Propostes sindicals ODS 13

S’ha de reivindicar, a escala nacional i territorial, un increment dels objectius de reducció d’emissions i adequar-los al nou objectiu europeu del 55 % de reducció d’emissions per a l’any 2030. En aquest sentit, és necessari promoure l’estalvi i l’eficiència energètica en tots els sectors, reforçant els programes i les estratègies existents actualment, i impulsant mesures de gestió, reducció i electrificació de la demanda. Cal auditar sindicalment les reduccions efectives d’emissions i consums, així com la implementació en empreses de fonts d’energia alternatives.

Cal exigir l’aprovació de plans de desenvolupament industrial per als sectors lligats a la transició energètica (renovables, eficiència energètica, emmagatzematge...) amb l’objectiu d’aconseguir la descarbonització a llarg termini, així com aprofitar totes les oportunitats associades.

A Catalunya, el Govern ha d’impulsar la llei de transició energètica per fomentar la generació renovable amb recursos propis a partir de l’energia solar,

eòlica i biomassa, guanyant autonomia energètica. S’ha de promoure l’adopció de línies d’actuació que fomentin l’autoconsum renovable i la posada en marxa de comunitats energètiques locals, en particular, en l’àmbit industrial. Per fer-ho, s’haurà de reivindicar, en els processos de participació i negociació en els quals sigui present l’estructura sindical, l’adopció d’estratègies i normes en aquesta línia.

Cal demanar a les diferents administracions públiques el disseny de plans estratègics per a la rehabilitació energètica d’edificis amb l’objectiu d’intervenir de manera prioritària en els habitatges amb pitjor qualificació energètica, abordar el problema de la pobresa energètica i modernitzar els edificis de titularitat pública. A més, s’ha de sol·licitar que s’integrin instal·lacions renovables als edificis, promoure les compres públiques d’electricitat 100 % renovable i fomentar la inclusió de clàusules ambientals en la licitació de contractacions i obres públiques que prioritzin l’autoconsum i les energies renovables.

S’ha de participar en el desenvolupament d’un marc normatiu i en l’aplicació de mesures per a una mobilitat sostenible, pel seu impacte en els objectius climàtics, però també de salut pública, econòmics i de cohesió social del país. El ventall d’actuacions és molt divers: el foment del transport públic, l’adequació del parc automobilístic, la transformació de la indústria automobilística amb el vehicle elèctric, els modes ecomovibles (a peu i en bicicleta) i els serveis de mobilitat multimodal, els plans de mobilitat sostenible als centres de treball, el pla integral d’infraestructura i transició del transport de mercaderies per carretera al ferrocarril, la participació en el debat de la fiscalitat de la mobilitat, etc.

Cal reivindicar instruments legislatius que ajudin a preveure i abordar

els efectes adversos del canvi climàtic, inclòs el seu impacte socioeconòmic i l’efecte en les treballadores i treballadors. En aquest sentit, s’ha d’exigir que es reforcin els sistemes de protecció social per garantir que les persones més vulnerables estiguin protegides davant les conseqüències dels fenòmens meteorològics extrems deguts al canvi climàtic.

S’ha d’exigir el desplegament i el reforçament de totes les mesures de transició justa contingudes en l’Estratègia de transició justa respecte de sectors i territoris vulnerables als canvis.

Cal implicar les treballadores i treballadors de les empreses en aspectes com les inversions que aquestes haurien de realitzar en energia fotovoltaica, aerogeneradors, etc., la gestió eficient de l’aigua, la creació de menjadors d’empresa o de polígon, o el foment d’estratègies cooperatives per a la mobilitat.

ESCOLA