Un poble, una ermita A propòsit de la restauració de l’ermita de Sant Ramon, voleu saber qui va ser aquest sant i qui va promoure la seva veneració a Constantí? Joaquim Claver Caselles
ARA FA 400 ANYS L’origen de la nostra ermita se situa entre l’any de la canonització de sant Ramon de Penyafort (1601), que n’és el titular, i l’any de la mort del frare dominic fra Pere Bosch (1608), natural de Constantí i promotor de l’ermita.1 Aquesta canonització del qui fou tercer superior general de l’orde de sant Domènec de Guzman (orde de predicadors o dominics o dominicans) degué estimular el frare dominic constantinenc a dedicar-li una capella al seu poble natal. El mas proper a l’ermita, fins aleshores conegut amb el nom de «Mas dels Tarongers», ben aviat començà a dir-se’n «Mas de sant Ramon». El 1610 hi havia una església dedicada a sant Ramon. El caseriu actual també té una església petita (capella) que en el frontó de la porta té la data de 1790. Presenta frontó amb lluneta. Damunt la portada hi ha una fornícula que devia portar la imatge del sant i a sobre hi ha una rosassa.2 Sabem que l’any 1640 al Mas dels Tarongers [Mas de sant Ramon] hi havia una església dedicada a sant Ramon (DESP, f, 7r [Desposoris 1. Anotacions entre els anys 1569 i 1640. Arxiu Històric Arxidiocesà]).3 La Parròquia de Masllorenç, a l’extrem oest del Penedès, comarca a la qual pertany el castell de Penyafort (dins l’actual municipi de Santa Margarida i els Monjos), erigida en data propera a la canonització de sant Ramon, té aquest sant com a titular. També és titular de l’església romànica del Pla de Santa Maria, des que la titular d’aquesta antiga església ―Assumpció― es traslladà a l’actual església parroquial, al centre de la població. A partir d’aquell moment sant Ramon de Penyafort, titular d’una petita ermita en el terme del Pla (encara avui conservada), esdevingué titular de l’esmentada església romànica. I, encara, el sant penedesenc té dedicada una petita ermita erigida damunt l’ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig. 1
Ramon Bergadà, Fulla parroquial, núm. 18, any 1917.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arqueològic, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, núm. de registre 12226, 1/12, 1984. 2
RAMON AMIGO ANGLÈS, Els topònims del terme municipal i del poble de Constantí, pàg. 87, nota 714, Tarragona 1968. 3
31
