Rutes de Constantí, núm. 7 by arxiu constanti

Rutes de Constantí

Una guia turística i cultural

La ruta de la sèquia i els molins CONSTANTÍ

Ajuntament de

10 truc trucs ccss per per ser més actiu actiu en l’adolescència l’adolescència 1. 1. SSUMA UMA 6 60 0M MINUTS. INUTS. Acumula 60 minuts de moviment al dia fe fent activitats que t’agradin. No cal fer-ho de cop: si tens 10 minuts, aprofita per moure’t. El teu cos ho necessita i cada minut compta!

2 2.. AACTIVA’T. CTIVA’T. Puja i baixa escales i desplaça’t caminant sempre que puguis. Mou-te amb “Transport actiu”: bicicleta, patinet o patins (fent servir les proteccions adequades: casc, genolleres, etc). Col•labora en la fe feina de casa, vés a Tot suma! mercat, passeja el gos... To

3. 3. M MOU-TE. OU-TE. Si fa massa estona que ets davant de l’ordinador, la televisió, amb el mòbil, etc., ffees pauses actives: aixeca’t, mou-te, estira’t, balla. Procura no passar més de 2 hores al dia davant de les pantalles.

4 4..

G GAUDEIX. AUDEIX. Fes de l’activitat esportiva un dels millors moments del dia, amb els amics, la família o tu sol/sola. Passa-t’ho bé, prova activitats diferents i troba les que t’agradin! E ENROTLLA’T. NROTLLA’T. Anima la teva colla a fe fer esport i a gaudir d’un temps d’oci actiu. Busqueu un repte i prepareu-vos per assolir-lo. Compartireu bons moments!

6 6..

NF ORMA. Si fas esport amb POSA’T POSA’T E EN FORMA. regularitat no ho deixis, t’ajudarà a sentir-te bé i en forma. Si fins ara no ho has ffeet, prova-ho, experimentaràs noves sensacions. Ho notaràs tu i també ho notaran els altres!

7.. 7

P PARTICIPA. ARTICIPA. Anima’t i participa en curses, excursions a peu o amb bicicleta, tornejos esportius o activitats de ball i dansa. I apunta’t també a alguna de les activitats esportives de l’escola, institut, universitat o centre esportiu. T’ajudarà a fe fer nous amics i amigues, a organitzar-te millor i a ser constant!

8. DESCONNECTA. DESCONNECTA. Per concentrar-te i rendir més en els estudis, busca una estona per fe fer exercici: caminar, córrer, ballar, patinar, jugar un partit, etc. Contribueix a millorar les teves notes!

9. 9. IINFORMA’T. NFORMA’T. Si no saps quina activitat física triar, no dubtis a preguntar-ho als amics, als pares o a un professional de l’esport o la salut. Et donaran idees i en trobaràs alguna que t’interessarà.

1 10. 0.

FES FES SALUT. SALUT. A més de moure’t també fas salut si menges a taula àpats variats amb fo força fruita i verdura (5 racions al dia), beus aigua sovint i procures dormir un mínim de 8 hores. I recorda’t de protegir-te del sol!

Què Què ccr creus reus que que h hii g guanyes uanyes fe ffent ent a activitat ctiivitat fí ffísica? ísica? • • • •

Sentir-te bé amb tu mateix Divertir-te i passar-t’ho bé Millorar la teva imatge Conèixer gent nova i compartir experiències

• • • •

Organitzar-te millor Rendir més en els estudis Posar-te en ffo orma Experimentar noves sensacions

• • •

Relaxar-te Desconnectar Animar-te

Amb Amb el supor suportt de 2

w www.pafes.cat ww.pafes.cat

P Pla la d d’Activitat ’Activitat FFísica, ísica, Espor Esportt i SSalut alut (P (PAFES) AFES) – juliol 2014

5 5..

La sèquia i els molins Resseguim la Sèquia dels Molins i els llocs relacionats amb l’obtenció i la gestió de l’aigua. Visitem llocs emblemàtics (molins, pont de les Caixes, vil·la de Centcelles) i altres desconeguts (el mur del torrent del Mas Blanc o el pou de la Ferrerota).

El sumari

RUTES DE CONSTANTÍ - NÚM. 7 - 2015

Constantí en 3D La màgia de la fotografia en tres dimensions, de la mà del fotògraf Hug Texidó, i dels racons més turístics de Constantí.

35 Les minutes de Constantí Un projecte històric de la Mancomunitat de Catalunya de fa cent anys: els mapes de quatre-cents municipis. T’ensenyem els fulls de Constantí.

La cova de la Gavarra

Una petita cova al turó de la Gavarra folrrada per dins amb pedra seca. Una obra d’arquitectura tradicional que no t’has de perdre.

40 La plana del Camp de Tarragona Viatge d’anada i tornada al Rourell amb bicicleta. BTT amb encant; per viure l’aventura pedalant, en companyia d’Ignasi Manzanares.

Hàbitat

CRÈDITS Edita: Ajuntament de Constantí Carrer Major, 27 - 43120 Constantí Tel.: 977 520 521 eMail: ajuntament@constanti.cat Coordina: Arxiu Municipal Agraïments: Carles Alcoy, Ruben Carmona, Ricard Escarré, José A. Latorre, Ignasi Manzanares, Josep M. Sabaté i Sans, Sergi Saladié, Josep M. Solé Barrufet, Hug Texidó Amadó i Joan Torrents Roig. Correcció lingüística: Montserrat Franquès Gil

Vols conèixer les espècies més característiques que pots trobar als fragments de bosc de ribera de Constantí? Les repassem de la mà del nostre naturalista de capçalera.

Impremta: Arts Gràfiques Octavi Dipòsit Legal: T-944-2012 ISSN: 2014-7686 (versió per a Internet) i 20147678 (versió en paper) Amb el suport de la Diputació de Tarragona

La foto misteriosa

AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

josé aNtoNio LatoRRe

onstantí, una vila mil·lenària al cor del Camp de Tarragona. Segons les últimes dades publicades a l'Ager Tarraconensis, hi va haver establiments ibers i posteriorment romans que ens van deixar moltes restes arqueològiques i una paleoxarxa de camins molt significativa, sense oblidar altres cultures i els nostres avantpassats, que van deixar la seva petjada fins a l'actualitat. Aquest és el Patrimoni Històricoarqueològic, amb la vil·la romana de Centcelles al capdavant, declarada Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt de Tarraco fa uns anys. Tot encomiable i positiu, però què passa amb el nostre Patrimoni natural d'on provenim com a espècie? Senzillament, va minvant dia rere dia, arraconat en petits reductes. Els elements bàsics a tenir en compte dins d'aquesta reducció generalitzada són l'entramat de xarxes viàries, com l’AP-7, l’A-27, el corredor del Mediterrani i altres de menys envergadura, que deixen totalment aïllades les poblacions de vertebrats; la contaminació en les seves diferents formes i l'abandonament dels conreus agrícoles tradicionals. Què es pot fer? En la meva opinió, les solucions que s'haurien de treba-

llar des del consistori passen per una ordenació territorial racional: les infraestructures existents han d’incorporar les mesures correctores compensatòries pertinents (passos de fauna, revegetació lateral i estabilització de talussos amb planta autòctona); control exhaustiu de la contaminació atmosfèrica i d'aigües continentals; creació d'espais verds interconnectats amb figura de protecció i que siguin representatius de la biodiversitat local; creació d'un ens turístic municipal que ofereixi visites guiades a Centcelles, conjuntament amb itineraris de natura (s'ha de tenir present que moltes espècies que tenim aquí no es poden veure al nord d'Europa, amb molta tradició ornitològica); una sensibilització social efectiva amb programes d'educació ambiental, amb la participació d'entitats del poble, etc. Parlant d'aquest patrimoni i amb data de 2014, s'han catalogat 459 espècies vegetals i 214 espècies de vertebrats (ocells, mamífers, amfibis i rèptils) al terme de Constantí, dins d'un estudi realitzat per mi a partir de l'any 1980. Per acabar, faré esment d'un antic proverbi xinès que diu: “La natura no és una herència que deixem als nostres fills, sinó un préstec que ells ens fan”. A veure si amb el nostre granet de sorra podem conservar el que encara tenim.

AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

El naturalista

Conservem el Patrimoni Natural

esulta que Constantí també té la seva gràcia a nivell geològic. La imatge de més amunt correspon a un indret del que ja en parlava Ramon Amigó als seus llibres sobre els topònims del terme de Constantí escrit als anys seixanta. Es tracta d’un lloc que ben poca gent coneix perquè queda una mica amagat en un raconet, al costat de la carretera de Reus

AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

CaRLes aLCoy

al Morell. Es tracta de les Roques del Pubill, un aflorament de lloses, allà on el camí d’Almoster travessa la carretera de Reus i l’antic camí de Tortosa. És a dir, en un tros ple d’olivers surten uns imponents fragments de roca. El nom de les roques el prenen del renom de la casa dels amos de la parcel·la; per això, també en diuen les Roques de Valent.

n les nostres terres és comú lloar i preuar allò que no tenim, però que veiem a prop. És com l’enveja, que sempre apliquem a algú proper i no llunyà. Cap de nosaltres no enveja, posem per cas, Bill Gates ni la seva fortuna. Molta gent, però, enveja el veí que té una fortuna una mica superior a la dels altres, i sovint li desitja mals. Amb els béns escassos passa el mateix. Així, els europeus del nord lloen el sol del sud i passen les vacances en llocs càlids, fins i tot alguns fan estranyes platges fluvials fredes per prendre banys solars. Els de planes i fondalades, tan bon punt poden, surten freturosos de cap de setmana a pujar i baixar tombants. Els de poblets remots marxen a la gran ciutat a fer-se dosis intensives de mercadeig, compra i cinema. A Constantí això devia passar amb l’aigua. La miqueta d’aigua que duia un estiatge del Francolí era derivada, i de manera miraculosament

bíblica aprofitada, un cop i altre: molins, abeuradors, safareigs, termes i fonts, sèquies, canals, basses i tot un seguit d’estructures donaven molts usos a una presa d’aigua que esdevenia un camí. La sèquia de Constantí era un camí de riquesa i abundor. Aquesta migradesa generà dues grans coses: un enginy especial per trobar i aprofitar una aigua minsa (mines, pous i recs), i també, com no pot ser d’altra manera, una certa enveja envers aquells veïns que en disposaven. I aquestes dues coses, marquen, perquè contra el que diuen els moralistes, l’enveja de la bondat mai no és dolenta. Això es pot veure en aquesta ruta de molins i aqüeductes, de cases pairals romanes i indústries eclesiàstiques. Hauríem de demanar a algun historiador local què va ser primer, si el camí i les hortes i després la cerca d’aigua, o la creació il·luminada (d’algun pròcer o d’alguns pagesos) de la derivació de les aigües del Francolí. Això també pot explicar el caràcter d’un lloc, com diuen els clàssics quan parlen de les bondats de la Història.

El guia

Desig i profit de l’aigua

El caminant sergi saladié geògRaf

joseP estiviLL Arxiu Municipal de Constantí

Geògraf i professor associat al Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili. Professional autònom especialitzat en planificació territorial, energia i paisatge.

― Què és el paisatge, com s’estudia i per a què serveix el seu estudi?

Tal i com diu el Conveni Europeu del Paisatge, aprovat a Florència el 2000, el paisatge és qualsevol part del territori, tal i com és percebuda per les poblacions, i que és el resultat de l’acció de factors naturals i humans i de les seves interrelacions. Per estudiar-lo, i no només des d’un punt de vista descriptiu sinó també propositiu, la llei catalana de paisatge preveu diversos instruments, com els Catàlegs o les Cartes de paisatge, que han de servir per determinar la tipologia dels paisatges, la identificació dels seus valors i l’estat de conservació, així com proposar-ne uns objectius de qualitat que caldria assolir.

― Quins són els elements que defineixen el paisatge de Constantí?

El paisatge de Constantí es defineix per ser divers, encara que aparentment no ho sembli. Quan es fa una

aproximació al detall, es pot contemplar com en un espai relativament reduït hi coexisteixen paisatges agraris, urbans, industrials, naturals... alguns amb una alta connotació positiva, altres no tant. També és cert que alguns d’aquests paisatges, com els agraris o els naturals, estan sotmesos a unes fortes pressions i dinàmiques.

― Com era el Constantí tradicional i quins han estat els principals canvis en els darrers cinquanta anys?

El paisatge tradicional depèn de quina època de referència utilitzem. no és el mateix el paisatge dels tombants dels segles xIx i xx que el dels anys 1940 o 1950. Així, si a principis

del segle xx hi havia un paisatge absolutament agrari, amb combinació de diversos tipus de conreus, cap als anys 60 trobem un paisatge també agrari, però dominat pel conreu d’avellaner. Els darrers quaranta o cinquanta anys, en canvi, el paisatge del municipi ha patit un esquarterament, sobretot provocat pel pas de grans infraestructures de comunicació, la instal·lació de polígons industrials... sovint sense o amb escassa planificació. Això, juntament amb el progressiu abandonament de l’activitat agrària, ha convulsionat el paisatge.

― Com valores l’allau d’infraestructures que travessen el terme municipal (carreteres,

FoToS: AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

autovies i autopistes, aeroport, ferrocarril, polígons, etc)?

Un despropòsit, i no tant per les infraestructures en sí, que poden ser més o menys necessàries i/o servir adequadament el territori, sinó perquè s’han executat sense cap mena de planificació territorial. Per tant, en molts casos, sense cap mena de coherència ni integració territorial i, molts menys, amb respecte pels valors i usos propis del territori.

alguns, pocs, racons. És una autèntica llàstima com hem girat l’esquena, no només a Constantí, als espais fluvials entenentlos només com a patis del darrere, desordenats i on tot hi està permès.

― Quins eixos hauria de tenir la planificació territorial en el cas de Constantí de cara al futur?

Des del meu punt de vista, respectar els espais agrícoles amb més valor agronòmic

― Què hem de fer amb el munt de masos abandonats que van enrunant-se de forma inexorable?

És una qüestió complexa, ja que el sosteniment dels masos, vitalment i arquitectònica, està directament relacionat amb l’activitat agrícola. Per tant, si aquesta es va apagant, és molt complicat poder mantenir tot aquest patrimoni arquitectònic i etnogràfic, i impossible de sostenir només amb diners públics. Per això, hi hauria dues estratègies que considero bàsiques: la primera, passa per inventariar exhaustivament aquest patrimoni. Un cop es conegui el que hi ha i el seu valor, individual i col·lectiu, es pot iniciar un pla per facilitar la rehabilitació d’aquests espais per a diversos usos, ja siguin o no directament vinculats a l’activitat agrària.

― Com valores a nivell paisatgístic l’estat actual del riu Francolí i del seu entorn?

Un desastre, simplement i plana. Malgrat totes les pressions, però, la majestuositat de la natura fluvial s’imposa en

i potenciar-ne l’ús agrícola per elaborar diversitat de productes de proximitat. I això vol dir abandonar el monocultiu de l’avellana. Per altra banda, establir una moratòria a les noves infraestructures de comunicació i de sòl industrial. En aquest sentit, el municipi està més que cobert. Finalment, penso que caldria integrar adequadament els espais naturals en el planejament urbanístic i en el paisatge quotidià dels habitants del municipi.

Cementiri

Repsol

Camí de la Gavarra

Mas de la Simona

Església parroquial

el turó de la gavarra

joseP estiviLL

onstantí és un territori més aviat pla i els pocs turonets són de poca alçada; no obstant això, gaudeix d’unes quantes vistes panoràmiques que són prou boniques, però també ben desconegudes. Us en volem mostrar una de força especial.

Mas de Gavaldà

Autopista

Mas de les Beates

Mas del Valent

Polígon Riu Clar

La panoràmica FoTo: AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

Si aneu fins al capdamunt del turó de la Gavarra, rere la zona comercial de les Gavarres (no em pregunteu perquè un nom va en singular i l’altre en plural), descobrireu una vista magnífica. A una alçada d’uns 80 metres i un entorn encara ple de vegetació. Per començar, identifiquem fàcilment Constantí de lluny, per la silueta inconfusible de la seva Església parroquial, amb

el seu alt campanar. A l’esquerre, unes altres torres, en aquest cas les xemeneies de la refineria de Repsol. Més a prop, una lína blanca que va d’esquerre a dreta és l’autopista A-7 i, al mig de la foto, un pont la travessa per al trànsit dels vehicles i del vianants del camí de la Gavarra. Més a prop encara, una construcció d’un color clar i de grans proporcions és el mas de Gavaldà, un enorme mas patrimonial. A la

dreta, al costat d’uns plataners gegants, un altre dels masos importants, el del Valent. La vista panoràmica resumeix el que és Constantí: indústria recent del sector de la química, amb les seves xemeneies que s’enfilen cap al cel, antics masos patrimonials abandonats i, tallant pel mig, les infinites infraestructures que travessen el territori.

joseP estiviLL Arxiu Municipal de Constantí

d’aigua del riu Ebre o dels nous sistemes més eficients de reg agrari i que han alterat els sistemes tradicionals. Alguns dels recs, pous i mines de tota la vida, encara estan en funcionament, com l’emblemàtica Sèquia dels Molins; altres, han quedat obsolets i finalment abandonats, però quan aneu pels camins, per poc que us hi fixeu, en trobareu encara moltíssimes evidències. Podria ser, fins i tot, que passant pel davant no

sapigueu com es deien o pel què servien. Potser no els haureu ni reconegut. Ara us presentem uns quants d’aquests elements tradicionals. Es tracta de fonts, basses, recs, dipòsits i d’un llarg etcètera. Us animem a descobrir tota la cultura tradicional de l’aigua, a reconèixer-la i a valorar-la. Són els elements que han dibuixat el nostre poble durant segles i que se’ns mostren com un veritable museu a l’aire lliure.

Anivellador Element que permet calcular i regular el cabal d’aigua en un punt determinat d’una sèquia o un altre curs d’aigua. Anivellador de la Sèquia dels Molins (terme de la Pobla de Mafumet).

Aqüeducte Pont especial amb què una conducció d’aigua salva una depressió del terreny. Pont de les Caixes.

Bassa Dipòsit a l'aire lliure amb murs d'obra impermeabilitzada destinat generalment a emmagatzemar l’aigua de reg. Bassa del mas de la Simona.

Boca de la mina Punt final de la mina on l’aigua brolla a la superfície. S’assegura l’estabilitat amb una construcció d’obra, que probablement dóna lloc a l’inici d’un rec. Boca de la mina de l’Esperança.

Crestellador Comporta de pedra o altre material que serveix per tancar i obrir el pas de l’aigua que s’ha de desviar pels diferents recs. Crestellador de la Síquia, davant del molí de Constantí.

Dipòsit Lloc tancat on els sòlids o els líquids són emmagatzemats, freqüentment es tracta de l’aigua. Dipòsit a la teulada d’una casa de la plaça de l’Hospital.

a gent més gran diu que Constantí ha canviat bastant la seva fesomia durant aquestes darreres dècades. Un dels canvis fonamentals, tecnològicament parlant, ha estat la modernització tècnica en l’extracció i el proveïment de l’aigua. Parlem de canvis com la portada

FoToS: AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

El diccionari

el museu de l’aigua

Fibla obertura que es fa a una sèquia o a una presa per treure'n aigua i, en molts casos, desviar-la cap a un rec. Té una aixeta per obrir i tancar la sortida d’aigua. Fibla del mas de l’Esperança.

Font Indret on l’aigua subterrània surt a la superfície de la terra. També es refereix a la construcció de pedra, rajola, ferro o altre material amb un canal o una aixeta per on surt aquesta aigua. Font de Garrot, a la plaça dels Drets Humans.

Mina d’aigua Excavació subterrània artificial, destinada a transportar, aprofitant la gravetat, aigua de la capa freàtica fins a la superfície; d’allí es reparteix l’aigua per hores a tots el propietaris de la mina. Interior de la mina d’aigua de l’Esperança.

Pou Túnel vertical excavat o perforat a la terra, generalment per aconseguir una reserva d’aigua subterrània. S’acostumen a assegurar les parets amb pedra o ciment perquè no s'ensorri. Pou de la finca de la granja de ca Conillera.

Rec Canal per portar l’aigua d’una síquia, una mina d’aigua o un pou fins als camps de conreu. Rec de les Puntes, al camí de les Puntes.

Repartidor Element situat en un curs d’aigua per dividir-ne el curs vers dues direccions diferents. Repartidor de la mina de les Puntes.

Represa Mur fet amb pedra, formigó o materials solts, que es construeix travesser en un congost sobre un riu o riera amb la finalitat d’elevar el nivell de la llera fluvial per derivar-ne l’aigua cap a canalitzacions de reg o cap a altres aprofitaments. Represa d’EMATSA al riu Francolí (terme de Tarragona).

Sínia Màquina d'elevar aigua d’un pou, formada bàsicament per una roda vertical que és accionada per un animal o per la força del corrent d'aigua. Sínia del camí dels Pallaresos (actualment desmuntada).

Síquia Excavació llarga i estreta que té la funció de conduir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses, etc) fins a les zones agrícoles. La sèquia dels Molins

L’itinerari La sèquia i els molins De la mà de la Sèquia dels Molins resseguim un passat ple d’enginy en l’aprofitament dels recursos hidràulics que ofereix el territori. Des de l’època dels romans fins al moment actual, descobriu tot un món ple de molins, basses, pous, recs i represes. joseP estiviLL Arxiu Municipal de Constantí

ir que l’aigua és font de vida és una obvietat. La necessiten tots els éssers vius; per això, la seva obtenció i aprofitament ha estat una de les constants en la història. L’empraven els pagesos per regar i donar de beure al bestiar; les indústries, per fer funcionar els molins i, com és evident, les famílies, per al consum directe de les persones. L’itinerari que us presentem vol recórrer els indrets lligats a l’aprofitament de l’aigua. Us parlarem de molins, de sèquies, de recs...

La Sèquia dels Molins, coneguda popularment com la Síquia, és una obra importantíssima que, d’alguna manera, podria tenir una antiguitat mil·lenària, ja que en un punt del seu recorregut —el del pont de les Caixes— s’hi han trobat evidències de materials i tècniques constructives de l’època dels romans. Actualment la gestiona una comunitat de regants. La Síquia està feta fonamentalment de terra i canyes: l’aigua manté les canyes i les canyes mantenen l’entoixat. Aquest sistema constructiu, completament tradicional, és el secret que ha

permès la seva llarga durada. només en casos molt concrets es van fer parts d’obra: com a les basses, els crestelladors o els salts d’aigua i represes dels molins. També a les fibles, on es donava sortida als recs de les finques properes. Ramon Amigó, parlant de temps enrere, és clar, deia que donava aigua a uns cinc-cents propietaris, amb una extensió de 326 jornals equivalents a unes 160 hectàrees. I afegia que l’aigua l’agafa a la resclosa del riu Francolí i passa entre el camí de Montblanc i el riu. Travessa les partides de les Sorts, la Ferrerota, la

FoToS DE L’ARTICLE: AjUnTAMEnT DE ConSTAnTí

El punt zero de la nostra història neix al riu Francolí. Encara dins del terme de la Pobla de Mafumet existeix un lloc que li diuen la Siquieta. És una resclosa feta de pedres, graves i terres que serveix per desviar una part del curs de l’aigua cap a la Sèquia dels Molins i és, de fet, el lloc del seu naixement. La resclosa es complementa més avall amb una construcció recent, l’anivellador o regulador, que retorna al riu l’excés de cabal que pogués entrar a la síquia (en casos de riuades) i evitar-ne el desbordament durant el seu recorregut.

BASE CARToGRàFICA: ICGC

La sèquia dels Molins

10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16

La Siquieta Bassot Mur del torrent del Mas Blanc Resclosa del torrent del Mas Blanc Pont de les Caixes Paller i mas de la Ferrerota Pou de la Ferrerota Rec de la Ferrerota Vil·la romana de Centcelles Crestellador de la sèquia i molí de Constantí Rec de Rabassols de Dalt Molí Paperer Molí de Reus Molí de Vent Molinet del mas de Mascaró Molí de l’Horta

11 14

en els moments de sequera. El Bassot no forma part estrictament del traçat de la Síquia però sí que el va promoure la mateixa comunitat de regants el 1987, tot i que els diners van sortir de Repsol, raó per la qual aquesta empresa hi té dret d’aigua en cas d’urgència. En un moment concret va rebentar una mina d’aigua que hi havia a sota. Arran del transvasament d’aigua del riu Ebre fins al Camp de Tarragona, aquesta bassa, com d’altres construccions tradicionals per a l’obtenció d’aigua, ha perdut bona part de la seva importància estratègica. En el cas del Bassot, necessitaria algunes actuacions de reparació i manteniment. PÀGINA 12: la Siquieta (dalt) i una imatge de la Síquia dels Molins (baix). DALT: el Bassot. BAIX: el mur i la represa del torrent del Mas Blanc. PÀGINA DE LA DRETA: l’aigua del pont de les Caixes (dalt) i la bassa del mas de la Ferrerota (baix). Riba, Sant Bartomeu i Seixanta jornals i penetra al terme de Tarragona pel mas de Mascaró. Ara l’aigua serveix per als regatges però, antigament, feia anar els molins. M. Assumpta Cerdà, josep M. Roca i josep M. Sabaté diuen que no se’n pot datar amb exactitud l’any de la construcció, però que apareix citada en documents d’època medieval sota denominacions com Sèquia del Senyor, Sèquia de l’Arquebisbe o Sèquia dels Molins, entre d’altres. nosaltres ens referirem a l’última, atès que és la denominació actualment vigent, tot i que popularment se la coneix com “La Síquia”. En aquesta ruta us presentarem alguns dels indrets lligats directament a la Síquia,

però també altres que no en formen part però que són propers geogràficament i permeten veure més casos de gestió de l’aigua. En aquest darrer supòsit trobaríem el Bassot.

El Bassot El Bassot és una bassa de grans proporcions (140.000 m3 de capacitat) que es troba en la confluència dels camins de les Sorts i de Montblanc. A peu de camí no la veureu pas perquè es va construir al cim d’un turonet, buidant-lo de terra per dins i folrant-lo amb una lona especial. Servia per assegurar un bon cabal d’aigua de reg

El torrent de la Ferrerota Des del punt del Bassot seguim el perímetre de Repsol, per la banda oposada al riu Francolí. Llavors, a molt poca distància, veurem, des de dalt mateix del camí, el torrent del Mas Blanc, més conegut en aquest tram com el torrent de la Ferrerota. El nom Ferrerota, per cert, és un topònim molt freqüent a Constantí, que dóna nom, ni més ni menys, que a un torrent, una partida de terra, un camí, una costa empedrada, una casa del carrer de l’Església Vella, un mas antic, un rec, una mina d’aigua, un pou, una vinya i ves que encara no ens deixem alguna cosa més. A l’alçada de la finca de Pep Bofarull, observem la presència imponent d’un mur molt gruixut construït travesser al curs de l’aigua. Data de temps immemorial, però per la seva ubicació i els mate-

rials amb els quals està construït, podria complir alguna funció relacionada amb l’embassament d’aigua d’aquest torrent, un dels més cabalosos del terme municipal i que porta aigua tot l’any. Continuem pel camí amunt, amb el complex de la refineria sempre a mà dreta i, a pocs metres, mirant novament al torrent i mig amagada per les canyes, veurem una represa d’obra amb aspecte també antic i encara més desconeguda que l’anterior. Tant la represa com el mur són dues construccions que no han estat encara estudiades, però semblen destacar la importància que devia tenir de sempre el torrent del Mas Blanc i, en general, la partida de la Ferrerota, com per justificar la realització d’aquestes obres de certa envergadura per a canalitzar l’aigua que porta. Sabem que terrenys propers, que actualment ocupa Repsol, havien estat poblats a l’època dels romans, ja que s’hi ha trobat una vil·la, sepultures de fossa i una necròpolis. D’època més recent, sabem que el torrent recollia aigua des del terme de la Selva del Camp i desaiguava sota el mas de la Ferrerota i, a partir d’allí, com ens explica josep M. Solé Barrufet, l’aigua s’estancava i formava uns aiguamolls que arribaven a la riba del Francolí. Fa molt de temps que allò es va dessecar, gràcies a la construcció d’una mina i d’unes parets al torrent que van canalitzar l’aigua fins al riu, i això va permetre obtenir un terreny molt bo. Recuperem, però, el nostre itinerari.

Tornem al Bassot i agafem el camí de Montblanc, en direcció a Tarragona. Després de passar per sota de la via del tren, ens apareix, majestuós, un pont molt especial.

El pont de les Caixes El pont de les Caixes és, en realitat, un aqüeducte. Per dalt hi llisca l’aigua de la Síquia; per baix, diverses arcades donen pas al torrent de la Ferrerota i al trànsit dels vianants. D’aquesta important obra heu de saber que fa uns pocs anys es va descobrir que la base del pont evidencia materials i tècniques constructives pròpies de l’època dels romans, tot i ser molt

transformat en períodes posteriors. Ha arribat als nostres dies malmès pel pas del temps, l’efecte de les riuades i la manca de manteniment. En un altre article d’aquest número de la revista podem veure imatges del pont en 3D que ha fet el fotògraf Hug Texidó. A la foto de dalt hi ha una imatge poc habitual, com són les dues caixes de l’aigua: les parets externes són les originals, fetes amb carreus, mentre que les internes, més estretes, són d’una restauració recent. Per la seva importància històrica i monumental i el valor arqueològic de l’entorn immediat, el pont de les Caixes va ser declarat Bé Cultural d’Interès nacional (BCIn), a l’igual que la vil·la romana de Centcelles.

DALT: el pou de la Ferrerota i la vil·la romana de Centcelles. BAIX: el paller del mas de la Ferrerota i el crestellador davant del molí de Constantí. DRETA: salts d’aigua al molí Paperer.

El mas de la Ferrerota Agafem momentàniament el camí de la Ferrerota. És un camí molt agradable per passejar, perquè està envoltat de camps conreats i de patrimoni històric. Efectivament, en el curs d’aquest camí ens trobem amb el pont de les Caixes i amb el paller i el mas de la Ferrerota. Aquests dos últims estan abandonats de fa anys i en mal estat de conservació. El mas de la Ferrerota es va construir al segle xVIII i era propietat del Capítol dels Canonges de la Catedral de Tarragona. Això ho podem veure (amb una mica d’esforç) per la inscripció de la “tau” a l’arc de la porta d’entrada. Per dins, aquest mas tenia una distribució tradicional, amb la

planta baixa dedicada a rebedor i cuina i una escala per pujar al primer pis, on se situen les cambres i, a sobre, les golfes. Del mas de la Ferrerota volem que us fixeu en la bassa que hi ha a la dreta de la façana, a baix del barranc. Té unes mides considerables encara que no la podem veure amb nitidesa perquè la vegetació la tapa, però ens dóna una idea de la importància de la finca. Finalment, ja que ens ve de passada, comentem l’edificiació de davant de la façana principal del mas, a l’altra banda del camí. És un edifici de planta rectangular del qual només en queden quatre parets, però pels carreus de pedra de les finestres deduïm que devia tractar-se d’una construcció de certa importància i antiguitat.

Per testimonis orals, sabem que en la darrera etapa va funcionar com un paller del mas, però un incendi desgraciat succeït fa uns cinquanta anys el va deixar completament enrunat i s’abandonà.

El reg a la Ferrerota I parlant d’aigua i de reg, diguem que la partida de la Ferrerota obtenia l’aigua per tres vies diferents: d’una banda, de la Sèquia dels Molins, per a les finques més properes i situades, en general, a la part més alta; i de l’altra, del rec i del pou de la Ferrerota, que ho fan a la part més baixa. Sobre el rec de la Ferrerota aclarim, d’entrada, que no agafa l’aigua de la Sèquia dels Molins sinó d’un barrancot al terme

dels Pallaresos i després passa per sota del riu Francolí, on recull encara més aigua i, pel principi dels vasos comunicants, brolla una miqueta més amunt, ja al terme de Constantí, a la zona de la Font del Llop. En segon lloc, com que en les estacions seques no hi havia prou aigua, es va construir l’any 1922 un pou amb un dipòsit una miqueta alt, per fer agafar nivell a l’aigua. El pou de la Ferrerota es troba actualment abandonat i enrunat. Tant el rec com el pou eren gestionats per una comunitat de regants dita del Rec de la Ferrerota, que era completament independent de la de la Síquia. Alguns informants ens diuen que aquesta comunitat és bastant antiga.

La vil·la romana de Centcelles Un cop repassada la partida de la Ferrerota, amb els seus elements relacionats amb l’aigua, tornem a agafar el camí de Montblanc en sentit Tarragona. En algun moment un pont ens permetrà travessar l’A-27. Continuem fins a la vil·la romana de Centcelles, una altra parada imprescindible en el nostre itinerari que, a més, està declarada Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d’una típica vil·la propera a la gran capital que era Tarraco. La informació sobre aquesta vil·la és amplíssima, en particular sobre la cúpula amb mosaics de temàtica paleocristiana, i ara mateix no ens hi estendrem, ja que ens volem centrar en els aspectes lligats a la gestió de l’aigua. Per això, destaquem només dos aspectes d’aquesta vil·la. El primer: el descobriment, fa pocs anys, de la cronologia romana per al pont de les Caixes, el que ens obliga a plantejar la possibilitat que alguna canalització molt semblant a la Síquia dels Molins existís a l’antiguitat, un fet versemblant atesa l’experiència dels romans en les construccions d’enginyeria hidràulica. El segon, és que aquesta vil·la, com era habitual a les grans residències rurals, disposava d’uns banys calents, que tant servien per a la higiene personal com d’espai lúdic on practicar la sociabilitat. El sistema era molt sofisticat: un forn escalfava l’aire que circulava per un doble paviment i permetia mantenir un circuit d’aigua calenta que escalfava una petita bassa. A banda, hi havia altres basses amb aigua més tèbia o freda. La canalització no només proveïa d’aigua les basses dels banys sinó també les latrines i el clavegueram. Els romans tenien una cultura molt avançada tècnicament en l’ús domèstic i agrari de l’aigua i en les excavacions arqueològiques no deixem de trobar-ne evidències materials.

El molí de Constantí Continuem la nostra ruta de turisme cultural en sentit Tarragona i en la confluència del camí de Montblanc amb el dels Pallaresos girem a la dreta, com si volguéssim anar cap a Constantí. A una distància aproximada d’uns 100 metres, ens trobarem amb el molí de Constantí. És un mas que llueix en tres llocs diferents l’escut de l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, que ho fou de la seu tarragonina de l’any 1388 al 1407. Una de les obres que emprengué aquest arquebisbe fou la construcció o reparació d’aquest molí que, a partir d’aleshores, es dirà molí de l’Arquebisbe. Al 1688 se’n va fer cessió a la vila de Constantí. L’Ajuntament, que aleshores s’anomenava Universitat de Constantí, de seguida se’n va desentendre i l’arrendà a tercers. Amb la desamortització de Madoz

del 1855, passa a mans privades. A finals del segle xIx l’edifici és eixamplat per la banda nord per instal·lar-hi un molí d’oli que, més tard, servirà per triturar sofre. Aquest nou molí ja no utilitzarà l’energia hidràulica sinó que la pedra es mourà per força animal. Encara una mica més amunt del camí dels Pallaresos, però a mà dreta, dins de la Síquia, veiem un crestellador. Es tracta d’una comporta de pedra que serveix per tancar i obrir el pas de l’aigua i desviar una part d’aquesta cap al rec de Rabassols de Dalt i l’altra cap als molins. En la primera opció, l’aigua anava rodada pel rec, afrontant importants desnivells, i acabava en dues basses del mas de Mascaró, que ja no existeixen perquè se les va menjar el polígon Riu Clar. Ara, agafarem el camí dels Pallaresos cap al riu, per trobar els altres molins.

DALT: la nau industrial de davant del molí de Reus. BAIX: el molí de Vent. DRETA: el molinet del mas de Mascaró cobert de vegetació. BAIX, a l’esquerra, interior del pou del molí de Vent; a la dreta, molí de l’Horta.

El molí Paperer

El molí de Reus

El molí Paperer no es dedicava a moldre blat sinó a fabricar paper. La primera referència documental on surt citat data del 1412. Al s. xVII s'hi va instal·lar jaume Font, un mestre paperer de Capellades, una vila que en aquell moment era de les més importants de Catalunya en la fabricació de paper i els seus tècnics eren els més qualificats. Al primer terç del s. xVIII, el molí passa a ser propietat dels cartoixans d'Escala Dei, els quals sempre havien estat presents a la zona, ja que tenien uns certs drets sobre l'aigua de la sèquia. L'escut del monestir i la data de 1732 es troben en la clau central de l'arc de la porta d'entrada. Durant la primera meitat del s. xIx el molí i l'hort del davant són desamortitzats a l'orde religiosa i venuts al propietari tarragoní Melcior Lloveras. S’hi continuà fabricant paper fins a finals d'aquest mateix segle o començaments del xx, moment en el qual quedà deshabitat. A partir dels anys setanta fou víctima d'espolis i degradació i actualment es troba en estat ruïnós. En relació a l'edifici, tenia planta baixa i tres pisos, amb una superfície per planta d'uns 238 m2. Al seu voltant trobem adossades construccions complementàries (corrals, magatzems, horts, etc). Pel darrere del mas es van construir uns petits salts d'aigua que feien girar tres rodes amb pales, l’eix de les quals travessava per uns orificis la paret posterior del molí i, per la part de l’interior, movia el martell per trinxar els draps de roba amb què es fabricava el paper antigament. L’estructura d’aquests salts encara és visible i l’aigua hi continua circulant ara com fa segles.

Continuem el camí dels Pallaresos en direcció al riu, deixem uns arbres plataners enormes enrere i tot seguit arribem al molí de Reus, a mà esquerra. Rep aquest nom perquè durant segles va pertànyer a la ciutat de Reus (encara que en altres moments se'l va conèixer com a molí de Centcelles, molí de Sant Bartomeu o molí de l'Arquebisbe). La referència documental més antiga és del 1471. Al segle xVI era propietat de l'arquebisbe de Tarragona i es trobava mig abandonat, sense activitat, i amb un cost de reparació molt elevat, raó per la qual se'n van despendre i el va vendre al municipi de Reus, que el tindria durant més de tres-cents anys. Una de les clàusules establia l'obligació d'adobar, reparar i escurar la resclosa i la sèquia del dit molí, una clàusula que en el futur seria motiu de controvèrsia. A finals del segle xIx s'hi introdueixen millores tècniques importants, com la instal·lació d'una màquina de vapor per poder accionar els molins quan fes falta l'aigua. A començament del segle xx es canvia la producció i es comença a moldre sofre. Davant de l’edifici del molí s’hi van construir unes naus en les quals s'hi instal·là una fàbrica de teixits, Víuda i fills de jerònim Daniel, però no durà gaire temps. Als anys cinquanta, s'adequà l'edifici per a habitatges i hi residiren bastantes famílies. Era com un barri de Constantí, però tothom s'anava traslladant cap a la vila. Als anys seixanta, una fàbrica tèxtil anomenada “jerseis Constantino”donà feina a moltes noies del poble, però també hagué de plegar. A nivell arquitectònic, el molí de Reus és un conjunt d'edificis que han anat aug-

mentant i evolucionant al llarg del temps. L'edifici principal i més antic consta d'uns sòtans, on estava ubicat l'antic molí medieval, una planta baixa i un primer pis. També hi ha un segon pis, però fou edificat pels voltants de l’any 1920. Davant de la porta d'entrada hi havia una bassa d'emmagatzemament de l'aigua, però actualment està eliminada o tapada.

El molí de Vent Seguim camí avall en direcció al riu. Abans del pont sobre l’A-27 girem a la dreta i al cap d’uns minutets trobarem dos molins més. El primer, és el molí de Vent, una construcció recent, de finals del xIx o

començaments del xx. Està bastit amb el totxo, tan habitual en les construccions del moment. Dalt de tot, en una estructura de ferro, hi havia unes aspes mogudes pel vent, que aixecaven l’aigua d’un pou situat sota el molí. A mitjans del segle passat es canvià la força del vent per un motor de gasoil.

El molinet del mas de Mascaró Pel que respecta al molinet del mas de Mascaró, es troba a tocar gairebé de l’anterior, però ja dins del terme de Tarragona. Deduïm per l’estructura i els materials que està construït al segle xVI o abans. Té forma de torre de vigilància o fortificació i potser, en un primer moment, no funcionava com a molí. En una de les façanes hi ha l’escut de Tarragona, raó per la qual suposem que era propietat d’aquest municipi. Al segle xVIII era dels jesuïtes i, quan aquesta congregació fou expulsada, els seus béns li foren alienats. Llavors, fou arrendat a un particular de Tarragona i aleshores ja figura com a molí d’oli, fins que, al cap de molts anys, passà a propietat d’una família del poble, de ca la xeca, que el feren servir com a mas d’eines. Amb el temps, s’abandonà i l’edifici es degradà. Al costat podeu veure la imatge que presentava fa pocs anys aquest molí, literalment colgat de vegetació.

Molí de l’Horta El darrer molí de la síquia, també situat dins del terme de Tarragona, es troba enmig d’un nus de carreteres, al final del Polígon Riu Clar. En resten algunes parets dempeus. El tenim documentat des de mitjans del segle xII i sabem que el 1903 encara estava en funcionament perquè se l’esmenta en unes ordenances de la sè-

quia, però avui dia ningú no recorda haver-lo vist en funcionament. Per allí hi neix la mina dels Tarragonins, mentre la Síquia seguia el seu recorregut pel costat de la carretera antiga, fins arribar al seu final, al riu Francolí. L’historiador josep M. Sabaté i Sans ens explica l’anècdota que algun “jefasso” del Franquisme va arrencar els plataners centenaris que hi havia per fer llenya per al seu mas de la Riba. El molí va estar habitat com a masia fins a finals dels anys seixanta i des de llavors no ha deixat de degradar-se. Avui dia la carretera passa literalment a un pam d’una de les parets.

Conclusions Fins aquí el nostre particular recorregut per alguns dels indrets més interessants del terme de Constantí, una zona que es podria qualificar de veritable parc històric perquè en un espai reduït s’hi apleguen vil·les romanes, molins medievals, indústries contemporànies i, sobretot, l'element que ho uneix tot: l’aigua, amb els seus recs, pous, basses, mines i sèquies... L'aigua, rodant i rodant.

Més informació Amigó i Anglès, R. (1969). Els topònims del terme municipal i del poble de Constantí. Tarragona: Instituto de Estudios Tarraconenses “Ramon Berenguer IV”. Amigó, R. (2008). Onomàstica del terme municipal de Constantí. Sindicat Agrícola de Constantí. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Cerdà i Sans, M. A.; Roca i Pellicer, J. M.; Sabaté i Sans, J. M. (1992). Notes per a l’estudi dels molins hidràulics de l’antic terme de Centcelles. Tarragona: Centre d’Estudis de Constantí. Solé i Barrufet, J. M. (2014). “La Síquia. Comunitat de regants de les hortes del riu Francolí de Constantí”. Estudis de Costantí (30). Tarragona. Escarré, R. (2009). “La ruta de l’aigua”. Rutes de Constantí (1). Tarragona.

Rodríguez i Valls, E. (2007). “Aproximació a l’entorn de Constantí a través de dues passejades”. Estudis de Constantí (23). Tarragona.

L’àlbum Constantí en 3D Us convidem a veure un mostra fotogràfica de Constantí en 3D. La màgia de les tres dimensions, de la mà del fotògraf Hug Texidó. La seva activitat fotogràfica s’ha centrat principalment en la fotografia científica. Des del 1995 ha comissariat diverses exposicions de temàtica meteorològica, on la fotografia hi ha tingut sempre una presència important. Posteriorment, ha practicat la fotografia digital panoràmica en 360o i, més recentment, les tres dimensions. no us oblideu les ulleres especials en 3D per veure les properes fotos (el color vermell a l’ull esquerre i el cian, al dret).

ls volem ensenyar unes espectaculars fotografies de Constantí com mai no les havien vist: la vil·la romana de Centcelles, el pont de les Caixes, els molins medievals... en tres dimensions. Això és possible perquè aquestes instantànies estan fetes amb la tècnica de l’anàglif, és a dir, unes imatges de dues dimensions que tenen la propietat de provocar un efecte tridimensional

quan es veuen amb lents especials (lents de color diferent per a cada ull). Es basen en el fenomen de síntesi de la visió binocular patentat per Louis Ducos du Hauron al 1891 amb el nom d’anàglif. Les imatges d’anàglif es componen de dues capes de color, superposades però mogudes lleugerament, una respecte de l’altra, per a produir l’efecte de profunditat. Usualment, l’objecte principal està al centre, mentre que el del voltant i el fons estan moguts lateralment en direccions oposades. La imatge conté dues imatges

filtrades per color, una per a cada ull. Quan es veu a través de les ulleres d’anàglif, es revelarà una imatge tridimensional. L’escorça visual del cervell fusiona això dins de la percepció d’una escena amb profunditat. Però, com es fan les fotos en tres dimensions? I, sobretot, com pot una persona qualsevol confeccionar les seves pròpies fotos en 3D?

Com fer fotos en 3D? La pretensió d'aquest article és que alguns dels seus lectors intentin

FoToS D’HUG TExIDó AMADó

hUg texiDó aMaDó Fotògraf

fer alguna fotografia en 3D. El resultat els pot sorprendre. Partim de la base que aquest escrit no està destinat a professionals de la fotografia. Fer una fotografia en 3D correcta és molt més complex del que vostè llegirà tot seguit. Per fer-ho fàcil ho farem només amb una càmera fotogràfica (el correcte, en la majoria de casos, són dues càmeres idèntiques). Així, doncs, amb una sola càmera capturarem les imatges esquerra i dreta. no tindrem en compte conceptes tècnics. Primera cosa important, com que només utilitzarem una càmera, els elements que tenim a l'escena a fotografiar han d'estar del tot immòbils. Segona cosa a tenir present: el primer objecte, persona, etc que tinguem al davant no pot estar massa prop (uns 4 metres de distància seran suficients). I, per acabar aquestes simples normes preliminars, hem de procurar no fotografiar res de color vermell. Ara, anem a capturar les dues imatges. Agafem la càmera, ens posem drets amb el talons separats uns 20 cm, basculem el cos una mica cap a l'esquerra, la cama esquerra queda en posició vertical i fem la foto esquerra. Tot seguit, i sense moure la càmera de com la teníem subjectada, basculem el cos, ara una mica cap a la dreta, de manera que la cama dreta quedi en posició vertical i, en aquest moment, fem la captura de la foto de la dreta. Tenim les dues imatges, però només amb això no fem res; cal unes ulleres amb filtres vermell i cian i una aplicació informàtica gra-

ESQUERRA: exterior de la vil·la romana de Centcelles i pont de les Caixes. DALT: pont de les Caixes. PÀGINA 22: pont de les Caixes. PÀGINES 23-25 I 26 DALT: vil·la romana de Centcelles. PÀGINA 26 BAIX I 27: molí de Constantí. PÀGINA 28: Sèquia dels Molins. PÀGINA 29: molí Paperer. PÀGINES 30-31: molí de Reus. tuïta de nom Ana Maker. Aquesta aplicació informàtica és fàcil d'usar. Seleccionarem Anaglyph color (red - cyan), les fotografies esquerra i dreta, fer la imatges 3D i el programa té uns comandaments per moure una de les fotos per fer que solapin on volem en funció de l’efecte visual desitjat que volen aconseguir, d'allunyament o apropament. Per exemple, si en el primer terme tenim una persona i darrere d'ella un arbre, si solapem la punta del nas de la

Com fer-se un mateix les ulleres 3D? Per veure les imatges en 3D cal utilitzar unes ulleres especials. Són unes ulleres fàcils de reconèixer perquè tenen un vidre de cada color -vermell i cian. Per Internet se’n poden trobar i un mateix també se les pot fer amb relativa facilitat, seguint el següent procediment (fa falta cartolina o cartró, cel·lofana de colors vermell i cian, cinta adhesiva transparent i unes tisores per a paper).

1. Imprimiu el fitxer ulleres.png (o redibuixeu-lo en cartolina o cartró, però que faci aproximadament uns 15 cm d’ample).

2. Retalleu les ulleres pel perfil exterior i els requadres del mig, amb cura de no tallar-vos. 3. Enganxeu les cel·lofanes de colors: vermell al forat de l’ull esquerra i cian al del dret.

foto esquerra i la dreta el resultat no serà el mateix si en lloc del nas solapem el tronc de l'arbre. Per visualitzar les imatges amb la pantalla d'un PC cal fer-ho en penombra i a un metre de la pantalla, pujar la brillantor i fer-ho amb les ulleres especials. En resum: animeu-vos i seguiu aquestes instruccions molt bàsiques. La fotografia digital en 3D permet el clàssic “provaerror” a cost zero.

ATENCIÓ! Aquesta manualitat necessita l’ús d’unes tisores o un cúter. Cal que vigileu especialment de no prendre mal. És convenient que un adult acompanyi els nens si fan aquesta activitat. Una altra opció és comprar les ulleres. No és fàcil trobar-les a les botigues, però a Internet hi ha múltiples opcions i preus molt assequibles.

El descobriment La cova de la gavarra Una cova a la muntanyeta de la Gavarra? Pot ser. Una construcció en pedra seca? També, n’hi ha d’altres al terme; formen part de l’arquitectura tradicional del Camp de Tarragona i Constantí no n’és una excepció. Però una cova de pedra seca? Això no és tan freqüent. Us descobrim una mostra d’arquitectura popular que, fins ara, ben poca gent coneixia: la petita cova de la Gavarra. joseP estiviLL Arxiu Municipal de Constantí

mitja alçada d’una de les faldilles del turó de la Gavarra, mirant com si diguéssim en direcció al Mas d’Alemany i l’enorme edifici del 112 de Reus, hi trobem un dels secrets més ben guardats: una cova amb parets folrades de pedra seca i el sostre tapat amb una enorme llosa de pedra conglomerada. Per a què servia aquesta cova? Quan es va construir? Qui ho va fer? Com és que no se’n sabia res? Anem per parts. Aquesta cova és el resultat d’ajuntar conceptes característics del món

rural tradicional: d’una banda, l’element de la barraca com a petita construcció per guardar les eines o refugiar-se en cas de pluja. Una construcció necessària en el cas que la finca estigués allunyada del poble i no es disposés d‘un mas ben equipat. Més excepcionalment, i si les característiques del terreny ho permetien perquè fos una mica accidentat, podíem trobar alguna cova natural o una antiga pedrera que fes també les funcions de refugi. De l’altra banda, també és molt habitual la tècnica constructiva de la pedra seca. El que ja no és gens habitual és que ens trobem davant la presència d’una cova en una muntanya i que tingui les parets interiors fetes amb pedra seca.

Aquesta tècnica constructiva, com explica xavier Rebés, té el tret diferencial que no utilitza cap altre material que no sigui la pedra. S’aprofiten les seves característiques intrínseques —com poden ser el volum, el pes, la forma— i mecàniques —com la duresa i la resistència—, jugant-hi magistralment a l’hora de col·locar-les per aconseguir l’estabilitat i la rigidesa necessàries, donant lloc a una infinitat de formes i usos diferents. Trobem pedra seca en la construcció de barraques, cisternes, basses, murs, marges, trones, refugis, etc. La nostra cova de la Gavarra s’acostaria al model de refugi que josep Gironès descriu com un habitacle apte per a una o dues per-

sones, com si fos una barraca o una cabana de petites dimensions i que també es podia utilitzar per deixar-hi els fruits del camp o algunes eines. L’única diferència és que el nostre cas no és una construcció exempta, sinó una petita cova dins d’una muntanya. La planta, com és habitual, seria en forma circular, però el sostre, a diferència, no seria de cúpula o falsa cúpula sinó un enorme bloc de pedra conglomerada, una pedra que potser ja estava al lloc. L’alçada de la cova antigament permetia, com ens ha comentat algun informant, que una persona estigués dreta a l’interior, però la manca de manteniment durant molts anys i l’efecte acumulatiu dels petits dipòsits pluvials han fet que el sòl s’anés omplint de terra fins al punt que, en l’actualitat, una persona només pot entrar-hi si ho fa estirada. A l’interior, ja s’hi pot asseure, però de posar-se demESQUERRA: vista exterior de la cova. DALT: un detall de l’interior. BAIx: la pedra del peus res de res. sostre, vista des de l’interior. A la dreta, la zona és plena de construccions en pedra L’entorn on es troba aquesta cova és al seca, com aquest marge. turó de la Gavarra, una zona a la qual es pot accedir tant des del camí de la Gavarra agrària. La diversitat de construc- quen els valors estètics, però també els com pel denominat popularment cions responia a les dife- valors culturals relacionats amb l’ús d’eicamí del darrere de les Gavarrents necessitats dels nes i de tècniques singulars basades en el res (el centre comercial). En pagesos i d’una agri- coneixement empíric del territori i, per Els pagesos tot cas, el cim d’aquest cultura tradicional tant, adaptades a les característiques dels turó és una zona de s’han convertit en els de subsistència i materials al seu abast. En aquest context, garrofers i pins, vegemolt autosufi- les construccions de pedra seca esdeveveritables arquitectes tació arbustiva i que, cient, que era nen elements de primer ordre i el seu de vegades, compta anònims del paisatge i les bastant dife- valor paisatgístic i antropològic, lluny de amb la presència rent al model disminuir, es veu reforçat. construccions tradicionals i actual. d’algun caçador. La funSeguim els mateixos autors quan sub-

les alineacions regulars dels cionalitat agrària que tenen conreus, determinen le aquestes construccions és espercepció del cassa; hi ha, pel paisatge Tal com expliquen josep contrari, un alt valor

Un valor patrimonial de primer ordre

Aragonès i Antoni López Daufí, les construccions tradicionals de pedra seca tenien una clara funcionalitat

patrimonial i conformen un patrimoni construït poc conegut, però cada cop més valorat. Desta-

ratllen la importància de les construccions tradicionals a l’hora de caracteritzar els nostres paisatges rurals, on els pagesos s’han convertit en els veritables arquitectes anònims del paisatge i on les construccions tradicionals, juntament amb les alineacions regulars dels conreus, determinen en gran mesura la percepció que hom té del territori. Aquests paisatges

tenen un paper important en la construcció de la identitat col·lectiva, integrant un conjunt de valors diversos (culturals, històrics, etnogràfics, lingüístics) que ens caracteritzen i defineixen com a poble. En aquest sentit, la singularitat que aporten les construccions de la pedra en sec i el ca-

Més informació

ràcter identitari dels seus paisatges esdevenen un recurs que permet potenciar i portar a terme noves estratègies de desenvolupament de les zones rurals, especialment les basades en el foment d’un turisme arrelat en els valors culturals i paisatgístics.

http://www.dipta.cat/RBIV/pedra-seca-les-comarques-de-tarragona-patrimoni-i-paisatge

M. Reig, ja descrites per Ramon Amigó fa cinquanta anys, tot i que no massa conegudes per la gent, potser perquè no estan a peu d’un camí públic. Al número 3 de la revista Rutes de Constantí els vam dedicar un article. Fa anys encara hi havia una tercera barraca, precisament a la zona que actualment ocupa l’àrea comercial de les Gavarres, però es va tirar a

terra i nosaltres no n’hem vist cap imatge, així que no us podem mostrar com era. També tenim alguns murs o marges en camins ramaders que són fets amb la tècnica de la pedra seca i, sobretot, trones al voltant de garrofers, algunes de les quals, per cert, són de grans dimensions, com les del camí dels Albellons.

AA.DD. (2007). Pedra seca a les comarques de Tarragona: Patrimoni i Paisatge. Tarragona: Diputació de Tarragona.

L’altra pedra seca

’existència d’aquesta singular construcció de pedra seca, s’afegeix a les altres mostres d’aquesta tècnica constructiva que hi ha al terme. no tenim moltes barraques (a diferència d’altres municipis, que en tenen un bon grapat). Antigament segur que n’hi havia més, però en l’actualitat se’n conserven només dues: les de josep M. Solé i josep

joseP estiviLL Arxiu Municipal de Constantí

l 1914, ara fa prop de cent anys, la Mancomunitat de Catalunya, amb la supervisió de l’Institut d’Estudis Catalans, va muntar un Servei Geogràfic per al coneixement científic del territori català, que patia aleshores de la manca d’una cartografia de base científica i actualitzada. Entre els anys 1914 i 1936 es van confeccionar les minutes de quatrecents municipis de Catalunya. Pel que respecta a Constantí, es van realitzar dos mapes: el cartogràfic i el planimètric. no són les versions definitives, sinó unes minutes, és a dir, un esborrany o una proposta provisional, que encara podia ser esmenada, però que servia de base a la versió definitiva. Tal com diu una nota manuscrita, els treballs de camp foren executats el 1919 pel topògraf Senén Mateos, encara que l’acabament de l’obra seria amb tota certesa posterior a

Eines

Les minutes de Constantí aquest any ja que hi apareixen dibuixades les Escoles Velles, un edifici construït el 1920. Convé subratllar la importància d’aquest projecte científic perquè, tot i existir antecedents destacats, es tracta del primer aixecament topogràfic a gran escala que abasta tot el territori català amb caràcter sistemàtic, complet i uniforme. Una empresa de gran ambició, que va mobilitzar centenars de geògrafs i topògrafs i emprà considerables recursos tècnics i econòmics. El mapa cartogràfic ens mostra les corves de nivell de l’altitud i els torrents i rieres. El planimètric, els carrers del nucli urbà i els camins, les carreteres i la via del tren; la línia elèctrica i, fins i tot, el traç de la Síquia dels Molins (1). Pel que respecta a la toponímia, mostra algunes curiositats: el molí de Reus apareix com Molino de Manuel o la vil·la romana de Centcelles hi surt encara com a Ermita de San Bartolomé (2). Un altre detall són les clapes marrons. Es diu “foxing”. no es

tracta exactament de fongs, encara que no hi ha consens en saber què és: podrien ser microorganismes o senzillament una oxidació puntual derivada de l’exposició a l’oxigen ambiental, raó per la qual la trobaríem a les àrees més exposades. no es pot eliminar, però sí reduir-ne els efectes, protegint el document amb una camisa de conservació en paper barrera (amb càrrega alcalina) que impedirà que s’intensifiqui.

Més informació

Urteaga, L.; Nadal, F. (2013): “El levantamiento del mapa topográfico a escala 1:50.000 en Cataluña (1912-1932)”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia (75, juny, pp. 81-108 ). Consultable a: http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG

Els mapes els trobareu al web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya:

http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/landingpage/collection/minutes

BASE CARToGRàFICA: InSTITUT CARToGRàFIC I GEoLòGIC DE CATALUnyA

igNasi MaNzaNaRes Punt d’Informació juvenil Ajuntament de Constantí

a ruta que us presentem és apta per a tots els públics, ja que no és massa llarga, és prou plana i no presenta dificultats tècniques que ens espantin. Tot i això, en determinats punts hem d'anar en compte per no errar el camí correcte i perquè, en algun moment, es travessa o ressegueix alguna carretera. En definitiva, és una bona ruta per començar a agafar rodatge, un dissabte al matí, després d'un període d'inactivitat. A diferència de les anteriors rutes aparegudes a la revista, aquesta no conté passatges tècnics, ni grans descensos, ni dures pujades. Tampoc no hi trobarem importants restes arqueològiques. Aquest itinerari, pel contrari, ens mostra el paisatge propi, marcat pels elements de l'economia productiva tradicional del nostre territori (agricultura, granges, etc), i la transformació per les incorporacions de l'economia contemporània, en forma de grans infraestructures de transport (ferro-

carril de càrrega, AVE i autovies) o bé productives, tant industrials (polígons) com d'altre tipus. Passarem, per exemple, per l'antiga Granja dels Frares, reconvertida en un espai per fer calçotades. El camí que prenem surt de Constantí per la carretera de la Selva del Camp i, de seguida, es desvia per un camí parcialment cimentat que la voreja per la dreta fins a uns 3 km abans d'arribar a la Selva del Camp.

Enfilem cap al nord-nord-est, resseguint el camí de Reus a Valls, fins a travessar la línia d'Alta Velocitat. Aquí, ens desviem cap al Rourell, per anar a cercar la vora del Francolí. Un cop arribats a aquest punt, prenem el camí que baixa per la riba del riu fins a l'alçada del traçat que uneix Constantí amb Sant Salvador, a gual del Francolí. En aquest lloc, retornem pel camí dels antics molins i Centcelles fins al punt de partida.

FoToS: IGnASI MAnzAnARES

BTT amb encant

La plana del Camp de tarragona

Constantí- camí de Reus a Valls Sortim de Constantí per la carretera de la Selva (C-326). Un cop passat el pont sobre la línia de l'AVE, ens desviem cap a la dreta, encara que al començament tirem enrere. A la primera ocasió, ens desviem a l'esquerra per una pista parcialment cimentada, que resseguim durant 4,3 km, travessant la línia ferroviària de la petroquímica i la carretera de Reus al Morell. A partir d'aquest punt, la pista es transforma durant 500 m. en un senderó que voreja un rec. Poc després, arribem al camí de Reus a Valls, que recollim cap a la dreta (6,4 km).

El Rourell Seguim la pista al llarg de 5 km fins a la línia d'Alta Velocitat. Abans, però, hem travessat la carretera de Vilallonga a La Selva i la de Vilallonga a Alcover i, finalment, creuem per un gual el riu Glorieta (un afluent del Francolí, que neix prop del pintoresc poble de Mont-ral). Per travessar l'AVE resseguim cap al nord fins a trobar un túnel. A l'altre costat, tornem cap al sud, vorejant la línia ferroviària durant 80 m. Ens desviem diagonal esquerra, cent metres més, novament a l'esquerra i al primer trencall, cap a la dreta. Seguint aquesta pista fem cap al poble del Rourell (7,5 km).

Granja dels Frares i riu Francolí Quan arribem al nucli del Rourell travessem el poble cap a la dreta, cercant la sortida de la carretera T-722, cap a Vilallonga. just on la carretera vol deixar el Rourell (un tomb a la dreta), prenem el carrer que baixa a l'esquerra (Sant jaume) i girem a l'esquerra pel carrer Major, pel qual sortim. A l'alçada de la pista poliesportiva prenem el camí de l'esquerra. A la propera cruïlla (en 500 m.), girem 90o a la dreta i, 1 km després, tornem a l'esquerra fins a la Granja dels Frares, de la qual passarem a la vora, i el riu Glorieta, per on vessa sobre el Francolí (2,8 km).

Recomanacions Per carretera, carrers i trams tècnics és altament recomanable l’ús del casc per evitar greus lesions cerebrals en cas de caiguda i/o accident.

Pel Francolí fins a Constantí Des d'aquí es ressegueix la vora dreta del riu pel millor camí. Al principi, pot ser més fàcil (però menys divertit) seguir la pista més ampla i els carrers del polígon del complex petroquímic durant 500 m. Aquí, podem baixar a l'esquerra i seguir algun dels diversos camins que, més o menys propers al llit del riu, condueixen cap a la seva desembocadura a Tarragona. (Hem de parar atenció, ja que actualment

hi ha instal·lat un indigent amb una munió de gossos en un punt, just a la vora del camí, que et persegueixen fins que s’avorreixen). Quan arribem a l'alçada del camí travesser que porta de Sant Salvador a Constantí, ens desviem a la dreta per finalitzar la nostra ruta, entrant pels molins i la vil·la romana de Centcelles (8 km). Ruta realitzada per Ruben Carmona i Ignasi Manzanares.

Seleccioneu la ruta en funció de les vostres capacitats físiques i tècniques. La bici sempre a punt: canvi de marxes ajustat i sense friccions importants, frens efectius... Si feu alguna ruta que presenti dificultats on el nivell de la vostra tècnica sigui escàs o just, aneu acompanyats d’alguna persona que us pugui ajudar en cas d’accident. Aquesta ruta és factible i satisfactòria també caminant o corrent, si no disposem de bicicleta adequada a aquests terrenys. Calculeu una durada aproximada d’unes tres hores i mitja per fer-la amb tranquil·litat en bicicleta.

Més informació

La ruta al Wikiloc http://ca.wikiloc.com/wikiloc/ view.do?id=8915669

Colla Cicloturista Centcelles de Constantí https://www.facebook.com/pages/ Colla-Cicloturista-CentcellesConstantí/105921572783689

Punt d’Informació Juvenil Sant Pere, 49 - Constantí imanzanares@constanti.cat organitza puntualment sortides de BTT a l’entorn proper de Constantí, a demanda dels joves que ho desitgin.

merla comuna

2.- Canyars

gavarrera

arítjol

boscarla de canyar

el bosc de ribera

josé a. LatoRRe

ns endinsem en un bosc de ribera; encara en podem gaudir d'alguns petits fragments pel riu Francolí, pel barranc de la Boella, la riera de la Sisena, el torrent de Sant Ramon, el torrent del Mas de Serapi, Riudarenes, el torrent del Mas Blanc i la sèquia dels Molins, entre d'altres exemples. El sòl d'aquests indrets, per la seva condició de xarxa de drenatge dels sediments continentals, està format per llims, graves, sorres i còdols de diferent grandària.

picot verd

picot garser

3.- Arbrat

lledoner

cucut reial

àlber

serp d’aigua escurçonera

1.- Base

gripau comú

granota verda

vinca

sarriassa

Hàbitat FOTOS: AJUNTAMENT DE CONSTANTÍ (BOSC DE RIBERA), CAMILO A. FERNÁNDEZ (PICOT VERD I BOSCARLA DE CANYAR), MIQUEL A GARCIA (PICOT GARSER), JOSÉ A. LATORRE (RESTA D’IMATGES)

La vegetació arbustiva és densa i està representada bàsicament per la canya, l'esbarzer, alguna gavarrera i l'arítjol. En llocs més esclarissats podem descobrir la bella sarriassa i una herbàcia que caracteritza aquests ambients: la vinca. L'arbrat, que dóna nom a aquesta comunitat vegetal, està format per àlbers, xops, freixes, oms i lledoners i en resulta un gran entramat, aprofitable per part d'una fauna molt diversificada. Entre els ocells, els més representatius són el picot verd i, esporàdicament, el picot garser, que agafa insectes entre la fusta vella. També hi podem trobar la merla, que cerca incansablement els cucs

del terra, la boscarla de canyar, el rossinyol que, amb el seu cant, alegra les caloroses nits d'estiu o el cucut reial, que posa els seus ous en nius de garsa. Quant als mamífers, podem descobrir, amb una mica de sort, el toixó o, poc abans que s'amagui el sol, l'esquiva mostela. Quan sigui de nit podrem sentir els cants de la granota verda i del gripau comú, aguaitats de prop per la serp d'aigua escurçonera. En resum, el bosc de ribera té una funció ecològica de vital importància; les seves arrels són autèntics filtres naturals contra la contaminació, eviten l'evapora-

ció accelerada dels mitjans aquàtics, aturen les escorrenties fortes i són autèntics corredors biològics des de la serralada prelitoral cap a la costa, interconnectant tot el mosaic d'espais existents a les nostres comarques. Per acabar, assenyalar que aquests espais estan en regressió des de fa dècades: la tala indiscriminada, les canalitzacions amb elements durs, com el formigó, la contaminació en general, però la de les aigües continentals en particular, juntament amb una mala gestió territorial i paisatgística de l'administració competent, han estat alguns dels principals factors causants.

notícies

UN MoNUMeNt NaCioNaL

l pont de les Caixes és una construcció considerada tradicionalment de l’època medieval, però una esllavissada que va patir el 2007 va posar de manifest un parament fet pels antics romans, el que li atorga un cronologia, és clar, molt més antiga. Des de la seva etapa incial, el pont no ha deixat de ser modificat i reparat, sempre d’acord amb les necessitats de cada moment. Aquestes constants intervencions li han conferit un aspecte molt singular. L’octubre de 2013, la Generalitat el va declarar Bé Cultural d’Interès nacional (BCIn), una de les distincions més elevades a què pot arribar

un monument històric. Les raons de la seva classificació destaquen tres aspectes: a) És una mostra rellevant de les obres d’infraestructura romana a Catalunya. b) Es troba immers en un paisatge que conserva no només molts elements relacionats amb la gestió i l’aprofitament dels recursos hidràulics al llarg del temps, sinó també altres de relacionats amb la xarxa viària que unia la ciutat de Tarraco amb altres ciutats de l’interior. c) És molt probable, atesa la proximitat, que en el seu moment inicial el pont es trobés vinculat a l’impor-

tant conjunt d’època romana de Centcelles. Després de dos mils anys d’existència, el pont de les Caixes es trobava en un lamentable estat de conservació; per això, el 2015 se n’ha començat un ambiciós procés de restauració per tal de consolidar l’estructura i canalitzar millor l’aigua de la sèquia que passa pel pis superior i, d’aquesta manera, evitar les filtracions que malmeten la pedra. En fi, que s’ha posat en marxa una intervenció de la qual se n’espera una recuperació del pont en tots els seus aspectes. Aquest monument tan important bé que s’ho mereixia.

Art i paisatge

vui visitem un dels masos més majestuosos de Constantí per trobar-nos amb una petita galeria d’art. Es tracta del mas de Barber, construït cap al segle xIx, on s’hi conserven —encara que en força mal estat— una sèrie de pintures al fresc amb retrats dels savis de l’antiguitat; un d’ells, el filòsof Sòcrates, que veieu a la imatge. Ramon Amigó va recollir als seus

llibres sobre toponímia el que li va explicar la gent més gran: que de jovenet, el gran aquarel·lista reusenc Marià Fortuny era amic de l’amo del mas de Barber i hi anava a passar els dies de festa. Com que mai no deixava els pinzells, s’entretenia a pintar aquelles parets. El cas és que davant del dubte de si aquells retrats serien o no de Fortuny, fa uns anys uns perits d’una empresa de taxació d’obres artístiques van anar a Reus per autenticar possibles obres d’aquest artista que tenien unes famílies de Reus. Aprofitant el viatge, van voler veure les pintures del mas de Barber. En la visita els van acompanyar personal del Museu de Reus i l’historiador josep M. Sabaté i Sans. Aquest últim recorda que el dia abans havia plogut i quan van visitar el mas tots es van enfangar el calçat. Com que no van aclarir res, els va deixar unes diapositives que havia fet temps en-

rere de les citades pintures perquè se les miressin amb calma. Però van passar els mesos i no deien res. Al cap de gairebé un any va demanar a aquesta empresa si en sabia alguna cosa, del tema. Li van dir que anés personalment a recollir les diapositives a l’empresa, que estava a Barcelona, al carrer Portaferrissa. Allí li van tornar les diapositives, acompanyades d’un lacònic comentari: “no són de Fortuny”. El dia que van venir els perits a Constantí, en demanar algun lloc per dinar, josep M. Sabaté els va suggerir el Palau del Baró. Es veu que en aquest restaurant tarragoní tenien una sala dita de Fortuny perquè la tradició deia que el cèlebre artista les havia pintat. no sabem si finalment van dinar-hi, però esperem que en aquesta oportunitat la tradició l’encertés millor que no pas en el mas de Barber.

10 trucs per ser més actius A LA FEINA !"## $$%&'()*+# !" %&'()*+ # &&*,# *,# **,-.&*,"# ,-.&*," # //'# '# 0 012'# 12' # 2 2.# .# 3 34&(*,5# 4&(*,5# --436'0*+7&*,# 436'0*+7&*,# .3 .36# 6# &1.,-*0,48" .,-*0,48"

9""#

::*+# *+# ..-%;'(.(,# -%;'(.(,# < <*3=*+,># *3=*+,># 3 3*0(8*# *0(8* # =.8&*+# = . 8 & * +# = =*8# *8# (*&?@405# ( * & ? @ 4 0 5# &.,,'AB+*+#<4-+3*0(,5##@*+#@4(4-C='*,#4#*,=*8*+#+0.#(8+-.<." --&.,,'AB+*+#<4-+3*0(,5##@*+#@4(4-C='*,#4#*,=*8*+#+0.#(8+-.<."

D"##E0#-43=(*,#<1+,.8#*&#(*&?@405#.0*+#.#;*+8*#*&,#-43=.0F,#<*# E0# -43=(*,#<1+,.8# *& #(*&?@405 #.0*+#.#;*+8* #*&,# -43=.0F,#<*# 0# &&148I.0'().-'J# 148I.0'().-'J# ''K4# 14@*8(.# < 1.-%;'(.(,# G"# H.8%-'=*+# H.8%-'=*+# **0# K4# **0# 0# &&14@*8(.# <1.-%;'(.(,#

L,'B+*,#.#&.#@*'0." L,'B+*,#.#&.#@*'0."

M"##/+6,%(+N+#&*,#=.+,*,#=*8#.&#-.@?#=*8#=.+,*,#=*8#-.3'0.8#O*,#=4(#=8*0<8*#+0# /+6,%(+N+#&*, #=.+,*, #=*8# .& #-.@? #=*8# =.+,*, #=*8# -.3'0.8# O*,# =4(#=8*0<8* #+0# -.@?#-.3'0.0(PQ" -.@?#-.3'0.0(PQ"

R"## S4# R" S4# *,%I+*+# *,%I+*+# 3T,# 3T,# <*# <*# <+*,# <+*,# 248*,# .,,*I+(,"# 248*,# ,,*I+'<*,# *I+'<*,# ., ,*I+ # U.0;'*+#<*#=4,'-'J#'#.0*+#.#*,%8.8#&*,#-.3*," U.0;'*+#<*#=4,'-'J#'#.0*+#.#*,%8.8#&*,#-.3*,"

0# (.0 (5# @@*+# *+# 884<.8# 4<.8# &&*,# *,# **,=.(&&*,#'#*,%8*+# ,=.(&&*,# ' # *,%8*+# **&#&# V"# WW*#(.0(# *# (.0(# **0# (.0(5# -4&&#B+.0#*,%I+*+#<.;.0(#<*#&148<'0.<48" -4&&#B+.0#*,%I+*+#<.;.0(#<*#&148<'0.<48"

X"# U40(8.I+*+#*&,#3Y,-+&,#<*#&1*,B+*0.# U40(8.I+*+ # *&,# 3Y,-+&,# <* # &1*,B+*0.# ''#<*#&1.6<43*0# # <*# &1.6<43* #

3 3*0(8*#*,%I+*+#.,,*I+(,#.#&14A-'0.#4#.&#(8.0,=48(#=Y6&'-" *0(8*#*,%I+*+#.,,*I+(,#.#&14A-'0.#4#.&#(8.0,=48(#=Y6&'-"

Z"##[<4=(*+#+0.#=4,(+8.#*8I40C3'-.#O-40,+&(*+#*&,#*\=*8(,#=*8#.#-.<.#&&4-#<*# [<4=(*+# +0.# =4,(+8.# *8I40C3'-.# O-40,+&(*+ #*&, #*\=*8(,# =*8# .# -.<.# &&4-# <*# (8*6.&&Q" (8*6.&&Q"

!]"##:*+#8*+0'40,#<*#(8*6.&&#.-%;*,>#<8*(,#4#-.3'0.0(" :*+#8*+0'40,#<*#(8*6.&&#.-%;*,>#<8*(,#4#-.3'0.0("

www.pafes.cat www.pafes.cat

P Pla la d d’Activitat ’Activitat FFísica, ísica, Esport Esport i Sa Salut lut ((PAFES) PA AFES) - ffebrer ebrer d dee 2010

@*'0.#=*8#=.8&.872'" @*'0.#=*8#=.8&.872'"