Rutes de Constantí núm. 4 by arxiu constanti

Rutes de Constantí Una guia turística i cultural

Ajuntament de CONSTANTÍ

10 trucs per ser més actius Gent gran !"## $$%&%#'%(#)*+',%-#./#+*01+23,#4(#53%#*'*6,531,%,#'26# !" %&%# '%(# )*+',%-# ./# +*01+23,# 4( # 53%# *'*6,531,%,# '26# 7726#(%/5,#1#+%3,2316# 26# (%/5,# 1 #+%3,2316# //8%5,*3*+1%" 8%5,*3*+1%"

# :%3;3<525=0*(#%);5( #)%&%# &1%#&2#,%3,2(# +%3262(#)*+#(1<51 #'*((1>/2?# 9"#:%3;3<525=0*(#%);5(#)%&%#&1%#&2#,%3,2(#+%3262(#)*+#(1<51#'*((1>/2?# '26@5A# %1BC# >*# '26# >61)*/%,<2?# 2,)"F## '26@5A# %1 BC# 44(# (# > *# ' 26# %%## //%# %# ((%/5,"# %/5,"# DD25# 25# > 61)*/%,<2?# EE%6&13261%?# %6&13261%? # 2,)"F '5<525#2()%/2(#1?#(1#,2315#>1)1)/2,%#2(,G;)%?#5;/1,H25=/%" '5<525#2()%/2(#1?#(1#,2315#>1)1)/2,%#2(,G;)%?#5;/1,H25=/%"

I"## JJ325#%#)*+'6%6#)%+13%3,# I" 325# %# )*+'6%6# )%+13%3,# %%#53#)*+26K# # 53# )*+26K# ' '6*'26"# 6*'26"# ##L1#M25#&8%3%6#+4(# L1# M25# &8%3%6# +4(# ##Q%5&15#%);0%+23,#&2/#0*(,62#,2+'(#//1562#62%/1,H%3,# P"##Q%5&15#%);0%+23,#&2/#0*(,62#,2+'(#//1562#62%/1,H%3,#

%);01,%,(#)*+#/%#'2,%3)%?#2/#,%1=,B1?#/2(#%);01,%,(#%@5G;@52(#1#2/(#&1026(*(# %);01,%,(#)*+#/%#'2,%3)%?#2/#,%1=,B1?#/2(#%);01,%,(#%@5G;@52(#1#2/(#&1026(*( # ;'5(#&2#>%//?#)*+#2/(#>%//(#&2#(%/R?#2/(#>%//(#23#/S31%#*#/2(#(%6&%32(" ;'5(#&2#>%//?#)*+#2/(#>%//(#&2#(%/R?#2/(#>%//(#23#/S31%#*#/2(#(%6&%32(" #U6<%31,H25#2/ #0*(,62 #,2+'(#'26# 726#%);01,%,# T"#U6<%31,H25#2/#0*(,62#,2+'(#'26#726#%);01,%,#

V(1)%# )%&%#&1%"#W%56S25# &2 #)%+13%6# &1G61%+23,?# )*+#%# V(1)%#)%&%#&1%"#W%56S25#&2#)%+13%6#&1G61%+23,?#)*+#%# +S31+? #IX# +135,(#(2<51,(?#*#>4#I# 2(,*32(#&2#!X# +135,( #*# +S31+?#IX#+135,(#(2<51,(?#*#>4#I#2(,*32(#&2#!X#+135,(#*# 7723,#!X"XXX#'%((2(#%)5+5/%&2(#Y5(#'*&25#%E5&%6#&853#'*&C+2,62Z" 23,#!X"XXX#'%((2(#%)5+5/%&2(#Y5(#'*&25#%E5&%6#&853#'*&C+2,62Z"

["# J'53,25=0*(# J'53,25=0*(# %%## 5 53# 3# <<65'# 65'# & &2# 2# ))%+13%&2("# %+13%&2(" # \ \5%3# 5%3# @ @52&25# 52&25# %+ %+># ># %+ %+1)(# 1)(# * *## 7%+1/1%6(#'26#'%6/%6?#23#//*)#&82(,%6#,*,%#/82(,*3%#%((2<5,(?#)%+1325" 7%+1/1%6(#'26#'%6/%6 %6??#23#//*)#&82(,%6#,*,%#/82(,*3%#%((2<5,(?#)%+1325"

]"# $$*/^/%>*625# */^/%>*625# ))*+# *+# %%## 00*/53,%61(# */53,%61(# * *## ' '%6;)1'25# %6;)1'25# 223# 3#

%/<53#<65'#&2#/%#)*+531,%,#,*,#723,#,%(@52(#%);02(" %/<53#<65'#&2#/%#)*+531,%,#,*,#723,#,%(@52(#%);02("

_"##`5<525#%+>#2/(#0*(,62(#34,("#L1#2/(#'*6,25#)%+13%3,#%# `5<525#%+> #2/(#0*(,62(#34,(" #L1 #2/(#'*6,25#)%+13%3,#%# //82()*/%?#*>;3&625#>232a)1(#,*,(#'/2<%,(" 82()*/%?#*>;3&625#>232a)1(#,*,(#'/2<%,("

b"# \\5%3# 5%3# + +1625# 1625# //%# %# ccd?# d? # %' %'6*a,25# 6*a,25# 22/(# /( # %3 %353)1(# 53)1(# ' '26# 26# 7726# 26# ' '%5(2(# %5(2(# %) %);02(# ;02(# )*+ ))*+## %1B2)%6=(2?#)%+13%6#*#726#2B26)1)1(#&e2(;6%+23,#&2#>6%K*(#1#)%+2(" %1 B2)%6=(2?#)%+13%6#*#726#2B26)1)1(#&e2(;6%+23,#&2#>6%K*(#1#)%+2("

!X"# :2 :23,62# 3,62# '%6/25# '%6/25# '26# '26# ,2/A7*3# ,2/A7*3 # %%## ))%(%?# %(%?# 2(;<525# 2(;<525 # &2+'25(# &2+'25(# * *## '%((2E%3,#'2/#'%((%&S(" ' %((2E%3,#'2/#'%((%&S("

www.pafes.cat w ww.pafes.cat

Pla P la d’Activitat d’Activitat Física, Física, Esport Esport i Salut Salut (PAFES) (PAFES) - març març de de 2012

///53N#1#%<%725#/8%5,*>O(#*#2/#+2,6*?#>%1B25#53%#'%6%&%#%>%3(" /53N#1#%<%725#/8%5,*>O(#*#2/#+2,6*?#>%1B25#53%#'%6%&%#%>%3("

El sumari

RUTES DE CONSTANTÍ - NÚM. 4 - SETEMBRE 2012 El carrer Major Un itinerari pel carrer principal, el rovell de l’ou. Recorrem la Sala i el Centre parroquials, el Sindicat, l’Ajuntament, el Casino i l’Església de Sant Feliu. Ricard Escarré

L’església parroquial La visita a l’important temple dedicat a Sant Feliu. Una visita guiada de la mà del mossèn ens descobreix els tresors artístics i arquitectònics del barroc i del modernisme. Joaquim Claver

Camins municipals En doble pàgina presentem l’inventari més complet que s’ha publicat sobre els camins municipals. Expliquem com s’ha realitzat. Xavier Campillo

Parcs geriàtrics T’expliquem què són els parcs geriàtrics, on els trobaràs i quins són els aparells i el seu funcionament. Perquè et possis en forma. Annabel Gavaldà

La cúpula encriptada Un joc d’enginy del tipus geocaching, per fer una gimcana cultural tot endevinant les pistes i descobrir el tresor que hem amagat per a tu. Ricard Escarré

CRÈDITS Edita: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521 eMail: ajuntament@constanti.cat Coordina: Àrea de Cultura Textos: Carles Alcoy, Xavier Campillo, Joaquim Claver, Ricard Escarré, Josep Estivill i Annabel Gavaldà. Fotos: Ajuntament de Constantí, Ricard Escarré, José A. Latorre i Josep M. Sabaté i Sans. Cartografia propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, disponible a www.icc.cat

Correcció lingüística: Montserrat Franquès Gil Impremta: Arts Grafiques Octavi Dipòsit Legal: T-944-2012 ISSN: 2014-7686 (versió per a Internet) i 2014-7678 (versió en paper) Amb el suport de la Diputació de Tarragona

En Josep Maria i la Maria Josep Dos pagesos, en Josep Maria i la Maria Josep, han comprat dues parcel·les de terreny. En Josep Maria ha adquirit una parcel·la quadrada d’1 km de costat i la Maria Josep una d’1 km2. Els dos pagesos afirmen que han comprat el mateix. és veritat?

La tempesta d’una nit d’estiu Fa anys i panys, a Constantí, a mitjanit va caure una tempesta esgarrifosa. és possible que 72 hores després gaudissin d’un temps assolellat?

Endevinalla UN CISTELL D’AvELLANES, DE DIA S’APLEGUEN I DE NIT S’ESCAMPEN

avió i dents Un avió comercial està aterrant a l’aeroport entre els termes de Constantí i Reus. Just en aquell precís moment, a un nen petit que va a l’avió li surten dues dents. Podeu dir on li surten les dents?

L’enigma de l’arqueòleg Un arqueòleg que dirigeix unes excavacions arqueològiques en una vil·la romana prop de Constantí, troba un atuell (*) on hi ha gravades exactament aquestes paraules: Tarraco. Annus 23. Llavors, molt content, se’n va al museu i l’ensenya al director. Aquest examina l’atuell i diu: vostè m’ha decebut. Aquest atuell és una ensarronada. Com ho ha pogut deduir, el director? (*) Un atuell és qualsevol estri còncau de terrissa, de metall, de vidre, etc., que serveix per a contenir alguna cosa.

RUMIEU I ENDEvINEU: qUÈ éS EL qUE ES TROBA EN UN MES UNA vEGADA, EN UNA SETMANA TAMBé, EN UN MINUT UN SOL COP I DOS COPS EN UN MOMENT?

AMB TRES LLETRES FORMARÀS UNA COSA D'ALIMENT, D'UN COLOR MOLT TRANSPARENT, qUE PER MENJAR N'USARÀS.

La foto misteriosa

SOL·LUCIONS

AvIó I DENTS Doncs a la boca. MALBé LA FAçANA, PERò SABRÍEU DIR ON ES TROBA EL PILó qUE SURT A LA FOTO?

EN JOSEP M. I LA MARIA JOSEP Podria ben bé no ser el mateix, ja que la primera finca és quadrada i la segona pot no ser-ho, encara que tinguin la mateixa superfície total.

LES RASCADES DELS CARROS EN GIRAR AL CARRER FESSIN

LA FOTO MISTERIOSA Cantonada de la Casa Consistorial, al carrer Major.

DE LES CASES PER EvITAR qUE

L’ENIGMA DE L’ARqUEòLEG Si l’atuell fos veritablement romà, la xifra estaria escrita en xifres romanes i no pas en numerals aràbics.

L’ENDEvINALLA Les estrelles // La lletra M // L’oli ANTIGAMENT ES POSAvEN UNS PILONS A LES CANTONADES

LA TEMPESTA D’UNA NIT D’ESTIU és del tot impossible, doncs 72 hores després de la mitjanit de la tempesta representa la mitjanit de dos dies després, on mai podríem gaudir d’un temps assolellat.

L’enigmista

RICaRd ESCaRRé

El guia El mas de Constant o de Constanci? CaRLES aLCOy

iuen que va ser perquè Hèrcules, després d’una desfeta marítima, va arribar a la costa catalana en la novena barca (barca nona) que el lloc de la costa s’anomena Barcelona. Sembla que científicament no és ben bé així. En el cas de Constantí, Coromines atribueix el nom a una (villam) Constantinam, documentada en el segle XII, derivada del nom llatí Constantinus. Això sembla que és la millor aproximació científica, fins ara. Passa però que Constantí, l’emperador, va morir al nord de Turquia, el 22 de maig del 337. El seu fill, Constant, va ser mort per Magnenci, el 350 a Elna, al sud de França. I aquí comença un mecanisme llegendari habitual. La llegenda estableix un argument narratiu coherent, mitjançant dades reals i dades ignorades. I aquesta narració fa aparèixer com a coherent i lògic allò que sols és possible, encara que sigui molt improbable. Ja que ens diem Constantí, serà perquè... La llegenda vindria a dir que els

soldats de Constant, fill de Constantí el gran, agafen el jove emperador mort i fan més de tres-cents quilòmetres per sepultar-lo en una vil·la rural, després, d’aproximadament vuit dies de camí. No l’enterren a cap gran ciutat, ni als camins, ni a una església. Se l’emporten a Centcelles! Hi ha res que coneguem que ho justifiqui? No. No hi ha dades de cap relació de Constant amb Tarraco o el seu entorn. No tenim làpides, ni referències imperials a Centcelles ni enlloc. A més, la resta de poblacions amb noms semblants (la Constantina d’Algèria, per exemple, i probablement amb el mateix origen, Concentània, al País valencià) tampoc no van tenir relació directa amb els emperadors i bé tenen aquest nom. Tenim un altre Constant, fill de Constantí III Usurpador, que sí que va tenir relació amb la Tarraconense, però després de ser derrotat va ser mort a França, tot i que finalment ens apareix un general anomenat Constanci, que va posar pau a la Tarraconense, l’any 411 i que va ser l’emperador Constanci III.

és atractiu, en lloc d’atribuir el nom a un pagès, o a un propietari rural, atribuir-lo a un emperador, i a la seva tomba? Sí, i per això ho fem. I si resulta que fos el general, breument emperador? que sí que hi va ser, a Tàrraco i que es va casar amb Gal·la Placídia (però aquest va morir a Ravenna!). Construïm sobre fets probables, veritats que expliquen allò que ignorem. Si a més, ens donen prestigi, com és el cas, tenim camp adobat i preparat per fer créixer qualsevol etimologia, ben verda i ufanosa, i entre un general i un emperador probables, no hi ha color. N’és ple tot el món de casos semblants. Encara tenim, al terme, la creu de Salom, que hi ha qui diu que s’anomena així perquè allà se saludaven el jueus que anaven a Reus. No sembla de poc seny que els jueus de la comarca aprofitessin una creu de terme per saludar-se? quan hi arriba, l’etimologia científica és una gran derrocadora de mites: Hispania és, comunament acceptat, d’origen fenici, i significa “terra de conills”, ben poc guerrer o èpic... ja se sap, la ciència no entén de glòries, les llegendes, sí.

El caminant José a. Latorre UN NatURaLISta dE CONStaNtí JOSEp EStIvILL

José A. Latorre és un naturalista que ha fet treball de camp durant trenta anys investigant la fauna i la flora. Ha estat un observador privilegiat dels canvis produïts per la intensa industrialització, que és visible en els importants polígons industrials dels voltants. Membre de Gepec, ha publicat diversos llibres i articles i fet múltiples xerrades i sortides guiades sobre el medi natural. Actualment és el guia del grup de voluntaris que prepara l’Atlas de la Biodiversitat de Constantí. Parlem amb ell perquè ens expliqui les seves impressions sobre l’evolució del medi natural i del paisatge a Constantí. des de quan observes el medi natural? Tot va començar a la dècada dels 70, molt influït (com altres joves de la meva generació) per la famosa sèrie televisiva de “El Hombre y la Tierra”, del Dr. Félix Rodríguez de la Fuente. Més tard, quan vaig marxar amb els meus pares a viure a Constantí, va madurar veritablement la meva passió. Llavors vaig anar sortint pels espais més propers on vivia, intentant identificar qualsevol

animal que pugués veure (aleshores no hi havia tantes guies de camp com avui dia). Agafava sistemàticament notes i feia dibuixos que més tard completava a casa, fins a poder esbrinar quines eren les espècies que havia observat. Feia tanta recerca com temps lliure tenia; qualsevol moment era bo: a l’alba, al crepuscle, al matí o a la tarda, plovent o amb sol. Més tard i a mida que anava aconseguint llibres més tècnics les meves inquietuds s’anaven ampliant. Al començament, investigava principalment els ocells i aquests (a causa de la interrelació existent entre tots els éssers vius) em van portar a endinsar-me en la mastozoologia, l’herpetologia, la botànica, l’entomologia, l’ecologia... A banda del dibuix, avui dia faig fotografia i durant algun període he fet també vídeo, com un complement més de la recerca. Com ha evolucionat l'entorn paisatgístic? L’entorn ha estat clarament modificat sobretot per la intensificació de la construcció i per la creació de noves infraestructures, que han anant trinxant i fragmentant el territori. Els canvis també queden palesos en els usos del sòl.

quant a la diversitat biològica, en línies generals, s’observa una reducció de vertebrats, sobretot de mamífers, amfibis i rèptils, per l’aïllament genètic de les seves poblacions. La flora, principalment l’associada al bosc de ribera, als conreus de secà i a les tanques arbrades, s’ha vist afectada. Quines són les causes de la pèrdua de biodiversitat? Al Camp de Tarragona, bàsicament la fragmentació del territori per les infraestructures, la contaminació de les aigües, la pèrdua del mosaic agrícola tradicional, la pressió humana en els espais naturals que van quedant i, a un altre nivell, la destrucció de la capa d’ozó. Creixement industrial i sostenibilitat? Crec que tot s’ha fet sense cap mena d’ordre, implantant polígons industrials per tot arreu, desdoblant carreteres innecessàriament, falta de mesures correctores compensatòries per part de les indústries, implantació d’energies alternatives, com l’eòlica, en els espais naturals més interessants de les nostres contrades. és indiscutible la riquesa econòmica que ha generat Repsol al Camp de Tarragona, però també que ha realit-

Foto: José A. Latorre

zat abocaments de dubtosa composició tant a l’atmosfera com als cursos d’aigua propers. quant a la qüestió que ens ocupa, es renten la cara sempre que poden amb temes de sensibilització ambiental. Jo penso que l’assignatura pendent de la nostra societat és saber, objectivament, el veritable impacte que ha tingut i té aquesta indústria en la salut pública, i aleshores podrem valorar si ha valgut la pena. Com preservar la biodiversitat? Els llocs més problemàtics per a la conservació i gestió de la diversitat biològica són aquells connectors utilitzats per la fauna i, a més llarg termini, per la vegetació, per poder-se desplaçar lliurement i que estan afectats per infraestructures de qualsevol mena. Els punts negres estarien ubicats en tots els llocs on es talli la morfologia natural dels barrancs, les séquies, els rius, els camins ramaders i les continuïtats agro-forestals sense cap mena de mesura compensatòria per al moviment lliure de les espècies (passos de fauna). Segons els meus estudis, a les carreteres, autovies i línies d’alta i mitja tensió del Camp de Tarragona, els vertebrats més afectats són els ocells (passeriformes, mussol comú, siboc, enganyapastors, òliba), els mamífers (toixó, fagina, guineu, conill), els rèptils (serps, llangardaix) i els amfibis (gripaus).

Què pot fer l’administració per millorar el medi ambient? La qüestió passaria per una veritable Ordenació Territorial: crear les infraestructures veritablement necessàries, obligant a la realització de passos de fauna; incrementar la xarxa d’espais naturals amb els connectors biològics corresponents, potenciar l’educació ambiental per tota la societat, incidir més en les polítiques sobre gestió de residus, incentivar el sector agrari i forestal, com a veritables mantenidors de les “infraestructures verdes” del nostre paisatge i, per últim, controlar exhaustivament les empreses més contaminants. Què és l'agenda 21? L’Agenda 21 està inclosa dins d’un programa de l’ONU per a promoure el desenvolupament sostenible. Les accions que es contemplen s’han de portar a terme a nivell mundial, nacional i local, en tots els llocs on hi hagi impacte humà sobre el medi ambient, amb la finalitat de marcar les pautes necessàries per a una gestió sostenible del nostre entorn. és un document que haurien de tenir tots els ajuntaments on es fa una diagnosi de l’estat del municipi, amb la participació de tècnics, associacions, ajuntament, empreses i altres agents implicats. Es tracta qualsevol dels elements, tant externs com interns, que puguin afectar l’àrea estudiada: social (evolució de la

població, atur), planificació territorial (infraestructures, urbanisme), medi ambient (gestió de residus, biodiversitat, agricultura, figures de protecció), arqueologia (inventari de punts d’interès), desenvolupament d’altres plans i projectes. Per últim es fa una sèrie de propostes de per on hauria d’anar el futur del terme municipal en concret. L’Agenda 21 resulta una eina molt eficaç en les revisions municipals dels POUM. Què pot fer la societat civil per ajudar a preservar el nostre paisatge? Jo penso que hi hauria de haver una major implicació social; a la majoria de gent li agrada sortir de la ciutat per gaudir de la natura, però a l’hora de la mobilització social per protegir un espai o una espècie qualsevol tothom es queda a casa seva. Hem de tenir clar que cada vegada que perdem un espai natural o biodiversitat estem perdem qualitat de vida, no només per a nosaltres sinó per qui ha de venir. Està clar que tal com s’han fet les coses fins ara no ha donat bon resultats, com demostra la crisi que patim actualment. Penso que fins que no li donem un valor econòmic al nostre medi ambient la gent no s'ho acabarà de creure. En molts països ja es comencen a valorar els índexs de biodiversitat com un PIB més.

Molí de Refineria de Pont de les Caixes Constantí Repsol (romà-medieval) (s. XIv-XX) (s. XX-XXI)

Mas de la Ferrerota (s. XvIII-XX)

Molí de Scala Dei (s. Xv-XIX)

vil·la romana de Centcelles (s. I-III)

Foto: Ajuntament de Constantí

dos mil anys d’indústria

JOSEp EStIvILL

es del camí de la Coma, a l’açada de la costa de Rabassols, es divisa una vista única del nostre poble. A un cop d’ull veurem diverses evidències de la seva història, sobretot dels elements de la indústria i les vies de comunicació. Tenim, per exemple, el monumental pont de les Caixes, un aqüeducte romà, remodelat fortament a l’època medieval, que servia per

Cúpula paleocristiana de Centcelles (s. Iv)

Pont de Perafort (s. XXI)

Séquia dels Molins

Molí de Reus (s. Xv-XX)

Riu Francolí Molinet del mas de Mascaró (s. XvIII-XX) Molí de vent (s. XIX-XX)

La panoràmica transportar l’aigua del riu Francolí fins a les explotacions agrícoles de la zona. Segurament devia proveir d’aigua la gran vil·la romana de Centcelles, avui dia declarada Patrimoni la Humanitat. El rec es va conèixer després amb el nom de Séquia dels Molins. A l’època medieval i moderna es van construir diversos molins hidràulics. Els més importants eren el de Constantí, el de Scala Dei, el de Reus i el molinet del Mas de Mascaró.

Ja endinsats a l’època contemporània veiem que alguns d’aquests molins hidràulics s’adapten a l’energia elèctrica. L’imponent molí de Reus, per exemple, es converteix en una fàbrica i al seu voltant s’hi afegeixen algunes naus annexes i, fins i tot, uns habitatges per a les treballadores. El segle XX presencia la construcció d’una gran refineria de petroli, novament al costat del riu. A començaments del XXI, el pont de Perafort enllaça la principal es-

tació del tren d’alta velocitat al Camp de Tarragona amb l’Aeroport de Reus. és de grans proporcions, ens mostra una darrera obra que s’imposa amb severitat en l’entorn paisatgístic. Arquitectura i enginyeria industrials ofereixen des de la costa de Rabassols una panoràmica increïble de més de vint segles d’història. és fàcil arribar-hi a peu, a només uns deu minuts del nucli urbà. No us la perdeu; els dies que el cel està clar val la pena.

L’itinerari

El carrer Major EL CaRRER aMb MéS hIStòRIES

RICaRd ESCaRRé l carrer Major és el carrer amb més història de Constantí i on més “històries” hi han tingut lloc. és i ha estat l’escenari dels esdeveniments més importants de la vida social, política i religiosa del poble, i encara esdevé centre de reunió en la vida quotidiana; és “la Plaça”, tot i no tenir, ni tan sols evocar, la tradicional forma quadrada. Com a centre històric de la vila, conserva vestigis romans, medievals, moderns i contemporanis que, al llarg del temps, han anat configurant la seva personalitat.

Sant Cristòfol. La peculiar existència de tants racons i cantons, molts d’ells desapareguts (el racó de l’Abadia, de cal Perruques, ca Miots, Sant Josep i de ca la Paelleta) es deu a la presència de torres i baluards del primer recinte emmurallat de la vila de Dalt, posteriorment enderrocats. Trobem documentat per primer cop el nom de “carrer Major” anotat en un fogatge de 1553, on hi consten també 29 famílies residents. Les vicissituds polítiques canviarien el nom en dues ocasions: durant el govern de la República passaria a anomenar-se “Carrer de Francesc Macià” i, durant la dictadura franquista, “Calle del Generalísimo”.

L’origen

La segona església

La seva aparició va lligada a la construcció del castell, muralla i primera església de Constantí, l’any 1218, a càrrec del llavors recent nomenat arquebisbe de Tarragona, Espàrec de la Barca. Ell seria qui establiria en el castell de Constantí la que seria llarga residència estival i de descans dels arquebisbes tarragonins: des de principis del segle XIII fins a mitjans del segle XvII. Aproximadament el traçat actual del carrer Major funcionava com a divisió entre la part alta, la “vila de Dalt”, reservada al senyor, en el nostre cas l’arquebisbe, i la part baixa o “vila de Baix” on s’establiren els primers constantinencs. En l’actual edifici de l’Ajuntament, de principis de segle XX, hi podem encara observar una resta de mur que constata aquesta partició, tot i que, a causa de l’expansió demogràfica de finals del segle XIII, es permeten les primeres edificacions particulars a la vila de Dalt i fora muralles. En època medieval, el carrer Major començava al Portal Nou, l’entrada des de Tarragona, que es bastia vora l’actual confluència entre el raval de Sant Cristòfol i el carrer de Sant Pere, i arribava fins al Portal de la Selva, que era situat més o menys al creuament del carrer de Sant vicenç i el raval de

Com a represàlia a la Guerra dels Segadors, l’any 1650 el general borbònic Juan de Garay ordenaria la voladura del castell, església i muralles de Constantí, fet que canviaria notablement la fesomia de la vila i la vida dels seus habitants. Després d’onze anys, Pau Garau, jurat en cap, proposarà la construcció d’una nova església. Davant la dificultat de tornar a aixecar-la en el mateix indret on era la destruïda (vora l’actual carrer de l’Església vella), el mestre d’obres, Joan Corder, de Tarragona, proposa construir-la al carrer Major. Diversos terratinents de Constantí es comprometen a aportar, en dues pagues anuals, 450 lliures en concepte de salari del mestre d’obres i els seus manobres; els materials i altres despeses de construcció anaven a càrrec dels vilatans. va haver-hi endarreriments en el pagament i els veïns hi contribuïren amb les seves collites, malgrat ser anys de manca d’aliments, però finalment, l’any 1668, s’aconsegueix acabar les obres. Arquitectònicament no presenta elements remarcables: de planta rectangular amb cantoneres ben escairades, però amb carreus d’irregular factura en alguns murs; la façana i estructura és sòbria, i només conserva

com a tret ornamental religiós distintiu un òcul o ull de bou en la façana posterior, a la banda de ponent.

L’antiga abadia Al costat d’aquesta segona església i fent cantonada amb la torre del Portal Nou, hi havia l’antiga Abadia, una edificació que, tal com descriuen Mn. Salvador Sabaté i Miquel Aleu, era un “petit palau”: tenia planta baixa, primer pis i unes golfes amb tot un seguit de petites finestres. Les habitacions eren amplies i espaioses, pintades al gust de l’època, amb una gran escala i un balcó al llarg de la façana; la seva distribució reflectia comoditat i benanança. No és estrany que el general napoleònic Suchet escollís establir-se aquí per a dirigir el setge de Tarragona, l’any 1811.

L’actual església Però només 60 anys després es planteja la necessitat de construir una altra església. La ràpida recuperació demogràfica després del daltabaix que suposà la Guerra dels Segadors no acaba d’explicar la motivació d’aixecar un nou temple, pel que és possible que, a més de problemes d’espai, hi participessin també criteris de més pes: la construcció presentava males condicions arquitectòniques. Fos com fos, el 1727 s’estableix una comissió que resol ubicar la que serà tercera església de Constantí a la part baixa de les runes del castell. L’any 1733 comencen les obres, però pateixen endarreriments i s’encareix el pressupost original. Es consagra l’any 1749, tot i que el campanar no s’acabaria fins vora vint anys més tard. Dedicada a Sant Feliu màrtir, l’actual església parroquial és d’estil barroc, amb planta de creu llatina de dimensions considerables (47 metres de llargada i 22 d’amplada), tres naus, absis poligonal i un cimbori amb cúpula sobre el transsepte que fa 32 metres d’alçada des de la clau del llanternó. La façana presenta una or-

ITINERARI PEL CARRER MAJOR 1.- Sala parroquial

2.- Centre parroquial 3.- Ajuntament

4.- Sindicat 5.- Casino 6.- Farmàcia

7.- Església parroquial de sant Feliu

8.- Refugis de la Guerra Civil

2 1

Base cartogràfica: (c) Institut Cartogràfic de Catalunya

Antiga abadia. Dibuix del Dr. Aleu

Sala parroquial // Foto: Ricard Escarré

11 Entrada al refugi de la plaça del Castell // Foto: Ricard Escarré

Làpida de Sulpícia // Foto: Ricard Escarré

namentació característica barroca, amb un monument funerari erigit al segle II dC, volutes, petxines i rosetó central; a banda en memòria d’una tal Sulpícia (el cognom i banda de la portalada trobem pilastres és trencat a causa de la reutilització del decoratives d’estil clàssic sota un entaula- pedestal com a contrapès d’una premsa), ment amb una imatge eqüestre de Cons- natural de l’antiga Calagurris Iulia, actual tantinus Imperator i, a sobre, una Calahorra, a la Rioja, i que fou transcrita fornícula amb la imatge de la Mare de Déu, pel professor Géza Alföldy d’aquesta maobra de l’escultor reusenc Ramon Ferran. nera: “A Sulpicia [...] calagurritana, maL’any 2009, la façana va recuperar els seus trona honestíssima, esposa castíssima, esgrafiats originals. mare pietosíssima, el seu marit Marc vetili A l’interior destaquen els treballs que Elià i la seva filla Sulpícia Eliana li van eriva iniciar el 1911 Josep M. Jujol, artista gir aquest monument funerari”. modernista deixeble de Gaudí, que va remodelar el baptisteri amb unes reixes co- Sindicat Agrícola i Casino ronades per una notable escultura de Fruit de l’eclosió de l’associacionisme l’Anyell de Déu, una de les millors i més representativa de l’estil jujolià; va realitzar de finals del segle XIX i principis del XX, les reixes de les capelles del Santíssim i de apareixen arreu de Catalunya nombroses la Mare de Déu dels Dolors (a banda i cooperatives, caixes, societats recreatives banda del presbisteri) i peces de mobiliari i ateneus en locals, sovint de nova consreligiós com els bancs i reclinatoris de pri- trucció, on la gent es reuneix i intercanvia mera fila, amb distintives formes arrodo- idees o realitza activitats lúdiques o econides, respatller de fusta al lateral de nòmiques. Com també succeirà en molts l’altar major amb referències a Santa altres pobles, sorgiran entitats ideològicaTecla, Sant Feliu i Constantí el Gran, els ment enfrontades, representant la dreta i confessionaris i una pila baptismal avui l’esquerra política (la Lliga i ERC), el pensament liberal i el conservador, la pagesia traslladada al presbiteri. Es conserven gairebé totes les advoca- i els potentats. A Constantí cristal·litzaran cions de les capelles encara que no pas les més de 30 associacions; les més emblemàtiques seran el Sindicat Agríimatges originals que presidien cola i la Societat “El Casino”. els rics i ornamentats altars La més antiga de la i retaules barrocs, amb que es té constància elements de l’esgléés el Sindicat, amb sia vella. Entre Francesc Macià referència l’any elles destaca la 1905 com a Sinimatge antiga i va visitar Constantí dicat Agrícola original de la el mes de febrer de 1933. al carrer PesMare de Déu cateria núm. del Roser, en va pronunciar unes paraules 8. Un fet simla capella latedes del balcó de l'Ajuntament bòlicament ral dreta del significatiu transsepte o el i després va anar al Sindicat, serà la compra Sant Crist vell, on va recollir una per part dels una imatge consocis del Sindicat siderada per trabandera d’ERC de l’antiga casa del dició popular de la delme, propietat de la Guerra dels Segadors. cúria tarragonina, on es Si fos cert, seria una espagava el delme o tribut cultura de l’església del casanual eclesiàstic (la desena part de tell. la producció agrícola), per enderrocar-lo l’any 1914 i aixecar en el seu lloc un edifici El pedestal de Sulpícia de marcat estil noucentista, amb elements Fins aquí hem parlat del patrimoni his- arquitectònics populars com les motllures tòric medieval i modern, però també de mig punt de color ocre que envolten els tenim patrimoni de l’antiguitat. Tot i que llindars de totes les portes de la façana, probablement provinent d’un altre indret, mentre que el capcer curvilini és rematat foren trobades al carrer Major restes ro- per tres pinacles decoratius amb reminismanes d’importància: el pedestal de Sul- cències orientals. pícia, trobat encastat al peu d’una arcada Per l’altra banda, el Casino té els seus interior d’un antic magatzem propietat de orígens en el cafè de Cal Pigat (actual Josep Maria Ferré Cillanueva, al núm. 48. plaça dels Drets Humans) on el 1916 Es tracta d’un bloc de pedra calcària que s’havia fundat la Caja Rural de Crédito. funcionava com a pedestal d’estàtua, on Dotze anys més tard, els membres d’aencara és llegible en la seva cara frontal questa societat compren i enderroquen una inscripció llatina que fa referència a la Casa Sardanet, una antiga casa pairal

al carrer Major amb una gran portalada i façana, primer pis i golfes, on hi treballava Pep Sardanet, que feia cabassos, senallons, estores per carros i altres estris d’espart. En el seu lloc aixecaren l’actual edifici, proper al noucentisme però amb elements decoratius i estructurals clàssics i barrocs, com és visible en els ornaments de la balustrada que coronen la façana o les mènsules sobre les finestres del primer pis. La porta principal és sota un arc escarser, mentre que totes les portes i finestres tenen motllures blanques que destaquen sobre la façana vermella. El conjunt evoca l’harmonia i lluminositat característiques de l’obra del seu arquitecte, el reusenc Pere Caselles, qui estava vinculat a Constantí per proximitat, ja que residia al mas d’en Caselles, a la carretera entre Constantí i el Morell, on fou assassinat a trets el 28 de juliol de 1936. Tots dos indrets, especialment el cafè de cadascun d’ells, esdevindran lloc de convergència d’idearis polítics, lloc de tertúlia i discussió, però també un espai rellevant d’esbarjo on es podia escoltar la ràdio, llegir diaris, jugar a cartes i assistir a vetllades musicals, representacions teatrals, balls i fins i tot les primeres projeccions cinematogràfiques. Això sí, eren els homes qui majoritàriament feien ús i estada d’aquestes entitats. El desenllaç de la Guerra Civil comportarà diferents destins per als dos edificis: l’any 1939, el Sindicat és incautat per la Falange; tot i que fou subhastat el 1951 i comprat per l’Ajuntament, que no cediria l’ús a precari als socis fins al 1978. En canvi, el Casino que havia estat confiscat i utilitzat com a dependències municipals durant el conflicte, veuria aviat restablida la seva activitat. Altres elements patrimonials relacionats amb la nostra història més recent i que avui resten soterrats són dos dels diversos refugis antiaeris que es van construir davant l’amenaça de l’aviació franquista. Una entrada era situada al carrer de la costa de l’Abadia, vora la segona església de la que hem parlat, i tenia un metre d’ample i 60 metres de llargària dels 460 projectats. Un altre refugi tenia les dues entrades al pati est de l’església parroquial, que comunicaven amb les dues sortides al raval de Sant Cristòfol. Era una galeria de mina de 200 metres de llarg i 1,80 metres d’ample, amb enllumenat elèctric i dos wàters. Foren obres realitzades (per imposició) per tots els veïns del poble, que treballaven a torns (qui no podia o no volia treballar havia de pagar a un altre perquè ho fes, sinó era multat) i amb aportacions de la Junta Central de Defensa de la República.

Postal antiga del carrer Major Imatge cedida per Josep M. Sabaté i Sans

La mateixa vista, uns cinquanta anys després Foto: Ajuntament de Constantí

D’esquerra a dreta: Sala Parroquial, Centre Parroquial i, una miqueta més amunt, el Sindicat // Foto: Ajuntament de Constantí

Façana principal de l’Ajuntament Foto: Ajuntament de Constantí

13 Seu de l’entitat del Casino Foto: Ricard Escarré

Seu de l’entitat del Sindicat Foto: Ricard Escarré

Escut que atualment es troba al Centre Parroquial // Foto: Ajuntament de Constantí

La visita

Una església “amb rumbeig de Catedral” Una església “amb rumbeig de Catedral” L’Església de Sant Feliu, Màrtir, és de grans proporcions i força unitat d’estil, i conté un veritable museu ple d’obres d’art dignes d’una visita atenta, d’entre les quals, les múltiples actuacions de l’arquitecte Josep M. Jujol. JOaQUIM CLavER CaSELLES

mb aquest elogi qualificà la nostra església mossèn Ramon Bergadà, insigne rector de la Parròquia de Constantí (1916-1924).

Constantí i l’arquebisbe de Tarragona La Parròquia de Constantí presenta unes característiques significatives: la seva antiguitat, la prestància dels seus edificis, alguns fets singulars que fan part de la seva història, la seva influència en la vida de la població, la personalitat d’alguns rectors que l’han servida... Tot plegat té a veure amb el fet que Constantí ha estat un poble vinculat a l’arquebisbe de Tarragona, a partir de la repoblació del Camp de Tarragona (segle XII). L’escassa distància de Tarragona, ciutat episcopal ja a l’època romana i a més seu metropolitana i primada, el convertí en baluard proper, segur i reservat on els arquebisbes preparaven l’entrada a la capital en la seva presa de possessió de l’arxidiòcesi, hi passaven llargues temporades l’any, hi cercaven refugi en èpoques convulses... Així s’esdevin-

gué durant més de quatre segles. Aquesta presència de l’arquebisbe explica l’existència a Constantí d’un gran castell, iniciat per l’arquebisbe Espàrec de Barca (1218), i d’una església gòtica, pròxima al castell, bastida durant el mateix pontificat, que al cap de 400 anys fou encara notablement ampliada.

ligiosa, que durant 18 anys tingué com a lloc de culte l’Ajuntament. El 31 de juliol de 1668 tingué lloc la inauguració i la benedicció d’una nova església, que la precarietat de recursos obligà a construir amb criteris d’una certa austeritat. Encara avui se’n conserven, al carrer major, les façanes, davantera i posterior, i els murs laterals. L’any 1727, al cap de 59 anys d’haver estat inaugurada, el Consell General de la vila aprovà la construcció d’una altra església. Raó: d’una banda, l’aforament de l’església en ús, ja aleshores insuficient, i, de l’altra, les dificultats per ampliar-la. L’any 1733 es posà la primera pedra de la nova església projectada (l’actual). Després de 16 anys esmerçats en la seva construcció, tingué lloc la solemne dedicació de la nova església, d’estil barroc. Era l’11 d’octubre de 1749.

L’església de 1749 (l’actual) L’església de 1668 L’espoli i enderroc per part de l’exèrcit castellà (el 1650, en la guerra dels Segadors), tant del castell com de l’església, suposà el final d’aquesta presència dels arquebisbes. Després d’aquella desfeta, Constantí anà recuperant els habitants, dispersats i delmats per la guerra; també anà normalitzant la seva activitat re-

El perímetre exterior de església té forma de rectangle. A l’interior, es distribueix en quatre naus: la central, les dues laterals i la nau transversal o transsepte. Sobre els arcs formats per la intersecció de les naus central i transversal recolza el cimbori, que té una base circular, el qual s’enlaira per sobre el nivell de les cobertes. El cimbori està rematat amb una lluerna vuitavada, que va

ser bastida posteriorment, cap al 1910. La lluerna té vuit finestrals, tancats amb vitralls policroms. Els murs de la nau central, que s’enlairen per sobre de les naus laterals, tenen, cada un, a la part superior quatre finestrals tancats amb vitralls policroms, que donen llum a l’interior de l’edifici. La nau central té un gran vitrall plomat policrom, amb la figura de sant Feliu, patró de la parròquia, que decora la rosassa de la façana. La nau transversal té dues rosasses, una a cada extrem, amb el seu respectiu vitrall: un amb la figura del cor de Jesús i l’altre amb la del cor de Maria. La volta de la nau central i la de la nau transversal és de mig canó (perquè presenta la forma d’un canó seccionat de forma horitzontal). La volta de les naus laterals és d’aresta (arcs o arestes en diagonal que s’entrecreuen). Les naus laterals acullen tres capelles cada una; la nau transversal en té dues: una a cada extrem. La nau central acaba amb l’absis. La intersecció de la nau central i de la nau transversal marca una gran creu en planta. L’altar, situat a la capçalera de l’església, ocupa el mateix lloc que, en la imatge de la creu, ocupa el cap de Jesús crucificat. En aquest indret, anomenat presbiteri, penja una creu, amb la imatge del Crucifix. Aquesta imatge, a part del seu valor religiós, té un notable valor artístic i històric. Se’l coneix com “el santcrist dels Segadors”, ja que es devia venerar a l’església del segle XvII, arrasada per les tropes castellanes al final de la guerra dels Segadors (1650).

DALT: el santcrist dels Segadors; al fons, el retaule de l’altar major, amb la gran imatge de sant Feliu, el patró de la parròquia. BAIX: a l’esquerra, una vista exterior del temple parroquial, amb la façana i el campanar; al mig, l’interior de la cúpula amb el cimbori i la lluerna i la volta de canó de la nau principal tal com es veuen des de l’Altar Major; a la dreta, el braç del creuer. Fotos: Ajuntament de Constantí. PÀGINA DE L’ESqUERRA: la rosassa de la nau principal. Foto: Ricard Escarré.

DALT. Algunes de les obres que el canonge Pere Cerdà va encarregar a l’arquitecte Josep M. Jujol per a la parròquia de Constantí: l’anyell de la reixa del Baptisteri, un dels bancs de fusta, la pica baptismal de marbre, el planfonat del presbiteri i la reixa de la capella dels Dolors. Fotos: Ajuntament de Constantí.

taule, en llur capella; la Puríssima, a la seva capella; la Mare de Déu dels Dolors, a la seva capella autònoma (costat del presbiteri).

Les capelles i llurs imatges

El campanar

Les imatges actualment venerades a l’església són: al costat de l’epístola (i en direcció a la sortida): Sagrat Cor de Jesús, a la capella autònoma del Santíssim Sagrament (costat del presbiteri); Mare de Déu del Roser, a la seva capella; Família de Natzaret, a la seva capella; santa Llúcia, flan-

quejada per sant Miquel arcàngel i l’arcàngel sant Rafael, en llur capella; el crucifix, obra de l’escultor canongí Salvador Martorell Oller, a la capella que toca a la torre del campanar. Al costat de l’evangeli (i avançant d’esquena a l’entrada): sant Antoni de Pàdua, a la seva capella; sant Isidre, flanquejat per sant Antoni Abat i sant Blai, i sant Agustí al cos superior del re-

CAPELLES I ALTARS DE L’ESGLéSIA PARROqUIAL

quan s’inaugurà l’església, el campanar, encara inacabat, arribava al pla de campanes. L’any 1767 es reprengué l’obra fins al seu acabament. La torre està formada per tres cossos, i té una alçada de 43 m. La torre del campanar, a part de seu valor artístic, té un valor funcional: enlairar les campanes a fi que els sons que expandeixen es difonguin sense obstacles i puguin ser percebuts per tot el veïnat. Actualment hi ha quatre campanes: una de 1775 (de nom Llúcia), una de 1986, una de 1998, una (la més petita) indatada i indocumentada. El campanar patí una greu afectació l’any 1795 per causa d’un llamp. La tormenta produïda l’any 1903 afectà sobretot el teulat de l’església i el cimbori. I, encara, el 1980 es detectaren unes esquerdes al cimbori, conseqüència del pes afegit de la lluerna, sobreposada l’any 1910, que en feien témer l’esfondrament, la qual cosa obligà a fer-hi uns reforços.

La devastació de 1936 1.- Sant Crist 2.- Santa Llúcia 3.- Sagrada Família 4.- Del Roser

5.- El Santíssim 6.- Altar Major 7.- Dels Dolors 8.- La Puríssima

9.- Sant Isidre 10.- Sant Antoni 11.- Baptisteri

En la revolta de 1936, l’església va patir l’espoli del seu patrimoni orfebrístic i la destrucció de gran part del patrimoni artístic i dels objectes religiosos (llibres, robes...). Dels retaules amb les seves imat-

ges, uns elements revolucionaris en feren una gran pira a la plaça de davant l’església: el principal, daurat, obra de l’escultor Antoni Ochando (1747), amb la figura central de sant Feliu, patró de la parròquia; el de la Mare de Déu del Roser, el de sant Cristòfor, el de sant Isidre... Tots eren d’estil barroc. Els bancs de l’església van patir la mateixa dissort. Algunes de les imatges i de les peces artístiques es van poder salvar de l’espoli; actualment són exposades a la pública veneració a la mateixa església o bé dipositades al museu parroquial. El retaule principal actual, construït després de l’esmentada revolta, presenta unes característiques ben diferents de l’anterior: té un cos menys, no reprodueix les sis escenes de la vida de sant Feliu, que eren representades en relleus molt treballats, no té l’acabat superficial amb pa d’or. Rematava l’antic retaule la imatge de sant Llorenç, que no s’ha conservat; tampoc són les mateixes les altres imatges del retaule (ja que van ser destruïdes, excepte la de sant Feliu, que ho fou parcialment).

El Dr. Cerdà i l’arquitecte Jujol Els desperfectes produïts l’any 1903, per causa d’una tormenta, van donar lloc a una restauració, gràcies al mecenatge del Dr. Pere Cerdà, canonge de la seu de Tarragona i natural de Constantí, qui abocà generosament el seu patrimoni en la rehabilitació i embelliment de l’església, amb l’activa col·laboració de l’arquitecte tarragoní Josep M. Jujol. Aquesta obra

durà fins a la mort del Dr. Cerdà (†1920). En són exponent: —l’arranjament del cimbori, —la construcció de la lluerna, al cimal del cimbori, —la pintura de l’interior de la lluerna (vegetació), que després s’estengué al presbiteri, —els acabats de les dues tribunes de l’interior del presbiteri (damunt la porta lateral del Santíssim i de la porta de la sagristia), —les rosasses amb vitralls plomats policroms: lateral epístola (Cor de Maria), lateral evangeli (Cor de Jesús), façana principal (Sant Feliu), —l’empedrat de l’església, que substituí la rajola originària, —les piques d’aigua beneïda a l’entrada de l’església, —la pica baptismal de marbre, de forma rectangular, adossada a la paret i sostinguda per dos lleons (avui conservada al peu del retaule principal). —el nou orgue amb el moble de fusta, —les dues trones o ambons, adossats a les pilastres que donen al transsepte, —el cancell de l’entrada principal, —la portalada lateral i el seu cancell, amb eixida al carrer de les Creus, dotada d’escales i barana de pedra, —el respatller o plafonat del presbiteri, decorat amb una tau ( T de Tecla) i les invocacions a sant Feliu. —dues campanes noves, —2 jocs de canelobres, crucifix i sacres, creu processional, tàlem, un tern verd. —la barana del presbiteri (avui expo-

sada al cor de l’església), —la reixa de la capella del Santíssim Sagrament, amb al·legoria corpòria de l’Eucaristia, —la reixa de la capella del Roser, —la reixa del Baptisteri, amb el símbol corpori de l’Anyell, —els bancs de fusta (6) i els genuflectoris (4), —els confessionaris (4).

Després del vaticà II (baptisteri, altar i façana) L’any 1960 es féu una remodelació del baptisteri (en la forma actual): supressió de l’altar dedicat a sant Tomàs d’Aquino (entre la capella de sant Antoni de Pàdua i el baptisteri), retirada de la pica baptismal de 1913 i el seu nou emplaçament al peu del retaule principal, tancament de la zona baptismal amb reixes de ferro (a l’entrada, la reixa ja existent canviada d’emplaçament i adaptada; al lateral, una reixa feta a imitació de la ja existent), col·locació d’una nova pica baptismal al mig del nou baptisteri. L’any 1965 A. Català Gomis embellí l’estança amb pintures murals que representen escenes bíbliques al·lusives al Baptisme. L’any 1966 (23 octubre) l’arquebisbe cardenal de Arriba y Castro consagra el nou altar, adaptat a les orientacions del concili vaticà II. L’any 1986 s’instal·larà una nova campana, i encara una altra l’any 1998. L’abril de 2010 es féu la restauració de la façana principal.

Eines

L’inventari de camins municipals de Constantí XavIER CaMpILLO I bESSES GEòGRAF

’any 2011, amb el suport del consorci Tàrraco Romana, es va dur a terme la realització de l’Inventari de camins municipals de Constantí. L’inventari realitzat forma part de l’inventari de béns del municipi i s’ha realitzat d’acord amb el que preveu i disposa la Llei 8/1987, municipal i de règim local i compleix les prescripcions tècniques que estableix l’article 108 del Reglament del patrimoni dels ens locals (Decret 336/1988). L’inventari és un instrument al servei de l’exercici de les competències municipals en matèria de camins públics: ordenació, policia, conservació i defensa jurídica. La normativa civil estableix que els camins públics són béns de domini públic destinats a l’ús públic. Això no obstant, l’existència d’ús públic en una via -en realitat una mera qüestió de fet- no comporta necessàriament la titularitat pública d’aquesta. L’administració presumptament titular n’ha d’haver adquirit la propietat a través d’alguna forma admesa en dret. I encara que l’aprovació del planejament, en el cas de vies urbanes, i l’expropiació per causa d’utilitat pública, en les carreteres, és el mecanisme usual que converteix les administracions públiques en titulars de vies públiques, no és aquest el procediment habitual en l’àmbit dels camins rurals d’origen remot. Generalment, la propietat dels camins rurals és pública quan aquests han estat destinats a l’ús públic des de temps immemorial. D’al-

tra banda, cal aclarir que el camins que integren el domini públic no són servituds públiques de pas ni camins privats d’ús públic; el sòl dels camins públics és una propietat municipal (tal com s’esdevé també amb places i carrers). Per consegüent, cal determinar la titularitat dominical efectiva dels camins inventariats fonamentalment en base a l’ús (públic o privatiu), és a dir, a la seva funcionalitat actual o històrica, i a l’antiguitat d’aquest

(immemorial o més o menys recent). Aquests fets són de naturalesa geogràfica i es poden determinar a partir de fonts documentals (cartogràfiques, literàries o orals) de naturalesa històrica i/o geogràfica, interpretables mitjançant tècniques d’anàlisi territorial. Per consegüent, la titularitat dels camins inventariats s’ha inferit de la destinació històrica o actual dels ca-

mins a l’ús públic determinada a partir de les dades i indicis que aporten les fonts documentals existents, també de la interpretació de la xarxa històrica de camins entesa com un sistema territorial de naturalesa funcional al servei de la mobilitat col·lectiva, i del treball de camp.

Característiques bàsiques de l’inventari Titularitat pública El criteri bàsic d’inclusió de camins a l’inventari ha estat els indicis o les proves de titularitat pública. Aquests elements indiciaris o provatoris consistien bé en documentació (p.e. administrativa) que afirmava la titularitat pública dels camins, bé en elements (fonamentalment cartogràfics i toponímics) que documentaven l’ús públic dels camins des de temps immemorial (pel que fa als camins històrics) i també en l’ús públic actual i pacífic (pel que fa als vials més moderns). En aquest sentit, l’inventari recull també els camins documentats senyalitzats per a la pràctica del senderisme (senders de gran recorregut i altres) en la mesura que aquesta destinació avala l’ús públic d’aquest camins. Malgrat que el Cadastre no té valor constitutiu ni provatori de la propietat, la titularitat cadastral pública s’ha considerat un indici que reforça els altres, si bé també s’han inclòs a l’inventari camins cadastrats no documentats, sempre i quan aquests puguin tenir una utilitat pública des d’una òptica funcional territorial (ca-

mins connectors o estructurants). El procés d’exposició pública que ha de seguir l’inventari pot reforçar o afeblir els camins inventariats solament o principalment en base a la titularitat cadastral. La delimitació cadastral de la propietat s’ha emprat igualment per distingir en l’àmbit de les grans infraestructures (autopistes i autovies) els camins de titularitat municipal dels camins de servei annexos a aquestes vies que estan inclosos dins la franja de domini i la propietat dels quals correspon al titular de la via. Consegüentment, s’han inventariat els camins de servei i reposició d’autopistes i autovies sempre i quan llur recorregut transcorre a l’exterior de la via de domini d’aquestes infraestructures (i també quan una secció curta del camí travessa l’esmentat domini per garantir la coherència territorial de l’inventari).

ESqUERRA: camí de la Gavarra. DALT: camí de la Ferrerota. BAIX: camí de Secà PÀG. 22: grup de participants de la sortida naturalista del 2011 caminant pel camí de Montblanc. Fotos: Ajuntament de Constantí.

Àmbit, exhaustivitat i coherència territorial de l’inventari

tariar s’ha tingut en compte tant la funcionalitat històrica de la xarxa de camins com la funcionalitat actual. S’ha tingut especial cura en documentar els camins i els passos existents que salven les grans infraestructures lineals (autovies, autopistes i vies fèrries) per tal de

L’inventari ha seguit un criteri d’exhaustivitat i, a banda de recollir tots els camins presumiblement públics, en el pla morfològic recull tant camins aptes per al trànsit de vehicles (de les xarxes veïnal,

rural i forestal), com camins de ferradura i corriols (camins antics no aptes per a la circulació de vehicles de motor). Això és així perquè a l’hora d’inven-

mantenir la integritat i la funcionalitat de la xarxa rural de camins.

Sistema d’Informació Geogràfica L’inventari es presenta en forma de Sistema d’Informació geogràfica (SIG) en format Miramón. La informació recollida es troba associada a una base de dades georeferenciada. La digitalització dels camins s’ha fet sobre ortoimatge a escala 1:2.500 (excepte els camins importats de l’inventari comarcal, digitalitzats a escala 1:5.000).

Classificació i fitxa Classificació dels vials

Els camins inventariats s’han classificat en base a criteris genètics i funcionals. Genètics, perquè un element fonamental a l’hora de fonamentar i defensar la titularitat pública és l’origen i l’antiguitat del camí, que s’infereixen de les mateixes fonts documentals consultades, algunes de les quals tenen ja una antiguitat considerable (p.e. la minuta municipal de Constantí, de l’any 1919).

MAPA DELS CAMINS MUN

NICIPALS DE CONSTANTÍ Reg asfàltic Terra Ferradura Ciment Absent

01. Camí de les Puntes 02. Camí dels Pobres 03. Camí de la Selva a Salou 04. Camí de la Grassa 05. Camí sense nom 06. Camí vell de Reus a valls 07. Camí vell de Reus al Morell 08. Camí d'Almoster a Tarragona 09. Camí del Mas de Bover 10. Camí sense nom 11. Camí de la Selva a Constantí 12. Camí sense nom 13. Camí del Cotxo 14. Camí de la Sinieta 15. Camí sense nom 16. Camí de l'Albiol 17. Camí del Bassal 18. Camí vell de la Pobla de Mafumet 19. Camí del Mas de Magrinyà 20. Camí sense nom 21. Camí travesser del Bassal 22. Camí vell de la Pobla de Mafumet a Reus 23. Camí sense nom 24. Camí sense nom 25. Camí sense nom 26. Camí vell de Reus a Constantí 27. Camí dels Albellons 29. Camí del Mas de Puig 30. Camí de Sant Llorenç 31. Camí de la Canonja a Constantí 32. Camí del Polvorí 33. Camí del Calvari 34. Camí sense nom 35. Camí del Cementiri 36. Camí de Tarragona a Montblanc 37. Camí drecera del de Montblanc 38. Camí de la Séquia 39. Camí de les Sorts 40. Camí drecera dels Horts 41. Camí dels Pallaresos 42. Camí del Francolí 43. Camí de la Coma 44. Camí de la Costa del Rabassols 45. Camí de servei de l'AP-7 46. Camí del marge dret del Francolí 47. Camí lateral de l'AP-7 48. Camí sense nom 49. Carrerada Nova 50. Camí de la Font del Llop 51. Camí de la Ferrerota 52. Camí sense nom 53. Ramal del de la Séquia 54. Camí de les Gavarres 55. Camí dels Pontets 56. Camí del Puig 57. Camí Ramal del de les Puntes 58. Camí sense nom 59. Camí sense nom 60. Camí sense nom 61. Camí sense nom 62. Camí sense nom 63. Camí sense nom 64. Camí sense nom 65. Camí sense nom 66. Camí vell de Reus

FITXA DE L’INvENTARI DELS CAMINS Inventari de camins municipals de Constantí Nom: [nom del camí] Codi: [número d’ordre] Data: [d’elaboració de l’inventari] Naturalesa del camí:  Domini públic  Patrimonial  Servitud pública de pas  Camí ramader Fonts documentals: Arxiu Històric Municipal / Minuta municipal (1922) / Cadastre antic de rústica (1933/34) /  Amillarament (1943)  Mapa de la Diputació (1987)  Inventari comarcal del Tarragonès (1996/98). Altres: Onomàstica del terme municipal de Constantí (2008). Inici: [topònim d’inici del cami] Final: [topònim d’acabament del camí] Recorregut: [Descripció del traçat] Longitud: [longitud en quilòmetres] Amplada: [amplada mitjana en metres] Tipus de ferm: Aglomerat asfàltic Ciment Terra Ferradura Absent Descripció: [De la funcionalitat actual o històrica, dels elements que en permeten la caracterització] Títol: [Possessió immemorial per defecte si no es coneixen altres formes d’adquisició del bé]  Titularitat cadastral:  [total o parcial]

Codificació Cada vial inventariat té un codi d’identificació de deu dígits i consta de tres segments:

Fonts documentals Per a la realització de l’inventari s’han analitzat i explotat una vintena de fonts documentals, que inclouen fonts cartogràfiques (com ara la minuta municipal de Constantí elaborada per l’Institut Geogràfic Nacional l’any 1919), fotogramètriques (com el vol Americà de l’any 1957), cadastrals (com el cadastre antic de rústica de dels anys 1933 i 1934, i l’amillarament de l’any 1943), i també fonts administratives que es conserven a l’Arxiu Històric Municipal de Constantí.

Resultats de l’inventari

Notes: [aspectes aclaratoris]

Funcionals, perquè l’ús públic és una expressió de la funcionalitat dels camins, que pot inferir-se del propi traçat del camí (punts del territori que serveix o comunica) o del seu nom (camí que va a un poble, església, etc.)

identificació del sistema de fonts del camí, de manera que a través de la fitxa es pot identificar ràpidament quines són les fonts documentals existents on el camí apareix documentat i que s’ha usat a l’hora d’analitzar-ne la titularitat i per fonamentar la seva inclusió a l’inventari.

- Codi del municipi amb sis dígits (430477) - Identificador d’inventari amb dos dígits: IC - Número d’ordre amb dos dígits (del 01 al 99) Les variables bàsiques recollides, així com les dades necessàries per a la identificació i la localització dels vials inventariats s’han incorporat a la fitxa de cada camí. Un aspecte destacable de la fitxa és la

L’inventari de camins ha donat com a resultat la classificació de 65 vials o camins diferenciats amb una longitud total de 95,90 km. quant al tipus de ferm, els camins amb ferm d’aglomerat asfàltic sumen 11,70 km (12,27%), els camins amb ferm de terra sumen 62,31 km (65,35%), els camins de ferradura o pedestres sumen 9,61 km (10,08%), els camins amb ferm de formigó sumen 9,85 km (10,33%) i els camins absents o destruïts sumen 1,87 km (2,00%).

L’entrenadora Com gastar calories estant asseguts? aNNabEL GavaLdà I ROIG Coordinadora del Pavelló Municipal de Constantí

na investigació que ha estat elaborada per l’Hospital de Massachussets, ha posat al descobert que de totes les calories que es gasten gràcies a la activitat física, aproximadament la meitat es cremen quan es practica exercici, i l’altra meitat, quan s’està en repòs. Podríem dir que això és com seguir fent exercici després de l’exercici. Els beneficis de l’activitat física, tant a nivell psicològic com cardiovascular, poden durar setmanes o mesos. A nivell de salut òssia, poden durar anys. En el cas del metabolisme, del que depèn l’eficiència amb què el cos crema calories, l’exercici fa que s’alteri. quant més treballa un muscle, més mitocòndries es formen en les seves cèl·lules, i amb més mitocòndries permet als muscles produir més energia consumint més calories. és a dir, quan fem exercici, augmenta la capacitat de l’organisme de cremar greixos i sucres.

La niacinamida és una substància que millora la secreció d’insulina i el control de sucre en la sang, i és sabut que fent exercici, augmenta. Per tant, podem dir que el millor medicament per l’obesitat i la diabetis és fer una activitat física regular. Per a una mateixa activitat, una persona activa crema més calories que una persona sedentària. La capacitat de cremar greixos augmenta un 98% quan es tracta d’una persona en forma, en canvi una persona sedentària cremaria un 48%.

La intensitat, contràriament al que es pensa, no cal que sigui excessiva.

descansar massa, cansa, mentre que estar actiu ajuda a no cansar-se

El risc de càncer de colon, de mama, d’endometri i de pulmó es redueixen.

Per a que l’activitat física sigui eficient per al metabolisme hem de tenir present la freqüència, el temps i la intensitat de l’exercici. Una activitat ocasional no té un impacte substancial amb l’eficiència amb què el cos crema calories. L’activitat ha de ser regular, al menys de quatre dies per setmana. quanta estona? Amb vint minuts per sessió aconseguirem un benefici cardiovascular; si volem perdre pes, és aconsellable fer-ho durant una hora.

Benestar psicològic

altres beneficis de la activitat física

Benefici cardiovascular Redueix el colesterol dolent i els triglicèrids, puja el colesterol bo i ajuda a controlar la tensió arterial.

Prevenció de càncers

Ajuda a afrontar millor situacions d’estrés i redueix el risc de patir depressió i ansietat.

Rendiment intel·lectual De petits, en edat escolar fins a gent gran amb alzheimer, la pràctica habitual d’activitat física ajuda a millorar el rendiment intel·lectual. No busquis excuses, si vols tenir millor qualitat de vida.

L’esport

Els parcs geriàtrics aNNabEL GavaLdà I ROIG Coordinadora del Pavelló Municipal de Constantí

Parc del carrer Falset

3 què són els parcs geriàtrics?

Parc de la plaça de la Generalitat

Els parcs geriàtrics són els parcs municipals que tenen uns aparells de gimnàstica dissenyants perquè les persones adultes, en particular la gent gran, puguin fer exercicis a l’aire lliure.

A quins espais estan situats? A Constantí, existeixen quatre parcs de salut que estan ubicats als següents llocs: 1) Carrer Major - Auditori 2) Parc de les Escoles velles 3) Plaça de la Generalitat 4) Carrer Falset – carrer Montblanc

Parc de les Escoles velles

Parc del carrer Major

quins aparells tenim als parcs? A Constantí tenim fins a onze aparells diferents repartits entre els quatre parcs. Us els mostrem a continuació, amb la indicació del parc on el trobareu (d’acord amb la mateixa numeració de l’apartat anterior).

Base cartogràfica: (c)Institut Cartogràfic de Catalunya

Recomanacions generals importants: Aquí teniu algunes recomanacions generals que us donem per iniciarvos en aquest en la prtàctica d’aquest exercici físic. - No hem de sentir dolor en cap dels moviments que fem. - Els moviments han de ser lents i controlats. - Hauríem de començar escalfant fent moviments globals com pujar els braços, agafant aire i baixar-los treient l’aire. - També és important que estireu una mica al final.

Pony Col·locant-se damunt del seient i agafant les anses amb les dues mans . empenyeu els pedals cap endavant arribant a una posició d’esquena dreta. Enforteix la musculatura dels braços, cames, cintura, abdominal esquena i pit i millora la capacitat càrdiopulmonar.

Ascensor Seguint amb l’esquena ben recta i agafant les manilles, flexioneu els colzes i estireu-los a poc a poc. Reforça les extremitats superiors, els músculs del pit i l’esquena i millora la capacitat càrdiopulmonar.

Surf Agafant les anses amb les dues mans col·loqueu els peus damunt del pedal amb les cames una mica flexionades i realitzeu moviments oscil·lants d’un costat a l’altre. Reforça la musculatura de la cintura i millora la flexibilitat.

Esquí de fons Pujant als estreps i subjectant-se a les manilles, moure les cames i els braços com si s’estigués caminant. Millora la mobilitat dels membres superiors i inferiors i millorar la flexibilitat de les articulacions

Columpi Col·locant-se damunt del seient amb l’esquena ben recolzada i doblegant les dues cames, empenyeu damunt dels pedals fins a estirar les cames. Desenvolupa i reforça la musculatura i la cintura.

Massatge Col·locant l’esquena damunt de la columna de massatge i realitzant un moviment lent. Relaxa la tensió muscular de l’esquena. Ajuda a millorar la circulació i el sistema nerviós.

Patins Agafant l’ansa i col·locant-se damunt dels pedals realitzeu moviments de caminar amb l’esquena recta, movent els pedals cap enrere i cap endavant sense forçar el moviment. Millora la mobilitat dels membres inferiors, augmenta la capacitat cardíaca i pulmonar i reforça la musculatura de les cames i els glutis.

Cintura Pujant a la plataforma rodona amb cames flexionades i agafant-se de les baranes girar lentament d’un costat a l’altre de forma no violenta. Exercita la cintura i ajuda a reforçar l’agilitat i la flexibilitat de la zona lumbar.

Timó Preneu l’ansa de la roda rotativa amb les dues mans i gireu simultàniament en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari. Reforça la musculatura dels membres superiors, i l’agilitat i flexibilitat de les articulacions de l’espatlla.

Barres Pujant a l’aparell i recolzant els braços damunt les barres realitzeu flexions. Enforteix els músculs de l’esquena, del tronc pectoral i dels braços.

volant Subjecteu cada volant amb una mà i gireu la roda en el sentit de les agulles del rellotge i en sentit contrari. Potencia, desenvolupa i millora la musculatura de les espatlles i les seves articulacions.

El joc

La cúpula encriptada UNa RECERCa a tRavéS dEL tEMpS

RICaRd ESCaRRé

questa recerca està pensada per tots els amants dels enigmes històrics, tots aquells que vàreu vibrar amb novel·les com “L’illa del tresor”, “El Codi Da vinci”, “Àngels i Dimonis”, pel·lícules com “La Búsqueda”, “Els Goonies” o la saga d’Indiana Jones. El terreny és pla, sense pendent, en gran part asfaltat (vigileu el trànsit de vehicles), ideal per anarhi amb nens o gent gran. vora Centcelles hi ha un plafó amb el mapa de la zona i la ruta és marcada amb senyals indicadors.

COORDENADES DELS AMAgATALLS Indret d’època romana

N 41º 09.732

E 001º 13.4 (A/D)

Indret d’època medieval

N 41º 09.(B)9

E 001º 13.513

Indret d’època moderna

N 41º 09.275

E 001º 13 (C+D)0

Us recomanem l’ús d’uns petits binoculars o del zoom d’una càmera, a més d’una Bíblia. Com possiblement no disposeu de tot això, podeu escodrinyar més còmodament la maqueta de fusta de la cúpula, situada a l’entrada del recinte de Centcelles. Si trobeu massa difícil la resolució

La cerca està condicionada a l’horari d’obertura al públic de la vil·la romana de Centcelles, la visita a la qual és imprescindible per poder resoldre els enigmes del geocaching

Foto: POUM Constantí

dels enigmes, consulteu el plafó situat al costat de la maqueta i l’annex amb pistes adjunt més avall. Us proporcionaran tota la informació important i necessària per resoldre tots els enigmes. Tanmateix, el guia de Centcelles atendrà els vostres dubtes (encara que no us solucionarà directament el problema).

de Centcelles (N 41º 09.346 E 001º 13.581), als afores del poble de Constantí, on has de desvetllar els secrets de la seva cúpula: interpretant els enigmes escrits en una de les fulles del manuscrit que pots veure a l’esquerra. Cal trobar el número d’A i C i trobar i sumar la cita bíblica que representa l’escena del mosaic de B i C. Aconseguireu quatre xifres (A,B,C i D) que us permetran localitzar tres indrets. Cadascun d’ells contenen una xifra (X,Y i Z) necessària per trobar el lloc on és amagat actualment el tresor.

Amagatall d’època romana N 41º 09.732

E 001º 13.4(A/D)

X= quantes arcades té l’aqüeducte?

Amagatall d’època medieval N 41º 09.(B)9

E 001º 13.513

Y= Baixa els graons de la Scala Dei seguint la Lectio Divina (lectio, meditatio, oratio et contemplatio) i trobaràs una xifra. Suma tots els seus números.

Amagatall d’època moderna [N 41o 09.275 E 001º 13.(C+D)0] Z= Suma (només) els troncs dels plataners monumentals.

INICI DE LA RECERCA Heu comprat una vella calaixera en una tenda d’antiguitats. Al darrere d’un dels calaixos heu trobat un pergamí del segle XvIII que fa referència a un manuscrit romà, on s’indica la ubicació d’un tresor amagat pel senyor de la vil·la romana

1a pista LA CÚPULA DE CENTCELLES El conjunt monumental de la vil·la romana de Centcelles és declarat Patrimoni de la Humanitat per l’excepcionalitat i antiguitat dels seus mosaics. Al zenit de la cúpula, al voltant del medalló circular (originalment daurat, fet amb or, símbol del sol o de l’ascensió al cel) trobem quatre escenes claus per interpretar el mosaic. Malauradament, són els mosaics pitjor conservats per la seva ubicació, gairebé vertical. Segons la pri-

de Centcelles, prop d’un aqüeducte. El pergamí relata com aquest tresor ha estat trobat i tornat a amagar al llarg del temps en uns altres dos indrets: en època medieval va amagar-se vora un molí i, en la Guerra del Francès, els francesos varen amagar-lo al costat d’uns arbres. La recerca comença a la vil·la romana

mera hipòtesi, representaria quatre emperadors, una tetrarquia, com la que es produí després de l’aixecament de Magnenci, l’any 350. Lligant això al fet que Constant, fill de Constantí el Gran, fou assassinat prop de l’actual Perpinyà, féu deduir als arqueòlegs alemanys que realitzaren l’excavació arqueològica que Centcelles fou remodelat com a mausoleu per acollir el cos de Constant. Però amb el temps han sorgit altres hipòtesis; les principals, interpreten les quatre escenes com etapes de la carrera eclesiàstica d’un bisbe o com escenes de la passió de Sant Fructuós. Aquestes escenes estan intercalades

Ara, amb aquestes tres xifres (X, Y i Z) ja esteu en disposició de poder anar fins al punt final de la nostra aventura. La ubicació actual del tresor és: N 41º 09.3X0 E 001º Y.9(Zx9) A continuació us donem algunes pistes específiques per facilitar-vos la localització dels diferents amagatalls.

entre unes altres quatre situades en la diagonal de la sala: un noi, gairebé nu, duent raïm a la mà (representant la tardor) i oposat a ell un noi amb flors vermelles (simbolitzant la primavera). En un costat resten unes espigues, símbol de l’estiu. De l’hivern no en queda res. Si ens situem davant l’escena de la cúpula situada al nord i tracem una línia vertical, just a sota trobem un home duent un xai sobre l’espatlla. és el “Bon Pastor”, una escena bíblica que, com altres d’aquest fris, s’interpreta al comparar detalls que es repeteixen en altres monuments paleocristians. Així tenim, seguint cap a la dreta, l’Arca de Noé; Tres joves hebreus re-

fusant l’ídol davant Nabucodonosor; Tres joves hebreus al forn de Babilònia amb barrets frigis; una escena de molt dubtosa lectura pel seu estat; una altra escena amb només una figura masculina interpretada com Adam i Eva; Daniel a la fossa dels lleons, escena que ve a refermar la idea que Déu socorre aquells que preguen; el sacrifici de Isaac; la petició de mà de Rebeca

2a pista EL PONT DE LES CAIXES és un aqüeducte romà amb afegits medievals i contemporanis que forma part de la Séquia dels Molins. Aquesta séquia, amb més de tres quilòmetres de llargada, movia cinc molins medievals i permetia

(escena discutible); a l’escena veïna, per una carbassa s’identifica Jonàs ajagut sota un emparrat de carbasses; Jonàs dins la balena (només en resta el vaixell). Totes aquestes escenes encaixen dins la iconografia paleocristiana funerària i representen la salvació d’aquells que refusen els ídols i abra-

Els romans no empraven el zero en el seu sistema numèric i representaven els números amb lletres que han arribat fins a nosaltres: I per l’1, v pel 5, X per 10, L per 50, C per 100, D per 500 i M per 1000.

regar els conreus d’aquesta zona, desembocant altre cop al riu, ja dins el terme de Tarragona. El Pont de les Caixes fou construït per salvar la depressió del barranc de la Ferrerota, conduint l’aigua a través la seva “caixa” o canalització. Té una llargada de vora seixanta metres. L’aqüeducte ha estat objecte de diverses reformes i reparacions al llarg del temps, que han deixat empremta en la

construcció. vora el pont creuava el camí vell de Montblanc, antic camí medieval, un camí reial de gran importància comercial al unir la costa amb l’interior, ja que comunicava el port de Salou amb Montblanc. Seguia aproximadament el traçat de la via romana, De Italia in Hispanias, que unia Tàrraco (Tarragona) amb Ilerda (Lleida) i Cesaraugusta (Saragossa).

cen el culte al Déu veritable. Sota aquestes escenes es descriu una cacera, amb els cavalls, els gossos, les xarxes i trampes, que representa el caràcter noble del propietari; la lluita amb els animals també té una lectura cristiana i simbolitza la lluita del bé i el mal o els perills que l’home ha de vèncer en la vida.

EL SISTEMA NUMÈRIC ROMÀ

3a pista EL MOLÍ PAPERER Es troba força enrunat, però encara permet distingir l’estructura de l’edifici, amb dos pisos. La seva importància radica en la seva antiguitat i funcionalitat, ja que produí paper des del s. Xv fins al s. XIX, essent dels pocs molins paperers de la comarca. L’escut de la Cartoixa de Scala Dei encara es pot observar a l’arc de la porta principal, amb l’any 1732. Els esglaons de l’escala representen els quatre graons de la contemplació (lectura, meditació, oració i contemplació) per arribar a Déu. Davant la porta que té l’escut de Scala Dei, a la dreta, a terra, tenim una pedra

Pistes per desencriptar Les següents pistes de l’alfabet estan encriptades segons el Xifrat de Cèsar, que consisteix en substituir cada lletra del missatge per una altra lletra de l’alfabet desplaçada un nombre fix de posicions.

que fins fa poc es veia com “tacada” de sang. S’explica que aquí, dos malfactors varen degollar una dona, i la seva sang va esquitxar la pedra. Aquesta taca era visible fins no fa gaire.

4a pista ElS PLATANERS DEL CAMÍ DE MONTBLANC Són uns arbres monumentals i centenaris que els trobem situats a la vora del Camí vell de Montblanc, entre el Molí Paperer i el Molí de Reus. El plataner és un arbre caducifoli, corpulent i de capçada ampla que pot arribar fins als 40 metres. Són molt freqüents al llarg de carreteres, passeigs i rambles, on es planten pel seu creixement ràpid i perquè donen molta ombra. També es troben a les vores de rieres i torrents.

Així, per exemple, com es veu en el gràfic adjunt, amb un decalatge (desplaçament) de 3, la lletra B del missatge original esdevindria la E en el missatge xifrat. D’aquesta manera, per desxifrar el missatge, caldria comptar tres lletres enrere del missatge donat. El xifratge de Cèsar deu el de seu nom a Juli Cèsar, qui, se-

gons Suetoni, el feia servir amb un decalatge de tres per protegir missatges amb interès militar: si tenia quelcom confidencial a dir, ho escrivia xifrat, és a dir, a base de canviar l'ordre de les lletres de l'alfabet, de Heu forma que no hi tenir present apareixia ni un paraula. Si que en l’alfabet algú vol descatalà, després de xifrar-ho, i obtenir el seu la C ve la ç i que significat, ha no existeix de substituir la quarta lletra de la Y l'alfabet, la D, per la A, i així amb les altres. Les següents pistes, que podeu veure en el quadre de baix de tot, es corresponen amb les lletres de l’enigma del manuscrit, encriptades amb decalatge de 3.

Xifrat D E F G H I J K L LL M N O P Q R S T U V W X Z A B C Ç Original A B C Ç D E F G H I J K L LL M N O P Q R S T U V W X Z A) B) C) D)

OF IO ESR TDWXSV. MSDR, HIZ, Z-WIXÇI HDRLLIO D OD JSWWD HIOW PISRW. HDRLLIO, WLLW HLLWWIX-ALLRX-LL-XVIW HIZ

Què és el Geocaching? RICaRd ESCaRRé

’any 2000, la tecnologia GPS, que fins aleshores era únicament d’ús militar, es liberalitza. Llavors, David Ulmer, un nord-americà, va amagar un “cofre del tresor” en un bosc als afores de Portland, a l’estat d’Oregó i va publicar les coordenades a Internet per a què altres persones anessin a buscar-lo. A partir d’aquí va néixer la Geocerca o Geocaching (en anglès), que es va escampar ràpidament per tot el món. El Geocaching és una activitat d’oci individual o familiar que barreja a parts iguals la tecnologia amb la aventura, el desxiframent d'enigmes amb la natura i l'esport. Si de petit vàreu llegir "L’Illa del tresor", les aventures de “Los Cinco” o us han agradat pel·lícules com "Els Goonies", "El Codi Da vinci" o "La Búsqueda", el Geocaching us ofereix sensacions i experiències semblants. Tot el que necessiteu és un GPS portàtil o un telèfon mòbil amb GPS (atenció, no els de cotxe!), i ganes de caminar i de resoldre enigmes per trobar un tresor. Aquest tresor és simbòlic, un tupperware on hi ha una llibreta per registrar qui l’ha trobat i diverses coses de poc valor econòmic (però que segurament

pels nens siguin molt interessants!). Si voleu agafar res del “tresor”, cal que ho anoteu en un petit llibre de registre o bitàcora que trobareu amb el mateix caché o tresor i deixeu alguna cosa vostra de similar valor. Aquesta és només una de les modalitats del joc, ja que n’hi ha moltes més i en van sorgint de noves amb el temps: microcachés, multi-cachés, caché mòbil, caché podcast, matemàtic, puzzle... A mitjans de 2012 hi ha més d’1.700.000 de tresors o cachés actius arreu del món, amb 5 milions de participants. Només a 30 km al voltant de Tarragona ja hi ha més de 400 cachés per cercar. Només cal que aneu al web oficial http://www.geocaching.com i escriviu on viviu o on voleu anar a cercar un tresor, i sens dubte comprovareu amb sorpresa la quantitat d’opcions que teniu per començar la diversió amb la cerca. A més, podreu registrar les vostres troballes i compartir les experiències amb molts altres cercadors com vosaltres. Recomanacions Totes les geocerques vénen classificades segons el tipus de dificultat per trobar-lo i el terreny que heu de travessar, pel qual podeu adequar-lo a les vostres exigències. Per començar és millor esco-

llir un tipus de caché tradicional, de nivell de dificultat 1 o 2 i una mida mitjana o gran, per no descoratjar-nos en la primera cerca. També és recomanable portar a sobre (no ocupa gaire) una bossa de brossa o de plàstic per recollir la brossa que algun brut incívic hagi deixat. Gaudiu de la natura, feu moltes fotografies, però no deixeu cap record vostre al bosc, ni expolieu la flora ni molesteu la fauna. A més de piles de recanvi pel GPS portàtil o carregador pel mòbil, és bo dur una brúixola i un mapa de la zona (la tecnologia sempre pot fallar), una ampolla d’aigua i quelcom de menjar per recuperar ràpid energia: xocolata, fruits secs. També és recomanable dur una petita farmaciola de primers auxilis (les venen a les farmàcies) així com en dies amb possibilitat de pluja (sobretot primavera i tardor) portar plegat un impermeable (no ocupa gaire espai).

Més informació http://www.geocaching.com/ http://www.geocaching-hispano.com/ http://www.terracaching.es http://blog.geocaching.com/

10 trucs per ser més actius EN EL LLEURE !"## !"

$%&# $% &# %%'()*+# '()*+# ,,-.# -.# %%/'# /'# ,,-01'# -01'# ) )## %%2# 2 # 33,-4/0,5# ,-4/0,5 # 6 6&%# &% # %%21,070# 21,070# ,,-.# -.# //%'# % '# 11,*,1+%*4'86&%'#9%#1,9,#(%*')2," ,*,1+%*4'86&%'#9%#1,9,#(%*')2,"

:"##;*)<%&#&2#%'()*+#903%*%2+#6&%#&'#-)8<0=#.0+//%'5#1&*'%'# ;*)<%&#&2# %'()*+# 903%*%2+# 6&% #&'#-)8<0=# .0+//%'5 #1&*'%'#

()(&/,*'5# 9%# .@9-02+)25# ( )(&/,*'5# 33*)2+>5# *)2+>5 # ++%220'# %220'# 9 % # ++,&/,5# ,&/,5 # %%'?*0-,5# '?*0-,5 # . @9-02+)25# *%-5#%+1" *% -5#%+1"

E"# $$%&# %&# %%7%*1010#,(*)C+,2+# 7%*1010# ,(*)C+,2+# 6 6&%#%/'#023,2+'# &%# %/'# 023,2+'# 33,2#,18<0+,+'# ,2 # ,18<0+,+'#

%7+*,%'1)/,*'5#%2#1)-(+%'#9F%'(%*,*G/)'#,''%?&+'" +*,%'1)/,*'5#%2#1)-(+%'#9F%'(%*,*G/)'#,''%?&+'"

H"# I2%&# I2%&# ,,## 1,J,*# 1,J,*# .)/%+'"# .)/%+'" # KK%-(*%# %-(*% # DD'# '# -0//)*# 0//)*# ,2 ,2,*GL0# ,*GL0 # ,1 ,1)-(,2M,+'# )-(,2M,+'# 9F,/?&2#,-01#)#3,-0/0,*" 9 F,/?&2#,-01#)#3,-0/0,* ,*""

N"## OO0'0+%&#-&'%&'5#(,*1'#P))/Q?01'#)#,6&@*0&-'=#1,-02,*%&#9&*,2+# N" 0'0+%&#-&'%&'5 #(,*1'# P))/Q?01'#)# ,6&@*0&-'=#1,-02,*%&#9&*,2+#

L)*%'#'%2'%#,9)2,*G<)'G%2" L)*%'#'%2'%#,9)2,*G<)'G%2"

# R"# SS*?,20+P%&# *?,20+P%&# <<,1,21%'#,-.#,18<0+,+'#%'()*8<%'# ,1,21%'# ,-. # ,18<0+,+'# %'()*

)## 6 6&%# &2# )10# ,18&=# 0021/)'%'# 21/)'%'# ) &% # 00-(/06&02# -(/06&02# & 2# ) 10# ,1 8&=# ''%29%*0'-%5# %29%*0'-%5# 9F,<%2+&*,5# 1101/)+&*0'-%5# 01/)+&*0'-%5# %%'()*+'# '()*+'# 9 F,<%2+&*,5 # *&+%'# *&+%' # 1&/+&*,/'# 1&/+&*,/' # ,# (%&5#*&+%'#-%90,-.0%2+,/'#0#(,*1'#9F,<%2+&*," ( %&5#*&+%'#-%90,-.0%2+,/'#0#(,*1'#9F,<%2+&*," #U,-02%& #-%2+*%#3%&#+&*0'-% #VD' #/,# -0//)*# -,2%*,# T"#U,-02%&#-%2+*%#3%&#+&*0'-%#VD'#/,#-0//)*#-,2%*,# 9%#9%'1).*0*#%/'#029*%+'W" 9%#9%'1).*0*#%/'#029*%+'W"

X"#

$%&# $% &# Y Y'# '# 9 9%# %# //F)3%*+,# F) 3 % * + ,# 9 9F,18<0+,+'# F, 1 8 < 0 + , + '# %'()*8<%'#',/&9,./%'#6&%#)3%*%07#1,9,#-&2010(0" %'()*8<%'#',/&9,./%'#6&%#)3%*%07#1,9,#-&2010(0"

!Z"##I(&2+%&G<)'#,#&2#1%2+*%#%'()*8&5# I(&2+%&G<)'# ,# &2# 1%2+*%# %'()*8&5 # ##)#,#&2#1%2+*%#14<01# )# ,# &2# 1%2+*%# 14<01# ) )##

&2#1%2+*%#%71&*'0)20'+," 2#1%2+*%#%71&*'0)20'+,"

www.pafes.cat w ww.pafes.cat

Pla P la d’Activitat d’Activitat Física, Física, Esport Esport i Salut Salut (PAFES) (PAFES) - febrer febrer de de 2010

A"##B&?&%&#,18<,-%2+#,-.#%/'#<)'+*%'#C//'#)#2D+'" B&?&%&#,18<,-%2+#,-.#%/'#<)'+*%'#C//'#)#2D+'"