@josepcote
Josep Coté (1894-1960)
De dia fotògraf, de nit violinista
Josep Coté Abós va néixer el 19 de gener de 1894 a Castillazuelo (Osca), força lluny del mar. Uns anys després, es va traslladar a Barcelona per treballar com a músic en locals del Paral·lel. El 2 de febrer de 1930 començaria una nova etapa que li canviaria la vida: s’embarcava com a violinista del paquebot Marqués de Comillas, de la Compañía Trasatlántica Española, en l’època en què aquesta important naviliera feia línies regulars a les antigues colònies espanyoles, i transportava milers de viatgers entre continents. L’ofici de Josep Coté era la música. La seva afició, la fotografia. El mar li va regalar l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues arts durant les llargues hores de navegació. De dia retratava passatgers i tripulants amb la seva càmera, i de nit tocava el violí envoltat d’un decorat canviant com és el mar, que inspiraria les seves interpretacions artístiques. El llegat del fotògraf va quedar oblidat durant molts anys fins que el seu net polític, Antoni Millán, va trobar una maleta amb 544 negatius, entre altres materials. Un cop ordenat i digitalitzat tot el material, Millán va descobrir que era un tresor fotogràfic, així que va obrir un compte d’Instagram amb el nom de @josecote, i va iniciar un viatge per les xarxes socials que no té aturador. Amb 125 anys, Josep Coté continua compartint les seves fotografies, avui a través de les xarxes socials. El 2018 Antoni Millán va fer donació de la col·lecció al Museu Marítim de Barcelona.
ESP Josep Coté (1894-1960). Fotógrafo de día, violinista de noche
Josep Coté Museu Marítim de Barcelona
Josep Coté Abdós nació el 19 de enero de 1894 en Castillazuelo (Huesca), muy lejos del mar. Unos años después, se trasladó a Barcelona para trabajar como músico en locales del Paralelo. El 2 de febrero de 1930 comenzaría una nueva etapa que le cambiaría la vida: se embarcaba como violinista del paquebote Marqués de Comillas, de la Compañía Trasatlántica Española, en la época en que esta importante naviera tenía líneas regulares a las antiguas colonias españolas, y transportaba miles de viajeros entre continentes. El oficio de Josep Coté era la música. Su afición, la fotografía. El mar le regaló la oportunidad de disfrutar de estas dos artes durante las largas horas de navegación. De día retrataba pasajeros y tripulantes con su cámara, y de noche tocaba el violín rodeado de un decorado cambiante como es el mar, que inspiraría sus interpretaciones artísticas. El legado del fotógrafo quedó olvidado durante muchos años hasta que su nieto político, Antoni Millán, encontró una maleta con 544 negativos, entre otros materiales. Una vez ordenado y digitalizado todo el material, Millán descubrió que era un tesoro fotográfico, así que abrió una cuenta en Instagram con el nombre de @josecote, e inició un viaje por las redes sociales. En 2018 Antoni Millán hizo donación de la colección al Museo Marítimo de Barcelona.
ENG Josep Coté (1894-1960). Photographer by day, violinist by night Josep Coté Abós was born on 19th January 1894 in Castillazuelo (Huesca), quite a long way from the sea... Then some years later, he moved to Barcelona to work as a musician at venues on the Paral·lel. But on 2nd February 1930, he commenced a new phase which would change his life: he embarked as a violinist on the cruise ship the Marqués de Comillas (of the fleet of the Compañía Trasatlántica Española), and at a time when this major shipping company used to make regular voyages to Spain’s old colonies, transporting thousands of travellers from one continent to another. Josep Coté was a musician by trade, but his hobby was photography. The sea gave him the chance to practice these two arts during the long hours on board ship. During the day he would take portraits of passengers and crew members, then at night he played the violin, surrounded by that everchanging backdrop that is the ocean, which inspired him in his artistic performances. The photographer’s legacy fell into oblivion for many years until his grandson, Antoni Millán, discovered a suitcase stuffed full containing 544 negatives, as well as other materials. After organising and digitalising everything, Millán realised he had uncovered a photographic treasure hoard. He opened an Instagram account under the name @josecote and promptly embarked on a voyage of no return through social media. 125 years after his birth, Josep Coté, was still sharing his photographs with others, only now it was via social media. In 2018, Antoni Millan donated the collection to the Museu Marítim de Barcelona.
3.755 M’agrada
josepcote Amb el meu company i amic José Pedro Villar, interpretant una peça per amenitzar el sopar al Marquès de Comillas. #cuba #havana #lahabana #violin #piano #mar #pianista #violinista #navegació #vapormarquésdecomillas
Navegant he compartit anècdotes i aventures amb molts companys i vaig visitar infinitat de llocs. Navegant per internet, comparteixo inquietuds i coneixements de les nostres aventures.
ESP «Navegando he compartido anécdotas y aventuras con muchos compañeros y he visitado infinidad de lugares. Navegando por internet, comparto inquietudes y conocimientos de nuestras aventuras.»
ENG “While sailing on the sea I shared anecdotes and adventures with many shipmates, and I visited all kinds of different places. By surfing the Internet, I can share with others my interests and the things we discovered on our adventures”.
El vaixell Durant més de trenta anys, el Marqués de Comillas (1928-1961), de la Compañía Trasatlántica Española, va cobrir sobretot la línia Barcelona-Nova York, i transportava passatge de primera, segona i tercera classe, com també emigrants, excepte en el període de la guerra civil, que va donar servei com a vaixell hospital. La seva vida finalitza el 1961, després d’un incendi que va patir mentre el reparaven a Astano (El Ferrol).
ESP El barco Durante más de treinta años, el Marqués de Comillas (1928-1961), de la Compañía Trasatlántica Española, cubrió sobre todo la línea de Barcelona a Nueva York, y transportaba pasaje de primera, segunda y tercera clase, y también emigrantes, excepto en el período de la guerra civil, que dio servicio como barco hospital. Su vida finalizó en 1961, tras un incendio que sufrió mientras lo reparaban en Astano (El Ferrol).
eNG The ship For over 30 years, the Marqués de Comillas (1928-1961), a vessel owned by the Compañia Trasatlántica Española, mainly sailed the Barcelona-New York line, transporting First, Second and Third-class passengers, as well as emigrants. However, during the Civil War, the vessel was brought into service as a hospital ship. But her working life came to an end in 1961 after a fire which took place while the ship was being repaired at Astano (El Ferrol).
L’afició per la fotografia Coté era el cronista de bord. Tenia l’oportunitat d’accedir als espais privats del vaixell, on els tripulants feien les seves feines rutinàries i gaudien del temps d’esbarjo. Les imatges oficials de la naviliera, amb espais solemnes, freds i buits dels salons, cabines, vestíbuls i menjadors prenen vida gràcies a les seves fotos.
ESP La afición de Josep Coté por la fotografía Coté era el cronista de a bordo. Tenía la oportunidad de acceder a los espacios privados del barco, donde los tripulantes hacían sus tareas rutinarias y disfrutaban del tiempo de ocio. Las imágenes oficiales de la naviera, así como los espacios solemnes, fríos y vacíos de los salones, cabinas, vestíbulos y comedores toman vida gracias a sus fotos.
ENG Josep Coté’s love of photography Coté was the ship’s chronicler. He had the freedom to roam all the private areas in the vessel, places where the crew were doing their routine tasks or enjoying some free time. The shipping company’s official photographs, which show the solemn, cold, empty spaces of the lounges, cabins, halls and dining rooms, are all brought to life thanks to his photos.
Vida a bord La fotografia de Coté ens trasllada a la vida quotidiana dels viatges transoceànics, en la qual les persones (passatge i tripulació) són protagonistes, i ens mostra com passaven les hores durant la navegació, i sobretot com ho vivia el fotògraf que, càmera en mà, va eternitzar infinitat de moments. No li interessaven la tècnica i l’estètica, sinó que fotografiava de manera espontània, i obtenia unes imatges dinàmiques i sovint divertides, on les persones apareixien mogudes perquè reien o menjaven, alguns miraven a càmera i d’altres no: els sopars de gala, els passatgers i la tripulació passant l’estona a coberta, els cambrers i els oficials asseguts a taula als menjadors, les festes i celebracions a bord, entre altres episodis.
ESP Vida a bordo La fotografía de Coté nos traslada a la vida cotidiana de los viajes transoceánicos, en la que las personas (pasaje y tripulación) son protagonistas, y nos muestra cómo pasaban las horas durante la navegación, y sobre todo cómo lo vivía el fotógrafo que, cámara en mano, eternizó infinidad de momentos. No le interesaban la técnica y la estética, sino que fotografiaba de manera espontánea, y obtenía unas imágenes dinámicas y a menudo divertidas, donde las personas aparecen movidas porque reían o comían, algunos miraban a la cámara y otros no: las cenas de gala, los pasajeros y la tripulación pasando el rato en cubierta, los camareros y los oficiales sentados a la mesa en los comedores, las fiestas y las celebraciones a bordo, entre otros episodios.
ENG Life on board Coté’s photographs transport us back to everyday life on transoceanic voyages, in which people (passengers and crew) are the main characters. His images show how they spent their time during the voyage, and above all, the experience of the photographer who, with his camera in hand, captured thousands of moments for eternity. He wasn’t so much interested in technique as in aesthetics; he would shoot spontaneously, producing dynamic, often amusing images in which the people are shown in movement because they are laughing or eating, some looking at the camera, others not: the gala dinners, the passengers and crew spending time up on deck, the waiters and the officers seated at their tables in the dining rooms, the parties and celebrations on board, as well as many other such events.
El temps lliure A bord, tothom volia la seva foto. Les estones de temps lliure durant les llargues hores de navegació eren uns moments ideals per dedicar-los a la fotografia d’una manera més lúdica. Els rodets de Coté contenen estones de lleure amb companys de feina, xerrant, fumant una cigarreta, gaudint de les vistes d’alta mar, i fins i tot fent-se retrats amb ells. Hi ha retrats més estudiats, la majoria amb un fons neutre, de persones vestides amb la roba de treball –com el mateix Josep Coté, vestit de músic–, i fan posats més seriosos. Es fotografiaven des dels oficials fins als cuiners i cuineres, sense distinció.
ESP El tiempo libre A bordo, todos querían su foto. Los ratos libres durante las largas horas de navegación eran momentos ideales para dedicarlos a la fotografía de una forma más lúdica. Los carretes de Coté contienen momentos de ocio con compañeros de trabajo, charlando, fumando un cigarrillo, disfrutando de las vistas de alta mar, e incluso haciéndose retratos con ellos. Hay retratos más estudiados, la mayoría con un fondo neutro, de personas vestidas con la ropa de trabajo –como el mismo Josep Coté, vestido de músico–, posando más serios. Se fotografiaban desde oficiales hasta cocineros, sin distinción.
ENG Leisure time Everybody on board wanted to have their photograph taken. The periods of free time during the long hours of the voyage were perfect moments for the photographer to spend taking informal shots. Coté’s reels include many snaps showing his shipmates enjoying their leisure time chatting, smoking, enjoying the ocean views and even taking self-portraits together with them. But he also took more carefully-prepared portraits, most of them against a neutral background, of people dressed in their work clothes (including Josep Coté himself, dressed in his musician’s outfit) and in more serious poses. He photographed everyone, from officers to cooks, without any distinction.
D’afició a professió Laboratori a bord Josep Coté va fer de la seva afició a la fotografia un ofici ocasional. El temps de la postguerra (1940-1950) era dur en tots els sentits. Hi havia gran escassetat de materials fotogràfics, però els seus viatges internacionals li van permetre conèixer el mercat i adquirir càmeres fotogràfiques i accessoris, rodets i productes de revelatge que no es podien comprar a Catalunya ni a la resta de l’Estat espanyol. A bord, va muntar un petit laboratori fotogràfic on revelava els rodets i en feia les còpies en paper.
ESP
ENG
De afición a profesión. Laboratorio a bordo
From hobby to profession: the on-board laboratory
Josep Coté hizo de su afición a la fotografía un oficio ocasional. El tiempo de la postguerra (1940-1950) era duro en todos los sentidos. Había gran escasez de materiales fotográficos, pero sus viajes internacionales le permitieron conocer el mercado y adquirir cámaras fotográficas y accesorios, carretes y productos de revelado que no se podían comprar en Cataluña ni en el resto del Estado español. A bordo, montó un pequeño laboratorio fotográfico donde revelaba los carretes y hacía las copias en papel.
Josep Coté turned his love of photography into an occasional profession. The post-Civil War period (1940-1950) was tough in every way. There was a great shortage of photographic materials, but on his international voyages he was able to learn more about the market and to buy cameras and accessories, reels of film and developing liquids, etc. which he couldn’t have bought in Catalonia or in Spain. He set up a little on-board photographic laboratory where he developed the reels of film and made paper prints.
Les possibilitats tècniques en un temps d’escassetat El Museu Marítim de Barcelona conserva una part de la producció de Coté que, molt probablement, devia ser més extensa.
Els viatges transoceànics li van permetre accedir a un interessant mercat internacional. Els rodets contenen diversitat de marques comercials –com ara l’espanyola MAFE o les estrangeres Agfa, Kodak, Gevaert Belgium i Dupont. Durant el seus viatges a Nova York, Coté també tenia accés a revistes de fotografia per a aficionats que publicaven notícies sobre marques, consells i altres informacions d’interès. Per la diversitat de formats i materials dels rodets, s’evidencia que les fotografies es van fer amb càmeres diferents. Probablement devia aprofitar càmeres de companys o amics per experimentar, com a bon aficionat. En alguns casos, a la mateixa pel·lícula de 35 mm, va fer fins i tot fotografies en format quadrat, una raresa a l’època i al país perquè pocs aparells ho permetien
ESP Las posibilidades técnicas en un tiempo de escasez El Museo Marítimo de Barcelona conserva una parte de la producción de Coté que, muy probablemente, debió ser más extensa. Los viajes transoceánicos le permitieron acceder a un interesante mercado internacional. Los carretes contienen diversidad de marcas comerciales –como la española MAFE o las extranjeras Agfa, Kodak, Gevaert Belgium y Dupont. Durante sus viajes a Nueva York, tenía acceso a revistas de fotografía para aficionados que publicaban noticias sobre marcas, consejos y otras informaciones de interés. Por la diversidad de formatos y materiales de los carretes, se evidencia que las fotografías se hicieron con cámaras diferentes. Probablemente debía aprovechar cámaras de compañeros o amigos para experimentar, como buen aficionado. En algunos casos, en la misma película de 35 mm hizo incluso fotografías en formato cuadrado, una rareza en la época y en el país, ya que pocos aparatos lo permitían.
ENG Technical possibilities in times of scarcity The Museu Marítim de Barcelona has conserved part of Coté’s photographic collection, which in all likelihood, was once much more extensive. His transoceanic voyages gave him access to an interesting international market. He used many different commercial brands of film, including the Spanish MAFE and the foreign brands Agfa, Kodak, Gevaert Belgium and Dupont. On his trips to New York, Coté also came into contact with photography magazines for camera enthusiasts which contained news about brands, tips, and other information of interest. Given the diversity of formats and materials on the film reels, he clearly used different cameras to take his photographs. He probably used cameras belonging to shipmates or friends, just to experiment, like a good enthusiast would. On some occasions he produced photographs in a square format using 35mm film, something that was highly unusual at the time and in this country, because there were very few cameras capable of producing this effect.
El llegat de Josep Coté Su legado exemplifica molt bé la figura del fotògraf aficionat de l’època. Alguns d’ells obtenien uns ingressos complementaris fent reportatges d’esdeveniments socials. Treballaven en blanc i negre i tenien el seu propi laboratori fotogràfic. En el cas de Coté, la seva vida era un viatge constant. A terra, quan desembarcava a Barcelona per vacances, feia reportatges a la família durant les sortides a Montserrat, al Tibidabo, o els passejos per la ciutat. Al mar, cobria els actes socials a bord del Marqués de Comillas. El seu llegat perduraria més enllà. Al seu domicili de Barcelona, Coté tenia un laboratori propi que el seu fill va mantenir durant uns anys en prendre el testimoni del pare.
ESP El legado de Josep Coté Su legado ejemplifica muy bien la figura del fotógrafo aficionado de la época. Algunos de ellos obtenían unos ingresos complementarios haciendo reportajes de acontecimientos sociales. Trabajaban en blanco y negro y tenían su propio laboratorio fotográfico. En el caso de Coté, su vida era un viaje constante. En tierra, cuando desembarcaba en Barcelona para las vacaciones, hacía reportajes a la familia durante las salidas a Montserrat, al Tibidabo o los paseos por la ciudad. En el mar, cubría los actos sociales a bordo del Marqués de Comillas. Su legado perduraría más allá. En su domicilio de Barcelona, tenía un laboratorio propio que su hijo mantuvo durante unos años al tomar el relevo del padre.
ENG Josep Coté’s legacy His legacy represents an excellent example of a photographic enthusiast of his time. Some amateur photographers would obtain a little extra income by using their cameras to cover social events. They worked with black-and-white film and they had their own photographic laboratories. In Coté’s particular case, his life was a constant journey. When he landed at Barcelona for his holidays, he used to take photographs of his family on trips to Montserrat or Tibidabo, or simply while strolling through the city. At sea, he would catalogue the social events on board the Marqués de Comillas. His legacy has proved to be a lasting one. At home in Barcelona, Coté had his own laboratory, which his son maintained for several years, following in his father’s footsteps.
El llegat de Josep Coté Josep Coté
Museu Marítim de Barcelona
4.855 M’agrada josepcote Lorem ipsum. #cuba #havana #lahabana #violin #piano #pianista #violinista #mar #navegació #vapormarquésdecomillas