Des d’ARRAN Cardedeu presentem aquest llibret com a eina per conèixer les característiques de la realitat laboral del jovent als Països Catalans.
ÍNDEX 1. Introducció i anàlisi de la situació actual
1
2. Realitats del treball juvenil
3
a. Contractes temporals b. Contractes de pràctiques i de becari c. Treball sense contracte o “en negre” d. Treball sense horari fix
3 6 8 10
3. Patriarcat i treball
12
4. Conclusions
13
5. Bibliografia
14
1. INTRODUCCIÓ I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL Durant la —falsa— Transició, l’Estat espanyol, forçat per l’oligarquia financera i la burgesia, va començar a aplicar una política econòmica neoliberal, iniciant una gran reestructuració de l’economia espanyola amb l’excusa de modificar el procés productiu per tal de poder obtenir-ne el màxim benefici . Aquesta modificació del procés de producció ha comportat una precarització del treball laboral, deixant a la classe treballadora —que viu de la venta de la seva força de treball— a l’estacada. Aquestes mesures neoliberals no només pretenen beneficiar l’alta burgesia i perpetuar la societat classista, sinó que el seu objectiu principal és la consolidació dels monopolis espanyols en els diferents sectors de l’economia.
Des del començament de la crisi, els salaris a l’Estat espanyol han baixat un 10% La crisi immobiliària i financera del 2007 ha estat l’excusa perfecta per a acabar de culminar el neoliberalisme, i això s’ha vist reflectit sobretot en les grans retallades en sectors públics com la sanitat i l’educació. Aquestes retallades han comportat l’elitització dels sectors públics fent que la classe treballadora cada vegada tingui més dificultats per accedir-hi. Mentre les classes benestants poden seguir gaudint de l’educació pública —i del sector públic en general—, la classe treballadora, a la qual se li nega aquest dret de forma indirecta, ha vist reduïdes les seves aspiracions laborals i s’ha hagut de sotmetre a unes condicions laborals pèssimes.
1
1. INTRODUCCIÓ I ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL I com ens afecta això, als joves? Els joves de classe treballadora, a més de les dificultats explicades més amunt, ens trobem en una situació de desigualtat respecte els adults i, en conseqüència, patim més precarietat en les relacions de treball i en general en l’estructura socioeconòmica. Això fa que haguem de dependre de la família econòmicament, ja que l’únic treball que trobem, precari, no ens permet mantenir-nos i, per tant, tampoc emancipar-nos. A més, cal no oblidar el problema de l’atur juvenil. La desocupació a l’Estat espanyol ha assolit màxims històrics i només es troba actualment superat dins la Unió Europea per Grècia i en el cas del jovent, les dades són encara més preocupants.
A l’estat espanyol l’atur juvenil arriba al 55% El nostre accés al mercat laboral és llarg i costós, ja que sovint depèn d’un llarg període de formació, i està profundament marcat per la precarietat. O bé no trobem feina o bé acceptem feines temporals i mal remunerades. Els joves ocupem el punt més baix de l’estructura laboral, ja que durant els primers anys de la nostra vida laboral es considera que encara no tenim experiència ni formació suficients. Aquesta etapa, que pot arribar a durar més de deu anys de la nostra vida, en teoria és transitòria, però les empreses s’aprofiten de forma estructural d’aquesta dinàmica de precarietat, ja que els suposa un gran estalvi.
El jovent aturat dels Països Catalans representa el 10% del total d’aturats i un 23% del total d’aturats juvenils de la resta de l’Estat.
2
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL Com hem dit, el jovent patim d’una manera molt més salvatge les conseqüències de l’estructura del mercat de treball actual i de la crisi, una crisi que ha estat utilitzada per empitjorar les condicions laborals i augmentar encara més la precarització del jovent. Però, com és materialitza aquest concepte que anomenem precarització? Quines són les opcions i condicions de treball concretes amb què ens trobem els joves? A continuació, us expliquem una a una diferents situacions laborals molt freqüents entre els joves i les conseqüències que té treballar-hi.
a. Contractes temporals Quin és el problema dels contractes temporals? El principal problema és quan els empresaris utilitzen contractes temporals per feines que en realitat no ho són. És a dir, no és que hi hagi un lloc de treball només disponible per uns mesos, sinó que aquesta plaça (que és necessària a llarg termini) no s’atorga de manera indefinida sinó per curts períodes de temps a diferents joves, creant inestabilitat en tots els que volem trobar feina estable. Sobre el paper, els treballadors amb contracte temporal tenen els mateixos drets que els treballadors amb contracte indefinit. Alhora de la veritat, però, això no sempre és així, perquè, malgrat que hi ha una cobertura jurídica que hauria de garantir l’aplicació correcta d’aquests tipus de contractes, la seva ambigüitat permet que s’apliquin de manera fraudulenta en general.
Només una de cada dues persones joves es troba ocupada i amb capacitat suficient d’ingressos per emancipar-se. Això és així pel tipus de contractes als quals podem aspirar els joves, i és que, més de la meitat dels contractes són temporals.
La taxa de temporalitat arriba fins el 66%. Molt joves, amb l’arribada de l’estiu busquem feina a casals, bars, botigues de roba… Aquest és l’exemple més clar de feina temporal, és una feina que només fas durant un període determinat de temps. El contracte temporal o de duració determinada, a diferència del contracte indefinit, és aquell que té per objectiu establir una relació laboral entre empresari i treballadors d’un temps determinat.
3
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL Aquest fet es veu recolzat per la despreocupació de les administracions i la majoria de sindicats i crea una situació en què els joves no podem defensarnos ni lluitar per millorar les nostres condicions sense el perill de perdre la feina.
Aquests treballadors són utilitats per absorbir el gruix d’atur en períodes de crisi. És a dir que les empreses utilitzen els treballadors temporals per adaptarse als cicles econòmics, acomiadant-los o contractant-los com els convé. Així mateix, les facilitats per acomiadar a un treballador temporal són majors, ja que no se’l fa fora directament sinó que no se li renova el contracte. Aquest tipus d’acomiadament, la no renovació del contracte, té un cost nul per l’empresari. No hi ha indemnització ni possibilitat de recórrer l’acomiadament com a improcedent.
Des de l’aprovació de la darrera Reforma Laboral del govern del PP, el 92% dels contractes efectuats a l’Estat espanyol han estat temporals. Finalment, a tot això se li suma el fet que gran part dels contractes temporals són també parcials, és a dir, no de jornada completa, fet que deixa els joves a una situació encara més precària.
Aquest fet provoca grans desigualtats entre els treballadors amb contracte temporal i fix, ja que els primers tenen nou vegades més possibilitats de perdre la feina que no pas els segons. Al tercer trimestre de 2012, un 18% dels treballadors temporals van perdre la feina en front del 2% dels treballadors fixos.
Per què apliquen aquest tipus de contractes? Amb els contractes temporals, els empresaris obtenen uns beneficis a costa dels interessos del treballadors que són suficients perquè el sistema català i espanyol segueixin escollint de forma massiva qualsevol de les fórmules temporals. Podríem resumir aquests beneficis en tres grans punts: — Les circumstàncies econòmiques del moment actual — Els requisits per l’acomiadament — El cost que suposa cada treballador a l’empresari
Finalment, cal destacar que el cost que suposa cada treballador temporal a l’empresari és menor que el d’un treballador fix. Aquest fet és veu agreujat amb l’aparició de les Empreses de Treball Temporal (ETT) que, a més a més, empitjoren les teves condicions de treball.
4
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL Què són les Empreses de Treball Temporal o ETT? Les ETT són empreses que es dediquen a fer d’intermediaris entre una empresa i els treballadors, gestores de mà d’obra. El fet d’estar contractat per l’ETT i no directament per l’empresa usuària (empresa on acabes treballant) fa que estiguis en unes condicions laborals inferiors alhora que t’impossibilita per assolir millores laborals i salarials degut a l’enorme rotació i flexibilitat. Així mateix, com que no estàs contractat directament per l’empresa on treballes, la representació sindical de l’empresa no pot lluitar per les teves condicions laborals. Malgrat tot això, les ETT juguen un paper clau en el mercat laboral d’avui dia i beneficien enormement als empresaris.
Això és així perquè les ETT els permeten esquivar les millores laborals d’aquests treballadors “de segona”, que sí que es veuen obligats a donar als treballadors directes. Així mateix, les ETT són un recurs ràpid i fàcil de l’estat per gestionar l’atur creixent que patim i maquillar les xifres d’aturats davant la Unió Europea. Les contractacions per mitjà de l’Administració Pública — qui s’hauria d’encarregar de reduir la taxa d’atur— no arriben al 1,2% als Països Catalans mentre que les ETT aconsegueixen recol·locar al 15% dels desocupats.
5
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL Què suposen els contractes de pràctiques o de becari? La realitat és que sota aquesta promesa de formació s’hi amaga una altra cosa. Moltes vegades els joves que tenim aquests contractes acabem fent feines per les quals estem sobrequalificats, és a dir, que no ens suposen cap aprenentatge o formació. A més, sovint tenim l’esperança que després d’aquest període de pràctiques o de beca l’empresa on hem estat treballant ens contractarà, però la majoria de vegades això no és així, i per tant aquestes feines acaben sent temporals, és a dir, precaritzant la vida dels joves.
b. Contractes de pràctiques i de becari Els contractes de pràctiques o les beques de formació, que ofereixen feina no remunerada o amb una remuneració molt baixa, són una tendència creixent entre els joves que estem cursant o hem acabat estudis superiors. Aquests contractes, que moltes vegades són obligatoris en els graus universitaris o els cicles formatius, en teoria serveixen com a període de formació per a l’estudiant, perquè posi en pràctica els coneixements apresos durant els estudis. Ara bé, a la pràctica les coses són diferents.
6
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL Aquests tipus de contractes, en algunes institucions públiques, per exemple, acaben suplint llocs de treball que abans eren indefinits, de manera que la institució es pot estalviar molts diners pagant menys als treballadors per fer la mateixa feina.
Ara bé, els convenis de pràctiques adscrits a un centre d’estudis són diferents, i aquí és on l’Administració i els centres d’estudis (universitats, majoritàriament) fan la “trampa”. Aquests convenis, acordats entre els centres educatius i les empreses, estableixen les condicions per
De tots els contractes de pràctiques firmats el gener de 2014, només un 20% s’han tornat indefinits Hem de saber que, per llei: — El contracte de pràctiques ha de servir per adquirir pràctica professional d’acord amb el nostre nivell d’estudis. — Les pràctiques poden durar entre 6 mesos i 2 anys (amb dues pròrrogues). — Un treballador en pràctiques ha de cobrar el salari establert per conveni. Si no s’hi estableix, com a mínim haurà de cobrar el 60% (durant el primer any) i el 75% (el segon any) del contracte del salari fixat al conveni per a un treballador que faci una feina equivalent. — En un contracte de pràctiques sí que cotitzem a la Seguretat Social, i en aquesta cotització s’hi inclou la prestació de l’atur.
a les pràctiques professionals d’estudiants, no representen cap relació laboral i per això sovint no inclouen remuneració, o bé una de simbòlica i no estan regits pels paràmetres anteriors. I com afecta tot això els joves? Els joves, sense experiència i amb necessitat de feina, ens trobem obligats a acceptar contractes de pràctiques o beques per ampliar el nostre currículum i tenir més possibilitats al mercat laboral, però aquestes feines no ens serveixen de formació, estan mal remunerades i són temporals. Així doncs, aquests tipus de contractes només fan que abaratir costos als empresaris, que poden tenir un treballador sense cobrar o cobrant molt poc, mentre que no ofereixen cap sortida no precària per als joves.
7
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL c. Treball sense contracte o “en negre”
cobres més que si haguessis d’estar assegurat, és una feina més flexible... Totes això són només veritats a mitges i no hem de deixar-nos enganyar, ja que les repercussions de treballar en negre són moltes més del que es podria pensar. I és que, treballar sense contracte és el súmmum dels treballs precaris, ja que quedes completament a la mercè de l’empresari.
Treballar de cambrer els caps de setmana o en temporada alta al bar del poble, fer de cangur, fer classes particulars… Aquests són alguns dels exemples del primer contacte que tenim els joves amb mercat laboral. Amb l’excusa de la falta d’experiència, o de ser només un primer contacte, temporal, per fer uns diners extres, la majoria de locals ofereixen al jovent treballar sense contracte. Aquestes “primeres feines” no tenen perquè ser-ho i poden —per opció personal o degut a la situació actual— ser una opció definitiva o a llarg termini. És per això que és important reclamar els nostres drets i veure el que implica realment treballar sense contracte.
Sous no regulats tot i que és evident que treballar amb contracte implica que una part del sou no la percebem com a tal (impost de contribució), els contractes es regeixen per llei, que estipula un salari mínim. El fet de treballar sense contracte no t’assegura que el salari per hora que reps compleixi aquests mínims. No cobrament de les pagues extres Horari laboral de la mateixa manera que el salari no està regulat, l’horari pot no estar-ho. Poden canviar-te l’horari d’un dia per l’altre, demanar-te treballar festius o nocturns (cobrant el mateix) o al revés, dir-te que un cap de setmana no treballaràs (amb el no cobrament del sou que això implica).
Què implica treballar sense contracte? En un primer moment, poden presentar-te treballar sense contracte com una feina amb més facilitats: no has de pagar res a l’Estat en concepte de cotització, no has de fer la declaració de la renda,
8
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL Treballar més hores de les normals i no cobrar el 50% de més per les hores extres
Acomiadament en cas d’acomiadament, no t’abonen ni el preavís ni la indemnització per antiguitat i no accedeixes a una assegurança per atur.
Vacances i baixa per malaltia l’empresari en la majoria dels casos no et paga les vacances ni els dies que faltis per malaltia. Si treballes cobres; si no, no.
33% coneix a algú que treballa sense contracte* Com se’n beneficia l’empresari?
Falta de cobertura mèdica i d’obra social
El principal benefici que obté un empresari d’un treballador sense contracte és econòmic. Aquest tipus de conveni no genera cap obligació per l’empresari ni li suposa cap cost de Seguretat Social. Tot empresari té el deure de cobrir la seguretat social dels seus treballadors.
5% a l’Estat espanyol treballa “en negre”* Falta de ART en cas d’accident de treball Jubilació tot el temps treballat sense contracte és temps que no es cotitza de cara a la jubilació. Això, ara per ara, pot no semblarte important. Però no hem d’oblidar que en els últims anys s’ha allargat el temps que cal treballar per rebre una jubilació i cada dia treballat en negre te n’allunya una mica més.
*http://www.sepe.es/contenidos/que_es_el_sepe/estadisticas/otros_informes/sistesis_anual_MT.html
9
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL d. Treball sense horari fix
Les hores extraordinàries En moltes feines acabar fent alguna hora extra o sortir una mica més tard de la feina s’ha convertit ja en una cosa natural, com si formés part de la jornada laboral. La realitat però, és que d’entrada no són obligatòries i a més, no poden sumar més de 80 hores l’any. Aquestes hores han de ser pagades com qualsevol altra hora normal de treball o per descans, segons decideixi cadascú. Les típiques excuses com “en aquesta feina ja se sap” o “és un petit esforç només durant unes setmanes” entre altres, no són legals i per tant, us podeu negar a fer aquestes hores extres.
Cada vegada més joves ens trobem amb contractes amb sense horaris fixos, calendaris caòtics, etc. Aquestes condicions cada cop es donen més entre els joves treballadors fins a arribar al punt que per trobar feina s’ha d’estar disposat a tenir disponibilitat horària total. Un bon exemple són els treballadors (la majoria joves) de centres comercials com ara La Roca Village, on els horaris canvien cada setmana, s’han de fer hores extres i treballar en dies festius. Ser conscients de la realitat laboral actual i saber fins on arriben les nostres obligacions i on comencen els nostres drets és important.
Les hores extres nocturnes Si mai t’han trucat amb poca antelació perquè vagis a treballar, has de saber que no és legal. Tot i així, hi has d’anar ja que és l’empresari qui té l’última paraula, ja que impera la lògica de “primer obeeix i després demana”, sinó ens juguem la possibilitat de ser sancionats. L’important és evitar que aquesta situació és doni, demanant des del primer dia un calendari anual,
Què suposen aquests tipus de contractes pels treballadors? Per als treballadors això suposa haver d’estar pendent sempre dels canvis d’horaris, és a dir, no poder planificar la vida personal més enllà de la feina. Aquesta flexibilitat imposada suposa una gran inestabilitat en la vida personal i impedeix poder compaginar la feina amb els estudis o projectes personals.
10
2. REALITATS DEL TREBALL JUVENIL El nombre d’hores ordinàries no pot ser superior a 9 hores, i en cas de ser menor de 18 anys, no poden ser més de 8 hores, incloent el temps dedicat als estudis.
on es concreti la nostra jornada i revisant sempre que s’ajusti al que diu el nostre contracte de treball.
Horaris amb canvis d’última hora Si mai t’han trucat amb poca antelació perquè vagis a treballar, has de saber que no és legal. Tot i així, hi has d’anar ja que és l’empresari qui té l’última paraula, ja que impera la lògica de “primer obeeix i després demana”, sinó ens juguem la possibilitat de ser sancionats. L’important és evitar que aquesta situació és doni, demanant des del primer dia un calendari anual, on es concreti la nostra jornada i revisant sempre que s’ajusti al que diu el nostre contracte de treball.
Vacances Tant si has pactat el teu contracte segons un conveni col·lectiu o és un contracte individual, sempre tens dret a unes vacances de 30 dies com a mínim, i no són substituïbles per una compensació econòmica, a no ser que el contracte s’acabi abans que això sigui possible. Descansos Per cada jornada que fem de més de 6 h, tenim dret a un descans de 15 minuts com a mínim. Els descansos sempre compten com si un estigues treballant, per tant, no és temps que s’ha de recuperar després en hores de feina. Entre el final d’una jornada i el començament de la següent han d’haver passat com a mínim 12 hores. El descans mínim setmanal és d’un dia i mig.
11
3. PATRIARCAT I TREBALL A més de la feina fora de casa, cal no oblidar el treball reproductiu i de cures. El treball reproductiu i de cures, el treball invisible, són tot el conjunt de feines domèstiques (netejar, cuinar, comprar...) i de cures (cuidar els fills, escoltar els amics o la parella, cuidar els pares, etc.) que tradicionalment, en la societat patriarcal en què vivim, ha recaigut sobre les dones, fent que tinguessin una doble jornada laboral (dins de casa, amb el treball reproductiu, i fora, amb el treball productiu). Aquest tipus de treball, generalment no remunerat, ha estat invisibilitzat i menyspreat i tanmateix, és imprescindible perquè l’economia funcioni. És gràcies a aquest treball que les persones podem viure i tenir força per sortir treballar fora de casa. Aquest treball, a més, recau de forma molt més directa sobre les dones treballadores que, precaritzades, no es poden permetre contractar algú perquè els faci el treball domèstic, per exemple. A més del treball reproductiu i de cures que les dones ja fem a dins de casa, el patriarcat ens assigna un rol concret també en les feines fora de casa. És evident que les feines relacionades amb el treball reproductiu i de cures (dones de fer feines, infermeres, mestres, secretàries...) les continuen fent majoritàriament dones. Així mateix, molt sovint hem de patir el masclisme en els nostres llocs de treball: cobrant menys que els homes per la mateixa feina, havent de fer tasques que no ens pertoquen pel fet de ser dones (portar cafès, etc.), dificultat per ascendir a llocs de més poder, o fins i tot ens podem trobar que si estem en edat de tenir fills no ens volen contractar per no haver de pagar la baixa per maternitat.
12
4. CONCLUSIONS En definitiva, veiem que dins del sistema capitalista els joves de classe treballadora, per evitar l’atur, ens veiem forçats a acceptar feines precàries, ja sigui perquè són temporals, sense contracte, etc. El fet de ser joves i la nostra poca experiència sembla justificar que haguem de treballar en unes condicions pèssimes, que ens impedeixen emancipar-nos. A més, en el cas de les dones cal afegir-hi el jou del treball reproductiu i de cures, que també ens explota dins de casa. Si bé és cert que la crisi ha empitjorat aquesta realitat, el fet és que aquesta és la dinàmica estructural del capitalisme, que, pel sistema de propietat privada, obliga els treballadors a vendre la seva força de treball a canvi d’un salari. Per tant, si volem subvertir la realitat del treball juvenil (i no només juvenil), l’única manera és superar el capitalisme i avançar cap al socialisme.
13
5. BIBLIOGRAFIA Diversos Autors (2014). Rebels amb causa. Barcelona: Tigre de paper. http://issuu.com/arranpubs/docs/araiaqui http://www.empleo.gob.es/itss/web/index.html http://asienta.net/trabajo-sin-contrato-riesgos-para-empleado-y-empleador http://www.pymesyautonomos.com/legalidad/las-consecuencias-de-emplearmano-de-obra-sin-contrato http://laboro-spain.blogspot.com.es/2013/09/trabajar-sin-contrato.html http://issuu.com/fotlifoc/docs/dossier_1r_maig_2014 http://issuu.com/fotlifoc/docs/solidaritat_21_xarxa http://issuu.com/fotlifoc/docs/guia_hostaleria_jun2012_xarxa http://www.cuestioneslaborales.es/el-despido-improcedente/ http://www.uticra.org.ar/negro.pdf http://jovecat.gencat.cat/ca/temes/treball/practiques_laborals/preguntes-irespostes-sobre-els-contractes-en-practiques/index.html http://politikon.es/2013/05/15/cinco-grafico-sobre-el-enorme-problema-que-esla-dualidad/ http://politikon.es/2012/03/22/la-dualidad-la-crisis-de-trabajadores-fijos-ytemporales/ h t t p : / / w w w. e l d i a r i o . e s / z o n a c r i t i c a / p re c a r i e d a d - e m p le o - p o l i t i c a s importan_6_92100791.html http://nadaesgratis.es/j-ignacio-conde-ruiz/precariedad http://nadaesgratis.es/felgueroso/11-millones-de-trabajadores-en-precario h t t p : / / w w w. i lo . o rg / g lo b a l / a b o u t - t h e - i lo / n ew s ro o m / co m m e n t - a n a ly s i s / WCMS_186904/lang--es/index.htm
14