOv\QK I[[WKQI\ I TI QV[\ITÈTIKQ~ LMT[ I|TTIUMV\[ Q MT[ IVa[ LM ^QLI \QT M[XMZI\[ LMT [Q[\MUI 8MZ IT XMZ[WVIT \vKVQK Y]M IK\]| MV ZMPIJQTQ\IKQ~ LWVIZ QUXWZ\oVKQI I TI NI[M LM LQIOVW[Q Q NIKQTQ\IZ IK\]IKQWV[ =VI LM TM[ KWVKT][QWV[ Y]M M[ ^I WJ\MVQZ ^I [MZ Y]M TI ZM[XWV[IJTM[ IUJ MT Uo`QU KWVMQ`MUMV\ LM T¼MLQÅKQ LQ[UQV]KQ~ LM TI LMUIVLI MVMZOv\QKI LM KITMNIKKQ~ LMT[ existent i de les tècniques utilitzades i la integració del barris d’Adigsa obtinguda amb aquesta millora era del ^MK\WZ IUJQMV\IT Q [WKQIT MV TM[ LMKQ[QWV[ 4¼][]IZQ u[ Y]Q # M`XZM[[I\ L¼]VI IT\ZI UIVMZI ZMXZM[MV\I^I ]V UQTTWZ KWVMQ` MT [M] JIZZQ Q MT [M] MLQÅKQ Q u[ ]VI NWV\ M[\IT^Q UQ\Ro L¼ \ LM +72 per habitatge i any. L¼QVNWZUIKQ~ ^IT]W[I )Y]M[\[ M[\]LQ[ QO]IT Y]M M[LM^u IK\]ITUMV\ IUJ 4yLMZ Q +ITMVMZ >a83 WNMZMQ`MV LILM[ \M ZQY]M[ Y]M MVKIZI Y]M [~V UWT\ ^oTQLM[ Q IK\]ITUMV\ WJTQOI\ ZQM[ XMZ I \W\I WJZI VW^I VW [~V \IV XZWXMZM[ I TI ZMITQ\I\

' EZg ZmZbeaZ! Za 8dcVbV YZ '%%. YZY^XVi V EdWaZh ^ 8^jiVih ^cXadj Xdb jc YZah gZeiZh Za eVgX YÉZY^Ò" X^h Zm^hiZcih# ( 6Y^\hV h jcV ZbegZhV e Wa^XV XgZVYV aÉVcn &.-* fjZ \Zhi^dcV ^ VYb^c^higV aÉ]VW^iVi\Z e Wa^X YZ aV <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV ^ YZe c YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z# lll#VY^\hV#XVi

) lll#b^inX#Zh$9ZhVggdaad$ HZXX^dc$:ÒX^ZcX^V:cZgZi^XV$ 8Zgi^ÒXVX^dc:cZg\Zi^XV$ GZXdcdX^Ydh$8VaZcZgKNE$

'.*

Habitabilitat

,M[ LM OMVMZ LM Q XMZ XZQUMZI ^MOILI PQ PI TQUQ\IKQWV[ I TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM MV ITO]V[ TTWK[ LMT U~V M[\IJTMZ\M[ MV MT 8ZW\WKWT LM 3aW\W +WIZ\IZ XZWOZM[[Q^IUMV\ TM[ XW[[QJQTQ\I\[ LÂźMUMtre residus ĂŠs l’estratègia social per dirigir el nostre [Q[\MUI \vKVQK KIX I TI [W[\MVQJQTQ\I\ =V [Q[\MUI \vKVQK JI[I\ MV MT JWUJIUMV\ [Q[\MUo\QK LM UI\MZQIT[ LM[ LM TI TQ\W[NMZI Y]M LÂź]VI UIVMZI W ]VI IT\ZI M[LM^MVMV ZM[QL][ IJWKI\[ I TÂźIQZM I TÂźIQO]I Q IT [ T )JWKIUMV\[ OMVMZILWZ[ LÂź]VM[ \ZIV[NWZUIKQWV[ LM TÂźIUJQMV\ Y]M [~V RI QVKWUXI\QJTM[ IUJ TI XMZ^Q^vVKQI LM UWT\[ LMT[ [Q[\MUM[ naturals sobre els quals se sostĂŠ la nostra societat. 4M[ ZM[\ZQKKQWV[ I TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM MV KWVKZM\ LM +72 [~V MVWZUMUMV\ [QOVQĂ…KI\Q^M[ RI Y]M MT LM TÂźMVMZOQI XZQUoZQI Y]M ][I TI 0]UIVQ\I\ M[ JI[I MV MT[ KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ MV l’obtenciĂł d’energia tèrmica mitjançant l’oxidaciĂł del KIZJWVQ ZML]|\ IUJ TI OMVMZIKQ~ LM LQ `QL LM KIZJWVQ 4ÂźMUQ[[Q~ P]UIVI LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM u[ TI KI][I LMT KIV^Q KTQUo\QK Q LM TÂźIT\MZIKQ~ LM TI UI\ZQ] JQWNy[QKI I \W\ MT XTIVM\I IUJ ]V[ MNMK\M[ QV[]XWZ\IJTM[ quan se superen augments de temperatura mitjana de la []XMZNyKQM LM TI <MZZI []XMZQWZ[ I W OZI][ KMV\yOZIL[ ZM[XMK\M LMT[ ^ITWZ[ UQ\RIV[ LM TM[ ƒT\QUM[ KMV\ƒZQM[ Aturar l’augment de la temperatura mitjana de la []XMZNyKQM LM TI <MZZI QUXTQKI I\]ZIZ TÂźI]OUMV\ LM TI KWVKMV\ZIKQ~ LM OI[W[ IUJ MNMK\M LÂźPQ^MZVIKTM XIZ\Qcularment de CO2 MV TÂźI\UW[NMZI 1 M[\IJQTQ\bIZ IY]M[\ contingut de CO2 implica no nomĂŠs deixar d’augmentar KILI IVa TI Y]IV\Q\I\ MUM[I LÂźIY]M[\ OI[ \IT KWU PI []KKM|\ MV MT[ ƒT\QU[ IVa[ [QV~ IVIZ ZML]QV\ TI Ă…V[ I NMZ TI MY]Q^ITMV\ I TI KIXIKQ\I\ LMT[ MUJWZVIT[ VI\]ZIT[ XMZ IJ[WZJQZ TI" ]VI Y]IV\Q\I\ OIQZMJu MY]Q^ITMV\ I ]V LM TM[ MUQ[[QWV[ U]VLQIT[ TÂźIVa

7bX[hj 9kY^‡ 9dXidg Vgfj^iZXiZ! egd[Zhhdg i^ijaVg YZ aV Jc^kZgh^iVi Eda^iƒXc^XV YZ 8ViVajcnV

'.+

:ML]QZ TM[ MUQ[[QWV[ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM I ]V LM TM[ MUQ[[QWV[ LM T¼IVa OMVMZILM[ TTI^WZ[ XMZ ]VI XWJTIKQ~ LM UQTQWV[ LM XMZ[WVM[ UQTQWV[ LM TM[ Y]IT[ XMZ\IVaMV\[ Jo[QKIUMV\ IT[ XI|[W[ LM[MV^WT]XI\[ u[ ]V ZMX\M L¼]VI UIOVQ\]L MVWZUM 8MZ QVMT]LQJTM <W\ IQ` KWV[QLMZIV\ XMZ IT N]\]Z ]VI XWJTIKQ~ Y]M [¼M[\IJQTQ\bIZo [WJZM MT[ W UQTQWV[ Q Y]M PI]Zo LM \MVQZ ]V UWLMT LM LM[MV^WT]XIUMV\ WJMZ\ I \W\PWU +WU Uu[ \IZL [¼IZZQJQ I IY]M[\ WJRMK\Q] Uu[ OZIV [MZo TI KWVKMV\ZIKQ~ LM OI[W[ IUJ MNMK\M L¼PQ^MZVIKTM Q Uu[ OZIV[ MT[ MNMK\M[ XMZUInents sobre el clima i la nostra societat. 4¼ [ L¼MVMZOQI XMZ NIJZQKIZ MT[ UI\MZQIT[ KWV[\Z]QZ MT[ MLQÅKQ[ Q ][IZ TW[ []XW[I ]VI Y]IV\Q\I\ UWT\ [QOVQÅKI\Q^I L¼MUQ[[QWV[ LM +72 Y]M MV MT KI[ LM T¼MLQÅKIKQ~ M[XIVaWTI T¼IVa ^I QUXTQKIZ ]VM[ MUQ[[QWV[ MY]Q^ITMV\[ IT LM TI Y]IV\Q\I\ LM TM[ MUQ[[QWV[ QUX]tables a Espanya amb la comptabilitat establerta en el 8ZW\WKWT LM 3aW\W 4¼MLQÅKIKQ~ KWV[\Q\]MQ` LWVK[ ]V [MK\WZ LM\MZUQVIV\ MV TI TT]Q\I KWV\ZI MT KIV^Q KTQUo\QK -VKIZI Y]M L¼IT\ZI JIVLI XW\ [MZ ^Q[\ KWU ]V [MK\WZ Y]M ZM[]T\IZo NWZ\IUMV\ XZM[[QWVI\ XMZ TM[ XWTy\QY]M[ LM TT]Q\I LI^IV\ MT KIV^Q KTQUo\QK ]V [MK\WZ Y]M ZM[]T\IZo M`\ZMUILIUMV\ \ZIV[NWZUI\ XMZ IY]M[\ XZWKu[ Q MV KWV[MY vVKQI PI LM \MVQZ ]VI M[\ZI\vOQI Y]M TQ XMZUM\Q ILMY]IZ [¼PQ IUJ MT Uo`QU L¼MÅKQvVKQI MV T¼ [ LMT[ ZMK]Z[W[ QV^MZ\Q\[ XMZ NMZ PW =VI M[\ZI\vOQI Y]M PI LM UI`QUQ\bIZ TI ]\QTQ\I\ Y]M XZWL]MQ` MT [MK\WZ MT NIK\WZ [WJZM MT Y]IT KIT UM[]ZIZ T¼MÅKQvVKQI LMT[ ZMK]Z[W[ QV^MZ\Q\[ Q MV M[XMKQIT LM TM[ emissions de CO2 Y]M [¼PQ QUX]\QV =VI ]\QTQ\I\ Y]M VW XW\ [MZ KIX IT\ZI Y]M T¼PIJQ\IJQTQ\I\ MV\M[I KWU TI OMVMZIKQ~ LMT[ M[XIQ[ VMKM[[IZQ[ XMZ IKWTTQZ TM[ IK\Q^Q\I\[ [WKQIT[ =V[ M[XIQ[ LM\MZUQVI\[ I \ZI^u[ L¼]VM[ KIZIK-

\MZy[\QY]M[ [WKQITUMV\ M[\IJTMZ\M[ KWU XMZ M`MUXTM TM[ M`QOvVKQM[ KWV\QVO]LM[ MV MT +WLQ \vKVQK LM T¼MLQÅKIKQ~ XMZ Y]M [¼M[\uV I ^IZQIJTM[ UWT\ Uu[ oUXTQM[ M[\IJTMZ\M[ MV VWZUM[ Q I ][W[ UWT\ LQ^MZ[W[ ;Q XMZ WJ\MVQZ Q UIV\MVQZ T¼PIJQ\IJQTQ\I\ u[ I LQZ XMZ KWV[\Z]QZ Q UIV\MVQZ PIJQ\IJTM[ TM[ MLQÅKIKQWV[ cal generar emissions de CO2 TI TQUQ\IKQ~ XZWOZM[[Q^I L¼IY]M[\M[ MUQ[[QWV[ []XW[IZo \IUJu T¼M[\IJTQUMV\ LM TQUQ\IKQWV[ XZWOZM[[Q^M[ I TI KZMIKQ~ Q IT UIV\MVQUMV\ LM T¼PIJQ\IJQTQ\I\ ]V Ju [WKQIT LM XZQUMZI VMKM[[Q\I\ [Q VW ^IZQI T¼MUQ[[Q^Q\I\ LMT [MK\WZ =VI MUQ[[Q^Q\I\ UIZKILI XMT[ MLQÅKQ[ M`Q[\MV\[ I\v[ MT TTIZO XMZyWLM LM ^QLI LM T¼MLQÅKIKQ~ KWU I XZWL]K\M +WUMVtIZ I NMZ I^]Q MLQÅKQ[ LM JIQ`I MUQ[[Q^Q\I\ Y]IV\ IT[ [M][ UI\MZQIT[ Q [ VW []XW[IZo ]VI ZML]KKQ~ LM T¼MUQ[[Q^Q\I\ LMT [MK\WZ \ZM\ LMT KI[ L¼®MLQÅKQ[ MUJWZVIT¯ \M ZQK[ W ®bMZW MUQ[[QWV[¯ [QV~ Y]M [¼M[LM^QVLZo I UM[]ZI Y]M []J[\Q\]MQ`QV MT[ MLQÅKQ[ LMT XIZK M`Q[\MV\ 4¼ VQKI UIVMZI LM ZML]QZ T¼MUQ[[Q^Q\I\ LMT [MK\WZ LM T¼MLQÅKIKQ~ MV\v[ KWU TM[ IK\Q^Q\I\[ ILZMtILM[ I TI generació i el manteniment de l’habitabilitat socialment VMKM[[oZQI u[ QV\MZ^MVQZ [WJZM MT XIZK M`Q[\MV\ Q ZMPIJQTQ\IZ TW IUJ KZQ\MZQ[ L¼MÅKQvVKQI Y]IV\ I MUQ[[QWV[ 4I VW^I MLQÅKIKQ~ PI LM [MZ MV\M[I KWU ]V KI[ M`\ZMU L¼QV\MZ^MVKQ~ []J[\Q\]\Q^I [WJZM T¼MLQÅKIKQ~ M`Q[\MV\ XMZ LW\IZ LM JIQ`I MUQ[[Q^Q\I\ T¼PIJQ\IJQTQ\I\ Y]M ITTW\RI^I -V IY]M[\ [MV\Q\ ]VI XZWUWKQ~ L¼MLQÅKIKQ~ MV MT N]\]Z PI]Zo LM [MZ XTIV\MRILI KWU TI QV\MZ^MVKQ~ [WJZM ]VI PIJQ\IJQTQ\I\ RI M`Q[\MV\ XMZ I]OUMV\IZ VM T¼MÅKQvV KQI Y]IV\ I MUQ[[QWV[ W XMZ XZW^MQZ Uu[ PIJQ\IJQTQ\I\ IUJ IY]M[\M[ UI\MQ`M[ MUQ[[QWV[ W IUJL]M[ KW[M[ ITPWZI ;Q IQ` []XW[I ]V OZI] L¼QV\MZ^MVKQ~ UIRWZ W UMVWZ [WJZM MT[ MLQÅKQ[ M`Q[\MV\[ QVKTW[I TI [M^I LM[KWV[\Z]KKQ~ Q []J[\Q\]KQ~ XMZ ]VI VW^I MLQÅKIKQ~ VWUu[

'.,

XWLZo LMZQ^IZ [M LM T¼WX\QUQ\bIKQ~ LMT JITIVt MV\ZM TI ZML]KKQ~ L¼MUQ[[QWV[ WJ\QVO]LI LMO]LI I T¼ [ LMT[ MLQÅKQ[ Q TM[ MUQ[[QWV[ Y]M OMVMZIZQI TI NIJZQKIKQ~ LMT[ UI\MZQIT[ VMKM[[IZQ[ XMZ I TI QV\MZ^MVKQ~ 6I\]ZITUMV\ KIT ZMKWV[QLMZIZ LMT KWVKMX\M UI\MQ` L¼PIJQ\IJQTQ\I\ )^]Q IY]M[\ KWVKMX\M [¼M`XZM[[I LM[ L¼]VI [vZQM LM \QXWTWOQM[ MLQÅKI\Q^M[ PIJQ\]IT[ MT KI[ LM l’habitatge és exemplar) en què predomina una gran PWUWOMVM|\I\ LM\MZUQVILI Uu[ I^QI\ XMZ KZQ\MZQ[ TTQOI\[ IT ^ITWZ LM KIV^Q LMT[ MLQÅKQ[ Y]M VW IT [M] ^ITWZ L¼ [ TI Y]IT KW[I LM\MZUQVIZQI ]VI WNMZ\I Uu[ OZIV LM \QX][ XMZ ILMY]IZ [M IUJ UIRWZ MÅKQvVKQI I TM[ LMUIVLM[ L¼PIJQ\IJQTQ\I\ Y]M OMVMZMV MT[ LQ^MZ[W[ UWLM[ LM ^QLI urbana actuals. 8MZ IQ` KIT LMÅVQZ ]V VW] KWVKMX\M L¼PIJQ\IJQTQ\I\ LQZMK\IUMV\ JI[I\ I LMÅVQZ TM[ KWVLQKQWV[ L¼IKKu[ IT[ [MZ^MQ[ Y]M T¼MLQÅKIKQ~ XZWK]ZI MT[ ZMKWVMO]\[ LM [MO]ZM\I\ PQOQMVM Q KWVNWZ\ Q IT[ IT\ZM[ [MZ^MQ[ Y]M WNMZMQ` T¼PIJQtatge habitualment des de la consideració dels recursos VMKM[[IZQ[ XMZ NMZ PW =V KWVKMX\M Y]M XMZUM\Q VW [WTIUMV\ ZMKWVvQ`MZ UWLM[ LM ^QLI LQNMZMV\[ LMT UWLMT NIUQTQIZ M[\oVLIZL Y]M XMZ M`MUXTM VWLZMQ` TM[ \QXWTWOQM[ MLQÅKI\Q^M[ PIJQ\]IT[ [QV~ Y]M XMZUM\Q ZMQV\MZXZM\IZ el parc ja construït com a suport d’aquests nous modes LM ^QLI 8MZ TI [M^I JIVLI MT KWVKMX\M L¼PIJQ\IJQTQ\I\ PI LM XMZUM\ZM QVKTW]ZM T¼IKKu[ IT[ [MZ^MQ[ ]ZJIV[ KWV[QLMZI\[ VMKM[[IZQ[ XMZ I ]VI Y]ITQ\I\ LM ^QLI ]ZJIVI LQOVI =V KWVKMX\M L¼PIJQ\IJQTQ\I\ Y]M M[\MVLZQI MT [M] oUJQ\ L¼IXTQKIKQ~ I ITT Y]M u[ ]ZJo IT JIZZQ Q I TI KQ]\I\ Q I[[]UQZQI IQ`y MT ZM[KI\ L¼MUQ[[QWV[ XZW^WKILM[ XMZ TI OZIV QVMÅKQvVKQI LMT VW[\ZM UWLMT LM UWJQTQ\I\ ]ZJo KWU ]VI NWV\ LM ZMK]Z[W[ XMZ XZW^MQZ Uu[ PIJQ\IJQTQ\I\ -V KWVKT][Q~ MT ZMX\M LMT KIV^Q KTQUo\QK u[ ]V ZMX\M \ZIV[NWZUILWZ XMZ IT [MK\WZ LM T¼MLQÅKIKQ~ =V ZMX\M Y]M

KIT IJWZLIZ LM[ LM TI TQUQ\IKQ~ Y]M []XW[IZo TI ZM[\ZQKKQ~ d’emissions de CO2 a la creació i el manteniment de T¼PIJQ\IJQTQ\I\ [WKQITUMV\ VMKM[[oZQI =VI PIJQ\IJQTQ\I\ Y]M PI LM [MZ ZMLMÅVQLI [WJZM XI\ZWV[ LQNMZMV\[ Y]M XMZUM\QV TI Uo`QUI MÅKQvVKQI MV TM[ MUQ[[QWV[ OMVMZILM[# Y]M []XW[Q ]VI ZMQV\MZXZM\IKQ~ Y]M ZM^ITWZQ MT XI\ZQUWVQ KWV[\Z]|\ KWU I []XWZ\ L¼]VI PIJQ\IJQTQ\I\ MÅKQMV\# Y]M MV\MVO]Q Y]M MT [MK\WZ [¼PI LM \ZIV[NWZUIZ LM[ L¼]V [MK\WZ JI[I\ MUQVMV\UMV\ MV TI VW^I KWV[\Z]KKQ~ KIX IT sector de la rehabilitació; una rehabilitació que ha de ser IJWZLILI LM[ LMT JIZZQ Q TI KQ]\I\ QVKTWMV\ TI KWV[QLMZIKQ~ LM T¼PIJQ\IJQTQ\I\ KWU T¼IKKu[ IT[ [MZ^MQ[ L¼]V UWLMT Y]M XW\ I[[]UQZ TI UIVMZI LM ^QLI ]ZJIVI

'.-

FhejW]ed_ij[i" b[i f[hied[i

'/&

. ' On\bjci 7VjbVc# »IZdg V hdX^Va n VbW^kVaZcX^V# JcV eZgheZXi^kV Xg i^XV¼# GZk^hiV Anthropos! c bZgd '%+# GjW ! '%%*# ( G^X]VgY HZccZii# La cultura del nuevo capitalismo. :Y^idg^Va 6cV\gVbV! H6# 7VgXZadcV! '%%+#

Jeji [d iec fWhj _cfb_YWZW -V[ \ZWJMU MV ]V UWUMV\ LM KIV^Q ;~V UWT\[ MT[ KIUX[ LM KWVMQ`MUMV\ Y]M M[\IV M`XMZQUMV\IV\ \ZIV[NWZUIKQWV[ QUXWZ\IV\[ Q [¼MV\ZM^M]MV VW][ LM[KWJZQUMV\[ MV LQ^MZ[M[ LQ[KQXTQVM[ LM TI JQWTWOQI I TI Ny[QKI LM les comunicacions a la medicina. Ens trobem en un moment d’incer\M[I ZMXZM[MV\I\ [QUJ TQKIUMV\ XMT U~V TyY]QL LM Y]v XIZTI BaOU]V\ Bauman.1 >Q^QU ]V \MUX[ LM \ZIV[QKQ~ MV Y]v MT[ IV\QK[ UWLMT[ VW M[ mantenen2 Q MT[ VW][ VW PIV UIL]ZI\ MVKIZI ÐXWKI LM KZQ[Q XMZ \IUJu L¼M[XMZIVtI KZMILI XMZ XMZ[WVM[ QVLQ^QL][ Q OZ]X[ Y]M KMZY]MV IUJ LQ^MZ[W[ Uv\WLM[ Q VW][ MVNWKIUMV\[ TM[ KTI][ L¼]VI VW^I UIVMZI LM ^Q]ZM ]VI UIVMZI ZMVW^ILI L¼PIJQ\IZ MT U~V 9Wf W kdW delW Yecfh[di_ Z[ bW h[Wb_jWj

) G^X]VgY IVgcVh# Cosmos i psique. :Y^idg^Va 6iVaVciV# <^gdcV! '%%-#

,Q^MZ[W[ XMV[ILWZ[ Q IVITQ[\M[ KWQVKQLMQ`MV MV TI VMKM[[Q\I\ LM XW[IZ MV KWU MT[ KWVMQ`MUMV\[ KTIZIUMV\ \ZIV[^MZ[IT[ LM TM[ LQNMZMV\[ UIVMZM[ L¼WJ[MZ^IZ MT U~V LM[ LM TM[ LQ[KQXTQVM[ Uu[ ^IZQILM[ Q I \W\M[ TM[ M[KITM[ XW[[QJTM[ 4I VMKM[[Q\I\ LM KZMIZ ^I[W[ KWU]VQKIV\[ MV\ZM KQvVKQI Q IZ\ P]UIVQ[UM Q \MKVWTWOQI MKWTWOQI Q MKWVWUQI ITT Y]M u[ XMZ[WVIT Q ITT Y]M u[ \ZIV[XMZ[WVIT KW[ Q UMV\ MT Y]M u[ KWV[KQMV\ Q MT LM[KWVMO]\ QVKWV[KQMV\ MT RW Q MT U~V TI [WKQM\I\ Q TI QVLQ^QL]ITQ\I\ 3 La constatació LM VW^M[ [MV[QJQTQ\I\[ [WJZM TI QUXTQKIKQ~ LM []JRMK\M Q WJRMK\M Q TI KWUXZMV[Q~ LM TI KWUXTM`I QV\MZLMXMVLvVKQI MV\ZM MT KWVR]V\ Q TM[ XIZ\[ MV TI KWVKZMKQ~ LM NMV UMV[ Q XZWKM[[W[ )Q` L]] I ]VI KWUXZMV[Q~ Uu[ XZWN]VLI LMT XIXMZ LM TI QUIOQVIKQ~ TI QV\]|KQ~ T¼QV[\QV\ W T¼IZ\ KWU I NWV\[ LM KWVMQ`MUMV\# I TI KWV^MVQvVKQI L¼WJZQZ TI UMV\ I TI ZQKI U]T\QXTQKQ\I\ Y]M WNMZMQ`MV IT\ZM[ [MV[QJQTQ\I\[ K]T\]ZIT[ -[ KWV[\I\I MT LM[QO LM []XMZIZ TI NZIOUMV\IKQ~ LMT KWVMQ`MUMV\ IUJ QV\MV\[ LM KWUXZMV[Q~ Uu[ OTWJIT[ IeXh[ Y[hj[i[i _ WYj_jkZi

+IT IK\]IZ KWV\ZI MT LWOUI\Q[UM \IV NZMY MV\ MV TI PQ[\ ZQI Y]M KWVL]MQ` I LQ^Q[QWV[ MV LW[ JoVLWT[ KWV\ZI TI KWUXM\Q\Q^Q\I\ I[[WKQILI Q TI KWV[MY MV\ ^QK\ ZQI Q LMZZW\I TI LQ^Q[Q~ MV\ZM ^MVKMLWZ[ Q ^MVt]\[ \ZQWUNILWZ[ Q UIZOQVI\[ 8W\[MZ [QO]Q MT UWUMV\ WXWZ\ L¼WJ[MZ^IZ Q IXZMVLZM LMT[ KWUXWZ\IUMV\[ KWWXMZI\Q][ Q [QUJQ \QK[ MV MT[ MKW[Q[\MUM[ KWU TI UIVMZI Uu[ MÅKQMV\ LM KWV[]UQZ ZMK]Z[W[ Q XZWL]QZ ZM[QL][ -V LM\MZUQVILM[ [Q\]IKQWV[ L¼M[KI[[M\I\ W LI^IV\ MUMZOvVKQM[ LMZQ^ILM[ LM XZWJTMUM[ VI\]ZIT[ KWU IZI NIU[ M[ XZWL]MQ`MV [Q\]IKQWV[ LM ^IVLITQ[UM XMZ ITPWZI \IUJu [~V NZMY MV\[ TM[ IKKQWV[ [WTQLoZQM[ 8W\[MZ KWV^u XTIV\MRIZ VW[ [Q KMZ\M[ IÅZUIKQWV[ [WJZM TI JWVLI\ QVKWV\M[\IJTM LM TI KWUXM\Q\Q^Q\I\ I ]T\ZIVtI Q LMT KZMQ`MUMV\ KWU I VQKI UM\I [Q TI ^Q[Q~ UMZKIV\QTQ[\I Y]M M[ XZM\uV XZQWZQ\oZQI MV Y]IT[M^WT UWUMV\ XMZ M`MUXTM VW [¼PIV KWV^MZ\Q\ MV MT[ VW][ LWOUM[ L¼]V XMV[IUMV\ Y]M M[ XZM\uV VQK XMZ Y]M UIQ VW PW PI M[\I\ Els dubtes sobre el grau de sostenibilitat d’algunes accions podrien dur-nos a cerKIZ TI [WT]KQ~ XZM\M[I XMZNMK\I T¼ VQKI XW[[QJTM 8W\[MZ [QO]Q UQTTWZ IJIV[ LM XZWU]TOIZ ZMKMX\M[ Q N~ZU]TM[ UIOQ[\ZIT[ [Q\]IZ VW[ MV IK\Q\]L[ Uu[ P]UQT[ Q IKKMX\IZ KWUXTM`Q\I\[ Y]M VW [M [WT]KQWVMV IUJ QLMM[ [QUXTM[ Y]M [~V MV MT UQTTWZ LMT[ KI[W[ \Q\]TIZ[ LM XZMU[I XMZ [I\Q[NMZ ^IVQ\I\[ W ZMVLQUMV\[ KZMUI\y[\QK[# XW\[MZ IQ`y IKWV[MO]QU

'/'

IXZWXIZ VW[ I [WT]KQWV[ L]ZILWZM[ XMZ IT[ U T\QXTM[ XZWJTMUM[ [WKQIT[ IUJQMV\IT[ MKWV UQK[ Q K]T\]ZIT[ I Y]v PMU LM NMZ NZWV\ ,I^IV\ LMT[ M[T OIV[ Q TM[ TTM\IVQM[ PMU LM ZM^ITWZIZ TI VW[\ZI KIXIKQ\I\ IVITy\QKI Q KZy\QKI Q QV\MV\IZ IZZQJIZ I [WT]KQWV[ KWUXTM`M[ Y]M LQNyKQTUMV\ VW XWLZMU ^MVLZM KWU I LWOUM[ XMZY]v UIV\QVLZMU [MUXZM MT[ L]J\M[ TM[ QVKMZ\M[M[ Y]M XZWL]MQ`MV MT[ MY]QTQJZQ[ [MV[M ^MVKMLWZ[ VQ XMZLMLWZ[ IJ[WT]\[ XMZ IUJ I^IV\I\OM[ XMZ I \W\PWU IeXh[ [Yebe]_W _ [Yebe]_ij[i

0Q PI ]VI ^Q[Q~ IZKI|\bIV\ LMT[ MKWTWOQ[\M[ Y]M ZML]MQ` T¼QV\MZv[ MV^MZ[ MT UMLQ IUJQent a una minoria d’excursionistes amants de la natura i especialistes en plaques [WTIZ[ )Y]M[\I KWVKMXKQ~ Y]M PMU KIZQKI\]ZQ\bI\ TTM]OMZIUMV\ KWUMVtI MT[ IVa[ [MQ`IV\I Q LQÅK]T\I Q NZMVI TI KWUXZMV[Q~ LM T¼MKWTWOQI KWU I KQvVKQI LM TI VI\]ZI Q MT[ MKW[Q[\MUM[ MV Y]v MV[ UW^MU 4 4¼MKWTWOQI VW u[ VWUu[ IUJQMV\IT [QV~ \IUJu [WKQIT Q MKWV UQKI UMV\IT Q K]T\]ZIT 1 VW XZM[MV\I ]V U~V QLyTÈTQK [MV[M KWVÆQK\M[ [QV~ Y]M LM\MZUQVILM[ QVNZIM[\Z]K\]ZM[ [~V VMKM[[oZQIUMV\ KWVÆQK\Q^M[ Q ZMY]MZMQ`MV ZIWVIUMV\[ KWUXTM`W[ XMZ M^Q\IZ ZMIKKQWV[ QZILM[ KWU TM[ Y]M UWT\M[ ^MOILM[ M[ XZWL]MQ`MV 4I ZMÆM`Q~ OQZI MV\WZV LM JMVMÅKQ[ Q XMZR]LQKQ[ OTWJIT[ Q TWKIT[# XMZ NMZ PQ NZWV\ Q IKWV[MO]QZ [WT]KQWV[ IKKMX\IJTM[ KIT TI XIZ\QKQXIKQ~ WZOIVQ\bILI LM \W\PWU -T NIU~[ 615*A Not in my backyard ·VW IT XI\Q LM KI[I UM^I· imposa la necessitat de no MV^QIZ IT ^My ITT Y]M VW ^WTMU I KI[I VW[\ZI 4M[ ^Q[QWV[ ITIZUQ[\M[ [WJZM MT N]\]Z XWLMV XZW^WKIZ VW[ Y]IT[M^WT LM TM[ \ZM[ KTo[[QY]M[ ZMIKKQWV[ LI^IV\ LM TI XWZ" VMOIZ MT XZWJTMUI N]OQZ VM W NMZ PQ NZWV\ Q QV\MV\IZ XW[IZ MT[ UQ\RIV[ XMZ []XMZIZ TW Q XMZ \IV\ ZM[WTLZM¼T <MVQU ZMK]Z[W[ XMZ I IQ`

* GVb c BVg\VaZ[# Ecología. :Y^X^dcZh DbZ\V# 7VgXZadcV! '%%*# + ; a^m <jViiVg^# Las tres ecologías. :Y^idg^Va EgZ"IZmidh# KVaZcX^V! &..%#

, Dg^da CZaÕad ZY# # Aquí, no! Els conflictes territorials a Catalunya. :Y^idg^Va :be g^Zh# 7VgXZadcV! '%%(#

IeXh[ feZ[h _ fWhj_Y_fWY_

4I UWLMZVQ\I\ ^I [QOVQÅKIZ XMZ IT U~V WKKQLMV\IT T¼M[Y]MZLIUMV\ LM UWT\M[ KMZ\M[M[ Y]M MZMV NWV\ LM XWLMZ ,M[ LMT :MVIQ`MUMV\ ÅV[ I TI 1TÈT][\ZIKQ~ [¼M[\IJTMQ`MV TM[ JI[M[ Y]M XMZUM\MV ]V KIV^Q MV TI KWVKMXKQ~ LMT [M] WZQOMV Q T¼IKKu[ LM VW][ XZW\IOWVQ[\M[ IT [M] M`MZKQKQ 4M[ \IVKILM[ MTQ\[ LM TTQVI\OM Y]M KWV\ZWTI^MV MT XIXI\ Q TI VWJTM[I KI]MV Q ]V VW] WZLZM [¼QUXW[I# MT XWLMZ LM TM[ UI[[M[ LM TI \ZQJ] LMT KTIV també pot exercir-se de manera despietada. -T VW] UWLMT M[ LQ^QLMQ` MV LW[ OZIV[ XWLMZ[" MT XWTy\QK Q T¼MKWV UQK -T XZQUMZ ILY]QZMQ` TI [M^I \ZILQKQWVIT LQ^Q[Q~ \ZQXIZ\QLI XMZ QV\MV\IZ M^Q\IZ MT[ IJ][W[ XZWXQ[ LMT XWLMZ IJ[WT]\ UMV\ZM Y]M MT XWLMZ MKWV UQK TI VW^I MTQ\ LQZQOMQ` MT [Q[\MUI [WKQIT IK\]IT LM UIVMZI OIQZMJu IJ[WT]\I ) Y]QV[ QV\MZM[[W[ ZM[XWV KILI[K]V LMT[ XWLMZ[' .QV[ I Y]QV X]V\ XW\ QV\MZM[[IZ [M MT XWLMZ MKWV UQK XMZ TI [W[\MVQJQTQ\I\' 0Q PI LQNMZMV\[ MKWVWUQM[' 9]v KIT NMZ' 8MZ I Y]IV MT XWLMZ LMT KWVMQ`MUMV\' =VI LWVI [o^QI [MUJTI MV\ZM^M]ZM TI [WZ\QLI LMT TIJMZQV\" Y]Q IKWV[MO]MQ` IZZQJIZ IT XWLMZ PI LM LM[XZMVLZM [M¼V IT UI\MQ` \MUX[ Y]M T¼M`MZKMQ` -V TI UM[]ZI Y]M PW IKWV[MO]MQ`Q \QVLZo I]\WZQ\I\ UWZIT Q MT [M] M`MZKQKQ [MZo TMOy\QU 8MZ IKWV[MO]QZ ]V VW] XIZILQOUI KIT NWZUIZ ]VI UI[[I KZy\QKI Y]M NIKQTQ\Q TI NWZmulació i aplicació de nous models.! ,M[ LM TM[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ ÅV[ I TM[ I^IV\O]IZLM[ QV\MTÈTMK\]IT[ Q KQMV\yÅY]M[# LMT[ \vKVQK[ IT[ OM[\WZ[# LM TM[ MUXZM[M[ I TM[ WZOIVQ\bIKQWV[ LM ^WT]V\IZQI\# MUXZMVMLWZ[ Y]M OMVMZQV IK\Q^Q\I\ MKWV UQKI ZM[XMK\]W[I MV^MZ[ MT UMLQ Q [WKQITUMV\ R][\I Q \vKVQK[ Y]M XZWRMK\QV Q ZMITQ\bQV VW][ M[XIQ[ PIJQ\IJTM[ -V[ VMKM[[Q\MU VW VWUu[ KWU I LMUIVLIV\[ [QV~ KWU I KWI]\WZ[ L¼]V WZLZM [WKQIT Uu[ R][\ IUIJTM Q [IT]LIJTM Y]M XMZUM\Q I TM[ OMVMZIKQWV[ N]\]ZM[ ^Q]ZM IUJ ]VI Y]ITQ\I\ LM ^QLI [MUJTIV\ W UQTTWZ I TI Y]M PMU \QVO]\ VW[IT\ZM[ I[XQZIKQ~ Y]M PI M[\I\ KWV[\IV\ MV TI 0]UIVQ\I\ XMZ Y]M I^]Q \u [MZQW[M[ LQÅK]T\I\[ XMZ KWUXTQZ [M

- :a^Vh 8VcZii^# Masa y poder. BjX]c^` :Y^idg^Zh! H6! 7VgXZadcV! &.,, ^ &.-&! ^ 6a^VcoV :Y^idg^Va# H6! BVYg^Y! &.-( ^ &.-,#

. BVg V OVbWgVcd# Persona y democracia# :Y^idg^Va 6ci]gdedh# 7VgXZadcV! &.--# / GjeZgi H]ZaYgV`Z# La presencia del pasado: Resonancia mórfica y hábitos de la naturaleza. :Y^idg^Va @V^gdh# 7VgXZadcV! &..%#

'/(

.7

BÊ7Zc_d_ijhWY_ gk[ h[]kbW 8MZ ZM[WTLZM ITO]V[ XZWJTMUM[ LM OZIV MV^MZOIL]ZI Q M[KITI KWU T¼M[KI[[M\I\ LM ZMK]Z[W[ T¼M`Ku[ LM ZM[QL][ W MT KIV^Q KTQUo\QK KIT ]VI ZMO]TIKQ~ KWUXTM`I Q KWUXTM\I Y]M QVKTWO]Q QVKMV\Q][ Q XZWPQJQKQWV[ KIUXIVaM[ LM [MV[QJQTQ\bIKQ~ Q VWZUI\Q^M[ \IV\ I M[KITI OTWJIT KWU TWKIT ,I^IV\ LM TI NIT\I L¼]V XWLMZ U]VLQIT TM[ 6IKQWV[ =VQLM[ XZWUW]MV TI KZMIKQ~ L¼QV[\Q\]KQWV[ Y]M I[[WTMQ`QV XIK\M[ ^WT]V\IZQ[ MV\ZM MT[ LQ^MZ[W[ M[\I\[ 4I =VQ~ -]ZWXMI MV NZoOQT MY]QTQJZQ IUJ MT[ XWLMZ[ LMT[ M[\I\[ Y]M TI KWUXWVMV ZMO]TI UQ\RIVtIV\ LQZMK\Q^M[ MT[ KZQ\MZQ[ Y]M LM[XZu[ IY]M[\[ M[\I\[ ILWX\IZIV 4M[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ Uu[ XZ `QUM[ I TI KQ]\ILIVQI \MVMV potestats a l’escala corresponent. ;ijhWj ]_[i ZÊ[ijWbl_ [d bÊ[Z_ÓYWY_ W ;ifWdoW

6 aaVci YZ ÒWgV YZ [jhiV ji^a^ioVi V aÉZhiVcY YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z YZ aV <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV V 8dchigjbVi '%%.#

-V MT[ T\QU[ IVa[ TI VWZUI\Q^I M[XIVaWTI L¼MLQÅKIKQ~ PI XI\Q\ ]V \WUJ \W\IT IUJ TI ÅVITQ\I\ LM UQTTWZIZ TI Y]ITQ\I\ Q MT KWVNWZ\ LM TI KWV[\Z]KKQ~ =V I[XMK\M LM OZIV ZMTTM^oVKQI KWV[Q[\MQ` I TQUQ\IZ TI LMUIVLI MVMZOv\QKI Q MV IY]M[\ [MV\Q\ [¼PIV XZWU]TOI\ \ZM[ VWZUI\Q^M[ NWVIUMV\IT[" MT KWLQ \vKVQK LM T¼MLQÅKIKQ~ +<- [WJZM M[\IT^Q L¼MVMZOQI MT ZMTI\Q] IT VW] ZMVLQUMV\ LM TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ \vZUQY]M[ IT[ MLQÅKQ[ :1<- Q TI KMZ\QÅKIKQ~ MVMZOv\QKI LMT[ MLQÅKQ[ -T +<- XZM\uV INI^WZQZ MT LM[MV^WT]XIUMV\ LM XWTy\QY]M[ [W[\MVQJTM[ ,]] QVKWZXWZILM[ TM[ M`QOvVKQM[ LM TI ,QZMK\Q^I ! +- LMT 8IZTIUMV\ -]ZWXM] [WJZM T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI LMT[ MLQÅKQ[ j[ \IUJu ]V QV[\Z]UMV\ XMZ I T¼IXTQKIKQ~ LMT[ KWUXZWUQ[W[ LM 3aW\W 4¼WJRMK\Q] LM TI VWZUI u[ TQUQ\IZ TI LMUIVLI L¼MVMZOQI UQTTWZIZ MT ZMVLQUMV\ LM TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ \vZUQY]M[ QVKZMUMV\IZ T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI LM TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ L¼QTÈT]UQVIKQ~ Q IKWV[MO]QZ ]VI IXWZ\IKQ~ UyVQUI L¼MVMZOQI [WTIZ XMZ produir aigua calenta i electricitat. 4¼IVWUMVI\ :1<- ZMO]TI MT[ ZMY]Q[Q\[ UyVQU[ L¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI Y]M PIV LM KWUXTQZ TM[ QV[\ITÈTIKQWV[ \vZUQY]M[ LMT[ MLQÅKQ[ \IV\ VW][ KWU RI M`Q[\MV\[ 8MZ IKWV[MO]QZ ]V KWV[]U MKWT OQK MT KWV[]UQLWZ PI]ZQI LM \MVQZ TI KIXIKQ\I\ LM XWLMZ MTMOQZ MV\ZM XZWL]K\M[ IUJ UIRWZ W UMVWZ QUXIK\M IUJQMV\IT KMZ\QÅKI\[ UQ\RIVtIV\ MKWM\QY]M\M[ Y]M XZWXWZKQWVQV QVNWZUIKQ~ KWUXZMV[QJTM Q ^MZIt LM T¼QUXIK\M Y]M XZWL]MQ`MV MT[ LQNMZMV\[ XZWL]K\M[ Q [MZ^MQ[ .QVITUMV\ TI KMZ\QÅKIKQ~ MVMZOv\QKI LMT[ MLQÅKQ[ XZM\uV QV[\I]ZIZ ]V XZWKMLQUMV\ XMZ IKWV[MO]QZ IY]M[\ WJRMK\Q] QVLQKIV\ MT OZI] LM KWV[]U MVMZOv\QK L¼]V MLQÅKQ <W\[ MT[ MLQÅKQ[ LM VW^I KWV[\Z]KKQ~ W [W\UM[W[ I ]VI OZIV ZMPIJQTQ\IKQ~ PIV LM \MVQZ ]VI Y]ITQÅKIKQ~ Y]M M[ ZMXZM[MV\I XMZ ]V M[KITI\ LM TTM\ZM[ MV\ZM TI ) ·MT Y]M KWV[]UMQ` UMVa[ MVMZOQI· Q TI / ·MT LM Uu[ KWV[]U 4I Y]ITQÅKIKQ~ [¼WJ\u UQ\RIVtIV\ TI KWUXIZIKQ~ MV\ZM T¼MLQÅKQ XZWRMK\I\ Q ]V MLQÅKQ ^QZ\]IT LM ZMNMZvVKQI KWV[\Z]|\ [MOWV[ MT[ M[\oVLIZL[ PIJQ\]IT[ MV T¼IK\]ITQ\I\ -V IT\ZM[ XI|[W[ M]ZWXM][ KWU IZI )TMUIVaI Q ;]|[[I TI Y]ITQÅKIKQ~ [¼WJ\u UM[]ZIV\ MT KWV[]U ZMIT LM T¼MLQÅKQ ^MOM] T¼MV\ZM^Q[\I I 8QMZZM LM 4I][IVVM IT KIXy\WT

'/)

;b :[Yh[j ZÊ[Ye[ÓY_ dY_W W 9WjWbkdoW

4¼IVa M[ ^I X]JTQKIZ MT ,MKZM\ Y]M ZMO]TI T¼ILWXKQ~ LM KZQ\MZQ[ IUJQMV\IT[ Q L¼MKWMÅKQvVKQI IT[ MLQÅKQ[ LM +I\IT]VaI -V TI [M^I QV\ZWL]KKQ~ MT ,MKZM\ ZMK]TT LM UIVMZI M`XTyKQ\I TI VMKM[[Q\I\ Y]M TM[ XI]\M[ MLQÅKI\Q^M[ VW KWUXZWUM\QV TI KIXIKQ\I\ LM TM[ OMVMZIKQWV[ N]\]ZM[ XMZ [I\Q[NMZ TM[ VMKM[[Q\I\[ XZ XQM[ -V MT UI\MQ` XZMoUJ]T [¼M[UMV\MV Y]ITQ\I\Q^IUMV\ ITO]V[ XZWJTMUM[ KWU T¼M[KI[[M\I\ LM T¼IQO]I Q \IUJu M[ Y]IV\QÅY]MV ;¼M[UMV\I TI `QNZI LMT L¼MUQ[[QWV[ LM +72 associada a la construcció L¼MLQÅKQ[ -T LMKZM\ Y]M XZM\uV KWV[KQMVKQIZ TI KQ]\ILIVQI Q M[ XTIV\MRI KWU ]V QV[\Z]UMV\ MV M^WT]KQ~ XZWUW] UM[]ZM[ ZMTIKQWVILM[ IUJ Y]I\ZM KWVKMX\M[ Jo[QK[" IQO]I MVMZOQI UI\MZQIT[ Q [Q[\MUM[ KWV[\Z]K\Q][ Q ÅVITUMV\ ZM[QL][ +ILI IXIZ\I\ I[[MVaITI IK\]IKQWV[ Y]M KWV^u L]Z I \MZUM Q Y]M M[ X]V\]MV [MOWV[ TI [M^I QUXWZ\oVKQI Q [MOWV[ MT UIRWZ W UMVWZ VQ^MTT LM KWUXTQUMV\ LMT XIZoUM\ZM 8MZ M`MUXTM I]OUMV\IZ T¼I|TTIUMV\ \vZUQK L¼]VI NItIVI XMZ ZML]QZ KWV[]U MVMZOv\QK \u \ZM[ XW[[QJTM[ X]V\]IKQWV[ [MOWV[ MT OZI] LM UQTTWZI QV\ZWL]|\ ZM[XMK\M L¼]VI UM[]ZI M[\oVLIZL )Q`y [Q IY]M[\I UM[]ZI [M []XMZI MV ]V [¼PQ I\WZO]MV X]V\[# [Q M[ UQTTWZI MV ]V [¼PQ I\WZO]MV X]V\[ Q [Q M[ UQTTWZI MV ]V [¼PQ I\WZO]MV X]V\[ 7bjh[i dehcWj_l[i _ WYjkWY_edi

+WU I UW[\ZI LM TI LQ^MZ[Q\I\ L¼I[XMK\M[ [][KMX\QJTM[ LM [MZ ZMO]TI\[ XWLMU M[UMV\IZ TI VWZUI\Q^I OITTMOI [WJZM T¼PoJQ\I\ Y]M WJTQOI I XZMVLZM MV KWV[QLMZIKQ~ T¼MTQUQnació de la contaminació per gas radó a l’interior dels habitatges. Aquest gas es troba XZMNMZMV\UMV\ MV bWVM[ IUJ []J[ T OZIVy\QK KWU u[ MT KI[ LM /ITyKQI 4M[ LQ^MZ[M[ VWZUI\Q^M[ U]VQKQXIT[ [WJZM ZMKWTTQLI LM ZM[QL][ LWUv[\QK[ W QVL][\ZQIT[ [~V ]V IT\ZM KIUX L¼IK\]IKQ~ Y]M M^WT]KQWVI UWT\ ZoXQLIUMV\ ;¼I[[IOMV [Q[\MUM[ LQ^MZ[W[ XMZ KWUXZW^IZ VM T¼MÅKQvVKQI 0Q PI VWZUI\Q^M[ XMZ M^Q\IZ TI KWV\IUQVIKQ~ TT]UQVW[I W IK [\QKI Q L¼IT\ZM[ Y]M XZM^MVMV T¼IJWKIUMV\ LM XZWL]K\M[ KWV\IUQVIV\[ IT UMLQ ,¼IT\ZM[ QVKQLMQ`MV [WJZM T¼IQO]I Q [WJZM MT[ OI[W[ MT[ UI\MZQIT[ W TI [IT]\ XZWUW]MV T¼ [ L¼MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ W WJTQO]MV I KQZK]TIZ I ]VI ^MTWKQ\I\ LM\MZUQVILI +IT I[[MVaITIZ \IUJu MT KIZoK\MZ LQ^MZ[ LM TM[ VWZUI\Q^M[ Y]IV\ IT OZI] L¼WJTQOI\WZQM\I\ ]V I[XMK\M LM OZIV QUXWZ\oVKQI )TO]VM[ VWZUM[ ^IV IKWUXIVaILM[ L¼]V LM\ITTI\ IXIZ\I\ LM [IVKQWV[ MV KI[ L¼QVKWUXTQUMV\ UMV\ZM Y]M L¼IT\ZM[ VWUu[ [~V ]VI LMKTIZIKQ~ LM JWVM[ QV\MVKQWV[ ,¼IT\ZI JIVLI M[ XW\ LMKZM\IZ ]VI VWZUI IXWZ\IV\ MT[ ZMK]Z[W[ VMKM[[IZQ[ XMZ NMZ TI KWUXTQZ )TO]VM[ VWZUI\Q^M[ M[ LQ^]TO]MV oUXTQIUMV\ UMV\ZM Y]M L¼IT\ZM[ M[ X]JTQY]MV IT J]\TTM\y WÅKQIT KWZZM[XWVMV\ Q VWUu[ IZZQJMV IT KWVMQ`MUMV\ LMT[ M`XMZ\[ Y]M [W^QV\ [~V MT[ VQK[ Y]M MV\MVMV TI TTM\ZI UMV]LI LM KMZ\M[ VWZUM[ W MT[ KWUXTQKI\[ ZMY]Q[Q\[ XMZ IXTQKIZ TI 4I KI[]y[\QKI u[ UWT\ ^IZQILI 0Q PI VWZUI\Q^M[ Y]M INMK\MV \W\PWU Q L¼IT\ZM[ Y]M VWUu[ INMK\MV KMZ\M[ QVL [\ZQM[ W KWUMZtW[ 6¼PQ PI LM OMVMZITQ[\M[ Q V¼PQ PI LM UWT\ KWVKZM\M[ TTIZO]M[ Q K]Z\M[ KTIZM[ Q KWVN][M[ 4¼)LUQVQ[\ZIKQ~ VW [MUXZM IK\]I IUJ KIZoK\MZ LQ[[]I[Q] W KWMZKQ\Q] 0Q PI IK\]IKQWV[ XW[Q\Q^M[ Y]M INI^WZMQ`MV W QUX]T[MV LM\MZUQVILM[ IK\Q^Q\I\[ W UIVMZM[ LM NMZ TM[ KW[M[ )TO]V[ QVKMV\Q][ M[ ^MPQK]TMV UQ\RIVtIV\ XWTy\QY]M[ Å[KIT[ L¼IT\ZM[ UQ\RIVtIV\ []J^MVKQWV[ W XZQUM[ -[ TTIVKMV KIUXIVaM[ LM [MV[QJQTQ\bIKQ~ Q KWV[KQMVKQIKQ~ Q [¼QVQKQMV XZWKM[[W[ XIZ\QKQXI\Q][ Y]M INI^WZMQ`MV TM[ IK\]IKQWV[ Y]M \MVMV MV KWUX\M MT[ KZQ\MZQ[ Q TM[ UM[]ZM[ MV^MZ[ TI [W[\MVQJQTQ\I\ KWU [~V TM[ )OMVLM[ 0Q PI LWVK[ ]V ^MV\ITT IUXTQ L¼IK\]IKQWV[ Y]M ZMO]TI T¼IK\Q^Q\I\ [WKQWMKWV UQKI MV^MZ[ ]V UWLMT Uu[ [W[\MVQJTM 5ITOZI\ \W\ T¼QV[\Z]UMV\ XZQVKQXIT KWV\QV]IZo [MV\ ]VI ^WT]V\I\ XWTy\QKI KTIZI Q LMKQLQLI L¼I^IVtIZ MV IY]M[\I LQZMKKQ~

8VgiZaah YZ Y^kZghZh XVbeVcnZh egdbd\jYZh eZg aV <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV

'/*

Normativa: el yin i el yang d’un canvi necessari

8W\ ZM[]T\IZ `WKIV\ Y]M ]V \M`\ Y]M XIZTQ LM VWZUI\Q^M[ PIOQ M[\I\ QVKWZXWZI\ IT KIXy\WT ZMNMZMV\ I TM[ XMZ[WVM[ 1 \IVUI\MQ` u[ WV KWZZM[XWV 8MZY]v [W^QV\ WJTQLMU Y]M Y]Q ZMLIK\I TM[ VWZUM[ T¼IVWUMVILI Administració VW u[ ]V MV[ ^QZ\]IT I K]TXIZ L¼ITO]V[ LMT[ VW[\ZM[ UIT[ [QV~ Y]M TI NWZUMV [QUXTMUMV\ XMZ[WVM[ Y]M QV\MV\MV IUJ més o menys encert millorar el nostre entorn. :MLIK\IZ ]VI VWZUI u[ XMZ VI\]ZITM[I KWUXTQKI\ +WU I UyVQU Q XMZ KWUMVtIZ XZW^WKI MV TI KQ]\ILIVQI ZMIKKQWV[ KWV\ZILQK\ ZQM[ VMOI\Q^M[ IT KWUMVtIUMV\ I KI][I L¼]VI KMZ\I UIVLZI LI^IV\ MT KIV^Q L¼ITT KWVMO]\ W TI [MV[IKQ~ L¼M`KM[[Q^I VWZUI\Q^Q\bIKQ~ []I^Q\bILM[ LM[XZu[ XMZ T¼I[XMK\M XW[Q\Q] Y]M []XW[I TI ]VQÅKIKQ~ LM KZQ\MZQ[ ZM[XMK\M IT \MUI ZMO]TI\ Q ÅV[ Q \W\ XMZ TI XMZKMXKQ~ L¼PI^MZ UQTTWZI\ ITO]V I[XMK\M Y]M MV[ INMK\I 1 u[ Y]M [MOWV[ TI ÅTW[WÅI WZQMV\IT Y]IT[M^WT QLMI \u MT [M] KW[\I\ aQV NW[K Q MT [M] KW[\I\ aIVO (brillant) i pot ser XMZKMJ]LI KWU TI [M^I KWV\ZoZQI [Q [M TI UQZI LM[ L¼]V IT\ZM X]V\ LM ^Q[\I -V[ XW\ IOZILIZ W VW XMZ [WJZM\W\ MV MT \MUI Y]M MV[ WK]XI TI [W[\MVQJQTQ\I\ KIT ]V +)6>1 IUJ UIR [K]TM[ 8MZY]v PI VI[K]\ ]V VW] XIZILQOUI ]V VW] UWLMT LM [WKQM\I\ MVKIZI QVKWUXTM\ MV TI [M^I LMÅVQKQ~ que es dibuixa a mesura que l’experiència ens ensenya. 6QVO VW \u TI KMZ\M[I IJ[WT]\I LM Y]v MV[ M[XMZI XMZ u[ NoKQT QV\]QZ MT Y]M [¼IKW[\I [WJZM\W\ [Q I\MVMU TI U]T\Q\]L L¼M[\]LQ[ KQMV\yÅK[ IXIZMO]\[ MV MT[ T\QU[ IVa[ 1 T¼)LUQVQ[\ZIKQ~ [MUJTI PI^MZ QVQKQI\ MT KIUy L¼IY]M[\ KIV^Q ,M ^MOILM[ IUJ ^ITMV\QI L¼IT\ZM[ \yUQdament i potser en algunes ocasions de manera sectoZQIT [MV[M ]VI TyVQI KWU]VI Y]M ]VMQ`Q \W\M[ TM[ [M^M[ IK\]IKQWV[ 7 [MV[M NIKQTQ\IZ TM[ MQVM[ XMZ XW[IZ PW MV marxa amb garanties.

F_bWh CWhjeh[bb 6gfj^iZXiV ^ bZbWgZ YÉ6jH

'/+

4I PQ[\ ZQI PW LMUW[\ZI 5ITOZI\ TM[ ZM\QKvVKQM[ IUJ Y]v ^I [MZ ZMJ]LI T¼WZLMVIVtI [WTIZ LM *IZKMTWVI !!! ^I []XW[IZ ]V IJIV[ Q ]V LM[XZu[ 2I *MZTyV PW PI^QI QV\MV\I\ [MV[M v`Q\ Q \IVUI\MQ` ^I [MZ TI \MVIKQ\I\ L¼]V OZ]X L¼QVKWVLQKQWVIT[ TI Y]M ^I L]Z TI [M^I IXZW^IKQ~ I JWV XWZ\ Q ^I IKWV[MO]QZ Y]M I XIZ\QZ L¼IY]M[\I M`XMZQvVKQI VWUJZW[W[ U]VQKQXQ[ Q Uu[ \IZL T¼)LUQVQ[\ZIKQ~ KMV\ZIT WJTQO]M[[QV I IXZWÅ\IZ T¼MVMZOQI OZI\]|\I LMT [WT XMZ M[KITNIZ IQO]I IT[ MLQÅKQ[ =V KIV^Q QUXWZ\IV\ =VI KW[I [MUJTIV\ ^I WK~ZZMZ IUJ T¼IXIZQKQ~ I +I\IT]VaI LMT ,MKZM\ L¼-KWMÅKQvVKQI IUJ Y]v es pretén disminuir tant la producció de residus com la demanda de recursos materials i energètics durant la KWV[\Z]KKQ~ Q T¼ [ LMT[ MLQÅKQ[ 4I [M^I IXIZQKQ~ ^I [WZXZMVLZM UWT\I OMV\ [WJZM\W\ XMZ TI QVVW^IKQ~ Y]M []XW[I^I XMZ \IUJu XMT NM\ LM [MZ ]VI VWZUI I|TTILI [MV[M ]V UIZK ZMNMZMVKQIT LM XWTy\QKI KTIZIUMV\ [W[\MVQJQTQ[\I MV MT Y]IT I XIZ\QZ LM KWVMQ`MUMV\[ KWV\ZI[\I\[ ]V KIV^Q KWPMZMV\ M[ LM[MV^WT]Xu[ LM UIVMZI OZIL]IT XMZ NMZUI 8W\[MZ XMZY]v IY]M[\ [IT\ ZILQKIT Q QVL]J\IJTM UMV\ VMKM[[IZQ M[ XZWL]MQ`Q KWV^QVLZQI QVKTW]ZM PQ LW[ I[XMK\M[ Jo[QK[ ,¼]VI JIVLI MT UIZK VWZUI\Q] LMT XIy[ PI L¼QV^WT]KZIZ \W\PWU" )LUQVQ[\ZIKQ~ MUXZM[M[ \vKVQK[ ][]IZQ[ M\K M^QLMVKQIV\ Y]M IY]M[\I u[ ]VI \I[KI L¼MY]QX T¼ VQKI UIVMZI L¼WJ\MVQZ ZM[]T\I\[ ) \ITT L¼M`MUXTM TI XM\Q\I OZIV Å\I IKWV[MO]QLI MV MT[ T\QU[ \MUX[ MV TI disminució de la demanda d’aigua domèstica no hauria LM LMQ`IZ [I\Q[NM\ VQVO 8MZY]v VW MV[ MVOIVaMU [Q Ju u[ KMZ\ Y]M T¼][]IZQ u[ ]VI XIZ\ LM TI [WT]KQ~ \IUJu u[ QVVMOIJTM Y]M MT X]V\ NMJTM ZI] \IV\ MV TI OM[\Q~ LMT[ ZMK]Z[W[ PyLZQK[ KWU MV TM[ LMÅKQvVKQM[ LM TM[ `IZ`M[ LM []JUQVQ[\ZIUMV\ 5WT\M[ [Q\]IKQWV[ KZy\QY]M[ VW [~V ZM[

Uu[ Y]M MT ZM[]T\I\ LM LM[yLQM[ IKKMX\ILM[ XMT KW[\]U 1 IQ` KIT KIV^QIZ PW ,¼IT\ZI JIVLI u[ QUXZM[KQVLQJTM NIKQTQ\IZ MT KWUXTQUMV\ LM TM[ VWZUI\Q^M[ XZWXWZKQWVIV\ TM[ MQVM[ VMKM[[oZQM[ XMZ I TI [M^I IXTQKIKQ~ 6W M[ \ZIK\I VQKIUMV\ LM XI[[IZ MT \M[\QUWVQ I IT\ZM[ IOMV\[ KWU MT[ \vKVQK[ T\QUIUMV\ LM[JWZLI\[ XMZ T¼ITTI] LM[KWWZLQVILI LM VWZUI\Q^I XZWUWO]LI LM[ LM LQ^MZ[W[ M[\IUMV\[ KW[I que en complica enormement l’acceptació i la implantació. Es tracta d’ajudar a complir-les. La instauració L¼]VI VWZUI VW PI LM [MZ ]VI ®XI[[ILI LM XQTW\I¯ [QV~ un procés coordinat entre tots els agents implicats. 4¼)LUQVQ[\ZIKQ~ TM[ XMZ[WVM[ Y]M TI QV\MOZMV [~V IY]y XMZ KWZZMOQZ IY]M[\[ MZZWZ[ 1 \IUJu Q IQ` u[ NWVIUMV\IT XMZ IKWV[MO]QZ Y]M TI XZM[[Q~ LMT XWLMZ MKWV UQK VW NZMVQ ]VI XWTy\QKI LM [W[\MVQUMV\ LMT[ ZMK]Z[W[ XMZY]v MV LMXvV MT VW[\ZM N]\]Z VW [WTIUMV\ MKWV UQK sinó també ambiental i social. ,M ^MOILM[ KIT \QZIZ [M I TI XQ[KQVI MVKIZI Y]M \QVO]Q XWKI IQO]I \W\ Q [IJMZ Y]M PQ PI]Zo Y]Q MV[ LQZo \MUMZIZQ[ Q L¼IT\ZM[ I^IV\O]IZLQ[\M[ 8MZ \W\ u[ Y M[\Q~ L¼MY]QTQJZQ j[ MT aQV Q MT aIVO LM TM[ XMZ[WVM[ LM \W\ ITT ZMTIKQWVI\ IUJ TI ^QLI j[ MT aQV Q MT aIVO LM TM[ nostres normes.

'/,

Quan la participació esdevé diàleg: vers les administracions interactives

«La funció del diàleg és treure a la llum les estructures amagades de pensament, de manera que, a mesura que passem per damunt de les creences inqüestionables, anem creant una KWV[KQvVKQI KWTÈTMK\Q^I ¯ ,I^QL *WPU Quin context és el millor perquè la ciutadania participi en processos d’implantació de la sostenibilitat? ,MT KWVKMX\M ®OW^MZVIZ I¯ [¼M[\o XI[[IV\ IT ®OW^MZVIZ IUJ¯ j[ ]V XZQUMZ XI[ XMZ VW V¼PQ PI XZW] =VI KWU]VQ\I\ W WZOIVQ\bIKQ~ Y]M ^WT KZMIZ ]V ^MZQ\IJTM KWV\M`\ NI^WZIJTM I TI XIZ\QKQXIKQ~ M[\o LQ[XW[ILI I XI[[IZ IT ®OW^MZVIZ MV\ZM¯ 4I XIZ\QKQXIKQ~ KQ]\ILIVI [Q VW ^WT [MZ []XMZÅKQIT Q QV[]ÅKQMV\ PI LM \ZIV[NWZUIZ [M MV ^MZQ\IJTM LQoTMO QV\MZIK\Q] KQ]\ILo =V LQoTMO u[ Y]MTKWU Y]M M[ NI LM UIVMZI XMZUIVMV\ Q KWV\QV]ILI >I MV L]M[ W Uu[ LQZMKKQWV[ Q u[ ]VI MQVI IT [MZ^MQ LM TI ZMÆM`Q~ KWT TMK\Q^I -T ^MZQ\IJTM LQoTMO KWV[Q[\MQ` I M`XZM[[IZ TM[ VW[\ZM[ WXQVQWV[ Q MT[ X]V\[ LM ^Q[\I LM[ LMT[ Y]IT[ TM[ MUM\MU Q \u KWU I WJRMK\Q] KTIZ T¼IXZMVMV\I\OM LM Y]Q PQ XIZ\QKQXI Q TI KWU]VQKIKQ~ =VI LQ[K][[Q~ VW [MUXZM NWZUI XIZ\ L¼]V LQoTMO KWV[\Z]K\Q] 4I XIZ\QKQXIKQ~ KQ]\ILIVI u[ VMKM[[oZQI XMZ PI LM ser considerada un punt de partida per arribar a un ^MZQ\IJTM LQoTMO QV\MZIK\Q] 9]IT[M^WT I^y[ Y]MQ`I []OOMZQUMV\ LMV VKQI M\K XW\ [MZ KWV[QLMZI\ ]VI WXWZ\]nitat d’interacció. -T LQoTMO u[ XZM^Q I TI XIZ\QKQXIKQ~ 8MZ \IV\ KIT M[\IJTQZ MT[ UMKIVQ[UM[ LM LQoTMO LM TI UI\MQ`I UIVMZI Y]M KIT M[\IJTQZ MT[ UMKIVQ[UM[ LM XIZ\QKQXIKQ~ 8W\ XZMVLZM NWZUM[ UWT\ LQNMZMV\[ Q \u ]V OZIV XWLMZ \ZIV[NWZUILWZ No és el mateix demanar la participació de les persones IJIV[ Y]M LM[XZu[ L¼PI^MZ PQ LQITWOI\

F[h[ IkX_hWdW _ IWc_j_[h <ZgZci YZ aÉZbegZhV 6^\jVYZeaj_V >ccdkVX^dch HA

'/-

8MZY]v TI [W[\MVQJQTQ\I\ X]O]Q [MZ IXTQKILI KIT Y]M sigui explicada. Si expliquem el criteri que ens duu a ]VI LM\MZUQVILI LMKQ[Q~ IY]M[\I LMKQ[Q~ XW\ [MZ MV\M[I UQTTWZ [¼PQ M[\QO]Q W VW L¼IKWZL =VI XMZ[WVI M[\o Uu[ disposada a reciclar si pensa en el model de ciutat MVOZM[KILWZ Y]M ^WT NMZ ZMITQ\I\ 4¼)LUQVQ[\ZIKQ~ TWKIT UI\MQ`I PI L¼I^IVtIZ ^MZ[ TM[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ LQITWOIV\[ Q QV\MZIK\Q^M[ -T UWLMT organitzatiu de les administracions actuals és el model QVL][\ZQIT [WZOQ\ IT [MOTM XI[[I\" T¼)LUQVQ[\ZIKQ~ u[ ]VI UoY]QVI Y]M XZWL]MQ` ]V[ LM\MZUQVI\[ ZM[]T\I\[ ILZMtI\[ I ]VI ®UI[[I¯ KWUXIK\I -T[ XZWKM[[W[ M[ XWLMV sistematitzar i no hi ha lloc per a l’aprenentatge permaVMV\ VQ XMZ I TM[ IKKQWV[ LQNMZMVKQILM[ <IVUI\MQ` MT UWLMT WZOIVQ\bI\Q] Uu[ ILQMV\ I TM[ VMKM[[Q\I\[ IK\]IT[ u[ MT UWLMT JQWT OQK" T¼)LUQVQ[\ZIKQ~ u[ ]V u[[MZ ^Q] Y]M M[\o LQV[ L¼]V LM\MZUQVI\ KWV\M`\ Q PQ QV\MZIK\]I OZoKQM[ I ]V QV\MZKIV^Q LQVoUQK 4¼WZOIVQ[UM [¼ILIX\I IT[ KIV^Q[ Q u[ [MV[QJTM I TM[ VMKM[[Q\I\[ La millor base perquè la ciutadania es correspon[IJQTQ\bQ u[ ]V UIZK JI[I\ MV TI ZMÆM`Q~ TI LQ[K][[Q~ Q T¼IXZMVMV\I\OM -V\MVMU LWVK[ TI XIZ\QKQXIKQ~ KWU ]V XZWKu[ LM LQoTMO XMZUIVMV\ Q [W\I IY]M[\I XMZ[XMK\Q^I proposem alguns principis a partir dels quals es poden LM[MV^WT]XIZ TyVQM[ L¼IKKQ~ 9]IV KWV[QLMZMU TI XIZ\QKQXIKQ~ KWU I LQoTMO Q LMUIVMU I ITO Y]M PQ XIZ\QKQXQ XWLMU XZM^M]ZM¼V TM[ ZM[XW[\M[ Q LWVIZ PQ ]V \ZIK\M ILQMV\ \MVQV\ MV KWUX\M Y]M VW \W\PWU IKWTTQZo TI [W[\Mnibilitat de la mateixa manera. -T[ IOMV\[ XZWUW\WZ[ LM TI [W[\MVQJQTQ\I\ LQ]MV" ®5QZM] \QVK ]VI XZWXW[\I I NMZ ^W[ +ZMK Y]M ^IT TI XMVI Y]M XMV[MU KWU ^WTMU MT VW[\ZM U]VQKQXQ MV MT N]\]Z +ZMK Y]M KIT \MVQZ XZM[MV\ TI [W[\MVQJQTQ\I\ KWU I KZQ\MZQ I Å LM VW OMVMZIZ Uu[ XZWJTMUM[# KZMK Y]M u[ ]VI WXWZ\]VQ\I\ LM NMZ KIV^Q[ XW[Q\Q][ 5¼IOZILIZQI Y]M XIZ\QKQXM] MV IY]M[\ XZWKu[¯

4M[ ZM[XW[\M[ XWLMV [MZ LQNMZMV\[ -`MUXTM[" H[ifeijW '" ;Q ^WT[ Y]M XIZ\QKQXQ MV MT XZWKu[ LM [W[-

\MVQJQTQ\I\ [ML]MQ` UM 5W[\ZI UM¼V MT[ JMVMÅKQ[ QVNWZUI¼U LMT[ XZWJTMUM[ Q LMT[ MNMK\M[ VMOI\Q][ LM TI insostenibilitat... Educa’m. H[ifeijW (0 6W ^MQO KTIZ Y]v MV \ZI]Zu LM \W\ XTMOI\ H[ifeijW )0 6W MU NIKQ[ XMZLZM MT \MUX[ H[ifeijW *0 <QVK IT\ZM[ XZWJTMUM[ Y]M U¼QUXMLMQ`MV LM XIZ\QKQXIZ PQ 6W PQ M[\QK MV KWVLQKQWV[ <QVK XZWJTMUM[ IQ`y Y]M VW U¼I\IJITQ[ H[ifeijW +0 6W U¼]\QTQ\bQ[ 6W MU NIKQ[ [MZ^QZ XMZ IT[ \M][ WJRMK\Q][ XMZ Uu[ VWJTM[ JWVQK[ Q [W[\MVQJTM[ Y]M siguin. H[ifeijW ,0 >]TT XIZ\QKQXIZ PQ XMZ VW ^]TT MV\ZIZ MV RWK[ LM XWLMZ Q JIZITTM[ XWTy\QY]M[ 6W U¼IOZILI XIZ\QKQpar enmig d’un ambient enrarit. H[ifeijW -0 ;Q ^WT[ Y]M PQ XIZ\QKQXQ LQO]M[ UM KWU ,~VI¼U KIVIT[ LM XIZ\QKQXIKQ~ Y]M [QO]QV MV\MVMLWZ[ NoKQT[ Q NIK\QJTM[ H[ifeijW .0 ,MQ`I¼U XIZ\QKQXIZ I TI UM^I UIVMZI 6W MU LMUIVQ[ Y]M I[[Q[\MQ`Q I ZM]VQWV[ XMZ U¼IOZILI XWZ\IZ ]V PWZ\M\ )Y]M[\I u[ TI UM^I UIVMZI LM participar. H[ifeijW /0 >]TT XIZ\QKQXIZ PQ [MUXZM Y]M ^MOQ Y]M TI UM^I XIZ\QKQXIKQ~ [MZ^MQ` L¼ITO]VI KW[I 8IZTI IUJ UQ ,QITWOI# [Q VW M[\o[ L¼IKWZL IUJ TI UM^I WXQVQ~ KWU I UyVQU M`XTQKI UM¼V MT XMZY]v 1 [WJZM\W\ M[KWT\I¼U H[ifeijW '&0 5¼IOZILIZQI Y]M TI UM^I XIZ\QKQXIKQ~ \QVO]u[ ]V XZMUQ MVKIZI Y]M NW[ [QUJ TQK ;MZ ZMKWVMO]\ agrada a tothom. Encara no estic gaire acostumat a ser responsable i necessito models. ,M TM[ ZM[XW[\M[ [WZOMQ`MV TM[ TyVQM[ L¼IKKQ~ Y]M M[ XWLMV IXTQKIZ I KILI KWU]VQ\I\ W WZOIVQ\bIKQ~ <W\ XZWKu[ XIZ\QKQXI\Q] Y]M VW XZM[MV\Q TI [W[\MVQJQTQ\I\ KWU ]V ZMK]Z[ KWU ]VI WXWZ\]VQ\I\ M[\o KWVLMUVI\ IT NZIKo[

'/.

.8 :Wd_ 9WbWjWokZ Àb[n 9k[ijW 6gfj^iZXiZh

;bi iWl_i gk[ _dl[ij_]k[d0 ^_ij h_W Z[ bW f[j`WZW [Yeb ]_YW ?djheZkYY_ 0 Z[ M_bb_Wc H[[i W M_bb_Wc 9Wjjed

)T KIXy\WT PMU M`XW[I\ TI XM\RILI MKWT OQKI KWU ]VI VW^I UIVMZI LM UM[]ZIZ T¼QUXIK\M LMT[ P]UIV[ MV TI VI\]ZI +WU [WZOMQ` MT KWVKMX\M LM XM\RILI MKWT OQKI' 9]QV u[ MT [M] WZQOMV Q PQ[\ ZQI' ?QTTQIU :MM[ MK TMO LM TI =VQ^MZ[Q\I\ LM *ZQ\Q[P +WT]UJQI KWQV^MV\WZ L¼IY]M[\ KWVKMX\M R]V\IUMV\ IUJ 5I\PQ[ ?IKSMZVIOMT MV[ MV L~VI TM[ KTI][ -T [M] WJRMK\Q] u[ ® ZMKWVVMK\IZ T¼PWUM IUJ MT U~V VI\]ZIT MV NWZUM[ Y]M ZMÆMK\MQ`QV TI ZMITQ\I\ JQWNy[QKI# XMZ I IQ` M[\]LQW T¼PWUW [IXQMV[ IUJ T¼WJRMK\Q] L¼QLMV\QÅKIZ Q Y]IV\QÅKIZ MT[ Æ]`W[ L¼MVMZOQI Q UI\MZQIT[ IXZWXQI\[ XMZ I T¼M[XvKQM P]UIVI 4¼QVLQKILWZ ®XM\RILI MKWT OQKI¯ LMUW[\ZI Y]M T¼M[XvKQM homo sapiens PI M[LM^QVO]\ T¼WZOIVQ[UM KWV[]UQLWZ LWUQVIV\ MV \W\[ MT[ MKW[Q[\MUM[ \MZZM[\ZM[ Q WKMoVQK[ T¼PWUM u[ TI NWZtI OMWT OQKI Uu[ QUXWZ\IV\ Q TI [M^I IKKQ~ M[\o INMK\IV\ MT KTQUI \MZZM[\ZM¯ Què és una petjada ecològica? j[ ]VI MQVI KWUX\IJTM Y]M XMZUM\ UM[]ZIZ MT[ ZMY]MZQUMV\[ MV \MZUM[ LM KWV[]U LM recursos i assimilació de residus d’una determinada població o economia –per exemXTM ]VI KQ]\I\· Q M`XZM[[IZ TW[ MV oZMI LM \MZZI XZWL]K\Q^I 4I XM\RILI MKWT OQKI KITK]TI Y]QVI u[ T¼oZMI \W\IT LM T¼MKW[Q[\MUI VMKM[[oZQI XMZ []XWZ\IZ TI KoZZMOI ILMY]ILI XMZ I TM[ VMKM[[Q\I\[ LMT[ [M][ PIJQ\IV\[ )Y]M[\I oZMI 0- LMXvV LM TI XM\RILI LMT KWV[]UQLWZ PM Q MT VWUJZM LM KWV[]UQLWZ[ V 8MZ M[\QUIZ TI XM\RILI L¼]VI XMZ[WVI M[ ZMTIKQWVMV MT[ JuV[ LM KWV[]U MV KQVK KI\MOWZQM[" ITQUMV\IKQ~ PIJQ\I\OM \ZIV[XWZ\ JuV[ LM KWV[]U Q [MZ^MQ[ X JTQK[ 8MZ XZWL]QZ Y]IT[M^WT Ju KITMV \ZW[[M\[ L¼MKW[Q[\MUI ·XI[\]ZM[ \MZZI IOZyKWTI JW[KW[ oZMM[ LM XM[KI· Q ]VI IT\ZI KW[I Y]M M[ LQ] energyland. 1 IQ` Y]v u[' j[ T¼oZMI L¼MUJWZVIT LM KIZJWVQ VMKM[[oZQI XMZ IJ[WZJQZ MT +72 emès XMZ T¼MVMZOQI XZQUoZQI ZMY]MZQLI XMZ XZWL]QZ MT[ JuV[ KWV[]UQ\[ XMZ T¼][]IZQ L’energyland u[ MT Æ]` L¼MVMZOQI Y]M M[ LQ[XMZ[I IT TTIZO LMT KQKTM LM ^QLI LMT Ju I per què es compta d’aquesta manera la petjada ecològica? -V TI JQJTQWOZIÅI LMT [M] TTQJZM Our ecological footprint ?QTTQIU :MM[ KQ\I ?QTTQIU +I\\WV ]V [WKQ TMO LM TI =VQ^MZ[Q\I\ LM +PQKIOW Y]M LMÅVMQ` MT \MZUM capacitat de càrrega d’un ecosistema KWU ® TI Uo`QUI XWJTIKQ~ L¼]VI KMZ\I M[XvKQM Y]M X]O]Q [W[\MVQZ [M QVLMÅVQLIUMV\ MV ]V PoJQ\I\ M[XMKyÅK [MV[M INMK\IZ VM TI XZWL]K\Q^Q\I\ XZQUoZQI VM\I¯ 1 Y]v u[ TI XZWL]K\Q^Q\I\ XZQUoZQI VM\I' +I\\WV L~VI MV TI [M^I JQJTQWOZIÅI Uu[ XQ[\M[ XMZ MV\MVLZM TM[ JI[M[ PQ[\ ZQY]M[ LM TI XM\RILI MKWT OQKI IUXTQIV\ TI RI TTIZOI TTQ[\I LM :MM[ )Y]M[\I TTQ[\I XMZUM\ [MO]QZ ]V ÅT KWVL]K\WZ Y]M IT TTIZO LM IVa[ ZMKWZZM LQ^MZ[M[ LQ[KQXTQVM[ ',+&#'.&& :[bi Ói_ YhWj[i Wbi [Yedec_ij[i Yb}ii_Yi

) .ZIVtI L]ZIV\ ]V JZM] XMZyWLM LMT ZMOVI\ LM 4T]y[ @> T¼IVa M[ LM[MV^WT]XI ]VI M[KWTI LM XMV[IUMV\ MKWV UQK TQLMZILI XMZ .ZIVtWQ[ 9]M[VIa 5IV\MVQI Y]M MT XZWKu[ MKWV UQK XWLQI [MZ MV\v[ KMV\ZIV\ [M MV ]V [WT NIK\WZ Ny[QK TI XZWL]K\Q^Q\I\ LM T¼IOZQK]T\]ZI -T[ Å[Q KZI\M[ IZO]UMV\I^MV Y]M TM[ TTMQ[ LM TI VI\]ZI [~V Ny[QY]M[ Q N]VKQWVMV IUJ QVLMXMVLvVKQI LM TI ^WT]V\I\ LM T¼u[[MZ P]Uo Q Y]M [Q MT[ u[[MZ[ P]UIV[ NW[[QV KIXItW[ L¼ILWX\IZ MT KWUXWZ\IUMV\ MKWV UQK ®ILQMV\¯ Y]M QUXTQKI^I TI TTMQ VI\]ZIT Ny[QKI MT JMVM[\IZ [WKQIT [MZQI UI`QUQ\bI\ 9]M[VIa MV MT [M] tableau economique, UM[]ZI TI XZWL]K\Q^Q\I\ IOZyKWTI LM[OZIVIV\ MT Æ]` LM ZQY]M[I I \ZI^u[ LM TM[ KTI[[M[

'//

[WKQIT[ -T UWLMT ZMXZM[MV\I XMZ XZQUMZI ^MOILI ]V [Q[\MUI OMVMZIT L¼MY]QTQJZQ L¼]V XIy[ UM[]ZI\ MV XZWL]K\Q^Q\I\ XZQUoZQI '.&&#'/&( :[bi j[hceZ_d}c_Yi W I[h][_ FeZeb_diao _ F\WkdZb[h

) KWUMVtIUMV\ LMT [MOTM @1@ TI JI[M Ny[QKI Q MKWT OQKI QV\]|LI XMZ T¼M[KWTI Å[Q KZI\I M[ KWV[WTQLI IUJ MT LM[KWJZQUMV\ LM TM[ TTMQ[ LM TI \MZUWLQVoUQKI Y]M NIV 2 *TIKS + :]UNWZL 2 >I\ ;ILQ +IZVW\ Nicolas Clément 2IUM[ 8 2W]TM 2 : 5IaMZ 0 4 . ^WV 0MTUPWT\b : 2 - +TI][Q][ ?QTTQIU <PWU[WV 2IUM[ + 5I`_MTT Q 4]L_QO - *WT\bUIVV 4M[ LQ[KZMXoVKQM[ MV\ZM MT[ \MZUWLQVoUQK[ Q T¼MKWVWUQI KTo[[QKI [~V TTMOMVLoZQM[ 8MZ KWUMVtIZ XWLMU IVITQ\bIZ TI KWVNZWV\IKQ~ 2M^WV[ +TI][Q][ 1865 Stanley Jevons: el model energètic d’Anglaterra 4¼IVa MT[ M[\I\[ M]ZWXM][ M[\IV MV XTMVI :M^WT]KQ~ 1VL][\ZQIT ; 2M^WV[ KWV[\I\I Y]M )VOTI\MZZI VMKM[[Q\I UQTQWV[ LM \MK I T¼IVa -V TM[ KWVKT][QWV[ LMT [M] TTQJZM The Coal Question ZM[]UMQ` MT LQTMUI" LM[XZu[ LM T¼ILWXKQ~ LMT[ XZQVKQXQ[ LMT TTQ]ZM KIV^Q PMU L¼IXTQKIZ IY]M[\[ XZQVKQXQ[ IT[ VW[\ZM[ ZMK]Z[W[' ,Q[XMZ[IZ TI VW[\ZI IJ]VLoVKQI UQVMZIT \IV XZ LQOIUMV\ u[ [MZ M[XTvVLQL[ IUJ ]V KIXQ\IT Y]M UIQ VW ZM\WZVIZo -T VW[\ZM QUXMZQ Q ZItI QVKTW]MV RI ]V KQVY]v LM TI XWJTIKQ~ LMT U~V Q TI KZMIKQ~ LM VW][ M[\I\[ ZMOQ\[ XMZ TI VW[\ZI \]\MTI LMT[ UIZ[ MT VW[\ZM KWUMZt Q [WJZM\W\ TI LQN][Q~ LM TM[ VW[\ZM[ VW^M[ \vKVQY]M[ M[\QU]TI MT XZWOZu[ LM TI 0]UIVQ\I\ +IT XZMVLZM TI LMKQ[Q~ transcendental entre una grandesa breu o una de continuada i llarga mediocritat. 1885 Clausius i el model energètic alemany : 2 - +TI][Q][ LM[KWJZMQ` TI TTMQ LM T¼MV\ZWXQI ·TI [MOWVI TTMQ LM TI \MZUWLQVoUQKI: ® T¼MVMZOQI MV ]V [Q[\MUI \IVKI\ I T¼MV\ZILI L¼MVMZOQI XI[[I QZZM^MZ[QJTMUMV\ LM NWZUM[ NoKQTUMV\ \ZIV[NWZUIJTM[ I IT\ZM[ NWZUM[ UMVa[ \ZIV[NWZUIJTM[ Q XMZ \IV\ TI XZWJIJQTQ\I\ Y]M M[ XZWL]MQ`QV \ZIV[NWZUIKQWV[ MV T¼MVMZOQI LQ[UQV]MQ` KWV[\IV\UMV\ -V [MZ T¼]VQ^MZ[ ]V [Q[\MUI \IVKI\ LM[XZu[ L¼]V TTIZO XMZyWLM \W\I T¼MVMZOQI ILWX\IZo ]VI NWZUI Y]M VW [MZo KIXIt LM \ZIV[NWZUIZ [M# KWV[Q[\QZo MV ]VI KITWZ Y]M [¼M[\MVLZo LM UIVMZI MY]QTQJZILI XMZ \W\ T¼]VQ^MZ[ -V IY]MTT UWUMV\ ·TI UWZ\ \vZUQKI· Y]IT[M^WT UW^QUMV\ [¼QV\MZZWUXZo RI Y]M XMZ I TI \ZIV[NWZUIKQ~ MV KITWZ LM Y]IT[M^WT NWZUI L¼MVMZOQI u[ QVLQ[XMV[IJTM \MVQZ KW[[W[ I LQNMZMV\[ \MUXMZI\]ZM[¯ )T ÅVIT LM TI [M^I ^QLI MV ]V LQ[K]Z[ I T¼MUXMZILWZ *Q[UIZKS LMNMV[I TI PQLZo]TQKI KWU I NWZUI L¼MVMZOQI ZMVW^IJTM XMZ LM[MV^WT]XIZ )TMUIVaI LI^IV\ T¼WXKQ~ ILWX\ILI XMZ )VOTI\MZZI Q MT[ -[\I\[ =VQ\[ L¼]\QTQ\bIZ TM[ [M^M[ ZM[MZ^M[ LM KIZJ~ ®-V T¼oUJQ\ LM T¼MKWVWUQI u[ ^oTQL Y]M LM KILI KW[I [¼PI LM KWV[]UQZ \IV\ KWU M[ XW\ XZWL]QZ I TI XZoK\QKI XZWKMLQU LM UIVMZI \W\ITUMV\ LQNMZMV\ MV[ KWUXWZ\MU KWU PMZM][ LM[XZMWK]XI\[ KWV[]UQV\ TI ZM[MZ^I LM KIZJ~ Y]M LM] TI [M^I MVMZOQI XW\MVKQIT IT [WT ;Q IY]M[\ ZMK]Z[ [¼M[OW\u[ MT[ PWUM[ M[\IZQMV KWVLMUVI\[ I M[XI^QTIZ [M VWUu[ IUJ T¼MVMZOQI Y]M KWV\QV]| MV^QIV\ MT [WT¯ '-.&#'.,& :[ bW Ói_ebe]_W W I[h][_ FeZeb_diao _ F\WkdZb[h

4I Y]yUQKI WZOoVQKI M[ LM[MV^WT]XI MV\ZM Q # 1VOMVPW_[b ) LM 4I^WQ[QMZ 2 8ZQM[\TMa 2 ;MVVMJQMZ 6 < LM ;I][[]ZM > 4MQJQO Q 2 : 5IaMZ PI^QMV Å`I\ TI ]VQ\I\ LM TI Å[QWTWOQI TI Y]QTWKITWZQI -V\WZV LM ) .TQKS 3 >WQO\ Q 8M\\MVSWNMZ PI^QMV MTIJWZI\ \ZMJITT[ [WJZM T¼MÅKQvVKQI \MZUWLQVoUQKI LMT[ P]UIV[ Q IVQUIT[ Y]M 8WLWTQV[Sa Q 8NI]VLTMZ KWVMQ`QMV Ju

(&&

'..& FeZeb_diao _ [b ceZ[b [d[h] j_Y ieY_Wb_ijW

8WZWVIQ[S [WKQITQ[\I ]KZI|Vv[ ^I [MZ MT XZQUMZ I LQT]KQLIZ M`XTyKQ\IUMV\ MT XZWKu[ MKWV UQK LM[ L¼]VI XMZ[XMK\Q^I \MZUWLQVoUQKI 8WZWVIQ[S KWVMQ`QI Å[QWKZoKQM[ Q \MZUWLQVoUQK[ Q QV[Q[\QI Y]M [Q TI VI\]ZI MZI TI NWV\ WZQOQVoZQI LM TI ZQY]M[I PQ PI^QI QUXTQKIKQWV[ MKWV UQY]M[ 4¼IZ\QKTM LM 8WLWTQV[Sa ®-T \ZMJITT LM T¼u[[MZ P]Uo Q TI [M^I ZMTIKQ~ IUJ TI LQ[\ZQJ]KQ~ LM T¼MVMZOQI¯ u[ ]V IZ\QKTM [MUQVIT XMZ MV\MVLZM TI XM\RILI MKWT OQKI -T[ KIXy\WT[ I [~V ]V ZMXo[ I TM[ TTMQ[ LM TI \MZUWLQVoUQKI XMZ IZO]UMV\IZ T¼ [ LM T¼IVoTQ[Q LMT Æ]` L¼MVMZOQI XMZ M[\]LQIZ MT[ [Q[\MUM[ LM XZWL]KKQ~ )T[ KIXy\WT[ Q NI ZMNMZvVKQI I TI Y]yUQKI WZOoVQKI Q TI Å[QWTWOQI LM XTIV\M[ Q IVQUIT[ )T KIXy\WT KITK]TI TI XZWL]K\Q^Q\I\ VM\I LMT \ZMJITT P]Uo KWU I N]VKQ~ LM TI Y]IV\Q\I\ L¼MVMZOQI ZMY]MZQLI XMZ I IY]M[\ \ZMJITT -[\]LQI MT [Q[\MUI LM XZWL]KKQ~ IOZyKWTI LM .ZIVtI ·MV SKIT· XZWL]|LI XMZ PMK\oZMI ZM[XMK\M LM T¼MVMZOQI ZMY]MZQLI XMZ XZWL]QZ TI QVKTWMV\ T¼MVMZOQI LQ[[QXILI MV MT[ NIK\WZ[ XZWL]K\Q][ ·KWV\QVO]\ MV MVMZOQI LM TTI^WZ[ LM[XM[I KIT ZQKI LM T¼u[[MZ P]Uo Q L¼IVQUIT[ LM \QZ· Q KITK]TI TI XZWL]K\Q^Q\I\ VM\I MV SKIT PI ,ML]MQ` Y]M MT[ IOZW[Q[\MUM[ ITQUMV\I\[ XMZ MV\ZILM[ L¼MVMZOQI IXWZ\ILM[ XMT[ P]UIV[ ·M`W[WUo\QY]M[· I]OUMV\MV TI XZWL]K\Q^Q\I\ VM\I ZM[XMK\M L¼MKW[Q[\MUM[ VI\]ZIT[ [MV[M IXWZ\IKQWV[ M`\MZVM[ )T KIXy\WT KWUXIZI T¼M^WT]KQ~ LMUWOZoÅKI Q TI XZWL]K\Q^Q\I\ VM\I L¼-]ZWXI ·Y]M KWUX\I MV \oTMZ[ ]VI ]VQ\I\ LM [ITIZQ ]\QTQ\bILI XMZ 5IZ` Y]M MY]QXIZI I SKIT LQI· Q KWVKTW] Y]M ®TI XZWL]K\Q^Q\I\ LMT \ZMJITT I]OUMV\I Uu[ ZoXQL LMT Y]M I]OUMV\I TI XWJTIKQ~¯ 8WLWTQV[Sa ^I QV\MV\IZ ZMKWVKQTQIZ TI \MWZQI LMT ^ITWZ LMT \ZMJITT UIZ`Q[\I IUJ ]VI IVoTQ[Q \MZUWLQVoUQKI LMT XZWKu[ MKWV UQK )Q` ^I KWVL]QZ TW I KWVKTW]ZM Y]M MT TyUQ\ T\QU MV TI TTMQ LMT LM[MV^WT]XIUMV\ MKWV UQK VW M[ \ZWJI^I MV TM[ ZMTIKQWV[ MV\ZM KTI[[M[ XZWL]K\Q^M[ [QV~ MV TM[ TTMQ[ Ny[QY]M[ Q Y]M MT UWLMT [WKQITQ[\I NWZU]TI^I ]V MZZWZ LM JI[M MV LMKTIZIZ Y]M MT ®[WKQITQ[UM KQMV\yÅK¯ []XMZIZQI TM[ M[KI[[M\I\[ UI\MZQIT[ Q I[[WTQZQI ]V M[\I\ L¼M`\MV[Q~ UI\MZQIT QTÈTQUQ\ILI .ZMLMZQKS -VOMT[ ^I KWUMV\IZ TM[ KIZ\M[ Y]M 8WLWTQV[Sa MV^QI^I I 5IZ` Y]M VW MV ^I KWV\M[\IZ KIX '/&( BW YWfWY_jWj ikij[djWZehW Z[ F\WkdZb[h

8NI]VLTMZ XZWNM[[WZ LM Ny[QKI I /ZI\b ²][\ZQI M[KZQ] T¼IVa ! ]V IZ\QKTM \Q\]TI\ ®4¼MKWVWUQI U]VLQIT I TI TT]U LM TI Ny[QKI¯ Y]M u[ QUXZM[KQVLQJTM XMZ MV\MVLZM TI XM\RILI MKWT OQKI 8NI]VLTMZ M[ XZMO]V\I" Y]IV\[ P]UIV[ XW\ ITQUMV\IZ TI <MZZI' 8MZ ZM[WTLZM MT XZWJTMUI XZWXW[I KWUXIZIZ TI KIXIKQ\I\ [][\MV\ILWZI LM TI <MZZI IUJ TM[ VMKM[[Q\I\[ LM T¼M[XvKQM P]UIVI ,MÅVMQ` TI KIXIKQ\I\ [][\MV\ILWZI LM TI <MZZI Y]M Uu[ MVLI^IV\ LMVWUQVIZo KIXIKQ\I\ LM KoZZMOI KWU ® TI XWJTIKQ~ Uo`QUI Y]M XW\ [][\MV\IZ ]V \MZZQ\WZQ¯ 8ZWXW[I UM[]ZIZ ® TI VMKM[[Q\I\ UQ\RIVI XMZ XMZ[WVI I KILI \MZZQ\WZQ Q KWVNZWV\IZ TI IUJ TI Y]IV\Q\I\ LM UI\MZQIT[ LQ[XWVQJTM[ KWV[QLMZIV\ TI <MZZI ]V \MZZQ\WZQ VQK¯ Les necessitats de l’espècie humana 9]v XI[[I [Q ]VI ZMOQ~ VW \ZWJI MT[ UI\MZQIT[ VMKM[[IZQ[ IT [M] \MZZQ\WZQ XZ `QU' ,WVK[ Y]M MT[ QV\MZKIV^QIZo IUJ IT\ZM[ ZMOQWV[ UQ\RIVtIV\ MT KWUMZt -T[ UI\MZQIT[ KWUXTMQ`MV TI TTMQ LM TI KWV[MZ^IKQ~ Q [~V IJ]VLIV\[ 6WUu[ ITO]V[ [MZQMV MT NIK\WZ TQUQ\IV\ [Q \ZIV[XWZ\IZ UI\MZQIT[ L¼IT\ZM[ ZMOQWV[ KW[\I \ZMJITT I KI][I LM TI NZQKKQ~" MT NIK\WZ TQUQ\IV\ [MZQI TI VMKM[[Q\I\ L¼MVMZOQI XMZ \ZIV[XWZ\IZ JuV[ 8MZ Y]QV[ JuV[ [¼PIV LM UM[]ZIZ' 8ZWXW[I UM[]ZIZ T¼MVMZOQI XMZ ITQUMV\IZ [M ^M[\QZ [M PIJQ\IZ Q LM[MV^WT]XIZ \ZMJITT

(&'

L’energia d’un bé de consum Però, com es pot mesurar? Pfaundler posa l’exemple del pa. «Els seus materials no es perden per la llei de la conservació, seran assimilats per l’organisme, excretats com a rebuigs i reciclats per descomponedors.» Què cal per fer una barra de pa? Calen hectàrees de terra o materials i sol. Però si aquestes hectàrees són part d’un bosc, una muntanya, un llac o un desert no serveixen; només si un camp plantat amb blat és irradiat pel sol aquesta planta acumularà energia química disponible. També cal l’energia necessària per produir el treball necessari per recollir, transportar i moldre el blat, energia que sempre prové del sol. Energia apropiada Per dimensionar l’energia d’alimentació, Pfaundler coneix i cita M. Rubner, i dóna per a una persona que treballi consums de 118 g de proteïnes, 56 g de greixos, 500 g d’hidrats de carboni-midó o sucres –que sumarien 3.055 kcal/dia. Per dimensionar l’energia per vestir-nos, Pfaundler cita Rubner, que estimava que vestir-se comporta un estalvi de 600 kcal/dia, però no dóna cap estimació de l’energia necessària per produir aquest bé. Pfaundler no dóna cap estimació de l’energia necessària per habitar, però sí que en desglossa la comptabilitat: «... cal estimar l’energia continguda en la fusta, i l’emprada en l’extracció i el transport de pedra, sorra, ciment, ferro... cal incloure-hi també l’energia en calefacció i l’energia d’enllumenat». Finalment, per mesurar la demanda d’energia per desenvolupar treball, Pfaundler cita el treball de Stanley Jevons. L’any 1900, la demanda mundial era de 660 Mtec/ any i el consum per capita era de 0,4 tec/any. Pfaundler coneix molt bé Clausius i la seva actitud de discriminar fonts renovables de no renovables; explica la primera i la segona llei de la termodinàmica: «La lluita per la vida consisteix a obtenir l’energia necessària per elaborar els materials necessaris per subsistir. La capacitat sustentadora depèn de la conversió per les plantes de l’energia del sol». Fa càlculs per cobrir les necessitats amb fonts renovables. Cita els treballs de Pouillet i de Langley, calcula una incidència de 663.0106 kcal/ha/any, que serien 1.000 tec/ha/any. Per avaluar la productivitat primària neta (PPN), cita els estudis de rendiment de plantes d’Engelman i J. Sachs: el 0,8% de l’energia química quedava incorporada en el midó, un 20% s’hi incorporaria com a sucres, el 80% restant era cel·lulosa no comestible per humans i un 50% es descomptava com a superfície ocupada per camins, carreteres i cases, però no incorpora les pèrdues per factors productius estudiats per S. Podolisnky. La PPN per any d’1 ha serien 5,3106 kcal. ;d[h]_W Wfhef_WZW f[h W b[i d[Y[ii_jWji ^kcWd[i

Pfaundler estima l’apropiació humana de productivitat primària neta (AHPPN) en 5.000 kcal/dia o 1,825106 kcal/any. Divideix la PPN per l’AHPPN i dedueix el nombre de persones per hectàrea, 2,9 persones/ha. Capacitat sustentadora de la Terra Com es pot avaluar la superfície terrestre? Podolinsky coneix la biocapacitat de França, i Pfaundler una biocapacitat mundial desglossada de 2.174 Mha de pastures + agricultura l’any 1902, però no cita les seves fonts.

(&(

Resultat Si l’energia apropiada per a les necessitats humanes era de 2,9 persones/ha i la capacitat sustentadora era de 2.174 Mha de pastures + agricultura, es podrien sustentar 6.300 milions d’habitants. Si totes les hectàrees fossin conreades –i l’espècie fos vegetariana–, la capacitat sustentadora màxima seria de 20.000 milions d’habitants. '-,&#'/)& :[bi Yb}ii_Yi Wbi d[eYb}ii_Yi

L’any 1760, hi havia a Europa dues escoles de pensament econòmic: el mercantilisme Q TI Å[QWKZoKQI 4I XZQUMZI LMNMV[I^I T¼ILWXKQ~ LM XWTy\QY]M[ NI^WZIJTM[ I TI XZW\MKKQ~ LMT KWUMZt 4¼IVa ) ;UQ\P KWV\ZQJ]MQ` I LM[U]V\IZ TM[ \M[Q[ Å[Q KZI\M[ I \ZI^u[ de Turgot. Inicia l’economia política amb la seva La riquesa de les nacions, en què con[QLMZI Y]M TI \MVLvVKQI VI\]ZIT LM T¼PWUM I MVZQY]QZ [M u[ JMVMÅKQW[I XMZ IT KWVR]V\ LM TI [WKQM\I\ <IUJu KZMQI Y]M PW [MZQI TI LQ^Q[Q~ Q M[XMKQITQ\bIKQ~ LMT \ZMJITT Q IÅZmava que els factors productius eren substituïbles: el treball humà per treball animal, aquest per treball mecànic, l’últim per capital. D. Ricardo i J. B. Say van defensar els avantatges del comerç i la divisió del treball, i la Llei de Say, que postulava que l’oferta generaria la seva pròpia demanda. En els seus Principis de l’economia política de < 5IT\P][ XZM^M] Y]M TI QV[]ÅKQvVKQI LM TI LMUIVLI MNMK\Q^I OMVMZIZQI I\]Z Q que la manca de la demanda seria el problema fonamental del sistema. L’any 1830, Karl Marx, que va viure la primera gran crisi del capitalisme industrial, va defensar que les relacions de producció en el sistema capitalista determinaven que la plusvàlua s’acumulés i es concentrés en molt poques mans. Des de 1870, l’escola neoclàssica de L. Walras va explicar la formació de preus des del costat de la demanda agregada. Els IK\WZ[ MKWV UQK[ XZWKMLQMV UQ\RIVtIV\ ]V ®\MUX\MQO¯ Y]M ÅVITUMV\ M[ \ZIL]|I MV un comportament estadístic que tendia a maximitzar la utilitat marginal. Finalment, l’any 1930, J. M. Keynes defensa una teoria basada en la noció de demanda agregada de T. Malthus per explicar les variacions del nivell general d’activitat observades durant la Gran Depressió de l’any 29 i següents. En aquesta situació de desocupació ®VWUu[¯ M[ XWLZQI I]OUMV\IZ T¼WK]XIKQ~ QVKZMUMV\IV\ TM[ LM[XM[M[ UQ\RIVtIV\ LvÅKQ\ públic. Que els sona com a cosa coneguda? '/(+ IeZZo l[hiki [bi d[eYb}ii_Yi

Només nou anys abans, Frederick Soddy, distingit amb el premi Nobel de Química l’any 1921, consultava a J. M. Keynes sobre la Llei de Say. L’any 1921, el va convidar a una conferència a la London School of Economics. Allà va fer una crítica sense matisos a la teoria econòmica neoclàssica. Va mantenir que una teoria comprensiva de la riquesa econòmica de les nacions havia de tenir les lleis biofísiques com a primer XZQVKQXQ XMZY]v ® TI ^QLI LMZQ^I MV MT [M] KWVR]V\ LM T¼MVMZOQI Ny[QKI VW L¼]VI IT\ZI propietat de la matèria viva, i encara menys d’una deïtat externa; deriva exclusivament del món inanimat. És dependent per a totes les seves necessitats inclosa la seva continuïtat física dels mateixos principis que mouen el motor de vapor. Els principis, l’ètica i totes les convencions humanes no poden contradir els de la termodinàmica». Com Ostwald, Soddy creia que el progrés econòmic va ser possible per la transició de l’ús de formes d’energia solar directa a l’accés successiu a magatzems no renovables de combustibles fòssils. «La societat de T¼MZI LMT KI[\MTT LM NWK[ IZ\QÅKQIT[ ara té prosperitat no només per l’enginy humà sinó sobretot per cremar la nostra herència d’energia solar acumulada en l’era carbonífera pels capitalistes originals, les plantes.» Soddy va sostenir que l’error bàsic de l’economia neoclàssica era confondre la dimensió física

(&)

indiscutible de la riquesa amb el deute, un concepte matemàtic, i, per tant, purament imaginari sense dimensió física: «Ningú no deu res a ningú en la natura. A diferència de la riquesa –física–, el deute es pot crear petant els dits per voluntat de la ment humana, es regeix per lleis de matemàtiques i no obeeix les lleis de la física. A diferència de la riquesa, que és conforme a les lleis de la termodinàmica, el deute no es descompon amb el temps; al contrari, creix en un tant per cent cada any, per gràcia de lleis matemàtiques ben conegudes, les de l’interès simple i compost.» Soddy postulava l’any 1921 que en algun punt els deutes superarien la riquesa de les nacions fent que MT [Q[\MUI ÅVIVKMZ [¼M[NWVLZu[ ) 2 5 3MaVM[ VW TQ ^I IOZILIZ [MO]ZIUMV\ XMZ ^I ser l’únic a predir el col·lapse de 1929. '/&&#'/*+ :[c ]hW\i l[hiki ][ ]hW\i1 Z[b c_j[ Z[ bW \hedj[hW W bW YWfWY_jWj Z[ Y}hh[]W

L’any 1940, els demògrafs del New Deal P. K. Whelpton i W. Thompson de la Scripps Foundation de Miami declaraven: «... l’augment de població només és compatible amb un augment de l’estàndard de vida. Només el progrés pot retardar en una nació els problemes de la superpoblació.» W. Catton coincideix que Amèrica del Nord estava superpoblada, però nega el paper de la tecnologia: la tecnologia incrementa la sobrecàrrega. Segons W. Catton, l’origen del problema se situa en l’èxit d’El mite de la frontera, un llibre de F. Jackson Turner de 1893. L’any 1888, l’US Census havia proclamat la desaparició de la frontera de l’oest. Turner va presentar el seu llibre a l’Exposició Mundial Colombina, i defensa la tesi que, en aquesta frontera, cada generació de colons europeus tornava a viure totes les fases de la Revolució Industrial: caçadors, recollectors, pasturatge, agricultura extensiva, mineria, manufactura, creació de ciutats, agricultura intensiva i fase industrial. Aquesta línia convertia els colons europeus en més durs, individualistes i dominants i explicava el caràcter dels nord-americans. +&& W9 W '.*& :[ bW ][e]hWÓW dWjkhWb Wbi Yedi[hlWY_ed_ij[i1 bW YWfWY_jWj Z[ Y}hh[]W ZÊ>$ <W_hÓ[bZ EiXehd

W. Rees i W. Catton citen C. Glaecken en un article de 1955 per al congrés «Man’s role in changing the face of the Earth» que resumeix 2.500 anys de relació entre home i natura, vistos per geògrafs i conservacionistes. Arrenca l’any 500 aC amb els ÅT [WN[ +QKMZ~ )ZQ[\ \QT <MWLW[Q >QZOQTQ 8TQVQ >IZZ~ +WT]UMTÈTI Y]M KWV[\I\MV TI ZMTIKQ~ MV\ZM XZoK\QY]M[ IOZyKWTM[ Q M[OW\IUMV\ LM \MZZM[ 4M[ XZQUMZM[ ZMÆM`QWV[ [WJZM XZW\MKKQ~ LMT[ JW[KW[ [~V NZ]Q\ LM TI KIZ\WOZIÅI L¼QVQKQ[ LMT [MOTM @>11 +WTJMZ\ 2 Evelynn, Francis Fabre, el baró von Richthofen, J. C. Brown, i el Report on forestry de . * 0W]OPV ) KWUMVtIUMV\ LMT [MOTM @>111 MT ZWUIV\QKQ[UM LM 2WPV :Ia Q :Ia Durham descobreix la saviesa de Déu en la creació de la natura. En aquella època, la ZMTIKQ~ MV\ZM OM[\Q~ NWZM[\IT Q OM[\Q~ LM KWVY]M[ PQLZWOZoÅY]M[ u[ \ZIK\ILI XMZ MVOQVaMZ[ KWU 0 LM * ;I][[]ZM ,]ZIV\ T¼QVQKQ LMT [MOTM @1@ TI QVKQLvVKQI LM T¼M[XvKQM P]UIVI en la domesticació d’animals i de plantes és descrita per Buffon, Von Humboldt, BonXTIVL *W][[QVOITL\ W - :MKT][ ) UQ\RIV [MOTM @1@ TI JW\oVQKI KMV\ZI MT[ M[\]LQ[ LM .ZMLMZQK +PWU ) LM +IVLWTTM 5 2 ;KPTMQLMZ W > 0MPV ,M[ LM ÅVIT LMT [MOTM @>111 TI QVKQLvVKQI LM T¼M[XvKQM P]UIVI MV TI \ZIV[NWZUIKQ~ LM TI OMWOZIÅI Ny[QKI u[ tema recurrent de G. Perkins Marsh, N. S. Shaler i E. Fischer. W. Catton cita W. Vogts, ; 0 7ZL_Ia Q 0 .IQZÅMTL 7[JWZV Y]Q MV[ QV\MZM[[I XMZY]v IUXTQI TI UM\WLWTWOQI de Podolisnky i Pfaundler.

(&*

'/*. >[dho <W_hÓ[bZ EiXehd @h$

0MVZa .IQZÅMTL 7[JWZV 2Z ^I [MZ MT XZM[QLMV\ LM TI New York Zoological Society. No \MVQI ]VI JI[M \MZUWLQVoUQKI XMZ KWVMQ`QI UWT\ Ju TI OMWOZIÅI MV ZMK~ZZMZ MT U~V IUJ MT [M] XIZM 0MVZa .IQZÅMTL 7[JWZV ;Z Y]M MZI OM TMO XITMWV\ TMO XZM[QLMV\ del Museu Americà d’Història Natural, eugenicista, descobridor de l’ornitholestes, el tyrannosaurus rex, el pentaceratops, el velociraptor –un dels seus col·laboradors va inspirar el personatge d’Indiana Jones. Al tercer capítol d’Our Plundered Planet, H. F. Osborn Jr. descriu els humans com una nova força geològica. El punt de partida és el KIV^Q \MKVWT OQK Q TM[ [M^M[ QUXTQKIKQWV[ MV TI OMWOZIÅI" ®6W NI OIQZM \MUX[ IT [MOTM @>1 ]V ^QI\OM IT ^WT\IV\ LMT U~V XZMVQI Uu[ LM \ZM[ IVa[ )ZI u[ XW[[QJTM MV^QIZ ]V missatge al voltant de la Terra en pocs segons i donar la volta al món en menys de quatre dies. Els límits entre nacions s’estan dissolent. El comerç fa les nacions interdependents per aconseguir els productes, materials o mercaderies que han esdevingut part VMKM[[oZQI LM TI ^QLI LQoZQI XMZ I TI UIRWZ XIZ\ LMT[ P]UIV[ LMT XTIVM\I¯ Quina era la superfície terrestre productiva? «La Terra –52.000 Mha– és més petita que el nostre quadre mental. Gairebé tres quarts de la Terra –39.000 Mha– estan coberts d’aigua, i la meitat de tota la Terra és inhabitable en ser regions polars, muntanyes o deserts de sorra o gel. Disposem només de prop de 6.500 milions d’hectàrees favorables a l’ús dels humans; dividides pel nomJZM L¼PIJQ\IV\[ U]VLQIT[ UQTQWV[ L¼PIJQ\IV\[ P [QOVQÅKI ]V Uo`QU \M ZQK LM 3,24 ha/h. de terra productiva habitable per cada ésser humà si les regions habitables totals fossin dividides per igual.» Productivitat primària. Quina era la superfície adient? «El subministrament d’aliments i d’altres requisits primaris prové, tot, de la natura i solament de la natura –de terres, de boscos, i de rius i mars. El problema principal dels humans des de sempre ha estat obtenir-ne aliments, materials i energia. Hem de considerar, sens dubte, tots els tipus de terres, incloent les cobertes per boscos o prats, o favorables al conreu. En l’estat actual del coneixement estadístic, no podem estimar amb exactitud les proporcions de les àrees productives de la Terra i els usos a què es dediY]MV Q PMU LM ZM[\IZ I KILI KWV\QVMV\ TM[ oZMM[ LM LM[MZ\[ IZ\QÅKQIT[ Y]M [~V M[\vZQT[ ¯ Quin era el sòl adient quant a alimentació? «La quantitat de sòl que es pot utilitzar per a conreus –el sòl productiu del món avui– M[ TQUQ\I I VW XI[ Uu[ LM PI P -T[ Å[Q TMO[ IKKMX\MV Y]M KITMV PI P LM XZWL]K\Q^Q\I\ UQ\RIVI XMZ XZWXWZKQWVIZ ]VI LQM\I ILMY]ILI UyVQUI 5WT\[ XI|[W[ MV \MVMV avui menys de 0,406 ha/h.» Com a mínim, donava un ordre de magnitud. El cens del món i la Revolució Industrial 0 . 7[JWZV 2Z KQ\I MT ,Z 5IT\P][ Q RI VW M[ UW[\ZI \IV WX\QUQ[\I KWU 8WLWTQVSa" ®4I població de la Terra ha augmentat gairebé cinc vegades durant els tres segles passats. La civilització humana ocupa virtualment totes les àrees productives de la superfície terrestre. Si continua aquesta taxa, es doblaria l’actual població del món en setanta anys, i assoliria els 4.000 Mh. l’any 2030. Això és a causa dels nous descobriments que PIV XMZUv[ MT[ P]UIV[ M`XTW\IZ Uu[ TT]Va Q IUJ Uu[ MÅKoKQI Y]M IV\MZQWZUMV\ MT[ recursos naturals vius de tots els continents de la Terra i transportar-los d’una part del globus a una altra, i aquesta és la causa profunda de l’augment explosiu de la pobla-

(&+

ció dels dos segles passats. El Dr. Malthus no estava tan equivocat quan va postular que l’augment de la població tendiria a superar la capacitat sustentadora de la Terra, Q Y]M [Q TI XZWL]KKQ~ L¼ITQUMV\[ I]OUMV\I^I UQ\RIVtIV\ ]V Y]WKQMV\ IZQ\Uv\QK Q TI LMUWOZIÅI I]OUMV\I^I IUJ Y]WKQMV\[ OMWUv\ZQK[ MT[ IR][\IUMV\[ LMUWOZoÅK[ [MZQMV QVM^Q\IJTM[ 6W ^I XWLMZ XZM^M]ZM XMZ MT LM[MV^WT]XIUMV\ LM UQ\RIV[ LM \ZIV[XWZ\ –sistemes de línies de ferrocarrils, vaixells de vapor, línies aèries– i l’explotació de la productivitat primària de l’hemisferi occidental, especialment dels Estats Units i del Canadà. «La Humanitat viu tres grans eixams humans: Europa-Rússia, l’Extrem Orient i Índia-Ceilan-est de Bengala; s’hi atapeeixen 1.400 Mh. en 1.620 Mha. La seva densitat és de prop de 95 h./km2, vuit vegades la densitat dels Estats Units.» H. F. Osborn Jr. refuta la idea que els tres grans eixams de la Humanitat al Vell Món puguin ser suportats per la capacitat productiva pròpia: «A primera vista, semblaria que els 700 Mh. restants han de viure confortablement en la resta de l’espai productiu. Però, de les 12.000 Mha restants, 6.500 Mha són massa seques, o massa fredes, o massa muntanyoses per ser productives. La resta de la Terra és a Amèrica, l’Àfrica o Austràlia. Cal reconèixer que la Revolució Industrial d’Europa es va acompanyar d’un enorme augment de població –de 175 Mh. a 400 Mh.–, alimentat en un grau molt considerable per la capacitat sustentadora en boscos, petroli i fonts d’aigua dels Estats Units i el Canadà. La concentració extraordinària de la meitat de la Humanitat en centres urbans reforça la discussió sobre per què es concentren en aquests centres muntanyes de productes i de si viuen de les terres que els envolten. j[ M^QLMV\ Y]M MT[ UQ\RIV[ LM \ZIV[XWZ\ LMT[ XZWL]K\M[ IT[ KMV\ZM[ WV M[ KWV[]UMQ`MV [~V UWT\ MÅKQMV\[ ;Q IQ` VW NW[ IQ`y ]VI XZWXWZKQ~ OZIV LMT[ [M][ PIJQ\IV\[ VW PQ podrien continuar vivint.» .QVITUMV\ LMKTIZI Y]M TI OMWOZIÅI \MVQI T¼IVa ! XWK [QOVQÅKI\ ®TTM^I\ Y]M desemboqui en un estudi més exhaustiu de la distribució de la gent sobre la superfície LM TI <MZZI +IX [WT]KQ~ ^MZQ\IJTM VW XWLZo [MZ \ZWJILI ÅV[ Y]M VW PQ PIOQ ]VI ZM^Wlució completa del punt de vista sobre l’ús dels recursos terrestres pels humans i sobre els usos als quals els destinen.» '/(&#'/-) De la Technical Alliance W bÊEnergy Research Group

1921 Technocracy, Inc. El 1921, Howard Scott i altres enginyers industrials de la Universitat de Colúmbia van formar Technocracy, Inc. Com Podolinsky i Soddy, sabien que l’ús de més quantitat d’energia havia augmentat la productivitat del treball. Pensaven que, si l’energia era el factor crític que determinava el desenvolupament econòmic i social, calia mesurar el canvi social en kcal usades per capita per dia. Proposaven substituir els diners per KMZ\QÅKI\[ L¼MVMZOQI +WU ;WLLa MT[ \MKV KZI\M[ M[ UITÅI^MV LM TI \I`I L¼QV\MZM[[W[ JIVKoZQI Q XMZ M^Q\IZ UITMV\M[W[ MT[ KMZ\QÅKI\[ L¼MVMZOQI [MZQMV QV\ZIV[NMZQJTM[ VW negociables i sense interès, i caducarien. 1950 W. Fred Cottrell L’any 1950, W. Fred Cottrell, sociòleg a la Universitat de Miami (Ohio), estava impressionat per com havia operat històricament el que ell anomenava «el canvi tecnològic», usant una quantitat sempre creixent d’energia de més d’alta qualitat (especialment combustibles fòssils) per treballador per realitzar una mateixa tasca ecoV UQKI M[XMKyÅKI ;MOWV[ +W\\ZMTT TI :M^WT]KQ~ 1VL][\ZQIT MZI MV \MZUM[ MKWV UQK[ revolucionària perquè el treball de l’ésser humà era substituït per quantitats enormes

(&,

d’energia que anomenava inanimada, fòssil o fantasma, que és l’origen del terme utilitzat per W. Catton l’any 1980. Cottrell va observar que les societats adopten generalment una nova tecnologia i ús d’energia associat només si lliura un «superàvit» de \ZMJITT \QT Q XW\MVKQIT UIRWZ XMZ \IV\ XMZ XZWL]QZ UMZKILMZQM[ Q [MZ^MQ[ 4¼M`XIV[Q~ econòmica sense precedents de la Revolució Industrial i social es produïa en gran part perquè l’excés d’energia lliurat pels combustibles fòssils doblava el produït per les fonts d’energia renovable disponibles abans de la revolució. 1949-60 M. King Hubbert Hubbert, un geofísic, va quedar impressionat per la correlació notable entre l’explosió de la civilització humana i la transició a una economia moguda per combustibles fòssils. L’any 1949, havia fet prediccions alarmants sobre l’esperança de vida de l’era dels combustibles fòssils. L’any 1956, va redactar un informe conegut com la corba d’Hubbert que estima que la producció petrolífera domèstica dels Estats Units arribaria al seu zenit en 60 anys: «... l’època dels combustibles fòssils com a font important de l’energia industrial serà només un esdeveniment efímer». Hubbert era tan clar com Soddy: «... quan hom parla de l’estat del creixement del PIB, no tinc ni la més remota QLMI LM Y]v [QOVQÅKI# QV\MV\W \ZIL]QZ PW I KIZJ~ XM\ZWTQ IKMZ Q L¼IT\ZM[ Y]IV\Q\I\[ Ny[Qques necessàries per fer funcionar una indústria... El PIB és una entitat monetària de comptabilitat, obeeix a les lleis dels diners –lleis matemàtiques–, pot crear-se o destruir-se, però no obeeix a les lleis de la física.» 1950 Howard T. Odum A Environment, Power and Society LM ! 0W_IZL < 7L]U ][I MT Æ]` L¼MVMZOQI XMZ analitzar la combinació entre sistemes humans i natura. Odum combina la teoria de la selecció natural de Darwin i el principi del màxim treball de Lotka, el procés dels ecosistemes per maximitzar l’energia disponible. Odum argumentava que l’energia MZI TI NWV\ LMT ^ITWZ TI ZQY]M[I MKWV UQKI -V Y]IT[M^WT TTWK WV PQ PIO]u[ ]V Æ]` LM LQVMZ[ PQ PI^QI ]V ZMY]Q[Q\ MV Æ]` L¼MVMZOQI 7L]U M`XTQKI^I Y]M MT[ LQVMZ[ [¼]\QTQ\bMV per comprar necessitats –mercaderies i serveis– derivades de la degradació d’energia. Cada compra funciona en el sistema econòmic com una retroalimentació; estimula més demanda d’energia, que ha de ser extreta de l’estoc, per introduir-se dins de l’economia i produir més mercaderies i serveis. Els diners circulen en un cicle tancat, mentre que l’energia de baixa entropia entra des de l’exterior –la biosfera– en el sistema de preus, s’utilitza per a tasques econòmiques i surt del sistema econòmic sempre com a calor degradada. 1975 Robert Constanza ;WJZM TI PQX \M[Q L¼7L]U ·[]JRMK\I I KWUXZW^IKQ~ MUXyZQKI· +WV[\IVbI M[\]LQI TI relació entre l’energia directa i la indirecta usada per produir un bé o un servei als Estats Units i el valor monetari associat a la seva transacció de mercat. Constanza utilitza el terme «energia incorporada» per descriure el cost energètic total del bé o servei. Va demostrar que hi havia una forta relació estadística entre el contingut en energia incorporat d’un bé i el seu valor monetari si els càlculs incloïen una estimació dels costos energètics de serveis del treball, serveis públics i ús directe de combustible.

(&-

1970 Earl Cook Earl Cook, degà de Geociències a la Universitat de Texas A&M, va escriure l’any 1970 Man, Energy and Society, un dels llibres més complets sobre energia. Earl Cook LM[KWVÅI^I LMT XMZQTT I[[WKQI\ I TI QVKWUXI\QJQTQ\I\ L¼]VI NMZ^MV\ OIQZMJu ZMTQOQW[I devoció de la societat pel desenvolupament econòmic, i del fet que aquest creixement LMXMVQI L¼]V M[\WK ÅVQ\ Q VW ZMVW^IJTM LM KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ ,MKTIZI" ®-T[ IUMZQcans van començar amb fusta, van canviar al carbó i després al petroli en una cursa per aconseguir el lideratge del món en riquesa material –mesurada en tones– i en força militar. Sense energia abundant i barata, Europa no hauria pogut refer-se tan sorprenentment ràpid dels estralls de la Segona Guerra Mundial, i el Japó no hauria pogut assolir el seu estatus de potència industrial.» Cook argumentava que la societat industrial, i els Estats Units en particular, farien front a una disminució dels seus recursos sense parió en la Història. Davant d’aquesta ràpida disminució de la qualitat dels combustibles, la societat industrial té dues opcions, l’opció del «progrés» –creure que un canvi tecnològic omnipotent i les lleis econòmiques ens rescataran de qualsevol problema relacionat amb els recursos– o l’opció de la pruLvVKQI ·IR][\IZ MT[ VW[\ZM[ ^ITWZ[ Q UWLM[ LM ^QLI I TI ZMITQ\I\ LM T¼MVMZOQI Q LMT ZMK]Z[ 1978 Energy Research Group (ERG) Els últims que analitzem són B. hannon, R. Herendeen i C. Bullard de l’Energy Research Group (ERG) de la Universitat d’Illinois. En plena crisi de l’energia, van desenvolupar un model input-output LM T¼MKWVWUQI LMT[ -[\I\[ =VQ\[ JI[I\ MV MT Æ]` d’energia. hannon va argumentar que els Estats Units havien d’adoptar polítiques fortes de conservació d’energia per compensar la disminució de les fonts de combustibles fòssils domèstics i la seva creixent dependència de fonts no nacionals. hannon va proposar un racionament de l’energia mesurada en cupons canviables per treball que proporcionarien el control i la responsabilitat directa de l’ús de l’energia al consumidor. hannon defensava que els consumidors havien de tenir més informació sobre els impactes que les seves decisions representaven en la demanda energètica: «Cal un coneixement dels recursos energètics disponibles, anàleg al d’un compte d’estalvis o de la nostra pila de llenya acumulada davant de la xemeneia. L’absència d’aquest coneixement és l’arrel del problema...» '/&&#'/.& :[ bW ieY_ebe]_W W bW YWfWY_jWj Z[ Y}hh[]W Z[ M$ 9Wjjed

E. Durkheim funda l’any 1900 la sociologia clàssica, que pretén explicar fets socials només amb fets socials. L’any 1925, als Estats Units, l’ecologia humana va ser estaJTMZ\I KWU I KIUX [WKQWT OQK XMZ : , 5K3MVbQM [WKQ TMO LM +PQKIOW QVÆ]|\ XMT treball de Frederic E. Clements que postulava l’any 1916 que «... una comunitat social era un super-organisme i, com els ecosistemes, les comunitats humanes seguien patrons Å`W[ MV TM[ M\IXM[ LM []KKM[[Q~¯ +PQKIOW ^I [MZ M[KWTTQLI XMZ : 8IZS - 0]OPM[ Q . BVIVQMSKQ KWU MT OZIV TIJWZI\WZQ WV M[ XWLQMV M[\]LQIZ KWUXWZ\IUMV\[ M[XMKyÅK[ L’any 1950, l’Ecologia antropològica adopta amb R. B. Lee i R. Rappoport l’estudi LMT Æ]` L¼MVMZOQI LM T¼MKWTWOQI UWLMZVI L¼) <IV[TMa Q 7L]U 4¼IVa ! ? +I\\WV és elegit president del Comitè de Sociologia Ambiental de l’ASA. Per superar el paradigma de Durkheimn, utilitza els treballs de l’escola de Chicago i dels seus col·legues de l’Ecologia antropològica per sortir del marc de la sociologia. «Els sociòlegs ambientals se surten considerablement de la disciplina per la negativa total d’aquesta de fer front a factors no socials com ara el consum de recursos naturals i la degradació ambien-

(&.

tal». L’ecologia moderna necessitava la natura dels serveis prestats pels ecosistemes en NWZUI LM NWV\[ W LQX [Q\[ LM ZMK]Z[W[ MUJWZVIT[ LM ZM[QL][ Q PoJQ\I\ UQ\RIVtIV\ ]VI unitat de l’ecologia: l’hectàrea d’ecosistema. '/.& M$ 9Wjjed Wcfb_W bW YWfWY_jWj Z[ Y}hh[]W

Al capítol 3 del clàssic Overshoot, W. Catton proposa ampliar el concepte de capacitat de càrrega de Podolinsky, Pfaundler i H. F. Osborn amb dues idees per incorporar-hi el comerç, la capacitat invisible de Borgstrom i G. hardin i la capacitat de càrrega fantasma de Cotrell. ' (#%%% `XVa d Za hVaVg^ YÉjc Y^V0 jc i|aZg h aV jc^iVi YZ BVgm! fjZ gZVeVgZ^m Vah :hiVih Jc^ih Xdb V ZhXaVj ZcZg\ i^X#

Capacitat de càrrega invisible 4¼IVa ! / *WZO[\ZWU KQMV\yÅK V]\ZQKQWVQ[\I LM TI .)7 IT [M] IZ\QKTM ®0]VOZa Planet», dedica un capítol a la capacitat de càrrega –carrying capacity– i inventa el concepte d’hectàrees invisibles, que discrimina entre hectàrees importades –trade acres– i hectàrees marines ·Å[P IKZM[" «... un gran nombre de nacions han superat la capacitat de càrrega (Net Primary Productivity) LMT[ [M][ TyUQ\[ OMWOZoÅK[ Q XWTy\QK[ )Q` PI M[\I\ possible només perquè aquesta capacitat era invisible; és a dir, s’ubicava en un altre racó del planeta –trade acres -T UMVRIZ XMZ I TI XWJTIKQ~ LMT[ XI|[W[ LM[MV^WT]XI\[ MZI només parcialment subministrat per hectàrees visibles, en forma de granges i pastures. Una fracció cada vegada més important s’importava. Les hectàrees marines expressen hectàrees addicionals d’aigües productives –fora dels seus límits– que haurien de ser proveïdes per la nació per satisfer la demanda de la seva població». La pregunta que formulava és òbvia: «El dia en què tots els països siguin densos i urbans, on anirem a buscar les hectàrees invisibles?» G. hardin explicava que, l’any 1968, un nombre de nacions va estendre unilateralment els seus límits territorials marins de les tradicionals 3 milles a 200 milles marítimes. En fer això, els Estats Units van restringir les proteïVM[ UIZQVM[ Y]M UMVRIZQMV MT[ RIXWVM[W[ IY]MTT IVa ]V Capacitat de càrrega fantasma W. Catton cita Cotrell, que explicava que l’invent de J. Watt havia augmentat la dependència d’esclaus energètics importats del passat: «L’energia consumida per un treballador és de 3.000 kcal; aquest esclau energètic equival a 1 milió de kcal/any. L’any 1980, l’energia per capita U]VLQIT UQ\RIVI MY]Q^IT I M[KTI][ MVMZOv\QK[# MT[ ciutadans dels Estats Units consumeixen 80 esclaus energètics per habitant/any.» L’Hungry Planet de Borgstrom consumia 2 esclaus energètics per habitant/any. +W\ZMTT ZMKWZLI^I Y]M LM \W\I IY]M[\I MVMZOQI" ® MT ! VW LMZQ^I LMT Æ]` [WTIZ Q és importada del passat. L’any 1980, un esclau energètic costa 16 $/any; el mateix contingut energètic obtingut de biocombustibles costa 208 $.» W. Catton afegeix: «... si estenem la idea de G. Borgstrom a l’energia, és evident que depenem d’energia formada en la prehistòria. L’energia inanimada-fòssil pot fer-se visible si la convertim en les granges necessàries per plantar hectàrees de biocombustible amb un contingut energètic equivalent a l’energia substituïda. Aquestes hectàrees són una mesura explícita de la capacitat de càrrega prehistòrica –o fantasma. La capacitat de càrrega extreta per la població dels Estats Units ? +I\\WV IUXTQI TI [M^I LMÅVQKQ~ LM KIXIKQ\I\ LM KoZZMOI M`XZM[[IV\ TI MV PMK\oZMM[ visibles, invisibles i fantasmes. W. Catton es pregunta quina és la capacitat de càrrega fantasma d’un americà l’any 1980. Un americà consumia 58 barrils de petroli, unes

(&/

6,9 hectàrees. Aquell any, els nord-americans disposaven de 2,02 ha/h., per la qual cosa la capacitat de càrrega fantasma era de 4,88 ha/h. Amb 230 milions d’habitants, el 5% de la població, els Estats Units s’apropiaven de 1.122 milions d’ha, el 20% de la terra emergida productiva. Senyals de l’excés En el cas de competició per recursos, l’espècie humana adopta patrons repetits; G. hardin explicava que, mentre l’estoc sembla il·limitat, les nacions competeixen invertint capital en factors productius per augmentar les seves captures anuals; quan la taxa d’extracció supera la taxa de reposició, apareix la fase d’escassetat. En el cas de la pesca, l’extracció superava 100 vegades el temps de reposició. W. Catton es pregunta: quina és la taxa d’extracció de carboni respecte a la taxa de reposició de l’atmosfera? P. Cloud, bioquímic, respon: «la taxa d’absorció del carboni per la fotosíntesi és de 0,6 GTC/any, i el món emet 4 GTC/any». La segona superava la primera en 10.000 magVQ\]L[" IQ` LM TI KIXIKQ\I\ LM KoZZMOI XQV\I^I KILI ^MOILI XQ\RWZ '/,+#/+ :[ bÊ[Yedec_W d[eYb}ii_YW W bW X_e[Yedec_W

L’any 1980, W. Catton havia construït la metodologia que seguiria W. Rees, que tenia, a més, un parell d’asos a la màniga. El primer, ser president d’Ecological Economics al Canadà. Com mesurar la demanda de capital natural per part de l’economia? W. :MM[ ]\QTQ\bI TI LQ[\QVKQ~ MV\ZM Æ]`W[ Q M[\WK LM /MWZOM[K] :WMOMV –pare de l’Ecological Economics. Representa el món com una peixera farcida d’un estoc produït lentament XMT Æ]` [WTIZ 4¼M[\WK u[ MT KIXQ\IT VI\]ZIT LMT Y]IT [¼M`\ZM] ]V QVOZu[ ZMVLI ;Q T¼M[\WK disminueix a una taxa superior a la seva velocitat de reposició, ens descapitalitzem i disminueix el nostre estoc. W. Rees ens recorda que «... per posar un peix al nostre XTI\ KIT ]V M[\WK Q NIK\WZ[ XZWL]K\Q][" ]VI ÆW\I XM[Y]MZI NIK\WZQM[ XMZ MVTTI]VIZ TW comercialitzar-lo i distribuir-lo». Reprèn l’argument de G. hardin: «... si tots els factors XZWL]K\Q][ NW[[QV []J[\Q\]|JTM[ XWLZyMU QVKZMUMV\IZ TW[ I]OUMV\IV\ MT KIXQ\IT Q TI ÆW\I QVÅVQ\IUMV\# XMZ [Q T¼MKW[Q[\MUI [¼M[OW\I ]VI QV^MZ[Q~ QVÅVQ\I MV KIXQ\IT VW u[ KIXIt de produir ni una sola unitat de biocapacitat. El model neoclàssic no funciona perquè MT[ XZM][ PI]ZQMV LM ZMÆMK\QZ T¼M[OW\IUMV\ LMT[ JuV[# MT[ XZM][ VW ZMÆMK\MQ`MV OMV[ TI NZIOQTQ\I\ LM T¼M[\WK ÅV[ Y]M [M¼V XZWL]MQ` T¼M[OW\IUMV\ ¯ -T [MOWV I[ I TI UoVQOI LM ? Rees és R. Constanza, també d’Ecological Economics, que disposa de bases de dades sobre energia incorporada de béns de consum. '.()#(&&. <bkn ZÊ[d[h]_W _ YWdl_ Yb_c}j_Y

1827-1930 Història de la climatologia 4I [QVWX[Q \MTMOZoÅKI LM TI KTQUI\WTWOQI KWUMVtI T¼IVa IUJ .W]ZQMZ Y]M NWZmula una hipòtesi: l’atmosfera es comporta com el vidre d’un hivernacle escalfant el planeta, perquè certs gasos atmosfèrics que cobreixen el planeta són transparents a la llum del sol, però no a la «radiació fosca». J. Tyndall construeix l’any 1865 el primer radioespectròmetre per mesurar el forçament radiatiu d’aquests diferents gasos, vapor d’aigua, diòxid de carboni, ozó i hidrocarburs. L’any 1895, Svante Arrhenius, químic i primer premi Nobel de Suècia, demostra que si les glaciacions estan associades a una menor activitat fotosintètica, la concentració de diòxid de carboni havia de ser menor, i dedueix que durant les glaciacions es produïa una retroalimentació –una paraulota complicada però que caldrà recordar– que accelerava la glaciació mateixa. La resposta numèrica d’Arrhenius era rudimentària, però útil: si la concentració de

('&

CO2 M[ ZML]|I ]V TI \MUXMZI\]ZI []XMZĂ…KQIT LM TI <MZZI JIQ`IZQI ÂŁ+ ÂŁ+ L’any 1938, un altre premi Nobel, l’enginyer de turbines G. S. Callendar, es va LMLQKIZ I ZMKWTTQZ UM[]ZIUMV\[ LM \MUXMZI\]ZI LMT [MOTM @1@ Ă…V[ I ! Q ^I LM[cobrir increments de prop del 10% en 100 anys. El problema era que el mesurament atmosfèric del CO2 al continent era errĂ tic. Els cĂ lculs d’Arrhenius donen un escalNIUMV\ LM ÂŁ+ XMZ LvKILI )Y]M[\I LILI MZI Uu[ QVK UWLI XMZ TI Y]IT KW[I rĂ pidament es va argumentar que els oceans absorbirien tot el CO2 addicional que es bombĂŠs a l’atmosfera. ! +QMV\yĂ…K[ Q UQTQ\IZ[ L’any 1947, W. Libby es dedicava a la dataciĂł de restes arqueològiques i antropològiques amb una tècnica militar que havia dut H. Suess de la seva experiència en investigaciĂł militar atòmica, a Alemanya, sobre l’enriquiment d’isòtops de carboni 14: ÂŤLa USAF no tenia interès a datar l’edat de les mòmies egĂ­pcies, però estava molt interessada a detectar residus de les proves nuclears soviètiques.Âť L’any 1953, Suess sabia com el carboni fòssil era capturat pels arbres, i va pensar que havia de ser possible mesurar l’absorciĂł a travĂŠs dels oceans: ÂŤ... l’estudi del carboni dissolt ens donarĂ alguna pista sobre la seva circulaciĂł en els grans dipòsitsÂť. Segons Plass i H. Craig, el problema dels oceans es dividia en dos factors: la quĂ­mica d’absorciĂł –en superfĂ­cie– i la mescla en profunditat. El problema era que els cĂ lculs del temps de permanència de la molècula de CO2 en l’atmosfera, abans de penetrar als oceans, variaven de 16 hores (Dingel, 1954) als 1.000 anys estimats per Plass. L’oceanògraf R. Revelle, primer quĂ­mic que va estudiar l’aigua marina l’any 1935, amb una bona entrada en la =; 6I^a ¡PI^QI QV^MV\I\ ]V [Q[\MUI XMZ LM\MK\IZ []JUIZQV[ RIXWVM[W[ Q ITMUIVa[ durant la Segona Guerra Mundial–, ĂŠs nomenat l’any 1945 director de l’Institut Scripps, on contracta Suess i Craig per estudiar el C14. L’any 1946, ĂŠs enviat per la Navy a estudiar les explosions nuclears de les illes Bikini, i posa al geoquĂ­mic P. Cloud a estudiar l’activitat bioquĂ­mica de les llacunes. Cloud tardaria uns anys a desenvolupar les tècniques de micropaleontologia que permetien inferir els nivells d’oxigen i diòxid de carboni dels Ăşltims 600 milions d’anys. Per a això, recorre tots els continents ¡²NZQKI ;]L IUvZQKI TI @QVI TI ;QJvZQI )][\ZoTQI Q )UvZQKI LMT 6WZL¡ XMZ M[\]LQIZ els embornals de diòxid de carboni. L’any 1954, tenen sort; una prova nuclear fereix TI \ZQX]TIKQ~ LÂź]V ^IQ`MTT XM[Y]MZ RIXWVv[ 4I 6I\QWVIT )KILMUa WN ;KQMVKM 6)+ sol¡licita un informe sobre riscs. Per tenir una resposta, la US Navy fa explotar una altra bomba nuclear a 2.000 peus de fondĂ ria. L’equip de Revelle descobreix que els residus nuclears formen estrats de capes d’un metre d’espessor distribuĂŻdes en un diĂ metre de 100 km2 [MV[M JIZZMRIZ [M IUJ TI ZM[\I LM TÂźIQO]I 4I ZM[XW[\I MZI" ÂŽMT[ residus quedaran inalterats durant cents d’anysÂť. R. Revelle declara: ÂŤ... el mateix passaria amb qualsevol altra cosa, incloent-hi el CO2‌ De cada 100 molècules QV\ZWL]|LM[ [MZQMV LQ[[WT\M[ XMZ TÂźIQO]I []XMZĂ…KQIT XMZ TI KI[KILI LM ZMIKKQWV[ expulsaria la resta a l’atmosfera. Si la dissoluciĂł completa de 100 molècules de CO2 estava en l’ordre de diversos cents d’anys, l’escalfament global d’Arrhenius estava servit. Però calia trobar les 90 molècules de CO2 atmosfèric mesurant la concentraciĂł de CO2 atmosfèric. R. Revelle, que contracta Keeling per treballar en el Scripps, coneixia una tècnica que permetia mesurar la composiciĂł de gasos –l’espectrofotòmetre d’infraroigs. Keeling en compra dos exemplars i col¡loca el primer en un laboratori al cim del volcĂ Mauna Loa; col¡loca el segon en una estaciĂł a l’AntĂ rtic, amb la col¡laboraciĂł dels submarins nuclears de la US Navy. L’any 1960, Keeling publica les

(''

dades del període 1957-60; l’increment era el previst per Suess i R. Revelle. Però el que no podien explicar és que en els viatges a l’Àrtic Keeling mesurava el gruix de la capa del gel –el Pentàgon va considerar aquesta dada un secret militar, revelat 40 anys després. Keeling, Suess i R. Revelle sabien que entre 1954 i 1994 el gruix de gel s’havia reduït un 40%. 1960-85 Canvi climàtic i política L’any 1963, l’Administració de J. F. Kennedy va retallar el pressupost i va decidir abandonar el laboratori de l’Àrtic. Només quedava Mauna Loa. L’Administració de Nixon va començar a argumentar l’any 1969 que això de mesurar el CO2 era avorrit i Mauna Loa es podia quedar sense diners. F. K. Hubbert, Cottrell, Herling, Schumacker i J. Randers-W. Beherens (Limiths to growth), van pressionar l’Administració, i G. Ford (1973-77) va crear el programa Global Monitoring of Climatic Change, dirigit per l’ERDA de D. Slade. L’any 1977, l’Administració de J. Carter en nomena responsable A. Weiberg, enginyer nuclear, redacta i aprova la primera llei –la National Climate Act–, ÅVIVtI ]V XZWOZIUI [WJZM T¼M[\]LQ LMT KTQUI [W\I TI LQZMKKQ~ LM TI NOAA, i multiplica el pressupost de D. Slade per vuit. L’any 1981, l’Administració de R. Reagan decideix acabar amb l’«ambientalisme alarmista», retalla fons i destitueix E. Fierman del DOE i a D. Slade. R. Revelle acudeix al seu exalumne Al Gore Jr. i el convenç per organitzar una sessió televisada al Congrés amb S. Schneider i P. Cloud; davant del focus de l’atenció pública, ningú no es va atrevir a suprimir el programa de Mauna Loa. 1970-1997 La ciència del canvi climàtic L’any 1968, P. Cloud havia construït el millor model biogeoquímic de la Terra en estat primitiu. L’any 1975, entra en contacte amb el Goddard Space Flight Center, la NASA i el seu director, J. Hansen. J. T. Hougthon, físic atmosfèric que col·laborava des de 1970 amb el Goddard, supervisa els mesuraments dels satèl·lits Nimbus. L’any 1981, a l’article publicat a Science «Impacte climàtic de l’increment del CO2 atmosfèric», J. Hansen desglossa les equacions d’un model climàtic amb unes primeres estimacions que prediuen que la concentració de CO2 en l’atmosfera provocaria un escalfament global més ràpid del que es preveia. Entre 1981 i 1990, W. S. Broecker i Dansggard impulsen un programa de perforacions de gel a Groenlàndia. Analitzant T¼IQZM LMT XI[[I\ MT[ KQMV\yÅK[ ZMU]V\MV TI KWVKMV\ZIKQ~ LMT +72 I\UW[NvZQK ÅV[ I T¼MLI\ del gel. Un tall va demostrar que en els 420.000 anys anteriors el CO2 havia arribat a KWVKMV\ZIKQWV[ LM XXU L]ZIV\ MT[ XMZyWLM[ OTIKQIT[ Uu[ M`\ZMU[ Q PI^QI X]RI\ ÅV[ als 280 ppm en les èpoques més càlides de l’Allerød, però mai no havia estat més elevat. En l’aire exterior, els mesuraments assolien 350 ppm. L’any 1988, es crea l’IPCC, coordinat per Hougthon com a director del Hadley, que l’any 1993 resumirà la inves\QOIKQ~ ZMTTM^IV\ IUJ M[KMVIZQ[ L¼M[KITNIUMV\ LM £+ I £+ XMZ I T¼IVa .QVITUMV\ T¼IVa !! M[ ÅZUI MT 8ZW\WKWT LM 3aW\W IUJ MT KWUXZWUy[ U]VLQIT LM reduir per a l’any 2012 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 5,2% per [W\I LMT VQ^MTT LM !! -T 8ZW\WKWT ^I [MZ ZI\QÅKI\ T¼IVa XMZ Uu[ LM XI|[W[ 1981-2006 Canvi climàtic i política Aleshores, J. T. Hougthon era llest i no pas J. Hansen? No ben bé. L’article a Science de 1981 li havia costat a J. Hansen una retallada de fons dràstica. El maig de 1989, amb l’Administració de Bush Sr., en una reunió del Congrés, Al Gore critica Hansen

('(

per contradir-se en un testimoni escrit. Hansen interromp Al Gore i li revela que l’últim parĂ graf que ha llegit, ell no l’ha escrit, sinĂł que algĂş altre l’ha incorporat al text. L’any 2004, amb l’AdministraciĂł de Bush Jr., Hansen declara en entrevistes a l’ABC News, The Washington Post i The New York Times que el Departament de Relacions PĂşbliques de la NASA revisa les ponències publiques del Goddard. L’any 2006, esclata l’escĂ ndol: Hansen denuncia en el programa de TV 60 Minuts que la Casa Blanca redacta comunicats de premsa adreçats a les agències federals per disminuir la importĂ ncia del canvi climĂ tic. La denĂşncia va provocar una investigaciĂł del CongrĂŠs. L’inspector del FBI encarregat de la investigaciĂł va declarar: ÂŤLa nostra investigaciĂł PI M[\IJTMZ\ Y]M LM[ LM TÂźIVa Ă…V[ I TÂźIVa MT ,MXIZ\IUMV\ LM :MTIKQWV[ PĂşbliques de la NASA ha distorsionat la informaciĂł sobre la ciència del canvi climĂ tic IUJ TÂźWJRMK\Q] LM ZML]QZ UIZOQVITQ\bIZ W QVNZI^ITWZIZ TI [M^I KWUXZMV[Q~ XMT XƒJTQK ÂŻ 2003-2008 Escenaris i urgències sobre el canvi climĂ tic W. S. Broecker explica que durant l’escalfament de l’Allerød fa 11.500 anys la circulaciĂł termohalina es va aturar, i es va reiniciar dos-cents anys desprĂŠs del Younger Dryas. 8MZ Y]v' -T KIZJWVQ LM TÂźWKMo []XMZĂ…KQIT u[ LZMVI\ OZIL]ITUMV\ KIX I TM[ XZWN]VLQ\I\[ En aquesta nova modalitat, les aigĂźes profundes alliberen mĂŠs calor a l’oceĂ sud que, transportat pel corrent, reapareix a l’AntĂ rtic i produeix el desglaç. En fondre’s, la nova massa d’aigua –amb menor salinitat– empeny l’aigua salina i reinicia la circulaciĂł. 8MZ XIZIZ TI KQZK]TIKQ~ MT[ WKMIV[ [ÂźPIV LÂźM[KITNIZ MV\ZM ÂŁ+ Q ÂŁ+ 4I QV\MZZ]XKQ~ ha produĂŻt en el passat canvis abruptes. Si es produĂ­s la ÂŤparadaÂť, el nord d’Europa es refredaria, Irlanda tindria el clima de Suècia i els boscos bĂ ltics desapareixerien substituĂŻts per tundra. L’any 2001, J. Hansen va publicar un article sobre escenaris i estratègies. Suggereix a curt termini concentrar-se en el carbĂł per prohibir-ne l’ús –si no ĂŠs viable una captura segura del carboni. Declara: ÂŤ... no veig com podem evitar que el gas i el petroli acabin en l’atmosfera perquè sĂłn propietat de RĂşssia i l’ArĂ bia ;I]LQ\I 8WLMU NMZ MT[ VW[\ZM[ ^MPQKTM[ Uu[ MĂ…KQMV\[ XMZ IY]M[\ XM\ZWTQ [ÂźIKIJIZo utilitzant i acabarĂ en l’atmosfera. No ĂŠs tan important la velocitat d’emissiĂł. El que sĂ­ podem fer ĂŠs interrompre l’ús del carbĂł.Âť En un altre article de 2007, declara: ÂŤEl desglaç de GroenlĂ ndia i l’AntĂ rtic pot tenir un comportament no lineal, a causa de mĂşltiples retroalimentacions. Hi ha indicis que el desglaç dobla la seva velocitat cada 10 anys, en una progressiĂł aritmètica que assoliria els 500 cm l’any 2105 (..) no puc OIZIV\QZ Y]M TÂźM`XWVMVKQIT LM[KZQ\I [QO]Q TI KWZZMK\I XMZ UÂźPQ R]OW L TIZ[ KWVtra una rosquilla que estĂ mĂŠs pròxima a la realitat que una velocitat de desglaç lineal –que assoliria 30 cm l’any 2105. El model climĂ tic de l’IPCC carregat amb l’escenari ÂŤsense canvisÂť, desemboca en concentracions de 750 ppm per a les quals es prediu un M[KITNIUMV\ LM ÂŁ+ XMZ I TÂźIVa Q ]VI M`XIV[Q~ LMT[ WKMIV[ LM I KU TÂźIVa 2100. Aquest model nomĂŠs inclou els canvis ÂŤrĂ pidsÂť, no els canvis ÂŤlentsÂť associats a les retroalimentacions. Si el model de l’IPCC ĂŠs correcte, les capes de gel resistiran el forçament actual durant un mil¡lenni; si ĂŠs incorrecte, W. S. Broecker tindria raĂł i les dades paleo-climĂ tiques demostren que fa 12.000 anys es van produir increments de 20 metres en un perĂ­ode de 400 anys, amb proporcions d’1 m/20 anys, en èpoques en què el forçament era de 280 ppm.Âť Els garanteixo que J. Hansen parla seriosament i reclama l’estabilitzaciĂł d’emissions a 350-400 ppm l’any 2050.

(')

BW i dj[i_ Z[ bW f[j`WZW [Yeb ]_YW

W. Catton i W. Rees coneixien la història; Pfaundler havia fornit el mètode i la llista de béns de consum; Podolisnky, les hectàrees visibles en alimentació; Borgstrom, les hectàrees invisibles en alimentació, H. F. Osborn, la necessitat d’incorporar les hectàrees del comerç de béns; les hectàrees de treball requerides per Clausius són transformades en hectàrees fantasma per Cotrell, i M. K. Hubbert, P. Cloud i W. Catton les transmutaran en hectàrees d’absorció de CO2; Constanza, Hannon i Bullard havien aportat els llistats d’energia útil i grisa dels béns de consum, i Revelle i Keeling són els herois d’aquesta història. Avui, W. Broecker i J. Hansen ens recorden la urgència d’una regulació del CO2 mes allà de Kyoto que incorpori el comerç mundial i d’una estabilització a 400 ppm. W. Rees va aportar la seva capacitat de síntesi i el seu alter ego M. WackerVIOMT ·TI VW^I OMVMZIKQ~ Y]M ]\QTQ\bI TI @IZ`I· LQNWV T¼QVLQKILWZ Q KITK]TI TI XM\RILI U]VLQIT" PI LM JQWKIXIKQ\I\ U]VLQIT Q PI LM XM\RILI U]VLQIT Q KZMI M[KMVIZQ[ El tercer as a la màniga de W. Rees i M. Wackernagel és la seva formació de base de XTIVQÅKILWZ[ ]ZJIV[ Y]M VW IXIZMQ` MV IY]M[\I PQ[\ ZQI Y]MTKWU Y]M VW LMQ`I LM [WZXZMVLZM Y]IV MT LM TI 0]UIVQ\I\ ^Q] MV MV\WZV[ ]ZJIV[ Q TI XM\RILI ]ZJIVI u[ Uu[ LMT LM TI XM\RILI \W\IT Q M[ KWUXWV [WJZM\W\ L¼energyland >MRIU [Q LM[XZu[ LM IVa[ IY]M[\I OMV\ LM TI XM\RILI MKWT OQKI \QVLZo TI ZI~ ?dÔk dY_[i _ b[Yjkh[i gk[ lWd fehjWh M$ H[[i _ M$ 9Wjjed W Z[Ód_h bW f[j`WZW [Yeb ]_YW

0WUM ^MZ[][ VI\]ZI# .QT [WN[# 8TI\~ )ZQ[\ \QT -KWVWUQI KTo[[QKI ^MZ[][ JQWMKWVWUQI S. Jevons «The coal question», K. Boulding (1968) «Earth spaceship», N. GeorgescuRoegen H. Daly (1970) «steady state». Demògrafs, P. K. Whelpton i W. Thompson. 6]\ZQKQWVQ[\M[ . 9]M[VIa ®Tableau Economique», G. Borgstrom i G. Hardin (1968). Termodinàmics; R. Clausius, S. Podolynski, L. Pfaundler, F. Soddy, F. Lotka, Cotrell (1955) «Energy and Society», Ayres Sr. & Scarlott (1955), F. K. Hubbert (1969) «peak of oil». Geògrafs/biòlegs/conservacionistes, J. Evelynn ®;aT^I" ) LQ[KW]Z[M WN NWZM[\ \ZMM[ IVL the propagation of timber», G. Perkins-Marsh «Man and Nature», W. Vogts (1940) «Road to survival» 0 .IQZÅMTL 7[JWZV ! ®7]Z 8T]VLMZML 8TIVM\¯ Q ; 0 7ZL_Ia ! «Resources of the american dream». Urbanistes, P. Geddes, Mumford. ;MVaIT[ L¼M`Ku[ [WJZM TI KIXIKQ\I\ LM KoZZMOI / PIZLQV ! 8 +TW]L, H. Daly (1970) «steady state» i F. K. Hubbert (1969) «peak of oil», P. Erlich, Vitousek. +IV^Q KTQUo\QK Q Y]yUQKI I\UW[NvZQKI

('*

'.&&

'-+&

'.+&

:YV[dad\^V"EZYdad\^V :Xdad\^V 7^dad\^V

][ebe]_W gkWZh[i Z[ bW dWjkhWb[iW \Zd\gV[^V gZ\^dcVa

][e]hW\_W Xdgd\gV[^V bdYZa gZ\^dch ^ XdbVgfjZh

][efeb j_YW

bdYZa YZ hZaZXX^ cVijgVa

Vcigded\Zd\gV[^V

6# =jbWdaYi =^hi g^V CVijgVa 8Vgid\gV[^V :Xdc# YZ aV CVijgV

K# YZ aV 7aVX]Z

6# G# LVaaVXZ

6# kdc =jbWdaYi cVijgVa^hiV &,+."&-*.

K^YVa YZ aV 7aVX]Z \Z \gV[ &-)*"&.&-

6a[gZY G# LVaaVXZ \Z \gV[ &-'("&.&(

8Vga HVjZg \Z \gV[ &--."&.,*

<Z \gV[ ^ ZmeadgVYdg egjhh^|# wh Xdch^YZgVi jc YZah ai^bh ^aÕajhigVih ^ Za eVgZ YZ aV <Zd\gV[^V BdYZgcV Jc^kZghVa# <gVc k^Vi\Zg ^ dWhZgkVYdg YZa bZY^ ^ YdXjbZciVYdg#

9ZhiVXVi ^bejahdg YZ aV \Zd\gV[^V bdYZgcV# KV YZhZckdajeVg Zah hZjh ZhijY^h Va c^kZaa YZ XdbVgXV ^ YZ gZ\^ ! dc ^ciZgVXijZc [Zc bZch [ h^Xh ^bVcih#

CVijgVa^hiV# GZXdcZ\ji eZa iZgbZ selecció natural ^ aV hZkV ^cigdYjXX^ ! Zc eVgVaÕaZa V 9Vgl^c cZi # 9Vgl^c Za k^h^iV! ^ gZhjaiV XdYZhXdWg^Ydg YZ aZh iZdg^Zh b h XdcZ\jYZh#

9ZhZckdajeV aV iZdg^V YZa eV^hVi\Z! fjZ Y^j Xdb aV bZidYdad\^V eZg Zmea^XVg Za eV^hVi\Z XjaijgVa gZhjaiV YZ aV hjeZgedh^X^ YZ bdaiZh XVeZh YZa eV^hVi\Z cVijgVa#

;# GVioZa

('+

'/&&

'/+&

(&&&

7^dad\^V YZ EdWaVX^dch ^ H^hiZbZh =da^hbZ »JgWVc^hbZ :Xda \^X¼

K# 7# HdX]VkV B# YZ 7da h

8# Igdaa

X_e][e]hW\_W

][ei_ij[cW

[Yebe]_W Z[b fW_iWj][ \ZdZXdad\^V

8a^bVidad\^V 8^ cX^Zh YZ aV IZggV 7^dZXdcdb^V

][e]hW\_W ^kcWdW eV^hVi\Z XjaijgVa"bdg[dad\^V YZa eV^hVi\Z

8# HVjZg

8Vga Igdaa ZX aZ\ &-.."&.,*

K^`idg 7# HdX]VkV ZX aZ\ &.%*"&.,-

BVg^V YZ 7da h \Z \gV[V &.'+"½

>cigdYjXidg YZa XdcXZeiZ YÉecologia en el paisatge# GZeg c ^YZZh YZ =jbWdaYi eZg ZmZgX^g Za aV hZkV Vc|a^h^ ^ eZchVbZci# EgdeZg V aV \Zd\gV[^V XjaijgVa YZ HVjZg#

6eVg^X^ YZa XdcXZeiZ YZ geosistema Xdb V ^YZV igVchY^hX^ea^c|g^V eZg ^ciZgegZiVg Za eV^hVi\Z YZh YÉjcV Y^hX^ea^cV X^Zci [^XV#IZcY cX^V gZ[dg VYV V eVgi^g YZ aZh ^YZZh YZ Igdaa#

Edh^X^dcVYV Zc jcV WgVcXV YZ aV \Zd\gV[^V! fjZ Zh YZ[^cZ^m V eVgi^g YZ XdcXZeiZh igVchY^hX^ea^cVg^h! Vea^XVih Va iZgg^idg^ ^ Va eV^hVi\Z#

(',

'-+&

'.&&

'.+&

FjVYgZh YZ aV CVijgVaZhV :Xdad\^V 7^dfj b^XV

8gZbVidad\^V =^hi g^V cVijgVa BZX|c^XV Xa|hh^XV

X_ebe]_W 7^dad\^V fjVci^iVi^kV

8^ cX^Zh W^da \^fjZh

A dg \Zc YZ aZh Zhe X^Zh

?# 7# AVbVgX` <# IgZk^gVcjh :# 9Vgl^c

][d j_YW

IZdg^Zh \Zc i^fjZh

I# =jmaZn 6# LZ^hbVcc 8# 9Vgl^c

<# BZcYZa

L# 7ViZhdc

:gVhbjh 9Vgl^c [ h^X &,(&"&-%'

?ZVc 7# AVbVgX` W^ aZ\ &,))"&-'.

<# G# IgZk^gVcjh W^ aZ\ &,++"&-(,

IdbVh =# =jmaZn W^ aZ\ &-'*"&-.*

8]VgaZh 9Vgl^c W^ aZ\ &-%."&--'

6k^ YZ 8]VgaZh 9Vgl^c egZXjghdg YZ aZh hZkZh igdWVaaZh ^ YZ aZh YZ AVbVgX`# E^dcZg Zc XdcXZeiZh ZkdajX^dc^hiZh# :meZg^bZciV VbW \Vhdh ^ bZiVaah#

EZghdcV YZ gZcdb Zc aV h^hiZbVi^ioVX^ YZ aV =^hi g^V CVijgVa# EgdeZg V A^ccZd# ;jcYVYdg YZ aV eVaZdcidad\^V YZah ^ckZgiVih#

:hijY^V bZY^X^cV# 9Z[Zchdg YZ aV igVch[dgbVX^ YZ aZh Zhe X^Zh# ?jciVbZci VbW AVbVgX`! Zh [dgbVa^ioV aV W^dad\^V#

8dcZ\ji Xdb Za bulldog YZ 9Vgl^c! eZg aV YZ[ZchV YZ aV hZkV egVm^# Cd kV VXXZeiVg Za \gVYjVa^hbZ Zc Za Y^hXjgh# 9Z[ZchVkV Za bViZg^Va^hbZ Xdb V X^ cX^V#

;^mV aZh WVhZh YZ aV iZdg^V YZ a ZkdajX^ # EaVciZ_V Za XdcXZeiZ V eVgi^g YZa aZci egdX h YZ hZaZXX^ cVijgVa#

('-

'/&&

'/+&

:Xdh^hiZbV 7^dad\^V YZ edWaVX^dch ^ h^hiZbZh =da^hbZ

JgWVc^hbZ ZXda \^X

:Xdad\^V YZa eV^hVi\Z <Zd\gV[^V ]jbVcV <Zdeda i^XV

(&&&

=^hi g^V ZXdc b^XV =^hi g^V ZXda \^XV 6cigdedad\^V"ZcZg\^V

8^ cX^Zh YZ aV IZggV 8a^bVidad\^V EV^hVi\Z

][ei_ij[cW 69C

X_e][e]hW\_W

Fj b^XV Vibdh[ g^XV IZdhd[^V 6\g^XjaijgV W^da \^XV

X_e[Yedec_W

<ZdZXdad\^V"k^h^ h^hiZb|i^XV

K# 7# HdX]VkV B# YZ 7da h

?# LVihdc ;# 8g^X`

6j\jhi LZ^hhbVcc W^ aZ\ &-()"&.&)

<gZ\dg BZcYZa cVijgVa^hiV &-''"&--)

L^aa^Vb 7ViZhdc \ZcZi^hiV &-+&"&.'+

?VbZh LVihdc W^ aZ\ &.'-"½

;gVcX^h 8g^X` W^ aZ\ &.&+"'%%)

>ckZhi^\VX^dch Zc oddad\^V Y^eiZgh # 8dcZ\ji eZg aZh ^ckZhi^\VX^dch Zc aV iZdg^V YZ a ]Zg cX^V V eVgi^g YZa eaVhbV \Zgb^cVa WVhZ YZ cdkZh X aÕajaZh #

;dbjaV aZh aaZ^h fjZ gZ\Z^mZc aÉ]Zg cX^V \Zc i^XV V eVgi^g YZah igZWVaah VbW Y^[ZgZcih kVg^Vcih YZ eaVciZh ^ eZi^ih Vc^bVah# :cjcX^V aZh AaZ^h YZ BZcYZa#

8dch^YZgVi Za eVgZ YZ aV < cZi^XV iZ g^XV bdYZgcV# EgZdXjeVi eZg iZbZh YZ kVg^VX^ ^ ]Zg cX^V# :hijY^ h YZa bZcYZa^hbZ#

KV hZg jc YZah YZhXdWg^Ydgh YZ aV ZhigjXijgV YZ aV bdaÕa XjaV Y 69C# AV ^YZV ZgV Xdb YZhXdWg^g Za egdX h YZ »X e^V¼ fjZ egdedgX^dcVkV Za XdY^ \Zc i^X#

8dYZhXdWg^Ydg YZ aV bdaÕa XjaV Y 69C# 7VhVi Zc a Vc|a^h^ YZ Xg^hiVaah ^ aZh fjVigZ WVhZh fj b^fjZh fjZ Za [dgbZc# GZaVX^dcVi VbW aV [dgbjaVX^ YZ hjWi|cX^Zh egd]^W^YZh#

('.

'.&&

'-+&

'.+&

L# I]dbhdc G# 8aVjh^jh ?# G# BVnZg E# ?djaZ H# 8Vgcdi

=^hi g^V cVijgVa <Zd\gV[^V :Xdcdb^V YZ aV CVijgV

:YV[dad\^V"EZYdad\^V :Xdad\^V BdYZa YZ gZ\^dch ^ XdbVgfjZh

j[hceZ_d}c_YW ZXdbdb^V YZ aV [ h^XV

[d[h] j_YW ieY_Wb iZgbdY^c|b^XV ^ XdbeiVW^a^iVi ZcZg\ i^XV

gkWZh[i Z[ bW dWjkhWb[iW H# EdYda^ch`n 6# =jbWdaYi

?VbZh E# ?djaZ [ h^X &-&-"&--.

C# A# HVY^ 8Vgcdi bViZb|i^X &,.+"&-('

H# EdYda^ch`n bZi\Z &-*%"&-.&

?# EdeeZg"Anc`Zjh [ h^X &-(-"&.'&

EVig^X` <ZYYZh W^ aZ\ ^ hdX^ aZ\ &-*)"&.('

CdiVWaZ Zc aV hZkV edXV Zc aV ^ckZhi^\VX^ YZ a ZaZXig^X^iVi ^ aV iZgbdY^c|b^XV# :hijY^V aV cVijgVaZhV YZ aV XVadg ^ aV gZaVX^ VbW Za igZWVaa bZX|c^X#

E^dcZg Zc a ZhijY^ YZ aV iZgbdY^c|b^XV# EdX Xdbeg h ZcigZ Zah hZjh XdciZbedgVc^h# ;dgbjaV Xdb Zh YZiZgb^cV Za gZcY^bZci b|m^b Y jcV b|fj^cV#

E^dcZg Zc Za YZhZckdajeVbZci YZa XdcXZeiZ YZ gZcY^bZci ZcZg\ i^X YÉjc input Zc Zah jhdh YZ aV iZggV V\g^XjaijgV # 8dcY^X^dch YZ aV k^YV ]jbVcV V aV IZggV#

>c^X^VabZci kV ZhXg^jgZ Vgi^XaZh hdWgZ ZaZXig^X^iVi ^ cVkZ\VX^ V g^V# EgdeZg Va 8 gXjad YZ K^ZcV# 9^k^YZ^m aÉZXdcdb^V Zc YjZh eVgih/ hjWh^hi cX^V ^ bZgXVi#

>c^X^VabZci [V jc ^ciZci Y Vea^XVg aV W^dad\^V eZg V a ZhijY^ YZah dg\Vc^hbZh hdX^Vah# B h iVgY h gZXdcZ\ji Xdb V ZmeZgi Zc jgWVc^hbZ ZXda \^X ^ gZYZ[^cZ^m aZh a c^Zh ZXdc b^fjZh Vea^XVYZh#

('/

'/&&

'/+&

E# <ZYYZh

:# =dlVgY @# 7VaadY" 6iaVci^Xjh D# CZjgVi]

JgWVc^hbZ ZXda \^X Jide^hbZ jgW|

(&&&

B# BVjhh 7# BVa^cdlh`n A# Bjb[dgY C# <Zdg\ZhXj" GdZ\Zc :# ;# HX]jbVX]Zg ?# <g^cZkVaY

@# EdeeZg" Anc`Zjh L# DhilVaY =# 6YVbh ;# HdYYn

>° [Yedec_W

X_e[Yedec_W W^d"gZ\^dcVa^hbZ

>° [Yebe]_W Wdjhefebe]_W _ [d[h]_W iZXc XgViZh

X_ebe]_W Z[ feXbWY_edi _ i_ij[c[i

K# KZgcVYh`n 6# Adi`V

[Yei_ij[cW ^eb_ic[

?# 8# Hbjih

6# IVchaZn

=Zcgn 6YVbh ]^hidg^VYdg &-(-"&.&-

:# =dlVgY jgWVc^hiV &-*%"&.'-

AZl^h Bjb[dgY ]^hidg^VYdg &-.*"&..%

C# <Zdg\ZhXj"GdZ\Zc ZXdcdb^hiV &.%+"&..)

?VXfjZh <g^cZkVaY [^a hd[ &.)*"###

Eg^bZg ]^hidg^VYdg fjZ kV gZaVX^dcVg eZg dYZh Xgdcda \^Xh VbW ZcZg\^V# 8dcXgZiVbZci kV Zmea^XVg b h gZaVX^dch VbW aV iZgbdY^c|b^XV fjZ VbW Zah [ajmdh ZcZg\ i^Xh#

8dcZ\ji eZg aV hZkV ejWa^XVX^ # IVbW Zh kV egZdXjeVg eZg iZbZh hdX^Vah# 6gg^WV V [dgbVg jcV VhhdX^VX^ ! fjZ kV [dgbjaVg ^ gZVa^ioVg aV eg^bZgV X^jiVi"_VgY #

9^hedhVi V YdXjbZciVg aV ]^hi g^V YZ aV iZXcdad\^V ^ aV X^ cX^V VbZg^XVcV# Eg^cX^eVabZci! a ZhijY^ YZ aZh X^jiVih ^ aÉVgfj^iZXijgV jgWVcV# >c[ajZcX^Vi eZg <ZYYZh#

6ajbcZ YZ H]jbeZiZg# A Zh\diVbZci YZah gZXjghdh ^ Zah Z[ZXiZh YZ aV XdciVb^cVX^ egdkdfjZc jc _jY^X^ YZa XgZ^mZbZci ZXdc b^X# ;dgbjaV Za XgZ^mZbZci % ^ aV aaZ^ YZ aÉZcigde^V#

E^dcZg Zc Za bdk^bZci YZa YZXgZ^mZbZci# =d YZ[^cZ^m Xdb jc XdcXZeiZ [ h^X! dc Za fjZ YZXgZ^m h c aV YZbVcYV YZ [ajmdh YZ bVi g^V ^ ZcZg\^V# CZ\V Za XgZ^mZbZci hdhiZc^WaZ#

((&

'.&&

'-+&

'.+&

:# 9Vgl^c ?# 7# AVbVgX` <# G# IgZk^gVcjh

8^ cX^Zh W^da \^fjZh 7^dad\^V =^hi g^V cVijgVa

8gZbVidad\^V ;^h^dXg|X^V BZX|c^XV Xa|hh^XV

gk c_YW

gk c_YW W]h}h_W

egdXVg^diZh X aÕajaZh WVXiZg^VcZh

X_e gk c_YW

V\gdZXdh^hiZbZh

\_i_ebe]_W dkjh_Y_ W^dY^c|b^XV

;# L ]aZg 6# AVkd^h^Zg ?# Eg^ZhiaZn

=# 9Vkn ?# kdc A^ZW^\ ?# 7# 7djhh^c\Vjai

6cid^cZ AVk^dh^Zg fj b^X &,)("&,.)

?dhZe] Eg^ZhiaZn fj b^X &,(("&-%)

;g^ZYg^X] L ]aZg fj b^X &,++"&-()

=jbe]gn 9Vkn fj b^X &,,-"&-'.

?jhijh kdc A^ZW^\ fj b^X &-%("&-,(

8gZVYdg YZ aV fj b^XV bdYZgcV# :hijY^V a dm^YVX^ YZah Xdhhdh ^ aV Xdbedh^X^ YZ a V^gZ# ;dgbjaV aV aaZ^ YZ XdchZgkVX^ YZ aV bVhhV#

9ZhXdWg^Ydg YZ XZgi cdbWgZ YZ \Vhdh# 6YkZgiZ^m YZ aV ^bedgi|cX^V YZa gZ\cZ kZ\ZiVa Zc aV egdYjXX^ Y dm \Zc Zc YZ[ZXiZ YZa gZ\cZ Vc^bVa#

EgZXjghdg Zc fj b^XV dg\|c^XV# 9ZbdhigV aV edhh^W^a^iVi YÉdWiZc^g hjWhi|cX^Zh »cVijgVah¼ Va aVWdgVidg^ V eVgi^g YZ bVi g^V ^cdg\|c^XV# 8dZiVc^ YZ ?# kdc A^ZW^\#

>ckZhi^\VX^dch YZ aZh Vea^XVX^dch YZ aÉ m^Y c^ig h# 9ZhXdWg^Ydg YZa ediVh^! hdY^! bV\cZh^ ^ VaigZh ZaZbZcih Zc ZhiVi ejg V eVgi^g YZ gZVXX^dch#

9ZhXdWgZ^m fjZ aZh eaVciZh h Va^bZciZc YZ c^ig \Zc ^ Y^ m^Y YZ XVgWdc^ YZ aÉV^gZ# >ckZciV [Zgi^a^ioVcih V eVgi^g YZ c^ig \Zc#

(('

'/&&

'/+&

(&&&

G# =^a[ZgY^c\ G# AjmZbWjg\ AZc^c

8^ cX^Zh YZ aV IZggV 8a^bVidad\^V 7^d\Zd\gV[^V

A# BVg\ja^h ?# AdkZadX`

Wjcei\[hW c_YheX_eb ]_YW gk c_YW Wjcei\ h_YW VbW^ZciVa^hiZh

ZcZg\ i^XV ]jbVcV

W]h_YkbjkhW X_eb ]_YW cZdcVijgVa^hbZ

B# kdc EZiiZc`d[[Zg ?# HVX]h

6# =dlVgY

IZdhd[^V

G# HiZ^cZg

?ja^jh kdc HVX]h Wdi|c^X &-('"&-.,

GjYda[ HiZ^cZg [^a hd[ &-+&"&.'*

6aWZgi =dlVgY cVijgVa^hiV &-,("&.),

?VbZh AdkZadX` Ancc BVg\ja^h fj b^X VbW^ZciVa &.&."### W^ ad\V &.(-" ###

wh Xdch^YZgVi ^ckZhi^\VYdg! ZhXg^eidg ^ egd[Zhhdg ^ eg^cX^eVabZci eZg a ZhijY^ ^ YZhZckdajeVbZci YZ aV [^h^dad\^V ^ YZ aZh eaVciZh#

8gZVYdg Y jcV dWgV Xdb V ^c^X^ YZ aÉVcigdedhd[^V# 7jhXV jc XVb Zhe^g^ijVa VYZfjVi V aV XdchX^ cX^V YZ a ]dbZ dXX^YZciVa! jc XVb Xd\c^i^j# Idi V^m ! XdbeaZbZciVg^ V aZh X^ cX^Zh cVijgVah#

EVgZ YZ aÉV\g^XjaijgV W^da \^XV# E^dcZg Zc Za b idYZ dg\|c^X# 7VhZ X^Zci [^XV YZa XdbedhiVi\Z/ »XdbedhiVi\Z ^cYdgZ¼# 7jhXVkV aV egZhZgkVX^ YZa h a [ gi^a#

EaVciZ_V aV ]^e iZh^ YZ <V^V! fjZ Zmea^XV fjZ aV IZggV [jcX^dcV Xdb jc dg\Vc^hbZ k^j! VjidgZ\jaVci"hZ! hdiV jc a b^i ZmigZb# >ckZciV Za XVeiVYdg YÉZaZXigdch! eZg VcVa^ioVg Vibdh[ZgZh#

9ZhXdWg^YdgV YZa ediZcX^Va Zkdaji^j YZa b c WVXiZg^|# 8dcXgZiV Za egdX h YZ aV XgZVX^ YZ X aÕajaZh ZjXVg^diZh H:I # 8dcXZeiZ YZ h^bW^d\ cZh^# EgZc Za gZaaZj YZ AdkZadX`#

(((

'-+&

'.&&

'.+&

G# =^a[ZgY^c\ G# AjmZbWjg\ AZc^c

:Xdcdb^V bVgm^hiV BVgm^hbZ

8gZbVidad\^V ;^h^dXg|X^V BZX|c^XV Xa|hh^XV

[Yedec_W feb j_YW

6# Hb^i]

[Yedec_W d[eYb}ii_YW

9# G^XVgYd I# BVai]jh ?# 7# HVn

6YVb Hb^i] ZXdcdb^hiV &,'("&,.%

9Vk^Y G^XVgYd ZXdcdb^hiV &,,'"&-'(

I]dbVh BVai]jh ZXdcdb^hiV &,++"&-()

?ZVc 7# HVn ZXdcdb^hiV &,+,"&-('

CVhhVj L# HZc^dg ZXdcdb^hiV &,.%"&-+)

B|m^b ZmedcZci YZ aÉZXdcdb^V Xa|hh^XV# 6edgiV aV Y^[Zg cX^V ZcigZ kVadg Y h ^ kVadg YZ XVck^# EgZY^XV VbW Za XVe^iVa eZa YZhZckdajeVbZci ZXdc b^X#

BZbWgZ YZ aV XdggZci YZ eZchVbZci Xa|hh^X# =dbZ YZ cZ\dX^h# AV hZkV dWgV egZhZciV jcV Zmedh^X^ bdai bVYjgV YZ aÉZXdcdb^V#

8dch^YZgVi Za eVgZ YZ aV YZbd\gV[^V# 9Z[^cZ^m Za XgZ^mZbZci YZ aV edWaVX^ ]jbVcV Xdb jcV egd\gZhh^ Vg^ib i^XV ^ aV XdchZf Zci bVcXV YZ gZXjghdh#

Jc YZah b|m^bh ZmedcZcih YZ aÉZXdcdb^V Xa|hh^XV# 6Yb^gVYdg YZ a dWgV Y 6YVb Hb^i]# <jVcnV gZXdcZ^mZbZci Zc idiV :jgdeV VbW aV hZkV dWgV#

Jc YZah ZXdcdb^hiZh b h ^bedgiVcih YZah gZ[dgbVYdgh YZa hZ\aZ M>M# Eg^bZg egd[Zhhdg YÉ:Xdcdb^V Eda i^XV V Dm[dgY# DedhVi V aZh iZdg^Zh YZ 9Vk^Y G^XVgYd ^ AVl 6bZcYbZci

(()

'/&&

'/+&

(&&&

?# 6# H]jbeZiZg ;# EZggdjm

HdX^Va^hbZ ji e^X >chi^ijX^dcVa^hbZ IZdg^V eaVc^[^XVX^ ^ YZhZckdajeVbZci

ZXdcdb^V bVg\^cVa^hiV

C# HZc^dg 6# 8djgcdi

cWYhe[Yedec_W

LVagVh ?Zkdch EVgZid

?# B# @ZncZh B# @VaZX`n

GjYda[ =^a[ZgY^c\ ZXdcdb^hiV &-,,"&.)&

6cid^cZ 8djgcdi bViZb|i^X &-%&"&-,,

?# 6# H]jbeZiZg ZXdcdb^hiV &--("&.*%

;# EZggdjm ZXdcdb^hiV &.%("&.-,

?d]c B# @ZncZh ZXdcdb^hiV &--("&.)*

8dcZ\ji hdX^VaYZb XgViV ^ jc YZah a YZgh YZ aV >> >ciZgcVX^dcVa# :c eg^cX^e^ Zh egZhZciV Xdb V bVgm^hiV! eZg Zh YZXVci| eZa gZk^h^dc^hbZ#

KV ^c^X^Vg aV h^hiZbVi^ioVX^ [dgbVa YZ aV X^ cX^V ZXdc b^XV# B h fjZ V aV YdX cX^V! Zh kV YZY^XVg V a VYb^c^higVX^ # E^dcZg Zc a Vea^XVX^ YZ bdYZah bViZb|i^Xh Zc ZXdcdb^V#

KV YZhiVXVg eZg aZh hZkZh ^ckZhi^\VX^dch hdWgZ Za X^XaZ ZXdc b^X ^ eZg aV ^bedgi|cX^V XVWYVa YZ a ZbegZhVg^# KV egZY^g aV YZhigjXX^ hdX^deda i^XV YZa XVe^iVa^bZ#

9ZY^XVi V aV egdWaZb|i^XV ZcigZ a Zfj^a^Wg^ \ZcZgVa ^ Zah egdWaZbZh YZ aV eda i^XV YZ aÉZXdcdb^V bdcZi|g^V# IZdg^V YZah edah YZ YZhZckdajeVbZci Xdb V ^chigjbZci eda i^Xd"ZXdc b^X#

AZh hZkZh iZdg^Zh kVc iZc^g jc [dgi ^beVXiZ Zc aV a c^V ZXdc b^XV bdYZgcV# 9ZXVciVi eZg jcV ^ciZgkZcX^ ZXdc b^XV ZhiViVa! eZg hVakVg eZg dYZh YZ YZegZhh^ #

((*

.9 ' ?Zh h 6# BVgXdh 6adchd# Los ingenieros entre el pasado y el futuro# :Y^idg^Va AV^V# 7VgXZadcV! &.,)#

( ?V^bZ BVgi^c"BdgZcd 6bVcYd YZ B^\jZa# Los arquitectos en España. :hijY^d hdX^da \^Xd YZ aV egd[Zh^ c# =ZgbVcYVY cVX^dcVa YZ egZk^h^ c hdX^Va YZ Vgfj^iZXidh hjeZg^dgZh# BVYg^Y! &.,+# ) He^gd @dhid[ XddgY^cVYdg El arquitecto: historia de una profesión. :Y^X^dcZh 8{iZYgV# BVYg^Y! &.-)#

J Yd_Yi _ [nf[hji gk[ Yedijhk[_n[d =VI XZWNM[[Q~ M[ LMÅVMQ` XZQVKQXITUMV\ XMZ ]VI pràctica especialitzada dins el procés productiu, però implica també altres coses: un procés d’aprenentatge, una situació institucionalitzada respecte el mercat de treball, unes relacions estructurals de competència o col·laboració amb altres professions, una acció col·lectiva des d’un col·legi professional1, una posició l’escala social que varia segons el grau d’autonomia i responsabilitat dins les empreses, una imatge X JTQKI LQNW[I XMT[ UQ\RIV[ LM KWU]VQKIKQ~ Y]M creen certes elits a escala mundial. <ZILQKQWVITUMV\ TI KWV[\Z]KKQ~ L¼MLQÅKQ[ és una funció dels arquitectes2, la seva presenKQI M[\o LWK]UMV\ILI RI MV MT \MZKMZ UQTÈTMVVQ abans de Crist.3 La progressiva complexitat del procés productiu ha fet que hi intervinguin altres professionals, primer enginyers i aparelladors i també geògrafs, ambientalistes, artistes, i moltes altres especialitats en funció de les característiques de cada obra. Avui el ventall de col·laboradors s’ha ampliat i la construcció L¼MLQÅKQ[ KWUXTM`W[ W TI QV\MZ^MVKQ~ [WJZM MT territori acostuma a ser un treball en equip amb diversitat de disciplines. N’és una mostra el llistat de professionals que escriuen en aquest llibre; a més d’arquitectes, biòlegs, economistes, aparelladors, enginyers, ambientalistes, Ny[QK[ Y]yUQK[ Q IT\ZM[ M`XMZ\[ KWVÅO]ZMV ]VI bona representació de la transversalitat dels KWVMQ`MUMV\[ IUJ Y]v M[ XW\ IJWZLIZ T¼MLQÅcació, la ciutat i el seu metabolisme i el territori en tota la seva dimensió. Les entrevistes que vénen a continuació daten de 2004; el fet que continuin sent vigents demostra que en aquests temes s’ha avançat poc.

((+

Enric Aulí és doctor en Farmàcia i diplomat en Enginyeria Ambiental i Direcció L¼-UXZM[M[ PI \ZMJITTI\ I T¼)R]V\IUMV\ LM *IZKMTWVI Q IT[ LMXIZ\IUMV\[ LM 5MLQ Ambient i Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Va ser professor de Sanitat Ambiental a la Universitat de Barcelona, i conseller delegat a Espanya de l’empresa RWE Umwelt Services, líder en el sector mediambiental a Alemanya. Actualment, és director dels Serveis Mediambientals del grup Hàbitat.

Gk i bW YedijhkYY_ ieij[d_Xb[5

Estem parlant d’un terme vinculat al de desenvolupament sostenible, concepte divulgat i estès a partir de la Cimera de la Terra, organitzada a Rio de Janeiro per les Nacions Unides. Tot i que l’any 2002 s’encén el llum vermell, sabem que des de l’any 1992 s’hi està treballant seriosament. Em consta que grans multinacionals estan adaptant els seus productes i les seves organitzacions a les recomanacions del desenvolupament sostenible. Això [QOVQÅKI Y]M ^I LM LMJ )^]Q XWLMU IÅZUIZ Y]M MV MT futur, qualsevol activitat humana haurà de ser sostenible o no serà possible. Fóra absurd pretendre que un sector tan important com el de la construcció defugís aquesta tendència. Això ha de produir-se de la nit al dia? És evident que no, però hem de ser harmònics amb la decisió de la societat mundial d’anar cap aquesta direcció. Gk [dj[d[c f[h ieij[d_Xb[5

4¼MY]QTQJZQ MV\ZM MT[ KWUXWVMV\[ Q MT[ WJRMK\Q][ MKWV mics, socials i mediambientals. Els econòmics són obvis dins la construcció. Els socials comprenen tant els dels treballadors de la construcció com els dels ocupants dels PIJQ\I\OM[ =V M`MUXTM QV\MZM[[IV\ u[ MT XZWRMK\M +I[I Barcelona, realitzat a Construmat, que intenta investigar sobre el nou tipus d’habitatge, que ha d’adaptar-se als canvis constants en les famílies. S’ha de fer molta feina en el camp social de l’usuari de l’habitatge. Entre els WJRMK\Q][ Y]M [¼PIV L¼I[[WTQZ LM[\IKIZQI MT[ ZMTI\Q][ I TI salut, sovint oblidats. Els components econòmics i socials RI M[ \MVMV MV KWUX\M PIJQ\]ITUMV\ MV TI KWV[\Z]KKQ~ Els mediambientals, en canvi, vinculats a l’ecologia, són els que menys es tenen en compte i els que esdevenen sinònim de sostenible. 9ec Yedijhk c Wlk_5 9ec ^Wkh [c Z[ Yedijhk_h5

Hi ha una sèrie de defectes en la construcció actual que s’han de corregir. Un de molt clar és la disbauxa en el consum d’energia. Després de la Segona Guerra Mundial, s’ha construït molt, ràpid i barat, a partir d’una energia barata, amb la idea de corregir els defectes, després amb calefacció i, posteriorment, amb climatització. Aquí, es pot incidir amb la línia bioclimàtica. És molt important fomentar l’ús d’energies netes i tecnologies Uu[ MÅKIKM[ 0MU L¼IVITQ\bIZ \W\[ MT[ I[XMK\M[ MV KILI cas. Per exemple, estem d’acord que el gas és una energia més neta i millor que el gasoil, però a la muntanya el gasoil val la meitat que el gas. El problema és que no podem generalitzar en les respostes. Cal aprofundir.

((,

També hem de treballar pel que fa als materials. Hem d’intentar no exhaurir les matèries primeres. Per tant, cal buscar les que es renoven de manera natural. Hi ha un cas interessant a Pittsburgh. L’arquitecte William McDonough, a principi dels noranta, va fer una casa amb fustes tropicals procedents d’un bosc de conreu i explotació sostenible. Ara, una empresa, a Canàries, està intentant fer plantacions de fustes tropicals gestionades amb criteris de sostenibilitat. Aquesta és una iniciativa fantàstica. Hem de fugir de les actituds tancades. També hem de tenir present el transport. Si tenim un material a prop, no cal que l’anem a buscar a 3.000 quilòmetres. Crec que és primordial un tema oblidat: el gas radó, que es troba en el subsòl d’alguns llocs i en alguns materials. Pot concentrar-se a les zones baixes de les cases, perquè és un gas pesat. És el responsable del 10% dels casos de càncer de pulmó als Estats Units, on, en alguVM[ bWVM[ XMZ ^MVLZM ]VI KI[I KIT ]V KMZ\QÅKI\ Y]M avali que no hi ha gas radó. No entenc com, al nostre país, les organitzacions serioses no donen més importància a aquest tema. També convé parlar de les mancances de les tècniques constructives habituals actuals, pel que fa a les humitats de condensació, quan un 25% de la població és al·lèrgica. Parlant d’al·lèrgies, està molt bé fer cobertes verdes, però si a la zona viu molta gent al·lèrgica a la pols de les gramínies, és evident que no s’ha d’utilitzar aquesta espècie. Seria un altre exemple d’aplicació incorrecta de sistemes constructius en principi recomanables. Gk_d[i Wbjh[i b d_[i ZÊWYjkWY_ i d feii_Xb[i Wlk_5

Si aconseguim corregir aquests defectes de la construcció actual, haurem fet un pas molt important cap a la sostenibilitat, tot i que puguem anar més enllà. Caldria tenir presents altres aspectes, com ara els camps electromagnètics. Molta gent no li dóna importància, però M`Q[\MQ`MV QV^M[\QOIKQWV[ [MZQW[M[ []ÅKQMV\[ XMZ [IJMZ Y]M ]VI M`KM[[Q^I KWVKMV\ZIKQ~ u[ XMZR]LQKQIT XMZ I TI [IT]\ I es pot construir de manera que s’evitin aquests camps. Es pot actuar, també, en altres fronts. Per exemple, les fonts d’energia que fem servir per cuinar. El gas, aconsellable com a combustible per a la calefacció, no ho és, en canvi, com a foc de cuina en habitatges per I OMV\ OZIV -V IY]M[\ KI[ Q IUJ IY]M[\I ÅVITQ\I\ u[ molt millor un sistema d’inducció. Com que no hi estan IKW[\]UI\[ ]VI KIUXIVaI L¼QVNWZUIKQ~ N~ZI UWT\ MÅcaç. Encara hi ha altres línies d’actuació interessants en

MT LQ[[MVa L¼MLQÅKQ[ \MVQV\ MV KWUX\M TM[ KWV[\Z]KKQWV[ tradicionals o el mimetisme amb la natura, però amb les tecnologies i els materials actuals. A Zimbabwe, per M`MUXTM ]V IZY]Q\MK\M PI KWV[\Z]|\ LW[ MLQÅKQ[ IT\[ ]\Qlitzant com a inspiració el sistema de les termites en el càlcul de l’estructura. C i [dbb} ZÊWgk[ij[i WYjkWY_edi" Yec ^[c ZÊ[d\eYWh" Wlk_" bW fheceY_ ZÊkd XbeY ZÊ^WX_jWj][i [d kd feXb[ Z[ 9WjWbkdoW5

Ara, es parla molt del paper del promotor, el qual es troba en aquest moment davant una decisió important. Pot quedar-se a veure-les venir, i seguir construint com ÅV[ IZI W XW\ XW[QKQWVIZ [M RI IZI ZM[XMK\M LM TI [W[\MVQbilitat, sigui per criteris econòmics, sigui per criteris per[WVIT[ W L¼QUI\OM KWZXWZI\Q^I ;Q\]IZ [M IZI u[ I^IV\I\R~[ perquè la tendència segur que va en aquesta direcció, encara que de moment els costos siguin entre un 5% i un 30% superiors als de la construcció tradicional. FWhb[c Z[ bW h[dZ_X_b_jWj [Yed c_YW$

)^]Q RI XWLMU LQZ Y]M MV ]V MLQÅKQ L¼WÅKQVM[ MT[ KZQteris de construcció sostenible són rendibles econòmicament, sense entrar en criteris socials ni ambientals. No parlo només de l’estalvi en manteniment i despeses de consum d’energia o aigua, sinó de dos aspectes que mol\M[ ^MOILM[ VW [¼IVITQ\bMV =V u[ MT LM TI ÅLMTQ\bIKQ~ LMT KTQMV\ Y]M TTWOI TM[ WÅKQVM[ )ZI MV ]V MLQÅKQ KWV^MVKQonal, el període de rotació dels clients és de 2,5 anys de UQ\RIVI -T KW[\ LM KILI KIV^Q u[ UWT\ MTM^I\ ;Q XWLMU allargar el període de rotació de 4 a 5 anys, l’estalvi serà importantíssim. Un altre factor que s’ha de tenir en compte és l’absentisme laboral. S’ha comprovat que, en ]V MLQÅKQ JMV KWVLQKQWVI\ [¼IZZQJI I ZML]QZ ]V i això són molts diners. )Q` QVÆ]MQ` UMVa[ MV T¼PIJQ\I\OM j[ K]ZQ~[ KWV[tatar que el comprador sovint tendeix a allargar més el braç que la màniga, quan seria millor buscar allò que s’adapta a les seves possibilitats. Si es tracta de gastar  Uu[ VW MV UM\ZM[ [QV~ MV I[XMK\M[ Y]M QVÆ]MQ`MV MV TI [IT]\ TI OMV\ VW PQ IZZQJI XMZY]v RI PI NM\ ]V M[NWZt UI[[I OZIV Y]IV PI LMÅVQ\ MT XZW\W\QX L¼PIbitatge que vol. Però, en realitat, si compres una casa tradicional, estàs augmentant molt les probabilitats que MT \M] ÅTT [QO]Q I[Uo\QK W \QVO]Q ITÈTvZOQM[ <IUXWK VW M[ valora prou l’estalvi en consum energètic, que pot ser de 30 euros o 50 euros al mes.

((-

F[h gk W bb[c b[i YWi[i jWd cWbWc[dj5

-V TI UQTTWZI LMT[ I|TTIUMV\[ PQ QVÆ]MQ` MT VW[\ZM KTQUI moderat. No és el mateix estar molt al carrer o a la plaça que haver d’estar tancat a casa, com passa als climes freds de muntanya. La construcció tradicional estava UWT\ Uu[ ILIX\ILI RI Y]M TM[ KI[M[ M[\I^MV WZQMV\ILM[ cap al sud. Ara, per normatives urbanístiques desafortunades, et trobes amb cases orientades a ponent en les quals, a la nit, ningú no pot dormir de la calor que hi fa. Realment, hi ha hagut uns anys en els quals s’ha construït molt malament. F[h gk [bi j[c[i Z[ iWbkj de [i lWbeh[d Yec YWbZh_W5

L’interès pel medi ambient prové de problemes de salut molt greus derivats de la contaminació de l’aire. Les primeres ordenances són de l’any 1968. Amb la crisi del petroli del 1973, es va produir una giragonsa molt curiosa: es va associar el medi ambient amb els hippies, es van JIZZMRIZ MV ]V XIY]M\ TI LZWOI MT [M`M Q MT UMLQ IUJQMV\ i, com a conseqüència, es van marginar els temes mediambientals. Per què es va produir aquesta associació? Va ser casual o dirigida? Paral·lelament, es va associar el medi ambient amb la natura. Però, escolti, i l’home? Es van marginar els aspectes de salut pública que, per a mi, són bàsics. Li auguro un rebrot de problemes de salut allucinant, si no canviem el model actual de desenvolupament. Les fronteres entre una sèrie de malalties es poden redistribuir com a conseqüència del canvi climàtic. Gk_d i [b \kjkh W c_] j[hc_d_5

Veig un avanç molt gran en la consciència sobre el medi ambient. Ara se’n parla sovint, i això farà canviar el sistema de compra de la gent, que és el mecanisme més MÅKIt XMZ IVIZ MV ]VI LQZMKKQ~ LM\MZUQVILI +WVÅW molt en les campanyes, no de sensibilització, com es diu, sinó d’informació. De fej i[h gk[ [iZ[l_d]k_ dec i kdW ceZW" _" f[h jWdj" i_]k_ [\ c[h5

No, no és una moda, sinó una tendència claríssima cap a un canvi de la societat. Es quedaria només en una moda si el producte fos dolent, folklòric o poc seriós. Si el que oferim no dóna resultats, correrem aquest perill i, per tant, el canvi serà efímer. Per això, és molt important fer els experiments amb coses petites i no destinades al públic. Hem de fer nombroses comprovacions per donar un producte bo i garantit. Hem de ser molt seriosos amb les solucions que oferim. Això és imprescindible.

((.

Fructuós Mañà Reixach és doctor en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i catedràtic del Departament de Construccions Arquitectòniques de la -<;)* =8+ >I LQZQOQZ T¼WÅKQVI KWV[]T\WZI \vKVQKI LMT +WTÈ TMOQ 7ÅKQIT L¼)ZY]Q\MK\M[ LM +I\IT]VaI Q ^I [MZ LQZMK\WZ ILR]V\ LM T¼1V[\Q\]\ LM <MKVWTWOQI LM TI +WV[trucció de Catalunya. És autor de nombrosos llibres i articles i assessor expert en XI\WTWOQM[ LM T¼MLQÅKIKQ~ Q M[\Z]K\]ZM[

Gk i bW YedijhkYY_ ieij[d_Xb[5

En aquest moment, i en aquest país, no sabem gaire encara què és la construcció sostenible. Per veure-hi clar, caldria analitzar-ho per capítols. La necessitat d’estalvi d’aigua, per exemple, és un tema clar. Sabem que la reducció del seu consum és fonamental en el VW[\ZM XIy[ RI Y]M \MVQU TQUQ\IKQWV[ I KI][I LM TI VW[\ZI OMWOZIÅI Q TI VW[\ZI KTQUI\WTWOQI 4I OZIV Y]IV\Q\I\ LM residus que genera el servei de l’aigua, que en general es proporciona sense cap cura pel que fa a la seva reducció i gestió, està afavorida per les baixes taxes d’abocament i de transport. Es podria reduir la producció de residus a un 60% o un 70%, actuant en tres fronts: prenent XM\Q\M[ LMKQ[QWV[ MV TI NI[M LM XZWRMK\M IUJ ]VI UQKI més de cura, en la fase de construcció, i cobrant el cost real d’abocament. Quant al tema de l’energia, he de dir que el poso relativament en qüestió. És evident que s’ha de promocionar l’estalvi d’energia no renovable, perquè, a escala global, està àmpliament demostrat que estem afectant greument el sistema amb les nostres emissions de CO2. S’haurien d’implantar instal·lacions de generació d’energia a partir de fonts naturals, tot i que hi ha grups ecologistes que estan en contra d’algun d’aquests procediments, com és el cas de l’energia eòlica. D’altra JIVLI XMZ VW PW IKIJW L¼MV\MVLZM LMT \W\ RI Y]M u[ ]V XZWKMLQUMV\ XZW] I[[IRI\ IT VWZL L¼-]ZWXI Gk [di fej Z_h Z[bi cWj[h_Wbi5

En la construcció, s’utilitzen molts tipus de materials. Serà difícil que el prescriptor, per molt conscient que sigui, pugui arribar a conèixer-los tots, i prendre mesures UMLQIUJQMV\IT[ M[XMKyÅY]M[ XMZ I KILI[K]V L¼IY]M[\[ materials. És possible que conegui prou bé els materials que constitueixen el volum de l’obra, però, pel que fa a materials especials (cada cop n’hi ha més), el tema es complica. Als prescriptors, ens és gairebé impossible saber què passarà amb un cert material d’aquí a cent anys, així com saber, per exemple, si estem posant una bomba de rellotgeria amb un material que amb el temps pot arribar a ser tòxic (mireu el que ha passat amb l’amiant). Crec que és fonamental que el fabricant d’un material especial, que és qui millor el coneix, estableixi normes de com tractar-lo. A més de les característiques tècniques del producte, ens haurien d’avisar dels possibles problemes que pot causar el seu ús, i informar-nos de com s’ha de tractar quan es converteix en un residu. Això hauria d’aparèixer com a màxim argument de venda i de promoció.

((/

Hi ha materials que, per les seves caracterĂ­stiques mediambientals, es qĂźestionen. És el cas dels metalls que solen associar-se a alts nivells de consum o de contaminaciĂł, com ara el titani o l’alumini, i tambĂŠ de plĂ stics, com el PVC. Crec, però, que aquests materials, que sĂłn el resultat d’un gran esforç de la nostra civilitzaciĂł industrial de cara a aconseguir millors materials (de prestacions mĂŠs grans i de menor pes, per exemple), no es poden marginar aixĂ­ com aixĂ­. S’han d’utilitzar amb control, especialment, quan ofereixen una propietat tècnica que no pot ser substituĂŻda per cap altra de menor impacte al medi natural. El que no s’ha de fer ĂŠs ]V ƒ[ IJ][Q] VWUu[ R][\QĂ…KI\ XMZ I[XMK\M[ NWZUIT[ W LM moda. Dos exemples: des del punt de vista mediambiental, la coberta de titani del Guggenheim ĂŠs mĂŠs que qĂźestionable, i tambĂŠ les plaques de fosa d’alumini que fa uns anys es van utilitzar com a acabat de façanes. En canvi, el PVC ofereix unes caracterĂ­stiques tècniques que fan que sigui raonable la seva utilitzaciĂł en fusteZQM[ )Y]M[\[ UI\MZQIT[ [ÂźPIV LÂźM[\]LQIZ IĂ…VILIUMV\ Q utilitzar-los, segons criteris d’optimitzaciĂł, d’acord amb TM[ [M^M[ XZWXQM\I\[ M[XMKyĂ…Y]M[

9Wf W ed Wd[c5 9Wf W ed ^Wkh‡[c ZÊWdWh5 9ec[dY[c f[h bÊW_]kW$

Diria que, pel que fa a l’estalvi d’aigua, s’estĂ anant en ]VI JWVI LQZMKKQ~ )^]Q LQI RI VW M[ KWUMZKQITQ\bMV aixetes que no siguin de baix consum, ni cisternes que no tinguin el doble polsador. TambĂŠ estan apareixent en el mercat diverses ofertes de cobertes ecològiques. ? bĂŠWfheĂ“jWc[dj ZĂŠW_]”[i ]h_i[i5 ? b[i ZeXb[i nWhn[i ZĂŠW_]kW fejWXb[ _ de fejWXb[5

*u XMZ IUJ ITO]VI XZMKQ[Q~ :MITUMV\ IXZWĂ…\IZ TM[ aigĂźes grises per a l’arrossegament de residus en els ^o\MZ[ Q LÂźIT\ZM[ u[ ]VI JWVI QLMI XMZY]v [QOVQĂ…KI ]V estalvi molt important de l’aigua de qualitat. Però s’han de sospesar bĂŠ els avantatges i els inconvenients. Val a dir que el que fem ara, eliminar els residus amb aigua potable, ĂŠs absurd, però haurĂ­em d’evitar crear-nos XZWJTMUM[ I TTIZO \MZUQVQ Y]M XWLZQMV [MZ XQ\RWZ[ Y]M MT[ actuals. És lògic utilitzar aigua no potable per a usos no Y]ITQĂ…KI\[ XMZ [ÂźPI LÂźM[\IZ [MO]Z Y]M MT \MUI [IVQ\IZQ queda ben resolt. Per exemple, si les cisternes dels vĂ ters no estan segellades, com s’evita que, en un moment determinat, una criatura no begui d’aquella aigua?

9ec bĂŠWbkc_d_ gk[" h[Y_YbWj" Yedikc[_n feYW [d[h]_W$

No, hi discrepo. El reciclatge de l’alumini consumeix molta energia. :_k[d [bi \WXh_YWdji gk[ decƒi ƒi [b + Z[b gk[ [i Yedikc[_n i_ [i \WXh_YW Z[ dek$

Però ĂŠs que el 5% de molt continua sent molt. Per exemple, quilo per quilo, un alumini amb un 80% de reciclat causa un impacte 11,4 vegades mĂŠs gran que el d’una N][\I [MV[M XZW\MOQZ <W\ Q IQ`y RW KZMK Y]M TÂźIT]UQVQ XMZ a fusteria ĂŠs prĂ cticament insubstituĂŻble. Quin material ens dĂłna, a llarg termini, les prestacions de l’alumini? Què s’ha de fer si el volem substituir? Posar fusta, d’una durada molt mĂŠs curta, i pintar-la de tant en tant amb una reĂŻna que, per addiciĂł, probablement pol¡lueixi mĂŠs Y]M TI N][\MZQI LÂźIT]UQVQ' -V IY]M[\[ \MUM[ W [ÂźPQ IĂ…VI molt o mĂŠs val callar. Ja comencem a tenir experiència en passos en fals que han suposat el desprestigi de conKMX\M[ RI IJIV[ LM TI [M^I IXTQKIKQ~ ;Q M\ XI[[M[ TI ^QLI buscant un material amb unes caracterĂ­stiques tècniques determinades, s’ha de valorar molt bĂŠ quin retrocĂŠs suposa deixar d’utilitzar-lo. La sostenibilitat no ha de frenar el progrĂŠs tècnic, sinĂł que hem de triar aquells camins de la progressiĂł tècnica que produeixin el menor impacte en el medi, sense aturar-nos.

? f[b gk[ \W Wbi h[i_Zki5

Aquest Ês un tema que, tot i estar en estat embrionari, com tots els altres, podem considerar que està ben encaminat. Actualment, els residus de la construcció són una preocupació universal, no tant per la toxicitat potencial que tenen, sinó pel gran volum que assumeixen. Tot i que existeix un nivell de sensibilització que va creixent, KZMK Y]M KITMV L]M[ KWVLQKQWV[ XMZ LM[MVKITTIZ LMÅVQ\Qvament la qßestió: que el cost dels abocadors sigui el que ha de ser, tal com ha passat a diversos països d’Europa, i que la gestió dels residus sigui incorporada en els pressupostos com una partida d’obra. :[ gk_d ehZh[ ^Wkh_W Z[ i[h bW fk`WZW Z[bi WXeYWZehi5

De l’ordre de 5 o 6 vegades el cost actual. És el que costa al nord d’Alemanya, a Holanda, o a qualsevol altre lloc on volen prioritzar el reciclatge i la reutilitzaciĂł de materials per sobre de la ÂŤdisposició. El cost de la runa neta sol ser barat, però les taxes d’abocament de les runes brutes sol ser prohibitiu. Crec que, una vegada resolts els WJRMK\Q][ QVQKQIT[ M^Q\IZ Y]M [ÂźIJWY]Q I TI ZQMZI Uu[ XZ xima), s’hauria de revisar a fons la polĂ­tica actual d’abocadors. Molts s’han omplert molt mĂŠs del que es preveia. S’han de considerar com un bĂŠ escĂ s i, per tant, costĂłs.

()&

S’ha d’anar cap a la cultura del residu mínim, cosa que, vist des d’un punt de vista teòric, ha de ser fàcil d’aplicar, RI Y]M INI^WZMQ` T¼MKWVWUQI =V ZM[QL] u[ ]V UI\MZQIT que prové o d’un excés de compres, o d’un mal tracte LMT[ UI\MZQIT[ VW][ W L¼]V XZWRMK\M UIT UWL]TI\ ZM[XMK\M LMT[ UI\MZQIT[ UIRWZQ\IZQ[ <W\M[ IY]M[\M[ KQZK]U[\oVKQM[ són controlables. Si es compra estrictament el material que fa falta, i se’n té cura, l’experiència demostra que els residus es redueixen fàcilment a un 30% o un 40%. A més, hi ha moltes oportunitats de reciclar els sobrants a T¼WJZI UI\MQ`I -T[ OZIV]TI\[ XWK Y]ITQÅKI\[ XMZ M`MUple, es poden utilitzar com a replens de drenatge, o per a pendents de cobertes o bases de soleres. Només cal que els caps d’obra tinguin com a pràctica habitual tenir cura dels materials nous, i estiguin disposats a la possible utilització de materials sobrants. >_ ^W Zk[i _cWj][i gk[ _Z[dj_Ógk[d [bi j[c[i c[Z_# WcX_[djWbi0 ZÊkdW XWdZW" [b c d hippy" _" Z[ bÊWbjhW" kdW j[Ydebe]_W ieÓij_YWZW fh f_W Z[bi h_Yi$ ;djh[c_]" ed ^_ ^W [b ]hk_n Z[ bW YedijhkYY_ " kd ]hWd Xk_j$

Ni una cosa ni l’altra. Els «ismes» acostumen a ser especulacions polítiques o intel·lectuals. No solen representar les coses en el seu estat més comú. En l’àmbit de les tecVWTWOQM[ M[XMKyÅY]M[ PQ PI KW[M[ Y]M M[ NIV LQNyKQT[ L¼MVtendre. En diversos països del nord d’Europa, es munten ]V[ KIUX[ M TQK[ QVKZM|JTM[ Q L¼]VI MÅKoKQI KWV\ZI[\ILI Aquí, en canvi, tenim bones condicions per instal·lar-ne, però no ho fem, perquè de tant en tant es mata un ànec. Els navarresos han creat uns camps eòlics extensíssims, i porten a terme una bona política mediambiental.

()'

Rafael Serra Florensa és doctor, arquitecte i catedràtic a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC). Des del 1965, ha combinat la seva feina com a professor de Condicionament Ambiental amb la d’arquitecte. A la universitat, ha LQZQOQ\ Q XIZ\QKQXI\ MV XZWRMK\M[ L¼QV^M[\QOIKQ~ L¼oUJQ\ VIKQWVIT Q QV\MZVIKQWVIT Q PI creat un sòlid equip interdisciplinari en el seu camp.

9ec Z[Ód_h_W bW YedijhkYY_ ieij[d_Xb[5

Sempre és difícil resumir amb poques paraules conceptes que porten moltes càrregues diferents, però, d’entrada, podem dir que la construcció sostenible és el tipus de construcció respectuosa amb el medi ambient i que utilitza energies naturals, i és capaç de conviure amb l’entorn, produint, alhora, bones condicions per a l’hàbitat humà. ^W [iYh_j cebj ieXh[ i_ij[c[i fWii_ki gk[ feji[h" WhW" iÊ^Wd eXb_ZWj5

Els sistemes de condicionament ambiental en arquitectura, més que oblidats, estan marginats, perquè hi ha una indústria i una cultura que es preocupen molt de fer ]V MLQÅKQ MUJTMUo\QK [MV[M \MVQZ MV KWUX\M T¼MV\WZV La qüestió va més enllà de l’arquitectura. És un problema de cultura social d’una societat consumista que ^WT KZuQ`MZ QVLMÅVQLIUMV\ 6W [M [IX JMV Ju KIX I WV VQ com, però considera el creixement com allò més important. Aquesta és la base del problema. >_ ^W kd Wbjh[ f[h_bb" [b Z[ bW i_cfb_ÓYWY_ $ <Wd kd [Z_ÓY_" fei[d gkWjh[ fbWgk[i iebWhi W bW YeX[hjW _ Z_k[d gk[ i ieij[d_Xb[$ @W ^Wd Yecfb[hj$

I, evidentment, no han complert. El problema demana posicions més radicals. Puc demostrar que, amb una UyVQUI I\MVKQ~ IT XZWRMK\M M[\MU KIXIKQ\I\[ MV MT VW[\ZM XIy[ Q IUJ MT VW[\ZM KTQUI XMZ NMZ MLQÅKQ[ Y]M KWV[]UMQ`QV ]V UyVQU L¼MVMZOQM[ IZ\QÅKQIT[ [MV[M Y]M [QO]QV Uu[ cars que la construcció que s’està fent ara. ;d YWdl_" jej^ec Z_k gk[ i cebj c i YWh$

D’una banda, tothom creu que és més car i, de l’altra, M[ LM[KWVÅI LM \W\ MT Y]M u[ LQNMZMV\ -[ XZWRMK\I ]V MLQÅKQ M[ KITK]TI Q [¼IZZQJI I TI KWVKT][Q~ Y]M VW KIT TI calefacció. Però el propietari l’acaba posant. Després, no la fa servir, o molt poc, però ha carregat amb el cost d’aquesta instal·lació, i ha fet una despesa que hagués pogut destinar a millorar altres aspectes de control natural. Som en aquest punt intermedi, en una resistència que ofereix tot el sistema al canvi, perquè en el fons no estem prou convençuts. I_ fh[]kdj ii_c Wbi Yedl[d kji gkWdji j[d[d XecX[j[i Z[ XW_n Yedikc W YWiW" fheXWXb[c[dj [b decXh[ i[h_W cebj XW_n$

;y [MZQI XWKI OMV\ XMZ \IUJu M\ LQZu Y]M MV[ M[\MU R][\QÅKIV\ Q MV[ ZMV\MU TI KWV[KQvVKQI IUJ XM\Q\M[ IKKQWV[

()(

que, en el fons, són la xocolata del lloro. El tema és més OTWJIT -V ]V MLQÅKQ MT XZWJTMUI Jo[QK VW u[ XW[IZ JWUJM\M[ LM JIQ` KWV[]U Y]M RI M[\o Ju [QV~ XMZ M`MUXTM Y]M VW [¼PIOQ L¼MVKMVLZM UIQ TI TT]U IZ\QÅKQIT )Q` u[ UWT\ Uu[ OZM] XMZY]v QUXTQKI ]V KWV[]U Q ]VI KoZZMOI IUJQMV\IT Uu[ IT\[ PI]ZyMU L¼IVIZ IT XZQVKQXQ Q I\IKIZ MT[ XZWJTMUM[ LM[ L¼]VI ^Q[Q~ Uu[ ZILQKIT XMZY]v T¼IZY]Qtectura ha de funcionar d’aquesta manera. xi Ykh_ i gk[" dehcWbc[dj" WiieY_[c hWZ_YWb_jWj WcX feijkh[i YedjkdZ[dji _ XhkjWbi$ F[h [b gk[ [nfb_YW de ^e i ][di$

6W IT ZM^u[ u[ ]V \MUI LM [MV[QJQTQ\I\ j[ JZ]\IT NMZ MLQÅKQ[ IUJ ]VI KITMNIKKQ~ Y]M KWV\IUQVI Q Y]M VW u[ VMKM[[oZQI Q MLQÅKQ[ IUJ QV[\ITÈTIKQWV[ L¼IQZM KWVLQKQWVI\ 0Q PI \W\I ]VI QVL [\ZQI Y]M ^Q] L¼IQ` Q Y]M KWV\QV]IZo LMNMV[IV\ IY]M[\ UWLMT ;MUJTI Y]M TI UWLMZVQ\I\ QUXTQY]Q \MVQZ IQZM KWVLQKQWVI\ I KI[I 8MZ IQ` u[ \W\ITUMV\ QUXZWXQ NIT[ Q XMZQTT~[ XMZY]v KILI ^MOILI Y]M XW[MU ]VI QV[\ITÈTIKQ~ L¼IQZM KWVLQKQWVI\ M[\MU XMZR]LQKIV\ MT UMLQ IUJQMV\ Q M[\MU WJTQOIV\ MT[ ^M|V[ Y]M \IUJu MT XW[QV -T[ M[\MU QV\ZWL]QV\ [WZWTT I KI[I Q I T¼MV\WZV ]VI KoZZMOI \vZUQKI UWT\ Uu[ OZIV 8MZ IQ` NIZo Uu[ KITWZ PQ PI]Zo Uu[ [WZWTT Q TI OMV\ \QVLZo Uu[ VMKM[[Q\I\ LM \IVKIZ [M j[ KWU ]V KMZKTM ^QKQ~[ Y]M KW[\I molt de trencar. Gk feZh_W \[h bÊ7Zc_d_ijhWY_ f[h Yehh[]_h Wgk[ijW i_jkWY_ 5

5WT\M[ IKKQWV[ Q I UWT\[ VQ^MTT[ 2I V¼PI NM\ ITO]VI 8MZ M`MUXTM TI TTMQ Y]M XMZUM\ TI XZWL]KKQ~ L¼MVMZOQI MTvK\ZQKI MV XM\Q\M[ Y]IV\Q\I\[ IUJ NW\W^WT\IQKI QV[\ITÈTILI I KI[I Q Y]M M[\IJTMQ` XZM][ Y]M INI^WZMQ`MV IY]M[\I XZWL]KKQ~ )ZI Ju IT\ZM[ IKKQWV[ Uu[ NMZUM[ KWU QUXMLQZ Y]M ]V MLQÅKQ NIKQ WUJZI I ]V IT\ZM I T¼PQ^MZV UWT\ NoKQT[ L¼M[\]LQIZ Q L¼MV\MVLZM VW M[ NIV 9]IV XIZTMU L¼IY]M[\[ \MUM[ MV[ PMU LM UIV\MVQZ MV ]V VQ^MTT UWT\ XZoK\QK Q [MVbQTT W Ju PMU L¼IVIZ I J][KIZ ]V[ VQ^MTT[ OIQZMJu ÅTW[ ÅK[ -T Y]M [MZ^MQ` UWT\ XWK [~V TM[ XM\Q\M[ IKKQWV[ KWZZMK\WZM[ Y]M VWUu[ IUIO]MV MT XZWJTMUI KWU IZI MT Y]M LvQMU IJIV[ LM XW[IZ ]VM[ JWUJM\M[ Y]M KWV[]UMQ`MV UMVa[ j[ KTIZ Y]M [¼PIV LM XW[IZ IY]M[\M[ JWUJM\M[ XMZ VW ^I XMZ IY]y MT XZWJTMUI JheXWh [c Zei ceZ[bi Z[ YedijhkYY_ 0 kd Z[ fhef[h W bÊWhgk_j[YjkhW jhWZ_Y_edWb" gk[ kj_b_jpW cWj[h_Wbi Yec [b \Wd]" _ gk[ iÊWfb_YW W YedijhkYY_edi Z[ f[j_j[i Z_c[di_edi" _ kd Wbjh[" c i j[Ydeb ]_Y" WcX jej[i b[i

ieÓij_YWY_edi Z[ bW Zec j_YW$ ;djh[c_]" X[d feYW YeiW$

=V IZY]Q\MK\M Q\ITQo MU LMQI Y]M PQ PI ]VI KWV\ZILQKKQ~ LM \MZUM[ Y]IV M[ XIZTI L¼eco-high-tech 4M[ L]M[ LM[^QIKQWV[ [~V XMZQTTW[M[ \IV\ TI LM KWVÅIZ Y]M MT[ MLQÅKQ[ L¼IT\I \MKVWTWOQI N]VKQWVIZIV UQTTWZ Y]M MT[ MLQÅKQ[ Uu[ [MVbQTT[ KWU TI LM XMV[IZ Y]M XWLMU \WZVIZ I NMZ T¼IZY]Q\MK\]ZI LMT XI[[I\ MV ]VM[ IT\ZM[ KWVLQKQWV[ [WKQIT[ IUJ ]VI Uo L¼WJZI UWT\ Uu[ MKWV UQKI Q ]V[ UI\MZQIT[ Q ]VM[ \vKVQY]M[ Y]M VW [~V MT[ L¼IZI -T Y]M PMU LM XZWK]ZIZ u[ Y]M T¼IZY]Q\MK\]ZI N]VKQWVQ Ju I XIZ\QZ LM T¼IK\Q\]L Y]M \MVQI T¼IZY]Q\MK\]ZI XWX]TIZ XMZ ]\QTQ\bIV\ TI VW[\ZI \MKVWTWOQI 1 VW u[ \IV LQNyKQT 6WUu[ KIT XZWXW[IZ [¼PW Q IXTQKIZ Y]I\ZM KW[M[ Y]M UWT\I OMV\ VW [IX W VW ZMKWZLI 1 M[\QK XIZTIV\ L¼IZY]Q\MK\M[ XMZ no només d’arquitectes. JWcX ^_ ^W bÊkikWh_¾

4M[ XZM[[QWV[ ^uVMV LM \W\M[ JIVLM[ 4M[ ILUQVQ[\ZIKQWV[ PIV LM NMZ TI [M^I N]VKQ~ Y]M ^I Uu[ MVTTo LM XIZTIZ KWU UWT\M[ ^MOILM[ NIV -T[ \vKVQK[ PMU L¼I[[]UQZ TI VW[\ZI ZM[XWV[IJQTQ\I\ 6W MV[ XWLMU M`K][IZ IUJ ®WP u[ Y]M MV[ LMUIVMV IQ` IT\ZM ¯ ;Q IZO]UMV\M[ Q WNMZMQ`M[ [WT]KQWV[ UWT\M[ ^MOILM[ PQ PI ]VI JWVI ZM[XW[\I XMZ XIZ\ LM TI OMV\ -T[ ][]IZQ[ PIV LM LMUIVIZ ^Q]ZM MV UQTTWZ[ KWVLQKQWV[ XMZY]v VW \IV [WT[ u[ ]VI Y M[\Q~ L¼MKWTWOQI U]VLQIT VQ ]V XZWJTMUI L¼M[\IT^Q L¼MVMZOQI [QV~ Y]M [~V XZWJTMUM[ ZMIT[ Y]M [¼PIV LM \MVQZ MV KWUX\M 8MZ MT Uu[ QUXWZ\IV\ LM \W\ u[ Y]M TM[ XMZ[WVM[ Y]M ^Q]MV MV ]V[ MLQÅKQ[ JMV LQ[[MVaI\[ IUJQMV\ITUMV\ XIZTIV\ ^Q]MV UQTTWZ )Q` u[ MT Y]M TI OMV\ ^I LM[KWJZQV\ XMZ MVKIZI VW V¼u[ XZW] KWV[KQMV\ MVKIZI M[ LMQ`I MVTT]MZVIZ XMZ TM[ QUI\OM[ LM T¼IT\I \MKVWTWOQI -VKIZI I^]Q LQI [Q IOINM[ TM[ XMZ[WVM[ Y]M \ZMJITTMV MV ]VI WÅKQVI Q TM[ XWZ\M[ I ]V MLQÅKQ IUJ IQZM KWVLQKQWVI\ Q U]Z[ KWZ\QVI XMV[MV Y]M PIV O]IVaI\ XW[QKQ~ [WKQIT XMZY]v M[\IV MV ]V MLQÅKQ Uu[ UWLMZV 8MZ LM[XZu[ M[ Y]MQ`MV M[ ZMNZMLMV Q XZW\M[\MV XMZY]v \MVMV NZML I T¼M[\Q] Q KITWZ I T¼PQ^MZV Q IQ` u[ IJ[]ZL 9edi_Z[h[c [b YWi ZÊkd fWb[jW Z[ feXb[ gk[ \W kd f[j_j XbeY ZÊ^WX_jWj][i [d kdW [ijhkYjkhW khXWdW ZÊ[_nWcfb[" Yec dÊ^_ ^W jWdji$ Gk b_ Z_h_[i W Wgk[ij ^ec[5 2W KWUMVtIZQI IVIV\ I ^M]ZM T¼IZY]Q\MK\M U]VQKQXIT

Q TQ LQZQI" ®-Q )Q` u[ ]V MZZWZ -T LMT[ MLQÅKQ[ VW XWLMV \MVQZ [WT I T¼PQ^MZV¯ 1 ZM[WTLZM IQ` VW QUXTQKI ZML]QZ T¼WK]XIKQ~ ]ZJIVy[\QKI -[ XWLMV \MVQZ WZLMVIKQons urbanístiques molt sensates només fent un disseny MV MT Y]IT M[ XMV[QV IY]M[\M[ KW[M[ LM[ LM T¼QVQKQ 1 I

())

partir d’aquí, intentaria resoldre-li al màxim els probleUM[ LM T¼MLQÅKQ Y]M M[\o NMV\ -T[ XITM\M[ MV ]V XZQVKQXQ i en coses molt bàsiques, també es resisteixen, perquè és un canvi en la manera de fer. Tots els canvis ofereixen resistència, però després s’hi adapten de seguida, i millor que molts arquitectes. Recordo la primera vegada que, en una casa de segona residència, els vaig fer canviar la típica paret feta amb un mur exterior de 15 cm, una càmera amb una mica d’aïllament i un envà interior. Els vaig dir: «Farem la paret de 15 cm a l’interior, posarem un aïllament el doble de gruixut i, per fora, un acabat exterior que sigui resistent». El paleta em va X]RIZ I]\WUo\QKIUMV\ MT XZM] LMT UM\ZM Y]ILZI\ LM TI paret construïda, i quan va fer la segona, me’l va tornar a abaixar. Va descobrir que a ell també li era més pràctic construir d’aquesta manera, perquè amb la paret QV\MZQWZ RI []XWZ\I^I T¼M[\Z]K\]ZI LMT NWZRI\ Q LM[XZu[ podia acabar l’exterior. :[ifh i Z[ cebji Wdoi ZÊ[if[hW" j[d_c [b YeZ_ j Yd_Y gk[ \W Wk]c[djWh [bi ]hk_nei ZÊW bbWc[dj j hc_Y$

2W RI XZM[KQVLMQ`W LM TI VWZUI\Q^I L¼I|TTIUMV\[ Y]IV XZWRMK\W ]V PIJQ\I\OM <MVQV\ MV KWUX\M MT Y]M KW[\MV els faig molt més importants. Estic parlant de l’ordre de 10 cm de gruix a les parets i de 15 cm a les cobertes. <_di W gk_d fkdj feZ[c fh_eh_jpWh bÊ i Z[ Z[j[hc_dWji cWj[h_Wbi" i[]edi [bi i[ki Yedikci [d[h] j_Yi e [b ]hWk Z[ YedjWc_dWY_ 5

Això demana molt de sentit comú, perquè hi intervenen nombrosos factors. Hi ha materials d’alt consum energètic en la producció, però que, en canvi, impliquen molt poc consum en la posada en obra, i tenen possibilitat de recuperació. És clar que la recuperació s’ha de mirar entre parèntesi, perquè després, quan arriba l’hora d’enLMZZWKIZ ]V MLQÅKQ Q NMZ VM ]V LM VW] M[ LM[\Z]MQ` \W\ Q que no es pot recuperar res. Ahir, en el curs que estem fent, un arquitecte deia: «El que hauríem de fer és parlar amb els drapaires, perquè ens avaluessin el que ells XIOIZQMV XMZ KILI UI\MZQIT Y]M ZMK]XMZMU L¼]V MLQÅKQ¯ És evident que hi ha materials més agressius, i per això ens sembla que la high tech és perillosa des d’aquest punt de vista: pel tipus de materials que s’utilitzen, pels costos, per la contaminació que implica l’elaboració, etc. Però al mateix temps, a la high tech, hi ha tècniques de control i de funcionament que es podrien aplicar perfectament MV MT[ MLQÅKQ[ XMZ UQTTWZIZ VM MT N]VKQWVIUMV\ -T NM\ Y]M sigui high tech no vol dir que sigui dolent.

()*

Albert Cuchí és doctor, arquitecte i professor al Departament de Construccions Arquitectòniques I de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura Tècnica del Vallès (UPC). Treballa en el camp teòric, i és docent i professional en temes relacionats amb el medi ambient.

Gk i bW YedijhkYY_ ieij[d_Xb[5

El concepte de sostenibilitat té arrels teòriques antigues, però troba una formulació estàndard en l’enunciat de LM[MV^WT]XIUMV\ [W[\MVQJTM Y]M XTIV\MRI T¼QVNWZUM «Our common future», resultat dels treballs de la Comissió Mundial per al Medi Ambient i el Desenvolupament de les Nacions Unides. L’informe és, essencialment, una demanda ètica, una proposta d’igualtat en la distribució dels recursos entre nosaltres i les properes generacions. La demanda de sostenibilitat es refereix, d’una manera explícita, al desenvolupament econòmic i social. És un repte dirigit al camp de l’economia. Aquest discurs troba un desenvolupament adient en la tesi de José Manuel Naredo i Antonio Valero en el seu llibre Desarrollo económico y deterioro ecológico. El llibre parteix de les teories de Nicholas Georgescu-Roegen, físic i economista nord-americà d’origen romanès que va morir fa uns anys. Roegen va demostrar que la relació entre els processos econòmics i el món material és determinant, i que l’economia es mou, inevitablement, en un context material regit pel principi de la degradació antròpica. La tesi de Roengen es basa en el fet que el sistema econòmic vigent és un sistema circular que ha abandonat les seves bases físiques. Encara que el diner circula, els materials que utilitzem es van degradant i exhaurint. Transformem recursos en residus que no es recuperen. La terra té un capital natural, en tant que els materials són recursos, i ho són, perquè alguns tenen una qualitat prèvia que altres no tenen (un mineral ho és, perquè té més concentració d’un metall que d’un IT\ZM -T Y]M NMU VW[IT\ZM[ u[ X]ZQÅKIZ TW XMZ LWVIZ TQ utilitat, l’utilitzem, i esdevé residu, el dispersem pel medi. El que estem fent, en el fons, és tenir cada cop menys recursos i més residus. 9ec feZ[c cWdj[d_h [b d_l[bb Z[ h[Ykhiei WYjkWbi f[h W b[i ][d[hWY_edi \kjkh[i5

L’única manera és agafar els residus i tornar-los a la qualitat de recursos, procés que fa la naturalesa, i que rep el nom de «tancar el cicle dels materials». Aquest procés necessita energia, i cal que el sistema econòmic el reconegui. Tot i que és evident que en sabem molt de trobar recursos i transformar-los en productes, encara en sabem molt poc del procés de reconvertir els residus en recursos. I és que una vegada tenim els residus, ens MT[ ZMK]TT T¼)R]V\IUMV\ XMZY]v [MUJTI Y]M RI VW \MVMV cap valor econòmic.

()+

Amb el sistema tècnic actual surten coses paradoxals. Analitzem, per exemple, el cicle d’un combustible fòssil com el petroli: en traiem l’energia, i generem residus i emissions. Si haguéssim de tancar el cicle del material, i retornar els residus a recursos, hauríem de recuperar les espècies químiques resultants, l’aigua, el CO2, etc., i tornar-les a agrupar per crear les molècules d’hidrocarbur originals. D’aquesta manera, deixaríem als nostres hereus la mateixa capacitat de resoldre les seves necessitats que la que tenim nosaltres. És clar que, en aquest procés, consumiríem més energia que la que obtenim cremant-lo. Per tant, des d’un punt de vista de sostenibilitat, no té sentit utilitzar combustibles fòssils, perquè no sabríem recollir els productes de la combustió i tornar a produir combustibles. En qualsevol cas, empraríem més energia de la que obtenim. Aquest és el problema. Si la condició de sostenibilitat és tancar els cicles dels materials, hem de buscar qui més ens pot donar aquests recursos. De fet, tenim un model, la biosfera, que fa uns quants milers de milions d’anys que va funcionant i fa R][\IUMV\ IQ` " ILIX\IZ TI Y]IV\Q\I\ L¼ [ LMT[ [M][ UI\Mrials a la velocitat dels cicles de recuperació dels recursos, i utilitza, bàsicament, l’energia solar. La biosfera sí que en sap de tancar el cicle dels combustibles fòssils. El cicle recurs-residu-recurs-residu és continuat. En canvi, nosaltres tenim un sistema tècnic fonamentat en la potència dels combustibles fòssils. Hem passat d’un sistema orgànic a un altre de mineral. Tot el que \MVyMU ÅV[ NI IVa[ MZI L¼WZQOMV WZOoVQK MT[ UI\MZQIT[ Y]M ]\QTQ\bo^MU TI ZWJI MT UMVRIZ M\K MT[ M`\ZvQMU de la biosfera, els recursos minerals que fèiem servir eren, en quantitat, anecdòtics. A partir dels combustibles fòssils vam crear una societat mineral, en la qual PMU M[\I\ JWUJMRIV\ UI\vZQM[ LM[ LM T¼M[KWZtI \MZZM[\ZM ÅV[ IT UMLQ Q Y]IV MT ZM[QL] RI VW QV\MZM[[I MT LQ[XMZsem pel medi mateix. De fet, el problema que tenim és que estem llençant matèries amb formes, tipus i composicions que la biosfera no admet, i no les recicla com feia amb els residus orgànics, perquè no les reconeix. 8MZ \IV\ MT Y]M NMU u[ JTWY]MRIZ TI Q IQ`y QVPIJQTQ\IZ TI Q ÅVITUMV\ LM[\Z]QZ TI L’abandonament de la capacitat productiva de la biosfera (del territori) com a suport del sistema productiu fa que la percepció del problema ambiental s’hagi produït, no pas des d’una perspectiva econòmica, sinó fonamentalment des de la perspectiva d’una incidència sobre la salut, o des de la sensibilitat social per la natura, el paisatge i la vida vegetal i animal. Només les societats

«arcaiques», que viuen en un sistema tècnic orgànic, perceben la qüestió com un tema de transcendència vital, molt lluny de la nostra percepció. Per a elles, el deteriorament del medi natural equival a un deteriorament de la qualitat de vida. Gk ^Wkh [c Z[ \[h f[h iehj_h Z[ bÊWjpkYWY5

El que necessitem ara i avui és un sistema tècnic que tanqui els cicles dels materials. A la universitat estem investigant quins materials utilitzem en la construcció LMT[ MLQÅKQ[ >WTMU M[JZQVIZ Y]QV[ [~V MT[ XZWKM[[W[ \W\ Y]IV\QÅKIV\ TW[ KW[I Y]M u[ JI[\IV\ LQ^MZ\QLI XMZY]v IZI VW PW [IJMU ;Q UM[]ZMU MT Æ]` LMT[ XZQVKQXIT[ UI\MZQIT[ Y]M KQZK]TMV XMZ ]V MLQÅKQ LWUv[\QK IK\]IT expressat en quilograms per habitant i dia, resulta que al cap del dia consumim: Residus domèstics: 1,7 kg/habitant al dia; materials de construcció: 3 kg/habitant al dia, cosa que equival a 2,7 tones/m2; energia: emetem 2 kg de CO2/habitant al dia (les emissions de CO2 s’han mesurat a partir dels consums de gas i electricitat per cuinar, il·luminar, fer funcionar els diferents electrodomèstics i climatitzar); IQO]I" KWV[]UQU LM UQ\RIVI TQ\ZM[ PIJQ\IV\ IT LQI dels quals només 5 són per cuinar i beure. Els altres els fem servir per desfer-nos dels residus. Aquesta dada és ]V JWV UM[]ZIUMV\ LM TI QVMÅKoKQI LMT [Q[\MUI ) Uu[ com que aquesta aigua la traiem dels sistemes naturals, Q TI \WZVMU XW\QVMRILI XMZY]v u[ MT ^MPQKTM MV MT Y]IT posem els residus per eliminar-los, estem atemptant contra la «gran màquina» que té la capacitat de tancar els cicles materials. Estem anant en contra de la possibilitat de tancar els cicles que ens ofereix la biosfera. Aquestes dades fan que, després, ens preguntem quins materials són, quin percentatge hi ha, on són dins l’ediÅKQ Y]QV[ XZWJTMUM[ XZM[MV\MV Q Y]QVM[ IT\MZVI\Q^M[ tenim, si volem tancar el cicle. Ed iec W 9WjWbkdoW Wlk_5

Doncs, tràgicament, com a arreu del món: en la direcció contrària i cada vegada de manera més accelerada. Sovint, nosaltres també som els primers que anem en aquesta direcció equivocada, els arquitectes. Per què? Doncs, perquè ens hem cregut d’una manera acrítica la història que l’evolució de l’arquitectura evoluciona a través de l’ús d’uns materials determinats, introduïts per una indústria que fa girar la roda del progrés cada vegada més ràpid. Nosaltres som els introductors d’uns materials que, encara que semblin els mateixos de

(),

T¼MLQÅKQ WV M[\MU IZI KI[I MV\ZM UQ\OMZM[ I T¼-Q`IUXTM de Barcelona, construïda l’any 1901), són radicalment diferents, i, en aquest sentit, no anem en la direcció que \WKI ,¼IT\ZI JIVLI T¼MLQÅKIKQ~ \u VWUJZW[W[ I^IV\I\OM[ respecte d’altres activitats. Fixa’t que la xifra de residus de materials de construcció és de la mateixa magnitud que la dels residus domèstics. Per què? Doncs, perquè ]V MLQÅKQ L]ZI UWT\y[[QU MV KIV^Q MT[ ZM[QL][ LWUv[\QK[ provenen de recursos que entren i surten contínuament. 9Wf W ed ^Wkh [c ZÊWdWh5

Hem de fer dues coses: parar la velocitat i canviar el [MV\Q\ +IT ZMLMÅVQZ VW^M[ M[\ZI\vOQM[ WJRMK\Q][ <W\ 9ec ^_ Wd[c5

No anirem cap a una construcció sostenible, si no ho demana la societat. Hem de transmetre la idea que la sostenibilitat és una demanda de qualitat de vida. Malauradament, hem fet un canvi en el sistema tècnic. El sistema mineral actual es fonamenta en el bombeig sistemàtic de recursos naturals que estem exhaurint. Si hem de passar a una societat orgànica sostenible, encara que sigui d’un nou tipus, en què la biosfera recicli els residus en recursos una altra vegada, no podem anar KZMQ`MV\ LM UIVMZI QVLMÅVQLI <IUXWK VW XWLMU KWVtinuar amb els recursos minerals. Morirem abans no [¼IKIJQV WNMOI\[ XMT[ ZM[QL][ )Q` RI M[\o XI[[IV\ IUJ la capa d’ozó o amb l’enverinament de la biosfera i de nosaltres mateixos, perquè nosaltres també som biosfera. Gk_d[i [_d[i" [ijhWj ]_[i _ c jeZ[i YWb kj_b_jpWh5

6W [u Y]QVM[ [MZIV Uu[ MÅKQMV\[ VQ \IUXWK Y]QV [MZQI T¼WJRMK\Q] [Q NMZ ]V KIV^Q ZILQKIT W IVIZ NMV\ KIUy 8MZ anar canviant, caldria que ho demanés el mercat. Això vol dir que hauria de demanar-ho tothom. De fet, la sostenibilitat és una demanda ètica. Ens diuen que siguem solidaris amb les generacions del futur, però hem de [MZ KWV[KQMV\[ Y]M IQ` [QOVQÅKI ]V KIV^Q MV TM[ VW[\ZM[ ^QLM[ -T[ MLQÅKQ[ PI]ZQMV LM \MVQZ IY]M[\I VW^I Y]ITQtat. Per tant, fóra bo considerar-ho com una demanda de qualitat. Quan es reuneixen els promotors, sempre diuen: «Jo hi entraré quan m’ho demani el mercat. Altrament, no inverteixo ni una pela en sostenibilitat». <¼MVOIVaIZIV ÅV[ Y]M \] VW M\ LMQ`Q[ MVOIVaIZ ;b fheXb[cW Z[ \edi" gk_d i5

Crec que la societat no és conscient del problema que \MVQU XTIV\MRI\ MV MT[ \MZUM[ ILMY]I\[ )Q` u[ Y]M

hem de canviar el model de vida. Però també penso que, de mica en mica, ens hi anem apropant. La gent ho està entenent després de les successives catàstrofes: el Prestige, Doñana, Txernòbil, i també el Pla hidrològic nacional, que no és un desastre natural, sinó que en aquest cas el desastre l’ocasiona el Govern. Hi ha un llibre boníssim, Algo nuevo bajo el sol (vegeu la cita del capítol 1), que analitza el món des de diferents punts de vista. Compara els canvis succeïts entre el 1900 i el 2000, i mostra de manera evident que el que ha passat aquest segle no havia passat mai abans. :MKWZLW ]VI IVvKLW\I UWT\ [QOVQÅKI\Q^I =V LQI I casa de la meva àvia, que té més de noranta anys, discutíem a l’hora de dinar sobre quina aigua mineral era millor, si una o l’altra, i ella ens diu: «Vosaltres, a tot en LQM] XZWOZu[ Q VW \W\ PW u[ 9]IV RW MZI XM\Q\I IVI^I a buscar l’aigua a la font, ben carregada, i a vegades estava gelada. La gastàvem amb cura, perquè era pesat anar a buscar-la. Després, la van portar a casa. Obries l’aixeta i sortia l’aigua. Això sí que va ser un progrés. Ara, vosaltres aneu a buscar-la al súper, perquè la de l’aixeta no es pot beure. Torneu a anar a la font com abans, i a més la pagueu. Això no és progrés.» Creiem que tot és progrés, però no. Moltes de les accions que fem són defensives, restitueixen un bé perdut, però la gent, a poc a poc, ho va copsant. Tampoc no s’entén gaire, encara que la misèria de molts països sigui conseqüència de la riquesa del nostre Primer Món. Això encara no s’accepta. Quan ho veiem, ens demanarem: Estic disposat a baixar el meu nivell de consum? Això no vol dir baixar la qualitat de vida. Serà el moment de prendre la gran decisió. Decidirem viure d’una altra manera? H[YehZe kdW [dgk[ijW [d bW gkWb c[ikhWl[d [b ]hWk Z[ \[b_Y_jWj Z[ bW ][dj$ ;hW _dj[h[iiWdj" f[hgk [b d_l[bb Z[ \[b_Y_jWj WdWlW Yh[_n[dj fWhWbÖb[bWc[dj Wb d_l[bb [Yed # c_Y$ F[h dec i Ódi W kd Y[hj d_l[bb" Z[ifh i XW_nWlW$

És que la nostra societat no té res clar. S’associa nivell de vida amb qualitat de vida, i no és així. La qualitat de vida depèn, en primer lloc, d’uns mínims econòmics, evidentment, però després depèn de molts altres factors que ara no valorem prou. Avui, entenem el concepte de benestar associat al consum, i aquest associat a disponibilitats. A partir d’aquí, el consum, la producció i les necessitats van creixent de manera il·limitada, i això no pot ser. Abans, en una societat no-consumista, dins el teu espai vital, podies arribar a satisfer les teves necessitats amb una relativa facilitat, perquè una necessitat

()-

era quelcom que podies arribar a assolir en el temps de la teva vida. Avui, les necessitats es reprodueixen, i un cop satisfeta una, en generem una altra. Aquest procés genera insatisfacció de manera permanent. Molta gent està treballant sobre aquest tema: com es creen les necessitats i com se satisfan. Quan la humanitat s’adoni d’aquest tipus de coses, i pugui prendre la decisió de canviar de sistema de vida, estarem realment davant la gran decisió. Ara, les demandes socials més freqüents són la de tenir una segona residència, que les autopistes siguin gratuïtes, etc. Però hem de saber que això és incompatible amb el desenvolupament sostenible. No LMKQLQZMU ÅV[ Y]M VW \QVO]MU IY]M[\I KWV[KQvVKQI 6W sé què dirà la gent llavors. Potser serà massa tard. 5MV\ZM VW MV[ XTIV\MOMU [MZQW[IUMV\ T¼WJRMK\Q] LM KIV^QIZ MT UWLMT T¼WJRMK\Q] QUUMLQI\ [MZo O]IVaIZ MÅKQència en l’ús de recursos. També hi ha un interès econòUQK MV IY]M[\ WJRMK\Q] ) T¼1<M+ PMU NM\ ITO]V[ \ZMJITT[ en què es veu com, amb una inversió ridícula, es pot IKWV[MO]QZ ]VI OZIV MÅKQvVKQI 8MZ M`MUXTM I^]Q LQI NMZ ]V MLQÅKQ Y]M VW MUM\Q +72 no és descabellat. Costa més, però no és descabellat. Si controléssim el preu del sòl, probablement ho podríem aconseguir. Passa el mateix amb l’aigua: es pot fer que no s’alteri el cicle de l’aigua. Amb els materials de construcció és més difícil tancar el cicle, perquè hauríem d’anar a tècniques com les que utilitza Gabi Barbeta en habitatges unifamiliars, però el model no és aconsellable per a l’ocupació del territori que representa. Cal anar cap a una estratègia XMZ I T¼MÅKQvVKQI Q IVIZ \ZIV[NWZUIV\ TM[ VMKM[[Q\I\[ actuals en demandes de qualitat de vida. FWhb[c Z[ Y[hj_ÓYWY_edi

j[ ]VI TTo[\QUI Y]M VW \QVO]MU ]VI KMZ\QÅKIKQ~ LM ZMKQKTI\ LMT[ UI\MZQIT[ VQ ]VI KMZ\QÅKIKQ~ LM T¼IQO]I Són eines que, com a mínim, fan que es visualitzi cap a on anem. Un exemple molt bo és el LEED, un sistema LM KMZ\QÅKIKQ~ Y]M UM[]ZI ]VI [vZQM LM NIK\WZ[ [WJZM el consum de recursos i la generació de residus. Si un MLQÅKQ IKWV[MO]MQ` LM\MZUQVI\[ ^ITWZ[ \u \IV\[ X]V\[ 6W[IT\ZM[ MV[ ^IU XTIV\MRIZ Y]v XI[[IZQI [Q XW[u[[QU cadascun d’aquests valors de referència al límit. Quin MLQÅKQ MV [WZ\QZQI' 4 OQKIUMV\ M[ NIV MLQÅKQ[ Y]M IT\Mren, un mínim, el sistema biosfèric, que no fan ombra a T¼MLQÅKQ Y]M \MVMV IT LI^IV\ Y]M VWUu[ N]VKQWVMV IUJ MVMZOQM[ ZMVW^IJTM[ ÅV[ Q \W\ MV XZWL]MQ`MV Uu[ LM TM[ que gasten), que respecten el cicle de l’aigua, l’agafen Q TI \WZVMV MV TM[ UI\MQ`M[ KWVLQKQWV[ ;]Z\MV MLQÅKQ[

reciclables (la rehabilitació és la tècnica més sostenible, en la qual reutilitzes materials). Avui, popularitzar aquestes metodologies fóra d’allò més interessant. 9ec iÊ^Wkh_W Z[ fbWdj[`Wh bW \[_dW Z[ bÊWhgk_j[Yj[ W fWhj_h ZÊWgk[ij[i fh[c_ii[i5

Cal anar muntant les estratègies en cada camp, i tenir clar que la feina de l’arquitecte no és només construir MLQÅKQ[ [QV~ \IVKIZ MT[ KQKTM[ VI\]ZIT[ +]ZQW[IUMV\ u[ una restricció, alhora que ens amplia el camp. Necessi\MU ]VI UIVMZI LQNMZMV\ LM XZWRMK\IZ Q MV[MVaIZ 9]IV els arquitectes treballem en un lloc determinat, suposem que el fem més habitable, però seria també interessant \MVQZ IT KW[\I\ TI NW\WOZIÅI LMT TTWK L¼WV [¼PIV \ZM\ TM[ OZI^M[ Q MT[ IT\ZM[ UI\MZQIT[ -V XZWRMK\IZ VW IK\]MU només sobre aquell punt, sinó que, d’alguna manera, també actuem sobre molts altres llocs. Hi ha alcaldes que diuen: «Jo no vull graveres al meu municipi». D’acord, però com ho farà per obtenir els recursos que necessita? Perquè, és clar, si vostè no vol graveres i els altres tampoc, el problema és d’on traiem els recursos i quins recursos, perquè no val endur-se els que són d’un altre. En realitat, amb la forma de vida actual, el que fem és consumir la vida dels altres. Amb la societat mineral, el territori es converteix en una pedrera, i amb el consegüent transport horitzontal, estem transformant el paisatge. La mineria destrueix boscos sencers, i, sense els combustibles fòssils, la mineria és impossible. De fet, la màquina de vapor VMQ` XMZ JWUJMRIZ T¼IQO]I LM TM[ UQVM[ LM KIZJ~ Q NMZ TM[ productives. Un autor recomanable és Pietro Laureano, arquitecte italià i consultor de climes àrids de les Nacions Unides, que ha estudiat a fons la cultura de l’aigua. T’aconsello el seu llibre, 4I 8QZIUQLM ZW^M[KQI\I" il modello dell’oasi per il pianeta terra. Diu que els humans, primer, fan el desert, i, després, aprenen a viure amb la ruïna que han creat. No poden viure com ho haurien fet, si haguessin tingut en compte els efectes secundaris i XMZR]LQKQIT[ LM TM[ [M^M[ UIVMZM[ LM KWVZMIZ )ZI M[\MU fent el mateix que van fer amb el Sàhara. Aquest era un paradís, i les activitats humanes el van destruir. Laureano reivindica els sistemes tradicionals com uns coneixements adaptats als recursos, i opina que ara hi estem XMZLMV\ XMZ ]VI UWLMZVQ\I\ Y]M KWU ]V[ NWK[ IZ\QÅKQals, veurem quant dura. Mentrestant, estem destruint el medi i les cultures tradicionals, i això és molt greu.

().

El planejament: base de la ciutat construïda Pla Parcial Urbanístic del Pla de Baix de Domeny. Girona.

7 Abans d’exposar els criteris de sostenibilitat tinguts

en compte en el desenvolupament d’una àrea agrícola ILRIKMV\ I TI KQ]\I\ LM /QZWVI ^WTLZQI NMZ TI ZMÆM`Q~ XZQUMZI Y]M PWU \u W RW ^IQO \MVQZ Y]IV [¼MVNZWV\I I ]V XZWRMK\M L¼IY]M[\I VI\]ZITM[I" KMZ\IUMV\ [MZQI Uu[ [W[tenible no desenvolupar aquesta àrea. Per tant, el fonaUMV\ LM TI KQ]\I\ KWV[\Z]|LI VW u[ MT XTIVMRIUMV\ [QV~ la visió i voluntat política i econòmica dels governs (que PMU M[KWTTQ\ Y]M L]MV I \MZUM Q IXZW^MV MT[ XTIVMRIments de les nostres ciutats i territoris. Els tècnics vivim amb la contradicció de fer-ho tan bé com sigui possible per desenvolupar aquest espai que mai no serà millor. Serà diferent i amb qualitats molt diferents, potser bones qualitats en altres aspectes; però en aquests casos on les preexistències tenen un valor que difícilment podrem recrear enlloc més, sempre hom es demana si no hi hauria un altre lloc possible per fer habitatge, tot i ser Y]ITQÅKI\ LM sostenible. 4I UIRWZQI LM VW[IT\ZM[ ^Q^QU IT ^WT\IV\ LM KQ]\I\[ Q en depenen la nostra forma i qualitat de vida, les nostres rutines diàries, les nostres economies, la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn, i també la nostra salut. Les ciutats i els seus espais són peces dinàmiques, centres de tot tipus d’activitats i d’interaccions socials i culturals. L’augment de la densitat de les nostres ciutats, que incrementa la demanda de recursos, i els requeriments arquitectònics i infraestructurals necessaris per fer possibles les activitats urbanes esdevenen cada cop més insostenibles. És clar per a bona part de la nostra societat que cal treballar amb criteris de sostenibilitat per garantir uns resultats positius dels processos de manteniment, desenvolupament i rehabilitació de les VW[\ZM[ KQ]\I\[ 8ZWRMK\M[ Y]M [¼PIV L]\ I \MZUM [MO]QV\ aquests criteris demostren que una proposta d’inno^IKQ~ L¼IY]M[\ \QX][ XW\ KWUXWZ\IZ JMVMÅKQ[ [WKQIT[ econòmics i mediambientals.

9bWhW @_c d[p 6gfj^iZXiV ^ eV^hVi\^hiV

()/

8 )UJ IY]M[\[ WJRMK\Q][ T¼)R]V\IUMV\ LM /QZWVI M[ ^I

proposar la redacció del Pla Parcial Urbanístic del Pla LM *IQ` LM ,WUMVa IUJ T¼WJRMK\Q] L¼QV\ZWL]QZ KZQ\MZQ[ de sostenibilitat en tot el procés, tant urbanístic com KWV[\Z]K\Q] 8MZ IKWV[MO]QZ IY]M[\ Å Q XZv^QIUMV\ I TI redacció del Pla, diversos experts van dur a terme una sèrie d’estudis i treballs per avaluar les diferents opcions urbanístiques; les seves conclusions i recomanacions van servir de base per elaborar el Pla i la seva normativa.1 El Pla de Baix de Domeny és al marge esquerre del riu Ter, a l’extrem nord-oest de la ciutat de Girona, MV\ZM MT[ JIZZQ[ LM ,WUMVa <IQITo Q .WV\IRI]# Q u[ TI LIZrera àrea amb aquestes dimensions de sòl per urbanitzar que resta a la ciutat. En total són 25,27 ha de terreny. El seu Pla parcial urbanístic es proposa ordenar el sector amb ]VI LMV[Q\I\ L¼PIJQ\I\OM[ UQ\RIVI KWUXTMUMV\ILI amb usos comercials; preservar les àrees forestals i part de

' :hijY^h egZk^h V aV gZYVXX^ YZa EaV eVgX^Va/ EaV EVgX^Va YZa EaV YZ 7V^m YZ 9dbZcn <^gdcV # EgdedhiZh YÉjg" WVc^hbZ ^ ZY^ÒXVX^ hdhiZc^WaZ# ?# HZggVhdahZh# 8g^iZg^h YÉZÒX^ cX^V ZcZg\ i^XV! h gVX^dcVa YZ aÉZcZg\^V ^ ji^a^ioVX^ YÉZcZg\^Zh gZcdkVWaZh# >chi^iji 8ViVa| YÉ:cZg\^V# '%%(# :hijY^ YÉ^beVXiZ YZ aV ^cY hig^V CZhia ^ YZ aZh ^c[gVZhigjXijgZh

les àrees agrícoles existents destinant-les a espais lliures públics, i crear diverses zones d’equipaments. Aquests WJRMK\Q][ M[ ^WTMV L]Z I \MZUM [MO]QV\ KZQ\MZQ[ LM LM[MVvolupament urbanístic sostenible, els quals es fan palesos a la normativa. Aquests criteris cerquen noves solucions pel que fa al UWLMT ]ZJIVy[\QK Q IT \QX][ L¼MLQÅKIKQ~ XZWXW[MV TI KWVcentració d’habitatges, eviten una ocupació extensiva de l’espai, tenen en compte la disposició d’espais lliures –tant públics com privats–, i preveuen la preservació de vistes i circulacions d’aire, així com l’orientació. Amb això, es vol també protegir el paisatge existent i UIV\MVQZ VM TI Y]ITQ\I\ LQV[ LMT KWVR]V\ LM T¼IK\]IKQ~ En aquest sentit, es regulen també els principis que han LM ZMOQZ T¼MVRIZLQVIUMV\ Q TI VW^I ^MOM\IKQ~ Y]M M[ ^WT introduir, la qual pretén adequar-se al màxim al clima i règim d’aigua de l’entorn, i també formar part de la

k^|g^Zh V aV odcV jgWVc^ioVWaZ YZa EaV YZ 9dbZcn# <^gdcV! bV^\ YZ '%%)# H^H Xdchjaidg^V VX hi^XV! HA# :hijY^ eZg Va EaV EVgX^Va JgWV" c hi^X YZa HZXidg YZa EaV YZ 7V^m YZ 9dbZcn# <^gdcV! '%%(# EVja EaV! Vgf# :hijY^ eZg Va EaV EVgX^Va JgWV" c hi^X YZa HZXidg YZa EaV YZ 7V^m YZ 9dbZcn# <^gdcV! '%%(# E^X]"6\j^" aZgV VgX]^iZXih#

:hijY^ YZ ig|ch^i YZa EaV YZ 7V^m YZ 9dbZcn# <^gdcV! '%%*# >CIG6 >c\Zc^Zg V YZ Ig{ÒXd! HA# EgdedhiZh eZg V aV cdgbVi^kV jgWVc hi^XV YZa EaV EVgX^Va JgWV" c hi^X YZa EaV YZ 7V^m YZ 9dbZcn# <^gdcV! '%%)"'%%*# 6aWZgi 8jX] JE8 ^ HdX^ZiVi Dg\|c^XV#

(*&

LM TI ]ZJIVQ\bIKQ~ Q MT[ MLQÅKQ[ M[ XZWRMK\I NMZ ]VI OM[\Q~ acurada dels materials i residus de la construcció. ,QV[ MT[ MLQÅKQ[ TM[ M[\ZI\vOQM[ Y]M M[ KWV[QLMZMV ILQMV\[ XMZ WJ\MVQZ ]VI MÅKQvVKQI IUJQMV\IT ILMY]ILI M[ ZMÆMK\MQ`MV I TM[ LMUIVLM[ LM TM[ 6WZUM[ =ZJIVy[\Qques. Els recursos que l’edifici gestiona són nombrosos, però es poden ordenar en tres tipus essencials: materials (de construcció, residus domèstics), energia (climatització, il·luminació, ACS, cocció, electrodomèstics i força), i aigua. 9 És cada cop més evident en els processos de construc-

creació de microclimes, per exemple per a la protecció LM NItIVM[ L]ZIV\ T¼M[\Q] ,¼IT\ZI JIVLI IUJ TI ÅVITQ\I\ L¼IXZWÅ\IZ IT Uo`QU T¼IQO]I XT]^QIT Q LM ZM\WZVIZ TI IT medi tan neta com sigui possible, es proposen diversos [Q[\MUM[ \IV\ XMZ I TI ZMKWTTQLI LM XT]^QIT[ LMT[ MLQÅKQ[ MV LQX [Q\[ XMZ IT ZMO KWU XMZ IT \ZIK\IUMV\ Q ÅT\ZI\OM LM TM[ aigües pluvials d’urbanització. La urbanització preveu TI XMZUMIJQTQ\I\ LMT[ XI^QUMV\[ I Å LM ZM\WZVIZ T¼IQO]I IT medi al més a prop possible. El Pla també preveu la millor manera de garantir T¼IKKM[[QJQTQ\I\ Q UWJQTQ\I\ LMT[ PIJQ\IV\[ UQ\RIVtIV\ TI regulació del transport públic necessari perquè no es converteixi en un barri-dormitori, i té en compte la contaminació acústica i lumínica i l’estalvi energètic de la nova implantació. Pel que fa als processos constructius

ció urbans que la idea de desenvolupament sostenible s’ha d’ampliar amb la introducció d’un nou concepte: l’ecologia urbana. L’ecologia urbana s’interessa no només pels aspectes mediambientals de les actuacions a les ciutats, sinó que es preocupa tant dels recursos, l’economia i la gestió com dels aspectes relacionats amb les problemàtiques socials i comunitàries. És més clar cada vegada que, a més de considerar aspectes com l’ús de l’energia, els materials saludables, les deixalles, la contaminació i altres qüestions tecnicomaterials relaKQWVILM[ IUJ TI XM\RILI MKWT OQKI MV MT VW[\ZM MV\WZV construït, les consideracions socials i econòmiques són d’igual importància per a un desenvolupament sostenible. L’ecologia urbana s’interessa pels recursos, l’economia i la gestió, i també per aspectes referents a les KWU]VQ\I\[ P]UIVM[ KZMILM[ XMT[ VW][ XZWRMK\M[ Q XTIV[ de desenvolupament. Hi ha actualment models que demostren la viabilitat econòmica, social i mediambiental d’una nova manera de construir, avui, la ciutat de demà. Cal, per a això, una voluntat política clara, i una capacitat de gestió i una voluntat d’innovació per part dels tècnics tant públics com privats per assolir IY]M[\[ WJRMK\Q][ Y]M MV MT N]\]Z PI]ZIV L¼M[LM^MVQZ comuns en les noves àrees urbanes.

(*'

(*(

Bioconstrucció i bioarquitectura: avantguarda marginal? Reacció revolucionària?

Què entenem per bioconstrucció i bioarquitectura? Seria la pràctica d’una ètica professional i una indústria de la construcció que posa en el centre de la seva acti^Q\I\ TI ZMÆM`Q~ [WJZM MT[ TyUQ\[ Y]M TM[ ZMOTM[ LM TI ^QLI M[\IJTMQ`MV MV MT LM[MV^WT]XIUMV\ LM XZWRMK\M[ \vKVQY]M[ Q XZWKM[[W[ LM KWV[\Z]KKQ~ LMT[ MLQÅKQ[ Bioconstrucció: construcció vital? Construcció de la vida? Construcció amb la vida? Construcció vivible? Bioarquitectura: arquitectura viva? Arquitectura per a la vida? Arquitectura de vida? Davant l’extraordinària evolució esdevinguda en el [MOTM XI[[I\ Y]IV\ IT[ KWVMQ`MUMV\[ KQMV\yÅK[ Q TM[ ZMKIQgudes tecnològiques, en la nostra manera de construir, urbanitzar i viure; davant les potencialitats i amenaces d’aquesta evolució, a partir dels anys seixanta del segle @1@ TI JQWKWV[\Z]KKQ~ Q TI JQWIZY]Q\MK\]ZI ZMXZMVMV TI tradició constructiva passada i els sistemes d’equilibris i creixements presents en la naturalesa per respondre a XZMO]V\M[ M\MZVM[ XTIV\MRILM[ IUJ VW^I NWZtI Q MVMZOQI" KWU KWV[\Z]QZ XMZ ^Q]ZM UQTTWZ' 8W\ IR]LIZ T¼IZY]Q\MKtura a desenvolupar les potencialitats dels individus i TM[ [WKQM\I\[' )Y]M[\ \QX][ L¼MLQÅKQ L¼IZY]Q\MK\]ZI W LM UI\MZQIT[ U¼IR]LIZIV I [MZ Uu[ TTQ]ZM [I NMTQt' 8MZUM\Zo IY]M[\ XZWKu[ L¼MLQÅKIKQ~ Q XZWRMK\M UQTTWZIZ MV MT N]\]Z la relació entre individus, entre comunitats i entre la Humanitat i el planeta? ;W^QV\ M[XMKQITUMV\ MV\ZM XZWNM[[QWVIT[ [¼QLMV\QÅquen la bioconstrucció i la bioarquitectura amb una defensa de l’ideal de retorn a la societat preindustrial, una tornada enrere capaç de restablir l’harmonia entre Humanitat i planeta: un ideal reaccionari. Així, la imatge de la bioconstrucció està sovint lligada a cases unifamiliars o petits llogarrets que en les seves formes i tecnologies proposen i visualitzen un món antimodern i

LWb[dj_dW CW_d_ 6gfj^iZXiV

(*)

protradició, antiurbà i prorural, antiindividu i procomunitat, antitecnologia i proespiritualitat, antilíniarecta i procorbes, antimàquines i promanualitat, antiindústria i proartesania, antiquímica i proalquímia, antiglobalització i proregionalisme. Aquest tòpic, amb les seves fàcils LQKW\WUQM[ TM[ [M^M[ ZILQKIT[ Q [QUXTQÅKILM[ IÅZUIKQWV[ redueix la bioarquitectura a un simple estil marginal, allunyat del debat arquitectònic, i atorga a la bioconstrucció un paper residual, i, per tant, només interessant per a grups reduïts de professionals, usuaris o empreses. La imatge més propera a l’univers de la biocons\Z]KKQ~ [~V IY]MTT[ XZWRMK\M[ Y]M UIVQNM[\MV ]VI ^Q[Q~ holística, en què les dicotomies desapareixen. Llavors el XZWRMK\M LM JQWKWV[\Z]KKQ~ W JQWIZY]Q\MK\]ZI XW\ Å`IZ [M en una imatge que combina modernitat i tradició, interès per la urbanitat i per la ruralitat, promoció de la llibertat individual i exaltació de la comuna, tecnologia i espiritualitat, línies rectes i corbes, ús de les maquines i valorització de les manualitats, artesania que innova la indústria i processos industrials que no anul·len la VMKM[[Q\I\ L¼WÅKQ[ IZ\M[IVIT[ KI]\MTI M`\ZMUI MV TI introducció de la química industrial i col·laboració amb la indústria en la recuperació i promoció d’investigació sobre materials i química natural, estratègies i eines globalitzades i defensa del patrimoni i diferències locals. BW X_eYedijhkYY_ " kd YWc Yedl[d_[dj

8MZ T¼MTMKKQ~ LM UI\MZQIT[ VW XMZR]LQKQIT[ XMZ I TI [IT]\ de les persones i de l’ambient (es considera la toxicitat de productes químics individualment i en les seves interaccions recíproques, la prevenció de la contaminació electromagnètica, etc.). Per l’atenció a les peculiaritats ambientals del lloc XMZ I ]V Uo`QU IXZWÅ\IUMV\ ILIX\IKQ~ Q QV\MOZIKQ~ MV

el medi: aspectes bioclimàtics i recuperació de l’anàlisi energètica del lloc. 8MZ ]V [ MÅKIt Q T¼WX\QUQ\bIKQ~ LM ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[" experimentació de sistemes constructius i recuperació de tècniques tradicionals per part de grups hippies, anys després aplicades en la indústria. Per la recuperació de la centralitat de la persona usuoZQI MV MT LM[MV^WT]XIUMV\ LM \W\M[ TM[ NI[M[ LMT XZWRMK\M Q LM T¼MLQÅKIKQ~ 8MZ TI LM[UQ\QÅKIKQ~ LMT KWVKMX\M progrés i de la indústria com a motor d’evolució humana amb activitats al marge de la gran indústria que posen en dubte els models de desenvolupament i consum dominants, i són valuosos exemples d’alternatives afavoridores d’un desenvolupament sostenible. 8MZ T¼v\QKI MV MT XZWRMK\M MV T¼MKWVWUQI Q MV T¼WX\QUQ\bIKQ~ LM UQ\RIV[ [MV[M KWVNWVLZM TI IUJ ]VI v\QKI LM l’estètica que dóna valor ètic a la forma en si mateixa, per exemple en considerar que una casa amb les parets corbes és més natural i harmoniosa que una de parets rectes. 7lWdj]kWhZW cWh]_dWb5 H[WYY_ h[lebkY_ed}h_W5

Considerem la bioconstrucció una pràctica d’avantguarda en l’ús de materials i sistemes constructius que la indústria després recull, difon i popularitza. La bioconstrucció, encara que parteix d’una actitud de reacció al progrés percebut com a amenaça, acaba proposant solucions constructives i radicalment innovadores, necessàries per a un desenvolupament sostenible.

(**

L’arquitectura bioclimàtica

Entenem l’arquitectura com aquella disciplina que construeix el nostre espai vital individual i la seva relació amb l’espai col·lectiu com si d’una tercera pell es tractés, i que garanteix el màxim benestar físic i psicològic de les persones que l’habiten. L’arquitectura ha estat històricament bioclimàtica: ha tingut en compte les condicions climàtiques i de l’entorn [WT ^MOM\IKQ~ XT]RI ^MV\[ PI M[\I\ KWV[\Z]|LI IUJ MT[ materials pròxims i naturals i ha proporcionat uns estàndards mínims climàtics per als seus usuaris. I això ha estat bàsicament a causa de les limitacions tecnològiques i del fet de no disposar d’una energia barata com ho han estat el petroli i els seus derivats. +WV[\Z]QZ I^]Q IZY]Q\MK\]ZI JQWKTQUo\QKI [QOVQÅKI redescobrir les relacions amb l’entorn (sigui natural o urbà), reduir el consum energètic i minimitzar les installacions climàtiques, reduir l’impacte ambiental de l’ediÅKIKQ~ WNMZQZ MT Uo`QU JMVM[\IZ I T¼][]IZQ Q OIZIV\QZ ]VI permeabilitat interior-exterior que aproximi l’usuari a l’entorn i als seus valors paisatgístics i climàtics, i entendre que formen part de la vida quotidiana i de l’existència humana mateixa. A continuació, descrivim alguns dels valors més QUXWZ\IV\[ Y]M UQTTWZMV TI ZM[XW[\I KTQUo\QKI LMT[ MLQÅcis en climes mediterranis i continentals: BÊ[djehd0 j[hh[do [n_ij[dj" l[][jWY_ _ l[dji fh[Zec_dWdji

Una bona arquitectura és aquella que sap adaptar-se al terreny i que no necessita grans moviments de terra ni murs de contenció nombrosos, llevat dels estrictament necessaris per garantir l’accés i el compliment del programa. Convé preservar la vegetació autòctona atès el seu valor ecològic, la seva adaptació al medi i la seva capaKQ\I\ LM KWV\ZWT KTQUo\QK [WJZM T¼MLQÅKQ Q MT [M] MV\WZV"

<_Z[bW <hkjei @ei[f C$ IWdcWhj d 6gfj^iZXiZh

(*+

en l’orientació nord (de fulla perenne) obstrueix el vent hivernal i a l’estiu proporciona un lloc agradable d’ombra; en l’orientació oest i sud (de fulla caduca) produeix WUJZI I T¼M[\Q] Q ZML]MQ` TI \MUXMZI\]ZI []XMZÅKQIT LM les façanes, mentre que a l’hivern permet el pas del sol. BÊeh_[djWY_ Z[ bÊ[Z_ÓY_ _ [b \kdY_edWc[dj Z[ b[i eX[hjkh[i

=VI JWVI WZQMV\IKQ~ LM T¼MLQÅKQ XMZUM\ ]V M[\IT^Q energètic i econòmic important (tant per climatitzar com per il·luminar), i també tenir diverses percepcions de l’entorn i de la qualitat de la llum en l’espai interior al llarg del dia. -V TM[ VW[\ZM[ TI\Q\]L[ KWV^u KWV\ZWTIZ TM[ ÅVM[\ZM[ IT VWZL RI Y]M u[ ]VI NItIVI NZMLI Q I T¼WM[\ XMZ M^Q\IZ MT sol estival de la tarda. Les obertures al sud han de ser les predominants per millorar la captació solar a l’hivern. En general, es recomana protegir les superfícies vidrades amb persianes exteriors de lames orientables, a Å LM OZIL]IZ TI TT]U I T¼M[\Q] Q IUJ ÅVM[\ZWV[ QV\MZQWZ[ aïllats a l’hivern. <IUJu M[ ZMKWUIVI Y]M MT LQ[[MVa LM T¼MLQÅKQ permeti tancar les obertures al sud a l’estiu, atesa la Uo`QUI ZILQIKQ~ [WTIZ ÅVM[\ZM[ XMZ[QIVM[ Q ÅVM[\ZWV[ i il·luminar i ventilar l’interior des de les obertures a les altres façanes en ombra. A l’hivern es recomana l’operació contrària. Així, l’estalvi energètic és considerable. ;bi [ifW_i Yb_c}j_Yi _dj[hc[Z_i0 ^_l[hdWYb[i _ kcXhWYb[i

Els balcons, les galeries i els porxos són espais tradicionals ocupables que proporcionen un bon control KTQUo\QK MV\ZM T¼QV\MZQWZ Q T¼M`\MZQWZ L¼]V MLQÅKQ" XMZUMten la radiació solar sobre la façana i a l’estiu generen ombra a sobre.

Es recomana dotar-los d’una bona dimensió perquè el seu ús sigui agradable i esdevinguin espais complementaris de qualitat. Es recomana així mateix transformar-los en hivernacles durant l’hivern: tancant-los amb superfícies vidrades (totalment practicables a l’estiu) on l’aire s’escalfa a causa del tancament i s’introdueix MV T¼QV\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ XMZ TM[ WJMZ\]ZM[ M`Q[\MV\[ LM TI façana. I convertir-los en umbracles a l’estiu: amb persianes de lames orientables, que donin ombra i refresquin TI NItIVI Q T¼QV\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ Als llocs de clima continental on les temperatures són severes, tant a l’estiu com a l’hivern, es recomanen els porxos a la façana nord: en l’estiu funcionen com un ]UJZIKTM Q [~V M[XIQ[ NZM[KW[# [Q M[ \IVY]MV UQ\RIVtIV\ superfícies vidrades, a l’hivern protegeixen la façana de les temperatures extremes. BW l[dj_bWY_ dWjkhWb0 [ijhWj_ÓYWZW _ Yh[kWZW

La ventilació natural creuada és el corrent d’aire que es genera entre dues façanes oposades a causa de la diferència de temperatura i pressió de l’aire. La ventilació natural M[\ZI\QÅKILI és la que es genera a causa de la diferència de temperatura de l’aire entre dues obertures situades a alçades diferents. 4¼IZY]Q\MK\]ZI \ZILQKQWVIT PI [IJ]\ IXZWÅ\IZ IY]M[\[ dos fenòmens naturals per expulsar cap a l’exterior l’aire [WJZMM[KITNI\ Q ZML]QZ TI \MUXMZI\]ZI QV\MZQWZ LMT[ MLQÅKQ[ a l’estiu, sense cap mena de refrigeració mecànica ni de consum energètic. L’arquitectura bioclimàtica recupera i millora en el seu disseny tots els elements que fomenten la ventilació natural, i proporciona un elevat confort espacial i higrotèrmic (humitat i temperatura): distribució de les ÅVM[\ZM[ MV NItIVM[ WXW[ILM[ QVKWZXWZIKQ~ LM XI\Q[ Q d’espais verticals interiors de diverses alçades, col·locació

(*,

LM ÅVM[\ZM[ I TI XIZ\ []XMZQWZ LM TM[ M[KITM[ KWTÈTWKIKQ~ de xemeneies d’aire, etc. És important recordar que en climes càlids cal restringir aquesta ventilació, principalment durant les hores nocturnes, quan la temperatura exterior és força QVNMZQWZ I TI LM T¼QV\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ ;bi [b[c[dji YWfjehi iebWhi fWii_ki

L’element més usual és el mur Trombe i les seves possibles variants sense inèrcia tèrmica. Se situen a la façana sud i es componen d’una superfície transparent en la part M`\MZQWZ RI [QO]Q ^QLZM W XWTQKIZJWVI\ ]VI KIUJZI d’aire tancada a l’exterior (espai lliure de 10 cm com a mínim) i un mur de façana de certa grossor mínima (30 cm) pintada amb un color fosc i amb una obertura inferior i una altra superior. El principi físic del seu funcionament és l’efecte d’hivernacle, el mateix que està causant l’escalfament del nostre planeta: els raigs solars d’una determinada longitud d’ona penetren per la superfície transparent i escalfen el mur negre; el mur escalfat irradia la calor cap a la superfície transparent amb una altra longitud L¼WVI Y]M RI VW XW\ \ZI^M[[IZ TI Q ZMJW\I KIX I TI KIUJZI d’aire; en conseqüència, l’aire contingut a la cambra es ^I M[KITNIV\ Q PQ X]RI Com a resultat, a la cambra es crea una convecció d’aire cap amunt i el volum d’aire escalfat surt per l’obertura superior i s’introdueix dins de l’habitatge on cedeix tota l’escalfor. Gràcies a l’obertura inferior, el volum d’aire que surt per la part superior del mur Trombe torna a entrar per l’obertura inferior i es torna a escalfar. I així successivament. Durant la nit, aquesta convecció d’aire no funciona, però en canvi el mur haurà anat acumulant calor L]ZIV\ \W\ MT LQI T¼QZZILQIZo KIX I T¼QV\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ i el calefactarà.

En resum: gràcies a aquest element captor, hi ha una espècie de motor natural que permet calefactar l’interior de l’habitatge durant l’hivern. A l’estiu, podem obrir unes comportes exteriors i convertir el mur captor en una façana ventilada, o bé evitar que hi incideixi el sol UQ\RIVtIV\ TI KWTÈTWKIKQ~ L¼]VI XMZ[QIVI 1 [M T¼IVWUMVI passiu perquè no cal cap mena d’energia ni mecanització perquè funcioni. ;b \WYjeh l[hZ0 \W Wd[i _ YeX[hj[i

Un cop més, trobem en l’arquitectura tradicional exemXTM[ Y]M QVKWZXWZMV TI ^MOM\IKQ~ IT[ MLQÅKQ[" XTIV\M[ MVÅladisses de fulla caduca que a l’estiu proporcionen una gran superfície d’ombra i de color i que, amb la caiguda de les fulles, permeten que els raigs solars incideixin a la façana a l’hivern. Els avantatges climàtics també ho són per a l’entorn immediat: en no sobreescalfar-se les façanes a l’estiu, no esdevenen superfícies radiants de calor i la temperatura exterior es redueix; els contaminants són absorbits per la vegetació; es regulen de manera natural els nivells d’humitat, i la fauna troba nous hàbitats en l’espai construït. El mateix esdevé en el cas de la vegetació a la KWJMZ\I TI Y]IT XW\ KWV^MZ\QZ [M MV MT RIZLy LM T¼MLQÅKQ [WJZM\W\ XMV[IV\ MV TI UIRWZQI LMT[ MLQÅKQ[ ]ZJIV[ Podríem dir que l’arquitectura bioclimàtica té la capacitat de «restituir el que s’ha pres a la natura». BW c_bbehW Z[bi W bbWc[dji j hc_Yi

Aquest és un dels factors fonamentals per reduir el KWV[]U MVMZOv\QK L¼]V MLQÅKQ -[ ZMKWUIVI Y]M [QO]QV L¼WZQOMV VI\]ZIT []ZW TTIVI L¼W^MTTI KoVMU M\K RI Y]M XMZUM\MV Y]M T¼MLQÅKQ \ZIV[XQZQ Q Y]M TI [M^I MTIJWració pugui ser pròxima, amb la qual cosa es redueix la mobilitat i les emissions de CO2. Els gruixos han de ser considerables per a així reduir la transmissió tèrmica a

(*-

l’estiu i a l’hivern (10 cm en façana i 20 cm en coberta com a mínim).1 BW _d hY_W j hc_YW0 W bÊ[Z_ÓY_ _ Wb j[hh[do

És la propietat física que indica la quantitat de calor que pot conservar un cos i la velocitat amb què la cedeix o absorbeix de l’entorn, i és diferent en cada material. Així, mentre els materials petris s’escalfen i cedeixen l’escalfor lentament, els materials metàl·lics s’escalfen i la cedeixen ràpidament. De la mateixa manera que l’arquitectura tradicional PI [IJ]\ IXZWÅ\IZ IY]M[\I XZWXQM\I\ Ny[QKI T¼IZY]Q\MK\]ZI bioclimàtica també ho fa: a l’hivern i durant el dia els murs i paviments, convenientment estudiats, s’escalfen amb el sol i durant la nit cedeixen lentament l’escalfor I T¼QV\MZQWZ LM T¼MLQÅKQ ) T¼M[\Q] Q L]ZIV\ TI VQ\ [M¼V XW\ ZMJIQ`IZ TI \MUXMZI\]ZI UQ\RIVtIV\ ]VI JWVI ^MV\QTIKQ~ Y]M IR]LIZo I UIV\MVQZ TI \MUXMZI\]ZI NZM[KI LM T¼M[XIQ QV\MZQWZ ÅV[ IT LQI [MO MV\ En el cas de climes càlids on a la nit la temperatura exterior no és menor de manera substancial a la de l’in\MZQWZ M[ XW\ KTQUI\Q\bIZ T¼MLQÅKQ IXZWÅ\IV\ T¼M[\IJQTQ\I\ de la temperatura del terreny (de gran inèrcia tèrmica), tant a l’estiu com a l’hivern: es fa circular aire en tubs enterrats en el sòl a uns 2-3 m i s’impulsa cap a l’interior LM T¼MLQÅKQ ;MOWV[ MT KTQUI TI TI\Q\]L Q TI TWVOQ\]L \W\IT dels tubs, la temperatura de l’aire impulsat pot oscil·lar IXZW`QUILIUMV\ MV\ZM £+ Q £+

tat de consum energètic per a climatització; això dependrà del grau de confort que desitgi l’usuari. Recuperar la memòria arquitectònica i constructiva i adaptar-la a les necessitats actuals de confort i del sistema productiu és relativament senzill, sempre que es tingui en compte des de l’inici del disseny arquitectònic. L’arquitectura bioclimàtica introdueix a la seva matriu formal i funcional la reducció de l’impacte ambiental: redueix el consum d’energia per climatitzar i il·luminar, redueix les emissions amb efecte d’hivernacle, redueix també la producció de residus i del consum d’aigua, etc. Així mateix, proporciona una bona qualitat de ^QLI IT[ [M][ PIJQ\IV\[ RI Y]M UWT\[ LMT[ UMKIVQ[UM[ LM millora climàtica esdevenen espais de qualitat. I, a partir de la decisió individual d’optar per una arquitectura bioclimàtica, s’està incidint en l’entorn cultural i social propi, es millora la qualitat de vida de les persones i es protegeix el medi ambient.

7b]kdi Yec[djWh_i ÓdWbi

Els sobrecostos ocasionats per la incorporació parcial o de tots aquests elements en l’arquitectura bioclimàtica poden oscil·lar entre el 3% i el 10% i es compensen àmpliament amb l’estalvi energètic aconseguit, que pot W[KQTÈTIZ MV\ZM MT Q ÅV[ Q \W\ TI OIQZMJu V]TÈTI VMKM[[Q-

' HZg^Zc kVadgh gZXdbVcVWaZh aZh igVchb^i|cX^Zh i gb^fjZh hZ\ Zcih iZc^ci Zc XdbeiZ idiZh aZh XVeZh YZ aÉZaZbZci XdchigjXi^j/ Zc [V VcV J < %!'* L$b' °8 Zc XdWZgiV J < %!'% L$b' °8 Zc b^i\ZgZh J < %!)% L$b' °8 Zc hdaZgZh J < %!(% L$b' °8 Zc k^YgZh J < &!(% L$b' °8

(*.

La industrialització i com s’aproxima a la sostenibilitat

7$ 7d}b_i_ Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW VaigZh jhdh Ó Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW VWdXVYdg

_d_Y_ Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW dWiZcX^ YZ bVi g^Zh eg^bZgZh

gZX^XaVi\Z

YZbda^X^

igVchedgih

gZji^a^ioVX^

bVciZc^bZci

egdYjXX^

edhVYV Zc dWgV ji^a^ioVX^

El sector de la construcció a Espanya és un dels factors econòmics i socials bàsics i caldria ocupar-se’n d’una manera decidida per desenvolupar tot el seu potencial vertebrador, tant des d’un punt de vista economicoproductiu com social i tecnològic. La industrialització ha L¼IXIZvQ`MZ KWU ]V QV[\Z]UMV\ MÅKIt MV IY]M[\[ \MZUM[ i delimitar l’impuls especulatiu que la societat mateixa imposa sobre el sector. Certament, hi ha al nostre país una potent indústria fabricant de materials i components per a la construcKQ~ Y]M u[ KILI ^MOILI Uu[ MÅKQMV\ Q LM UIRWZ Y]ITQ\I\# tanmateix, la posada en obra continua sent en essència UIV]IT Q KILI ^MOILI Uu[ LMÅKQMV\ I\v[ Y]M RI VW PQ ha un entramat artesanal; i és que no és raonable continuar tractant de fer artesania sense artesans. Es parla de la indústria de la construcció al nostre país, però una anàlisi més detallada permet dubtar de l’exactitud del terme. Cal generar sistemes integrats que garanteixin una UIRWZ Y]ITQ\I\ LMT KWVR]V\ Q XW\MVKQ|V TI XZWL]KKQ~ MV fàbrica dels components perquè puguin després ser acoblats in situ amb la reducció conseqüent de les operaKQWV[ UIV]IT[ VW Y]ITQÅKILM[ Q LMQ`IZ LM KWV[QLMZIZ MT [WTIZ KWU ]VI XTIV\I LM XZWL]KKQ~ LM T¼MLQÅKQ És evident que la industrialització és un canvi ideològic substancial en la percepció de la nostra tecnologia i del territori propi, que ens ha de permetre, d’una banda, aconseguir la qualitat necessària exigida i encara no aconseguida, i, d’altra banda, treballar per un ús racional dels nostres recursos. Si ens centrem en els aspectes de sostenibilitat, es plantegen múltiples interrogants: com minimitzar l’estacionalitat? Com promoure la producció local amb la inversió necessària d’un procés industrial? Com aconseguir una producció industrial flexible que pugui adaptar-se a les particularitats de l’edificació? Com

J[h[iW 8Wjbb[ <[b_f F_Y^#7]k_b[hW 6gfj^iZXiZh

(*/

8

reduir en la producció les emissions de CO2 a l’atmosfera? Com considerar els aspectes mediambientals en MT KWVR]V\ LM T¼MLQNQKIKQ~' No es tracta de generar un nou entramat industrial, [QV~ L¼IXZWÅ\IZ T¼M[\Z]K\]ZI M`Q[\MV\ Q LM XZWXQKQIZ Y]M evolucioni vers nous models de producció en què no solament es tindrà en compte la relació qualitat-preu, sinó també els seus efectes sobre el medi ambient. -T [MK\WZ LM TI KWV[\Z]KKQ~ PI LM UWLQÅKIZ TI [M^I manera de treballar, i donar lloc, com va dir Augenbroe l’any 1998, «a un nou paradigma que tingui en compte la satisfacció de l’usuari, el menor consum de matèria i energia, i la disminució de l’impacte ambiental». La complexitat i la fragmentació del sector dificulten una anàlisi detallada del seu impacte ambiental. En aquest sentit, hem de ser capaços d’idear instruments per analitzar la globalitat i parametritzar-la UQ\RIVtIV\ QVLQKILWZ[ IUJ Y]v I^IT]IZ KQKTM[ KWUplets, que considerin diferents aspectes com ara les matèries primeres i els materials, els sistemes, l’ús, el manteniment, la reutilització i el reciclatge. Tot això en nom d’un nou concepte que podríem anomenar matèria primera circulant, en el qual utòpicament no hi hagi erosió del territori natural.

9

7 :hfjZbV YZ aÉVc|a^h^ YZa X^XaZ YZ k^YV 68K YZh YZ aÉdWiZcX^ YZ bVi g^V eg^bZgV Òch Va gZX^XaVi\Z d VWdXVYdg YZa WgZhhda V aV idbWV # :migZi YZ aV Xdc[Zg cX^V YÉ6aZ_VcYgd ?dhV <VgX V"IdgcZa »6c|a^h^ YZa X^XaZ YZ k^YV# JcV Vegdm^bVX^ VbW^ZciVa¼ ! dg\V" c^ioVYV eZg aÉ6\gjeVX^ YÉ6gfj^" iZXijgV ^ HdhiZc^W^a^iVi YZa 8daÕaZ\^ YÉ6gfj^iZXiZh YZ 8ViVajcnV#

8 _ 9 :a eVh YÉjc egdX h YÉdWgV igVY^X^dcVa ÄZc Za fjZ Za hdaVg h iVbW Za aadX YZ egdYjXX^ Ä V jc egdX h ^cYjhig^Va Ädc aÉZY^ÒX^ h Za gZhjaiVi YZ aÉZchVbWaVi\Z ^c h^ij YZ XdbedcZcih egdYj ih Zc jcV [|Wg^XVÄ h YZiZgb^cVci Zc aV bVcZgV YZ XdcXZWgZ aÉVgfj^" iZXijgV# EgdWVWaZbZci i^c\j^ V kZjgZ VbW aV Y^[Zg cX^V ZcigZ aV XdchigjXX^ Zc iVe^ZgV ^ aV Xdch" igjXX^ Zc eZYgV# BZcigZ jcV Zh

XdcXZe Xdb V gZWaZgi d bdaYZ_Vi YZ bViZg^Va ^begZX h Òch V gZWa^g jcV XdabViVci! aÉVaigV cZXZhh^iV YZa eZchVbZci VWhigVXiZ YZ XVYV jcV YZ aZh eVgih b^i_Vc Vci aÉZh" iZgZdidb^V eZg iVa fjZ jcV kZ\VYV ZchVbWaVYZh XdbeaZi^c jc idi egZXdcXZWji#

8 BjciVi\Z YZ eZXZh edhiZhVYZh YZ [dgb^\ # B^\jZa ;^hhVX! Vcnh hZ^mVciV# 9 B Yja ^cYjhig^Va^ioVi VbW ZhigjX" ijgV aaZj\ZgV# ?ZVc Egdjk ! &.,%#

(+&

Industrialització i sostenibilitat

La industrialització dels processos constructius en general representa una millora respecte de les quali\I\[ [W[\MVQJTM[ L¼]V XZWRMK\M 4¼WJZI MV [MK ·Y]M JI[I el muntatge en cargols, entre altres recursos– permet minimitzar el consum d’aigua en el procés d’execució, reduir els residus i facilitar-ne el reciclatge posterior. Alhora, els sistemes prefabricats de construcció permeten escurçar el calendari propi de les obres amb construcció tradicional i millorar-ne la precisió d’execució i ÅV[ Q \W\ TI [MO]ZM\I\ Si al valor afegit de la industrialització incorporem un material amb baix impacte ambiental, estarem donant un pas endavant en la recerca de models de KWV[\Z]KKQ~ [W[\MVQJTM -V MT XZWRMK\M LM KWV[\Z]KKQ~ de l’escola de primària Waldorf-Steiner El Til·ler a Bellaterra, Cerdanyola (Barcelona), el material escollit és el panell de fusta contralaminada d’una empresa austríaca. La seva estructura bidireccional li confereix un bon comportament mecànic i el format de placa massissa millora substancialment el comportament de la fusta contra el foc. Com a sistema constructiu, els panells contralaminats de fusta són un sistema de prefabricació ÆM`QJTM, per la facilitat de manipulació en fàbrica i a l’obra. Aquesta característica fa que les variables directes de la prefabricació com la seriació d’elements, el modulatge i la repetició perdin importància. No cal amortitzar motllos, KW[I Y]M RI VW ZMXMZK]\MQ` [WJZM MT KW[\ LM T¼WJZI LM UIVMZI Y]M T¼M[KITI LMT XZWRMK\M RI VW u[ ]VI TQUQ\IKQ~ Q M[ XWLMV MUXZIZ MV XZWRMK\M[ XM\Q\[ W UQ\RIV[ 4M[ VQques limitacions en el sistema escollit són l’optimització de les mides de producció del material en fàbrica i el seu transport, però en qualsevol cas això no representa una TQUQ\IKQ~ XMZ IT XZWRMK\Q[\I

7ddW CWdo[i IWdZhW 8[ijhWj[d ;c_b_e >ehc Wi 7ZhigViZc =dgb Vh 6gfj^iZXijgV! HAE

(+'

Aquest material s’adequa perfectament a les necessi\I\[ XTIV\MRILM[ XMT XZWRMK\M LM T¼M[KWTI ?ITLWZN ;\MQVMZ El Til·ler. Es buscava una solució que s’allunyés de la imatge de provisionalitat de les solucions modulars, però que permetés una execució ràpida i econòmica i complís, amb escreix, els estàndards de qualitat i condicionament requerits pel Departament d’Ensenyament. -T XZWRMK\M IZY]Q\MK\ VQK MT KWVNWZUMV \ZM[ U L]T[ independents d’idèntiques dimensions, que s’articulen al voltant d’una plaça de 12 x 12 m. Un voladís perimetral exterior ofereix la comunicació entre els accessos principals. Cada mòdul conté dues aules, un paquet de banys adaptat a discapacitats i un vestíbul de distribució. La superfície és de 108 m² per mòdul i un total de 360 m² construïts. Els mòduls dissenyats són transportables a un nou emplaçament i també s’hi pot afegir una segona planta modular. L’únic volum prefabricat íntegrament a fàbrica és el JIVa LQ[[MVaI\ IUJ \W\[ MT[ IKIJI\[ ÅVIT[ Q QV[\ITÈTIKQWV[ KWTÈTWKI\[" MVZIRWTI\[ XI^QUMV\ UQZITT[ XZMUIZK[ ÅVM[\ZM[ LM NItIVI XMZ[QIVM[ M`\MZQWZ[ [IVQ\IZQ[ QV[\IT TIKQWV[ L¼IQO]I Q MTMK\ZQKQ\I\ 4I ZM[\I LM T¼MLQÅKQ M[ ZM[WT amb plaques contralaminades bidimensionals. Les façanes, algunes estructurals, es van prefabricar totalment en panells de grans dimensions que incloïen acabats exteriors, interiors i fusteries acabades amb persianes de lamelles orientables exteriors per al control tèrmic i lumínic. Els panells de façana estan formats per una placa estructural amb aïllament per la cara exterior, cambra d’aire ^MV\QTILI IUJ IKIJI\ ÅVIT LM TIUM[ LM N][\I LM ToZQ` 4I cara interior de la placa ve amb un tractament hidròfug de fàbrica per quedar vista. La previsió dels tubs de les instal·lacions elèctriques també es va col·locar a fàbrica.

Treballar amb components bidimensionals i no volumètrics permet optimitzar el volum a transportar (reduït al volum del bany, per guanyar temps de muntatge), i disminuir considerablement el nombre de viatOM[ XMZ I ]V ^WT]U ÅVIT MLQÅKI\ 4¼M`MK]KQ~ LM T¼WJZI completa s’ha desenvolupat en 4 mesos; el muntatge propi dels tres mòduls s’ha fet durant 5 dies amb una grua i de 4 a 6 operaris. -V KZQ\MZQ[ LM [W[\MVQJQTQ\I\ MT XZWRMK\M PI []XW[I\ ]VI reducció del 50% d’emissions de CO2 en la construcció (transport inclòs), comparat amb un mòdul d’aula estàndard del mercat i amb dades de consums de CO2 de l’ITEC (Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya). Quant a climatització, la façana ventilada, la coberta i els aïllaments permeten un estalvi energètic del 37%. La disposició de les obertures permet garantir TI QTÈT]UQVIKQ~ VI\]ZIT L]ZIV\ MT LQI -T XZWRMK\M \IUJu incorpora l’ús d’energies renovables amb col·lectors solars en coberta per a l’aigua calenta. -V KWVR]V\ IY]M[\ XZWRMK\M M[ XZM[MV\I KWU ]VI experiència sostenible i alternativa a la construcció modular d’aularis i un camí amb moltes més possibilitats arquitectòniques per explorar.

(+(

.: Jehij[d CWii[Ya 6gfj^iZXiZ

Adh 6c\ZaZh :J6 ! jc ZmZbeaZ YZ X^jiVi ZmiZch^kV

;bi kikWh_i0 [YeY_kjWji" [YeXWhh_i" [Ye$$$ La ciutat estĂ en crisi. Repensar la ciutat ĂŠs repensar les bases socials, econòmiques i ecològiques actuals de la nostra societat. Què hem heretat? Què ha anat malament? Com transformar l’existent? Com crear el nou? Segons dades de l’ONU, aproximadament el 50% de la poblaciĂł mundial (uns 3.300 milions de persones) actualment viu en zones urbanes, i augmentarĂ previsiblement Ă…V[ I ]V[ UQTQWV[ MT ) ²NZQKI Q ²[QI TI XWJTIKQ~ ]ZJIVI M[ L]XTQKIZo MV\ZM el 2000 i el 2030 (font: Informe de l’estat de la poblaciĂł mundial 2007, UNFPA). En si mateix, aquest desenvolupament no tĂŠ per què ser una notĂ­cia negativa. La ciutat, tradicionalment, ĂŠs un lloc de desenvolupament, servei, esperança contra la pobresa i millors condicions de vida. Es converteix en un problema quan no es pre^M]MV M[\ZI\vOQM[ MĂ…KQMV\[ XMZ I TI KWPM[Q~ [WKQIT TÂźPIJQ\I\OM TI OW^MZVIJQTQ\I\ TI UWJQlitat i el medi ambient. La velocitat i el descontrol del creixement urbĂ , per exemple, en ciutats d’Àsia o Ă€frica, compliquen el desenvolupament d’aquestes estratègies. ;Q UQZMU TM[ KQ]\I\[ WKKQLMV\IT[ MT KZMQ`MUMV\ RI VW u[ MT XZWJTMUI M[[MVKQIT [QV~ la seva insostenibilitat en tots els aspectes. Consumeixen energia, recursos materials i aigua en excĂŠs. SĂłn emissores de CO2 i gasos contaminants i productores de grans quantitats de residus. Es converteixen en zones sobreescalfades (efecte ÂŤilla de calorÂť) I[[M\RILM[ XMZ ]VI UWJQTQ\I\ IT TyUQ\ LMT KWTĂˆTIX[M Arribats a aquest punt, calen noves estratègies per encaminar les nostres ciutats cap a un model viable en el futur. Parlem llavors de la ÂŤciutat sostenibleÂť, basada en un KIV^Q LM XIZILQOUI ZILQKIT Y]M IJIVLWVI MT[ UWLMT[ ]ZJIVy[\QK[ LMT [MOTM @@ -V TÂźoUJQ\ QV\MZVIKQWVIT I^]Q MV LQI M[ XZM[MV\MV XZWRMK\M[ LÂźecocities o sustainable cities, com per exemple Masdar a Abu Dhabi (Foster&Partners) o Dongtan prop de Shangai (SOM i Arup), com a models de ciutat sostenible per al futur. Tanmateix, encara no s’ha dut a terme cap d’aquests conceptes. En l’esmentat Ă mbit i amb tota la KWUXTM`Q\I\ Y]M KIZIK\MZQ\bI TM[ ]ZJ[ LMT [MOTM @@1 VW u[ KTIZ Y]QVM[ [MZIV TM[ M[\ZI\vgies que ho aconsegueixin i quins seran els parĂ metres i indicadors que ho corroborin. 6W WJ[\IV\ IQ` \ZWJMU M`MUXTM[ RI ZMITQ\bI\[ Q I^IT]I\[ LÂź]V ZIVO Uu[ XM\Q\ MV MT[ LMVWUQVI\[ ÂŽMKWJIZZQ[ÂŻ IUJ ]VI UQLI Ă…V[ Q \W\ Uu[ ZML]|LI MV KWVR]V\[ ZM[QLMVKQIT[ MKWT OQK[ 6WUu[ I )TMUIVaI [ÂźPIV M`MK]\I\ IXZW`QUILIUMV\ XZWRMK\M[ LÂźIY]M[\ ƒT\QU \QX][ 5ITOZI\ IQ` XWK[ M`MUXTM[ IKWV[MO]MQ`MV Ă…V[ IZI WNMZQZ respostes integrals a la complexitat d’una ciutat actual en els aspectes ecològics, econòmics i socials. Sent optimistes, n’existeixen uns 5 o 6 en l’à mbit europeu. Però comencem amb alguna cosa d’història. Gk_di iÂŒd [bi Wdj[Y[Z[dji ZĂŠkd Z[i[dlebkfWc[dj khX} ieij[d_Xb[5

Algunes ciutats antigues com l’hel¡lènica Priene (segle III aC) sĂłn exemples històrics impressionants d’un desenvolupament urbanĂ­stic respectuĂłs amb els recursos energètics, naturals i espacials. Una bona orientaciĂł, una densitat optimitzada del teixit urbĂ , TI XW[[QJQTQ\I\ LÂźPIJQ\IZ Q \ZMJITTIZ MV TI UI\MQ`I ]VQ\I\ KWVR]V\ PIJQ\I\OM \ITTMZ XI\Q Q ]VI WX\QUQ\bIKQ~ JQWKTQUo\QKI LM TM[ MLQĂ…KIKQWV[ WZQMV\IKQ~ []L XWZ`W[ XI\Q[ ^IV [MZ ITO]V[ LMT[ I[XMK\M[ LÂź]V XTIVMRIUMV\ ]ZJo [W[\MVQJTM Y]M RI M[ \MVQI MV KWUX\M MV aquesta època primerenca de la història de l’urbanisme.

(+)

)UJ TI QVL][\ZQITQ\bIKQ~ UI[[Q^I L]ZIV\ TI [MOWVI UMQ\I\ LMT [MOTM @1@ I TM[ KQ]\I\[ M]ZWXMM[ ^IV IXIZvQ`MZ KWVÆQK\M[ [WKQIT[ IUJQMV\IT[ Q MKWV UQK[ Y]M ^IV KWVLQKQonar molt negativament la qualitat de vida dels seus habitants. 4M[ KQ]\I\[ RIZLy LM TÂźQVQKQ LMT [MOTM @@ JI[ILM[ MV TM[ QLMM[ LÂź-JMVMbMZ 0W_IZL buscaven una alternativa a aquestes ciutats industrials contaminades, hiperpoblades Q IUJ KWVLQKQWV[ PQOQvVQY]M[ LMĂ…KQMV\[ -T ! 4M\KP_WZ\P XZWX LM 4WVLZM[ ^I [MZ TI XZQUMZI KQ]\I\ RIZLy Y]M M[ ^I N]VLIZ IUJ KIXIKQ\I\ XMZ I PIJQ\IV\[ Aquests barris es caracteritzaven per oferir habitatges per a obrers en un entorn natural envoltats de zones verdes i de producciĂł agrĂ­cola. Eren limitats en la seva mida i amb certa autonomia, però ben comunicats amb els grans centres i les seves indĂşstries UQ\RIVtIV\ MT NMZZWKIZZQT 4I KZMIKQ~ LÂź]V \MQ`Q\ [WKQIT MY]QTQJZI\ IUJ ]VI QLMV\QĂ…KIKQ~ del ciutadĂ amb el seu barri, espais verds comunitaris i serveis pĂşblics centralitzats van ser altres dels principis d’aquest model. No obstant això, els assoliments en el camp dels drets socials i laborals, el benestar econòmic generalitzat de les societats occidentals i el gran èxit del transport motoritzat, en especial del cotxe com a sĂ­mbol d’una nova llibertat amb forma de UWJQTQ\I\ QVLQ^QL]IT ^IV O]QIZ TM[ VW[\ZM[ KQ]\I\[ L]ZIV\ MT [MOTM @@ KIX I ]V UWLMT diferent. Aquest model es basa en la separaciĂł funcional entre producciĂł, habitatge i serveis, amb grans infraestructures viĂ ries per a la mobilitat individual, generant el que avui denominem la ÂŤciutat extensivaÂť o urban sprawl, amb la ciutat de Los Angeles com a exemple mĂŠs destacat. El creixement accelerat de les ciutats com a llocs amb millors condicions de vida Q LM \ZMJITT MV KWUXIZIKQ~ IUJ MT KIUX MUXWJZQ\ u[ ]V IT\ZM NIK\WZ Y]M ^I QVÆ]QZ MV MT LM[MV^WT]XIUMV\ ]ZJo L]ZIV\ OZIV XIZ\ LMT [MOTM @@ Q Y]M I^]Q MV LQI KWV\QV]I sent un punt important en l’à mbit global, especialment a les ciutats asiĂ tiques. Hi ha una clara tendència cap a les macrociutats, encara que mĂŠs de la meitat de la poblaciĂł urbana viu en ciutats de menys de 500.000 habitants. Kd ceZ[b [d Yh_i_

Ja en els anys seixanta, es buscaven alternatives en el model descrit per raons socials, MKWV UQY]M[ Q IUJQMV\IT[ =V LMT[ WJRMK\Q][ LM TÂźoUJQ\ [WKQIT MZI TI ZMK]XMZIKQ~ LMT carrer com a lloc per al ciutadĂ , per a activitats socials i per a la trobada entre veĂŻns. 8IKQĂ…KIZ JIZZQ[ ZM[QLMVKQIT[ UQ\RIVtIV\ ZM[\ZQKKQWV[ LMT \ZoNMK QVLQ^QL]IT Q I]OUMV\IZ TI superfĂ­cie destinada al contacte i a les activitats de la comunitat de veĂŻns eren aspectes [WKQIT[ Y]M M[ ^IV ZMÆMK\QZ MV XZWXW[\M[ KWU MT Golden Lane per a Londres d’Alison i Peter Smithson, l’any 1952, amb les seves plataformes en altura o la introducciĂł de les Spielstrassen KIZZMZ[ XMZ R]OIZ KWU I ^QM[ IUJ XZMNMZvVKQI XMZ I ^QIVIV\[ I )TMUIVaI en els anys setanta. L’accĂŠs per als vianants a zones verdes i la creaciĂł de vies separades per a bicicletes formaven part d’aquests conceptes alternatius. En el pla econòmic, amb les dues crisis del petroli dels anys 1973 i 1979, es demostrava que el model urbĂ i, amb aquest, el model d’habitatge, de producciĂł i de mobilitat basat en la disponibilitat de recursos energètics fòssils ÂŤil¡limitatsÂť i barats, VW MZI ]V KWVKMX\M ^QIJTM XMZ IT N]\]Z -V KWVR]V\ IUJ TI XZWJTMUo\QKI IUJQMV\IT ¡Y]M IZZQJI XMZ XZQUMZI ^MOILI I TI KWV[KQvVKQI KWTĂˆTMK\Q^I LM TI XWJTIKQ~ UQ\RIVtIV\ el moviment ecologista i antinuclear dels anys setanta i vuitanta– es formava, en paĂŻ[W[ KWU )TMUIVaI Q ²][\ZQI TI JI[M XMZ IT LM[MV^WT]XIUMV\ LMT[ XZQUMZ[ KWVR]V\[ d’habitatges ecològics.

Eg^ZcZ! X^jiVi ]ZaĂ•aƒc^XV YZa hZ\aZ >>> V8#

Egd_ZXiZ YZ X^jiVi _VgY†# 7ZY[dgY EVg` AdcYgZh # A^id\gVÒV YZ &--'

(+*

Jc igVchedgi e Wa^X ZXdc b^X ^ ZÒX^Zci V aV hjeZg[ X^Z/ Za bZigd" Wjh YZ 8jg^i^WV 7gVh^a #

)Y]M[\[ XZQUMZ[ XZWRMK\M[ Y]M []XW[I^MV MVKIZI ]VM[ Y]IV\M[ ]VQ\I\[ L¼PIJQ\I\OM es caracteritzaven per recórrer a materials sans, no tòxics, recursos renovables com la N][\I ]V JIQ` KWV[]U MVMZOv\QK UQ\RIVtIV\ ]V UQTTWZ I|TTIUMV\ \vZUQK Q T¼IXZWÅ\IUMV\ LM T¼MVMZOQI [WTIZ LM UIVMZI IK\Q^I Q XI[[Q^I -[ ^IV KZMIZ IQ`y XZWRMK\M[ XQTW\ KWU MT primer pas cap al desenvolupament de models urbans alternatius més amplis, amb la intenció d’optimitzar les nostres ciutats en tota la seva complexitat. No obstant això, no tot consisteix a construir noves ciutats. Les existents són tot menys sostenibles, i és urgent que apareguin estratègies per millorar el seu funcionament en tots els àmbits. Curitiba, al Brasil, n’és un dels exemples més coneguts; allà es ^I IKWV[MO]QZ [WT]KQWVIZ MT[ KWVÆQK\M[ LM \ZoV[Q\ IUJ TI QV\ZWL]KKQ~ MT ! L¼]V [Q[tema de transport públic innovador, els metro-busos, malgrat els recursos econòmics limitats de què disposaven. Gk_di deki fWh}c[jh[i Z[Ód[_n[d Wlk_ i_ kd [Z_ÓY_" kd XWhh_ e kdW Y_kjWj i d ieij[d_Xb[i e de5

Per començar, no es tracta de preguntar si alguna cosa és sostenible o no ho és. Poques coses són blanques o negres al nostre món. Seria més realista qüestionar-se en quina mesura alguna cosa és sostenible. Així, doncs, com mesurem el grau de sostenibilitat? Quins són els indicadors al nostre abast avui en dia? Mentre que abans es parlava exclusivament del cost econòmic per a gasoil, gas o TT]U Y]M KWV[]UMQ`MV MT[ VW[\ZM[ MLQÅKQ[ I^]Q [WU KIXItW[ LM KITK]TIZ TI LMUIVLI d’energia primària en unitats de kWh per m2 i any de calefacció i refrigeració per a un MLQÅKQ Q I\WZOIZ TQ ]VI KI\MOWZQI UQ\RIVtIV\ TI KMZ\QÅKIKQ~ MVMZOv\QKI -V KWVR]V\ IUJ ]VI IVoTQ[Q LM KQKTM LM ^QLI LM T¼MLQÅKQ Q MT[ [M][ KWUXWVMV\[ Q IUJ ]V KoTK]T M`IK\M de l’energia incorporada als materials i sistemes, a més dels consums en aigua calenta sanitària i electricitat, tenim dades més exactes a la nostra disposició que ens indiquen MT KWV[]U \W\IT LM ZMK]Z[W[ VI\]ZIT[ ZMTIKQWVI\ IUJ T¼MLQÅKQ Q MT [M] [ -V ]V XI[ [MO MV\ XWLMU ILR]LQKIZ I ]V PIJQ\IV\ L¼IY]M[\ MLQÅKQ TI [M^I XIZ\ XZWporcional del consum d’energia primària total (amb les emissions de CO2 associades) necessària per a la seva activitat d’«habitar». Juntament amb altres dades de les seves activitats «vitals o quotidianes», com la mobilitat, l’alimentació i el consum de béns, podem crear un balanç individual per a aquesta persona que tradueix l’estil de vida Y]M XWZ\I MV MT [M] KWV\M`\ OMWOZoÅK MKWV UQK Q K]T\]ZIT I TI Y]IV\Q\I\ L¼MVMZOQI Y]M consumeix, i a les emissions de CO2 corresponents, incloent també en la mesura que sigui possible el consum d’aigua i la generació de residus. Per compensar aquest impacte ambiental causat pel nostre «ciutadà tipus» interpretat en l’àmbit global com a pressió sobre la biosfera del nostre planeta, existeix un IT\ZM QVLQKILWZ TI XM\RILI MKWT OQKI 5I\PQ[ ?IKSMZVIOMT Q ?QTTQIU :MM[ !! Y]M ens indica la superfície productiva de la terra en hectàrees, necessària per compensar l’impacte causat, per exemple en forma de boscos que absorbeixen el CO2 emès, pastures per a la producció de la carn que consumim, etc. ;IJMV\ Y]M TI KIXIKQ\I\ LM TI VW[\ZI JQW[NMZI u[ ÅVQ\I XWLMU KWUXIZIZ LQNMZMV\[ estils de vida, extrapolant-los a la totalitat de la humanitat i diferenciant si són viables o no viables com a model de futur. Si, per exemple, l’estil de vida europeu actual amb TI [M^I XM\RILI MKWT OQKI I[[WKQILI [¼ILWX\u[ I \W\ MT U~V [M []XMZIZQI XMZ ]V NIK\WZ de 2 a 3 la capacitat de càrrega de la biosfera del nostre planeta. És a dir, es tracta L¼]V UWLMT QV^QIJTM XMZ IT KWVR]V\ LM TI P]UIVQ\I\

(++

)K\]ITUMV\ TI XZM[[Q~ Y]M T¼IK\Q^Q\I\ P]UIVI KI][I [WJZM TI JQW[NMZI RI M`KMLMQ` entre un 25% i un 30% la seva capacitat de càrrega, i els països industrialitzats en són els principals responsables. En altres paraules, «hipotequem» diàriament el nostre XTIVM\I IUJ MT KWV[MO MV\ LM[MY]QTQJZQ Y]M TI UIRWZQI LMT[ KQMV\yÅK[ QVLQY]MV KWU I causa principal de l’escalfament global i del canvi climàtic. Tancar els cicles de la matèria, de l’aigua i de l’energia relacionats amb l’activitat P]UIVI PI LM [MZ T¼WJRMK\Q] ÅVIT Y]M MV[ XMZUM\Q UIV\MVQZ TI JQW[NMZI MV MY]QTQJZQ Quan s’aconsegueixi probablement podrem parlar d’un estil de vida sostenible. 8MZ LMÅVQZ WV [WU MV IY]M[\ KIUy [¼PIV L¼QLMV\QÅKIZ Q Y]IV\QÅKIZ IY]M[\[ Æ]`W[ L¼MVMZOQI UI\vZQI Q IQO]I ;MO]QV\ T¼M`MUXTM LM T¼MLQÅKIKQ~ IQ` QUXTQKI IK\]IZ MV \W\M[ TM[ NI[M[ XTIVQÅKIKQ~ KWV[\Z]KKQ~ N]VKQWVIUMV\ ZMKQKTI\OM MV \W\[ MT[ oUJQ\[ UI\MZQIT [Q[\MUI MLQÅKQ JIZZQ KQ]\I\ JQW[NMZI Q \IVKIZ \W\[ MT[ KQKTM[

:cigZk^hiZh V eZghdcZh fjZ k^jZc Zc XVhZh hdhiZc^WaZh# 8dchigjbVi '%%,

;YeXWhh_i f_ed[hi

En relació amb l’encàrrec del Departament de Medi Ambient i habitatge de la GeneZITQ\I\ LM +I\IT]VaI IT OZ]X 8)]; 8ZWRMK\M[ L¼)ZY]Q\MK\]ZI Q ;W[\MVQJQTQ\I\ ^QVK]TI\ I l’agrupació AuS del CoAC) de la realització del seu estand «El Primer Pas» per a la ÅZI +WV[\Z]UI\ M[ ^I L]Z I \MZUM ]V \ZMJITT LWK]UMV\IT Y]M KWV[Q[\MQ` MV [Q[ entrevistes a habitants de diferents entorns urbans europeus que porten un estil de vida «més sostenible». A continuació es descriuen aquests sis llocs i se’n resalten les caracteZy[\QY]M[ Uu[ [QOVQÅKI\Q^M[ 1. Ecobarri Vauban, Friburg (Alemanya) Vauban és un barri ecològic de prop de 2.000 unitats d’habitatges per a aproximadament 5.000 persones, ubicat a Friburg (250.000 habitants), ciutat al sud-oest d’Alemanya, la regió més assolellada del país. El barri té els seus orígens en els anys noranta, Y]IV LM[XZu[ LM TI ZM]VQÅKIKQ~ L¼)TMUIVaI T¼M`vZKQ\ NZIVKv[ LMKQLMQ` LMQ`IZ TTQ]ZM[ TM[ casernes que tenien ocupades, una àrea d’unes 42 ha, situada a la perifèria de la ciutat. L’escassetat d’habitatge per a estudiants en aquesta ciutat universitària provocava T¼WK]XIKQ~ L¼MLQÅKQ[ IJIVLWVI\[ MV ]V UW^QUMV\ M[\]LQIV\QT L¼I]\WOM[\Q~ XZWRMK\M SUSI) que es pot entendre com a inici d’un procés de participació ciutadana sense XZMKMLMV\[ I )TMUIVaI =V IT\ZM XZWKu[ Y]M ^I WZQOQVIZ TI KZMIKQ~ L¼IY]M[\ XZWRMK\M singular de Vauban va ser la lluita ciutadana contra la intenció de construir diverses centrals nuclears a la regió durant els anys setanta, cosa que va conduir a les autoritats I KIV^QIZ KIX I ]VI XWTy\QKI MVMZOv\QKI Uu[ Q Uu[ QVÆ]|LI XMT UW^QUMV\ MKWTWOQ[\I Y]M apostava per les energies renovables. Finalment, el fet que el model de participació ciutadana del barri Rieselfeld de la mateixa ciutat tingués poc èxit, va ser el que va empènyer els responsables polítics a apostar, en el cas de Vauban, per un procés més innovador amb un teixit complex d’actors participants, com agrupacions ciutadanes, promotors, arquitectes, assessors externs, universitats i centres d’investigació, empreses i institucions etc. Entre tots van desenvolupar un concepte molt avançat en el seu temps i que avui és a l’avantguarda dels barris ecològicament sostenibles. Va ser clau, en aquest procés, la creació i acceptació per part de l’Administració del Fòrum Vauban, una associació formada per veïns i futurs habitants del barri, experts i activistes ecològics, que fomentava i coordinava el procés participatiu cap al desenvolupament del barri de manera sostenible, en l’àmbit econòmic, ecològic i social. )T[ WJRMK\Q][ XZQUMZ[ LM T¼)R]V\IUMV\ Y]M KWV[Q[\QMV I KZMIZ ]V JIZZQ LMV[ LM JIQ` consum energètic, amb bones infraestructures i transport públic, d’alta qualitat de

AÉ6cYgZVh k^j Va WVgg^ YZ KVjWVc! V ;gZ^Wjg\ e|\# '+' #

KVjWVc h jc WVgg^ YZ XVhZh ZXd" a \^fjZh! VbW jc Xdchjb YÉZcZg" \^V bdai ^c[Zg^dg V aV b^i_VcV#

(+,

:ah XVggZgh YZ KVjWVc ZhiVc eZchVih eZgfjƒ Xdchi^ijZ^m^c kZg^" iVWaZh ZheV^h YZ gZaVX^‹ hdX^Va#

^QLI XMZ I NIUyTQM[ RW^M[ [ÂźPQ ^IV INMOQZ WJRMK\Q][ Uu[ KWVKZM\[ Q M`QOMV\[" TÂźM`MK]KQ~ LM la idea d’un barri sense cotxes, desenvolupant nous conceptes de mobilitat, el foment de la formaciĂł de cooperatives entre els futurs veĂŻns per a l’autopromociĂł d’habitatges XT]ZQNIUQTQIZ[ MT XTIVMRIUMV\ ILMY]I\ XMZ I TI KWV[\Z]KKQ~ LM KI[M[ LÂźM[\oVLIZL XI[[Q] (consum en calefacciĂł de menys de 15 kWh/m2 a l’any), i la realitzaciĂł d’importants elements puntuals, que serien nuclis potencials d’activitat i trobada, com el mercat central del barri o el centre comunitari per a activitats socials. -V\ZM MT[ MTMUMV\[ Y]M LW\I^MV MT XZWRMK\M LMT[ ZMK]Z[W[ VMKM[[IZQ[ XMZ IT LM[MV^WT]XIUMV\ ]ZJIVy[\QK IUJ ]VI NWZ\I M[\ZI\vOQI [W[\MVQJQTQ[\I Ă…O]ZI^MV MT[ NWV[ LM TÂźM[\I\ federal de Baden-WĂźrttemberg, les subvencions de la FundaciĂł Alemanya del Medi Ambient i la participaciĂł en el programa LIFE de la UniĂł Europea. L’execuciĂł del barri va anar acompanyada de nombroses reunions entre totes les entitats participants: taules rodones i tallers de treball per aconseguir la mĂ xima participaciĂł de tots els actors i la mĂ xima implementaciĂł de tots els aspectes amb criteris de sostenibilitat en l’aspecte econòmic, ecològic i social. Es van redactar documents, com un manual de 400 pĂ gines sobre el desenvoluXIUMV\ LM JIZZQ[ [W[\MVQJTM[ ZMITQ\bI\ L]ZIV\ MT XZWRMK\M 41.- XMT . Z]U >I]JIV en col¡laboraciĂł amb l’Institut d’Ecologia Aplicada (Oekoinstitut), que van ser eines importants per crear coneixement i una base comuna de discussiĂł entre tots els actors del procĂŠs, resumint experiències i resultats per tenir-los en compte en el futur. ,M[ LMT !! Q L]ZIV\ Uu[ LM IVa[ M[ ^I XTIVQĂ…KIZ Q M`MK]\IZ MT XZWRMK\M MV diverses fases i es va concloure el 2006 amb l’entrada en funcionament de la nova lĂ­nia LMT \ZIU^QI LMT JIZZQ R]V\IUMV\ IUJ TÂźIKIJIUMV\ LM TÂźÂƒT\QUI NI[M LM TÂźWJZI Les innovacions mĂŠs destacades sĂłn les segĂźents: ÂŒ -[\IJTQUMV\ LÂź]V M[\oVLIZL UQTTWZI\ LM JIQ` KWV[]U MVMZOv\QK S?P U2 anuals segons la normativa suĂŻssa) per a tot el barri, molt exigent en el seu temps. ÂŒ +ZMIKQ~ LÂźIXZW`QUILIUMV\ PIJQ\I\OM[ LÂźM[\oVLIZL MVMZOv\QK Passivhaus o Plusenergiehaus.

(+-

+WV[\Z]KKQ~ L¼]VI XTIV\I LM KWOMVMZIKQ~ +08 L¼IT\I MÅKQvVKQI IUJ M[\MTTM[ de fusta (biomassa) com a combustible connectada a una xarxa comunitària de calefacció (district heating). ,M[MV^WT]XIUMV\ L¼]V KWVKMX\M MKWT OQK LM UWJQTQ\I\ JI[I\ MV MT \ZIV[XWZ\ X JTQK de qualitat, la limitació de l’accés i estacionament de cotxes privats dins del barri (aparcaments concentrats a les vores) i un sistema de car-sharing. )^IV\I\OM[ MKWV UQK[ XMZ IT[ PIJQ\IV\[ Y]M ^WT]V\oZQIUMV\ XZM[KQVLQ[[QV LMT ^MPQKTM privat (estalvi en costos per a la construcció d’aparcament). 1V\MOZIKQ~ LM TI ^MOM\IKQ~ Q LM ZMK]Z[W[ PyLZQK[ M`Q[\MV\[ MV TI VW^I XTIVQÅKIKQ~ LMT barri i participació veïnal en el disseny dels espais lliures de caràcter verd. :MKWTTQLI [MXIZILI Q ZM]\QTQ\bIKQ~ L¼IQO M[ XT]^QIT[# QVÅT\ZIKQ~ VI\]ZIT L¼IQO M[ pluvials al terra. En els aspectes socials i econòmics, es van aconseguir també certs assoliments: 4I ZM[\ZQKKQ~ LMT \ZoV[Q\ IT[ KIZZMZ[ LMT JIZZQ PI XMZUv[ KWV^MZ\QZ TW[ MV TTWK[ LM ZMTIKQ~ [WKQIT Q LM RWK XMZ IT[ VMV[ LQ[UQV]QV\ T¼QUXIK\M VMOI\Q] Y]M \MVMV MT[ KW\`M[ sobre aquests espais. 4I KZMIKQ~ LM Uu[ LM KWWXMZI\Q^M[ LM KWV[\Z]KKQ~ VW VWUu[ PI XMZUv[ KWV[truir molts habitatges de manera més barata i individualitzada, sinó que també ha generat un teixit social més estable, i ha fomentat la generació d’una consciència ecològica a la comunitat de veïns. 4I KZMIKQ~ L¼]VI XTI\INWZUI ^M|VIT XIZ\QKQXI\Q^I . Z]U >I]JIV ^I XMZUM\ZM IT[ habitants del barri donar veu a les seves necessitats i desigs, des de la creació d’un KMV\ZM [WKQIT ÅV[ I T¼M[\IJTQUMV\ L¼]V UMZKI\ L¼ITQUMV\[ XZWL]|\[ I TI ZMOQ~# TI XTItaforma és una eina ideal per a la comunicació, l’intercanvi d’idees i el foment d’un teixit social actiu i equilibrat. Entre les lliçons apreses pels participants del procés destaquem les següents: 8MZ KZMIZ ]V \MQ`Q\ [WKQIT LQ^MZ[ KIT M^Q\IZ ]VI M[\Z]K\]ZI L¼MLI\ UWVWTy\QKI LM NIUyTQM[ RW^M[ J][KIV\ ]VI M[\Z]K\]ZI [WKQIT Uu[ LQ^MZ[I \IUJu MV \MZUM[ LM XWLMZ MKWV UQK 8MZ WJ\MVQZ ZM[]T\I\[ u[ QUXWZ\IV\ KWUMVtIZ MT[ XZWKM[[W[ XIZ\QKQXI\Q][ KWU Uu[ I^QI\ UQTTWZ Q LW\IZ TW[ IUJ XZW] UQ\RIV[ MKWV UQK[ XMZ I TI [M^I ZMITQ\bIKQ~ L]ZIV\ ]V temps prolongat. 4¼)LUQVQ[\ZIKQ~ TI KQ]\ILIVQI Q MT[ M`XMZ\[ MV \W\[ MT[ KIUX[ PIV LM KWTÈTIJWZIZ KWUX\IV\ IUJ UMKIVQ[UM[ MÅKQMV\[ LM UMLQIKQ~ XMZ IT[ KWVÆQK\M[ Q XZWJTMUM[ LM comunicació inevitables. La diversitat d’entitats i actors participants en el procés necessita un gran esforç addicional de coordinació i integració, però alhora representa la gran riquesa del resultat: un barri amb conceptes innovadors, veïns compromesos i una gran qualitat de vida. Vauban es pot descriure com un dels ecobarris més avançats d’Europa. 2. Ecobarri Viikki, Hèlsinki (Finlàndia) El barri de Viikki és un districte de la ciutat d’Hèlsinki situat a uns 8 km de la capital ÅVTIVLM[I -V ]VI oZMI L¼]VM[ PI [¼PI KZMI\ ]V JIZZQ XMZ I ]VM[ XMZ[WVM[ JI[I\ MV TI JIZZMRI LM bWVM[ L¼IK\Q^Q\I\ KQMV\yÅKI IUJ oZMM[ ZM[QLMVKQIT[ Q M[XIQ[ VI\]ZIT[ >QQSSQ M[\o LQ^QLQ\ MV TM[ []JoZMM[ LMT 8IZK +QMV\yÅK 4I\WSIZ\IVW >QQSQVZIV\I i Viikinmäki. Viikinmäki és la zona residencial més gran del barri i acull un important VWUJZM L¼MLQÅKQ[ MKWT OQK[ M`XMZQUMV\IT[ Basat en programes nacionals per a la construcció sostenible, des del 1998, es va LM[MV^WT]XIZ MT XZWRMK\M I JI[M LM KWVK]Z[W[ \IV\ XMZ I TI ZMITQ\bIKQ~ LMT 8TI LQZMK\Q]

:ah XVggZgh h c YÉVXX h gZhig^c\^i eZg Vah XdimZh#

:a ?j]V k^j Va WVgg^ YZ K^``^! = ah^c`^ e|\# '+)

(+.

JcV XVhV YZ WV^mV ZcZg\^V! [ZiV VbW bViZg^Vah cVijgVah! eZgbZi gZYj^g Za Xdchjb ZaƒXig^X V aV bZ^iVi#

AÉ6aWZgid k^j V K^iÂŒg^V"<VhiZ^o e|\# '++

KWU XMZ I MLQĂ…KQ[ KWVKZM\[ LMT JIZZQ -T XZWRMK\M LÂźWZLMVIKQ~ M[ JI[I MV ]V M[Y]MUI de corredors verds que penetren als blocs residencials, la qual cosa crea una continuĂŻtat d’espais verds i una transiciĂł gradual entre sistema urbĂ i ecosistema natural. )Q`y UI\MQ` ]VM[ OZIV[ oZMM[ ZM[MZ^ILM[ XMZ I IK\Q^Q\I\[ LM RIZLQVMZQI LMT[ PIJQ\IV\[ Q Ă mplies zones comunitĂ ries creen llocs d’interconnexiĂł i de comunicaciĂł entre veĂŻns. )Y]M[\M[ bWVM[ VW QUXMZUMIJQTQ\bILM[ XMZUM\MV ]VI QVĂ…T\ZIKQ~ VI\]ZIT LÂźIQO†M[ XT]^QIT[ Q INI^WZMQ`MV TI JQWLQ^MZ[Q\I\ LM TÂźMV\WZV =V KMV\ZM LM RIZLQVMZQI ]V XIZK ML]catiu per a nens i un centre d’educaciĂł ambiental autogestionat completen l’oferta als PIJQ\IV\[ LM >QQSSQ ) Uu[ NWZUMV XIZ\ LÂźIY]M[\ KWVR]V\ ]VI ZM[MZ^I VI\]ZIT LM Uu[ de 250 ha de zones pantanoses i diferents Ă rees d’activitat agrĂ­cola tradicional, la qual KW[I KZMI ]V KWVR]V\ LM LQNMZMV\[ MKW[Q[\MUM[ 4ÂźWZQMV\IKQ~ LMT[ MLQĂ…KQ[ INI^WZMQ` TÂźIXZWĂ…\IUMV\ LM TÂźMVMZOQI [WTIZ Q IUJ IQ` ]VI IZY]Q\MK\]ZI MVMZOv\QKIUMV\ Uu[ MĂ…KQMV\ ) Ă… LÂźI[[MO]ZIZ TI QUXTMUMV\IKQ~ LM ZIWVIments de sostenibilitat durant el desenvolupament del barri, es van establir criteris per I^IT]IZ TI Y]ITQ\I\ IUJQMV\IT LMT[ XZWRMK\M[ XZM[MV\I\[ ;MOWV[ MT Uv\WLM LM[MV^WT]pat, es van concedir punts per a l’actuaciĂł en els Ă mbits segĂźents: ÂŒ +WV\IUQVIKQ~ MUQ[[QWV[ LM +72, gestiĂł dels residus de construcciĂł i residus domèstics). ÂŒ :MK]Z[W[ VI\]ZIT[ KWUJ][\QJTM[ N [[QT[ Q MVMZOQI LM KITMNIKKQ~ Q MVMZOQI MTvK\ZQKI ÂŒ ;IT]\ KTQUI QV\MZQWZ P]UQ\I\ [WZWTT M`XW[QKQ~ IT ^MV\ Q IT [WT Q ^IZQM\I\ IT[ PIJQ\I\OM[ ÂŒ *QWLQ^MZ[Q\I\ ^MOM\IKQ~ OM[\Q~ LÂźIQO†M[ XT]^QIT[ ÂŒ 8ZWL]KKQ~ LÂźITQUMV\[ RIZLQVMZQI Q Y]ITQ\I\ LMT [ T La concessiĂł del permĂ­s d’obra es va vincular a una puntuaciĂł mĂ­nima necessĂ ria XMZ I KILI XZWRMK\M LMQ`IV\ WJMZ\ IT XZWUW\WZ TÂźoUJQ\ WV PI^QI LÂźIK\]IZ XZMNMZMV\ment. Es va posar èmfasi tant en la col¡laboraciĂł amb grans promotores com en les KWWXMZI\Q^M[ XM\Q\M[ Q XMZ[WVM[ QVLQ^QL]IT[ MV XZWRMK\M[ LÂźI]\WKWV[\Z]KKQ~ I Ă… LÂźIKWV[MO]QZ ]VI Uo`QUI LQ^MZ[Q\I\ MV \QXWTWOQM[ LÂźPIJQ\I\OM Q XMZĂ…T[ LÂźPIJQ\IV\[ Quant a la mobilitat, es busca la concentraciĂł de cotxes en bosses d’aparcaments separats de l’interior dels blocs amb les seves zones verdes comunitĂ ries. Els autobusos i una lĂ­nia de metro una mica mĂŠs allunyada formen part de l’oferta de transport pĂşblic. Les connexions per als vianants i la creaciĂł d’una infraestructura que afavoreix TÂźÂƒ[ LM TI JQKQKTM\I IUJ KWV\QV]|\I\ Ă…V[ IT KMV\ZM LÂź0vT[QVSQ KWUXTMUMV\MV TÂźM[\ZI\vOQI pel que fa a la mobilitat. No obstant això, s’ha fet evident que la llunyania d’à rees mĂŠs oUXTQM[ LM [MZ^MQ[ Q TI LQ[\oVKQI Ă…V[ IT KMV\ZM LÂź0vT[QVSQ NIV VMKM[[IZQ TÂźÂƒ[ LM KW\`M XMZ a molts habitants. 4ÂźWJRMK\Q] QVQKQIT LMT XZWRMK\M -KWJIZZQ >QQSSQ MZI TI ZML]KKQ~ \W\IT LM TÂźQUXIK\M IUJQMV\IT LMT JIZZQ MV\ZM ]V Q ]V ;MOWV[ LILM[ LM TÂźWĂ…KQVI LM XTIVMRIUMV\ d’Hèlsinki, es va aconseguir cobrir un 15% de la demanda de calefacciĂł del barri mitRIVtIV\ MVMZOQI [WTIZ M[ ^I ZML]QZ MT KWV[]U MV MVMZOQI N [[QT MV ]V Q M[ ^I ZML]QZ el consum d’aigua i la generaciĂł de residus en un 30%. 3. Anell verd de Vitoria-Gasteiz (Espanya) -T XZWRMK\M LM TÂź)VMTT ^MZL LM >Q\WZQI /I[\MQb XZM\uV ZMK]XMZIZ MT[ M[XIQ[ VI\]ZIT[ XMZQfèrics que actuen com a pulmĂł verd de la ciutat i que serveixen de transiciĂł entre el medi urbĂ i el medi rural. La ciutat, amb una poblaciĂł de 219.000 habitants, va subscriure la Carta d’Aalborg el 1995, amb el compromĂ­s d’avançar cap a un model de desenvolupament sostenible, incorporant programes d’acciĂł local que millorin la sostenibilitat en l’à mbit

(+/

OTWJIT )Q` LMÅVQI XMZ I TI KQ]\I\ TI [M^I )OMVLI 4¼)VMTT ^MZL [¼MUUIZKI LQV[ LM les actuacions d’aquesta Agenda 21 i, per tant, es pot veure l’evolució de la qualitat dels espais recuperats si s’analitza la variació en el temps d’una sèrie d’indicadors. Aquests formen part d’una llista preestablerta tant per experts com per l’opinió ciutadana, que està oberta a incloure altres indicadors de tipus sociocultural a mesura que s’utilitzin els espais. 4I []XMZNyKQM \W\IT XZWRMK\ILI u[ L¼]VM[ PI Q KWV[\I LM KQVK M[XIQ[ Y]M KWV[\Q\]eixen l’esquema bàsic de l’anell, completat amb uns elements de connexió, com trams LM ZQJMZM[ Æ]^QIT[ Q MT \ZIK\IUMV\ L¼M[XIQ[ UIZOQVIT[ KZMI\[ XMZ IV\MZQWZ[ IK\Q^Q\I\[ MKWnòmiques d’extracció de material. -T[ M[XIQ[ XZQVKQXIT[ Y]M LMÅVMQ`MV TI LMTQUQ\IKQ~ Ny[QKI KWU I JI[M LM XIZ\QLI M[\I^MV Y]ITQÅKI\[ KWU I XIZK[ XMZQ]ZJIV[ XMT 8TI OMVMZIT# \W\[ [~V LM \Q\]TIZQ\I\ X JTQKI" TM[ ZQJMZM[ LMT ZQ] BILWZZI IT VWZL LMT KI[K ]ZJo# MT JW[K L¼)ZUMV\QI IT []L WM[\# TM[ IV\QO]M[ bWVM[ P]UQLM[ LM ;ITJ]Z I UIRWZQ\oZQIUMV\ [MY]M[# TI U]V\IVaI LM BIJITOIVI IUJ TI []XMZNyKQM NWZM[\IT ZML]|LI LZo[\QKIUMV\ XMZ ]VI explotació de grava abans en actiu. -V TI OZIV UIRWZQI LM KQ]\I\[ MT[ M[XIQ[ XMZQNvZQK[ Y]M NWZUMV MT TyUQ\ MV\ZM T¼]ZJo i el rural exerceixen de barrera entre els dos tipus d’entorn i solen estar pressionats XMZ ]VI [vZQM L¼IK\Q^Q\I\[ QVKWV\ZWTILM[ QTÈTMOIT[ Q KWVÆQK\Q^M[ MV VW \MVQZ ]V [ XZWXQ LMÅVQ\ 4M[ IK\]IKQWV[ \MVMV KWU I WJRMK\Q] [WT]KQWVIZ MT[ XZWJTMUM[ L¼IY]M[\[ M[XIQ[ regulant les activitats i oferint a la ciutat llocs d’expansió i oci a l’aire lliure que, alhora, amortitzen la pressió que s’exerceix sobre el medi natural proper a les urbs. En preservar determinats espais naturals de gran valor, que es trobaven en un estat precari, es promou la conservació dels valors naturals i paisatgístics del lloc, afavorint la restauració ecològica i l’ús per part dels ciutadans (observatoris de fauna, horts, hivernacles, un centre d’educació ambiental) que, d’altra banda, tenen el passeig diari com un costum molt arrelat. )Q` M[ L] I \MZUM UQ\RIVtIV\ M[\ZI\vOQM[ Y]M KWVKMZVMQ`MV IT LQ[[MVa I TI XTIVQÅcació i a la gestió de l’anell, tenint en consideració: TI XW\MVKQITQ\I\ L¼IY]M[\[ M[XIQ[ KWU I oZMM[ L¼IXZMVMV\I\OM ML]KIKQ~ Q [MV[QJQTQ\bIció sobre el respecte al medi ambient; TI ZMKMZKI LM [WT]KQWV[ I VW][ XZWJTMUM[ LMZQ^I\[ LM T¼IZZQJILI LMT KZMQ`MUMV\ LM TI ciutat a aquests límits, com pot ser la inclusió de criteris ambientals en solucionar les inundacions d’aquestes zones urbanes; TI KZMIKQ~ LM ^ITWZ[ INMOQ\[ XIQ[I\Oy[\QK[ Q VI\]ZIT[ I TI XMZQNvZQI ]ZJIVI# T¼QV\MZv[ L¼IY]M[\[ M[XIQ[ TyUQ\ KWU I M[XIQ[ ^MZL[ LM ÅT\ZM MV\ZM TI KQ]\I\ Q TM[ bWVM[ IUJ MKW[Q[\MUM[ Uu[ NZoOQT[ ITT]VaIV\ TW[ Q IUWZ\Q\bIV\ TI XZM[[Q~ Y]M T¼IÆ]vVKQI LM visitants pot exercir-hi. ;MV[M XWLMZ ]\QTQ\bIZ TI LMÅVQKQ~ L¼MKWJIZZQ W MKWKQ]\I\ MT XZWRMK\M LM T¼)VMTT ^MZL de Vitoria-Gasteiz es pot considerar com una actuació sobre un ecosistema periurbà Y]M \u OZIV QVÆ]vVKQI [WJZM IT\ZM[ I[XMK\M[ ]ZJIV[ KWU TI UWJQTQ\I\ TI Y]ITQ\I\ LM ^QLI dels barris límits, la cohesió social i l’educació ambiental. 4. CDU – Centre de Distribució Urbana, La Rochelle (França) La Rochelle, comunitat d’uns 80.000 habitants, situada a la regió de Poitou-ChaZMV\M[ I .ZIVtI PI ILWX\I\ RI LM[ LMT[ IVa[ [M\IV\I ]VI XWTy\QKI MVNWKILI KIX I TI protecció ambiental de l’aigua, l’aire, els espais verds i la costa, mantenint una alta

:c aV XdchigjXX^ YZ aÉVcdbZcVi 6cZaa kZgY! Zh kVc iZc^g Zc XdbeiZ VheZXiZh Xdb aV Xd]Zh^ hdX^Va ^ aV bdW^a^iVi#

AV B^gZ^aaZ k^j V AV GdX]ZaaZ e|\# '+-

(,&

7^X^XaZiZh YZ egƒhiZX \gVij i V AV GdX]ZaaZ#

AÉ>iV k^j V BViVg‹ e|\# ',%

:a E^ZggZ k^j V AVjhVccZ e|\# ','

qualitat de vida per als seus ciutadans. En el desenvolupament com a comunitat d’una superfĂ­cie de 2.800 ha, s’han atès aspectes importants per a l’ecologia urbana, com la instal¡laciĂł d’una reserva natural amb mĂŠs de 20 ha de zones humides, camins i pistes per a ciclistes, i el tractament dels residus urbans a travĂŠs de la recollida selectiva. La polĂ­tica de l’aigua se centra a tancar al mĂ xim el seu cicle, controlant la depuraciĂł i els residus industrials, aixĂ­ com les emissions atmosfèriques, i depurant de manera biològica les aigĂźes grises, reutilitzant els llots per adobar els camps agrĂ­coles. Amb la voluntat d’afavorir mètodes de transport alternatius, reduint alhora el creixement del trĂ nsit rodat, La Rochelle s’ha afegit al Pla de desplaçaments urbans (PDU) l’any 2000, i ha entrat en un pla pilot per a l’experimentaciĂł amb vehicles elèctrics en cooperaciĂł amb diverses empreses automobilĂ­stiques. En aquest context, es desenvolupa, el 2001, el Centre de DistribuciĂł Urbana (CDU). Es tracta d’un equipament logĂ­stic, de titularitat tant pĂşblica com privada, que gestiona el servei de distribuciĂł en furgonetes elèctriques: ha estat creat per millorar la circulaciĂł de UMZKILMZQM[ ZIKQWVITQ\bIV\ MT[ TTQ]ZIUMV\[ Q TM[ KoZZMO]M[ IUJ TÂźWJRMK\Q] LM LQ[UQV]QZ l’impacte mediambiental d’aquesta activitat. En aquest Pla de desplaçaments urbans (PDU), tambĂŠ hi ha estratègies de reserva per a ciclistes i vianants d’una extensa zona protegida amb 150 km de carril bici i Uu[ LM KIUQV[ XMZ XI[[MRIZ )Q`y UI\MQ` [ÂźPIV KZMI\ ]VM[ JW[[M[ LÂźIXIZKIUMV\ pròximes a la ciutat amb 4.500 places que desprĂŠs s’ofereixen en un transport pĂşblic LMVWUQVI\ ÂŽ)]\WXT][ÂŻ ]V KWVKMX\M U]T\QUWLIT Q ÆM`QJTM Y]M KWUJQVI LQNMZMV\[ UQ\RIV[" \I`Q[ KWTĂˆTMK\Q][ JQKQKTM\M[ XƒJTQY]M[ Q KW\`M[ MTvK\ZQK[ -[ KWUXMV[I LWVK[ MT NM\ d’aparcar lluny del centre amb una gran i variada oferta de possibilitats de mobilitat col¡lectiva, i l’espai pĂşblic guanya en qualitat. La Rochelle ĂŠs un bon exemple d’implementaciĂł d’estratègies de mobilitat avançades que contribueixen a una ciutat mĂŠs sostenible. -LQĂ…KQ[ LÂźIT\I MĂ…KQvVKQI MVMZOv\QKI I 5I\IZ~ Q 4I][IVVM Dins del context de l’ecobarri com a lloc de desenvolupament d’estratègies de gestiĂł MĂ…KQMV\ LM ZMK]Z[W[ XMZ OIZIV\QZ ]VI ^QLI ]ZJIVI Uu[ [W[\MVQJTM Q MV MY]QTQJZQ IUJ TÂźMV\WZV XWLMU MV\MVLZM TÂźMLQĂ…KQ KWU TÂźMTMUMV\ JI[M TI KvTĂˆT]TI Y]M u[ XIZ\ M[[MVKQIT LMT KWVR]V\ ) LW[ LMT[ TTWK[ ^Q[Q\I\[ 5I\IZ~ -[XIVaI Q 4I][IVVM ;]|[[I PQ \ZWJMU M`MUXTM[ UWT\ I^IVtI\[ LÂźMLQĂ…KQ[ ZM[QLMVKQIT[ LÂźIT\I MĂ…KQvVKQI MVMZOv\QKI ILIX\I\[ IT seu entorn climĂ tic, econòmic i cultural. -T XZWRMK\M LM 5I\IZ~ ]V MLQĂ…KQ LÂźPIJQ\I\OM[ LM XZW\MKKQ~ WĂ…KQIT LM TTWO]MZ XMZ I RW^M[ ,]ZIV /ZI] )ZY]Q\MK\M[ Q )[[WKQI\[ ;4 u[ ]V MLQĂ…KQ Y]M VMQ` IUJ estratègies de carĂ cter econòmic avançades i socials. Es basen en la voluntat de construir amb baixos costos per facilitar habitatges a col¡lectius de menor poder adquisitiu, sense prescindir d’una alta qualitat arquitectònica i funcional. TambĂŠ es parteix de l’optimitzaciĂł i gestiĂł d’un mĂ xim de serveis de manera comunitĂ ria, com la producciĂł d’aigua calenta sanitĂ ria, la climatitzaciĂł, i els espais i equipaments comunitaris, com la bugaderia. Es va optar per construir amb plafons massissos de formigĂł fabricats a peu d’obra. j[ ]V [Q[\MUI Y]M \u ]VI QVvZKQI \vZUQKI MTM^ILI Q UIVKI LM XWV\[ \vZUQK[ -T[ NWZRI\[ acullen serpentins, part intercanviadora del sistema de climatitzaciĂł que a mĂŠs consta de captadors solars tèrmics no vidrats integrats a les cobertes inclinades. Per no ser envidrats, els captadors tèrmics serveixen tambĂŠ com a dissipadors de calor durant les VQ\[ LÂźM[\Q] ZMNZMLIV\ TÂźIQO]I LMT KQZK]Q\ Q KWU I KWV[MY†vVKQI UIV\MVQV\ MT[ NWZRI\[ I

(,'

temperatures considerablement estables durant tot l’any. Una instal¡laciĂł fotovoltaica forma una pèrgola que dĂłna ombra a la terrassa comunitĂ ria. 4I LQ[\ZQJ]KQ~ LMT[ PIJQ\I\OM[ \u KWU I KIZIK\MZy[\QKI TI ÆM`QJQTQ\I\ TI JWVI WZQMV\IKQ~ Q TI ^MV\QTIKQ~ KZM]ILI 4ÂźIKKu[ XMZ XI[[IZMTĂˆTI Q MT[ M[XIQ[ XZQ^I\[ ILR]V\[ I TM[ entrades dels habitatges serveixen d’element connector i de comunicaciĂł entre veĂŻns i compleixen, per tant, una funciĂł social important. A Lausanne trobem un exemple d’una casa Minergie, segons un estĂ ndard enerOv\QK []y[ Y]M KMZ\QĂ…KI I TÂźMLQĂ…KQ ]VI IT\I MĂ…KQvVKQI MVMZOv\QKI IUJ ]V KWV[]U UWT\ baix d’energia (42 kWh/m2 I TÂźIVa ]VI \MZKMZI XIZ\ LM TI ]\QTQ\bILI XMT[ MLQĂ…KQ[ estĂ ndard de la zona. Malgrat la seva alta estanquitat a l’aire, el confort interior queda garantit grĂ cies a una bona ventilaciĂł mecĂ nica amb recuperaciĂł de calor. )|TTIUMV\[ LM TÂźWZLZM LM I KU Q Ă…VM[\ZM[ LM \ZQXTM MV^QLZQIUMV\ TQUQ\MV TM[ XvZdues energètiques a travĂŠs de la pell. 4ÂźIZY]Q\MK\]ZI JQWKTQUo\QKI LM TÂźMLQĂ…KQ LQ[XW[I LM LQNMZMV\[ ZMK]Z[W[ IUJ MT[ Y]IT[ [ÂźWJ\u MT JWV N]VKQWVIUMV\ MVMZOv\QK" TI KIX\IKQ~ [WTIZ XI[[Q^I UQ\RIVtIV\ OZIV[ WJMZtures cap al sud, la utilitzaciĂł de la inèrcia tèrmica interior per emmagatzemar calor, TI ^MV\QTIKQ~ VI\]ZIT VWK\]ZVI XMZ ZMNZQOMZIZ TÂźMLQĂ…KQ I TÂźM[\Q] ]VI XZW\MKKQ~ [WTIZ ILMquada i una bona il¡luminaciĂł natural. Quant al cicle de l’aigua, es pot destacar la reutilitzaciĂł de les aigĂźes grises, la recollida i l’ús de les aigĂźes pluvials i la reducciĂł de la superfĂ­cie impermeabilitzada del terreny. Uns col¡lectors solars tèrmics i una instal¡laciĂł fotovoltaica, que alhora s’usa com a element de protecciĂł solar, complementen el concepte. -T[ PIJQ\IV\[ LM TÂźMLQĂ…KQ M[\IV [MV[QJQTQ\bI\[ Q PIV ILIX\I\ MT [M] M[\QT LM ^QLI \IUJu en altres aspectes, com la mobilitat, l’alimentaciĂł i el consum d’energia a un model Uu[ MĂ…KQMV\ Q LM UMVWZ QUXIK\M IUJQMV\IT

6XXZhhdh V igVk‚h YZ eVhhVgZaÕaZh V aÉZY^ÒX^ YÉ]VW^iVi\Zh eZg V _dkZh BViVg‹ #

9edYbki_edi

S’ha demostrat que nomĂŠs una visiĂł global i alhora detallada ens dĂłna pistes sobre les estratègies correctes que convĂŠ seguir per avançar cap a un model de vida mĂŠs sosteVQJTM" MT[ oUJQ\[ LM UWJQTQ\I\ TÂźMLQĂ…KIKQ~ TÂźITQUMV\IKQ~ MT[ JuV[ LM KWV[]U TÂźIQO]I els residus i la generaciĂł d’energia han de ser tractats de la mateixa manera, amb la Uo`QUI MĂ…KQvVKQI Q MV TI UIRWZ UM[]ZI XW[[QJTM MV KQKTM[ \IVKI\[ Tanmateix, cal considerar tambĂŠ que estudis comparatius a Alemanya han demos\ZI\ Y]M MT XZWXQM\IZQ LÂź]VI KI[I XI[[Q^I LÂźIT\ OZI] LÂźMĂ…KQvVKQI Q UWT\ JIQ` KWV[]U energètic) pot tenir associat al seu estil de vida el doble d’emissions de CO2 que una XMZ[WVI Y]M ^Q] MV ]VI KI[I LMT[ IVa[ [M\IV\I XWK MĂ…KQMV\ [QUXTMUMV\ XMT NM\ LM LM[plaçar-se dues vegades a l’any amb aviĂł a d’altres parts del mĂłn o per tenir determinats hĂ bits de consum i d’alimentaciĂł. Igualment es pot dir que les ciutats que no apliquen radicalment un nou model de mobilitat sostenible mai no poden ser ÂŤecociutatsÂť. )TO]VM[ XoOQVM[ LÂź1V\MZVM\ XMZUM\MV KITK]TIZ TI XM\RILI MKWT OQKI www.myfootprint.org Q ZMÆM`QWVIZ [WJZM TÂźQUXIK\M IUJQMV\IT Y]M KI][MU IUJ MT VW[\ZM UWLM LM vida. Perquè, encara que parlem de la ÂŤgran escalaÂť d’un barri o la ciutat en tota la seva complexitat funcional, la seva relaciĂł amb el territori i el seu impacte sobre la biosfera, no hem d’oblidar que cal començar per un mateix, convertint-nos en ciutaLIV[ LMT [MOTM @@1 IUJ N]\]Z 8MZY]v \IV\ ]VI ÂŽMKWKQ]\I\ÂŻ KWU ]V ÂŽMKWJIZZQÂŻ VMKM[[Qten ÂŤecociutadansÂť, i aquest ĂŠs potser el repte mĂŠs gran de tota aquesta història.

6a hZj YVggZgZ Zh kZj aV [VÂ VcV ZcXVgVYV Va hjY! XVeiVYdgV YZ XVadg AVjhVccZ #

SĂłc l’Andreas Deleske, visc a Friburg, a Alemanya i comparteixo amb dos adults mĂŠs un apartament de tres persones. Tinc 41 anys i m’agrada viure aixĂ­. SĂłc autònom. Per tant, els meus ingressos sĂłn variables. Un any puc guanyar prou, i un altre any pot ser Æ]Q` 6W VMKM[[Q\W Uu[ LM Ă‚ IT UM[ XMZ [MZ NMTQt

(,(

;b XWhh_

BW ceX_b_jWj eXb_]WZW

B[i Z[if[i[i

Visc al barri de Vauban a Freiburg, al sud d’Alemanya. Des de fa set anys, visc a la nostra casa passiva, i la trobo molt confortable. No hi ha gairebĂŠ gens de trĂ nsit aquĂ­, no hi ha cotxes individuals; això em plau molt i estic realment content de poder viure aquĂ­.

Tenim un cotxe per compartir si es vol. Jo, que no tinc ni cotxe ni permĂ­s de conduir, puc, simplement, pagar un taxi si cal. Tinc el despatx a una antiga caserna. Em desplaço exclusivament en bicicleta, en tren i en transports pĂşblics. No tinc carnet de conduir, mai n’he tingut i no cal; al barri hi ha altres persones que tenen cotxe i l’utilitzen normalment, però estan obligats a no deixar-los davant de casa. Hi ha dos garatges pĂşblics on s’han de deixar els vehicles.

)T VW[\ZM MLQĂ…KQ [WU \W\[ propietaris, i paguem nomĂŠs les despeses. Juntes []UMV Ă‚ XMZ XMZ[WVI al mes i inclouen aigua, electricitat, calefacciĂł, assegurança, el conserge i la neteja del jardĂ­.

B[i Yecfh[i

A prop hi ha dos supermercats: un supermercat normal i un altre de biològic. S’hi pot anar a peu.

BĂŠeY_

Al barri hi ha una sala d’esports, un centre cultural per a la ciutadania, la KI[I WV M[ XWLMV NMZ festes i reunions, un restaurant, un bar-glass cafè i una cafeteria petita. Crec que tenim tots els serveis al lloc. Quan hi treballo, surto de casa meva i m’hi arribo a peu perquè es troJMV I U

BĂŠ^WX_jWj][

Visc en aquesta casa que ha estat la primera casa XI[[Q^I KWU I MLQĂ…KQ KWT lectiu a Alemanya. Una casa passiva ĂŠs una casa que gairebĂŠ no consumeix energia en calefacciĂł. Per fer una comparaciĂł prĂ ctica, jo visc en un IXIZ\IUMV\ LM ! U2, som tres persones i hem gastat L]ZIV\ TÂźIVa M`KT]sivament en energia per la KITMNIKKQ~ ! Ă‚ 4I LQNMrència i l’avantatge ĂŠs que, ara, la quantitat anual ĂŠs com el que pagĂ vem abans per mes. Podem dir que XIO]MU Ă‚ U2 a l’any. -T Y]M LMĂ…VMQ` ]VI casa passiva ĂŠs com es fa. Hi ha cinc elements importants que totes les cases passives comparteixen. El primer, i mĂŠs important, ĂŠs l’orientaciĂł d’una gran façana al sud. =VI KI[I XI[[Q^I [QOVQĂ…KI que el sol l’escalfa passi-

(,)

vament. El segon element és un molt bon aïllament dels murs exteriors; hi ha 35 cm d’aïllament dins d’una estructura de fusta. El tercer element són TM[ ÅVM[\ZM[# PQ PI ÅVM[\ZM[ amb triple vidre. El que M[ ^M] MV IY]M[\ MLQÅKQ són alguns detalls; per exemple, veieu que els balcons estan separats \vZUQKIUMV\ LM T¼MLQÅKQ Q IQ` IR]LI I M^Q\IZ MT pont tèrmic. Amb cada pont tèrmic es perd calor a l’hivern. Es veu també Y]M TM[ ÅVM[\ZM[ [~V UWT\ grans; és per captar la màxima energia solar als apartaments. Com he dit, s’escalfa passivament. -T[ UIZK[ LM TM[ ÅVM[\ZM[ estan coberts tant com ha estat possible, perquè els marcs perden més energia que els vidres i això s’intenta resoldre. Tenim una estructura de fusta que IR]LI \IUJu I T¼MKWTWOQI perquè quan construïm amb fusta utilitzem molta menys energia primària. El quart element és un sistema mecànic de ventilació amb aire nou i aire usat. És una ven\QTIKQ~ IUJ LWJTM Æ]` Q MV\ZM MT[ LW[ Æ]`W[ PQ PI l’intercanvi de calor, que

pot recuperar gairebé tota l’energia perduda. El cinquè element són, bàsicament, les aportacions internes. Què vol dir això? Que si ens dutxem, per exemple, aportem energia a l’apartament; i també amb la utilització del corrent elèctric, la televisió i altres aparells, i amb la calor humana, el fet de cuinar... tot això contribueix a escalfar la casa amb 12 kW/m2 l’any. Dins d’una casa normal, això probablement només contribueix amb un 5%, mentre que a casa nostra és un 50% i això implica que necessitem molt poca energia. Està tot tan ben aïllat que les aportacions QV\MZVM[ [~V []ÅKQMV\[ XMZ escalfar la casa a partir LM £+ LM \MUXMZI\]ZI M`\MZQWZ -V\ZM £+ Q £+ VW VMKM[[Q\MU KITMfacció. Tenim un consum d’entre 13 i 20 kW/m2 l’any. De vegades és més de 14 kWh, però no passa res, són encara 90 € de gas per a escalfor. Quant a l’electricitat, és una casa normal.

BÊ[b[Yjh_Y_jWj

BÊW_]kW

No hem fet gaire per estalviar l’electricitat, però no escalfem amb electricitat ni hi cuinem; això és important. Tenim dues rentadores que són al soterrani, per a tot el veïnat. Tenen connexió amb l’aigua calenta per economitzar energia. Es van comprar electrodomèstics de classe A, perquè en general es pot dir que aquests electrodomèstics s’amortitzen molt de pressa. Aquesta casa és una excepció, no està connectada a la xarxa, som autònoms de la xarxa tèrmica. Tenim el nostre propi petit cogenerador, però no funciona amb fusta, funciona amb gas natural. Produeix el 60% del corrent elèctric que consumim i subministra gairebé un 100% de la calor que necessitem a l’hivern.

A Alemanya, el consum UQ\Ro u[ LM TQ\ZM[ XMZ persona i dia, i a Freiburg és de només 110 litres per persona i dia, no sé per què. A casa nostra és de 85 litres, i no és perquè ens dutxem menys, és perquè tenim reductors de cabal a les aixetes i fa la impressió que surt més aigua de la que surt en realitat. 9ec_Wj

Creiem que som persones normals, no ens fa l’efecte que vivim en un barri especial. És veritat que vénen molts visitants cada setmana, i això vol dir que deu tenir alguna cosa especial, suposo. No tenim un nou concepte, però hem millorat moltes petites coses i qui vulgui copiar aquestes coses o algunes idees està convidat a fer-ho.

(,*

Em dic Juha Pekka, sóc arquitecte i visc a Hèlsinki. Estava buscant un lloc per fer una KI[I I 0vT[QVSQ Q MU ^IV MV[MVaIZ TI bWVI MKWT OQKI I TI KQ]\I\ LM >QQSSQ XTIV\MRILI KWU I oZMI L¼PIJQ\I\OM[ MKWT OQK[ >IQO LQ[[MVaIZ ]VI ]VQ\I\ LM \ZM[ KI[M[ MV ÅTMZI Q IZI M[\MU asseguts en una. Tinc una unitat familiar força petita. Només tinc xicota i un gos; ara XMZ IZI \MVQU XZW] M[XIQ XMZ XTIVQÅKIZ TI NIUyTQI TI NMQVI Q MT Y]M XWZ\Q MT N]\]Z

;b XWhh_

Hèlsinki té aproximadament 500.000 habitants i Vikki en deu tenir uns 10.000. És a uns 7 km de l’estació central; per anar-hi en cotxe hi ha 10 SU W UQ\RI PWZI 0Q PI ]V metro força proper i una KWVVM`Q~ L¼I]\WJ [ ÅV[ allà. S’hi pot anar en bicicleta i molta gent utilitza IY]M[\ UQ\Ro LM \ZIV[XWZ\ ) UQ\RIV IVa[ VWZIV\I TI ciutat d’Hèlsinki tenia la QLMI LM XTIVQÅKIZ >QSSQ com a àrea d’habitatges ecològics. Es va fer un KWVK]Z[ LM XTIVQÅKIKQ~ ]ZJIVy[\QKI Q RI MV IY]M[\ concurs es van presentar UWT\ JWV[ XZWRMK\M[ -T XTIVMRIUMV\ IK\]IT M[ JI[I MV MT XZWRMK\M O]IVaILWZ que és en forma de dits, amb corredors verds en mig de l’àrea dels habitatges. Així, la gent té les àrees verdes molt a prop.

B[i _dijWbÖbWY_edi" fheZkYY_ h[delWXb[

BÊ^WX_jWj][$ 7d}b_i_ Z[b Y_Yb[ Z[ l_ZW

Hi ha instal·lacions solars tèrmiques i fotovoltaiques Y]M [~V Uu[ MÅKQMV\[ LMT que s’havia calculat. Jo mateix m’ho pensava, però tinc una casa molt ben aïllada; i, en el meu cas, el temps d’amortització hauria estat massa llarg i com a persona privada he de ÅVIVtIZ U¼PW \W\

Aquest solar és de lloguer, de fet pago lloguer del sòl. És una manera de pensar ecològicament; aquestes cases haurien de poder desaparèixer un dia, tot i que queda alguna cosa dels fonaments. La idea és que no s’antropitzi el sòl, que es podria reutilitzar després com a camp per a l’agricultura. 4¼MLQÅKQ \u ]V KWVKMX\M de baix consum energètic basat en materials de construcció naturals, que són degradables: palla, tàpia, fusta de pi, etc. Això fa que el contingut energètic sigui realment baix, però exigeix molta feina. Cal més mà d’obra que per construir un MLQÅKQ M[\oVLIZL Q TI mà d’obra és molt cara a Finlàndia. Una de les partides més grans del cost va ser, segurament, la meva feina mateixa. Jo vaig treballar moltes PWZM[ MV IY]M[\ XZWRMK\M 4I UIRWZQI LMT[ MLQÅKQ[ LM Vikki ha estat construïda per grans empreses, és més professional. Però també més complicat d’introduir-hi canvis; en el meu cas, ha estat molt

(,+

fĂ cil fer tot tipus d’experiments, en el sentit de provar coses radicals. És molt bonic per a un arquitecte poder fer això. El nom LMT XZWRMK\M LM TI KI[I u[ Low energy house a base de materials naturals. BW Z[cWdZW Z[ Yb_cW Z[ bĂŠ^WX_jWj][

) >QSSQ TÂźWJRMK\Q] PI estat reduir en 1/3 part la demanda de calefacciĂł en comparaciĂł amb una casa estĂ ndard, que necessita uns 110 kWh/m2 l’any. Jo estaria mĂŠs o menys a 55 kWh/m2 l’any. El sistema de calefacciĂł ĂŠs un district heating (central de barri) en combinaciĂł amb radiadors en forma de petits tubs, i estĂ dimensionat per a un consum molt baix en calefacciĂł. Al mateix temps, tota la casa estĂ elevada sobre un espai lliure d’aproximadament 80 cm, i això soluciona un problema molt tĂ­pic a FinlĂ ndia, que ĂŠs la humitat que provĂŠ del sòl. L’estructura ĂŠs bĂ sicament de fusta de pi. Les unions de fusta estan optimitzades amb claus i una quantitat mĂ­nima de cola. L’aĂŻllament tèrmic consisteix en farcells de

palla i tres capes de fang a cada costat. El revestiment de fusta protegeix, exteriorment, contra el temps. Aquest revestiment no estĂ tractat, aixĂ­ que es tornarĂ de color gris en el futur. El valor de transmissiĂł de la calor a travĂŠs de la façana –que s’anomena U– ronda els 0,12 kW/m2K, en comparaciĂł amb un valor mĂ­nim exigit per l’ordenança, de moment, de 0,25 kW/ m23 4M[ Ă…VM[\ZM[ OZIV[ i orientades al sud, tambĂŠ sĂłn de tipus low energy, Ă…`M[ IT UIZK IUJ ]V valor de transmissiĂł U de 0,80 M/m2K. Una diferència, en comparaciĂł amb les tĂ­piques cases de baix consum energètic a FinlĂ ndia, ĂŠs la ventilaciĂł. L’aire entra preescalfat LM[ LM [W\I TÂźMLQĂ…KQ Q I travĂŠs del forn de llenya, es distribueix pels espais i s’extrau pels banys cap al pis superior a travĂŠs dels ventiladors.

;bi h[i_Zki

9ec_Wj

Crec que ĂŠs l’única casa de tot Vikki que tĂŠ banys de compostatge. Alguns diuen que això no tĂŠ sentit si hi ha connexiĂł al clavegueram. Però per a mi no tĂŠ sentit enviar els residus lluny si hi ha possibilitat d’utilitzar-los IT RIZLy# IQ`y MT[ KQKTM[ de materials dins de la parcel¡la estan tancats.

Tots els materials utilitzats MV IY]M[\I KI[I RI [ÂźMUpraven fa cent anys. Aconsegueixo un bon balanç utilitzant un gran forn de llenya per a la calefacciĂł, però tambĂŠ per preparar MT UMVRIZ ) TÂźPQ^MZV TÂź]\Qlitzo un cop cada dos dies. Quan realment fa fred, l’encenc un cop al dia. He previst que, si hi haguessin problemes de subministrament d’electricitat o energia, encara podria viure en aquest pis. Alguns viuen a casa seva amb una temXMZI\]ZI LM Uu[ LM ÂŁ+ Q Ă…V[ I ÂŁ+ 1 LM[XZu[ quan vĂŠnen de visita, es queixen que aquĂ­ fa massa fred, malgrat que els LWVMU UQ\RWV[ LM TTIVI

Sóc l’Alberto Ibarreta Arkauz, i visc a Vitoria-Gasteiz, una ciutat de 225.000 habitants. M’estic a un barri dels afores perquè és un barri modern. Visc sol al pis, però tinc una ÅTTI I *QTJIW Y]M ^MQO ]VI [M\UIVI [y Q ]VI VW Q Y]M IKW[\]UI I ^MVQZ MT KIX LM [M\mana. Treballo en un museu, al centre de la ciutat, on faig horari de matí i tarda, però \IUXWK VW PQ M[\QK Å` \QVK ]V KWV\ZIK\M QV\MZy Q M[\QK XMVLMV\ Y]M M[ KWV^WY]Q TI XTItI# si surt, bé, si no, a buscar una altra cosa.

(,,

;b XWhh_

BW ceX_b_jWj

BÊeY_

Estic content en aquest barri. M’agrada la zona perquè és a prop d’un parc amb cérvols, ànecs, animalets... és una zona molt bonica per passeRIZ PQ +WU Y]M u[ ]V barri nou, hi ha zones i carrers amples. Al barri vell de la ciutat, els carrers són molt estrets. Qui té cotxe no sé on el pot aparcar, ho té molt malament. En canvi, aquí ho tenim millor, els carrers són amples, i hi ha lloc per aparcar. La veritat és que estic content en aquest barri. Hi ha aquí mateix una ikastola a 3 minuts a peu. Més a prop encara hi posaran una guarderia. 0Q ^Q] OMV\ RW^M IY]y i nens. Hi ha un parc infantil que agrada molt als nens. Hi ha recollida pneumàtica de residus, així que podem baixar les escombraries a qualsevol hora del dia. No hi ha contenidor, ni cap zona on s’acumulin les escombraries i faci mala olor. -T JIZZQ ^I KZMQ`MV\ RI PQ ha de tot: farmàcia, banc, JIZ Q KWU RI PM LQ\ TI ikastola, la guarderia, etc.

Sóc força a prop d’on treballo, hi tinc uns 30 minuts caminant, però acostumo a desplaçar-me en bicicleta, perquè Vitòria és plana i resulta còmode, les voreres són amples i hi ha carril-bici. La distància, no sé calcular-la en metres, però d’aquí a la feina hi ha 25 minuts caminant lleuger, i 30 caminant normal. En bicicleta hi ha 10 minuts. 1 ÅV[ IT KMV\ZM LM TI KQ]tat, també hi ha uns 30 minuts. L’autobús passa força sovint, i, per sort, TI XIZILI u[ R][\ LI^IV\ del portal de casa meva. Malgrat això, no l’acostumo a agafar, perquè sempre cal esperar uns 3 W UQV]\[ Q [Q MT \ZIRMK\M és de 30 minuts, en total tardaria 35 minuts. Però aquests 5 minuts més que tarda, els guanyes caminant més de pressa.

M’agrada nedar, vaig sovint a una piscina que és força lluny d’aquí. La vaig escollir perquè és en un centre cívic on acostuma a haver-hi poca gent a les hores que hi vaig. M’hi arribo en bicicleta o caminant.

(,-

BÊ^WX_jWj][

Visc en un pis de l’ediÅKQ L¼IY]y LIZZMZM Y]M pel meu gust, és el més bonic de la zona. A més, U¼IOZILI IY]M[\I MLQÅKIKQ~ XMZY]v \u ]VM[ ÅVM[tres molt amples, i grans, i a casa tinc moltíssima llum natural. En canvi, al voltant en veig que tenen ÅVM[\ZM[ UWT\ M[\ZM\M[ L’exterior és de maó i les particions interiors del pis són de Pladur. La façana principal té més fusta, però la que dóna més al nord, la del pati interior, és de maó blanc, amb menys fusta. Pel que fa a T¼MLQÅKIKQ~ MT XQ[ M[\o Ju RW V¼M[\QK KWV\MV\ j[ LM XZW\MKKQ~ WÅKQIT L¼]V[ 69 m2. Em va costar uns 16 milions de pessetes, és clar, era preu antic. És un pis pensat per a discapacitats, i algú podria pensar que l’espai està ]V XvT LM[IXZWÅ\I\ RI Y]M només té dues habitacions i els passos i les portes són amples, i la cambra de bany és molt gran, amb la banyera i el vàter adaptats. En el meu cas no serveix de res. El vàter té les seves barres, la pica és petita.

BW Yb_cWj_jpWY_ 0 [ijWbl_ _ Yeij Z[ bÊ[d[h]_W

La calefacció és individual, de gas. Si comparo IY]M[\ MLQÅKQ IUJ TI KI[I on viu la meva mare, per exemple, s’estalvia molta energia. La casa està ben aïllada, i no hi entra la humitat. La façana nord, que pensava que seria la més freda, ha resultat no ser-ho. Deu estar ben feta. No hi ha fusta en aquesta NItIVI VQ ÅVM[\ZM[ \IV grans, sinó que és de maó, que protegeix millor, amb TM[ ÅVM[\ZM[ Uu[ XM\Q\M[ I, és clar, tot suma si les cases estan ben aïllades, però això és un pis, i si al costat, a dalt i a baix no hi viuen, tens el pis fred. En canvi, si tothom hi viu i està calent, s’hi està bé.

9ec_Wj

El canvi climàtic és terrible, i hi ha contaminació a tot arreu. Per exemple, en MT UMVRIZ 6W [IJMU Y]v mengem. Moltes vegades es malgasta energia, i això és greu, perquè costa aconseguir-la, i per obtenir-la cal contaminar. Cal fer-hi alguna cosa, i crec que es podria fer molt més. Per exemple, es podrien posar plaques solars, que RI M[ NI XMZ [¼PI]ZQI LM fer molt més, a tot arreu. El món és un caos.

Em dic Mireille i visc a La Rochelle, una ciutat de prop de 80.000 habitants des de fa més LM IVa[ >Q[K [WTI XMZ [MUXZM PQ PI OMV\ I KI[I IUQK[ Y]M ITTW\RW ZMO]TIZUMV\ j[ una casa petita, té 50 m2 IUJ ]V RIZLy XZQ^I\ LM U2. Abans vivia en un apartament, XMZ LM[Q\RI^I ]V RIZLy XMZ K]T\Q^IZ ^MZL]ZM[ Q \MVQZ ]V JIVa [MK +WVMQ`QI NWZtI KW[M[ LMT model alternatiu, volia viure d’una altra manera i necessitava posar tot això en pràctica.

(,.

;b fhe`[Yj[

BW ceX_b_jWj eXb_]WZW

B[i Yecfh[i

La idea, en principi, era comprar una casa que pogués adaptar d’una manera ecològica. La segona idea era construir-la amb palla. He participat en construccions de palla al voltant de La Rochelle i considero que és un mètode de construcció sublim, que redueix considerablement les emissions de CO2 i que aïlla veritablement amb uns murs de 50 cm. És un tipus de construcció genial, si s’orienta bé. Vaig deixar la feina fa dos mesos, una feina molt KWPMZMV\ RI Y]M \ZMJITTI^I a una associació d’energies renovables. Explicava a nens com funcionen i quina n’és la utilitat.

Treballava força lluny i estava obligada a agafar el cotxe, perquè el servei d’autobusos no és gaire bo. Com que havia d’utilitzar-lo sovint, tenia un cotxe que funcionava amb oli, així que encara en reciclo i ara el donaré a amics que continuïn amb aquest sistema. Reciclo l’oli dels fregits dels restaurants de La Rochelle, que ÅT\ZW IJIV[ L¼]\QTQ\bIZ -V general, tenim un cotxe per a tres o quatre persones i el compartim quan ho necessitem. Si en algun moment el necessito, sé a qui demanar-li, no hi ha cap problema. I, per a desplaçaments més llargs, la meva bicicleta té uns sistemes per adaptar un carretó on puc transportar força coses. La Rochelle ha fet esforços en tot allò referent a la mobilitat. ha instaurat les bicicletes grogues, de préstec gratuït, al centre de la ciutat. ha desenvolupat també vehicles elèctrics.

Visc al barri de Fétilly-La Trompette, un barri molt correcte de La Rochelle. Tinc un cotxe i una bicicleta i no utilitzo el bus des de fa molt de temps. Tinc tot el que necessito al barri: forn, estanc, petits serveis. Anar al centre, en bicicleta o a peu, és un moment. Visc en un barri idoni i molt ben situat. N’estic molt contenta. Si alguna cosa ha fet bé La Rochelle és complicar molt la situació als cotxes. Hi ha realment sentits prohibits a tot arreu, sentits únics i carrers sense sortida.

(,/

BÊ^WX_jWj][

BÊ[b[Yjh_Y_jWj

BÊW_]kW

I[di_X_b_jpWY_

El barri és força antic i el cost del m2 d’habitatge es troba al voltant de la UQ\RIVI LM TI KQ]\I\ I l’entorn dels 20-25 € el m2/mes. La primera cosa que vaig fer en entrar a casa meva va ser desmuntar tots els radiadors elèctrics i posar-hi una llar de foc, per escalfar-me tot l’hivern i evitar tot allò elèctric. No vaig escollir qualsevol casa. Està perfectament orientada al sud. No tinc cap obertura al nord, ni a l’est ni a l’oest. Té forma d’U orientada al sud, de manera que puc recuperar la màxima energia a l’hivern. L’aigua s’escalfa amb energia solar. Consumeixo, essencialment, agricultura biològica de petits productors d’aquí a prop, o vaig a la cooperativa biològica a prop de casa. Tinc un escalfador elèctric de 30 litres per a tot el que és sanitari, però només l’engego quan realment cal.

Tinc molts pocs aparells elèctrics i no en deixo cap d’engegat. Tinc tot el confort necessari. Disposo de ràdio, televisió... com TI UIRWZQI LM OMV\ XMZ consumeixo molt menys. Pago entre 60 i 80 €/any, que corresponen a un consum d’entre 350 i 400 kWh/any1, mentre que normalment la gent consumeix entre 1.000 i 1.500 kWh/any.

En consumeixo poca, més o menys l’equivalent a 20-30 litres per persona i dia. Ho aconsegueixo recuperant l’aigua de la XT]RI IUJ TI Y]IT NIQO funcionar la rentadora. El vàter sec s’assembla, quant a forma, a un de convencional, però també se li pot donar la forma que es desitgi. La meva comuna és quadrada amb la tapa de fusta, i, en comptes de funcionar amb aigua, ho fa amb un cubell ple de serradures a sota. Un cop ple, el buido per fer-ne compost, que després de més o menys un any es pot reutilitzar per abonar plantacions. Mai no he tingut cap queixa del veïnat, ni per l’olor ni per qualsevol altra cosa. He fet, també, proves per utilitzar una dutxa solar a l’estiu, i també una cuina solar.

Hi ha molts habitatges a La Rochelle, i a fora, que no són gens ecològics. Cases amb l’aïllament a l’interior, mal orientades Q IUJ OZIV[ ÅVM[\ZIT[ IT nord. Hi ha coses com ara aquestes que realment no entenc. Que la gent no estigui més informada, i que els arquitectes no hi tinguin un paper més compromès; que a les escoles d’arquitectura de França s’aprengui sempre a construir de manera clàssica, que només es dediqui una vintena part del temps a l’arquitectura bioclimàtica... El terme desenvolupament sostenible no m’agrada gens. Cada professió i cada persona entén el que vol darrere d’aquestes paraules. Si parles amb un polític, un economista o un comerciant, no en tenen el mateix concepte. Per a un economista, la noció desenvolupament sostenible es basa MV ]V KZMQ`MUMV\ QVÅVQ\ sobre un planeta de Y]IV\Q\I\[ ÅVQ\M[ ;MOWV[ el meu parer, això és completament incoherent i no pot funcionar.

;b ]Wi

Cuino amb gas, però UMVRW UWT\M[ KW[M[ KZ]M[ així que cuino poc. Una bombona de gas em dura, més o menys, un any i mig. És a dir, que el gas em costa entre 15 i 20 € l’any.

' (*%$)%% `L]2&*$'% Zjgdh Vcn0 )* Zjgdh2&#%%% `L]

Sóc l’Ita, tinc 36 anys, visc a Mataró, a la província de Barcelona, en un barri que es diu la Llàntia. Està situat a dalt de tot de la ciutat de Mataró. Visc en un pis de lloguer de XZW\MKKQ~ WÅKQIT ;~V PIJQ\I\OM[ L¼IR]LI MV XZQVKQXQ XMZ I OMV\ RW^M XMZ I OMV\ KWU RW per a famílies monoparentals amb nens, per a gent gran. Estic separada i tinc una nena, la Noèlia, d’onze anys, i un nen, en Joel, que en té sis.

(-&

;bi _d]h[iiei

;b XWhh_

BW ceX_b_jWj eXb_]WZW

Cobro 750 €, perquè des de fa tres mesos estic a l’atur. Abans treballava al \v`\QT WV MT [ITIZQ UQ\Ro MZI d’uns 1.200 € al mes. Com que portava molts anys a la feina, i tinc dos nens al meu càrrec, cobro el màxim que es pot cobrar. Amb les dues criatures, el TTWO]MZ MT UMVRIZ TI TT]U el gas... tot plegat fa que VMKM[[Q\Q IY]M[\[ IR]\[ El cost del lloguer és de 200 €, o una mica més, perquè a més dels 198 € del lloguer he d’afegir uns 58 € de despeses com l’aigua comunitària. Si dividim el meu sou en tres parts, vindria a ser una tercera part.

El barri té tot el que cal. Fa poc hi han posat un M[XIQ R]^MVQT Y]M ^I UWT\ Ju 1 MV KWVR]V\ [¼M[\o renovant, i això convenia molt. han posat un CAP nou, perquè abans havies d’anar molt lluny. S’està rehabilitant, perquè és el barri que està més amunt. S’està renovant en tots els [MV\Q\[ R]^MVQT [IVQ\IZQ És un barri on ningú no es ÅKI IUJ VQVO MT KIZZMZ és molt tranquil, s’hi està molt bé.

Abans, per anar a la feina, havia d’agafar el cotxe, perquè treballava al poble del costat, a Argentona, que és a uns 5-6 km. Entre sortir de casa, dur els nens a l’escola, tornar-los a casa, els horaris... B[i Yecfh[i

En principi, les compres, les faig al supermercat d’aquí al costat. Hi vaig en cotxe perquè el barri \u OZIV[ LM[VQ^MTT[ Q X]RILM[ Q VW u[ XW[[QJTM X]RIZ amb tota la compra. Però el consum que té el cotxe és mínim.

(-'

BÊ^WX_jWj][

;bi [b[YjheZec ij_Yi

B[i Z[if[i[i

9ec_Wj

Està molt bé perquè tot és obert. Tens uns passadissos sense portes que és el que fa que hi hagi corrent d’aire; a l’estiu és perfecte perquè obres d’un costat i de l’altre i s’hi està molt bé. I a l’hivern, com que és petit, de seguida l’escalfes. Té una petita calefacció que va amb placa solar, i va per terra; funciona amb aigua calenta, i la temperatura màxima a l’hivern és de £+ ;~V U2 per apartament, però estan UWT\ JMV IXZWÅ\I\[ -T millor que té són les vistes, és clar, i també l’entrada de llum. És un bloc de 23 habitatges; cada pis té la seva entrada particular d’uns 2 m2. També hi ha un pati interior comunitari d’uns 400 m2 que va molt bé, un local comunitari, i la bugaderia que també és comunitària.

A casa, els electrodomèstics que tinc són la nevera, que és necessària, un microones i res més. L’ediÅKQ \u J]OILMZQI KWU]nitària, amb rentadores i dues assecadores de 7 kg de capacitat, em sembla, Q IUJ IQ` RI MV \MVQU prou. La rentada val 1,5 €, i amb el que es recapta es paguen despeses de comunitat, com la dona de la VM\MRI T¼I[KMV[WZ W TI TT]U comunitària, que va amb gas i s’encén amb detectors de moviment. Aquest equipament comunitari és molt útil; primer per T¼M[XIQ RI Y]M MT XQ[ VWUu[ té 50 m2, i segon perquè estalvia pagar un rebut per despeses d’escala, que és el més normal. Les rentadores són a aquest preu, i l’assecadora val 1 € per 35 minuts de funcionament, perquè és una assecadora industrial. Assecar depèn de la butxaca de cadascú, no cal, en canvi rentar sí que cal. Estem connectats a l’electricitat, però amb la placa solar el que fem és estalviar energia.

Les despeses d’electricitat (20 €) i del cotxe (108 €) són uns 128 € al mes, cosa que representa el 16% de la renda. El rebut d’energia que consumeixo, en euros perquè en kW no t’ho sé dir, més o menys és entre 30 i 50 € cada dos mesos. Això depèn de si és estiu o hivern. Si és un hivern molt fred X]RIZo ]VI UQKI Uu[ El sistema, tant d’aigua calenta com de llum, és comunitari. Funciona amb panells solars i gas comunitari, però s’intenta IXZWÅ\IZ MT Uo`QU MT[ panells solars. Evidentment, mai no ens quedem sense aigua calenta, tret que passi alguna cosa; per això estem connectats a la xarxa, per si algun dia falta l’energia solar.

És qüestió d’acostumar[¼PQ XMZY]v ÅV[ IZI PMU estat molt ben acostumats. Suposo que és qüestió que tothom se’n faci a la idea. Ara, hem començat fa poc amb la recollida selectiva, que també costa una mica. Però es tracta de conscienciar-nos-en. Això portarà temps, però ens hem d’informar molt, NWZUIZ UWT\ 8MV[W Y]M RI que veiem molt la televisió, més que no pas llegim, KIT IXZWÅ\IZ PW XMZY]v informi molt. El meu pis té tot el que ha de tenir, no cal res més. Amb tenir ITT VMKM[[IZQ RI M[\o Ju

(-(

Em dic Pierre. Visc als voltants de Lausanne, una ciutat d’uns 20.000 habitants de la part francesa de Suïssa, al costat del llac Leman. Abans vivia a l’altre costat de Lausanne, al camp, i després ho vam canviar per un despatx. Finalment, vam decidir KWV[\Z]QZ ]VI KI[I Q PW ^IU IXZWÅ\IZ XMZ NMZ ]VI KI[I UQVMZOQM1, que ens va permetre realitzar l’ideal que teníem. Tenim una renda al voltant d’uns 130.000 / 140.000 francs2 I T¼IVa )Q` Æ]K\]I XMZY]v u[ ]V \ZMJITT I]\ VWU Q VW \MVQU OIZIV\QM[

BW ceX_b_jWj eXb_]WZW

Sóc enginyer; al despatx, integrat a l’habitatge, som L]M[ XMZ[WVM[" RW UI\MQ` Q un company de feina, que viu a un poble del costat, a 3-4 km. Ve cada dia, habitualment amb una bicicleta elèctrica. La meva dona treballa fora com a mestra. Treballo 2/3 del temps aquí i 1/3 a casa dels clients. Em desplaço amb cotxe o transport públic, que no és sempre pràctic. Però no em moc gaire. No sóc un fanàtic de conduir a la carretera. La meva dona ensenya a nens d’entre 4 i 6 anys a un XWJTM R][\ IT KW[\I\ -TTI PQ va de vegades amb cotxe o amb bicicleta. Si vam construir això és perquè volíem tenir el despatx a casa. No tenia ganes de fer quilòmetres per anar a treballar fora. És una elecció.

' B^cZg\^Z h Za cdb YÉjc XZgi^ÒXVi fjZ ^cY^XV fjZ hÉ]Vc Vhhda^i YZiZgb^cVYZh Zm^\ cX^Zh# ( -+#)%% Zjgdh$Vcn 2 ,#'%% Zjgdh$bZh

B[i Yecfh[i _ b[i ][ij_edi

Pel que fa al transport públic, hi ha una línia de bus que passa per aquí al darrere, tot i que no gaire sovint, cada 20 minuts. Si camines una mica més, uns 10 minuts, pots agafar el metro que va a l’EPFL, a la universitat. No està malament, el transport públic. Nosaltres anem molt sovint amb bicicleta a la ciutat, passem pel costat del llac on hi ha carrils bici, no hi ha cotxes. BÊ^WX_jWj][

La casa ocupa 140 m2 de superfície del terreny. La idea era fer una casa que fos essencialment solar passiva. Una bona part de la necessitat d’energia és coberta pel sol de manera passiva, gràcies IT[ OZIV[ ÅVM[\ZIT[ Y]M donen al sud. L’interior és una construcció de formigó, així hi ha bona inèrcia tèrmica. 4¼I|TTIUMV\ M`\MZQWZ IR]LI perquè sigui una casa que, tant si fa bo com si fa fred, no calgui escalfar. Només hem d’escalfar-la quan fa fred i no fa sol.

;b Yb_cW _ [b Yedikc

Si agafem tot el consum i el dividim pels metres quadrats de superfície, arribem a un resultat inferior als 45 kWh/m2 l’any, que és l’estàndard minergie. Aquí nosaltres som a prop de 33 kWh/ m2 l’any. Una bona part de la calefacció és coberta passivament pel sol. El sol incideix als murs de l’ediÅKQ Q [¼PQ IK]U]TI# LM[prés, es restitueix aquesta energia en forma de calor. Per exemple, si al vespre a l’hivern la temperatura VW X]RI I £+ [MV[M calefacció, hem d’aportar calor. Al matí, encara hi PI ! £+ Q LM[XZu[ Y]IV surt el sol, la temperatura X]RI ZoXQLIUMV\

(-)

BW Yb_cWj_jpWY_ _ bÊW_]kW YWb[djW iWd_j}h_W 79L

Per quan no fa sol, tenim gas que permet escalfar el terra i els radiadors a la planta baixa. Per a l’aigua sanitària, tenim 6 m2 de panells sobre la coberta; escalfen tota l’aigua des de UIZt ÅV[ I ÅVIT L¼WK\]JZM i després, a l’hivern, preescalfem l’aigua. L’aigua Y]M IZZQJI I ]V[ £+ u[ XZMM[KITNILI ÅV[ I £+ £+ Q LM[XZu[ M[ KWUplementa amb gas. També hi ha panells fotovoltaics. Ha estat per interès propi que hem decidit fer una instal·lació com aquesta. Vam posar un sistema que fes ombra a l’estiu per impedir que entrés el sol per aquestes grans vidrieres de la casa que alhora són panells fotovoltaics, uns 15 m2 de cèl·lules amb una potència de 1.900 W. Cada any produeixen 1.900 kWh; això és el 45% del consum anual. En una casa minergie, hi ha sobrecostos perquè l’aïllament és important, però és molt poc. Hem posat al voltant de 20 cm d’aïllament a la coberta i 16 cm al mur. Això, a la construcció, és molt poc sobrecost.

BÊW_]kW

;b ]Wi)

9ec_Wj

Hem posat un sistema de ZMKWTTQLI L¼IQO]I LM XT]RI L’aigua de la coberta és recuperada i va a la cisterna. Aquí, quan es compra l’aigua, es paga a 2,5 francs/m3, i, a més, hi sumen una taxa de depuració de 4,5 francs/m3; en total, costa 7 francs/m3. Consumim aproximadament 150 m3/any amb el RIZLy )Q` NI ]V[ francs/any. A l’any, hi ha més de 100 m3 d’aigua de XT]RI Y]M [~V ZMK]XMZI\[ Penso que podríem consumir-ne la meitat si la cisterna fos més gran.

Aquesta casa consumeix gairebé 700 m3 de gas/ any, cosa que equival a 7.000 kWh i costa aproximadament 1.000 francs/any.

A Suïssa, hi ha un model que diu que, si prenem tota l’energia que es consumeix i la dividim pels habitants, l’energia total (calefacció i transport) és de gairebé 6 kW per persona. Si volem assolir un model sostenible, d’acord amb els recursos naturals, caldria baixar a 2 kW per persona. En aquesta casa, ens trobem a 2 kW considerant també la nostra mobilitat.

BÊ[b[Yjh_Y_jWj

D’electricitat, en consumim una mica més de 4.000 kWh.4 Un 45% és produïda pel sol; per tant, comprem 2.400 kWh que ens costen 600 francs/ any5. Tot plegat suma 1.600 francs per electricitat i gas, i encara 600 francs més per aigua. Gastem més en aigua que en electricitat.

) &#%%% `L] 2 &#%%% [gVcXh$, 2 &)( [gVcXh 2 .* Zjgdh$bZh * &% `L$b' + '#+%% `L] 2 +%% [gVcXh 2 )%% Zjgdh &#%%% `L] 2 &*( Zjgdh

9edijhkcWj (&&-0 [ijWdZ Z[b :[fWhjWc[dj Z[ C[Z_ 7cX_[dj _ >WX_jWj][

(-,

/7 :Wd_ 9WbWjWokZ 9egk[ 9bWh[j 6gfj^iZXiZh

BW f[j`WZW Z[ F7kI Des de fa vint o trenta anys, en la nostra professió els números espanten. Sembla que l’arquitecte, com a gestor de recursos, ha renunciat a la seva saviesa o a la seva capacitat de materialitzar les coses. Nosaltres pensem humilment que hem de recuperar aquesta actitud i, per tant, no ens espanten els números; encara més, ens agrada entendre’ls, ponderar-los, usar-los en la mesura correcta, no creure’ls massa però tampoc no negarlos absolutament. Perquè sense això acabem movent-nos en un mar de tòpics sota la paraula sostenibilitat, on sembla que hi cap gairebé qualsevol cosa. Som molt «immediàtics», ens agrada l’acció directa i gestionar la realitat real, no la realitat que agrada a molts arquitectes. F7kI

8)]; Y]M [QOVQÅKI 8TI\INWZUI L¼)ZY]Q\MK\]ZI Q ;W[\MVQJQTQ\I\ QV\MV\I [MZ L¼]VI manera modesta però ambiciosa, un lloc de trobada de tots els actors, no només dels arquitectes. D’una banda, l’agrupació AuS (Arquitectura i Sostenibilitat) del Col· legi d’Arquitectes, un col·lectiu de pensament però no d’acció; d’altra banda, la Universitat, una de pública (ETSAV) i una de privada (ETSA La salle). Una de les preocupacions de PAuS és posar en contacte el sector industrial de la construcció amb el món universitari i els col·legis professionals, força distants, que no sembla que s’aproximin de cap manera. Per sobre de tots hi ha l’Administració, que ens imposa unes normes, i després el consumidor, que fa gairebé el que vol. H[\[h dY_[i$ >_l[hdWYb[i$ BWYWjed LWiiWb

Sempre ens ha interessat el món dels hivernacles agrícoles. Coneixíem també la feina de Lacaton&Vassal. No ens interessaven tecnologies complexes ni dissenys estratosfèrics; contràriament, buscàvem allò que poguéssim trobar a ferreteries o a polígons industrials propers. El que ens fascinava del sector dels hivernacles i de la feina de Lacaron&Vassal era l’interès per uns artefactes, unes veritables màquines de clima, amb una intel·ligència sorprenent, amb una optimització de recursos materials i amb unes estratègies d’un absolut sentit comú i senzillíssimes. Vam aplicar aquestes idees en un petit estudi per a una pintora que ens va servir d’experiment. KdW _Z[W f[h W 9edijhkcWj (&&-

De vegades hi ha coincidències fortuïtes. El Departament de Medi Ambient i Habi\I\OM LM TI /MVMZITQ\I\ LM +I\IT]VaI M[ ^I ILZMtIZ IT KWTÈTMK\Q] )]; XMZY]v IR]Lu[ I ZM[WTLZM MT [M] XI^MTT~ XMZ I TI ÅZI LM +WV[\Z]UI\ ,¼ITO]VI UIVMZI PI^QI de ser el referent explicatiu del que estava fent la Generalitat de Catalunya i hi havia OIVM[ LM KIV^QIZ LM \W -T[ T\QU[ IVa[ [MUXZM IKIJI^I [MV\ IY]MTT XI^MTT~ ®UIOVyÅK¯ WV T¼)LUQVQ[\ZIKQ~ M`XZM[[I KWU PW NI LM Ju WV XZM[MV\I NW\WOZIÅM[ MV XIXMZ K]Q`u formidables, però on no apareix la realitat real enlloc, sinó tan sols aquesta realitat UIY]QTTILI -T[ ^IU LQZ Y]M MT KWVKMX\M LM [W[\MVQJQTQ\I\ MZI \IV IUXTQ Q QVLMÅVQ\ Q Y]M la paraula s’usava d’una manera tan perversa que ens semblava bé que el pavelló con-

(--

tingués una certa dosi de pedagogia. Que intentés explicar què és això de la sostenibilitat, per què té tanta importància ara i per què afectarà tant l’arquitectura. ;ijhWj ]_W f[ZW] ]_YW0 Zei f[h kd

Ens va semblar que fer un pavelló per a un esdeveniment de sis dies era una cosa que XWLQI [MZ ÅV[ Q \W\ WJ[KMVI 8MZ IQ` ^IU LMKQLQZ ILWX\IZ ]VI IK\Q\]L XMLIO OQKI j[ evident que es podria haver fet totalment reciclable, però els vam proposar fer un dos per un. 6W[IT\ZM[ NvQMU LW[ XZWRMK\M[ MTT[ MV ÅVIVtI^MV ]V Y]M u[ MT Y]M M[\I^MV LQ[posats a pagar, i nosaltres, amb tots els «residus» del pavelló que ens havien demanat, fèiem el que ens interessava. Vam convèncer el Departament perquè ens cedís aquests ®ZM[QL][¯ IUJ Y]v KWV[\Z]QZyMU TI XTI\INWZUI L¼QV^M[\QOIKQ~ -TT[ IXZWÅ\I^MV ]VI partida pressupostària dues vegades, no solament com a pavelló expositiu sinó també KWU I XZWRMK\M LM : , -V IKKMX\IZ MT \ZIK\M MTT[ XIZ\QKQXI^MV MV ]V XZWRMK\M LM recerca i nosaltres tindríem la nostra plataforma. Totes les parts hi sortien guanyant. I així va ser; vam fer el nostre petit lego amb tot el que sabíem d’hivernacles i vam llançar la proposta als estudiants. Se’n van apuntar uns seixanta-cinc; en quatre mesos i mig, vam haver d’organitzar el continent que volíem i, a més, desenvolupar una manera d’explicar aquesta cosa que és la sostenibilitat, o, com a mínim, com la vèiem nosaltres. Com veurem més endavant, vam aconseguir realitzar la nostra proposta. ,M[XZu[ LM +WV[\Z]UI\ MT XI^MTT~ M[ ^I LM[U]V\IZ Q IZI PI X]RI\ I T¼M[KWTI KWU I XTI\INWZUI L¼QV^M[\QOIKQ~ Q L¼ITO]VI UIVMZI MT XZWRMK\M KWV\QV]I MT [M] K]Z[ j[ ]VI aposta a cinc anys, que té com a condició que no costi ni un euro a la universitat, i que [QO]Q KIXIt L¼ITTW\RIZ \W\M[ IY]MTTM[ M`XMZQUMV\IKQWV[ Y]M ^MQMU Y]M M[ XZWL]MQ`MV MV altres universitats però no en la nostra.

(-.

EX`[Yj_ki Z[ bW F7kI

Buscàvem un lloc tant d’experimentació pura de les prestacions dels sistemes constructius com de comprovació de l’ús que els usuaris fan d’aquests sistemes. El truc era: reutilitzarem els vostres residus, perseguirem empreses perquè ens cedeixin mostres del seu material per mostrar-lo i utilitzar-lo i, si algú del nostre alumnat decideix utilitzar part del temps que passa al bar per aprendre a construir, construirem un artefacte; a un KW[\ LM bMZW M]ZW[ XMZ UM\ZM Y]ILZI\ ;Q T¼MLQÅKQ Y]M \MVQU LI^IV\ LM T¼MUXTItIUMV\ LM la plataforma –un centre d’investigació i transferència de tecnologia de 800 m2–, que és on nosaltres ens estem temporalment, i on deixarem d’estar quan acabem la plataforma, va costar un milió d’euros, nosaltres en farem un de 400 m2 per zero euros. Vam dir-nos «endavant les atxes!» i convèncer Ininsa, una empresa d’hivernacles de Burriana, que va creure en nosaltres. havien vist la primera «cosa» que vam construir –a partir de les seves estructures–, que els va agradar molt quan els la vam MV[MVaIZ I TI ÅZI L¼1JMZÆWZI -V[ ^IV LQZ Y]M MV[ LMQ`I^MV U2 d’estructura d’acer galvanitzat perquè muntéssim la nostra plataforma, la formulació bàsica de la qual serien dues plantes: la superior per comprovar l’ús d’espais intermedis i la inferior, per mesurar en uns cubicles col·locats en les quatre orientacions, que permetrien introduir trossos de façana de 4 m2 IUJ ]VI \QXQÅKIKQ~ UWT\ UIZKILI LMT[ VW[\ZM[ Ny[QK[ sobre com cal mesurar per poder fer comparatives. Ens interessa comparar diferents sistemes en les mateixes condicions, no de manera teòrica sinó pràctica. No ens interessa ser extremadament precisos o molt rigorosos a l’hora de mesurar, però sí que tots els casos estudiats tinguin les mateixes condicions. Cerquem obtenir les dades que són importants per prendre decisions sobre el pro-

(-/

RMK\M [IJMZ Y]M [MOWV[ MT [Q[\MUI Y]M MUXZMU M[\MU MUM\MV\ \IV\ LM +72, que tenim \IV\I MÅKQvVKQI M\K -V KIV^Q I TI XIZ\ []XMZQWZ MV[ XTIV\MOMU ]V \ZMJITT UWT\ Uu[ obert, un treball de muntar i desmuntar parts, de provar allò que a baix hem mesurat, però incorporant l’usuari i la gestió en els resultats. 9edijhk_dj bW fbWjW\ehcW

4I =8+ ^I XW[IZ KWU I KWVLQKQ~ Y]M VW LMQ`u[[QU KIX \QX][ LM XM\RILI Ny[QKI ]V KWX ÅVITQ\bI\ MT XZWRMK\M Y M[\Q~ Y]M \IUJu MZI XZQWZQ\oZQI XMZ I VW[IT\ZM[ 0W ^IU ZM[WTdre dissenyant unes sabates 100% reversibles i utilitzant la capacitat del terreny de treballar a tracció en condicions seques. Les sabates eren molt senzilles; una potent empresa de construccions metàl·liques especials, Schwaartz hautmont, que també és clienta, ens va donar el material: es componien d’una platina i unes barres de ferro roscades introduïdes en l’argila en humit que s’ancoraven a 45 graus i que han donat ]V ZM[]T\I\ UIOVyÅK 9]IV ^WTO]u[[QU LM[U]V\IZ TI XTI\INWZUI XWLZyMU NMZ PW LMQ`IV\ MT \MZZMVa \IT KWU M[\I^I 4I UIRWZQI LMT[ KWUXWVMV\[ [~V LMZQ^I\[ LM TI N][\I W d’estructures d’hivernacle o de bastida. I[]kh[jWj e _dl[ij_]WY_ Wfb_YWZW

>IU KWTÈTWKIZ LMTQJMZILIUMV\ TI XTI\INWZUI LI^IV\ LM T¼MLQÅKQ L¼QV^M[\QOIKQ~ VW] Q ÆIUIV\ R][\ LI^IV\ MT JIZ ]VI LMKQ[Q~ Y]M PI OMVMZI\ LMJI\ 8MZ I ITO]V[ u[ ]VI actitud provocadora; per a nosaltres, era el lloc més visible per a les nostres empreses Q MT Uu[ [W^QV\MRI\ XMT VW[\ZM IT]UVI\ 4¼ T\QU LQI Y]IV IQ`MKo^MU IUJ M[\]LQIV\[ l’últim pòrtic –el més pesant–, la terrassa del bar era plena de gent; uns, expectants per veure si érem capaços de completar l’estructura, d’altres preocupats seriosament XMZ [Q PQ PI^QI KIX IKKQLMV\ )Q` PI OMVMZI\ MV MT ,MXIZ\IUMV\ LM 8ZWRMK\M[ )ZY]Qtectònics a què pertanyo (Coque Claret) i a l’escola una discussió agra. Uns consideraven que el pavelló era lleig, d’altres que no complíem totes les normes de seguretat; en la nostra opinió, tracten l’escola com si fos un balneari més que un lloc d’investigació. ;b fhe`[Yj[ Z[b FWl[bb Z[b :[fWhjWc[dj Z[ C[Z_ 7cX_[dj _ >WX_jWj][ Z[ bW =[d[hWb_jWj Z[ 9WjWbkdoW W bW ÓhW 9edijhkcWj (&&-

Un cop acabada l’estructura, i amb un deute contret amb Ininsa, va arribar l’oportunitat de l’encàrrec. En quatre mesos havíem d’organitzar 80 persones internes més altres experts: col·laboradors, biòlegs, economistes, etc. Tot un repte. havíem de construir els components, muntar-los, transportar-los, acoblar-los, distribuir-los, atendre els visitants del pavelló in situ WZOIVQ\bIZ LMJI\[ L]ZIV\ TI ÅZI M\K Q \W\ IQ` IUJ ]V grup d’alumnes molts dels quals veien un tornavís per primer cop a la vida. :[cWdZ[i

El pavelló, com s’ha dit anteriorment, volia tenir un caràcter pedagògic en allò que expressava, però també en allò que feia. Per tant, vam decidir situar en el centre una gran sala d’actes on es podria descansar, assistir als debats o veure pel·lícules. Però, per arribar a aquesta sala, calia resseguir un reguitzell de tòpics sobre els temes que tenim I^]Q [WJZM TI \I]TI" XM\RILI MKWT OQKI KIV^Q KTQUo\QK MUQ[[QWV[ LM +72 MÅKQvVKQI energètica, propostes de models constructius, etc. El caràcter pedagògic del continent era senzill, es tractava d’un dos per un. A tota hora havíem de pensar en clau de pavelló i en clau de plataforma d’investigació. A més, quan es té poc temps, la presa de decisions s’accelera. Teníem un pavelló encarregat i es pot dir que ens pagaven en espècies,

(.&

en material que serviria per fer la construcció que realment volíem fer. Per tant, no havíem de deixar ni un cargol a Construmat, perquè eren diners nostres, així que, si el pavelló per a Construmat pesava 30.200 kg, en recuperaríem 30.140 kg. BÊWhgk_j[YjkhW Z[b fWl[bb

Per explicar quins sistemes constructius hem d’usar o quins són interessants, i intentar explicar-ne la sostenibilitat amb el caràcter pedagògic que cercàvem, no sabíem per on començar, i cada vegada anàvem una mica més enrere en el temps. Vam acabar començant pel Big Bang, i només una mica més enllà amb el principi de la vida, els bacteris... A la rampa inicial –el pavelló tenia com a premissa l’accessibilitat per a discapacitats– s’explicava tot aquest procés. En uns grans cubs, que després es reutilitzarien per fer les proves experimentals a la universitat, s’aclarien conceptes fonamentals vinculats al de petjada ecològica, que entenem que és essencial. Més endavant, a T¼IT\QXTo M[ LMÅVQI V]UvZQKIUMV\ MT ZMX\M I Y]v PIV LM NMZ NZWV\ TI KWV[\Z]KKQ~ Q T¼]Zbanisme: una reducció dràstica d’emissions de CO2. Al túnel de baixada tornàvem a ZMK]XMZIZ MT KWV\IK\M IUJ TI ZMITQ\I\ VWZUI\Q^I Q KWV[\Z]K\Q^I 8TIV\MRI\ MT XZWJTMUI es començaven a proposar solucions des de diferents sistemes constructius i amb estra\vOQM[ KILI ^MOILI Uu[ MÅKQMV\[ XMZ IKIJIZ I TI [ITI KMV\ZIT WV M[ ^I LMJI\ZM [WJZM\W\ allò exposat. En aquesta sala, uns grans cubs explicaven com diversos ciutadans de TI =VQ~ -]ZWXMI ^Q^QMV TI [W[\MVQJQTQ\I\" OMV\ KI\ITIVI MV MLQÅKQ[ QVVW^ILWZ[ XMZ[WVM[ LMT 8Iy[ *I[K ·Y]M \MVMV ]V KMZ\QÅKI\ L¼MÅKQvVKQI LM[ LM NI IVa[· NZIVKM[W[ –que tenen força centrals nuclears i menys emissions–, suïssos amb el seu estàndard Minergie MT[ MKWJIZZQ[ ÅVTIVLM[W[ Q ÅVITUMV\ MT[ ITMUIVa[ IUJ MT [MOMTT Passiv House. Finalment, la sortida es produïa sota la rampa, on promocionàvem el dos per un explicant què estàvem fent i quina seria la destinació del pavelló. ;b fhe`[Yj[ YedijhkYj_k

=V KWX IXZW^I\ MT XZWRMK\M Y]M VW ^I [MZ NoKQT MV[ ^IU XW[IZ LM XTM I MUXIQ\IZ MUXZM[M[ KWTÈTIJWZILWZM[ 4¼MUXZM[I ÅVTIVLM[I .QVVNWZM[\ MV[ ^I LWVIZ ]V UI\MZQIT IVWUMVI\ 3MZ\W ]VI N][\I UQKZWTIUQVILI UMZI^MTTW[I Y]M \u ]VI MÅKQvVKQI MVMZOvtica fantàstica, amb la qual vam construir un sistema de plafons estructurals per fer MT[ NWZRI\[ Q TM[ ZIUXM[ ][IV\ ]V U L]T LM UU ` UU IUJ TI XZMUQ[[I LM no generar retalls residuals. A partir d’un tauler d’OSB de 2.500 x 1.250 x 20 mm, subministrat per Gabarró Germans a meitat de preu, vam fer uns plafons nervats de 2.000 x 1.000 mm, que units d’una determinada manera constituïen els cubs o, units d’una altra, els passadissos o els suports per a la informació. Per als sistemes de bastida, vam escollir l’empresa Peri, que va ser la que ens va semblar més convenient. Per MTIJWZIZ MT[ KWUXWVMV\[ ^IU ]\QTQ\bIZ T¼M[XIQ LMT [W\MZZIVQ LMT VW] MLQÅKQ L¼QV^M[\QOIció, que encara estava sense solera, com a gran taller de treball i magatzem, un espai de treball perfecte. Per posar a prova la nostra tenacitat, el soterrani es va inundar el primer mes i vam trobar els nostres components surant en un llac de 800 m2! Finalment, per comprovar el sistema i els components, vam fer una prova de càrrega d’un \ZW[ LM XI^MTT~ ^IU UM[]ZIZ MT[ \MUX[ L¼IKWJTIUMV\ Q MV[ ^IU XZM[MV\IZ I TI ÅZI XMZfectament organitzats.

(.'

9edijhkYY_ _ _dWk]khWY_

Per construir, teníem 21 dies amb estudiants que s’havien incorporat a l’equip de muntatge, tampoc no havien agafat un tornavís en la vida i es disposaven ara a muntar un pavelló de 200 m2; i teníem sis dies per desmuntar-lo. La gestió va ser molt important. Es va estudiar la càrrega dels camions per poder transportar el material, vam aprendre a conduir toros i vam fer tota mena d’operacions. Tret del conductor LMT \ZoQTMZ \W\[ MZMV M[\]LQIV\[ >IU IZZQJIZ LQM[ IJIV[ LM T¼QVQKQ LM TI ÅZI Q ^IU començar a muntar. Només hi havia un company de viatge, el pavelló de l’arquitecte Luis de Garrido, amb qui discrepem totalment sobre la manera d’entendre la professió i la sostenibilitat. Al començament érem els dos únics ocupants del pavelló; ells hi eren amb el seu equip de muntatge i nosaltres vam aparèixer allà amb la nostra tribu. 9]IV IKIJI +WV[\Z]UI\ IT KIX LM \ZM[ LQM[ RI VW PQ PI O]oZLQM[ LM [MO]ZM\I\ Q ^M OMV\ a robar peces; vam acabar tothom, nosaltres i els set treballadors de De Garrido, sols en un pavelló de 10.000 m2, defensant-nos de visitants –alguns amb patins– que inten\I^MV MVL]Z [M TM[ VW[\ZM[ XMKM[ +WV\QV]MU LQ[KZMXIV\ XMZ RI VW \IV\ Una altra de les condicions que ens vam imposar va ser que tot el mobiliari fos construït només a partir de residus: els seients on asseuríem els consellers, la senyora ministra, etc., tot. Vam anar, doncs, als dipòsits controlats de residus i els estudiants van cercar-hi palets, capses, pneumàtics... tota mena de coses que, convenientment KIU]ÆILM[ [MZ^Q[[QV LM UWJTM[ La gent que passava pel pavelló deia que per primera vegada l’Administració adoptava un discurs interessant en un entorn com Construmat, i per a sorpresa nostra les cues van acabar superant les del nostre contrincant mediàtic. Ho vam anomenar El primer pas; quedava prou ambigu perquè ningú no es molestés, i a nosaltres ens feia pensar en un segon pas.

(.(

:[YedijhkYY_Œ

-^QLMV\UMV\ VW ^I IKIJIZ IY]y MT XZWRMK\M KWU [WT XI[[IZ MV IY]M[\M[ Ă…ZM[ 5Q\RI hora desprĂŠs que es tanquĂŠs el pavellĂł de la sostenibilitat, va començar-ne la demoliciĂł salvatge; desprĂŠs van entrar-hi els 4x4, i es van endur gairebĂŠ tot el material, que va passar a ser una muntanya de residus pintats de verd. Gran part del nostre alumnat comentava que on de veritat va aprendre com ĂŠs el mĂłn on vivim va ser aquest dissabte a la nit. Nosaltres, a poc a poc, vam començar a desmuntar les nostres peces amb compte perquè les havĂ­em de reutilitzar per a la nostra plataforma a la universitat. BW f[j`WZW Z[ 9edijhkcWj

Per tal de tenir una idea dels nĂşmeros, comentem les dades que vam recollir sobre el XZWRMK\M .QV[ IZI PMU KWV[]UQ\ \ LM +72: un 16% en la construcciĂł, de les quals hem recuperat un 10%; un altre 27% el gastem elaborant continguts, i un 52% en viatges per Europa. La transferència d’informaciĂł ha estat de 4.000 visites amb una UQ\RIVI LM UQV]\[ LM L]ZILI# PMU \QVO]\ ]V[ I[[Q[\MV\[ I LMJI\[ LM ! UQV]\[ cada un i 7 articles amb una tirada de 126.000 pĂ gines o un total de 208.000 minuts de lectura. El cost de la informaciĂł pedagògica va ser d’1,09 kg de CO2 per minut, cost que disminuirĂ com mĂŠs difonguem els continguts. L’activitat al laboratori en els pròxims tres anys s’estima en 10 t de CO2. Finalment, amb els socis d’AuS, hem fet dos viatges formatius d’unes 10 persones cada any per contrastar i veure què s’estĂ fent en altres contextos, unes altres 27 t de CO2. SĂłn amortitzables les 470 t de CO2 del laboratori? L’activitat com a arquitectes dels 150 membres de l’associaciĂł AuS ĂŠs d’uns 50.000 m2 a l’any (uns 300 m2/arquitecte), amb un cost ecològic estĂ ndard de 93 kg de CO2 per m2/any, i preveiem 25 anys mĂŠs d’activitat professional; en total sĂłn 93.750 t de CO2. NomĂŠs que aconseguĂ­ssim executar el 20% del nostre exercici proNM[[QWVIT IUJ ]VI MĂ…KQvVKQI LM SO LM +72/m2/any, podrĂ­em evitar 14.000 Tn de CO2 Y]M u[ \ZMV\I ^MOILM[ MT KW[\ MVMZOv\QK LMT[ IVa[ LMT XZWRMK\M 8)]; Y]M I Uu[ pretenem que no costi ni un euro a l’AdministraciĂł pĂşblica. ;b i[]ed fWi

El pavellĂł on es presenta el llibre ĂŠs un segon pas que permetrĂ realitzar un 90,5% de TI XTI\INWZUI )ZI TI XTI\INWZUI u[ I UQO KWV[\Z]QZ# LQ[XW[MU RI LMT UI\MZQIT LM KWJZQment i aviat podrem començar a organitzar les activitats a l’interior. Nosaltres mateixos desplaçarem el nostre despatx allĂ . La delegaciĂł d’alumnes tambĂŠ s’hi traslladarĂ ; I Uu[ M[ NIZo ]V XM\Q\ K]Z[ LM NW\WOZIĂ…I Q PW UWVQ\WZQ\bIZMU \W\ XMZ ^M]ZM KWU M[ comporta aquest XZW\WMLQĂ…KQ. Pensem que realment estem començant a construir el discurs de la realitat, del dia a dia. Quan hom surt al carrer i comença a veure que les KWV[\Z]KKQWV[ [~V M`IK\IUMV\ QO]IT[ W XQ\RWZ[ Y]M NI IVa[ IUJ \W\I IY]M[\I Y]IVtitat de matèria, pensa que alguna cosa ha de canviar. Ens va semblar que havĂ­em de començar a explicar, almenys, l’inici d’una actitud nova. I, per a això, primer havĂ­em LÂźM`XTQKIZ XMZ Y]v IY]M[\I IK\Q\]L \u [MV\Q\ Q XMZ Y]v KIT XMV[IZ LÂź]VI IT\ZI UIVMZI RI que en la nostra professiĂł diran que simplement estĂ de moda. I, precisament perquè la història de la sostenibilitat demostra que no ĂŠs una moda, no ens ha d’espantar Y]IV\QĂ…KIZ MT[ KW[\W[ MVMZOv\QK[ LM TM[ VW[\ZM[ MLQĂ…KIKQWV[ Q TM[ VW[\ZM[ ]ZJIVQ\bIKQWV[ 8MZY]v [MZo IJ[WT]\IUMV\ QUXZM[KQVLQJTM 4M[ RW^M[ OMVMZIKQWV[ INZWV\MV ]V KIV^Q extraordinari, un canvi de paradigma.

(.)

F[h WYWXWh

I per acabar, volem recordar que som les persones les que adoptem contínuament tota mena de decisions de consum més o menys insostenibles, amb la qual cosa ampliem la nostra petjada ecològica. L’arquitectura i l’urbanisme són el resultat d’aquests desitjos de les persones, i sempre comporten un deteriorament ecològic. Per això parlem d’arquitectura i sostenibilitat, i mai d’arquitectura o urbanisme sostenible, que considerem termes antitètics.

IdiV VfjZhiV [Z^cV kV hZg edhh^WaZ eZa igZWVaa ^ciZch YÉjc \gje cdb" Wg h YZ eZghdcZh fjZ kVc XgZjgZ Zc Za egd_ZXiZ E6jH# EZghdcZh fjZ eZgiVcnZc V Y^kZghdh |bW^ih Ä<ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV! 6jH! 8D68! ZbegZhZh YZa hZXidg YZ aV XdchigjXX^ ! jc^kZgh^iVih e Wa^fjZh ^ eg^kVYZh! ZiX#Ä! V aZh fjVah kdaZb V\gV g YZ idi Xdg aV hZkV YZY^XVX^ / BZgX 6\j^aZgV BVg^dcV 6aXVgVo 8VgaZh 6ao^cV BVg 7V ZgVh BVcZa 7Vgc^ah Fj^b 7ViaaZ ?Vk^Zg 7aVcXd B^g^Vb 7dY^cd ?dhZe 7jcnZhX HZg\^ 8Vcidh 6cV 8Vhi^aad E^aVg 8]^kV 8jggd 8aVgZi ?dh BVg^V 8gZhed MVk^ 8gZjh 6aZ_VcYgd 8jZhiV EVj YZ G^WV ?dg\Z 9jg =dgVX^d :heZX]Z 7Z\d V ;Vc h 6aWZgi ;VgZaa

:hi]Zg ;ZgcVcYZo <j^YV ;ZggVg^ <a g^V ;dci BVgX ;gZ^mV CVX]d <VgX V":X]ZkVgg V OZfj^ <^g 6aWZgid <dbZo B^igV <dcoVaZo ?jVc <dcoVad Aaj h <gVj 6cidc^d =Zgc|cYZo ?dhZe ?dk E^cid ?jVcV ?jVc BVcjZa A^V d ;gVcX^hXd ?Vk^Zg A eZo ?dh BVaYdcVYd MVk^ BVaadgfj 8Vgadh BVgi cZo B^fjZa BVh IdghiZc BVhhZX` C g^V B^gVaaZh AV^V Bd\Vh BVg V Bdg^aad >k{c Bj ^o BVgX C^c AV^V Cj h BVgi DW^dah <dcoVad DgdoXd 6ccV EV\ h C g^V EZYgVah BVg^V YZa BVg EZgZgV BVhh^b^a^Vcd EZigjXX^

8]g^hide] EZiZgh ?dVcV E^cid ?dVc Ej^\YdbZcZX] D^V EjghVah 9Vk^Y G^XVgY 9Vk^Y G^[| AdgZcV G^jh MVk^ GdWaZYd^ BVg^cV GdXVgdah 8Vgadh GdX]V Idb{h GdYg \jZo 9Vc^Za GdbZgd BVcZa GdbZgd 7ZgcVi Gdhh^cnda ?dVc HVWVi ?dVc HVWdg^i 6aWZgi HV\gZgV 8VgaZh HVakVYdg 9jaXZ 6`Zb^ HVid BVihjbdid Idc^ HdaVcVh :a^hZcYV Hda :cg^fjZ Hdg^Vcd 6jgdgV Hj da ?jVc ?dh IZgjZa ?dhZe IdgcVWZaa 6YVb Ij\jZh BVgiV KZcijgV 6aZ^mVcYgZ KZgY ?dgY^cV K^YVa 6Yg^| K^aV_dVcV 6aWZgi K^aaVbdg

(.*

/8 >ehWY_e ;if[Y^[ 6gfj^iZXiZ

7YY_edi f[h ikf[hWh b[i XWhh[h[i 4¼WJRMK\Q] Y]M MV[ ^IU XTIV\MRIZ XMZ I TM[ \MZ\ TQM[ Y]M M[ ^IV LM[MV^WT]XIZ L]ZIV\ TI [M\UIVI MV Y]v M[ ^I KMTMJZIZ TI ÅZI LM +WV[\Z]UI\ 2007, a l’estand del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la /MVMZITQ\I\ LM +I\IT]VaI ^I [MZ QLMV\QÅKIZ Y]QVM[ [~V TM[ JIZZMZM[ Y]M trobem de cara a l’aplicació dels principis d’una arquitectura sostenible, entenent com a tal la que fa possible una reducció d’emissions de CO2eq real i efectiva, i quines serien les possibles accions que es podrien emprendre per superar-les. Les xerrades es van construir des d’una perspectiva interdisciplinària, perquè era important comptar amb visions plurals dels problemes, abordar-los des de diferents camins, de crítica profunda però amb una actitud positiva: què hi podem fer?, què s’ha de fer?, i com? Entenem que el repte de la sostenibilitat depèn del compromís LM \W\I TI [WKQM\I\ Q u[ NWVIUMV\IT MVKWZI\RIZ TI XIZ\QKQXIKQ~ LM LQNMZMV\[ KWTÈTMK\Q][ RI Y]M [~V TM[ [M^M[ M`QOvVKQM[ TM[ Y]M PIV L¼WZQMV\IZ MT TQLMZI\OM XWTy\QK Q XZW^WKIZ les transformacions; aquesta va ser la intenció amb la qual es van dissenyar les tertúlies antiacadèmiques i transversals. Antiacadèmiques en el sentit que no hi havia un ponent que feia una classe magistral; els qui van tenir la responsabilitat d’encapçalar els diferents debats no van venir a ensenyar o a donar solucions, sinó a parlar de la seva experiència, intercanviar opinions i expressar els dubtes que sorgeixen en la pràctica professional amb la resta de l’audiència; per tant, van ser un espai d’expressió plural i propositiu. Una altra idea que va orientar la manera d’abordar els debats va ser el tema LM T¼IK\Q\]L RI Y]M VW LM[Q\Ro^MU Y]M TM[ `MZZILM[ M[LM^QVO]M[[QV ]V LMKoTMO LM queixes o un registre de problemes que ens afectaven com a individus passius; era NWVIUMV\IT Y]M [¼MV\MVO]u[ Y]M TM[ LQÅK]T\I\[ TM[ PMU LM []XMZIZ MV\ZM \W\[ VW PQ ha receptes que es puguin aplicar des d’una sola posició: Administració, tècnics experts, empreses del sector, promotors públics i privats, gestors, usuaris, professionals, etc. Cadascun de nosaltres i des dels nostres diferents camps d’acció hem d’actuar, perquè tots som actors del canvi. ,M[XZu[ ^IU OMVMZIZ ]VM[ QLMM[ UIZK XMZ KMV\ZIZ MT[ LMJI\[" M[ ^I XTIV\MRIZ MT paper de l’Administració pública i la política d’habitatge, i en aquest aspecte vam ^ITWZIZ Y]M \IV\ MT +7::-6< +WLQ <vKVQK L¼-LQÅKIKQ~ KWU MT LMKZM\ L¼MKWMÅKQvVKQI ^IV MV ]VI JWVI LQZMKKQ~ <IVUI\MQ` VW u[ []ÅKQMV\ Q KIT XZMVLZM TI QVQKQI\Q^I MV TI ZMKMZKI LM [WT]KQWV[ INI^WZQV\ TI QV^M[\QOIKQ~ UQ\RIVtIV\ TI []UI LM \W\[ MT[ [MK\WZ[ QUXTQKI\[ Q XW[IV\ T¼IKKMV\ MV MT LM[MV^WT]XIUMV\ LM XZWRMK\M[ LM KIZoK\MZ M`MUXTIZ per demostrar la viabilitat econòmica i social d’aquestes polítiques. Hem de ser molt Uu[ IUJQKQW[W[ MV MT[ WJRMK\Q][ Q MV TI KWVKZMKQ~ LMT[ \MZUQVQ[ RI Y]M u[ XW[[QJTM IKWVseguir entre un 50% i un 70% de reducció d’emissions en períodes d’amortització molt curts. Què es pot fer perquè això sigui una realitat el més aviat possible? També es va abordar el tema de la investigació. Si mirem cap als països del nostre entorn europeu que avui en dia desenvolupen una arquitectura més respectuosa amb MT UMLQ IUJQMV\ Q [~V UWT\ Uu[ MÅKQMV\[ KWU ;]|[[I )TMUIVaI W ²][\ZQI ^MQMU

(.+

que porten anys investigant i teixint aliances entre els diferents agents implicats i, a diferència d’altres sectors econòmics, en el de la construcció no podem limitar-nos a QUXTMUMV\IZ TM[ [M^M[ KWVKT][QWV[ RI Y]M ZM[XWVMV I IT\ZM[ KWVLQKQWV[ KTQUo\QY]M[ Q poques vegades poden ser directament aplicables a les nostres latituds. El desenvolupament d’estratègies per a climes temperats com el mediterrani, que compartim amb àmplies zones del món, és pràcticament inexistent; per aquesta raó, una aposta de futur per part de les nostres indústries és ocupar aquest buit i liderar un sector d’àmbit mundial que serà emergent en els pròxims anys. Aquest va ser el marc en el qual es van enquadrar els discursos que es van desen^WT]XIZ IT TTIZO LM TI [M\UIVI Q Y]M M^QLMV\UMV\ M[ ^I Y]MLIZ K]Z\ RI Y]M MT ^MV\ITT de temes que es va debatre va ser molt més ampli i ric. Hem intentat sintetitzar aquests discursos en dos diàlegs, un sobre les barreres i un altre referent a les possibles accions per superar-les.

(.,

/9

9edYbki_edi Z[ b[i @ehdWZ[i Z[ 9edijhkcWj Durant el transcurs del saló, i dins del marc de l’estand del Departament de Medi Ambient i habitatge de la Generalitat, es van celebrar una sèrie de tertúlies, amb la participació de destacats representants de l’AdmiVQ[\ZIKQ~ Q LM LQNMZMV\[ IK\WZ[ LMT [MK\WZ LM TI KWV[\Z]KKQ~ IUJ T¼WJRMK\Q] L¼QLMV\QÅKIZ TM[ JIZZMZM[ Y]M LQÅK]T\MV TI QVKWZXWZIKQ~ ZMIT Q MNMK\Q^I LM criteris de sostenibilitat, i proposar mecanismes per superar-les. Aquests debats es van organitzar en sessions de matí i tarda i hi van participar una cinquantena de convidats, a més d’un públic nombrós. Com a resultat es van redactar dos decàlegs: un sobre les barreres i l’altre sobre les possibles línies d’actuació per superar-les. Aquests dos decàlegs es van enviar a tots els representants del sector i de l’Administració implicats.

AZh iZgi a^Zh kVc XdbeiVg VbW aV eVgi^X^eVX^ YZ aZh eZghdcZh hZ\ Zcih/ 7]}f_j 8ehh}i _ FbWdW! jgWVc^hiV 7b\h[Ze 8WbcWY[ZW! O^XaV 7ddW C[ijh[i! Vgfj^iZXiV i Xc^XV! 6Y^\hV Àd][b <edj! Y^gZXidg YZ aV ;jcYVX^ Jc hda B c# DWgV hdX^Va 8V^mV 8ViVajcnV 7djed_ IebWdWi! Vgfj^iZXiZ! egZh^YZci YÉ6jH 7djed_ IehebbW! \ZgZci YZa EVigdcVi Bjc^X^eVa YZ aÉ=VW^iVi\Z YZ 7VgXZadcV 7khehW B f[p! HdX^ZiVi Bjc^X^eVa ''5 V 7VgXZadcV 9Whc[ Jh_bbW! hZXgZi|g^V YÉ]VW^iVi\Z! 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z 9egk[ 9bWh[j! XVe YÉZhijY^h :IH6K! bZbWgZ YÉ6jH :Wd_ =edp|b[p! 6^\jVhda :cZg\^V HA :Wd_ 9WbWjWokZ! Vgfj^iZXiZ! egd[Zhhdg :IH6K! bZbWgZ YÉ6jH :Wl_Z Fel[ZW! CdkV :cZg\^V HA ;ZkWhZ FWbb[`}! hZXgZiVg^ \ZcZgVa YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z ;c_b_e <Whh ;iYe\[j! :hXd[Zi <[b_f F_Y^ 7]k_b[hW! Vgfj^iZXiZ <hWdY[iY 8edl[^ ! 6hdaWV <hWd e_i =k_iiWd! 69H <h[Z[h_Y B_dWh[i! XdchZaaZg YZaZ\Vi YÉ6Y^\hV =[hWhZe MWZ[b! Vgfj^iZXiZ! HdX^ZiVi Dg\|c^XV

=b h_W : [p! ^ckZhi^\VYdgV YZ aV Jc^iVi YZ BZY^ 6bW^Zci YZ aÉ>bVi =ed Wb CWhgk[i! XVe YZ aÉ¿gZV YÉ:Y^ÒXVX^ YÉ>cXVhda @W_c[ HeYW! 6hdaWV @Wkc[ IWbec! 6^\jVhda @eWd IWXWj ! Vgfj^iZXiZ! HV6H! gZhedchVWaZ YZ aÉ¿gZV YZ 8dchigjXX^ YZ aÉ:6AH! JGA! ^ bZbWgZ YÉ6jH @eWgk_c =WiY ! Y^gZXidg \ZcZgVa YZ EgdbdX^ YZ aÉ]VW^iVi\Z YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z @ehZ_ 8_]Wi! eZg^dY^hiV @ehZ_ L_bW! gZhedchVWaZ bZY^VbW^Zci YZ B:9 \gje @ehZ_dW L_ZWb! YdXidgV Zc 8^ cX^Zh ; h^fjZh! egd[ZhhdgV YÉ:c\^cnZg^V ^ 6gfj^iZXijgV YZ aV HVaaZ! JGA @ei[f B_dWh[i! Y^gZXidg i Xc^X YÉ6Y^\hV @ei[f Bbk i 8WZ[dWi! XVe YZa HZgkZ^ YÉDgYZcVX^d ^ FjVa^iVi YZ aÉ:Y^ÒXVX^ YZa 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ ]VW^iVi\Z @ei[f CWh_W DWlWhhe! ;jcYVX^ 9ZhZckdajeVbZci 8dbjc^iVg^ @ei[f Ieb ! <gje JghV Bbk i =hWk! Vgfj^iZXiZ CWd[b L_ Wbi! <Zdi^Xh CWn HWZj! i Xc^X YZ aÉdÒX^cV DIG> YZ aÉ>B6I C}n_ce Be_pk! XdchZaaZg YZaZ\Vi YZ HD<:JG C_a[ 8Wha[h! XddgY^cVYdg YZa egd_ZXiZ ZjgdeZj H6G6! J7

C_gk[b IeZkf[! Y^gZXidg YZa 8dchdgX^ JgWVc hi^X YZ 8ZgYVcndaV DWhY i 8Whj_dW! :cZg\^V! HZgkZ^h ^ CdkZh IZXcdad\^Zh! H6 D h_W =Whh_Ze! Zc\^cnZg! JE8 D h_W F[ZhWbi! Y^gZXidgV \ZcZgVa YZ FjVa^iVi YZ aÉ:Y^ÒXVX^ ^ GZ]VW^a^iVX^ YZ aÉ]VW^iVi\Z! 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z EiYWh 7Y[X[i! I;B F_bWh 9^_lW! gZhedchVWaZ YZa 8ZcigZ 8ViVa| YZa GZX^XaVi\Z! 6\ cX^V YZ GZh^Yjh YZ 8ViVajcnV HW\W[b 8WbWdp ! Vgfj^iZXiZ! gZaVX^dch ^ciZgcVX^dcVah YZa 8D68 HW\[b <beh[dY_Wde! Y^gZXidg YZ 8dbjc^XVX^ ^ GZaVX^dch >chi^ijX^dcVah YZa <gje FjVa^iVi H_YWhZ F[h_Y^! K>BJH6 K^k^ZcYVh Bjc^X^eVaZh YZ HVWVYZaa Ij[\Wd DWja[! 7^d]Vjh J[h[iW 8Wjbb[! Vgfj^iZXiV! bZbWgZ YÉ6jH Jehij[d CWii[Ya! Vgfj^iZXiZ! 8>HDA" :IH6K! bZbWgZ YÉ6jH LWb[dj_dW CW_d_! Vgfj^iZXiV! bZbWgZ YÉ6jH L_Y[d Ebb ! <gje JgWVc^ioVX^dch Daa 8ddgY^cVX^ YZ aZh iZgi a^Zh/ >ehWY_e ;if[Y^[ IejW_be! Vgfj^iZXiZ! H6VH Vgfj^iZXijgV ^ HdhiZc^W^a^iVi ^ bZbWgZ YÉ6jH#

(.-

9WhWYj[h ij_gk[i Z[b ceZ[b ieY_e[Yed c_Y WYjkWb

' ( ) * + , -

Els valors socials vigents fomenten una cultura del consum, on la sostenibilitat apareix d’una manera molt difuminada i en tot cas no constitueix una prioritat en la vida LQoZQI LM TM[ XMZ[WVM[ -`Q[\MQ` ]VI LQÅK]T\I\ QUXWZ\IV\ XMZ KWX[IZ T¼IJI[\ Q TM[ KWV[Mqüències a escala global de les accions quotidianes, que es produeixen en un marc que es percep com a exclusivament local. Manca una cultura de la gestió i el manteniment. Els models actuals de gestió són UWT\ QVLQ^QL]ITQ[\M[ Q XMZKMJMV \W\ ITT Y]M u[ KWTÈTMK\Q] KWU ]VI NWV\ LM KWVÆQK\M[ 4I UIVKI L¼PoJQ\ Q ]VI LM[KWVÅIVtI XMZ XIZ\ LM \W\[ MT[ IK\WZ[ KIX I [Q[\MUM[ W QV[\IT TIKQWV[ KWU]VQ\oZQM[ LQÅK]T\I TI UQTTWZI LM T¼MÅKQvVKQI LMT[ [Q[\MUM[ 4I UIVKI LM NWZUIKQ~ Q LM KWVMQ`MUMV\[ M[XMKyÅK[ [WJZM [W[\MVQJQTQ\I\ XMZ XIZ\ LMT[ LQNMZMV\[ IOMV\[ LM TI KWV[\Z]KKQ~ Q MV M[XMKQIT LMT[ \vKVQK[ IQ`y KWU TI LM[KWVÅIVtI sobre els avantatges de la innovació, constitueix un fre molt important de cara a estaJTQZ M[\ZI\vOQM[ Y]M MV[ IR]LQV I I[[WTQZ ZML]KKQWV[ LM +72 [QOVQÅKI\Q^M[ La construcció és un sector molt disgregat, en el qual no està clar què és recerca i Y]v QVVW^IKQ~ Q WV PQ PI ]VI UIVKI LM TQLMZI\OM XMZ IZZQJIZ I WJRMK\Q][ KWVKZM\[ -[ detecta la manca d’institucions i d’espais de recerca permanents que siguin capaços d’aglutinar els diferents actors del sector. En la situació actual, pràcticament totes les innovacions són importades, malgrat que es produeix una certa innovació encoberta dins d’encàrrecs convencionals, sovint per iniciativa d’alguns tècnics més conscienciats. El preu actual de l’habitatge, que no manté una relació raonable amb la capacitat ILY]Q[Q\Q^I LM TI XWJTIKQ~ ZMXZM[MV\I MV [Q UI\MQ` ]VI JIZZMZI I TI QVVW^IKQ~ RI Y]M situa l’accés a l’habitatge com a única prioritat i fa que les inversions esdevinguin molt més conservadores. Al contrari, en la promoció d’habitatge protegit, la limi\IKQ~ LMT[ U L]T[ LM ^MVLI [QOVQÅKI ]VI TQUQ\IKQ~ QUXWZ\IV\ I T¼PWZI L¼QVKWZXWZIZ [Q[\MUM[ Uu[ MÅKQMV\[ Es detecta una manca d’acord entre l’oferta i la demanda d’habitatges sostenibles. D’una banda, existeix una demanda potencial de sostenibilitat per part d’usuaris [MV[QJQTQ\bI\[ XMZ Y]M [W^QV\ VW M[ ^M] [I\Q[NM\I RI [QO]Q XMZY]v VW XWLMV IKKMLQZ I ]V PIJQ\I\OM X JTQK W XMZY]v VW \ZWJMV ]VI WNMZ\I M[XMKyÅKI MV MT [MK\WZ# UMV\ZM els usuaris que accedeixen a l’habitatge públic, en què la producció és més sensible als aspectes ambientals, sovint perceben la innovació com una imposició més que no pas com a avantatge. -`Q[\MQ` ]V M`Ku[ LM VWZUI\Q^M[ [W^QV\ LM[NI[ILM[ W NWZUITQ[\M[ Y]M LQÅK]T\MV TI QVKWZXWZIKQ~ LM [Q[\MUM[ QVVW^ILWZ[ Y]M UQTTWZQV T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI LMT[ MLQÅKQ[ Aquest fet es dóna en especial en les normatives de caràcter local o de les derivades LMT XTIVMRIUMV\

(..

. / '&

4M[ M[\Z]K\]ZM[ LM OM[\Q~ RI [QO]QV X]JTQY]M[ W XZQ^ILM[ XZM[MV\MU [W^QV\ ]VI LQ^Qsió en espais de presa de decisions i d’assumpció de responsabilitats, que fa que els JMVMÅKQ[ L¼]VI XIZ\ LMT XZWKu[ KWU TI UQTTWZI MKWV UQKI Y]M QUXTQKI T¼M[\IT^Q MVMZgètic, no s’acabin traduint en incentius que fomentin la recerca o la inversió durant MT XZWRMK\M W T¼WJZI )Q`y T¼I]OUMV\ LM TI QV^MZ[Q~ QVQKQIT Y]M QUXTQKI TI UQTTWZI MV T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI \W\ Q ZMXZM[MV\IZ ]V M[\IT^Q I K]Z\ \MZUQVQ XMZ I T¼][]IZQ VW genera un valor per al promotor. Una assignatura pendent tant en l’habitatge social com en el lliure és la rehabilitació MV\M[I KWU I UMKIVQ[UM XMZ I[[WTQZ UQTTWZM[ MV T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI 5IVKI ]VI consciència clara del paper de la rehabilitació en la reducció d’emissions de CO2, i ]VI UM\WLWTWOQI M[XMKyÅKI XMZ IKWV[MO]QZ PW El model urbà és fonamental a l’hora de reduir les emissions. Cal limitar dràsticament el creixement de baixa densitat, que obliga a una mobilitat molt elevada, però cal \IUJu M^Q\IZ KI]ZM MV MT XIZIVa LM TI LMV[QÅKIKQ~ M`KM[[Q^I 4I KQ]\I\ PI LM [MZ XZW] densa com per afavorir les relacions i gestionar el transport, però amb prou espai lliure i qualitat d’habitatge per evitar l’explosió del cap de setmana cap al territori.

7YY_edi feii_Xb[i f[h jh[dYWh b[i XWhh[h[i

' ( ) *

Cal qüestionar alguns del valors socials vigents, especialment els associats a la demostració d’estatus i els paradigmes de confort i benestar, així com fomentar una nova consciència que reconegui que la incorporació de criteris de sostenibilitat aporta una UQTTWZI LM Y]ITQ\I\ LM ^QLI -V IY]M[\ [MV\Q\ KITLZQMV IKKQWV[ M[XMKyÅY]M[ LQZQOQLM[ I tota la societat. +IT QVKMV\Q^IZ TI K]T\]ZI LM T¼MÅKQvVKQI XMZ LIU]V\ LM TI K]T\]ZI LM L¼QVLQ^QL]ITQ[UM S’ha de promocionar la millora de la gestió i del manteniment dels sistemes col·lectius, incorporant normes concretes i obligacions de revisió periòdica que afavoreixin el bon N]VKQWVIUMV\ Q TI UIVKI LM XZWJTMUM[ +IT QVKMV\Q^IZ MT[ [Q[\MUM[ Uu[ MÅKQMV\[ Q INIvorir la creació d’entitats de gestió de l’energia. S’ha de fer un important esforç de formació dels tècnics del sector en aspectes de sostenibilitat, evitant la sensació que el compliment de les normatives ambientals és un mer tràmit. Alhora, cal pensar en campanyes de conscienciació, dirigides a tota la societat, XMZ \IT LM XW\MVKQIZ MT[ JMVMÅKQ[ LM TI [W[\MVQJQTQ\I\ +IT \MVQZ XZM[MV\ Y]M TI UWLQÅKIció dels hàbits és una tasca difícil i és normal que apareguin reaccions en contra. Cal potenciar l’R+D+i del sector, creant plataformes tecnològiques i d’espais adequats per a l’experimentació que integrin universitats, empreses, professionals i institucions. Cal aconseguir que les empreses percebin aquesta aposta com una oportunitat de futur que els permeti omplir el buit que es detecta en la construcció sostenible, i liderar un sector d’àmbit mundial que serà emergent els pròxims anys. Es proposa un gran pacte per tal que el país pugui esdevenir líder en l’àmbit de l’arquitectura sostenible en l’àrea mediterrània i climes càlids.

(./

+

S’han de fer compatibles l’accessibilitat a l’habitatge i la lluita contra el canvi climàtic, investigant noves propostes de viure, com els eco-barris, o potenciant la rehabilitació i el lloguer. Cal cercar noves formes i paràmetres d’habitabilitat, adaptant les normes a les noves necessitats socials, i potenciar formes alternatives de gestió, com la promoció cooperativa, l’autopromoció o el cohousing. Per això és fonamental recuperar el valor social del sòl i regular-ne el preu. Per incentivar aquestes estratègies s’han de potenKQIZ UMKIVQ[UM[ Å[KIT[ ÅVIVKMZ[ W IT\ZM[ JMVMÅKQ[ I[[WKQI\[ I T¼MÅKQvVKQI IXZWÅ\IV\ les experiències de països del nostre entorn.

,

L’Administració ha d’apostar pel desenvolupament de projectes de caràcter exemplar, que permetin demostrar la viabilitat econòmica i social de les polítiques de reducció d’emissions, amb objectius que poden arribar, a curt termini, a reduccions superiors al 50%. Cal afavorir fórmules de gestió alternatives, potenciant de manera especial les que incorporin els usuaris en la gestió, que permetin incrementar T¼WNMZ\I L¼PIJQ\I\OM[ L¼IT\I MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI 4I ZML]KKQ~ L¼MUQ[[QWV[ PI LM [MZ el resultat d’un acord social, amb una administració valenta i un sector privat capaç d’estimular aquesta administració.

. / '&

Cal iniciar una revisió en profunditat de la normativa, excessiva i de vegades contraLQK\ ZQI Y]M LQÅK]T\I TI QVKWZXWZIKQ~ LM KZQ\MZQ[ IUJQMV\IT[ W LM UIRWZ MÅKQvVKQI -V aquest sentit, fora bo compatibilitzar els procediments de pas normatiu a nivell euroXM] XMZ \IT LM XWLMZ KWUXIZIZ MLQÅKQ[ UM[]ZI\[ IUJ MT UI\MQ` ZMOTM +IT TT]Q\IZ KWV\ZI TI QVMÅKQvVKQI OMVMZILI XMZ TI LQ^Q[Q~ LM TI XZM[I LM LMKQ[QWV[ -V aquest sentit proposem incorporar mecanismes que incentivin la millora dels sistemes LM OM[\Q~ Q XMVITQ\bQV TI QVMÅKQvVKQI Q Y]M NIKQV QV^QIJTM[ MT[ [Q[\MUM[ Y]M VW [~V MÅKQents. També proposem la revisió dels sistemes de gestió i contractació de l’Administració publica, per tal d’incorporar les millores en els consums com a ingrés que millori TI ÅVIVKQIKQ~ LMT[ XZWRMK\M[ :MPIJQTQ\IZ MT XIZK IK\]IT L¼PIJQ\I\OM[ XMZ \IT LM UQTTWZIZ VM T¼MÅKQvVKQI MVMZOv\QKI és imprescindible per reduir els nivells globals d’emissions. D’altra banda, incidir MV TI ZMPIJQTQ\IKQ~ QUXTQKI UQTTWZIZ TI Y]ITQ\I\ LM ^QLI LMT[ ][]IZQ[ Q IQ` [QOVQÅKI garantir la cohesió social. 4I [W[\MVQJQTQ\I\ QUXTQKI ]VI ZMÆM`Q~ I \W\M[ TM[ M[KITM[ LM[ LM T¼M[\ZI\vOQKI Q LM XTIVMRIUMV\ ÅV[ I T¼M[KITI LM TI ZMPIJQTQ\IKQ~ Q TM[ NWZUM[ L¼PIJQ\IZ 4I ZM^Q[Q~ LMT[ UWLMT[ de planejament i de les relacions entre el territori i la ciutat resulta clau. Cal endegar ]VI ZMÆM`Q~ KWVR]V\I [WJZM MT[ VW][ UWLMT[ ]ZJIV[ Q TM[ [M^M[ QUXTQKIKQWV[

(/&

8_Xb_e]hWÓW Yec[djWZW >_ij h_W Z[ bÊ[Yedec_W [Yeb ]_YW DWh[Ze" @$ C$ La incidencia de la especie humana sobre la faz de la tierra 1955-2005 :Y# ?# B# CVgZYd ;jcYVX^ 8 hVg BVcg^fjZ '%%*0 Vgi Xjad <g^cZkVaY# ?# Ideas y preocupaciones acerca del papel de la especie humana en la biosfera GZhjb YZ <g^cZkVaY hdWgZ Xdb kVgZc ZkdajX^dcVg aZh X^ cX^Zh Zc aV hZkV gZaVX^ VbW aV XdbegZc" h^ YZ aV W^dh[ZgV# HÉVY_jciV jcV W^Wa^d\gVÒV YZ )% e|\^cZh# 8hemd" B$ H$ Salvar el planeta; plan B ecología para un mundo en peligro! :Y# EV^Y h# '%%(# Jc Vjidg Xa|hh^X! XdaÕaVWdgVYdg YZa hZXgZiVg^ YÉV\g^XjaijgV 6# Dgk^aaZ ;gZZbVc YZ aÉ6Yb^c^higVX^ @ZccZYn ?d]chdc! [jcYVYdg YZa LdgaY LViX] >chi^ijiZ Za &.,&! ^ b h gZXZcibZci YZ aÉ:Vgi] Eda^Xn >chi^ijiZ iVbW h bZbWgZ ]dcd" gVg^ YÉ:Xdad\^XVa [ddieg^ci# dg\# =[ZZ[i" F$ Un análisis de los principios de la economía# EgZhZciVi V aV GdnVa HdX^Zin d[ :Y^cWjg\] Za &--)# FeZeb_diao" I$ El trabajo del ser humano y su relación con la distribución de la energía. :Y# Hadkd &--%# IeZZo <h[Z[h_Ya$ :Xdcdb V 8VgiZh^VcV V aV ajo YZ aV [ h^XV Zc aV 6Yb^c^higVX^ c YZa :hiVYd# EgZhZciVYV V aV AdcYdc HX]dda d[ ZXdcdb^Xh Za &.'&# IeZZo <h[Z[h_Ya! LZVai]! K^gijVa LZVai]! VcY 9ZWi/ I]Z Hdaji^dc d[ i]Z :Xdcdb^X EVgVYdm# CdkV Ndg`/ :#E# 9jiidc# &.'+# CWhj d[p 7b_[h" @$ % IY^b fcWdd" A$ La ecología y la economía! ;dcYd YZ 8jaijgV :Xdc b^XV HA# :Y#&..'! B m^Xd 9#;# &.-(# JcV YZ aZh b^aadgh ^ckZhi^\VX^dch hdWgZ aV \ cZh^ YZ aÉZXdcdb^V ZXda \^XV# IZmi cdb h eZg V ZmeZgih0 Xdb V ^cXdckZc^Zci Va iZmi a^ [VaiV Va\jcV h ciZh^! W^Wa^" d\gVÒV d Va\jc ZhfjZbV \g|ÒX eZg Vah VegZcZcih# 6a\jch YZah VciZXZhhdgh h c ^cigdWVWaZh#

CWhj d[p 7b_[h" @$ La economía ecológica como ecología humana# :Y# HZgk^X^d YZ EjWa^XVX^dcZh YZ aV ;jcYVX^ c 8ZhVg BVcg^fjZ# &..-# >cigdYjXX^ bdai VXXZhh^WaZ e# &)"'% ^ *%",) V aÉZXdcdb^V ZXda " \^XV# AV W^Wa^d\gVÒV h XjgiV ^ Zhi| bdai WZc hZaZXX^dcVYV# CWhj d[p 7b_[h" @$ Los principios de la economía. 8daZXX^ c »:Xdcdb V n cVijgVaZoV¼# :Y# 6g\ZciVg^V# &..*# GZXde^aVidg^ YZah igZh Vgi^XaZh dg^\^cVah YZ <ZYYZh! EdYda^ch`n! HdYYn# >begZhX^cY^WaZ eZg Xdb" egZcYgZ Zah ^c^X^h YZ aÉZcZg\ i^XV ]jbVcV# 9b[l[bWdZ 9$ % >Wbb" 9$ % AWk\cWd" H$1 Energy and resources quality; the ecology of the economic process. CdkV Ndg` :Y# L^aZn &.-+# >ckZhi^\VX^ YÉdg^\Zc VbZg^X| hdWgZ aV \ cZh^ YZ aÉZXdcdb^V ZXda \^XV# 8dbeaZbZci|g^V V aV YZ BVgi cZo 6a^Zg# JcV YZ aZh eZXZh XaVj h 8dchiVcoV# =h_d[lWbZ" @$ AV g kdaji^dc XVgcdi^ZccZ! i]ZgbdYncVb^fjZ Xdcdb^Z Zi ^Y dad\^Z. Revue Europeenne des sciences sociales. :Y# 8V]^Zgh K^a[gZYd EVgZid# &.,+# Jc VaigZ YZah eg^bZgh ]^hidg^VYdgh YZ aÉZXdcdb^V ZXda \^XV ZheZX^V" a^hiV Zc KZgcVYh`n! fjZ gZeVhhV aV ]^hi g^V YZ aV iZgbdY^c|b^XV#

;Yedec_W [Yeb ]_YW DWh[Ze" @$ C$ % =kj_[hh[p" B$ La incidencia de la especie humana sobre la faz de la Tierra (19552005). Jc^kZgh^iVi YZ <gVcVYV ^ ;jcYVX^ 8 hVg BVcg^fjZ! <gVcVYV# '%%*# Aa^WgZ ]dbZcVi\Z Va Xdc\g h YZ &.** V Eg^cXZidc »BVcÉh ^cÓjZcXZ dc i]Z W^dhe]ZgZ¼# 6a\jch iZmidh XaVj h c Zah YZ HVjZg! <aVZX`Zc ^ <g^cZkVaY# 9Whf_dj[he" E$ La bioeconomía de Georgescu-Roegen! :Y# >ciZgkZc" X^ c 8jaijgVa! BdciZh^cdh# '%%+# 7^d\gVÒV"]dbZcVi\Z YÉDhXVg 8Vge^ciZgd V <#GdZ\Zc eVgZ YZ aV W^dZXdcdb^V# 9Whf_dj[he" E$ El metabolismo de la economía española, recursos naturales y huella ecológica (19552000)! ;jcYVX^ 8 hVg BVcg^fjZ! AVcoVgdiZ# '%%*#

IZh^ YdXidgVa YZ aZXijgV dWa^\VYV! ^ fjZ edi! hZch YjWiZ! Xdch^YZ" gVg"hZ jcV YZ aZh W Wa^Zh YZ aV hdhiZc^W^a^iVi [dgiV# :ah eg^bZgh XVe idah Zh YZY^fjZc V aV ]^hi g^V YZ aÉZXdcdb^V ZXda \^XV# DWh[Ze" @$ C$ Raíces económicas del deterioro ecológico y social, más allá de los dogmas. H^\ad h#[# YZ :heV V :Y^idgZh! BVYg^Y# '%%+# DWh[Ze" @$ C$ % LWb[he" 7$ Desarrollo económico y deterioro ecológico a Ed. economía y Naturaleza! ;jcYVX^ 6g\ZciVg^V# &...# GZjcZ^m Zah XdcXZeiZh W|h^Xh hdWgZ ZXdcdb^V ZXda \^XV# :ah eg^bZgh X^cX XVe idah gZeVh" hZc aV ]^hi g^V YZ aÉZXdcdb^V Xa|hh^XV! cZdXa|hh^XV `ZncZh^VcV ^ ZXda \^XV# ;V jc eg^bZg WVaVc YZa IBG YZ bVi g^V bjcY^Va! gZeVhhV Zah eg^cX^e^h YZ aV iZgbdY^c|b^XV ^ ^cigdYjZ^m aV XdbeiVW^a^iVi Zc ZcZg\^V#

F[j`WZW Z[ bÊWb_c[djWY_ 9Whf_dj[he" E$ El metabolismo de la economía española, recursos naturales y huella ecológica (19552000)! ;jcYVX^ 8 hVg BVcg^fjZ! AVcoVgdiZ# '%%*# AV eVgi YZ aV eZi_VYV YZ aÉVa^" bZciVX^ Zhi| ZheZX^VabZci WZc YZh\gVcVYV! ^ Zc XdbeaZiV aZh cdX^dch YZ aV gZhiV YZ W^Wa^d\gVÒV# F_c[dj[b" 9$ @$ »;ddY egdYjXi^dc VcY i]Z ZcZg\n Xg^h^h¼# Science. &.,(# 8hemd" B$ H$ Human Food Production as a process in the Biosphere. HX^Zci^ÒX 6bZg^XVc# 1970. Jc Vjidg Xa|hh^X# ;jcYVYdg YZa LdgaY LViX] >chi^ijiZ Za &.,& ^ YZ aÉ:Vgi] Eda^Xn >chi^ijiZ! h bZbWgZ ]dcdgVg^ YÉ:Xdad\^XVa [ddieg^ci#dg\# 6fjZhi aa^WgZ ^ Zah YZ 7dg\higdb Zch bdhigZc aV ^ciZgXdccZm^ ^c^X^Va ZcigZ aV eZi_VYV ZXda \^XV! YZ aÉVa^bZciVX^ ^ aÉZcZg\ i^XV ]jbVcV YZ H# EdYda^ch`n# 8eh]ijhec" 9$ @$ A Hungry Planet. &.+*# 7dg\higdb h X^Zci ÒX YZ aV cjig^X^ ! \Z \gV[ ^ ZX aZ\! VbW b h YZ (% aa^WgZh ^ VhhZhhdg YZ aV ;6D# AÉVgi^XaZ XaVj YZ 7dg\higdb

h Za YZa &.,(/ »I]Z LdgaY ;ddY 8g^h^h¼# :c Za hZj h^h VeVgiVi igVXiV Za XdbZg bjcY^Va YZ fj^" adXVadg^Zh fjZ YZh\gVcV Zc ]ZX" i|gZZh YZ [didh ciZh^ YÉZhe X^Zh egdYjXidgZh ^bedgiVYZh! Zc [dgbV YZ eZ^m! XZgZVah! aaZi ^ XVgc fjZ WViZ_V Xdb V hectàrees fantasmes# wh aV [dci YÉjc YZah XdbedcZcih YZ aV eZi_VYV ZXda \^XV# FeZeb_diao" I$ El trabajo del ser humano y su relación con la distribución de la energía. :Y# Hadkd# &--%# AÉVgi^XaZ YZ EdYda^ch`n YZY^XV YZ bVcZgV egZbdc^i g^V Za &--% igZh VeVgiVih )! * ^ . V ZhijY^Vg aV gZaVX^ ZcigZ Va^bZciVX^ ^ [Z^cV# Gk[idWo" <$ Tableau économique. &,*.# Gk[idWo" <$ L’encyclopédie &,*. Vgi^XaZh/ ;Zgb^Zgh! \gV^ch! ]dbbZh! Gk[idWo" <$ Máximas generales del gobierno económico de un reino agrícola. 1760. EVgZ YZ aV Òh^dXg|X^V! kV ZhiVWa^g aÉVm^dbV »cdb h aÉV\g^XjaijgV egdYjZ^m jc egdYjXiZ cZi¼! produit net # :a egdYjXiZ cZi YZ FjZhcVn ZgV aÉVXijVa egdYjXi^k^iVi eg^b|g^V YÉjc ZXdh^hiZbV! jcV cdX^ X^Zci " ÒXV ^ggZWVi^WaZ# AV iZh^ YZ FjZhcVn ZgV fjZ Za WZcZhiVg YZ aZh cVX^dch gZh^Y^V Zc aZh Y^bZch^dch YZ aV egdYjXi^k^iVi cZiV ^! eZg iVci! Zc aV egdYjXX^ V\g XdaV# 6# Hb^i] kV Y^g YZa h^hiZbV ZXdc b^X Òh^ XgVia »edihZg h Za fjZ hÉVegdm^bV b h V aV kZg^iVi YZ idih Zah ejWa^XVih Òch VgV¼

F[j`WZW Z[ bÊ[d[h]_W J[Yd YhWj[i Z[bi ;ijWji Kd_ji '/(&#'/.( 8[hdZj" ;$ H$ From technocracy to net energy analysis, engyneers, economists and recurring energy theories of value. B>I":A-&" %+*LE# &.-'# JcV eZgaV# =^hi g^V dÒX^Va eZa B>I eZg Va 8dc\g h YZah :J6! Za ejci YZ k^hiV YZah ZheZX^Va^hiZh hdWgZ gZXjghdh ZcZg\ i^Xh VbZg^XVch Za &.,)! gZk^hVYV Za &.-'# wh aV [dci W^Wa^d\g|ÒXV hdWgZ ZcZg\^V YZa &.(% Va &.-*#

(/'

7a_d" ;$ M_bb_Wc$ IZX]cdXgVXn VcY i]Z 6bZg^XVc 9gZVb/ I]Z IZX]" cdXgVi^X BdkZbZci# &.%%"&.)&! 7Zg`ZaZn/ Jc^kZgh^in d[ 8Va^[dgc^V EgZhh# &.,,# ;bid[h" IH" >[dho$ I]Z IZX]cd" XgVih/ Egde]Zih d[ 6jidbVi^dc! HngVXjhZ/ HngVXjhZ Jc^kZgh^in EgZhh# &.+,# 7bb[d" HWocedZ$ What is Technocracy?, CZl Ndg`/ L]^iiaZhZn =djhZ! BX<gVl"=^aa 7dd` 8d# &.((# L[Xb[d" J^ehij[_d$ I]Z :c\^cZZgh VcY i]Z Eg^XZ HnhiZb! CdkV Ndg`/ 7#L# =jZWhX]! &.'&# AZh e|\^cZh X^iVYZh h‹c YZ aÉZY^X^‹ YZa &.+( ejWa^" XVYV eZg =VgXdjgi! 7gVXZ LdgaY! >cX# CdkV Ndg` =VgW^c\Zg 7dd`h # Eg^bZg Zc\^cnZg"egd\gZhh^hiV fjZ YZ[ZchV fjZ aV ^cYÂ?hig^V hÉ]Vjg^V YZ egZdXjeVg YZa W‚ XdbÂ?! bVm^" b^ioVci aV egdYjXX^‹! YZ[ZchVci aV XdcY^X^‹ YZa igZWVaaVYdg! aV eVj hdX^Va! aÉZĂ’X|X^V ^ aV gVX^dcVa^iVi# HWkj[dijhWkY^" MWbj[h$ ;jcYVYdg YZa eg^bZg YZeVgiVbZci jc^kZg" h^iVg^ YÉZc\^cnZg^V ^cYjhig^Va YZah :hiVih Jc^ih V 8daÂ?bW^V# >YZci^Ă’" XVci"hZ VbW aZh ^YZZh YZ KZWaZc ^ ZheZgdcVi eZg aV YZegZhh^‹ YZ &.(%"&.()! kV YZX^Y^g ^bea^XVg Za hZj YZeVgiVbZci ^ V[gdciVg V[gdciVci aV gZhedchVW^a^iVi hdX^Va fjZ a^ XdggZhedc^V# 9ZhZckd" ajeV jc eaV eZg V[gdciVg aV Xg^h^! b^i_Vc Vci jc ZmVbZc ^cYjhig^Va ZcZg\ƒi^X YZ aV egdYjXX^‹# IeZZo" <h[Z[h_Ya" M[Wbj^" Virtual Wealth, and Debt: The Solution of the Economic Paradox! CdkV Ndg`# :# E# 9jiidc# &.'+# IYejj" >emWhZ" ÂťIZX]cdad\n HbVh]Zh i]Z Eg^XZ HnhiZb!Âź Harpers Magazine! Kda# &++! ') YZ \ZcZg YZ &.((# IYejj" >emWhZ$ 6aigZh [dcih/ CdkV Ndg`# Times! + YÉV\dhi YZ &.('# CdkV Ndg`# I^bZh! VcjVgn ')! &.((! I:8=CD8G68N >C8# &.)%# Technocracy Study Course$ CdkV Ndg`# &V ZY^X^‹! &.()# *V ZY^X^‹! &.)%#!I:8=CD8G68N! >C8# The Energy CertiďŹ cate# CdkV Ndg`! &.(-# I:8=CD8G68N >C8# Technocracy: Technological Social Design! HVkVccV]! D]^d# &.,*# :a &.'% =dlVgY HXdii kV [jcYVg aV IZX]c^XVa 6aa^VcXZ aÉdW_ZXi^j YZ

aV fjVa ZgV gZVa^ioVg jc ZmVbZc ^cYjhig^Va ZmiZch YZ Âť(#%%% W‚ch YZ XdchjbÂź fjZ ^aĂ•ajhigZhh^c Zah XVck^h YZ aÉÂ?ai^b hZ\aZ! bZhj" gVci aV egdYjXX^‹ Zc iZgbZh YZ XVkVaah YZ [dg V d `^adlViih"]dgV! Zc aadX YZ igZWVaa"]dgV d Xdhidh bdcZiVg^h# :a &.(& B# @^c\ =jWWZgi kV XdckƒcXZg HXdii eZgfjƒ gZVa^io‚h jcV ZcfjZhiV hdWgZ ZcZg\^V# :c eaZcV YZegZhh^‹! HXdii kV Xdbjc^XVg fjZ V XVjhV YZ aV hjWhi^ijX^‹ YZ aZh ]dgZh"]dbZ eZg b|fj^cZh ^ `^adlViih"]dgV Za bZXVc^hbZ ZXdcÂŒb^X ]Vk^V hdgi^i YZ aÉZc\gVcVi\Z! ^ ZcXVgV fjZ Zh gZ c^X^‚h jcV egdYjXX^‹ Xdb aV YZa &.'. Za &.((! cdb‚h Za ** YZah igZWVaaVYdgh VWdXVih V aÉVijg eZg aV YZegZhh^‹ hZg^Zc gZZbeaZVih cdkVbZci# 6fjZhiV YVYV kV iZc^g jc \gVc gZhhÂŒ# FjVc Zah YZhVhigZh egdcdhi^XVih cd Zh kVc bViZg^Va^i" oVg! Za CZl 9ZVa kV \jVcnVg edej" aVg^iVi ^ aÉ^ciZgƒh eZg IZX]cdXgVXn >cX# kV Y^hb^cj^g \gVYjVabZci# HdiV aV Y^gZXX^‹ YZ @c^\]i! IZX]" cdXgVXn >cX# kV XVck^Vg YZ [dgbZh kZgh jcV dg\Vc^ioVX^‹ eVgVb^a^iVg# HXdii kV Xjab^cVg Za XVck^ VbW jcZh YZXaVgVX^dch Za &.)& Zc aZh fjVah cdi^Ă’XVkV Zc iZgbZh XaVgh ½ fjZ c^ Za 8VcVY| c^ Zah :J6 edYg^Zc ZcigVg Zc \jZggV hZchZ Za eZgb†h YZ IZX]cdad\n >cX#Âź 8db V gZhedhiV Za eg^bZg b^c^higZ YZa 8VcVY|! BVX`Zco^Z @^c\! kV Y^XiVg jc YZXgZi fjZ egd]^W^V IZX]cdXgVXn >cX# FjZ Zc i^c\jZb XdcZ^mZbZci! Ă’ch Va &.-' IZX]cd" XgVXn >cX# kV hdWgZk^jgZ VbW jcV Y^gZXX^‹ Xdci^cZciVa V HVkVccV] D]^d ^ Y^kZghZh gZk^hiZh ejWa^XVYZh gZ\jaVgbZci Technocrat V Adc\ 7ZVX]! California, Northwest Technocrat V HZViiaZ ^ Technocracy Digest V KVcXdjkZg! 7g^i^h] 8dajbW^V # >kXX[hj" C$ A_d]! ÂťJ#H# EZigd" aZjb :hi^bViZh! &.*+"&.,-Âź 6ccjVa BZZi^c\ EVeZgh &.,-! EgdYjXi^dc 9ZeVgibZci! 6bZg^XVc EZigdaZjb >chi^ijiZ! 9VaaVh! &.,-! e# &"*-# =jWWZgi! jc \Zd[†h^X! kV fjZYVg ^begZhh^dcVi eZg aV XdggZaVX^‹ cdiVWaZ ZcigZ aÉZmeadh^‹ YZ aV X^k^a^ioVX^‹ ]jbVcV ^ aV igVch^X^‹ V jcV ZXdcdb^V bd\jYV eZg XdbWjhi^WaZh [ÂŒhh^ah# :a &.). ]Vk^V [Zi egZY^XX^dch VaVgbVcih hdWgZ aÉZheZgVc V YZ k^YV Zc

aÉZgV YZah XdbWjhi^WaZh [ÂŒhh^ah# :a &.*+ gZYVXiV VfjZhi ^c[dgbZ XdcZ\ji Xdb Za peak of oil Zc Za fjVa Zhi^bV fjZ aV egdYjXX^‹ eZigda†[ZgV Ydbƒhi^XV YZah :hiVih Jc^ih Vgg^WVg^V Va hZj oZc^i Za &.+%# :ch ^ciZgZhhV XdbZciVg aV gZaVX^‹ YÉjc _dkZ B# @^c\ =jWWZgi XdcigVXiVi Xdb V egd[Zhhdg V aV Jc^kZgh^iVi YZ 8dajbW^V Za &.(& VbW Zah iZXcÂŒXgViZh# KV Xdcƒ^mZg HXdii V CdkV Ndg`! kV fjZYVg ^begZhh^dcVi eZg aZh hZkZh ^YZZh ^ kV ^ciZciVg YdcVg"adh jcV WVhZ X^Zci†ÒXV b‚h [ZgbV# =jWWZgi kV eV\Vg Za aad\jZg ZcYVggZg^i YÉHXdii! ^ hZ cÉ]^ kV VcVg V k^jgZ0 Za &.(' Za kV XdckƒcXZg eZg gZhiVWa^g aV ÂťkZaaVÂź technical alliance ^ Xdb" eaZiVg aÉZcfjZhiV hdWgZ ZcZg\^V# 9Z =jWWZgi hZÉc edYZc ZmigZjgZ YZhZcZh YZ [gVhZh aVe^Y|g^Zh Xdb/ ÂťaĂ‰ÂƒedXV YZah XdbWjhi^WaZh [ÂŒhh^ah Xdb V [dci ^bedgiVci YZ aÉZcZg\^V ^cYjhig^Va hZg| hdaVbZci jc ZhYZkZc^bZci Z[†bZgÂź d Âť:a E>7 ‚h jcV Zci^iVi bdcZi|g^V YZ XdbeiVW^a^iVi! dWZZ^m aZh aaZ^h YZa Y^cZg! aaZ^h bViZb|i^fjZh! edi XgZVg"hZ d YZhigj^g"hZ! eZgÂŒ cd dWZZ^m aZh aaZ^h YZ aV [†h^XVÂź J;9>DE9H79O ?D9$ ÂťHijYn 8djghZÂź! CdkV Ndg`! &V ZY^X^‹# &.() J;9>DE9H79O ?D9$ ÂťI]Z :cZg\n 8Zgi^Ă’XViZÂź &.(-! &'V ^begZhh^‹! &.+( ! e# &'# 6YVeiVi YÉjc Vgi^XaZ YZ Technocracy magazine A-10# ?ja^da# &.(,# B^i_Vc Vci jcV ^ckZhi^\VX^‹ Zbe†g^XV hdWgZ Xdchjb YÉZcZg\^V ^ b^cZgVah Zc aV egdYjXX^‹! ^ aV XdggZaVX^‹ VbW aÉdXjeVX^‹ HXdii ^ =jWWZgi kVc YZhZckdajeVg Za hZj bdYZa# :a &.(, IZX]cdXgVXn >cX# kV Xdbjc^XVg Za hZj eaV eZg ZhXV" eVg YZ aV YZegZhh^‹0 ^ciZgXVck^Vg Zah YÂŒaVgh eZg XZgi^Ă’XVih YÉZcZg" \^V# Âť:ah XZgi^Ă’XVih YZ aÉZcZg\^V hÉZbZig^Zc! Zc jcV fjVci^iVi idiVa fjZ gZegZhZciVg^V aV fjVci^iVi idiVa YÉZcZg\^V cZiV YZ\gVYVYV Zc aV [VWg^XVX^‹ YZ bZgXVYZg^Zh ^ aV egdk^h^‹ YZ hZgkZ^hÂź# ÂťAV Y^hig^" WjX^‹ YZah XZgi^Ă’XVih YZ aÉZcZg\^V hZg^V ^\jVa^iVg^hiV! jcV fjdiV ^\jVa YÉZcZg\^V cZiV idiVa ^Yƒci^XV hZg^V Vhh^\cVYV V XVYV VYjai eZg hdWgZ YZah k^ci"^"X^cX Vcnh YÉZYVi# :a XZgi^Ă’XVi hZg^V Vhh^\cVi ^cY^k^YjVabZci! cd igVch[Zg^WaZ ^ cd cZ\dX^VWaZ! ^ eZg iVci cd edYg^V hZg gdWVi! c^ eZgYji! c^ aad\Vi! c^ egZhiVi! c^ kZcji# FjVc aZh bZgXV"

YZg^Zh XdbegVYZh eZah ^cY^k^Yjh ^ Zah hZgkZ^h [dhh^c aa^jgVih! aV iVg\ZiV Zh eZg[dgVg^V VYZfjVYV" bZci! YZ bVcZgV fjZ Zh ed\j‚h gZVa^ioVg jc gZ\^higZ XdbeiVWaZ Y^gZXiZ! ^ h^ cd ZgV Xdchjb^i Va ÒcVa YZa eZg†dYZ ^cY^XVi eZgYg^V aV hZkV kVa^YZhVŸ#

;bi +& Wbi ;ijWji Kd_ji 9ejjh[bb" <$ Energy and society. The relations between energy, social change and economic development. CdkV Ndg`# :Y# BX<gVl"=^aa# &.**# HZ\dch ;gZY 8diigZaa! aÉZmeVch^‹ ZXdcÂŒb^XV hZchZ egZXZYZcih YZ aV GZkdajX^‹ >cYjhig^Va ^ hdX^Va Zh egdYjZ^m Zc \gVc eVgi eZgfjƒ Za surplus aa^jgVi eZah XdbWjhi^WaZh [ÂŒhh^ah kV YdWaVg Za egdYj i eZg aZh [dcih YÉZcZg\^V Ă„gZcdkVWaZhĂ„ Y^hedc^WaZh VWVch YZ aV gZkdajX^‹# :a egdWaZbV ZgV fjZ aZh cdkZh VXi^k^iVih \ZcZgZc YÂƒĂ’X^i! ^ cd hjgeajh ^ aÉVXjbjaVX^‹ YZa YÂƒĂ’X^i YZhZbWdXV Zc Za XdaĂ•aVehZ# :a hjgeajh ‚h Za WVaVc YÉZcZg\^V cZiV hjWb^c^higVYV! V aÉ]dgV YZ gZhiVg aÉZcZg\^V Xdchjb^YV eZg ZmigZjgZ"aV ^ hjWb^c^higVg"aV# EZkc" >$ J$ Environment Power and Society. Tecnology and environment# L^aZn# CdkV Ndg`# &.*%# 6 Environment, Power, and Society! YZ &.*%! =dlVgY I# DYjb jhV Za Ă“jm YÉZcZg\^V eZg VcVa^ioVg aV XdbW^cVX^‹ ZcigZ h^hiZbZh ]jbVch ^ cVijgVaZhV! gZZaVWdgVX^‹ YZa eg^cX^e^ YZa Âťb|m^b igZWVaaÂź YZ Adi` Ă„Za egdX‚h eZa fjVa Zah ZXdh^hiZbZh bVm^b^ioZc aÉZcZg\^V Y^hedc^WaZ# DYjb YZ[ZchV fjZ aÉZcZg\^V ‚h aV [dci YZa kVadg Ă„aV g^fjZhVĂ„ ZXdcÂŒb^XV# Dc ]^ ]V\^ jc Ă“jm YZ Y^cZg! ]^ ]V jc gZfj^h^i Zc Ă“jm YÉZcZg\^V#

;bi WdWb_ij[i ZĂŠ[d[h]_W d[jW" ;ijWji Kd_ji '/--#'/.( 6 aV Jc^kZgh^iVi YZ 7g^i^h] 8dajbW^V! YZ KVcXdjkZg! ]^ ]Vk^V Zah Vgi^XaZh YZ Technocracy Digest YZ &.,,! &.,- ^ &.,.# :ah cÂ?bZgdh YÉVWg^a! bV^\ ^ _jcn YZ &.,, YZ The Northwest Technocrat hÉdWg^Zc VbW jcV edgiVYV YÉjcV ]^YgdZaƒXig^XV ^ jcV VaigV YZ Xg†i^XV V aV eda†i^XV ZcZg\ƒi^XV YZah

(/(

:J6# :ah c bZgdh YZ cdkZbWgZ ^ YZhZbWgZ YZ &.,- ^ \ZcZg YZ &.,. »6 CZl Add` Vi i]Z E]nh^XVa IgZcYh¼ YZ Technocracy Digest XdciZc^V Zah Vgi^XaZh YZ &.(( YZ =dlVgY HXdii YZa Xa|hh^X Harpers Magazine »IZX]cdad\n HbVh]Zh i]Z Eg^XZ HnhiZb¼ ^ »EgdYjX^c\ Vc 6WjcYVcXZ¼# :ah c bZgdh YZ bVg ! VWg^a! bV^\ YZ &.,. YZ The Technocrat eVgaV YZa Xdci^c\ji Zc 8D' YZa @L= »8aZVcZg 8dVa 8dc" kZgh^dc¼ ^ »BV`Z LVn [dg HdX^Va 8]Vc\Z¼# 9eea" ;Whb$ Man, Energy, and Society. 1970. wh jc YZah aa^WgZh b h XdbeaZih hdWgZ ZcZg\^V# :Vga 8dd` YZcjcX^V aV fjVh^ gZa^\^dhV YZkdX^ YZ aV hdX^ZiVi eZg Va YZhZckdajeVbZci ZXdc b^X ^ Za [Zi fjZ VfjZhi XgZ^mZbZci YZe c YÉjc ZhidX Òc^i ^ cd gZcdkVWaZ YZ XdbWjhi^WaZh [ hh^ah# 6g\jbZciV fjZ aV hdX^ZiVi ^cYjhig^Va! ^ Zah :J6 Zc eVgi^XjaVg! V[gdciVgVc jcV Y^hb^cjX^ YZah hZjh gZXjghdh hZch ^\jVa V aV ]^hi g^V# 9VkVci YÉVfjZhiV g|e^YV Y^hb^cjX^ YZ aV fjVa^iVi YZah XdbWjhi^WaZh! aV hdX^ZiVi ^cYjh" ig^Va i^cYg| YjZh deX^dch! aÉdeX^ YZa »egd\g h» –XgZjgZ fjZ jc XVck^ iZXcda \^X dbc^ediZci Zch gZhXViVg| YZ fjVahZkda egdWaZbV gZaVX^dcVi VbW Zah gZXjghdhÄ d aÉdeX^ YZ aV egjY cX^V ÄV_jhiVg Zah cdhigZh kVadgh ^ [dgbZh YZ k^YV V aV gZVa^iVi YZ aÉZcZg\^V # 9eijWdpW" HeX[hj" »:bWdY^ZY :cZg\n VcY :Xdcdb^X KVajVi^dc!¼ Science! Kda# '&%# C b# )),*! &' YZ YZhZbWgZ &.-%! e# &#'&."&#'')# :hijY^V aV gZaVX^ ZcigZ aÉZcZg\^V Y^gZXiV ^ ^cY^gZXiV jhVYV eZg egdYj^g jc W d jc hZgkZ^ Vah :J6 ^ Za kVadg bdcZiVg^ VhhdX^Vi V aV hZkV igVchVXX^ YZ bZgXVi# 8dh" iVcoV ji^a^ioV Zah iZgbZh energia incorporada eZg YZhXg^jgZ Za Xdhi ZcZg\ i^X idiVa YZa W d hZgkZ^#

;d[h]o H[i[WhY^ =hekf ;H= " '/-. 8kbbWhZ" 9bWha M$ ???" »:cZg\n 8dhih VcY 7ZcZÒih/ CZi :cZg\n#¼ Energy Systems and Policy. Kda# &# C b# )# &.,+! e# (+,"(-&# 8kbbWhZ" 9bWha M$ ???% >[h[dZ[[d" H$7$ »I]Z :cZg\n 8dhih d[ <ddYh

VcY HZgk^XZh!¼ :cZg\n Eda^Xn# Kda# (# 9ZhZbWgZ &.,*! e# '+-"',-# =ZgZcYZZc! G#6# »JhZ d[ >ceji" Djieji 6cVanh^h id 9ZiZgb^cZ i]Z :cZg\n 8dhi d[ <ddYh VcY HZgk^" XZh¼! 9dXjbZci C b# +.# JgWVcV! >aa^cd^h/ 8ZciZg [dg 6YkVcXZY 8dbejiVi^dc! Jc^kZgh^in d[ >aa^cd^h# ) YZ bVg &.,(# G# 6# =ZgZcYZZc ^ 8# 7jaaVgY YZ aÉ:cZg\n GZhZVgX] <gdje :G< YZ aV Jc^kZgh^iVi YÉ>aa^cd^h! Zc eaZcV Xg^h^ YZ aÉZcZg\^V! YZhZckdajeZc jc bdYZa input-output YZ aÉZXd" cdb^V YZah :J6 WVhVi Zc Za Ójm YÉZcZg\^V# >Wdded" 8hkY[ C$ »HnhiZb :cZg\n VcY GZXnXa^c\/ 6 HijYn d[ i]Z 8dciV^cZg >cYjhign!¼ CZl Ndg`/ 6bZg^XVc HdX^Zin d[ BZX" ]Vc^XVa :c\^cZZgh! ,'"L6" <ZcZg "(! &.,'# >Wdded" 8hkY[" C$ »6c :cZg\n HiVcYVgY d[ KVajZ ^c i]Z :cZg\n 8g^h^h/ GZVa^in dg Bni]4¼# Annals of the American Academy of Political and Social Science. Kda# )&%# CdkZbWgZ! &.,(! e# &(."&*(# >Wdded" 8hkY[" C$ »:cZg\n 8dchZgkVi^dc VcY i]Z 8dchjbZg¼! Science! Kda# &-.# C b# )&.,# && YZ _ja^da &.,*! e# .*"&%'# >Wdded" 8hkY[" C$! »I]Z :cZg\n 8dhi d[ :cZg\n¼! :cZg\n GZhZVgX] <gdje! Jc^kZgh^in d[ >aa^cd^h Vi JgWVcV " 8]VbeV\cZ! mZgda^i]! gZk^hZY # ?jcn &.-%# =Vccdc Vg\jbZciV fjZ Zah :J6 ]Vc YÉVYdeiVg eda i^fjZh [dgiZh YZ XdchZgkVX^ YÉZcZg\^V eZg Xdb" eZchVg aV Y^hb^cjX^ YZ aZh [dcih YZ XdbWjhi^WaZh [ hh^ah Ydb hi^Xh ^ aV hZkV XgZ^mZci YZeZcY cX^V YZ [dcih cd"cVX^dcVah0 eZg V^m gZaaZ\Z^m HXdii ^ egdedhV jc gVX^d" cVbZci YZ aÉZcZg\^V bZhjgVYV Zc Xjedch ^ciZgXVck^VWaZh eZg [Z^cV# 6fjZhih egdedgX^dcVg^Zc Za Xdc" igda Ä^ aV gZhedchVW^a^iViÄ Y^gZXiZh YZ aÉ h YZ aÉZcZg\^V Va Xdchj" b^Ydg# =Vccdc YZ[ZchVkV fjZ Zah Xdchjb^Ydgh ]Vk^Zc YÉZhiVg b h VhhVWZciVih YZah ^beVXiZh fjZ aZh hZkZh YZX^h^dch iZc^Zc Zc aV YZbVcYV ZcZg\ i^XV ^ fjZ aÉVWh cX^V YÉVfjZhi XdcZ^mZbZci ZgV aÉVggZa YZa egdWaZbV#

Fh[Ykhiehi _ Z[\[diehi Z[ b[i [d[h]_[i h[delWXb[i 8ehWi_" =$ % PWhZ_d_" C$ Sorry, out of gas" 9WdWZ_Wd Y[djh[ \eh WhY^_# j[Yjkh[$ ;Z$ 9ehhW_d_$ (&&-$ =^hi g^V YZah e^dcZgh VbZg^XVch YZ aÉZcZg\^V hdaVg! aV b^c^Z a^XV Ydb hi^XV! aZh XVhZh eVhh^kZh ^ aZ Xdbjc^iVih VjidhjÒX^Zcih! YZa &.)% Va &.-%# Bdai Y^kZgi^i# BbW_hZ" <$ D$ Solar renowable advocating energy technologies. DWj_edWb IY_[dY[ <ekdZWj_ed" ]hWdj I8;H /&()&'&$ (&&-$ KZgh^ jc^kZgh^i|g^V YZa aa^WgZ YZ <#7dgVh^ $ B#OVgY^c^# wh jcV [dci W^Wa^d\g|ÒXV YZah e^dcZgh.

F[j`WZW [Yeb ]_YW I_ccedi" 9hW_]" [j Wb$ City Limits, a resource flow and ecological footprints analysis of Greater London. 8]VgiZgZY >chi^iji^dc d[ LVhiZh BVcV\ZbZci :ck^gdcbZciVa 7dYn! AdcYgZh# '%%'! :hijY^ YZ AdcYgZh Zc eZi_VYV ZXda \^XV ^ Zc IBG IdiVa GZfj^" gZbZci GZhhdjgXZh # BZhjgZh gZaVi^kVbZci XdbeVgVWaZh V aV iZh^ YdXidgVa YÉähXVg 8Vge^ciZgd# 9^WcX[hi" D_Yao % I_ccedi" 9hW_] % MWYa[hdW][b" CWj^_i$ '%%% # Hharing Nature’s Interest, Ecological Footprints as an Indicator of Sustainability# :Vgi]hXVc EjWa^XVi^dch AiY# AdcYgZh# BVcjVa YZ eZi_VYV ZXda \^XV! YZ hZ\dc c^kZaa! VbW idiZh aZh Zfj^" kVa cX^Zh YZ Y^kZghZh YZbVcYZh YZ Xdchjb gZh^Y cX^V! bdW^a^iVi! Va^bZciVX^ # :ah c bZgdh h c iVcXVih cdgbVabZci# 8dci Y^kZg" hdh ZhijY^h gZ\^dcVah ^ aV eg^bZgV Vegdm^bVX^ V aV eZi_VYV bjcY^Va V igVk h YZ *' eV hdh# H[[i" M$ »GZk^h^i^c\ XVggn^c\ XVeVX^in0 VgZV WVhZY ^cY^XVidgh d[ hjhiV^cVW^a^in! EdejaVi^dc VcY Zck^gdcbZci# 6 _djgcVa d[ ^ciZgY^h" X^ea^cVgn hijY^Zh¼# Ecología politica 12# &..+# MWYa[hdW][b" C$ % H[[i" M$ Our ecological footprint; reducing human impact on the earth. CZl HdX^Zin EjWa^h]Zgh# &..*# :a Xa|hh^X bVcjVa YZ eZi_VYV ZXda \^XV fjZ h jcV b^cV ^cZh"

\diVWaZ# :c Zah XVe idah '#(! '#* ^ ( hÉVbV\V idiV aV W^Wa^d\gVÒV YZ L# GZZh# Jc VccZm YZ &%% e|\^cZh YZh\adhhV aZh igVch[dgbVX^dch Zc eZi_VYV ZXda \^XV YZ Y^kZghZh YZbVcYZh YZ Xdchjb gZh^Y cX^V! bdW^a^iVi! Va^bZciVX^ ### # H[[i" M$ % MWYa[hdW][b" C$ »:Xd" ad\^XVa [ddieg^cih VcY Veegde^ViZY XVggn^c\ XVeVX^in¼# >ckZhi^c\ ^c cVijgVa XVe^iVa# I]Z ZXdad\^XVa ZXdcdb^Xh VeegdVX] id hjhiV^cV" W^a^in ISEE Island Press# &..)# EiXehd" >$ <$@h$Our Plundered Planet# &.)-# :c Za iZgXZg XVe ida YZa aa^WgZ =# ;# DhWdgc ?g# YZhXg^j aÉ]dbZ Xdb jcV cdkV [dg V \Zda \^XV# Fj^cV ZgV aV hjeZg[ X^Z iZggZhigZ egdYjX" i^kV4 DhWdgc aÉZhi^bV Zc (!') ]V$ ]VW YZ iZggV egdYjXi^kV ]VW^iVWaZ eZg V XVYV hhZg ]jb|# »AV fjVc" i^iVi YZ iZggV fjZ Zh edi ji^a^ioVg Zh a^b^iV V %!-' ]V$]VW# :ah Òh^ " aZ\h VXXZeiZc fjZ Zh cZXZhh^iZc &!%& ]V$]VW YZ egdYjXi^k^iVi b^i" _VcV eZg egdedgX^dcVg jcV Y^ZiV VYZfjVYV b c^bV¼# :a XdbZciVg^ hdWgZ Za bdYZa jgW| h VXaVg^Ydg/ »AV XdcXZcigVX^ ZmigVdgY^c|g^V YZ aV bZ^iVi YZ aV ]jbVc^iVi Zc XZcigZh jgWVch gZ[dg V aV Y^hXjh" h^ YZ eZg fj hÉ]^ XdcXZcigZc Zah egdYjXiZh ^ YZ h^ k^jZc YZ aZh iZggZh fjZ Zah X^gXjbYZc# wh Zk^" YZci fjZ Zah b^i_Vch YZ igVchedgi YZah egdYjXiZh Vah XZcigZh dc Zh XdchjbZ^mZc h c bdai ZÒX^Zcih! h^ cd [dh V^m jcV egdedgX^ \gVc YZah hZjh ]VW^iVcih cd edYg^Zc Xdci^cjVg k^k^ci"]^#¼ F\WkdZb[h led >WZ[hckh" B[e# febZ# »AV ZXdcdb V bjcY^Va V aV ajo YZ aV [ h^XV¼#&.%'# 8dc[ZgZcX^V V aÉ>chi^ijiZ [dg E]nh^Xh V <gVio# 6 fjVcih ]jbVch edi Va^bZciVg aV iZggV4 E[VjcYaZg YZÒcZ^m aV XVeVX^iVi hjhiZciVYdgV YZ aV iZggV Xdb »aV edWaVX^ b|m^bV fjZ edi hjhiZciVg jc iZgg^idg^¼# EgdedhV bZhjgVg »aV cZXZhh^iVi b^i_VcV eZg eZghdcV Zc XVYV iZgg^idg^ ^ Xdc[gdciVg"aV V aV fjVci^iVi YZ bViZg^Vah Y^hedc^WaZh Xdch^YZgVci aV iZggV Xdb jc iZgg^idg^ c^X¼# EZg fj^ch W ch XVa bZhjgVg4 EgdedhV bZhjgVg aÉZcZg\^V cZXZh" h|g^V eZg Va^bZciVg"hZ! kZhi^g"hZ! ]VW^iVg ^ YZhZckdajeVg igZWVaa# 9ZYjZ^m fjZ aV iZggV edYg^V hjh" iZciVg +#(%% b^a^dch YÉ]VW^iVcih#

(/)

F[j`WZW [Yeb ]_YW dWY_edWb 9Whf_dj[he" E$ El metabolismo de la economía española, recursos naturales y huella ecológica (19552000). ;jcYVX^ c 8 hVg BVcg^fjZ! AVcoVgdiZ# '%%*# 6kVajV Za bZiVWda^hbZ YZ aÉZXdcd" b^V ZheVcndaV Zc IBG ^ aV eZi_VYV ZXda \^XV ZheVcndaV# Cd [V jcV [did ÒmV h^c fjZ XVeijgV jc eZg " dYZ iZbedgVa YZ *% Vcnh! gZWViZci aV iZdg^V YZ aV YZhbViZg^Va^ioVX^ #

F[j`WZW [Yeb ]_YW YWjWbWdW CWoeh" <Wh]k[bb % Gk_djWdW" =ed# pWbe % 8[bcedj[" LWd[iW % PWcehW" H_YWhZ$ Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya# 8dchZaa 6hhZhhdg eZg Va 9ZhZckdajeVbZci HdhiZc^WaZ! 7VgXZadcV# '%%*# H[b[W" <$ % FhWj _ De]k[h" 7$ La petjada ecològica de Barcelona, una aproximació. 6_jciVbZci YZ 7VgXZadcV# :a eg^bZg ZhijY^ V 8ViVajcnV YZ aV eZi_VYV ZXda \^XV kV hZg Za &..-# IgVchbZi jcV XdbegZch^ egd[jcYV YZa igZWVaa YZ L# GZZh# 6bW ># Bj ^o kVb [Zg jc VaigZ ZhijY^ e^dcZg ^ fjVc Zch kV Vgg^WVg VfjZhi ZhijY^ ^ kVb XdcigVhiVg aZh hZkZh bV\c^ijYh VbW aZh cdhigZh! Zch kVb VYdcVg fjZ Xd^cX^Y^Zc#

:[ce]hWÓW HWickii[d" F$ 6gi^XaZ fjZ hZ XZcigV Zc Zah Vcnh igZciV ^ YZhXg^j Za cV^mZbZci YZ aV hdX^dad\^V ZhiVY hi^XV Xdb V X^ cX^V ZhiVY hi^XV eZ V XaVj YZa New Deal! eZg B# HVc\Zg YZ aV 7^gi] 8dcigda ;ZYZgVi^dc0 6# @# L]Zaeidc EdejaVi^dc 6hhdX^Vi^dc d[ 6bZg^XV0 :# 7# L^ahdc CVi^dcVa 6XVYZbn d[ HX^ZcXZh0 L# H# I]dbehdc! HdX^Va HX^ZcXZ GZhZ" VgX] 8ZciZg! L# ;# L^aXdm HdX^Va HX^ZcXZ GZhZVgX] 8ZciZg! Zc[gdci YZah YZ aÉZj\Zc h^V! fjZ kV YZhZbWdXVg Zc aÉZmiZgb^c^ cVo^/ 8# <^c^! ?# =jmaZn! BVjXd! CVX]h" iZ^b! =# AjYWdg\! D# CZk^aaZ# :cigZ VbWY h ZmigZbh! Zah YZ[Zchdgh YZ aV W^dad\^V YZ edWaVX^dch! fjV" a^ÒXVWaZh Xdb V cZdbVaijh^Vch/ G# EZVga! :# B# :Vhi! :# O^cc! 6# ?# Adi`V! @# EZVghdc#

;^hb_Y^" F$ H$ The Population Bomb# CdkV Ndg`# :Y# 7VaaVci^cZ 7dd`h# &.+-# E# G# :]ga^X]! bZbWgZ YZ aV CVi^dcVa 6XVYZbn d[ HX^ZcXZh ^ egZb^ 8gV[ddgY CdWZa YZa bZY^ VbW^Zci ! h aV eg^bZgV ZhigZaaV bZY^|i^XV YZ aÉZXdad\^hbZ0 VbW 8# GZb^c\idc ^ G# 7dlZgh! YZ aV Jc^kZgh^iVi YZ NVaZ! ]Vk^Zc [jcYVi aÉVhhdX^VX^ OZgd EdejaVi^dc <gdli] OE< fjZ YZ[ZchVkV jc bdYZa ZXdcdb^Xd"YZbd\g|ÒX ZhiVX^dcVg^# 6 b^i_Vc &.+.! YZheg h YZ aZh hZkZh VeVg^X^dch V aV iZaZk^h^ Za OE< iZc^V +%#%%% hdX^h0 V^m kV c ^mZg Za bdk^bZci ZXdad\^hiV Vah :hiVih Jc^ih# Le]j" M$ Road to Survival# CdkV Ndg`/ :Y# L^aa^Vb HadVc# &.)-# Jc Xa|hh^X bdai X^iVi# CWbj^ki" J$ Primer ensayo de población. &,.-# :c Za hZj VhhV^\ YZa &,.-! YZY^XV Za hZ\dc XVe ida V Zmea^XVg aV Y^[Zg cX^V ZcigZ jcV egd\gZhh^ Vg^ib i^XV ^ jcV egd\gZhh^ \Zd" b ig^XV# AV edWaVX^ V A^ij|c^V! EdbZg|c^V! 7gVcYZcWjg\ ^ BV\YZWjg\ edY^V Vgg^WVg V Xg ^mZg Zc egd\gZhh^dch \Zdb ig^fjZh! eZg hZchZ YdcVg YVYZh hZbWaV Zk^YZci fjZ aV egdYjXi^k^iVi V\g|" g^V cdb h XgZ^mZg| Zc egd\gZhh^ Vg^ib i^XV# >aÕajhigV aV gZaVX^ eZg V jcV edWaVX^ YZa b c YZ &#%%% b^a^dch aV YZa &.%% ! igZh hZ\aZh YZheg h YZ hZg edhh^" WaZ Vj\bZciVg aV egdYjXi^k^iVi eg^b|g^V Zc g|i^dh \Zdb ig^fjZh hZ cÉVa^bZciVg^Zc )#%.+ M &#%%% b^a^dch! ^ XdcXadj fjZ aV cViVa^iVi hÉV_jhiVg| Vah gZXjghdh d egdYjXi^" k^iVi eg^b|g^V#

;iYWb\Wc[dj ]beXWb M[Whj" I$ El calentamiento global» H# LZVgi [ h^Xd ^ ]^hidg^VYdg YZ aÉ6bZg^XVc >chi^ijiZ d[ E]nh^Xh Zmea^XV aÉZhXVa[VbZci V igVk h YZ &+% YZhXdWg^bZcih XaVj Va aaVg\ YZ &-% Vcnh YÉ]^hi g^V# H# =# HX]cZ^YZg! ZmeZgi Zc XVck^ Xa^b|i^X! Y^j/ »VfjZhi h jc aa^WgZ ZmXZeX^dcVa! aÉji^a^iod Zc aadX YZa bZj egde^ aa^WgZ V aZh bZkZh XaVh" hZh¼# :h aaZ\Z^m Zc igZh Y^Zh hZchZ edYZg eVgVg#

Ij[hd" D_YebWi$ La verdad del cambio climático. :Y^X^dcZh EV^Y h >W g^XV! H6! 7VgXZadcV# '%%,# =eh[" 7b$ Una veritat incòmoda, la crisi planetària de l’escalfament global i com afrontar-la# :Y^idg^Va <ZY^hV! H6# 7VgXZadcV# '%%,# 6a <dgZ h ZmVajbcZ YZ G# GZkZ" aaZ# :a &.-& GdcVaY GZV\Vc ZhiVkV YZX^Y^i V gZiVaaVg Zah [dch eZg V aÉZhijY^ YZa 8D'# <dgZ kV dg\Vc^i" oVg jcV hZhh^ Va Xdc\g h VbW G# GZkZaaZ ^ HX]cZ^YZg# :a Times YZ^V/ »ZcXVgV fjZ aÉZ[ZXiZ YÉ]^kZgcVXaZ h bVhhV ^cXZgi Xdb eZg _jhi^ÒXVg jcV bdY^ÒXVX^ idiVa YZ aV eda i^XV ZcZg\ i^XV! aV cZXZhh^iVi YÉVfjZhi XVck^ gVY^XVa ]V YZ^mVi YZ hZg ^c^bV\^cVWaZ¼# :a &..'! fjVc ZgV k^XZegZh^YZci! Zah :J6 kVc Vegd" kVg h^\cVg Za EgdidXda YZ @ndid! eZg Za &.., Zah gZejWa^XVch Zc kVc ^beZY^g aV gVi^ÒXVX^ # <bWdd[ho" J_c$ La amenaza del cambio climático. Historia y Futuro. HVci^aaVcV :Y^X^dcZh <ZcZgVaZh! HA! IVjgjh# BVYg^Y# '%%+#

H[]kbWY_ Z[b 9E( >K >c[dgbZ YÉ6kVajVX^ YZa <>:88# 7VhZ X^Zci ÒXV! ^beVXiZh! VYVeiV" X^ ! a^i^\VX^ # CdgbVabZci Zah Vgfj^iZXiZh edYg^Zc a^b^iVg"hZ V ZciZcYgZ Za gZhjb YZa \gje &! WVhZ X^Zci ÒXV YZ .% e|\^cZh! ^ YZa \gje ( b^i^\VX^dch YZ .% e|\^cZh# EZg V eaVc^ÒXVYdgh jgWVch VbW gZh" edchVW^a^iVih b h Y^aViVYZh Zc Za iZbeh Zh edi YZhXVggZ\Vg aÉ ai^b WadX YZ -%% e|\^cZh### :a b h ^ciZ" gZhhVci h gZk^hVg Zah ^c[dgbZh YÉVkVajVX^ YZa <>:88 >! >>! >>> ^ XdchiViVg Xdb aV YZbdhigVX^ YZah ^beVXiZh ^ Zah ZhXZcVg^h YZ [jijg hÉVcVkZc ^bedhVci hdWgZ aV gZh^hi cX^V Va XVck^ YZah eda i^Xh#

9ec_ii_ Z[ b[i Yeckd_jWji [khef[[i Global Climate Policy. Scenarios for 2030 and Beyond# 8db^h^ c YZ aVh Xdbjc^YVYZh ZjgdeZVh $.$'%%,# :hXZcVg^h YZ [jijg Zc aV aaj^iV XdcigV Za XVck^ Xa^b|i^X V aV J:! Xdchigj ih hdWgZ Za [Vb h '%$'%$'% '% YZ gZcdkVWaZh $ '% YÉZÒX^ cX^V $ Ä'% YZ 8D' #

Libro Blanco. La Política Europea de Transportes de Cara al 2010. La Hora de la Verdad# 8db^h^ c YZ aVh Xdbjc^YVYZh ZjgdeZVh &'$.$'%%&# JcV WdcV XaVhhZ hdWgZ bdW^a^iVi! ZcZg\^V ^ Zb^hh^dch! V ZhXVaV YZ aV J:#

7Zc_d_ijhWY_ [ifWdoebW BZhjgZh jg\Zcih YZ aÉZhigVi \^V ZheVcndaV YZ XVck^ Xa^b|i^X ^ ZcZg" \^V cZiV ::88:A # ?ja^da! '%%,# EaV cVX^dcVa YÉVhh^\cVX^ YZ YgZih YÉZb^hh^ eZg dYZ '%%-"'%&' # ?ja^da '%%,# :ÒX^ cX^V ZcZg\ i^XV :) '%%)" '%&'# EaV YÉVXX^ '%%-"'%&'# HZXgZiVg^V YÉ:hiVi YÉ:cZg\^V! 9ZhZckdajeVbZci >cYjhig^Va ^ YZ aV EZi^iV ^ B^i_VcV :begZhV# ?ja^da '%%(# 6kVajVX^ ZXdc b^XV YZ aZh bZhjgZh YZ aÉ:)# EaV cVX^dcVa YÉVhh^\cVX^ YZ YgZih YÉZb^hh^ eZg dYZ '%%*"'%%- # ?ja^da '%%)# 8db aÉ:)! hÉ]V YZ aaZ\^g VbW aV XVaXjaVYdgV V aV b|! eZgfj Zhi| egZhZciVi YZ [dgbV deVXV# :a '%%)! YZ bVcZgV h^beidb|i^XV! Zah hZXidgh cd V[ZXiVih eZg aV Y^gZXi^kV! Zah hZXidgh Y^[jhdh ZY^ÒXVX^ ^ igVchedgi d h^\j^ bdYZa jgW| ! _V ZcXVe VaVkZc Za YdXjbZci# :ÒX^ cX^V ZcZg\ i^XV :) ! '%%)" '%&'# HZXgZiVg^V YÉ:hiVi YÉ:cZg\^V! 9ZhZckdajeVbZci >cYjhig^Va ^ YZ aV EZi^iV ^ B^i_VcV :begZhV# ?ja^da '%%(# CdgbVabZci Zah Vgfj^iZXiZh Zh edYg^Zc a^b^iVg V aaZ\^g aÉVc|a^h^ hZXidg^Va YÉZY^ÒXVX^ ! ^cY hig^V ^ Zfj^eVbZci gZh^YZcX^Va# :ah eaVc^ÒXVYdgh jgWVch ]Vjg^Zc YZ aaZ\^g iVbW aÉVc|a^h^ hZXidg^Va YZ aÉZcZg\^V ^ YZa igVchedgi# AÉ:) hÉ]V YZ aaZ\^g VbW aV XVaXjaVYdgV V aV b| eZgfj hZbWaV fjZ hÉ]V\j h gZYVXiVi [V h^h Vcnh YZ bVcZgV fjZ Za aZXidg cd ed\j h ZciZcYgZ aV bV\c^ijY YZa egdWaZbV# ;Zi aÉZmZgX^X^ YZ YZhXdY^ÒXVX^ ! eZg V bdai ZmeZgih aZh ^c gX^Zh YZa bdYZa ZXdc b^X cVX^dcVa ^ciZch^j Zc ZcZg\^V ^ Zb^hh^dch VeVgZ^mZc Zc idiV aV hZkV bV\c^ijY#

(/*

:_l[hiei Wkjehi$ EnergĂ­a y cambio climĂĄtico. B^c^hiZg^d YZ BZY^d 6bW^ZciZ# Bdcd\gVĂ’V cÂ?b# &( YZa 8db^i‚ YZ :cZg\†V n GZXjghdh CVijgVaZh YZa >chi^ijid YZ aV >c\Z" c^Zg†V YZ :heVŠV# BVYg^Y# '%%%# JcV ZY^X^‹ bdai YZhXjgVYV fjZ VbV\V jcV bdcd\gVĂ’V bdai ^ciZ" gZhhVci# Eg^cX^e^h [†h^Xh ZhXZcVg^h! XdckZgh^dch! ZĂ’X^ƒcX^V YZa eVgX YZ iƒgb^fjZh cVX^dcVa! WVaVc dh ZcZg\ƒi^Xh YZ W^dXdbWjhi^WaZh½ EZg fjƒ cd Zh kV gZZY^iVg Za '%%&4

7Zc_d_ijhWY_ÂŒ YWjWbWdW Âť>c[dgbZ hdWgZ Za XVck^ Xa^b|i^X V 8ViVajcnVÂź# >chi^iji YÉ:hijY^h 8ViVaVch# 7VgXZadcV# '%%*# :a b^aadg aa^WgZ ejWa^XVi V 8ViVaj" cnV hdWgZ XVck^ Xa^b|i^X0 igVchbZi aÉ^ciZgƒh eZghdcVa YZa hZj Xddg" Y^cVYdg! ?# :# AaZWdi# AV eg^bZgV eVgi YZ eg^cX^e^h [†h^Xh ‚h bdai Y^Y|Xi^XV ^ gZXdbVcZb XdbeaZ" bZciVg"aV VbW Za aa^WgZ YZ LZVgi# :a iZgXZg WadX hdWgZ XdbedgiV" bZcih ‚h Xjgi ^ bdai gZkZaVYdg# :a hZ\dc WadX YZY^XVi Vah hZXidgh egdYjXi^jh ‚h iVc ^ggZ\jaVg Xdb ]d ZgV aV eda†i^XV YZ aaj^iV XdcigV Za XVck^ Xa^b|i^X Zc VfjZaa bdbZci# :ch hZbWaV fjZ aV eVgi YÉjgWV" c^hbZ Zh bZgZ^m jcV gZk^h^‹# ÂťEaV YZ aÉZcZg\^V YZ 8ViVajcnV '%%+"'%&*Âź! <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV# EaV ZhigViƒ\^X kZgh^‹ '# 9ZeVgiVbZci YZ IgZWVaa ^ >cYÂ?hig^V# Jc XVck^ XaVg YZ aÉZhigViƒ\^V \ZcZgVa YZ eda†i^XV ZcZg\ƒi^XV V 8ViVajcnV! fjZ ^cXadj Zah ZhXZcV" g^h ZcZg\ƒi^Xh YZ 8ViVajcnV eZg Va eZg†dYZ '%&%"'%&* cd XdckZg\Z^" mZc VbW @ndid ^ Za EaV YÉZcZg\^Zh gZcdkVWaZh# ;^cVabZci! Zch hZbWaV fjZ aÉZhigViƒ\^V YÉZhiVak^ ^ ZĂ’X^ƒc" X^V ZcZg\ƒi^XV! Ă’cVabZci ^cXdged" gVYV V jcV eda†i^XV ZcZg\ƒi^XV! Zh bZgZ^m jcV VaigV gZk^h^‹# #+")) CJ 9E( 8dckZcX^‹ XViVaVcV YZa XVck^ Xa^b|i^X# BVgX YZ gZ[ZgƒcX^V gZhjb# <ZcZgVa^iVi YZ 8ViVajcnV# #+")) CJ 9E( 8dckZcX^‹ XViVaVcV YZa XVck^ Xa^b|i^X# 6kVciegd_ZXiZ YZa EaV XViVa| YZ b^i^\VX^‹ YZa XVck^ Xa^b|i^X '%%-"'%&'# <ZcZgV" a^iVi YZ 8ViVajcnV# :higViƒ\^V \ZcZgVa YZ aaj^iV XdcigV Za XVck^ Xa^b|i^X V 8ViVajcnV!

YdXjbZci gZYVXiVi Zc jc egdX‚h eVgi^X^eVi^j! eZgÂŒ [V aV hZchVX^‹ fjZ aÉZhigViƒ\^V Zc ZĂ’X^ƒcX^V ^ eda†" i^fjZh jgWVcZh Zh Y^ajZ^m Va Ă’cVa#

;Ă“Y_„dY_W [d[h]„j_YW [d [Z_Ă“YWY_ÂŒ 8ehWi_" =$ % PWhZ_d_" C$ Sorry, out of gas. 8VcVY^Vc XZcigZ [dg VgX]^" iZXijgZ# :Y# 8dggV^c^# '%%,# =^hiÂŒg^V YZah e^dcZgh VbZg^XVch YZ aÉZcZg\^V hdaVg! aV b^c^ZÂŒa^XV Ydbƒhi^XV! aZh XVhZh eVhh^kZh ^ aZh Xdbjc^iVih VjidhjĂ’X^Zcih Vah :J6! eZg†dYZ &.)%"&.-%# wh bdai Y^kZgi^i# H_Y^Whp" 9$ % IY^kbp" 9$ % P[_jb[h" <$ Energy-efďŹ cient upgrades. :Y# 7^g`]VjhZg# :Y^i^dc 9ZiV^a# '%%+# BVcjVa hdWgZ b^aadgZh YÉZckda" iVcih ^ h^hiZbZh VXi^jh VbW Xg^iZ" g^h YÉZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV# :hijY^ XdbeVgVi YZ WVaVc dh ZcZg\ƒi^Xh ^ YZbVcYZh YZ XVadg ^ ZaZXig^X^iVi! ZmegZhhVi Zc 8D'# >WkibWZ[d" =$ % IWbZWd^W" C$ :$ % B_[Zb" F$ Clima Skin. :Y# <VaYlZn# '%%,# GZZY^X^‹ YZa bVcjVa hdWgZ Y^hhZcn YÉZckdaiVcih VbW Xg^iZg^h YÉZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV# =edpWbe" H$ % >WX[hcWdd" A$ @$ Energy-efďŹ cient architecture. :Y# 7^g`]VjhZg# '%%+# BVcjVa hdWgZ ZmZbeaZh YÉZY^Ă’X^h Y^hhZcnVih VbW ZckdaiVcih ^ h^hiZ" bZh VXi^jh YÉVaiV ZĂ’X^ƒcX^V# :Wd_[b" I$ A$ Advanced Building Systems$ ;Z$ 8_ha^Wki[h$ (&&)$ BVcjVa hdWgZ h^hiZbZh VXi^jh YÉVaiV ZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV# IY^_jj_Y^" 9$ Solar Architecture$ :Y# 7^g`]VjhZg# :Y^i^dc 9ZiV^a# '%%(# BVcjVa hdWgZ ZmZbeaZh YÉZY^Ă’X^h Y^hhZcnVih Zc [jhiV Xdb V bViZ" g^Va YZ WV^m Xdci^c\ji ZcZg\ƒi^X! ^ ZckdaiVcih ^ h^hiZbZh VXi^jh YÉVaiV ZĂ’X^ƒcX^V# >WkibWZ[d" =$ % IWbZWd^W" C$:$ % B_[Zb" F$ Clima Design. :Y# 7^g`" ]VjhZg# '%%'# BVcjVa hdWgZ Y^hhZcn YÉZckda" iVcih VbW Xg^iZg^h YÉZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV#

:Wd_[bi" A$ Low-Tech, Light-Tech, High-Tech. :Y# 7^g`]VjhZg# '%%'# BVcjVa hdWgZ ZckdaiVcih ^ h^hiZ" bZh VXi^jh YÉVaiV ZĂ’X^ƒcX^V ZcZg" \ƒi^XV# Jc YZah eg^bZgh bVcjVah fjZ ^ciZ\gV ^ XgZjV XVck^ Xa^b|i^X! ZcZg\^V! Xa^bV gZ\^dcVa! h^hiZbZh XdchigjXi^jh ^ [jcX^dcVbZci eVh" h^j VbW ZckdaiVcih ^ h^hiZbZh YZh YZ aÉZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV#

V aÉ]VW^iVi\Z! X^XaZ YZ aÉV^\jV! ZĂ’X^ƒcX^V ^ jcV b^XV YZ bdW^a^iVi# :mXZeiZ Zc Za XVh YZ KVjWVc V ;g^Wjg\ 6aZbVcnV ! cd ]^ ]V jcV bZidYdad\^V YÉZhijY^ XdbeVgVi#

8khjed" I$ Energy efďŹ cient ofďŹ ce refurbishment. :Y# ?VbZh ?VbZh# '%%&# BVcjVa hdWgZ ZmZbeaZh YÉZY^" Ă’X^h YÉdĂ’X^cZh Y^hhZcnVih VbW ZckdaiVcih ^ h^hiZbZh VXi^jh YÉVaiV ZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV# :hijY^ Xdb" eVgVi^j YZ WVaVc dh ZcZg\ƒi^Xh ^ YZbVcYZh YZ XVadg ^ ZaZXig^X^iVi# :a 8D' Zbƒh ‚h YZYj WaZ#

>eo[h" A$ =$ % >ebZ[d" ;$ Household consumption and ecological footprints in Norway ?djgcVa d[ XdchjbZg Eda^Xn# HZiZbWgZ! '%%(#

:Wd_[b" I$A$ The technology of ecological buildings. :Y# 7^g`]VjhZg# &..*# Eg^bZg bVcjVa hdWgZ h^hiZbZh VXi^jh YÉVaiV ZĂ’X^ƒcX^V ZcZg\ƒi^XV#

M_[ZcWdd" B[dp[d$ On the conversion between local and global hectares in Ecological Footprint analyisis. :Xdad\^XVa :Xdcdb^Xh +%# '%%,#

;d[h]_W _dYehfehWZW [d bĂŠ[Z_Ă“YWY_ÂŒ ;]][h C$ <kY^i % Hei[dahWdp" 7kY^im[_a$ Construction materials. :Y# 7^g`]VjhZg# '%%,# Eg^bZg bVcjVa hdWgZ bViZg^Vah VbW iVjaZh ejWa^XVYZh YÉZcZg\^V ^cXdgedgVYV Zc egdXZhhdh YZ [VWg^XVX^‹! Y^hXg^b^cVYV eZg [dcih YÉZcZg\^V eg^b|g^V ^ Zb^hh^dch ZheZX†ÒfjZh# 9kY^‡" 7$ Informe Mies. :Y# JE8# &...# Eg^bZg ZhijY^ V 8ViVajcnV fjZ ^cXdgedgV aÉZcZg\^V ^cXdgedgVYV Zc Zah bViZg^Vah V aÉZĂ’X^ƒcX^V ^ aV bdW^a^iVi! Zc 8D'#

KhXWd_ic[ ieij[d_Xb[ IWii_" F$ Strategies for sustanaible Architecture# :Y# IVnadg ;gVcX^h# '%%,# Ckbb[h" :$ =$ EdiďŹ caciĂłn y urbanismo sostenible# :Y# 7^g`]VjhZg# '%%*# GZVabZci! Ă’ch VgV! cd XdcZ^mZb XVe bVcjVa fjZ ej\j^ gZXdbVcVg hdWgZ jgWVc^hbZ hdhiZc^WaZ# :ah bVcjVah ]VW^ijVah WVggZ\Zc ZXd" X^jiVih! eVgi^X^eVX^‹! VXXZhh^W^a^iVi

6a\jch ZhijY^h gZXZcih fjZ ^ciZc" iZc Xdchigj^g VfjZhiV bZidYdad\^V b^i_Vc Vci aÉ^cY^XVYdgde aV eZi_VYV ZXdaÂŒ\^XV/

H[[i" I_ccedi" MWYa[hdW][b" B[dp[d" MWZW" [j Wb$ A research agenda for improving national ecological Footprints accounts. :Xdad" \^XVa :Xdcdb^Xh %(&-)# '%%-#

8eh]ijhec" >Wdiied [j Wb$ Ecological Footprint analyisis as a tool to assess tourism sustainability. 8jaijgVa \Zd\gVe]n ;gZ^Wjg\ Jc^kZgh^in# =jbVc ZXdad\n Y^k^h^dc# AjcY Jc^kZgh^in! 8jaijgVa \Zd\gVe]n# BjchiZg Jc^kZgh^in! :Xdcdb^X <Zd\gVe]n VcY Idjg^hb EVYZgWdgc Jc^kZgh^in#

(/+

9h Z_ji \eje]h}ÓYi

7]hW c[dji

Bdaih YZah \g|ÒXh ^ [did\gVÒZh ]Vc ZhiVi egdedgX^dcVih eZah Vjidgh# AV gZhiV YÉ^bVi\Zh i egdXZY cX^Zh Y^kZghZh/

6fjZhiV ejWa^XVX^ h jcV dWgV XdgVa! cdb h YZ [jaaZ_Vg Za aa^WgZ Zch cÉVYdcZb# 6ah (. ZmeZgih fjZ XdaÕaVWdgZc Zc (* Vgi^XaZh! hÉ]^ V[Z\Z^mZc &% eZghdcZh ZcigZk^h" iVYZh ^ Zah cdbWgdhdh ZhijY^Vcih YÉVgfj^iZXijgV fjZ kVc eVgi^X^eVg Zc aV XdchigjXX^ YZ aÉZhiVcY YZ 8dchigjbVi# Idih Zaah Xdc[dgbZc aÉVbea^ kZciVaa YZ eZghdcZh fjZ ]Vc Xdcig^Wj i V aÉZaVWdgVX^ YZ aÉdWgV! ^ Zah YZWZb Za cdhigZ V\gV bZci# Cd Zah edYZb ZhbZciVg idih! kdaYg Zb! eZg ! YZhiVXVg Zah Zcijh^VhiZh >kVc Bj ^o! 6ccV EV\ h ^ ?dVc BVcZa YZa AaVcd fjZ Zch ]Vc V_jYVi b h Zcaa| YÉZhXg^jgZ aV hZkV eVgi#

6\ cX^V YZ GZh^Yjh YZ 8ViVajcnV e# -(0 e# &.( $ 6>H6 e# '+0 e# ',0 e# (&"'0 e# ((0 e# ()"'0 e# (*"&0 e# (,"&0 e# )*0 e# +.0 e# -'0 e# &%,0 e# &(+"'0 e# &)%"'0 e# &*+0 e# '*'0 e# '*(0 e# '*) $ 6a[dch GdYg " \jZo"6>H6 e# (,"' $ 7:76"6>H6 e#(%"' $ 9ZeVgibZci d[ 8a^bViZ 8]Vc\Z# 6jhigVa^V e# &*-"& $ 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z! 8VgaZh HZ\jgV e# ''"' $ 9ZeVgiVbZci YZ BZY^ 6bW^Zci ^ =VW^iVi\Z! G^X]VgY BVgi^c e# ,+"&0 e# &%(0 e# &%)0 e# &)%"& $ :H6"8# 8VggZVj e# '( $ ;dida^V 7gd`Zg e# &)% $ >chi^iji 8Vgid\g|" ÒX YZ 8ViVajcnV e# &'& $ ?VbZh =VchZc e# &(."& $ C=E6"6>H6 e# '+0 e# '-"'0 e# '."'0 (%"&0 e#(&"(0 e# (' $ cdWZaeg^oZ#dg\ e# &(-"& $ EVj E gZo YZ EZYgd e# &)."' $ E]didh]di"6>H6 e# '*0 e# &(+"& $ G^XVgYd 8dbeV^g # ;didiZXV! 9^ejiVX^ c Egdk^cX^Va YZ =jZhXV e# &)."' $ GdhV 8VgkV_Va e# '."&0 e# (&"&0 e# ()"& $ GdhV BZgXVYZg e# ''"&$($) $ HVc 9^Z\d =^hidg^XVa HdX^Zin e# &(-"' $ HiZkZ K^aaZi" 6>H6 e# &*-"' $ I]Z 7g^Y\ZbVc 6gi a^WgVgn"6>H6 e# (*"'0 e# (+ $ L^`^Xdbbdch e# '-"& #

KdaZb [Zg iVbW jcV ZmegZhhV bZcX^ V GdhV BZgXVYZg eZah hZjh ZcXZgiVih XdchZaah ^ eZg aV ^ciZchV YZY^XVX^ Zc aV iVhXV YZ egdYjXX^ YZa aa^WgZ! ^ V EVj YZ G^WV ^ <j^aaZb 8VgYdcV fjZ ]Vc VXdchZ\j^i YdcVg jcV VXjgVYV [dgbV \g|ÒXV V jc bViZg^Va VWjcYVci ^ Y^kZgh# AV aVWdg^dhV gZXZgXV YÉ^bVi\Zh ^ YVYZh ]V ZhiVi hdWgZidi edhh^WaZ \g|X^Zh V GdhV 8VgkV_Va! BVgi DW^dah ^ ¿aZm BdciZh# EZg VXVWVg! jc V\gV bZci bdai hZci^i V C g^V EZYgVah! ^bejahdgV YZ iVciZh ^ iVciZh ^c^X^Vi^kZh V [Vkdg YZ aÉVegdeVbZci YZ aÉVgfj^" iZXijgV ^ aV hdhiZc^W^a^iVi# Idih Zah fj^ ZhiZb XdbegdbZhdh Zc VfjZhiV iVhXV XdcZ^mZb Zah hZjh Zh[dg dh ^ Za hZj V_ji ]V ZhiVi YZX^h^j eZg Yjg V iZgbZ VfjZhi aa^WgZ# 6 idih! bdaiZh \g|X^Zh#

Jed_ IebWdWi" :Wd_ 9WbWjWokZ" 9egk[ 9bWh[j 7VgXZadcV! bVg YZ '%%.

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.