FASCICLE III
OSKAR KOKOSCHKA
» OSKAR
KOKOSCHKA La revolta de l’interior
» L’EXPRESSIONISME
Aquest moviment sorgí a Dresden (Alemanya) i es desenvolupà aproximadament entre el 1905 i 1914. El nom procedeix del crític H.Walden que l’utilitzà com a oposat a l’impressionisme (visió objectiva de l’entorn) ja que considerava que els seus principis eren contraris als del nou moviment emergent: un art totalment subjectiu el principi bàsic del qual era que l’artista havia d’expressar el seu món interior i havia de dominar el sentiment per sobre de la raó. Es troba emmarcat dins de les anomenades «corrents pictòriques subjectives» que s’interesen pel contingut de l’obra d’art sense valorar en excés els aspectes formals de l’obra. (FOTO 1) (FOTO2) Kokoschka es va identificar i va compartir molts dels plantejaments i concepcions artístiques dels
seus contemporanis expressionistes. No obstant, es va mantenir al marge de grups i associacions, la qual cosa li permeté desenvolupar un llenguatge particular a partir del que va ser considerat un dels principals representats de l’expressionisme alemany.
El crit, Munch.
Noia amb mitjes, Schièle.
FOTO 1
FOTO 2
» VIDA
FOTO 3
Oskar Kokoschka (FOTO 3) nasqué a Pochlarn (Àustria) en el sí d’una família humil. El seu pare es dedicava a l’orfebreria i degut a la decadència de l’artesanat al davant dels nous productes industrials passaven per dificultats econòmiques. Al 1905 va ingresar a l’Escola d’Arts Aplicades de Viena on va començar la seva formació basada en l’aprenentatge de l’art decoratiu a través de diverses disciplines com el dibuix, la litografia, la caligrafia o l’enquadernació de llibres. Al contrari de molts pintors es va prendre molt seriosament el seu aprenentatge a l’escola i fins i tot arribà a exercir com a professor de diverses escoles d’art. Després de formar-se va passar a
treballar com a disenyador de ventalls i postals als tallers vienesos Wiener Werkstätte. La primera exposició en la que va participar fou l’anomenada Kunstschau entre el 1908 i 1909 (de la qual en va realitzar el cartell) (FOTO 4), que es va convertir en la més important que es va celebrar a Viena abans de la Primera Guerra Mundial.
Al 1909 el seu amic Adolf Loos (FOTO 5: Adolf Loos era qui li cercava encarrecs i exposicions. Gràcies a ell va participar a l’exposició Kunstschau al 1908.) el convidà a instalar-se a Suïssa on va interesar-se ràpidament pels paisatges naturals, totalment diferents dels urbans als que ell estava acostumat. A partir d’aquest contacte amb la naturalesa començà a cultivar la temàtica paisagística. Al 1910 s’instalà a Berlín on gràcies a la influència d’Adolf Loos va entrar en contacte amb Herwarth Walden, fundador de la revista expressionista més important del moment anomenada «der Sturm», a la posteriorment hi treballà com a il·lustrador. Adaptant les seves creacions als interessos i plantejaments que fonamentaven la propia publicació, va realitzar una sèrie de dibuixos esquemàtics amb els que va aconseguir transmetre grans dosis d’expressivitat, com bé reflexen els retrats fets a Adolf Loos i Herwarth Walden. L’any següent, en un moment en que comptava amb un important reconeixement a Alemanya, va viatjar a Viena on la seva obra fou rebutjada, per la qual cosa retornà a Berlín. A partir d’aquest mateix any començà a interessar-se pel color, entès com l’única via vàlida per a definir espais i aconseguir la màxima intensitat expressiva, reflexions que provenien del seu viatge a Itàlia al 1913 on hi descobrí el tractament del color que en feien els grans mestres venecians.
FOTO 4
FOTO 5
La Primera Guerra Mundial va ser un episodi traumàtic a la seva vida, sobretot pel fet que al poc temps d’allistar-se com a voluntari va ser greument ferit. Això el va fer tornar a la seva ciutat natal per recuperar-se de les ferides. La desolació, el dolor i, en definitiva, l’horror experimentat durant el conflicte, l’endinsaren en una profunda crisis emocional que es vegué ràpidament reflectida a la seva obra. «La societat moderna oblida sovint que el món no és propietat d’una única generació.» Les seves creacions deixaven entreveure una visió més pessimista i asfixiant dels temes tractats. En aquest període la seva pinzellada esdevengué molt més nerviosa que de costum. Va romandre a Dresde fins al 1923, on a més de relacionar-se amb intel·lectuals i artistes expressionistes hi exercí com a docent a l’Acadèmia de Belles Arts. Al 1924, incapaç de mantenir un vida estabe i organitzada, va dimitir de la seva activitat com a docent i va iniciar un viatge per tota Europa, nord d’Àfrica i Orient Mitjà, que es prolongà durant set anys. Aquest llarg viatge es veu reflectit en la producció d’aquests anys, composta en la seva major part pel gènere paisagístic. (FOTO 6: Vista de London. Es tracta d’un dels paisatges creats a partir del seu viatge arreu d’Europa.)
Al 1934 es traslladà a Praga on hi realitzà alguns dels seus millors paisatges. Allà hi va conèixer la que posteriorment seria la seva muller: Olda Pakovská. Al 1937 a Munich es realitzà una exposició a càrrec dels nazis a la que també s’hi van incloure obres de Kokoschka. Aquesta mostra d’art era, més que un homenatge, una mostra de despreci cap a tots els pintors escollits, ja que el títol de l’exposició era, ni més ni menys, que «Art Degenerat». La resposta de Kokoschka cap a aquest insult va ser immediata i realitzà un dels seus quadres més reconeguts: Retrat d’un artista degenerat, (FOTO 7) un autoretrat de grans dimensions en el que que s’hi fa esforçar per treure a la llum la seva veritable essència. Durant la Segona Guerra Mundial es vegué obligat a emigrar cap a Anglaterra amb Olda. Al 1953 va reprendre la seva activitat com a docent a l’Escola d’Arts Visuals de Salzburg, que més tard abandonaria per instal·lar-se definitivament a Suïssa on moriria al 1980. «El món al que m’agradaria tornar, per al que he viatjat com un feliç rodamons, ja no existeix»
FOTO 6
Retrat d’un artista degenerat. 1937
FOTO 7
» INFLUÈNCIES
El seu pare fou una de les seves primeres influències ja que era, a la vegada que orfebre, dibuixant, i des de ben petit va estar envoltat d’un ambient propici per al desenvolupament de la creació artística. El descobriment de la pintura de Van Gogh li provocà un intens impacte. Es començà a interessar tant per la seva tècnica com pel seu ús del color. La influència d’aquest es va poder veure en les seves primeres produccions com Naturalesa morta amb pinya (FOTO 8), creada a partir de pinzellades enèrgiques amb les que va pretendre aconseguir la major càrrega emocional possible. L’art primitiu i oriental. Es va sentir atret per les col·leccions etnològiques i per manifestacions artístiques pròpies de l’art oriental, especialment les xil·lografies japoneses.
Klimt. La pintura de Klimt va ser una referència important dins el procés de definició personal del llenguatge de Kokoschka. D’ell en va agafar l’estil lineal i les formes del la pintura barroca. A més mantingueren sempre una relació d’amistat i es pot dir que Klimt fou el seu pare espiritual. (FOTO 9) Pintura barroca. La petjada barroca és una constant dins la seva obra. Aquesta es pot apreciar tant amb la intensitat i efectes del moviment, com amb l’ús de formes corbes i colors de manera pictòrica. Revista Der Sturm. La producció que en va sortir de l’estada en aquesta revista va suposar una de les grans influències en la seva obra, ja que va ser aquí on va començar a agafar el gust pels retrats i on la seva producció es va fer més personal.
Naturalesa morta amb pinya.
FOTO 8
DĂ nae, Klimt
FOTO 9
» OBRA
El gènere predilecte de Kokoschka és, sense dubte, el retrat. Amb aquestes representacions va aconseguir crear un llenguatge completament personal fonamentat en el desig d’aconseguir captar l’essència dels personatges representats com si els hi volgués fer un retrat de la seva ànima, basantse per això en la profundització dels aspectes psicològics. Les ànsies d’aprofundir dins la intimitat dels personatges el portà a una deformació conscient dels principals trets fesonòmics. Per plasmar aquests trets psicològics hi té molta importancia, a més de la deformació, la tècnica emprada basada en una aplicació de pintura en fines capes i una mescla subtil dels colors. Alternava l’aplicació de pintura amb el pinzell amb els dits per aconseguir una major expressivitat, cosa que com a resultat ens transmet l’alteració i emoció en les que es troba inmers l’artista a l’hora de realitzar l’obra.
La muller del vent. (1914). (FOTO 10) És un doble retrat que reflexa les emocions més dramàtiques experimentades per Kokoschka com a conseqüència de la seva relació amb Alma Mahler. Es tracta d’una de les obres més emblemàtiques que fou realitzada quan el seu estil ja estava completament definit. En aquesta obra s’hi pot veure una síntesis de les seves principals característiques artístiques, tant les temàtiques com les estilístiques. L’artista es va representar juntament amb Alma que descansava recolzada sobre el seu pit. Al seu autoretrat, concebut com un exercici del retrat psicològic que tant va cridar l’atenció i protagonisme dins la seva producció, sense arribar a la deformació física de les seves primeres representacions, va aconseguir transmetre el dramatisme provocat per la relació. Característiques estilístiques. Les figures, que es fonen amb el fons, són realitzades a partir de pinzellades gruixudes diferenciades entre sí(aplicades directament amb el tub de pintura) que deixen entreveure un recorregut nerviós. La paleta cromàtica és reduïda ja que únicament utilitza grisos, blaus, blancs, verds i algun toc vermell. És a dir, un paleta predominantment freda.
FOTO 10
» MANUAL PER A L’ESPECTADOR Aquesta setmana et donem els passos a seguir per fer el teu primer retrat al més pur estil Kokoschka! Per realitzar-lo necessites: tubs de pintura a l’oli de colors freds. Un pinzell ample i un altre més prim. Dissolvent. Bastidor amb tela.
Escolleix un model i fes-lo seure. Procura que es posi còmode perquè haurà d’estar assegut una bona estona. Dóna una primera capa al quadre amb els colors que vulguis i amb ratlles agressives i molt dinàmiques. Aquesta capa ha de ser gruixuda per a poder seguir amb el següent pas. Esbossa, amb l’extrem oposat del pinzell i rascant la pintura, el model, de manera que a l’hora de pintar-lo et serveixi de guia. Nota important: has de deformar quant més millor, els trets físics del model, i amb més èmfasi les mans i els rostres.
Pots abandonar el pinzell i passar a estendre la pintura directament amb els tubs, encara que si ho creus convenient pots mesclar-los una mica amb els dits. No t’amoïnis si quan vas a rentar-te les mans no pots treure’t la pintura dels dits. Amb aiguarràs la pintura s’elimina de seguida. Quan la pintura encara estigui seca, recorre els contorns de la figura amb l’extrem oposat del pinzell tal i com ho has fet al principi. Per augmentar la sensació d’espontaneïtat pots fer el mateix però amb els ulls tancats. Aveure què et surt...
Quan la pintura s’hagui assecat pots començar a donar les primeres capes del retrat amb el pinzell. Unes capes generals, amb grans taques dels colors que prefereixis. Deixa assecar.
No et preocupis en absolut si la pintura no s’assembla al model. Pots dir que és un tret estilístic realitzat expressament. Utilitza qualsevol dels arguments donats per Kokoschka per defensar aquest fet: captar l’ànima del retratat, el neguit interior, els trets psicològics...
Fes les pinzellades tan ràpidament com et sigui possible i no t’ho pensis gaire a l’hora d’escollir els colors: quant menys sembli que saps pintar...molt millor!
Advertència: l’olor de d’aiguarràs se t’incrustarà a les mans durant dies. Vaja, que si ets una mica primmirat amb les olors...millor que escolleixis un altre artista per imitar.
FOTO 11
FOTO 12
» MARINA CÀNOVES «